Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 23/1995, de 6 de febrer, del Govern Valencià, pel qual aprova el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana i el Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 2463 de 06.03.1995) Ref. Base de dades 0506/1995

DECRET 23/1995, de 6 de febrer, del Govern Valencià, pel qual aprova el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana i el Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana.
La Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, atribueix a la Generalitat Valenciana la competència sobre la planificació del sistema viari. L'article 16 assenyala que l'ordenació d'aquest es farà amb el Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana. L'article 17 determina que el pla, l'aprovarà un decret del Govern Valencià, a proposta de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, la qual, prèviament, haurà posat a disposició de les entitats locals, la resta de conselleries i els organismes que es determine una avançament d'aquell a fi que es formulen les observacions o els suggeriments que es consideren convenients.
Una vegada complert formalment el I Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, durant els darrers mesos de 1993 i els primers de 1994 la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports elaborà l'Avanç del II Pla, que recull els objectius, els criteris generals, l'anàlisi de la xarxa de carreteres i les propostes d'actuació que ha de realitzar la Generalitat Valenciana en el període 1995/2002.
Així mateix, la conselleria conclogué l'elaboració del Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana a fi de tramitar-lo com a document annex del pla, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de la Llei de Carreteres.
El Govern Valencià, en la sessió del dia 21 de juny de 1994, quedà assabentat del contingut d'aquests documents. La Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, el setembre de 1994, obrí un període d'informació i participació pública de l'Avanç del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, un estudi d'impacte ambiental i el Catàleg del Sistema Viari, durant dos mesos, amb una sèrie d'anuncis publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en els butlletins oficials de les províncies de València, Alacant i Castelló, i en diversos diaris d'àmbit valencià.
Dins el procés formal de consulta institucional, les Corts Valencianes, per mitjà de la seua Comissió d'Obres Públiques i Transports, van analitzar el document el dia 24 d'octubre de 1994, sense que hi haja hagut cap pronunciament o resolució de caràcter general sobre aquest.
Això no obstant, la Comissió d'Obres Públiques i Transports de les Corts Valencianes va adoptar, en la sessió del dia 21 de novembre de 1994, la Resolució 225/III, per la qual demana l'estudi d'una comunicació per carretera entre els municipis de l'Orxa i Villalonga, amb la distància més curta entre les dues poblacions i sense que comporte la utilització del traçat de l'antiga via del ferrocarril d'Alcoi al port de Gandia, i també la seua inclusió en el Pla de Carreteres de la Generalitat Valenciana.
D'altra banda, com a conseqüència del període d'informació pública han presentat diversos documents d'al·legacions, informes o escrits, partits polítics amb representació parlamentària, el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, corporacions locals, institucions i departaments de l'administració, i també particulars i associacions ciutadanes, a partir dels quals s'ha arribat a les següents conclusions:
- És procedent mantenir la necessitat, la justificació, els objectius i els criteris de l'Avanç, les formulacions del qual continuen apareixent com a vàlides després de considerar les aportacions realitzades en el període d'informació pública.
- Diverses corporacions locals han demanat la inclusió d'actuacions en el pla, una part de les quals s'ha considerat d'interès de cara a la seua realització. Tanmateix, en la mesura que l'Avanç preveu entre les seues determinacions dos programes genèrics d'actuacions a concertar per la Generalitat Valenciana, tant en medi urbà com amb les diputacions provincials, no s'ha considerat necessari modificar-lo, atès que les actuacions es podran tirar endavant a mesura que se subscriguen els oportuns convenis entre la Generalitat Valenciana i les entitats corresponents. En qualsevol cas, en el desenvolupament de les actuacions objecte de conveni amb les entitats locals es prestarà especial atenció als aspectes relacionats amb vies ciclistes, vorals de vianants, transport col·lectiu, urbanització de la via i qualsevol altre aspecte específic del medi urbà.
- Des de la perspectiva de les actuacions concretes, s'ha produït un important qüestionament tant a nivell institucional com d'associacions privades i particulars, de la proposta efectuada per la Generalitat Valenciana d'enllaçar amb autovia l'Alcúdia i Tavernes de la Valldigna. Avaluades les al·legacions, s'ha decidit retirar de la programació del pla l'anomenada «autovia l'Alcúdia-Tavernes de la Valldigna» i substituir-la en el document definitiu del II Pla per dos actuacions noves, anomenades «variant de Guadassuar» i «accessos a Alzira i Carcaixent» -en el tram l'Alcúdia/Alzira-, i preveure una reserva de sòl per a la hipotètica execució d'una variant de Tavernes de la Valldigna.
- Així mateix, s'han plantejat opinions que es podrien relacionar amb els apartats anomenats «transport ferroviari» i «vianants i ciclistes», que demanen un paper més important del ferrocarril de rodalia i dels carrils de bicicleta. Ambdues demandes van molt en sintonia amb els criteris que estableix la Generalitat Valenciana en aquests apartats. En particular, la gran receptivitat registrada en les propostes de carrils de bicicleta fa necessari establir uns objectius més ambiciosos en aquest tipus d'actuacions. Així, els 200 quilòmetres previstos inicialment es converteixen en un mínim de 600 quilòmetres entre pistes exclusives i camins senyalitzats.
