DECRET 49/2006, de 7 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa. [2006/X4301]
(DOGV núm. 5240 de 18.04.2006) Ref. Base de dades 2029/2006
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 18.04.2006 Notes: S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa. Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, reserva natural, protecció del paisatge , Massís de Penyagolosa Descriptors toponímics: Vistabella del Maestrazgo, Villahermosa del Río, Xodos, Lucena del Cid, Castillo de Villamalefa
DECRET 49/2006, de 7 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa. [2006/X4301]
El Massís de Penyagolosa localitzat entre els termes municipals de Vistabella del Maestrazgo, Villahermosa del Río, Xodos, Lucena del Cid i Castillo de Villamalefa (província de Castelló), és una de les fites geogràfiques de la Comunitat Valenciana, convertit en símbol de les terres agrestes de l'interior, de gran contrast amb les planes litorals i les valls. Representa un fita en la nostra geografia i un referent cultural arrelat molt profundament en la tradició valenciana.
Es tracta del segon cim de la Comunitat Valenciana amb els 1.814 metres, només lleugerament superada pel turó Calderón, en el Javalambre valencià del Racó d'Ademús. Es caracteritza per una orografia abrupta, sobretot en el vessant que albira el mar Mediterrani, domina els forts pendents, amb angostos i profunds barrancs llaurats sobre els afloraments calcaris predominants.
L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però pareix que procedix de l'evolució amb metàtesi del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscós), segons contenen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'Orde del Temple en el 1213.
Hi ha multitud de vestigis dels pobles que van habitar i van passar per este lloc; així es localitzen poblats ibers, restes de calçades romanes i, sobretot, s'aprecien signes manifestos del despoblament actual, la qual cosa es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
L'Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, antic Convent de Cenobites, està integrat per un conjunt arquitectònic d'estil neoclàssic que té l'origen en el segle XIV, encara que la Confraria de Sant Joan data del segle XVII. Tots els anys se celebren esdeveniments amb centre en el santuari, el més conegut dels quals és l'antiga romeria dels Pelegrins de les Useres.
No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades, el conjunt dels quals posseïx un gran valor històric i cultural.
El Massís de Penyagolosa presenta importants aspectes geològics, com ara la interessant seqüència estratigrà-fica, representativa de bona part del període cretaci, i els notables trets estructurals i geomorfològics. Entre estos últims destaquen formes típiques de periglaciarisme, com també espectaculars formacions càrstiques com el Pòlie de Vistabe-lla, el Canó del riu Montlleó i distintes coves d'interés.
El Massís se situa en l'encreuament entre ambients biogeogràfics molt diversos. El seu caràcter de transició entre l'interior i la costa, i també entre els sectors nord i meridional de la Comunitat Valenciana, propicia una extraor-dinària diversitat de flora i fauna. Esta riquesa creix per la forta empremta paisatgística dels espessos boscos dels ves-sants en contrast amb els rasos de les cimes.
La vegetació que creix en el Massís varia segons l'altitud. Per davall dels 1.000 m. dominen les formacions vegetals de carrasques (Quercus ilex ssp rotundifolia) i pi blanc (Pinus halepensis), ben estructurades i amb una rica vegetació arbustiva. Per damunt de la cota anterior, les pinedes de pi blanc són substituïts per pinassa (Pinus nigra) i pinastre (Pinus pinaster), este últim sobre sòls descarbonatats. En estes altituds és freqüent observar formacions de savina turífera (Juniperus thurifera), indicatives d'un clima més continental. Ha de destacar-se, així mateix, la presèn-cia de roure valencià (Quercus faginea), teix (Taxus baccata) i til·ler (Tilia platyphyllos), com també les interessants formacions de roure reboll (Quercus pyrenaica) sobre sòls silicis.
Entre la fauna associada a este riquíssim ecosistema forestal i als seus escarpaments destaca l'ornitofauna de grans rapaces diürnes i nocturnes, com l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i l'àguila de planxa blanca (Hieraetus fasciatus), objecte esta última d'un seguiment específic de les seues poblacions durant els últims anys. També és rellevant la presència del trencapinyes (Loxia curvirostra) i de la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Entre els mamífers és important la presència de gat salvatge (Felis silvestris), cabra salvatge (Capra pyrenaica), geneta (Genetta genetta) i teixó (Meles meles). Cal destacar especialment la major població valenciana del rata penada de cova (Miniopterus schreibersii). D'entre la fauna invertebrada sobreïxen les palometes graèlsia (Graellsia isabelae) i apol·lo (Parnassius apollo), objecte d'una investigació científica patrocinada per la Conselleria de Territori i Habitatge. Esta gran riquesa biològica ha justificat la consideració del Massís com a lloc d'interés comunitari (LIC), i ha sigut declarat, així mateix, zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
El Massís de Penyagolosa és un espai amb una clara vocació de futur que advoca per la posada en valor dels seus notables valors ambientals, paisatgístics, històrics, culturals i etnogràfics. És a dir, els valors ambientals representen el principal actiu i, per això, han de ser gestionats amb racionalitat i visió de futur, plantejant amb això un model de desenrotllament sostenible en tot l'ampli sentit del terme.
Sota el prisma del desenrotllament sostenible, el PORN ha de ser un instrument d'ordenació del territori específicament dissenyat per a protegir, conservar i millorar recursos ambientals especialment valuosos, per mitjà d'una estratègia integrada de foment de les activitats econòmiques, socials i culturals vinculades a estos.
L'actual escenari econòmic i social de la Comunitat Valenciana aconsella, en els espais naturals com el Massís de Penyagolosa, fomentar necessàriament les activitats econòmiques i socials vinculades al sector servicis, principalment en matèria de turisme sostenible sota distintes modalitats i graus d'intensitat d'acció sobre el territori. Esta activitat ja és tradicionalment intensa en la zona des de fa molt de temps, com per exemple la relacionada amb els esports de muntanya i d'aventura, en especial l'escalada clàssica, la marxa i el senderisme en tota la zona, però cal fer una aposta per la seua gestió racional sota un compromís de qualitat de l'oferta, recolzada indubtablement en l'espai natural protegit i el seu mecanisme de gestió.
Per estes raons, i d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge va acordar, per mitjà de l'Ordre de 13 d'octubre de 2003, iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa. Cal recordar que, segons la mencionada llei, els PORN es configuren com a instruments fonamentals per a una correcta planificació dels recursos naturals, i se n'establix en l'article 32 i següents de la llei el concepte, àmbit, contingut, efectes i tramitació.
D'acord amb esta normativa i ateses les rellevants característiques ambientals del Massís de Penyagolosa, a les quals s'ha fet referència anteriorment, s'ha elaborat el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals d'este àmbit. La tramitació s'ha completat segons el que establix l'article 36 de l'anteriorment esmentada Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. També segons l'article 36.2 d'esta norma, el PORN ha sigut sotmés a la consulta del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient.
Per tot això, després de complir els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i prèvia deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 7 d'abril de 2006,
DECRET
Article únic
1. En compliment del que disposa l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa.
2. Com a annex I d'este decret es recull la normativa del mencionat pla.
3. Com a annex II d'este decret es recull la descripció gràfica de la zonificació del mencionat pla.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
DISPOSICIÓ FINAL
Este decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 7 d'abril de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
NORMATIVA DEL PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS NATURALS DEL MASSÍS DE PENYAGOLOSA.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del PORN
El present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Massís de Penyagolosa (d'ara endavant, PORN) es redacta a l'empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Objectius generals
1. El present pla és l'instrument bàsic per a l'ordenació, la conservació, la regeneració, si és el cas, la millora i l'ús sostenible dels recursos naturals i culturals del Massís de Penyagolosa.
2. En relació amb això, el PORN és el marc per a l'execució d'una estratègia de desenrotllament sostenible econòmic i social per al Massís de Penyagolosa, basada en la conservació i l'ús racional d'estos recursos naturals, i tenint en compte que l'actual paisatge forestal de la zona és, en bona part, el resultat de la intensa gestió forestal desenrotllada en esta durant segles.
3. Per al disseny i l'execució de la dita estratègia, la conselleria competent sobre medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre esta, els organismes de l'administració local de la zona i els distints agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això conforme amb les competències i atribucions d'estes entitats locals i atesos els legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.
Article 3. Àmbit territorial
1. Delimitació del PORN
L'àmbit territorial d'aplicació del present pla està descrit gràficament en el Plànol de zonificació del PORN.
2. Proposta de Parc Natural de Penyagolosa
a) En l'esmentat Plànol de zonificació del PORN figura gràficament, així mateix, l'àmbit territorial per al qual es proposa la declaració de parc natural, la delimitació proposada de la qual és la següent:
La delimitació del Parc Natural de Penyagolosa es descriu per mitjà d'un circuit que partix del punt de contacte entre el límit sud de la finca denominada .Masia Renovell. i el límit municipal entre Villahermosa del Río i Castillo de Villamalefa.
Des d'este punt continua, segons el sentit de les agulles del rellotge, successivament, pels termes municipals de Villahermosa del Río i Vistabella del Maestrazgo, pels límits de les finques següents:
. Finca .Masia Renovell. (Villahermosa del Río), fins al límit municipal amb Vistabella del Maestrazgo.
. Finca .Masia Cambreta. (Vistabella del Maestrazgo), fins a trobar el límit de la forest pública de la Generalitat .Sant Joan de Penyagolosa. (CS-1002CS1), el qual continua fins a trobar novament el límit de la finca .Masia Cambreta..
. Finca .Masia Cambreta. fins al límit municipal entre Vistabella del Maestrazgo i Xodos, el qual seguix en sentit est fins al punt de contacte amb el límit entre les parcel·les 2 i 3, polígon 10, del Cadastre de Rústica de Xodos.
Al terme municipal de Xodos continua pels límits de les següents parcel·les cadastrals:
. Límit entre les parcel·les 2 i 3 (polígon 10)
. Límit entre les parcel·les 2 i 125 (polígon 10), fins a la cota 1.478,5 metres (.Roca del Bou.).
. Línia recta entre l'esmentada cota 1.478,5 metres i el límit del polígon 10 amb el polígon 9, al punt de contacte amb el límit entre les parcel·les 55 i 49 del polígon 9.
. Límit est de la parcel·la 55 fins al punt d'encontre amb la parcel·la 57 (ambdues del polígon 9)
. Límit est de la parcel·la 57 fins al punt d'encontre amb el límit municipal entre Xodos i Castillo de Villamalefa, el qual continua en sentit oest fins a trobar el límit municipal amb Villahermosa del Río.
. Límit municipal entre Villahermosa del Río i Castillo de Villamalefa en sentit sud, fins a trobar el punt d'inici del circuit.
b) La delimitació definitiva del parc natural serà establida pel corresponent decret de declaració d'este.
