Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern valencià, de sanejament d'aigües residuals de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 1761 de 08.04.1992) Ref. Base de dades 0805/1992

Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern valencià, de sanejament d'aigües residuals de la Comunitat Valenciana.
INTRODUCCIO
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'autonomia, en nom del Rei promulgue la Llei següent:
PREAMBUL
I
A ningú no se li amaga el valor insubstituïble que té l'aigua per a la vida en les seues distintes manifestacions, i també per a garantir l'estabilitat del medi en què ens movem. Durant segles les persones han utilitzat aquest recurs amb prosión, tot i que els seus aprofitaments no posaven en perill la qualitat ni estaven en condicions d'afectar de manera decisiva cap de les fases que componen el cicle hidràulic. Tanmateix, la industrialització i les exigències creixents de la societat han incrementat de manera espectacular els usos de l'aigua, fet que ha incidit, en molts casos, negativament en la seua qualitat. La concentració demográfica, l'establiment de centres fabrils i la demanda cada vegada major de serveis, generen volums d'aigües residuals que amenacen de desequilibrar definitivament la integritat dels aqüífers, dels rius i de les aigües litorals.
Aquest fet no és exclusiu de la Comunitat Valenciana sinó que s'estén més enllà de les nostres fronteres i s'ha convertit en els últims anys en objecte d'atenció preferent per part de distints estaments polítics i administratius. N'és bona prova, per exemple, la directiva recent de la CEE sobre el tractament de les aigües residuals urbanes.
En el nostre cas, cal considerar, a més a més, el déficit històric que arrosseguem en infrastructures de sanejament i depuració, resultat de processos de creixement i desenvolupament poc harmònics amb una adequada ordenació del territori i, en molts casos, aliens a la protecció del medi natural. Els llits públics, les llacunes i el litoral han fet tradicionalment el paper de depuradores naturals per vía de dilució, però aquesta possibilitat ha arribat a extrems de saturació quasi generalitzada.
D'ací la necessitat de prendre mesures pel que fa al sanejament. La Constitució estableix en l'article 45, que els poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, per tal de protegir i de millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient sobre la base de la indispensable solidaritat col·lectiva. Així mateix, la Llei d'Aigües de 1985 dedica tot el seu títol V a la protecció del domini públic, hidràulic i a la qualitat de les aigües continentals.
En aquesta línia, des del traspàs de competències en aquesta matèria, la Generalitat ha apostat de manera decidida pel sanejament de les nostres aigües, prestant assistència tècnica i econòmica a les entitats locals i executant un bon nombre d'obres que ja estan en servei o a punt d'entrar en funcionament. L'esforç realitzat ha estat important, però, amb tot, també han sorgit dificultats -alts costos financers de les obres, complexitat en el manteniment de les instal·lacions, etc.- que, en ocasions, han retardat la consecució de les solucions adequades.
II
Totes aquestes circumstàncies aconsellen la promulgació de la llei. No solament es tracta de garantir el funcionament dels sistemes ja executats, sinó també de prendre les mesures perquè aquesta actuació es consolide i fins i tot s'incremente en els pròxims anys. Per tal de superar els punts febles de l'actual esquema de gestió de les infrastructures de tractament i de depuració d'aigües residuals, es pot plantejar un nou procediment capaç de potenciar l'eficàcia i la coordinació d'esforços de les diferents administracions públiques en la solució d'aquests problemes. Per a això, s'ha tingut en compte no solament l'experiència acumulada en els últims anys per la Comunitat Valenciana sinó també la d'altres comunitats autònomes que han promulgat sistemes legislatius en la matèria, com Catalunya -Llei 5/1981-, Madrid -Llei 17/1984- o Navarra -Llei 10/1988.
L'habilitació competencial no ofereix dubtes. L'article 31.14 de l'Estatut d'autonomia declara la competència exclusiva de la Generalitat quant a les obres públiques que no tinguen la qualificació legal d'interés general de l'Estat o la realització de les quals no efecte una altra comunitat autònoma, i l'article 32 determina la facultat de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció del medi ambient.
El sanejament i la depuració de les aigües és un tema d'abast global. No és possible circumscriure les solucions al camp municipal o, fins i tot, al d'una conca o subconca hidrològica. Per això, cal una actuació coordinada de les administracions amb responsabilitats en la matèria. En aquest sentit, correspon a l'administració autonòmica la planificació de les obres i les instal·lacions objecte d'aquesta llei i l'execució d'aquelles obres que els plans hi encomanen, i també el control del compliment. d'aquests.