D'altra banda, entre la redacció de l'Avanç i el moment actual s'han produït una sèrie de circumstàncies que han variat alguns aspectes continguts inicialment en l'Avanç, cosa que requereix les modificacions oportunes en el document definitiu del II Pla de Carreteres.
- Així, en primer lloc, cal indicar que l'Avanç del Pla recollia un conjunt d'actuacions amb la denominació d'autovia, en coherència amb la Llei 25/1988, de Carreteres de l'Estat. Tanmateix, després de l'Avanç, s'ha aprovat el nou Reglament de Carreteres de l'Estat (Reial Decret 1812/1994) en el qual pràcticament s'assimila el concepte tècnic d'»autovia» al d'«autopista», seguint recomanacions de la Unió Europea a fi d'homologar les carreteres que constituesquen les xarxes transeuropees.
En aquest sentit, és evident que la vocació i la funcionalitat de la xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana és distinta a l'estatal. És per això que mantenir inalterada la denominació d'autovia en el II Pla de Carreteres, la Generalitat Valenciana estaria compromesa a seguir en tots els projectes qualificats així les ordres i les instruccions tècniques que en el futur vagen desenvolupant aquesta previsió del Reglament de Carreteres.
En la pràctica, alguns trams en els quals l'Avanç preveu l'augment de capacitat de la via podrien complir tots els requeriments que s'imposaran per a les autovies a partir de l'entrada en vigor del nou reglament. En canvi, en altres la millora de la capacitat d'un tram podria adoptar altres formes (bulevard, avinguda, etc.), després de contrastar les alternatives exclusivament geomètriques amb els criteris d'utilitat social, territorial i mediambiental.
Per aquesta raó s'ha considerat que mentre que en l'Avanç s'utilitzava un concepte diferent d'autovia que el que conté des de fa poc el nou reglament per a les carreteres de l'Estat, podia constituir un element de confusió fer servir la paraula «autovia» com a sinònim de «via d'alta capacitat», que és al que es refereix l'Avanç del II Pla. En conseqüència, en els apartats corresponents s'ha resolt canviar el terme «autovia» pel de «via de gran capacitat».
- En segon lloc, l'octubre de 1994 i el gener de 1995, la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, van subscriure sengles convenis per a la realització d'activitats d'interès comú en els itineraris Alcoi-Alacant i Almenara-Nules. Aquests convenis resulten molt importants des de la perspectiva de la col·laboració entre ambdues administracions en relació amb el sistema viari de la Comunitat Valenciana, i determinen una modificació de la distribució d'actuacions programada inicialment per l'Avanç en aquestes àrees, per la qual cosa procedeix efectuar les variacions i reajusts oportuns en el document definitiu.
Els reajusts produïts com a conseqüència de la nova distribució d'actuacions a partir dels convenis subscrits amb l'Estat, retirada de la programació de l'autovia l'Alcúdia-Tavernes de la Valldigna, inclusió de dues noves actuacions entre l'Alcúdia i Alzira, inclusió d'una comunicació per carretera de l'Orxa a Villalonga, i increment dels quilòmetres destinats a carril de bicicleta, han determinat una disminució global en les estimacions d'inversió inicialment realitzades.
Per tant, havent-se dut a terme els tràmits previstos en els articles 17.1 i 6.3 de la Llei 6/1991, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, i emesa la declaració d'impacte ambiental, en compliment de la Llei de la Generalitat 2/1989, de 3 de març, i el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, escau atorgar l'aprovació del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, i també el Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana.
Per tot això, a proposta del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 6 de febrer de 1995,
DECRETE:
Article primer. El II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana
U. S'aprova el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, amb les modificacions respecte de l'Avanç conegut pel Govern Valencià, en la sessió del 21 de juny de 1994, que es recull en l'annex I, posteriorment sotmès a informació pública, i objecte de declaració d'impacte ambiental d'1 de febrer de 1995, que es recull en l'annex II.
Dos. L'aprovació del Pla de Carreteres implica la seua utilitat pública en relació amb l'expropiació d'immobles, d'acord amb l'article 17.2 de la Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana.
Tres. El Govern Valencià encomana a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports que treballe durant 8 anys de cara a l'execució del pla, sense perjudici que seran els pressupostos de cada any els que determinaran les partides concretes que s'hi destinen.
Article segon. Catàleg del sistema viari de la Comunitat Valenciana
U. S'aprova el Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana, amb les modificacions respecte del document conegut pel Govern Valencià en la sessió del 21 de juny de 1994, posteriorment sotmés a informació pública, que es recullen en l'annex III.
Dos. La Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports actualitzarà anualment aquest catàleg i, amb la informació pública prèvia de les entitats locals afectades, el sotmetrà al Govern Valencià perquè l'aprove.