Article 4. Contingut del PORN
El contingut documental d'este pla s'ajusta a allò que ha establit, amb caràcter general per als PORN, l'article 34.1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Efectes generals del PORN
Els efectes del PORN són els següents, de conformitat amb els efectes establits, amb caràcter general, per a estos instruments d'ordenació per l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
a) Les determinacions del present pla són, des del moment de l'entrada en vigor d'este, obligatòries i executives per a l'administració i els particulars, tenen caràcter vinculant per a les actuacions, plans o programes sectorials que puguen afectar la protecció del medi ambient i la conservació o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals. Estes determinacions tenen caràcter indicatiu per a altres matèries diferents de les indicades.
b) Les normes del present pla s'apliquen directament en tot l'àmbit territorial d'este.
c) En el seu àmbit territorial, el PORN preval sobre qualsevol altre instrument d'ordenació del territori, el medi físic, els recursos naturals, les infraestructures i l'activitat socioeconòmica amb incidència sobre el medi ambient. Els instruments d'ordenació sobre estes matèries que s'aproven després d'este PORN, per tant, han d'adequar-se a les determinacions d'este últim en el que siga necessari. Esta adequació no s'exigirà per als instruments d'ordenació que han sigut tramitats en el seu dia conforme a les seues normatives sectorials amb els respectius requisits en matèria ambiental que estiguen vigents en el moment d'entrada en vigor del PORN.
d) Les determinacions dels instruments d'ordenació i gestió d'Espais Naturals Protegits que puguen declarar-se dins de l'àmbit territorial del PORN s'atindran al marc normatiu i a les directrius establides per este últim.
Article 6. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions vigent en l'àmbit territorial d'este pla és l'establit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Autoritzacions i informes preceptius
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requerix autorització o informe preceptiu de la conselleria competent sobre medi ambient.
2. Per tant, este informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe dels quals no estiga expressament requerit en esta normativa.
3. Els esmentats informes o autoritzacions, que tindran caràcter vinculant, s'emetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització o informes preceptius de la conselleria competent sobre medi ambient han de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
. Identificació de la persona sol·licitant.
. Descripció de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'esta.
. Plànol o croquis de localització de l'activitat.
. Projecte, avantprojecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 8. Vigència i revisió del PORN
1. La vigència d'este pla és de huit anys des del moment de l'entrada en vigor. Transcorregut este període ha de revisar-se.
2. Una vegada conclosa la vigència del PORN les seues determinacions continuaran en vigor, de forma cautelar, fins al moment de l'aprovació definitiva de la revisió del pla.
3. La revisió o la modificació de les determinacions del present pla podran realitzar-se en qualsevol moment, adoptant el mateix procediment seguit per a l'aprovació, establit per l'article 36 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 9. Contingut i interpretació de la normativa
1. La normativa d'este pla està dividida en tres títols: el primer el conformen estes disposicions generals sobre les quals es fonamenta l'ordenació del Massís de Penyagolosa, el segon està dedicat a l'establiment de normes generals per a tot el seu àmbit, i el tercer fa referència a l'establiment de normes específiques per a l'ordenació dels usos en determinades zones, atesos els criteris de valoració dels recursos ambientals que figuren en la memòria informativa del pla.
2. El plànol de zonificació de l'àmbit territorial del PORN també té caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, forma part indivisible de la normativa del pla.
3. La interpretació del PORN s'atindrà al resultat de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document que conté els criteris i principis que han orientat la redacció d'esta normativa.
4. En cas de discrepància entre la normativa i els documents cartogràfics del pla, prevaldrà la primera amb caràcter general.
Article 10. Gestió del PORN
1. La gestió d'este pla correspon a la conselleria competent sobre medi ambient, la qual té la responsabilitat d'observar i fer complir les disposicions d'este.
2. Atesos els objectius del PORN que s'enumeren en l'article 2 d'estes normes, l'esmentada conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva, en l'execució i la gestió del pla, dels organismes de l'administració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, com també d'altres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic o cultural.
3. Esta participació pot formalitzar-se per mitjà dels oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normes aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que establix l'article 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió total o parcial de l'espai natural protegit que al seu dia es declare en una part de l'àmbit territorial d'este pla, puga delegar-se d'acord amb el que preveu la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la gestió dels recursos naturals.
Article 11. Àmbits de protecció existents
La gestió dels següents àmbits de protecció s'efectuarà conforme a les seues normatives i reglamentacions específiques:
a) Microreserves de flora declarades dins de l'àmbit territorial del PORN, s'efectuarà conforme a la seua normativa i reglamentació específica. En concret les microreserves vegetals declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va crear la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal, i disposicions que la desenrotllen.
b) Forests d'utilitat pública declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el que establix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 12. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Amb independència del règim d'informes preceptius a què es referix l'article 7 d'estes normes, els projectes i les activitats que s'executen en l'àmbit territorial del PORN estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit, amb caràcter general, per la legislació vigent sobre esta matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 13. Distintiu .Massís de Penyagolosa.
1. Es crearà el distintiu .Massís de Penyagolosa. per a aquelles activitats productives de caràcter rural i tradicional, per als servicis turístics i d'allotjament rural, i per als servicis d'educació ambiental i cultural i d'activitats lúdiques que es desenrotllen en l'àmbit del PORN del Massís de Penyagolosa.
2. Els tràmits necessaris per a posar en marxa la creació del distintiu .Massís de Penyagolosa. s'ajustaran a les determinacions establides en l'article 35 del Decret 180/2004, d'1 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va establir l'estructura orgànica i funcional de la Presidència de la Generalitat. En el moment en què s'inicie este tràmit es tindran en compte totes aquelles conselleries que puguen estar afectades.
3. La conselleria competent sobre medi ambient podrà autoritzar l'ús i el desenrotllament d'este distintiu en la forma d'un logotipus identificatiu o altres estratègies complementàries, a les quals poden accedir i utilitzar per a la seua promoció els productes i les activitats esmentades en l'apartat anterior.
4. Esta administració, així mateix, en col·laboració amb els ajuntaments i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que s'acullen a l'esmentat distintiu per tots els mitjans possibles. Per a això han de definir-se criteris específics de qualitat i sostenibilitat que han de complir estos productes i activitats.
Article 14. Àrea d'influència socioeconòmica
1. De conformitat amb l'article 21 de l'esmentada Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara l'Àrea d'Influència Socioeconòmica del Massís de Penyagolosa, l'àmbit territorial de la qual comprén el conjunt de termes municipals afectats per este PORN.
2. En desplegament de les determinacions del PORN, l'àrea d'influència socioeconòmica constituirà el marc jurídic i administratiu per al disseny, la programació i l'execució de les actuacions tendents al foment i al desenrotllament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial del Massís de Penyagolosa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS D'ORDENACIÓ D'USOS
I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE GESTIÓ DE RECURSOS
SECCIÓ PRIMERA
PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS
I DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC
Article 15. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria de protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic, els següents:
1. Conservar els recursos hídrics de l'àmbit del PORN com a integrants del patrimoni ambiental d'este i com a bé d'interés prioritari per a les estratègies de desenrotllament sostenible. Es realitzarà un esforç per a recuperar les fonts i les surgències d'aigua, atesa la importància que històricament i socialment han tingut en la supervivència de la població, el ramat i els cultius de la zona.
2. Aconseguir i mantindre un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials per evitar qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
3. Evitar la contaminació de les aigües subterrànies.
4. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigües, tant superficials com subterrànies, amb criteris d'ús sostenible i racional del recurs hídric.
Article 16. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit d'este PORN es regirà, amb caràcter general, per la legislació sectorial en la matèria i, de manera especial, pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el text refós de la Llei d'aigües, i disposicions que la despleguen.
2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en l'àmbit territorial del PORN les aplicables a este que contenen els plans hidrològics de les conques del Xúquer i de l'Ebre, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat d'estos, protegir-ne la qualitat, economitzar l'ús i racionalitzar els usos, atesos els criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i d'ús sostenible d'estos en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.
3. Mentre l'organisme de conca realitze les corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran conforme al que disposen els articles 4 i 6 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el text refós de la Llei d'aigües, de 2 d'agost de 1985, i en els articles 4 a 11 del Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament de domini públic hidràulic.
Article 17. Protecció del domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües en els llits dels rius, rierols, barrancs i rambles, com també en els terrenys inundables durant crescudes ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys, excepte aquelles obres de restauració hidrologicoforestal degudament autoritzades o promogudes per la conselleria competent.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca, o per la conselleria competent sobre medi ambient, està subjecta a informe favorable vinculant d'esta última, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que ha d'emetre el dit organisme de conca per raó de la normativa estatal sobre aigües.
3. En la zona de domini públic hidràulic es conservarà la vegetació de ribera originària, no es permeterran actuacions que provoquen el deteriorament o la regressió. Les excepcionals tasques de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda, que no hagen sigut promogudes amb la dita finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent sobre medi ambient, requeriran l'informe favorable de la conselleria competent sobre medi ambient.
4. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents, o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permeten en este àmbit les activitats extractives, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.
5. De conformitat amb la legislació sectorial sobre aigües, la utilització o l'aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en este, requerirà la prèvia concessió o autorització de l'organisme de conca.
Article 18. Fonts i surgències d'aigua
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, han de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. Si per la realització de les activitats enumerades en el paràgraf anterior, la qualitat de les aigües o el cabal mínim es veuen afectats, es prendran les mesures oportunes per a recuperar la qualitat i la quantitat òptima de les aigües.
3. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, han de comptar amb l'informe favorable de la conselleria competent sobre medi ambient
4. La conselleria competent sobre medi ambient ha d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
5. L'obertura de nous pous amb finalitats d'ús domèstic estarà permesa sempre que es compte amb l'informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de l'autorització sectorial que ha d'emetre l'organisme de conca per raó de la normativa estatal d'aigües.
Article 19. Abocaments
1. De conformitat amb la legislació vigent sobre residus, queda prohibit l'abocament o el depòsit incontrolat de residus sòlids de qualsevol naturalesa.
2. Els abocaments líquids en el domini públic hidràulic i en el subsòl estan regulats de manera general pel capítol II del títol V del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, com també pel Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es va modificar el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament del domini públic hidràulic, que desenrotlla els títols preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües.
3. La conselleria competent sobre medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir l'adequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, conforme a les previsions d'actuació en la matèria establides en el programa d'actuacions d'este pla.
4. Esta conselleria competent, així mateix, fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, procedents d'habitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en l'anterior apartat 2.