Però això no vol dir que la intervenció de la Generalitat tinga caràcter excloent. S'ha dit que el problema té una dimensió global i per això la llei inclou no només el concurs de les entitats locals en la formulació dels plans sinó també la seua iniciativa per a executar obres o gestionar les instal·lacions corresponents, d'acord amb les previsions que aquells establesquen. Per acabar i com a tancament del sistema, cal establir un mecanisme que permeta l'actuació de la Generalitat en els casos en què pogueren posar-se en perill l'estructura, la dimensió temporal o la consecució dels objectius assenyalats en la planificació.
D'altra banda, la llei és respectuosa amb la legislació de règim local i inconpora no solament els sistemes de coordinació que la Llei 7/1985, de 2 d'abril, sanciona, sinó que respecta, a més, la seua competència en matèria de sanejament.
III
La implantació d'un nou esquema d'intervenció pública ha aconsellat disposar d'una organització adequada a les diferents funcions que han d'assumir-se. Es crea, doncs, una entitat de dret públic, depenent de la Generalitat, amb plena personalitat jurídica pública i privada per a dur a terme de manera eficaç les noves tasques. En primer lloc, l'explotació i el manteniment de les instal·lacions i els sistemes de depuració que la Generalitat execute o hi encomanen unes altres administracions, i també la realització de qualsevol altres funcions que l'administració autonòmica poguera encarregar-hi. Però també la gestió de recaptació del cànon de sanejament que la llei instaura i la seua distribució en favor de les administracions i entitats que han de construir o explotar les obres i les instal·lacions a què la llei fa referència. L'entitat que es crea no substitueix les empreses municipals que hi ha, sinó que apareix com a un òrgan depenent de la Generalitat que atén les seues funcions i col·labora amb aquelles.
IV
Pel que fa al finançament de les inversions i al manteniment dels serveis annexos a aquelles, l'esquema exposat fins ara exigia, tal i com s'estableix en el dret autonòmic comparat, l'establiment d'un règim propi que assegurara l'autosuficiència econòmica dels plans de sanejament.
Aquest règim parteix d'una consideració unitària del cicle hidràulic i es fonamenta en l'exacció d'un cànon de sanejament, els ingressos del qual hauran d'invertir-se en garantir el manteniment i contribuir a la construcció de sistemes d'evacuació i tractament d'aigües, cosa que contribuirà a la millora gradual de la qualitat d'aquestes i a la conservació del medi, aspectes que a tots beneficien.
La unitat del cicle a què fèiem referència adés aconsella prendre el volum d'aigua consumida com a criteri bàsic per a la determinació del cànon, sense perjudici de poder completar el seu càlcul amb d'altres especificacions com la classe de consum o la càrrega contaminant incorporada a l'aigua consumida. En aquest sentit s'estima convenient, així mateix, integrar- el cànon de sanejament -que representa el cost de la part del cicle hidràulic que cal escometre i que, en molts casos, no es factura- dins del rebut de subministrament d'aigua i correspondrà a les entitats perceptores d'aquest el seu ingrés en favor de l'entitat pública de sanejament creada per la llei. Això no obstant, no s'oblida l'existència de proveïments no cobrats, o no mesurats per comptador, i en aquests casos es preveu un tractament especial que garantesca la igualtat de tracte de tots els que consumeixen i la justa distribució de les càrregues entre ells.
Per acabar, es considera convenient implicar els particulars; sobretot industrials, en la tasca de reduir la contaminació que generen. Amb aquesta finalitat, la llei recull la possibilitat que l'administració establesca primes per depuració que fomenten l'interés d'aquests agents en minvar o eliminar la càrrega contaminant que incorporen a l'aigua.
V
En definitiva, amb els instruments que la llei determina, es pretén donar un impuls decisiu a les tasques de sanejament i de depuració de les aigües residuals a la Comunitat Valenciana, per mitjà de la coordinació de les accions públiques d'interés comú i instituint un sistema de finançament basat en la solidaritat entre tots els usuaris i capaç de ser autosuficient a mitjà termini, cosa que haurà de redundar en la millora dels nivells de conservació del medi que qualsevol societat avançada demana.