DISPOSICIó FINAL
Aquest decret vigirà des del dia en què es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 6 de febrer de 1995
El president de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
EUGENIO BURRIEL DE ORUETA
ANNEX I
Modificacions introduïdes en el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana respecte de l'Avanç conegut pel Govern Valencià en la sessió de 21 de juny de 1994 i posteriorment sotmès a informació pública.
1. Es modifiquen i reajusten els aspectes de l'Avanç que resulten afectats pels convenis subscrits entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, per a la realització d'actuacions en els itineraris d'interès comú Alcoi-Alacant (octubre 1994) i Almenara-Nules (gener 1995).
2. Se substitueix la denominació «autovia» per la de «via d'alta capacitat», com a conseqüència de la nova concepció que en relació amb les autovies recull el nou Reglament de Carreteres de l'Estat, aprovat pel Reial Decret 1812/1994, de 2 de setembre. En aquest sentit, es farà servir la denominació «autovia» amb l'abast que li atorga el reial decret esmentat.
3.a. Es retira del text i dels mapes d'actuacions principals continguts en l'Avanç l'anomenada «autovia l'Alcúdia-Tavernes de la Valldigna».
3.b. S'inclouen entre les actuacions principals del II Pla de Carreteres dues noves actuacions entre l'Alcúdia i Alzira, anomenades «variant de Guadassuar» i «accessos a Alzira i Carcaixent».
3.c. Es preveu una reserva de sòl en previsió de la hipotètica execució d'una variant de Tavernes de la Valldigna.
4. S'incorporen al II Pla de Carreteres les actuacions següents, encara no licitades, o licitades en el seu moment i que requereixen nova licitació:
- Gran via d'Alacant, tram 4, Mestre Alonso-Alonso Cano.
- Gran via d'Alacant, tram 5, Garbinet.
- Bèlgida-Ayelo de Rugat.
- Accessos a Tavernes de la Valldigna i Simat de la Valldigna.
5. S'inclou entre les actuacions principals del II Pla de Carreteres una comunicació entre l'Orxa i Villalonga, en els termes assenyalats per la Resolució 225/III, de 21 de novembre de 1994, de la Comissió d'Obres Públiques i Transports de les Corts Valencianes.
6. En el desenvolupament de les actuacions dels convenis amb les entitats locals es prestarà atenció especial als aspectes relacionats amb vies ciclistes, vorals de vianants, transport col·lectiu, urbanització de la via i qualssevol altres aspectes específics del medi urbà.
7. S'especifica en el Pla les principals actuacions que cal realitzar en carrils de bicicleta; es converteixen els 200 quilòmetres previstos inicialment en un mínim de 600 quilòmetres, entre pistes exclusives i camins senyalitzats.
ANNEX II
Declaració d'impacte ambiental
Vist l'expedient 237/94-AIA, referit a l'estudi d'impacte ambiental de l'Avanç del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, promogut per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Vist que, amb data de 29 d'agost de 1994, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports va trametre a la Conselleria de Medi Ambient el document d'Avanç del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, a fi que aquest organisme emetés un informe, de manera prèvia. La documentació tramesa per al seu estudi consta del document de síntesi del pla, el Catàleg del Sistema Viari i l'estudi d'impacte ambiental. El Govern Valencià, en la sessió de 21 de juliol de 1994, va donar la seua conformitat al projecte, i va acordar sotmetre'l a informació pública durant un termini de dos mesos.
Vist que l'estudi d'impacte ambiental del document d'Avanç del II Pla de Carreteres ha estat sotmès a un període de consultes institucionals i informació púbica, durant un termini de dos mesos, mitjançant anuncis de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, butlletins oficials de les províncies d'Alacant, Castelló i València i en diversos periòdics d'àmbit valencià.
Vist que durant el període d'informació pública s'han presentat nombroses al·legacions, les qual van ser trameses a la Conselleria de Medi Ambient per al seu estudi el dia 17 de gener de 1995. De la totalitat de les al·legacions presentades, un grup important fa incidència directa sobre aspectes ambientals. Els trets més destacats d'aquestes al·legacions poden resumir-se en els apartats següents:
- Al·legacions que critiquen el model d'infrastructures escollit pel II Pla de Carreteres, per considerar-lo perillós, problemàtic i poc potenciador d'altres formes de transport més respectuoses amb les persones i el medi ambient, o per no considerar com cal la transcendència que la xarxa de carreteres té com a element estructurador de l'ordenació territorial:
- EUPV-Alzira.
- Ajuntament d'Alzira.
- Acció Ecologista-Agró.
- EUPV-la Safor.
- Grup Parlamentari Popular de les Corts Valencianes.
- Los Verdes de la Ribera/Los Verdes del País Valenciano.
- Al·legacions que s'oposen a la duplicitat d'infrastructures, com succeeix amb les actuacions del MOPTMA que discorren paral·leles a l'autopista A-7, sol·licitant o no el rescat del peatge.
- EUPV-Alzira.
- PP Vall d'Uixó.
- Ajuntament de Benicarló.
- Acció Ecologista-Agró.