SECCIÓ SEGONA
PROTECCIÓ DELS SÒLS I DELS RECURSOS
GEOLÒGICS
Article 20. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria de protecció dels sòls i dels recursos geològics, els següents:
1. Conservar i mantindre els sòls.
2. Preservar la diversitat geològica per evitar la pèrdua dels recursos geològics, en especial en els llocs d'interés geològic.
Article 21. Moviments de terres
1. En tot l'àmbit del PORN es prohibixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent, entre els dits usos permesos, les activitats relacionades amb la construcció o la instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, com també les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenrotllament ordinari de les activitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques i forestals.
2. L'anterior s'establix sense perjudici del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que, per comportar moviments de terra, estan previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 22. Pràctiques de conservació de sòls
1. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent sobre medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la conservació i la millora, com ara la recuperació de la coberta vegetal, la restauració i el manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, com també el manteniment de cultius llenyosos.
2. D'acord amb l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'esmentada conselleria competent vetlarà, actuant si és necessari amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i la conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de conservar-se o s'abandonen com a sòls agrícoles, sense perjudici de la modificació de l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, fixada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat.
3. Sempre que la realització d'una obra genere desnivells per desmunt o terraplé, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d'estabilització del terreny, serà obligatòria l'aplicació de tècniques d'integració paisatgística. Per als acabats exteriors de l'obra de fàbrica han d'emprar-se materials naturals propis de la zona. Així mateix, quan siga possible, la fixació dels talusos generats es realitzarà per mitjà de repoblació vegetal amb espècies autòctones adequades a la zona d'actuació.
Article 23. Llocs d'interés geològic
1. Es definixen com a llocs d'interés geològic, a l'efecte de les normes d'este PORN, aquells llocs que reunixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. El Pla Rector d'Ús i Gestió de l'espai natural protegit que es declare en una part de l'àmbit territorial d'este pla establirà un inventari de llocs d'interés geològic d'especial rellevància en este espai protegit. No obstant això, la protecció oferida per este pla s'estén a totes aquelles àrees de l'àmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.
3. Els llocs d'interés geològic seran preservats d'activitats que puguen donar lloc a la destrucció, el deteriorament o l'ocultació visual.
SECCIÓ TERCERA
PROTECCIÓ DE LA FLORA I LA FAUNA SILVESTRES
Article 24. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria de protecció de la flora i la fauna silvestres, els següents:
1. Preservar la diversitat biològica del patrimoni natural per garantir la conservació de la flora i de la fauna silvestres, en especial les autòctones.
2. Conservar els hàbitats naturals i mantindre els processos ecològics del territori.
3. Recuperar les espècies amenaçades de flora i fauna, amb els seus hàbitats, fins a aconseguir els nivells sostenibles de població, adequats a la capacitat del medi físic i de l'ambient humà del territori.
4. Si tenim en compte l'efecte positiu global que els mètodes tradicionals d'aprofitament de la flora i la fauna han tingut històricament sobre les característiques ecològiques de la zona, mantindre i potenciar els dits usos, adaptats a l'actual realitat social, econòmica, territorial, científica i tècnica, per mitjà de l'aplicació, l'assaig i el desenrotllament dels mètodes i tecnologies més avançades.
5. Conservar els valors geològics i paleontològics.
Article 25. Formacions vegetals i hàbitats naturals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'este PORN, totes aquelles que existixen en l'àmbit afectat, incloses les arvenses i les ruderals associades a l'activitat agrícola i ramadera.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atesos els criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es definixen en este pla. En conseqüència, serà objectiu prioritari del PORN el desenrotllament de mètodes i tecnologies per a la conservació, millora i posada en valor dels recursos vinculats a les dites formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors mediambientals del Massís de Penyagolosa.
3. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial d'este PORN els hàbitats que a continuació s'indiquen, identificats pels codis establits en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, la transposició a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre:
5110: Formacions estables xerotermòfiles de Buxus sempervirens en pendents rocosos (Berberidion p.p.)
5210: Formacions de ginebres
9340: Boscos de Querqus Ilex
9240: Rouredes de Querqus faginea
9560: Boscos mediterranis endèmics de Juniperus spp.
4090: Bruguerars oromediterranis endèmics amb argilaga
4060: Bruguerars alpins i subalpins
6170: Prats alpins calcaris
5330: Matolls termomediterranis
92A0: Boscos galeria de Salix alba i Populus alba
1520: Estepes guixenques (Gypsophiletalia)
6210: Pastius i matolls seminaturals sobre substrats calcaris (Festuco Brometalia)
6220: Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea
4030: Bruguerars secs
9230: Rouredes amb Quercus pyrenaica
3280: Rius mediterranis de cabal permanent amb salzedes i xopades de Populus alba
6420: Prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion.
6510: Prats pobres de sega de baixa altitud (Alopecurus pratensis, Sanguisorba officinalis)
6430: Megafòrbies eutròfiques
7210: Torberes calcàries del Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
8130: Despreniments rocosos mediterranis occidentals
6160: Prats ibèrics silicis de Festuca indigesta
8310: Coves no explotades pel turisme
9530: Pinedes mediterrànies de pi negre
9580: Teixedes de Taxus baccata
Així mateix, es consideren hàbitats d'interés natural del PORN, les formacions espontànies de pi roig (Pinus sylvestris) incloses en distints hàbitats de muntanya.
Article 26. Tallada i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d'àmbit autonòmic, estatal o europeu, no podran ser sotmeses a pertorbacions que en provoquen la desaparició o l'alteració significativa.
2. És objectiu prioritari d'este pla el foment d'actuacions encaminades a la conservació, la regeneració, la millora o l'explotació sostenible, açò últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten de les formacions i individus vegetals indicats en l'apartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i fongs comestibles, com també la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que existisca consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna. La regulació específica de la recol·lecció de bolets i altres fongs figura en l'article 61 d'estes normes.
Article 27. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l'àmbit territorial del PORN, en les seues diferents fases d'evolució, per afavorir el desenrotllament vegetatiu de les existents i l'increment de la superfície ocupada per estes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Si tenim en compte que la vegetació actual en l'àmbit d'este pla és, en gran manera, resultat de la gestió històrica dels usos tradicionals forestals i ramaders, els dits usos, adaptats a la realitat actual conforme al que ha especificat l'article 24.4 d'estes normes, es consideren elements essencials de la gestió integrada de la dita vegetació.
3. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, s'entenen com a tals els individus de tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre o cultivada de l'àmbit territorial del PORN. Quan estes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades s'ha de garantir el seu control per a evitar la proliferació indiscriminada.
4. La introducció i la reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la requerirà un pla de reintroducció, a més d'una autorització de la conselleria competent en protecció d'espècies.
Article 28. Protecció d'arbres monumentals i singulars
1. Amb caràcter general, es consideren arbres monumentals o singulars aquells exemplars que per la seua edat, grandària, morfologia o càrrega simbòlica o cultural, es consideren mereixedors d'una protecció especial. La conselleria competent sobre medi ambient realitzarà un inventari dels dits arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert.
2. Es prohibix la tala o la destrucció d'estos exemplars, com també la realització d'obres o actuacions que puguen danyar-los irreversiblement o entorpir l'adequat desenrotllament.
Article 29. Espècies animals
1. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN, les següents:
a) Invertebrats: Euphydryas aurinia, Graellsia isabellae (graèlsia), Parnassius apollo (apol·lo).
b) Vertebrats: Alcedo atthis (blauet), Anthus campestris (titeta d'estiu), Aquila chrysaetos (àguila reial), Austropotamobius pallipes (cranc de riu ibèric), Barbastella basbastellus (rata penada de bosc), Bubo bubo (duc), Burhinus oedicnemus (torlit), Calandrella brachydactyla (terrerola), Caprimulgus europaeus (enganyapastors), Chalcides bedriagai (lludrió ibèric), Chondrostoma arcasii (madrilleta roja), Chondrostoma turiense (madrilla), Cinclus cinclus (merla d'aigua), Circaetus gallicus (àguila serpera), Circus pygargus (arpellot cendrós), Coronella austriaca (colobra llisa europea), Emberiza hortulana (hortolà), Falco peregrinus (falcó pelegrí), Galanthus nivalis (lliri de neu), Galerida theklae (cogullada fosca), Gyps fulvus (voltor comú), Hieraetus fasciatus (àguila de panxa blanca), Hieraetus pennatus (àguila calçada), Hypsugo savii (rata penada muntanyenca), Lullula arborea (cotoliu), Myotis emarginata (rata penada d'orelles trencades), Myotis nattererii (rata penada de Natterer), Neophron percnopterus (aufrany), Oenanthe leucura (còlit negre), Pipistrellus kuhlii (rata penada de vores clares), Pleurodeles waltl (ofegabous), Podarcis muralis (sargantana de paret), Pyrrhocorax pyrrhocorax (gralla de bec roig), Rhinolophus ferrumequinum (rata penada de ferradura gran), Rhinolophus hipposideros (rata penada de ferradura menuda), Sylvia undata (busquereta cuallarga).
2. Han de respectar-se, en tot cas, les disposicions que establix el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es va crear i regular el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'establixen categories i normes per a la seua protecció, i pel Reial decret 439/1990, de 30 de març, pel que es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, i pel Reial decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual es van establir les espècies que poden ser objecte de caça i pesca, i les normes per a la seua protecció, com també les normatives específiques existents sobre protecció de determinades espècies de fauna.
3. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, l'aprovació dels plans de recuperació, de conservació i d'acció previstos pel Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades que afecten l'àmbit d'este PORN, requerirà l'informe previ de l'òrgan competent en matèria d'Espais Naturals Protegits.
4. La relació d'espècies indicada en l'anterior apartat 1 té caràcter obert i, en conseqüència, quedarà automàticament ampliada amb aquelles espècies faunístiques que puguen en el futur ser considerades objecte de protecció per les distintes normatives i directrius aplicables amb caràcter general, en els àmbits autonòmic, estatal o comunitari europeu.
Article 30. Protecció de la fauna salvatge
1. No estan permeses, amb caràcter general, i significativament per a les espècies que estes normes definixen com d'especial interés, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna salvatge, com ara la destrucció de nius i caus, comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl, com també altres actuacions que puguen afectar negativament la supervivència d'una espècie o el seu ecosistema.
2. Es fomentarà l'establiment de les mesures oportunes per a la conservació i la millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
3. Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, la ramaderia, boscos, caça, pesca, fauna silvestre o salut pública, per mitjà de qualsevol procediment de captura o mort (batudes, esperes, mètodes massius o no selectius, etc.), requeriran l'informe favorable previ de la conselleria competent sobre medi ambient. Es realitzarà un estricte seguiment i control d'estes autoritzacions.