CAPITOL PRIMER Disposicions generals
Article primer. Objecte
1. Aquesta llei té per objecte garantir una actuació coordinada i eficaç entre les diferents administracions públiques en matèria d'evacuació i tractament, i, si s'escau, reutilització de les aigües residuals en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
A aquest efecte, es consideren compreses en l'àmbit de la llei:
a) La gestió i l'explotació de les instal·lacions públiques d'evacuació, tractament, depuració i, si s'escau, reutilització d'aigües residuals procedents de les xarxes del clavegueram de titularitat local.
b) La realització d'obres de construcció d'instal·lacions públiques de depuració d'aigües residuals procedents de les xarxes de clavegueram de titularitat local i també de col·lectors generals que unesquen les xarxes de clavegueram de titularitat local a les esmentades instal·lacions.
2. Així mateix, la llei regula el règim econòmico-financer que cal per a assegurar el funcionament de les instal·lacions d'evacuació, tractament i depuració d'aigües residuals i, si s'escau, per a la seua execució, mitjançant l'aplicació d'un cànon específic de sanejament i depuració.
3. Aquesta actuació es desplega en l'àmbit de la política de la Generalitat definitòria del marc de protecció del medi ambient.
Article segon. Interès comunitari
Són d'interés comunitari la planificació, la construcció, la gestió i l'explotació de les obres i les instal·lacions a què fa referència l'article primer.
Article tercer Competències de la Generalitat
1. En l'àmbit de les seues competències, correspon a la Generalitat:
a) La planificació, que comprén la formulació de les directrius de sanejament i de l'esquema d'infrastructures, i també els criteris sobre nivells de depuració i qualitat exigible als efluents i llits receptors, d'acord amb els plans hidrològics ambientals.
b) L'aprovació definitiva dels plans i els projectes d'execució d'obres i d'explotació de les instal·lacions.
c) L'aprovació i la revisió del règim econòmic necessari per a finançar la gestió, explotació i construcció de les obres i instal·lacions i la intervenció de les despeses finançades.
d) L'elaboració de projectes, l'execució d'obres i l'explotació de les instal·lacions i serveis que promoga directament i la realització participada, per conveni, per substitució o per qualsevol altre títol previst legalment, d'aquelles altres que les entitats locals no realitzen o s'executen. conjuntament.
e) El control dels vessaments a les xarxes de col·lectors generals, establint les limitacions de cabal i contaminació en funció de les característiques de la xarxa i de les instal·lacions de tractament.
2. La Generalitat podrà delegar les seues competències en les entitats locals o altres organismes o utilitzar qualsevol altre mecanisme per conveni, concertat, organitzatiu o funcional, en el cas que això contribuesca a millorar l'eficàcia de la gestió pública.
Article quart. Competències de les entitats locals
1. En relació amb les actuacions incloses en aquesta llei, i amb exercici de les seues competències, les entitats locals tenen iniciativa per a:
a) Constituir qualsevol organisme de gestió previst en la vigent legislació de règim local.
b) Redactar plans i projectes en el marc de la planificació que la Generalitat establesca.
c) Contractar i executar obres.
d) Gestionar l'explotació de les instal·lacions i dels serveis corresponents, mitjançant qualsevol de les fórmules establertes en la legislació vigent.
2. Segons que estableix la legislació de règim local, és de competència municipal el servei de clavegueram, i podrà gestionar-se mitjançant qualsevol de les formes previstes en la legislació. En relació amb aquest, correspon als ajuntaments:
a) La planificació de les seues xarxes de clavegueram, d'acord amb els seus plans d'ordenació urbana i respectant els punts i les condicions d'eixida -a les xarxes de col·lectors generals- o arribada -punts de vessament final- establerts pel Pla Director o els plans zonals de sanejament aprovats per la Generalitat,
b) La construcció, explotació i manteniment de les xarxes.
c) L'aprovació de les tarifes o taxes del servei de clavegueram, segons els requisits establerts en la legislació vigent.
d) El control de vessaments a les xarxes municipals de clavegueram, incloent l'adopció de mesures correctores, d'acord amb les corresponents ordenances municipals, la normativa general de la Generalitat i de l'Estat.
Article cinqué. Relacions interadministratives
1. Les relacions entre administracions que sorgesquen de l'aplicació d'aquesta llei s'ajustaran als principis de coordinació, respecte de la planificació, col·laboració i informació mútua.
