DECRET 39/2002, de 5 de març, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 47/1992 de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2002/X2358]
(DOGV núm. 4206 de 08.03.2002) Ref. Base de dades 1009/2002
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 09.03.2002 Notes: Modificació del Decret 47/1992, pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. Aquesta disposició afecta: Modifica: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Cultura i Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: programa d'ensenyament, legislació escolar, ensenyament secundari, ensenyament obligatori , Ensenyament Secundari Obligatori
DECRET 39/2002, de 5 de març, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 47/1992 de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2002/X2358]
El Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià, modificat pel Decret 164/1996, de 3 de setembre, va establir el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, incloent les ensenyances mínimes fixades en el Reial Decret 1.007/1991, de 14 de juny.
L'experiència, després de la implantació anticipada, primer, i, generalitzada, després, de l'Educació Secundària Obligatòria, ha motivat que el Govern a proposta del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport modifique el Reial Decret 1.007/1991, de 14 de juny, per mitjà del Reial Decret 3.473/2000, de 29 de desembre (BOE de 16 de gener de 2001). Esta modificació té caràcter bàsic, per la qual cosa la Generalitat Valenciana, fent ús de les competències que li atribuïx el punt 3 de l'article 4 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, ha de dictar les normes precises per a la seua aplicació i desenrotllament.
La Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que va aprovar l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 7é establix que els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà, i que la Llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'ensenyança. Així mateix, en l'article 35 atribuïx a la Generalitat Valenciana la competència plena en matèria d'ensenyança.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, en el Títol Segon disposa que el valencià i el castellà són llengües obligatòries en els Plans d'Ensenyança dels nivells no universitaris.
El present decret es dicta d'acord amb la disposició final segona del Reial Decret 3.473/2000, de 29 de desembre. Té com a objectiu la modificació del Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià que va aprovar el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, i inclou les ensenyances mínimes establides en el Reial Decret 3.473/2000, de 29 de desembre.
Per tot això, previ dictamen del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller de Cultura i Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 5 de març de 2002,
DECRETE
Article únic. Modificació del Decret 47/1992, de 30 de març del Govern Valencià, pel que s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
1. L'article tercer del Decret 47/1992, de 30 de març, es modifica en els termes següents:
A fi de desenrotllar les capacitats a què es referix l'article19 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, l'alumnat haurà d'assolir els següents objectius al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria:
a) Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en castellà i en valencià i reflexionar sobre els processos implicats en l'ús del llenguatge i la contribució d'este a l'organització dels propis pensaments.
b) Comprendre i expressar-se amb propietat en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi.
c) Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.
d) Obtindre i seleccionar informació utilitzant les fonts apropiades disponibles, tractar-la de forma autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establida i transmetre-la de manera organitzada i intel·ligible.
e) Elaborar estratègies d'identificació i resolució de problemes en els diversos camps del coneixement i l'experiència, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit.
f) Formar-se una imatge ajustada de si mateix, tenint en compte les seues capacitats, necessitats i interessos per a prendre decisions, valorant l'esforç necessari per a superar les dificultats.
g) Adquirir i desenrotllar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques educatives i desenrotllar actituds solidàries i tolerants davant de les diferències socials, religioses, de gènere i de raça, superant prejuís amb esperit crític, obert i democràtic.
h) Conéixer les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició valorant-los críticament.
i) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets i deures dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a ells.
j) Analitzar les lleis i els processos bàsics que regixen el funcionament de la naturalesa, valorar les repercussions positives i negatives que sobre ella tenen les activitats humanes i contribuir a la seua conservació i millora.
k) Valorar el desenrotllament científic i tecnològic i la seua incidència en el medi físic i social, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d'ensenyança-aprenentatge.
l) Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i lingüístic i contribuir a la seua conservació i millora, desenrotllant una actitud d'interés i respecte cap a la dimensió pluricultural i plurilingüística entesa com un dret dels pobles i dels individus.
m) Conéixer els diferents elements bàsics del cos humà i comprendre el seu funcionament, així com les conseqüències de l'exercici físic, la higiene, l'alimentació i la vida sana per a la salut.
n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi.
2. L'article quint, apartat 4.1 del Decret 47/1992, de 30 de març, es modifica en els termes següents:
L'àrea de Ciències de la Naturalesa s'organitzarà en el segon cicle de l'etapa en dos matèries diferents, Biologia i Geologia, i Física i Química. L'avaluació dels aprenentatges de les mateixes en tercer i quart es verificarà per separat. Conforme al que preveu l'apartat 2 d'este mateix article, ambdós comptaran com dos àrees a efectes d'elecció.
3. L'article sext, apartat 4 del Decret 47/1992, de 30 de març, es modifica en els termes següents:
En el catàleg de matèries optatives per a l'Educació Secundària Obligatòria que establisca la Conselleria de Cultura i Educació, s'inclouran en qualsevol cas una segona llengua estrangera en tota l'etapa, i cultura clàssica en els dos anys del segon cicle. Així mateix, la Conselleria de Cultura i Educació podrà establir el número màxim d'optatives que puga oferir cada centre docent, així com la seua distribució per cicle o curs.
4. L'article sèptim del Decret 47/1992, de 30 de març, es modifica en els termes següents:
La Conselleria de Cultura i Educació determinarà l'horari de les diferents àrees i matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, respectant l'horari que figura en l'annex II del Reial Decret 3.473/2000, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única
L'annex del Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià, queda substituït per l'annex del present decret.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Calendari d'implantació
El que establix el present decret s'implantarà des del curs acadèmic 2002-2003 en 1r i 3r de l'Educació Secundària Obligatòria i des del curs acadèmic 2003-2004, en 2n i 4t.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades quantes disposicions d'igual o inferior rang s'oposen al que disposa el present decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenrotllament reglamentari
S'autoritza la Conselleria de Cultura i Educació a desenrotllar el que disposa el present decret i a regular totes les qüestions que se'n deriven de l'aplicació.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 5 de març de 2002
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller de Cultura i Educació,
MANUEL TARANCÓN FANDOS
ANNEX
Educació Secundària Obligatòria
Valencià: Llengua i Literatura
Castellà: Llengua i Literatura
Introducció
L'Educació Secundària Obligatòria té com a finalitat el desenrotllament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona. Un dels camps d'acció fonamentals d'esta etapa ha de ser una educació relativa al llenguatge i a la comunicació, de manera que els alumnes aconseguisquen un saber reflexiu sobre les pràctiques comunicatives necessàries per a la socialització. Estes metes educatives afecten especialment les àrees de llengües, encara que qualsevol altra àrea o disciplina, a l'utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació i d'adquisició i transmissió del coneixement, és responsable de l'èxit d'este objectiu. Al mateix temps, la millora de la competència en les habilitats lingüístiques és un factor determinant per a la consecució dels objectius específics de cada àrea no lingüística.
L'ensenyança i l'aprenentatge en l'àrea de Llengua i Literatura té com a objecte la formació de parlants competents en les dos llengües oficials, així com l'adquisició i el desenrotllament de la competència per a llegir i interpretar textos literaris en cada una d'estes dos llengües. Formulat en estos termes generals, l'objectiu assenyalat suposa la prolongació en l'Educació Secundària Obligatòria de les metes fixades per a l'Educació Primària. Les diferències entre una etapa i una altra no residixen, per tant, en l'objecte d'aprenentatge, sinó fonamentalment en la selecció dels discursos que s'han d'analitzar i produir segons la complexitat que tinguen i d'acord amb l'horitzó d'expectatives dels alumnes, en l'orientació que s'ha de donar a la reflexió lingüística i literària, en la selecció de continguts conceptuals i en el grau de sistematització que han d'aconseguir.
L'educació lingüística i literària estarà guiada per la consideració del llenguatge com una activitat que té com a funcions bàsiques la comunicació i la representació de la realitat física i social. El llenguatge s'adquirix i es desenrotlla a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitjà dels intercanvis en contextos socials determinats. Per la interacció, els xiquets i les xiquetes aprenen a conferir significats als signes que intercanvien amb les persones adultes i a usar-los amb finalitats diverses, i s'apropien de les unitats i les regles de la llengua del seu entorn, així com de les normes que regulen la parla com a activitat social. Este aprenentatge no és una activitat mimètica, sinó que suposa la construcció de sistemes successius de regles lingüístiques i de normes sociocomunicatives, així com l'avaluació i la reelaboració contínua d'estos sistemes d'acord amb les noves necessitats i experiències. Així, el llenguatge té una arrel comunicativa i la seua funció primària és la comunicació. El llenguatge, a més d'instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món. Estes dos funcions estan interrelacionades: la comunicació es produïx per la capacitat del llenguatge per a representar i simbolitzar la realitat i, a més, en l'intercanvi comunicatiu es creen representacions compartides intersubjectivament. El llenguatge està vinculat al pensament i al coneixement. Per mitjà de les operacions cognoscitives que constituïxen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem la informació, elaborem plans i mamprenem processos de decisió. En suma, regulem i orientem la nostra pròpia activitat. D'altra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem l'activitat de les altres persones, alhora que elles influïxen sobre nosaltres, regulant i orientant la nostra pròpia activitat. En este sentit, el llenguatge complix una funció de representació i de regulació del pensament i de l'acció.
Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d'un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que estos signes transmeten, i, amb estos significats, de les maneres com les persones de l'entorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribuïx d'esta manera a construir una representació del món compartida socialment i comunicable, i, amb això, a la integració social i cultural de les persones. Alguns d'estos significats culturals que s'adquirixen en el procés de l'aprenentatge lingüístic constituïxen prejuís respecte al gènere social, als grups ètnics, a la religió, a la procedència social..., així com respecte a les llengües i a les maneres d'usar-les. L'escola té com a responsabilitat, en el procés d'aprenentatge de les llengües, fomentar l'anàlisi crítica de les maneres per mitjà de les quals el llenguatge transmet i sanciona estos prejuís i estes imatges estereotipades del món, a fi de contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris i al foment d'actituds de respecte davant de la varietat, cultural i lingüística. En este sentit, l'educació ha d'afavorir el coneixement i la valoració positiva de la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya.
Si el llenguatge és un mitjà de comunicació i de representació, l'educació lingüística s'ha de referir al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o competència comunicativa. Esta competència comprén no sols el coneixement del sistema d'unitats i de regles d'una llengua, és a dir, la seua gramàtica, sinó també la capacitat per a ancorar el discurs en la situació i per a adequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar l'ensenyança i l'aprenentatge de la llengua en el marc de la competència comunicativa significa que el nucli de l'objecte d'aprenentatge són les destreses discursives (comprensió i expressió oral i escrita), el domini de les quals requerix l'aprenentatge de procediments i de coneixements explícits sobre el funcionament del llenguatge en els plans següents: la relació dels enunciats amb el context físic (participants, espai i temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) en què es produïxen; la planificació i l'estructuració dels textos segons els esquemes convencionals; l'articulació dels enunciats per mitjà dels procediments de cohesió lèxics i gramaticals; l'organització de les oracions d'acord amb les regles lexicosintàctiques.
Les estratègies que constituïxen la competència comunicativa s'ensenyen i s'aprenen des d'una llengua determinada, però no es referixen exclusivament a saber usar esta llengua concreta, sinó a una competència sobre l'ús del llenguatge en general. Esta característica de l'aprenentatge lingüístic té una gran importància en el nostre context educatiu, en què s'aprenen les dos llengües oficials junt amb una llengua estrangera a partir del segon cicle de Primària. Situar l'aprenentatge en l'àmbit de la competència comunicativa significa, pel que fa a esta qüestió, que els aprenentatges que s'efectuen en una llengua s'apliquen a l'aprenentatge d'altres, el coneixement de les quals contribuïx, al mateix temps, a acréixer esta competència comunicativa o competència sobre l'ús del llenguatge en general. Totes les àrees lingüístiques han de participar, per tant, d'un marc de referència comuna i aconseguir uns acords bàsics sobre els criteris didàctics, coherents i respectuosos amb l'especificitat de cada disciplina.
L'educació lingüística entesa com a desenrotllament de la competència comunicativa requerix el treball sistemàtic de producció i d'interpretació de textos pertanyents als diversos àmbits d'ús. Este treball es referix tant al discurs oral com a l'escrit. La comunicació oral i l'escrita s'oposen, principalment, per la naturalesa dels signes i el canal utilitzat i pel caràcter diferit o no diferit de l'intercanvi, la qual cosa afecta la copresència dels participants i el fet que es compartisca o no el context espacial i temporal. Estes diferències reclamen estratègies específiques en l'ensenyança i l'aprenentatge de l'un i l'altre ús. No obstant, en un nivell formal i planificat, l'ús oral i l'escrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificació del contingut, explicitació sintàctica i lèxica, subjecció a una norma estàndard...). A més, hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos; per exemple, una exposició oral que es basa en un guió o les conclusions d'un debat que es fixen per escrit. Estos aspectes comuns en el nivell formal permeten relacionar ambdós aprenentatges i recolzar l'un sobre l'altre. En l'Educació Secundària Obligatòria el treball entorn de l'ús oral es referix al nivell formal i planificat. L'aprenentatge d'este nivell formal s'ha de realitzar, òbviament, dins de les situacions d'interacció comunicativa que oferix el context de l'aula i el del centre escolar en general. L'ús oral informal l'ús espontani entre els interlocutors amb tracte freqüent i familiar serà objecte d'observació i anàlisi a fi de reconéixer les normes sociocomunicatives que regixen l'intercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratègies que posen en funcionament els parlants a fi d'aconseguir una comunicació satisfactòria i per a reconéixer i criticar els estereotips i prejuís, tant socials com sociolingüístics. Quant a l'ús escrit, l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, que s'ha d'haver iniciat i desenrotllat en les etapes anteriors, continua en l'Educació Secundària Obligatòria buscant majors nivells de complexitat en la planificació i en l'estructuració dels textos i una major diversificació quant als contextos en què se situa el discurs que es produïx o s'interpreta.
En l'Educació Secundària adquirix rellevància el discurs acadèmic, és a dir, l'usat en exàmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos... És un tipus de discurs que requerix, a més de les estratègies habituals de l'expressió escrita, un conjunt d'habilitats especials (tècniques de treball) com saber arreplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents d'explicacions, discussions en classe, apunts, lectures complementàries, manuals, etc.; així mateix, saber obtindre i organitzar informació a partir de diccionaris o d'Internet, localitzar referències bibliogràfiques, saber donar compte d'estudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saber analitzar i interpretar correctament les dades... A més, s'ha de consolidar el domini de les tècniques gràfiques i la disposició del text en la pàgina.
Este vessant de l'educació lingüística l'ús i la producció de textos amb funció predominantment documental, o l'aproximació a qualsevol text des d'esta perspectiva té una gran importància en el currículum, ja que l'ús de la llengua per a l'adquisició i l'organització de coneixements està estretament vinculat a les activitats d'ensenyança i d'aprenentatge en totes les àrees. Per això, és necessari garantir per a la llengua minoritzada este àmbit d'ús, que tradicionalment li ha sigut negat, com a únic camí per a aconseguir un tractament adequat dels continguts d'este bloc.
Adquirix importància en esta etapa, en relació amb les activitats de producció i d'interpretació de textos orals i escrits, la reflexió sistemàtica sobre el llenguatge: els factors del context a què s'ha d'adequar el discurs, els esquemes textuals convencionals que servixen de model tant per a la producció com per a la interpretació del discurs, el funcionament de certes unitats lingüístiques com a elements de cohesió del text, les regularitats lexicosintàctiques de l'oració i els mecanismes per a la formació de paraules. Esta reflexió sobre el llenguatge i les seues condicions d'ús ha de desembocar en l'estructuració dels coneixements en un sistema conceptual bàsic i d'un metallenguatge que facilite la comunicació en l'aula dins del procés d'aprenentatge i que servisca de suport per a l'aprenentatge d'altres llengües. L'estudi de les unitats del sistema lingüístic en relació amb les seues condicions d'ús en la relació del text amb el context, en l'estructuració i la cohesió del text, i en la construcció d'oracions i paraules és un requisit imprescindible per a incorporar l'avaluació i la correcció de les pròpies produccions al procés d'escriptura, a fi d'afavorir l'aprenentatge autònom.
La lectura i la interpretació de textos literaris requerixen el desenrotllament d'unes competències específiques, ja que la comunicació en què intervé el discurs literari té característiques diferents de la comunicació habitual. L'obra literària està destinada a la fruïció, és a dir, a produir en el lector un plaer buscat conscientment i activament. Esta finalitat del text se satisfà si es crea una situació de comunicació en què el lector acudix a la trobada de l'obra i allunyat del context espacial, temporal i cultural en què l'obra es va escriure crea un context nou, a partir dels propis repertoris de significats tant individuals com socioculturals. En etapes anteriors, s'ha d'haver propiciat en els estudiants experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris, sobretot per mitjà dels jocs verbals que la literatura oferix. Este objectiu ha de continuar actuant com a eix de l'Educació Secundària Obligatòria. Però en esta etapa, junt amb els jocs verbals, la literatura ha d'atraure a més pel seu poder per a representar i interpretar simbòlicament tant l'experiència interior com la col·lectiva, i els alumnes s'aficionaran a la literatura si descobrixen en les seues obres exemplars i exploren en les produccions pròpies esta capacitat per a simbolitzar les pròpies experiències. Per a això és necessari desenrotllar en els alumnes i en les alumnes una competència literària que els proporcione instruments específics per a la interpretació i la recreació del discurs literari, tant per mitjà de la lectura activa com per mitjà de la producció de textos. Estos instruments es referixen, d'una banda, al coneixement de les convencions literàries estructures de gènere i procediments retòrics i, per una altra, a l'aplicació d'informacions sobre el context lingüístic, històric, cultural i ideològic en què les obres literàries s'han produït, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretació del text i d'acord amb les expectatives d'un lector d'esta etapa escolar. A més, s'ha de considerar la literatura com un mitjà per a conéixer i interpretar críticament l'experiència col·lectiva, fet que afavorix la inserció de l'individu en la tradició del seu àmbit cultural. Així, el coneixement de la literatura produïda en la llengua pròpia i que té relació amb la història, la cultura i la tradició de la comunitat a què es pertany actua com un poderós mitjà de socialització. L'educació literària, finalment, inclou la capacitat crítica per a avaluar un conjunt de factors externs a l'obra mateixa que en condicionen la recepció: els prejuís quant al genere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la crítica, la publicitat, les modes, etc. En conclusió, el desenrotllament de la competència literària té uns objectius i uns aprenentatges específics, però requerix, per la seua banda, el desenrotllament de la competència lingüística i discursiva, objecte d'aprenentatge en el conjunt de l'àrea. Al seu torn, la interpretació reflexiva del discurs literari potencia l'aprenentatge lingüístic i discursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat de situacions de comunicació, d'actes de parla, de registres, de tons i d'estils, i suposen una anàlisi del llenguatge en l'acte mateix de funcionament.
En qualsevol situació d'intercanvi comunicatiu estan presents els prejuís, les actituds i els estereotips discriminatoris, que també incidixen en els coneixements sociolingüístics i sociocomunicatius previs. La institució escolar en el seu conjunt, i l'àrea de Llengua i Literatura en concret, ha de ser sensible a qualsevol discriminació, i especialment a la discriminació sexual, en tant que esta se superposa a totes les altres i deixa una empremta específica en el fet lingüístic.
Quant a la valoració discriminatòria en relació amb les llengües i, per tant, amb els seus parlants, i quant a les actituds que esta valoració comporta, una educació lingüística satisfactòria haurà de contribuir a valorar qualsevol llengua com a igualment apta per a exercir les funcions de comunicació i de representació. En el nostre àmbit lingüístic i cultural, els prejuís lingüístics i les actituds discriminatòries procedixen d'una realitat sociolingüística caracteritzada per la convivència, en situació de conflicte, d'una llengua minoritzada i una altra més prestigiada socialment, amb un repartiment desigual d'usos i de funcions, tant en l'escola com en el conjunt de la societat. Els prejuís sociolingüístics generats per esta situació poden ser un obstacle important per a l'aprenentatge, i la seua eradicació no depén únicament de la labor que es realitze en esta àrea, sinó que requerix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicació formal i s'utilitze com a instrument d'aprenentatge en les distintes disciplines del currículum, i, en definitiva, impregne tots els àmbits de l'activitat escolar.
Una altra font important de prejuís i d'actituds discriminatòries, la constituïxen els usos geogràfics o socials menys valorats culturalment. Si esta valoració discriminatòria d'uns usos sobre uns altres es produïx en l'àmbit escolar, el resultat és l'aparició de barreres sociolingüístiques entre els alumnes i el sistema educatiu. El punt de partida per a l'educació lingüística haurà de ser l'ús de la llengua que l'alumnat ha adquirit en el medi familiar i que és funcionalment adequada per a l'intercanvi en eixe context. El paper de l'escola serà ampliar la competència lingüística i comunicativa dels estudiants perquè puguen ser capaços d'interactuar en els diversos àmbits socials en què es voran immersos. D'esta manera, el respecte per la diversitat d'usos pot ser compatible amb el component normatiu que ha de tindre l'ensenyança de la llengua pel fet que els alumnes i les alumnes han d'aprendre a comunicar-se en la llengua estàndard, ja que és l'apropiada socialment per a tractar certs temes en situacions determinades.
En resum, l'eix de l'educació lingüística estarà constituït pels procediments encaminats al desenrotllament de les capacitats d'expressió i de comprensió oral i escrita, en les dos llengües oficials, en contextos socials significatius, així com en l'àmbit de la comunicació literària. Estos procediments requerixen una reflexió planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les característiques formals de la llengua l'ús de la qual s'està aprenent, coneixement que s'organitza en forma de conceptes gramaticals. A més, l'aprenentatge de la llengua implica l'aprenentatge de significats culturals impregnats de valoracions socials i sociolingüístiques que requerixen el desenrotllament d'actituds crítiques sobre la manera com el llenguatge els transmet i els sanciona.
Per tant, l'objecte d'aprenentatge en l'àrea de Llengua en l'Educació Secundària Obligatòria comprén el conjunt dels components del procés comunicatiu:
a) L'apropiació pel parlant dels factors del context físic i social susceptibles de deixar empremta en els enunciats, així com de les regles comunicatives per mitjà de les quals s'adequa el discurs al context.
b) El coneixement i l'ús reflexiu del codi lingüístic, pel que fa tant al pla oracional com al textual i atenent a les realitzacions orals i escrites.
c) Actitud afavoridora d'una comunicació satisfactòria, així com actituds crítiques respecte a les formes per mitjà de les quals el llenguatge reflectix prejuís i estereotips socials i sociolingüístics.
L'objecte d'aprenentatge així definit orientarà la selecció de continguts per a l'ensenyança i l'aprenentatge de les dos llengües incloses en l'àrea de Llengua i Literatura en esta etapa educativa. Al mateix temps, establix un marc per a l'aprenentatge comú amb les etapes anteriors de la mateixa àrea i amb l'àrea de Llengües Estrangeres. Este marc comú aconsella adoptar una orientació didàctica igualment compartida.
Objectius generals
L'ensenyança de la llengua i de la literatura, tant en valencià com en castellà, en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Comprendre discursos orals i escrits i reconéixer les finalitats diferents que tenen i les situacions de comunicació en què es produïxen.
2. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció d'acord amb les finalitats i les situacions comunicatives diferents i adoptant un estil expressiu propi.
3. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i les variants de cada llengua, considerant les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.
4. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d'identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l'entorn i per a accedir al patrimoni cultural propi.
5. Conéixer i usar en les produccions pròpies les normes lingüístiques, amb una atenció especial a les ortogràfiques.
6. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, desenrotllar actituds crítiques davant dels seus missatges i valorar la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.
7. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal.
8. Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental, les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries) i els autors i les obres més representatius de cada una d'elles.
9. Interpretar i produir textos literaris i d'intenció literària, orals i escrits, des de postures personals crítiques i creatives, i valorar les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural, amb una incidència especial en les literatures presents en l'entorn.
10. Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plans fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i les seues estructures discursives, a fi de desenrotllar la capacitat per a regular les produccions pròpies.
11. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor, per mitjà del reconeixement del contingut ideològic del llenguatge, especialment pel que fa al genere social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes o classistes.
12. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació per mitjà dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica.
Continguts
Introducció
D'acord amb la definició de l'objecte d'aprenentatge i amb els objectius de l'àrea de Llengua i Literatura en l'Educació Secundària Obligatòria, s'establixen tres tipus de continguts:
procediments o continguts que es referixen a les destreses per a la producció i la recepció del discurs;
conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre el sistema lingüístic i les condicions del seu funcionament en distintes situacions discursives;
actituds afavoridores de la comunicació i de l'ús no discriminatori.
Estos tres grans tipus de continguts recorren els cinc blocs següents:
Bloc I: Comunicació.
Bloc II: Llengua i societat.
Bloc III: Estudi de la llengua.
Bloc IV: Tècniques de treball.
Bloc V: Literatura.
Els blocs primer, segon, quart i quint es referixen a l'aprenentatge de la llengua en diferents àmbits d'ús. Tenen un caràcter eminentment procedimental, encara que hi intervenen la reflexió i la sistematització de conceptes en relació amb les activitats de producció i d'anàlisi del discurs i, així mateix, impliquen el foment d'actituds favorables al funcionament de la comunicació i a l'ús no discriminatori del llenguatge.
El tercer bloc té un caràcter essencialment conceptual, encara que, per tractar-se de continguts que procedixen de la reflexió sistemàtica sobre els usos de la llengua, este bloc està imbricat amb els altres. De la mateixa manera, la sistematització de les reflexions i la seua organització en sistemes conceptuals requerixen l'aprenentatge de procediments d'anàlisi, de manipulació, de generalització, d'estructuració, etc.
La relació de continguts apareix diferenciada per a les àrees de Valencià i castellà, per a atendre els aspectes formals, històrics, socials i literaris específics de cada llengua. No obstant, la distribució dels continguts en cada bloc es presenta de manera que permet l'enfocament integrat de l'aprenentatge lingüístic de l'alumnat.
Primer curs
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació.
1. Elements de la comunicació.
2. Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals narrativa, descriptiva i conversacional.
II. Llengua i societat.
1. La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua.
2. Els usos discriminatoris de la llengua.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia
Sons i grafies. L'alfabet i els dígrafs.
Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació.
L'apòstrof.
2. Morfosintaxi
Classes de paraules.
Els determinants. El gènere i el nombre.
Estructura de l'oració simple. La concordança.
3. Lèxic.
Estructura de la paraula.
Vulgarismes i barbarismes.
4. Text.
Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació (I).
IV. Tècniques de treball.
1. Iniciació a l'ús del diccionari, les enciclopèdies i altres obres de consulta.
2. Tècniques de treball (I).
Anàlisi (lectura i anotacions).
Síntesi (esquemes, resums).
V. Literatura.
1. Introducció als gèneres literaris a través de la lectura de fragments representatius.
Anàlisi dels seus trets més característics.
El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants.
CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació.
1. Elements de la comunicació.
2. Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals narrativa, descriptiva i conversacional.
II. Llengua i societat.
1. La variació espacial: dialectes i parles. Característiques principals de les variants geogràfiques del castellà: anàlisi d'alguns trets dialectals (seseo, ceceo, iotització, tractament de vós, etc.)
2. Realitat plurilingüe d'Espanya. Mapa de les llengües constitucionals.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia (I).
Correspondència entre sons i grafies.
Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació.
2. Norma culta de la llengua (I):
Reconeixement de les principals normes fonètiques.
Lectura en veu alta (l'enunciat).
Qüestions morfològiques: l'article, el gènere i el nombre.
Lèxic: vulgarismes i barbarismes.
3. Gramàtica.
Classes de paraules.
Estructura de l'oració simple. La concordança.
Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació (I).
4. Lèxic (I). Estructura de la paraula.
IV. Tècniques de treball.
1. Iniciació a l'ús del diccionari, les enciclopèdies i altres obres de consulta.
2. Tècniques de treball (I).
Anàlisi (lectura i anotacions).
Síntesi (esquemes, resums).
V. Literatura.
1. Introducció als gèneres literaris a través de la lectura de fragments representatius.
Anàlisi dels trets més característics.
2. El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants.
Segon curs
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació
1. Funcions del llenguatge.
2.Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals expositiva i argumentativa.
II. Llengua i societat.
1. Les varietats geogràfiques i socials.
2. L'estàndard.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia.
Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I).
Ús de l'accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques.
La puntuació.
El guionet.
2. Morfosintaxi.
Pronoms personals tònics.
Interrogatius.
L'adverbi.
L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.
Classes d'oracions.
3.Lèxic.
Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
Dialectalismes.
4. Text.
Les propietats textuals en l'exposició i l'argumentació (I).
IV. Tècniques de treball.
1. Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.).
2. Tècniques de treball (II).
Anàlisi.
Síntesi.
V. Literatura.
Els gèneres literaris: trets característics.
La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la.
La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes.
El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia.
CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació.
1. Funcions del llenguatge.
2. Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals expositiva i argumentativa.
II. Llengua i societat.
1. La variació social i estilística.
2. Realitat plurilingüe d'Espanya. Breu introducció a la història de les llengües constitucionals.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia (II).
Ús de l'accent i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).
Ús dels signes d'exclamació i d'interrogació.
2. Norma culta de la llengua (II):
Pronunciació dels grups cultes.
Lectura en veu alta (paràgrafs de distinta estructura).
Pronoms.
Lèxic (dialectalismes).
3. Gramàtica.
L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.
Classes d'oracions.
Les propietats textuals en l'exposició i l'argumentació (I)
4.Lèxic (II). Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
IV. Tècniques de treball.
1. Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.).
2. Tècniques de treball (II).
Anàlisi.
Síntesi.
V. Literatura.
Els gèneres literaris: trets característics.
La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la.
La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes.
El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia.
Tercer curs
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació.
1. Els mitjans de comunicació escrits: la premsa.
2. Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel·la, notícia, etc.), descriptius (descripció científica, literària, etc.) i conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
lI. Llengua i societat.
1. Origen i evolució de la llengua.
2. Els fenòmens de contacte de llengües.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia.
Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II).
L'accentuació diacrítica.
Ortografia de les paraules compostes.
La puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.
2. Morfosintaxi.
El verb. Les perífrasis verbals.
Els pronoms personals àtons (I).
Les preposicions.
Les conjuncions.
Categories i funcions.
L'oració composta: coordinació i subordinació.
3. Lèxic.
Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició.
Els neologismes.
4. El text
Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació (II). Marques lingüístiques.
IV. Tècniques de treball.
1. Tècniques de busca d'informació en suports tradicionals.
2. Presentació de la informació.
Tractament informàtic de textos (I).
V. Literatura.
1. Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
2. La literatura medieval.
Característiques generals.
La lírica. La poesia trobadoresca.
La prosa. Les Cròniques.
El teatre. El Misteri d'Elx.
3. El Segle d'Or.
Característiques generals.
La lírica. Ausiàs March.
Roís de Corella
La prosa humanista.
La novel·la. Tirant lo Blanch.
4. Els segles XVI, XVII i XVIII.
Característiques generals.
La tradició popular i culta.
CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació.
1. Els mitjans de comunicació escrits: la premsa.
2. Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel·la, notícia, etc.), descriptius (descripció científica, literària, etc.) i conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
lI. Llengua i societat.
1. Origen i evolució de l'espanyol.
2. El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat Valenciana.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia (III).
Problemes d'accentuació (accentuació diacrítica, paraules compostes, interrogatius i exclamatius).
2. Norma culta de la llengua (III): el verb. La preposició. Lectura en veu alta (diàlegs). Lèxic (neologismes).
3. Gramàtica.
Categories i funcions.
L'oració composta: coordinació i subordinació.
Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació (II). Marques lingüístiques.
4. Lèxic (III). Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició.
IV. Tècniques de treball.
1. Tècniques de busca d'informació en suports tradicionals.
2. Presentació de la informació.
Tractament informàtic de textos (I).
V. Literatura.
1. Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
2. La literatura medieval.
Característiques generals.
La lírica.
L'èpica. El Poema del Mío Cid.
La prosa. El Conde Lucanor.
3. Els Segles d'Or. Característiques generals.
La lírica. Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.
La prosa. El Lazarillo i El Quijote.
El teatre. Lope de Vega, Guillén de Castro i Calderón de la Barca.
4. El segle XVIII. Característiques generals.
La Il·lustració valenciana.
El teatre i la prosa.
Quart curs
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació.
1. Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió.
2. Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres expositius (exàmens, treballs d'investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d'opinió, reclamacions, etc.)
II. Llengua i societat.
1. Situació actual del valencià.
2. Trets principals de les varietats geogràfiques.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia.
Abreviatures, acrònims i sigles.
Ús de correctors ortogràfics en processadors de textos.
2. Morfosintaxi.
Els relatius.
Els pronoms personals àtons (II).
Principals problemes morfològics i sintàctics.
La concordança i l'orde.
3. Lèxic.
Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes.
Locucions i frases fetes.
4. Text.
Les propietats textuals en l'exposició i l'argumentació (II). Marques lingüístiques.
IV. Tècniques de treball.
1. Tècniques de busca d'informació en suport informàtic (CD-ROM, Internet, etc.).
2. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).
V. Literatura.
1. Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
2. La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Característiques generals.
La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente.
El teatre culte i popular. Eduard Escalante.
La narrativa realista.
3. El segle XX. Característiques generals.
Modernisme, noucentisme i avantguardisme.
La poesia del segle XX. Vicent Andrés Estellés.
L'evolució de la novel·la i el conte. Enric Valor.
El teatre. Text i espectacle.
L'assaig. Joan Fuster.
CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA
I. Comunicació.
1. Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió.
2. Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres expositius (exàmens, treballs d'investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d'opinió, reclamacions, etc.).
II. Llengua i societat.
1. L'espanyol actual.
2. L'espanyol d'Amèrica.
III. Estudi de la llengua.
1. Fonètica i ortografia (IV). Abreviatures, acrònims i sigles.
Ús de correctors ortogràfics en processadors de textos.
2. Norma culta de la llengua (IV).
Principals problemes sintàctics.
La concordança i l'orde.
Lectura en veu alta (el vers).
Lèxic (préstecs).
3. Gramàtica.
Les propietats textuals en l'exposició i l'argumentació (II). Marques lingüístiques.
4. Lèxic (IV).
Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes.
Locucions i frases fetes.
IV. Tècniques de treball.
1. Tècniques de busca d'informació en suport informàtic (CD-ROM, Internet, etc.).
2. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II)
V. Literatura.
1. Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
2. La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Característiques generals.
La literatura romàntica. José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer.
La narrativa realista. Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas Clarín i Vicente Blasco Ibáñez.
3. El segle XX. Característiques generals.
Rubén Darío. Modernisme i generació del 98.
La generació del 27.
Miguel Hernández.
Els exilis: Max Aub. Juan Gil-Albert i Juan Chabás.
La literatura contemporània.
Criteris d'avaluació
Els criteris d'avaluació que es proposen, amb referència als objectius i als continguts presentats com a prescriptius per a valencià i castellà en esta etapa, descriuen la competència esperada com a resultat del procés d'ensenyança i aprenentatge. Constituïxen, per tant, criteris orientadors, que caldrà integrar de forma coherent en l'estratègia metodològica general, com a punts de referència tant per a la planificació d'activitats com per a la valoració dels aprenentatges realitzats.
Primer cicle
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.
Este criteri fa referència a l'avaluació del desenrotllament de les capacitats dels alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tindre en compte, per a determinar esta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, fet que suposa tindre en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tindre present que este criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situació de comunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels alumnes mateixos-normalment, més contextualitzats i menys formalitzats com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat.
2. Elaborar el resum d'una exposició o d'una argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
Este criteri suposa prendre en consideració, per a l'avaluació, el desenrotllament de la capacitat de reproduir de forma sistemàtica el contingut i la intenció d'idees exposades oralment sobre un tema determinat i conegut pels estudiants, adequant el llenguatge utilitzat a la naturalesa del tema i a la situació de comunicació. S'han de valorar tant el reconeixement de la coherència interna de les idees dels textos de partida, com la percepció de l'adequació o la inadequació d'estes idees a la finalitat i a la resta de les característiques contextuals. A l'hora de valorar el resum elaborat pels joves ha de prestar-se una atenció especial a l'ús per part d'estos de les marques textuals que caracteritzen el resum (esquemes, marques d'ordenació i jerarquització d'idees, oracions que sintetitzen el tema i/o els subtemes del text, etc.).
3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal.
Este criteri pretén servir de guia per a la valoració del desenrotllament de les capacitats dels alumnes i de les alumnes per a comprendre textos escrits. Este procés de comprensió suposa l'aplicació d'una sèrie d'estratègies de selecció, de relació i de síntesi d'idees i intencions de textos escrits expositius i argumentatius, i té en compte la situació de comunicació a què responen. S'ha de valorar també el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna de donar la seua opinió personal sobre allò que s'ha llegit, tenint en compte que per a elaborar esta opinió es requerix comprendre el sentit del text i posar-lo en relació amb les idees o els valors rellevants per a l'alumnat. Com en els criteris anteriors, en este criteri es combinen també destreses referides d'una banda a la comprensió (en este cas escrita) i a l'expressió (oral, en este cas), per la qual cosa serà necessari atendre estes distintes facetes en el seguiment del criteri.
4. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
Este criteri fa referència a la utilització de textos escrits com a mitjà de construcció de noves idees, és a dir, com a mitjà d'aprenentatge en l'entorn escolar. Es pren així com a punt de referència per a la valoració dels aprenentatges lingüístics dels alumnes i de les alumnes el desenrotllament de la seua capacitat per a integrar i sintetitzar les informacions i les opinions procedents de textos distints, i per a posar-les en relació amb els seus coneixements previs i les opinions pròpies a este respecte. Els textos de síntesi hauran de respondre a una finalitat comunicativa que faça necessària la mencionada construcció d'idees noves.
5. Exposar oralment el desenrotllament d'un tema de forma ordenada i fluida ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, i mantenint l'atenció del receptor.
El criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat dels joves per a realitzar exposicions orals de caràcter formal. Per a esta valoració hauran de tindre's en compte com a factors principals: l'adequació de l'exposició al receptor i a la finalitat comunicativa, l'ús de recursos per a controlar l'atenció del receptor, els aspectes lingüístics i els paralingüístics relacionats amb la fluïdesa, l'orde de les idees i dels arguments exposats, la incorporació pertinent d'informacions disponibles i d'opinions pròpies, i l'adequació a les normes de correcció.
6. Crear textos escrits expositius i argumentatius adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.
Este criteri orienta la valoració dels textos escrits (expositius i argumentatius) produïts pels alumnes i les alumnes; per a fer-ho s'haurà de tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, l'estructuració d'acord amb els patrons estructurals bàsics del tipus de text que es vol produir, l'ús apropiat dels procediments lingüístics que garantixen la cohesió del text (anàfores pronominals, repeticions, substitucions, el·lipsis, connexions sintàctiques i organitzadors textuals) i la construcció correcta d'oracions, d'acord amb la normativa morfosintàctica i amb el respecte a la convenció ortogràfica.
7. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació.
Este criteri orienta la valoració dels aprenentatges realitzats pels alumnes pel que fa al maneig de diferents tipus de diccionaris i a la utilització de les tècniques de consulta per a dur a terme nous aprenentatges. Es tracta de valorar el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna per a realitzar tasques de localització i organització de la informació amb vista a l'elaboració de treballs d'investigació adequats a les seues possibilitats. Per a això és necessari que l'alumnat conega diverses fonts d'informació i puga utilitzar-les.
8. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, i emetre una opinió personal.
El criteri proposat centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets (o de fragments de certa extensió que permeten l'assignació d'un sentit unitari que no contradiga el sentit global de l'obra completa). La lectura d'estos textos ha d'orientar-se a l'ampliació de l'experiència lectora de l'alumne, per al desenrotllament de la seua capacitat de fruïció i de recreació-creació de textos. Com a factors que permeten valorar este desenrotllament caldrà tindre en compte el reconeixement per part dels alumnes dels principals gèneres literaris i dels recursos lingüístics, així com el desenrotllament de la seua capacitat per a accedir al coneixement de les característiques més destacades del context de producció i per a la valoració dels textos literaris llegits. Un altre factor important que intervé en la configuració d'este criteri és el desenrotllament de la capacitat de l'estudiant per a donar compte de forma raonada, com a lector actiu, de la seua valoració personal sobre els textos llegits.
9. Esbrinar les principals relacions de significat entre elements lèxics.
El criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer els fenòmens d'homonímia, polisèmia, sinonímia i antonímia com un aspecte bàsic de la cohesió textual. Així mateix, caldrà atendre a l'aplicació d'estos coneixements en les produccions pròpies, i valorar la riquesa i la varietat del lèxic utilitzat.
10. Reconéixer les unitats de la llengua, les classes i les relacions, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit.
Este criteri pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques en distints plans (text, oració i paraula). En este sentit, caldrà atendre al reconeixement i a la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, als recursos d'estructuració de textos, als procediments de construcció d'oracions i als de formació de paraules.
11. Identificar, localitzar i descriure els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i les grans varietats dialectals d'Espanya, i conéixer alguns trets de la seua història.
El criteri tracta d'orientar, en primer lloc, la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat pel que fa a les llengües del territori espanyol extensió de cada una, parentiu entre elles, relacions amb altres llengües... i als fenòmens de contacte entre elles factors que expliquen este contacte, característiques i conseqüències, actituds que provoca.... Un altre factor de valoració serà el reconeixement de les grans varietats dialectals de les llengües espanyoles. Tot això amb especial atenció a la situació lingüística de la Comunitat Valenciana.
12. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i de la comparació de produccions diverses.
Este criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer usos distints de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica o el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes, conversacions...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, a causa de la seua omnipresència i de la difusió dels usos lingüístics que s'hi transmeten.
13. Manejar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.)
Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a la utilització i el maneig de les tecnologies de la informació i l'aplicació en l'àmbit acadèmic.
14. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
El criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, el criteri orienta la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol en nom d'una comunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge.
Tercer curs
Els criteris d'avaluació que es proposen, amb referència als objectius i als continguts presentats com a prescriptius per a valencià i castellà en esta etapa, descriuen la competència esperada com a resultat del procés d'ensenyança i aprenentatge. Constituïxen, per tant, criteris orientadors, que caldrà integrar de forma coherent en l'estratègia metodològica general, com a punts de referència tant per a la planificació d'activitats com per a la valoració dels aprenentatges realitzats.
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.
Este criteri fa referència a l'avaluació del desenrotllament de les capacitats dels alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tindre en compte, per a determinar esta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, fet que suposa tindre en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tindre present que este criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situació de comunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels estudiants mateixos normalment, més contextualitzats i menys formalitzats com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat.
2. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
Este criteri suposa prendre en consideració, per a l'avaluació, el desenrotllament de la capacitat de reproduir de forma sistemàtica el contingut i la intenció d'idees exposades oralment sobre un tema determinat i conegut pels alumnes, adequant el llenguatge utilitzat a la naturalesa del tema i a la situació de comunicació. S'han de valorar tant el reconeixement de la coherència interna de les idees dels textos de partida, com la percepció de l'adequació o la inadequació d'estes idees a la finalitat i a la resta de les característiques contextuals. A l'hora de valorar el resum elaborat pels alumnes ha de prestar-se una atenció especial a l'ús per part d'estos de les marques textuals que caracteritzen el resum (esquemes, marques d'ordenació i jerarquització d'idees, oracions que sintetitzen el tema i/o els subtemes del text, etc.).
3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats (incloent-hi els propis de la premsa escrita), identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal.
Este criteri pretén servir de guia per a la valoració del desenrotllament de les capacitats dels alumnes per a comprendre textos escrits. Este procés de comprensió suposa l'aplicació d'una sèrie d'estratègies de selecció, de relació i de síntesi d'idees i intencions de textos escrits narratius, descriptius i dialogats (incloent-hi els propis de la premsa escrita), i té en compte la situació de comunicació a què responen. S'ha de valorar també el desenrotllament de la capacitat de l'alumne de donar l'opinió personal sobre allò que s'ha llegit, tenint en compte que per a elaborar esta opinió es requerix comprendre el sentit del text i posar-lo en relació amb les idees o els valors rellevants per a l'alumne. Com en els criteris anteriors, en este criteri es combinen també destreses referides d'una banda a la comprensió (en este cas escrita) i a l'expressió (oral, en este cas), per la qual cosa serà necessari atendre estes distintes facetes en el seguiment del criteri.
4. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
Este criteri fa referència a la utilització de textos escrits com a mitjà de construcció de noves idees, és a dir, com a mitjà d'aprenentatge en l'entorn escolar. Es pren així com a punt de referència per a la valoració dels aprenentatges lingüístics dels alumnes i de les alumnes el desenrotllament de la seua capacitat per a integrar i sintetitzar les informacions i les opinions procedents de textos distints, i per a posar-les en relació amb els seus coneixements previs i les seues pròpies opinions a este respecte. Els textos de síntesi hauran de respondre a una finalitat comunicativa que faça necessària la mencionada construcció d'idees noves.
5. Exposar oralment el desenrotllament d'un tema de forma ordenada i fluida ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, i mantenint l'atenció del receptor.
El criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat dels alumnes i de les alumnes per a realitzar exposicions orals de caràcter formal. Per a esta valoració hauran de tindre's en compte com a factors principals: l'adequació de l'exposició al receptor i a la finalitat comunicativa, l'ús de recursos per a controlar l'atenció del receptor, els aspectes lingüístics i els paralingüístics relacionats amb la fluïdesa, l'orde de les idees i dels arguments exposats, la incorporació pertinent d'informacions disponibles i d'opinions pròpies, i l'adequació a les normes de correcció.
6. Crear textos escrits narratius, descriptius i dialogats adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.
Este criteri orienta la valoració dels textos escrits (narratius, descriptius i dialogats) produïts pels alumnes; per a fer-ho s'haurà de tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, l'estructuració d'acord amb els patrons estructurals bàsics del tipus de text que es vol produir, l'ús apropiat dels procediments lingüístics que garantixen la cohesió del text (anàfores pronominals, repeticions, substitucions, el·lipsis, connexions sintàctiques i organitzadors textuals), i la construcció correcta d'oracions, d'acord amb la normativa morfosintàctica i amb el respecte a la convenció ortogràfica.
7. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació en suports tradicionals, per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres sistemes de classificació de fonts, en el marc de treballs senzills d'investigació.
Este criteri orienta la valoració dels aprenentatges realitzats pels alumnes i les alumnes pel que fa a la busca de textos, orals o escrits, com a mitjà d'adquisició de coneixements, per a dur a terme nous aprenentatges. Es tracta de valorar el desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a realitzar tasques de localització i organització de la informació amb vista a l'elaboració de treballs d'investigació adequats a les seues possibilitats. Per a això és necessari que l'alumne conega diverses fonts d'informació i puga utilitzar-les.
8. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, emetre una opinió personal i utilitzar estos coneixements en la producció de textos d'intenció literària.
El criteri proposat centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets (o de fragments de certa extensió que permeten l'assignació d'un sentit unitari que no contradiga el sentit global de l'obra completa). La lectura d'estos textos ha d'orientar-se a l'ampliació de l'experiència lectora de l'alumnat, per al desenrotllament de la seua capacitat de fruïció i per a utilitzar les idees i les experiències pròpies en la creació i la recreació de textos. Com a factors que permeten valorar este desenrotllament caldrà tindre en compte el reconeixement per part dels alumnes dels principals gèneres literaris i dels recursos lingüístics, així com el desenrotllament de la seua capacitat per a accedir al coneixement de les característiques més destacades del context de producció i per a la valoració dels textos literaris llegits. Un altre factor important que intervé en la configuració d'este criteri és el desenrotllament de la capacitat de l'estudiant per a donar compte de forma raonada, com a lector actiu, de la seua valoració personal sobre els textos llegits.
9. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII inclosos els de les llengües constitucionals i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
Es tracta de valorar, d'acord amb este criteri, la comprensió, per part de l'alumnat, del fenomen literari com a producte cultural situat en un context històric i social determinat. En este punt, cobra una importància especial tindre en compte el reconeixement dels factors que intervenen en la transmissió de l'obra literària (per exemple, la importància en la configuració d'una literatura nacional i en la fixació de la llengua, la pervivència en reelaboracions posteriors...). Per a aconseguir-ho és necessari que l'alumnat conega un repertori bàsic d'obres i autors literaris, així com que sàpia utilitzar les fonts d'informació adequades (manuals, monografies de divulgació, diccionaris i enciclopèdies especialitzats...) que li permeten relacionar estes obres i estos autors entre si i amb els esdeveniments culturals i socials de major repercussió en el seu context.
10. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les combinacions i, si és el cas, la relació entre estes unitats i els seus significats, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit.
Este criteri pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques en distints plans (text, oració i paraula). En este sentit, caldrà atendre el reconeixement i la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, els recursos d'estructuració de textos, els procediments de construcció d'oracions i els de formació de paraules.
11. Comprendre l'origen i l'evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.
El criteri tracta d'orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat pel que fa a l'origen i l'evolució d'estes dos llengües del territori espanyol, als fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals factors que expliquen este contacte, característiques i conseqüències, actituds que provoca
i a les situacions de bilingüisme. Tot això amb una atenció especial a la realitat lingüística de la Comunitat Valenciana.
12. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
Este criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'estudiant per a reconéixer usos distints de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica o el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes, conversacions...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, a causa de la seua omnipresència i de la difusió dels usos lingüístics que s'hi transmeten.
13. Manejar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).
Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a la utilització i el maneig de les tecnologies de la informació i l'aplicació en l'àmbit acadèmic.
14. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
El criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, el criteri orienta la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol en nom d'una comunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge.
15. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i la difusió d'informacions i d'opinions.
Este criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumne per a reconéixer els procediments per mitjà dels quals s'elabora i es transmet la informació i l'opinió, i per a reflexionar críticament sobre estos procediments, amb una incidència especial en els missatges iconicoverbals i particularment en la publicitat, tant comercial com institucional.
Quart curs
Els criteris d'avaluació que es proposen, amb referència als objectius i als continguts presentats com a prescriptius per a valencià i castellà en esta etapa, descriuen la competència esperada com a resultat del procés d'ensenyança i aprenentatge. Constituïxen, per tant, criteris orientadors, que caldrà integrar de forma coherent en l'estratègia metodològica general, com a punts de referència tant per a la planificació d'activitats com per a la valoració dels aprenentatges realitzats.
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.
Este criteri fa referència a l'avaluació del desenrotllament de les capacitats dels alumnes i de les alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tindre en compte, per a determinar esta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, la qual cosa suposa tindre en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tindre present que este criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situació de comunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels propis estudiants normalment, més contextualitzats i menys formalitzats com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat.
2. Elaborar el resum d'una exposició o d'un debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
Este criteri suposa prendre en consideració, per a l'avaluació, el desenrotllament de la capacitat de reproduir de forma sistemàtica el contingut i la intenció d'idees exposades oralment sobre un tema determinat i conegut pels alumnes i les alumnes, adequant el llenguatge utilitzat a la naturalesa del tema i a la situació de comunicació. S'han de valorar tant el reconeixement de la coherència interna de les idees dels textos de partida, com la percepció de l'adequació o la inadequació d'estes idees a la finalitat i a la resta de les característiques contextuals. A l'hora de valorar el resum elaborat pels alumnes ha de prestar-se una atenció especial a l'ús per part d'estos de les marques textuals que caracteritzen el resum (esquemes, marques d'ordenació i jerarquització d'idees, oracions que sintetitzen el tema i/o els subtemes del text, etc.).
3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i de distint nivell de formalització, identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal.
Este criteri pretén servir de guia per a la valoració del desenrotllament de les capacitats de l'alumnat per a comprendre textos escrits. Este procés de comprensió suposa l'aplicació d'una sèrie d'estratègies de selecció, de relació i de síntesi d'idees i intencions de textos escrits, i té en compte la situació de comunicació a què responen. S'ha de valorar també el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna de donar l'opinió personal sobre allò que s'ha llegit, tenint en compte que per a elaborar esta opinió es requerix comprendre el sentit del text i posar-lo en relació amb les idees o els valors rellevants per a l'alumnat. Com en els criteris anteriors, en este criteri es combinen també destreses referides d'una banda a la comprensió (en este cas escrita) i a l'expressió (oral, en este cas), per la qual cosa serà necessari atendre estes distintes facetes en el seguiment del criteri.
4. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
Este criteri fa referència a la utilització de textos escrits com a mitjà de construcció de noves idees, és a dir, com a mitjà d'aprenentatge en l'entorn escolar. Es pren així com a punt de referència per a la valoració dels aprenentatges lingüístics dels estudiants el desenrotllament de la seua capacitat per a integrar i sintetitzar les informacions i les opinions procedents de textos distints, i per a posar-les en relació amb els seus coneixements previs i les opinions pròpies a este respecte. Els textos de síntesi hauran de respondre a una finalitat comunicativa que faça necessària la mencionada construcció d'idees noves.
5. Exposar oralment el desenrotllament d'un tema de forma ordenada i fluida ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa i mantenint l'atenció del receptor.
El criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat dels joves per a realitzar exposicions orals de caràcter formal. Per a esta valoració hauran de tindre's en compte com a factors principals: l'adequació de l'exposició al receptor i a la finalitat comunicativa, l'ús de recursos per a controlar l'atenció del receptor, els aspectes lingüístics i els paralingüístics relacionats amb la fluïdesa, l'orde de les idees i dels arguments exposats, la incorporació pertinent d'informacions disponibles i d'opinions pròpies, i l'adequació a les normes de correcció.
6. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius) adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.
Este criteri orienta la valoració dels textos escrits (narratius, descriptius i dialogats) produïts pels alumnes i les alumnes; per a fer-ho s'haurà de tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, l'estructuració d'acord amb els patrons estructurals bàsics del tipus de text que es vol produir, l'ús apropiat dels procediments lingüístics que garantixen la cohesió del text (anàfores pronominals, repeticions, substitucions, el·lipsis, connexions sintàctiques i organitzadors textuals), la construcció correcta d'oracions, d'acord amb la normativa morfosintàctica i amb el respecte a la convenció ortogràfica.
7. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
El criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, es tindrà en compte la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol en nom d'una comunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge.
8. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres sistemes de classificació de fonts, aplicant mitjans tradicionals i tecnologia informàtica en el marc de treballs d'investigació.
Este criteri orienta la valoració dels aprenentatges realitzats pels alumnes i les alumnes pel que fa a la busca de textos, orals o escrits, com a mitjà d'adquisició de coneixements, per a dur a terme nous aprenentatges. Es tracta de valorar el desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a realitzar tasques de localització i d'organització de la informació amb vista a l'elaboració de treballs d'investigació adequats a les seues possibilitats. Per a això és necessari que l'estudiant conega diverses fonts d'informació i puga utilitzar-les i, en especial, les que aporta la tecnologia informàtica.
9. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, emetre una opinió personal i utilitzar estos coneixements en la producció de textos d'intenció literària.
El criteri proposat centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets (o de fragments de certa extensió que permeten l'assignació d'un sentit unitari que no contradiga el sentit global de l'obra completa). La lectura d'estos textos ha d'orientar-se a l'ampliació de l'experiència lectora de l'alumne, per al desenrotllament de la seua capacitat de fruïció i per a utilitzar les idees i les experiències pròpies en la creació i recreació de textos. Com a factors que permeten valorar el dit desenrotllament caldrà tindre en compte el reconeixement per part dels alumnes i de les alumnes dels principals gèneres literaris i dels recursos lingüístics, així com el desenrotllament de la seua capacitat per a accedir al coneixement de les característiques més destacades del context de producció i valoració dels textos literaris llegits. Un altre factor important que intervé en la configuració d'este criteri és el desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a donar compte de forma raonada, com a lector actiu, de la seua valoració personal sobre els textos llegits.
10. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX inclosos els de les llengües constitucionals i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
Es tracta de valorar, d'acord amb este criteri, la comprensió, per part de l'alumnat, del fenomen literari com a producte cultural situat en un context històric i social determinat. Cobra una importància especial en este punt tindre en compte el reconeixement dels factors que intervenen en la transmissió de l'obra literària (per exemple, la importància en la configuració d'una literatura nacional i en la fixació de la llengua, la pervivència en reelaboracions posteriors...). Per a aconseguir-ho és necessari que l'estudiant conega un repertori bàsic d'obres i autors literaris, així com que sàpia utilitzar les fonts d'informació adequades (manuals, monografies de divulgació, diccionaris i enciclopèdies especialitzats...) que li permeten relacionar estes obres i estos autors entre si i amb els esdeveniments culturals i socials de major repercussió en el seu context.
11. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les combinacions i, si és el cas, la relació entre estes unitats i els seus significats, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit.
Este criteri pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques en distints plans (text, oració i paraula). En este sentit, caldrà atendre el reconeixement i la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, els recursos d'estructuració de textos, els procediments de construcció d'oracions i els de formació de paraules.
12. Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals del castellà (inclòs l'espanyol d'Amèrica) i del valencià.
El criteri tracta d'orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat pel que fa al reconeixement de la situació actual del castellà i del valencià i de les varietats dialectals.
13. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
Este criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer usos distints de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica o el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes, conversacions...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, a causa de la seua omnipresència i de la difusió dels usos lingüístics que s'hi transmeten.
14. Manejar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).
Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumne i de l'alumna per a la utilització i el maneig de les tecnologies de la informació i l'aplicació en l'àmbit acadèmic.
15. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i la difusió d'informacions i d'opinions.
Este criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer els procediments per mitjà dels quals s'elabora i es transmet la informació i l'opinió i per a reflexionar críticament sobre estos procediments, amb una incidència especial en els missatges iconicoverbals i particularment en la publicitat, tant comercial com institucional.
16. Elaborar missatges en què s'integren el llenguatge verbal i els llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparant els procediments expressius d'estos llenguatges.
Este criteri pretén valorar la capacitat de l'alumnat per a produir missatges en què s'integren codis diferents. Esta valoració haurà de tindre en compte en primer lloc si l'estudiant és capaç d'identificar en este tipus de missatges els principals elements de la situació comunicativa (tipus d'emissor i de receptor, intencionalitat) per a després aplicar-los a les produccions pròpies. Així mateix, es valorarà el coneixement de les possibilitats comunicatives de la imatge, del gest o de la música i s'assenyalaran els procediments, els mitjans i les formes de persuasió utilitzats en els llenguatges no verbals en contrast amb el llenguatge verbal.
17. Identificar en textos orals i escrits de distint tipus imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), explorar alternatives que n'eviten l'ús i utilitzar estes alternatives en les produccions pròpies.
El criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumne per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics.
Educació Secundària Obligatòria
Ciències de la Naturalesa
Introducció
El desenrotllament de les ciències de la naturalesa ha sigut un dels motors de canvi de la humanitat més importants en els últims segles. La ciència ha arribat a constituir una de les claus essencials per a entendre la cultura contemporània per les seues contribucions no sols a la satisfacció de necessitats humanes relacionades amb aspectes econòmics, tècnics, etc., sinó també a la pròpia forma de pensar que té el ser humà sobre la seua existència i sobre la societat.
La necessitat d'un currículum escolar amb un contingut científic ampli i equilibrat, tradicionalment justificada per l'existència d'un complex cos de coneixements que forma part del nostre patrimoni cultural i que, com a tal, ha d'estar present en les institucions encarregades de transmetre eixa cultura, respon, a més, a una demanda social perquè l'educació obligatòria incorpore continguts de cultura científica que preparen els ciutadans d'este segle per a comprendre una societat totalment impregnada pel desenrotllament científic i tècnic, en la qual la ciència i la tecnologia poden ser utilitzades com a instruments de poder i dominació, bé d'uns grups socials per altres, bé d'un gènere social per un altre. De la mateixa manera, és necessari que l'educació obligatòria desenrotlle actituds responsables que permeten valorar i, si és el cas, prendre decisions sobre qüestions i problemes d'àmplia repercussió social i econòmica derivats d'eixe mateix desenrotllament; i també que prepare les bases de coneixement necessàries per a posteriors itineraris educatius, més especialitzats en este àmbit, per part de molts alumnes i, per tant, per a la vida adulta, tant en l'àmbit públic com en el privat.
El coneixement de les ciències de la naturalesa té, sobretot, un clar sentit educatiu perquè dota l'alumnat d'instruments conceptuals rigorosos per a comprendre la realitat natural i poder intervindre sobre ella. Els continguts de racionalitat de les ciències de la naturalesa, tant en els seus elements conceptuals i teòrics, com en els de metodologia i estratègies d'investigació, contribuïxen en alt grau al desenrotllament de múltiples capacitats reflectides en els objectius de l'educació obligatòria de caràcter tant conceptual com procedimental i actitudinal. Així, i en suma, aconseguir l'accés dels alumnes i de les alumnes en particular al món de la ciència, als continguts de les Ciències de la Naturalesa, és un propòsit primordial en l'educació obligatòria, que esta àrea tracta d'aconseguir, introduint-los en el valor funcional de la ciència, capaç d'explicar i predir fenòmens naturals quotidians, i ajudant-los a adquirir els instruments necessaris per a indagar la realitat natural d'una manera més analítica, contrastada i, sobretot, creativa.
En l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria l'àmbit de les Ciències de la Naturalesa que estava integrat amb altres àmbits en una sola àrea de Coneixement del Medi en l'etapa d'Educació Primària, s'organitza com a àmbit independent, en correspondència amb el plantejament més diferenciat, analític i metòdic, que convé als alumnes en unes edats, entre els 12 i els 16 anys, els quals són cada vegada més capaços de comprendre conceptes, fer raonaments i inferències de caràcter abstracte, operant sobre símbols i representacions formalitzades.
L'entramat bàsic que configura l'àrea són les disciplines científiques fonamentals relacionades amb l'estudi dels fenòmens naturals: Física, Química, Biologia i Geologia. Si bé una educació obligatòria ha d'incloure també aspectes que, inclús no formant part del marc tradicional de les dites disciplines, són fruit de la seua diversificació i ampliació, i que han cobrat especial rellevància per a les persones en la societat actual, com els relatius a la salut, el medi ambient, etc.
Eixes disciplines en l'Educació Secundària Obligatòria es reunixen en la unitat curricular d'una sola àrea, amb la finalitat de facilitar que es puguen fer aproximacions de conjunt als fenòmens naturals, que se subratllen les relacions i connexions entre ells i es posen de manifest l'existència de marcs conceptuals i procediments d'indagació comuna a diferents àmbits del saber científic, adquirint, al mateix temps, les grans idees del coneixement de la naturalesa.
No obstant, este plantejament curricular d'àrea ha de permetre que l'alumnat comprenga les diferències quant a l'objecte d'estudi i també quant a marcs teòrics i a procediments d'indagació i de contrast entre les diferents disciplines científiques que la integren, per la qual cosa en l'últim cicle de l'etapa és aconsellable una aproximació més analítica que aprofundisca en el coneixement de la naturalesa des de distints nivells d'organització i complexitat. Este cicle ha de suposar, també, per als estudiants, una presa de consciència clara de les diferències entre coneixement científic i quotidià, mitjançant un major rigor de l'estudi de la naturalesa.
La ciència és una activitat constructiva, un procés continu en el qual persones i grups de persones desenrotllen concepcions, que evolucionen i canvien amb el temps, sobre els aspectes físics i naturals del món, establint així, progressivament, per mitjà del plantejament de problemes i la generació i comprovació d'idees a manera de temptatives contrastables, descripcions i explicacions cada vegada més àmplies, coherents, fiables i ajustades dels fenòmens.
La ciència no és, per tant, només el cos de coneixements construïts pels científics sobre el medi natural, el saber, en un moment donat, sinó també els processos pels quals eixos cossos teòrics es generen i canvien en el temps. El pensament en termes d'hipòtesi, la busca de contrast amb la realitat, la posada a prova d'hipòtesis per mitjà d'experimentació i observació controlada, la intenció de trobar síntesi, l'esbós d'idees que servisquen per a resoldre problemes inicialment separats, etc., són tan definitoris de la ciència com els cossos de coneixement construïts, i han de formar part, per tant, de l'aprenentatge de les ciències de la naturalesa. Com a conseqüència d'esta manera de pensar i de correspondre s'afavorixen una sèrie d'actituds característiques, que es correspondrien amb les que generalment s'associen als equips que fan ciència: curiositat, creativitat, esperit crític. És, a més, una activitat humana que explora la naturalesa i com a tal té les característiques, els interessos i els errors de qualsevol altra activitat realitzada pel ser humà. La ciència és una activitat col·lectiva, inserida en un context social, no és una activitat pura, realitzada per persones neutrals.
La ciència no és, per tant, un conjunt acabat i estàtic de veritats definitives i inamovibles, establides d'una vegada per sempre, i l'ensenyança del qual, en conseqüència, puga consistir en una mera transmissió de coneixements ja elaborats que els alumnes es limiten a rebre passivament i a tractar de memoritzar i recordar. A una concepció de la ciència com a activitat constructiva li correspon un plantejament didàctic que destaque el paper actiu i de construcció cognoscitiva en el seu aprenentatge.