4. S'incentivarà una gestió forestal, ramadera i agrícola que incloga pràctiques respectuoses amb la fauna.
Article 31. Repoblació o alliberament d'animals
1. En l'àmbit territorial d'este pla no es podran alliberar animals al·lòctons, s'entenen com a tals els individus d'espècies, subespècies o varietats que no pertanguen o hagen pertangut històricament a la fauna de l'àmbit territorial del PORN. S'exceptuen d'esta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues en programes autoritzats o promoguts per la conselleria competent sobre la matèria.
2. Així mateix, no podran alliberar-se animals que puguen suposar un perill per a les persones, els béns o els sistemes ecològics.
Article 32. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. La conselleria competent sobre medi ambient incentivarà, com a criteri general en la gestió de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica i urbanística, l'adopció de mesures tendents al manteniment d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius, prats i erms, per evitar al mateix temps l'excessiva fragmentació d'estos diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
2. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat, i per a l'alimentació, sense perjudici dels aprofitaments forestals existents i de les actuacions permeses per este pla sobre construcció o adequació de vies, infraestructures i edificacions, lligades als usos forestals i agropecuaris o al servici de les poblacions.
SECCIÓ QUARTA
PROTECCIÓ DEL PAISATGE I DEL PATRIMONI ETNOGRÀFIC
DEL MEDI RURAL
Article 33. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria de protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic del medi rural, els següents:
1. Ordenar, protegir, conservar, millorar i posar en valor el paisatge rural del Massís de Penyagolosa com un dels elements més valuosos del patrimoni col·lectiu en termes ecològics, culturals, socials i econòmics, en el marc de l'estratègia de desenrotllament sostenible que, desenrotllada per mitjà d'actuacions d'iniciativa pública, privada o mixta, establix este PORN.
2. Fomentar les actuacions positives que tendisquen a conservar, recrear, crear ex novo, si és el cas, i posar en valor els elements naturals i antròpics del paisatge natural i rural tradicional.
Article 34. Foment de la qualitat paisatgística
1. A l'efecte d'esta normativa, constituiran el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb els dits elements naturals en un sistema agrícola, silvícola, ramader, forestal i urbà, han configurat el paisatge del Massís de Penyagolosa com es coneix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada, com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i les construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'estos que van configurar un determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En este concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com privada, a què es referix la secció cinquena d'estes normes.
4. La interacció històrica entre l'home i la natura que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per naturalesa i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l'ordenació del paisatge establida en este pla no inclou el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que definix criteris dinàmics per a la conservació activa, la millora i l'adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge, tant en el seu conjunt com en els seus distints elements.
5. L'ordenació i la millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenrotllament local, social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, psicologicoperceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
6. En l'àmbit territorial d'este pla, la conselleria competent sobre medi ambient tindrà una especial actuació tendent a assegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge contingudes en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del territori i protecció del paisatge.
Article 35. Integració paisatgística de les actuacions
1. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu han de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. Amb este fi, s'evitarà especialment la ubicació d'estos en llocs de gran incidència visual. En tot cas, les instal·lacions i les edificacions en el medi rural han d'incorporar mesures adequades d'integració paisatgística.
2. Amb caràcter general, no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, s'inclouen els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on s'ubiquen estos elements informatius. S'exclouen d'esta limitació els indicadors de caràcter institucional i els existents dins dels límits del sòl urbà i urbanitzable.
3. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atesa la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà el paisatge entorn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que aporten qualitat escènica a este, com les construccions realitzades amb pedra seca com casetes de pastor, bancals, masies, neveres i altres.
Article 36. Característiques estètiques de les edificacions a sòl no urbanitzable
Sense perjudici del que disposa la normativa vigent sobre ordenació del territori i l'edificació a sòl no urbanitzable, l'edificació en la dita categoria de sòl s'executarà dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals pròpies de la zona, per a procurar la correcta integració en el paisatge i evitar la ruptura d'este per mitjà de l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior siguen discordants amb la resta.
SECCIÓ CINQUENA
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ
Article 37. Objectius sectorials
És objectiu del present PORN en matèria de protecció del patrimoni cultural valencià, fomentar el seu ús públic, tant per la iniciativa pública com per la privada, en forma compatible amb la seua preservació i sempre que este ús no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
Article 38. Patrimoni cultural valencià
1. La protecció del patrimoni cultural valencià, en l'àmbit del present PORN es regirà per les disposicions de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, modificada per la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat.
2. La conselleria competent en matèria de patrimoni cultural redactarà i aprovarà, amb la col·laboració de la conselleria competent sobre medi ambient, un Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Cultural del Massís de Penyagolosa. Fins a la seua aprovació, tindran consideració de béns culturals especialment protegits, els inclosos en els inventaris de patrimoni cultural valencià que elabore la conselleria competent en la dita matèria, com també els jaciments de restes paleontològiques existents en l'àmbit del PORN.
3. Els béns culturals especialment protegits podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que estos no impliquen la pèrdua dels seus valors culturals i científics.
4. Qualsevol modificació o actuació sobre un element considerat com a bé cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d'afecció, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, que serà vinculant amb caràcter general.
SECCIÓ SISENA
PROTECCIÓ DELS CAMINS RAMADERS
Article 39. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria de protecció dels camins ramaders, els següents:
1. Vetlar pel manteniment i la recuperació dels camins ramaders com a espais d'ús públic.
2. Potenciar les seues funcions en la conservació i l'ús sostenible del medi natural.
Article 40. Criteris generals
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN es consideren un patrimoni públic de primera importància per als objectius de conservació natural i de desenrotllament sostenible expressats en el pla, tant pel seu caràcter de corredors ecològics per a la flora i la fauna com pel seu potencial socioeconòmic en relació amb l'ús públic ordenat del medi.
2. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, i disposicions que la despleguen, i a les directrius establides en este PORN.
3. D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural no poden declarar-se innecessaris, ni alienar-se o dedicar-se a altres usos.
4. Si tenim en compte el seu interés per motius d'ús ramader, de conservació del paisatge i de la natura, educatius, recreatius i la seua utilitat per a connectar el Massís de Penyagolosa amb altres espais naturals protegits, es declaren d'interés natural en l'àmbit del PORN, i també s'han d'incloure en el Catàleg de Camins Ramaders d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana, previst en el mencionat article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, els assagadors i senderes inclosos en l'àmbit del PORN.
5. La conselleria competent sobre medi ambient promourà les mesures i les actuacions necessàries per a la recuperació de les condicions adequades d'ús d'aquells camins ramaders deteriorats, ocupats o inservibles per a l'ús públic.
6. La Conselleria de Territori i Habitatge revisarà la classificació dels camins ramaders per a adequar-los a la realitat actual del territori.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'USOS, ACTIVITATS
I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ PRIMERA
AGRICULTURA I RAMADERIA
Article 41. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria d'agricultura i ramaderia, els següents:
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos agraris.
2. Assegurar el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes per la seua rendibilitat econòmica i pel seu valor en termes ecològics, socials i culturals. Es relacionen amb este últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent en això la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna. També està relacionada amb este criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, com també la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a temps parcial a xicoteta escala.
3. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
Article 42. Definicions
Es consideren activitats agrícoles o ramaderes, respectivament, les relacionades amb el cultiu de la terra i amb la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals domèstiques o cinegètiques.
Article 43. Règim general de l'activitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents es consideren protegides pel PORN, ja que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d'incendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a l'activitat agrícola.
3. A l'efecte d'este pla s'entenen com a terrenys forestals els així definits per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció que dóna l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat. De conformitat amb esta definició, s'exceptuen de la prohibició general establida per l'apartat 2 d'este article i, per tant, són susceptibles en principi de reversió a cultiu, els antics terrenys agrícoles abandonats o semiabandonats que, després del cessament recent o antic del cultiu, mostren actualment un procés més o menys avançat de recobriment espontani per espècies vegetals procedents de l'entorn forestal, tant llenyoses com herbàcies. La posada en cultiu dels dits terrenys abandonats estarà subjecta als requisits establits per les legislacions sectorials aplicables en matèria forestal, agrícola i d'ordenació del territori.
4. L'ús de productes fitosanitaris s'ajustarà a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola i de qualitat de les aigües.
Article 44. Conservació dels terrenys cultivats
En relació amb els terrenys agrícoles situats en àmbit forestal i, en particular, per a aquells que el Pla de prevenció d'incendis forestals considere que actuen com a àrea contrafocs, la conselleria competent habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment, pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront de l'erosió i els incendis forestals.
Article 45. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola
La construcció, la reconstrucció o la reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 46. Règim general de la ramaderia extensiva
1. L'activitat ramadera extensiva es considera protegida pel PORN, ja que forma part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la gestió integrada de la vegetació forestal. En atenció a estes circumstàncies, la conselleria competent sobre medi ambient fomentarà l'aplicació d'incentius econòmics a la dita activitat, per part de la conselleria competent en matèria ramadera.
2. Amb caràcter general, l'activitat ramadera està regulada per la seua normativa sectorial específica, per les determinacions sobre esta contingudes en la legislació forestal i per les regulacions específiques que establisca la conselleria competent en matèria de ramaderia.
3. L'aprofitament ramader només podrà autoritzar-se en aquelles superfícies on la regeneració i el desenrotllament normal de la coberta vegetal, tant espontània com resultant de repoblació, estiguen assegurats.
4. D'acord amb l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es van establir normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En este cas, la conselleria competent sobre medi ambient promourà l'aplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.
5. La conselleria competent sobre medi ambient, en terrenys públics de la Generalitat, pot limitar temporalment l'activitat ramadera en determinades àrees o per a determinades espècies, quan les condicions biològiques, sanitàries i mediambientals així ho aconsellen. En el cas que estes mesures ocasionen perjudicis econòmics als ramaders, l'esmentada conselleria habilitarà mesures pal·liatives per a compensar estos perjudicis.
6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader les establides en el Pla General d'Ordenació Forestal per al maneig de la ramaderia.
