Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Conselleria de Territori i Habitatge. RESOLUCIÓ de 17 de gener de 2007, de la Secretària Autonòmica de Territori i Medi Ambient, per la qual s'ordena la publicació de determinades declaracións d'impacte ambiental, corresponent als municipis de Gorga, Vilafamés, Alfara de Algimia, Náquera, València i Casinos. [2007/982]

(DOGV núm. 5440 de 31.01.2007) Ref. Base de dades 1350/2007

Els articles 4.3 i 22 del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental i del Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de l'anterior decret, respectivament, establixen l'obligatorietat de fer públiques les declaracións d'impacte ambiental
Seguint aquesta línia, els articles 5.3 i 28 de la Llei 2/1989, de 3 març, de la Generalitat Valenciana d'Impacte Ambiental, i del seu Reglament, aprovat per Decret 162/1990, respectivament, establixen l'obligatorietat de fer públiques les declaracións d'impacte ambiental, i en particular, de publicar estes declaracións en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
En virtut d'això, he resolt:
Article únic
Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana les declaracións d'impacte ambiental corresponent a l'expedients 372/03-AIA Gorga, 275/04-AIA Vilafamés, 098/05-AIA Alfara de Algimia, 157/05-AIA Náquera, 109/05-AIA València, i 095/05-AIA Casinos, que segons el Reglament aprovat per Decret 162/1990 estableix l'obligatorietat de publicar-les.
València, 17 de gener de 2007.- La secretaria autonòmica de Territori i Medi Ambient: Cristina Serrano Mateo.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 372/03-AIA
Títol: Explotació avícola d'engreixament
Promotor: Avícola Genís, C.B.
Autoritat substantiva: Ajuntament de Gorga (Alacant)
Objecte del projecte: Obtenció de la llicència d'activitat per a legalitzar l'activitat avícola d'engreixament
Localització: Partida el Pla, polígon 14, parcel·les 55, 57 i 59, del terme municipal de Gorga (Alacant)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència d'activitat per a la legalització d'una explotació avícola d'engreixament, les característiques de la qual, segons la documentació aportada, són:
L'explotació està constituïda per dues naus destinades a l'engreixament de pollastres, amb una capacitat per a 50.000 aus. Les naus són prefabricades amb coberta a dues aigües i alçària total a carener de 4,4 m, amb una superfície construïda de 1525,8 m2 c u. Adossats a les naus es localitzen sengles locals tècnics de 13,3 m2 c u.
Es realitzen cinc cicles/any. La cria es realitza sobre borumballa de serradura. La gallinassa generada en l'explotació és retirada, en finalitzar cada cicle d'engreixament, per l'empresa Hijos de Juan Fenoll SL amb CIF 30486492-B, que la gestionen com a adob orgànic.
La ventilació en les naus serà estàtica, mitjançant l'accionament automàtic de les finestres corregudes de les façanes laterals; com també dinàmica, utilitzada quan resulte insuficient l'opció estàtica i que consisteix en l'aireig automàtic de la granja mitjançant extractors d'aire.
En l'interior de les naus s'aplica superfosfat de calç periòdicament a fi d'aconseguir un efecte desinfectant i desodorant, com també un enriquiment del fem per a la destinació d'aquest com a adob orgànic.
Els cadàvers produïts en l'explotació són retirats diàriament per un gestor autoritzat a aquest efecte (el contracte aportat en l'ampliació a l'estudi d'impacte ambiental presentat, està subscrit per a 110.000 animals), s'indica que com a mesura complementària s'ha construït una fossa sèptica de 50 m3.
L'explotació es localitza a 1 km del nucli urbà més pròxim.
No es justifica la procedència de l'aigua potable necessària en l'explotació.
Tramitació administrativa
1. Informació pública. Remissió de l'expedient.
El projecte d'activitat, expedient municipal i l'estudi d'impacte ambiental és remés per l'Ajuntament de Gorga, en data 19 de novembre de 2003.
La informació pública s'ha realitzat en el BOP núm. 96 de 28 d'abril de 2001, com també als veïns confrontants a l'activitat, sense que s'hi haja presentat al·legacions.
2. Petició d'informes sectorials i documentació complementària
En data 25 de març de 2003, se sol·licita al promotor a través de l'Ajuntament, ampliació a la documentació relativa als apartats següents:
- Justificació de la gestió de cadàvers, aportant contracte actualitzat subscrit amb empresa gestora autoritzada a aquest efecte.
- Construcció de femer de manera que la gestió de la gallinassa s'adeqüe a les exigències que a aquest efecte estableix la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana.
- Modificació de l'estudi d'impacte ambiental, pel que fa a l'inventari ambiental i a la descripció de les interaccions ecològiques o ambientals clau, com també a la identificació i valoració d'impactes i establiment de mesures protectores i correctores, tot això basant-se en l'article 7 del Decret 162/1990, d'impacte ambiental. Aquesta modificació es fonamenta en els errors que presenta l'estudi d'impacte ambiental en confondre interaccions ecològiques o ambientals clau amb impactes ambientals.
En data 9 de maig de 2004 es reitera novament al promotor la necessitat de presentar l'esmentada documentació, amb l'advertiment que si en el termini de tres mesos no es presenta, es procedirà a la caducitat del procediment, en aplicació d'allò que disposa l'article 92 de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
El promotor presenta l'ampliació sol·licitada en data 4 d'agost de 2005. Cal destacar, del contingut d'aquesta, la construcció de femer en l'explotació (per al qual no s'hi ha indicat ubicació):
Informes sectorials
L'expedient municipal recull la informació següent:
- Informe favorable de l'arquitecte tècnic municipal.
- Informe favorable de l'alcaldia.
- Informe favorable del cap local de sanitat.
- Informe del director de l'OCAPA del Comtat i l'Alcoià, en el qual s'indica que l'explotació està inscrita en la llista d'explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana, amb el núm. 73A013, sent el seu titular Avícola Genís, CB, l'explotació compleix les condicions de producció i sanitat animal que des de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació s'exigeix.
- Informació pública sense la presentació d'al·legacions.
- Autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge, concedida per a les parcel·les 55, 57 i 59, del polígon 14. El fonament jurídic primer de l'esmentada resolució indica textualment que: El municipi disposa com a instrument de planejament general d'un projecte de delimitació del sòl urbà sense adaptar a la Llei del sòl urbà, sense adaptar a la Llei del sòl no urbanitzable, i per aplicació dels criteris interpretatius emanats per la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial del que disposa la disposició transitòria tercera B) de l'esmentat text legal, en aquests municipis només resulta possible autoritzar els magatzems i instal·lacions vinculats a activitats agrícoles, ramaderes o forestals, a què fa referència l'article 8.1.b) i c), en relació amb els articles 11 i 12 de l'esmentada llei, sempre que complisquen les determinacions del planejament vigent en el municipi, si permet aquestes edificacions, i existisca informe favorable de la Conselleria d'Agricultura per ser l'obra pretesa necessària per a l'activitat agrària del peticionari i de l'òrgan competent de la Generalitat Valenciana en matèria de medi ambient encaminat a garantir que no hi ha valors dignes de protecció que puguen veure's afectats per l'edificació projectada.
Afeccions legals
L'activitat proposada no afecta cap espai natural protegit de la província d'Alacant ni cap espai natural actualment inclòs en l'àmbit de plans d'ordenació dels recursos naturals o plans rectors d'ús i gestió aprovats, en tramitació o en redacció, o alguna altra figura reglamentada en desenvolupament de la Llei 11/94, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de forma important pel projecte. Identificació i valoració d'impactes.
En l'estudi d'impacte ambiental s'ha identificat els elements ambientals susceptibles de ser afectats pel projecte, entre els quals s'inclou: aire, flora, fauna, sòl i medi socioeconòmic.
L'explotació es localitza en una zona agrícola, dedicada a cultius de secà, amb predomini d'oliveres i ametlers principalment.
Geològicament, la zona pertany al terciari, corresponent al miocé indiferenciat, i presenta sòl predominantment margós.
La fauna present en la zona no correspon a cap ordre superior que puga estar protegit o amenaçat en l'àmbit nacional o en el catàleg d'espècies amenaçades establit per a la Comunitat Valenciana pel Decret 265/1994, de 20 de desembre. No hi ha cap endemisme en la zona afectada per l'activitat.
Segons la cartografia temàtica de la Comunitat Valenciana, en la zona no hi ha risc d'inundació, la vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies és baixa.
No hi ha valors ambientals rellevants, i són els més sensibles de ser afectats pel projecte: el sòl i l'aigua, per la contaminació associada a la gestió irregular de residus i l'aire, per emissió d'olors associades a la fermentació de la gallinassa i presència d'animals.
Dels impactes identificats en l'estudi d'impacte ambiental, cap d'ells es considera rellevant, classificant-los tots ells com a moderats. No s'ha utilitzat matrius d'impacte ni cap altra metodologia de valoració.
2. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
S'ha inclòs mesures protectores i correctores per a la fase de construcció i explotació. Les mesures correctores més rellevants establides en la fase de funcionament, es recullen a continuació:
- Per a eliminar l'impacte visual i atenuar l'emissió d'olors, s'haurà de realitzar plantació de barrera vegetal, amb tanca arbustiva, en què s'utilitzarà varietats de Cupressus o semblants, i aplicarà reg localitzat.
- Els cadàvers hauran de ser retirats per una empresa especialitzada. Es proposa la construcció d'una fossa impermeable de 50 m3.
- S'haurà de construir femer de 240 m2, per a emmagatzemar la gallinassa generada en un cicle, amb solera impermeable, muret d'obra d'1,5 m, lluït, amb pendent cap a una arqueta impermeable i estanca d'obra de fàbrica, de 0,25 m2, amb tapa de formigó armat, per a recollida de lixiviats. En cas de produir-se males olors serà necessari el volteig de la gallinassa o la incorporació de productes bacterians que reduïsquen les males olors.
- S'haurà de disposar de gual sanitari a l'entrada de l'explotació.
- S'haurà de disposar de finestres en naus amb sistema protector que impedisquen l'accés de vectors als locals.
En relació a la gestió de cadàvers, i segons estableix el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà, actualment no pot utilitzar-se la fossa de cadàvers de l'explotació, per la qual cosa, en cas d'haver-se construït, no n'estarà autoritzada la utilització. La gestió de cadàvers haurà de basar-se en la retirada d'aquests per una empresa gestora autoritzada.
En general, les mesures preventives i correctores proposades en l'estudi d'impacte ambiental són adequades per a l'activitat a legalitzar, havent d'ampliar amb l'adopció dels condicionants recollits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta, annex I apartat 1.H.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, l'expedient relatiu a l'explotació avícola d'encebament, situada al terme municipal de Gorga (Alacant), promogut per Avícola Genís, CB, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:
- Previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, el promotor haurà de presentar davant d'aquesta Direcció General i davant de l'òrgan substantiu, justificació legal de la disponibilitat d'aigua potable, mitjançant la presentació de concessió de l'organisme de conca o inclusió en el registre d'aigües en cas de tractar-se d'aigua de pou, o contracte de proveïment de la xarxa municipal en el cas de ser aquesta última la procedència.
- S'haurà de disposar de femer en l'explotació (tal com estableix la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de ramaderia de la Comunitat Valenciana), cobert, perfectament impermeabilitzat, amb lleuger pendent, de manera que es canalitzen els possibles lixiviats que puguen generar-se en el muntó, cap a cubeta de recollida de lixiviats. Es dissenyarà de manera que puga contenir la gallinassa produïda com a mínim, durant un cicle d'engreixament.
- S'haurà d'assegurar la correcta impermeabilització de les naus on s'alberga els pollastres, com també del femer.
- S'haurà d'utilitzar sistema protector que impedisca l'accés de vectors a la nau, tal com malla metàl·lica o semblant.
- A l'entrada de l'explotació s'haurà de col·locar sistema de desinfecció del trànsit rodat que accedisca a aquesta.
- S'haurà de disposar de tanca perimetral en l'explotació. A més, per a mitigar l'emissió d'olors, i disminuir l'impacte visual, es disposarà de tanca contigua al tancament, (podent utilitzar alguna espècie vegetal com a xiprer o semblant, de ràpid creixement).
- S'haurà de gestionar l'eliminació de cadàvers conforme al que estipulat el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.
- Es comunicarà a aquesta Direcció General qualsevol variació que es produïsca en la destinació dels residus.