És necessari tindre present que els alumnes i les alumnes tenen idees espontànies, generalment distintes de les científiques, i, quasi sempre, en tot cas, incompletes i esquemàtiques, relatives a molts dels conceptes fonamentals de les ciències, que són utilitzades per a interpretar la informació que els arriba de l'exterior i els permeten donar sentit a les experiències quotidianes i comprendre, conseqüentment, el món que els rodeja. Este coneixement quotidià, es produïx i està condicionat per unes regles, una forma de conéixer espontània, acceptada socialment en la seua major part d'una manera implícita, eficaç per al desenrotllament social de la persona. En canvi, l'esdevindre científic ha donat lloc a modes de producció de coneixements, d'elaboració de conceptes i teories, és a dir, a una forma de conéixer pròpia que se separa clarament d'aquella en què es produïxen i accepten coneixements quotidianament.
Caldrà contemplar les diferències de partida de cada un dels alumnes i de les alumnes. Atés que el seu procés de socialització ha sigut diferent, també ho seran moltes de les idees, habilitats i actituds amb què s'aproximen al món de la ciència. L'ensenyança de les ciències, conseqüentment, ha de promoure una adaptació o modificació en les idees dels alumnes i de les alumnes per a donar-los major poder explicatiu. La comprensió i apropiació de les idees científiques es desenrotllarà a mesura que els alumnes i les alumnes tinguen oportunitats per a anar explorant les implicacions de les seues idees o de noves idees en la resolució de situacions problemàtiques i a mesura que vagen modificant i ampliant els seus criteris d'acceptació i contrast de les idees i teories. En este sentit, per tant, el coneixement i la comprensió significativa de les concepcions científiques va lligat al desenrotllament d'una manera de produir i contrastar coneixements que modifique i amplie els criteris espontanis i implícits. Generar situacions problemàtiques i, per tant, incitar a la busca de solucions i plantejar els criteris sobre la validesa d'estes, pot ser la base per a l'abandó o no d'unes o altres idees. Els alumnes i les alumnes han de progressar en l'ús de procediments d'investigació; no obstant, cal tindre en compte que el mode en què utilitzen les seues destreses investigadores depén de la familiaritat amb el context en què estiguen treballant, i que les estructures conceptuals es troben fortament lligades, a més, a dominis específics; per tant, els procediments d'investigació no poden ser ensenyats ni avaluats independentment dels continguts que s'estan estudiant, ni del context en què estos s'utilitzen.
Les activitats i situacions d'aprenentatge han de fomentar el diàleg, la comunicació i la confrontació de les idees pròpies amb els altres, conformant un context interactiu que contribuïx al desenrotllament per part dels estudiants d'una autopercepció positiva i d'una capacitat de dirigir i regular el seu propi aprenentatge, aspectes que afavorixen especialment la superació de les dificultats entre alumnes en l'acostament a la ciència.
Al començar l'Educació Secundària Obligatòria, els alumnes i les alumnes posseïxen ja alguns coneixements adquirits, sobretot, en l'àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural de l'Educació Primària: coneixen els sers vius presents en l'entorn, així com algunes de les seues característiques, semblances i diferències; són capaços d'identificar i diferenciar els principals components físics i biològics del medi; saben de l'existència de canvis en la matèria, i són conscients de la influència modificadora que exercixen els sers humans en el medi en què viuen. Estos i altres coneixements han de ser consolidats en l'àrea de Ciències de la Naturalesa. En ella s'aprofundirà en les característiques universals que definixen els sers vius, analitzant la seua diversitat en termes d'organització; s'exploraran algunes lleis generals que regixen tots els processos de la matèria; al mateix temps que les diferències entre la matèria inerta i els sers vius; s'exploraran les interaccions entre els distints components de la matèria, així com els principis que regixen els seus canvis i transformacions; es valorarà la influència transformadora dels sers humans sobre l'equilibri i l'entorn natural.
Els continguts conceptuals s'organitzen en esta àrea al voltant d'alguns conceptes fonamentals com ara matèria, energia, unitat, diversitat, interacció i canvi. Són conceptes que, a més d'interessar per si mateixos, faciliten l'establiment d'interrelacions entre els diferents continguts conceptuals. El seu tractament ha de permetre que l'alumnat avance en l'adquisició de les idees més rellevants del coneixement científic, i en la seua organització i estructuració en un tot articulat i coherent.
Una importància no menor correspon als continguts procedimentals. Al sistema conceptual altament organitzat de la ciència estan indissolublement vinculades, com hem dit, pautes i regles que caracteritzen mètodes científics d'indagació de la realitat. Per això, els estudiants han de conéixer i utilitzar algunes estratègies habituals en l'activitat científica: plantejament de problemes i formulació clara d'ells; utilització de fonts d'informació de manera sistemàtica i organitzada; formulació d'hipòtesis pertinents als problemes; contrast d'hipòtesis per mitjà de l'observació rigorosa i, en certs casos, la planificació i realització d'experiments; arreplega, organització i anàlisi de les dades; discussió de conclusions, i comunicació de resultats per mitjà de l'oportú informe.
Ressaltar el caràcter de creacions imaginatives de les teories científiques, que canvien i evolucionen amb el temps, així com la naturalesa col·lectiva i social del treball científic, igual que la seua potencialitat i limitacions, contribuirà a millorar les actituds dels alumnes i de les alumnes cap a la ciència i el seu aprenentatge. S'han d'afavorir actituds de curiositat i interés per tot el que es referix al medi i a la seua conservació, i també a l'atenció del propi cos; de flexibilitat intel·lectual; de disposició al rigor metòdic i crític; de gasto pel coneixement; d'apreci pel treball investigador en equip; d'exigència de raons i argumentacions en la discussió de les idees i en la presa de postures pròpies, etc.
Així mateix, els alumnes i les alumnes han d'apreciar la influència del desenrotllament de les diverses ciències en les seues vides, comparant com han influït determinats avanços tecnològics en la vida de les persones i de la societat. La relació de les ciències amb l'entorn constituïx un element inseparable de la pròpia naturalesa d'estes: la totalitat de les idees i teories que es desenrotllaran en l'educació obligatòria afecten problemes de l'entorn immediat dels alumnes, tant en la vessant pública com en la privada. Per això, un aprenentatge significatiu de les concepcions científiques suposa que estes passen a formar part del mode de pensar de l'alumnat, no sols dins del context escolar, sinó també fora d'ell.
L'ensenyança de les ciències de la naturalesa ha de fomentar que tots els estudiants aprecien les seues responsabilitats com a membres de la societat, donant-los oportunitats perquè exploren alguns dels problemes amb què s'enfronta la societat actual, analitzant els pros i els contres de les distintes solucions, avaluant els aspectes econòmics, polítics i socials, etc., que estan implicats en la seua solució, i valorant que l'aspecte científic és un més dels factors que s'han de tindre en compte en la presa de decisions.
L'àrea de Ciències de la Naturalesa contribuïx de forma decisiva al desenrotllament i adquisició de capacitats que s'assenyalen en els objectius generals de l'Educació Secundària Obligatòria, com ara són: una millor comprensió del món físic, dels sers vius i de les relacions existents entre ambdós, per mitjà de la construcció d'un marc conceptual estructurat; l'adquisició de procediments i estratègies per a explorar la realitat i afrontar problemes, dins d'ella, d'una manera més objectiva, rigorosa i creativa; el desenrotllament d'habilitats de comprensió i expressió correcta i rigorosa de textos científics i tecnològics; l'adopció d'actituds de flexibilitat, coherència, sentit crític, rigor i honestedat intel·lectual i la seua aplicació a les relacions humanes, i l'equilibri personal, per mitjà del coneixement de les característiques, les possibilitats i les limitacions del propi cos, en tant que organisme viu, la salut i el benestar del qual depenen de les seues relacions amb el medi, al qual, d'altra banda, també és necessari cuidar i millorar.
Objectius generals
L'ensenyança de les Ciències de la Naturalesa en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l'alumnat les capacitats següents:
1. Comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com altres sistemes de notació i representació: diagrames, gràfiques, taules, expressions matemàtiques senzilles i altres models, quan siga necessari.
2. Aplicar els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per a elaborar una interpretació científica dels principals fenòmens naturals, així com per a analitzar i valorar alguns desenrotllaments i aplicacions tecnològiques d'especial rellevància.
3. Iniciar-se en el coneixement i l'aplicació del mètode científic. Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la ciència, en la resolució de problemes: identificació del problema, formulació d'hipòtesis, planificació i realització d'activitats per a contrastar-les, sistematització i anàlisi dels resultats i comunicació d'estos.
4. Participar en la planificació i realització en equip d'activitats científiques, valorant les aportacions pròpies i alienes en funció dels objectius establits, mostrant una actitud flexible i de col·laboració i assumint responsabilitats en el desenrotllament de les tasques.
5. Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques bàsiques en la nostra època, utilitzant de forma autònoma diferents fonts d'informació, incloses les noves tecnologies de la informació i la comunicació, per mitjà del contrast i l'avaluació del seu contingut.
6. Adquirir i utilitzar coneixements sobre el funcionament del cos humà per a desenrotllar i refermar hàbits d'atenció i salut corporal que propicien un clima individual i social sa i saludable.
7. Aplicar els coneixements adquirits en les Ciències de la Naturalesa per a gaudir del medi natural, així com proposar, valorar i, si és el cas, participar en iniciatives encaminades a conservar-lo i millorar-lo.
8. Reconéixer i valorar les aportacions de la ciència per a la millora de les condicions d'existència dels sers humans, apreciar la importància de la formació científica, utilitzar en les activitats quotidianes les actituds i valors propis del pensament científic, i adoptar una actitud crítica i fonamentada davant dels greus problemes que hui plantegen les relacions entre ciència i societat.
9. Entendre i valorar el coneixement científic com un procés de construcció, en el qual participen distintes disciplines, per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat, lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmés a evolució i revisió contínua.
Continguts
Introducció
Els coneixements científics que es poden seleccionar en l'àrea de Ciències de la Naturalesa són molt variats i, per afectar diversos dominis de conceptes, principis, procediments, destreses i actituds, són d'alt valor formatiu i contribuïxen a desenrotllar els objectius generals de l'etapa.
Per a valorar quins sabers bàsics han d'incloure's en una ensenyança obligatòria, es prenen en consideració diversos factors. En primer lloc, les pròpies disciplines científiques. Però no sols la ciència, perquè la selecció de continguts no pot ser de cap manera el resultat d'una aplicació mecànica dels elements que constituïxen una ciència, sinó que serà el resultat de conjugar els aspectes epistemològics amb aspectes psicopedagògics i sociològics.
Pel que fa als coneixements científics, cal buscar aquells nuclis conceptuals entorn dels quals s'ordenen la majoria dels coneixements científics actuals. És a dir, es tracta de seleccionar els conceptes que donen sentit als paradigmes científics actuals en les diferents disciplines que configuren l'àrea.
Però, com ja s'ha assenyalat anteriorment, la ciència és molt més que un cos de coneixements, és una manera de pensar i de fer. La ciència ens invita a plantejar problemes, a admetre hipòtesis alternatives i a considerar quina és la que millor s'acomoda als fets. Ens obliga a reflexionar sobre el valor de les innovacions i dels coneixements ja establits.
Tots estos aspectes referents al saber fer es consideren també continguts i, com a tals, s'arrepleguen incorporant-se també altres elements importants per a una educació científica: els que relacionen ciència i societat i els que contribuïxen a desenrotllar actituds positives cap a la ciència i el treball científic.
Si es tenen en compte els aspectes psicopedagògics, caldrà reconéixer que per a aconseguir un aprenentatge significatiu, per mitjà d'unes activitats d'aprenentatge destinades a promoure el canvi conceptual, és preferible la profunditat a la quantitat. Açò és així, perquè en una metodologia activa, en què l'alumnat és el principal protagonista i responsable del seu aprenentatge, és necessari que es posen de manifest les seues idees, que les contraste, que entre en conflicte amb elles, que les modifique, etc. És a dir, serà necessari realitzar diverses activitats cada vegada que es desitge que l'estudiant construïsca un nou concepte i per a això es necessita temps.
Hi ha una altra raó per a inclinar-se per la profunditat en el tractament dels continguts: d'esta manera s'afavorixen les actituds positives dels estudiants cap a la ciència, per disposar de més temps per a discutir, experimentar, reflexionar, etc.
Finalment, la selecció de continguts ha d'anar guiada també per criteris sociològics. Cal tindre present que la majoria d'alumnes que cursen ensenyança obligatòria no es dedicaran després a la ciència. Però, en una societat molt influïda per la ciència, encara que la tasca no siga formar més científics, sí que s'ha d'aprofundir en la seua comprensió. I, per a això, s'haurà de proporcionar als estudiants les ferramentes necessàries perquè puguen distingir la ciència de la fantasia i comprendre els avanços i les noves aportacions d'aquella.
Així, al llarg de l'etapa, es consideraran els següents àmbits del coneixement científic:
a) Aproximació al treball científic.
b) Naturalesa de la ciència. Relacions entre ciència, tècnica i societat.
c) Propietats generals de la matèria i naturalesa corpuscular.
d) L'estructura de les substàncies i la producció de noves substàncies.
e) L'energia i la seua transferència.
f) La Terra i l'atmosfera. La seua dinàmica.
g) Diversitat i unitat dels sers vius.
h) El ser humà i la salut.
i) L'ecosistema: energia i interrelacions en els sistemes ambientals.
j) Els canvis en els sistemes biogeològics.
k) Electricitat i magnetisme.
l) Forces i moviments. La gravitació universal.
m) Reproducció i genètica.
Els continguts relacionats amb els àmbits a) i b) es desenrotllaran transversalment al llarg de l'etapa, sense perjuí del seu tractament específic en algun curs.
En el currículum que es planteja s'han englobat en l'àrea de les Ciències de la Naturalesa les matèries de Biologia i Geologia, i Física i Química en els dos primers cursos d'esta etapa, creant una unitat curricular i mantenint així una aproximació de conjunt al coneixement dels fenòmens naturals, integrant conceptes i subratllant les relacions i connexions entre estos. Es pretén que l'alumnat descobrisca l'existència de marcs conceptuals i procediments d'indagació comuna als diferents àmbits del saber científic. En el segon cicle, donada la maduresa de l'alumnat i la seua diversitat d'interessos, es podran separar les dos matèries per a aprofundir d'una manera més especialitzada en els continguts.
Els continguts seleccionats en els diferents cursos obeïxen a un orde creixent de complexitat i, per tant, van associats a la maduresa de l'alumnat a qui van destinats. Els procediments que s'introduïsquen són aspectes de l'aprenentatge estretament relacionats amb els conceptes; entre ells s'han d'incloure, en la mesura en què els recursos del centre ho permeten, la tecnologia de la informació i els mitjans audiovisuals com a ferramentes de treball. També es considera precís desenrotllar, de forma transversal al llarg del currículum, el mètode científic d'estudi de la naturalesa, així com de les implicacions que d'ell s'inferixen amb la tecnologia i societat, sense perjuí que en algun curs es desenrotlle explícitament.
Els continguts que es referixen al primer cicle s'han seqüenciat seguint un criteri de ciència integrada. Per això, s'ha triat com a fil conductor del primer curs la Terra i les peculiaritats que la fan diferent de la resta dels planetes del seu entorn, sent el nucli principal d'estructuració de continguts, la matèria. En el segon curs és l'Energia el nucli principal entorn del qual s'estructuren els continguts, triant com a fil conductor el nostre planeta com a sistema material en què fluïx l'energia, ressaltant les distintes maneres de fer-ho en els diferents subsistemes (escorça, atmosfera, ecosfera, etc.).
En el tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, a fi d'aprofundir en l'estudi d'aspectes concrets, es considera necessari separar l'àrea de les Ciències de la Naturalesa en les matèries de Física i Química, i Biologia i Geologia. No obstant, els continguts establits per a les dos matèries es podrien impartir també de forma globalitzada.
Els continguts que es referixen al segon cicle en la matèria de Física i Química s'han distribuït de forma asimètrica entre els dos cursos que el componen. Tenint en consideració els coneixements matemàtics que posseïxen els alumnes, en el tercer curs predominaran els continguts de Química sobre els de Física i en quart els de Física sobre els de Química, per a aconseguir al final de l'etapa un coneixement homogeni i adequat d'ambdós matèries.
El tractament donat a estes matèries en el primer cicle ha sigut preferentment qualitatiu, fent més èmfasi en aspectes visuals i generalistes, de tipus formatiu, que en els aspectes formals i acadèmics amb què han de ser abordades en el segon cicle, d'acord amb les capacitats de l'alumnat.
En particular, en tercer s'introduïx de manera concreta el mètode i el treball científic. També s'estudia l'estructura de la matèria macroscòpicament i microscòpicament, com els principals elements de la reactivitat química.
Es fa especial insistència en la considerable repercussió que esta ciència té en la societat actual. La física que s'estudia en este nivell desenrotlla conceptes energètics, especialment relacionats amb l'electricitat, per ser senzills i amb múltiples aplicacions en el seu entorn.
En el quart curs s'engloben en la part de Física els conceptes i aplicacions de forces i moviments, i s'estudien, a més, les energies mecànica, calorífica i ondulatòria. La Química aborda sobretot els canvis químics, així com una introducció dels compostos del carboni.
La Biologia i Geologia en el tercer curs introduïxen un nucli referent al coneixement teòric i pràctic de la matèria mineral i un altre, més ampli, d'anatomia i fisiologia humanes, relacionant-les amb els formes de vida saludable. En quart s'aborda amb detall la dinàmica terrestre, fent èmfasi en el paradigma de la tectònica global i s'aprofundix en aspectes de citologia i ecologia, així mateix s'introduïx la genètica mendeliana.
Continguts
Primer curs
I. La Terra en l'univers.
1. L'estructura de l'univers.
L'observació de l'univers: planetes, estrelles i galàxies.
Evolució històrica del coneixement de l'univers.
La Via Làctia i el sistema solar.
Característiques físiques de la Terra i dels altres components del sistema solar.
Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclipsis i les fases de la Lluna.
Planificació i realització d'experiències senzilles dirigides a estudiar algunes de les conseqüències dels moviments de la Terra.
L'estructura de la Terra: nucli, mantell, escorça, hidrosfera i atmosfera. La Biosfera.
2. La matèria en l'univers.
Propietats generals de la matèria universal: dimensions (superfície i volum), massa i densitat (SI).
Estats d'agregació de la matèria.
Substàncies pures i mescles. Homogeneïtat i heterogeneïtat.
Àtoms i molècules.
L'hidrogen i l'heli: abundància i propietats.
II. Materials terrestres.
1. L'atmosfera terrestre.
Estructura i característiques de l'atmosfera, el seu paper protector.
L'aire: origen, localització, composició i propietats: pes, moviment de les seues partícules, compressibilitat, capacitat d'alterar materials.
Nitrogen i oxigen: abundància i propietats.
Diòxid de carboni i ozó: implicacions mediambientals.
Variacions en la composició de l'aire. Contaminants. L'aire i la salut.
Planificació i realització d'experiències senzilles dirigides a estudiar algunes de les propietats de l'aire.
Valoració de la importància de l'aire per als sers vius i anàlisi crítica de totes aquelles activitats humanes que comporten contaminació.
2. La hidrosfera terrestre.
L'origen de l'aigua a la Terra. L'aigua en altres planetes.
Importància de l'aigua i les seues propietats: bon dissolvent, gran capacitat calorífica, capacitat d'alterar materials.
El cicle de l'aigua: l'aigua del mar, la seua importància com a dissolució, l'aigua en els continents i el vapor d'aigua en l'atmosfera.
Els fenòmens atmosfèrics i les seues conseqüències en la superfície terrestre i en els sers vius.
Planificació i realització d'experiències senzilles dirigides a estudiar algunes de les propietats de l'aigua.
Arreplega i representació de dades meteorològiques, utilitzant aparells de mesura. Interpretació de taules, gràfics i mapes relacionats amb els fenòmens atmosfèrics i la predicció del temps.
La contaminació de l'aigua, la seua depuració. L'aigua i la salut. L'aigua a la Comunitat Valenciana.
Valoració de la importància de l'aigua per als sers vius i anàlisi crítica de totes aquelles activitats humanes que comporten contaminació i excés de consum. El problema de l'esgotament dels recursos.
3. L'escorça terrestre.
L'escorça terrestre: superfície, composició química i elements geoquímics. El silici, la base de la matèria mineral: abundància i propietats.
Concepte de mineral i de roca. Els materials artificials. Importància i abundància relativa dels minerals.
Tipus de roques. Els principals tipus de roques de la Comunitat Valenciana.
Importància pràctica de les propietats i característiques d'alguns materials d'interés en la vida diària i anàlisi de la utilització que es fa en la societat de determinats materials.
III. La Terra i els sers vius.
1. La Terra, un planeta habitat.
Factors que fan possible la vida en un planeta. Els elements bioquímics. El carboni; propietats.
La teoria cel·lular. La cèl·lula com a unitat d'estructura i de funció. Organització unicel·lular i pluricel·lular.
Observació i descripció de sers unicel·lulars i cèl·lules vegetals i animals, per mitjà de la realització de preparacions amb material fresc utilitzant el microscopi òptic.
Característiques i funcions comunes dels sers vius. El ser viu com a sistema.
2. Diversitat dels sers vius i la seua classificació.
La diversitat dels sers vius: ambients, grandàries, formes, i modes d'alimentar-se.
Els sistemes de classificació dels sers vius. Introducció a la taxonomia.
Característiques principals dels cinc regnes.
Virus, bacteris i organismes unicel·lulars eucariòtics. Fongs.
El regne vegetal. Principals troncs.
El regne animal. Principals troncs. L'espècie humana.
Elaboració i utilització de claus per a la identificació dels grans models taxonòmics a què pertanyen organismes comuns a partir de l'observació de les seues característiques.
Comprensió i valoració dels sistemes de classificació com a formes d'interpretació de la diversitat.
La biodiversitat a la Comunitat Valenciana.
Segon curs
I. Matèria i energia.
1. Els sistemes materials i l'energia.
Sistemes materials. Escales d'observació macro i microscòpica.
L'energia com a propietat dels sistemes materials.
Variació de l'energia en els sistemes materials: canvi de posició, forma i estat.
Tipus d'energia. Fonts d'energia.
La Terra: un sistema material en continu canvi.
2. Els canvis de posició en els sistemes materials.
Representació gràfica de moviments senzills.
Les forces com a causa del moviment i la deformació. Massa i pes dels cossos.
Utilització de tècniques de resolució de problemes per a abordar els relatius a moviments i forces.
Identificació de forces que intervenen en situacions senzilles de la vida quotidiana.
Energia mecànica.
3. L'energia que percebem.
Propagació de la llum i del so. Diferències entre elles.
Altres tipus d'ones.
La calor: energia en trànsit. Efectes.
Calor i temperatura. Els termòmetres.
Propagació de la calor. Aïllants i conductors.
Percepció de la llum i del so: l'ull i l'orella.
Percepció de la calor: la pell.
II. Trànsit d'energia en la Terra.
1. L'energia externa del planeta.
Origen de l'energia solar.
L'atmosfera com a filtre de l'energia solar: la seua estructura.
L'energia reflectida: efecte hivernacle; últimes directrius internacionals.
La hidrosfera com a regulador tèrmic. Corrents, marees, onades.
Distribució de l'energia solar que arriba a la superfície del planeta: origen dels agents geològics externs.
2. Agents geològics externs.
Agents atmosfèrics. La meteorització.
Estructura i formació d'un sòl. Destrucció, atenció i recuperació del sòl.
Realització d'investigacions sobre els components i propietats de sòls pròxims.
Principals sòls de la Comunitat Valenciana i la seua importància per a les activitats humanes.
Reconeixement i valoració de la importància de les roques, dels minerals i del sòl per a les activitats humanes, així com de les necessitats de recuperar les zones deteriorades per una prèvia explotació industrial.
El vent. Acció geològica. Energia eòlica.
Aigües salvatges i torrents. Acció geològica.
Els rius. Acció geològica. Energia hidràulica.
Les glaceres. Acció geològica.
Les aigües subterrànies. Acció geològica. Aprofitament.
El mar. Acció geològica. Energia mareomotriu.
Agents i processos geològics externs a la Comunitat Valenciana. Aprofitament energètic.
La formació de roques sedimentàries. Carbó i petroli.
3. L'energia interna del planeta.
Origen de la calor interna terrestre.
Moviments dels continents.
Vulcanisme i terratrèmols.
El relleu terrestre. Continents i fons marins.
La formació de roques magmàtiques i metamòrfiques.
III. L'energia i els sers vius.
1. Les funcions dels sers vius i el consum d'energia.
Les funcions de nutrició com a conjunt de processos per a l'obtenció d'energia i formació d'estructures en els sers vius: el manteniment de la vida. Nutrició autògrafa i heteròtrofa.
Fotosíntesi, respiració i nutrició cel·lular.
L'energia consumida pels sers vius: creixement, calor, moviment.
La reproducció com a mecanisme per a assegurar la continuïtat de les espècies. Reproducció sexual i asexual.
La reproducció animal i vegetal: analogies i diferències.
Relació i coordinació com a conjunt de processos que expliquen la recepció d'estímuls, l'elaboració i la producció de respostes.
Els sers vius i el medi. Les adaptacions.
Realització d'experiències que aborden problemes relacionats amb les funcions vitals, partint d'algunes hipòtesis explicatives i utilitzant fonts documentals.
Observació i descripció de cicles vitals en animals i plantes, sabent utilitzar tècniques diverses de reproducció de plantes (bulbs, capficats, esqueixos, llavors); valorant la intervenció humana en la reproducció i nutrició animal i vegetal i la seua importància ecològica i econòmica.
Desenrotllament d'actituds d'atenció i respecte per totes les formes de vida, especialment per les que estan amenaçades d'extinció, i per les que resulten imprescindibles per al manteniment d'importants ecosistemes, amb referència especial als de la Comunitat Valenciana.
2. El trànsit d'energia en els ecosistemes.
Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema.
L'estructura tròfica de l'ecosistema: productors, consumidors i descomponedors.
Flux d'energia i cicles de matèria. Les cadenes i xarxes tròfiques. La biomassa com a font d'energia.
Física i Química
Tercer curs
I. Introducció al mètode científic.
1. Mètode científic: les seues etapes. L'informe científic.
Expressió clara de les seues expectatives davant de situacions quotidianes, tant de l'àmbit públic com del privat, i interpretació de les dades que estes els proporcionen.
Expressió verbal o gràfica (per mitjà de dibuixos, diagrames, gràfics, etc.) del desenrotllament i resultat de les activitats realitzades.
Planificació i realització d'observacions, classificacions, etc. com a resposta als problemes plantejats.
Plantejament de preguntes que permeten la investigació.
Formulació d'hipòtesis i la seua contrastació.
Planificació d'activitats per a contrastar hipòtesis (control de variables).
Utilització d'instruments bàsics de mesura i observació amb un grau creixent de precisió (regla, balança, cronòmetre, termòmetre, proveta).
Utilització de fonts secundàries (llibres, periòdics, revistes, vídeos...) per a realitzar investigacions; per exemple: beneficis i perjuís de la utilització de les distintes fonts d'energia, distribució de l'energia elèctrica des del lloc d'obtenció fins al de consum, etc.
Utilització correcta del llenguatge tècnic i coneixement dels sinònims que per a eixos tecnicismes s'utilitzen en la vida quotidiana.
Desenrotllament quantitatiu de les idees i dels conceptes qualitatius.
2. Mesura de magnituds. Sistema internacional d'unitats.
Caràcter aproximat de la mesura. Sensibilitat i precisió. Xifres significatives.
Notació científica.
Anàlisi de dades en taules i gràfics.
3. El treball al laboratori.
II. Estructura i diversitat de la matèria.
1. La matèria, elements i compostos.
Estats d'agregació de la matèria: sòlid, líquid i gasós.
Propietats generals dels materials en qualsevol estat d'agregació (sòlid, líquid i gasós): massa, volum i densitat.
Estructura corpuscular (discontinuïtat) dels sistemes materials.
Importància pràctica de les propietats característiques d'alguns materials d'interés en la vida diària i anàlisi de la utilització que es fa en la societat de determinats materials.
Utilització del model cineticocorpuscular per a explicar: estats d'agregació (sòlid, líquid i gasós) i canvis d'estat; propietats i comportament dels gasos; pressió atmosfèrica.
2. Concepte macroscòpic d'element, substància pura, dissolució i mescla (sistemes homogenis i heterogenis).
Substàncies pures i mescles.
Mètodes de separació de mescles. Utilització de tècniques per a separar substàncies pures d'una mescla.
Dissolucions.
3. Àtoms, molècules i vidres.
Estructura atòmica: partícules constituents. Utilització de models.
Iniciació a l'estructura de l'àtom. Naturalesa elèctrica. Model de Rutherford.
Concepte microscòpic d'element, compost i substància pura. Teoria atomicomolecular.
Número atòmic i elements químics.
Unions entre àtoms: molècules i vidres.
Fórmules i nomenclatura de les substàncies més corrents segons les normes de la IUPAC. Representació per mitjà de fórmules d'algunes substàncies presents en l'entorn o d'especial interés pels seus usos i aplicacions.
Masses atòmiques i moleculars. Isòtops.
Reconeixement de les propietats d'elements i compostos químics importants per la seua utilització al laboratori, la indústria i la vida diària.
Estudi de les regularitats dels primers elements del sistema periòdic. La seua importància.
III. Canvis químics i les seues aplicacions.
1. Reactivitat química.
Introducció a les reaccions químiques: model elemental de reacció. Principi de conservació de la massa.
Reconeixement de reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.
Modificació del desenrotllament de les reaccions químiques: factors que influïxen en la velocitat de reacció. Disseny i realització d'experiències per a comprovar la influència de la temperatura, la concentració i la presència de catalitzadors.
Significat d'una equació química. Concepte de mol.
Importància de les reaccions químiques en relació amb aspectes energètics, biològics i de fabricació de materials.
Actuació al laboratori segons les normes de seguretat en la utilització de productes i en la realització d'experiències.
Equacions químiques i el seu ajust.
Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.
2. La química en la societat.
Elements químics bàsics en els sers vius.
La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la capa d'ozó, contaminació d'aigües i terres.
Petroli i derivats.
Energia nuclear.
Medicaments.
Valoració crítica de l'efecte dels productes químics presents en l'entorn, sobre la salut, la qualitat de vida, el patrimoni artístic i natural, i el futur del nostre planeta. Anàlisi de les mesures internacionals que s'establixen referent a això.
IV. Energia, electricitat i magnetisme.
1. Energia.
Energies tradicionals.
Fonts d'energia.
Energies alternatives.
Conservació i degradació de l'energia.
2. Electricitat i magnetisme
Càrregues elèctriques i la seua interacció.
Naturalesa elèctrica de la matèria: fenòmens d'electrització. La càrrega elèctrica com a propietat general de la matèria.
Camp elèctric.
Conductors i aïllants.
Flux de càrregues, generadors i corrent elèctric.
Forces elèctriques. Energia potencial elèctrica. Corrent elèctric: circuit elemental de corrent continu. Llei d'Ohm.
Naturalesa elèctrica de la matèria i estructura de la substància: l'electròlisi.
Circuits elèctrics senzills.
Disseny, construcció, representació gràfica i interpretació de circuits elèctrics senzills de corrent continu, i utilització adequada d'instruments de mesura en circuits elèctrics elementals.
Transformacions energètiques en un circuit elèctric. Identificació i anàlisi de les transformacions energètiques que tenen lloc en les màquines i aparells elèctrics senzills.
L'electricitat a casa.
Magnetisme. Imants. Pols d'imants. Forces d'atracció i repulsió.
Brúixola. Efecte d'un corrent elèctric sobre una agulla imantada. Estudi qualitatiu de la inducció electromagnètica.
Funcionament d'un motor elèctric i d'un generador de corrent altern elemental. Explicació de fenòmens quotidians amb l'electricitat i el magnetisme.
Reconeixement de la importància de l'electricitat per a la qualitat de vida i el desenrotllament industrial i tecnològic.
Quart curs
I. Forces i moviment.
1. Iniciació a l'estudi del moviment.
Moviment i sistema de referència.
Trajectòria i posició. Desplaçament i espai recorregut.
Velocitat i acceleració.
Estudi del moviment rectilini i uniforme.
Estudi del moviment rectilini i uniformement accelerat.
Anàlisi dels moviments quotidians.
Disseny i realització d'experiències per a l'anàlisi de distints moviments on es prenguen dades, es tabulen, es representen i s'obtinguen conclusions.
2. Les forces i el seu equilibri.
Interaccions entre els cossos: forces. Els seus tipus.
Composició i descomposició de forces de la mateixa direcció i angulars.
Equilibri de forces.
Lleis de la dinàmica.
Tractament qualitatiu de la força de fregament.
Identificació de forces que intervenen en situacions senzilles de la vida quotidiana.
Utilització de tècniques de resolució de problemes per a abordar els relatius a moviments i forces.
Força gravitacional. Pes dels cossos.
El problema de la posició de la Terra en l'univers. Algunes explicacions històriques.
La gravitació universal. La síntesi newtoniana.
El sistema solar. L'univers.
Observació i anàlisi de moviments que es produïxen en la vida quotidiana, com el moviment de la Terra i de la Lluna, que permeten als alumnes formular possibles explicacions sobre la relació entre forces i moviments.
Concepte de pressió. Realització d'experiències per a analitzar l'efecte de la pressió exercida pels sòlids i fluids i variables que la determinen.
Forces en l'interior dels fluids. Pressions hidrostàtica i atmosfèrica.
II. Energia, treball i calor.
1. Treball, potència i energia mecànica.
Concepte de treball. Unitats.
Treball mecànic. Aplicació a màquines i ferramentes.
Concepte de potència.
Energia mecànica. Principi de conservació.
2. Intercanvis d'energia.
Concepte qualitatiu d'energia. Tipus d'energia. Anàlisi de situacions de la vida quotidiana en què es produïsquen transformacions i intercanvi d'energia, identificant els distints tipus.
Calor, temperatura i canvi d'estat.
Intercanvis d'energia. Calor i transferència d'energia.
Principi de conservació de l'energia.
Efectes de la calor sobre els cossos.
La seua degradació. Canvis en els sistemes i energia associada. Anàlisi i interpretació de diverses transformacions energètiques en què es manifeste la seua conservació i la seua degradació.
Els problemes energètics en la societat actual. Valoració de l'energia en les activitats quotidianes i de la seua repercussió sobre la qualitat de vida i el desenrotllament econòmic. Presa de consciència de la limitació dels recursos energètics.
3. L'energia de les ones: llum i so.
Concepte d'ona. Tipus i característiques de les ones.
Transferència d'energia sense transport de massa.
La llum i el so. Propietats de la seua propagació.
Espectre lumínic.
III. L'àtom i els canvis químics.
1. Les unions entre àtoms.
Ordenació dels elements químics.
L'enllaç químic sobre la base de la posició dels elements en el sistema periòdic.
Compostos amb enllaç iònic.
Compostos amb enllaç covalent.
Compostos amb enllaç metàl·lic.
Formulació química inorgànica segons normes IUPAC.
2. Les reaccions químiques.
Tipus de reaccions químiques.
Lleis ponderals i volumètriques.
Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.
Calor de reacció. Concepte d'exotèrmia i endotèrmia.
Velocitat d'una reacció química. Factors que hi influïxen.
3. La química dels compostos del carboni.
El carboni com a component essencial dels sers vius.
El carboni i la gran quantitat de compostos orgànics. Característiques dels compostos de carboni.
Descripció dels compostos orgànics més senzills: Hidrocarburs.
Alcohols. Àcids orgànics.
Polímers sintètics. Fabricació i reciclatge de materials plàstics.
Biologia i Geologia
Tercer curs
I. Roques i minerals.
1. La matèria mineral.
Característiques de la matèria mineral, matèria cristal·lina i matèria amorfa.
Concepte de vidre. Cristal·lització.
Els minerals. Propietats fisicoquímiques i classificació.
Identificació per mitjà de claus de minerals, a partir de l'exploració de les seues propietats, utilitzant els instruments oportuns.
Les seues aplicacions i interés econòmic.
Minerals fonamentals de la Comunitat Valenciana i d'Espanya.
2. Les roques.
Classificació genètica de les roques. El cicle litològic.
Les roques sedimentàries: la seua classificació.
Les roques metamòrfiques: la seua classificació.
Les roques magmàtiques: la seua classificació.
Identificació per mitjà de claus de roques, a partir de l'exploració de les seues propietats, utilitzant els elements oportuns.
Roques fonamentals del relleu de la Comunitat Valenciana i d'Espanya. Grans unitats litològiques d'Espanya.
Establiment de relacions entre les propietats de les roques i dels minerals i les seues aplicacions pràctiques. Aplicacions d'interés industrial i econòmic dels distints tipus de roques. L'explotació de roques a la Comunitat Valenciana.
Reconeixement i valoració de la importància de les roques i dels minerals per a les activitats humanes, així com de la necessitat de recuperar les zones deteriorades per una prèvia explotació industrial.
II. Anatomia i fisiologia humana.
1. L'home com a animal pluricel·lular.
La cèl·lula, teixits, òrgans i aparells.
El concepte d'organisme pluricel·lular.
El concepte de salut i el de malaltia.
Principals agents causants de malalties infeccioses. La lluita contra les dites malalties.
Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenció.
Importància de l'adquisició d'estils de vida saludables. Estudi d'hàbits de salut de la nostra Comunitat.
El trasplantament d'òrgans. Implicacions ètiques i socials.
2. Nutrició i salut.
Conceptes d'alimentació i de nutrició. Hàbits alimentaris i la seua relació amb la salut. Dietes saludables i equilibrades. Prevenció de les malalties provocades per la malnutrició.
La conservació, manipulació i comercialització dels aliments.
Tècniques per a l'elaboració de dietes equilibrades, la conservació d'aliments i la detecció de fraus.
Les persones i el consum d'aliments. Els aliments transgènics.
Valoració dels efectes que tenen sobre la salut els hàbits d'alimentació, d'higiene, preventius i d'atenció corporal.
3. Aparells que intervenen en la nutrició.
L'aparell digestiu. Hàbits saludables. Malalties més freqüents.
L'aparell respiratori. Hàbits saludables. Malalties més freqüents.
L'aparell circulatori. Hàbits saludables. Malalties més freqüents.
L'aparell excretor. Hàbits saludables. Malalties més freqüents.
4. Relació i coordinació.
El sistema nerviós. Conceptes bàsics.
Els receptors sensitius.
Els distints nivells d'integració nerviosa. Relació i comunicació humana: percepció, integració i elaboració de respostes.
Els efectors motors. L'aparell locomotor.
Els actes involuntaris. Els actes voluntaris.
Processos degeneratius del cervell. Malaltia d'Alzheimer.
Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual.
Problemàtica del tabac, de l'alcohol i de les drogues i els seus efectes sobre la salut i socials.
Actitud responsable i crítica davant dels suggeriments de consum de drogues.
El sistema endocrí. El control intern de l'organisme. Glàndules i principals hormones.
L'equilibri hormonal. Malalties més freqüents.
5. La reproducció humana.
Sexe i sexualitat. El sexe com a factor de discriminació social.
L'aparell reproductor. Funcionament.
El cicle menstrual. Relació amb la fecunditat.
Fecundació, embaràs i part.
Mètodes anticonceptius. Anàlisi i comparació dels diferents mètodes anticonceptius. Noves tècniques de reproducció.
Hàbits saludables d'higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual.
Quart curs
I. La dinàmica de la Terra.
1.El modelatge del relleu terrestre.
Concepte de relleu.
Canvis produïts en les roques i en el relleu deguts a processos geològics externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació.
Canvis produïts en el modelatge del relleu per l'acció de factors externs: Litològics, estructurals, dinàmics, climàtics i antròpics.
Estudi de dos tipus de modelatge: l'acció del mar que origina el modelatge litoral i el modelatge kàrstic, format per l'acció de les aigües subterrànies.
Busca d'explicacions geològiques a diferents estructures del relleu observades al camp, al medi urbà o en fonts documentals variades. Interpretació del relleu de la Comunitat Valenciana en funció dels processos i factors externs.
Concepte i classificació dels sistemes morfoclimàtics. Els sistemes morfoclimàtics de zones temperades i de zones desèrtiques.
Adquisició d'un esperit crític enfront de les transformacions que destruïxen el paisatge natural.
2. La Terra: un planeta viu.
Manifestacions de la dinàmica interna de la Terra: els terratrèmols i els volcans. Origen, característiques i distribució geogràfica.
Valoració del coneixement dels fenòmens naturals i de la seua importància per a prevore i evitar, d'acord amb les nostres possibilitats, les catàstrofes que poden originar.
El relleu del fons oceànic: les dorsals oceàniques i les fosses submarines.
Els continents es mouen: Wegener i la deriva continental. Les plaques litosfèriques.
Una teoria que afecta la totalitat de la Terra: la tectònica de plaques.
Els bords de placa. La subducció. El pla de Benioff. L'expansió del fons oceànic.
Localització en un mapa de les principals plaques litosfèriques i de les zones amb major activitat sísmica i volcànica per a avançar hipòtesis sobre la distribució actual de continents i oceans.
Fenòmens geològics associats al moviment de les plaques. La formació de serralades. Les estructures tectòniques: plecs, falles i mantells de corriment.
3. La història de la Terra
La Terra, un planeta en continu canvi. Origen de la Terra. El temps geològic.
Un calendari per a la Terra. Les eres geològiques.
Dividint el temps geològic: el paper indicador de les extincions d'espècies i els fòssils.
Valoració, després d'estudiar un esquema en què apareguen les distintes eres geològiques amb els successos més importants que van tindre lloc en cada una d'elles, del paper dels fòssils i de les noves tecnologies en la realització d'un calendari terrestre.
II. Genètica i evolució.
1. Genètica.
La transmissió de la informació: la reproducció cel·lular. Mitosi i meiosi.
Utilització de tècniques per a l'elaboració d'esquemes de la mitosi i la meiosi que servisquen per a diferenciar-les.
La reproducció i l'herència
L'origen de la Genètica: les experiències de Mendel i les seues lleis.
Utilització de tècniques de resolució de problemes per a abordar propostes relatives a l'herència mendeliana.
Els factors hereditaris: aproximació al concepte de gen.
Estudi d'algunes malalties hereditàries: aspectes preventius. Diagnòstic prenatal.
Manipulació genètica: aspectes més importants.
2. Els sers vius canvien: l'evolució.
L'origen de la vida. Principals teories.
Les evidències de l'evolució: les proves anatòmiques i químiques, el desenrotllament embrionari, la distribució geogràfica dels sers vius i el paper dels fòssils.
La història de les idees evolutives.
Introducció a l'anàlisi i discussió de diverses explicacions del canvi en els sers vius, incloent tant les explicacions històriques (fijistes, transformistes,...) com les actuals, a partir de textos, vídeos,
Els mecanismes de l'evolució: la selecció natural, variacions i adaptació, la formació de noves espècies.
Valoració dels canvis (socials, morals, etc.) que es produïxen en la societat a causa del pas d'una teoria a una altra distinta, en el cas de la teoria de l'evolució, i les reticències inicials a la seua acceptació.
III. Ecologia i medi ambient.
1. Els sers vius i el medi ambient
Concepte de medi ambient. Els seus tipus.
Components de l'ecosistema.
Concepte d'espècie, poblacions i comunitats.
Estudi dels ecosistemes terrestres i aquàtics.
Interpretació de maquetes i mapes topogràfics senzills i de gràfiques sobre dades físiques i químics del medi natural.
Interaccions en l'ecosistema. Les adaptacions als diferents mitjans.
Planificació i realització d'algun estudi experimental, al laboratori o al camp, que permeta contrastar algunes explicacions emeses sobre les relacions en l'ecosistema, analitzant les interrelacions entre els factors atmosfèrics, litològics i biològics, incloent els microorganismes.
2. Dinàmica dels ecosistemes.
El flux de l'energia en un ecosistema.
El cicle de la matèria. Estudi dels principals cicles biogeoquímics.
Elaboració i interpretació de cadenes, xarxes tròfiques i piràmides, en ecosistemes terrestres i aquàtics.
Elaboració i difusió en l'aula, en el centre o en la localitat de les conclusions obtingudes de l'estudi dels factors biòtics i abiòtics i de les seues interaccions en ecosistemes aquàtics i terrestres de la Comunitat Valenciana.
Introducció als conceptes de canvis naturals en els ecosistemes, equilibri ecològic i regulació dels ecosistemes, relacionant-los amb les mesures que eviten el deteriorament del medi ambient.
Aproximació al paper dels impactes ambientals desenrotllats pel ser humà en el seu entorn, tant en els aspectes negatius com en els positius, estudiant i discutint alguns problemes relacionats en diferents ecosistemes i promovent l'atenció i el respecte pel manteniment del medi físic i dels sers vius com a part essencial de l'entorn humà.
Criteris d'avaluació
Primer cicle
1. Explicar l'organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i de la Lluna, així com algunes de les concepcions que sobre el dit sistema planetari s'han tingut al llarg de la història.
L'alumnat haurà d'explicar alguns fenòmens naturals (duració de l'any, eclipsis, estacions, fases de la Lluna) amb suport de maquetes del Sistema Solar, i d'instruments astronòmics senzills.
2. Raonar per què els elements químics més abundants en l'univers són, en general, els que tenen un nombre de protons més xicotet, i explicar les propietats dels dits elements.
Amb este criteri es pretén constatar que l'alumnat s'ha iniciat en els fonaments químics de la matèria, identificant els elements químics més lleugers com els més abundants, i considerant de forma succinta algunes de les propietats d'estos elements.
3. Realitzar correctament càlculs senzills que incloguen la utilització de les diferents unitats del SI.
Es tracta que l'alumnat siga capaç de realitzar càlculs senzills de dimensions, massa i densitat utilitzant les unitats del Sistema Internacional.
4. Diferenciar entre substàncies pures i mescles, relacionant estos conceptes amb els de mineral, roca, aire i aigua marina.
Els alumnes i les alumnes han de ser capaços d'utilitzar procediments físics (destil·lació, decantació, cristal·lització) per a obtindre substàncies pures a partir de les seues mescles, aplicant-les a estructures naturals.
5. Aplicar el coneixement de la composició universal de la matèria per a explicar fets com l'existència d'elements químics, tant en substàncies inertes, com en sers vius, i la diferència entre elements i compostos.
Es tracta d'avaluar si l'alumnat utilitza la teoria atomicomolecular per a explicar l'existència d'elements químics en qualsevol substància, independentment que provinga d'un organisme viu o de materials no vius (composició universal de la matèria).
6. Diferenciar els tres estats de la matèria en funció de les propietats generals (dimensions, massa, densitat), relacionant-los amb la nostra peculiar hidrosfera i fent menció de les propietats de l'aigua.
Es tracta de comprovar que l'alumnat relaciona els tres estats de la matèria amb l'atmosfera, la hidrosfera i l'escorça terrestres. Coneix l'estructura i composició de l'atmosfera i escorça, així com és capaç de valorar la importància de l'aigua en el medi físic i en els sers vius, a través del cicle de l'aigua.
7. Utilitzar procediments físics (destil·lació, decantació i cristal·lització) basats en les propietats característiques de les substàncies pures per a obtindre a partir de les seues mescles i descriure algun procediment químic que permeta descompondre-les en els seus elements, valorant algunes aplicacions d'estes tècniques.
Es tracta d'avaluar si els alumnes i les alumnes progressen en el coneixement d'algunes tècniques bàsiques del laboratori de química, així també que la construcció dels conceptes d'element, compost, substància pura i la diferenciació entre transformacions físiques i químiques es recolzen tant en una base empiricomacroscòpica com a teoricomacroscòpica.
8. Utilitzar el coneixement de les propietats de l'energia (possibilitat d' emmagatzematge, presència en tota activitat, transformació d'unes en altres) per a explicar alguns fenòmens naturals i quotidians i aplicar el principi de conservació de l'energia a l'anàlisi d'algunes transformacions.
Es tracta d'observar el grau de desenrotllament de les capacitats enunciades en este criteri, la qual cosa suposa passar per la identificació de distintes formes d'energia (cinètica i potencial de distints tipus).
9. Explicar, a partir del coneixement de la composició i les propietats de l'aire i de l'aigua, la seua importància per als sers vius, l'existència de fenòmens atmosfèrics i d'alguns canvis en el relleu.
S'ha d'avaluar la progressió de l'alumnat en la utilització de coneixements científics sobre la composició i les propietats de l'aire i de l'aigua per a donar resposta a alguns problemes relacionats amb algunes funcions vitals (respiració, absorció de substàncies...), els fenòmens atmosfèrics (formació de núvols, precipitacions...) i modelatge del relleu (alteracions de les roques).
10. Reconéixer el fet que la matèria és discontínua, que les seues partícules estan en moviment i que este es pot modificar a l'aportar-los energia.
Explicar així els distints estats d'agregació de la matèria, la dissolució, la compressibilitat dels gasos, la dilatació i els processos de propagació de la calor per mitjà d'una aproximació a la teoria cinètica.
11. Identificar substàncies pures comunes en el laboratori i en la vida quotidiana (sofre, carboni, benzé, coure, magnesi, diverses sals) per les seues característiques externes.
Han de reconéixer les aplicacions pràctiques de les substàncies d'ús comú.
12. Explicar les característiques físiques i químiques de la Terra, fent notar la seua incidència en l'origen, desenrotllament i manteniment de la vida.
Es tracta que l'alumnat analitze les diferents característiques del nostre planeta i les relacione amb les condicions necessàries per al naixement i la preservació de la vida.
13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i plantes més comunes, relacionant la presència de determinades estructures amb la seua adaptació al medi.
Amb este criteri es pretén que l'alumnat siga capaç de classificar organismes amb material de laboratori senzill i amb claus elementals relacionant algunes estructures dels organismes amb la seua adaptació al medi i valorant la importància d'adoptar una actitud de respecte cap a totes les formes de vida.
14. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius tenint en compte la teoria cel·lular.
Este criteri pretén comprovar l'avanç de l'alumnat en la comprensió que els sers vius estan formats per unitats anomenades cèl·lules i que açò explica l'existència de característiques comunes que els definixen. A més es pretén constatar si els alumnes i les alumnes saben relacionar l'existència de bacteris i virus amb la causa de malalties, o com a responsables de processos de gran utilitat per a la humanitat.
15. Descriure els trets que caracteritzen l'espècie humana.
Es pretén que l'alumnat puga identificar els principals trets anatòmics, fisiològics i de relació associats amb la nostra espècie.
16. Interpretar els sistemes materials com a parts de l'univers de molt distintes escales i als quals la ciència delimita per al seu estudi, destacant l'energia com una propietat inseparable de tots ells capaç d'originar-los canvis.
Es tracta que l'alumnat adquirisca una concepció globalitzadora, tant de la composició universal de la matèria i de l'existència de distints nivells en la seua organització, com l'energia.
17. Descriure algunes de les transformacions que es produïxen en els sistemes materials (moviment, deformacions, canvis d'estat i d'orde intern), analitzant algunes de les causes (actuació de forces, calor, etc.), i aplicant estos conceptes generals en l'estudi de la Terra com a sistema material concret.
Es tracta d'observar el grau de desenrotllament de les capacitats enunciades en este criteri per a explicar alguns fenòmens naturals i quotidians i explicar el principi de conservació de l'energia a l'anàlisi d'algunes transformacions.
18. Definir el concepte de pes com una força i diferenciar amb exactitud entre els conceptes d'energia cinètica i potencial i entre els de calor i temperatura.
Amb este criteri es pretén que l'alumnat identifique distintes formes d'energia (cinètica i potencial de distints tipus) i de la varietat de noms que sol rebre en la vida quotidiana (eòlica, hidràulica..). De la mateixa manera, és necessari que progressen en la idea que l'energia es pot transferir d'uns sistemes a altres, per exemple per mitjà de calor, coneixent la forma de mesura d'esta manera d'energia.
19. Explicar fenòmens senzills referits a la transmissió de la llum i del so, analitzant les seues característiques, així com les estructures i el funcionament dels òrgans que els detecten.
Es tracta d'avaluar si l'alumnat pot aplicar els coneixements del comportament de la llum i del so per a explicar fenòmens naturals com les fases de la Lluna, les imatges que es formen en els vidres i en l'aigua, l'eco, la reverberació, etc. i de reproduir algun d'ells. Ha de conéixer, així mateix, el funcionament dels òrgans dels sentits relacionats amb estes formes d'energia.
20. Relacionar la desigual distribució de l'energia solar en la superfície del planeta amb l'origen dels agents geològics externs, explicant les conseqüències d'estos en el modelatge del relleu terrestre i en la formació de les roques sedimentàries.
Es tractaria de comprovar que l'alumnat és capaç d'analitzar la interrelació de l'energia solar i de la gravetat en el desenrotllament dels processos geològics externs, identificant processos i agents en el nostre context pròxim.
21. Analitzar la incidència d'algunes actuacions individuals i socials relacionades amb l'energia, en el deteriorament i millora del medi ambient i en la qualitat de vida. Treballar a un nivell elemental el concepte de desenrotllament sostenible.
Amb este criteri es pretén que els estudiants valoren l'energia en les activitats quotidianes i la seua repercussió sobre la qualitat de vida i el desenrotllament econòmic, prenent consciència de la limitació dels recursos energètics.
22. Relacionar el vulcanisme, els terratrèmols, la formació de relleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l'energia interna del planeta, arribant a situar en un mapa les zones on les dites manifestacions són més intenses i freqüents. Identificar estos agents i processos en el nostre context natural pròxim
Este criteri pretén comprovar que l'alumnat reconeix al camp, en diapositives o a través de notícies, algunes manifestacions de la dinàmica interna com la presència de fenòmens sísmics o volcànics, relacionant-los amb l'energia interna, i valorant la importància de les normes que regulen els assentaments de poblacions i la construcció d'obres públiques per a disminuir l'efecte de les catàstrofes.
23. Definir els conceptes de nutrició cel·lular i respiració aplicant els coneixements sobre l'obtenció d'energia. Diferenciar estos processos dels seus equivalents a nivell orgànic.
Es tracta que l'alumnat identifique les necessitats d'energia dels sers vius, així com l'origen i els distints tipus de nutrició en funció de la font d'energia.
24. Dissenyar i realitzar experiències amb plantes i animals de fàcil maneig per a determinar la incidència d'algunes variables que intervenen en els processos de la fotosíntesi i la respiració, aportant dades que demostren la gran importància d'ambdós processos per a la vida.
Es pretén avaluar el progrés de l'alumnat en el coneixement d'alguns aspectes de la respiració i de la fotosíntesi i la respiració a través de la investigació de la incidència d'algunes variables com la llum, oxigen, la clorofil·la, l'aliment, sense entrar en processos químics ni en la determinació de les diferents fases en què es produïxen. Han de saber, a més, enumerar els avantatges que aporten les plantes verdes a la resta dels sers vius i la gran importància del procés de la respiració com a procediment per a l'obtenció d'energia.
25. Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els sers pluricel·lulars per a realitzar les seues funcions, distingint entre els processos que produïxen energia i els que la consumixen, arribant a distingir entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa i entre reproducció animal i vegetal.
Este criteri pretén avaluar si l'alumnat reconeix les necessitats d'energia dels sers vius i de l'origen i distints tipus de nutrició en funció de la font d'energia. També pretén discernir si identifiquen els cicles vitals d'alguns animals i plantes, així com les necessitats de reproducció per a la supervivència de les espècies, coneixent les característiques i conseqüències dels distints tipus de reproducció, i valorant la intervenció humana en el control de la reproducció i la seua importància ecològica i econòmica.
26. Distingir entre els conceptes de biosfera i ecosfera explicant, per mitjà d'exemples senzills, el flux d'energia en els ecosistemes.
Es tracta de conéixer el nivell de construcció de l'alumnat sobre el concepte d'ecosistema a través de l'estudi d'ecosistemes concrets i de piràmides, cadenes i xarxes tròfiques que es plantegen.
Física i Química
Tercer curs
1. Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós.
Utilitzar la teoria cineticomolecular per a explicar alguns fenòmens que es donen en la naturalesa, com ara la dilatació, els canvis d'estat i els processos de propagació d'energia per mitjà de la calor, i per a interpretar els conceptes de pressió en gasos i temperatura, incloent la comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent.
S'ha d'avaluar si els alumnes i les alumnes coneixen realment que tots els materials (gasos, líquids i sòlids) estan formats per partícules.
Avançar en eixe sentit suposa aconseguir que superen la barrera aparent entre líquids i sòlids, d'una banda, i gasos per una altra, és a dir, que admeten l'existència de propietats comunes a tots els materials independentment del seu estat d'agregació. Això és necessari perquè tinga sentit plantejar-se l'existència d'una constitució comuna per a tots els materials.
L'apropiació de la teoria cineticocorpuscular pels estudiants implica que han de ser capaços de realitzar prediccions a partir d'ella, interpretar distints fenòmens, utilitzar-la per a explicar el funcionament d'objectes tècnics (xeringues, olles a pressió, vàlvules, etc.) i ser conscients de la immensa potència explicativa i unitària d'esta teoria. Ha de progressar-se, per tant, en el sentit que els alumnes sàpien per què s'admet que els materials estan formats per partícules i no d'una altra forma.
2. Utilitzar tècniques de separació de mescles, com la decantació, la filtració, la tamisació i la destil·lació per a obtindre substàncies pures a partir de mescles.
Han de valorar la utilitat i aplicació pràctica de les tècniques de separació de mescles en àmbits com la sanitat, la indústria de perfumeria o drogueria, les plantes dessalinitzadores, la mineria, etc.
3. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com explicar els procediments químics bàsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions. Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre la seua composició. Explicar i utilitzar les tècniques de separació i purificació. Discernir entre canvi físic i químic.
Es tracta d'avaluar si els alumnes i les alumnes progressen en el coneixement d'algunes tècniques bàsiques de laboratori, així com comprovar que la construcció dels conceptes d'element, compost, substància pura i la diferenciació entre transformacions físiques i químiques es recolza tant en una base empiricomacroscòpica com a teoricomicroscòpica.
4. Aplicar el coneixement de la teoria atomicomolecular de les substàncies, el model elemental de reacció i el model de Rutherford per a explicar: el comportament elèctric de la matèria, les diferències entre element i compost, la formació de noves substàncies i la conservació de la massa en les reaccions químiques. Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcular les partícules components d'àtoms, ions i isòtops.
Es tracta d'avaluar si els alumnes i les alumnes utilitzen la teoria atomicomolecular per a explicar l'existència d'elements i l'enorme varietat de substàncies, així com el model elemental de reacció per a comprendre canvis químics que es produïxen en situacions quotidianes. Un nivell màxim d'èxit s'aconseguiria si l'alumne poguera integrar el model cineticocorpuscular, la naturalesa elèctrica de la matèria i el model atomicomolecular per a tindre una primera concepció globalitzadora de la composició universal de la matèria i de l'existència de distints nivells en la seua organització.
5. Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les seues propietats. Calcular les seues masses moleculars.
Es tracta d'avaluar el grau de coneixement del llenguatge de la química, de manera que quan se li demane formular una sèrie de compostos, el percentatge d'error en la formulació ha de ser mínim.
6. Comprovar que la conservació de la massa es complix en tota reacció química. Escriure i ajustar correctament equacions químiques senzilles. Resoldre exercicis numèrics en què intervinguen mols.
Es tracta d'avaluar que l'alumnat domina que la conservació de la massa en les reaccions químiques només és possible a partir de la teoria atomicomolecular, així com avaluar el grau de domini del càlcul amb mols de les relacions estequiomètriques.
7. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals problemes mediambientals de la nostra època i les seues mesures preventives.
Es tracta d'aconseguir que l'alumnat siga conscient de la importància capital de la conservació de la naturalesa.
8. Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d'interés social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l'ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consistix l'energia nuclear i els problemes que se'n deriven.
S'ha de verificar el coneixement que té l'alumnat sobre la important relació que tenen estos productes sobre les nostres vides, així com la gran influència que podem exercir amb un ús racional i no malgastador d'estos. Igualment, s'ha de comprovar si l'alumnat progressa en la idea que l'energia és un bé escàs l'estalvi del qual serà necessari en un futur pròxim a l'augmentar la població, així com si és conscient de com són de fonamentals i necessàries les energies alternatives i renovables.
9. Raonar avantatges i inconvenients de les fonts energètiques. Enumerar mesures que contribuïxen a l'estalvi col·lectiu o individual d'energia. Explicar per què l'energia no pot reutilitzar-se sense límits.
Es tracta d'avaluar el grau de coneixement de l'alumnat sobre la importància de l'energia per al desenrotllament dels països, així com la importància d'un ús racional d'esta. Ser conscients que un ús i consum desmesurat conduirà a una crisi energètica molt difícil de superar, amb el consegüent deteriorament del que s'anomena estat de benestar.
10. Descriure els diferents processos de càrrega de la matèria. Classificar els materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d'un circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills. Saber calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic.
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a resoldre problemes senzills (càrregues situades sobre un eix; circuits amb resistències en sèrie, etc.).
11. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les normes de seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de corrent i de diferència de potencial, indicant les quantitats d'acord amb la precisió de l'aparell utilitzat.
Es tracta d'avaluar si els alumnes i les alumnes aconseguixen, en un primer nivell, la comprensió de la naturalesa elèctrica dels materials, arribant a utilitzar el model elemental de càrregues per a explicar experiències senzilles. Un segon nivell del seu progrés el constituïx comprendre la idea d'energia potencial d'un sistema de càrregues i la seua possibilitat de moviment en un medi on existisca una diferència de potencial. La hipòtesi que la intensitat que circula per un conductor metàl·lic depén de la diferència de potencial i de les característiques del conductor (llei d'Ohm) ha de ser contrastada empíricament, donant lloc a la utilització de voltímetres i amperímetres.
12. Reconéixer els efectes electromagnètics del corrent elèctric per mitjà del disseny i construcció d'electroimants, la desviació d'una agulla imantada davall la influència d'un circuit elèctric i la producció de corrent movent un imant en l'interior d'una bobina.
Es tracta d'avaluar la comprensió aconseguida per l'alumnat per a establir l'íntima relació entre el corrent elèctric i els camps magnètics.
13. Realitzar correctament experiències al laboratori proposades al llarg del curs.
Es tracta de valorar l'ús freqüent i adequat que fa l'alumnat del laboratori de física i química.
14. Determinar a partir de l'anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, algunes característiques essencials del treball científic: plantejament precís del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències i anàlisi i comunicació de resultats. De la mateixa manera, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la qualitat de vida, el seu caràcter d'empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, també, algunes de les seues limitacions i errors.
Es tracta de comprovar si els estudiants comprenen les característiques essencials del treball científic i aprecien com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida quotidiana. Han de ser capaços de formular hipòtesis davant de problemes, de forma justificada, i de realitzar dissenys per a contrastar-les. Han d'avançar en la realització precisa i acurada d'experiències i en l'anàlisi i la comunicació de resultats. Tot això ha d'avaluar-se en el context dels temes o unitats didàctiques dels cursos.
15. Descriure les interrelacions existents en l'actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
Un punt important és aconseguir que aprecien la influència del desenrotllament científic en la societat i viceversa. Això implica que s'han d'abordar activitats on es puga reflexionar sobre la relació entre ciència, tècnica i societat.
Quart curs
1. Aplicar correctament les principals equacions dels moviments, explicant les diferències fonamentals dels distints tipus de moviments: MRU, MRUA i MCU. Distingir clarament entre les unitats de velocitat i acceleració, així com entre magnituds lineals i angulars. Prendre dades de posició i temps d'un moviment donat (per mitjà de rastres, fotografies d'exposició múltiple, experiències realitzades o donades...), ordenar-los en taules i representar-los en gràfiques, extraure d'elles conseqüències qualitatives sobre les característiques del moviment, arribant a calcular les equacions del moviment uniforme, en casos senzills, el valor de l'acceleració.
Es tracta de comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços de posar en pràctica els conceptes i les tècniques fonamentals per a l'estudi del moviment sistema de referència espai/temps, posició, velocitat, acceleració, taules i gràfiques, etc. en l'anàlisi de moviments reals.
2. Identificar les forces que actuen sobre un cos, generen o no moviment, i explicar les lleis de la dinàmica a què obeïxen. Determinar la importància de la força de fregament en la vida real. Dibuixar les forces que actuen sobre un cos en moviment, justificant l'origen de cada una, i indicant les possibles interaccions del cos en relació amb altres cossos.
L'alumnat ha d'identificar les forces que actuen sobre objectes estàtics i en moviment en situacions senzilles, relacionant la força resultant amb altres magnituds del moviment: velocitat i acceleració.
3. Explicar el caràcter universal de la força de la gravitació. Que comprenguen que la llei de la gravitació universal va suposar una superació de la barrera aparent entre el comportament mecànic dels astres (satèl·lits, planetes, cometes...) i el dels cossos en la superfície terrestre.