7. La conselleria competent sobre medi ambient, de comú acord amb els titulars de les explotacions ramaderes i dels terrenys de pasts, podrà, en cas necessari per a una correcta gestió de l'activitat ramadera i de les formacions vegetals, establir consensuadament les mesures i les vies d'ordenació i gestió oportunes perquè l'activitat ramadera no origine un menyscabament dels recursos naturals en l'àmbit del PORN. Sense perjudici del que ha establit el Pla forestal per a la dita activitat, el criteri general és el següent:
a) Aconseguir un aprofitament ramader sostenible.
b) Potenciar el valor ecològic dels pasts.
c) Millorar les infraestructures per a aconseguir una adequada gestió silvopastoral.
d) L'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge, tindrà en compte les premisses següents:
d.1) La classe de bestiar no ha de suposar un perill per a la persistència i el normal desenrotllament de la vegetació pròpia de la zona.
d.2) El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i este no ha de prolongar-se més enllà del que siga necessari perquè el ramat consumisca la producció estacional de pasts.
d.3) En calcular la càrrega ramadera, es tindrà en compte la presència d'espècies silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
d.4) La càrrega ramadera que pasture atendrà, com a factor primordial que limite, la conservació i el manteniment dels sòls davant de l'erosió, com també a l'equilibri amb la fauna salvatge i amb el medi vegetal.
Article 47. Edificacions i instal·lacions relacionades amb la ramaderia extensiva
La construcció, la reconstrucció o la reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat ramadera extensiva es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 48. Ramaderia intensiva
1. La implantació de noves granges dedicades a la cria d'espècies animals podrà realitzar-se en les àrees que els respectius planejaments urbanístics municipals puguen dedicar a esta finalitat, atesos els requisits establits per la normativa aplicable en matèria de règim urbanístic, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, residus sòlids, abocaments al medi hídric i al subsòl i, si és el cas, depenent de les característiques de les instal·lacions, en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.
2. No podran instal·lar-se noves granges en les següents categories d'ordenació establides per les normes particulars d'este pla: zona de protecció i àrea de protecció ecològica (APE).
3. Les granges existents en el moment de l'entrada en vigor d'este pla podran continuar mantenint la seua activitat, sense perjudici de les determinacions que sobre estes establisquen els respectius planejaments urbanístics municipals.
Article 49. Apicultura
En l'àmbit del PORN la pràctica de l'apicultura es realitzarà conforme a les normatives sectorials aplicables.
SECCIÓ SEGONA
ACTIVITAT FORESTAL
Article 50. Objectius sectorials
1. Els objectius generals del PORN sobre els recursos forestals són els establits, amb caràcter general, per al territori de la Comunitat Valenciana per l'article 5 de les ordenances del sòl forestal contingudes en el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell de la Generalitat. Estos objectius són els següents:
1.1. La protecció, la millora i la conservació dels espais forestals, boscos i de la vegetació natural:
a) Potenciar els espais forestals, els boscos, afavorir-ne la recuperació i mantindre les espècies autòctones.
b) Valorar els distints tipus de matolls arbustius com etapes de desenrotllament de l'ecosistema que poden acabar originant boscos, i gestionar-los per a la consecució d'este objectiu on siga possible.
c) Mantindre, protegir i ampliar la coberta vegetal del nombre més gran possible d'estrats per a contrarestar el procés d'erosió, regular els fluxos hidrològics i pal·liar la modificació de les condicions climàtiques.
d) Assegurar l'adequada preservació de les espècies i individus singulars, com també de les formacions vegetals d'alt valor ecològic, en particular, les corresponents a la vegetació autòctona valenciana.
1.2. La planificació de les muntanyes:
a) Delimitar les àrees de major interés forestal per a la seua conservació i millora, com també per al seu aprofitament sostenible.
b) Crear a les zones forestals de menor risc de degradació espais d'oci i esbarjo del bosc, on canalitzar la demanda d'usos recreatius dels ciutadans.
c) Planificar i coordinar l'acció de les administracions públiques en relació amb les mesures necessàries per a la prevenció i la defensa contra els incendis forestals.
1.3. Gestió sostenible dels aprofitaments forestals:
a) Compatibilitzar els aprofitaments forestals i actuacions silvícoles amb la realització d'altres aprofitaments o activitats com els cinegètics, de pasturatge i recol·lecció de productes de la muntanya, i adaptar les mesures de salvaguarda necessàries.
b) Afavorir, amb les cauteles necessàries, l'ús excursionista, recreatiu i pedagògic d'estos terrenys i promoure la conscienciació social sobre els valors culturals, ecològics, ambientals i econòmics, que comporta el patrimoni forestal valencià.
c) Promoure la investigació i l'experimentació mediambientals i la realització de cursos i ensenyaments de formació professional i d'especialitats vinculades amb l'àmbit forestal.
d) Promoure la millora dels processos d'obtenció, transformació i comercialització dels productes i servicis que produïxen els espais forestals.
1.4. Coordinació i participació:
a) Articular l'ordenació administrativa i la gestió de la muntanya amb l'ordenació del territori, el planejament dels espais naturals protegits, el règim urbanístic, la planificació sectorial i la conservació del patrimoni històric, arqueològic, etnològic i paleontològic.
b) Fomentar la participació de tots els ciutadans, especialment dels que habiten en el medi rural, en el manteniment, la millora i l'ampliació dels recursos forestals, i interessar-los en els rendiments econòmics per mitjà de la promoció d'ocupació i obtenció de beneficis, a través d'òrgans de participació o altres sistemes de coordinació i col·laboració que es desenrotllen amb este fi.
2. En el marc d'estos objectius generals, un objectiu específic del PORN és l'establiment i el desenrotllament d'un programa continuat de col·laboració i suport mutu entre la conselleria competent sobre medi ambient i els titulars privats de terrenys forestals.
Article 51. Definició de terreny forestal
A l'efecte d'este pla es consideren terrenys forestals els així definits pel títol I del vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, en desplegament de la legislació vigent en matèria forestal.
Article 52. Règim general de l'activitat forestal
1. En l'àmbit territorial del PORN l'activitat forestal s'atindrà, en la seua planificació, l'execució i el desenrotllament, als principis fonamentals establits respecte d'això pel vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana en l'article 3 de les ordenances del sòl forestal. Estos principis són els següents:
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i l'ús dels boscos i muntanyes de forma i intensitat tals que incrementen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, el reconeixement del paper de les muntanyes i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenrotllament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, el fet d'unir l'àmbit forestal i la conservació de la natura en tots els seus vessants, que incloga conjuntament l'administració i la gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en la seua elaboració i aplicació com una ferramenta de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenrotllades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
2. Les activitats forestals es consideren protegides pel PORN, ja que formen part del model territorial de la comarca i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de la prevenció i lluita contra els incendis forestals.
3. En l'àmbit del PORN el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l'establit, amb caràcter general, per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, desenrotllada pel citat Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana.
4. La conselleria competent sobre medi ambient, en l'àmbit de les seues competències, promourà el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal en tots els terrenys forestals inclosos en el PORN, siguen públics o privats.
5. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal s'orientarà a aconseguir la conservació, la millora, la restauració i l'aprofitament ordenat de les muntanyes, siga quina siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica ha d'estar d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
6. Les muntanyes, com a ecosistemes forestals, han de ser gestionades de forma integrada incloent conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constituïxen, a fi d'aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
7. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, la conservació, la regeneració, la recuperació i la millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
Article 53. Ordenació dels recursos forestals
1. La conselleria competent sobre medi ambient redactarà i tramitarà, per mitjà d'un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla Forestal del Massís de Penyagolosa. Este últim concretarà, per a l'àmbit territorial d'este PORN, les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, i delimitarà les àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna o coordinada. Per a cada una d'estes àrees s'establiran les determinacions necessàries per a optimar la conservació i l'ús sostenible, incloent criteris específics per a la prevenció i la lluita contra els incendis.
2. L'esmentada conselleria incentivarà la redacció i el desenrotllament de plans tècnics de gestió i millora forestal en finques de titularitat privada, promoguts pels propietaris i aprovats per la mateixa conselleria. Estos plans tècnics s'atindran a les directrius del Pla Forestal del Massís de Penyagolosa i, com a mínim, han d'incloure l'inventari de recursos forestals, la memòria descriptiva de les actuacions i la programació d'estes, plànols de la finca o unitat d'execució, el pressupost detallat d'actuacions previstes i altres disposicions necessàries.
Article 54. Suport a la propietat forestal
1. La conselleria competent sobre medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, als quals prestarà el seu suport tècnic, logístic, administratiu i econòmic, i establirà el Programa d'actuacions d'este PORN i les previsions específiques amb esta finalitat.
2. En el marc del Pla Forestal del Massís de Penyagolosa a què es referix l'article 53.1, l'esmentada col·laboració tindrà com a objectiu genèric afavorir i millorar, en l'àmbit territorial del PORN, l'exercici de l'activitat forestal basada en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturals objecte d'esta, procurant a més la realització de manera coordinada amb la gestió de l'espai natural protegit que es constituïsca en una part de l'àmbit territorial d'este pla. Per a això s'establirà el mecanisme oportú de col·laboració, de comú acord entre la conselleria competent sobre medi ambient i els titulars dels terrenys forestals.
3. Com a finalitats específiques d'esta col·laboració s'establixen les següents, en relació oberta:
a) Millora i racionalització de l'activitat forestal.
b) Coordinació de la dita activitat amb la gestió de l'espai protegit.
c) Millora i adequació d'accessos als terrenys forestals.
d) Prevenció d'incendis per mitjà de la gestió coordinada de les restes derivades de treballs forestals.
e) Elaboració i execució dels plans tècnics de gestió i millora forestal a què es referix l'article 53.2 d'estes normes.
f) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció d'incendis o de lluita contra l'erosió.
g) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre matèries del seu interés.
h) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.
i) Suport econòmic a activitats de gestió dels recursos forestals privats, en el marc del Programa d'actuacions d'este pla.
j) Suport material a estes activitats per mitjà dels mitjans materials i humans propis de la conselleria competent sobre medi ambient.
k) Suport administratiu als esmentats titulars de terrenys, en tot el que es referix a autoritzacions, informes, tramitacions administratives i participació en els òrgans o entitats col·legiades que es constituïsquen en relació amb els objectius del PORN.
l) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se de comú acord entre ambdós parts.
Article 55. Productes fitosanitaris forestals
En relació amb la utilització de productes fitosanitaris cal ajustar-se al que ha disposat la normativa vigent en la matèria. Serà necessària l'autorització de la conselleria competent sobre medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'estos productes.
Article 56. Canvi d'ús forestal
El canvi d'ús forestal del sòl entén per terreny forestal el definit així en el vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, i requerirà l'autorització de la conselleria competent sobre medi ambient de conformitat amb el que establix la legislació forestal.