Segon
Notificar als interessats que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 18 d'octubre de 2005.- La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 275/04-AIA
Títol del projecte: Explotació de la pedrera de graves, secció A) denominada El Clotas, i restauració mitjançant abocador controlat de residus inerts
Promotor: Áridos La Barona, SL
Autoritat substantiva: Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència
Ubicació: Parcel·les 151, 153, 161 i 174 del polígon núm. 1, del cadastre municipal del terme municipal de Vilafamés (Castelló)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació
L'objecte del projecte és l'obertura d'una explotació minera de graves tramitada com a recurs de la secció A) de la Llei de mines, amb una superfície de 631.650 m2 i un volum d'extracció previst en uns 13.900.000 m3, dels quals, 5.560.000 m3 serà material estèril.
Considerant una explotació mitjana d'unes 750.000 t/any, l'explotació tindrà una vida mitjana de 27 anys.
L'explotació es realitzarà en bancs de 6 m d'alçària i 45º d'inclinació deixant bermes intermèdies finals de 5 m d'ample fins a aconseguir els 30 m de profunditat. Per al disseny de l'explotació i a fi de realitzar una òptima racionalització dels recursos que s'han d'extraure, s'ha previst la realització de l'explotació per sectors dividint el total de la superfície en 5 sectors diferents (anomenats de la a a la e) amb una orientació perpendicular a la rambla de la Viuda, que se n'aniran explotant i restaurant consecutivament en sentit SE-NW.
El sòl vegetal es retirarà mitjançant l'ús de buldòzer i s'abassegarà en el perímetre de l'explotació, amb una alçària màxima d'1,5-2 m per a crear una barrera visual i evitar l'accés de persones aliene a la zona.
D'altra banda, l'àrid, una vegada extret, és llavat i classificat per granulometries comercials per a la venda i traslladat d'aquest als diversos centres de consum.
La planta de triturat i classificació d'àrids se situarà en la parcel·la 174a una vegada s'haja extret d'ella la totalitat del material. D'aquesta manera s'aconseguirà que la planta quede situada en un buit que es troba topogràficament deprimit respecte a l'entorn.
El material estèril procedent de l'explotació i del llavat de l'àrid s'abassegarà en el sector següent al de l'explotació a l'espera de ser utilitzat en la restauració del buit miner. L'enderroc es dissenya amb alçàries entre 15 i 30 m.
Una vegada finalitzada l'explotació de cada sector, la restauració de cada un d'ells es realitzarà mitjançant el farciment de materials argilosos estèrils de la mateixa explotació i sobre aquests es condicionarà el vas per a l'abocament controlat de residus inerts.
Tot el vas de l'abocador s'impermeabilitzarà amb material argilós impermeable compactat de grossària 0.5 m i amb valors de permeabilitat de 1x10-7, sobre aquests materials es depositarà una capa de graves de 0.5 m de grossària i es construirà un sistema de canals de drenatge per a la recollida de lixiviats que seran conduïts a un pou de recollida de lixiviats que anirà recreixent a mesura que es vaja recreixent la cota d'abocament.
Entre cadascun dels sectors o fases d'explotació, el que es trobe en explotació i el que s'estiga restaurant, es col·locaran uns murs de tancament de manera que queden limitats físicament.
Els residus s'aniran depositant i compactant en el vas en capes no superiors a 1 m fins a arribar la cota de segellament.
Per al segellament s'aportarà una capa de 0.20 m de material argilós impermeable, sobre aquesta es depositarà una capa de graves drenant de 0,20 m i finalment s'aportarà una capa de terra vegetal d'una grossària de 0,5 m sobre la qual es depositarà 10 cm de compost per a enriquir la superfície que s'ha de revegetar.
La revegetació de la parcel·la es realitzarà mitjançant la plantació d'ametlers amb una densitat de plantació de 1.000 uds/ha.
El volum d'aigua necessari per a procedir al llavatge del material extret, per al reg de pistes i neteja de la maquinària de treball s'ha estimat en 72 m3/dia que serà subministrada per l'Ajuntament de Vilafamés. En cas de no disposar d'aquest subministrament es realitzarà una captació d'aigües subterrànies que subministre aquest cabal.
El llavatge del material es realitza en un circuit tancat de basses en què l'aigua va recirculant, de tal manera que el consum siga mínim. Seran necessària l'ús d'una bassa de bombament que acumule l'aigua neta i tres basses de decantació amb capacitat per a 1.000 m3.
El subministrament d'energia elèctrica, es realitzarà mitjançant un centre de transformació de 2x630 kv alimentat per un generador elèctric dièsel portàtil.
Les instal·lacions estaran tancades en tot el perímetre d'aquestes i es disposarà d'una porta d'accés de manera que s'evite l'entrada a persones, animals i vehicles aliens al personal contractat.
A més de la tanca, al costat de l'entrada es col·locarà una caseta de recepció que disposarà de bàscula de pesada. A la vora d'aquestes instal·lacions es reservarà una superfície de 200 m2 on se seleccionaran i classificaran els residus entrants, a fi de certificar que els residus són admissibles. També es construirà un taller per al manteniment i reparació de la maquinària.
Per últim, l'accés a la parcel·la es realitza per la carretera CV-159 des de la Barona a les Useres, just abans d'arribar al llit de la rambla de la Viuda es pren a mà esquerra un camí de terra en bones condicions que arriba directament a la zona objecte del projecte.
2. Alternatives
El projecte tramitat a l'octubre de 2004, proposava l'explotació de la totalitat de la superfície i la restauració posterior d'aquesta mitjançant abocador controlat de residus inerts.
Des del Servei de Residus Urbans d'aquesta Conselleria, es va proposar a l'empresa promotora la possibilitat d'estudiar un projecte alternatiu en què l'explotació i restauració es realitzara per fases de manera que la superfície afectada fóra la mínima possible, que l'explotació i restauració dels diversos sectors fossen simultanis i es disposara en tot moment d'estèril i residus inerts suficients per a restaurar en temps reduït el buit generat per l'explotació.
Pel que fa al camí d'accés hi havia dues alternatives, i es considera la més adequada la proposada en l'annex presentat a l'octubre de 2005 que evita la circulació de camions a través d'aldea la Basseta i evita el fet de condicionar i modificar traçats del camí d'accés.
L'activitat que s'està avaluant mitjançant aquesta declaració es correspon amb aquesta alternativa presentada al març de 2005 que substitueix el projecte inicial.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
En data 15 d'octubre de 2004, el Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial remet el projecte d'explotació, restauració i estudi d'impacte ambiental del projecte de referència indicant que després d'haver-se sotmés al tràmit d'informació pública, mitjançant un anunci publicat en el DOGV núm. 4739, de data 26 d'abril de 2004, no s'hi han presentat al·legacions.
En data 14 d'abril de 2005, el Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de Castelló va tramitar un nou projecte d'explotació, restauració i estudi d'impacte ambiental substituint al projecte tramitat el 15 d'octubre de 2004 sol·licitant la corresponent declaració d'impacte ambiental.
En data 9 de setembre de 2005, el Servei de Residus Urbans de la Conselleria de Territori i Habitatge, remet el projecte d'abocador controlat de residus inerts, resultat dels sondejos piezométrics realitzats i l'estudi d'impacte ambiental que es correspon amb el projecte de restauració de l'activitat extractiva d'àrids tramitada, sol·licitant la corresponent declaració d'impacte ambiental.
L'11 d'octubre de 2005, es rep del Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial de Castelló annex al projecte en què s'aporten determinats aclariments sobre:
- Accessos a les parcel·les
- Ubicació i característiques de la planta de tractament d'àrids i instal·lacions annexes.
- Subministrament d'aigua i electricitat
2. Informes sectorials
Juntament amb la tramitació de l'expedient, el Servei de Residus Urbans de la Conselleria de Territori i Habitatge adjunta informe tècnic en què es fa referència a:
- Breu descripció de les característiques del projecte: ubicació de les parcel·les, fases d'explotació i restauració (superfícies afectades, volums d'extracció, volums d'estèrils i volums de residus)
- Resultats de sondejos piezométrics realitzats
- Sistemes d'impermeabilització i recollida de lixiviats d'acord al RD 1481/2001
- S'hi estableixen una sèrie de condicionants que s'han d'adoptar en l'explotació de l'abocador:
Haurà de realitzar-se el sanejament i impermeabilització progressiva de les parets del vas d'abocament a mesura que augmente la cota de residus abocats, mitjançant la disposició d'una capa mineral amb unes condicions de permeabilitat almenys equivalents a un coeficient de permeabilitat k £ 1,0 x 10-7 m/s en un grossària ³ 1 m, amb estabilitat suficient per a evitar lliscaments i assentaments.
Les operacions d'abocament es realitzaran en capes progressives des de l'interior del vas, amb compactació posterior de tal manera que es garantisca l'estabilitat de la massa de residus i estructures associades, en particular per a evitar els lliscaments o afonaments.
S'efectuarà el manteniment i control periòdic de la xarxa de desviació d'aigües superficials i de la xarxa de recollida de lixiviats, recreixent els tubs d'extracció de lixiviats a mesura que augmente la cota de residus abocaments, a fi d'assegurar-ne l'operativitat, funcionament correcte i accessibilitat per al mostratge en tot moment.
El procediment d'admissió de residus en l'abocador haurà de complir el que disposen els articles 6, 12 i annex 2 del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant depòsit en abocador, d'acord amb el següent:
a. Prèviament al seu depòsit en abocador, es realitzarà una classificació i separació prèvies de tots aquells residus no admissibles, els quals hauran de ser lliurats a gestors autoritzats de residus externs a la instal·lació.
b. L'eliminació de residus es limitarà a aquells residus o fraccions residuals no susceptibles de valoració d'acord amb les millors tècniques disponibles, conforme a l'article 18 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.
c. La caracterització de residus per a la seua admissió es realitzarà d'acord amb el punt 2.1 de l'annex de la Decisió del Consell 2003/33/CE, en el qual s'estableixen els criteris d'admissió en els abocadors de residus inerts.
El programa de vigilància ambiental de l'abocador inclourà els procediments de control i vigilància especificats en l'annex III del Reial decret 1481/2001. Amb aquest fi, haurà de realitzar-se un seguiment de dades meteorològiques, dades d'emissió, control d'aigües i lixiviats, protecció de les aigües subterrànies i topografia de la zona: dades sobre el vas d'abocament.
Pel que fa al segellament projectat, s'incrementarà la capa d'impermeabilització d'argiles compactades fins a un grossària mínima de 30 cm. Les operacions de clausura s'iniciaran quan la cota aconseguida pels residus abocaments i compactats siga la suficient per a realitzar el segellament previst en el projecte constructiu. Es realitzarà un manteniment posterior a la clausura d'acord amb el reial decret esmentat.
Com a conclusió s'emet informe favorable del projecte sempre que es complisquen els condicionants indicats en aquest informe.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important pel projecte d'activitat
L'àrea objecte del projecte està situada a uns 1000 m al sud-est de l'aldea de la Baseta, al costat de la rambla de la Viuda. L'accés a la zona es realitza per la carretera entre Vilafamés i Adzaneta (CV-159), prenent a mà esquerra just abans del pont de la Rambla un camí de terra de més de 5 m d'ample i en perfectes condicions per al trànsit de vehicles pesants.
Les parcel·les que s'han d'explotar es troben en una àrea deprimida, topogràficament plana, envoltada de vegetació natural i cultius amb diferent grau de desenvolupament. Part de les parcel·les que s'han d'explotar i confrontants es troben en estat d'abandó, en altres hi ha vegetació natural forestal i en altres parcel·les pròximes hi ha una explotació d'àrids.
La parcel·la objecte d'explotació es troba cultivada per nouers, mentre que la vegetació natural més abundant de l'entorn es correspon amb un matoll termòfil amb grups de pi dispersos.
L'element natural més destacable és la presència de la rambla de la Viuda que limita l'explotació pel nord-oest. La rambla a pesar de la gran amplària i magnitud d'aquesta només porta aigua després d'episodis de fortes pluges.
La qualitat del paisatge és bona però sense elements naturals valuosos excepte, clar està, la mateixa rambla.
Els sòls presents en la zona són fluvisòls calcaris. En general són sòls poc evolucionats associats a l'existència d'aportacions irregulars de materials al·luvials i amb poca matèria orgànica.
Des del punt de vista geològic, els materials que s'han d'explotar es corresponen amb depòsits de terrassa quaternaris constituïts per graves i cudols arredonits prou heterométrics amb escassa matriu llimoargilosa que es presenta un poc compactada i cimentada. La permeabilitat dels materials és alta per porositat, però no arriben a constituir cap aqüífer d'interés.
Després de diversos mesuraments en els piezòmetres de control realitzats en la parcel·la amb una profunditat de 40 m no s'ha detectat en les graves presència del nivell freàtic.
Des del punt de vista socioeconòmic, tant Vilafamés com els municipis pròxims tenen polígons industrials amb activitat del taulellet i gran desenvolupament del sector de la construcció. D'altra banda, l'agricultura de secà i regadiu com també la ramaderia són sectors tradicionals que es continuen mantenint.