Es tracta de discernir si l'alumnat sap utilitzar la llei de la gravitació universal per a justificar la unió entre els elements que componen l'univers, l'atracció de qualsevol objecte en la superfície dels astres i les variacions del pes dels cossos.
4. Explicar alguns fenòmens naturals (duració de l'any, eclipsis, estacions, fases de la Lluna) amb suport de maquetes del sistema solar.
L'alumnat explicarà que les regularitats que es perceben en la naturalesa solen estar associades a les posicions dels astres, i la seua influència sobre l'activitat humana és evident. Els estudiants han de ser capaços d'explicar les dites regularitats a partir del model heliocèntric del sistema solar, i ser conscients de l'evolució del model geocèntric a l'heliocèntric i dels arguments en favor d'un o d'altre.
5. Diferenciar entre treball mecànic i treball fisiològic. Explicar que el treball consistix en la transmissió d'energia d'un cos a un altre per mitjà d'una força. Identificar la potència amb la rapidesa amb què es realitza un treball i explicar la importància que esta magnitud té en la indústria i en la tecnologia.
S'ha d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a distingir els diferents tipus de treball, així com les seues característiques.
6. Relacionar la variació d'energia mecànica que ha tingut lloc en un procés amb el treball amb què s'ha realitzat. Aplicar de forma correcta el principi de conservació de l'energia.
Es tractarà d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a la resolució de problemes en què haja d'aplicar el principi de conservació de l'energia.
7. Identificar la calor com una energia en trànsit entre els cossos i descriure casos reals en què es posa de manifest. Aplicar el principi de conservació de l'energia a transformacions energètiques relacionades amb la vida real.
Un nivell màxim d'èxit suposaria que l'alumne o l'alumna és capaç d'aplicar conceptualment i quantitativament les relacions entre treball i energia per a resoldre senzills problemes de mecànica.
8. Descriure el funcionament teòric d'una màquina tèrmica i calcular-ne el rendiment. Identificar les transformacions energètiques que es produïxen en aparells d'ús comú (mecànics, elèctrics i tèrmics).
Els alumnes i les alumnes han de ser capaços d'identificar les distintes formes d'energia en processos que van des del seu alliberament a partir de fonts d'energia concentrada (combustibles, energia nuclear, etc.) fins a la seua utilització per a usos domèstics o industrials.
9. Utilitzar el coneixement de les propietats de l'energia (possibilitat d'emmagatzematge, presència en tota activitat, transformació d'unes formes a altres) per a explicar alguns fenòmens naturals i quotidians. Aplicar el principi de conservació de l'energia a l'anàlisi d'algunes transformacions.
Es tracta d'observar el grau de desenrotllament de les capacitats enunciades en este criteri, la qual cosa suposa passar per la identificació de distintes formes d'energia (cinètica i potencial de distints tipus) i de la varietat de noms que solen rebre en la vida quotidiana (eòlica, hidràulica, química, etc.). De la mateixa manera, és necessari que els estudiants progressen a comprendre que l'energia es pot transferir d'uns sistemes a altres per mitjà de calor, treball o radiació. La comprensió conceptual de la conservació de l'energia quan es parla contínuament de crisi d'energia o de consum d'energia pot resultar dificultosa si no s'avança en la idea de la disminució de la capacitat d'un sistema físic per a realitzar treball útil. Els alumnes i les alumnes han de ser capaços d'identificar les distintes formes d'energia en processos que van des del seu alliberament a partir de fonts d'energia concentrada (combustibles, energia nuclear, etc.) fins a la seua utilització per a usos domèstics o industrials. Un nivell màxim de comprensió suposaria que els estudiants foren capaços d'aplicar conceptualment i quantitativament les relacions entre treball i energia per a resoldre senzills problemes de mecànica.
10. Explicar les característiques fonamentals dels moviments ondulatoris. Identificar fets reals en què es pose de manifest un moviment ondulatori. Relacionar la formació d'una ona amb la propagació de la pertorbació que l'origina. Distingir les ones longitudinals de les transversals i realitzar càlculs numèrics en què intervé el període, la freqüència i la longitud d'ones sonores i electromagnètiques.
Es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a aplicar els coneixements adquirits sobre el moviment ondulatori a casos senzills.
11. Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i el so i reproduir algun d'ells, tenint en compte les lleis de la seua transmissió i les condicions que es requerixen per a la seua percepció.
Amb este criteri es pretén valorar si l'alumnat pot aplicar els coneixements del comportament de la llum i el so per a explicar fenòmens naturals com les fases de la Lluna, les imatges que es formen en els vidres i en l'aigua, l'eco, la reverberació, etc., i de reproduir algun d'ells. Indicar les característiques que han de tindre els sons perquè siguen audibles. Descriure la naturalesa de l'emissió sonora.
12. Utilitzar la teoria atòmica per a explicar la formació de noves substàncies a partir d'altres preexistents. Expressar per mitjà d'equacions la representació de les dites transformacions, observant en elles el principi de conservació de la matèria.
Es tracta d'avaluar el domini de l'alumnat en càlcul estequiomètric per a equacions químiques senzilles
13. Diferenciar entre processos físics i processos químics. Escriure i ajustar correctament les equacions químiques corresponents a enunciats i descripcions de processos químics senzills i analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals.
Es tracta d'avaluar el nivell de coneixement de l'alumnat en el llenguatge de la química inorgànica.
14. Escriure fórmules senzilles dels compostos de carboni, distingint entre compostos saturats i insaturats.
Es tracta d'avaluar el nivell de coneixements de l'alumnat en el llenguatge de la química del carboni.
Biologia i Geologia
Tercer curs
1. Definir els conceptes de matèria amorfa, matèria cristal·lina, matèria mineral i vidre.
Amb este criteri pretenem comprovar si l'alumnat ha realitzat un aprenentatge significatiu dels conceptes mencionats més amunt, si pot definir-los amb precisió i rigor, així com establir les diferències i relacions entre ells.
2. Identificar amb ajuda de claus o guies o per mitjà de l'observació i arreplega de dades els minerals més freqüents així com les principals roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques, relacionant en este cas el seu origen amb les seues estructures i textures.
Es tractaria de comprovar que l'alumnat reconeix les roques bàsiques del relleu de la Comunitat Valenciana i d'Espanya a partir de l'observació d'una sèrie de propietats, com per exemple: si són homogènies o heterogènies, si estan formades per còdols o vidres, si reaccionen o no amb l'àcid clorhídric, si presenten aspecte esquistós, etc. També si sap relacionar el seu origen amb les seues estructures i textures. Així mateix, s'avalua amb este criteri si sap identificar minerals d'importància per ser components molt freqüents de roques o per posseir interés econòmic, a partir de l'observació de les seues propietats com: color, brillantor, duresa, densitat, exfoliació. També si sap relacionar les dites propietats amb l'ús que es fa de roques i minerals.
3. Descriure la morfologia cel·lular i explicar el funcionament dels orgànuls més importants.
Amb este criteri pretenem determinar si els estudiants són capaços de descriure amb propietat i precisió, utilitzant correctament la terminologia científica, els diferents orgànuls cel·lulars. Així mateix, si són capaços d'establir relacions entre els diversos orgànuls i la funció cel·lular que desenrotllen i d'explicar fonamentadament i raonada en què consistixen les dites funcions i quines conseqüències tenen per a la vida de la cèl·lula i la de l'organisme.
4. Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, i establir relacions entre estes i els hàbits d'higiene i salut.
Amb este criteri avaluem si els alumnes i les alumnes reconeixen els elements anatòmics dels diferents aparells i sistemes que componen el ser humà. També, si tenen un concepte significatiu de salut, hàbits saludables, higiene i malaltia. Així mateix, si són capaços d'establir relacions operatives entre les diferents funcions vitals i els hàbits d'higiene i salut.
5. Explicar els processos fonamentals que ocorren en els aliments des de la seua ingestió fins a la seua arribada i aprofitament en les cèl·lules, i justificar, a partir d'ells, uns hàbits alimentaris i d'higiene saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades.
Amb este criteri s'avaluarà si l'alumnat coneix de manera general les funcions de cada un dels aparells (digestiu, respiratori, circulatori, excretor) i la relació existent entre ells, tractant d'explicar les raons per les quals convé adoptar uns hàbits alimentaris i d'higiene individual i col·lectiva per a gaudir d'un estat saludable i previndre algunes alteracions com l'obesitat, l'anorèxia, la bulímia, l'arteriosclerosi i la diabetis. A més, és important comprovar que s'ha desenrotllat una actitud crítica davant d'alguns hàbits consumistes poc saludables. Així mateix, si coneixen i valoren els estils de vida saludable i les principals malalties que afecten els sistemes respiratori, circulatori i excretor.
6. Explicar la funció coordinadora i equilibradora del sistema nerviós davant de la presència de distints estímuls, assenyalar alguns factors socials que alteren el seu funcionament i repercutixen en la salut i valorar, en conseqüència, la importància d'adoptar un estil de vida sa.
Amb este criteri, es pretén comprovar si els estudiants han arribat a conéixer de manera general quin és l'esquema de funcionament del sistema nerviós, sent capaços, a més, d'aplicar el dit esquema a casos senzills com l'explicació d'actes reflexos, i a algun cas una miqueta més complex. Han de conéixer també alguns factors que alteren el dit sistema com les drogues. Igualment, han de distingir els símptomes, desenrotllament i efectes de les principals malalties que l'afecten. Finalment, han de valorar la importància de desenrotllar un estil de vida saludable i propi, al marge de modes socials poc adequades.
7. Explicar la importància integradora del sistema endocrí, coneixent les causes de les seues alteracions més freqüents, i valorar la importància de l'equilibri entre tots els òrgans del cos humà.
Pretenem determinar si els nostres alumnes són capaços d'analitzar la fisiologia del sistema endocrí i de valorar la importància per a la vida del ser humà del seu correcte funcionament. Així mateix, si són capaços d'establir relacions funcionals entre la coordinació endocrina i la coordinació nerviosa. També si coneixen les causes, els símptomes i el desenrotllament d'algunes malalties del sistema endocrí. Finalment si són capaços de determinar la importància dels hàbits de vida saludable en el bon funcionament del sistema endocrí.
8. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l'aparell locomotor.
Pretenem avaluar si els nostres estudiants són capaços d'identificar els diferents ossos i músculs del cos humà, en làmines anatòmiques, diapositives, etc., i també la localització dels més conspicus sobre el propi cos.
9. Establir diferències entre sexualitat i reproducció en les persones i aplicar els coneixements sobre el funcionament dels aparells reproductors a la comprensió del fonament d'alguns mètodes de facilitació de la procreació i de control de la natalitat, així com a la necessitat d'adoptar mesures d'higiene i salut.
Amb este criteri s'intenta constatar que els alumnes i les alumnes saben distingir entre el procés de reproducció com un mecanisme de perpetuació de l'espècie, i la sexualitat entesa com una opció de comunicació afectiva i personal. Han de conéixer, a més, els trets generals del funcionament dels aparells reproductors i explicar a partir d'ells les bases d'alguns mètodes de control de la reproducció o d'algunes solucions a problemes de procreació. Finalment, han de saber explicar la necessitat de prendre mesures d'higiene sexual individual i col·lectiva per a evitar malalties de transmissió sexual.
10. Elaborar correctament informes senzills de les activitats pràctiques realitzades.
Amb este criteri pretenem avaluar si el nostre alumnat ha adquirit les destreses comunicatives suficients per a elaborar informes formalitzats senzills de les activitats pràctiques realitzades seguint un algoritme d'ús general de l'estil de: plantejament del problema, hipòtesi, disseny i realització experimental, reducció dels resultats, discussió i conclusions.
Quart curs
1. Reconéixer en la naturalesa, o per mitjà de fotos i diapositives, indicadors de processos d'erosió, transport i sedimentació en el relleu, indicant l'agent causant.
Amb este criteri es pretén posar de manifest el progrés dels estudiants en l'adquisició d'una concepció dinàmica de la naturalesa a través de la identificació i interpretació d'alguns indicadors que denoten, per exemple, fenòmens d'erosió en els materials, trasllat d'uns llocs a altres, canvis en els cursos dels rius, modificacions estacionals en animals i plantes, etc.
2. Explicar la influència de distints factors: climàtics, litològics, estructurals, dinàmics i antròpics, en la configuració del relleu.
Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat, a través de l'estudi d'estructures geomorfològiques diferents, han comprés el paper central del clima en la formació dels paisatges citant, a més, l'existència d'altres factors determinants per a la configuració del relleu com la constitució litològica i la seua disposició estructural.
3. Explicar les principals manifestacions de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans, serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.
Els estudiants han de conéixer les idees principals de la teoria de la tectònica global, que va suposar una revolució en la comprensió de l'activitat de la superfície terrestre, per a poder aplicar-les a la interpretació d'alguns aspectes actuals de la Terra. Analitzant les característiques de les plaques litosfèriques, les seues vores, els seus moviments, etc. hauran d'explicar la presència de volcans, l'expansió d'oceans, la formació de serralades, etc., considerant el caràcter canviant i dinàmic de les teories científiques a través de l'anàlisi de la tectònica global com a síntesi de teories anteriors, com ara l'expansió del fons oceànic, la deriva continental o la convecció. Han de ser conscients a més que hi ha fenòmens que esta teoria no és capaç d'explicar.
4. Realitzar mapes mundials i zonals on s'indique la situació de les plaques litosfèriques i els fenòmens més importants associats al seu moviment.
Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat, a través de la realització de mapes on situe la distribució de sismes i volcans junt amb la localització de les zones de límits entre plaques, és capaç de relacionar tots estos processos i avançar alguna hipòtesi sobre l'origen de les serralades i la distribució actual de continents i oceans.
5. Indicar les diverses unitats temporals de la història de la Terra, i explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiòtics.
Amb este criteri es pretén avaluar si els estudiants han avançat en l'adquisició d'una concepció global de tipus dinàmic que afecta tota la naturalesa. Han de conéixer alguns exemples de com era la naturalesa en algunes èpoques passades, indicant la presència de sers distints dels actuals, de distribucions diferents de mars i terres, de climes distints, etc., sent conscients que el problema dels canvis en la Terra ha sigut objecte d'explicacions diverses a través de la història de la ciència fins a arribar a les actuals teories de la tectònica de plaques i de l'evolució biològica.
6. Descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com la finalitat d'ambdós.
Es tracta de comprovar que l'alumnat progressa en la comprensió de la necessitat de la reproducció cel·lular per a formar noves cèl·lules i nous sers vius. A més, ha d'assegurar-se que siguen capaços de diferenciar el procés que assegura que dos cèl·lules filles tinguen exactament la mateixa informació genètica que la seua predecessora, la mitosi, amb el qual dóna origen als gàmetes, que contenen un sol joc de cromosomes (dotació haploide), i que evita que el nombre de cromosomes es duplique en cada generació, la meiosi. Igualment, s'ha de comprovar si comprenen els avantatges que suposa per a la supervivència i evolució de les espècies l'aportació genètica d'ambdós gàmetes en la reproducció sexual.
7. Resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris, incloent els relacionats amb malalties en l'home, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel.
S'ha de discernir si l'alumnat avança en la comprensió dels fenòmens hereditaris i la seua explicació científica, i si comprén l'interés històric de les aportacions mendelianes i la teoria cromosòmica de l'herència, la qual cosa permetrà arribar a un plantejament molecular en els cursos següents. També es tracta de comprovar si pot aplicar estos coneixements a problemes concrets d'herència humana, especialment els relacionats amb malalties com l'hemofília o el daltonisme.
8. Exposar raonadament algunes dades sobre els quals es recolza la teoria de l'evolució, així com les controvèrsies científiques i religioses que va suscitar esta teoria.
Amb este criteri es pot esbrinar si l'alumnat és capaç de citar algunes de les evidències que van conduir a la formulació de la teoria de l'evolució: anatòmiques, químiques, el desenrotllament embrionari. També han de comprendre que el manteniment d'una determinada concepció, en un moment donat, pot dependre en part de condicionaments socials, polítics i econòmics del moment, i que ella pot influir, al seu torn, en el desenrotllament tecnològic i social. Esta teoria constituïx un bon exemple de les grans controvèrsies que es poden generar: l'enfrontament de les doctrines fijistes de Cuvier i Bonnet (vigents fins eixe moment), amb les transformistes de Lamarck i les evolutives de Darwin i Wallace i les grans reticències religioses a la seua acceptació ja que es basava en el contingut literal del Gènesi per a donar respostes als fets que no podia resoldre.
9. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per a restablir-ne l'equilibri.
S'ha de comprovar, per mitjà de la introducció d'exemples senzills, com les fluctuacions en les poblacions de linxs del Canadà i les llebres àrtiques, si l'alumnat avança en la comprensió del concepte d'autoregulació dels ecosistemes, procés que els permet mantindre un fràgil equilibri, gràcies a la presència de mecanismes de control, i que qualsevol alteració d'este repercutix, amb major o menor gravetat, en tots els seus components.
10. Analitzar, amb ajuda d'indicadors o dades bibliogràfiques, l'existència d'actuacions humanes pernicioses sobre diferents ecosistemes: fenòmens de contaminació, desertització, disminució de l'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies, indicant i justificant algunes alternatives, individuals, col·lectives i administratives, per a promoure un ús més racional de la naturalesa.
Es tracta d'avaluar si els alumnes i les alumnes saben identificar i explicar algunes alteracions concretes molt comunes produïdes pels sers humans en la naturalesa, per mitjà de la utilització de tècniques senzilles (indicadors biològics per a la contaminació, proves químiques simples) o bé arreplegant dades en publicacions per a determinar l'avanç de la desertització del país, el problema de la pluja àcida o de l'efecte hivernacle, la disminució dels aqüífers, els excessos de caça i pesca, etc. Finalment, han de saber explicar les raons d'una sèrie de pautes d'actuació, individuals i col·lectives, per a afrontar alguns d'estos problemes i evitar el deteriorament del medi ambient.
11. Contrastar diferents fonts d'informació i elaborar informes en relació amb problemes biològics i geològics rellevants en la societat.
Es pretén esbrinar si els estudiants són capaços de buscar bibliografia adequada a la seua preparació, referent a temes d'actualitat, com ara la conservació de les espècies o la intervenció humana en la reproducció, i d'estructurar el treball de manera adequada, a manera d'informes. També, si poden analitzar críticament textos científics originals, històrics o actuals, en l'estudi de problemes biològics o geològics rellevants, com ara l'evolució de les espècies o la deriva continental de Wegener.
Educació Secundària Obligatòria
Ciències Socials, Geografia i Història
Introducció
La comprensió de la dimensió social del ser humà és de vital importància. L'estudi dels desenrotllaments que eixa dimensió comporta en relació amb diferents espais i temps i els suports que oferix per a la comprensió del ser individual, proporciona grans possibilitats intel·lectuals i educatives. La utilització de criteris coherents per a comprendre les realitats socials del present i la construcció de projectes futurs, tant individuals com col·lectius, suposa una comprensió de sabers que tenen a vore amb l'objecte de coneixement de les anomenades ciències socials, i de manera especial d'algunes d'estes.
Els sabers sobre les actuacions col·lectives del ser humà en el passat o en el present han impregnat inclús algunes maneres de procedir de les formes de coneixement considerades tradicionalment com sabers científics per excel·lència. Així, hui, la física, la biologia, la matemàtica, etc., atribuïxen gran importància a l'estudi dels seus propis desenrotllaments històrics, no solament, com és obvi, per a assegurar la continuïtat i coherència de les seues investigacions, sinó inclús per a un desenrotllament correcte dels seus aprenentatges escolars respectius.
En l'Educació Secundària Obligatòria, la Història i la Geografia, com a disciplines que configuren una àrea de coneixement, es convertirien així en el que són en realitat: mirades obertes, globals i essencialment multidisciplinars, l'objectiu de les quals és produir un coneixement social profund.
Les dos disciplines posseïxen, com a formes de coneixement, un enorme potencial intel·lectual i formatiu perfectament adequat a l'Educació Secundària Obligatòria. Des d'una concepció moderna, les dos estan preparades per a proporcionar a un adolescent coneixements suficients sobre economia, sociologia o política i, al mateix temps, preparar el camí a futures especialitzacions en etapes educatives posteriors.
Per tot això, els continguts de l'àrea s'han organitzat sobre dos eixos jerarquitzadors: geografia i història. Dos matèries que permeten definir l'objecte d'aprenentatge tant en relació amb els seus resultats d'investigació com en funció dels processos de construcció del coneixement.
La geografia és, per tant, un procés de coneixement que permet comprendre la manifestació dels interessos i projectes de les persones i dels grups socials en un determinat medi ambient. El territori, objecte d'estudi, és així el resultat d'una activitat organitzadora del ser humà sobre un entorn tancat, que té el seu específic funcionament ecosistèmic, cosa que condiciona la pròpia acció humana. Estes interrelacions són captades per l'alumnat i per totes les persones en general, per mitjà de les seues imatges mentals, interessos i projectes espacials.
En conseqüència, des de la geografia es pot abordar el coneixement del fenomen social, partint de l'anàlisi dels espais personals i col·lectius. Estes imatges espacials, que hi ha a la ment de l'alumnat, permeten avaluar la forma d'organitzar este territori i predir possibles transformacions. Es pretén així construir un coneixement que afecta tant les estratègies dels grups socials sobre un territori com les seues característiques mediambientals que condicionen l'organització espacial per part dels sers humans.
Per la seua banda, la història és una forma de coneixement que permet situar-se de forma crítica davant de la interpretació de les accions dels sers humans, considerats com a sers essencialment socials i temporals. Entenem la història, per tant, com l'explicació dels canvis i de les acumulacions que la societat experimenta al llarg del temps; una història que considera el present com un objecte d'estudi difícil però en constant diàleg amb el passat, on els esdeveniments i les accions individuals s'expliquen en una relació mútua amb les estructures, amb les formacions socials, polítiques, econòmiques, ideològiques o culturals, que s'il·luminen entre si.
En conseqüència, des de la història es pot construir un coneixement de la realitat social, reinterpretant permanentment el passat, de manera que els diferents factors troben la seua explicació en la relació dialèctica. Una història que, com a forma de coneixement d'un objecte específic, posseïx la seua lògica i mètode, els termes generals d'anàlisi de la qual (és a dir, les preguntes adequades per a interrogar les dades empíriques) rarament són constants, sinó que més prompte canvien segons els moviments de l'esdeveniment històric: en la mesura que canvia l'objecte d'investigació, així canvien també les preguntes adequades.
Objectius generals
L'ensenyança de l'àrea de Ciències Socials, Geografia i Història en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Identificar i apreciar la pluralitat de les comunitats socials a què pertanyen, participant críticament dels seus projectes, valors i problemes amb plena consciència dels seus drets i deures, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes que s'han manifestat i es manifesten al llarg de la història, per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, mostrant solidaritat amb els pobles.
2. Identificar els processos i mecanismes bàsics que regixen el funcionament dels fets socials, i utilitzar este coneixement per a comprendre l'organització de les societats.
3. Valorar la diversitat lingüística i cultural com a dret dels pobles i dels individus a la seua identitat, manifestant actituds de tolerància i respecte per altres cultures i per opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un juí crític i raonat.
4. Conéixer la diversitat geogràfica del món, els seus trets bàsics físics i humans i distingir les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques. Comprendre els trets físics i humans d'Espanya i la diversitat de la seua geografia i les seues cultures, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.
5. Identificar i analitzar a diferents escales les interaccions que les societats humanes establixen amb els seus territoris en la utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer l'especial problemàtica i l'impacte mediambiental que planteja la utilització dels recursos de la Comunitat Valenciana.
6. Identificar, localitzar en el temps i analitzar les interrelacions que es produïxen entre els fets polítics, econòmics i culturals que condicionen la trajectòria històrica de les societats humanes, així com el paper que els individus, homes i dones, hi exercixen, assumint que estes societats són el resultat de complexos i llargs processos de canvi que es projecten en el futur.
7. Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, lingüístic, artístic, històric i social, assumint les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora, apreciant-lo com a font de gaudi i utilitzant-lo com a recurs per al desenrotllament individual i col·lectiu.
8. Apreciar els drets i llibertats humanes com un èxit irrenunciable de la humanitat en el seu desenrotllament històric i com una condició necessària per a la pau.
9. Comprendre la interrelació dels factors multicausals que expliquen l'evolució de les societats humanes, així com el paper exercit en el dit procés per col·lectivitats i grans personalitats, i evitar una visió reduccionista de la Història.
10. Conéixer la riquesa del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i el seu significat com a memòria col·lectiva, valorant l'esforç de la investigació sobre ell i la difusió del seu coneixement.
11. Adquirir i utilitzar amb precisió i rigor el vocabulari específic de l'àrea, resoldre problemes i dur a terme estudis i xicotetes investigacions aplicant els instruments conceptuals, les tècniques i els procediments bàsics d'indagació característics de les ciències socials, la geografia i la història.
12. Obtindre i relacionar informació verbal, icònica, estadística, cartogràfica, a partir de distintes fonts, i, en especial, les procedents de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com tractar-la de manera autònoma i crítica d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.
13. Realitzar tasques en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les seues opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.
14. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb la resta de les comunitats de l'Estat Espanyol.
Continguts
Introducció
Les Ciències Socials com a conjunt interdisciplinar de sabers agrupa diversos àmbits d'aprenentatge amb mètodes i procediments específics. Estos són:
a) L'estudi dels valors i actituds en la vida social.
L'estudi de l'espai i del temps, com a reflex dels interessos dels grups socials que el van estructurant i organitzant, permet l'anàlisi de valors i actituds de la vida en societat, així com de les normes que s'establixen per a consensuar els interessos contraposats, bé entre col·lectius socials bé entre interessos antròpics i altres concernents al medi natural.
Es tracta de continguts i aprenentatges bàsicament actitudinals dels quals, específicament i amb el suport de la resta dels continguts de l'àrea, s'han de desprendre accions positives. Així, l'anàlisi de conceptes que afecten la vida en societat (democràcia, superpoblació, proletariat, marginació...) determina una valoració tant en l'actitud de definir millor una situació com en el reflex de les estratègies socials que són determinades per estos conceptes (xenofòbia, sexisme, ecologisme, autoritarisme...).
Igual que en els altres continguts de l'àrea, es pretén partir de les idees i dels esquemes de comprensió dels alumnes i de les alumnes sobre les actituds i els valors individuals i socials, a fi de corregir estereotips i fonamentar noves posicions, ja que, moltes vegades, els dits valors i actituds provenen d'assumpcions irreflexives, resultat de l'acceptació del pensament social dominant.
De la mateixa manera és necessari afavorir el reconeixement i l'adopció d'actituds positives davant de l'aprenentatge.
b) L'estudi de la relació entre societats i territoris.
El títol de societats i territoris expressa les relacions que s'establixen entre els grups socials i els seus projectes d'organització territorial però, al mateix temps, es dóna compte de les condicions mediambientals que limiten i condicionen les diferents estratègies d'ordenació.
L'estudi d'estes qüestions és difícil, perquè pressuposa una anàlisi dels diferents interessos dels grups socials, alhora que definix els factors i elements que configuren el medi ecogeogràfic.
Per això, l'explicació de l'organització territorial s'ha de realitzar partint de l'estudi de les percepcions subjectives del propi espai quotidià. En este és possible conceptualitzar les interaccions que es produïxen entre l'acció humana interessada i les respostes d'un medi ecogeogràfic en constant evolució, amb un major grau d'estabilitat o bé de ruptura i de degradació de l'equilibri ecosistèmic.
En conseqüència, d'una banda s'analitzaran els elements que componen els grups socials i els seus projectes espacials, com ara algunes formes concretes d'organització (ciutats, paisatges agraris, regions...). D'altra banda, es donarà compte dels factors que fan possible l'explicació i la comprensió dels paisatges i llocs geogràfics, els quals formen una realitat perceptible sensorial, però de dificultat creixent en les seues interrelacions causals.
Els noms de llocs, que es corresponen amb fets significatius de la informació geogràfica, s'hauran d'utilitzar sempre al servici de l'anterior explicació. De la mateixa manera, el tractament estadístic o la representació cartogràfica seran tècniques que facilitaran la comprovació d'hipòtesi emesa per a poder explicar els paisatges i llocs.
c) El coneixement de les societats i processos històrics del passat.
L'anàlisi de les societats del passat presenta dificultats d'aprenentatge importants derivades de la naturalesa de la matèria, fonamentalment les que es referixen a la conceptualització i explicació històriques.
Són ben conegudes les dificultats de la conceptualització històrica i, no obstant això, el maneig de conceptes és necessari per a un correcte acostament a la realitat que s'estudia, a fi que esta no quede relegada a un conjunt de dades i informacions, i prenga formes que siguen explicables i aprehensibles.
Els problemes que la dita conceptualització presenta es referixen fonamentalment a:
la necessitat d'aconseguir l'equilibri entre dades i conceptes. Les informacions i les dades no han de ser sacrificades davant de la necessitat de generalitzacions facilitadores. Cal tindre en compte, especialment, que els conceptes històrics es mouen en el temps i això planteja dificultats especials;
l'important grau de relativisme i la gran complexitat de variables en joc que cal considerar;
la consideració del fet que el subjecte que construïx, observa i aprén història posseïx les mateixes característiques que l'objecte estudiat: les pròpies del ser humà i de les seues formacions socials.
Per tot això, el coneixement històric posseïx, inclús dins de la seua complexitat, un enorme potencial intel·lectual i formatiu.
Així, l'estudi de societats del passat posarà en relació continguts de diferents característiques i tindrà en compte estes consideracions, encara que es presenten separats.
d) L'estudi de les societats actuals.
L'estudi de les societats actuals comprén l'anàlisi del segle XX, en els moments més pròxims al temps present. Inclou tant les societats actuals constituïdes des del món del desenrotllament com les societats menys desenrotllades o inclús les primitives actuals, insistint en les relacions entre eixos diferents móns, quan hi haja relacions.
L'estudi de les societats actuals, com a tals formacions complexes, té semblança amb el de les societats del passat i també algunes diferències metodològiques importants que és necessari atendre en estos blocs.
El món actual i la seua societat han d'haver sigut punts de referència i de contrast constant en els estudis de les societats històriques. No obstant, no és el mateix que el món actual servisca de referència, en diàleg amb l'anàlisi històrica, com que es constituïsca, per si mateix, en objecte complex de coneixement.
Sobre els continguts de les societats actuals caldria tindre en compte les següents consideracions:
Es tracta de processos socials el desenrotllament dels quals, en molts casos, no s'ha completat.
Açò es traduïx en una major dificultat en la tasca d'interpretació i reconstrucció del coneixement en l'escola que, necessàriament, ha de recolzar sobre esta anàlisi. La capacitat de matisació i de relativisme que suposa l'estat de la investigació en alguns casos, fa pensar que esta anàlisi necessita una major maduresa de l'estudiant per a acceptar la seua provisionalitat. No obstant, el potencial educatiu i intel·lectual que suposa reflexionar de forma adequada sobre la societat en què es viu i les seues arrels més pròximes, fa necessari i útil este estudi, inclús amb la necessària prudència, ja que en este intervé un tercer element.
El fet que l'estudiant se sent totalment involucrat amb el seu temps per mitjà de sentiments, emocions i valors de gran força (moltes vegades de manera inconscient), on es veuen mesclats esquemes previs i estereotips, sobre els quals és necessari reflexionar. Estereotips morals, socials, religiosos, científics i també sobre l'aprenentatge històric, sobretot un de fonamental: que sobre «el seu» món pot opinar perquè «el coneix», ja que viu en ell, fent cas omís de la necessitat de mètodes d'anàlisi científica.
No obstant, açò té una contrapartida positiva i és l'interés i la motivació que poden despertar situacions o processos en què l'estudiant se sent immers, «informat» pels eficaços mitjans de comunicació actuals.
e) La utilització adequada de mètodes i procediments de les Ciències Socials.
Juntament amb este conjunt d'aprenentatges convé tindre en compte els mètodes i procediments específics que corresponen a cada un d'ells.
En primer lloc, es presenta la necessitat de tindre en compte les idees que els alumnes i les alumnes aporten des de la seua pròpia experiència del coneixement del fenomen social, com a components que són d'una societat determinada: els esquemes de comprensió dels estudiants sobre els diferents territoris, els recursos, el desenrotllament temporal dels fets socials i la importància dels individus i els grups en la seua explicació, així com idees puntuals sobre conceptes substantius d'estes ciències, sobre estes i la seua manera d'aprenentatge, configuren un conjunt de coneixements quotidians, dels quals convé partir per a la construcció del coneixement escolar.
Per a això, i en segon lloc, és necessari establir els procediments que permeten als estudiants, des del seu punt de partida, construir el coneixement dels conceptes propis de la geografia, la història i les ciències socials i que són els següents:
Percepció de l'espai: percepció subjectiva dels espais privats i públics. Percepció avaluativa de l'entorn local i de llocs llunyans.
Estudi i tabulació de les opinions personals i col·lectives sobre l'espai (formes, funcions, activitats).
Anàlisi de les informacions que sobre llocs apareixen en els mitjans de comunicació (imatges, estadístiques, documents cartogràfics o textos literaris).
L'escala. Delimitació territorial del problema seleccionat, perquè l'escala d'anàlisi siga la correcta.
Ús dels mapes.
Expressió dels resultats de l'anàlisi social i territorial. La simbolització cartogràfica. El rigor de les mesures i l'ordenació estadística de les dades.
El mètode de reconstrucció històrica: la seua necessitat i validesa. Paper que complix en este procés l'aportació interpretativa de l'historiador. Paper i ús de les fonts.
Resolució de problemes concrets: obtenció de la informació necessària. Formulació d'hipòtesi i exposició de conclusions en treballs de síntesi; informes orals o escrits.
Diacronia històrica:
Coneixement de les diferents duracions temporals i dels processos de canvi i ritmes de desenrotllament diferents.
Importància dels canvis i la seua relació amb els elements que queden més estables o inalterats, identificant diferents processos històrics.
Les tècniques de mesurament temporal al servici de la comprensió del temps: eixos cronològics, diagrames temporals.
Incidència dels factors individuals i de grup en l'explicació dels fets històrics.
El coneixement de les fonts i les seues característiques: utilitat i limitacions.
Maneig de tècniques d'interpretació (orals, icòniques, escrites, gràfiques, estadístiques, etc.), sense separar la tècnica com una cosa generalitzable fora del context concret del seu ús en la interpretació d'un fet històric determinat.
Anàlisi de les característiques específiques de les fonts d'informació actuals, com són els mitjans de comunicació.
El treball en grup. Els debats en grup xicotet i gran. Les posades en comú. Característiques i utilitat en relació amb el treball i la reflexió individual.
Primer curs
I. La Terra i els mitjans naturals.
1. El planeta Terra.
La Terra, planeta del Sistema Solar.
Els moviments de la Terra i les seues conseqüències.
La representació de la Terra. Mapes i imatges.
2. Els elements del medi natural.
La composició de la Terra. Les plaques terrestres i la seua distribució. Continents i oceans.
El relleu terrestre. Les grans unitats del relleu dels continents i la seua distribució. El relleu dels fons oceànics.
L'atmosfera i els fenòmens atmosfèrics. Els climes i el seu repartiment geogràfic.
Els sers vius: la vegetació, el sòl i els animals. Les aigües continentals.
3. Els medis naturals i els recursos. La seua distribució geogràfica.
Els medis naturals en relació amb el seu maneig pels grups humans.
Els medis humits, les regions polars, les tundres, el bosc boreal, les muntanyes alpines i els deserts.
Els boscos tropicals i les sabanes. Els medis temperats, amb especial referència als medis temperats d'Europa i d'Espanya.
El medi mediterrani: el bosc i els ecosistemes litorals.
Polítiques de conservació del medi terrestre i marí: parcs naturals i reserves marines. L'Albufera, els Columbrets i Tabarca.
4. Els riscos naturals.
Els riscos climàtics. La Comunitat Valenciana: Inundacions, aridesa i erosió.
Els terratrèmols i les erupcions volcàniques.
II. Prehistòria i història antiga.
1. El procés d'hominització. La Prehistòria.
Paleolític. L'art rupestre llevantí. La Valltorta.
La revolució neolítica i l'edat dels metalls.
2. Les primeres civilitzacions històriques.
Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura
Les colonitzacions mediterrànies a la península Ibèrica. La cultura ibèrica en l'àmbit actual de la Comunitat Valenciana.
3. Grècia: fonaments de la cultura europea.
La polis. La democràcia grega.
L'hel·lenisme. Art i cultura.
4. La civilització romana: la unitat del món mediterrani.
La República i l'Imperi. Els pobles germànics.
El cristianisme. Art i cultura
5. La Hispània romana.
La romanització. La presència romana en terres valencianes.
El regne visigot.
Segon curs
I. Les societats humanes.
1. La població mundial.
La distribució geogràfica de la població mundial. Anàlisi crítica de les diferències individuals i col·lectives derivades de l'edat, sexe, cultura, raça, ètnia, etc.
La dinàmica de la població. Moviment natural i moviments migratoris.
Les estructures demogràfiques.
El creixement de la població. Les polítiques demogràfiques.
2. L'activitat econòmica de les societats.
El funcionament de l'activitat econòmica. Producció, intercanvi i consum.
Els agents econòmics.
Els factors productius. Recursos naturals, treball i capital.
Característiques de l'activitat econòmica. L'economia europea i l'economia espanyola.
Societat i economia de la informació.
3. L'organització de les societats.
L'estructura de la societat. Estratificació social. La divisió tècnica i social del treball.
La dinàmica de la societat. Els processos de canvi i conflicte social.
Principals característiques de la societat europea i de la societat espanyola.
La diversitat cultural dels grups humans.
4. L'organització política de les societats.
L'Estat com a entitat política i geogràfica. Organitzacions subestatals i supraestatals.
Els règims polítics. Estats democràtics, dictadures i altres Estats no democràtics.
El mapa polític d'Espanya. El mapa de la Unió Europea.
El mapa polític del món. L'Organització de les Nacions Unides.
II. Edat mitjana.
1. El trànsit a les societats medievals: Aportacions d'Orient i Occident.
Bizanci i l'Islam.
L'imperi de Carlemany. El naixement d'Europa.
Art i cultura.
2. L'Europa feudal.
El feudalisme. Senyors, clergues i llauradors.
El ressorgiment de les ciutats. Burgesia i organització gremial.
3. Europa del segle XI al XV.
Expansió i crisi.
L'art romànic i l'art gòtic.
4. La península Ibèrica en l'edat mitjana: l'Àndalus.
Evolució política, econòmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. Els regnes de taifes en l'àmbit actual de la Comunitat Valenciana.
Cultura i art.
5. La Península Ibèrica en l'edat mitjana: els regnes cristians.
Reconquista i repoblació. Les institucions polítiques.
Jaume I i Jaume II. El Regne de València. El gòtic valencià.
Espanya, punt de trobada de cultures: cristians, musulmans i jueus.
Tercer curs
I. Els espais geogràfics.
1. Les actuacions de la societat sobre els medis naturals. Espais geogràfics i activitats econòmiques.
Les relacions entre naturalesa i societat. La formació dels espais geogràfics.
Les activitats agràries. Tipus principals. L'activitat pesquera. Els paisatges agraris i el seu repartiment geogràfic.
Les fonts d'energia, les matèries primeres i la indústria. La seua distribució geogràfica. Els espais industrials.
Els servicis, el comerç, els transports i les comunicacions. El turisme. Els espais comercials. Les xarxes de transport i comunicacions en el món.
Els espais d'oci.
Els problemes derivats de la sobreexplotació del medi natural. Les conseqüències mediambientals de les activitats humanes. Les crisis mediambientals.
2. La ciutat com a espai geogràfic.
El poblament humà. Poblament rural i poblament urbà. La rururbanització.
La ciutat. Les activitats urbanes. L'espai interior de les ciutats. La diversitat de les estructures urbanes. Anàlisi de les ciutats d'Alacant, Castelló i València.
El creixement espacial de les ciutats. Conurbacions i megalòpolis. La urbanització del territori.
Els problemes urbans.
3. L'espai geogràfic espanyol.
Les grans unitats físiques. Les regions naturals. Els problemes ambientals a Espanya.
La població espanyola. La població de la Comunitat Valenciana. Anàlisi crítica de les diferències individuals i col·lectives derivades de l'edat, sexe, cultura, raça, ètnia, etc.
Les activitats econòmiques. La modernització de les activitats agràries i la reestructuració de la indústria. El desenrotllament dels servicis. Les ciutats espanyoles i el procés d'urbanització.
Agricultura, indústria i servicis a la Comunitat Valenciana.
L'organització territorial de l'Estat en la Constitució de 1978. L'organització autonòmica de l'Estat.
El paper dels recursos físics i humans, de l'evolució històrica i del desenrotllament econòmic contemporani en l'articulació del territori.
La diversitat geogràfica d'Espanya: estudi geogràfic de la Comunitat Valenciana.
4. L'espai món i els seus problemes.
Un món progressivament interrelacionat. Els efectes de la mundialització. La formació d'un espai geogràfic mundial. Els problemes del món actual vistos des d'una perspectiva geogràfica.
El creixement de la població i l'evolució dels recursos.
Les desigualtats socioeconòmiques i ambientals. Les relacions Nord-Sud.
Els conflictes polítics en el món actual.
La diversitat geogràfica del món. Estudis de grans conjunts regionals i d'alguns estats, amb especial atenció a Europa i Iberoamèrica.
Quart curs
I. L'edat moderna.
1. El naixement de l'estat modern.
El Regne de València en el segle XV.
Els Reis Catòlics.
L'expansió europea: les illes Canàries i el descobriment d'Amèrica.
2. Renaixement i Reforma.
Humanisme i crisi religiosa.
L'Europa de Carles V i la monarquia hispànica de Felip II.
3. L'Europa del Barroc.
Transformacions polítiques i econòmiques. L'Europa de Westfàlia.
El Regne de València entre les germanies i l'expulsió dels moriscos.
El Segle d'Or espanyol. L'art barroc valencià.
4. El Segle de les Llums.
El despotisme il·lustrat i el parlamentarisme anglés.
La Il·lustració valenciana.
El reformisme borbònic a Espanya i Amèrica.
La Guerra de Successió i el final del foralisme valencià.
II. Edat contemporània.
1. Crisi de l'Antic Règim. El liberalisme.
La Revolució Francesa. Restauració i revolucions liberals.
La independència dels EUA i de l'Amèrica espanyola.
2. La revolució industrial.
Les transformacions econòmiques i socials: L'auge de la burgesia.
El moviment obrer.
3. Espanya en el segle XIX.
Crisi de l'Antic Règim: guerra i revolució.
La construcció de l'estat liberal. La Restauració.
L'expansió econòmica valenciana de final del segle XIX.
Art i cultura del segle XIX.
El modernisme valencià i la pintura impressionista.
4. L'època de l'imperialisme.
Nacionalisme i expansió colonial.
La Primera Guerra Mundial. La Pau de París.
La cultura europea del segle XIX.
5. El període d'entreguerres.
La Revolució Russa.
La Gran Depressió i l'ascens dels totalitarismes.
Art i cultura en el segle XX.
6. Espanya en el primer terç del segle XX.
Regnat d'Alfons XIII. La II República. La Guerra Civil.
III. El món actual.
1. La Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències.
El nou orde internacional. L'ONU.
La Guerra Freda i la descolonització.
2. El món occidental.
L'hegemonia dels EUA.
La construcció de la unitat europea.
3. El món comunista.
L'URSS i les democràcies populars. Situació actual de l'Europa de l'Est.
Xina: del maoisme a l'actualitat.
4. Espanya durant el franquisme.
El règim polític i les relacions internacionals.
Evolució econòmica i social. L'oposició política i sindical.
5. L'Espanya democràtica.
La transició. La Constitució de 1978 i l'Estat de les Autonomies. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Els governs democràtics i la integració a Europa.
6. La cultura a la Comunitat Valenciana en el segle XX.
Criteris d'avaluació
Primer cicle
1. Identificar i localitzar els principals trets físics (clima, relleu, vegetació i aigües) que configuren grans unitats paisatgístiques de la Comunitat Valenciana, del territori espanyol i del planeta, i explicar, a través de l'anàlisi de casos significatius, les interaccions entre les condicions mediambientals i les principals activitats humanes (explotació agrària, turisme, traçat de xarxes de comunicació...).
Es tracta d'avaluar si l'alumnat és capaç de reconéixer i localitzar grans unitats paisatgístiques, així com el grau d'explicació conceptual que posseïx sobre les interaccions que es produïxen entre les condicions mediambientals i les principals activitats humanes.
Així, en un primer nivell, l'alumnat reconeixerà que hi ha diferents elements que configuren un paisatge, i identificarà la majoria d'estos. Un segon nivell consistirà a interpretar relacions binàries d'estos elements (per exemple, entre humitat i vegetació). Un tercer nivell consistirà a augmentar el nombre de variables manejades (com ara clima, sòls i formes del terreny en la delimitació d'alguns cultius). Finalment serà capaç d'elaborar hipòtesis sobre les diverses interaccions en un sistema ecogeogràfic, on l'acció humana té un paper rellevant.
2. Identificar algunes zones del territori valencià, espanyol i mundial, en les quals és possible vore inestabilitats o alteracions de l'equilibri mediambiental, conseqüència de l'actuació del ser humà (explotació abusiva de recursos, rebutjos urbans i industrials...) o d'altres forces del medi ecogeogràfic (terratrèmols, huracans...).
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a valorar l'acció humana com un component més del paisatge geogràfic, analitzant els efectes positius i negatius que genera, així com saber comparar els efectes de l'actuació humana en relació amb altres factors (volcans, inundacions,...), i aprendre a conviure amb situacions potencials de risc, i això significa considerar que el ser humà pot pal·liar els efectes d'un cicló, d'un terratrèmol o d'una epidèmia. Així, un últim nivell consistirà en l'anàlisi que realitza l'alumnat sobre les mesures que pren el ser humà respecte d'una política mediambiental, valorant tant els costos socials i ecològics com també les inversions econòmiques.
3. Utilitzar els models del creixement demogràfic i el coneixement de la distribució de la població a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al planeta, per a analitzar alguns exemples representatius de les tendències migratòries i els problemes de superpoblació i envelliment del món actual.
Este criteri pretén avaluar el coneixement dels estudiants sobre la desigual distribució de la població. Es tracta també d'avaluar la utilització que fan d'estos coneixements per a explicar els problemes, els contrastos i les perspectives demogràfiques que hi ha a l'actualitat. La conceptualització de la distribució dels sers humans en territoris de diversa escala és complexa. Per a això cal saber treballar amb magnituds superficials i poblacionals en un temps concret. La correlació d'estes variables permet establir una gradació en els nivells de conceptualització de l'alumnat, des de la simple relació habitants/km2 fins a la definició més precisa de la superfície (grandària i situació), de la població (activitats, sexe, edat) i del temps (conjuntura històrica).
4. Identificar, localitzar i diferenciar els principals sistemes d'explotació dels recursos naturals i les activitats econòmiques. Caracteritzar els principals sistemes econòmics i utilitzar eixa diferenciació per a analitzar l'escassetat d'aliments en alguna regió o país subdesenrotllat, així com alguns problemes de la nostra agricultura.
Es tracta d'avaluar si els alumnes reconeixen els trets fonamentals dels principals sistemes d'explotació dels recursos naturals i de les activitats econòmiques, i si utilitzen estos conceptes per a analitzar els problemes més destacats de la nostra economia.
5. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida.
Es tracta de completar la percepció inicial obtinguda del planeta Terra en l'Educació Primària, incorporant elements de major abstracció i complexitat respecte del sistema solar i el conjunt de l'espai.
6. Utilitzar els distints tipus d'imatges i altres representacions de l'espai terrestre. Localitzar en mapes llocs i espais concrets. Conéixer la distribució de les plaques continentals, oceans i estats. Orientar-se i calcular distàncies. Elaborar croquis i gràfics.
Amb este criteri es pretén comprovar que els alumnes han adquirit una certa experiència en l'anàlisi de distints tipus de fonts d'informació i si són capaços d'usar convenientment els seus coneixements quan s'apliquen a situacions diferents.
7. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures corresponents a l'àmbit espanyol, i situar-los cronològicament i geogràficament, atenent especialment els pobles, societats i cultures que es desenrotllen en l'àmbit actual de la Comunitat Valenciana durant la prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecollatí.
Este criteri pretén avaluar capacitats de comprensió de les societats i processos històrics, però aplicant eixos coneixements a l'estudi de la història pròpia, per a reconéixer, explicar i valorar la diversitat i riquesa del nostre patrimoni històric, arqueològic, artístic, lingüístic i institucional, per mitjà de l'anàlisi d'alguns vestigis dels principals pobles i cultures que van tindre lloc a la nostra actual comunitat i en el territori espanyol i valorar les seues aportacions a èpoques posteriors.
8. Identificar els trets propis de les diferents societats estudiades: Bizanci, Islam i cristiandat europea medieval i utilitzar un coneixement bàsic d'estes per a establir les fases del seu desenrotllament intern i per a comprendre els seus vestigis. Expressar de forma cronològica tant l'evolució interna com la seua ubicació en un context temporal més ampli.
Es tracta d'avaluar si són capaços de tindre una idea de síntesi dels elements que constituïxen una societat concreta, i si poden interpretar els fets i els personatges d'esta. De la mateixa manera cal comprovar si utilitzen correctament la cronologia per a situar les dites societats en diferents escales temporals. I també establir diferències o similituds importants entre elements propis de dos societats, a fi de guiar la busca d'explicacions a la constitució de societats diferents en el temps i en l'espai, entendre les diferències entre societats primitives i desenrotllades i comprendre els grans canvis.
9. Distingir les distintes duracions temporals dels fets i processos històrics i utilitzar els conceptes temporals amb propietat, tant la duració, com la simultaneïtat, el canvi, els ritmes del canvi, la regressió, el desenrotllament, l'estancament... diferenciant el temps i el canvi del seu mesurament cronològic durant l'edat mitjana en la península ibèrica.
Es tracta, d'una banda, d'avaluar si comprenen les diferències entre l'estudi de processos temporals i el seu mesurament cronològic.
Com que este és un aprenentatge difícil ha d'escalonar-se al llarg de tota l'etapa, augmentant les dificultats de forma gradual. Es tracta primer de saber si comprenen la duració de fets de temps curt. D'igual forma s'aprendrà primer la simultaneïtat dels fets per a passar després a la comprensió de canvis puntuals.
10. Identificar els elements bàsics en la caracterització d'una societat especialment la de l'Europa feudal fins a l'aparició de l'estat modern i les relacions que hi ha entre ells per a explicar les seues manifestacions. Comparar elements comuns a diferents societats de tipus econòmic, social, polític, artístic..., i establir semblances i diferències significatives quan en tinguen.
Es tracta d'avaluar la capacitat que els alumnes i les alumnes posseïxen per a identificar aspectes bàsics de les diferents societats històriques com són les formes de produir o els grups socials, institucions polítiques, lleis, manifestacions artístiques, creences, etc., i per fi si establixen relacions adequades entre els distints elements o variables per tal d'explicar els fets i accions que es produïxen. Este aprenentatge exigix també un escalonament de les dificultats, partint inicialment de la relació de dos variables a explicacions més complexes.
11. Identificar, analitzar i valorar la divisió tècnica i social del treball i les seues conseqüències socioeconòmiques. Conéixer la dinàmica de la societat i l'organització del món laboral, amb especial referència a Europa i a Espanya.
Es tracta de conjugar, tant en el pla geogràfic com en l'històric, el paper de la divisió tècnica i social del treball en l'organització de les societats, des del paper de la dona en la societat fins a les diferències socioeconòmiques dels grups socials estamentals o de les classes socials.
12. Identificar i localitzar els estats del món. Interpretar mapes polítics. Conéixer l'organització politicoadministrativa de l'Estat espanyol, el mapa polític d'Espanya i de la Unió Europea.
Es tracta de completar la informació que s'ha anat coneixent al llarg de l'Ensenyança Primària i la que s'obté periòdicament dels mitjans de comunicació per a reforçar la localització i el coneixement de les tipologies de l'organització política dels diferents estats mundials, amb especial incidència en l'àmbit occidental, Europa i Espanya.
13. Percebre la transcendència dels aspectes culturals de les edats antiga i mitjana, i la seua contribució a la riquesa del nostre patrimoni historicoartístic.
Iniciar l'estudi dels aspectes bàsics de la literatura i l'art medieval com a fonament cultural del món modern i com a base per a la construcció de la consciència de defensa del patrimoni historicoartístic.
Tercer curs
1. Localitzar i caracteritzar els principals espais agraris, industrials i centres de producció de matèries primeres i fonts d'energia a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, analitzant els interessos econòmics, socials i polítics i les relacions d'intercanvi que s'establixen entre països desenrotllats i subdesenrotllats en el comerç d'estos productes.
Este criteri pretén avaluar en primer lloc si els alumnes i les alumnes distingixen les característiques dels distints tipus d'espais econòmics. En segon lloc, el nivell de localització que van adquirint.
Per a això és factible diferenciar un primer moment, on tan sols saben localitzar els espais econòmics en relació a uns altres. Un segon nivell serà el resultant d'entendre relacions de comunicació, concentracions demogràfiques, formes del terreny. Un tercer grau serà aquell on l'alumnat sàpia combinar l'explicació en dos diferents escales: els espais industrials o agrícoles en una comarca de la Comunitat Autònoma i la seua integració en un context territorial més ampli (mercat estatal o especialització continental). Finalment, és factible que sàpia realitzar una explicació on plantege un model d'àrees especialitzades i relacions desiguals d'intercanvi, cosa que genera diferents graus de desenrotllament.
2. Identificar i diferenciar àrees funcionals i socials heterogènies en un conjunt urbà de la Comunitat Valenciana, analitzant diverses conjuntures històriques.
Es tracta d'avaluar la seua capacitat per a delimitar territorialment conceptes dinàmics: urbanització, segregació social, periurbanització, àrees d'influència, centre comarcal, centres històrics... És possible amb este criteri avaluar les actituds d'observació de l'entorn pròxim per part de l'alumnat (percepció subjectiva de la ciutat), a fi d'analitzar contrastos entre percepcions subjectives i arguments de l'alumnat en les seues actituds d'anàlisi dels agents urbans que actuen en la ciutat, valorant la importància del fet que els arguments exposats es contextualitzen en teories explicatives. Per a això és possible diferenciar un primer nivell on l'alumnat és capaç d'analitzar la seua pròpia percepció estructural de l'espai urbà, comparant-la amb altres (les dels seus companys, la que apareix en els mitjans de comunicació...). En un segon estadi serà capaç de conceptualitzar les característiques bàsiques del fet urbà, tant des d'un llenguatge verbal, com en codis cartogràfics (plans i mapes), estadístics (índexs de funcionalitat, concentracions urbanes), i icònics (imatges o fotos de ciutats). En un tercer nivell serà capaç de llegir en el pla urbà els diferents usos i funcions, relacionant-los amb les conjuntures històriques més significatives. Un quart nivell consistix a delimitar les àrees funcionals (financeres, industrials, esportives...) i socials (barris rics, pobres, immigrants...), així com la difusió del procés urbà (sistemes de ciutats, àrees periurbanes, metròpolis). Entendre, en l'actualitat, el significat del fenomen urbà que consistix en una activitat complexa, on la conceptualització és també extremadament complicada. En conseqüència, s'ha de treballar amb una seqüenciació temporal adequada.
3. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures corresponents a l'àmbit espanyol, i situar-los cronològicament i geogràficament, atenent especialment els pobles, societats i cultures que s'han desenrotllat en l'àmbit actual de la Comunitat Valenciana.
Amb este criteri es pretén comprovar la capacitat de comprensió de la dimensió intercultural de les societats, adquirida a través de l'evolució històrica de pobles i cultures que, en molts casos, perviuen als nostres dies, com ocorre amb el poble gitano. L'alumnat ha de ser capaç de reconéixer, explicar i valorar la diversitat cultural i la riquesa del nostre patrimoni històric, arqueològic, artístic, lingüístic i institucional, per mitjà de l'anàlisi de les aportacions dels principals pobles i cultures que s'han desenrotllat a la nostra actual comunitat i en el territori espanyol.
4. Localitzar la jerarquia urbana i els grans eixos de comunicació i transport a la Comunitat Valenciana i a Espanya, i caracteritzar-los com a instruments determinants de l'organització econòmica i política de l'espai i com a manifestació d'importants contrastos regionals en el territori espanyol.
Amb este criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes tenen una representació clara del sistema urbà i de la xarxa principal de transports que vertebra la Comunitat Valenciana i el territori espanyol, així com si reconeixen que en eixa organització hi ha regions o àrees territorials molt diferenciades pel seu paper i importància.
5. Identificar i localitzar les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, així com els principals països i àrees geoeconòmiques i culturals del món, analitzant els principals problemes del món actual (els desequilibris i desigualtats en el desenrotllament que hi ha entre eixos territoris).
Este criteri pretén avaluar la capacitat dels alumnes i les alumnes per a localitzar en els seus respectius mapes polítics les comunitats autònomes espanyoles, els Estats europeus i els grans països i àrees geoeconòmiques del món. Al mateix temps es tracta també de comprovar la seua capacitat per a analitzar alguns exemples representatius de les diferències (fonamentalment demogràfiques i econòmiques) que distingixen entre si les comunitats autònomes espanyoles i els Estats europeus, així com alguns exemples de les desigualtats que separen els països desenrotllats i subdesenrotllats.
6. Analitzar i valorar críticament l'existència en la nostra societat actual d'una divisió tècnica, social i sexual del treball, identificant la influència de l'organització econòmica general i els seus trets cada dia més interdependents. Aplicar este coneixement a l'anàlisi de conflictes socioeconòmics d'actualitat.
Cal avaluar si l'alumnat analitza els conflictes de la societat actual des de coordenades àmplies i posant en relació distints factors; de la mateixa manera cal constatar si valora el caràcter general dels conflictes, inclús amb trets particulars i, en conseqüència, si comprén els amplis moviments de lluita que traspassen en moltes ocasions les fronteres locals o nacionals.
7. Entendre i explicar el paper d'Espanya en el món, en especial la seua relació amb Europa i Amèrica.
Es tracta d'avaluar la competència dels alumnes i de les alumnes en la localització d'Espanya en un context més ampli: la situació respecte a Europa, Àfrica i Amèrica. També es tracta d'avaluar la comprensió dels diferents projectes econòmics i socials en què participa Espanya: Comunitat Europea, Comunitat de Països Iberoamericans, Organització de l'Atlàntic Nord... En tots estos casos han de diferenciar què significa el projecte espacial i quin és el resultat territorial.
8. Identificar els principals agents i institucions econòmics, així com les funcions que exercixen en el marc d'una economia internacional cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'alguns problemes de la societat actual.
Amb este criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes són capaços de reconéixer el funcionament bàsic de la vida econòmica: producció i consum, sector públic i sector privat, mercat, organismes de regulació i control, així com l'aplicació d'estos conceptes a la seua realitat quotidiana (inflació, desocupació, cost de vida, consum).
9. Utilitzar el mapa topogràfic com a instrument d'informació i anàlisi sobre el territori, i interpretar i elaborar signes i símbols cartogràfics, així com les tècniques estadístiques i les gràfiques necessàries, i usar-los com a mitjà per a comunicar determinades informacions.
Amb este criteri es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes han adquirit una certa experiència en l'anàlisi de distints tipus de fonts d'informació, així com si han aprés, en un nivell mínim, a analitzar críticament esta informació i són capaços de distingir les que són dades objectives del que són opinions de qui dóna la informació. Per a poder avaluar adequadament estes capacitats és necessari evitar les distorsions que ocasionaria el coneixement previ del tema concret sobre el qual versa la tasca.
10. Obtindre informació rellevant, explícita i implícita, a partir de diverses fonts d'informació de distint tipus (documents escrits, objectes, materials, imatges, obres d'art, gràfics, mapes, etc.) sobre un tema no estudiat prèviament, però en l'anàlisi del qual es poden aplicar coneixements bàsics i tècniques d'interpretació de fonts utilitzades en altres contextos.
Es tracta d'avaluar si l'alumnat usa convenientment els seus coneixements quan els aplica a situacions diferents. Ha d'aplicar no sols els seus coneixements sobre el treball amb fonts sinó també els aprenentatges sobre l'anàlisi social: diferents variables que han de considerar, la interrelació entre estes, la influència de les intencions dels subjectes en els resultats, la valoració crítica de dades i opinions, etc.
11. Dissenyar i dur a terme, amb l'ajuda del professorat, una senzilla investigació de caràcter descriptiu sobre algun fet de la vida quotidiana o algun tema local, abordant tasques d'indagació directa (treballs de camp, enquestes, entrevistes, anàlisi de premsa, fonts primàries, etc.) i comunicar de forma intel·ligible els resultats de l'estudi.
Este criteri tracta d'avaluar en quina mesura els alumnes i les alumnes són capaços de plantejar-se i realitzar en termes acceptables un xicotet treball d'investigació. El fet important en este cas és l'autenticitat i el rigor de la investigació i no tant la rellevància del tema; per a això el treball haurà d'implicar una indagació directa, és a dir, no haurà de basar-se exclusivament en la consulta de bibliografia, encara que esta siga important en ocasions.
12. Elaborar informes i participar en debats sobre temes de l'àrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la informació obtinguda amb rigor i manifestant en les seues opinions actituds de tolerància i solidaritat.
Este criteri té per objecte assegurar que els alumnes i les alumnes són sensibles a problemes socials presents en la seua vida quotidiana com ara l'existència de col·lectius desfavorits, la discriminació per raons de sexe, d'origen i els problemes o actituds que afecten especialment els joves i els aborden amb actituds solidàries i tolerants, així com amb rigor en el tractament de la informació.
13. Elaborar algun tipus d'informe, no excessivament complex, on s'explicite clarament la metodologia emprada, les seues diferents fases i les fonts a què s'ha recorregut, explicant al mateix temps les conclusions obtingudes i els problemes ètics plantejats.
Este criteri permetrà conéixer el seu grau d'autonomia en relació al mètode de treball utilitzat en l'aula, a l'ús d'estratègies i a les diferents destreses adquirides per a l'anàlisi, desenrotllament i síntesi, de textos o problemes.
Quart curs
1. Analitzar els canvis de mentalitats que caracteritzen la Modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i la Reforma.
Interessa la comprensió dels processos de transició, valorant l'ús de l'anàlisi multicausal i les interrelacions entre les diverses variables, especialment quan intervenen estructures politicoinstitucionals diferents entorn de fenòmens col·lectius de pensament i creences.
2. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l'Estat modern, i destacar els fets més rellevants en el procés temporal de la monarquia hispànica.
Es tracta, primerament, de saber si comprenen els fenòmens de més duració fins a arribar a processos de llarga duració, recolzant-se en les diferents mesures del temps, fonamentalment les cronològiques, distingint fets i moments en l'estat modern. D'igual forma s'aprendrà primer la simultaneïtat dels fets per a passar després a la comprensió de canvis puntuals fins a arribar a comprendre els processos més complexos, com ara les transicions d'una societat a una altra.
3. Valorar la importància de l'ampliació del món conegut, subratllant el protagonisme dels pobles ibèrics.
Consistix a identificar els grans trets de canvis importants en el desenrotllament de les societats europees d'Antic Règim en la seua relació amb altres àmbits. Així, la formació de l'estat modern i en especial de la monarquia hispànica i la seua presència a Amèrica i Europa.
Es tracta de parar atenció en grans processos de canvi, extensos tant en l'àmbit temporal com espacial i de repercussions considerables en tots els ordes: econòmic, social, polític, cultural... Relacionar àmbits espacials diferents i cultures molt desiguals, jugant al mateix temps amb moltes variables, cosa que ens permetrà avaluar el desenrotllament de l'aprenentatge històric en general. La naturalesa dels fets estudiats permetrà també avaluar el desenrotllament de l'esperit crític respecte de la valoració dels canvis històrics i la seua relació amb la idea de progrés.
4. Representar gràficament el desenrotllament cronològic de diferents processos de canvi al llarg de la història, tant d'algun aspecte concret com d'elements bàsics de la vida en les distintes societats històriques: econòmics, polítics, artístics i culturals en general.
Es tracta d'avaluar si són capaços d'ordenar cronològicament fets i processos històrics. Comprovar si utilitzen adequadament les tècniques de representació del temps històric: eixos cronològics, gràfics temporals, talls horitzontals, etc., i avaluar si són capaços també d'utilitzar estes expressions gràfiques per a obtindre al seu torn informació sobre els dits processos.
5. Identificar els elements bàsics en la caracterització d'una societat i les relacions que hi ha entre ells per a explicar les seues manifestacions. Comparar elements comuns a diferents societats de tipus econòmic, social, polític, artístic..., i establir semblances i diferències significatives quan en tinguen, especialment en el cas de les revolucions burgeses i la seua incidència en la transformació de les societats.