- EUPV-la Safor.
- Grup Parlamentari Popular de les Corts Valencianes.
- Los Verdes de la Ribera/Los Verdes del País Valenciano.
- Al·legacions que demanen la inclusió de determinades actuacions concretes en el II Pla de Carreteres, o que reivindiquen la millora de l'accessibilitat a determinades zones de la Comunitat Valenciana.
- Associació de Veïns Camp de Túria.
- Ajuntament de l'Eliana.
- PP de la Vall d'Uixó.
- Ajuntament de Benicarló
- PSPV-Vega Baja.
- Al·legacions que assenyalen la insuficiència i poca profunditat de l'estudi d'impacte ambiental, tant en general com pel que fa a aspectes concrets, com ara la despreocupació respecte dels problemes hidràulics que presenten els projectes plantejats en la conca del Xúquer, l'escassa atenció sobre les àrees urbanes.
- EUPV-Alzira.
- Ajuntament d'Alzira.
- Acció Ecologista-Agró.
- EUPV-la Safor.
- Los Verdes de la Ribera/Los Verdes del País Valenciano.
- Al·legacions sobre actuacions concretes:
- EUPV-Alzira, Ajuntament d'Alzira, Julia Rosell Sanchis, Ajuntament de Benifairó de la Valldigna i Los Verdes de la Ribera: demanen que no s'execute l'autovia Alzira-Tavernes de la Valldigna, o que es justifique de manera escaient la necessitat d'aquesta actuació. Igualment es proposen actuacions alternatives puntuals que eviten la necessitat de construir l'autovia.
- Ajuntament de Polinyà de Xúquer: apunta la necessitat de millorar els sistemes de drenatge en cas que es desdoble la carretera N-332, atenent a l'efecte de barrera per a les aigües que pot representar en cas de precipitacions torrencials.
- Ajuntament de Riola. No aprova el traçat del desdoblament de la N-332, variant de Sueca, per considerar necessària l'execució del pont proposat en el seu moment per l'ajuntament.
- Associació de Veïns Camp de Túria: al·lega respecte dels impactes sonors procedents de la C-234, i sol·licita accessos directes des d'aquesta al centre comercial pròxim.
- Ajuntaments d'Almiserat, Alfauir i Lloc Nou de Sant Jeroni: s'oposen a l'autovia Palma de Gandia-el Morquí, per considerar-la innecessària i per efectes sobre el medi agrícola i natural.
- EUPV-Burjassot i EUPV-Massamagrell: s'oposen a diversos projectes a executar en l'Horta Nord, per les afectacions sobre l'entorn urbà i l'horta. Proposen un model alternatiu, basat en el transport col·lectiu metropolità i en la potenciació dels passeigs, el ciclisme i la xarxa de camins rurals. L'Ajuntament de Burjassot presenta una al·legació que desestima l'al·legació de EUPV.
- Ajuntament d'Oliva: s'oposa a la variant de la N-332 perquè no s'ajusta al PGOU vigent, comporta impactes visuals i paisatgístics greus i representa una possible barrera per a l'evacuació de les aigües de pluja.
- Ajuntament de l'Eliana: proposa diverses actuacions per a millorar el trànsit en el terme i disminuir l'impacte sonor de la C-234.
- Col·lectiu ecologista la Balarma: demana que s'estudien alternatives per a la carretera C-320 al seu pas pel port de Fontanars dels Alforins.
- PSPV-Vega Baja: demana un estudi d'impacte minuciós per al desdoblament de la C-3321 Crevillente-Torrevieja, de manera que s'evite afectar a paratges protegits.
- Comissió Anti-autovia Alacant-Cartagena: demana que no es contruesca aquesta via per diverses raons.
- Eloísa Garabito Tomás, en representació de 16 particulars més, Pedro Evelio Pérez Azorín, Antonio Molina Jiménez i María Rosa i Antonia Belmar Tamayo: plantegen la disconformitat amb la ronda sud d'Elda i la variant de Monòver.
- Grup Parlamentari Popular de les Corts Valencianes: presenta diverses consideracions respecte a nombroses actuacions previstes en el Pla.
-Jesús Marco Pecharromán, Mariano Alvado Pérez, Asociación Cívica Marina Baixa i Associació de Veïns d'Altea: demanen la supressió del projecte de variant d'Altea, entre altres consideracions pels efectes ambientals que produiria.
La resta d'al·legacions presentades al document no s'esmenten en aquesta declaració perquè no incideixen sobre aspectes mediambientals.
Vist que dins el procés formal de consultes institucionals, les Corts Valencianes, a través de la Comissió d'Obres Públiques i Transports, van analitzar el document el dia 24 d'octubre de 1994, sense que s'hi produïssen pronunciaments o resolucions.
Vist que dins del període de consulta pública i institucional del document, s'han mantingut diverses reunions amb representants de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, a fi de comunicar-los els aspectes del document analitzat que, segons el criteri d'aquesta direcció general, resultaven més problemàtics des del punt de vista mediambiental.