2. Afeccions legals
El sòl on se situa l'explotació d'acord amb el PGOU de Vilafamés es qualifica com a sòl no urbanitzable on es permeten les pedreres de pedra natural i l'extracció d'àrids i de terres.
Part de l'explotació, es projecta dins de la zona de policia, de domini públic hidràulic de la rambla. Aquesta zona inclou un límit de 100 m des de la vora exterior del llit actual de la rambla.
La Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià ha emés un informe vinculant favorable al projecte de referència.
No s'afecten camins ramaders ni espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Identificació i valoració dels impactes
El projecte tramitat afectarà directament el paisatge, el sòl, la geomorfologia, la hidrologia, l'aire, les aigües subterrànies, la vegetació i la fauna.
Els impactes derivats del projecte són els generats pel transport de material en la fase d'explotació i restauració, l'extracció i tractament de l'àrid, la producció i acumulació d'estèrils, el condicionament del buit d'abocament, la producció de soroll i vibracions per la maquinària, la descàrrega i extensió dels residus, la generació de residus perillosos procedents del manteniment de la maquinària, el consum d'aigua En el procés de llavatge de l'àrid, el deteriorament de camins, la creació d'enderrocs, L'assecament del fang de llavatge de l'àrid, la creació d'ocupació i la correcta gestió dels residus inerts.
4. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
Com a mesures correctores el projecte proposa evitar el trànsit de camions per l'aldea la Basseta, tancar la parcel·la per a evitar l'entrada d'animals i persones alienes a l'obra, no afectar la rambla, explotar el material per damunt de la cota del nivell freàtic, instal·lar la planta de tractament en una superfície deprimida respecte a les parcel·les confrontants, realitzar la classificació de l'àrid per via humida, construcció de tres bassa de decantació, reutilitzar l'aigua de llavatge, construir un taller per al manteniment de la maquinària, dissenyar l'explotació i restauració del total de l'àrea a explotar per fases, recollir els estèrils d'explotació I els fangs de llavatge de l'àrid en enderrocs temporals i utilitzar-los per a restaurar parcialment el buit miner, condicionar la resta del buit per a l'abocament controlat de residus inerts, portar control del tipus de residus que entren en l'abocador, segellar el vas d'abocament i plantar d'ametlers la finca una vegada s'haja aportat la terra vegetal necessària amb aquest fi, portar el control i vigilància del projecte al llarg de la vida del projecte i durant un temps després d'haver segellat i clausurat l'abocador.
El conjunt de mesures correctores proposades en el projecte es consideren adequades, no obstant això, és necessari introduir una sèrie de millores encaminades a eliminar afeccions sobre el paisatge, la integració de l'actuació a l'entorn, la reducció o eliminació de pols en les tasques de classificació d'àrids i abassegament d'estèrils, assecat de fins de decantació, correcta gestió dels residus, eliminar la possible afecció a aigües subterrànies i superficials i ajustar-se a allò que s'ha previst en el RD 1.481/2001 pel que fa al pla de vigilància ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprenen de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta. L'activitat proposada es troba inclosa en l'annex I, apartat 8 g del Decret 162/1990 de 15 d'octubre pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/89, d'impacte ambiental.
2. En l'expedient s'han observat els tràmitos prevists en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. Segons l'Ordre de 9 de setembre de 2003 de la Conselleria de Territori i Habitatge, en la qual es desenvolupa el Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, en l'article 17 estableix que li correspon a l'Àrea d'Avaluació Ambiental executar la coordinació de l'avaluació i l'estimació d'impactes de plans, programes i projectes.
A la vista de tot l'anterior, de l'informe tècnic emés i de la proposta duta a terme, es formula la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Formular amb caràcter favorable, a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el projecte d'obertura de la gravera denominada El Clotas en les parcel·les 151, 153, 161 i 174 del polígon núm. 1 i la seua restauració mitjançant abocador controlat de residus inerts, al terme municipal de Vilafamés, promogut per Áridos La Barona, SL. Sempre que l'activitat s'exercisca d'acord amb la documentació tramitada i els condicionants establits en l'apartat següent com també les modificacions introduïdes per aquests:
Segon
Com a condicions que cal complir en l'execució de l'esmentat projecte s'hi estableixen les següents:
1. Els abassegaments de terra vegetal disposats al llarg de tot el perímetre de l'explotació s'hauran d'abassegar en monticles no superiors als 1.5-2 m d'alçària i se sembraran amb espècies herbàcies per a mantenir en òptimes condicions per a l'ús posterior d'aquests.
2. Al llarg de tota l'activitat els camins d'accés i la resta d'infraestructures utilitzades s'hauran de mantenir en òptimes condicions aconseguint un estat equivalent al d'abans d'iniciar l'activitat. A més, es mantindran nets de residus.
3. Els enderrocs temporals no superaran els 10 m d'alçària, un angle de talús no superior als 35º i la longitud del pendent es dividirà en dos mitjançant una berma intermèdia dissenyada amb contrapendent del 2% que distribuïsca les aigües cap a l'exterior d'aquesta.
4. En cap cas s'explotarà per sota de la cota del nivell freàtic.
5. S'hauran de mantenir en condicions d'humitat els fronts d'explotació, els enderrocs temporals, els camins d'accés i pistes interiors i tot el procés de tractament de l'àrid es farà per via humida.
6. Els fangs o fins procedents de les basses de decantació hauran de perdre un 70 % d'humitat previ a l'abocament en el buit miner d'acord amb allò que s'ha indicat en el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i farciment o amb fins de construcció.
7. S'haurà de garantir el manteniment i control periòdic de la xarxa de desviació d'aigües superficials i de la xarxa de recollida de lixiviats.
8. Haurà de realitzar-se el sanejament i impermeabilització progressiva de les parets del vas d'abocament a mesura que augmente la cota de residus abocats, mitjançant la disposició d'una capa mineral amb unes condicions de permeabilitat almenys equivalents a un coeficient de permeabilitat k £ 1,0 x 10-7 m/s en un grossària ³ 1 m, amb estabilitat suficient per a evitar lliscaments i assentaments.
9. Pel que fa al segellat projectat, s'haurà d'incrementar la capa d'impermeabilització d'argiles compactades fins a un grossària mínim de 30 cm. Les operacions de clausura s'iniciaran quan la cota aconseguida pels residus abocats i compactats siga la suficient per a realitzar el segellat previst en el projecte constructiu. Es realitzarà un manteniment posterior a la clausura d'acord amb el Reial decret 1481/2001.
10. S'haurà de disposar d'un taller amb sostre i amb sòl impermeabilitzat on es realitzen tots les reparacions i manteniment de la maquinària. Els residus perillosos s'envasaran en depòsits homologats degudament segregats per tipus, envasats, identificats i etiquetats. Hauran de disposar de safates o cubetes que garantisquen el confinament i posterior recollida de possibles vessaments accidentals. Aquests residus s'hauran de lliurar en un termini no superior a 6 mesos a gestor autoritzat.
11. En cas de construir un pou per al proveïment d'aigua per a la planta, aquest haurà de disposar prèvia obtenció de llicència d'activitat la corresponent autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
12. Per a l'obtenció de llicència d'activitat, l'empresa promotora haurà d'adjuntar a més els documents següents: informe favorable o autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a la realització de les labors d'explotació i circulació de camions en zona de domini públic hidràulic i inscripció en el registre de xicotets productors de residus perillosos de la Comunitat Valenciana.
13. El programa de vigilància ambiental de l'abocador haurà d'incloure els procediments de control i vigilància especificats en l'annex III del Reial decret 1481/2001. Amb aquest fi, haurà de realitzar-se un seguiment de dades meteorològiques, dades d'emissió, control d'aigües i lixiviats, protecció de les aigües subterrànies i topografia de la zona: dades sobre el vas d'abocament.
14. L'explotació de cada un dels sectors d'explotació quedarà supeditada a la restauració de l'anterior. L'empresa promotora sol·licitarà a aquesta Direcció General una vegada restaurat el primer buit miner i previ a l'explotació del tercer, visita de comprovació i emissió d'informe favorable sense el qual no es podrà iniciar l'explotació del sector o fase C de la gravera.
15. En cas d'utilitzar llots de depuradora per a millorar les condicions edàfiques del sòl en la fase de restauració, haurà de tenir-se en compte allò que estableix el Reial decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilització de llots de depuradora en el sector agrari.
Tercer
Es notificarà a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Quart
Es publicarà aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 31.5 del Decret 162/1990, del 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 18 d'octubre de 2005.- La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 098/05-AIA
Títol: Gestor de residus no perillosos. Planta de valorització de polietilé-alumini
Promotor: Edging Environment Technologies, SA (EET, S.A.)
Autoritat substantiva: Ajuntament d'Alfara d'Algimia
Localització: C/ Font d'Arguines, s/n, del terme municipal d'Alfara d'Algimia (València)
Descripció del projecte
Objecte del projecte
El projecte objecte d'avaluació d'impacte ambiental tracta la instal·lació d'una planta per a la valorització de residus no perillosos. Concretament, es tracta de la separació de la mescla polietilé+alumini (PA) resultant del procés d'extracció de les fibres de paper contingudes al seu torn en els brics residuals tractats en la indústria Papelera Nesa, SA.
En línies generals, la valoració projectada consisteix en el tractament de la fracció de PA per a obtenir dos corrents de parafina i alumini, la qual constitueix una de les etapes per al tractament d'uns residus del sector de l'envàs i embalatge de complex reciclatge, com són els brics, envasos multicapa composts de paper, polietilé i alumini.
Característiques més rellevants de les construccions o de l'activitat
Els brics són envasos de tipus multicapa, composts en un 75% en pes de paper, un 20% de polietilé i un 5% d'alumini.
Edging Environment Technologies, SA (EET, SA), planteja la valoració de residus no perillosos procedents del pretractament a què se sotmet els brics per a extraure la fracció cel·lulòsica, separant-la de la fracció polietilé+alumini (PA) en un hidropulper per fregament. La valoració projectada consisteix en la separació de la fracció PA utilitzant amb aquest fi una variació de la tecnologia del plasma tèrmic clàssic, de manera que puga fer-se tècnicament i econòmicament viable, per a obtenir dos corrents de parafina i alumini.
Segons projecte tècnic, la planta tindrà una capacitat de tractament de 9.000 tones a l'any de la fracció PA, per a una producció anual de 6.400 tones de parafina i 1.600 d'alumini, sent bàsicament les 1.000 tones restants fins a totalitzar la massa de PA que entra al procés, el contingut en aigua, impropis i fibres cel·lulòsiques romanents en la fracció PA després del tractament dels brics en indústria Papelera Nesa, SA.
La indústria pretén situar-se en una parcel·la d'uns 6.100 m2 de superfície, disposada en l'interior de la parcel·la propietat d'indústria Papelera Nesa, SA. L'esmentada parcel·la es troba qualificada com a sòl urbà d'ús industrial, segons la normativa urbanística del municipi d'Alfara d'Algimia. Així mateix, es troba íntegrament dins de la zona de policia del barranc d'Arguines. La selecció de l'emplaçament s'ha dut a terme aprofitant les sinergies de qualsevol tipus derivades de la instal·lació en l'interior d'una paperera.
El procés industrial que es projecta seguir es pot separar en tres blocs: pretractament de la fracció PA, tractament per plasma tèrmic i gestió d'efluents (residus, gasos i aigües residuals).
Pel que fa a les instal·lacions, es projecta elevar una sèrie d'edificacions en què s'allotjaran la zona de pretractament, la zona de tractament, el magatzem de parafina a granel i les oficines i vestidors, quedant la resta d'unitats i equipaments auxiliars (compressors, condensació de parafines i tractament de gasos, depòsits de nitrogen i argó, torre de refrigeració, magatzem d'alumini i tambors buits i plens de parafina, i la torxa) a la intempèrie.
Seguint l'ordre de les operacions de tractament previstes, la fracció PA que s'ha de tractar es rep en forma de farcells, des de la indústria Papelera Nesa, SA, mitjançant carretons elevadors, emmagatzemant-se en l'interior de la nau de pretractament. En ella, el PA es llava fins a tres vegades per a eliminar la fracció cel·lulòsica romanent del tractament en l'hidropulper, per a després centrifugar-se en un garbell rotatiu per a eliminar el contingut en aigua i finalment travessar un separador magnètic per a remoure els impropis fèrrics. Es projecta que les aigües residuals d'aquest procés s'envien a la PTAR d'Industria Papelera Nesa, SA.
La fracció de PA una vegada neta després d'aquest pretractament, es condueix a través de cintes fins a un compactador en el qual novament es generaran aigües residuals que es projecta enviar a la PTAR d'indústria Papelera Nesa, SA. Amb aquesta compactació, a més, es limitarà l'entrada d'aire i per tant d'oxigen al reactor (limitant així la possible reacció d'oxidació del polietilé i de l'alumini), des d'on s'alimenta el reactor de plasma.