Es tracta d'avaluar la capacitat que els alumnes posseïxen per a identificar aspectes bàsics de les diferents societats històriques com són les formes de produir o els grups socials, institucions polítiques, lleis, manifestacions artístiques, creences, etc., i per fi si establixen relacions adequades entre els distints elements o variables a fi d'explicar els fets i accions que es produïxen. Este aprenentatge exigix també un escalonament de les dificultats, passant de la relació de dos variables a l'explicació multicasual dels fets històrics, tenint en compte, així mateix, la importància de les intencions dels subjectes (singulars o col·lectius). I també establir diferències o similituds importants entre elements propis de dos societats, a fi de guiar la busca d'explicacions a la constitució de societats diferents en el temps i en l'espai, entendre les diferències entre societats primitives i desenrotllades i comprendre els grans canvis.
6. Identificar i situar cronològicament i geogràficament algunes de les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en el present segle, i valorar críticament els interessos de les grans potències i els grups socials i la seua incidència en els fets estudiats. Aplicar este coneixement a la comprensió d'alguns dels problemes internacionals més destacats de l'actualitat.
Es tracta d'avaluar si són capaços d'analitzar, de forma general i usant les fonts pròpies de la història més recent, alguns esdeveniments del panorama mundial en el segle XX, on estiguen implicats diversos països o blocs de països, i que tinguen repercussions en la realitat internacional actual. Es tracta de comprovar si miren el món actual com una comunitat cada vegada més interdependent, on els seus canvis, fins i tot locals, afecten la resta dels països en major o menor grau, i també, si utilitzen de forma adequada fonts molt característiques del temps recent: les que proporcionen els mitjans de comunicació (escrits, orals, gràfics, etc.), amb un desplegament tecnològic important i una incidència poderosa en la configuració de l'opinió pública.
7. Identificar i analitzar les principals transformacions (demogràfiques, econòmiques, socials, polítiques i ideològiques) experimentades per la societat espanyola des de la II República fins ara.
Es tracta d'avaluar la capacitat dels alumnes per a analitzar, de forma general, el canvi global produït en la societat espanyola en els últims cinquanta anys. L'anàlisi haurà de realitzar-se preferentment a partir d'estudis de l'actual Comunitat Valenciana en relació amb l'Estat espanyol i amb la realitat internacional.
8. Subratllar la transcendència de la construcció europea i la participació d'Espanya en este procés.
Es tracta de comprovar si els estudiants coneixen els elements o factors que van impulsar la creació de la Unió Europea, així com la seua estructura actual i el seu funcionament, identificant aquells factors que van impulsar el desenrotllament de les institucions comunitàries, reconeixent alguns fets rellevants del procés i situant-los cronològicament.
9. Reconéixer en la Constitució Espanyola les institucions polítiques bàsiques actuals, en especial els organismes de representació democràtica. Valorar el paper de les institucions democràtiques espanyoles tant en el context de la seua política interna com en relació amb la Comunitat Europea i amb els països iberoamericans.
Avaluar la comprensió del funcionament de les societats democràtiques i dels organismes i institucions que empren per a ordenar les relacions entre individus i grups. Comprovar si s'entén l'ordenament constitucional espanyol en línies generals i les seues relacions amb àmbits polítics més amplis, fonamentalment aquells amb què establix relacions històriques estretes.
10. Identificar i analitzar la riquesa i varietat de la creació científica i artística en el món actual, i valorar l'impacte que tot això té sobre la vida dels individus.
Es pretén comprovar si l'alumnat entén en els seus justos termes els avanços científics i tecnològics en relació amb la vida social, tenint en compte tant els seus avantatges com els seus possibles inconvenients derivats de l'ús i de les finalitats d'estes aportacions i del seu cost, així com el seu abast per a millorar les condicions de vida de totes les capes de la població. Valorar les enormes possibilitats que la varietat de tendències artístiques oferix a la nostra societat, així com la seua difusió a través de la comunicació social i en especial del món de l'educació.
11. Percebre la transcendència dels aspectes culturals en les edats Moderna i Contemporània i la seua contribució a la riquesa del nostre patrimoni històric i artístic.
Avançar en l'estudi de les arts tradicionals i de l'aparició i desenrotllament de nous llenguatges estètics de manera que s'aprofundisca críticament en la consciència de protecció del patrimoni heretat i en el respecte a la pluralitat de concepcions i realitzacions estètiques dels sers humans.
Educació Secundària Obligatòria
Educació Física
Introducció
La societat actual és conscient de la necessitat d'incorporar a la cultura i a l'educació bàsica dels seus ciutadans aquells coneixements, destreses i capacitats que, relacionats amb el cos i l'activitat motriu, contribuïxen al desenrotllament personal i a una millor qualitat de vida.
L'àrea d'Educació Física s'encarrega d'ordenar i transmetre estos coneixements, destreses i capacitats. El cos i el moviment constituïxen els eixos bàsics de l'acció educativa en esta àrea.
Des d'una concepció unitària de la persona, el moviment adquirix, junt amb el valor funcional, adaptatiu i instrumental que se li atribuïx, un valor expressiu i significant. En conseqüència, l'acció educativa exercida des d'esta àrea ha de considerar tots els elements que s'integren en la conducta motriu: perceptius, expressius, comunicatius, cognoscitius, afectius, relacionals i d'execució.
L'àrea d'Educació Física ha de procurar l'adquisició d'aprenentatges i el desenrotllament d'aquelles capacitats que perfeccionen i augmenten les possibilitats de moviment dels alumnes, milloren el seu nivell d'habilitat motriu, faciliten el coneixement i la comprensió de la conducta motriu com a organització funcional i significant del comportament humà i permeten assumir actituds, valors i normes en relació amb el cos i amb el moviment.
L'adquisició i el desenrotllament d'estos aprenentatges i capacitats han d'estar vinculats a la pròpia experiència motriu de la persona i no poden aïllar-se del propi coneixement corporal. Però l'experiència motriu deu, no sols propiciar l'exploració de les pròpies possibilitats d'acció, expressió, comunicació i relació per mitjà del moviment, sinó també afavorir la reflexió sobre la finalitat, el sentit i els efectes de l'acció mateixa, i l'acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres, ressaltant la importància de sentir-se bé amb el propi cos, atenent les seues necessitats i utilitzant-lo adequadament.
Les funcions que socialment han sigut assignades al moviment com a agent educatiu han sigut molt diverses; entre elles destaquen les següents:
Funció de coneixement, en la mesura que el moviment és un dels instruments cognoscitius fonamentals de la persona, tant per a conéixer-se a si mateixa com per a explorar i estructurar el seu entorn immediat. Per mitjà de l'organització de les percepcions sensomotrius es pren consciència del propi cos i del món que el rodeja.
Funció anatomicofuncional, millorant i incrementant les estructures anatòmiques i la capacitat motriu de la persona.
Funció estètica i expressiva, com a mitjà d'expressió i manifestació de la sensibilitat i de la capacitat creativa.
Funció comunicativa i de relació, en tant que la persona utilitza el seu cos i els seus moviments corporals per a relacionar-se amb els altres, no sols en el joc i en l'esport, sinó, en general, en qualsevol classe d'activitats físiques.
Funció higiènica, en la mesura que l'activitat física afavorix la conservació i la millora de la salut i l'estat físic, alhora que prevé determinades malalties i disfuncions.
Funció agonística, en tant que la persona, per mitjà del moviment corporal, pot mostrar la seua destresa, competir i superar dificultats.
Funció catàrtica i hedonista, en la mesura que les persones, per mitjà de l'exercici físic, s'alliberen de tensions, restablixen el seu equilibri psíquic i gaudixen de la seua corporalitat.
Funció de compensació, en tant que el moviment compensa les restriccions del medi i el sedentarisme habitual de la societat actual.
Cada una d'estes funcions, depenent de les intencions educatives preteses, ha tingut un pes diferent en el currículum escolar i, a partir d'elles, l'orientació que ha pres l'àrea d'Educació Física ha sigut molt diversa, podent-se diferenciar distints enfocaments:
L'esportiu, orientat cap a la pràctica de determinades activitats socials que suposen l'adequació i aplicació del moviment a una finalitat concreta.
El gimnàstic, orientat a la formació harmònica del cos, amb forts components estètics i higiènics.
El psicomotor i d'expressió corporal, que aborden el moviment com una activitat de l'organisme en la seua totalitat i com un medi per a desenrotllar capacitats de distints àmbits, no exclusivament el motor.
El de condició física, que perseguix el desenrotllament de les possibilitats anatomicofuncionals de la persona.
Cada un d'estos enfocaments ha originat activitats, tècniques de moviment, formes d'execució, mètodes i sistemes de treball, distints i específics per a cada cas.
L'àrea d'Educació Física ha de reconéixer esta pluralitat d'enfocaments i multiplicitat de funcions, donant cabuda a tot tipus de pràctiques i exercicis motors sempre que contribuïsquen a la consecució dels objectius generals de l'etapa i de l'àrea.
L'educació física ha d'atendre les demandes que la societat actual genera respecte al seu camp de coneixement. Estes demandes se centren, d'una banda, en l'atenció del cos, atenent la seua millora funcional, la imatge corporal i la salut; per un altra, en la utilització constructiva del temps d'oci per mitjà d'activitats físiques, recreatives i esportives.
L'esport, considerat com un subconjunt específic de conductes motrius, té el valor social de ser la forma més habitual d'entendre i practicar l'activitat física en el nostre context social i cultural. En general, la valoració social de la pràctica esportiva correspon a plantejaments competitius, selectius i restringits a una sola especialitat, que no sempre són compatibles amb les intencions educatives del currículum escolar. El que no vol dir que calga desterrar la competició de les pràctiques esportives, perquè esta té un alt valor motivador per a l'alumne, sempre que s'utilitze amb criteris estrictament educatius i vaja acompanyada de pràctiques que fomenten la col·laboració. L'esport en l'àrea d'Educació Física ha de tindre un caràcter polivalent i no discriminatori. Les pràctiques esportives haurien de plantejar-se a partir de les finalitats educatives i no en funció del resultat de l'activitat (guanyar o perdre), com un medi que afavorisca la participació activa i evitant qualsevol discriminació per raó de sexe, nivell d'habilitat o qualsevol altre tipus de diferències individuals.
L'àrea d'Educació Física ha de promoure i facilitar que els alumnes i les alumnes desenrotllen les seues potencialitats motrius, comprenguen significativament el seu propi cos, coneguen les seues possibilitats d'acció, expressió i relació corporal, dominen cert nombre d'habilitats motrius específiques de manera que, en el futur, puguen triar i practicar les més convenients per al seu desenrotllament personal en funció dels seus interessos i motivacions. Així mateix, l'educació física afavorirà que els alumnes adquirisquen hàbits que els permeten millorar les seues condicions de vida i salut, així com valorar i gaudir les possibilitats del moviment com a mitjà d'enriquiment, gaudi personal i de relació interpersonal, i adopten una actitud crítica davant dels fenòmens socials relacionats amb el món de l'esport i la cultura física.
Les grans modificacions que es produïxen en l'organisme al llarg del període evolutiu que es correspon amb l'Educació Secundària Obligatòria tendixen a millorar i augmentar les capacitats funcionals de l'organisme. Els alumnes se senten capaços de superar els seus actuals límits d'eficiència motriu i d'afrontar situacions més complexes. L'educació física contribuïx al desenrotllament d'estes potencialitats i promou l'adquisició d'habilitats i destreses motrius més complexes i acords amb les seues noves possibilitats i interessos. L'evolució biofisiològica de l'alumnat de Secundària permet un tractament més específic d'estes capacitats i habilitats motrius.
Estes modificacions afavorixen també que els adolescents es replantegen la imatge que tenen de si mateixos, més enllà de l'estructura i funcionalitat del seu organisme. Les experiències viscudes en relació amb el seu cos i per mitjà del moviment van configurant també el seu nivell d'autocofiança i autoestima i determinen el grau d'acceptació de la seua pròpia corporeïtat. L'educació física en esta etapa ha d'afavorir la formació d'una imatge ajustada de si mateix, de característiques i possibilitats personals i contribuir amb això a acceptar la realitat corporal, la pròpia i la dels altres, i millorar-ne l'autoestima.
És durant esta etapa quan s'accentuen les diferències biològiques de gènere, la qual cosa fa necessari evitar tota classe de discriminació entre sexes, en contra d'estereotips que han configurat un currículum ocult en educació física més identificat amb un model de cos masculí i amb atributs a ell associats: competitivitat, força, etc.
Per als alumnes i les alumnes d'esta etapa l'activitat física adquirix sentit no sols com un element de diversió, sinó també com un medi per a millorar la seua imatge davant de si mateixos i davant dels altres, per a augmentar les seues capacitats, per a ser més hàbils i eficaços, per a sentir-se millor, per a conservar i millorar la seua salut, per a superar reptes, per a integrar-se i fer-se acceptar dins del grup. Per això, durant esta etapa les activitats deixaran de tindre el sentit fonamentalment lúdic, per a seguir un tractament cada vegada més específic en el desenrotllament dels continguts, tant de condició física, amb una clara orientació cap a la salut, com de les habilitats específiques, on s'inclouen els jocs i esports, les qualitats motrius, les activitats en el medi natural i les activitats de ritme i expressió.
En l'Educació Secundària Obligatòria l'àrea d'Educació Física ha de contribuir a l'èxit dels objectius generals de l'etapa. Per a això, no és suficient desenrotllar les capacitats instrumentals i habituar-se a la pràctica continuada d'activitats físiques, sinó que és necessari, a més, vincular eixa pràctica a una escala d'actituds, valors i normes i al coneixement dels efectes que esta té sobre el desenrotllament personal. Esta àrea ha de contribuir també a la consolidació d'hàbits, valors i actituds que afavorisquen la salut i un millor nivell de qualitat de vida.
Objectius generals
L'ensenyança de l'Educació Física en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Conéixer i valorar els efectes beneficiosos, els riscos i les contraindicacions que té la pràctica habitual i sistemàtica d'activitats físiques en el seu desenrotllament personal i en la millora de les condicions de qualitat de vida.
2. Practicar de forma habitual i sistemàtica activitats físiques a fi de millorar les condicions de salut i la qualitat de vida.
3. Planificar i dur a terme activitats que permeten satisfer les seues pròpies necessitats, després d' avaluar de l'estat de les seues capacitats físiques i habilitats motrius tant bàsiques com específiques.
4. Realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física i les condicions de salut i qualitat de vida, fent un tractament discriminat de cada capacitat.
5. Millorar el rendiment motor per mitjà del condicionament i millora de les capacitats físiques i el perfeccionament de les seues funcions d'ajust, domini i control corporal, desenrotllant actituds d'autoexigència i superació.
6. Conéixer i practicar modalitats esportives individuals, col·lectives i d'adversari, aplicant els fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics en situacions de joc.
7. Ser conseqüent amb el coneixement del cos i les seues necessitats, adoptant una actitud crítica davant de les pràctiques que tenen efectes negatius per a la salut individual i col·lectiva, respectant el medi ambient i afavorint la seua conservació.
8. Participar, amb independència del nivell de destresa aconseguit, en activitats físiques i esportives, desenrotllant actituds de cooperació i respecte, valorant els aspectes de relació que tenen les activitats físiques i reconeixent com a valor cultural propi els esports i jocs autòctons que el vinculen a la Comunitat Valenciana.
9. Dissenyar i realitzar activitats fisicoesportives en el medi natural que tinguen poc impacte ambiental, contribuint a la seua conservació i millora.
10. Realitzar activitats esportives i recreatives amb un nivell d'autonomia acceptable en la seua execució.
11. Conéixer i utilitzar tècniques bàsiques de relaxació com a mitjà per a reduir desequilibris i alleujar tensions produïdes en la vida quotidiana i/o en la pràctica fisicoesportiva.
12. Valorar, dissenyar i practicar activitats rítmiques amb una base musical com a mitjà de comunicació i expressió creativa.
Continguts
Introducció
Atés, d'una banda, els conceptes, els procediments i les actituds que es generen des del camp d'acció i coneixement que correspon a esta àrea i, per un altra, les característiques dels alumnes d'esta etapa educativa, s'han fixat els continguts per a l'àrea d'Educació Física.
Estos continguts, diferenciats per cursos, s'estructuren a partir de determinats blocs, en cada un dels quals s'integren aquells conceptes, procediments i actituds que, preferentment, estan relacionats amb un determinat component de la conducta motriu.
En el primer bloc, Condició física i salut, s'integren tots aquells continguts que, fonamentalment relacionats amb el component quantitatiu de la conducta motriu, tenen a vore amb el rendiment motor de la persona i amb determinats aspectes de la seua salut. Són continguts que es referixen al cos i al moviment, entesos com a suports higiènics i funcionals de l'activitat motriu, i a l'exercici físic, entés com un medi per a millorar la capacitat de treball i la salut.
Al segon bloc, Habilitat motriu, pertanyen els continguts relacionats amb el component qualitatiu de la conducta motriu. L'organització, el control i l'ajust de la motricitat a la funció i la finalitat d'una tasca. S'integren així, en este bloc, continguts que es referixen a determinades tasques motrius, unes bàsiques i habituals, centrades en el maneig del cos i dels objectes, altres més específiques, referides a determinades pràctiques socials com el joc i els esports, i les activitats en la naturalesa, que suposen l'adequació de les primeres a objectius i condicions d'execució més precisos i concrets.
Els continguts que integren l'últim bloc estan relacionats amb el component expressiu de la conducta motriu. Són continguts que es referixen al cos i al moviment entesos com a manifestacions significants de l'activitat motriu.
Primer curs
I. Condició física i salut.
1. El calfament. Concepte. Fases. Execució d'exercicis d'aplicació al calfament general.
2. Condició Física. Concepte. Capacitats físiques relacionades amb la salut.
3. Condicionament general de les capacitats físiques relacionades amb la salut. Pràctica de carrera contínua, jocs, exercicis dinàmics de força general, mobilitat articular i estirades.
4. Pràctica d'exercicis d'enfortiment de la musculatura de sosteniment que afavorisca el manteniment de posicions corporals correctes (estudi, transport de càrregues pesades, etc.).
5. Valoració del calfament general per a previndre lesions en qualsevol activitat física.
II. Habilitat motriu.
a) Jocs i esports.
1. El moviment coordinat: equilibri i agilitat.
2. Habilitats gimnàstiques bàsiques: bots, equilibris, etc.
3. Classificació dels jocs esportius: convencionals, tradicionals i recreatius.
4. Pràctica de jocs reglats i adaptats que faciliten l'aprenentatge dels fonaments tècnics / tàctics i les estratègies d'atac i defensa comuna en els esports col·lectius.
5. Realització d'activitats cooperatives i competitives encaminades a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i tàctics d'un esport col·lectiu.
6. Participació de forma activa en els diferents jocs i activitats esportives.
b) Activitats en el medi natural.
1. Possibilitats que oferix el medi natural per a realitzar activitats fisicoesportives: terra, aire i aigua.
2. Identificació de senyals d'orientació i realització d'un recorregut pel centre i els seus voltants, prèviament marcat.
3. Acceptació i respecte de les normes per a la conservació i millora del medi urbà i natural.
III. Expressió motriu.
1. Pràctica d'activitats expressives encaminades a aconseguir la cohesió del grup.
2. Experimentació d'activitats tendents a trencar els bloquejos i les inhibicions personals.
3. El tempo i el ritme.
4. Experimentació d'activitats en què es combinen distints ritmes i es manegen diversos objectes.
5. Disposició favorable a la desinhibició.
Segon curs
I. Condició física i salut.
1. El calfament general. Objectius. Pautes per a la seua elaboració. Recopilació i posada en pràctica d'exercicis aplicats al calfament general.
2. Capacitats físiques relacionades amb la salut: resistència aeròbica i flexibilitat. Concepte. Control de la intensitat de l'esforç per la freqüència cardíaca: presa de pulsacions i càlcul de la zona d'activitat.
3. Condicionament de la resistència aeròbica: carrera contínua i jocs aeròbics.
4. Condicionament de la flexibilitat: mobilitat articular i estirades.
5. Pràctica dels diferents tipus de respiració: clavicular, toràcica i abdominal.
6. Presa de consciència de la pròpia condició física i predisposició a millorar-la amb un treball adequat.
7. Reconeixement i valoració de la relació existent entre l'adopció d'una postura correcta en el treball diari de classe i en la realització d'activitats físiques com a mitjà preventiu.
II. Habilitat motriu.
a) Jocs i esports.
1. Execució de distintes combinacions d'habilitats gimnàstiques i acrobàtiques.
2. Característiques bàsiques i comunes de les habilitats esportives: normes, regles, aspectes tècnics i tàctics.
3. Realització de tasques dirigides a l'aprenentatge dels fonaments tècnics bàsics, principis tàctics bàsics i reglamentaris d'un esport col·lectiu.
4. Pràctica de jocs tradicionals de l'entorn pròxim i d'esports populars de la Comunitat València (pilota valenciana).
5. Pràctica d'activitats esportives, individuals i col·lectives, d'oci i recreació.
6. Respecte i acceptació de les normes i reglaments.
b) Activitats en el medi natural.
1. Adquisició i posada en pràctica de tècniques bàsiques per al muntatge de tendes de campanya.
2. Nocions sobre supervivència i acampada: normes de seguretat, elecció del terreny i precaucions a tindre en compte per a muntar tendes.
3. El senderisme: en què consistix?; tipus de senda, material i vestimenta necessària. Realització d'un recorregut de senda.
4. Presa de consciència dels usos i abusos que està sent objecte el medi urbà i natural.
III. Expressió motriu.
1. Experimentació d'activitats encaminades al domini, al control corporal i a la comunicació amb els altres: els gestos i les postures.
2. Combinació de moviments de distints segments corporals amb desplaçaments continuant una seqüència rítmica.
3. Execució de passos senzills de danses col·lectives.
4. Acceptació de les diferències individuals i respecte davant de l'execució dels altres.
Tercer curs
I. Condició física i salut.
1. El calfament general. Efectes. Elaboració i posada en pràctica de calfaments generals.
2. Capacitats físiques relacionades amb la salut: resistència i flexibilitat. Classificació i mètodes d'entrenament. Control de la intensitat de l'esforç a través de la freqüència cardíaca i respiratòria.
3. Aplicació de sistemes específics d'entrenament de la resistència aeròbica: carrera contínua uniforme, entrenament total, carrera variable.
4. Treball de la flexibilitat. Anàlisi crítica del mètode estàtic i dinàmic.
5. Efectes del treball de resistència aeròbica i flexibilitat sobre l'estat de salut.
6. Reconeixement de l'efecte positiu que la pràctica d'activitat física produïx en l'organisme.
II. Habilitat motriu.
a) Jocs i esports.
1. Aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports a practicar.
2. Realització d'activitats cooperatives i competitives dirigides a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i tàctics d'un esport col·lectiu.
3. Pràctica d'activitats encaminades a l'aprenentatge d'un esport individual o d'adversari.
4. Tolerància i esportivitat per damunt de la busca desmesurada dels resultats.
5. L'esport com a fenomen cultural i social.
b) Activitats en el medi natural.
1. Adquisició de tècniques bàsiques d'orientació: lectura de mapes, orientació de mapes i realització de recorreguts d'orientació.
2. Nocions bàsiques sobre orientació. Normes de seguretat a tindre en compte per a la realització de recorreguts d'orientació en el medi urbà i natural.
3. Acceptació de les normes de seguretat i protecció en la realització d'activitats d'orientació.
III. Expressió motriu.
1. Pràctica dirigida a la presa de consciència dels distints espais utilitzats en expressió corporal: espai interior, espai físic, espai parcial o propi i espai social.
2. Realització de moviments combinant les variables d'espai, temps i intensitat.
3. Pràctica de moviments globals i segmentaris amb una base rítmica.
4. La relaxació. Pràctica del mètode de relaxació de Jacobson.
5. Realització d'activitats rítmiques, destacant el seu valor expressiu.
Quart curs
I. Condició física i salut.
1. El calfament específic. Característiques. Pautes per a la seua elaboració. Realització i posada en pràctica de calfaments després de l'anàlisi de l'activitat física que es realitza.
2. Capacitats físiques relacionades amb la salut: la força i resistència muscular. Concepte. Manifestacions bàsiques. Tipus d'exercicis.
3. Condicionament de la força-resistència per mitjà de la pràctica d'exercicis localitzats i en parelles. Elaboració d'un programa de treball de força.
4. La postura corporal en les activitats quotidianes. Anàlisi dels mals hàbits. Com corregir-los?
5. Efectes del treball de força sobre l'estat de salut.
6. Elaboració i posada en pràctica d'un pla de treball de la resistència aeròbica i la flexibilitat.
7. Controlar l'activitat aeròbica utilitzant la presa de pulsacions i la zona d'activitat. Introducció del control de l'activitat aeròbica a través de les pulsacions en repòs.
8. Presa de consciència de la importància d'evitar actituds posturals inadequades.
II. Habilitat motriu.
a) Jocs i esports.
1. Realització d'activitats encaminades a l'aprenentatge i perfeccionament de l'esport col·lectiu.
2. Planificació de propostes d'activitats aplicables als esports que s'estan practicant, portant-les a la pràctica de manera autònoma.
3. Pràctica d'activitats esportives individuals i col·lectives d'oci i recreació.
4. Planificació i organització de campionats esportius.
5. Cooperació i acceptació de les funcions atribuïdes dins d'una labor d'equip.
6. Actitud crítica davant dels fenòmens socioculturals associats a les activitats físiques i esportives.
b) Activitats en el medi natural.
1. Tècniques bàsiques de seguretat en les activitats realitzades en el medi natural en general i en la muntanya en particular. Adquisició de tècniques bàsiques manipulatives: realització de nusos.
2. Perfeccionament i aprofundiment de tècniques d'orientació. Utilització de forma coordinada del mapa i la brúixola. Localització de controls seguint la simbologia internacional.
3. Relació entre l'activitat física, la salut i el medi natural.
4. Presa de consciència de l'impacte que tenen algunes activitats fisicoesportives en el medi natural.
III. Ritme i expressió.
1. Pràctica d'activitats rítmiques amb una base musical.
2. Directrius a continuar per a l'elaboració de dissenys coreogràfics.
3. Creació d'una composició coreogràfica col·lectiva amb suport d'una estructura musical incloent els diferents elements: espai, temps i intensitat.
4. La relaxació. Pràctica del mètode de relaxació de Schultz.
5. Participació i aportació al treball en grups.
Criteris d'avaluació
Primer cicle
1. Realitzar, de manera autònoma, activitats de calfament, preparant el seu organisme per a activitats més intenses o complexes.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit autonomia suficient per a preparar-se per a la pràctica d'una activitat física, calfant adequadament segons les característiques de l'activitat principal.
2. Mantindre una activitat aeròbica dins dels paràmetres de salut. Millorar la resta de capacitats físiques treballades durant el cicle.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de mantindre una activitat aeròbica dins dels paràmetres de salut, i igualment, comprovar si han experimentat un progrés en el desenrotllament de les capacitats físiques treballades durant el cicle.
3. Controlar l'activitat aeròbica, utilitzant la presa de pulsacions i la zona d'activitat.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes relacionen les pulsacions amb el procés natural d'adaptació de l'organisme a l'esforç físic, i l'associen al concepte de zona d'activitat en control de l'activitat aeròbica.
4. Utilitzar les tècniques bàsiques de les activitats en el medi natural que es porten a la pràctica i adoptar una actitud crítica davant de la falta d'atenció i conservació a què dit mitjà està sotmés.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit un nivell suficient en el coneixement i domini de les tècniques bàsiques de les activitats en el medi natural que s'hagen portat a la pràctica durant el cicle, i igualment, comprovar si són conscients i conseqüents amb l'atenció i conservació mediambiental.
5. Utilitzar les habilitats específiques apreses en situacions reals de pràctica, prestant atenció als elements de percepció i execució.
Amb este criteri es pretén comprovar si els adolescents són capaços de traslladar a situacions reals les habilitats específiques treballades.
6. Practicar, en situacions reals de pràctica, jocs i esports, aplicant les regles, la tècnica, i elaborar estratègies d'atac i defensa.
Amb este criteri es pretén comprovar si els joves practiquen els jocs i esports treballats combinant tècnica i tàctica bàsica, i coneixen i respecten les regles dels citats jocs i esports.
7. Participar de forma activa en la realització d'activitats fisicoesportives, respectant les regles i normes establides i responsabilitzant-se de l'adequada utilització dels materials i instal·lacions.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes participen activament, de forma constructiva i responsable, en les activitats que se'ls presenten.
8. Mostrar una actitud de tolerància i esportivitat, tant quan s'adopta el paper de participant com el d'espectador.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants mostren una actitud de respecte i de tolerància cap als altres, cap a les seues aptituds i intervencions, i d'acceptació de les normes que regixen el desenrotllament de les activitats fisicoesportives en les quals intervenen, com a participants i com a espectadors.
9. Realitzar danses senzilles en xicotets grups, donant-los un matís expressiu i adaptant l'execució a la dels companys.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes participen activament i de forma constructiva en la composició de danses senzilles, i si mostren una actitud de col·laboració amb les seues companyes i companys, superant inhibicions i prejuís i rebutjant tot tipus de discriminació basada en característiques personals, socials o de gènere.
10. Manifestar, individualment i col·lectivament, estats d'ànim i idees, a través de l'expressió gestual.
Amb este criteri es pretén comprovar si els joves són capaços d'expressar-se gestualment i de forma desinhibida, tant individualment com col·lectivament.
Tercer curs
1. Elaborar autònomament calfaments generals.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants han adquirit autonomia suficient per a preparar-se per a la pràctica d'una activitat física, calfant adequadament de manera general.
2. Mantindre una activitat aeròbica dins dels paràmetres de salut i millorar la resta de capacitats físiques treballades durant el curs, incrementant els nivells aconseguits en el cicle anterior.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes són capaços de mantindre una activitat aeròbica dins dels paràmetres de salut, i igualment comprovar si han experimentat un progrés en el desenrotllament de les capacitats físiques treballades durant el cicle anterior.
3. Utilitzar les modificacions de la freqüència cardíaca i respiratòria com a indicadors de la intensitat de l'esforç.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes relacionen les variacions en la freqüència cardíaca i respiratòria amb el procés natural d'adaptació de l'organisme, en funció de la intensitat de l'esforç exigit per l'activitat física.
4. Analitzar els efectes duradors del treball de resistència aeròbica i de flexibilitat que són beneficiosos per a la salut.
Amb este criteri es pretén comprovar si els adolescents són conscients dels efectes saludables del treball de resistència aeròbica i de flexibilitat.
5. Utilitzar tècniques de relaxació per a recobrar l'equilibri psicofísic i com a preparació per al desenrotllament d'altres activitats.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit un nivell suficient en el coneixement i domini de les tècniques de relaxació que els permeta recórrer a elles a fi de reduir la tensió i ansietat que originen determinades situacions.
6. Utilitzar el mapa per a realitzar recorreguts seguint les tècniques d'orientació en el medi natural, aprenent a desenvolupar-se en ell i comprometent-se a la seua atenció i conservació.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants han adquirit un nivell suficient en el coneixement i domini de les tècniques d'orientació en el medi natural, i igualment comprovar si són conseqüents amb l'atenció i conservació del medi natural.
7. Coordinar les accions pròpies amb les de l'equip, participant en l'esport seleccionat de forma cooperativa.
8. Resoldre problemes de decisió sorgits en la realització d'activitats esportives utilitzant habilitats específiques i avaluant l'ajust de l'execució a l'objecte previst.
Amb estos criteris es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes són capaços de discriminar els estímuls rellevants d'una activitat fisicoesportiva i, en funció d'estos estímuls, adequar la seua actuació a la finalitat de l'activitat, i si són capaços d'aconseguir un grau d'execució acceptable que els permeta desenvolupar-se en situacions reals de participació, ja siga en activitats esportives institucionalitzades, jocs esportius i recreatius o en altres activitats físiques.
L'aplicació d'estos criteris suposa atendre els aspectes d'execució tècnica, de pensament i de comportament tàctic individual i col·lectiu, a l'estratègia de joc, a la coordinació d'accions pròpies amb la dels companys i de les companyes, i a la cooperació en el joc col·lectiu.
9. Realitzar activitats expressives col·lectives adaptant l'execució a la de les companyes i dels companys.
Amb este criteri es pretén comprovar si els adolescents participen activament i de forma constructiva en la composició d'activitats expressives, i si mostren una actitud de col·laboració amb els seus companys i amb les seues companyes.
Quart curs
1. Realitzar calfaments generals i específics adequats a les activitats físiques que practica.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit autonomia suficient per a preparar-se per a la pràctica d'una activitat física, calfant adequadament, de manera general o específica, segons les característiques de l'activitat.
2. Mantindre una activitat aeròbica dins dels paràmetres de salut i millorar la resta de capacitats físiques treballades durant el curs, incrementant els nivells aconseguits en els cursos anteriors.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de mantindre una activitat aeròbica dins dels paràmetres de salut, i igualment comprovar si han experimentat un progrés en el desenrotllament de les capacitats físiques treballades durant els cursos anteriors.
3. Dissenyar de manera autònoma un pla de treball encaminat a la millora de la resistència aeròbica, la força i la flexibilitat.
Amb este criteri es pretén comprovar si es posseïxen els coneixements i experiència suficients per a planificar l'activitat física pròpia, utilitzant els mètodes de treball més convenients, ajustant-se adequadament als principis d'intensitat, continuïtat i progressió, dins d'una concepció d'activitat física saludable.
4. Utilitzar les modificacions de la freqüència cardíaca durant l'esforç i en repòs, com a indicadors de la intensitat i de l'execució correcta, en termes de salut, de l'activitat física.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes relacionen les variacions en la freqüència cardíaca i respiratòria amb el procés natural d'adaptació de l'organisme, en funció de la intensitat de l'esforç exigit per una activitat física saludable.
5. Analitzar els efectes duradors del treball de força i resistència muscular que són beneficiosos per a la salut.
Amb este criteri es pretén comprovar sí els alumnes i les alumnes han adquirit un coneixement suficient respecte de les capacitats físiques citades, que els permeten identificar quins són els beneficis duradors per a la salut que estes poden aportar.
6. Analitzar el grau d'implicació de les diferents capacitats físiques que s'estan posant en joc en activitats realitzades per si mateix o pels altres.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit un coneixement suficient respecte de les capacitats físiques que els permeten identificar, en una activitat realitzada per si mateixos o per altres, quines són aquelles que estan implicades i en quina mesura determinen el rendiment de l'activitat.
7. Comportar-se respectuosament amb el medi natural i utilitzar les tècniques de seguretat adequades en el desenrotllament d'activitats físiques en la naturalesa.
Amb este criteri es pretén comprovar si els joves han adquirit un nivell suficient en el coneixement i domini de les tècniques de seguretat de les activitats físiques en la naturalesa, i igualment comprovar si són conscients i conseqüents amb l'atenció i conservació mediambiental.
8. Coordinar les accions pròpies amb les de l'equip, participant en l'esport seleccionat de forma cooperativa.
9. Practicar esports col·lectius, d'oci i recreació, aplicant les regles, la tècnica, i elaborar estratègies d'atac i defensa.
Amb estos criteris es pretén comprovar si les alumnes i els alumnes han adquirit la capacitat de discriminar els estímuls rellevants d'una activitat fisicoesportiva i, en funció d'estos estímuls, adequar la seua actuació a la finalitat de l'activitat, i si són capaços d'aconseguir un grau d'execució acceptable que els permeta desenvolupar-se en situacions reals de participació, ja siga en activitats esportives institucionalitzades, jocs esportius i recreatius o en altres activitats físiques.
L'aplicació d'estos criteris suposa atendre els aspectes d'execució tècnica, de pensament i de comportament tàctic individual i col·lectiu, l'estratègia de joc, la coordinació d'accions pròpies amb la dels companys i les companyes, i la cooperació en el joc col·lectiu.
10. Participar de forma activa en la realització d'activitats fisicoesportives.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes participen activament i de forma constructiva en les activitats que se'ls presenten i si mostren una actitud d'ajuda i de col·laboració amb els seus companys en l'organització de les activitats.
11. Analitzar i enjudiciar els factors econòmics, polítics i socials que condicionen l'execució i la valoració social de les activitats físiques i esportives.
Amb este criteri es pretén comprovar si els joves són conscients dels elements socioculturals en els quals es desenvolupen les pràctiques físiques i esportives i si mantenen una actitud crítica davant d'ells.
12. Acceptar les diferències d'habilitat, sense que això siga objecte de discriminació per raons de sexe, raça, capacitat física, etc.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants mostren una actitud d'ajuda i de col·laboració amb els seus companys, en l'organització de les activitats, superant inhibicions i prejuís i rebutjant tot tipus de discriminació basada en característiques personals, socials o de gènere.
13. Utilitzar tècniques de relaxació per a recobrar l'equilibri psicofísic i com a preparació per al desenrotllament d'altres activitats.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit un nivell suficient en el coneixement i domini de les tècniques de relaxació que els permeta recórrer a estes a fi de reduir la tensió i l'ansietat que originen determinades situacions, i com a preparació davant d'un canvi d'activitat.
14. Realitzar, per mitjà de l'aplicació de tècniques bàsiques, produccions artístiques senzilles, cooperant amb els companys i les companyes, i donant-los un matís expressiu.
Amb este criteri es pretén comprovar si s'han desenrotllat les capacitats i els recursos necessaris per a elaborar cooperativament formes d'expressió i comunicació pròpies a través del cos i del moviment.
Educació Secundària Obligatòria
Educació Plàstica i Visual
Introducció
En els anys de l'Educació Secundària Obligatòria els alumnes i les alumnes estan capacitats per a realitzar anàlisis més particularitzades, i d'una major especialització en les tècniques i habilitats dels distints àmbits. Açò justifica que, en esta etapa, l'Educació Plàstica i Visual s'organitze en una àrea independent, distinta de la Música, amb la qual coincidia en una mateixa àrea en l'Educació Primària.
En l'educació obligatòria esta àrea no constituïx una iniciació als estudis artístics o a les belles arts. Té a vore, més prompte, amb el món d'experiències dels sentits, en particular amb experiències de naturalesa visual i tàctil, provinents tant de la naturalesa, com de l'activitat i creació humanes: les arts, el disseny i, en general, la representació. El punt de partida de l'àrea està, per això, en el món quotidià d'imatges i fets plàstics en què viuen els alumnes i les alumnes, i on troben els productes de l'arquitectura, del disseny gràfic i industrial i les múltiples imatges visuals transmeses pels distints mitjans: cine, televisió, vídeo, fotografia,... Precisament este univers quotidià de formes i imatges, tan pròxim a l'alumne i a l'alumna, tan envoltant en la nostra cultura moderna, representa un poderós centre d'atracció i d'interés, a partir del qual és possible i convenient desenrotllar l'educació. Així, d'acord amb un dels fins bàsics de tota educació, contribuir a la socialització dels joves en el seu medi, esta àrea ha de fer-los capaços d'assimilar l'entorn visual i plàstic en què viuen, establint amb ell una interacció reflexiva i crítica.
El desenrotllament de l'individu es realitza a partir d'estímuls sensorials, gran part dels quals són de naturalesa visual i tàctil.
La informació rebuda a través d'estos estímuls prové de la naturalesa i de les obres creades pel ser humà. Perquè la dita informació puga ser assimilada, és necessari reflexionar críticament sobre l'entorn visual i plàstic.
Esta realitat quotidiana, tant natural, com d'imatges i fets plàstics en què viuen immersos els alumnes i on estan els objectes dels distints dissenys i les imatges transmeses pels diversos mitjans, cine, televisió., imatge digital, etc., haurà de ser el punt de partida de l'àrea.
Eixe món visual i tàctil es manifesta a través d'un llenguatge: el llenguatge plàstic, el coneixement del qual constituïx el fonament de l'àrea.
Com qualsevol llenguatge, el llenguatge plàstic necessita dos nivells de comunicació: saber comprendre saber vore i saber expressar-se saber fer.
El saber vore constituïx un procés fisicopsíquic, on la percepció immediata ha de ser, en primer lloc, la base per a l'inici d'un procés de sensibilització i, posteriorment, d'una comprensió més racional.
El saber fer implica el saber vore i es manifesta de dos modes: l'expressió i la representació. Per a ambdós modes fa falta una ferramenta o instrumentació.
En un món d'imatges i fets plàstics, és necessari capacitar els individus per a apreciar, analitzar, expressar i criticar la informació visual que reben.
L'àrea d'Educació Plàstica i Visual té com a objectiu fonamental el desenrotllament d'estes capacitats.
L'ensenyança d'esta àrea en l'etapa de Secundària Obligatòria ha de fonamentar-se en dos conceptes bàsics: saber vore i saber fer.
El primer concepte, saber vore, fa referència a la necessitat d'educar la percepció de l'alumne, que sense eixa educació es limita a acollir la informació visual exterior de manera irreflexiva, rebent únicament impressions subjectives, sensacions, emocions, però sense examinar qualitativament eixa informació. Ensenyant l'alumnat a saber vore, este no sols respondrà a l'estímul emocional de les imatges, sinó que serà també capaç d'analitzar-les objectivament, exercint la seua capacitat crítica, el seu intel·lecte, no sols el seu gust personal, i per tant avaluarà la informació visual en termes més objectius, arribant a conclusions personals positives o negatives segons haja establit la seua escala de valors.
Cal tindre en compte que l'alumnat es desenvolupa en un món en què la informació visual és capital; per tant, seria absurd que un estudiant que acabara l'Educació Secundària Obligatòria no tinguera un coneixement bàsic d'eixe llenguatge visual i plàstic que l'acompanya constantment. És necessari que aprenga les regles d'este idioma, tan familiar per a ell i al mateix temps tan ignorat. És imprescindible que estudie les emissions i les recepcions, les accions i les reaccions, els convencionalismes; en suma, tot un codi que ha de ser capaç de desxifrar entenent així els missatges visuals i plàstics que contínuament rep.
La gradual adquisició d'estos coneixements proporcionarà a l'alumnat dos actituds positives i necessàries per a la seua realització personal.
La primera l'obligarà a enfrontar-se als estímuls visuals de distinta forma, ho farà críticament i lúcida amb una ment receptiva, que li farà acceptar o rebutjar de forma conscient aquells missatges que abans absorbia irreflexivament. Esta potenciació de la seua capacitat analítica, comparativa i reflexiva l'ajudarà en el camí cap a la llibertat individual.
La segona afavorirà el desenrotllament de la seua pròpia sensibilitat estètica, de la capacitat de gaudi visual, despertant, en fi, una inquietud imprescindible per a gaudir dels fets plàstics que el món li oferix (exposicions, museus, espectacles...).
Ara bé, la capacitat d'apreciació de les arts visuals que l'educació es proposa establir en els alumnes de Secundària ha de consistir bàsicament en la capacitat d'agradar d'estes, capacitat d'aconseguir el gaudi artístic i no estrictament un enteniment conceptual o un juí artístic que constituiria una especialització pròpia d'estudis universitaris. L'educació de la sensibilitat artística pot procedir d'altres àrees, però principalment ha de vindre del treball educatiu en esta. Per a eixe fi és convenient un acostament al medi artístic en el sentit tradicional del terme en la mesura que les obres clàssiques són excel·lents educadores d'aquella sensibilitat. En tot cas, l'educació en esta àrea ha de transcendir el camp de les belles arts en el seu sentit convencional i incloure objectes i imatges de l'entorn ordinari.
Pel que fa a l'altre concepte, saber fer, és obvi que no es pretén que tots els alumnes i les alumnes es convertisquen en artistes, sinó que tots siguen capaços de manifestar-se amb imaginació i desenrotllen una actitud creativa dins del món visual i plàstic. Del que es tracta és que l'alumnat siga capaç de realitzar tant representacions objectives com aquelles que requerisquen una major subjectivitat. Però, per a obtindre esta competència expressiva és necessari proveir l'alumnat dels coneixements imprescindibles, no sols conceptuals sinó també procedimentals, que li permeten expressar sense traves tot el seu potencial creatiu.
Els sers humans hem sigut autors i protagonistes, al llarg del temps i de l'espai, de grans bagatges als quals anomenem cultures. Una d'elles, la nostra, és la cultura valenciana amb tota la seua història, els seus trets definitoris i el seu art, inclòs naturalment en el marc d'una cultura mediterrània europea i occidental. Es tracta, primer que res, que l'alumnat assimile l'entorn visual i plàstic en què viu, establint un diàleg reflexiu i crític amb ell en la doble direcció i en els diferents nivells del saber vore i del saber fer. En esta interacció amb l'entorn, tenen segurament un paper important i significatiu les manifestacions de l'art popular, que poden trobar-se en qualsevol lloc de l'entorn de l'alumnat; sempre hi ha objectes artesanals que, a més de complir funcions d'utilitat, contenen valors estètics, l'anàlisi i l'apreciació dels quals contribuïxen a educar la sensibilitat artística que s'intenta desenrotllar.
D'esta manera s'establixen quatre eixos fonamentals que articulen el disseny del currículum:
a) Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l'entorn.
b) Fonaments del llenguatge plàstic.
c) Procediments i tècniques utilitzades en els llenguatges visuals.
d) Apreciació del fet artístic en les arts visuals.
La interrelació entre els dos primers conceptes bàsics i els quatre eixos fonamentals podria organitzar-se de la manera següent:
Saber vore:
Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l'entorn.
Fonaments del llenguatge plàstic.
Apreciació del fet artístic en les arts visuals.
Saber fer:
Fonaments del llenguatge plàstic.
Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals.
L'Educació Plàstica i Visual possibilita i incidix en el procés de relació a què està sotmesa la persona amb tot el que la rodeja, tenint en compte els diferents moments evolutius, a fi de potenciar el seu desenrotllament.
En el primer cicle, s'iniciarà el procés de sensibilització al contingut plàstic de l'entorn de l'alumnat i l'acostament al significat dels missatges visuals es farà des del més concret, determinant els elements constitutius per mitjà d'un reconeixement i diferenciació d'estos, augmentant així les capacitats perceptives.
Es tractarà, al mateix temps, que l'alumnat descobrisca les possibilitats expressives de les formes reals i la seua interpretació, i així estimular la seua capacitat creativa.
També, en este primer cicle, anirà adquirint certes habilitats en l'ús dels distints mitjans expressius o destreses del llenguatge plàstic.
En el segon cicle, en el tercer curs, l'alumnat aprofundirà en la percepció, analitzant l'entorn natural i cultural, sintetitzant els elements constitutius en un procés creatiu personal.
La naturalesa de l'àrea permet establir una sèrie d'idees centrals que proporcionen continuïtat en el tractament dels continguts al llarg de tota l'etapa, de manera que l'alumnat puga relacionar i progressar, reprenent cada nou procés allí on es va quedar anteriorment, aconseguint majors nivells de complexitat.
Per tot això, els blocs de continguts es mantenen en tots els cursos, i presenten una estructuració clara de la sintaxi dels llenguatges plàstics: visual, etc.
Així mateix es presenten al llarg de tota l'etapa i desenrotllen les capacitats i destreses de l'àrea, que queden definides en els objectius generals d'àrea.
Els continguts són fonamentalment conceptuals. No obstant, al ser una àrea procedimental, el desenrotllament i aprenentatge d'estos conceptes es farà a través dels procediments (instrumentació i tècniques).
L'àrea d'Educació Plàstica i Visual és una de les que passa a ser optativa en el quart curs per a ser triada per aquells alumnes que tinguen un especial interés en ella, com a orientació per a prosseguir uns estudis acadèmics o professionals o per a incorporar-se a la vida activa i adulta.
La configuració de l'àrea en este últim curs permet l'aprofundiment en els continguts abordats en els cursos anteriors, aplicant mètodes més complexos en les dos línies que planteja el desenrotllament dels continguts de l'àrea: saber vore i saber fer.
Objectius generals
L'Educació Plàstica i Visual en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Percebre i interpretar críticament les imatges i les formes del seu entorn natural i cultural, sent sensible a les seues qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.
2. Apreciar el fet artístic com a font de gaudi estètic i com a part integrant d'un patrimoni cultural, contribuint activament al seu respecte, conservació i millora, amb especial incidència en les obres artístiques valencianes.
3. Expressar-se amb actitud creativa utilitzant els codis, terminologia i procediments del llenguatge visual i plàstic a fi d'enriquir les seues possibilitats de comunicació.
4. Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les seues necessitats de comunicació.
5. Respectar i apreciar altres modes d'expressió visual i plàstica distints del propi i dels modes dominants en l'entorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar judicis i criteris personals que li permeten actuar amb autonomia i iniciativa.
6. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interés i tolerància, superant inhibicions i prejuís i rebutjant discriminacions degudes a característiques personals o socials.
7. Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d'expressió de vivències, sentiments i idees, superar inhibicions i apreciar la seua contribució a l'equilibri i el benestar personal.
8. Apreciar les possibilitats expressives que oferix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals valorant l'esforç de superació que suposa el procés creatiu.
9. Planificar, individualment o cooperativament, les fases del procés de realització d'una obra, analitzar els seus components per a adequar-los als objectius que es pretenen aconseguir i revisar, al finalitzar, cada una de les fases.
Continguts
Introducció
Els continguts queden articulats en quatre eixos fonamentals:
I. Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l'entorn.
II. Fonaments del llenguatge plàstic.
III. Procediments i tècniques utilitzades en els llenguatges visuals.
IV. Apreciació del fet artístic en les arts visuals.
El primer eix perseguix la comprensió dels aspectes visuals i plàstics del món formal que rodeja l'alumnat. Esta comprensió suposa la capacitat no sols d'ordenar i classificar, sinó també la de valorar els aspectes semàntics elementals de les formes i les imatges.
Els continguts referits a este eix fonamental es treballen al llarg de tota l'etapa. Han d'estar presents des del començament d'esta perquè en una inicial aproximació a l'entorn és oportuna una prèvia i senzilla ordenació que permeta l'alumnat orientar-se en l'aparent caos de formes i impactes visuals que rep de l'entorn immediat en la seua vida diària; han d'estar presents també al final de l'etapa, perquè el desenrotllament educatiu en esta àrea significarà un enriquiment de l'alumne i de l'alumna per a contemplar des de nous i plurals angles eixe mateix entorn.
El segon eix descriu tot el que es referix al llenguatge plàstic com a tal. Tracta de proporcionar la informació i les experiències bàsiques respecte dels elements formals de la plàstica, així com de la seua articulació i sintaxi. És, sens dubte, l'eix curricular més experimentat fins ara en l'escola. Però, per això mateix, en ell cal introduir majors canvis d'orientació i de continguts. Així, s'espera un enfocament pràctic i eficaç dels continguts que es presenten.
El tercer eix pretén sistematitzar, analitzar i experimentar aquells procediments i tècniques que tenen valor primordial, bé per la seua facilitat i freqüència d'ús, bé per la seua difusió i impacte en la cultura actual. Per este motiu és tan important conéixer les tècniques de paper i llapis com els fonaments de la fotografia o del vídeo.
Un últim eix de referència desenrotlla els continguts necessaris per a aconseguir una certa aproximació dels alumnes i de les alumnes als valors estètics de la plàstica i de la imatge tecnològica.
Els continguts presenten al professorat la informació relativa al que s'hauria de treballar durant l'etapa. S'hi assenyalen els continguts que es consideren més adequats per a desenrotllar les capacitats indicades en els objectius generals de l'àrea.
La seua estructura respon al que es pretén que el professorat tinga en compte a l'hora d'elaborar els projectes curriculars de centre i les programacions. L'equip docent d'un centre decidirà com distribuir-los en els cicles, seqüenciant-los; i cada professor o professora seleccionarà, posteriorment, els continguts que desenrotllarà en la seua programació. El professorat els utilitzarà transversalment, triant de cada un d'ells els continguts que considere més adequats per a la unitat didàctica que en eixe moment vaja a treballar.
Es consideren distints tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals.
D'altra banda, el nivell corresponent als distints continguts ha de ser més prompte elemental. La situació probable en què es trobe l'alumnat a l'arribar a l'etapa de Secundària Obligatòria és la d'algú que ha tingut un acostament vivencial, lúdic i de primera iniciació al fenomen plàstic; però sense haver arribat a configurar una estructura dels llenguatges i de les tècniques plàstiques, ni tampoc una conceptualització teòrica de les seues percepcions i expressions. Els termes arreplegats en els blocs de contingut, com ara color o proporció, han d'analitzar-se en un grau apropiat a les possibilitats de l'alumnat en esta etapa. Especialment per als continguts: «Formes i Imatges», «Lectura d'Imatges», «Elements de la Configuració Bidimensional», «Elements de la Configuració Espacial», «El Color» i «Procediments i Tècniques», han de proposar-se com a nivells desitjables, graus elementals d'adquisició de capacitats.
Primer curs
I. Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l'entorn.
1. El llenguatge visual.
Identificació dels distints llenguatges visuals: canals de comunicació de masses: premsa, televisió, disseny gràfic, arts plàstiques, noves tecnologies. Sintaxi dels llenguatges visuals específics: còmic, fotografia, cine, televisió, publicitat i altres tecnologies.
Elaboració d'historietes, usant el llenguatge del còmic.
Finalitats dels llenguatges visuals: informativa, comunicativa, expressiva i estètica.
Imatges i formes, observació de les formes de l'entorn i classificació segons la seua naturalesa: naturals (arbres, núvols, muntanyes, etc.) i possibilitats de la seua representació.
Observació de les característiques comunes d'estos llenguatges.
Deducció dels trets particulars de cada un d'ells.
Curiositat i interés per conéixer les múltiples imatges que poden tindre els objectes.
Reconeixement de la necessitat de desenrotllar uns valors estètics i un gust personal davant de les formes i imatges del seu entorn i de la seua època.
Comparació de les diverses imatges d'una mateixa forma (recopilar, classificar, arxivar).
II. Fonaments del llenguatge plàstic.
1. Elements configuratius dels llenguatges visuals. Elements bàsics de la configuració bidimensional.
El punt com a centre d'atenció visual.
La línia com a element configurador de formes.
La línia com a element expressiu i com a instrument descriptiu, estructural i geomètric.
La massa (taca) El pla com a superfície limitada i element expressiu. Interrelació de figures planes. siluetes, fotos cremades, etc.
La taca: la seua relació amb la superfície i les seues qualitats expressives.
Observació de taques naturals, casuals i elaborades.
Elaboració de taques amb tècniques diverses.
Utilització de la taca com a element configurador.
Il·lusions òptiques: figura fons, contrast i efectes visuals.
El color. Observació del color en la naturalesa.
Observació del color en l'obra d'art, en el disseny, en la publicitat, en la senyalització, etc.
Receptivitat i sensibilització davant del color en la naturalesa.
Actitud conscient davant del color en l'obra d'art i en l'entorn.
Fonaments de teoria del color considerat com a pigment.
Colors primaris i secundaris. El cercle cromàtic. Gammes cromàtiques. El color com a mitjà d'expressió. El color com a representació. El color com a sistema codificat.
La textura: identificació de la forma a través de la textura. Textures naturals i artificials. Textures tàctils i visuals. Observació, arreplega i classificació de textures.
2. Representació de formes planes.
La bidimensionalitat: formes i figures planes. Classificació de les formes.
Estructura de la forma. Direccions vertical, horitzontal, obliqua.
Relació entre direccions: paral·lelisme, perpendicularitat, mediatriu, angles, bisectriu.
Concepte de mesura. Transport de mesures: fonaments d'ús del compàs.
Divisió d'un segment: teorema de Tales. Equidistàncies.
Formes poligonals. Triangles, quadrilàters. Construcció de polígons regulars inscrits.
La circumferència. Divisió de la circumferència. Polígons estrellats.
Igualtat i semblança.
Comprovació per mitjà de l'observació que el ser humà és el mòdul o unitat de mesura per a totes les coses relacionades amb ell.
Relació entre les parts d'una mateixa forma.
Grandària: relació de les figures entre si.
Realització d'experiències sobre la relativitat de la grandària de les formes.
Relació de la forma respecte al camp visual.
Escales.
3. Espai i volum.
Concepte espacial. Relacions prop lluny entre formes planes: per canvi de grandària, per superposició i per contrast.
Concepte d'espai: percepció i representació.
Perspectiva cònica. Punt de vista. Punts de fuga.
La llum com a definidora del volum
Incidència de la llum en la percepció. Valor expressiu i representatiu de la llum en formes i ambients.
Formes modulars tridimensionals bàsiques. Interrelacions i estructures derivades.
Representació bidimensional del volum: clarobscur i sistemes de representació.
Representació de formes del natural utilitzant l'encaixat i el clarobscur.
Representació de sòlids en dièdrica (vistes).
Representació de sòlids en perspectiva cavallera, isomètrica i cònica.
Valoració de la precisió, rigor i neteja en la realització de representacions que així ho requerisquen i conservació dels instruments de precisió.
Predisposició a considerar l'apreciació del volum com una cosa canviant, dependent de la llum, la situació, el punt de vista, etc.
Pas de la bidimensionalitat del pla a la tercera dimensió actuant sobre el suport (incisions, pressions, talls...).
El volum realitzat tridimensionalment.
III. Procediments i tècniques utilitzades en els llenguatges visuals.
1. Procediments i tècniques utilitzades en els llenguatges visuals.
Acostament i coneixement del lèxic propi de l'àrea.
Acostament experimental a distints mitjans d'expressió graficoplàstics: pel que fa al dibuix: llapis de grafit, de color, retoladors, pastels, tinta, ceres, pintura al tremp, collage. I pel que fa al gravat: linoleografia, estampació.
Acostament experimental a distints tipus de suports graficoplàstics: paper, cartó, fusta, etc.
Utilització de les tècniques més adequades per a la seua edat, amb fins expressius o descriptius: dibuix (ceres dures, retoladors, etc.), gravat (linoleografia, serigrafia, etc.), fotografia (pictografia).
Realització d'experiències tridimensionals amb material emmotllable, poliestiré, algeps, etc.
IV. Apreciació del fet artístic en les arts.
1. Apreciació del patrimoni artístic.
Valoració del patrimoni artístic local, valoració del patrimoni de la humanitat. Iniciació i desenrotllament de gustos estètics propis.
Observació i anàlisi dels factors que convergixen en un producte artístic donat.
Diferenciació dels distints estils i tendències de les arts visuals.
Acceptació d'estils tant contemporanis com d'altres temps i d'altres cultures allunyades del gust propi.
Reconeixement de la importància de desenrotllar uns valors estètics i un gust personal davant del fet artístic.
Interés i gust per conéixer i contemplar aquelles obres d'art que siguen fàcilment accessibles.
Valoració, respecte i gaudi del patrimoni cultural i artístic de la Comunitat Valenciana, així com de l'Estat espanyol.
Tercer curs
I. Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l'entorn.
1. El llenguatge visual.
La imatge com a mitjà d'expressió, de comunicació i de coneixement.
Lectura d'imatges. Estructura formal. Modes d'expressió.
La imatge representativa i simbòlica. Símbols i signes en els llenguatges visuals. Anagrames, logotips, marques i pictogrames.
Signes convencionals: senyals. Significants i significats.
Relació dels diferents grups de les formes artificials amb el llenguatge plàstic i visual en els seus distints aspectes: els funcionals amb el disseny, els artístics amb les arts, etc.
Relació de la forma i les seues representacions: imatge objectiva o imatge subjectiva.
II. Fonaments del llenguatge plàstic.
1.Elements configuratius dels llenguatges visuals.
La línia. La línia com a element expressiu.
El color. El color com a fenomen físic i visual: mescles additives i subtractives.
Colors complementaris. Valor expressiu, representatiu i codificat.
Experimentació, fonamentalment amb pintura al tremp o guaix, de l'obtenció de colors, agrupacions, contrastos i harmonies. Valors dels tons, contrast dels valors. Obtenció de matisos.
Experimentació del comportament del color en relació amb altres colors.
Observació de taques naturals, casuals i elaborades.
Elaboració de taques amb tècniques diverses.
Utilització de textures amb finalitat marcadament expressiva.
Aplicació de les textures a l'obtenció de qualitats plàstiques.
Observació dels elements de la configuració en l'entorn visual i plàstic. Textures òptiques: il·lusions òptiques, Op-Art, moiré, efectes visuals.
Utilització expressiva dels elements de la configuració bidimensional.
2. Anàlisi i representació de formes.
Formes geomètriques i formes orgàniques.
Estructura de la forma. Formes poligonals. Formes corbes en la naturalesa i en l'art.
Gust per la precisió, l'exactitud, l'orde i la neteja en l'elaboració de representacions gràfiques.
Maneig correcte i conservació dels instruments de treball.
Proporció.
Escales.
Utilització d'escales gràfiques.
Valoració de la proporció o desproporció com un dels components bàsics de l'expressió.
Repetició i ritme: concepte de mòdul. Estructures modulars. Xarxes poligonals: formes modulars bidimensionals bàsiques.
El mòdul. Mòduls derivats.
Organització geomètrica del pla, a partir d'estructures modulars bàsiques.
3. La composició.
Organització de la forma i el seu entorn en el pla.
Observació i anàlisi de la composició d'obres plàstiques de distintes èpoques: pintures, dibuixos, gravats, fotografies, cartells, portades, etc.
Organització de les formes en el camp visual: distribució de les masses en la composició.
Tipus de composició més habituals.
Composició, utilitzant les masses de forma equilibrada.
El ritme com a freqüència ordenada de moviment.
Observació i anàlisi del ritme tant en la naturalesa com en altres obres (taulellets, sanefes, ceràmica, etc.).
Observació i anàlisi del ritme en la imatge estàtica, seqüencial i cinètica.
4. Espai i volum.
Representació objectiva de formes tridimensionals. Sistema dièdric: vistes de sòlids senzills.
Representació de sòlids en dièdrica (vistes).
Construcció de volums geomètrics elementals per mitjà dels seus desenrotllaments.
La llum com a definidora del volum.
Representació bidimensional del volum: clarobscur i sistemes de representació.
Perspectiva cònica. Fonaments del sistema. Representació de sòlids senzills.
Representació de sòlids en perspectiva isomètrica (Axonometria ortogonal) i cavallera (Axonometria obliqua).
III. Procediments i tècniques utilitzades en els llenguatges visuals.
1. Procediments i tècniques utilitzades en els llenguatges visuals.
Coneixement i utilització de les tècniques graficoplàstiques: Tècniques seques i humides.
Identificació i utilització de distints suports, segons les intencions expressives i descriptives de la representació.
Utilització de les tècniques més adequades per a la seua edat, amb fins expressius o descriptius: dibuix (ceres dures, retoladors, etc.), gravat (linoleografia, serigrafia, etc.), fotografia (pictografia).
Realització d'experiències amb guaixos, ceres blanes i acrílics.
Realització d'experiències tridimensionals amb material emmotllable, poliestiré, algeps, etc.
2. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
Diferenciació dels processos expressius de les tècniques graficoplàstiques.
Diferenciació dels distints estils i tendències de les arts visuals.
Acceptació d'estils tant contemporanis com d'altres temps i altres cultures allunyades del gust propi.
Busca de solucions originals a l'hora d'enfrontar-se a representacions gràfiques.
Interés per conéixer la composició utilitzada en obres pròpies de l'art i del disseny.
Desmitificació dels aspectes anecdòtics aliens a la plàstica, que, generalment, han donat un particular i desmesurat interés a certes obres.
Reconeixement de la importància de desenrotllar uns valors estètics i un gust personal davant del fet artístic.
Interés i gust per conéixer i contemplar aquelles obres d'art que siguen fàcilment accessibles.
Disposició per a explorar les pròpies possibilitats artístiques i gust per dur-les a terme.
Valoració de la memòria visual.
IV. Apreciació del fet artístic en les arts visuals.
1.Apreciació del patrimoni artístic.
Valoració del patrimoni artístic local, valoració del patrimoni de la humanitat. Iniciació i desenrotllament de gustos estètics propis.
Observació i anàlisi dels factors que convergixen en un producte artístic donat.
Reconeixement de la importància de desenrotllar uns valors estètics i un gust personal davant del fet artístic.
Interés i gust per conéixer i contemplar aquelles obres d'art que siguen fàcilment accessibles.
Valoració, respecte i gaudi del patrimoni cultural i artístic de la Comunitat Valenciana, així com de l'Estat espanyol.
Valoració de l'emplaçament d'obres d'art, en funció de les característiques de l'entorn en què estan ubicades.
Determinació dels valors plàstics que destaquen en una obra donada, així com el seu enjudiciament a la llum dels continguts ja estudiats.
Realització d'esquemes i de síntesis d'algunes obres per a subratllar així els valors plàstics que es volen ponderar.
Valoració dels aspectes plàstics de l'obra d'art com a determinants de la seua qualitat.
Quart curs
I. Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l'entorn.
1. El llenguatge visual.
Lectura d'imatges. La imatge representativa i simbòlica: funció sociocultural de la imatge en la història. Acostament als mèdia i a les noves tecnologies.
Sintaxi dels llenguatges visuals específics: còmic, fotografia, cine, televisió, publicitat i altres tecnologies.
Observació de les característiques comunes d'estos llenguatges.
Deducció dels trets particulars de cada un d'ells.
Anàlisi del còmic, tenint en compte el seu llenguatge, el contingut ideològic i els valors estètics.
Utilització de la tècnica fotogràfica per a expressar idees, vivències i sentiments, i manipulació de les fotografies per a aconseguir l'expressió desitjada.
Relació entre els llenguatges del còmic, de la fotografia i del cine.