2. D'acord amb les competències i iniciatives atribuïdes a les corporacions locals, aquestes podran agrupar-se sota qualsevol de les formes que preveu la legislació, tot constituint consorcis à altres organismes que col·laboren en l'execució d'un determinat pla o projecte l'àmbit d'aplicació del qual podrà estendre's a l'àrea geogràfica, conca del riu o zona vessant compresa en aquests.
3. En el supòsit que les entitats locals es trobaren impossibilitades per a la realització de les previsions contingudes en la planificació o les incompliren, l'Administració de la Generalitat podrà realitzar-les per substitució o per qualsevol altre instrument autoritzat o previst per les lleis.
CAPITOL SEGON Plans i obres
Article sisé. Plans subjectes a la llei
1. La coordinació de les actuacions de la Generalitat i de les entitats locals en les matèries objecte d'aquesta llei es realitzarà mitjançant la planificació global d'aquestes, a través d'un Pla Director de Sanejament i Depuració de la Comunitat Valenciana o, si s'escau, de plans zonals de sanejament i depuració.
2. En qualsevol cas, es garantirà la participació de les entitats locals durant la tramitació dels plans, i se n'haurà de contemplar l'audiència en els termes que s'establesquen reglamentàriament.
3. Els plans fixaran els objectius i prioritats de l'acció pública, i s'adequaran a les seues determinacions les actuacions de la Generalitat i de les entitats locals que s'hi troben afectades.
L'aprovació dels plans durà adjuntada la declaració d'utilitat pública per als projectes i les obres que els despleguen, per tal de realitzar expropiacions forçoses i imposar servituds.
Article seté. Pla Director de Sanejament i Depuració de la Comunitat Valenciana
1. El Pla Director de Sanejament i Depuració de la Comunitat Valenciana té per objecte determinar, de manera global i coherent, els criteris essencials sobre implantació, finançament, gestió i explotació de les infrastructures de sanejament relacionades amb la qualitat de l'aigua, establir motivadament prioritats d'actuació i assenyalar les línies fonamentals que s'han de seguir en aquesta matèria.
2. El Pla Director també podrà determinar l'execució immediata de programes i obres o la gestió d'instal·lacions i serveis concrets.
3. El Pla Director tindrà la naturalesa de Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial dels previstos en la Llei d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana i serà aprovat pel Govern valencià.
Article vuité. Plans zonals de sanejament i depuració
1. En cadascuna de les àrees, conques de rius, comarques o zones vessants que aconsellen un tractament homogeni o unitari per raons funcionals, administratives o econòmiques, podrà realitzar-se la planificació del sanejament i la depuració a través de plans zonals en què s'ordenaran les actuacions que hagen de realitzar-se i es contemplarà el finançament d'aquests.
2. Els plans zonals de sanejament i depuració seran aprovats, conjuntament, pels Consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i de Medi Ambient.
Article nové. Obres
1. L'execució d'obres i instal·lacions de tractament i depuració a què fa referència aquesta llei, per constituir infrastructures d'interés comunitari, no estaran sotmeses a l'obtenció de llicencia municipal. L'adequació entre les obres i el planejament es verificarà segons el que disposa la legislació urbanística.
2. El començament de les obres i la posada en marxa de les instal·lacions haurà de ser comunicada als ajuntaments afectats si la seua execució o gestió corresponguera a altres administracions o entitats.
CAPITOL TERCER Relació amb la planificació urbanística i territorial
Article deu. Principi de coherència
L'elaboració i l'aprovació de la planificació de sanejament i depuració prevista en la llei i també la del planejament territorial i urbanístic, es basaran en la necessitat de garantir la coherència entre les determinacions dels citats tipus de plans en aquells aspectes que hagen de ser regulats en els dos marcs de planificació.
Article onze. Conflictes
En el supòsit de conflicte entre les disposicions del pla director o d'un pla zonal dels previstos en aquesta llei i un instrument de planejament territorial o urbanístic, se seguiran els criteris previstos en la Llei d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana per a la seua resolució.
Article dotze. Informe previ
1. Per tal de garantir la coherència entre les determinacions del futur planejament urbanístic o territorial i la planificació de sanejament prevista en aquesta llei, els organismes o les administracions competents per a l'aprovació inicial de la planificació territorial o urbanística d'àmbit municipal o supramunicipal, notificaran a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports l'obertura dels tràmits d'exposició o d'informació pública previstos en la legislació urbanística o territorial.