El reactor de plasma, de cos metàl·lic recobert interiorment de refractari i aïllat tèrmicament, disposa d'una sola torxa de plasma. El plasma, o quart estat de la matèria, es genera en fer passar un corrent de gas, en aquesta cas argó, entre el càtode i l'ànode d'un arc elèctric. Així, una torxa de plasma és un dispositiu que transforma l'energia elèctrica en calor transportada per un gas en estat de plasma.
Per mitjà de la torxa es dirigeix el plasma sobre els residus. Les altes temperatures produïdes pel plasma en els residus provoquen la dissociació completa de les molècules orgàniques i inorgàniques. D'aquesta manera, els residus sota l'acció del plasma deixen de tenir la seua composició química original, i es dissocien en composts més simples.
Pel que fa a les condicions d'operació del reactor, s'assenyala una temperatura d'operació de 1000 ºC, amb lleugera depressió. No s'indica el temps de residència dels residus en el reactor, no obstant això, en aquestes condicions de pressió i temperatura, es fixen uns rendiments que estableixen una recuperació del 100% de l'alumini i del 98'75% del plàstic continguts en la fracció PA. Així mateix, es fixa la relació entre els tres productes obtinguts, sent el 79% en pes de parafina, 20% d'alumini i 1% restant d'escòries.
Com a entrades al reactor, es tenen l'electricitat, l'argó i la fracció PA (que després de la compactació encara tindrà romanents xicotetes quantitats d'humitat i aire), independentment del circuit de refrigeració.
El procés de gasificació per plasma es resumeix en dues fases principals:
- Dissociació molecular: És la primera reacció que afecta només els compostos orgànics, en aquest cas bàsicament polietilé. Permet la dissociació de tots aquests composts i la seua transformació en un gas. En el reactor, sota l'efecte de les altes temperatures produïdes, es produeix el craqueig tèrmic. D'aquesta manera, tots els hidrocarbons presents en els residus tractats, són instantàniament gasificats formant un gas compost essencialment de molècules d'hidrogen i de monòxid de carboni (HCO).
- Fusió: La segona reacció correspon a la fusió de tots els composts inorgànics, en aquest cas bàsicament alumini.
Com a eixides del reactor, sense comptar la calor absorbida pel circuit de refrigeració amb aigua, es tenen:
- L'alumini líquid, a uns 700 ºC, que serà retirat del reactor i abocat en lingoteres en què es formaran lingots d'aproximadament 25 kg. Aquests lingots poden valorar-se directament com a alumini, bé en la fabricació de brics o en altres aplicacions.
- Les escòries, procedents d'impropis continguts en la fracció PA. S'assenyalen com a inerts, i se'n projecta l'eliminació en abocador.
- Els gasos, a una temperatura d'entre 400 i 800 ºC en funció de les condicions d'operació, es condueixen fins a l'equip per a la condensació de parafines.
El gas HCO procedent del reactor de plasma s'introdueix en el condensador d'hidrocarburs. El funcionament d'aquest condensador és bàsicament el d'un intercanviador de calor on els gasos circulen en contracorrent amb aigua de refrigeració, sense entrar en contacte entre ells. D'aquesta manera, es verifica la condensació del gas HCO per a formar parafines, i també de l'aigua que va penetrar juntament amb la fracció PA. Així, les eixides del condensador d'hidrocarburs són:
- Parafines condensades, que s'extrauen i emmagatzemen en bidons.
- Emulsió aigua/oli, que es tracta en un filtre coalescent i posterior evaporació. Concentrat evaporador.
- La fracció gasosa composta per argó i incondensables, que s'envien a la unitat de tractament de gasos.
En la unitat de tractament de gasos, el gas procedent del condensador d'hidrocarburs es fa passar a través d'un llavador de gasos tipus scrubber, dotat d'un vidre tèrmic per a la retenció de boirines. El circuit de les aigües de llavatge es renovarà constantment, per a la qual cosa és necessari enviar en continu les aigües de llavatge a un separador d'aigua/oli, probablement el mateix evaporador en què es tracta l'emulsió aigua/oli procedent del condensador d'hidrocarburs. El corrent gasós procedent del llavador es fa passar a través d'un filtre de carbó actiu, des del qual es condueix a una torxa amb cremador pilot.
Pel que fa al servei de refrigeració de la planta, que s'empra en el reactor i per a la condensació de les parafines, utilitza aigua com a fluid refrigerant, entrant en ambdós equips a 30 ºC i eixint a 40 ºC. Aquest circuit compta amb una torre de refrigeració, en la qual es rebaixa la temperatura per a recircular el fluid refrigerant. No es detalla el tipus de torre de refrigeració.
Com s'ha assenyalat, en la planta no es disposarà d'un equip per al tractament d'aigües residuals, de manera que les aigües residuals de procés (pretractament de la fracció PA i efluent del separador aigua/oli, es projecta que siguen tractades en la PTAR d'indústria Papelera Nesa, SA, des d'on s'enviarà el volum necessari d'aigua tractada per al funcionament de la planta de valoració de polietilé-alumini.
No es projecta l'execució d'un magatzem de temporal per als residus produïts durant el funcionament normal i manteniment de les instal·lacions.
Tramitació administrativa
En data 24 de gener de 2005, l'oficina PROP de l'Ajuntament de Sagunt trasllada de l'expedient instruït per l'Ajuntament d'Alfara d'Algímia relatiu a la sol·licitud de llicència municipal d'activitat presentada pel senyor Jaime Guasch, en nom i representació de EET, SA, per a instal·lació de planta dedicada a valoració de polietilé-alumini. En aquest expedient s'inclou:
- Projecte tècnic.
- Projecte d'activitat.
- Estudi d'impacte ambiental.
- Estudi de condicions acústiques.
- Expedient municipal, que entre altres documents, conté:
- Informe previ o de compatibilitat urbanística de l'arquitecte municipal.
- Publicació en el BOP de València número 281, de data 25 de novembre de 2004.
- Certificat del secretari de l'Ajuntament en què s'assenyala que, conclòs el període d'exposició pública, no s'hi van presentar al·legacions.
En data 27 de juny de 2005, el promotor remet l'autorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural per a la intervenció arqueològica, la memòria de la prospecció arqueològica realitzada per arqueòloga col·legiada i la instància de presentació de la memòria en la Unitat Tècnica d'Inspecció del Patrimoni.
En data 29 de juliol de 2005, es remet un escrit al Servei de Control Integrat de la Contaminació en què se sol·licita informe sobre la possibilitat que -d'acord amb la definició d'instal·lació, recollida en l'article 3 de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació- el desenvolupament del projecte promogut per EET puga comportar una modificació substancial de la instal·lació de Nesa, ja que més enllà de la possible relació mercantil entre ambdós, en aparença el projecte d'EET pot arribar a tenir relació d'índole tècnica amb les activitats dutes a terme per Papelera Nesa, i pot tenir repercussions sobre les emissions i la contaminació, ja que, almenys -i independentment d'altres serveis- es projecta que les aigües residuals d'EET es tracten en l'EDAR de Nesa.
En data 18 d'agost de 2005, es rep la resposta del Servei de Control Integrat de la Contaminació , en el qual s'assenyala:
1. Segons la definició d'autorització ambiental integrada, establida en l'article 3.A de la Llei 16/2002, l'esmentada autorització podrà ser vàlida per a una o més instal·lacions o parts d'instal·lacions que tenint la mateixa ubicació, com és el cas, siguen explotades pel mateix titular, la qual cosa no es compleix en aquest supòsit, ja que es tracta de dues empreses distintes, per la qual cosa la instal·lació de la planta de valorització no comporta una modificació de l'activitat que desenvolupa l'empresa paperera.
2. Així mateix, encara que l'activitat de valoració de residus plantejada s'entenga com a part de la mateixa instal·lació, en estar relacionada tècnicament i ambientalment amb l'activitat ja instal·lada en la parcel·la en qüestió, tot això d'acord amb la definició d'instal·lació, de l'article 3.C de la Llei 16/2002, preval el supòsit de distinta titularitat en la mateixa ubicació, segons el qual han de realitzar-se les corresponents tramitacions per separat.
3. Encara així, les relacions tècniques i ambientals de l'activitat de valoració de polietilé i alumini dels envasos brics amb les quals es desenvolupa la indústria Papelera Nesa a Alfara d'Algimia, hauran de ser avaluades pertinentment quan aquesta última mercantil se sotmeta al procediment d'autorització ambiental integrada.
En data 17 d'octubre de 2005, se sol·licita l'aclariment del càlcul de xemeneies dut a terme en l'estudi d'impacte ambiental.
En data 17 d'octubre de 2005, el promotor remet la resposta a l'aclariment sol·licitat.
Afeccions legals
La indústria sol·licita la llicència d'activitat que si és el cas, concedirà l'Ajuntament d'Alfara d'Algimia. Igualment, l'Ajuntament haurà d'autoritzar l'abocament d'aigües residuals al clavegueram municipal que projecta la indústria, d'acord al model d'ordenança d'abocaments a la xarxa municipal de clavegueram.
Durant el seu funcionament normal i manteniment, la indústria gestionarà i generarà nous residus, per la qual cosa haurà de sol·licitar les autoritzacions administratives com a productor i gestor de residus atorgades per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
Així mateix, per trobar-se dins de la zona de policia del barranc d'Arguines, haurà de presentar la sol·licitud d'obres en domini públic hidràulic i zona de policia de llit, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que procedisca obtenir d'altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que hi siga d'aplicació, especialment pel que fa a la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, en la qual s'estableixen els terminis en què la indústria haurà de comptar amb l'autorització ambiental integrada, cas que així es determine després de l'avaluació de les relacions tècniques i ambientals de l'activitat de valoració de polietilé i alumini dels envasos Tetra Bric amb les quals es desenvolupa la indústria Papelera Nesa a Alfara d'Algimia, quan aquesta última mercantil se sotmeta al procediment d'autorització ambiental integrada.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important pel projecte d'activitat.
Dins del sector serveis, les empreses del sector de la gestió de residus, són un pilar fonamental per al desenvolupament sostenible. No obstant això, la inadequada eliminació dels residus arruïna els lloables objectius ambientals perseguits en la gestió d'aquests, ja que podria contribuir a concentrar els riscs que es volien evitar, danyant seriosament el medi ambient que es volia protegir, i atempta contra la salut dels ciutadans.
La planta projectada ve a donar solució a uns residus del sector de l'envàs i embalatge de complex reciclatge, com són els bric, envasos multicapa composts de paper, polietilé i alumini.
Les virtuts del plasma tèrmic per al tractament de residus, deriven de les elevades temperatures que poden obtenir-se amb les torxes de plasma. No obstant això, els elevats requeriments energètics necessaris per a obtenir aquestes temperatures són el principal desavantatge d'aquesta tecnologia. EET, SA, aparentment ha aconseguit unir les virtuds del plasma tèrmic amb la rebaixa de les temperatures de procés, fent viable econòmicament el tractament, siga únicament comptant amb la posterior valoració dels corrents de parafina i alumini obtingudes, o a més, amb l'aportació del sector de l'envàs-embalatge, la qual cosa hauria de tenir-se en compte en una possible anàlisi del cicle de vida dels brics.
En la secció de pretractament de la fracció PA provinent d'indústria Papelera Nesa, SA, es generaran les aigües residuals de llavatge i residus. En la secció de tractament per plasma es generarà l'alumini valoritzable i les escòries assenyalades com a residu inert, a falta de les analítiques que determinen la seua destinació. En la secció de condensació d'hidrocarburs, es generarà la parafina valoritzable i els gasos composts per argó i incondensables que es tractaran en la secció de llavatge de gasos, on es generaran aigües residuals, residus i les emissions atmosfèriques procedents de la combustió dels gasos tractats en la torxa.
Pel que fa al patrimoni, el promotor disposa de l'autorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural per a la intervenció arqueològica, havent presentat en la Unitat Tècnica d'Inspecció del Patrimoni la memòria de la prospecció arqueològica realitzada per arqueòloga col·legiada. En l'esmentada memòria es conclou que no hi ha cap jaciment arqueològic o etnològic en la Direcció General de Patrimoni en l'àmbit de l'àrea objecte d'explotació. Aquest fet ve a confirmar-se amb l'estudi de la documentació bibliogràfica existent, com també amb els resultats negatius de la prospecció arqueològica, confiant en tot cas en el compliment per part de la direcció d'obra de la legislació de patrimoni en matèria de troballes.