Anàlisi de la televisió des del punt de vista comunicatiu, sociològic i estètic.
Comparació de distints anuncis d'un mateix tipus de producte.
Utilització de les noves tecnologies com a instrument d'expressió (fotocopiadora, vídeo, ordinador...).
Reconeixement i valoració crítica del paper que exercixen els mitjans de comunicació de masses en el grau d'acceptació i rebuig de les noves manifestacions artístiques i culturals.
Actitud crítica davant d'aspectes positius i negatius de la publicitat i rebuig d'elements que suposen discriminació sexual, social o racial.
Transferència al llenguatge plàstic de missatges emesos en altres llenguatges (oral, escrit, musical, gestual...).
Interacció entre els distints llenguatges: plàstic, musical, verbal, gestual. El dibuix tècnic en la comunicació visual: àmbit d'ús dels distints sistemes.
II. Fonaments del llenguatge plàstic.
1. Els elements graficoplàstics com a vehicle per a l'anàlisi i creació d'imatges.
La línia. La línia element estructurador de la forma: encaix. La línia com a abstracció de la forma. Caràcter expressiu del traç i del grafisme en la utilització de la línia.
El color. Simbolisme i psicologia del color: aplicacions del color segons cada camp: industrial, artístic, senyals. Incidència del color en la composició: relativitat i apreciacions objectives i subjectives. El color com a configurador d'ambients.
Valors, matisos, clarobscur del color. Claus tonals.
La textura. Utilització de tècniques específiques (trames, plantilles). Textures visuals: textures opticocinètiques (il·lusió de moviment).
2. Anàlisi i representació de formes.
Estructura de la forma. Estructura de formes naturals complexes: ramificació, translació, expansió. Simetries, màscares naturals i artificials.
Comparació de la forma. Concepte de cànon, mesura o mòdul.
Proporcionalitat i escales. Estudi de proporcions en l'art. Possibilitats expressives: desproporcions i deformacions.
Valoració de la proporció o desproporció com un dels components bàsics de l'expressió.
Representació de la forma. Representació icònica. Configuració abstracta.
Representació tècnica de formes planes, polígons regulars i corbes.
Organització geomètrica del pla, a partir d'estructures modulars bàsiques.
Formes complexes derivades de la rotació, gir, intersecció, superposició de formes poligonals bàsiques o circumferències. Disseny d'investigació de formes.
3. La composició.
Criteris de composició. Elements a tindre en compte: pla bàsic, centre visual, lleis de composició.
Observació i anàlisi de la composició d'obres plàstiques de distintes èpoques: pintures, dibuixos, gravats, fotografies, cartells, portades, etc.
Organització de les formes en el camp visual: distribució de les masses en la composició.
Tipus de composició més habituals.
Composició, utilitzant les masses de forma equilibrada.
Utilització dels esquemes més habituals de composició en la representació plàstica.
Elements modificadors en la composició: el color, la llum, etc.
Modificació, amb fins estètics i expressius, de composicions realitzades anteriorment, i anàlisi de les possibilitats plàstiques que oferixen les modificacions efectuades.
Interés per conéixer la composició utilitzada en obres pròpies de l'art i del disseny.
4. Percepció i representació. El volum.
Volum. Formes tridimensionals. Sistemes de representació. Sistema dièdric. Representació de sòlids en dièdrica (vistes).
Sistema cònic. Sistema axonomètric. Representació de sòlids en perspectiva cavallera, isomètrica i cònica.
Formes modulars tridimensionals. El mòdul. Mòduls derivats.
Organització geomètrica del pla, a partir d'estructures modulars bàsiques.
Mòduls sobre xarxes isomètrica i cavallera. Composicions tridimensionals sobre xarxes isomètrica i cavallera.
Realització d'imatges en l'espai tridimensional.
Modelatge.
Altres procediments escultòrics.
III. Procediments i tècniques utilitzades en els llenguatges visuals.
1.Materials i tècniques graficoplàstics (bidimensionals i tridimensionals). Els pigments. Els aglutinants. Els dissolvents. La matèria en la forma volumètrica.
Estudis i pràctiques comparatives entre diverses tècniques i procediments distints, valorant les seues diferents qualitats expressives.
Elecció, en la mesura que es puga, del procediment més adequat per a cada obra.
IV. Apreciació del fet artístic en les arts visuals.
1. Procés de creació.
Fases de la gestació de l'obra: idea, guió, esbós, maqueta. Procés de realització i acabat.
Fases d'un projecte tècnic. Esbós. Croquis. Projecte. Presentació final.
Actitud de curiositat i de sensibilització davant de certs aspectes formals del món circumdant.
Disposició per a descobrir dimensions estètiques i qualitats expressives de l'entorn habitual.
Disposició per a explorar les possibilitats artístiques pròpies i gust per dur-les a terme.
Busca de solucions originals a l'hora d'enfrontar-se a representacions gràfiques.
Criteris d'avaluació
Primer curs
1. Reconéixer els distints llenguatges visuals en les imatges de l'entorn i classificar-los segons la seua finalitat.
Es pretén que l'alumnat conega i identifique els mecanismes que configuren les imatges que percep en el seu entorn, atenent fonamentalment a aquells que es realitzen per mitjà de grafismes. Es tracta també que l'alumnat valore la importància que té el llenguatge de la imatge en els mitjans de comunicació.
2. Descriure gràficament i plàsticament una forma donada identificant els seus elements constitutius: configuració estructural, textures i color.
Es valorarà si l'alumne i l'alumna entenen que per a configurar la forma sobre el pla es requerix la utilització de recursos gràfics variats utilitzant els elements bàsics que la constituïxen: punts, línies i masses. Així mateix, es valorarà si comprenen la importància que té el color de les masses per a la identificació i la percepció de la imatge en un determinat ambient o en l'art.
3. Descriure gràficament o plàsticament objectes i aspectes del seu ambient pròxim, identificant els seus elements constitutius essencials (configuracions estructurals, variacions cromàtiques, orientació espacial i textures) i prescindint de la informació supèrflua.
Per mitjà d'este criteri es tracta de comprovar si l'alumnat és capaç de captar els aspectes de la realitat menys evidents, així com les qualitats que determinen el seu valor físic, funcional o estètic i de descriure per mitjà de recursos plàstics (bidimensionals o tridimensionals) les proporcions i les relacions de forma, color, textura, ritme, presents en la realitat per a interpretar-la objectivament o subjectivament. Es tindrà en compte l'interés que presenta el conjunt en els seus aspectes funcionals i expressius, la captació de les textures, la forma, el volum, els matisos cromàtics i la situació espacial.
4. Diferenciar la varietat de textures visuals i tàctils que es poden produir per mitjà de la manipulació de tècniques i materials diversos.
Es tracta que l'alumne i l'alumna descobrisquen les textures en la naturalesa i en el seu entorn, així com que valoren la importància que té l'aspecte estètic en l'acabat dels utensilis d'ús diari i la influència de la seua elaboració en la plasticitat de les obres d'art, figuratives o orgàniques.
5. Descriure gràficament formes identificant la seua orientació espacial i la relació entre les seues direccions.
S'ha de valorar la importància del paral·lelisme i de la perpendicularitat en l'aplom i l'estabilitat dels elements gràfics i en la divisió de les seues parts, concretant-ho en el desplaçament i el gir d'estos.
6. Dibuixar formes geomètriques simples.
S'ha de comprovar si l'alumnat és capaç de realitzar els elements geomètrics que s'indiquen, tenint en compte que els dits elements són la base per a la realització de formes més complexes aplicades al disseny industrial, al disseny gràfic, etc.
7. Representar amb formes planes sensacions espacials, utilitzant canvis de grandària, superposició i contrast.
Amb este criteri, es pretén que els alumnes i les alumnes perceben que per a crear la sensació de profunditat en l'espai gràfic del pla han d'aplicar-se els conceptes proposats. Així, la profunditat l'hauran de percebre, en el primer cas, quan l'objecte major quede situat davant i els més menuts darrere, escalonadament. En el segon cas, per superposició, col·locant més alt l'últim i superposant la resta, a mesura que van descendint de grandària. En el tercer cas, hauran de percebre la profunditat col·locant els elements més foscos davant i els més clars darrere, gradualment.
8. Relacionar adequadament les dimensions d'objectes i espais de l'ambient amb les del cos humà, tenint en compte les relacions de proporció i l'aplicació d'escales en qualsevol representació de la realitat.
Amb este criteri, es tracta d'avaluar si els alumnes i les alumnes són capaços d'aplicar, en representacions de la realitat, el concepte de proporció, establint les relacions adequades entre els objectes d'ús quotidià amb les del ser humà i aplicar les escales d'ampliació i reducció en les seues composicions.
9. Representar amb formes geomètriques simples, (columnes, plans verticals, horitzontals i oblics) la sensació d'espai en un pla, utilitzant com a recurs gràfic la perspectiva cònica.
Amb este criteri s'avaluarà si l'alumnat és capaç de representar la realitat tal com la veu sobre un suport bidimensional per mitjà de representacions que no requerixen operacions complicades en el seu traçat. S'avaluarà la correcció en el traçat geomètric dels elements utilitzats, la seua adequada relació entre distància i grandària, la seua disposició en l'espai i la utilització de superposicions o transparències per a accentuar-la sensació d'espai.
10. Representar un espai de l'entorn, utilitzant com a recurs expressiu els contrastos lumínics.
Es comprovarà la percepció de volum en el pla, aplicant el clarobscur de les formes il·luminades amb una llum més o menys rasant.
11. Conéixer distints mitjans d'expressió graficoplàstics.
S'ha de valorar que l'alumnat ha realitzat els corresponents exercicis proposats al llarg de tot el curs acadèmic, utilitzant aquelles tècniques o materials que millor s'adeqüen a cada un d'ells.
12. Seleccionar entre els distints llenguatges gràfics, plàstics i visuals, el més adequat a les seues necessitats d'expressió, integrant si és necessari dos o més llenguatges en les seues produccions.
Amb este criteri s'intenta comprovar que l'alumnat coneix els trets particulars dels llenguatges d'ús més freqüent (còmic, fotografia, cine, televisió, publicitat), les seues característiques comunes i la seua dimensió social, i que ha adquirit la capacitat de selecció per a expressar les seues idees o les d'altres.
13. Reconéixer el tipus de suport, el material i instruments adequats a diverses tècniques gràfiques o plàstiques manejant-los amb certa correcció en les seues produccions.
Es constatarà si els alumnes i les alumnes coneixen distints suports bidimensionals (químics, gràfics i plàstics), utilitzen distintes matèries pigmentàries i gràfiques, així com si reconeixen les possibilitats expressives que oferixen els materials de rebuig i emmotllables. També és un aspecte important en l'avaluació la correcta selecció i utilització dels instruments.
14. Valorar les qualitats estètiques d'entorns, objectes i imatges de la vida quotidiana.
S'ha de valorar si, després d'haver realitzat els exercicis sobre el llenguatge de la imatge, l'alumne i l'alumna són capaços d'identificar este llenguatge en el seu entorn i de quina manera els afecta personalment.
15. Analitzar ambients (naturals i artificials), objectes i imatges presents en la seua vida quotidiana, valorant les seues qualitats estètiques i la seua adequació amb l'entorn.
Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumne i l'alumna són capaços de distingir en un objecte simple, ben dissenyat, els seus valors funcionals units als estètics (proporció entre les seues parts, color, textura, forma, etc.), i si són capaços d'apreciar la dimensió estètica que té la naturalesa i les obres d'art, però no com un fi a imitar sinó, més prompte, com una referència per a l'anàlisi dels elements visuals i plàstics.
Tercer curs
1. Analitzar imatges tenint en compte elements bàsics constitutius de la sintaxi visual.
Es pretén que l'alumnat valore la importància de la imatge com a signe gràfic d'identificació de l'entorn circumdant, marques, productes, empreses, etc.
2. Seleccionar els elements configuratius de línia i textura adequant-los a la descripció analítica de la forma.
Este criteri fa referència als grafismes i textures que s'apliquen en l'elaboració de la forma figurativa, abstracta i orgànica. L'alumnat haurà de saber explicar en cada cas el grafisme més adequat per a obtindre l'aspecte més expressiu que es requerix per a la realització d'estes imatges.
3. Diferenciar i representar els matisos de color en la naturalesa i en els objectes de l'entorn, atenent a les seues propietats de saturació, valor i to, reproduint distints matisos per mitjà de la utilització de mescles subtractives.
Es tracta que l'alumnat valore els matisos del color. Haurà de conéixer que la saturació és la màxima puresa del to; que el valor del to s'expressa per mitjà de les seues gradacions cap al blanc i el negre, que afecten la seua lluminositat o foscor; que els matisos s'obtenen per mitjà de mescles dels colors primaris en distintes proporcions. Així mateix, haurà de comprovar com l'aspecte d'un color és canviant segons el color o colors amb què se'l combine.
4. Representar amb formes geomètriques simples, (columnes, plans verticals, horitzontals i oblics) la sensació d'espai en un pla, utilitzant com a recurs gràfic la perspectiva cònica.
Amb este criteri s'avaluarà si l'alumne i l'alumna són capaços de representar la realitat tal com la veuen sobre un suport bidimensional, per mitjà de representacions que no requerisquen operacions complicades en el seu traçat. Es valorarà la correcció en el traçat geomètric dels elements utilitzats, la seua adequada relació entre distància i grandària, la seua disposició en l'espai i la utilització de superposicions o transparències per a accentuar la sensació d'espai.
5. Representar geomètricament formes naturals i artificials.
Es pretén que l'alumnat analitze i valore l'aplicació de les formes geomètriques en les seues relacions i combinacions entre si, aplicant-les al disseny industrial i al disseny gràfic principalment, així com l'obtenció de corbes tècniques, modulars i en traçats arquitectònics.
6. Determinar les relacions de proporcionalitat que existixen entre les formes.
Es pretén que l'alumne i l'alumna valoren la proporció com un factor de semblança entre dos formes iguals però de distinta magnitud, així com l'avantatge de poder realitzar i calcular amb exactitud sobre un pla relativament xicotet les característiques d'una forma de grandària considerablement major.
7. Dissenyar mòduls derivats d'una xarxa normalitzada isomètrica, a partir d'un mòdul espacial bàsic, incorporant el clarobscur per a definir la direcció d'un focus de llum.
Amb este criteri es valorarà si l'alumnat coneix l'ús de la perspectiva axonomètrica per a representar en l'espai distintes figures i si és capaç d'utilitzar este sistema de representació incorporant la llum com a element per a definir volums.
8. Dissenyar seqüències rítmiques sobre una retícula quadrangular o triangular en el pla, a partir d'un mòdul base senzill, utilitzant conceptes d'orde (repetició, alternança, canvi de direcció i simetria).
Amb este criteri es pretén comprovar que l'alumnat coneix el concepte de mòdul bidimensional i l'utilitza com a unitat de mesura, el combina amb si mateix i l'identifica en produccions naturals o realitzades per l'home (ornamentació, disseny, arquitectura, etc.). S'avaluarà també si comprén que la seua disposició crea imatges rítmiques, utilitzant distintes seqüències d'una mateixa figura, així com la correcció en el traçat i la complexitat i nombre més gran tant de mòduls com de seqüències, en la realització de composicions modulars planes.
9. Dissenyar composicions modulars sobre xarxes poligonals.
Es constatarà si l'alumne i l'alumna són capaços d'elaborar lliurement agrupacions de formes que s'adapten a la xarxa sense necessitat que siga un element modular repetitiu, ja que poden ser les dites composicions o agrupacions simètriques o asimètriques, planes o tridimensionals.
10. Interpretar composicions buscant distintes alternatives en l'organització de les formes.
Es comprovarà si l'alumne analitza l'organització de les formes en les obres d'art, cartells publicitaris, dibuixos, etc., atenent a la seua situació: simetria, asimetria, equilibris de masses, centres d'interés, emplaçaments d'elements en les seccions àuries, recorreguts visuals, estructures compositives tancades o obertes, etc.
11. Descriure una forma tridimensional simple per mitjà de la representació de les seues vistes fonamentals.
Amb este criteri es pretén esbrinar si l'alumnat sap concretar les vistes d'un sòlid modular tridimensional i situar-les correctament en el pla. Així mateix, es comprovarà la seua visió espacial al resoldre la forma tridimensional d'un cos a partir de les seues vistes planes.
12. Representar la sensació espacial en un pla, utilitzant com a recurs gràfic la perspectiva cònica.
Es pretén valorar si l'alumnat s'ha familiaritzat amb la percepció de la perspectiva de formes i de quina manera afecta la seua representació en este sistema. Així mateix, es comprovarà si sap utilitzar adequadament els elements que determinen l'estructura del sistema (línia d'horitzó, línia de terra, punt de vista, punts de fuga, punts mètrics, etc.), per a poder percebre l'aspecte de la tridimensionalitat dels cossos en el pla gràfic i el seu aspecte volumètric associant-li el clarobscur.
13. Reconéixer distints suports i tècniques d'expressió graficoplàstiques.
Es valoraran tots els exercicis que es realitzen, per al desenvolupament dels quals s'hauran utilitzat els procediments, materials i tècniques més apropiades per a cada un d'ells.
14. Utilitzar adequadament les tècniques gràfiques segons les intencions comunicatives.
Es pretén que l'alumne i l'alumna sàpien diferenciar els procediments que resulten més expressius o apropiats per a cada tendència pictòrica o escultòrica, així com que sàpien distingir els distints estils i moviments artístics i les característiques que els definixen.
Quart curs
1. Analitzar els elements representatius i simbòlics d'una imatge.
Es pretén que l'alumne i l'alumna sàpien interrelacionar la imatge digitalitzada o fotogràfica (com el llenguatge visual utilitzat pels mitjans de comunicació: cine, televisió, informàtica, etc.) i la imatge gràfica que s'utilitza com a vehicle de comunicació en els sistemes d'impressió (llibres, premsa, revistes, còmics, etc.), per a determinar així les característiques comunes que els unixen.
2. Seleccionar el tipus de línia i textura, adequant-les a la finalitat expressiva de la representació gràfica.
Es valorarà l'ús del grafisme de la línia per a crear textures visuals que generen il·lusió de moviment opticocinètic.
3. Canviar el significat d'una imatge per mitjà del color.
Amb este criteri es pretén que l'alumnat descobrisca la importància del color en l'àmbit de la simbologia i els convencionalismes del seu ús en la indústria i altres estaments, tenint en compte el seu significat objectiu i subjectiu. També es pretén que perceba com una mateixa imatge canvia d'aspecte aplicant-li diferents combinacions cromàtiques, com ocorre, per exemple, a l'utilitzar les diferents claus tonals.
4. Analitzar l'estructura de formes de la naturalesa, determinant eixos, direccions i proporcions.
Es pretén constatar que l'alumnat és capaç d'analitzar l'estructura de les formes naturals o artificials atenent a la seua simetria axial, radial, etc., i les formes d'estructura composta natural o manufacturada. Així mateix, ha de ser capaç d'analitzar l'elaboració de les formes complexes per la modificació total o parcial de la seua estructura inicial.
5. Buscar distintes variables compositives en un determinat camp visual, tenint en compte els conceptes d'enquadrament i d'equilibri entre tots els elements constitutius.
Amb este criteri es valorarà si l'alumne i l'alumna aprofundixen en l'organització de les formes en el pla, atenent a la seua estructura compositiva, organitzada seguint els esquemes més usuals, així com els emplaçaments idonis de les formes i la influència que exercix la llum i el color en la composició.
6. Descriure gràficament o plàsticament objectes tridimensionals identificant els seus elements essencials.
Es tracta de comprovar que l'alumnat és capaç d'analitzar l'estructura de les formes tridimensionals, percebent també com canvia la seua forma segons siga la seua posició en l'espai: en les seues formes regulars, fent referència a la forma de les seues cares, les seues arestes i els seus angles; en les seues formes irregulars, observant la forma de les seues bases i de les seues cares laterals; en sòlids modulars senzills, atenent a les seues seccions o talls parcials, determinant parts còncaves o convexes.
7. Dissenyar seqüències rítmiques sobre una retícula quadrangular o triangular en el pla, a partir d'un mòdul base senzill, utilitzant conceptes d'orde (repetició, alternança, canvi de direcció i simetria).
Amb este criteri es pretén comprovar que l'alumnat coneix el concepte de mòdul bidimensional i l'utilitza com a unitat de mesura, el combina amb si mateix i l'identifica en produccions naturals o realitzades per l'home (ornamentació, disseny, arquitectura, etc.). S'avaluarà també si comprén que la seua disposició crea imatges rítmiques, utilitzant distintes seqüències d'una mateixa figura, així com la correcció en el traçat i la complexitat i nombre més gran tant de mòduls com de seqüències, en la realització de composicions modulars planes.
8. Dissenyar mòduls derivats d'una xarxa normalitzada isomètrica, a partir d'un mòdul espacial bàsic, incorporant el clarobscur per a definir la direcció d'un focus de llum.
Amb este criteri es pretén valorar si l'alumne i l'alumna coneixen l'ús de la perspectiva axonomètrica per a representar en l'espai distintes figures i són capaços d'utilitzar este sistema de representació incorporant la llum com a element per a definir volums.
9. Descriure, per mitjà dels distints sistemes de representació, formes tridimensionals elementals.
Es comprovarà si l'alumnat està familiaritzat amb els diferents sistemes de representació més usuals per a configurar l'aspecte tridimensional de les formes i sap utilitzar adequadament els convencionalismes que s'empren en estos sistemes.
10. Realitzar un projecte, seleccionant entre els distints llenguatges gràfics, plàstics i visuals, el més adequat a les necessitats d'expressió.
Es valorarà que en la realització d'un projecte es conjuguen tots els elements gràfics que s'utilitzen en el procés creador, així com que s'incorporen en el seu desenrotllament tots els aspectes que intervenen en la configuració de la forma.
11. Saber manejar els distints materials i instruments adequats a les diverses tècniques gràfiques, plàstiques i visuals.
Es tracta de valorar si l'alumne i l'alumna usen adequadament i amb destresa, tant els instruments com la tècnica, en la resolució gràfica dels exercicis.
12. Buscar distintes alternatives en l'organització de formes en un determinat camp visual i obtindre composicions diverses, tenint en compte els conceptes de dimensió, direcció, llum, proporció i modulat en els seus elements constitutius i visualitzant el resultat per mitjà d'esquemes, esbossos i maquetes.
Amb este criteri s'intenta avaluar si l'alumnat és capaç de resoldre problemes de composició, tant en l'espai com en el pla, proposant variades alternatives de conjunt i aplicant-hi correctament els conceptes citats.
Educació Secundària Obligatòria
Ètica
Introducció
La Constitució espanyola establix que l'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals (article 27, 2).
Així, l'educació adquirix un paper decisiu en la consecució d'objectius democràtics, perquè ha d'ajudar les persones a adquirir els coneixements i les actituds necessaris per a participar com a ciutadans i ciutadanes en una societat democràtica.
Per això, d'acord amb els principis i els valors de la Constitució, la LOGSE assenyala com un dels principis que regulen l'activitat educativa la formació personalitzada, que propicie una educació integral en coneixements, destreses i valors morals de l'alumnat en tots els àmbits de la vida: personal, familiar, social i professional (article 2,3).
Esta formació personalitzada ha d'integrar una educació en els valors morals que han inspirat el model d'estat social i democràtic de dret que establix per a Espanya la nostra Constitució. Valors morals que han emergit al llarg de la història, com la llibertat, la igualtat i, finalment, la solidaritat. El reconeixement de la dignitat humana i dels valors que li corresponen han trobat l'expressió en la Declaració de Drets Humans i en una sèrie de drets que s'han plasmat en successives declaracions de l'ONU, com a resultat de fòrums i de conferències internacionals.
D'esta manera, l'educació apareix com una activitat intrínsecament moral, encaminada a la consolidació de les actituds i les formes de comportament necessàries per a la convivència plural i tolerant, aprenent en l'àmbit escolar, de major abast i amplitud de relacions que l'àmbit familiar, els valors i les normes que organitzen la vida democràtica. Fins a tal punt és així, que el creixement moral de l'alumnat es convertix en un indicador qualificat de l'èxit de l'educació en l'estat social i democràtic de dret.
En la nostra ensenyança obligatòria, s'ha optat per un plantejament curricular de l'educació moral de caràcter mixt. D'una banda, en estos nivells bàsics, no constituïx una àrea específica, sinó que impregna transversalment tot el currículum al quedar explícitament arreplegada en els continguts actitudinals de totes les àrees de coneixement, sent el professorat i tota la comunitat educativa responsables de l'educació moral i cívica, punt de referència de la resta dels temes transversals.
No obstant, qualsevol societat o cultura porten implícites unes exigències morals i de costums que es fan col·lectives per mitjà del procés de socialització dels seus individus. Este procés d'interiorització de costums garantix l'estabilitat necessària per a la convivència de qualsevol grup humà i fa, al mateix temps, previsible i intel·ligible el comportament dels seus membres.
Per esta raó, ha d'existir un espai curricular, una matèria específica, l'Ètica, dedicada a la investigació sobre l'acció moral dels homes. Acció, presa en el seu sentit més ampli, com a procés en què els sers humans poden donar-se i han de donar-se a si mateixos els principis reguladors de la seua vida individual i col·lectiva. D'esta manera, l'educació moral és considerada no sols com un element d'arrelament en la cultura a què es pertany a través del procés de socialització i atenció al valor crític i de realització personal, sinó també com un moment específicament empleat per a l'anàlisi, la valoració i la comprensió de la llibertat i l'especificitat moral de l'home. Esta matèria té com a finalitat primordial que les alumnes i els alumnes donen el pas de conceptualitzar els aprenentatges fonamentalment actitudinals, adquirits en el procés de socialització.
Este nivell de conceptualització és convenient perquè qualsevol cultura oferix a l'individu una forma de vida en la qual es realitza la seua existència personal, el situa en un temps i en un lloc determinats i l'ubica dins d'unes perspectives culturals; lligant-lo a una manera específica de comprendre, valorar, jutjar i gaudir del món en què viu. Per esta raó, és necessari que els alumnes i les alumnes d'esta edat entren en l'àmbit ètic de l'opció, de la pluralitat, de la llibertat i de l'autonomia moral, revisant i reflexionant críticament sobre la manera en què s'ha configurat la seua existència personal i col·lectiva.
Cal assenyalar, a més, la interrelació de l'ètica amb les ciències socials i humanes, ja que la reflexió ètica, al deliberar sobre els costums i les formes de vida dels homes, construïx un discurs teòric propi sobre l'acció política, la normativa juridicosocial i els valors morals que hi subjauen, prenent en consideració les seues aportacions científiques. De la mateixa manera, les ciències humanes i socials tenen sempre en compte les qüestions morals com un tipus de variables, que ajuden a explicar les actuacions dels homes.
Estos aspectes de l'educació moral es consideren fonamentals per a afavorir el consens que ha de caracteritzar les societats lliures. Es tracta d'incorporar aquells conceptes que faciliten introduir l'individu en el camp de l'autonomia moral, de la racionalitat i de la imaginació ètiques; elements que hui es consideren clau per a una comprensió contemporània del ser humà i del diàleg social.
El caràcter propi de la reflexió ètica ha sigut un element concloent per a situar esta matèria en l'últim curs de l'ensenyança obligatòria.
Objectius generals
1. Conéixer i comprendre la dimensió moral del ser humà en la pràctica individual i social, valorant la dignitat de la persona i la conducta que es basa en el seu reconeixement.
2. Descobrir i adoptar principis i valors morals, lliurement i racionalment assumits, i desenrotllar hàbits de conducta coincidents, que afavorisquen el creixement moral.
3. Comprendre la gènesi dels valors i de les normes morals i assumir críticament aquells que es consideren una construcció històrica i vàlida per a tots els sers humans per fonamentar-se en el reconeixement de la dignitat de la persona, present en la Declaració de Drets Humans.
4.Valorar el diàleg racional i el respecte per l'autonomia personal com a principis que han de presidir el debat i la busca de solucions als conflictes de valor i, en conseqüència, desenrotllar el raonament moral.
5. Realitzar tasques en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i les propostes pròpies i valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.
6. Analitzar i resoldre els dilemes morals sorgits en el treball de l'aula, prenent estos dilemes com a situacions que permeten als alumnes i a les alumnes construir compromisos ètics propis.
7. Apreciar els drets i les llibertats humanes com un èxit irrenunciable de la humanitat i una condició necessària per a la pau, denunciar les actituds i les situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
8. Valorar críticament el pluralisme cultural i moral de les societats democràtiques modernes, amb una referència especial a l'espai cultural europeu, identificant les raons morals en què es basen els distints plantejaments ètics que hi conviuen i rebutjant les discriminacions existents per raó de cultura, creences, raça, gènere, etc.
9. Conéixer i analitzar l'estat social i democràtic de dret, com a forma d'organització política de les societats actuals, valorant-ne críticament els èxits, les deficiències i l'horitzó ètic de busca incessant de la justícia.
10. Llegir textos senzills i adequats a les dificultats del pensament adolescent, que permeten obtindre i usar informació diversa i rellevant sobre els fets i les qüestions analitzades, i avaluar-ne la correcció.
11. Realitzar treballs de síntesi o investigacions senzilles sobre qüestions d'actualitat, en què l'alumnat tinga la possibilitat de plantejar les seues consideracions i propostes a la resolució de les qüestions analitzades.
12. Identificar i analitzar els principals problemes morals del món actual en què es manifesten conflictes de valor, així com tesis antropològiques i ètiques diferents o contraposades.
13. Conéixer i valorar les principals aportacions ètiques del passat, sobretot les que més han contribuït al reconeixement dels drets i les llibertats humanes com un èxit irrenunciable de la humanitat i com a condició necessària d'una forma de vida més justa i de la convivència pacífica de tots els pobles i cultures.
14. Identificar i valorar els principals projectes ètics contemporanis, sobretot els drets humans, tractar de comprendre les aportacions originals i les temptatives de solució que proposen sobre els principals problemes morals de la nostra època.
Continguts
Introducció
Els continguts presentats a continuació tenen com a finalitat educativa analitzar, d'una banda, l'aprenentatge moral realitzat d'una manera no conscient durant el procés de socialització i, per una altra, conéixer els diversos aspectes de la racionalitat pràctica de l'home i els èxits que se n'han obtingut.
Al ser l'ètica un referent ineludible en els debats sobre la pau, els drets humans i els problemes socials i polítics del nostre temps, se'n considera l'estudi com un procés de reflexió que invite, des de la llibertat i l'autonomia personals, al compromís per una existència més digna, i sempre millorable, entre els homes.
D'altra banda, esta matèria de reflexió ètica s'ha concebut principalment com una revisió de l'estructura conceptual de la moral assumida. La possessió d'un concepte moral implica sempre la capacitat de comportar-se d'una determinada manera en determinades circumstàncies. Mantindre o modificar, alterar, destruir o crear conceptes nous equival, en certa manera, a mantindre, modificar o generar noves conductes i actituds. El paper educatiu de l'ètica és, per tant, de gran importància en este assumpte, ja que, des de l'anàlisi i la reflexió que du a terme fa possible l'adopció d'actituds i la realització de conductes coherents. Així, el coneixement de les teories ètiques, per exemple, introduirà l'alumnat en la diversitat d'explicacions sobre la realitat moral dels homes i li permetrà investigar al mateix temps sobre els conceptes que estructuren l'àmbit de l'obligació, la llibertat, la norma o el valor.
Quart curs
S'han organitzat els continguts en tres grans blocs.
I. Este primer bloc fa referència a la reflexió que necessita el ser humà sobre la seua condició moral en els distints àmbits de la vida (social, econòmic, polític...) i, per tant, constituïx el marc conceptual des del qual s'organitzarà la didàctica dels distints temes de filosofia moral.
1. La vida moral i la reflexió ètica.
La gènesi dels valors i de les normes morals: la historicitat i universalitat.
Autonomia i heteronomia moral.
Principals teories ètiques.
2. Ètica, dret i política.
L'autoritat i la seua legitimació. Funció de les lleis. Desobediència legítima.
Democràcia i ciutadania.
Els drets humans.
3. Problemes morals del nostre temps.
Problemes derivats de factors socials, polítics i econòmics: marginació, pobresa, desocupació i precarietat en el treball, globalització, violència, terrorisme, discriminació per raons de sexe, raça, etc.
Problemes derivats de factors cientificotecnològics: degradació del medi ambient; carrera armamentística; manipulació genètica; etc.
4. Projectes ètics contemporanis.
Pacifisme, feminisme, desenrotllament sostenible, interculturalitat, voluntariat...
5. Ètica i religió.
La religió com a fet individual i col·lectiu.
II. Este segon bloc inclou els procediments i les tècniques de treball que propicia la reflexió ètica, amb vista al desenrotllament de la capacitat de raonament moral.
1. Anàlisi i resolució de dilemes morals.
2. Aclariment de valors.
3. Jocs de rol i dramatitzacions.
4. Debats.
5. Comentaris de textos breus obtinguts de la premsa, així com d'obres literàries i filosòfiques.
6. Lectura i comentari d'obres senzilles de caràcter filosòfic o literari sobre els temes o problemes tractats.
7. Redaccions que permeten argumentar per escrit les idees pròpies.
8. Investigacions senzilles, realitzades de forma individual o en grup.
9. Quadern d'aula.
10. Ús dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
III. El tercer bloc considera la importància d'explicitar les actituds, les normes i els valors que subjauen a les conductes, amb l'objecte de facilitar la convivència pacífica i permetre el desenrotllament com a persones des de l'autonomia moral.
1. Valoració de la dimensió ètica del ser humà.
2. El respecte cap a les actituds, les normes i els valors propis de la convivència democràtica.
3. La percepció de la cultura pròpia com una forma més d'organització social. El respecte a la diversitat de costums i d'opcions morals.
4. La valoració positiva de la reflexió ètica davant de les diverses formes de discriminació social, sexual, racial i ideològica.
5. Valoració dels projectes que es proposen com a solució dels problemes ètics del món actual.
6. El compromís ètic.
Criteris d'avaluació
Quart curs
1. Trobar i explicitar, a través de textos adequats de distint genere literari, utilitzant els diversos mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, els valors i les actituds morals que subjauen a la temàtica d'estos.
Este criteri té per objecte comprovar que els estudiants són capaços de detectar les qüestions morals, no explícites, en assumptes no específicament ètics.
2. Comprendre i expressar correctament el significat històric i plural de les normes i valors morals dels individus i de les societats humanes.
Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes coneixen i expressen adequadament els nuclis conceptuals dels principals sistemes ètics que han sorgit en la història de la cultura occidental i valoren els que més han contribuït amb les seues aportacions teòriques i amb la seua pràctica social al reconeixement de les llibertats i els drets de les persones en tot el món
3. Conéixer amb claredat els trets propis de la moralitat humana, així com conéixer i utilitzar amb propietat els conceptes morals bàsics (dignitat personal, valor, norma, bé, consciència, deure, virtut, responsabilitat moral, etc.) i els termes que designen valors fonamentals (llibertat, igualtat, solidaritat, justícia, pau, tolerància...).
Amb este criteri es pretén conéixer, al llarg de tot el curs, fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen un llenguatge ètic cada vegada més ric i precís, avaluant la utilització correcta, oral i escrita, dels conceptes morals i de valor, especialment quan expressen judicis de valor i argumentacions morals que fonamenten les posicions pròpies.
4. Participar de manera democràtica i cooperativa, tant en l'aula com fora d'ella, en la busca de solucions justes a problemes socials que impliquen conflictes de valor, argumentant les propostes pròpies i contrastant-les amb altres alternatives que puguen presentar-se.
Este criteri permet avaluar la capacitat de l'alumnat per a implicar-se en la busca de solucions moralment desitjables relacionades amb qüestions rellevants del món actual (discriminació per raó de gènere, cultura o origen social; desocupació o precarietat en el treball; desenrotllament economicosocial i respecte pel medi ambient), per mitjà de la defensa de propostes viables i justes que puguen ser contrastades amb altres opcions igualment basades en principis de valor.
5. Plantejar dilemes ètics, identificant les postures corresponents a cada una de les alternatives presents en estos dilemes, i argumentar de forma oral i escrita a favor d'una o altra.
Amb este criteri es tracta d'avaluar la sensibilitat de l'alumna i de l'alumne per a recrear dilemes morals concrets, i la seua capacitat per a evidenciar l'estructura teòrica corresponent; d'altra banda, es tracta de posar de manifest la seua capacitat de producció de textos senzills.
6. Conéixer i expressar de manera correcta i raonada la noció d'estat social i democràtic de dret com a forma d'organització política.
Este criteri pretén comprovar si l'alumnat coneix de forma crítica les diferents formes d'organització política i si valora l'estat social i democràtic de dret com a condició per al reconeixement dels drets i de les llibertats fonamentals de la persona, així com d'una forma de vida més justa i de la convivència pacífica entre els diversos pobles i cultures.
7. Identificar elements dels models ètics de vida i comportament humà en diferents preses de posició a propòsit de dilemes morals que es plantegen en el món actual.
Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de reconéixer que els models de vida que proposen diferents doctrines morals de caràcter religiós, filosòfic o altres o alguns elements d'estos models morals estan presents en el pluralisme ideològic i axiològic del nostre temps, i que apareixen en les postures enfrontades sobre diferents problemes morals de la vida pública i privada.
8. Conéixer i apreciar les diferents pautes culturals i morals que es donen en les societats modernes, com a expressió de la riquesa cultural de la humanitat
Amb este criteri es pretén avaluar la maduresa de l'alumnat a l'hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les diferències culturals, de creences i de valors que conviuen al si de les societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol discriminació per estes causes.
9. Elaborar informes i participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la vida quotidiana en el món actual (situacions de marginació, casos de violència, problemàtica juvenil, etc.), utilitzant amb rigor informació obtinguda dels mitjans de comunicació, així com a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, i manifestant en les seues opinions actituds de tolerància i solidaritat.
Este criteri té per objecte assegurar que els alumnes i les alumnes són sensibles a problemes socials presents en la seua vida quotidiana com ara l'existència de col·lectius desfavorits, la discriminació per raons de gènere o d'origen i els problemes o actituds que afecten especialment els joves, i els aborden amb actituds solidàries i tolerants, així com amb rigor en el tractament de la informació.
10. Conéixer i valorar les principals aportacions teòriques dels projectes ètics de la nostra època, en particular dels drets humans, relacionant-les amb els problemes morals que pretenen solucionar.
Este criteri permetrà comprovar el coneixement que posseïx l'alumnat sobre els plantejaments i les alternatives morals fonamentals que es proposen en l'actualitat, així com la valoració que els mereixen com a resposta als problemes socials que pretenen solucionar.
11. Elaborar algun tipus d'informe, no excessivament complex, on s'explicite clarament la metodologia emprada, les diferents fases i les fonts a què s'ha recorregut, explicant al mateix temps les conclusions obtingudes i els problemes ètics plantejats.
Este criteri permetrà conéixer el seu grau d'autonomia en relació al mètode de treball utilitzat en l'aula, a l'ús d'estratègies i a les diferents destreses adquirides per a l'anàlisi, el desenrotllament i la síntesi de textos o problemes.
12. Iniciar la construcció d'un codi de conducta moral personal i autònom.
Amb este criteri es pretén avaluar el creixement moral dels alumnes i de les alumnes, comprovant al llarg de tot el curs el canvi de les perspectives des de les quals afronten els problemes morals.
Educació Secundària Obligatòria
Llengües estrangeres
Introducció
La presència de les llengües estrangeres en el currículum, i al llarg de tota l'Educació Obligatòria, es justifica tant per raons socials com per la necessitat de contribuir a l'èxit dels fins educatius generals.
El coneixement d'una o diverses llengües estrangeres és una condició necessària per a facilitar l'enteniment intercultural en un món cada vegada més obert a les relacions internacionals de tota classe. La integració en la Unió Europea fa necessari este coneixement per a facilitar la comunicació entre els seus membres, per a construir la identitat europea, plurilingüe i multicultural, per a afavorir la lliure circulació de persones i per a facilitar la cooperació cultural, econòmica, tècnica i científica Així mateix, el desenrotllament de la capacitat per a comunicar-se en altres llengües permetrà ampliar el camp de les relacions interpersonals, accedir a les noves tecnologies, adquirir informació, i utilitzar-la amb fins diversos com a estudis posteriors, professionals, o recreatius.
Pel que fa als fins educatius generals, l'aprenentatge d'una llengua estrangera contribuirà a desenrotllar el procés de socialització des d'una perspectiva global i a afavorir el reconeixement de la pròpia identitat personal i social. Contribuirà també al desenrotllament cognoscitiu general, per al qual és condició indispensable una estructuració lingüística rica i sòlida, i capacitarà els estudiants per a adquirir major responsabilitat en el seu propi aprenentatge, perquè així aprenguen a aprendre les llengües i a transferir les seues capacitats a altres aprenentatges.
Així mateix, a l'anar desenrotllant la comprensió de la cultura de la comunitat parlant de la llengua estrangera, podran comparar-la amb la pròpia i valorar críticament ambdós modes de percebre la realitat. Això els permetrà prendre consciència de la naturalesa i del paper del llenguatge en la vida quotidiana com a transmissor d'estereotips culturals i adoptar una actitud reflexiva i crítica davant d'ells, afavorint la formació integral de l'individu.
La consecució d'estos fins dependrà de com es conceba l'objecte d'aprenentatge i la seua adquisició, i de la forma en què es plantege la intervenció didàctica.
Si el llenguatge té com a funció bàsica la de permetre, controlar i regular els intercanvis socials, l'ensenyança i aprenentatge de la llengua estrangera tindrà com a objecte la pràctica comunicativa. Per a això, s'haurà de tindre en compte la segona funció bàsica del llenguatge, subsidiària de la primera, que és la de fer present el món i la cultura als parlants, permetent que els significats es relacionen de manera compartida perquè s'interpreten a partir d'experiències identificables. Per això, l'adquisició dels elements socioculturals és inseparable de l'adquisició de la llengua.
A l'adquirir la primera llengua o a l'aprendre una segona llengua, allò que s'adquirix, de fet, és una sèrie de capacitats o competències interrelacionades que constituïxen la competència comunicativa i que permeten:
Realitzar opcions entre les formes lingüístiques obeint a un sistema de regles fonològiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques (competència gramatical).
Incidir en la comunicació i optar entre les realitzacions lingüístiques en funció de la situació, adaptar el discurs a l'altre (competència discursiva).
Adaptar els enunciats a la situació concreta de comunicació, adequant-los segons les regles de la comunitat (competència sociolingüística).
Organitzar els missatges tenint en compte l'interlocutor, és a dir, negociar els significats per a aconseguir que la comunicació funcione (competència estratègica).
Interpretar els elements de la realitat social i cultural transmesos o referits per la llengua (competència sociocultural).
Tot parlant posseïx cert grau de competència comunicativa, els components de la qual són comuns a totes les llengües. Tindre en compte este principi, així com considerar el mode d'adquisició i desenrotllament del llenguatge, obliga a plantejar-se l'ensenyança i aprenentatge de les llengües des d'una perspectiva integradora.
El llenguatge s'adquirix i es desenrotlla en contextos comunicatius i per a la comunicació, a través de múltiples intercanvis que són condició necessària de l'aprenentatge lingüístic. En la situació d'adquisició natural de la llengua, per mitjà de la interacció amb els altres parlants en l'entorn sociocultural, s'adopten normes i estratègies comunicatives i s'elaboren regles que suposen operacions cognoscitives molt complexes. En este procés, el desenrotllament del pensament i el desenrotllament de la capacitat lingüística són fenòmens interdependents que continuen al llarg de tota la vida del parlant, de la mateixa manera que el procés d'interiorització, adaptació i reelaboració de les regles que regixen la comunicació.
En la situació escolar, respectar este procés d'adquisició i adaptar-lo a l'aprenentatge de la llengua estrangera suposa propiciar la participació en activitats comunicatives que permeten el descobriment, la construcció i la interiorització de les regles per mitjà d'hipòtesis implícites; però a este procés caldria incorporar les activitats que permeten orientar l'aprenentatge conscient i la reflexió que de fet també es dóna, encara que no sempre de manera explícita, durant l'adquisició de la primera llengua. La reflexió tindrà també com a objecte els continguts culturals transmesos per la llengua i la forma com es transmeten, i això capacitarà els alumnes i les alumnes per a la interpretació, i l'ús creatiu de la llengua.
Prenent en consideració els aspectes anteriors, es pot fonamentar una proposta integradora per a l'ensenyança de les diverses llengües del currículum en la necessitat d'adquirir, desenrotllar i transferir les capacitats de la competència comunicativa d'unes llengües a altres. Per a això, des de la perspectiva de la integració, la planificació de les activitats didàctiques haurà de:
Fomentar actituds reflexives i crítiques davant de les llengües, el seu aprenentatge i els continguts que transmeten.
Partir de la mateixa concepció de l'objecte d'aprenentatge, amb les adaptacions curriculars subsegüents en cada llengua.
Utilitzar una metodologia que tinga com a base els mateixos principis i plantejaments i que contemple la complementarietat dels aprenentatges.
Tindre en compte que la llengua primera ha generat una competència i uns coneixements que funcionen com a preconceptes en les altres.
La situació específica de la Comunitat Valenciana, on conviuen dos llengües oficials (valencià i castellà) presenta a més característiques que obliguen a tindre encara més en compte la necessitat d'integració i de complementarietat de les llengües.
En efecte, s'ha de tindre en compte la gran diversitat de situacions de partida segons la procedència de l'alumnat, que pot tindre com a llengua primera el castellà o el valencià, el seu grau de coneixement de l'altra llengua (llengua segona), la seua relació afectiva amb cada una d'elles en funció de la consideració social que se'ls dóna en el seu entorn particular.
Estes diferències tenen també conseqüències quant a la diversitat dels processos d'aprenentatge que es generen, que mai presenten les mateixes característiques en persones monolingües o bilingües.
Un treball complementari en les llengües de l'àrea lingüística permetria millorar la capacitat d'aprenentatge en totes elles des de la riquesa que suposa el plurilingüisme, desenrotllant les destreses psicolingüístiques i cognoscitives de forma harmònica. Això faria possible prendre consciència i superar els possibles prejudicis que, derivats de la situació sociolingüística de la Comunitat Valenciana, poden afectar les actituds davant de les llengües, i sobretot davant de la llengua minoritzada.
Al concloure l'Educació Primària, els alumnes i les alumnes han tingut un primer contacte amb la llengua estrangera, s'han familiaritzat amb els seus fonemes i accent específics i són capaços de realitzar intercanvis comunicatius senzills. En el transcurs de l'Educació Secundària Obligatòria, s'incrementarà la competència comunicativa que va començar a adquirir-se en l'etapa anterior tenint sempre com a referència els fins educatius, les necessitats, els interessos i les motivacions dels estudiants. Es tracta d'aconseguir un domini comunicatiu oral i escrit de la llengua per a poder utilitzar-la dins i fora de l'aula, en situacions relacionades amb aquells fins, interessos i motivacions. Al llarg de l'etapa es continuarà la reflexió sistemàtica sobre la llengua estrangera i l'observació de les referències socioculturals més excel·lents.
El desenrotllament de les destreses lingüístiques (parlar, comprendre, llegir i escriure) ha de contemplar-se com un procés d'integració. En la vida real, la majoria de les activitats comunicatives mobilitzen destreses distintes, per tant, no pareix lògic abordar-les de manera aïllada. Açò no exclou, no obstant, que en alguns moments es puga enfocar preferentment alguna d'elles per necessitats pedagògiques concretes. En tot cas, i inclús tenint en compte que a l'aprendre una llengua estrangera sempre es desenrotllen més les destreses receptives, és necessari crear i consolidar les destreses expressives de manera que els alumnes i les alumnes arriben a ser capaços de produir missatges orals i escrits en la llengua estrangera amb el mínim de fluïdesa i correcció necessàries per a una comunicació eficaç.
D'altra banda, l'Educació Secundària Obligatòria s'entén com a etapa autonomitzadora encaminada a aconseguir que els alumnes es responsabilitzen del seu propi aprenentatge, la qual cosa exigix que se'ls implique en les decisions relatives a tots els elements que intervenen en el procés.
En resum, el conjunt de l'Educació Secundària Obligatòria en l'àrea de Llengües estrangeres proporcionarà als alumnes una formació bàsica que els permeta satisfer les necessitats de comunicació en la llengua estudiada i com a punt d'arrancada sòlida per a aprofundir en un aprenentatge posterior durant l'educació postobligatòria o en la vida activa.
Objectius generals
L'ensenyança de les Llengües estrangeres en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en l'alumnat les capacitats següents:
1. Comprendre la informació global i específica de missatges orals i escrits en llengua estrangera, relatius a les diverses situacions habituals de comunicació, emesos directament per parlants o a través dels mitjans de comunicació.
2. Produir missatges orals i escrits en la llengua estrangera adequats a les diverses situacions de comunicació en què puguen vore's implicats com a parlants estrangers, emprant per a això estratègies d'aprenentatge i recursos lingüístics i extralingüístics com materials multimèdia, llibres de consulta, diccionaris, etc., que permeten una comunicació satisfactòria.
3. Llegir de forma comprensiva i autònoma textos escrits d'un nivell adequat a les capacitats i interessos dels estudiants, utilitzant la lectura amb finalitats diverses i valorant la seua importància com a font d'informació, gaudi i oci, i com a mitjà per a conéixer cultures i formes de vida distintes de les pròpies.
4. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera en els seus aspectes formals i en el pla de la comunicació i utilitzar esta reflexió com a element facilitador de l'aprenentatge de la llengua i com a instrument per a millorar les produccions pròpies.
5. Utilitzar estratègies d'aprenentatge autònom de la llengua estrangera elaborades a partir de les experiències prèvies adquirides de les llengües que coneix i de la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge.
6. Valorar l'ajuda que suposa el coneixement de les llengües estrangeres per a comunicar-se amb persones que pertanyen a cultures distintes de la nostra en els diversos àmbits de l'activitat humana.
7. Apreciar la riquesa que suposen les diverses llengües i cultures com a formes distintes de codificar l'experiència i com a element afavoridor de les relacions socials i interpersonals, desenrotllant interés i curiositat cap al món multicultural en què vivim.
8. Mantindre una actitud receptiva cap a la informació procedent de la cultura que la llengua estrangera transmet, desenrotllant respecte cap a ella i els seus parlants, per a aconseguir un millor enteniment internacional i utilitzar eixa informació per a la reflexió sobre la cultura pròpia.
9. Mostrar una actitud crítica per a desvelar els estereotips sexistes, racistes i classistes que la llengua transmet.
Continguts
Introducció
La definició de continguts en les disciplines de llengües estrangeres implica delimitar quins són els àmbits de coneixement que seran determinants en l'aprenentatge. Açò porta a tindre en compte:
la investigació lingüística i la concepció epistemològica de l'objecte d'ensenyança, que tal com s'ha definit en la introducció, a partir d'una concepció comunicativa, és comú a totes les disciplines lingüístiques;
la teoria de l'aprenentatge acceptada, en el seu marc general i en les modalitats específiques definides per a les llengües estrangeres;
les metes educatives.
La selecció dels continguts i l'organització de la intervenció didàctica (metodologia) permetran ajudar els alumnes i les alumnes a desenrotllar el procés d'adquisició i aprenentatge de la llengua estrangera. En este procés estan implicats: elements conceptuals, bàsics per al desenrotllament lingüístic; procediments, entesos no com a activitats, sinó com a operacions que permeten relacionar els conceptes, adquirir-los significativament i construir xarxes conceptuals àmplies. En el cas de les llengües, és important observar que els conceptes i les activitats de manipulació conceptual són inseparables; actituds enfront de l'objecte d'aprenentatge, enfront de les informacions proporcionades durant el procés i enfront de l'aprenentatge mateix. Estos tres grans tipus de continguts recorren els tres nuclis dels cursos que componen l'Educació Secundària Obligatòria.
Primer curs
I. Habilitats comunicatives.
1. Activació de coneixements previs i ús de context per a interpretar informació global i específica en textos orals i escrits.
2. Identificació de distints tipus de textos: descriptius, narratius, conversacionals, etc.
3. Escolta i lectura atenta de textos per a captar informacions generals o avaluar dades requerides.
4. Identificació de la informació irrellevant per a no centrar-se en ella en funció de la tasca.
5. Interacció amb interlocutors de forma prou controlada.
6. Adopció i representació de papers en situacions simulades.
7. Desenrotllament d'habilitats comunicatives que permeten superar interrupcions en la comunicació i acceptació dels errors propis com una cosa natural.
8. Desenrotllament de l'expressió escrita expandint i ampliant les frases o paràgrafs proporcionats.
Alemany
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions de llenguatge i gramàtica.
1. Saludar, presentar-se, demanar informació personal.
Conjugació del present d'indicatiu dels verbs regulars i irregulars.
Conjugació del present d'indicatiu del verb sein.
Pronoms personals (1a i 2a persona ich, du, Sie).
Pronoms interrogatius (wer, was).
Adverbis interrogatius (wo, woher, wie).
Nombres ordinals.
Oracions interrogatives i afirmatives.
Orde dels elements en l'oració.
2. Anomenar objectes i lletrejar paraules.
Gènere dels substantius; l'article (der, das, die; eet, eine).
Plural dels substantius.
L'alfabet.
3. Afirmar i negar una informació.
Afirmació amb ja i doch.
Negació amb nein, kein i nicht.
4. Expressar possessió.
Conjugació del present d'indicatiu del verb haben.
Pronoms possessius.
Cas acusatiu.
b) Lèxic.
Paraules internacionals.
Noms de països i ciutats.
Família.
Vivenda.
Escola.
Vestuari.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Francés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions de llenguatge i gramàtica.
1. Prendre contacte: identificar-se, saludar, acomiadar-se.
Salutacions i comiats.
Present de s'appeler, être i avoir.
Voilà.
2. Comprendre, demanar i donar informació personal.
Les nacionalitats; països de la Unió Europea i francòfons.
Adjectius (masculí/femení; diferències gràfiques i fonètiques).
Present del verb parler (totes les persones).
La data. Els dies de la setmana.
3. Comprendre, demanar i donar informació sobre persones; comparar estes informacions.
Les professions (masculí/femení; diferències gràfiques i fonètiques).
Formació del plural (diferències gràfiques i fonètiques).
Determinants definits i indefinits.
Present del verb habiter.
Adverbis de lloc: où, d'où.
Connectors: et, mais.
4. Identificar objectes i persones. Donar les gràcies.
Qu'est-ce que est?, qui est-ce?, est...
L'edat.
Numerals (1-20).
Vocabulari específic de l'aula.
5. Comprendre, demanar i donar informació sobre les característiques de persones/coses.
Adjectius qualificatius (femení/masculí; diferències gràfiques i fonètiques). Els colors.
La negació ne..... pas.
Vocabulari específic de les parts del cos.
6. Comprendre, demanar i donar informació sobre la possessió.
A qui est-ce? est à' + pronoms tònics.
Present del verb avoir (totes les persones).
Vocabulari específic de l'entorn familiar i escolar.
7. Comprendre, demanar i donar informació sobre la localització de persones/coses. Quantitats.
Il y a, est-ce qu'il y a, il·n'y a pas de ...
Preposicions i adverbis de lloc (elementals).
Present de savoir, croire, regarder.
Numerals (20-50).
8. Comprendre, demanar i donar informació sobre el clima en diferents països i ciutats.
Present de faire, aller.
Contestacions: oui/si, pas du tout.
Preposicions + països i ciutats (en au).
Les estacions i els mesos de l'any.
Vocabulari específic del clima.
9. Comprendre, demanar i donar informació sobre la localització de llocs/edificis d'un poble/ciutat.
Fórmules de cortesia.
Où es trouve, pour aller...
Determinants contractes (au/aux, du/des).
Present de vindre.
Adverbis i locucions de lloc (elementals).
Vocabulari específic dels edificis/llocs d'un poble/ciutat.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Anglés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saludar. Donar, demanar i comprendre informació personal.
Fórmules.
Verbs be i have got.
Pronoms personals, demostratius i interrogatius.
Articles.
Singular i plural del substantiu.
Adjectius en posició predicativa.
Possessius. Genitiu saxó.
Preposicions: on, in, from, at, etc.
Numerals cardinals.
Formació de paraules.
2. Donar, demanar i comprendre instruccions i adreces.
Imperatius.
Can.
Fórmules.
Frases adverbials.
3. Descriure i comparar persones, llocs i coses, demanant i donant informació sobre estes.
Present simple.
There is/there are.
Adjectius qualificatius.
Preposicions de lloc.
Countable/Uncountable nouns.
4. Expressar hàbits, gustos, habilitats, coneixements i estats físics i anímics.
Present simple amb adverbis de freqüència.
Numerals ordinals.
Preposicions de lloc i temps.
Connectors.
Expressions que denoten hora, dia i data.
5. Donar, demanar i comprendre informació sobre accions en curs contrastant amb les habituals.
Present continu.
Expressions temporals: now, today, etc.
Indefinits.
6. Descriure i narrar fets passats.
Passat simple de verbs regulars i irregulars.
There was/were.
Adverbis i frases adverbials: yesterday, last week, etc.
7. Expressar plans i intencions per al futur.
Present continu amb valor de futur.
Going to + verb.
Adverbis i frases adverbials: tomorrow, next week, etc.
8. Fer suggeriments, acceptar-los i rebutjar-los.
Let's.
Why don't we...?
Shall we + infinitive.
9. Expressar obligació.
Must/mustn't.
b) Lèxic.
1. Relacionat amb els temes tractats: família, aliments, temps, roba, llocs, etc.
2. Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
1. Pronunciació de la terminació /s/, /z/, /iz/ en el present simple.
2. Pronunciació de la terminació ing.
3. Pronunciació de la terminació ed en el passat simple.
4. Formes dèbils.
5. Accentuació de paraules i frases.
6. Entonació de frases.
7. Ritme.
Italià
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saludar. Presentar-se
Fórmules.
Interlocutors: Tu/Lei. (Informal / formal).
Pronoms personals subjecte.
Present d'indicatiu del verb essere (primeres persones).
2. Demanar/donar informació dels altres i de nosaltres mateixos (origen i procedència, edat, professió, adreça, número de telèfon).
Masculí/femení dels adjectius.
Present d'indicatiu de verbs en are.
Preposicions a + nom de ciutat/in + nom de nació.
Present d'indicatiu d'avere i fare (sing.).
Preposicions a/in + carrer, plaça, etc.
Els nombres.
3. Parlar d'accions quotidianes (freqüència i temps, horari).
Present d'indicatiu dels verbs regulars i d'alguns irregulars més freqüents (caminare, uscire, sapere, etc.).
Articles demostratius.
Adverbis de freqüència (mai, quasi mai, ogni tanto, spesso, sempre, di solito, generalmente, etc.).
4. Expressar gustos i aficions.
Parlar dels horaris: preposicions articulades al alle, dal dalle, etc.
Expressions per a indicar l'hora: a, da... a, fra... e, verso.
Verb piacere: mi piace/piacciono. Intensificadors: molto, per niente.
5. Expressar acord/desacord.
Anche/neanche.
A me si/ a me no.
Io si/Io no.
Invece.
6. Saber situar en l'espai. Donar i demanar informació. Dirigir-se a algú.
Dov' è...?.
Articles indeterminats.
Adverbis i altres marcadors de lloc (davanti a...; dietro a...; vicino a...; a destra di...; a sinistra di...).
Senta, scusi/senti, scusa.
7. Indicar preferències. Identificar un objecte. Demanar alguna cosa al bar, en una botiga.
Concordança substantiu adjectiu.
Demostratiu.
Present d'indicatiu de verbs en ire del tipus preferire.
8. Saber fer propostes. Acceptar/rebutjar.
Pronoms personals, complement directe/indirecte.
Expressions mi va/ti va di + infinitiu.
Present d'indicatiu dels verbs potere, dovere, volere, venire.
9. Saber cridar per telèfon. Preguntar per algú, identificar-se.
Fórmules de salutació.
Present d'indicatiu de stare.
El gerundi.
Stare + gerundi.
10. Contar fets passats.
El participi passat (verbs regulars i irregulars més freqüents).
El passato prossimo amb avere i essere.
El passato prossimo dels verbs reflexius.
Concordances subjecte participi amb els verbs que porten essere.
Quando?.
Alguns marcadors temporals (prima, dopo, poi, etc.).
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats (noms de països i nacionalitats, professions, la família, moments del dia, dies de la setmana, estacions, clima, la ciutat, mitjans de transport, aliments, vestits, el telèfon, etc.).
c) Fonètica.
1. L'alfabet.
2. Accent tònic i gràfic.
3. Pronunciació i ortografia de: /k/; /rs/; /kw/, /g/; /dz/; / h /, / l /.
4. Les consonants dobles.
Portugués
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saludar. Presentar-se. Contestar a salutacions i presentacions.
Salutacions i rutines.
Pronoms personals del subjecte.
Formes verbals: chamo-me, chama-se, sou, é.
Verbs ser i estar: Present de l'indicatiu.
El determinant: artigo definido e indefinido.
Preposicions: em, para, a, de, por, durante, como.
Interjeccions: Olá!, Viva!, Adeus!
2. Donar, demanar i comprendre informacions personals. Donar èmfasi.
Cardinals (1 al 100).
Verb ter: present de l'indicatiu.
El pronom interrogatiu.
El determinant demostratiu.
La frase interrogativa.
Formació del plural i del femení dels noms.
3. Donar, demanar i comprendre instruccions i adreces. Dirigir-se a algú de manera formal i informal.
Pronoms personals reflexos: me, te, se, nos.
Verbs regulars de la primera conjugació (ar): present de l'indicatiu.
Pronoms demostratius.
L'oració composta.
Conjuncions: e, ou, porque, quando.
Adverbis de lloc: aquí, aí, ali, lá, perto, longe.
Formes de tractament: tu, você, a senhora, o senhor.
4. Descriure i comparar llocs, coses, persones, etc.
Adjectius qualificatius: gènere, concordança i col·locació.
Forma comparativa dels adjectius.
Accentuació gràfica.
Verb haver-hi (forma no personal).
Preposicions i locucions preposicionals: em, dentro de, em cima de, atrás de, debaixo de, em frente de, ao lado de, entre.
5. Descriure accions en el present. Contrastar accions habituals amb accions en curs.
L'infinitiu.
Conjugació perifràstica: estar a + infinitiu.
Verbs de la segona conjugació (er): present de l'indicatiu.
Dies de la setmana, mesos i data.
Adverbis de mode: assim, bem, como, ma, etc.
El pronom possessiu.
6. Localitzar accions passades en el temps. Descriure i narrar fets passats.
Verbs regulars de la 3a conjugació (ir): Present de l'indicatiu.
Pretèrit perfet simple de l'indicatiu.
Pronom relatiu.
Adverbis i locucions adverbials: hoje, ontem, dantes, ás vezes, de repente, etc.
Conjuncions de coordinació: mas, e, ou, até, a.
7. Expressar desitjos, intencions i plans per al futur.
Ordinals (1 al 20é).
Preposició: contra.
Futur simple de l'indicatiu.
Adverbis i locucions adverbials: amanhã, nunca, jamais, em breve.
Els tipus i formes de l'oració. L'entonació.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
III. Aspectes socioculturals.
1. Identificació i interpretació de trets socioculturals relacionats amb els textos i situacions de comunicació que es treballen.
2. Comparació entre elements socials i culturals transmesos per la llengua estrangera i els propis.
3. Adequació d'usos socioculturals de la llengua estrangera quan esta és el mitjà de comunicació entre parlants les llengües maternes dels quals són diferents.
4. Diferenciació d'usos formals i informals de la llengua estrangera.
5. Respecte cap a costums i tradicions diferents de les pròpies.
6. Ús de fórmules adequades en les relacions socials.
7. Obertura cap a altres formes de pensar, vore i organitzar la realitat.
8. Valoració de la nostra pròpia cultura en contrast amb la que transmet la llengua estrangera.
Segon curs
I. Habilitats comunicatives.
1. Anticipació successiva d'idees mentre s'escolta o llig.
2. Identificació de l'estructura pròpia de distints tipus de textos: cartes, narracions, etc.
3. Distinció entre informació rellevant i irrellevant en funció de la tasca plantejada.
4. Interacció amb interlocutors de forma semicontrolada i lliure.
5. Relat d'històries oralment o per escrit.
6. Iniciativa per a llegir de forma autònoma.
7. Ús de models de textos tant orals com escrits per a produir textos personalitzats.
8. Revisió d'esborranys en la producció escrita abans d'editar el text definitiu.
Alemany
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Expressar el gust o disgust.
Conjugació dels verbs mögen i finden.
2. Descripció i qualificació d'objectes i persones.
Ús predicatiu de l'adjectiu.
Comparació d'igualtat.
Gradació de l'adjectiu.
Coordinació d'oracions.
3. Expressar quantitats i establir un orde.
Adjectius numerals i ordinals.
4. Donar i demanar instruccions.
Conjugació de l'imperatiu.
Utilització de les formes de cortesia.
Conjugació del present d'indicatiu del verb können i ús de la forma möchten.