Atès que, una vegada analitzat el contingut del document d'Avanç del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana i el corresponent estudi d'impacte ambiental, s'han de fer al respecte diverses consideracions de caràcter general:
Primer. Segons determina el Decret del Govern Valencià 162/1990, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental, el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana es troba sotmès al procediment de declaració d'impacte ambiental, ja que es tracta d'un pla d'acció territorial de caràcter sectorial. Tot i això, aquest fet no ha de significar en cap cas que les actuacions que s'hi proposen no s'hagen de sotmetre al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, com es justifica més avant i com recull la mateixa documentació del pla.
Segon. Per les característiques del document, l'Avanç del II Pla de Carreteres ha de considerar-se com una proposta marc d'actuacions que per l'escàs nivell de concreció que assoleix resulta molt difícil de valorar de manera detallada. Aquest fet condiciona que, malgrat la gran transcendència ambiental del pla, les observacions que puguen realitzar-se des de l'òptica mediambiental hagen de ser necessàriament inconcretes i, en la majoria dels casos, purament aproximatives, per la qual cosa s'ha de relegar a fases posteriors la valoració acurada dels efectes ambientals de cadascun dels projectes que s'hi proposen, sense que això signifique en cap cas avaluar, en la fase actual, els impactes previsibles de les diverses actuacions que s'hi proposen.
Tercer. En alguns casos, la documentació examinada inclou com a propostes del pla actuacions que bé es troben en curs d'execució, bé es troben en una fase de tramitació molt avançada, fins al punt que algunes d'elles tenen a hores d'ara la preceptiva declaració d'impacte ambiental emesa per aquesta direcció general. Aquestes actuacions són les següents:
1. Actuacions de la Generalitat Valenciana previstes en el II Pla de Carreteres que tenen declaració d'impacte ambiental, amb indicació de la data d'emissió d'aquesta i de la numeració -comarca i actuació- adoptada pel document de síntesi del pla:
1.7. Variant de Càlig, 13.10.93.
2.1 (part). Carretera Borriol-Betxí i accés a Castelló, 18.08.92.
2.1 (part). Autovia Castelló-la Pobla Tornesa, tram Borriol-la Pobla Tornesa, 18.10.94.
2.3 (part). Variant de Betxí (08.11.93)
2.4. Pont sobre el Millars (Onda), 03.05.93.
3.1. Carretera l'Alcudia de Veo-Algimia de Almonacid, 17.05.93.
3.2. Variant de Viver, 23.08.93.
3.3. Variant de Caudiel, 17.10.94.
4.2 (part). Variant de Losa del Obispo, 18.11.94.
7.1. Distribuïdor sud de València (Albal), 05.07.93.
7.4. Variant N-340 (Massamagrell i la Pobla de Farnals), 03.05.93.
8.3. Condicionament C-3322 (Chiva-Turís-Montroy), 03.11.94.
8.7. Variant d'Algemesí, carretera C-3320, 29.07.94.
8.9. Millora connexió C-3322/Alzira (24.11.93).
9.2. Variant Castelló de Rugat i Montichelvo, 03.05.93.
9.9. Ronda oest d'Ontinyent, 24.06.94.
10.1 (part). Variant de Tavernes de la Valldigna, 29.09.94.
12.3. Condicionament C-3313 (Alcoi), 25.05.93.
13.2. Ronda sud d'Elda i Variant de Monòver, 03.05.93.
14.1 (part). Autovia Alacant-Alcoi, tram Alacant-Sant Vicent del Raspeig, 28.07.94.
14.9 (part). Pont de la Ronda nord d'Elx, 04.05.94.
15.2. Carretera Rojales-Guardamar, 04.02.94.
15.6. Variant de Benejúzar, 28.09.94.
2. Actuacions de la Generalitat Valenciana previstes en el II Pla de Carreteres la declaració d'impacte ambiental de les quals es troba en tramitació actualment, amb indicació de la numeració -comarca i actuació- adoptada pel document de síntesi del pla:
1.2. Condicionament CS-840, Morella-Zorita del Maestrazgo.
2.1 (part). Autovia Castelló-la Pobla Tornesa, C-238.
2.3 (part). Variant d'Almenara.
2.3 (part). Variant de Villavieja.
2.5. Carretera CS-V-2001 i biela Betxí-Borriol.
2.17. Variant de Vilafamés.
4.2 (part). Condicionament carretera Losa del Obispo-Chelva.
4.5. Ronda d'Olocau, V-603 i V-604.
4.6. Condicionament de la V-504 entre Bétera i Olocau.
7.15. Millora de seguretat vial València-el Perelló, accés al Palmar i carril de bicicleta València-el Saler.
8.2. Desdoblament Sueca-les Palmeretes.
8.5. Desdoblament C-3322 (Catadau-Llombai).
8.11. Variant de Pobla Llarga, C-3320.
8.16. Nou pont sobre el Xúquer (Cullera).
9.1. Autovia Canals-Agullent.
12.1. Autovia Alcoi-Alacant i Ibi-Villena.
15.3. Variant sud d'Almoradí.
15.5. Variant de San Fulgencio.
Aquestes actuacions no seran incloses en la valoració efectuada en la present declaració d'impacte ambiental.