Així, atesa la tipologia de l'activitat i com està d'antropitzat el lloc en què la desenvoluparà l'empresa, els elements ambientals més directament afectats pel seu desenvolupament podrien ser els propis del medi inert o abiòtic, concretament l'atmosfera, el sòl i les aigües, ja que el medi biòtic, i en menor grau el perceptual i social es veuran molt lleugerament afectats amb el normal exercici de l'activitat. Els impactes ambientals directes seran sobre els quals més fàcilment es podran adoptar mesures correctores que, al seu torn, resultaran mesures preventives per als impactes indirectes.
Respecte al sòl i les aigües, d'acord amb la documentació aportada en l'estudi d'impacte ambiental, cal assenyalar que la indústria es troba situada en una zona de molt baixa vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies i de baixa accessibilitat potencial als recursos hídrics, tot això d'acord amb la Cartografia Temàtica de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Atesa la proximitat de la parcel·la al barranc d'Arguines, pot arribar-se a afectar la zona de servitud de 5 metres d'amplària per a ús públic, de conformitat amb el reglament del domini públic hidràulic. En tot cas, s'afecta la zona de policia, de 100 metres d'amplària.
Identificació i valoració d'impactes
Durant la fase de funcionament s'han considerat les accions següents:
- Generació de residus
- Emissió d'agents contaminants
- Explotació de recursos naturals.
La valoració dels impactes s'ha realitzat durant les fases de construcció, funcionament i desmantellament, sense i amb l'adopció de mesures preventives o correctores, seguint el mètode basat en la matriu de Leopold reduïda, concloent que els impactes més significatius seran positius sobre la qualitat atmosfèrica, condicions biològiques, usos del sòl, residus, estètica i interés humà, compatibles sobre l'estatus cultural i l'assossec públic i sense efectes sobre el clima, els processos d'erosió, de moviment de l'aire i el medi aquàtic.
Aquesta valoració d'impactes s'ha dut a terme cenyint-se únicament a l'establiment d'un complex tractament a la recerca de la reciclabilitat d'uns envasos multicapa de difícil reciclatge, obviant potser la -en aquest cas sens dubte positiva- opció de la substitució d'aqueix tipus d'envasos per altres de fàcil reciclatge.
Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental.
Es considera que els impactes durant la fase d'execució I desballestament de la planta en l'interior d'una fàbrica de paper seran, en tot cas, compatibles. Durant la fase de funcionament, i fent referència només als elements que es consideren més significatius:
1) Contaminació acústica. Vibracions.
Es presenta un estudi acústic en què es conclou que el nivell d'emissió està per sota dels límits establits en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica.
Tots els focus d'emissió de sorolls es troben en l'interior d'edificacions, excepte en el cas de l'aerorefrigerant. Les naus s'hauran d'aïllar amb plafons de formigó prefabricat, les maquines disposaran de tacs silenciadors i bancades amortides per a evitar la transmissió de vibracions. Pel que fa a l'aerorefrigerant, s'exposa una emissió de 52 dB que, per sota dels límits per a sòl industrial, a més de la reducció d'aqueix nivell per distància als límits de parcel·la.
2) Contaminació atmosfèrica.
Totes les operacions de recepció, magatzematge logístic, pretractament i tractament de residus es duran a terme en l'interior d'edificacions.
Ja que l'energia necessària per al funcionament de la torxa de plasma no es genera en la planta, les emissions gasoses de la planta seran bàsicament les procedents de la combustió en la torxa dels gasos resultants de la unitat de condensació d'hidrocarburs després del seu pas per la unitat de tractament de gasos. No s'assenyala la possibilitat que a través de diversos bypass, aquesta torxa es dimensione per a actuar durant els períodes engegada/parada o mal funcionament de la unitat de condensació d'hidrocarburs, o llavatge de gasos. En tot cas, la combustió es durà a terme amb excés d'oxigen, i els contaminants atmosfèrics emesos a través d'aquest focus seran bàsicament òxids de nitrogen, monòxid de carboni, partícules i traces d'altres contaminants.
Per a assegurar l'eficaç dispersió dels contaminants, en l'estudi d'impacte ambiental es proposa una xemeneia que, sobre la cota de l'emplaçament arriba als els 10 metres d'alçària i un diàmetre de 0'4 metres. No es detalla la possibilitat d'equipar la xemeneia amb orificis que possibiliten la presa de mostres dels paràmetres contaminants en l'emissió, tenint accessibilitat a aquests mitjançant una estructura fixa. En tot cas, es considera que a falta de la justificació del promotor, almenys aquest focus està afectat pel Reial decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus, en la mesura que més o menys part de les substàncies resultants del tractament es destinen a la combustió posterior en les mateixes instal·lacions.
No se suposen les concentracions màximes dels contaminants que seran emesos per la planta. De totes maneres, en cap cas hauran de superar les establides en el Reial decret 653/2003.
3) Usos de l'aigua i contaminació hídrica.
La indústria es connectarà a la xarxa de subministrament d'aigua potable del municipi. Les aigües necessàries per al procés industrial provindran de la PTAR d'indústria Papelera Nesa, SL. Encara que no s'indica específicament, s'entén que per al circuit de refrigeració s'emprarà l'aigua de xarxa, bé directament, ben després de la desmineralització d'aquesta. Per la seua grandària, s'estima que l'equip per a la refrigeració del circuit d'aigua és una torre de refrigeració de tir induït. Per aquest motiu, serà necessari aportar aigua per a la reposició d'aquella que s'evapore en la torre de refrigeració, un equip de transferència de massa d'aigua en corrent d'aire amb producció d'aerosols, i per tant afectat per la legislació per a la prevenció de la legionel·losi. També serà necessària la porga del circuit en el cas que es carregue de sals.
Les aigües residuals que genera la indústria es divideixen en tres tipus, pluvials, sanitàries i de procés.
Les aigües pluvials al seu torn podran ser pluvials de cobertes i pluvials de vessament. En aparença, en l'emplaçament no es compta amb xarxa separativa, i tampoc s'aporta la xarxa de pluvials, encara que amb probabilitat l'abocament d'aquest tipus d'aigües es resoldrà en el pròxim barranc d'Arguines.
Les aigües sanitàries es condueixen cap a la xarxa general de sanejament del municipi, que al seu torn les envia a l'EDAR situada a Torres Torres, amb capacitat suficient per a assumir aquesta aportació.
En compte d'instal·lar una planta de tractament d'aigües residuals, per a adequar els abocaments a l'ordenança municipal d'abocaments, la gestió de les aigües de la indústria es durà a terme a través d'un gestor extern, aprofitant la proximitat de la PTAR de la indústria Papelera Nesa, SA, encara que no s'aporta la certificació d'aquesta per a gestionar les aigües residuals d'EET, SA. Les aigües per a les quals es projecta gestió externa són les procedents del pretractament de la fracció PA, de la compactació prèvia a l'alimentació al reactor, i de les aigües residuals procedents del tractament en un separador de greixos i olis de les aigües de la unitat de llavatge de gasos.
No es detalla la possible instal·lació d'un equip per a la desmineralització de l'aigua necessària per al circuit de refrigeració. En funció que s'instal·le, i segons el tipus, es generaran aigües de regeneració de les resines d'intercanvi iònic o el concentrat procedent de l'equip d'osmosi.
4) Contaminació del sòl.
Aquest apartat està íntimament relacionat amb l'anterior per quant que l'afecció sobre les aigües podria desembocar en la contaminació del sòl i viceversa.
Si bé és cert que l'activitat avaluada ha sigut recentment recollida en el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl, en el moment en què es va redactar l'estudi d'impacte ambiental no es trobava en vigor aquesta legislació. No obstant això, i independentment de la legislació en vigor, ja en aquest moment es tractava d'una activitat potencialment contaminant del sòl, aspecte que no es tracta amb la suficient profunditat en l'estudi d'impacte ambiental, ni pel que fa a l'inventari ambiental, ni pel que fa a les mesures preventives o correctores.
Així, no es descriuen els sistemes per a prevenir la contaminació del sòl amb què haurien de disposar els equips i instal·lacions clau.
5) Residus gestionats i generats.
En la fase de funcionament, els residus que la indústria projecta gestionar són residus no perillosos. Concretament, es tracta de la separació de la mescla polietilé+alumini (PA) resultant del procés d'extracció de les fibres de paper contingudes al seu torn en els brics residuals tractats en la indústria Papelera Nesa, SA. L'emmagatzemament de la fracció PA fins al seu tractament es durà a terme a cobert, en la nau destinada al pretractament d'aquesta fracció.
Al seu torn, durant el funcionament normal i manteniment de la planta objecte de projecte, es generaran les escòries, catalogades com a residus inerts pel promotor, el concentrat oliós generat després de l'evaporació de l'emulsió aigua oli recollida en el condensador d'hidrocarburs i del tractament en un separador de greixos/olis de les aigües de la unitat de llavatge de gasos. Encara que no s'hi assenyalen, es generaran altres residus perillosos com poden ser filtres de carbó actiu esgotats, envasos i embalatges contaminats, olis, bateries, fluorescents, fungibles d'oficina, etc. Si s'instal·lara un equip per a la desmineralització de l'aigua necessària per al circuit de refrigeració a través de resines d'intercanvi iònic, periòdicament es generaria el residu compost per les resines una vegada que ja no es pugen regenerar més.
No es projecta cap zona específicament dissenyada per a l'emmagatzemament temporal dels residus generats durant el funcionament normal i manteniment de les instal·lacions.
D'altra banda, es produiran uns subproductes que d'acord amb la seua caracterització podran ser valorats:
- L'alumini, valoritzable directament com a alumini, bé en la fabricació de brics o en altres aplicacions. Es projecta emmagatzemar en forma de lingots a la intempèrie.
- La parafina, de composició variable en funció de les condicions d'operació i les aplicacions finals desitjades (lubricants, greixos, ceres, per a la síntesi d'altres productes químics). Es projecta un magatzem a cobert on la parafina s'emmagatzemarà a granel, i un altre a descobert, en bidons.
6) Medi físic perceptual.
Per a minimitzar l'impacte visual que pot comportar l'execució de la instal·lació, i d'acord al paisatge de la zona, no es proposa cap mesura correctora. Sembla adequat l'ús d'apantallaments vegetals i l'ús de tons acords amb l'entorn en les cobertes i paraments verticals de la planta, evitant els acabats reflectius en les estructures, torre de refrigeració, depòsits i cobertes de les instal·lacions.
7) Programa de vigilància ambiental.
Es presenta un programa de vigilància ambiental que s'ha d'aplicar durant la fase de funcionament, centrat en el control de sorolls, emissions atmosfèriques, generació de residus sòlids i líquids i aigües residuals. Es proposa fer un control diari de l'estat de les instal·lacions, setmanal de les carretons i de la recollida dels olis del tractament de gasos, mensual de les comunicacions amb l'administració, manteniment de la maquinària, analítiques d'aigües i dels gasos emesos, i anualment, el report de les comunicacions a l'administració, control del soroll, emissions, aigües I escòria del reactor.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprenen de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental, i concordants al reglament d'aquesta, ja que tal com estableix el punt 6.A de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, les instal·lacions de tractament o eliminació de rebutjos i residus sòlids urbans, es troben sotmesos al tràmit de declaració d'impacte ambiental.
Considerant que en l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
Considerant l'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la direcció general de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, l'activitat de gestió de residus no perillosos en la planta de valoració de polietilé-alumini, promoguda per Edging Environment Technologies, SA (EET, SA), que s'ha de situar al c/ Font d'Arguines, s/n, del terme municipal d'Alfara d'Algimia (València), en els termes que estableix el projecte tècnic i l'estudi d'impacte ambiental, sempre que es complisquen les condicions següents:
1. Pel que fa a la gestió i generació de residus:
1.1 El procés dut a terme en la instal·lació haurà de sotmetre's al règim d'autorització administrativa regulat en la normativa de residus. El concentrat oliós generat després de l'evaporació de l'emulsió aigua/oli recollida en el condensador d'hidrocarburs i del tractament en un separador de greixos/olis de les aigües de la unitat de llavatge de gasos, filtres de carbó actiu esgotats, envasos i embalatges contaminats, olis, bateries, fluorescents, fungibles d'oficina, etc., i en general qualsevol altra substància que puga ser catalogada com a residu perillós, seran adequadament emmagatzemats, etiquetats i entregats a un gestor autoritzat, segons la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus. L'empresa haurà d'actualitzar en el registre de productors de residus els nous volums de residus que es produïsquen.
1.2. Haurà d'executar-se un magatzem temporal de residus. Es tractarà d'una zona amb paviment impermeable, coberta, ventilada, amb sistemes que permeten la retenció i recollida d'abocaments accidentals, i de fàcil accés de manera que es minimitze el risc d'accidents en la càrrega/descàrrega dels diversos residus. Per a l'emmagatzemament de residus líquids o que per l'alt contingut líquid d'aquests puguen generar abocaments es comptarà amb cubetes o sistema de recollida que garantisquen el confinament i posterior recollida dels possibles vessaments. Cada cubeta o recipient de recollida de vessaments accidentals ha de tenir com a mínim el volum de l'envàs més gran o el 10% del total (la major d'ambdues quantitats). Les cubetes hauran de ser individuals per a cada tipus de residus la mescla dels quals en cas de vessament comporte augment de la seua perillositat o en dificulten la gestió.