5. Indicar adreces.
Adverbis de lloc.
Preposicions locals.
6. Descriure i narrar fets passats.
Conjugació del pretèrit perfet d'indicatiu dels verbs regulars i irregulars.
b) Lèxic.
Divisió del temps.
Aliments i begudes.
Mitjans de transport.
Ciutat.
Oci i esport.
Animals.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Francés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Situar i descriure un lloc; comprendre, donar i demanar informació sobre l'entorn: mitjans de transport.
Fórmules de cortesia.
Determinants interrogatius (Pourquoi?, oú?, Comment?).
Y pronom adverbial.
Verbs del primer grup. L'imperatiu.
Nombres ordinals.
Vocabulari específic de mitjans de transport.
2. Comprendre, donar i demanar informació sobre gustos/desitjos/habilitats/coneixements.
Contestacions parcials.
Expressió de la comparació: plus, moins ..... que.
Expressió de la causa: pourquoi, parce que.
3. La família. Les relacions. Descriure físicament i anímicament.
Formes de la interrogació.
Determinants possessius.
Adjectius físics/anímics.
Vocabulari específic de la família.
4. Comprendre, preguntar i donar informació sobre els fets habituals de la vida quotidiana.
Moments del dia. Expressió de l'hora.
La negació: ne ... pas, ne ... plus, ne ... jamais, ne......rien.
Vocabulari específic dels menjars.
5. Comprendre, demanar i donar informació, consells, ordes sobre la salut, desitjos.
Expressió de l'obligació: il faut + infinitiu.
Present de devoir, pouvoir, voulodir.
Adverbis de quantitat.
6. Contactar per telèfon. Acceptar o rebutjar una invitació.
Fórmules de cortesia, presa de contacte i despedida.
Fórmules per a rebutjar una invitació.
7. Saber comprar, triar i expressar una necessitat.
Preguntar el preu, la qualitat, la matèria, la quantitat.
Pronom en.
Determinants partitius.
Vocabulari específic del comerç.
8. Descriure i narrar fets passats.
Passé composé amb être i avoir.
La negació en els temps compostos.
Pronoms personals COD i COI.
Adverbis i locucions adverbials de temps.
9. Descriure i narrar projectes.
Pronoms personals tònics (revisió). Col·locació dels pronoms personals COD i COI.
Vocabulari específic de viatges, ocis, projectes.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Anglés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saludar, presentar formalment i informalment, demanar i donar informació personal.
Verb be.
Present simple i expressions de freqüència.
Fórmules
2. Descriure coses, llocs i persones. Expressar les obligacions i rutines associades amb elles.
Formes verbals: have got, there is / there are, can, must, should, etc.
Adjectius: grau comparatiu.
Expressions de quantitat.
3. Expressar esdeveniments passats.
Passat simple i continu.
Could.
4. Parlar sobre habilitats. Demanar i concedir permís.
Can/could.
5. Donar consells.
Should/shouldn't.
6. Expressar gustos. Expressar i demanar opinions.
Likes/dislikes.
I think ...
7. Expressar esdeveniments futurs, decisions i fer prediccions.
Will/be going to + infinitive/present continu.
Expressions temporals: this weekend, next year, etc.
8. Expressar condicions.
Oracions condicionals amb will.
b) Vocabulari.
1. Relacionat amb els temes tractats: professions, oci, estudis, la llar, llocs, etc.
2. Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
1. Pronunciació de fonemes d'especial dificultat: schwa, / i / versus/ i: /, etc.
2. Pronunciació de formes contractes.
3. Pronunciació de la terminació en formes de temps verbals.
4. Formes dèbils.
5. Accentuació de paraules i frases.
6. Entonació de frases.
7. Ritme.
Italià
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saber oferir/demanar alguna cosa a algú. Acceptar rebutjar.
Pronoms indirectes de 1a i 2a persona (singular/plural).
Si impersonal.
2. Demanar/concedir permís. Acceptar/rebutjar.
Imperatiu del tu, lei, voi.
3. Expressar gustos i aplicacions. (Repàs del verb piacere).
Superlatiu.
Marcadors d'intensitat.
4. Saber demanar alguna cosa en un restaurant.
Fórmules.
Pronoms complement directe de 3a persona.
Un altro; un altro po' di...; un altra; altri; altre.
5. Saber descriure llocs, objectes.
Expressions per a localitzar en l'espai: sopra; in fondo a; di fronte a; sotto; dentro; di fianco a.
Preposicions articulades.
Possessius.
Expressions mi sembra/sembrano, lo trovo, la trovo, etc.
El relatiu che.
6. Descriure persones. Expressar el nostre punt de vista sobre estes.
Fer comparacions.
Repàs dels marcadors: abbastanza, molto, un po'..., troppo.
Repàs de les expressions amb sembrare i trovare.
Diminutiu dels adjectius.
7. Narrar fets passats: l'imperfecte d'indicatiu.
Verbs regulars i irregulars més freqüents (essere, fare).
C'era/c'erano.
La partícula ci de lloc.
b) Lèxic.
1. Relacionat amb els temes tractats (alimentació, la casa, els objectes i la seua descripció, els vestits, el cos humà, etc.).
2. Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Les consonants dobles.
Consonants sordes/sonores.
Pronunciació de les oclusives sonores.
Portugués
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saludar. Presentar-se i presentar a algú. Fer comandes, recomanacions i donar consells.
Verbs donar i voler: Present de l'indicatiu.
Pronoms indefinits variables.
Adverbis: ainda, já.
Proverbis.
2. Donar, demanar i confirmar opinions. L'expressió dels sentiments i de les preferències.
Pretèrit imperfet de l'indicatiu: verbs regulars.
Pronoms relatius invariables.
Locucions adverbials: de preferència, de costume.
Pronoms personals complement directe: lo(s), la(s), no(s), na(s).
3. Deduir, expressar grat i desgrat. Parlar d'accions impersonals relacionades amb el passat.
Expressions de temps amb: desde i há.
Pronoms personals complement directe: me, te, o, a, lhe.
Locucions de coordinació: não só...mas também.
Pretèrit perfet simple: haver (forma impessoal).
4. Descriure coses, llocs i persones relacionats amb situacions quotidianes (professions, mitjans de transport, etc.).
Preposicions (a, para + verbs de movimento; de, em + mitjans de transport).
Verbs irregulars: imperatiu (afirmatiu).
Perífrasi de: haver de + infinitiu.
Locucions amb funció.
5. Expressar esdeveniments passats relacionats amb el present. L'expressió de la necessitat i l'obligació.
Pretèrit perfet de l'indicatiu: verbs ir, ser, estar, ter.
Há + expressions de temps.
Adverbis: actualmente, anteontem, ontem, apenas, infelizmente, principalmente.
Locucions de coordinació: menos... do que, quer...quer, sempre que, tão... como.
6. Expressar conseqüència i finalitat.
Oracions subordinades amb: porque, pois, que, como.
Partícula apassivante: se.
Com + pronoms personals complement circumstancial: comigo, contigo, consigo, connosco, com ele(s), com ela(s).
Locucions preposicionals: por causa de .
7. Expressar esdeveniments futurs, probabilitat i possibilitat.
Futur de l'indicatiu: verbs poder, querer, fazer.
Pronoms personals complement directe i indirecte: nós, vós, os, as, lhes.
Conjuncions de coordinació: logo, portanto.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
III. Aspectes socioculturals.
1. Identificació i interpretació d'elements semiòtics (gestuals, entonatius, proxèmics, etc.) usats per parlants de la llengua estrangera.
2. Comparació entre elements culturals i socials de la llengua estrangera transmesos per parlants de distints països.
3. Desenrotllament d'habilitats interculturals en l'ús de la llengua estrangera.
4. Identificació d'aspectes socioculturals que s'utilitzarien amb parlants natius de la llengua estrangera i amb parlants d'altres procedències.
5. Familiaritat amb registres i varietats de la llengua estrangera.
6. Interés per conéixer informacions culturals diverses de tipus històric, geogràfic, literari, etc.
7. Respecte cap als parlants de la llengua estrangera superant visions estereotipades.
8. Valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació internacional.
Tercer curs
I. Habilitats comunicatives.
1. Comprensió d'idees principals i secundàries en textos orals i escrits.
2. Inferència de significats d'informacions desconegudes per mitjà de la interpretació d'elements contextuals.
3. Identificar trets que diferencien el codi oral i l'escrit.
4. Transmissió d'informació essencial a altres persones sobre el que s'ha escoltat o llegit.
5. Planificació en l'emissió de missatges, considerant la intenció comunicativa, la situació de comunicació i els interlocutors.
6. Negociació de significats en la comunicació, desenrotllant estratègies que ajuden a comunicar amb èxit, mantenint un equilibri entre la correcció formal i la fluïdesa.
7. Realització de tasques lectores adequades al tipus de text i la finalitat amb què es llig, depenent que siga lectura intensa o extensiva.
8. Producció de textos orals i escrits que continguen elements de coordinació i subordinació.
Alemany
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions de llenguatge i gramàtica.
1. Indicar gust, disgust, possessió, felicitar.
Cas datiu.
Verbs amb datiu.
2. Descriure coses i persones.
Ús atributiu de l'adjectiu.
Pronoms relatius en nominatiu.
Pronoms indefinits (welcher/was für).
3. Transmetre el que ha dit una altra persona.
Estil indirecte (dass-, ob-Sätze).
Orde dels elements en l'oració.
4. Expressar causes.
Oracions coordinades amb denn.
Oracions subordinades amb weil.
5. Expressar esdeveniments futurs.
Conjugació del futur d'indicatiu.
Adverbis temporals.
Preposicions temporals.
6. Expressar desig, obligació, voluntat, capacitat i permís.
Conjugació del present d'indicatiu dels verbs modals.
Adverbis modals.
7. Expressar estats d'ànim i accions reflexives.
Pronoms reflexius.
b) Lèxic
Paraules internacionals.
Noms de països i ciutats.
Família.
Vivenda.
Escola.
Treball.
Vestuari.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Francés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i de la gramàtica.
1. Descriure, identificar, comparar personatges; contradir i demostrar interés.
Repàs del present d'indicatiu (-er, ir, re, oir).
Passé composé.
Pronoms relatius qui, que.
Sans + infinitiu.
Concordança dels adjectius de colors.
2. Expressar emocions, protestar, negar, raonar. Escriure una carta.
Devoir + infinitiu.
Il faut + infinitiu.
Adverbis de mode.
Elements de fonètica: liaison i enchaînement.
3. Expressar la certesa, la precisió.
Devoir, pouvoir, vouloir.
Concordança del pronom personal COD amb el participi passat.
4. Descriure hàbits passats, expressar l'anterioritat, reforçar l'afirmació.
Futur simple.
Venir de + infinitiu (Passé récent, futur immédiat).
Aller + infinitiu.
Elements de fonètica: accents tònics i d'insistència.
5. Descriure i comparar objectes. Rebutjar cortesament.
Comparatiu.
Superlatiu, relatiu i absolut.
Pronoms possessius.
Pronoms demostratius.
Elements de fonètica: l'entonació.
6. Amenaçar, expressar sorpresa, expressar una opinió personal.
Lloc dels pronoms personals en l'oració.
Pronoms relatius: qui, que, dont, où.
Elements de fonètica: las voyelles moyennes.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Anglés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saludar, presentar-se a si mateix i a altres. Expressar hàbits, habilitats, descripcions físiques i de personalitat, el que agrada i el que no agrada.
Fórmules.
Present simple i can.
Love/like/dislike/hate.
Adjectius: posicions atributiva i predicativa. Graus de comparació.
2. Expressar quantitat.
Much/many/a lot of/too.../not ... enough.
3. Narrar fets del passat i biografies.
Passat simple i continu.
Could.
Expressions temporals: Ago/since/for/later/when/after/before/ then, etc.
Marcadors del discurs: connectors i altres recursos de cohesió.
Ortografia i puntuació.
4. Preguntar i respondre sobre fets que han acabat o no han acabat encara, sobre fets recents i experiències.
Present perfet i passat simple.
Ever/never/just.
When.
5. Fer suggeriments i respondre-hi.
How/What about + ing form?
6. Donar consell.
Should/shouldn't.
7. Expressar plans, la idea de futur d'intenció, prediccions, probabilitat, possibilitat i promeses.
Present continu.
Will/will not/be going to + infinitive.
Oracions condicionals de tipus I.
8. Expressar l'obligació i absència d'esta.
Have to/don't have to/must/mustn't/should.
Adverbis.
9. Descriure llocs, donar i demanar informació sobre productes que exigixen un procés d'elaboració: música, cotxes, llibres, etc.
Veu passiva.
Frases adverbials.
b) Vocabulari.
1. Relacionat amb els temes tractats: relacions personals i socials, oci, alimentació, llocs, etc.
2. Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
1. Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
2. Pronunciació de formes contractes.
3. Pronunciació de la terminació en formes de temps verbals.
4. Formes dèbils.
5. Accentuació de paraules i frases.
6. Entonació de frases.
7. Ritme.
Italià
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i de la gramàtica.
1. Contar fets passats.
Contrast passato prossimo/imperfetto.
Ús d'appena; già ; non ancora, ancora, sempre.
Concordança entre el participi passat i el complement directe.
2. Expressar sensacions i estats d'ànim.
3. Parlar d'accions futures: fer plans, expressar desitjos futurs.
Marcadors temporals futurs (prossimo, tra, fra).
Elements per a parlar del futur: indicatiu present, dovere i pensare + di + infinitiu.
Condicional del verb volere.
4. Expressar acord/desacord, opinions.
Credo di si/no.
Bisogna/bisognerebbe + infinitiu.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats (etapes de la vida d'una persona, aliments, vacacions, temps lliure, etc.).
c) Fonètica.
Entonació (frases afirmatives, negatives, interrogatives).
Contrastos de pronunciació del tipus de frases anteriors.
Repàs d'alguns sons.
Portugués
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i gramàtica.
1. Saludar. Presentar-se a si mateix i a altres. Descripció física i de personalitat. Demostrar acord i desacord.
Salutacions i rutines.
Formes de tractament.
Adjectius qualificatius i les seues formes.
Determinants possessius.
2. Parlar d'accions recentment concloses. Descriure accions en curs.
Perífrasi de: acabar de + infinitiu, andar a + infinitiu.
Expressions de temps: desde, há.
Col·locació del determinant i del pronom.
Adverbis: entretanto, felizmente, oficialmente, primeiramente.
3. Narrar fets del passat. Parlar d'accions simultànies en el passat.
Contrastar accions habituals en el passat.
Pretèrit imperfet de l'indicatiu: verbs regulars en ar, er, ir.
Perífrasi de: costumar + infinitiu.
Preposició: após.
Ortografia i puntuació.
4. Parlar d'accions que vénen del passat fins al present. Contrastar accions habituals en el passat i en el present.
Pretèrit imperfet de l'indicatiu dels verbs irregulars.
Infinitiu: forma personal.
Adverbis: antigamente, dantes, concretamente, precisamente.
Locucions preposicionals: a pesar de, no caso de.
5. Fer afirmacions i comandes. Expressar desitjos, sentiments i opinions.
Emfatitzar l'objecte.
Adverbis d'afirmació: sim, certamente, decerto.
Participis irregulars.
Veu passiva: ser + participi passat.
Preposicions: a, ante, conforme, consoante.
6. Definir i descriure coses, persones i llocs. Demanar i donar informació.
Accentuació gràfica.
Conjuncions de coordinació: mas, porém, todavía, contudo.
Verbs auxiliars: poder, dever.
Adjectius qualificatius: forma comparativa.
7. Expressar projectes i plans amb intenció de futur. Expressar possibilitat i probabilitat.
Futur imperfet de l'indicatiu: verbs regulars.
Verbs: estar, andar, ficar + adjectiu.
Adverbis: consequentemente, finalmente, provalvelmente.
Pronoms relatius variables.
8. Expressar l'obligació i les regles. Demanar i donar permís, consells i instruccions.
Adverbis de negació: não, nunca, jamais.
Derivació per sufixació.
Gerundi.
Conjuncions i locucions de coordinació: e, nem, não só...mas também, não obstante.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
III. Aspectes socioculturals.
1. Ús apropiat de fórmules lingüístiques (cortesia, acord, discrepància, etc.) associades a situacions concretes de comunicació.
2. Identificació de les normes i comportaments propis de pobles i cultures que parlen la llengua estrangera.
3. Coneixement i valoració d'elements de rerefons cultural propis dels països on es parla la llengua estrangera.
4. Interés per propiciar trobades i intercanvis comunicatius reals amb parlants de la llengua estrangera.
5. Desenrotllament d'actituds que ajuden a valorar la cultura pròpia a partir del contrast amb altres.
6. Respecte cap als parlants de la llengua estrangera amb independència del seu origen, raça o llengua materna, propiciant l'acostament i eliminació de barreres en la comunicació.
7. Valoració de la importància de la llengua estrangera com a forma d'accedir a la comunicació amb altres persones que aprenen la mateixa llengua estrangera.
8. Reconeixement de la presència de la llengua estrangera en els nous sistemes de comunicació tecnològica i la seua utilitat per a comunicar amb persones de procedències diverses.
Quart curs
I. Habilitats comunicatives.
1. Comprendre la intenció del parlant a l'emetre missatges orals o escrits.
2. Inferència de significats d'informacions desconegudes en textos per mitjà de la interpretació d'elements lingüístics.
3. Ús de convencions pròpies de la conversació natural en tasques de simulació.
4. Reflexió sobre les formes de millorar les produccions pròpies, tant orals com escrites.
5. Transferència d'informacions d'un codi a un altre.
6. Valoració de la correcció formal en la producció de missatges orals i escrits.
7. Producció de textos orals i escrits que continguen elements per a donar cohesió i coherència.
8. Estructuració i organització en paràgrafs de les idees que es desitgen transmetre.
Alemany
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions de llenguatge i gramàtica.
1. Narrar un fet ocorregut en el passat.
Conjugació del pretèrit perfet i del Präteritum.
Adverbis temporals.
Preposicions temporals.
Oracions subordinades temporals (als, wenn).
2. Expressar motivació o desmotivació, por, importància, dificultat, etc.
Ús de la construcció zu + Infinitiu.
3. Expressar accions impersonals.
Pronoms es i man.
Verbs impersonals.
4. Expressar irrealitat, desig, hipòtesi i sol·licitar alguna cosa amb cortesia.
Ús de würde + Infinitiu.
Ús de les formes wäre, hätte i wüsste.
Ús de les formes dels verbs modals müsste, sollte i könnte.
b) Lèxic.
Compres.
Divisió del temps.
Aliments i begudes.
Mitjans de transport.
Ciutat.
Oci i esport.
Vacacions, viatges.
Animals i naturalesa.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Francés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i de la gramàtica.
1. Donar ordes amb cortesia, expressar l'opinió, aconsellar, fer hipòtesis.
Expressió de la condició.
Si + imperfet.
Pronoms demostratius neutres.
Expressions amb avoir.
2. Relatar esdeveniments passats, cronologia.
Imperfet.
Valors del passé composé i de l'imperfet.
Repàs i aprofundiment dels pronoms en, y.
Fonètica: entonació ascendent i descendent.
3. Informar-se, donar informació, mostrar estranyesa.
Repàs de les tres formes de frase interrogativa.
La frase exclamativa.
Adjectius i pronoms indefinits.
4. Expressar la causa, la concessió. Argumentar, defendre o atacar un punt de vista.
Expressió de la causa (pourquoi, parce que).
La doble negació: ne.....ni.....ni.
Argumentació: frases fetes i estereotips.
5. Expressar opinions, objectar; frases restrictives.
Expressió de la finalitat (Afin de + infinitiu; pour + infinitiu).
Y, en com a pronoms complement suplements.
Homòfons lexicals.
6. Resumir un text. Expressar sentiments. Expressar la possessió.
Imparfait/passé composé.
Pour, afin de + infinitiu.
Avant de + infinitiu.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
Anglés
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i de la gramàtica.
1. Descriure i comparar hàbits i estils de vida. Expressar gustos i preferències.
Present simple i continu.
Used to + infinitiu.
2. Expressar fets passats vinculats amb el present o amb un passat anterior.
Passat simple i continu.
Present perfet simple: for, since, already, yet, etc.
Preguntes subjecte i objecte.
Marcadors del discurs.
3. Fer prediccions i expressar intencions. Expressar certesa i probabilitat.
Will.
Be going to + infinitive/present continu.
Oracions temporals i condicional (tipus I).
May/might/can/can't, etc.
4. Expressar preferències i opinions. Acceptar i rebutjar invitacions.
Pronoms interrogatius.
I like/enjoy/hate + v.ing/It's too, etc.
Connectors: and, but, because, so, such, both, etc.
Comparatius i superlatius.
5. Expressar hipòtesis i fer recomanacions.
Oracions condicionals (tipus II).
Should.
6. Transmetre les opinions i idees d'altres.
Estil indirecte.
Expressions temporals.
7. Expressar processos i canvis.
Veu passiva.
8. Descriure i identificar coses, llocs i persones.
Pronoms relatius.
Oracions de relatiu especificatives.
b) Lèxic.
1. Relacionat amb els temes tractats: relacions personals i socials, oci, sentiments, llocs, etc.
2. Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
1. Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
2. Pronunciació de formes contractes.
3. Pronunciació de la terminació en formes de temps verbals.
4. Formes dèbils.
5. Accentuació de paraules i frases.
6. Entonació de frases.
7. Ritme.
Italià
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i de la gramàtica.
1. Expressar opinions i punts de vista. Acord i desacord.
Credo che + subjuntiu present.
Present de subjuntiu d'essere.
2. Felicitar a algú, donar el condol i l'enhorabona, saber respondre en eixes situacions.
Fórmules.
Che + adjectiu/substantiu en frases exclamatives.
3. Preguntar per algú, demanar notícies. Saber reaccionar davant d'estes, mostrar interés/desinterés.
Contrast passato prossimo/imperfecto.
Adjectius i substantius per a reaccionar davant d'una notícia.
4. Parlar dels altres i de la nostra relació amb els altres.
Se+ present, present.
Quando + present, present.
Mi piace/non mi piace, che + subjuntiu.
5. Donar consells.
Elements per a donar consells.
El condicional simple: verbs regulars i irregulars mes freqüents.
Ús de ci vuole/ci vogliono.
Expressió se fossi in te...
6. Expressar hipòtesis. Somnis i desitjos.
Ús del condicional en la frase principal.
Imperfet de subjuntiu: introducció.
Se + imperfet subjuntiu + condicional.
7. Preguntar el temps transcorregut o la duració d'una acció.
Expressions. Da quanto tempo...?, da molto che...?.
Elements per a respondre a estes preguntes: per la prima, seconda...volta, di nuovo, ancora, un' altra volta mai, da sempre, etc.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
c) Fonètica
Consonants dobles.
Entonació.
Contrast consonants sordes/sonores.
Portugués
II. Reflexions sobre la llengua.
a) Funcions del llenguatge i de la gramàtica.
1. Descriure i comparar hàbits i estils de vida. Expressar desitjos dependents d'una condició.
Condicional present dels verbs regulars.
Conjuncions de subordinació: porque, porquanto, pois.
Derivació per prefixació: des-, in (im-), i (ir-).
Pronoms demostratius: o mesmo, aquele, o outro.
2. Narrar fets del passat. Parlar d'accions passades vinculades amb un passat anterior.
Participis regulars: verbs en ar, er, ir.
Pretérito mais-que-perfeito composto do indicativo: ter (imperfeito) + particípio passado.
Estil directe estil indirecte.
Locucions preposicionals: antes de, depois de.
3. Transmetre opinions i idees adoptant un estil propi.
Perífrasi de: ir + gerundi.
Derivació per sufixació: aria.
Adverbis: definitivamente, certamente, decerto.
4. Descriure i identificar coses, llocs i persones. Confirmar preguntant.
Fer suggeriments. Definir col·lectius.
Futur imperfet de l'indicatiu dels verbs irregulars.
Frases interrogatives de confirmació.
Conjuncions de coordinació: ou...ou, quer...quer, não só...mas também.
Adverbis: aquí, atrás, aí, longe.
5. Expressar hipòtesis i fer recomanacions. Expressar l'aspecte duratiu d'una acció. Expressar el resultat d'una acció.
Pretèrit perfet compost de l'indicatiu: ter (presente do indicativo) + particípio passado.
Veu passiva: ser + particípio passado, estar + particípio passado.
Oracions condicionals.
Conjuncions i locucions de coordinació: por conseguinte, logo, por tanto.
6. Avaluar situacions. Expressar certesa, incertesa, probabilitat i indignació.
Infinitiu (forma no personal).
Contracció dels pronoms personals complement directe amb complement indirecte.
Locucions de subordinació: visto que, já que, logo que, uma vez que.
7. Expressar preferències i opinions. Acceptar i rebutjar opinions.
Considerar un fet com a possible.
Futur del subjuntiu.
Preposicions: conforme, consoante, perante.
Locucions de subordinació: já que, para que, no caso que.
Pronoms relatius invariables.
8. Expressar processos i canvis. Localitzar accions futures en el temps. Donar suggeriments i fer plans.
Conjuncions i locucions de coordinació: pois, por tanto, por conseguinte, por consequência.
Pronoms relatius invariables.
La col·locació del pronom possessiu.
b) Lèxic.
Relacionat amb els temes tractats.
Fórmules i expressions.
c) Fonètica.
Pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Accentuació.
Entonació.
Ritme.
III. Aspectes socioculturals.
1. Adequació d'elements semiòtics, com ara patrons gestuals o proxèmics en funció de l'interlocutor, respectant la pròpia idiosincràsia.
2. Ús d'un registre adequat en funció de la situació de comunicació.
3. Interés per identificar perspectives socioculturals en les notícies o temes d'actualitat que transmeten els mitjans de comunicació.
4. Reconeixement d'aspectes socioculturals implícits en els textos que es treballen.
5. Respecte a les diferències d'opinió sobre temes d'interés i comprendre les distintes perspectives socioculturals.
6. Ús de la llengua estrangera a fi de propiciar trobades interculturals.
7. Aprofundiment en el coneixement de trets culturals i de comportament social que presenten distints grups de la mateixa comunitat lingüística.
8. Disposició favorable per a entendre i fer-se entendre en la llengua estrangera, i respectar estils formals i informals en funció de l'interlocutor.
Criteris d'avaluació
Primer cicle
1. Participar en intercanvis orals breus, relatius a situacions conegudes, usar un llenguatge senzill i incorporar expressions usuals en les relacions socials usant els registres, fórmules i estils adequats a la situació de comunicació, l'interlocutor i la intencionalitat comunicativa.
Es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a comunicar-se en tasques simples i rutinàries que requerisquen un intercanvi d'informació simple i directe sobre temes familiars sense arribar a mantindre una conversació sent capaços de sol·licitar l'atenció dels seus interlocutors. Es busca una pronunciació prou correcta com perquè permeta la comprensió encara que a vegades siga necessari sol·licitar-li la repetició.
2. Extraure la idea principal i les informacions específiques més rellevants de textos orals expressats lentament i de manera clara i emesos per mitjans de producció mecànica sobre temes que no exigisquen coneixements especialitzats.
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a comprendre textos orals en situacions en què no puguen intervindre. S'espera de l'alumnat que puga extraure la idea principal d'un anunci, entendre instruccions senzilles per a poder arribar a un lloc determinat i formar-se una idea general del contingut d'una pel·lícula, comprenent la relació entre els interlocutors, en el cas de textos dialogats, la identificació de paraules o frases clau, així com els elements que fan avançar el tema.
3. Llegir individualment, utilitzant el diccionari amb eficàcia, textos breus i senzills amb suport visual i llibres senzills per a joves que continguen vocabulari d'ús freqüent, demostrant la comprensió a través d'una tasca específica reconeixent elements socioculturals que es presenten de forma explícita o implícita en els textos amb què es treballa i identificant informacions culturals de tipus geogràfic, històric, literari, etc.
Es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a entendre cartes personals senzilles, revistes i periòdics juvenils i localitzar informació específica en un fullet, menú, llistats, cartells de llocs públics i comprendre instruccions per a l'ús d'objectes quotidians com el telèfon. Per a això utilitzarà recursos d'identificació i inferència deduint gràcies al context el significat probable de paraules desconegudes.
4. Redactar textos curts i senzills sobre temes quotidians respectant les convencions de la comunicació escrita i fent servir elements que asseguren la cohesió i coherència del text de manera que este siga comprensible per al lector, mostrant apreci per visions culturals distintes de la pròpia i actituds de respecte cap als valors i comportaments d'altres pobles.
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a redactar missatges curts i senzills en què descriga o presente persones i esdeveniments de la seua vida quotidiana i explique els seus gustos i aficions utilitzant els connectors bàsics i el lèxic apropiats, i que siguen comprensibles per al lector. Es prestarà atenció als passos continuats per a millorar la producció escrita i a l'evidència d'actituds solidàries i tolerants cap a la diversitat social, religiosa, de gènere i de raça.
5. Manifestar en la pràctica el coneixement dels aspectes formals del codi de la llengua estrangera (morfologia, sintaxi i fonologia), tant a través d'activitats contextualitzades sobre punts concrets com per la seua correcta utilització en les tasques d'expressió oral i escrita.
Es pretén esbrinar com ha assimilat l'alumnat els aspectes formals de la llengua com a component bàsic per a la comunicació usant estructures simples de manera correcta encara que cometa errors i aplique processos d'inducció i deducció de forma alternativa establint relacions entre les funcions del llenguatge, els conceptes gramaticals i els exponents lingüístics.
6. Usar termes lingüístics bàsics per a referir-se a elements gramaticals tant en els processos d'ús com de reflexió sobre ells.
Es tracta d'avaluar el coneixement de l'alumnat d'un metallenguatge bàsic per a l'aprenentatge de les llengües.
Tercer curs
1. Participar en conversacions breus i utilitzar les estratègies comunicatives més adequades per a comprendre i fer-se comprendre i transmetre a altres la informació que coneix, aproximant els missatges que es desitgen transmetre a les característiques particulars de l'interlocutor, i respectant les diferències de pronunciació, accent o grau de coneixement de la llengua estrangera.
Es pretén avaluar com l'alumnat és capaç de participar de manera activa i pertinent en conversacions senzilles mantingudes en situacions estructurades en les quals es realitzen intercanvis comunicatius sobre temes d'interés personal i temes pertinents per a la vida diària contribuint-hi i utilitzant les estratègies adequades perquè es desenrotllen de manera fluida adaptant frases senzilles apreses i reformulant la seua intervenció quan es veu obligat a realitzar una pausa perquè no sap com continuar. Així mateix s'avaluarà com l'alumnat és capaç de dur a terme una descripció directa d'un tema familiar o del seu interés presentant-lo de forma estructurada i respondre adequadament a preguntes referides a l'exposició adaptant el seu discurs a situacions de comunicació en què els seus interlocutors posseïsquen un coneixement de la llengua més limitat.
2. Extraure la informació global i específica, la idea principal i els detalls més rellevants en missatges orals (emesos en situacions de comunicació cara a cara o per mitjans de comunicació mecànica) i en textos escrits autèntics, i ser capaços de realitzar inferències a partir del context.
Es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a entendre instruccions i informació rellevant proporcionada en xarrades curtes, anuncis, gravacions i notícies emeses per la ràdio en què la parla s'articule clarament i en dialecte estàndard, així com pel·lícules o programes de televisió en què els suports visuals transmeten gran part de la informació.
3. Llegir textos de forma extensiva amb finalitats diverses i demostrar la seua comprensió a través d'una tasca. Interpretar correctament l'ús de fórmules, normes i comportaments que es transmeten a través dels textos i tindre interés per ampliar el coneixement de dades culturals.
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a extraure la informació continguda en textos descriptius i narratius escrits de forma directa i clara sobre temes quotidians i reconéixer els seus punts principals, així com seguir les instruccions contingudes en textos explicatius senzills i com aplicar estratègies per a la deducció del significat de paraules desconegudes i així deduir el significat d'una frase en contextos familiars.
4. Redactar textos senzills i utilitzar la gramàtica i el lèxic adequats, així com els recursos de cohesió que els facen comprensibles al lector apreciant l'ús de la llengua estrangera com a mitjà per a establir relacions amb persones de procedències distintes, prenent iniciativa per a comunicar-se i mostrant respecte cap a la diversitat cultural i social.
Es pretén avaluar l'interés i la capacitat de l'alumnat per a escriure cartes personals i notes per a sol·licitar o transmetre informació senzilla de rellevància immediata, transmetent allò que es considere important i per a escriure textos descriptius, expositius i argumentatius molt senzills i sobre temes familiars en què s'incloguen els connectors més freqüents perquè es mantinga la coherència i els elements bàsics que donen cohesió al discurs en totes les llengües.
5. Mostrar habilitats per a posar en pràctica el coneixement dels aspectes formals del codi de la llengua estrangera (morfologia, sintaxi i fonologia), i valorar la seua importància per a tindre èxit en la comunicació.
Es pretén avaluar com l'alumnat ha observat regularitats en el sistema de la llengua estrangera, les ha analitzades i ha arribat a conclusions que li han permés formular i reformular regles i assimilar els aspectes formals de la llengua com a components necessaris per a la comunicació a través de l'ús d'estructures simples de manera correcta encara que cometa errors, escrivint amb una ortografia, puntuació i estructuració prou correctes com per a permetre'n la comprensió.
6. Usar termes lingüístics bàsics per a referir-se a elements gramaticals tant en els processos d'ús com de reflexió sobre ells.
Es tracta d'avaluar el coneixement de l'alumnat d'un metallenguatge bàsic per a l'aprenentatge de les llengües.
7. Apreciar l'ús de la llengua estrangera com a mitjà per a establir relacions amb persones de procedències distintes, prenent iniciativa per a comunicar-se i mostrant respecte cap a la diversitat cultural i social i demostrant que valora la cultura pròpia a partir del coneixement d'altres cultures i el contrast entre elles.
Es tracta d'avaluar la participació en activitats que potencien les relacions internacionals i el contacte entre cultures, bé siga a través del contacte directe bé a través de mitjans de comunicació electrònica.
Quart curs
1. Extraure la informació global i l'específica de missatges orals emesos en situació de comunicació cara a cara, sobre temes familiars per a l'alumnat o relacionats amb aspectes quotidians de la cultura i la societat dels països on es parla la llengua estrangera.
Es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a identificar la intenció de comunicació, el contingut fonamental i alguns ternes subsidiaris, reconeixent i interpretant les estratègies que usa l'interlocutor com a repeticions i redundàncies.
2. Extraure la idea principal i les informacions específiques més rellevants de textos orals emesos per mitjans de producció mecànica sobre temes que no exigisquen coneixements especialitzats.
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a comprendre textos orals en situacions en què no puguen intervindre, la qual cosa significa usar recursos com identificar la situació de comunicació, la relació entre els interlocutors, en el cas de textos dialogats, la identificació de paraules o frases clau, així com els elements que fan avançar el tema.
3. Participar en conversacions breus utilitzant les estratègies adequades per a iniciar, mantindre i fer progressar la comunicació, produint un discurs comprensible i adaptat a les característiques de la situació i a la intenció de comunicació.
Este criteri pretén avaluar l'adquisició de les estratègies que asseguren la comunicació. És a dir, que asseguren que esta es produïsca encara que puguen persistir algunes incorreccions amb el professorat, la resta de l'alumnat o persones parlants natives, en situacions que creen necessitats comunicatives diferents.
4. Extraure la informació global i específica de textos escrits autèntics, senzills i d'extensió limitada de diferent tipus (descriptius, narratius, argumentatius, explicatius), identificant, segons els textos, seqüències descriptives, fets, opinions, arguments...
Es tracta d'avaluar el sentit de textos procedents dels mitjans de comunicació, interpretant la intenció i les aportacions d'informació i recolzant-se en la identificació dels esquemes textuals.
5. Llegir de manera autònoma, utilitzant correctament el diccionari, llibres per a joves o relacionats amb els interessos propis i, a partir d'esta lectura, realitzar tasques específiques utilitzant les informacions obtingudes.
Es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a llegir revistes i periòdics juvenils així com llibres referits a temes variats com ara esports, música moderna, breus biografies i relats, actuant com a lectors actius en la construcció del sentit.
6. Redactar textos senzills atenent a diferents intencions comunicatives respectant les convencions de la comunicació escrita i emprant els elements que asseguren la cohesió i la coherència del text de manera que este siga fàcilment comprensible per al lector.
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a comunicar-se per escrit de forma ordenada i concisa. Encara que el text puga encara presentar certes incorreccions morfosintàctiques que no afecten l'essència del missatge, s'hauran d'usar els procediments de textualització que corresponguen a la intenció de comunicació (descriure, narrar, argumentar...).
7. Utilitzar conscientment els coneixements adquirits sobre el nou sistema lingüístic com a instrument de control i autocorrecció de les produccions pròpies i com a recurs per a comprendre millor les produccions alienes.
S'avalua ací la capacitat de l'alumnat per a distingir i reconéixer la correcció formal, la coherència de les idees expressades i l'adequació del discurs a la situació de comunicació en textos, orals i escrits, senzills i per a aplicar les regles i estratègies necessàries en les seues pròpies produccions que garantisquen la seua millor comprensió.
8. Usar totes les estratègies de comunicació i els recursos, expressius disponibles per a superar les possibles dificultats de comprensió mútua en les situacions de comunicació interactives, insistint per a comprendre i fer-se comprendre i evitant que la comunicació es trenque.
Es pretén avaluar si l'alumnat ha adquirit les claus bàsiques que regixen l'intercanvi comunicatiu, si és capaç d'acceptar una actitud col·laboradora en la negociació dels distints significats i si ha comprés que en la comunicació allò fonamental és produir i negociar el missatge del mode més eficaç possible, sense que les carències lingüístiques pròpies del que aprén constituïsquen un obstacle insalvable.
9. Extraure les informacions de caràcter sociocultural contingudes explícitament o implícita en els textos autèntics.
Es tracta d'avaluar si l'alumnat és capaç de reconéixer i interpretar els aspectes culturals explícits i inferir els aspectes implícits en les mostres de llengua i valorar-los amb una actitud reflexiva i crítica.
Educació Secundària Obligatòria
Matemàtiques
Introducció
Les matemàtiques constituïxen una branca del saber caracteritzada per l'estudi de les propietats de determinats ens abstractes (nombres, vectors, funcions...) i, al mateix temps, un poderós mètode per a comprendre conceptualment i pràcticament les pautes manifestades per una creixent llista de fenòmens naturals, tècnics i socials.
Generades les primeres idees de l'aritmètica i de la geometria, probablement a partir de la percepció ordinària, els matemàtics han anat creant contínuament nous conceptes, relacions i mètodes de raonament per a resoldre problemes prèviament formulats o sistematitzar les solucions ja obtingudes. Interessa ressaltar que este procés de gènesi inclou descobriments de noves connexions i relacions entre les idees matemàtiques, refinaments i simplificacions de la interpretació dels resultats coneguts i plantejaments de nous problemes. Una part important de la responsabilitat d'esta acció creativa ha de ser atribuïda a la busca de relacions entre els objectes matemàtics, l'observació de les seues propietats, la detecció de regularitats en el seu comportament i la intenció explícita de demostrar, generalitzar, formalitzar i sistematitzar les proposicions enunciades.
Les nocions matemàtiques s'organitzen en forma de sistema axiomaticodeductiu, de manera que les propietats conjecturades són demostrades, en última instància, a partir d'una reduïda col·lecció de postulats. Este mètode d'organització dels coneixements és el punt final d'un camí que històricament no està exempt de desenrotllaments incomplets i trajectes infructuosos, de tal manera que la presentació de les matemàtiques com una edificació conceptual polida i acabada oculta, en realitat, la riquesa dels esforços invertits en la seua construcció i les aportacions (en forma de problemes, tècniques o solucions) de les altres branques del saber.
Les matemàtiques proporcionen el llenguatge precís i concís que necessiten les ciències per a la formulació, interpretació i comunicació de les observacions que realitzen. L'aplicació dels mètodes matemàtics a uns altres àmbits de les ciències i de les tecnologies, produïx importants resultats pràctics, tant en l'elaboració de models explicatius dels fenòmens que estudien, com en l'arreplega i anàlisi de les dades necessàries per a la validació dels models.
El llenguatge matemàtic, a més, estén el seu domini d'aplicació més enllà de les fronteres de l'especialització científica. El desenrotllament tecnològic i la creixent importància social dels mitjans de comunicació, creen en la població la necessitat d'aconseguir la preparació suficient per a rebre grans quantitats d'informació codificada freqüentment amb símbols, gràfics, taules, fórmules, diagrames... , comprendre i expressar descripcions de caràcter quantitatiu i geomètric, i analitzar críticament els missatges emesos en llenguatge matemàtic.
La finalitat fonamental de l'ensenyança de les matemàtiques és el desenrotllament de la facultat de raonament i d'abstracció. La capacitat humana de raonar troba en les matemàtiques un aliat privilegiat per a desenrotllar-se, i eixe desenrotllament constituïx el principal objectiu pedagògic d'esta ciència, perquè les matemàtiques proporcionen contextos idonis per a aconseguir majors nivells d'abstracció i formalització. Les diverses notacions simbòliques que s'utilitzen en la construcció dels conceptes matemàtics i la importància que s'assigna a la comprensió i ús dels símbols, reforcen constantment la capacitat d'abstraure.
És també important el caràcter formatiu de l'aprenentatge de les matemàtiques. L'activitat matemàtica desencadena processos que permeten desenrotllar capacitats de caràcter molt general (explorar, classificar, analitzar, generalitzar, estimar, inferir, abstraure, argumentar); desenrotlla el pensament lògic i la capacitat de raonament (deductiu, inductiu, analògic), educa la percepció i visualització espacial, estimula l'actitud crítica, aguditza la intuïció, fomenta la creativitat, la perseverança en el treball i la confiança en les pròpies possibilitats. Les matemàtiques, a més, contribuïxen en gran manera a la preparació per a la presa de decisions i l'enfrontament amb situacions noves, habilitats que cada dia exercixen una funció més important en el treball quotidià i en la vida pràctica.
D'altra banda, el llenguatge matemàtic, aplicat als distints fenòmens i aspectes de la realitat, és un instrument eficaç que ens ajuda a comprendre millor la realitat que ens envolta i a adaptar-nos a un entorn quotidià en contínua evolució.
En conseqüència, l'aprenentatge de les Matemàtiques proporciona als adolescents l'oportunitat de descobrir les possibilitats del seu propi enteniment i refermar la seua personalitat, a més d'un fons cultural necessari per a arranjar-se en aspectes pràctics de la vida diària, així com per a accedir a altres branques de la ciència.
L'ensenyança de les Matemàtiques ha de configurar-se de forma cíclica, de manera que en cada curs coexistisquen nous continguts, tractats a manera d'introducció, amb altres que refermen, completen o repassen els de cursos anteriors, ampliant el seu camp d'aplicació i enriquint-se amb noves relacions, i que pretenen facilitar amb esta estructura l'aprenentatge dels alumnes i de les alumnes. La metodologia haurà d'adaptar-se a cada grup d'alumnes i a cada situació, i rendibilitzar al màxim els recursos disponibles. Com a criteri general pareixen aconsellables les actuacions que potencien l'aprenentatge inductiu, sobretot durant els primers anys de l'etapa, a través d'observació i manipulació, i que reforcen, al mateix temps, l'adquisició de destreses bàsiques, esquemes i estratègies personals a l'hora d'enfrontar-se a una situació problemàtica pròxima a l'alumne, sense perdre de vista la relació amb altres àrees del currículum.
La resolució de problemes ha de considerar-se com una pràctica habitual, que no pot tractar-se de forma aïllada, sinó integrada en totes i cada una de les facetes que formen el procés d'ensenyança i aprenentatge, perquè per les seues característiques generals la resolució de problemes constituïx el nucli central de les matemàtiques. En esta ciència s'utilitza un gran nombre de capacitats bàsiques de les persones: llegir atentament, reflexionar, establir un pla de treball que es revisa durant el procés, modificar el pla si no dóna resultat, comprovar la solució si s'ha trobat, comprovar la seua adequació o no a les condicions del problema, formular-ne altres de nous... La resolució de problemes de matemàtiques és una tasca privilegiada per a desenrotllar mètodes i estratègies útils a l'hora d'abordar qualsevol problema; al seu torn, en el transcurs del treball, es posen de manifest i s'exerciten, de manera especial, destreses i processos cognoscitius generals. Això no vol dir que un temps del curs es dedique exclusivament a resoldre problemes per a analitzar sistemàticament el que ocorre quan els fem, sinó que s'ha de tindre en compte en la resta dels continguts i en les programacions d'aula, com un dels elements importants que val la pena afavorir.
Els avanços tecnològics afecten tant la societat i l'educació i amb tanta rapidesa que les seues conseqüències en un futur pròxim són impredicibles. En els últims anys, hem presenciat un vertiginós desenrotllament tecnològic. El ciutadà del segle XXI no podrà ignorar el funcionament d'una calculadora o d'un ordinador, a fi de poder servir-se d'ells, però ha de donar-los un tracte racional que evite la seua indefensió davant de la necessitat, per exemple, de realitzar un càlcul senzill quan no té a mà la seua calculadora. L'ús indiscriminat de la calculadora en el primer cicle impedirà, per exemple, que els alumnes i les alumnes adquirisquen les destreses de càlcul bàsiques que necessiten en cursos posteriors. D'altra banda, la calculadora i alguns programes informàtics són recursos investigadors de primer orde en l'anàlisi de propietats i relacions numèriques i gràfiques i en este sentit ha de potenciar-se el seu ús.
Una altra finalitat, no menys important de les matemàtiques, és el seu caràcter instrumental. Les matemàtiques apareixen estretament vinculades als avanços que la civilització ha anat aconseguint al llarg de la història i contribuïxen, hui dia, tant al desenrotllament com a la formalització de les Ciències Experimentals i Socials, a les quals presten un adequat suport instrumental. L'estudiant ha de conéixer i intentar dominar tota una sèrie de conceptes i tècniques que li servisquen per a comprendre la realitat en què està immers i que el doten de la formació suficient per a afrontar les necessitats que se li plantegen. L'àrea de Matemàtiques ha d'arreplegar de les altres àrees i de la vida quotidiana tot allò que li servisca per a abordar, des de diversos punts de vista, els diferents aspectes de la realitat i en este sentit i atés que les matemàtiques són una ferramenta fonamental per a l'estudi de les diferents àrees, s'han de considerar contínuament distints contextos de treball que prevegen l'estudi de situacions interdisciplinàries.
Finalment, interessa afegir que amb l'ensenyança de les matemàtiques es pretén contribuir a la formació integral dels alumnes i de les alumnes en col·laboració amb la resta d'àrees del currículum.
Objectius generals
1. Usar correctament el llenguatge matemàtic (numèric, gràfic, geomètric, lògic, algebraic, probabilístic) en els modes d'argumentació habituals per tal de comunicar-se de manera clara, concisa, precisa i rigorosa.
2. Utilitzar les formes de pensament lògic per a formular i comprovar conjectures, realitzar inferències i deduccions i organitzar i relacionar informacions diverses dels distints àmbits de l'activitat humana.
3. Aplicar amb facilitat i adequadament tant les ferramentes matemàtiques adquirides, com les formes pròpies de l'activitat matemàtica (exploració sistemàtica d'alternatives, flexibilitat per a modificar el punt de vista, perseverança en la busca de solucions) per a obtindre informació sobre fenòmens i situacions diverses de la vida diària.
4. Resoldre problemes matemàtics utilitzant diferents estratègies, procediments i recursos, des de la intuïció fins als algoritmes.
5. Aplicar els coneixements geomètrics per a comprendre i analitzar el món físic que ens rodeja, identificant les formes i relacions espacials que es presenten en la realitat, analitzant les propietats i relacions geomètriques implicades i sent sensible a la bellesa que generen.
6. Utilitzar els mètodes i procediments estadístics i probabilístics per a obtindre conclusions a partir de dades arreplegades en el món de la informació (notícies, opinions, publicitat, etc.).
7. Conéixer i valorar les pròpies habilitats matemàtiques per a afrontar les situacions que requerisquen el seu ús o que permeten gaudir amb els aspectes creatius, manipulatius, estètics o utilitaris de les matemàtiques.
8. Reconéixer la realitat com a diversa i susceptible de ser explicada des de punts de vista contraposats i complementaris: determinista/aleatori, finit/infinit, exacte/aproximat, etc.
9. Utilitzar amb soltesa i sentit crític els distints recursos tecnològics (calculadores, programes informàtics) de manera que suposen una ajuda en l'aprenentatge i en les aplicacions instrumentals de les matemàtiques.
10. Integrar els coneixements matemàtics en el conjunt de sabers que l'alumne ha d'adquirir al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.
Continguts
Introducció
Les matemàtiques preveuen tres tipus de continguts: actitudinals, procedimentals i conceptuals.
Per la dificultat per a emmarcar algun dels continguts que es proposen, convé incidir que estos es concentren, sobretot, en el vocabulari, les notacions, les convencions, els resultats i les estructures conceptuals; les destreses i les estratègies generals; l'apreciació i la valoració positiva de les matemàtiques, la disposició favorable cap al treball, etc.
L'objecte d'estudi de les matemàtiques en l'escolaritat obligatòria constituïx un conjunt de conceptes, procediments i actituds fortament relacionats. Per això, els continguts que es presenten, consideren i atenen globalment eixos elements, i apareixen agrupats en els blocs següents: Aritmètica i àlgebra, Geometria, Anàlisi, Estadística i Probabilitat.
I. Aritmètica i àlgebra
A més de continuar el tractament de tots els tipus de nombres que es van introduir en Primària, s'introduïxen els racionals i irracionals, i es comença la introducció a l'estudi del nombre real, ja que és interessant mostrar la seua utilitat i el seu significat com a nombres. Es desenrotllen els algoritmes per a la suma, la resta, la multiplicació i la divisió d'enters, decimals i fraccions, així com per a les potències d'exponent sencer i fraccionari, i els radicals.
L'ús de la calculadora, especialment la científica, ha de permetre la reflexió sobre les operacions i els seus algoritmes, sobre el sistema de numeració posicional, i evitar que un ús indiscriminat en el primer cicle impedisca que les alumnes i els alumnes adquirisquen les destreses de càlcul bàsiques que seran necessàries en cursos posteriors. Per això és important desenrotllar estratègies de càlcul mental (exacte i aproximat) i d'estimació (escrita i mental) de resultats d'operacions i mesuraments.
La presència natural dels nombres en tota activitat humana fa que s'utilitzen en la resta dels blocs i de les àrees del currículum, per la qual cosa este bloc necessita una atenció especial.
El llenguatge aritmètic conduïx fàcilment a l'algebraic, ja que una part important de l'àlgebra es podria considerar com a aritmètica generalitzada.
L'estudi de les relacions entre conjunts d'elements en gran part s'expressen en forma algebraica. Una mateixa expressió algebraica pot provindre de distintes situacions, per tant, si aconseguim resoldre i traure conclusions d'una d'elles, podrem, amb les traduccions necessàries, predir què passarà en unes altres que es representen per la mateixa expressió. Este poder de generalització dóna una gran força a l'àlgebra.
A través dels continguts d'este bloc es pretén l'adquisició de les claus del llenguatge algebraic i la soltesa necessària per al seu maneig en la resolució de problemes diversos.
Un aspecte important és el de la simbolització de mesures i quantitats d'objectes. Utilitzar la possibilitat de simbolitzar per a descriure una situació problemàtica és el final d'un procés lent, en el qual els alumnes han d'enfrontar-se a situacions en què es veja la utilitat de trobar una expressió general i el seu significat en diferents contextos. Uns altres aspectes importants són la traducció del llenguatge algebraic al llenguatge ordinari per a la qual la resolució d'equacions per mètodes algebraics, numèrics i gràfics permetrà captar eixa particular relació concreta i general i el de la manipulació d'expressions algebraiques que potencien la capacitat de generalitzar i la de particularitzar i són elements claus per a la comprensió dels mètodes algebraics.
Estes destreses es desenrotllaran al llarg de l'etapa, amb un augment progressiu en l'ús i maneig de símbols i expressions algebraiques des del primer any de la Secundària a l'últim, posant especial atenció en cada estudiant i el seu avanç, en la consideració que té de les lletres, en la lectura i simbolització que realitza de problemes amb enunciat i en els plantejaments de problemes que fa sobre expressions algebraiques.
II. Geometria
Es tracta d'estudiar en el pla i en l'espai figures i cossos geomètrics i algunes de les seues relacions i de les seues propietats. A més de la relació pla-espai, també s'abordarà el pas del pla a l'espai (per mitjà del doblegat de desenrotllaments de diferents cossos regulars o no, de distintes vistes planes) i el pas de l'espai al pla, amb visions des de distints llocs de cossos o configuracions geomètriques, desenrotllaments... Es proposa també l'estudi d'algunes figures i cossos importants. Així mateix és fonamental l'adquisició d'un vocabulari que els permeta parlar del seu entorn geomètric.
Quant a les transformacions geomètriques, seran objecte d'estudi les simetries, els girs i les translacions. L'ús de trames de distints tipus ajudarà a entendre la seua construcció i permetrà fer dissenys personals. Els espills, llibres d'espills, transportadors, ajudaran en el treball amb angles i simetries. En general, és un bloc que es pot treballar i s'ha de treballar amb l'ajuda de distints materials i jocs, la qual cosa desenrotllarà, a més, destreses manipulatives importants amb alguns d'eixos materials, com són l'ús del regle, el compàs, i la cinta mètrica amb soltesa.
La semblança de triangles portarà a l'estudi de les relacions entre els costats d'un triangle rectangle i els seus angles, desenrotllant els conceptes trigonomètrics bàsics i les seues relacions, la resolució de triangles.
D'altra banda s'abordarà l'inici de l'estudi de la geometria analítica plana ressaltant la relació que hi ha entre esta i els mètodes de l'àlgebra.
III. Anàlisi
L'estudi de les variacions simultànies entre variables i la seua relació per mitjà de taules, gràfiques i models matemàtics és de gran utilitat per a descriure, il·lustrar, interpretar, predir i explicar fenòmens diversos: econòmics, socials, físics, etc.
Es prestarà especial atenció a la interpretació i confecció de gràfiques a partir d'un enunciat, una taula de valors o una expressió analítica per ser una forma eficaç de comunicar la informació. S'han de tractar totes les relacions taula-gràfica-fórmula amb activitats diverses, estudiant la presentació idònia per a una situació determinada.
L'estudi de les funcions es farà sobre situacions i enunciats en contextos relacionats amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
Tant la calculadora com l'ordinador proporcionen una ajuda molt valuosa en el tractament del bloc, ja que permeten agilitzar càlculs aritmètics i visualitzar els resultats.
IV. Estadística
L'estadística descriptiva ampliarà el tractament realitzat en Primària amb noves tècniques i formes de mostratge, amb l'estudi de paràmetres i la seua utilització, elements de relació entre dos variables de correlació i el seu ús per a la presa de decisions.
Una bona part de les activitats que es realitzen poden provindre de la classe o del seu entorn, analitzant aspectes interessants per als alumnes i les alumnes. Una vegada triat el tema s'ha de decidir quin tipus de formulari es necessita per a arreplegar la informació, com processar-la, presentar-la i analitzar la possibilitat i adequació dels resultats que s'obtenen a la situació en estudi.
L'estadística té un gran interés en l'actualitat a causa de la utilització que fan d'ella la resta de matèries i els mitjans de comunicació; per això serà molt interessant analitzar de forma crítica les informacions i les presentacions estadístiques que es fan i les seues interpretacions, fent notar abusos que es poden cometre.
La relació que este bloc té amb altres blocs es posa fàcilment de manifest. A partir del coneixement dels continguts d'este bloc, els estudiants poden assignar probabilitats a successos amb què es poden experimentar situacions d'atzar que d'una altra forma és pràcticament impossible. Els algoritmes del càlcul de la mitjana simple i ponderada i de la desviació típica han de practicar-los en situacions diverses.
V. Probabilitat
Amb este bloc es pretén distingir entre models explicatius de la realitat deterministes i aleatoris, i mesurar o quantificar en ells la probabilitat que ocórreguen o no determinats successos. Una vegada identificada una situació com d'atzar, és important reconéixer els successos possibles i assignar-los una probabilitat.
L'assignació de probabilitats es farà sobre successos simples i compostos sobre models discrets i continus per consideracions de simetria i equiprobabilitat i per mitjà d'assignació estadística, realitzant les proves pertinents o simulant-les (amb taules de nombres aleatoris, calculadores, ordinadors...). Es consideraran els successos dependents i l'estudi de la probabilitat condicionada. Per a això serà interessant la utilització de diagrames arbre i de les taules de contingència.
Es tractaran amb detall els mètodes de recompte sistemàtic, tant pel seu gran interés formatiu com per la seua utilització en la mesura laplaciana de la probabilitat de successos, la formalització de les variacions, de les permutacions i de les combinacions. De manera que al final de l'etapa els alumnes i les alumnes sàpien considerar una situació que supose comptar de manera que raonen si han esgotat totes les possibilitats, la forma de fer-ho i la relació que té este procés amb el càlcul de probabilitats. Un important recurs és utilitzar els jocs d'atzar, de presència familiar en la nostra societat.
A més, per la seua especial rellevància, la resolució de problemes és en les matemàtiques escolars mètode i contingut. Com a mètode, és un dels ingredients de l'ensenyança que facilitarà la formació i consolidació de conceptes, tècniques i actituds. Com a contingut, suposa la reflexió sobre processos comuns en la resolució dels problemes plantejats en cada part de les matemàtiques, i està obligatòriament en relació amb els altres. No es tracta d'obrir un apartat amb este títol, sinó que periòdicament es reflexione sobre les diferents formes d'abordar i resoldre problemes, etapes de la resolució, preguntes que es fan, formes de treballar, etc.
En esta etapa es resolen problemes i investigacions de certa complexitat: algebraics, gràfics, probabilístics, lògics... La reflexió permetrà, a més d'establir estructures conceptuals sòlides, constatar l'estreta relació entre les diferents parts de la matemàtica i mostrar els seus mètodes de treball: particularitzar, generalitzar, emetre hipòtesi, comprovar.
L'algoritme està present en moltes de les activitats que realitzem cada dia, i contínuament en la resolució de problemes, en els jocs i en totes les parts de les matemàtiques. La reflexió i construcció d'un algoritme és un indicador de la comprensió del procés en estudi. Una mateixa situació admet distints algoritmes que la representen. Cal afavorir la creació d'algoritmes propis quan siga possible. Una part important del treball consistix a analitzar i millorar algun que es propose, un propi o d'un company.
L'explicitació de les distintes fases que ha suposat la resolució d'un problema i la sistematització de les estratègies heurístiques emprades amb èxit constituïx una ajuda i una guia per a actuar davant de noves situacions problemàtiques i per a revisar críticament els problemes ja resolts. En conseqüència, este nucli té un caràcter transversal i els seus continguts seran tinguts en compte exclusivament en connexió amb el desenrotllament de la resta dels continguts.
En este sentit, és important que el professorat, al llarg de tota l'etapa, desenrotlle els aspectes següents:
a) Estratègies generals que apareixen en la resolució de problemes.
Estimar. Analitzar. Generalitzar. Particularitzar. Fer hipòtesis. Comprovar. Demostrar. Abstraure.
b) Fases en la resolució de problemes.
Comprensió del problema. Elaboració d'un pla d'actuació. Execució del pla. Comprovació de les solucions, si n'hi ha.
c) Mètodes de resolució.
Prova i error. Gràfics. Inducció. Deducció. Analogia. Subdivisió en problemes. Iteració. Recursió.
d) Jocs d'estratègia.
Anàlisi del joc. Regles. Estratègies guanyadores i perdedores. Variació de regles.
Així mateix, com que els continguts actitudinals són generals i comuns a tots els blocs, s'han de tindre en compte en qualsevol nivell de la planificació d'esta àrea, ja que fan referència a capacitats personals que s'activen i s'afavorixen en l'àrea de Matemàtiques. Capacitats que són necessàries per a enfrontar-se a les característiques especials del coneixement matemàtic i el seu aprenentatge. Han d'estar presents en el treball que es desenrotlle. Estaran en relació fonamentalment amb les actituds cap a les matemàtiques i cap al treball en general. En conseqüència, el tractament de les actituds en esta àrea es realitzarà a través de tots els blocs. Per tant, en connexió amb el desenrotllament de la resta dels continguts, el professorat desenrotllarà els aspectes següents:
a) Incorporació al llenguatge habitual de les distintes formes d'expressió matemàtica (numèrica, geomètrica...).
b) Autonomia intel·lectual per a enfrontar-se a situacions noves.
c) Confiança per a prendre decisions i acceptar responsabilitats.
d) Atenció reflexiva.
e) Tenacitat.
f) Esperit de col·laboració activa i amb responsabilitat en un treball en grup, respectant les estratègies i solucions distintes de les pròpies...
g) Gust pel treball ben fet.
h) Reconeixement de la satisfacció que produïx la resolució d'un problema o trobar una nova via de treball vàlida.
i) Estima cap a les matemàtiques per les múltiples formes de meravellar-se davant de la bellesa d'algunes relacions i formes que estudia.
j) Valoració dels mètodes de treball matemàtics per la seua generalitat (capacitat de síntesi...).
k) Valoració de la utilització d'instruments matemàtics en altres disciplines, descobrint la importància de les matemàtiques en nombrosos continguts d'altres àrees de coneixement.
l) Valoració crítica de les informacions expressades en llenguatge matemàtic.
Primer curs
I. Aritmètica i àlgebra.
1. Nombres naturals.
El sistema de numeració decimal.
2. Divisibilitat.
3. Fraccions i decimals. Operacions elementals, aproximacions i arredoniments.
4. Potències d'exponent natural.
5. Arrels quadrades exactes.
6. Les magnituds i la seua mesura.
7. El sistema mètric decimal.
8. L'euro.
9. Magnituds directament proporcionals.
Percentatges.
II. Geometria.
1. Elements bàsics de la geometria del pla.
2. Descripció, construcció, classificació i propietats característiques de les figures planes elementals.
3. Càlcul d'àrees i perímetres de les figures planes elementals.
III. Anàlisi
1. Construcció i interpretació de taules de valors.
2. Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
Segon curs
I. Aritmètica i àlgebra.
1. Relació de divisibilitat. Màxim comú denominador i mínim comú múltiple de dos nombres naturals.
2. Operacions elementals amb fraccions, decimals i nombres enters.
Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
3. Estimacions, aproximacions i arredoniments. Arrels quadrades aproximades.
4. Mesura del temps i dels angles.
Precisió i estimació en les mesures.
5. Magnituds directament i inversament proporcionals.
Percentatges.
6. Interpretació de fórmules i expressions algebraiques.
7. Igualtats i desigualtats.
8. Equacions de primer grau.
II. Geometria.
1. Elements bàsics de la geometria de l'espai.
2. Descripció i propietats característiques dels cossos geomètrics elementals.
Construcció amb els mitjans i instruments apropiats.
3. Paral·lelisme i perpendicularitat.
4. Càlcul d'àrees i volums.
5. Triangles rectangles.
El teorema de Pitàgores.
6. Semblança.
Teorema de Tales.
Raó de semblança.
Escales.
III. Anàlisi.
1. Coordenades cartesianes.
Taules de valors i gràfiques cartesianes.
Escales utilitzades en els eixos.
2. Relacions funcionals entre magnituds directament proporcionals.
3. Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
IV. Estadística.
1. Estadística unidimensional.
Distribucions discretes.
Arreplega de dades.
Mostres. Selecció de trets d'estudi.
Elaboració d'enquestes i formularis.
Població i mostra. Elecció de les mostres. Representativitat.
2. Taules de freqüències i diagrames de barres.
Mitjana aritmètica i moda.
Tercer curs
I. Aritmètica i àlgebra.
1. Nombres racionals.
Operacions elementals i potències d'exponent enter.
Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
2. Aproximacions i errors. Reconeixement de nombres irracionals.
3. Successions numèriques.
Iniciació a les progressions aritmètiques i geomètriques.
Interés simple i compost. Anualitats.
4. Polinomis.
Operacions elementals.
Identitats notables.
5. Resolució algebraica d'equacions de primer grau i sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites.
Interpretació de les solucions.
6. Equació de segon grau.
II. Geometria.
1. Descripció i propietats elementals de les figures planes i els cossos elementals.
2. Càlcul d'àrees i volums.
3. Poliedres regulars.
4. L'esfera. El globus terraqüi.
5. Translacions, girs i simetries en el pla.
Propietats que es conserven amb estes transformacions.
Composició de transformacions en casos senzills.
III. Anàlisi.
1. Relacions funcionals.
Distintes formes d'expressar una funció.
2. Estudi gràfic d'una funció: creixement i decreixement, màxims i mínims, simetries, continuïtat i periodicitat.
3. Estudi gràfic i algebraic de les funcions constants, lineals i afins.
Punts de tall entre dos gràfiques.
4. Interpretació i lectura de gràfiques en problemes relacionats amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
IV. Estadística.
1. Estadística unidimensional.
Tractament de dades.
Tabulació i recompte.
Agrupament.