2. L'aprovació dels plans territorials o urbanístics que afecten el pla director o els plans zonals de sanejament i depuració haurà de pronunciar-se expressament sobre la conformitat d'aquells amb aquests últims.
A tal efecte, els serveis tècnics de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports emetran, dins del termini d'un mes i amb caràcter previ a la seua aprovació definitiva, un informe en què es recolliran els suggeriments que considere convenients. Si una vegada transcorregut l'esmentat termini no s'haguera realitzat el citat informe, es considerarà que està d'acord amb aquests.
CAPITOL QUART Organització
Article tretze. òrgans competents
1. L'actuació de la Generalitat- en les matèries a què fa referència aquesta llei es durà a terme a través del Govern valencià i de les Conselleries d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i de Medi Ambient.
2. Així mateix, es durà a terme a través de l'entitat de dret públic entitat pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, que es crea per aquesta llei.
Article catorze. Entitat de Sanejament de la Comunitat Valenciana. Naturalesa
1. L'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i independent de la Generalitat i amb plena capacitat pública i privada. Està subjecta a l'ordenament jurídic privat, sense prejudici del que estableix l'article següent i té autonomia en la seua organització i patrimoni propi per al compliment dels seus fins.
2. La seua relació amb la Generalitat es realitzarà a través de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports en la forma en què reglamentàriament es determine.
3. L'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana té per objecte la gestió i l'explotació d'instal·lacions i serveis, i l'execució d'obres de tractament, depuració i, si s'escau, reutilització de les aigües depurades en els termes previstos en aquesta llei, i també la gestió de recaptació del cànon de sanejament establert en la llei.
També podrà realitzar totes aquelles activitats en relació amb el sanejament i la depuració que li siguen encomanades per la Generalitat, i totes aquelles que considere convenient i que siguen base, desplegament o conseqüència de les instal·lacions o els serveis que estan al seu càrrec.
Article quinze. Règim jurídic
1. L'Entitat de Sanejament de la Comunitat Valenciana es regirà per aquesta llei, per les disposicions especials que la regulen i, concretament:
a) Per la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana en tot allò que siga d'aplicació al seu règim econòmico-administratiu, i també per la legislació reguladora del domini públic.
b) Per la legislació sobre contractes de l'estat en què faça referència a execució material d'obres i explotació de les instal·lacions corresponents.
c) Per l'estatut que aprove el Govern valencià a proposta dels Consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i de Medi Ambient, pel que fa a la seua estructura organitzativa, funcionament intern i relacions amb els òrgans i institucions de la Generalitat.
d) En la resta, per les normes de dret civil, mercantil i laboral, pel que fa a la seua actuació com a empresa mercantil.
2. Els plans d'obres i instal·lacions que duga a terme l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana per al compliment dels seus fins, duran aparellats la declaració d'utilitat pública d'aquestes.
Article setze. Funcions
Correspon a l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana l'exercici de les funcions següents:
a) Gestionar l'explotació de les instal·lacions i executar les obres de sanejament i depuració que l'administració de la Generalitat determine, i també aquelles altres que li puguen encomanar les entitats locals o altres organismes.
b) Recaptar, gestionar i distribuir el cànon de sanejament i també inspeccionar i intervenir la destinació dels fons assignats a altres administracions o entitats distintes de la Generalitat per tal de finançar les inversions previstes en la llei.
c) Constituir o participar en la posada en marxa de societats mixtes i fomentar actuacions conjuntes de cooperació en matèria de sanejament i depuració.
d) Participar, de manera transitòria o permanent, en el capital de societats que contribuesquen al compliment dels fins de la llei.
e) Qualsevol altres que, en relació amb aquesta llei, li siguen encomanades per la Generalitat mitjançant decret.
Article disset. Estructura
1. L'Entitat Pública de Sanejament d'aigües Residuals de la Comunitat Valenciana es regirà per un Consell d'Administració compost pels membres següents:
- Un president i un vice-president, que seran els consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i de Medi Ambient.
- 7 vocals:
- Un representant de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
- Un representant de la Conselleria de Medi Ambient.
- Un representant de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Tres representants de l'Administració Local, nomenats a proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
- Un representant de l'Administració de l'Estat.
Així mateix, assistirà a les sessions del Consell d'Administració, el gerent de l'entitat.
2. Quan en l'ordre del dia de les sessions del Consell d'Administració s'inclogueren assumptes que afecten de manera específica a un municipi o grups de municipis, serà convocat l'alcalde o un representant dels alcaldes citats.