Quart. Una dificultat afegida a l'anàlisi de la documentació de l'Avanç del II Pla de Carreteres es refereix a les diferents competències que s'apliquen a les propostes del Pla, segons es tracte d'actuacions a desenvolupar per part de la Generalitat Valenciana o pel Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient. Aquest fet és especialment rellevant a efectes d'impacte ambiental atenent a les diferències que hi existeixen al respecte entre la legislació d'impacte ambiental estatal i valenciana, sense entrar a valorar la diferent competència per a l'emissió de la preceptiva declaració d'impacte ambiental segons es tracte de projectes a executar pel MOPTMA o per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
Segons el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989. de 3 de març, d'Impacte Ambiental, es troba sotmesa al tràmit de declaració d'impacte ambiental la construcció d'autopistes, autovies, carreteres, vies públiques o privades de comunicació i línies de ferrocarril de nova planta l'itinerari de les quals es realitze íntegrament en el territori de la Comunitat Valenciana. Igualment, l'esmentat decret sotmet al tràmit d'estimació d'impacte ambiental les actuacions en matèria de vies de comunicació, exceptuades les de conservació i manteniment, per a les quals s'exigesca informació pública en la seua legislació sectorial. Per la seua banda, el Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'Avaluació d'Impacte Ambiental -legislació estatal en la matèria-, sotmet a avaluació d'impacte ambiental la construcció d'autovies i autopistes que comporten traçat nou, entenent com a tals les definides així en la Llei de Carreteres. En conseqüència, cal concloure que la legislació valenciana permet un major control ambiental sobre les actuacions en matèria de carreteres a través del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, mentre que l'aplicació de la legislació estatal en la matèria provoca que actuacions notablement impactants no es troben sotmeses a aquest tràmit perquè no es tracta de projectes recollits en aquesta legislació i assimilables a autopistes o autovies. En qualsevol cas, aquesta declaració no es limitarà a analitzar els efectes previsibles de les actuacions a executar per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, sinó que es refereix a la totalitat de les actuacions, ja que entre algunes de les que presenten una major problemàtica ambiental figuren projectes que haurà d'executar el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient a proposta de la Generalitat Valenciana.
Cinquè. Igual que en el cas d'actuacions a executar per part de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, no s'hi farà referència en aquesta declaració a aquelles actuacions del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient que han estat informades amb anterioritat per la Conselleria de Medi Ambient. Aquestes actuacions, amb indicació de la data d'emissió de l'informe i de la numeració -comarca i actuació- adoptada pel document de síntesi del pla, són les següents:
1.21. Condicionament N-232, Vinaròs-Xert, 14.01.92.
1.22 (part). Condicionament N-232, Xert-Morella, tram II (la Jana-Venta de l'Aire), 26.01.95.
1.22 (part). Condicionament N-232, Xert-Morella, tram III (Venta de l'Aire-Morella), 16.01.95.
2.24 (part). Variant de Nules, 11.10.91/21.02.94.
3.21. Autovia Llevant-Aragó, tram Sagunt-Teruel, 12.09.90.
5.21. Autovia València-Madrid, tram Requena-Caudete de las Fuentes, 03.04.91.
5.22. Autovia València-Madrid, tram Minglanilla-Caudete de las Fuentes, 04.12.89/16-.09.93/09.12.93.
5.23. Autovia València-Madrid, variant d'Utiel, 05.07.93.
5.25. Variant d'Ayora, 15.03.94.
6.21 (part). Autovia Sagunt-Barracas, variant de Gilet i variant de Soneja, 25.04.91.
6.23 (part). Variant de Sagunt, 09.08.94.
8.23 (part). Variant de Sueca, N-332 15.06.92.
9.21 (part). N-340, tram Almansa-l'Alcúdia de Crespins, 26.01.93.
9.21 (part). Variant de Moixent, N-430, 19.07.91.
9.23. Accés a Xàtiva, 23.05.91.
11.21. Variant d'Ondara, N-332, 27.03.91.
11.23. Variant de Benissa, N-332, 15.11.90.
11.24. Variant d'Altea, N-332, 15.11.90.
11.25 (part). Variant de la Vila Joiosa, 23.01.92.
12.4. Variant d'Alcoi, N-340, 09.05.94.
12.21. Variant de Cocentaina, N-340, 03.06.91.
12.22. Desdoblament N-340, tram barranc de la Batalla (Alcoi a A-210), en curs.
14.21. Accés al Port d'Alacant, 23.05.91.
14.23. Variant de Xixona, N-340, 25.04.91.
Atès que, d'ençà de l'entrada en vigor de la legislació valenciana d'impacte ambiental, aquesta és la primera vegada que un pla de carreteres se sotmet al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. S'ha de destacar, per tant, la falta de precedents al respecte, amb les consegüents dificultats que això comporta sobretot a l'hora d'adoptar una metodologia coherent per a valorar els efectes ambientals d'un document tan ampli.