Article 57. Risc d'erosió i desertificació
En els terrenys forestals sotmesos a processos de desertificació i erosió greus, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l'aplicació de mesures de regeneració i restauració com ara:
a) La restauració de la coberta vegetal, per mitjà de la plantació d'espècies arbòries i arbustives adequades.
b) La regulació del pasturatge i la caça quan afecte la implantació i la regeneració de la vegetació.
c) La restauració de les formacions forestals desarbrades existents a zones amb risc d'erosió alt, i conduir-les cap a formacions arbrades.
d) La millora de la funció protectora de les formacions forestals arbrades existents a zones amb erosió alta, afavorint la seua integració ecològica a fi d'aconseguir una major cobertura del sòl i una millora apreciable en les condicions edàfiques.
e) La realització d'obres per a la consolidació hidrològica de llits i vessants, com també la contenció de sediments.
Article 58. Incendis forestals
Es considera d'importància capital la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. En relació amb això la conselleria competent en la matèria elaborarà i aprovarà, per mitjà d'un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Massís de Penyagolosa. Este pla inclourà, entre altres, els següents aspectes preferents:
. L'ordenació d'usos per a la prevenció de causes.
. La conciliació d'interessos i la conscienciació de la població.
. La creació i la millora d'infraestructures per a la prevenció i l'extinció d'incendis i, en especial, la creació d'una xarxa d'àrees de discontinuïtat per mitjà de tècniques de silvicultura preventiva i recuperació d'usos tradicionals.
Article 59. Edificacions i instal·lacions d'ús forestal
La construcció, la reconstrucció o la reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat forestal es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o altres normatives sectorials aplicables.
Article 60. Trànsit de persones i ús públic en terrenys forestals
1. En els terrenys forestals privats, el trànsit de persones alienes a estos amb qualsevol finalitat, com també les activitats d'ús públic del medi, només podran realitzar-se després del consentiment exprés o tàcit dels titulars de les finques i respectant les servituds de pas tradicionals.
2. La conselleria competent sobre medi ambient promourà l'habilitació i l'adequada dotació de determinats espais de les muntanyes públiques per a l'exercici d'activitats recreatives, educatives i culturals compatibles amb la conservació d'estos.
Article 61. Recollida de bolets i altres fongs
1. La recollida de fongs en els terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es va regular la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, com també per l'Ordre d'11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es va regular la recol·lecció de la tòfona en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. L'administració competent sobre espais naturals, en col·laboració amb els titulars de les explotacions forestals amb presència de bolets utilitzables, promourà la regulació específica d'este aprofitament per mitjà dels mecanismes previstos en la legislació aplicable.
3. Esta administració, així mateix, vetlarà perquè l'exercici d'esta activitat per persones alienes als titulars dels terrenys forestals afectats es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, o els béns construïts existents en els dits terrenys.
SECCIÓ TERCERA
CAÇA I PESCA
Article 62. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN en matèria de caça i pesca, els següents:
1. Assegurar l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics i piscícoles.
2. Assegurar el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals.
3. Contribuir a la pervivència de les activitats cinegètiques i piscícoles pel seu potencial econòmic, com també pels beneficis socials que presta als titulars dels terrenys inclosos en els vedats i a altres sectors de la població local.
Article 63. Regulació general de les activitats cinegètiques i piscícola
1. L'ordenació, la gestió i la pràctica de les activitats cinegètica i piscícola en l'àmbit del PORN estan regulades per les seues respectives normatives sectorials, com també per les disposicions que, en desplegament d'estes, emeta la conselleria competent sobre estes matèries.
2. Els vedats de caça es regularan i gestionaran conforme als seus corresponents plans tècnics. Estos plans, atesos els criteris establits per la legislació vigent sobre caça han de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics, a partir de taxes d'aprofitament adequades a les existències censals de les poblacions cinegètiques.
3. Poden ser objecte de caça i pesca les espècies cinegètiques i piscícoles establides, amb caràcter general, a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
4. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenrotllarà sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenrotllament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes i forestals.
5. De conformitat amb l'article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es van establir les normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi queda restringida la caça durant un període mínim d'una temporada. El període màxim de restricció serà determinat per a cada zona incendiada en particular per la conselleria competent sobre medi ambient, prèvia consulta a les associacions de caçadors afectades. També de conformitat amb l'esmentat article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, de la Generalitat, amb caràcter extraordinari i degudament motivat per a evitar perjudicis als hàbitats, la fauna i la flora, esta conselleria podrà autoritzar la caça dins de l'esmentat període de restricció quan la regeneració natural de la vegetació en l'àmbit incendiat així ho permeta.
6. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització de l'administració competent sobre caça.
7. La conselleria competent sobre caça, atesa l'elevada importància com a recurs de les poblacions de cabra salvatge i cabirol, elaborarà un protocol de vigilància sanitària que permeta tant evitar l'entrada de sarna sarcòptica o altres malalties com prendre amb promptitud les mesures necessàries en cas de detecció d'animals malalts. El brot d'epizoòtia detectada en la cabanya cinegètica ha de ser d'obligada declaració als organismes competents en matèria de sanitat animal.
8. La conselleria competent sobre caça, en col·laboració amb les associacions locals de caçadors, incentivarà l'execució d'actuacions destinades a la millora de l'activitat cinegètica, com ara la instal·lació i la millora d'abeuradors i altres instal·lacions cinegètiques, vacunacions, sembres de suport a la fauna, condicionament de camins i altres.
9. El programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN, a què es referix l'article 69 d'estes normes, contindrà les disposicions i les mesures específiques per a assegurar que les activitats recreatives o didàctiques en relació amb l'ús públic del medi natural no influïsquen negativament sobre la vida de la fauna ni sobre l'exercici ordinari de l'activitat cinegètica.
SECCIÓ QUARTA
ACTIVITATS EXTRACTIVES MINERES
Article 64. Objectius sectorials
És objectiu del present PORN en matèria d'activitats extractives mineres regular l'aprofitament dels recursos miners per a contribuir a la seua adequada explotació, evitant i minimitzant els impactes que puguen produir sobre el medi ambient i per a una millor restauració de l'espai natural afectat per l'activitat minera, inclòs el paisatge.
Article 65. Activitats extractives i mineres
Queda prohibit l'atorgament de noves concessions i autoritzacions d'explotacions extractives mineres en l'àmbit del PORN.
SECCIÓ CINQUENA
ACTIVITATS INDUSTRIALS I COMERCIALS
Article 66. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria d'activitats industrials i comercials, els següents:
1. Fomentar l'establiment o la reconversió d'activitats industrials vinculades a l'aprofitament, la transformació, la posada en valor o la comercialització de productes locals del sector primari tant agrícola com ramader o forestal, com també les activitats del sector servicis vinculades a l'ús públic del medi.
2. Regular l'activitat industrial per a evitar o minimitzar els impactes negatius que es puguen produir sobre el medi ambient.
Article 67. Criteris generals sobre les activitats industrials i comercials
1. Les iniciatives de foment de l'activitat industrial i comercial atendran especialment la creació de condicions, facilitats i recursos gestors per a la posada en valor dels recursos humans locals, amb criteris de desenrotllament i foment de l'activitat econòmica, social i cultural de la zona segons l'ús sostenible i la conservació dels recursos naturals del Massís de Penyagolosa i el seu àmbit d'influència socioeconòmica.
2. La implantació de noves activitats industrials i comercials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que prevegen els respectius planejaments urbanístics municipals, els quals atendran les determinacions de les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, ordenació del territori, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, protecció de l'ambient atmosfèric, abocaments al medi hídric o al subsòl i, si és el cas, l'avaluació d'impacte ambiental.
3. No podran instal·lar-se, en cap concepte, noves activitats industrials i comercials en l'àrea classificada com a zona de protecció (ZP). Amb caràcter general, tampoc es podran implantar en l'àrea de protecció ecològica (APE), llevat que es tracte d'activitats industrials i comercials que no es consideren incompatibles amb l'entorn en què s'ubiquen, activitats relacionades amb ús agroalimentari, ramader, cultural, turístic i artesanal, tenint sempre en compte el punt 2 d'este mateix article i per mitjà d'un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
SECCIÓ SISENA
ÚS PÚBLIC DEL MEDI. ACTIVITATS TURÍSTIQUES,
EDUCATIVES I RECREATIVES
Article 68. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN en matèria d'ús públic del medi les següents activitats turístiques, educatives i recreatives:
1. Fomentar i regular les activitats relacionades amb el gaudi ordenat i l'ensenyament dels valors naturals i culturals de la zona, tant els existents com els potencials que cal desenrotllar, com a part fonamental de l'estratègia de desenrotllament sostenible definida en el PORN.
2. Millorar les potencialitats locals a termes de recursos humans, econòmics, financers, socials i culturals.
3. Aconseguir, mantindre i difondre una oferta d'ús públic d'alta qualitat, tant en el nivell dels equipaments com en termes de qualitat del medi ambient humà i natural.
Article 69. Ordenació de l'ús públic
La conselleria competent sobre medi ambient elaborarà un programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN. Este programa s'executarà per mitjà d'actuacions a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i ha d'incloure, almenys, els aspectes següents:
. Anàlisi i tipificació de la demanda.
. Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
. Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
. Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
. Localització de les instal·lacions i equipaments.
. Proposta d'elements assenyaladors homogenis.
. Directrius per a l'elaboració dels projectes.
. Directrius i normes de prevenció d'incendis forestals.
. Programació de les actuacions previstes.
. Cost econòmic d'aplicació.
. Formules de finançament i gestió, amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat.
. Regulació de l'ús públic atesa la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
Article 70. Normes específiques d'ús públic
1. La localització i l'equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives a sòl no urbanitzable ha de comptar amb l'informe favorable de la conselleria competent sobre medi ambient, sense perjudici de les preceptives autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
2. Es prohibix, amb caràcter general, circular amb vehicles, de motor o sense, fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i forestals. En terrenys forestals cal ajustar-se al que preveu el Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es varegular la circulació de vehicles per terrenys forestals.
3. Es prohibix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles, de motor o sense, excepte les que es desenrotllen en carreteres asfaltades pertanyents a les xarxes autonòmica o local, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent sobre medi ambient.
4. En la zona de protecció (ZP) del PORN no es permet la realització de competicions esportives de vehicles, de motor o sense, en qualsevol tipus de camí, asfaltat o no asfaltat. En esta zona, a més, no es permeten les excursions organitzades de vehicles de motor quan el nombre de vehicles participants siga superior a deu.
5. En tot l'àmbit del PORN es permet la realització de competicions esportives sense vehicle, sempre que compten amb l'autorització prèvia de la conselleria competent sobre medi ambient. La sol·licitud es presentarà amb una antelació mínima de dos mesos a la realització de l'activitat on han d'estar descrites les característiques de la competició, l'itinerari que s'ha de seguir i les infraestructures necessàries per a la realització. La confirmació de la sol·licitud ha d'incloure l'aprovació de l'itinerari o, si és el cas, la proposta de modificació d'este i els requisits mínims que s'han de complir per a no causar afeccions mediambientals i garantir el bon desenrotllament d'esta.