Elecció de classes. Intervals.
2. Taules de freqüències i gràfics estadístics.
3. Paràmetres de centralització i dispersió.
V. Probabilitat
1. Experiments aleatoris.
Successos simples, compostos, dependents i independents.
2. Freqüència i probabilitat d'un succés.
Recomptes sistemàtics.
Estratègies per a comptar.
3. Càlcul de probabilitats per mitjà de la llei de Laplace.
Lleis de la probabilitat.
Quart curs
I. Aritmètica i àlgebra.
1. Iniciació al nombre real.
La recta real.
Notació científica. Operacions en notació científica.
2. Potències d'exponent fraccionari i radicals.
3. Repàs i aprofundiment en el càlcul algebraic: operacions amb polinomis. Regla de Ruffini.
4. Equacions de primer i segon grau.
5. Sistemes d'equacions lineals.
6. Inequacions.
II. Geometria.
1. Figures semblants.
Raó de semblança.
Teorema de Tales.
2. Raons trigonomètriques.
3. Resolució de triangles rectangles.
4. Iniciació a la geometria analítica plana.
III. Anàlisi.
1. Funcions. Operacions amb funcions.
2. Estudi gràfic d'una funció.
Característiques globals de les gràfiques: creixement i decreixement, màxims i mínims, continuïtat, simetries i periodicitat.
3. Estudi de les funcions polinòmiques de primer i segon grau i de les funcions exponencials i de proporcionalitat inversa senzilles.
4. Interpretació i lectura de gràfiques en problemes relacionats amb els fenòmens naturals, la vida quotidiana i el món de la informació.
IV. Estadística.
1. Variables discretes i contínues.
Intervals i marques de classes.
2. Elaboració, interpretació de taules de freqüències, gràfics de barres i de sectors, histogrames i polígons de freqüència.
3. Càlcul i interpretació dels paràmetres de centralització i dispersió.
V. Probabilitat.
1. Experiments aleatoris i successos.
2. Probabilitat simple i composta.
3. Utilització de distintes tècniques combinatòries (combinacions, variacions i permutacions) en l'assignació de probabilitats simples i compostes.
Criteris d'avaluació
Primer cicle
1. Utilitzar de forma adequada els nombres enters, les fraccions i els decimals per a intercanviar informació i resoldre problemes en activitats relacionades amb la vida quotidiana.
Es pretén garantir amb este criteri l'adquisició d'un rang ampli de destresa en el maneig dels distints tipus de nombres enters, fraccionaris i decimals de manera que puga comparar-los, operar amb ells i utilitzar-los per a rebre i produir informació.
2. Triar, quan vullguem resoldre un determinat problema, el tipus de càlcul adequat (mental o manual) i donar significat a les operacions i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
Es pretén valorar amb este criteri la capacitat de saber determinar el tipus de càlcul mental o manual adequat per a la resolució d'un problema concret.
3. Estimar i calcular expressions numèriques senzilles de nombres enters i fraccionaris (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent natural que involucren, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicant correctament les regles de prioritat i fent un ús adequat de signes i parèntesis.
A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar amb soltesa les operacions entre nombres enters i fraccionaris i l'aplicació correcta de les regles de prioritat, signes i parèntesis.
4. Utilitzar les aproximacions numèriques, per defecte i per excés, i triar-les i i valorar-les de forma convenient en la resolució de problemes, des de la presa de dades fins a la solució.
Este criteri va dirigit a comprovar si els alumnes i les alumnes utilitzen adequadament les aproximacions decimals en la resolució de problemes valorant les aproximacions i errors d'acord amb l'enunciat.
5. Resoldre problemes senzills utilitzant mètodes numèrics, gràfics o algebraics, quan es basen en l'aplicació de fórmules conegudes o en el plantejament i resolució d'equacions senzilles de primer grau.
Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques, mètodes gràfics o numèrics i equacions de primer grau per a resoldre problemes senzills.
6. Utilitzar les unitats angulars, temporals, monetàries i del sistema mètric decimal per a estimar i efectuar mesures, directes i indirectes, en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la resolució de problemes i valorar convenientment el grau de precisió.
Este criteri va dirigit a comprovar si els alumnes i les alumnes fan servir les unitats de mesura usuals en les activitats de la vida quotidiana i en la resolució de problemes, i valorar la precisió aconseguida.
7. Utilitzar els procediments bàsics de la proporcionalitat numèrica (com la regla de tres o el càlcul de percentatges) per a obtindre quantitats proporcionals a altres, en un context de resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana.
Este criteri requerix, d'una banda, ser capaç de distingir quan una relació és de proporcionalitat i quan no ho és a partir de la informació de què es dispose i, d'altra, realitzar càlculs que permeten esbrinar quarts proporcionals i raons de proporcionalitat.
8. Reconéixer i descriure els elements i les propietats característiques de les figures planes, els cossos elementals i les seues configuracions geomètriques a través d'il·lustracions, d'exemples presos de la vida real o en un context de resolució de problemes geomètrics.
A través d'este criteri es pretén comprovar que els estudiants han aconseguit l'experiència necessària per a reconéixer i descriure les figures planes, els cossos elementals i els seus elements i propietats.
9. Emprar el teorema de Pitàgores i les fórmules adequades per a obtindre longituds, àrees i volums de les figures planes i els cossos elementals, en un context de resolució de problemes geomètrics.
A través d'este criteri es pretén comprovar que els alumnes són capaços d'utilitzar el teorema de Pitàgores i les formules usuals per a obtindre mesures de longitud, àrees i volums.
10. Utilitzar el teorema de Tales i els criteris de semblança per a interpretar relacions de proporcionalitat geomètrica entre segments i figures planes i per a construir triangles o quadrilàters semblants a altres, en una raó donada.
Es pretén comprovar amb este criteri que l'alumnat és capaç d'utilitzar els criteris de semblança tant per a interpretar relacions de proporcionalitat, com per a construir triangles i quadrilàters pareguts a uns altres.
11. Interpretar les dimensions reals de figures representades en mapes o plans, fent un ús adequat de les escales, numèriques o gràfiques.
Este criteri va dirigit a comprovar que l'alumnat ha aconseguit interpretar les representacions planes habituals dels objectes i espais bidimensionals i tridimensionals amb la quantitat d'informació usual, cosa que requerix utilitzar amb soltesa les escales, numèriques i gràfiques.
12. Representar i interpretar punts i gràfiques cartesianes de relacions funcionals senzilles, basades en la proporcionalitat directa, que es donen a través de taules de valors i intercanviar informació entre taules de valors i gràfiques.
A través d'este criteri es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes empren la representació de relacions funcionals senzilles utilitzant taules de valors.
13. Obtindre informació pràctica de gràfiques senzilles (de traç continu) en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals i la vida quotidiana.
Este criteri pretén comprovar que l'alumnat és capaç d'obtindre informació d'una gràfica senzilla relacionada amb fenòmens naturals o de la vida quotidiana.
14. Obtindre i interpretar la taula de freqüències i el diagrama de barres així com la moda i la mitjana aritmètica d'una distribució discreta senzilla, amb poques dades, utilitzant, si és necessari, una calculadora d'operacions bàsiques.
Es pretén verificar la comprensió i la capacitat d'obtindre informació de les taules i gràfics estadístics així com dels paràmetres estadístics més usuals.
Tercer curs
1. Identificar i utilitzar els distints tipus de nombres racionals per a rebre i produir informació en situacions reals de la vida quotidiana i triar, quan es resol un determinat problema, el tipus de càlcul adequat (mental, manual, amb calculadora), i donar significat a les operacions, procediments i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
Es pretén garantir amb este criteri l'adquisició d'un rang ampli de destresa en el maneig dels distints tipus de nombres racionals de manera que puga comparar-los, operar amb ells i utilitzar-los per a rebre i produir informació, d'igual forma es referix a la determinació del tipus de càlcul adequat per a la resolució d'un problema determinat.
2. Estimar i calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent sencer que involucren, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un ús adequat de signes i parèntesis.
A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar amb soltesa les operacions entre nombres racionals i l'aplicació correcta de les regles de prioritat, signes i parèntesis.
3. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numèrica per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana, triant, al llarg de tot el procés de resolució del problema, la notació i les aproximacions adequades i valorant-les, juntament amb la grandària dels errors comesos, d'acord amb l'enunciat.
Este criteri va dirigit a comprovar si els alumnes i les alumnes fan servir les unitats de mesura usuals, i utilitzen adequadament les aproximacions decimals i les relacions de proporcionalitat en la resolució de problemes valorant les aproximacions i errors d'acord amb l'enunciat.
4. Construir expressions algebraiques i equacions senzilles a partir de successions numèriques, taules o enunciats i interpretar les relacions numèriques que es donen, implícitament, en una fórmula coneguda o en una equació.
Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques i les equacions per a descriure relacions numèriques i al revés interpretar les relacions que es presenten implícitament en forma algebraica.
5. Utilitzar les tècniques i els procediments bàsics del càlcul algebraic per a sumar, restar o multiplicar polinomis senzills en una indeterminada que tinguen, com a màxim, tres termes, i resoldre equacions de primer grau o equacions de segon grau i sistemes senzills d'equacions lineals amb dos incògnites que tinguen coeficients sencers.
Este criteri va dirigit a comprovar que l'alumnat és capaç d'utilitzar les ferramentes bàsiques del càlcul algebraic, simplificar i operar amb polinomis senzills, així com resoldre equacions de primer i segon grau i sistemes d'equacions lineals amb dos incògnites.
6. Resoldre problemes senzills utilitzant mètodes numèrics, gràfics o algebraics, quan es basen en la utilització de fórmules conegudes o en el plantejament i resolució d'equacions de primer grau o de sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites.
Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques, mètodes gràfics o numèrics i equacions de primer grau o sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites per a resoldre problemes senzills.
7. Reconéixer i descriure els elements i les propietats característiques de les figures planes, els cossos elementals i les seues configuracions geomètriques i utilitzar el teorema de Pitàgores i les fórmules usuals per a obtindre les mesures de longitud, les àrees i els volums a través d'il·lustracions, d'exemples presos de la vida real o en un context de resolució de problemes geomètrics.
A través d'este criteri es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes han aconseguit l'experiència necessària per a reconéixer i descriure les figures planes i els cossos elementals i per a obtindre, per mitjà de la utilització del teorema de Pitàgores i les formules usuals, mesures de longitud, àrees i volums.
8. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzilles utilitzant els instruments de dibuix habituals, reconéixer el tipus de moviment que lliga dos figures iguals del pla que ocupen posicions diferents i determinar els elements invariants i els centres i eixos de simetria en formes i configuracions geomètriques senzilles.
Este criteri pretén comprovar el coneixement que els alumnes i les alumnes han aconseguit dels conceptes de translació, gir i simetria i de la seua aplicació a figures senzilles del pla.
9. Reconéixer les característiques bàsiques de les funcions constants, lineals i afins en la seua forma gràfica o algebraica i representar-les gràficament quan vinguen expressades per un enunciat, una taula o una expressió algebraica.
Este criteri va dirigit a comprovar que es coneixen les característiques de les funcions: constants, lineals, i afins en la seua forma gràfica o algebraica, i la capacitat de representar-les gràficament a partir de distintes expressions.
10. Determinar i interpretar les característiques bàsiques (punts de tall amb els eixos, intervals de creixement i decreixement, punts extrems, continuïtat, simetries i la periodicitat) que permeten avaluar el comportament d'una gràfica senzilla (de traç continu o discontinu), i obtindre informació pràctica en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana.
Es pretén avaluar la capacitat d'obtindre informació pràctica i extraure conclusions de l'estudi de les característiques de la gràfica d'una funció senzilla en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana.
11. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics (diagrames de barres o de sectors, histogrames, etc.) així com els paràmetres estadístics més usuals (moda, mitjana, mitjana aritmètica i desviació típica), corresponents a distribucions senzilles i utilitzar, si és necessari, una calculadora científica.
Es pretén verificar la comprensió del procés d'elaboració i interpretació de taules i gràfics estadístics i la capacitat d'obtindre informació a través del càlcul dels paràmetres estadístics més usuals.
12. Determinar i interpretar l'espai mostral i els successos associats a un experiment aleatori senzill i assignar probabilitats en situacions experimentals o equiprobables, utilitzant adequadament la llei de Laplace i els diagrames d'arbre, o qualsevol altra estratègia de compte personal.
Es pretén comprovar la capacitat de realitzar estudis probabilístics en situacions subjectes a incertesa utilitzant en cada cas les tècniques més adequades.
13. Utilitzar estratègies senzilles, com ara la reorganització de la informació de partida, la busca d'exemples i contraexemples i casos particulars o mètodes d'«assaig i error» en contextos de resolució de problemes.
Este criteri es referix a la manera d'enfrontar-se a la resolució de problemes, així com a alguna de les estratègies que es pot posar en pràctica. S'hauria de tindre en compte la familiaritat de l'alumnat amb els objectes amb què tracta, la disponibilitat d'informació explícita i no excessivament sobreabundant o la facilitat de codificació o organització de la informació, a l'hora d'aplicar este criteri.
Quart curs
1. Identificar i utilitzar els distints tipus de nombres reals per a rebre i produir informació en situacions reals de la vida quotidiana i triar, quan resol un determinat problema, el tipus de càlcul adequat (mental, manual, amb calculadora), donant significat a les operacions, procediments i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
Es pretén garantir amb este criteri l'adquisició d'un rang ampli de destresa en el maneig dels distints tipus de nombres reals de manera que puga comparar-los, operar amb ells i utilitzar-los per a rebre i produir informació, d'igual forma fa referència a la determinació del tipus de càlcul adequat per a la resolució d'un problema determinat.
2. Estimar i calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent sencer que involucren, com a màxim, tres operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un ús adequat de signes i parèntesis.
A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar amb soltesa les operacions entre nombres racionals i l'aplicació correcta de les regles de prioritat, signes i parèntesis.
3. Simplificar expressions numèriques irracionals senzilles (que continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la calculadora científica en les operacions amb nombres reals, expressats en forma decimal o en notació científica i aplicar les regles i les tècniques d'aproximació adequades a cada cas i valorar els errors comesos.
A través d'este criteri pot valorar-se si l'alumnat és capaç d'utilitzar expressions numèriques irracionals i d'altra banda manejar els conceptes i procediments relacionats amb la precisió, l'aproximació i l'error. Els alumnes i les alumnes han de saber obtindre nombres aproximats i ser conscients de la necessitat de la seua utilització en alguns casos valorant l'error comés.
4. Construir expressions algebraiques i equacions descriptives de taules, enunciats, propietats, generalitats, codis, recomptes, etc., i interpretar les relacions numèriques que es donen, implícitament, en una fórmula coneguda o en una equació.
Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques i les equacions per a descriure relacions numèriques i, al revés, interpretar les relacions que es presenten implícitament en forma algebraica.
5. Utilitzar les tècniques i els procediments bàsics del càlcul algebraic per a simplificar expressions algebraiques formades per sumes, restes i multiplicacions de polinomis amb un, dos o tres termes que incloguen, com a màxim, dos operacions encadenades, per a transformar en factors polinomis senzills de segon grau amb coeficients i arrels senceres, i per a resoldre equacions de primer i segon grau i sistemes senzills d'equacions lineals amb dos incògnites.
Este criteri va dirigit a comprovar que l'alumne és capaç d'utilitzar les ferramentes bàsiques del càlcul algebraic, simplificar i operar amb polinomis, així com resoldre equacions de primer i segon grau i sistemes d'equacions lineals amb dos incògnites.
6. Resoldre problemes senzills utilitzant mètodes numèrics, gràfics o algebraics, prenent com a base la utilització de fórmules conegudes o en el plantejament i resolució d'equacions de primer o de segon grau o de sistemes senzills de dos equacions lineals amb dos incògnites.
Este criteri pretén comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços d'utilitzar les expressions algebraiques, els mètodes gràfics o numèrics i les equacions de primer grau, de segon grau o sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites per a resoldre problemes senzills.
7. Utilitzar les unitats angulars del sistema mètric sexagesimal així com les relacions i les raons de la trigonometria elemental per a resoldre problemes trigonomètrics de context real, amb l'ajuda, si és necessari, de la calculadora científica.
Este criteri pretén comprovar que les alumnes i els alumnes coneixen les unitats angulars del sistema mètric sexagesimal i les raons de la trigonometria elemental i la seua utilització en la resolució de problemes de context real.
8. Conéixer i utilitzar els conceptes i procediments bàsics de la geometria analítica plana per a representar, descriure i analitzar formes i configuracions geomètriques senzilles.
Este criteri tracta de garantir una certa destresa en la utilització dels conceptes i procediments bàsics de la geometria analítica plana ressaltant la relació amb l'àlgebra i la utilitat per a representar i analitzar formes geomètriques senzilles.
9. Representar gràficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadràtiques a través dels seus elements característics (pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vèrtex i eix de simetria de la paràbola) i les funcions exponencials i de proporcionalitat inversa senzilles a través de taules de valors significatives, amb l'ajuda, si és necessari, de la calculadora científica.
Este criteri va dirigit a comprovar que es coneixen les característiques de les funcions: constants, lineals, afins, quadràtiques exponencials i de proporcionalitat inversa en la seua forma gràfica i algebraica, i la capacitat de representar-les gràficament a partir de distintes expressions.
10. Determinar i interpretar les característiques bàsiques (punts de tall amb els eixos, intervals de creixement i decreixement, punts extrems, continuïtat, simetries i periodicitat) que permeten avaluar el comportament d'una gràfica senzilla (de traç continu o discontinu), i obtindre informació pràctica en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana.
Es pretén avaluar la capacitat d'obtindre informació pràctica i extraure conclusions de l'estudi de les característiques de la gràfica d'una funció senzilla en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics de la vida quotidiana.
11. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més usuals, corresponents a distribucions discretes i contínues, amb ajuda de la calculadora.
Es pretén verificar la comprensió del procés d'elaboració i la interpretació de taules i gràfics estadístics així com la capacitat d'obtindre informació a través del càlcul dels paràmetres estadístics més usuals.
12. Determinar i interpretar l'espai mostral i els successos associats a un experiment aleatori, simple o compost senzill, i utilitzar la llei de Laplace, els diagrames d'arbre, les taules de contingència o altres tècniques combinatòries per a calcular probabilitats simples o compostes.
Es pretén comprovar la capacitat de realitzar estudis probabilístics en situacions subjectes a incertesa utilitzant en cada cas les tècniques més adequades.
13. Utilitzar estratègies senzilles, com ara la reorganització de la informació de partida, la busca d'exemples i contraexemples i casos particulars o mètodes d'«assaig i error» en contextos de resolució de problemes.
Este criteri fa referència a la manera d'enfrontar-se a la resolució de problemes, així com a alguna de les estratègies que es pot posar en pràctica. S'hauria de tindre en compte la familiaritat de l'alumnat amb els objectes amb què tracta, la disponibilitat d'informació explícita i no excessivament sobreabundant o la facilitat de codificació o organització de la informació, a l'hora d'aplicar este criteri.
Opcions del quart curs
Com que hi ha dos opcions de Matemàtiques en l'últim curs de l'Educació Secundària Obligatòria es requerix un tractament diferent, tant en els continguts com en la forma d'abordar el seu estudi i els criteris d'avaluació. Si partim del fet que els objectius generals de l'àrea són els mateixos per a les dos opcions, es podria, no obstant, considerar la seua diferent intencionalitat.
Opció A
Es posarà l'èmfasi en els continguts de caràcter més bàsic que asseguren els aprenentatges suficients per a atendre les necessitats matemàtiques del coneixement i de l'experiència.
Es prestarà atenció especial a la resolució de problemes amb aplicació a una àmplia gamma de situacions de la vida quotidiana i acadèmica amb un tractament intuïtiu on prevalga fonamentalment l'aplicabilitat i la generalitat dels contextos.
Opció B
Es tractarà d'aconseguir en esta opció un major grau de formalització, abstracció i precisió, recorrent a una utilització més profusa de distints llenguatges simbòlics i representacions formals.
S'insistirà en la reflexió i el contrast sobre els raonaments lògics i els processos.
Educació Secundària Obligatòria
Música
Introducció
Si en l'etapa d'Educació Primària l'àrea d'Educació Artística presenta caràcter global a l'incorporar la plàstica, la música i la dramatització, en l'etapa de Secundària Obligatòria; en canvi, es pretén l'aproximació diferenciada a cada una d'elles per a destacar millor la seua identitat artística.
Esta major dedicació a l'anàlisi està afavorida pel desenrotllament evolutiu dels alumnes i de les alumnes d'este període, que gaudixen de major capacitat d'abstracció.
En conseqüència, l'educació musical permet contemplar la música:
com a llenguatge, entés este com a «codi comunicatiu» capaç de transmetre missatges no semàntics, encara que sí d'estimulació del sentiment i de la fantasia.
com a producció artística, amb la seua dimensió estètica com a mitjà per a valorar els sons produïts i percebuts i com a font d'experiència gojosa i plaent.
com a mitjà de relació social, de comunicació entre els sers humans en un llenguatge de validesa universal, basat en codis culturals establits en cada societat.
Perquè l'aproximació a la música puga ser analítica i propiciar el concurs de la creació, l'educació musical ha de promoure el desenrotllament de les capacitats perceptives i expressives de l'alumnat. Ambdós tipus de capacitats confluïxen en el domini suficient del llenguatge musical.
El coneixement del llenguatge musical i de la cultura musicals ha de permetre els alumnes i les alumnes de Secundària Obligatòria la reflexió sobre la música, millor comprensió del fet musical i major capacitat per a la valoració estètica de les creacions musicals.
El desenrotllament de les capacitats perceptives en l'educació musical implica els elements bàsics de capacitat de:
escolta activa per a discriminar els elements integrants en el fet musical;
audició significativa per a relacionar allò que s'ha captat en l'escolta amb els coneixements previs i amb els diferents elements integrants de l'obra;
memòria comprensiva per a associar uns elements a altres i per a evocar experiències musicals anteriors.
Però les capacitats perceptives, estretament relacionades amb les expressives, troben en l'exercici d'esta la via més adequada per al seu desenrotllament a causa de la seua compenetració i interacció.
Les capacitats expressives es xifren entorn del cultiu i desenrotllament de:
la veu, amb l'educació auditiva i vocal, gràcies a la qual s'adquirixen destreses relatives a la respiració, emissió de sons i interpretació de melodies i ritmes.
el ritme, amb el concurs del moviment i de la dansa, que impliquen coordinació corporal, al mateix temps que s'estimula l'observació auditiva i es conferix sentit globalitzador a la realització musical.
les habilitats instrumentals, com a mitjans de producció i interpretació més complexos amb coordinació de destreses motrius, auditives, visuals i tàctils.
Entre les capacitats perceptives i les expressives, en la pràctica, s'establix una relació mútua que s'amplia i referma cíclicament: s'enriquixen, promouen i consoliden les unes a les altres. Tot això amb la mediació del llenguatge musical al qual reforcen, amb la precisió de termes i depuració de conceptes que s'impliquen en els aspectes cognitius, psicomotors i psicoafectius, al mateix temps que introduïxen en el coneixement i desenrotllament de la cultura musical.
La valoració del fet sonor i el coneixement del llenguatge musical són fenòmens interrelacionats. El fet sonor necessita interpretació musical i el llenguatge musical permet la denominació i identificació dels productes que s'hi integren. Són els primers passos per a l'anàlisi de la música i com a conseqüència per a la valoració d'esta a la llum de la història.
La difusió i l'ús de la música han canviat al llarg de la història. Si alguna nota pot atribuir-se a la seua difusió actual és el seu caràcter massiu, la qual cosa la posa a l'abast de grans sectors de la societat per al seu gaudi i valoració, transformant-la així en objecte de consum, principalment gràcies als mitjans de comunicació social. Tot això, des del punt de vista artístic tradicional, no deixa d'implicar alguns riscos, ja que estos mitjans sovint estan més pendents de processos industrials i comercials que de les exigències de la creació artística.
Actualment, més que en altres èpoques, l'adolescent viu embolicat en sons musicals. La música és una companyia quasi incessant en la vida dels adolescents de hui, i, sovint, és també una de les seues aficions favorites. L'educació musical en Educació Secundària Obligatòria ha de prendre, com a fonament previ d'experiència per a un aprenentatge significatiu, els gustos i les aficions que els estudiants porten de la seua vida quotidiana. És el moment de modelar eixos gustos, de depurar-los i enriquir-los, de proporcionar criteris per a la seua valoració. L'educació musical en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria ha d'assumir la tasca de crear actituds obertes i respectuoses amb el fet musical, producte de l'experiència i de la cultura. L'educació musical reconeixerà i aprofitarà educativament l'important paper que la música exercix en el procés d'integració i interacció social dels adolescents, arreplegant eixa circumstància com a element bàsic per a contribuir a l'èxit d'aprenentatges musicals significatius.
En l'organització curricular establida en l'Educació Secundària Obligatòria hi ha la possibilitat d'optar per l'àrea de Música en el quart curs. L'elecció, quan es done, ha d'interpretar-se com l'ocasió per a correspondre a la variada gamma de motivacions que els adolescents senten davant del fet musical i la seua presència en el seu entorn vital. Les motivacions són plurals i difícils d'enumerar. Entre elles, algunes seran poc definides i respondran a interessos diversos. Però altres poden comportar la necessitat de progressar i aprofundir en gustos musicals, inclús obeir demandes de major orientació per a estudis vocacionals de música.
Per això, la doble vessant, perceptiva i expressiva, que posseïx l'àrea de Música en l'Ensenyança Secundària Obligatòria ha d'afavorir l'adquisició d'actituds, procediments i conceptes adequats que faciliten l'audició conscient de la música enfront del seu consum irreflexiu, al mateix temps que el desenrotllament de capacitats creatives i comunicatives, de manera que la trobada personal de l'alumnat amb la música siga activa i dinàmica.
Objectius generals
L'ensenyança de la música en l'etapa de Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Reconéixer en diferents contextos de percepció i expressió els elements bàsics del llenguatge musical que permeten la seua anàlisi i desenrotllament, i una interpretació correcta d'estos.
2. Elaborar idees musicals i expressar-les de forma original per mitjà de l'ús de la veu, d'instruments i del moviment, en situacions d'interpretació i improvisació, a fi d'enriquir les seues possibilitats d'expressió, respectant altres formes distintes de comunicació.
3. Analitzar obres musicals com a exemples de creació artística i del patrimoni cultural, comprenent el seu ús social i les seues intencions expressives, a fi d'apreciar-les i de relacionar-les amb els seus propis gustos i valoracions.
4. Utilitzar de forma creativa i autònoma les diverses fonts d'informació musical (partitures, textos, audiovisuals, etc.), per al coneixement, l'apreciació i el gaudi de la música.
5. Adquirir i aplicar un vocabulari que incloga la terminologia apropiada per a explicar de forma oral i escrita els processos musicals i establir valoracions pròpies.
6. Utilitzar i gaudir de l'audició d'obres musicals de forma activa i conscient, com a forma de comunicació i com a font d'enriquiment cultural i de plaer personal, per a afavorir l'ampliació i la diversificació dels seus gustos musicals.
7. Participar en activitats musicals dins i fora de l'aula, tant individualment com en grup, amb actitud oberta, interessada i respectuosa, prenent consciència, com a membre d'un grup, de l'enriquiment que es produïx amb les aportacions dels altres.
8. Conéixer les distintes manifestacions musicals i la seua evolució a través de la història, valorant la seua significació en l'àmbit artístic i sociocultural.
9. Valorar la importància del silenci com a condició prèvia per a l'existència de la música i com a element d'harmonia en relació amb un mateix i amb els altres, prenent consciència de l'agressió que suposa l'ús indiscriminat del so.
10. Utilitzar i gaudir del moviment i la dansa com a mitjà de representació d'imatges, sensacions i idees i apreciar-les com a forma d'expressió i comunicació individual i col·lectiva, valorant la seua contribució al benestar personal i al coneixement de si mateix.
Continguts
Introducció
L'ensenyança ha desenrotllat tradicionalment la seua estratègia entorn de l'adquisició de continguts conceptuals, cosa que, en ocasions, ha propiciat la seua assimilació de manera descontextualitzada, amb caràcter desvinculat de la realitat, tancat i poc permeable.
No obstant, des de la psicologia cognitiva s'admet una estreta relació entre les operacions mentals i els continguts, atés que les destreses cognitives es formen i desenrotllen sobre continguts concrets que servixen de punts de referència. De mode general, entenem els continguts com el conjunt d'informació, verbal i no verbal, que es posa en joc en el procés d'ensenyança i aprenentatge, amb la interacció del qual es construïx el coneixement.
Per consegüent, la selecció de continguts està determinada per la necessitat de l'alumnat de disposar d'un bagatge de recursos bàsics per a poder expressar-se musicalment, així com per a comprendre i analitzar críticament el seu entorn musical. En conseqüència, es consideren com a continguts tant els conceptuals com els procedimentals i els actitudinals.
Els continguts que hauran de treballar-se en els diversos cursos de l'etapa apareixen agrupats per blocs. Esta agrupació té com a objecte aportar la informació relativa al que s'haurà de treballar al llarg de cada curs. El professorat haurà de triar i combinar els continguts dels diferents blocs que considere més adequats per a aconseguir els objectius proposats per a cada unitat didàctica. D'ací que l'orde de presentació dels blocs no haja d'interpretar-se com una seqüenciació, sinó com un conjunt de què es triarà en cada ocasió el més oportú.
Com ja s'ha dit, la música com a manifestació artística té una doble vessant: la perceptiva i l'expressiva. La valoració de l'obra artística, per tant, implicarà el seu estudi en dos plans diferents:
en la seua relació amb el llenguatge musical;
en la seua relació amb la societat.
En els cursos de l'Ensenyança Secundària en què l'educació musical és una matèria obligada (fins a tercer curs), els continguts es presenten en cinc blocs en què s'arranca d'una anàlisi del so musical com a punt de partida per a la penetració en la realitat musical. La distinció entre els sons que s'integren en la música i els que no ho fan pareix fonamental. El mateix ocorre amb l'estudi dels elements constitutius del so i els que s'integren en el dit so per a transformar-lo en musical: el ritme, la melodia i l'harmonia. Tot això requerix un estudi detallat i a la llum del llenguatge musical, que està arreplegat en el bloc dedicat al «Llenguatge musical».
D'altra banda, les formes de produir el so musical i els mitjans emprats per a això estan formulats en altres dos blocs que són l'Expressió vocal i el cant i l'Expressió instrumental. És evident que en ells, junt amb la descripció dels fets i l'exposició de conceptes, han d'introduir-se algunes reflexions entorn de la consecució d'estos dos tipus d'expressió. Així arribem a la formació de la veu i l'oïda, que podem xifrar en l'entonació. Els mateixos conceptes s'estenen a l'expressió instrumental, la qual cosa requerirà habilitats notables des del punt de vista psicomotor.
La producció del ritme, de la melodia i de l'harmonia han de ser procediments útils per a introduir-se en estos conceptes, al mateix temps que es procedix a l'anàlisi dels elements integrants de cada un d'ells i els condicionaments que establixen per a la producció conjunta de la música.
Seguint un procés didàctic inductiu, pareix lògic que, una vegada realitzat el desplegament dels elements que s'integren en la música, es propose l'estudi de la seua codificació per mitjà del llenguatge musical.
Ha de quedar clar que hi ha diferències notables entre l'enfocament d'aspectes que apareixen enunciats en el bloc dedicat al so musical i la seua presència simultània en el bloc del llenguatge musical. Mentre que en el primer s'inclouen com a elements determinants del fet musical, en el segon es pretén la codificació que permeta el seu maneig i el seu estudi teòric i experimental.
En este intent de codificació i descodificació hauran d'aparéixer no sols el ritme, la melodia i l'harmonia, sinó també, de manera indefugible, les formes, els gèneres i els estils musicals, així com la manera de xifrar la música per mitjà de l'escriptura.
En els blocs anteriors es donen els instruments necessaris per a abordar l'estudi del desenrotllament històric, social i formal de la música, la qual cosa es concentrarà en el de Música i societat. Pareix que abordar l'anàlisi de les obres musicals sense posseir els recursos de penetració que proporciona el coneixement del llenguatge musical que conduïx a esta anàlisi, seria una invitació a la vaguetat i a generalitzacions sense base suficient, ni tan sols per a exercicis imprescindibles de nominació.
Bloc I. So musical.
En este bloc es planteja el discerniment del so musical per mitjà d'una audició conscient i documentada que incloga la comprensió de la música com a fenomen físic, l'anàlisi dels seus elements constitutius i la representació gràfica del so musical.
És una incursió en el fenomen sonor musical, que ha d'enriquir la recepció de la música i augmentar les possibilitats d'expressió i de comunicació.
Per a introduir els estudiants, per mitjà d'este bloc, en el coneixement del llenguatge musical i de la música en el seu conjunt, es procurarà presentar els continguts de forma suggeridora, utilitzant exemples i comparacions.
Atés que alguns dels seus continguts han de rebre un tractament més extens i complet en els blocs següents, este bloc sobre el So musical és el punt de partida que establirà les bases teòriques d'un tractament cíclic del conjunt junt amb la resta dels blocs.
Bloc II. Expressió vocal i cant.
El cultiu de la veu i de l'entonació, tant per a l'expressió parlada com cantada, han de ser objecte i instrument per a l'estudi en esta etapa de formació musical.
El cor és una de les activitats més motivadores que contribuirà a la formació musical en l'Educació Secundària Obligatòria. El coneixement i l'ús d'un repertori ampli i variat completaran la formació musical al mateix temps que proporcionarà material per a exemplificacions. En el repertori, per a ús coral o individual, han d'integrar-se obres d'èpoques remotes i pròximes, del propi país i d'altres, de música culta i de folklore.
El bloc Llenguatge musical té en este, part del seu desenrotllament procedimental en tota l'etapa, ja que inclou no sols l'atenció de la veu, sinó de l'entonació.
Bloc III. Expressió instrumental.
La pràctica instrumental, ja iniciada en l'Educació Primària, ha de trobar el seu reforç en els coneixements i les habilitats que es desenrotllen al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.
La pràctica instrumental, igual que la pràctica coral, és un fort component socialitzador de la música i un element motivador natural de l'activitat musical en tota l'ensenyança.
El coneixement dels instruments de l'orquestra, dels instruments tradicionals i electrònics, així com dels principals tipus d'agrupació instrumental ha de completar-se al llarg dels dos cicles de l'Educació Secundària Obligatòria.
S'amplia així el bagatge cultural de l'alumne, al mateix temps que s'aconseguix il·lusionar-lo per les audicions en viu i per les bones gravacions.
Convé intensificar la pràctica instrumental de l'orquestra escolar, especialment en el primer cicle d'esta etapa, sense que això supose el seu abandó en la segona, en la qual cobraran major importància altres activitats.
La presentació dels instruments tradicionals no ha de limitar-se a la seua descripció. Fent-los sonar s'identifiquen amb més facilitat al mateix temps que s'aclarixen alguns punts relacionats amb les fonts del so i els seus elements integrants. De la mateixa manera que l'estudi de l'orquestra reforçarà el bloc quint, Música i societat, al realçar la intervenció humana en la realització de la música.
També afavorirà l'entroncament amb les aportacions socials i del folklore per mitjà de la confrontació entre els instruments tradicionals i els autòctons. La construcció en l'aula d'instruments no tradicionals, a banda del seu reforç motivador, aclarirà alguns aspectes més abstractes del bloc primer, So musical.
Bloc IV. Llenguatge musical.
El domini del llenguatge musical implica la possessió d'un codi que permet discórrer sobre la música amb l'ajuda dels termes adequats perquè la comunicació sobre ella puga ser compartida; implica també la possessió dels conceptes necessaris per a analitzar-la i apreciar-la amb rigor; i suposa, a més, la capacitat per a la seua realització, bé siga en l'aspecte de la lectura i escriptura, en el d'interpretació o en el de composició. Amb el llenguatge musical es posen les bases per a la valoració cultural i crítica de la música.
Este bloc ha de tindre una notable presència i significació en tots els cursos, ja que fa de pont entre el de so musical i els restants blocs, i això permet establir nombroses relacions entre ells i afavorix el tractament conjunt de tots en diverses direccions. Això el convertix en l'element vertebrador de l'ensenyança musical en l'Educació Secundària Obligatòria, especialment en el seu primer cicle en què la seua presència és fonamental per a assentar les bases dels elements musicals. Estos ja han sigut introduïts en l'etapa educativa anterior, però en esta nova etapa, d'importants canvis evolutius, podran ser introduïts amb un nivell major d'abstracció i orientats progressivament cap a l'anàlisi i al seu desenrotllament en els diversos camps de l'àmbit ideatiu.
Bloc V. Música i societat.
Este bloc apunta dos objectius fonamentals: el coneixement del desenrotllament i de l'evolució de la música al llarg de la història i la constatació dels seus modes de presència en la societat, tant en el passat com en el moment actual.
Pareix fonamental que els estudiants adquirisquen una idea clara de l'esdevindre cronològic de la música que es manifesta en els canvis experimentats a través dels temps. Però l'establiment d'un esquema cronològic no pot aïllar-se de la funció que este bloc ha d'exercir com a aclariment, exemplificació i reforç dels blocs restants.
En el segle XX i donat l'auge democratitzador i consumista que adopta la societat davant de la música, és convenient destacar el paper que exercixen els mitjans de comunicació social, especialment els audiovisuals. Això fa necessari, per al desenrotllament del gust personal, el foment d'un esperit crític que evite la tirania de les modes sorgides, freqüentment, per criteris i interessos comercials.
La presència d'este bloc en el segon cicle adquirix especial importància perquè integra les aportacions rebudes pels alumnes i les alumnes a través dels distints blocs que han de tindre pes suficient dins de l'esquema històric, com a constatació de la presència de la música en la societat contemporània i en el pensament artístic. Pot considerar-se, per tant, com una síntesi del que realitza anteriorment. En el segon cicle, este bloc serà el punt de partida i el nou element vertebrador i de motivació per al desenrotllament dels continguts agrupats en els altres blocs
El desenrotllament per cursos d'estos blocs no té per què seguir un orde rigorós, sinó que ha d'estar al servici de la progressió racional dels coneixements.
Encara que la presentació dels blocs s'oferisca de forma ordenada, no és sinó un mode d'agrupar i organitzar els continguts essencials. Això no ha de suposar, en cap cas, que hagen de ser treballats en l'orde proposat, com si es tractara d'un temari. Els blocs s'inclouran de forma interrelacionada, proporcionant una visió global del fet musical. Convé, no obstant, establir un eix vertebrador en cada un dels nivells; d'esta manera la multiplicitat de les combinacions trobarà el fil conductor que aporte la necessària coherència i unitat al conjunt.
L'elecció de l'eix vertebrador implica l'adopció de línies metodològiques diferents. Si del So musical es passa al Llenguatge musical, a l'Expressió vocal i cant i, finalment, a l'Expressió instrumental, s'establix una línia analítica que descendix del fet global a les seues aplicacions particulars, de manera que cada bloc troba el seu fonament en els anteriors; el bloc Música i societat suposa la consolidació i la integració de tot l'anterior, i amb això es tanca el cicle. Si l'Expressió vocal i cant i l'Expressió instrumental precedixen l'estudi del Llenguatge musical, la línia seguida serà inductiu-sintètica, més suggestiva potser, però amb majors dificultats per a la comunicació.
En qualsevol de les hipòtesis proposades pareix lògic que l'eix puga discórrer en un sentit o en un altre, entre l'estudi del So musical i la relació entre Música i societat, amb una concepció descriptiva i al mateix temps integradora. Siga quin siga l'orde i el sentit traçats per l'eix vertebrador, el Llenguatge musical ha de garantir el coneixement dels elements musicals que propiciaran l'aproximació a altres temes.
En el segon curs el So musical serà el punt de partida, el qual servirà com a introducció al Llenguatge musical, autèntic eix d'este curs en què ha de gaudir d'un tractament ampli en el seu desenrotllament i suggeridor en el seu enfocament; la qual cosa serà propiciada per la presència dels restants blocs, especialment Expressió vocal i cant i Expressió instrumental. La funció en este curs del bloc de Música i societat té com a objecte que els alumnes adquirisquen cert sentit sobre l'esdevindre cronològic de la música, considerada com un fet cultural i social.
Atés que tercer és on s'impartix obligatòriament la música per a tot l'alumnat, s'ha d'oferir una visió integral del fet musical. Per a això el bloc Música i societat ha de tindre una important presència i exercir una funció vertebradora de tot el curs, per mitjà de l'estudi de les diverses etapes, formes i autors de la música occidental, sense oblidar altres aspectes com l'estudi de la dansa o l'acostament a altres cultures. El tractament de la música actual suposarà un reforç motivador a la música més pròxima als estudiants i al mateix temps permetrà realitzar una aproximació reflexiva al paper dels mitjans de comunicació en relació a la difusió i el consum d'eixa música.
També el Llenguatge musical haurà de tindre en este curs una notable presència, a través d'un estudi dels aspectes encara no treballats, o d'aquells que requerixen una major aprofundiment. El bloc So musical tindrà una orientació més analítica i experimental, i, quant als blocs d'expressió vocal i instrumental, es tractaran els aspectes més històrics del seu desenrotllament i fent insistència en la seua discriminació auditiva. També es tractarà amb més rigor la tècnica i la qualitat de les interpretacions vocals. Finalment, no cal oblidar que estos blocs suposen un important reforç als continguts del llenguatge musical, ja que no sols desenrotllen l'àmbit psicomotor, sinó també el cognoscitiu.
En el primer cicle i en tercer curs, l'àrea de Música ha desenrotllat els continguts que s'arrepleguen en els cinc blocs proposats. Per al quart curs, en què la Música és una optativa troncal, s'aprofundirà en determinats aspectes continuant una organització diferent quant als blocs de continguts, alguns dels quals apareixen agrupats. Els nuclis de continguts d'aprofundiment seran:
Bloc I. El so i el llenguatge musical.
El So i el llenguatge musical, donades les seues vinculacions, els coneixements ja adquirits fins ara, poden contemplar-se conjuntament pel que apareixen en un mateix bloc. Del so es contemplen alguns aspectes sociològics i tècnics del so, especialment en relació a les noves tecnologies i als mitjans de comunicació. D'altra banda, l'aprofundiment en els fonaments del llenguatge ha de tindre com a objectiu la millor comprensió del fet musical, i això implica l'aprofundiment en tots els elements del currículum. Ha de promoure's la investigació bibliogràfica perquè l'alumnat puga dur a terme treballs teòrics entorn dels aspectes interpretatius i de creació d'una obra, encara que es considerarà fonamental la lectura i l'anàlisi de partitures, per mitjà de la veu i instruments musicals i també amb l'auxili d'aparells mecànics o electrònics. Així mateix, s'hauria d'aprofundir en l'estudi i l'anàlisi de procediments harmònics i de creació.
Bloc II. Expressió vocal instrumental i corporal.
La pràctica musical ha de partir d'una adequada selecció del repertori i ha de cuidar els aspectes tècnics d'execució vocal, instrumental i corporal. També ha de completar-se amb l'exercici de la creació a càrrec dels propis alumnes, atés que en este moment es troben en situació estimulant per a la composició de melodies i cançons, així com per a enriquir la seua activitat creativa amb instrumentacions, harmonitzacions i coreografies pròpies. Amb estes activitats s'afavorix que els alumnes s'expressen lliurement, d'acord amb les seues preferències literàries i musicals, en l'àmbit de la melodia, del ritme i de l'harmonia que ja coneixen. Donada la situació musical de la nostra Comunitat, resulta fàcil la creació de grups vocals i instrumentals en els centres, els quals poden tindre característiques variades (música tradicional, pop, rock, etc.).
Bloc III. Audició, anàlisi i història de la música en la societat.
La pràctica de l'audició, ja present en els cursos anteriors, s'orientarà cap a un repertori més complex i variat, que incloga una selecció de temes no tractats prou. El plantejament d'este bloc suposa un itinerari procedimental per a l'acostament a diversos tipus de música el desenvolupament del qual està molt vinculat al de la seua funció social, especialment la música popular. Menció especial requerix, per la seua proximitat als gustos dels alumnes i les alumnes, l'audició i anàlisi dels distints moviments de l'anomenada música actual, intentant que s'entenguen les seues aportacions, les seues arrels i les seues possibilitats expressives. També s'aprofundirà degudament en l'estudi de la música espanyola en les seues distintes vessants i es tractarà la música d'altres cultures. Seria interessant l'audició d'interpretacions a càrrec d'alguna de les nombroses agrupacions vocals i instrumentals de la Comunitat Valenciana. La indagació serà, junt amb l'audició i l'anàlisi, un altre procediment per a realitzar l'acostament a estos temes.
Segon curs
I. So musical.
1. El so com a matèria primera de la música. Coneixement dels fonaments físics del so (cossos sonors, vibració, freqüència i dissonància), i psicològics (sensació, percepció, etc.).
2. Elements constitutius del so musical: altura, timbre, intensitat i duració.
3. Coneixement de l'estructura del so musical: el ritme, la melodia i l'harmonia.
4. Distinció, producció i valoració de registres o variacions d'altura, intensitat, timbre i duració en relació amb les seues fonts sonores.
5. Producció d'alternances de sons i de silencis de distinta duració, així com de sons de distinta altura, timbre i intensitat.
6. Representació gràfica del so musical per mitjà de la notació tradicional i les grafies contemporànies.
7. Valoració de distintes produccions musicals en relació a les seues fonts sonores, així com del so i el silenci com a elements bàsics de la música.
8. Apreciació i valoració dels paràmetres del so en diferents fenòmens sonors i de la seua aportació al procés creatiu de l'obra musical.
II. Expressió vocal i cant
1. Coneixement de l'anatomia i fisiologia de l'aparell fonador i valoració de la veu parlada i cantada com a mitjans d'expressió i de comunicació.
2. La veu en la música. Classificació de les veus: tipus, qualitats i agrupacions. Reconeixement auditiu i valoració dels diferents tipus de veu i les seues agrupacions. La polifonia: els cançoners.
3. La cançó. Aspectes interpretatius: afinació, precisió, dicció i expressió.
4. Pràctica de la relaxació, respiració, ressonància, entonació i articulació.
5. Realització d'exercicis d'entonació sobre pentagrames d'intervals, escales i melodies en distintes tonalitats.
6. Interpretació d'un repertori variat de peces vocals amb i sense acompanyament instrumental.
7. Composició de cançons pròpies i realització d'improvisacions vocals individuals i en grup, lliures i dirigides, amb i sense melodia.
8. Interpretació de cànons (a dos i a tres) i peces polifòniques senzilles a dos veus (bicínia).
9. Reconeixement de la importància de l'ús correcte de la veu i adquisició d'hàbits d'higiene vocal.
10. Pràctica i acceptació de les normes que regixen la interpretació en grup: escoltar-se a un mateix i prestar atenció al director i als altres companys per a actuar en el moment precís.
III. Expressió instrumental.
1. Els instruments com a mitjà d'expressió musical. Valoració de les seues aportacions al desenrotllament de l'expressió musical en el seu conjunt.
2. Estudi dels instruments de l'orquestra i la seua classificació d'acord amb les característiques que configuren les diferents famílies i tècniques d'execució. Les agrupacions instrumentals: populars, de cambra i simfòniques. L'orquestra escolar.
3. Reconeixement de tots els instruments de l'orquestra per la seua forma i diferenciació tímbrica dels més representatius de cada família.
4. Utilització dels instruments d'aula per a aplicar i consolidar el domini del llenguatge musical i poder superar les dificultats tècniques.
5. Interpretació instrumental d'un repertori variat i que servisca per a acompanyar la veu i les activitats de moviment i dansa.
6. Realització d'improvisacions en grup sobre obstinatos rítmics i harmònics i creació de senzilles composicions instrumentals.
7. Valoració de l'adquisició de destreses en la practica instrumental.
8. Interés per l'atenció i manteniment dels instruments.
IV. Llenguatge musical.
1. Domini i valoració de la nomenclatura i escriptura musicals. Matisos agogicodinàmics.
2. Aprofundiment en el coneixement i la pràctica dels elements constitutius del llenguatge musical.
El ritme en la música: pols, subdivisió, accent, compàs, tempo i alteracions rítmiques.
La melodia: intervals, escales diatòniques i pentatòniques, motius i frases, estructures i dissenys melòdics.
L'harmonia: consonàncies i dissonàncies. Cadències. Construcció d'acords elementals. Realització d'acompanyaments.
3. La textura musical: l'horitzontalitat i la verticalitat. Monodia, polifonia, contrapunt, melodia acompanyada i homofonia.
4. Iniciació a l'estudi i utilització dels procediments compositius fonamentals i dels principis bàsics d'organització musical: repetició (estructures binàries, ternàries i el rondó), imitació (cànon i fuga), variació (tema i variacions) i desenrotllament (sonata).
5. Audició de fórmules rítmiques, intervals, escales, canvis harmònics i formals, com a entrenament per al reconeixement auditiu dels elements constitutius de la composició musical.
6. Interpretació correcta dels elements musicals bàsics per mitjà de la lectura a primera vista, la improvisació i la composició.
7. Practica de lectura i escriptura combinant els elements ja coneguts amb les noves fórmules ritmicomelòdiques que es vagen introduint; i realització de dictats melòdics, rítmics i ritmicomelòdics.
8. Valoració dels recursos del llenguatge, separadament i coordinadament.
V. Música i societat.
1. Aproximació a l'estudi de la música com a fet cultural i social i dels seus creadors i intèrprets, per mitjà d'audicions de distints estils, gèneres i formes. L'educació musical a la Comunitat Valenciana.
2. Els gèneres musicals en la cultura occidental: música culta i música popular. La música tradicional i la música actual: música popular i urbana.
3. La presència de la música en altres manifestacions artístiques: dansa, teatre, arts plàstiques, cine, etc.
4. Utilització de l'audició de diferents obres com a suport a l'estudi dels paràmetres del so, els elements constitutius de la música, les veus i els instruments de l'orquestra.
5. Utilització del moviment i la dansa com a elements mediadors per al coneixement del llenguatge musical.
6. Indagació i debat sobre l'ús indiscriminat de la música, dels excessos de producció sonora i del problema del soroll.
Tercer curs
I. So musical.
1. Estudi i observació de les distintes variables que depén l'absorció i la transmissió del so per diversos mitjans.
2. Anàlisi de les causes que determinen el timbre d'un so: materials, formes i grandàries dels cossos sonors i tècniques de producció del so.
3. Experimentació per mitjà dels paràmetres del so i l'anàlisi de l'entorn en relació a eixos paràmetres. Creació de xicotetes obres o escenes sonores i representació d'estes per mitjà de grafies tradicionals i no tradicionals.
4. El so gravat i els mitjans de producció i difusió sonora al llarg del temps.
5. Interés pel procés creatiu en cada una de les etapes que intervenen en la gestació de l'obra musical.
II. Expressió vocal.
1. Realització d'exercicis de tècnica vocal com a reforç del que aprén i com a preparació per al cant (calfament de la veu).
2. Atenció dels aspectes interpretatius: afinació, expressió adequada i equilibri sonor del conjunt
3. Audició i gaudi d'obres vocals amb distints tipus de veu i diferents agrupacions vocals.
4. Classificació, coneixement i acceptació de la pròpia veu i valoració del seu ús correcte per a evitar esforços inútils.
5. Comparació i valoració de les diferències entre l'emissió natural de la veu i l'amplificada.
6. Interpretació d'un repertori de peces de més dificultat i amb major presència de repertori culte, de forma individual i en grup.
7. Cant polifònic a dos i a tres veus: a capella i amb acompanyament. Exercicis sobre els acords bàsics de tònica, dominant i subdominant.
8. Exploració de noves habilitats expressives per a la creació i improvisació de peces vocals aleatòries.
III. Expressió instrumental.
1. Indagació i estudi organològic dels instruments antics. Interés pel seu coneixement, i valoració i respecte per les interpretacions històriques amb els instruments de l'època.
2. Reconeixement auditiu i valoració del caràcter tímbric dels principals instruments de l'orquestra, en contextos melòdics i harmònics diversos.
3. Diferenciació auditiva de les diverses agrupacions instrumentals: de cambra (duo, trio, etc.) i orquestrals (orquestra de cambra i orquestra simfònica).
4. Interpretació per mitjà d'instruments d'un repertori d'obres com a aproximació a les distintes èpoques i estils artístics. Utilització dels instruments per a acompanyar a la veu i les activitats de dansa.
5. Realització d'improvisacions instrumentals individuals o en grup:
Rítmica: motius i esquemes rítmics.
Melòdica: melodies sobre un acompanyament harmònic donat.
6. Ús dels instruments d'aula per a desenrotllar les habilitats interpretatives i valoració de l'activitat instrumental com a mitjà d'expressió musical.
7. Acceptació i esperit de millora de les possibilitats expressives personals, i respecte cap a les aportacions del professor i dels companys.
IV. Llenguatge musical.
1. Domini, interpretació i valoració de l'escriptura musical: signes per a representar el caràcter i l'articulació del discurs musical.
2. Pràctica auditiva i aprofundiment en el domini dels elements del llenguatge musical:
El ritme musical: ritmes complexos i irregulars, ritme lliure, polirítmies, compassos d'invenció contemporània.
La melodia: escala cromàtica, modes, temes i seccions, expressió i caràcter.
L'harmonia: Introducció a l'estudi de la tonalitat, funcions tonals, acords majors i menors, cadència trencada i semicadència.
3. Reconeixement auditiu o sobre partitures i valoració dels tipus de textura sobre els quals el compositor ha teixit el seu discurs musical. Textures contemporànies (no melòdiques, etc.).
4. Estudi i anàlisi de les principals formes musicals:
Simples: binària, ternària, rondó, variacions i fuga.
Compostes: instrumentals (suite, sonata, concert i simfonia) i vocals (cantata, oratori, missa i òpera).
Lliures: poema simfònic.
5. Pràctica de la lectura i escriptura de partitures que, junt amb els elements ja coneguts, incloguen els nous aspectes del llenguatge musical treballats en este curs.
6. Discriminació auditiva d'elements del llenguatge musical:
Ritmes bàsics i ritme lliure.
Diversos dissenys melòdics.
La modalitat major i menor.
Consonàncies i dissonàncies.
Cadències i funcions harmòniques.
Formes simples: binària, ternària, rondó i variacions.
7. Interpretació correcta dels elements musicals bàsics per mitjà de l'anàlisi i la realització de composicions i harmonitzacions senzilles.
8. Interés pel coneixement dels principis que regixen la creació del discurs musical.
9. Valoració de l'obra musical en el seu conjunt i en cada una de les seues parts i apreciació del llenguatge musical com a vehicle d'expressió d'una cultura.
V. Música i societat.
1. Primeres etapes de la música occidental. Música monòdica i polifònica.
Els orígens: Grècia, Roma i la música cristiana primitiva.
La música religiosa i profana en l'edat mitjana: antecedents i evolució. El Misteri d'Elx.
La música en el Renaixement: la polifonia i la música instrumental.
2. El barroc musical: Música al servici de la religió i la monarquia.
La música vocal i instrumental i les seues formes.
3. Música i músics del classicisme al romanticisme.
La música instrumental en el classicisme: sonata, simfonia i concert.
La música instrumental en el romanticisme: música simfònica, de cambra i pianística.
El teatre musical del classicisme al romanticisme.
4. La música en la societat contemporània.
Moviments musicals a finals del segle XIX i en la primera mitat del XX.
Les avantguardes i la música actual: incidència de les noves tecnologies.
5. Estudi i valoració de la presència de la música i del seu consum a través dels mitjans de comunicació social: música en la ràdio, el cine i la televisió. Tendències principals en la música popular actual: anàlisi comparativa sobre elements musicals i implicacions i condicionaments de tipus sociològic. Acostament a la música ètnica i d'altres cultures en general.
6. Anàlisi formal i audició en directe o d'obres gravades de tots els temps; maneig de les diferents fonts d'informació en diversos suports (paper, audiovisual, multimèdia, etc.).
Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals i de partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques.
7. Utilització de materials audiovisuals per a exemplificar fragments d'obres de diversos gèneres, en què l'aspecte visual siga també un component essencial de l'obra (òpera, sarsuela, ballet).
8. Estudi de la dansa com a manifestació cultural i utilització d'un repertori variat de danses tradicionals i històriques.
9. Valoració de l'obra musical com a obra artística i de la funció de l'autor, de l'intèrpret i del públic de cada època i circumstància.
10. Actitud crítica i sensibilització davant dels problemes que genera l'ús indiscriminat de la música, i creació d'actituds selectives davant del seu consum.
Quart curs
I. El so i el llenguatge musical.
1. Diferenciació tímbrica i classificació dels instruments populars en relació amb els seus materials de construcció, la seua sonoritat i les seues formes d'execució.
2. Música i tecnologia. L'electrònica i la informàtica aplicades a la música. Valoració crítica de les seues aportacions. Estudi bàsic del funcionament i la utilització dels instruments electrònics (sintetitzador) i informàtics (ordinador). Ocupació de programari de gravació i edició del so en diversos formats d'àudio i en format MIDI.
3. El so i la música en els mitjans de comunicació: la ràdio i la televisió: música gravada i en directe. La música en relació amb altres llenguatges: la música i la imatge. Valoració del paper de la música en el cine, el vídeo i la publicitat.
4. Utilització i manipulació dels mitjans audiovisuals i els sistemes multimèdia amb fins creatius, d'apreciació i anàlisi musical, buscant tant la qualitat sonora de la selecció com les millors condicions per a la seua reproducció.
5. Continuació en l'ús de la lectoescriptura musical i anàlisi de partitures, a fi de millorar la memòria i la comprensió del fet musical, i això implica una aprofundiment en tots els elements del llenguatge musical, i en especial de les formes musicals compostes i lliures.
6. Aprofundiment en l'estudi i anàlisi dels procediments de creació, harmonització i instrumentació, i la seua aplicació a la composició d'obres per mitjà del desenrotllament de les formes i estructures musicals simples, treballades amb anterioritat.
7. Valoració dels mitjans de comunicació com a instrument de coneixement i gaudi de la música, distingint els efectes negatius que implica el seu ús indiscriminat.
II. Expressió vocal, instrumental i corporal.
1. Interés i desenrotllament de les habilitats interpretatives quant a l'expressió i atenció dels aspectes tècnics d'execució vocal, instrumental i corporal.
2. Estudi i valoració dels instruments populars: tradicionals i moderns. Conjunts musicals i agrupacions instrumentals en els distints gèneres de música popular. Els instruments musicals populars valencians.
3. Aproximació i interés cap als instruments d'altres cultures i cap a altres formes d'emissió vocal.
4. Pràctica de la improvisació vocal i instrumental sobre diverses pautes, i interpretació d'un repertori de peces musicals i danses vinculades als gèneres i estils tractats en el curs.
5. Audició de diversos instruments populars i ètnics, valorant la seua aportació a la diversitat de l'estètica i l'expressió musical.
6. Composició de cançons i melodies de divers caràcter, i realització d'instrumentacions, harmonitzacions i coreografies pròpies.
7. Interés pel procés de fabricació d'instruments i anàlisi dels principis bàsics que regixen la seua construcció. Construcció pels propis estudiants d'instruments senzills que responguen a aquelles característiques.
III. Audició, anàlisi i història de la música en la societat.
1. Música culta i música popular. La cançó popular valenciana. La música popular urbana i la música tradicional. L'origen de la música popular urbana: el saló, el teatre i les varietats. Moviments de la música popular urbana actual. La música popular juvenil: indagació, estudi i valoració dels seus aspectes estètics i sociològics. El jazz: origen, difusió i evolució.
2. La música espanyola. La música en l'Espanya medieval i renaixentista. El barroc: teatre musical, música religiosa i civil. La societat huitcentista i la música espanyola del segle XX.
3. La música tradicional a Espanya: zonificació i organologia. El cant i la dansa en la música tradicional espanyola. Interpretació de peces i danses tradicionals.
4. Músiques del món. La música d'altres cultures: Àfrica, el llunyà Orient i música tradicional i popular a Iberoamèrica. Folklore, etnomusicologia i antropologia de la música.
5. Audició i anàlisi comparativa dels elements que configuren les formes i els estils del repertori de peces treballades en el curs. Este inclourà els diferents tipus de música popular i ètnica, així com la música espanyola en les seues diverses vessants i èpoques; junt amb obres de música culta que per la seua complexitat no han pogut treballar-se en èpoques anteriors.
6. Indagació per mitjà de diferents fonts d'informació i debat sobre les peculiaritats de la música d'altres països i cultures, i de les línies que expliquen l'evolució dels diferents moviments en la societat actual, la seua repercussió, les seues aportacions i les seues possibilitats expressives, sense exclusions ni minusvaloracions.
7. Respecte i valoració de la música tradicional pròpia i indagació en l'ambient familiar per a conéixer peces tradicionals de l'entorn pròxim. La música en la Cort valenciana dels ducs de Calàbria.
8. La música espanyola en els segles XIX i XX.
9. Els compositors valencians dels segles XIX i XX. Ruberto Chapí, Oscar Esplá, Manuel Palau, Joaquín Rodrigo, Rafael Rodríguez Albert.
10. Obertura i respecte cap a la música que no correspon al context dels interessos musicals propis, tant si pertany a altres cultures com a la pròpia, tant si es tracta de música actual com d'altres èpoques.
11. Valoració del mestissatge cultural i actitud crítica davant dels criteris comercials que regixen els gustos musicals.
12. Gaudi dels espectacles musicals i coneixement i respecte per les normes que els regixen.
Criteris d'avaluació
Primer cicle
1. Reconéixer els paràmetres del so i els elements bàsics del llenguatge musical i descriure les seues possibilitats, utilitzant un llenguatge tècnic apropiat.
Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumnat identifica i explica verbalment els principis i les relacions referents al llenguatge musical, per mitjà del reconeixement dels paràmetres del so, en situacions d'audició i interpretació.
2. Diferenciar les sonoritats dels instruments de l'orquestra així com la seua forma, i els quatre tipus de veus més comunes (soprano, contralt, tenor i baix).
Amb este criteri es pretén comprovar la capacitat de l'alumnat per a identificar visualment i auditivament els instruments principals de l'orquestra i el seu caràcter tímbric, així com els registres bàsics de les veus, valorant les seues possibilitats expressives.
3. Distingir i fer ús dels elements que s'utilitzen en la representació gràfica de la música (col·locació de les notes en el pentagrama; clau de sol i de fa en quarta; figures de duració; matisos i signes d'intensitat, indicacions rítmiques i de tempo, etc.).
Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumnat associa els paràmetres i les variables del so musical, després d'haver-los vivenciat (vocalment, corporalment, etc.), als diversos símbols emprats per a la seua representació gràfica, valorant la seua importància per a facilitar la comunicació musical i per a la conservació dels missatges sonors.
4. Reconéixer i aplicar els ritmes i compassos treballats a través de la lectura o l'audició de xicotetes obres o fragments musicals.
Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a identificar i percebre el ritme com a element motor de la música, a partir d'obres escoltades i en activitats d'interpretació sobre partitures o improvisació.
5. Apreciar i distingir les escales, esquemes i elements melòdics bàsics utilitzats en la creació musical (escales diatòniques majors i menors, pentatòniques, etc.).
Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a reconéixer, identificar i valorar els elements melòdics bàsics que configuren qualsevol idea musical creada, i que estan directament implicats en el resultat expressiu final.
6. Improvisar i interpretar peces i estructures musicals elementals construïdes sobre pautes basades en els modes i les escales més senzilles i els ritmes més comuns.
Este criteri tracta de valorar la capacitat ideativa dels alumnes i de les alumnes per a aplicar els aspectes bàsics treballats del llenguatge musical, en situacions d'improvisació i interpretació. Es valorarà el grau d'ajust a les pautes proposades, i la precisió i coordinació tempoespacial en les activitats de grup.
7. Analitzar i comprendre el concepte de monodia i polifonia i reconéixer, a través de l'audició, estos tipus de textura i les formes més senzilles de construcció musical.
Este criteri tracta de valorar la capacitat de l'alumnat per a utilitzar el coneixement dels distints tipus de textura musical i els procediments bàsics de construcció musical i aplicar-los a l'audició, valorant la seua aportació fonamental per a obtindre una visió global de l'obra.
8. Relacionar el llenguatge de la música amb el d'altres manifestacions artístiques i analitzar les seues mútues aportacions.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a analitzar la relació de la música amb altres llenguatges artístics, tant si es tracta d'arts plàstiques com d'aquelles que, igual que la música, es desenrotllen en el temps (dansa i literatura), o en els dos àmbits (el teatre i el cine), valorant les conseqüències d'esta relació quant al desenrotllament artístic en general.
9. Percebre i identificar el silenci, entés com a element estructurador del so, incorporant-lo a l'anàlisi de les produccions musicals, tant les que fa com les que escolta.
Este criteri pretén la valoració del so en contrast amb el silenci en el context musical.
10. Participar en les activitats d'interpretació en grup, assumint l'intercanvi de rols que es deriven de les necessitats musicals.