Atès que, malgrat la dificultat de realitzar l'estudi d'impacte ambiental d'un document com aquest (en especial si es tracta d'aplicar les metodologies que habitualment s'utilitzen per a la valoració de projectes més específics), s'ha de dir que l'estudi d'impacte ambiental que acompanya el II Pla de Carreteres resulta excessivament genèric i inconcret, fins i tot tenint en compte el caràcter general del document que s'analitza. En aquest sentit, no s'ha efectuat una valoració escaient dels efectes ambientals del Pla (tant en la fase de construcció de les infrastructures que s'hi proposen, com en la fase de funcionament), sinó que s'ha partit d'una sèrie de premisses no sempre suficientment justificades per a acabar concloent que el pla no té efectes negatius des del punt de vista ambiental. L'objectiu fonamental de l'estudi d'impacte ambiental no hauria de ser, en cap cas, justificar la bondat ambiental del pla que es proposa, sinó que hauria de servir per a matisar els projectes que es proposen i, en el seu cas, modificar i, fins i tot, descartar-ne aquells per als quals l'impacte previsible no resulte acceptable. En aquest sentit, s'ha de destacar que l'avaluació dels impactes a un nivell global presenta, malgrat les dificultats metodològiques abans al·ludides, l'innegable avantatge que la introducció de variacions de traçats o projectes a causa d'exigències ambientals no crea grans disfuncions inversores o de terminis d'execució, tenint en compte que la redacció dels projectes definitius encara no s'hauria d'haver iniciat.
Atès que les actuacions proposades a les àrees metropolitanes més importants (entenent com a tals les àrees urbanes i periurbanes de Castelló, València i Alacant-Elx) requereixen, des de l'òptica mediambiental, un tractament específic o, almenys, diferenciat respecte de la resta d'actuacions. Les esmentades àrees presenten una elevada ocupació del sòl, tant pels assentaments urbans com per les necessàries infrastructures de comunicació entre aquells; la situació territorial d'aquestes àrees, enclavades en la franja litoral de la Comunitat Valenciana, n'agreuja la problemàtica, per tal com es disposen les infrastructures territorials en forma de cinturons concèntrics que aïllen progressivament les àrees urbanes dels hàbitats rurals i naturals situats cap a l'interior. Com a conseqüència, es produeixen una sèrie d'impactes sinèrgics, de difícil valoració, però que poden arribar a afectar àrees territorialment molt allunyades del punt concret on es produeix l'actuació.
D'altra banda, la població humana que s'assenta en aquestes àrees pateix de manera creixent els efectes derivats de l'augment del trànsit, efectes que entren de ple en la necessària valoració dels impactes ambientals. Es per això que, amb caràcter general, i atès que es tracta d'actuacions que discorren per àrees densament poblades i sovint d'alt valor agrícola, l'avaluació dels impactes haurà de considerar les mesures correctores específiques que hauran d'aplicar-se per a evitar, o almenys disminuir, l'afectació sobre la població, el patrimoni cultural i el medi sòcio-econòmic.
Atès que la justificació de moltes de les actuacions proposades és el resultat d'un procés multicriteri en el qual intervenen aspectes com ara la intensitat de trànsit actual i futura, les necessitats de vertebració del territori, la millora d'accessibilitat a determinades zones, l'índex de sinistralitat, etc. El fet que aquests aspectes no hagen estat valorats detalladament en el document examinat dificulta al seu torn la valoració dels diferents projectes, en el sentit de la necessària confrontació dels beneficis obtinguts de l'execució de les actuacions, segons els criteris que es persegueixen, amb la problemàtica ambiental que provocarien.
Atès que, com s'ha indicat anteriorment, l'anàlisi de la conflictivitat mediambiental de les propostes del II Pla de Carreteres s'ha hagut de realitzar basant-se en la informació actualment disponible al respecte, tant pel que fa als projectes constructius com a les característiques físiques i ecològiques de les àrees potencialment afectades. Es tracta, per tant, d'una valoració provisional que haurà de completar-se o matisar-se quan hi haja la informació necessària per a cadascun dels projectes. Tenint en compte que l'impacte que produirà una actuació qualsevol es trobarà generalment en funció de les característiques constructives del projecte i de l'alternativa de traçat que finalment es trie, aquesta declaració ha optat per efectuar una classificació de les actuacions proposades en l'Avanç del II Pla en relació amb l'impacte ambiental previsible que produirien en el cas de desenvolupar-se sense l'adopció de cap mesura correctora.
Atès que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprèn de l'article cinquè de la Llei d'Impacte Ambiental i els articles concordants del reglament.
Atès que en l'expedient s'han complert els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions aplicables.
Atès que l'article cinquè de la Llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan mediambiental, la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei.
Atès que el Decret 182/1992, de 10 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la Declaració d'Impacte Ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Classificar, només als efectes ambientals i amb el nivell de concreció del document examinat, les actuacions previstes en l'Avanç del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, promogut per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, segons s'especifica a continuació.