Article 71. Condicions d'ubicació de les instal·lacions turístiques, educatives i recreatives
Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i les instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai, incloent les edificacions destinades a allotjament i restauració queden subjectes, amb caràcter general, a les determinacions següents:
a) La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a estes activitats requerirà informe favorable de la conselleria competent sobre medi ambient, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional, sense perjudici de les pertinents autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
b) Les zones d'acampada i àrees recreatives han d'atindre's al que disposa el capítol III del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es van regular les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en les muntanyes de la Comunitat Valenciana i en l'Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, pel qual es va desenrotllar el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es van regular les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en les muntanyes de la Comunitat Valenciana i es van crear les zones d'acampada autoritzada de caràcter educatiu o social.
c) En terrenys forestals es prohibix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura preparada per a encendre foc, poden suprimir-se els existents en el moment de l'aprovació d'este PORN si es consideren d'alt risc d'incendi a criteri de l'administració forestal.
d) L'adaptació o la transformació d'edificacions existents a sòl no urbanitzable per a l'ús turístic, educatiu, esportiu o recreatiu, es considerarà preferible davant de l'alternativa d'edificació de nova planta amb esta finalitat.
e) Es fomentarà la senyalització de sendes i camins pedestres que connecten les poblacions amb les àrees recreatives, refugis i zones d'acampada, a fi de potenciar l'ús excursionista i educatiu en l'àmbit del parc. Així mateix, es potenciarà una xarxa d'itineraris ecoturístics que connecten amb les poblacions limítrofes del parc.
SECCIÓ SETENA
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 72. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria d'activitats d'investigació, els següents:
1. Determinar la composició, l'estructura, el funcionament i la dinàmica dels sistemes naturals més rellevants del Massís de Penyagolosa des de la investigació bàsica, a fi d'assegurar la correcta gestió per a la conservació i l'ús sostenible dels recursos naturals i la diversitat biològica.
2. Promoure la col·laboració amb els centres d'investigació i els mateixos investigadors que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats del Massís de Penyagolosa.
Article 73. Activitats d'investigació i seguiment ecològic
1. Qualsevol treball d'investigació dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme requerirà l'autorització de la conselleria competent sobre medi ambient, a la qual s'entregaran dos exemplars de totes les publicacions que es deriven de la investigació realitzada en l'àmbit del PORN.
2. La construcció d'instal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. L'adaptació o la transformació d'edificacions existents a sòl no urbanitzable a l'ús científic serà, en tot cas, prioritària sobre la nova construcció per al mateix tipus d'usos.
4. Les construccions i les instal·lacions vinculades a les activitats d'investigació guardaran una relació de dependència i proporció adequades a les activitats científiques que es realitzen on hagen d'instal·lar-se.
SECCIÓ HUITENA
ACTIVITATS URBANÍSTIQUES I EDIFICACIÓ
Article 74. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN, en matèria d'activitats urbanístiques i edificació, els següents:
1. Integrar les respectives planificacions urbanístiques municipals amb els objectius de conservació i desenrotllament sostenible d'este pla.
2. Aconseguir, en l'edificació i en l'estructura urbanística, un nivell de qualitat adequat als valors ambientals i paisatgístics de la zona, com també a les necessitats de qualitat de vida dels habitants.
Article 75. Règim general de l'activitat urbanística
1. Els planejaments urbanístics que s'aproven després de l'entrada en vigor d'este pla, o bé es modifiquen afectant-lo territorialment, han d'incorporar les determinacions de PORN que afecten l'activitat urbanística, l'edificació i la qualitat ambiental i paisatgística.
2. La possible classificació de nou sòl urbà o urbanitzable es realitzarà conforme als requisits i els procediments establits per la normativa urbanística vigent, amb un informe previ favorable de la conselleria competent sobre medi ambient. Esta possible classificació ha de justificar-se ateses les necessitats dels distints nuclis de població en matèria d'edificació residencial, infraestructures, equipaments, servicis i activitats econòmiques i socials.
3. Llevat d'excepcions per causa justificada, els possibles nous sòls urbans o urbanitzables han de localitzar-se en l'entorn dels nuclis de població o d'activitat terciària existents, procurant un model de ciutat compacta per evitar una implantació urbanística dispersa i respectar la morfologia del teixit urbà originària. En cap cas, serà possible la reclassificació urbanística dels sòls no urbanitzables inclosos en les següents categories d'ordenació: zona de protecció (ZP) i àrea de protecció ecològica (APE).
Article 76. Règim general de l'edificació
1. Amb caràcter general, la construcció, la rehabilitació i la reforma d'edificacions en el medi rural, fora dels sòls urbans o urbanitzables, es realitzarà conforme als requisits i els procediments establits en la normativa vigent sobre sòl no urbanitzable, com també ateses les determinacions aplicables d'estes normes sobre:
a) La protecció dels hàbitats, les espècies de flora i fauna, el paisatge, els sòls, els valors geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
b) L'exercici de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica, d'investigació, d'ús públic, d'ús religiós i de dotació d'infraestructures.
2. Com a directriu general, en el sòl no urbanitzable es considera recomanable per a un determinat ús, l'adaptació, la reconstrucció o la remodelació de les edificacions existents enfront de l'alternativa d'edificació de nova planta.
3. Les noves construccions i instal·lacions necessàries per a l'exercici de qualsevol tipus d'activitat residencial, social o econòmica a sòl no urbanitzable, tant en edificació de nova planta com en el cas de remodelació d'edificis, han de guardar una relació de dependència i proporció adequades a l'activitat en el lloc concret on s'ubique esta.
4. Les noves edificacions, com també les remodelacions d'edificis que afecten l'exterior d'estos, han de complir els següents requisits mínims de qualitat en l'àmbit del sòl no urbanitzable:
a) S'adequaran als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben.
b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'este per mitjà de l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona.
c) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les seues mitgeres i parets unides al descobert, han de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
d) Tots els paraments visibles des de l'exterior han de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes.
e) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults.
f) Ha d'evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també de les antenes de televisió i ràdio.
5. Les determinacions de l'anterior apartat 4, d'aplicació en el sòl no urbanitzable, tenen el caràcter de recomanació i criteri orientatiu per a l'edificació en el sòl urbà i urbanitzable.
6. En tot l'àmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, la demolició o l'alteració substancial d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d'interés historicoarqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen la seua millora, restauració i conservació.
SECCIÓ NOVENA
INFRAESTRUCTURES
Article 77. Objectius sectorials
Són objectius del present PORN en matèria d'infraestructures, els següents:
1. Aconseguir una dotació d'infraestructures, tant viàries com d'un altre tipus, adequades a les necessitats de la població local i dels visitants, atesos els barems quantitatius i de qualitat exigibles en la Unió Europea actualment.
2. Integrar les dites dotacions amb els objectius d'este pla sobre desenrotllament sostenible segons la conservació de la qualitat del medi ambient i el paisatge.
Article 78. Règim d'avaluació ambiental de les actuacions sobre infraestructures
La normativa vigent sobre avaluació d'impacte ambiental, d'àmbit estatal i autonòmic, establix els casos en què la construcció de noves infraestructures amb qualsevol finalitat, com també la remodelació de les existents, estan sotmeses al procediment d'avaluació o estimació d'impacte ambiental. Este règim general és el vigent en l'àmbit territorial del PORN.
Article 79. Criteris generals sobre infraestructures
1. La construcció o la remodelació d'infraestructures que, pel seu abast o característiques, estiguen subjectes al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental requeriran informe favorable de la conselleria competent sobre medi ambient.
2. A l'efecte de la instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària autonòmica o local té la consideració de .corredor de localització d'infraestructures. en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, conduccions d'aigua, gasoductes o altres conduccions, han de dirigir-se amb caràcter prioritari cap estos .corredors.. En tot cas, els corredors de localització d'infraestructures han d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
3. La construcció o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus han de realitzar-se amb les adequades mesures correctores d'integració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la correcta ubicació d'estes i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.
Article 80. Xarxa viària
1. Conforme al que establix l'apartat 3 de l'article 79 d'estes normes, les obres de construcció, millora, ampliació i conservació d'infraestructures viàries, com carreteres, pistes forestals, camins ramaders, camins, sendes o passos, tant públics com privats, preveuran mesures per a la seua integració paisatgística i la minimització de l'impacte ambiental, així mateix, han d'incloure la regeneració de les àrees degradades i la restauració de la coberta vegetal per mitjà d'espècies autòctones adequades per a la fixació de talusos i control dels processos erosius.
2. No estan subjectes a autorització o informe vinculant de la conselleria competent sobre medi ambient la construcció o la remodelació d'infraestructures viàries que no estiguen sotmeses al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental en matèria de conservació i millora del medi i gestió ordinària dels recursos forestals, agrícoles, ramaders o cinegètics. Estes actuacions, no obstant, comptaran amb l'assessorament d'esta administració per a assegurar la seua integració amb els objectius del PORN. Este informe vinculant serà requerit, no obstant això, per a actuacions sobre infraestructures viàries no relacionades amb les finalitats indicades.
Article 81. Abastiment d'aigua
La construcció o la remodelació d'infraestructures de captació, emmagatzematge o distribució d'aigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent l'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions d'estes normes sobre qualitat de l'edificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani
Article 82. Sanejament i depuració d'aigües residuals
1. La conselleria competent sobre medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'organismes competents en les administracions autonòmica i local, fomentarà la construcció i l'adequada gestió de sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals per als nuclis de població i per a l'edificació aïllada en l'àmbit territorial del PORN.
2. Els requisits en sanejament i depuració d'aigües residuals, per als nuclis de població i per a l'edificació al sòl no urbanitzable, són els exigits, amb caràcter general, per les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl.
Article 83. Residus sòlids
1. La conselleria competent sobre medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar l'adequada gestió dels residus sòlids conforme al que establix la normativa sobre residus i en la planificació sectorial en la matèria.
2. D'acord amb esta normativa sectorial, no es permet l'abocament, l'emmagatzematge, la manipulació o el transport incontrolats de residus sòlids de qualsevol naturalesa. L'esmentada conselleria competent promourà les mesures oportunes per a la neteja i la restauració dels terrenys afectats per abocaments sòlids.
Article 84. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica requerirà informe favorable de la conselleria competent sobre medi ambient, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga.
2. En particular, requeriran este informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs d'adequació diferents de la conservació o la reparació ordinària d'estos.