1.3. Les escòries hauran de sotmetre's a les analítiques que les caracteritzen, determinant el tipus de gestió posterior.
2. Condicions de procés. El promotor justifica la bondat del tractament a què es projecta sotmetre als residus basant-se en les elevades temperatures de procés pròpies de la tecnologia del plasma, encara que posteriorment s'estableix una temperatura de 1.000 ºC, i no s'hi estableix un temps de residència. En tot cas, les condicions d'operació seran de manera que es verifiquen els rendiments exposats.
3. Pel que fa a la generació i gestió d'aigües residuals:
3.1. Per a l'abocament de pluvials de coberta i d'escorriment al barranc d'Arguines haurà de disposar-se prèviament amb la corresponent autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Les pluvials de coberta podran abocar-se directament, suposant un aportació d'aigua d'alta qualitat al barranc, afluent del riu Palància. Les pluvials d'escorriment hauran de travessar un separador de greixos, olis i sòlids en suspensió.
3.2. Per a l'autorització d'abocament al clavegueram municipal de les aigües sanitàries, atorgada per l'Ajuntament d'Alfara d'Algimia, haurà de preveure's allò que disposen les ordenances municipals (o en el model d'ordenances desenvolupat conjuntament per l'entitat de sanejament de la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies).
3.3. Es projecta la gestió externa de les aigües residuals de procés. Aquestes aigües hauran de ser gestionades a través de gestor autoritzat amb aquest fi. En el cas que indústria Papelera Nesa, SA, no dispose d'aquesta autorització, EET haurà de disposar de depòsits per a l'emmagatzemament temporal de les aigües residuals de procés fins que siguen recollides per un gestor autoritzat.
4. Es complirà el que estableix el títol lV, capítol ll, Condicions acústiques de les activitats comercials, industrials i de serveis, i en el títol ll, capítol ll, Nivells de pertorbació, de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana de protecció contra la contaminació acústica.
5. Pel que fa a la possible contaminació del sòl, hauran d'executar-se totes aquelles mesures preventives tendents a impedir la contaminació dels sòls en les zones de tractament de residus i les conduccions, basses, fosses i qualsevol element per on, de manera habitual o accidental, circulen o s'emmagatzemen líquids residuals. Així mateix, hauran d'establir-se els protocols que permeten fer un seguiment en el temps de l'estanquitat d'aquests equips.
6. Pel que fa a la generació d'emissions atmosfèriques:
6.1. S'haurà de disposar dels bypass necessaris que permeten dirigir els gasos cap a la torxa durant els períodes engegada/parada o mal funcionament de la unitat de condensació d'hidrocarburs, o llavatge de gasos.
6.2. En tot cas, es considera que a falta de la justificació del promotor, aquest focus està afectat pel règim de funcionament, límits d'emissió i controls exposats en el Reial decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus, en la mesura que més o menys part de les substàncies resultants del tractament es destinen a la combustió posterior en les mateixes instal·lacions.
6.3. L'activitat haurà de disposar d'un Llibre de registre per cada un dels focus emissors de contaminants segons el model que apareix en l'annex lV de l'Ordre de 18 d'octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera, on han d'anotar-se tots els mesuraments periòdics d'autocontrol de les emissions a l'atmosfera. El Llibre de registre es troba disponible en els Serveis Territorials de la Conselleria de Territori i Habitatge. Així mateix hauran de presentar correctament emplenada l'adaptació de l'enquesta que apareix en l'annex V de l'esmentada ordre, la qual igualment es troba disponible en els mencionats Serveis Territorials.
6.4. Les xemeneies d'emissió de contaminants hauran de disposar d'orificis que possibiliten la presa de mostres dels paràmetres contaminants en l'emissió i haurà de tenir accessibilitat a aquests mitjançant una estructura fixa, segons s'indica en l'esmentada Ordre de 18 d'octubre de 1976.
7. Pel que fa al programa de vigilància ambiental, es completarà amb:
7.1. S'asseguraran les condicions d'operació d'acord amb allò que estableix el projecte tècnic i l'estudi d'impacte ambiental i annexos presentats, comprovant que les mesures preventives i correctores proposades s'han realitzat i es troben en bon estat de funcionament. Aquestes mesures es completaran amb les proposades en aquesta resolució d'impacte ambiental.
7.2. Una OCA constatarà, mitjançant anàlisis semestrals, que les aigües residuals sanitàries abocades a la xarxa de clavegueram no superen els nivells recollits per les ordenances municipals o en el model d'ordenances desenvolupat conjuntament per l'entitat de Sanejament de la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Amb aquest fi, haurà d'instal·lar-se una arqueta per a la presa de mostres abans de cada una de les connexions amb el clavegueram municipal. Una còpia del resultat de les analítiques comparades amb els límits d'abocament es remetrà a l'organisme que autoritza l'abocament.
7.3. El titular de la instal·lació estarà obligat a remetre periòdicament a la Direcció General de Qualitat Ambiental l'informe de situació especificat en el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la llista de les activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
7.4. Mesuraments del soroll ambiental en la parcel·la d'EET, SA, realitzats per un centre qualificat o per la mateixa empresa a la posada en marxa i una vegada cada any, a fi de comprovar el manteniment de les condicions acústiques de l'entorn.
7.5. Semestralment, s'haurà de dur a terme la vigilància de les instal·lacions en general, para si és el cas, actuar contra la propagació de possibles plagues.
7.6. Haurà de programar-se el registre i control de la torre de refrigeració, d'acord amb allò que s'ha especificat en el Decret 173/2000 de 5 de desembre, del Govern Valencià, pel qual s'estableixen les condicions higienicosanitàries que han de reunir els equips de transferència de massa d'aigua en corrent d'aire amb producció d'aerosols, per a la prevenció de la legionel·losi.
7.7. Els resultats del programa de vigilància ambiental s'enviaran anualment a l'Ajuntament d'Alfara d'Algimia i a la Direcció General de Gestió del Medi Natural.
8. Abans de l'inici de les obres, i per trobar-se dins de la zona de policia del barranc d'Arguines, EET, SA, s' haurà de presentar la sol·licitud d'obres en domini públic hidràulic i zona de policia de llit, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
9. Documentació addicional: previ a la posada en marxa, s'haurà de notificar a la Direcció General de Gestió del Medi Natural el gestor que assumirà el tractament de les aigües residuals de procés.
10. Si durant l'execució de les obres es troba presència de les restes arqueològiques, el fet s'haurà d'informar a la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de manera immediata, i adoptaran les mesures pertinents amb vista a la protecció i conservació d'aquestes, de conformitat amb el que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià. Així mateix, prèviament a l'aprovació definitiva del projecte, es requerirà que s'emeta informe favorable d'aquest per part de l'esmentada Direcció General, en informe preceptiu emés pel mencionat organisme, en compliment de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
11. Altres condicionants ambientals que s'hi establisquen a través de les autoritzacions sectorials que hi siguen d'aplicació, especialment pel que fa a l'autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer respecte a l'autorització d'obres en la zona de policia del barranc d'Arguines, la Direcció General de Qualitat Ambiental a través de la preceptiva autorització administrativa per a la gestió de residus i la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, en la qual s'hi estableixen els terminis en què la indústria haurà de disposar de l'autorització ambiental integrada.
12. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, com també si es detecta algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, hauran de ser comunicats a la Conselleria de Territori i Habitatge, Direcció General de Gestió del Medi Natural, la qual establirà si escau l'aplicació de noves mesures correctores.
13. Caldrà ajustar-se a qualsevol altra condició de caràcter ambiental que establisca en el seu moment, o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en la seua autorització per a realitzar obres en la zona de policia del barranc d'Arguines.
Segon
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no s'hi pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 18 d'octubre de 2005.- La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 157/05-AIA
Títol: Obertura d'un desballestador de vehicles fora d'ús.
Promotor: Dobata SA
Autoritat substantiva: Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge.
Localització: Polígon industrial la Torreta. Illa 6, parcel·la 5, 46118 Nàquera (València).
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació prevista
L'objecte del projecte és la instal·lació d'un centre autoritzat de recepció i descontaminació de vehicles fora d'ús.
L'activitat consisteix en la compra de vehicles avariats o accidentats, per a desballestar-los i vendre les peces en bon estat. Els automòbils ja desballestats s'emmagatzemaran per a la posterior venda d'aquests com a ferralla. Les parts dels vehicles potencialment contaminants com bateries, pneumàtics i olis lubricants, seran recollides per empreses especialitzades.
Aquesta activitat s'emplaçarà en unes 3 naus de nova construcció en sòl qualificat com a industrial, i ocuparà una superfície de 10.053 m2, dels quals es troben coberts 3.350 m2.
El CARD disposarà d'una tanca perimetral opaca d'alçària suficient, amb elements que minimitzen l'impacte visual. Constarà d'una zona de recepció, zona de descontaminació i emmagatzemament de combustibles i residus perillosos, zona de desballestament i zona de magatzem de peces revaloritzables.
Tramitació administrativa
En data 28 de novembre de 2004, l'Àrea de Residus de la Conselleria de Territori i Habitatge va remetre el projecte d'activitat, i l'estudi d'impacte ambiental del projecte de referència, juntament amb l'informe favorable del Servei de Residus Industrials, en tant s'ajusta al que estableix el Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seua vida útil.
En data 29 de juliol de 2005, la Comissió Provincial d'Activitats Qualificades de València va remetre el projecte d'activitat, i l'estudi d'impacte ambiental del projecte de referència, juntament amb l'informe favorable sobre la implantació de l'activitat, per part de l'Ajuntament de Nàquera.
L'estudi d'impacte ambiental, ha sigut sotmés a informació pública mitjançant un anunci publicat en el BOP núm. 78 de data, 1 d'abril de 2004, i no s'hi han presentat al·legacions de caràcter ambiental.
Afeccions legals
La indústria haurà d'obtenir el permís d'abocament a la xarxa municipal de clavegueram, d'acord al model d'ordenança d'abocaments a la xarxa municipal de clavegueram, elaborat per l'entitat de sanejament en col·laboració amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
Durant el seu funcionament normal, la indústria gestionarà i generarà diversos residus, per la qual cosa haurà de sol·licitar les corresponents autoritzacions administratives atorgades per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important per l'actuació
La parcel·la on se situa l'activitat pertany a sòl d'ús industrial, on la vegetació i la fauna han sigut reduïdes a algunes espècies nitròfiles banals típiques de zones degradades.
2. Identificació, descripció i valoració dels impactes més rellevants
L'únic impacte apreciable serà sobre les aigües subterrànies i el sòl, sobre el qual es pot produir un abocament incontrolat de residus perillosos, i per la infiltració de lixiviats d'aquests residus per l'arrossegament de l'aigua de pluja, però a causa de la impermeabilització del sòl fa que l'impacte provocat per algun vessament estiga controlat.
3. Consideracions sobre les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental
L'estudi d'impacte ambiental ha previst, entre altres, les següents mesures correctores, les quals s'encaminen a minimitzar els impactes derivats de l'actuació prevista.
- Per a evitar la possible contaminació de les aigües subterrànies o superficials, dels possibles vessaments que puguen originar-se, la zona on es depositen els vehicles recollits, haurà de disposar d'un paviment impermeable i un sistema de recollida de vessaments (pendent cap a arqueta estanca); un sistema de recollida d'aigües de pluja (dispositius de decantació); un tractament d'aigües, inclosa la de pluja (separador d'olis i greixos).
- La zona d'emmagatzemament de residus perillosos haurà de disposar de contenidors independents i estancs per a emmagatzemar bateries i filtres d'oli usats. Així mateix disposarà de depòsits independents i estancs per a emmagatzemar els fluids dels vehicles fora d'ús, com ara: olis usats, combustibles, anticongelants, líquids refrigerants i líquids de frens.
Pel que fa al programa de vigilància ambiental tindrà com a objecte establir un sistema que garantisca el compliment de les indicacions i mesures protectores i correctores contingudes en l'estudi d'impacte ambiental. A manera de síntesi, cal destacar els següents aspectes bàsics objecte de control ambiental:
- S'haurà de realitzar una inspecció visual periòdica de l'estat del paviment impermeabilitzant.
- S'haurà de revisar periòdicament l'estat dels recipients d'emmagatzemament de residus perillosos, comprovant que no hi ha defectes estructurals ni fuites.