Aquest, acompanyat per la persona que designe, podrà assistir únicament a la deliberació de l'assumpte per al qual ha estat convocat, i prendre-hi part, amb veu però sense vot.
3. Així mateix, l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana comptarà amb un Consell de Participació, del qual formaran part representants de la Generalitat, Administració Central i Local, sindicats, organitzacions empresarials, associacions d'usuaris i de medi ambient. Aquest consell informarà preceptivament sobre el projecte de pressupost anual, la revisió del cànon i el programa d'obres anual de l'Entitat.
4. Les facultats i el funcionament del Consell d'Administració i del Consell de Participació es desplegaran d'acord amb el que s'ha exposat anteriorment en l'estatut que regule l'entitat.
Article divuit. Patrimoni i béns
1. L'Entitat de Sanejament de la Comunitat Valenciana tindrà patrimoni propi destinat al compliment dels seus fins i es nodrirà amb els béns i els ingressos següents:
a) Béns i drets que li siguen destinats per la Generalitat i productes i rendes procedents d'aquests.
b) Ingressos obtinguts per l'exercici de les seues activitats.
c) Transferències procedents de la Generalitat o de qualsevol altre ens públic.
d) Recursos procedents de donacions, aportacions o qualsevol altra procedència.
e) Recursos obtingut mitjançant operacions de crèdit.
2. L'Entitat podrà assumir la titularitat plena de les infrastructures o instal·lacions en la construcció o gestió de les quals participe, sempre que hi haja un acord exprés a l'efecte.
CAPITOL CINQUE Règim econòmico-financer
Article dinou. Disposició general
1. El finançament de les despeses de gestió i explotació de les instal·lacions d'evacuació, tractament i depuració a què fa referència aquesta llei i també, si s'escau, de les obres de construcció d'aquestes, es durà a terme amb els recursos que s'obtinguen per aplicació d'aquest règim econòmico-financer.
2. Les administracions i les entitats competents per a la gestió de les instal·lacions i l'execució de les obres, podran sol·licitar, a més a més, ajudes econòmiques provinents d'altres administracions públiques i també contraure els crèdits que calga amb entitats oficials o privades.
3. El pagament d'interessos i l'amortització de crèdits podrà garantir-se amb càrrec a la recaptació que s'haja d'obtenir amb el cànon de sanejament.
Article vint. Cànon de sanejament
1. A l'efecte que preveu l'article anterior, es crea un cànon de sanejament, com a recurs tributari de la hisenda pública de la Comunitat Valenciana, la recaptació del qual es destinarà exclusivament a la realització dels fins recollits en la llei.
2. El seu fet imposable el constitueix la producció d'aigües residuals manifestada a través del consum d'aigua de qualsevol procedència. El cànon serà exigible des de l'entrada en vigor de la llei i es referirà al volum d'aigua consumida per a usos domèstics o industrials. Es podrà diferenciar en la seua determinació atenent a la classe de consum, a la població i a la càrrega contaminant incorporada a l'aigua. La seua aplicació afectarà tant el consum d'aigua subministrada pels ajuntaments o per les empreses de proveïment, com els consums no mesurats per comptadors ni facturats.
3. El cànon de sanejament és incompatible amb l'exacció de taxes, preus públics o altres tributs de caràcter local aplicats al finançament efectiu de la gestió i explotació de les obres i instal·lacions a què fa referència aquesta llei. Però és compatible amb la imposició de tributs locals per a finançar la construcció d'aquestes obres i instal·lacions, i amb la percepció de taxes o amb qualsevol altre preu públic o recurs legalment autoritzat per a costejar la prestació dels serveis de clavegueram o altres actuacions que no siguen objecte d'aquesta.
Article vint-i-u. Subjecte passiu
Estaran obligats al pagament del cànon de sanejament les persones físiques o jurídiques i també les entitats que, tot i no tenir personalitat jurídica, constituesquen una unitat econòmica o un patrimoni separat quan realitzen qualsevol consum d'aigua a què fa referència l'article anterior.
Les reclamacions sobre aplicació i efectivitat de les tarifes del cànon de sanejament tindran caràcter econòmico-administratiu.
Article vint-i-dos. Usos domèstics,
1. A l'efecte d'aquesta llei s'entén per usos domèstics els consums d'aigua realitzats en habitatges que donen lloc a aigües residuals generades principalment pel metabolisme humà i les activitats 'domèstiques.