3. En tots els casos, les línies que discórreguen per l'àmbit del PORN seran de provada seguretat.
4. S'entendrà per línies de provada seguretat aquelles que complixen els requisits següents:
a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i faltes d'alta impedància.
b) Assegurar la localització de la falta en un rang de 500 m amb un temps màxim de 5 minuts des de l'instant de detecció de la falta.
c) Disposar d'un sistema que permeta comunicar amb el telèfon d'emergència (112) en un temps inferior a 5 minuts des de l'instant de la localització de la falta per a la seua posterior gestió.
d) No permetre reenganxaments automàtics quan la línia haja sigut desconnectada per una falta potencialment perillosa per al medi forestal.
e) El compliment d'estes característiques que asseguren una protecció especialment segura estarà garantit per un projecte tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria d'energia que garantisca que el sistema de protecció complix les característiques exposades.
5. La conselleria competent sobre medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l'execució de programes d'electrificació destinats a la millora de l'hàbitat rural i dels equipaments i servicis destinats a l'ús públic.
6. L'electrificació es realitzarà per mitjà de panells solars o altres energies renovables, a excepció d'aquelles que suposen un impacte negatiu sobre el paisatge o els hàbitats protegits.
7. Es promourà que les noves línies elèctriques i telefòniques en l'àmbit del PORN es construïsquen subterrànies i, en tot cas, estiguen recolzades en el traçat de vies de comunicació existents, per evitar en la mesura que es puga l'afecció a terrenys de muntanya o cultiu.
Article 85. Telecomunicacions
1. La conselleria competent sobre medi ambient impulsarà davant dels organismes competents la progressiva correcció dels dèficits en cobertura de telefonia mòbil i altres instal·lacions de telecomunicació.
2. La instal·lació d'antenes i els elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà l'informe favorable de l'esmentada conselleria competent, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.
Article 86. Accés d'helicòpters
1. La conselleria competent sobre medi ambient impulsarà la dotació de mitjans per a l'accés d'helicòpters a l'àmbit territorial del PORN, en especial, amb finalitats de prevenció i lluita contra incendis, atenció sanitària i protecció civil.
2. Les necessitats en helipistes per a estes finalitats seran les establides pels organismes sectorials que corresponguen. La construcció d'estes en l'àmbit del sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria competent.
Article 87. Preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits
La construcció de preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits de rius i barrancs, amb finalitat de correcció hidrologicoforestal o de gestió del recurs hídric, està sotmesa als requisits, procediments i autoritzacions sectorials establits per les normatives sectorials en matèria forestal i d'aigües, com també al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga. Les actuacions promogudes o autoritzades per organismes aliens a la conselleria competent sobre medi ambient, requeriran informe favorable d'esta última.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS. REGULACIÓ DE LES ZONES
D'ORDENACIÓ DEL PORN
CAPÍTOL I
ZONIFICACIÓ DEL PORN
Article 88. Zonificació
1. En l'àmbit territorial del PORN s'establix una zonificació del sòl definida per les següents categories d'ordenació:
a) Zona de protecció (ZP).
b) Zona d'influència (ZI), amb les següents subzones:
B.1. Àrea de protecció ecològica (APE).
B.2. Àrea de protecció paisatgística (APP).
B.3. Àrees edificades (AE).
2. La delimitació gràfica de les esmentades categories d'ordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.
CAPÍTOL II
ZONA DE PROTECCIÓ (ZP)
Article 89. Caracterització
1. Constituïx la zona de protecció (ZP) d'este pla els terrenys que reunixen, al mateix temps, les següents característiques:
a) Presència de molt rellevants i fins i tot excepcionals valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, que constituïxen ecosistemes amb una funció ambiental de destacada importància. S'inclou en esta categoria:
a.1) Determinats carrascars, coscollars, pins blancs, pinastres, pinasses, pins rojos, rebolledes, rouredes, arbusts com el romerar, llistonar, espinars amb ginebres, argelagó amb eriçons, espinar amb roses, estepar bruguerar, espinars amb riber i herbassars, entre altres hàbitats d'especial interés.
a.2) Zones de cria d'espècies de fauna sensibles a la presència humana.
a.3) Àrees d'especial importància per a espècies de flora i fauna rares, endèmiques o amenaçades, incloent una microreserva de flora declarada (Barranc de la Pregunta).
b) La titularitat de les finques és la següent:
b.1.) Terrenys de titularitat pública de la Generalitat, com és la forest d'utilitat pública CS1002 Sant Joan de Penyagolosa.
b.2.) Terrenys de propietat privada.
2. Esta zona, així mateix, mostra en certs sectors importants valors culturals i històrics, entre els quals destaquen els relacionats amb l'Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa.
3. Pels rellevants valors ambientals i culturals dels terrenys inclosos en esta categoria d'ordenació, com també per les possibilitats gestores que oferixen per a la consecució dels objectius del PORN, este pla proposa la tramitació i la declaració d'un parc natural en este àmbit territorial, conforme al que establix la Llei 11/1994, de 27 de setembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 90. Objectius de l'ordenació
1. Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
2. Conservació i millora de la diversitat biològica i de l'estructura, funció i dinamisme dels processos ecològics.
3. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, a les zones on es realitza este ús.
Article 91. Règim d'usos
1. Criteris generals
a) Tots els usos del sòl i els recursos naturals que es realitzen legalment a l'entrada en vigor d'este pla, o bé que puguen autoritzar-se en el futur per la conselleria competent sobre medi ambient i en particular, les activitats forestal, excursionista, ramadera i cinegètica (caça major i menor), continuaran exercint-se conforme a les seues respectives regulacions sectorials i d'acord amb les normes generals del PORN que siguen aplicables.
b) La conselleria competent sobre medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promouran línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals.
c) Esta zona és especialment adequada per a les actuacions lligades a la conservació, la investigació i la interpretació de la natura.
d) Les activitats d'estudi, interpretació i ús públic es realitzaran de forma compatibles amb la conservació del medi i amb les activitats lligades a l'ús dels recursos naturals.
e) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels hàbitats degradats.
f) No es consideraran compatibles les actuacions que puguen suposar una transformació o modificació substancial del medi, i comporten degradació irreversible dels ecosistemes.
2. Usos permesos: tots els usos en relació amb els criteris indicats en l'anterior apartat 1 i que no estiguen expressament prohibits o condicionats per les normes generals del PORN per a esta categoria d'ordenació.
3. Usos prohibits i condicionats:
a) Amb caràcter general, es prohibixen tots els usos o activitats que impossibiliten o dificulten la consecució dels criteris de conservació indicats en l'anterior apartat 1, com també el normal exercici dels usos permesos.
b) En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'este pla prohibixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de la zona de protecció (ZP).
4. Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de Penyagolosa: la conselleria competent sobre medi ambient elaborarà i tramitarà un Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de Penyagolosa, els objectius, abast, efectes, contingut i tramitació del qual seran, dins del marc normatiu i d'ordenació d'este PORN, els establits, amb caràcter general per a este instrument d'ordenació i gestió, pels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de setembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL III
ZONA D'INFLUÈNCIA (ZI)
Article 92. Caracterització
1. Constituïxen la zona d'influència (ZI), amb les subzones enumerades en l'article 88.1.b) d'estes normes, els terrenys que reunixen, al mateix temps, les següents característiques:
a) Presència de rellevants o molt rellevants, en certs casos, valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics.
b) Titularitat privada dels terrenys com a cas general.
Article 93. Objectius de l'ordenació
1. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, de comú acord entre la conselleria competent sobre medi ambient, els organismes de l'administració local i els titulars dels terrenys i els recursos.
2. Conservació, regeneració i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic d'interés, com també dels processos ecològics essencials, de forma compatible amb els usos existents.
3. Foment de l'ús públic ordenat del medi i, en particular, del gaudi, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals de la zona. En forma compatible amb la conservació dels valors ambientals, el normal exercici de les activitats de gestió dels recursos forestals, ramaders i cinegètics i els legítims drets dels titulars dels terrenys i els recursos naturals.
4. Atendre les necessitats dels municipis en matèria urbanística, d'infraestructures i de servicis, en els sectors de la zona d'influència en què això siga possible conforme a les determinacions de les normes generals.
Article 94. Règim d'usos
1. Criteris generals:
a) El règim d'usos està condicionat a la consecució dels objectius enumerats en l'anterior article 93 d'estes normes. En conseqüència, amb caràcter general, es consideren permesos els usos i les activitats que afavorisquen o no impedisquen la consecució d'estos objectius mentre estan prohibits o condicionats aquells usos i activitats que impedisquen o en dificulten el resultat.
b) La conselleria competent sobre medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals en esta categoria d'ordenació.
2. Criteris específics:
a) Àrea de protecció ecològica (APE)
a.1) Esta subzona inclou els valors ambientals, paisatgístics i geomorfològics, com també els usos forestals, ramaders i cinegètics més rellevants de la zona d'influència (ZI).
a.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació dels dits valors en forma compatible amb el manteniment i el desenrotllament dels usos existents. En particular, queden prohibits o condicionats els usos i les activitats específics que les normes generals d'este pla prohibixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'àrea de protecció ecològica (APE). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com a prohibits o condicionats per a esta subzona d'ordenació, o bé per a la zona d'influència (ZI), en el seu conjunt.
b) Àrea de protecció paisatgística (APP)
b.1) Inclou els entorns paisatgístics immediats dels nuclis de població i la major part de les zones cultivades actualment o en el seu dia, la majoria d'estes en distint grau d'abandó, intercalades habitualment amb sectors forestals. La subzona, així mateix, mostra en molts sectors importants valors culturals derivats de les construccions i paisatges rurals tradicionals.
b.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals de la zona en forma compatible amb el manteniment i l'exercici de l'activitat existent de tipus agrícola, ramader, forestal, cinegètic i d'ús públic.
b.3) En particular, la subzona és especialment apta per a atendre les necessitats dels municipis en matèria d'activitat urbanística, usos terciaris, infraestructures, servicis i equipaments. Estos usos podran realitzar-se, exclusivament, en els sectors de la zona d'influència en què la realització d'estos siga possible conforme al que disposen les normes generals d'este pla sobre les matèries esmentades.
b.4.) Queden prohibits o condicionats els usos i les activitats específics que les normes generals d'este pla prohibixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'àrea de protecció paisatgística (APP). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com a prohibits o condicionats per a esta subzona d'ordenació, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt.
c) Àrees edificades (AE)
c.1) Inclou els distints nuclis de població i d'activitat terciària inclosos en l'àmbit territorial del PORN.
c.2) El règim d'usos en esta subzona és l'establit per les normatives sectorials aplicables i, en particular, per la legislació urbanística i els respectius planejaments urbanístics municipals, amb les condicions específiques que per a esta subzona, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt, establixen les normes generals del PORN.