- S'haurà de realitzar un manteniment periòdic adequat de les xarxes de drenatge i els sistemes de recollida i tractament d'aigües pluvials I vessaments (dispositius de decantació i separació de greixos).
- No s'hauran d'apilar cotxes de costat o pel sostre per a evitar qualsevol possibilitat de vessament.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat queda tipificat en l'apartat 6-c) de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'aplicació de la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'impacte ambiental.
L'expedient ha observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, l'obertura d'un desballestador de vehicles fora d'ús, promogut per Dobata SA, sempre que aquest s'exercisca amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i amb els condicionants establits en l'apartat segon.
Segon
Com a condicions addicionals que s'han de complir s'hi estableixen les següents:
1. Segons l'informe tècnic subscrit per l'enginyer tècnic municipal de Nàquera s'hauran de tenir en compte els següents condicionants:
- Les aigües pluvials recollides dins de la parcel·la, previ pas per un separador de greixos no s'abocaran a la xarxa d'aigües pluvials del polígon.
- Les aigües sanitàries no s'abocaran a la xarxa de clavegueram, fins tant no es notifiquen les contribucions especials per a l'execució de les EDAR, xarxes de sanejament annexes i està en funcionament a EDAR del polígon. Mentrestant es recolliran en un recipient tancat i s'evacuaran per una empresa autoritzada.
- No podrà començar a exercir l'activitat fins que no s'obtinga l'acta de comprovació favorable i estiguen rebudes les obres d'urbanització per l'Ajuntament.
2. Els residus gestionats, per la indústria durant el seu funcionament normal, seran adequadament emmagatzemats, etiquetats i lliurats a un gestor autoritzat, segons la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus. Això inclou l'obtenció de les autoritzacions administratives per a la gestió de residus que atorga la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge.
3. Haurà d'implementar-se una xarxa de drenatge d'aigües pluvials, executant la solera de la parcel·la amb pendents que formen conques vessants cap a embornals, pous de registre i conduccions de PVC, per a l'evacuació de pluvials, i vigilar que els pendents no conduïsquen les aigües de vessament cap a les zones d'emmagatzemament de residus.
4. Dins del programa de vigilància ambiental, es constatarà, mitjançant anàlisis periòdiques (almenys una vegada a l'any), que les aigües residuals abocades a la xarxa de clavegueram no superen els nivells recollits per les ordenances municipals o en el model d'ordenances desenvolupat conjuntament per l'entitat pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Amb aquest fi, haurà d'instal·lar-se una arqueta per a la presa de mostres abans de la connexió del col·lector d'eixida de la indústria amb el clavegueram municipal. Una còpia del resultat de les analítiques comparades amb els límits d'abocament es remetrà a l'organisme que autoritza l'abocament, això és, l'Ajuntament de Silla.
5. Per a l'emmagatzemament de residus líquids o que pel seu alt contingut líquid puguen generar abocaments es comptarà amb cubetes o sistemes de recollida que garantisquen el confinament dels possibles vessaments. Cada cubeta o recipient de recollida de vessaments accidentals ha de tenir com a mínim el volum de l'envàs més gran o el 10% del total (la major d'ambdues quantitats). Les cubetes i sistemes de recollida de vessaments hauran de ser individuals per a cada tipus de residus la mescla dels quals en cas de vessament comporte augment de la seua perillositat o en dificulten la gestió. Les instal·lacions es dissenyaran i executaran d'acord amb la ITC-MIE APQ-001, d'emmagatzemament de líquids inflamables.
6. S'hauran d'emmagatzemar els vehicles a arran de sòl, de manera que no superen les dues altures i la incidència quede minimitzada.
7. Periòdica vigilància de les instal·lacions en general per a, si és el cas, actuar contra la propagació de possibles plagues.
8. Altres condicionants ambientals que s'hi establisquen a través de les autoritzacions sectorials que hi siguen d'aplicació.
9. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, com també si es detectara algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, hauran de ser comunicats a la Conselleria de Territori i Habitatge, Direcció General de Qualitat Ambiental, que establirà si escau l'aplicació de noves mesures correctores.
10. Caldrà ajustar-se a qualsevol altra condició de caràcter ambiental que establisca en el seu moment la Direcció General de Qualitat Ambiental a través de la preceptiva autorització administrativa.
Tercer
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 de l'esmentat Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 19 d'octubre de 2005.- La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 109/05-AIA
Títol: LSMT a 20 kV d'interconnexió entre el CT-ID Canonge Alcover, 9 i el CTC Aj. estació de bombament
Promotor: Iberdrola Distribución Eléctrica, SAU
Autoritat substantiva: Conselleria d'Infraestructures i Transports
Localització: El Saler. Terme municipal de València.
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació prevista
L'objecte del projecte és millorar i ampliar la xarxa subterrània de mitjana tensió, per a subministrar un servei regular, considerant les previsions d'expansió del territori afecte l'esmentada instal·lació.
La línia té una longitud de 857 m i discorre paral·lela a la carretera CV-5010, pel mateix traçat del carril bici, dins del Parc Natural de l'Albufera.
2. Alternatives
S'han estudiat diferents alternatives pel que fa a la possibilitat de realitzar el traçat aeri o subterrani, i s'ha optat per la línia subterrània pel menor impacte paisatgístic d'aquesta, eliminant el risc de col·lisió de l'avifauna, en una àrea sensible en pertànyer al Parc Natural de l'Albufera, zona catalogada com a ZEPA (zona d'especial protecció d'aus), segons la Directiva 92/43/CEE, coneguda com a Directiva hàbitats.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
En data 29 d'abril de 2005 la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Territori i Habitatge va remetre el document tècnic i l'estudi d'impacte ambiental (EIA) corresponents al projecte de la LSMT a 20 kV d'interconnexió entre el CT-ID Canonge Alcover, 9 i el CTC Aj. estació de bombament.
L'estudi d'impacte ambiental, com a part integrant del projecte de LSMT a 20 kV d'interconnexió entre el CT-ID Canonge Alcover, 9 i el CTC Aj. estació de bombament, ha sigut sotmés a informació pública mitjançant un anunci publicat en el BOP núm. 36, de data 12 de febrer de 2002, i no s'hi han presentat al·legacions.
Afeccions legals
Segons els informes rebuts, l'estudi d'impacte ambiental i de les investigacions realitzades, cal assenyalar que existeix, per part de les obres projectades, afecció al Parc Natural de l'Albufera.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important per l'actuació
L'àrea d'estudi es troba dins del Parc Natural de l'Albufera, zona humida situada al sud del nucli urbà de València i lloc de pas per a l'ornitofauna migratòria europea, la vegetació potencial del qual és la de canyars i herbassars de ribera, que es veuran mínimament afectats a causa de l'escassa magnitud de l'actuació. Respecte a l'avifauna tampoc es veurà afectada pel fet que la línia és subterrània i el risc de col·lisió desapareix.
2. Identificació, descripció i valoració dels impactes més rellevants
Els únics impactes que es poden produir seran durant la fase d'execució de l'obra, durant els quals es produirà una ocupació temporal del sòl podent afectar la vegetació adjacent, i un impacte sobre la qualitat de l'aire per emissions de pols i soroll a l'atmosfera.
Durant la fase de funcionament no hi haurà impactes rellevants, en discórrer el traçat de la línia per zones ja asfaltades i paral·lela a altres serveis.
3. Consideracions sobre les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental
L'estudi d'impacte ambiental ha previst com a mesura correctora més important, la retirada a un abocador controlat de totes aquelles restes, tant de terres sobrants de l'excavació, com a retalls o puntes de conductors, tubs de PVC, fleixos de plàstic i caixes de cartó dels embalatges dels materials elèctrics.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat queda tipificat en l'article 63, apartat g) de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana.
L'expedient ha observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el Projecte de LSMT a 20 kV d'interconnexió entre el CT-ID Canonge Alcover, 9 i el CTC Aj. estació de Bombament, promogut per Iberdrola, sempre que aquest es desenvolupe amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i amb els condicionants establits en l'apartat segon.
Segon
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta estimació d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 de l'esmentat Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 20 d'octubre de 2005.- La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 95/05-AIA
Promotor: Transformaciones El Cantalar, SL
Autoritat substantiva: Direcció General d'Indústria i Comerç de la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència
Objecte del projecte: Explotació de graves i arenes. Secció A) El Cantalar
Localització: Parcel·les13, 14, 15, 16, 17, 18, 23, 24, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 61, 312 i 313 del polígon núm. 16 del terme municipal de Casinos (València)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació
L'objecte del projecte és l'obertura d'una extracció de graves i arenes tramitada com a recurs de la secció A) per la Llei de mines, en diverses parcel·les del polígon núm. 16 del terme municipal de Casinos (València).
La superfície total de les parcel·les és de 31,91 ha de la qual serà afectada per l'explotació una superfície aproximada de 24,28 ha, amb un volum d'extracció situat al voltant dels 2.400.000 m3 i una vida útil estimada en 15 anys.
L'explotació es durà a terme per mitjans mecànics i una vegada extret el material es carregarà als camions sense que es realitze en l'explotació cap tipus de tractament del material, és a dir, garbellament o classificació.
L'extracció respectarà una distància de 10 m a les parcel·les confrontants, 15 m a la rambla d'Artaj (distància de protecció prescrita per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i 25 m a la carretera CV-345. En totes les zones de protecció es respectarà la vegetació existent de manera que servisca de pantalla visual.
La terra vegetal es retirarà i s'abassegarà en cordons d'alçària inferior a 2 m mantenint en òptimes condicions per a l'ús posterior d'aquesta en la restauració.
Es realitzarà el tancament perimetral de tota l'àrea d'actuació a fi de restringir el pas de vehicles, persones i animals no desitjats en la zona.
Per al reg periòdic de camins interns de l'explotació i regs en la restauració s'utilitzarà camió bóta.
Per a facilitar l'eixida de la carretera CV-345 i accés a la zona d'explotació es planteja la construcció d'un carril de deceleració paral·lel al traçat de la carretera que discorrerà per les parcel·les 16,17 i 18, continuant pel límit oest de la parcel·la fins a enllaçar amb el camí que travessa actualment la parcel·la d'est a oest. De la mateixa manera, per a eixir es preveu la construcció d'un camí d'eixida de l'explotació i accés a la carretera que discorrerà per la parcel·la 23 propietat del peticionari. El ferm dels camins es condicionarà mitjançant base granular de 30 cm de llast artificial i capa de rodament de 5 cm de mescla bituminosa en calent tipus G-20.
Amb una superfície total de l'actuació de 24,28 ha, i un volum d'extracció situat entorn dels 2.400.000 m3, l'extracció de graves es projecta en 3 fases d'explotació:
Fase Superfície Volum Volum
(m2) d'extracció (m3) d'estèrils (m3)
A 80.931 m 800.000 m3 24.000 m3
B 82.516 m2 950.000 m3 28.500 m3
C 79.412 m2 650.000 m3 19.500 m3
Total 242.859 m2 2.400.000 m3 72.000 m3
L'avanç de l'explotació tindrà direcció NE-SO i en realitzar-se en fases l'explotació i restauració podran realitzar-se de forma simultània, d'aquesta manera a mesura que el front d'explotació es trobe a suficient distància (150 m) com per a no interferir en les labors de restauració, aquestes podran donar començament.
El sistema d'explotació serà el d'extracció a cel obert mitjançant extracció mecànica i constarà en les diferents fases que s'ha dividisc l'explotació, d'una extracció per bancs d'alçària màxima de 7 m, un pendent de talús de 45º, bermes intermèdies de 5 d'amplària i talús general d'explotació de 30º respecte a l'horitzontal.
Com a màxim es generaran tres bancs d'explotació i mai s'explotarà per sota de la cota que permeta el desguàs natural cap a la rambla Artaj, evitant problemes d'estanquitat. En aquest sentit es pretén dotar tota la superfície de la plaça de la pedrera d'un suau pendent de manera que permeta el drenatge laminar de les aigües des de qualsevol punt de l'explotació cap a la zona de desguàs prevista, que posseeix una longitud de 50 m d'ample i evacua a una parcel·la rústica que es troba en el límit nord de l'explotació i la rambla d'Artaj.
D'altra banda, per a evitar l'entrada d'aigües d'escorriment a l'explotació es preveu la construcció de cunetes perimetrals de drenatge que discórreguen pels límits nord i oest de l'explotació.
Per a la restauració de les parcel·les els bancs d'explotació es remodelaran mitjançant l'aportació de material estèril de la mateixa explotació suavitzant la topografia resultant, deixant un màxim de 3 bancs d'alçària no superior als 5 m amb pendents de 30º, bermes intermèdies de 3 m i un talús general de restauració no superior als 23º. Les bermes de restauració quedaran a les cotes 370, 375 i 380 msnm.