2. En la determinació del cànon aplicable als consums per usos domèstics podrà utilitzar-se, per a tenir en compte la carrega contaminant, un coeficient de concentració demogràfica, diferenciant entre la població permanent i l'estacional.
3. No s'aplicarà el cànon de sanejament als consums d'usos domèstics d'aquells municipis en què la suma de la població de dret, unida si s'escau a la ponderada de concentració estacional, siga inferior a 500 habitants.
Excepcionalment, el Govern valencià podrà estendre l'exempció a què fa referència el paràgraf anterior a aquells pobles, veïnats o altres nuclis de població separats a què fa referència la legislació de règim local la població de dret dels quals, unida si s'escau a la ponderada de concentració estacional, siga inferior a 500 habitants, en atenció a les seues especials característiques.
Article vint-i-tres. Usos industrials
1. S'entén per usos industrials els consums d'aigua realitzats des de locals utilitzats per efectuar qualsevol activitat comercial o industrial.
2. En els consums per usos industrials per a la determinació del, canon concret per a una empresa o grup d'empreses podran tenir-se en compte els criteris següents:
a) La incorporació ostensible de l'aigua als productes fabricats.
b) La càrrega contaminant que s'incorpore a l'aigua utilitzada.
c) La deducció corresponent a primes per pròpia depuració.
3. En els consums industrials la càrrega contaminant es podrà determinar d'acord amb les taules de contaminació per consideració aproximada que s'aproven per a cada tipus d'indústria o ram d'activitat, amb atenció als elements físics, químics i biològics que, previsiblement, continguen les seues aigües residuals, i també, si s'escau, a la dimensió de l'establiment.
L'administració podrà reclassificar una activitat industrial concreta quan la càrrega contaminant que aquesta incorpore a l'aigua utilitzada així ho aconselle.
4. Hauran de fixar-se primes de depuració a benefici dels industrials que justifiquen el muntatge i el funcionament eficaç dels corresponents dispositius a l'efecte d'aquesta llei. Per iniciativa de l'administració o a petició de l'interessat, la prima podrà determinar-se singularment mitjançant el mesurament al seu càrrec de la contaminació realment suprimida o evitada.
Article vint-i-quatre. Proveïments no mesurats per comptador
Per a la determinació del cànon en els proveïments d'aigua no mesurats per comptador ni facturats per empreses o entitats subministradores, procedents d'aigües subterrànies, superficials, instal·lacions de recollida de pluvials o similars, s'avaluarà el cabal en funció del consum domèstic o del ram d'activitat industrial, i, si s'escau, de la dimensió de l'empresa, d'acord amb la fórmula o fórmules que amb aquest fi s'hagen aprovat. No obstant això, d'ofici o a petició de l'usuari, es podrà implantar al seu càrrec un sistema de mesura directa de cabals per comptador.
Article vint-i-cinc. Fixació del cànon i modificacions
Les tarifes del cànon de sanejament es fixaran anualment en la Llei de Pressupostos de la Generalitat.
Les lleis de pressupostos podran modificar també aquells elements del cànon que siguen necessaris.
Article vint-i-sis. Meritació
1. El cànon de sanejament es meritarà pel consum d'aigua, i el seu pagament serà exigible alhora que les quotes corresponents al subministrament d'aigua.
Amb aquesta finalitat, en els rebuts que puguen els usuaris de les xarxes de proveïment d'aigua, haurà de figurar, sense perjudici d'altres components, el cànon de sanejament com a element diferenciat.
2. En el supòsit d'usuaris no sotmesos al pagament de tarifes per subministrament d'aigua, el pagament del cànon es realitzarà per la persona física o jurídica titular de l'aprofitament d'aigua, o propietària d'instal·lacions de recollida d'aigües pluvials o similars, mitjançant liquidacions periòdiques, en la forma que reglamentàriament es determine.
3. La Generalitat podrà comprovar i investigar les activitats que integren o condicionen el rendiment del cànon, com són el consum d'aigua, la facturació o la percepció d'aquest.
Article vint-i-set. Gestió recaptadora
1. La gestió recaptadora del cànon de sanejament correspon a la Generalitat, a través de l'Entitat Pública de Sanejament d'aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, i la seua percepció l'efectuaran les entitats subministradores d'aigua, les quals l'ingressaran a favor d'aquella en el termini d'un mes a comptar des del moment del cobrament.