Este criteri és un instrument per a detectar si els alumnes i les alumnes han superat els comportaments estereotipats que es donen sovint en la interpretació en grup, condicionant l'expressivitat i frescor de la música.
11. Identificar en l'àmbit quotidià situacions en què es produïx un ús indiscriminat del so, analitzant les seues causes i proposant solucions possibles.
Este criteri pretén avaluar l'actitud dels alumnes i de les alumnes davant de situacions d'excés en la producció de sons i la seua sensibilitat musical per a actuar enfront de les agressions sonores del medi.
12. Intervindre en les activitats de cant col·lectiu adaptant la seua expressió i entonació al nivell sonor del conjunt.
Este criteri pretén avaluar la participació activa de l'alumnat en el cant col·lectiu. Es vol observar la seua voluntat per a adaptar l'expressió i entonació personals al nivell sonor del grup.
13. Coordinar el moviment en grup atenent a la relació espai-temps en resposta a estímuls rítmics binaris i ternaris.
Este criteri pretén avaluar si l'estudiant sap integrar la seua capacitat de desenvolupar-se amb el cos, en el temps i en l'espai en coordinació amb el grup. Açò implica saber respectar l'espai de l'altre a través del domini propi.
Tercer curs
1. Aplicar el llenguatge tecnicomusical necessari per a realitzar anàlisi d'audicions i partitures, i elaborar i comunicar als altres judicis personals raonats.
Amb este criteri es tracta de comprovar l'assimilació de l'alumne de la terminologia del llenguatge musical utilitzada en la comunicació sobre la música, i la seua utilització sobre l'anàlisi dels trets més significatius d'una obra.
2. Diferenciar, a través de l'audició, les sonoritats i les tècniques interpretatives dels instruments de l'orquestra i els diferents registres i qualitats de les veus, així com les agrupacions vocals i instrumentals més comuns.
Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a distingir auditivament i identificar els instruments de l'orquestra i els principals tipus de veu, així com les agrupacions musicals; es valorarà també el reconeixement dels aspectes interpretatius més destacables associats a les diverses veus i instruments.
3. Deduir, a partir de l'anàlisi d'una partitura, els elements musicals que la configuren com a mitjà de localització estilística.
Amb este criteri es valora la capacitat de l'alumnat per a utilitzar el seu domini del llenguatge i la cultura musical en l'anàlisi d'obres, per a situar-les en el seu context des d'una visió global d'estes.
4. Improvisar i interpretar obres musicals en els instruments d'aula o cançons a només i en grup, de dificultat adequada als seus coneixements i capacitats.
Este criteri tracta de valorar la capacitat ideativa dels alumnes i de les alumnes per a aplicar els aspectes bàsics treballats del llenguatge musical en situacions d'improvisació i interpretació. Es valorarà el grau d'ajust a les pautes proposades, i la precisió i coordinació tempoespacial en les activitats de grup.
5. Llegir i escriure música en el context de les activitats musicals de l'aula com a suport a les tasques d'interpretació i audició.
Este criteri intenta avaluar la capacitat de lectura musical dels estudiants amb vista a la major comprensió del fet musical.
6. Relacionar els diversos estils musicals amb el seu context historicoartístic i social, i analitzar els paral·lelismes i les influències respectives quant a la seua evolució.
Este criteri pretén avaluar la capacitat dels alumnes i de les alumnes per a establir vincles i analitzar els paral·lelismes que existixen entre l'evolució històrica del llenguatge musical (en els aspectes tècnics i estilístics) i el context sociocultural en cada període.
7. Establir i reconéixer les diferències i similituds dels estils artístics musicals en relació al llenguatge i l'expressió a través de l'audició i l'anàlisi.
Amb este criteri s'avalua la capacitat dels alumnes i de les alumnes per a aplicar convenientment el coneixement de l'evolució dels elements del llenguatge i l'expressió musical a l'audició i anàlisi, diferenciant les característiques de cada estil, i establint també els paral·lelismes que existixen entre estils aparentment molt allunyats.
8. Reconéixer les distintes manifestacions de la dansa i la seua evolució en el temps com a projecció de l'expressió musical a través del llenguatge del cos.
Este criteri avalua la capacitat de l'alumnat per a identificar les diverses possibilitats expressives de la dansa i el moviment, i reconéixer la seua evolució, valorant el llenguatge corporal aïlladament i en relació al seu estret vincle amb la música.
9. Caracteritzar i analitzar la funció dels mitjans de comunicació com a elements de difusió de la música.
Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a reconéixer la importància dels mitjans de comunicació en l'enorme difusió que la música ha tingut en els últims anys i valorar les seues conseqüències en la vertiginosa transformació de les múltiples línies i tendències creatives, així com en els diversos àmbits de la vida quotidiana.
10. Participar en les activitats d'interpretació en grup, assumint l'intercanvi de rols que es deriven de les necessitats musicals.
Este criteri és un instrument per a detectar si els alumnes i les alumnes han superat els comportaments estereotipats que es donen sovint en la interpretació en grup, condicionant l'expressivitat i el frescor de la música.
11. Analitzar la música identificant en ella alguna de les actituds necessàries per a la seua producció: marc de silenci, atenció al director i als companys, escolta a un mateix i als altres, actuació en el moment precís, etc.
Este criteri avalua l'actitud dels joves davant de les normes que regixen l'actuació musical.
12. Acompanyar cançons senzilles utilitzant convenientment els graus de tònica, dominant, i subdominant.
Este criteri pretén avaluar:
la memòria auditiva de l'estudiant per a recordar la melodia que es va a acompanyar i la seqüència d'acords previstos,
la creativitat de l'estudiant per a buscar els acords adequats a partir dels elements proposats.
13. Identificar en l'àmbit quotidià situacions en què es produïx un ús indiscriminat del so, analitzant les seues causes i proposant solucions possibles.
Este criteri pretén avaluar l'actitud dels alumnes i de les alumnes davant de situacions d'excés en la producció de sons i la seua sensibilitat musical per a actuar enfront de les agressions sonores del medi.
Quart curs
1. Llegir, escriure reconéixer i reproduir els elements del llenguatge relacionats amb l'organització del discurs musical en contextos diversos de percepció i expressió.
Amb este criteri s'avalua la capacitat dels alumnes i de les alumnes per a integrar el seu domini de la lectoescriptura musical en el reconeixement i la utilització dels elements del discurs musical, a través d'un llenguatge no semàntic com és la música, i que es regix pels seus propis codis comunicatius.
2. Distingir i explicar les diverses funcions que complixen els distints tipus de música en la nostra societat, atenent diverses variables: intenció d'ús, estructura formal, mitjà de difusió utilitzat.
Este criteri pretén avaluar el coneixement que tenen els joves sobre la funció que exercix la música en la nostra societat. Estes funcions poden manifestar-se en les diverses accepcions del terme música en relació amb les necessitats objectives que la pròpia societat demanda.
3. Analitzar els processos de producció musical (creació, realització de partitures, gravacions, concerts, etc.) considerant la intervenció dels distints professionals, i valorar el resultat final.
Este criteri pretén avaluar el coneixement que té l'alumnat del procés que suporta qualsevol producció musical. L'estudiant ha de saber que un disc, un programa de ràdio o de televisió requerixen, cada un d'ells, una organització precisa en què intervenen diverses institucions i un conjunt de persones qualificades.
4. Caracteritzar i analitzar la funció de la música en els distints mitjans de comunicació: ràdio, televisió, cine i les seues aplicacions en la publicitat.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat dels alumnes i de les alumnes d'identificar les múltiples funcions que la música exercix en els, cada dia més presents i potents, mitjans de comunicació; i distingir el seu poderós influx com a reforç d'altres missatges comunicatius. Això permetrà valorar les conseqüències favorables d'eixa relació enfront d'altres derivades del seu ús al servici de poderosos interessos comercials.
5. Analitzar obres musicals atenent les seues característiques formals i els trets estilístics més significatius, i situar-les en el seu context cultural.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat d'analitzar obres musicals de tota classe, per a situar-les en el seu context cultural des d'una visió global, aplicant, a més, el coneixement que l'alumnat posseïx d'altres disciplines (literatura, les arts plàstiques, etc.).
6. Utilitzar i aplicar la terminologia adequada en l'anàlisi d'obres i situacions musicals, consultant les fonts documentals necessàries.
Este criteri avalua l'ús adequat de conceptes del llenguatge musical, a mesura que s'identifiquen elements o característiques en una obra o situació musical. Es tracta de saber explicar verbalment els processos musicals recolzant-se en la utilització de diccionaris, llibres i partitures i la resta de fonts documentals.
7. Explicar el paper de les noves tecnologies i valorar la seua influència en la creació i reproducció de la música en la societat contemporània.
Este criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a reconéixer la influència de les noves tecnologies en el desenrotllament de la música en l'actualitat i, en especial, en la difusió de la música popular urbana. S'analitzaran les conseqüències que, quant a la creació i difusió musical, poden suposar aspectes com:
l'accés pràcticament instantani a qualsevol obra i en qualsevol part.
la freqüent gratuïtat del consum.
el format d'emmagatzematge i difusió es convertix en un element essencial de la creació.
8. Reconéixer i valorar la riquesa del nostre folklore i les mostres més importants del patrimoni musical espanyol situant-les en el seu context històric i social.
Este criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a utilitzar i apreciar el valor del patrimoni musical propi i l'enorme riquesa del nostre folklore un dels més reconeguts pels musicòlegs-, en la mesura que suposa un aspecte fonamental de la memòria dels pobles.
9. Distingir i respectar les diferents formes d'expressió vocal i instrumental de la música d'altres cultures i tradicions, i apreciar les seues aportacions a l'evolució de la pròpia música occidental.
Este criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a comparar el llenguatge i els materials sonors de diferents cultures, i identificar els paral·lelismes que existixen entre elles ja que són només distintes expressions d'un mateix llenguatge universal i les diferències, indagant per a això en diverses fonts i utilitzant la terminologia adequada.
10. Participar en les activitats d'interpretació en grup, assumint l'intercanvi de rols que es deriven de les necessitats musicals.
Este criteri és un instrument per a detectar si els alumnes i les alumnes han superat els comportaments estereotipats que es donen sovint en la interpretació en grup, condicionant l'expressivitat i el frescor de la música.
11. Instrumentar i harmonitzar cançons senzilles utilitzant convenientment els acords necessaris i aplicant-los als diversos timbres de l'instrumental d'aula.
Este criteri pretén avaluar:
la memòria auditiva de l'estudiant per a recordar la melodia que es va a acompanyar i la seqüència d'acords previstos.
la creativitat de l'estudiant per a buscar els acords i timbres adequats a partir dels elements proposats.
Educació Secundària Obligatòria
Tecnologia
Introducció
La tecnologia engloba tot el conjunt de processos d'invenció, fabricació i ús d'objectes, artefactes i servicis que satisfan determinades necessitats humanes. Constituïx un àmbit d'activitat en què convergixen coneixements de naturalesa i procedència distinta, que es relacionen entre si per a resoldre un problema pràctic al llarg d'un procés dinàmic i iteratiu d'invenció, fabricació i ús d'objectes, màquines, servicis i sistemes tècnics, que contribuïxen a la solució d'eixe problema.
El sentit i el valor educatiu d'esta àrea deriva dels diferents components que la definixen i la integren, i que són comuns a qualsevol àmbit tecnològic específic:
Un component científic, associat al coneixement i a la investigació. L'activitat tècnica utilitza el coneixement de la ciència i els resultats de la investigació afegint noves metes, adreces i dimensions en la consecució del coneixement. No obstant, l'objectiu del tècnic el de resoldre problemes per a satisfer necessitats humanes, inventant i construint els objectes necessaris per a aconseguir-ho és distint de l'objectiu del científic, consistent a ampliar el coneixement de la realitat. Però ciència i tecnologia es potencien recíprocament: el coneixement científic proporciona noves possibilitats d'eficàcia a l'activitat tècnica, mentre que esta planteja interrogants a la ciència i, en moltes ocasions, genera línies de solució a qüestions científiques. Comprendre la relació entre ciència i tecnologia constituïx un objectiu educatiu d'esta etapa.
Un component social i cultural, al mateix temps que històric, pel qual els objectes inventats pel ser humà es relacionen amb els canvis produïts en les seues condicions de vida. L'activitat tecnològica ha sigut històricament, i contínua sent en l'actualitat, un factor que influïx decisivament sobre les formes d'organització social i sobre les condicions de vida de les persones. D'altra banda, i en direcció oposada, encara que complementària, els valors, les creences i les normes d'un grup social han condicionat sempre l'activitat i el progrés tecnològic d'este grup en un moment històric determinat. Amb este propòsit i en el moment actual, és de la major rellevància el fet que la capacitat tecnològica aconseguida hui dia permet donar solució a molts dels greus problemes que la humanitat té plantejats; mentrestant, d'altra banda, la falta de control sobre eixa capacitat comporta uns riscos enormes.
Un component tècnic, o de saber fer, que inclou el conjunt d'habilitats i tècniques, l'ús d'operadors tecnològics, de ferramentes i de materials, així com les tècniques d'organització i de gestió. Són coneixements procedents, quasi sense excepció, del món del treball i de les professions industrials i artesanes, que, en conseqüència, posseïxen un valor formatiu important per a l'alumnat en la perspectiva de l'orientació per a la transició a la vida activa i al món laboral, o a estudis posteriors.
Un component metodològic, que es referix a la manera ordenada i metòdica característica del treball tecnològic, i a totes i cada una de les destreses necessàries per a desenrotllar el procés de resolució de problemes tècnics.
Un component comunicatiu o de representació gràfica i verbal. La representació gràfica és una forma d'expressió i de comunicació estretament relacionada amb el desenrotllament de la tecnologia. El dibuix permet explorar, de forma sistemàtica, les distintes solucions d'un problema, presentar-ne una primera concreció i comunicar la solució ideada de manera concisa i precisa. L'element verbal, per la seua banda, és important i imprescindible respecte a les característiques dels materials utilitzats, al lèxic dels operadors tecnològics i de les seues funcions, i a la concepció i la comunicació d'idees a través de documents tècnics (memòries, projectes...).
Als components anteriors, propis de la tecnologia com a tal, s'unix, en l'ensenyança de l'àrea, el component educatiu i didàctic. L'àrea de Tecnologia ha de contribuir, de forma decisiva, a l'adquisició i el desenrotllament d'algunes de les capacitats més importants que són objectius de l'Educació Secundària Obligatòria, sobretot en relació amb:
Capacitats cognoscitives, contribuint, entre altres aspectes, al domini dels procediments de resolució de problemes, al desenrotllament de les capacitats complexes, a l'increment de la funcionalitat dels sabers adquirits i a la integració progressiva d'estos, a la valoració de l'activitat creativa, a una comprensió millor de les repercussions del pensament científic i tecnològic sobre les formes i les condicions de vida dels sers humans, al desenrotllament de la capacitat de decisió sobre la base de les possibilitats i de les limitacions de cada situació particular.
Capacitats d'equilibri personal i de relació interpersonal, en la mesura que la coordinació d'habilitats manuals i intel·lectuals, a què obliga l'activitat tecnològica, és un factor bàsic del desenrotllament integral i equilibrat de l'individu, que proporciona satisfacció a partir de l'obtenció de resultats reals i incrementa la confiança i la seguretat en la capacitat pròpia, al mateix temps que contribuïx també a la valoració positiva del treball coordinat en grup.
Capacitats d'inserció en la vida activa, en tant que junt amb la resta de les àrees ajuda a desenrotllar una actitud positiva cap al treball manual, a superar la tradicional dicotomia entre activitat manual i activitat intel·lectual, aporta capacitats que afavorixen el trànsit a la vida laboral, i desenrotlla mecanismes d'adaptació a les noves situacions amb què els estudiants es trobaran en el món del treball.
D'altra banda, l'adquisició dels coneixements, les destreses i les actituds que proporciona l'àrea obri horitzons nous a les alumnes i als alumnes, incrementa la seua autonomia personal i tendix a corregir la tradicional segregació de les futures opcions professionals en funció del gènere i a afavorir un canvi en les actituds i en els estereotips socials en este camp.
L'àrea de Tecnologia en l'Educació Secundària Obligatòria tracta de fomentar l'aprenentatge de coneixements, el desenrotllament de destreses i l'adquisició d'actituds que permeten la comprensió dels objectes tècnics, la intervenció sobre estos objectes i el desenrotllament de les actituds expressades en els objectius de l'àrea. Pretén també que els alumnes i les alumnes utilitzen les noves tecnologies de la informació com a ferramentes per a explorar, analitzar, intercanviar i presentar la informació. Així mateix, es planteja el desenrotllament de les capacitats necessàries per a fomentar l'actitud innovadora en la busca de solucions de problemes existents. Per tant, podem entendre que l'àrea de Tecnologia s'articula entorn d'un binomi coneixement-acció, en què ambdós han de tindre un pes específic equivalent. Una manipulació contínua de materials sense els coneixements tècnics necessaris pot conduir al mer activisme i, de la mateixa manera, un procés d'ensenyança-aprenentatge purament acadèmic, sense experimentació, manipulació i construcció, pot derivar en un enciclopedisme tecnològic inútil.
Des d'estos postulats, es planteja la necessitat d'una activitat metodològica que es base en tres principis. D'una banda, es fa imprescindible l'adquisició dels coneixements tècnics i científics necessaris per a la comprensió i l'exercici de l'activitat tecnològica. En segon lloc, estos coneixements adquirixen significat ple, si s'apliquen a l'anàlisi dels objectes tecnològics existents, a la possible manipulació i transformació, sense oblidar que esta anàlisi s'ha d'emmarcar transcendint l'objecte mateix i integrant-lo en l'àmbit social i cultural de l'època en què es produïx. En tercer lloc, la possibilitat d'emular processos de resolució de problemes es convertix en rematada d'este procés d'aprenentatge i adquirix la seua dimensió completa fonamentat en les dos activitats precedents. El fil conductor del currículum de l'àrea de Tecnologia en l'Educació Secundària Obligatòria s'articula entorn del desenrotllament dels principis científics i tècnics necessaris per a l'acció metodològica descrita anteriorment.
El plantejament curricular de l'àrea pren, com a principal punt de referència, els mètodes i els procediments de què s'ha servit la humanitat per a resoldre problemes per mitjà de la tecnologia. Així, el nucli de l'educació tecnològica és el desenrotllament del conjunt de capacitats i de coneixements inherents al procés que va des de la identificació i l'anàlisi d'un problema fins a la construcció de l'objecte, la màquina o el sistema capaç de resoldre'l, incloent-hi l'avaluació del resultat final i dels passos realitzats per a aconseguir-ho. El procés de resolució de problemes tècnics comprén tant l'activitat intel·lectual com la manual i integra, de forma equilibrada, tots els components de la tecnologia, sense perdre de vista que un dels objectius principals de l'àrea és la transmissió d'una cultura tecnològica. La resolució de problemes reals no és únicament un recurs didàctic, sinó que constituïx el component essencial de la pròpia àrea i del seu plantejament curricular.
La tecnologia proporciona a l'alumnat la possibilitat d'explorar i de verificar una orientació vocacional incipient tant cap al món laboral com cap als estudis posteriors d'enginyeria, de ciències aplicades o de formació professional, i contribuïx al desenrotllament futur del seu currículum acadèmic, gràcies al caràcter i l'orientació de l'àrea, essencialment funcional.
Este currículum inclou els aspectes bàsics i tradicionals de l'àrea de tecnologia, com els continguts i la metodologia, distribuïx els continguts mínims per cursos i introduïx les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, el control i la robòtica, i l'energia i la seua transformació. Per al desenrotllament d'este currículum i, en particular, dels continguts i els criteris d'avaluació proposats, s'hauran de tindre presents sempre els fins educatius establits en la legislació vigent, a fi d'adaptar estos continguts i estos criteris a la naturalesa pedagògica de l'etapa i a les característiques de l'alumnat.
Objectius generals
1. Abordar, amb autonomia i creativitat, problemes tecnològics senzills, treballar de forma ordenada i metòdica (seleccionar i elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat), i valorar i respectar les normes de seguretat i higiene, i els efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva.
2. Analitzar objectes i sistemes tècnics per a comprendre el funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor forma d'usar-los i controlar-los, entendre les raons que en condicionen el disseny i la construcció, i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.
3. Planificar projectes tecnològics senzills, anticipant recursos materials i humans, i seleccionant i elaborant documentació per a l'organització i la gestió del desenrotllament.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques i explorar-ne la viabilitat, utilitzant els recursos adequats.
5. Desenrotllar habilitats necessàries per a manipular, amb la precisió adequada, ferramentes, objectes i sistemes tecnològics.
6. Desenrotllar actituds solidàries, responsables, tolerants i flexibles en el treball en equip, en la presa de decisions, en l'execució de tasques i en la busca de solucions.
7. Assumir de forma activa l'avanç i l'aparició de noves tecnologies i incorporar-les a la faena quotidiana.
8. Organitzar i elaborar la informació arreplegada en les diverses busques i presentar-la correctament; utilitzar els diferents recursos d'Internet per a localitzar informació i intercanviar i comunicar idees.
9. Desenrotllar l'interés i la curiositat cap a l'activitat tecnològica i generar iniciatives d'investigació, així com de busca i d'elaboració de noves realitzacions tecnològiques.
10. Analitzar i valorar críticament la influència de l'ús de les diferents tecnologies sobre la societat i el medi ambient.
11. Valorar els sentiments de satisfacció i gaudi produïts per l'habilitat per a resoldre problemes que permeten perseverar en l'esforç, superar les dificultats pròpies del procés i contribuir d'esta manera al benestar personal i col·lectiu.
12. Conéixer les necessitats individuals i socials més pròximes, així com les solucions més adequades que oferix el patrimoni tecnològic de l'entorn mateix.
Continguts
Introducció
En els següents paràgrafs s'oferixen les orientacions de caràcter general per a la docència dels continguts del currículum; encara que molts d'ells estan enunciats només en l'expressió conceptual, els vessants actitudinals i procedimentals hauran d'ocupar un lloc destacat en el procés d'ensenyança-aprenentatge, en un equilibri dinàmic que ha de tindre per objecte que l'alumnat construïsca aprenentatges significatius. Per a aconseguir la dita finalitat té una importància molt destacada la labor del professorat, al qual correspon la tasca de seleccionar i d'adaptar el tipus i la quantitat de continguts que siguen més adequats per a propiciar estos aprenentatges. Així, s'ha optat per deixar la formulació dels aspectes actitudinals i procedimentals d'aquells continguts dels quals només es presenta l'expressió conceptual a les programacions d'aula, per considerar que és en este nivell de concreció on resulta més adequada l'elaboració, en funció de les diverses variables que s'hauran de tindre presents.
El desenrotllament dels continguts ha de realitzar-se sempre de manera integrada i en el context de propostes de treball que permeten a l'alumnat aconseguir els fins educatius establits per a esta etapa. Tant els continguts com els altres elements del currículum han d'estar en qualsevol moment supeditats a estos fins, i qualsevol interpretació sobre el nivell, la quantitat o el grau d'aprofundiment adequats haurà de fer-se sempre tenint en compte estos fins, reflectits en els objectius de l'àrea i de l'etapa.
El bloc «Resolució de problemes tècnics» constituïx l'eix vertebrador del binomi coneixement-acció entorn del qual s'articula l'àrea de Tecnologia i estableix la metodologia del procés d'ensenyança-aprenentatge pròpia de l'àrea. Des del punt de vista educatiu, els continguts d'este bloc manquen de significat quan es treballen de forma aïllada. El context imprescindible perquè l'alumnat exercite els mètodes de treball que, en este grup de continguts es preveuen com a objecte de coneixement, el proporcionen els altres blocs.
L'aprenentatge de les estratègies que permeten treballar el mètode de resolució de problemes tècnics ha de plantejar-se gradualment, per mitjà de la realització de projectes i l'anàlisi d'objectes de dificultat i complexitat creixents, que es concretarà al llarg de l'etapa en una progressió en la formalització del procés, diferenciant les distintes fases i aprofundint en les distintes tasques que esta activitat genera. També s'inclouen ací els aspectes relacionats amb l'organització i la gestió administrativa de qualsevol procés de treball i les tècniques necessàries per a la producció, l'arxivament i l'ús de la informació que es genera, així com la incorporació gradual i sistemàtica, durant el procés de construcció, d'hàbits racionals d'organització del treball i de tècniques elementals de planificació, simplificades i adaptades a les necessitats pedagògiques d'esta etapa.
El bloc «Materials d'ús tècnic. Ferramentes, tècniques i processos» arreplega els continguts bàsics sobre tècniques i processos de treball, ferramentes, màquines, materials i normes de seguretat relacionats amb les propostes de treball que han de realitzar-se en l'aula-taller, el procés de construcció del qual és el moment adequat per a la introducció d'estos continguts. En este bloc tenen una importància destacada els continguts de tipus procedimental, que fan referència a les tècniques elementals de treball, així com el maneig correcte i segur de ferramentes, màquines i materials. No menys importants són els continguts de tipus actitudinal associats al bloc, que es referixen al desenrotllament d'actituds cooperatives i solidàries, en particular amb totes les persones de lentorn, a l'adquisició d'hàbits de treball adequats, així com de sensibilitat responsable respecte a l'impacte social i ambiental derivat de l'explotació, transformació, ús i rebuig de materials de qualsevol classe. Els continguts de tipus conceptual estan relacionats, fonamentalment, amb el coneixement de les propietats bàsiques dels materials, de les tècniques elementals de treball i de les normes de seguretat i higiene, que són necessàries per a aplicar-les en les propostes de treball que cal desenrotllar en l'aula-taller.
Els continguts agrupats amb la denominació de Tècniques d'expressió i comunicació gràfica s'articulen entorn dels diferents recursos utilitzats en l'exploració, l'expressió i la comunicació d'idees tècniques i en la representació d'objectes i sistemes tècnics. Estos continguts s'hauran de desenrotllar, com els altres, en el context de les propostes de treball realitzades en l'aula-taller, i per a executar-les s'utilitzarà especialment el dibuix al llapis a mà alçada sobre paper pautat, usant també l'ordinador com a ferramenta, amb l'abast que s'especifica en l'exposició dels continguts del bloc.
En el bloc Estructures i mecanismes es pretén donar a l'alumnat una idea general dels esforços mecànics en les estructures, que li ajude a comprendre com treballen els diferents elements que les componen i a estudiar els mecanismes de transmissió i transformació del moviment i les màquines simples per a aplicar-los, seguint el mètode de projectes, en les diferents unitats didàctiques. S'introduiran els diferents continguts en el primer cicle i es treballaran en el tercer curs aquells que requerixen una major maduresa de l'alumnat per a comprendre'ls, així com les seues diverses aplicacions. Sempre que siga possible s'utilitzaran exemples d'aplicacions reals.
El grup de continguts d'Electricitat i electrònica, que es desenrotlla al llarg de tota l'etapa, comprén un coneixement bàsic dels elements, representació, ferramentes, processos i normes de seguretat associades a estes. Inclou els diversos tipus de continguts, majoritàriament procedimentals, sobre estes dos tecnologies, presents en tots els àmbits de la societat actual i bàsiques per a l'ús d'altres tecnologies i, en particular, per a les denominades noves tecnologies de la informació i de la comunicació.
El bloc d'Energia i la seua transformació tracta d'introduir l'alumnat en els aspectes passats, presents i futurs de les distintes formes d'energia, de manera que siga capaç de conéixer-les, diferenciar-les i descriure els possibles usos, avantatges i desavantatges de les més usuals. Es pretén que l'alumnat siga sabedor i prenga consciència de l'ús adequat dels diferents tipus d'energia, de l'estalvi energètic i de la necessitat i les possibilitats que oferix el reciclatge dels materials i dels elements tecnològics d'ús social.
Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, Internet i comunitats virtuals, cal enfocar-les com a instruments per a abordar, a través de metodologies actives, els problemes tecnològics: l'anàlisi, el tractament, el procés de resolució... Així, convé reduir al màxim els continguts conceptuals, per a donar un pes major als procedimentals, i estos últims han d'estar aplicats en la mesura que es puga a la finalitat apuntada: presentació d'informes tècnics, busca d'informació per a la resolució d'un problema tècnic (projecte, anàlisi d'un objecte...), realització de càlculs per a la construcció o el disseny d'un objecte, comunicació d'informació tècnica... En este sentit, és interessant explorar les possibilitats del processador de textos com a ferramenta senzilla, per al tractament numèric i gràfic de la informació, així com per a la gestió de dades.
El següent grup de continguts introduïx el tractament elemental del control i la robòtica, com una tecnologia cada vegada més present en la nostra societat. El control per ordinador suposa la utilització de mecanismes capaços d'actuar sobre el medi, a través de l'activació o la desactivació d'eixides de tipus digital o analògic, i d'arreplegar informació sobre este, per mitjà de la lectura d'entrades de tipus digital o analògic; tot això controlat per mitjà d'un llenguatge de programació.
La tecnologia ha estat tan íntimament unida als sers i a les societats humanes en totes les etapes del seu desenrotllament, que seria impensable un estudi d'esta deslligat dels vessants sociològics, especialment en una etapa educativa com la que ens ocupa. Per mitjà del desenrotllament dels continguts de Tecnologia i societat es pretén proporcionar a l'alumnat una concepció àmplia de la tecnologia, que comprenga en especial les implicacions socials del progrés tecnològic, el coneixement bàsic del context productiu de l'entorn pròxim, tant des del punt de vista tecnològic com social, i també l'evolució històrica dels objectes, els sistemes i els processos tècnics. El desenrotllament dels continguts d'este bloc posseïx un caràcter actitudinal destacat i haurà d'estar, com els dels altres, integrat en les activitats pròpies de l'aula-taller com projectes, resolució de problemes tècnics o anàlisi d'objectes i sistemes, per tant haurà de tendir-se a la creació de situacions d'ensenyança-aprenentatge adequades per esta finalitat.
Primer curs
I. Resolució de problemes tècnics.
1. Fases principals d'un procés de resolució tècnica de problemes: conéixer, dissenyar, planificar, construir i avaluar. Disseny i construcció de prototips senzills amb una planificació prèvia, utilitzant els materials, les ferramentes i les tècniques apropiades.
2. Conceptes, principis i documents comuns empleats en l'organització i gestió dels projectes tècnics: pressupost, albarà, factura...
3. Respecte a les normes d'organització i control de les ferramentes.
II. Materials d'ús tècnic. Ferramentes, tècniques i processos.
1. Introducció als materials i a les tècniques elementals per a construir els objectes i els sistemes dissenyats en l'aula-taller. Introducció a les normes de seguretat.
2. Materials d'ús habitual: classificació general. Materials naturals i transformats. La fusta: constitució. Propietats característiques. Fustes d'ús habitual. Taulons artificials. Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb fusta.
3. Ferramentes i ús segur d'estes.
III. Tècniques d'expressió i comunicació gràfica.
1. Instruments de dibuix: de traçat i auxiliars. Suports. Esbós i croquis com a ferramentes de treball i comunicació.
2. Introducció als sistemes i convencions de representació. Croquització a mà alçada, sobre paper pautat, en vistes frontals, de peces simples o estructures planes senzilles, en el context dels treballs o projectes tècnics proposats a l'alumnat.
IV. Estructures i mecanismes.
1. Estructures resistents: definició i tipus. Rigidesa, estabilitat i centre de gravetat. Estructures de barres: perfils, pilars, bigues, escaires, tirants, etc.
2. Triangulació.
3. Esforços bàsics: tracció, compressió, tall.
4. Aplicacions. Màquines simples: palanca, corrioles. Construcció d'estructures senzilles i màquines simples.
V. Electricitat i electrònica.
1. Circuit elèctric: funcionament del circuit. Elements. Circuit en sèrie i paral·lel. Estudi comparat.
2. Efectes del corrent elèctric: llum i calor. Reversibilitat. Efectes sobre els sers vius.
3. Aplicacions. Punt de llum senzill. Presa de corrent. Utilització dels esquemes, els materials i les ferramentes propis de l'electricitat.
VI. Tecnologies de la informació.
1. L'ordinador, elements, funcionament i maneig bàsic.
2. Busca d'informació: enciclopèdies virtuals i altres suports.
3. Processadors de text: maneig bàsic. Edició d'arxius. Taules i gràfics en un text.
4. Introducció a altres aplicacions ofimàtiques.
VII. Internet i comunitats virtuals.
1. Busca d'informació a través de la xarxa Internet.
VIII. Tecnologia i societat.
1. La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonamentació del quefer tecnològic.
2. El procés inventiu i de disseny.
3. Introducció a l'estudi de l'entorn tecnològic i productiu de la Comunitat Valenciana.
Segon curs
I. Resolució de problemes tècnics.
1. Aspectes fonamentals que cal considerar en l'anàlisi d'objectes tècnics: anatòmic, tècnic, funcional, econòmic, social i històric.
2. Organització i gestió de la informació en l'aula-taller: índex, arxiu...
3. Problemes i necessitats humanes relacionats amb l'entorn de l'alumnat i susceptibles de ser tractats des d'una perspectiva tecnològica.
II. Materials d'ús tècnic. Ferramentes, tècniques i processos.
1. Reconeixement elemental de materials usuals i aplicació de les tècniques bàsiques per a construir els objectes i els sistemes dissenyats en l'aula-taller. Normes de seguretat.
2. Materials d'ús tècnic. El ferro: extracció. Fosa i acer. Obtenció i propietats característiques. Aplicacions. Metalls no fèrrics: coure, alumini. Obtenció i propietats. Aplicacions.
3. Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb metalls. Ferramentes i ús segur d'estes.
III. Tècniques d'expressió i comunicació gràfica.
1. Sistemes de representació. Proporcionalitat entre dibuix i realitat: escales. Acotació.
2. Introducció a la representació i acotació de les dimensions de peces senzilles en les tres vistes principals i en perspectives cavallera i isomètrica, a mà alçada, sobre paper pautat.
IV. Estructures i mecanismes.
1. Mecanismes de transmissió i transformació de moviments: multiplicadors i reductors de la velocitat. Transmissió simple i composta: corrioles i corretges, cadenes i pinyons, rodes de fricció, engranatges. Relació de transmissió. Aplicacions.
2. Construcció d'alguns mecanismes, en el procés de resolució tècnica de problemes.
V. Electricitat i electrònica.
1. Circuit elèctric de corrent continu: Magnituds elèctriques bàsiques. Simbologia.
2. Elements de maniobra i protecció. El polímetre.
3. Efectes del corrent elèctric: Electromagnetisme. Aplicacions: Electroimant. Introducció al relé.
4. Màquines elèctriques bàsiques: Dinamo i motor de corrent continu. Diferències.
5. Realització de treballs d'electricitat amb les normes de seguretat adequades.
VI. Energia i la seua transformació.
1. Fonts d'energia: classificació general. Renovables i no renovables.
2. Combustibles fòssils: petroli, carbó i gas natural. Avantatges i inconvenients.
3. Transformació d'energia tèrmica en mecànica. La màquina de vapor, el motor de combustió interna, la turbina i el reactor. Descripció i funcionament. Relacions i aplicacions.
4. L'estalvi energètic en general.
VII. Tecnologies de la informació.
1. Components de l'ordinador: elements d'entrada, eixida i procés. Perifèrics habituals.
2. Ferramentes bàsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artístic.
3. Iniciació al full de càlcul: Fórmules senzilles i elaboració de gràfiques.
VIII. Internet i comunitats virtuals.
1. L'ordinador com a mitjà de comunicació: Internet. Pàgines web. Correu electrònic.
Tercer curs
I. Resolució de problemes tècnics.
1. Fases del projecte tècnic: anàlisi i definició del problema, busca i selecció de la informació, disseny del prototip (tenint en compte les solucions parcials, les especificacions prèvies de disseny i els recursos disponibles), construcció de la solució triada i avaluació de tot el procés.
2. Fulls de procés de treball en el taller i models de documentació en l'organització i gestió dels projectes tècnics.
3. Elaboració i presentació de les memòries dels projectes per mitjà de documentació ordenada i completa, seguint la metodologia de l'àrea.
II. Materials d'ús tècnic. Ferramentes, tècniques i processos.
1. Ampliació del coneixement i aplicació dels materials i tècniques bàsiques per a construir els objectes i sistemes dissenyats en l'aula-taller. Normes de seguretat. Amidament i verificació.
2. Materials d'ús tècnic. Els plàstics: classificació. Obtenció. Propietats característiques. Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb plàstics. Ferramentes i ús segur d'estes.
III. Estructures i mecanismes.
1. Esforços mecànics: torsió, flexió i vinclament.
2. Aplicació d'anàlisi elemental d'estructures.
3. Màquines simples. Aplicacions. Estudi de mecanismes bàsics.
IV. Electricitat i electrònica.
1. Circuit elèctric: corrent altern i corrent continu. Estudi comparat.
2. Estudi de la instal·lació elèctrica d'una vivenda. Consum i estalvi d'energia.
3. Introducció al transformador.
4. Electrònica: components passius i actius. El díode i el transistor. El transistor com a interruptor. Muntatges bàsics. El circuit integrat. Plaques de muntatge. Aplicacions.
5. Importància per a la societat dels avanços tecnològics en l'electricitat i l'electrònica.
V. Energia i la seua transformació.
1. Energia elèctrica: generació, transport i distribució. Centrals: hidràuliques i tèrmiques. Diferències. Avantatges i inconvenients.
2. Energies renovables: Sistemes tècnics per a l'aprofitament de l'energia eòlica i solar. Rendibilitat. Centrals.
3. Altres energies renovables: mareomotriu i biomassa. Reciclat: Residus. Possibilitats, avantatges i inconvenients.
4. Energia nuclear: Centrals. Avantatges i inconvenients.
VI. Tecnologies de la informació.
1. Arquitectura i funcionament de l'ordinador.
2. Sistema operatiu.
3. Llenguatges de programació i desenrotllament d'aplicacions: diagrames de flux i aplicacions senzilles.
4. Organització de la informació: gestor de bases de dades. Busca d'informació, creació i actualització d'una base de dades elementals.
VII. Tecnologies de la comunicació.
1. Comunicació amb fil i sense fil: telefonia, ràdio i televisió.
2. L'espai radioelèctric.
VIII. Internet i comunitats virtuals.
1. L'ordinador com a mitjà de comunicació. Xats i videoconferències. Internet. Elaboració de pàgines web. Correu electrònic.
IX. Control i robòtica.
1. Màquines automàtiques i robots: automatismes.
2. Arquitectura d'un robot: parts fonamentals. Elements mecànics i elèctrics perquè un robot es moga.
3. Elements bàsics d'un sistema de control. Mètodes i exemples de sistemes de control.
X. Tecnologia i societat.
1. Tecnologia i medi ambient. Impacte ambiental del desenrotllament tecnològic. Contaminació.. Esgotament dels recursos energètics i de les matèries primeres. Tecnologies correctores. Desenrotllament sostenible.
2. Exemplificacions i anàlisis valoratives, a escales local i global.
Quart curs
I. Resolució de problemes tècnics.
1. L'anàlisi d'objectes com a font d'informació tecnològica.
2. Tasques i seqüència de les operacions d'un procés.
3. L'ordinador en l'organització i la gestió de l'aula-taller.
4. Producció i distribució de béns. El mercat.
II. Tècniques d'expressió i comunicació gràfica.
1. Introducció al dibuix assistit per ordinador: dibuix en dos dimensions. Conjunts i espedaçaments d'objectes senzills.
III. Electricitat i electrònica.
1. Sistemes electrònics: blocs (entrada, eixida, procés). El circuit imprés. Dispositius d'entrada: interruptors, resistències que varien amb la llum i la temperatura. Dispositius d'eixida: Brunzidor, relé, led.
2. Font d'alimentació bàsica.
3. Dispositius de procés: els circuits integrats. Funcions i classes. Introducció als circuits lògics.
4. Importància de l'electrònica en l'àmbit de la llar, escolar i industrial.
IV. Tecnologies de la informació.
1. L'ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Adquisició de dades. Programes de control.
2. Tractament de la informació numèrica a través de fulls de càlcul.
3. Comunicació entre ordinadors: xarxes informàtiques.
V. Tecnologies de la comunicació.
1. Xàrcies de comunicació. Comunicació sense fil: grans xarxes de comunicació.. Comunicació via satèl·lit, telefonia mòbil. Descripció i principis tècnics.
VI. Internet i comunitats virtuals.
1. Internet. Descripció. Principis tècnics del seu funcionament.
2. Comunitats i aules virtuals.
VII. Control i robòtica.
1. Elements que componen un sistema de control. Percepció de l'entorn: sensors emprats habitualment.
2. Llenguatges de control de robots: programació.
3. Realimentació del sistema.
VIII. Tecnologia i societat.
1. Tecnologia i el seu desenrotllament històric: fites fonamentals. Revolució neolítica, revolució industrial, acceleració tecnològica del segle XX.
2. Interrelació entre tecnologia i canvis socials i laborals: valoració crítica.
3. Evolució dels objectes tècnics amb el desenrotllament dels coneixements científics i tecnològics, les estructures socioeconòmiques i la disponibilitat de distintes energies.
Criteris d'avaluació
Primer cicle
1. Descriure les raons que fan necessari un objecte o servici tecnològic quotidià i valorar els aspectes positius i negatius de fabricar-lo, usar-lo i desfer-se'n sobre el medi ambient i sobre el benestar de les persones.
Amb este criteri es tracta d'avaluar el grau d'interés i de coneixement que s'ha desenrotllat en l'alumnat cap a la dimensió social de l'activitat tècnica, cap al món material en si mateix, cap a com s'han fet les coses artificials i per què; però també cap a una primera aproximació sobre els efectes en la qualitat de vida actual i futura. L'activitat constructiva servix de pretext per a apreciar el grau en què l'alumnat ha començat a elaborar judicis personals de valor.
2. Explorar i definir les característiques tecnològiques que ha de tindre un objecte, una instal·lació o un servici capaç de solucionar una necessitat quotidiana de l'àmbit escolar, domèstic o particular.
Amb este criteri es pretén conéixer si l'alumnat és capaç d'abordar, amb autonomia i de forma metòdica, les tasques de disseny d'una solució particular d'un problema pràctic senzill fins a decidir tots els detalls anatòmics. A més, l'avaluació final del producte construït, com a tasca final de disseny, ha de servir per a valorar si l'alumnat identifica els errors comesos, la causa probable d'estos errors i el moment del procés en què es van originar.
3. Analitzar, en el procés de resolució d'un problema tècnic, la constitució física d'un objecte senzill i d'ús quotidià i descriure de manera clara i comprensible la seua forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt i de les seues parts o peces més importants.
Amb este criteri es valorarà si els alumnes i les alumnes han aconseguit un nivell elemental en la identificació i en la descripció dels trets anatòmics (forma, dimensions, materials emprats i acabats) i de funcionament (causes i efectes encadenats que donen com a resultat la funció global de l'artefacte) principals de l'objecte i dels components més importants, en el transcurs d'activitats dirigides a obtindre la informació rellevant per al procés de disseny en curs.
4. Planificar les tasques de construcció d'un objecte o instal·lació capaç de resoldre un problema pràctic, produir els documents gràfics, tècnics, i organitzatius apropiats i realitzar les gestions per a adquirir els recursos necessaris.
Este criteri se centra en la capacitat de planificació. Esta capacitat es concreta i es valora en la confecció d'un pla d'execució d'un projecte tècnic, conjunt de documents en què es fixa un orde lògic d'operacions, la previsió de temps, els recursos necessaris i les gestions adequades per a adquirir-los, compost de gràfiques i dibuixos, dades numèriques, llistes de peces i explicacions verbals, pressupostos, cartes i la resta de documents administratius. El grau d'acabament del pla ha de ser el suficient perquè puga ser executat per una persona distinta de qui el va elaborar i ser, a més, raonablement econòmic en temps i consum de recursos.
5. Realitzar les operacions previstes en el pla de treball d'un projecte o resolució d'un problema tècnic senzill, aplicar les tècniques elementals de treball incloses les d'amidament i verificació amb la correcció suficient per al context del projecte i mantenir els criteris de seguretat adequats.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de construcció de l'alumnat, des de la interpretació dels croquis o dels plans dissenyats, fins a l'avaluació final del resultat obtingut, passant per l'amidament, la verificació, el marcatge de materials, el serrat, etc. És important valorar la cura durant l'execució, l'atenció en l'ús de ferramentes i materials, l'observació de les normes de seguretat, el respecte al disseny original, l'aspecte final i el nivell d'acabat del producte; sempre dins d'uns marges adaptats al context en què es treballa.
6. Cooperar en el procés de disseny i construcció d'objectes o instal·lacions tecnològiques, aportant idees i esforços amb actitud generosa i tolerant cap a les opinions i sentiments de les altres persones.
Es vol valorar la capacitat de col·laboració dels alumnes i de les alumnes. El desenrotllament d'actituds positives cap al treball en equip es pot comprovar en la disposició a cooperar en les tasques i els problemes que es presenten al grup, aportant idees i esforços propis i acceptant les idees i els esforços aliens amb actitud tolerant.
7. Il·lustrar amb exemples els efectes econòmics, socials i mediambientals de fabricar, usar i desfer-se d'una determinada aplicació de la tecnologia, valorant-ne els avantatges i els inconvenients.
Es comprovarà el coneixement de l'alumnat sobre els avantatges i els inconvenients de les principals aplicacions de la tecnologia a la vida quotidiana i l'ús d'estos coneixements per a elaborar judicis de valor en la presa de decisions. Este coneixement es posarà de manifest a l'abordar les activitats d'anàlisi i discussió de solucions d'un problema determinat o a l'estudiar les distintes alternatives energètiques o de materials disponibles durant el disseny.
8. Conéixer les propietats bàsiques de la fusta i dels metalls com a materials tècnics, les varietats i les transformacions més empleades, identificar-les en les aplicacions tècniques més usuals, i utilitzar les tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta, mantenint els criteris de seguretat adequats.
Amb este criteri es vol comprovar, des d'un enfocament fonamentalment pràctic, si l'alumnat coneix les fustes i els metalls més adequats per a cada ús, les repercussions mediambientals, el reciclatge, etc. L'ús de les tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat està supeditat, lògicament, als recursos disponibles en l'aula-taller.
9. Expressar per mitjà de vistes i perspectives objectes senzills amb l'objecte de comunicar un treball tècnic.
Es pretén comprovar la capacitat d'expressió i d'investigació d'idees tècniques per mitjans gràfics i de respecte per les convencions de representació, respecte matisat quant a la utilitat real per al desenrotllament de projectes tècnics en l'àmbit escolar. Allò important és aconseguir una certa fluïdesa i capacitat expressiva en l'ús dels recursos gràfics i que esta capacitat siga valorada en el context del procés d'exploració de solucions per a resoldre un problema tècnic.
10. Identificar, en sistemes senzills, elements resistents i els esforços a què estan sotmesos.
L'alumnat ha de poder identificar, en un sistema senzill, els elements resistents, així com els esforços que desenrotllen, principalment tracció, compressió i tall.
11. Assenyalar en màquines complexes els mecanismes simples de transformació i transmissió de moviments que els componen, explicant el seu funcionament en el conjunt, i calcular la relació de transmissió en els casos que corresponga.
Amb este criteri es pretén que l'alumnat sàpia distingir, en màquines d'una certa complexitat aquelles parts que realitzen la transformació i la transmissió del moviment dins del conjunt, així com calcular les relacions de transmissió en alguns dels mecanismes, buscant sempre un equilibri entre l'edat i la maduresa de l'alumnat i la complexitat dels mecanismes que cal estudiar.
12. Identificar els elements fonamentals d'un circuit elèctric i la missió que hi desenrotllen.
Es pretén verificar que l'alumnat és capaç d'interpretar el pla d'un circuit elèctric de corrent continu senzill, reconéixer el significat dels seus símbols, seleccionar els components corresponents i descriure la funció que té en el conjunt.
13. Realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills en corrent continu, com a resposta a un fi predeterminat.
Amb este criteri pretenem comprovar que l'alumnat pot realitzar xicotets muntatges de circuits elèctrics en el context de projectes senzills, desenrotllats segons el mètode de resolució de problemes tècnics i sempre treballant amb corrent continu.
14. Distingir les parts d'un motor d'explosió i descriure el funcionament.
Es verificarà si l'alumne i l'alumna coneixen les parts més importants d'un motor d'explosió i els principis bàsics del funcionament, sense entrar en detalls. Resulta interessant concretar l'avaluació en els motors més senzills de motocicletes i automòbils.
15. Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els perifèrics i explicar la missió que tenen en el conjunt.
Es pretén que l'alumnat conega els components més destacats dels ordinadors i els perifèrics més utilitzats, així com la funció de cada un, individualment i en el conjunt de l'equip informàtic.
16. Emprar l'ordinador com a ferramenta de treball, a fi de processar textos, localitzar i manejar informació de diversos suports.
L'objecte d'este criteri és valorar el grau d'utilització de l'ordinador com una ferramenta de treball per a la busca i el processament de la informació en suport escrit, i la aplicació que té en el desenrotllament de projectes tecnològics senzills.
17. Realitzar dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de disseny gràfic senzill.
Amb este criteri es vol comprovar si els alumnes i les alumnes són capaços de realitzar alguns dels dibuixos i dissenys, de les propostes de treball que desenrotllen per mitjà del mètode de projectes, utilitzant programes de dibuix en dos dimensions molt senzills o programes de disseny gràfic com el que incorpora qualsevol PC dins dels accessoris del sistema operatiu.
18. Emprar fulls de càlcul introduint fórmules senzilles i elaborant gràfiques simples.
Amb este criteri es verificarà si l'alumnat coneix els fonaments més bàsics del tractament de la informació numèrica, aplicats a la resolució de problemes tècnics senzills. En este sentit, és interessant explotar les ferramentes que posseïxen els processadors de textos habituals.
Tercer curs
1. Explorar i definir les característiques tecnològiques que ha de tindre un objecte, una instal·lació o un servici capaç de solucionar una necessitat quotidiana de l'àmbit escolar, domèstic o particular.
Amb este criteri es pretén conéixer si l'alumnat és capaç d'abordar, amb autonomia i de forma metòdica, les tasques de disseny d'una solució particular d'un problema pràctic senzill fins a decidir tots els detalls anatòmics. A més, l'avaluació final del producte construït, com a tasca final de disseny, ha de servir per a valorar si l'alumnat identifica els errors comesos, la causa probable d'estos errors i el moment del procés en què es van originar.
2. Analitzar, en el procés de resolució d'un problema tècnic, la constitució física d'un objecte senzill i d'ús quotidià i descriure de manera clara i comprensible la forma, les dimensions, la composició i el funcionament del conjunt i de les seues parts o peces més importants.
Amb este criteri s'intenta avaluar si l'alumnat ha aconseguit un nivell en la identificació i en la descripció dels trets anatòmics (forma, dimensions, materials emprats i acabats) i de funcionament (causes i efectes encadenats que donen com a resultat la funció global de l'artefacte) principals de l'objecte i dels components més importants, en el transcurs d'activitats dirigides a obtindre informació rellevant per al procés de disseny en curs.
3. Planificar les tasques de construcció d'un objecte o instal·lació capaç de resoldre un problema pràctic, produir els documents gràfics, tècnics, i organitzatius apropiats i realitzar les gestions per a adquirir els recursos necessaris.
Es pretén constatar la capacitat de planificació. Esta capacitat es concreta i es valora en la confecció d'un pla d'execució d'un projecte tècnic, conjunt de documents en què es fixa un orde lògic d'operacions, la previsió de temps, els recursos necessaris i les gestions adequades per a adquirir-los, compost de gràfiques i dibuixos, dades numèriques, llistes de peces i explicacions verbals, pressupostos, cartes i la resta de documents administratius. El grau d'acabament del pla ha de ser el suficient perquè puga ser executat per una persona distinta de qui el va elaborar i ser, a més, raonablement econòmic en temps i consum de material.
4. Realitzar les operacions previstes en el pla de treball d'un projecte o resolució d'un problema tècnic senzill, aplicar les tècniques elementals de treball incloses les d'amidament i verificació amb la correcció suficient per al context del projecte i mantenir els criteris de seguretat adequats.
Es pretén avaluar la capacitat de construcció de l'alumnat, des de la interpretació dels croquis o dels plans dissenyats, fins a l'avaluació final del resultat obtingut, passant per l'amidament, la verificació, el marcatge de materials, el serrat, etc. És important valorar la cura durant l'execució, l'atenció en l'ús de ferramentes i materials, l'observació de les normes de seguretat, el respecte al disseny original, l'aspecte final i el nivell d'acabat del producte; sempre dins d'uns marges adaptats al context en què es treballa.
5. Descriure les raons que fan necessari un objecte o servici tecnològic quotidià i valorar els aspectes positius i negatius de fabricar-lo, usar-lo i desfer-se'n sobre el medi ambient i sobre el benestar de les persones.
Amb este criteri es tracta de comprovar el grau d'interés i de coneixement que s'ha desenrotllat en l'alumnat cap a la dimensió social de l'activitat tècnica, cap al món material en si mateix, cap a com han sigut fetes les coses artificials i per què; però també cap a una primera aproximació sobre els efectes en la qualitat de vida actual i futura. L'activitat constructiva servix de pretext per a apreciar el grau en què l'alumnat ha començat a elaborar judicis personals de valor.
6. Cooperar en el procés de disseny i construcció d'objectes o instal·lacions tecnològiques, aportant idees i esforços amb actitud generosa i tolerant cap a les opinions i sentiments de les altres persones.
Es valorarà la capacitat de col·laboració dels alumnes i de les alumnes. El desenrotllament d'actituds positives cap al treball en equip es pot comprovar en la disposició a cooperar en les tasques i els problemes que es presenten al grup, aportant idees i esforços propis i acceptant les idees i els esforços aliens amb actitud tolerant.
7. Il·lustrar amb exemples els efectes socials, econòmics i mediambientals de fabricar, usar i desfer-se d'una determinada aplicació de la tecnologia, valorant-ne els avantatges i els inconvenients.
Amb este criteri es pretén comprovar el coneixement de l'alumnat sobre els avantatges i els inconvenients de les principals aplicacions de la tecnologia a la vida quotidiana i l'ús d'estos coneixements per a elaborar judicis de valor en la presa de decisions. Esta capacitat es posarà de manifest a l'abordar activitats d'anàlisi i discussió de solucions d'un problema determinat o a l'estudiar les distintes alternatives energètiques o de materials disponibles durant el disseny.
8. Conéixer les propietats bàsiques dels plàstics com a materials tècnics, identificar-los en objectes d'ús habitual i usar les tècniques bàsiques de conformació i unió de forma correcta i amb seguretat.
Amb este criteri es vol comprovar, des d'un enfocament fonamentalment pràctic, si l'alumnat coneix els plàstics més adequats per a cada ús, les repercussions mediambientals, el reciclatge, etc. L'ús de les tècniques bàsiques de conformació i unió està supeditat, lògicament, als recursos disponibles en l'aula-taller.
9. Muntar un circuit senzill amb components electrònics, emprant almenys díodes, transistors i resistències, a partir d'un esquema predeterminat.
Es tracta de valorar tot el procés de muntatge: interpretació de l'esquema inicial, preparació dels components, els materials i les ferramentes, planificació, cura en el treball, avaluació i interpretació del funcionament.
10. Descriure els elements que componen la instal·lació elèctrica d'una vivenda.
Es valorarà especialment la capacitat de l'alumnat per a apreciar la importància que es dóna a la funció de cada element, a la seguretat i a l'estalvi energètic.
11. Identificar els elements que constituïxen l'arquitectura física de l'ordinador i els processos lògics que expliquen el funcionament d'este.
Amb este criteri es pretén avaluar si l'alumnat coneix físicament els components més importants d'un ordinador i els principis bàsics del funcionament.
12. Usar l'ordinador com a instrument per a buscar informació en Internet i comunicar-se per mitjà del correu electrònic, el xat i la videoconferència.
Es valorarà la busca i l'intercanvi d'informació utilitzant l'ordinador. Esta valoració es realitzarà, sempre que siga possible, en el context de propostes de treball adequades als objectius generals de l'àrea, com ara projectes o resolució de problemes tècnics senzills. Això estarà supeditat, òbviament, als recursos disponibles en l'aula.
13. Localitzar informació utilitzant un gestor de base de dades. Crear una base de dades senzilla, actualitzar i modificar una base de dades ja creada.
Amb este criteri es pretén que l'alumnat conega els fonaments bàsics de la gestió de la informació, aplicats a la resolució de problemes tècnics senzills. En este sentit, és interessant explotar les ferramentes de gestió que posseïxen els processadors de textos habituals.
14. Descriure esquemàticament els sistemes de telefonia amb fil, de ràdio i de televisió, i els principis bàsics del seu funcionament.
S'ha de valorar si l'alumnat coneix els fonaments de la telefonia amb fil, la ràdio i la televisió, així com els aspectes pràctics més importants a nivell d'usuari.
15. Identificar automatismes en sistemes tècnics quotidians i descriure la funció que realitzen.
Es tracta d'identificar i descriure la funció dels automatismes més senzills de l'entorn quotidià de l'alumnat: electrodomèstics simples, temporitzadors, etc.
16. Muntar, utilitzant sistemes mecànics i elèctrics, un robot senzill amb capacitat de moviment dirigit.
Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar si l'alumnat és capaç de muntar, a partir d'instruccions adequades, un robot o automatisme senzill, per a realitzar una determinada funció.
17. Reconéixer l'impacte que sobre el medi produïx l'activitat tecnològica i comparar els beneficis d'esta activitat amb els costos mediambientals que suposa.
Es valorarà el coneixement de la dimensió mediambiental de la tecnologia. S'ha de comprovar si l'alumnat ha desenrotllat un esperit crític que es concrete en l'adequada elecció de materials, processos, tècniques, sistemes..., així com en la racionalització, reducció, reutilització i reciclatge de les matèries primeres, fonts energètiques, etc. A més, ha d'identificar les diferents tecnologies segons el grau d'alteració del medi, ja siga positiu o negatiu.
Quart curs
1. Explorar i definir les característiques tecnològiques que ha de tindre un objecte, una instal·lació o un servici capaç de solucionar una necessitat quotidiana de l'àmbit escolar, domèstic o particular.
Amb este criteri es pretén conéixer si l'alumnat és capaç d'abordar, amb autonomia i de forma metòdica, les tasques de disseny d'una solució particular d'un problema pràctic senzill fins a decidir tots els detalls anatòmics. A més, l'avaluació final del producte construït, com a tasca final de disseny, ha de servir per a valorar si l'alumnat identifica els errors comesos, la causa probable d'estos errors i el moment del procés en què es van originar.
2. Planificar les tasques de construcció d'un objecte o instal·lació capaç de resoldre un problema pràctic, produir els documents gràfics, tècnics, i organitzatius apropiats i realitzar les gestions per a adquirir els recursos necessaris.
Es valorarà la capacitat de planificació, que es concreta i es valora en la confecció d'un pla d'execució d'un projecte tècnic, conjunt de documents en què es fixa un orde lògic d'operacions, la previsió de temps, els recursos necessaris i les gestions adequades per a adquirir-los, compost de gràfiques i dibuixos, dades numèriques, llistes de peces i explicacions verbals, pressupostos, cartes i la resta de documents administratius. El grau d'acabament del pla ha de ser el suficient perquè puga ser executat per una persona distinta de qui el va elaborar i ser, a més, raonablement econòmic en temps i consum de material.
3. Analitzar, en el procés de resolució d'un problema tècnic, la constitució física d'un objecte senzill i d'ús quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per a descriure de manera clara i comprensible la forma, les dimensions, la composició i el funcionament del conjunt i de les seues parts o peces més importants.
Amb este criteri s'intenta avaluar si l'alumnat ha aconseguit un nivell en la identificació i descripció dels trets anatòmics (forma, dimensions, materials emprats i acabats) i de funcionament (causes i efectes encadenats que donen com a resultat la funció global de l'artefacte) principals de l'objecte i dels components més importants, en el transcurs d'activitats dirigides a obtindre informació rellevant per al procés de disseny en curs.
4. Realitzar les operacions previstes en el pla de treball d'un projecte o resolució d'un problema tècnic senzill, aplicar les tècniques elementals de treball, incloses les d'amidament i verificació, de forma correcta, i mantenir els criteris de seguretat adequats.
Es pretén valorar la capacitat de construcció de l'alumnat, des de la interpretació dels croquis o plans dissenyats, fins a l'avaluació final del resultat obtingut, passant per l'amidament, la verificació, el marcatge de materials, el serrat, etc. És important valorar la cura durant l'execució, l'atenció en l'ús de ferramentes i materials, l'observació de les normes de seguretat, el respecte al disseny original, l'aspecte final i el nivell d'acabat del producte; sempre dins d'uns marges adaptats al context en què es treballa.
5. Descriure les raons que fan necessari un objecte o un servici tecnològic quotidià i valorar els aspectes positius i negatius de fabricar-lo, usar-lo i desfer-se'n sobre el medi ambient i sobre el benestar de les persones.
Amb este criteri es tracta d'avaluar el grau d'interés i coneixement que s'ha desenrotllat en l'alumnat cap a la dimensió social de l'activitat tècnica, cap al món material en si mateix, cap a com han sigut fetes les coses artificials i per què; però també cap a una primera aproximació sobre els efectes en la qualitat de vida actual i futura. L'activitat constructiva servix de pretext per a apreciar el grau en què l'alumnat ha començat a elaborar judicis personals de valor.
6. Cooperar en el procés de disseny i construcció d'objectes o instal·lacions tecnològiques, aportant idees i esforços amb actitud generosa i tolerant cap a les opinions i els sentiments de les altres persones.
Amb este criteri es vol valorar la capacitat de col·laboració de l'alumnat. El desenrotllament d'actituds positives cap al treball en equip es pot comprovar en la disposició a cooperar en les tasques i els problemes que es presenten al grup, aportant idees i esforços propis i acceptant les idees i els esforços aliens amb actitud tolerant.
7. Usar l'ordinador com a sistema de disseny assistit, per a representar gràficament un objecte senzill.
Es comprovarà si l'alumnat ha adquirit la capacitat d'usar, amb certa desimboltura, programes informàtics senzills de recursos gràfics, per a representar objectes, en el context de la resolució d'un problema tècnic adequat.
8. Identificar els blocs d'entrada, d'eixida i de procés en un sistema electrònic real.
La finalitat d'este criteri és valorar el grau de comprensió i de distinció, tant físicament com sobre plans, dels diferents blocs o etapes que componen sistemes electrònics senzills, però reals i d'ús comú.
9. Muntar un sistema electrònic senzill usant blocs d'entrada, d'eixida i de procés.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de construcció i representació dels alumnes i de les alumnes, tant físicament com sobre plans, de sistemes electrònics senzills, però reals i d'ús comú, utilitzant en la mesura que es puga blocs o etapes planificats o construïts prèviament.
10. Manejar el full de càlcul per al tractament de la informació numèrica i analitzar pautes de comportament.
Es comprovarà si l'alumnat ha adquirit la capacitat d'usar amb certa desimboltura aplicacions senzilles de fulls de càlcul i si sap interpretar seqüències d'informació.
11. Descriure bàsicament una xarxa d'ordinadors d'àrea local i la xarxa Internet i utilitzar-les amb desimboltura.
Amb este criteri es tracta de comprovar el grau d'interés i coneixement que ha desenrotllat l'alumnat cap a les noves xarxes informàtiques de comunicació, i l'ús de les distintes possibilitats que els són inherents, sempre en el context de la resolució de problemes tècnics.
12. Descriure un sistema de comunicacions via satèl·lit i un altre de telefonia mòbil, així com els principis de funcionament.
S'intenta avaluar si l'alumnat ha aconseguit un nivell bàsic d'identificació, descripció i comprensió dels distints components i funcions dels sistemes de comunicació sense fil.
13. Muntar un robot senzill que incorpore diversos sensors per a adquirir informació en l'entorn en què actua.
Es verificarà el coneixement de l'alumnat sobre la capacitat de planificació i muntatge d'una màquina-robot molt senzilla, que adquirisca informació de l'entorn i que efectue respostes senzilles segons siga esta informació.
14. Desenrotllar un programa que permeta controlar un robot senzill i el seu funcionament de forma autònoma en funció de la realimentació que reba.
Amb este criteri es pretén comprovar la capacitat d'abstracció necessària per a utilitzar ordes concises de programes senzills, que permeten el funcionament simple d'una màquina-robot elemental.
15. Utilitzar l'ordinador com a ferramenta d'adquisició i interpretació de dades i com a realimentació d'altres processos amb les dades obtingudes.
Amb este criteri es pretén avaluar si l'alumnat ha adquirit la capacitat d'usar programes informàtics senzills de captació de dades, per a processar seqüències d'informació, utilitzar-les en altres programes i processos, i traure'n les conclusions pertinents.
16. Conéixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnològic i l'evolució d'alguns objectes tècnics i valorar la seua implicació en els canvis socials i laborals.
Es comprovarà el coneixement de l'alumnat sobre la història de la tecnologia, els avantatges i els inconvenients de les principals aplicacions a la vida quotidiana i l'ús d'este coneixement per a elaborar judicis de valor sobre la influència que han tingut i poden tindre en la societat.