Una vegada obtinguda la topografia final de restauració, es procedirà a l'estesa de la terra vegetal i a la revegetació de les parcel·les. Per a talussos es proposa la sembra d'espècies herbàcies de ràpid creixement que permeta la fixació del sòl i el protegisca enfront de l'erosió. Per a bermes i plataforma es plantaran espècies arbustives com ara el timó, el romer, l'espígol i la camamilla borda amb una densitat de plantació de 2.000 u/ha i espècies arbòries com de secà com l'ametler, olivera, albercoquer i garrofera.
Tramitació administrativa
1. Informació pública. Remissió de l'expedient.
A l'octubre de 2004, la Direcció Territorial de València remet documentació relativa a l'expedient de qualificació de l'activitat instruït per l'Ajuntament de Casinos.
A l'octubre de 2004, el Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial remet documentació referent a la sol·licitud d'autorització d'explotació de recursos de la Secció A) denominada El Cantalar al terme municipal de Casinos (València).
Revisada la documentació al novembre de 2004, aquesta es torna al Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial per no disposar d'informe de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, tal com estableix l'article 11 de la Llei 4/98, de patrimoni cultural valencià i no disposar del certificat de la informació pública de l'expedient.
Al setembre de 2005, el Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial, remet l'expedient complet de sol·licitud d'autorització d'explotació de recursos de la secció A) denominada El Cantalar al terme municipal de Casinos (València).
S'adjunta juntament amb la documentació, l'informe favorable de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià i el certificat del resultat de la informació pública de l'expedient en què s'indica que després d'haver-se publicat en el BOP núm. 100, de data 29 d'abril de 2005, l'anunci de l'esmentada sol·licitud i que transcorregut el termini de 30 dies hàbils, no s'hi ha presentat cap al·legació.
A l'octubre de 2005, té entrada en aquesta Direcció General, al·legacions presentades per particulars veïns a l'activitat oposant-se a la instal·lació d'una planta de tractament i classificació d'àrids juntament amb l'extracció plantejada. A més sol·liciten l'adopció de totes les mesures correctores necessàries per a evitar l'impacte de la pols i el soroll sobre la vegetació, fauna i habitatges situats en la contornada de l'explotació.
A l'octubre de 2005, el Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial remet informe emés per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en el qual s'indica que el consum d'aigua previst en el projecte presentat, a banda de ser d'escassa rellevància (16.000 m3/any), està basat en un sistema de proveïment mitjançant camions cisterna, l'origen del qual cal estimar necessàriament emparat per un dret d'aigua pel qual s'emet un informe favorable a l'activitat d'extracció de grava.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de forma important per el projecte d'activitat
S'accedeix a la zona d'explotació des de la CV-345 (carretera Casinos - el Villar en direcció Villar), a l'altura del pk 2+900 es pren un camí en direcció NW que condueix a la zona d'explotació.
La zona objecte del projecte se situa en una àrea eminentment agrícola on predominen les parcel·les de xicoteta superfície dedicades al cultiu de fruiters de secà, principalment ametlers i oliveres i al cultiu de cítrics.
La fauna que apareix en la zona es correspon en conjunt amb una fauna adaptada a un ecosistema de caràcter agrícola amb baixa diversitat.
El paisatge es correspon amb una vall agrícola, pràcticament pla travessat per la rambla Artaj. Sobre les terrasses al·luvials quaternàries de la rambla es desenvolupa el cultiu de fruiters i és ací, exactament en el marge dret de la rambla, on s'ha de desenvolupar aquest projecte d'explotació i restauració mitjançant remodelació de la topografia i revegetació amb fruiters de secà.
Existeixen en la contornada habitatges aïllats, alguns d'ells utilitzats com a habitatge habitual.
Des del punt de vista geològic el substrat que s'ha d'explotar es correspon amb materials al·luvials quaternaris constituïts per graves calcàries heteromètriques i arenes embolicades per una matriu llimosa de colors rogencs, ocres i beixos de permeabilitat variable, mitjana/alta.
Des del punt de vista hidrogeològic la zona estudiada es troba a cavall entre els aqüífers de Llíria-Casinos i la Plana de València. En el sector que ens trobem el nivell piezomètric se situa entorn dels 150-160 msnm. La circulació del flux s'estableix en sentit NO-SE en direcció a l'aqüífer de la Plana de València.
El projecte proposa emprar aigua únicament per al reg de camins i places de pedrera i el reg de sembres i plantacions que s'han de realitzar en les labors de restauració per la qual cosa no es proposa l'obertura de cap pou de subministrament d'aigua.
El llit de la rambla d'Artaj se situa uns 20 m per sota de la cota actual de les parcel·les objecte d'explotació encaixada en parets subverticals amb vegetació natural i només porta aigua després de fortes pluges.
2. Afeccions legals
El sòl on se situa l'explotació d'acord amb el PGOU de Casinos es qualifica com a sòl no urbanitzable comú.
Part de l'explotació, es projecta dins de la zona de policia de domini públic hidràulic de la rambla d'Artaj.
La Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià ha emés un informe vinculant favorable al projecte de referència.
No s'afecten camins ramaders ni espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Identificació i valoració dels impactes. Propostes de mesures correctores.
El projecte tramitat afectarà directament el paisatge, el sòl, la geomorfologia, la hidrologia, l'aire, les aigües subterrànies, la vegetació i la fauna.
Les accions que originaran impactes són aquelles derivades de l'extracció i transport de material en la fase d'explotació i restauració, de l'increment del trànsit rodat per les carreteres d'accés, de la construcció de nous vials d'accés a l'explotació, de l'arrancada dels cultius existents en les parcel·les i de la vegetació natural existent al costat la rambla, de la producció i acumulació d'estèrils, del condicionament dels talussos i plataforma de restauració, de la desaparició d'un camí veïnal situat en l'interior de les parcel·les i del moviment i manteniment de la maquinària.
Els impactes que originarà l'explotació seran el deteriorament de les carreteres i camins d'accés, el deteriorament paisatgístic, l'alçament de pols i producció de sorolls, el canvi morfològic de les parcel·les afectades per l'explotació, el deteriorament del marge dret de la rambla, la possible contaminació d'aigües subterrànies per mala gestió dels residus perillosos generats en l'explotació, la contaminació de les aigües superficials per l'arrossegament de sediments cap a la rambla, la possible inundació de les parcel·la en èpoques de màximes crescudes de la rambla i l'increment dels fenòmens erosius.
Les mesures correctores proposades per a minimitzar aquests possibles impactes són en primer lloc, el manteniment i condicionament de camins, el tancament de les parcel·les, respectar distàncies de seguretat entre l'explotació i els límits amb parcel·les limítrofes, amb la carretera i amb la rambla, reducció de la velocitat de circulació dels camions, abassegament i manteniment del sòl edàfic per al seu posterior ús en la restauració, abassegament d'estèrils en runams temporals, utilització d'estèrils en les labors de restauració, explotar i restaurar de manera simultània, remodelar la topografia deixant bancs d'alçària no superior a 5 m i inclinació de 30º separats per bermes intermèdies de 3 m d'ample, dotar la plataforma de restauració d'un pendent descendent de l'1% cap a la zona de desguàs prevista de 50 m de longitud i que evacua a una parcel·la rústica situada entre l'explotació i la rambla, sembrar espècies herbàcies de ràpid creixement en els talussos i plantar espècies arbustives i arbòries en bermes i la plataforma final de restauració tornant l'ús agrícola a la zona.
Es desenvolupa un programa de vigilància ambiental que té com a objecte garantir el compliment de les mesures correctores especificades en l'estudi d'impacte ambiental i en el pla de restauració. Aquest programa es duu a terme des de l'inici de les obres fins a 2 anys després d'haver finalitzat les tasques de restauració inclosa la revegetació de l'àrea.
4. Consideració sobre l'aplicació de les mesures correctores proposades
El conjunt de mesures correctores proposades en el projecte es consideren adequades, no obstant això, cal introduir una sèrie de millores encaminades a eliminar afeccions sobre el paisatge, la integració de l'actuació a l'entorn, la reducció o eliminació de pols en les tasques d'extracció i transport d'àrids i abassegament d'estèrils, incrementar el reg de la coberta vegetal en la fase de restauració, correcta gestió dels residus procedents del manteniment de la maquinària, minimitzar el risc d'erosió, la contaminació de les aigües superficials i minimitzar les alteració dels drenatges superficials.
El programa de vigilància ambiental s'implementarà d'acord amb els condicionants establits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprenen de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta. L'activitat proposada es troba inclosa en l'annex I, apartat 3c.1 del Decret 162/1990 de 15 d'octubre pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/89, d'impacte ambiental.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. Segons l'Ordre de 9 de setembre de 2003 de la Conselleria de Territori i Habitatge, en la qual es desenvolupa el Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, en l'article 17 estableix que li correspon a l'Àrea d'Avaluació Ambiental executar la coordinació de l'avaluació i l'estimació d'impactes de plans, programes i projectes.
A la vista de tot l'anterior i de la proposta tècnica de declaració d'impacte ambiental, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar favorable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el projecte d'obertura de l'explotació, secció A) denominada El Cantalar en les parcel·les núm. 13, 14, 15, 16, 17, 18, 23, 24, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 61, 312 i 313 de polígon núm. 16 del terme municipal de Casinos (València), promogut per Transformaciones El Cantalar, SL, sempre que l'activitat s'exercisca de conformitat amb el compliment de les mesures proposades en la documentació tramitada i els condicionants establits en el següent apartat, com també les modificacions introduïdes per aquests.
Segon
Com a condicions que cal complir en l'execució del projecte esmentat s'hi estableixen les següents:
1. Es respectaran els marges de protecció respecte parcel·les confrontants, carretera CV-345 i rambla d'Artaj, proposats en el projecte mantenint la vegetació existent o fins i tot incrementant-la on fóra necessari perquè aquesta actue com a pantalla vegetal. Qualsevol afecció realitzada sobre aquests marges de protecció haurà de ser restaurada de manera immediata.
2. Prèviament a l'inici de l'activitat haurà d'obtenir-se autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a la realització de les labors d'explotació en zona de domini públic hidràulic.
3. L'empresa promotora haurà d'inscriure's en el registre de xicotets productors de residus perillosos de la Comunitat Valenciana.
4. En cap cas es permetrà la instal·lació en la zona d'una planta de tractament, llavada i classificació d'àrids.
5. L'explotació de graves i arenes no superarà en cap cas la cota proposada en el projecte de manera que quede garantit en tot moment l'evacuació de les aigües cap a la rambla.
6. En la zona de desguàs de la pedrera cap a la rambla es construiran trampes de sediments o altres elements que dissipen l'energia de les aigües i que eviten l'arrossegament de fins.
7. Els camins d'accés es mantindran en òptimes condicions al llarg de tota la vida del projecte. En cas de danys, l'empresa promotora serà la responsable de la seua reparació. Es col·locaran senyals indicatius del trànsit de camions.
8. Els camions que transporten àrids hauran d'eixir de les instal·lacions amb la caixa tapada per una lona.
9. Els abassegaments de material, els fronts d'explotació i els vials interns i externs a l'explotació es mantindran al llarg de tot el temps que dure l'activitat en condicions òptimes d'humitat per a evitar l'alçament de pols.
10. En els talussos, a més d'espècies herbàcies, hauran de plantar-se espècies arbustives. Una vegada executada la revegetació, es donarà un primer reg i, durant diversos anys següents a la plantació, es regarà durant els mesos de juny a setembre i en aquells moments que per imperatius climàtics siga necessari.
11. El manteniment de la maquinària s'haurà de realitzar en llocs adequats per a aquest fi. En cas de realitzar-se en la mateixa explotació es disposarà d'un taller amb sostre i amb sòl impermeabilitzat on es realitzen tots les reparacions i manteniment de la maquinària. Els residus perillosos s'envasaran en depòsits homologats degudament segregats per tipus, envasaments, identificats I etiquetats. Disposaran de safates o cubetes que garantisquen el confinament i posterior recollida de possibles vessaments accidentals. Aquests residus s'hauran de lliurar en un termini no superior a 6 mesos a un gestor autoritzat.
12. En finalitzar cada una de les fases d'explotació l'empresa promotora aportarà a aquesta Direcció General, Àrea d'Avaluació d'Impacte Ambiental, informe en què queden recollits els balanços i estat de l'activitat en relació amb els volums extrets i aprofitats, amb els farciments realitzats i amb l'aplicació de les mesures protectores i correctores previstes en l'estudi d'impacte ambiental i projecte de restauració. L'informe o resolució favorable d'aquesta Direcció General serà requisit per a poder continuar amb les labors d'explotació.
Tercer
Es notificarà a les persones interessats que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Quart
Es publicarà aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 31.5 del Decret 162/1990, del 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 21 d'octubre de 2005.- La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.

linea
Mapa web