Si no hi ha entitats subministradores d'aigua o en el cas d'usuaris que compten amb subministraments propis, el cobrament del cànon el realitzarà l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana o els organismes o entitats que es determinen.
2. La Generalitat podrà delegar la gestió recaptadora del cànon en empreses públiques o privades, o en consorcis i entitats locals afectades, especialment quan els citats consorcis o entitats gestionen les instal·lacions o, si s'escau, executen obres finançades d'acord amb aquesta llei.
3. En tot cas, correspon a la intervenció de la Generalitat la fiscalització de la gestió recaptadora en la forma en què s'establesca reglamentàriament.
4. En el supòsit que el cànon no siga satisfet, podrà utilitzar-se la via de constrenyiment per a la seua exacció.
DISPOSICIO ADDICIONAL
La Generalitat podrà establir acords amb els diferents organismes de Conca a fi d'adequar l'aplicació del cànon de vessament a què fa referència la legislació sobre aigües en aquells àmbits que pogueren veure's afectats pel règim econòmico-financer previst en aquesta llei.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Les tarifes del cànon de sanejament aplicables per a l'exercici de 1992 seran les següents.
Usos domèstics:
- Municipis de menys de 500 habitants.
- quota de servei (en pessetes per any): 0
- quota de consum (en pessetes per metre cúbic): 0
- Municipis entre 500 i 3.000 habitants.
- quota de servei (en pessetes per any): 1.200
- quota de consum (en pessetes per metre cúbic): 10
- Municipis entre 3.001 i 10.000 habitants.
- quota de servei (en pessetes per any): 1.600
- quota de consum (en pessetes per metre cúbic): 13
- Municipis entre 10.001 i 100.000 habitants.
- quota de servei (en pessetes per any): 2.000
- quota de consum (en pessetes per metre cúbic): 16
- Municipis de mes de 100.000 habitants.
- quota de servei (en pessetes per any): 2.200
- quota de consum (en pessetes per metre cúbic): 20
Usos industrials:
- quota de servei (en pessetes per any): 3.000
- quota de consum (en pessetes per metre cúbic): 25
L'exacció del cànon de sanejament per a l'exercici de 1992 es produirà en el moment en què el govern valencià així ho determine.
La quota de servei es podrà percebre en períodes inferiors a l'any.
Segona
S'estableix una bonificació del 50% sobre les quotes del cànon de sanejament per usos domèstics en aquells municipis que no disposen de sistemes de depuració en servei, en execució o amb projecte tècnic aprovat per la Generalitat.
Aquesta bonificació quedarà suprimida automàticament, en tots els casos, des del moment en què els municipis disposen d'un projecte de sistema de depuració aprovat tècnicament per la Generalitat.
Reglamentàriament es determinaran els municipis o àrees en què s'haurà d'aplicar aquesta bonificació.
Tercera
En el termini d'un any i per tal d'evitar la doble imposició, les entitats afectades procediran a adequar els cànons, taxes, preus públics recàrrecs de caràcter local existents en l'actualitat, i destinats al finançament efectiu de la gestió i explotació de les obres i instal·lacions a què es refereix la llei, de manera que la recaptació del cànon de sanejament porte aparellada simultàniament la reducció que corresponga en l'import dels esmentats instruments financers, i es garantiran les quantitats necessàries per a l'explotació efectiva de les instal·lacions d'evacuació i tractament d'aigües residuals de la seua titularitat.
Quarta
Queden exemptes del pagament del cànon de sanejament:
a) Els consums d'aigua efectuats per a sufocar incendis o per a regar parcs i jardins públics.
b) L'alimentació d'aigua a les fonts públiques ornamentals.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el Govern valencià per a dictar les disposicions necessàries en desplegament i execució d'aquesta llei.
Segona
En el termini de sis mesos, el Govern valencià aprovarà l'estatut de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües residuals de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, en el termini de sis mesos s'elaborarà un projecte de Pla Director de Sanejament i Depuració, del qual es donarà coneixement a les Corts Valencianes. Una vegada conegut per les Corts, el pla continuarà la seua tramitació conforme als criteris establerts en la llei.
Tercera
S'autoritza el Consell perquè adopte les mesures pressupostàries necessàries per a garantir la posada en funcionament de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana.
Quarta
Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
SIGNATURA
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 26 de març de 1992.
El President de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO

linea
Mapa web