Aquesta classificació s'ha realitzat basant-se en la informació actualment disponible al respecte, tant pel que fa als projectes constructius concrets com a les característiques físiques i ecològiques de les àrees potencialment afectades. La jerarquització de les diferents actuacions ha tingut en compte els següents criteris:
1. Afectació directa o indirecta sobre espais naturals protegits.
2. Afectació directa o indirecta sobre espais naturals d'especial interès, catalogats i/o en vies de protecció.
3. Efectes sobre corredors ambientals d'especial rellevància.
4. Risc de produir impactes paisatgístics importants.
5. Presència en la zona d'actuació d'espècies animals o vegetals protegides o d'especial interès.
6. Projecte de desdoblament o autovia.
En l'annex d'aquesta declaració hi ha la totalitat de les actuacions considerades, amb indicació dels criteris anteriorment esmentats que resulten afectats per cadascuna d'elles.
A. Actuacions amb un impacte previsible crític. Propostes no justificables des del punt de vista ambiental per a les quals, en principi, no resulta possible establir alternatives que produesquen un menor impacte.
14.10. Millora de la seguretat vial San Fulgencio-Elx (Generalitat Valenciana). Actuació que presenta específicament un impacte ambiental crític, per tal com travessa el Parc Natural del Fondó d'Elx, precisament a l'extrem que serveix de nexe de connexió amb el Parc Natural de les Salines de Santa Pola. S'haurà de replantejar l'actuació proposada -en especial pel que fa a la millora de la seguretat vial en el tram- per a evitar l'afectació al parc natural.
15.1. Desdoblament Benijófar-Torrevieja (Generalitat Valenciana). De manera anàloga a l'actuació anterior, es tracta d'un desdoblament que travessaria el Parc Natural de la Mata-Torrevieja, afectant a un corredor ambiental de gran importància malgrat la presència actual de diversos impactes greus derivats d'activitats urbanístiques.
B. Actuacions amb un impacte previsible greu. Propostes l'impacte ambiental previsible de les quals, tot i ser molt elevat, pot corregir-se a valors assumibles mitjançant l'adopció de mesures correctores importants o l'elecció de traçats alternatius als proposats en el document del II Pla.
1.3. Zorita del Maestrazgo-límit provincial (Generalitat Valenciana). El trajecte més probable resseguiria la vall del riu Bergantes, en la qual apareixen diversos trams conflictius, en especial pel que fa a la rodalia de la Balma (on es troben poblacions de Petrocoptis pardoi, espècie vegetal endèmica i en perill d'extinció).
Igualment, s'ha de considerar -especialment en la fase de construcció- la possible afectació sobre el riu Bergantes, un dels millor conservats de la Comunitat Valenciana, en el qual apareixen comunitats faunístiques de gran interès. La vall del riu actua en part com a corredor entre l'espai natural de la Tinença de Benifassà-els Ports de Morella, d'una banda, i el sector nord-occidental de la província, fins al massís del Penyagolosa.
1.9. Peníscola-Benicarló (Generalitat Valenciana). L'establiment d'un traçat alternatiu a l'actual carretera litoral entre Peníscola i Benicarló pot afectar de manera molt greu l'espai natural de la Marjal de Peníscola si, en lloc de traçar-se una alternativa que vorege la marjal per l'oest -amb el necessari establiment de mesures que disminuesquen l'efecte d'aïllament-, es travessa part de la marjal pel seu extrem est. La Marjal o Prat de Peníscola és un dels últims exemples valencians de zona humida que encara manté un grau acceptable de bio-diversitat i un estat de conservació escaient. Malgrat les agressions patides, la zona està considerada com un important reducte de poblacions de ciprinodòntids endèmics, i s'hi estan desenvolupant experiències per a la creació d'un àrea de reserva de samaruc (Valencia hispanica).
5.26. Variant de Cofrentes, N-330 (MOPTMA). La presència del volcà de Cofrentes i d'altres afloraments volcànics confereixen a la zona una especial singularitat geològica. Els afloraments d'algeps alberguen ensopegalls endèmics (com ara Limonium cofrentanum o L. sucronicum). El valor cultural i paisatgístic de la zona es veu reflectit en el balneari d'Hervideros, la confluència del Cabriol amb el Xúquer, el castell de Cofrentes, etc. La fragilitat de la zona fa qua siga difícil establir solucions, tant pel que fa a l'estudi d'alternatives com respecte a les mesures correctores que caldrà adoptar-hi.
8.1. Autovia l'Alcúdia-Tavernes de la Valldigna (Generalitat Valenciana). Tot i que l'actuació transcorre per terrenys majoritàriament cultivats, la Vall d'Aigües Vives representa un corredor ambiental de gran importància ja que vincula les serres de Corbera-les Agulles-la Murta, al nord, amb el massís del Montdúver-Marxuquera al sud. Per aquesta raó és previsible un efecte negatiu d'aïllament de les àrees muntanyenques esmentades, aspecte que haurà de considerar-se a l'hora de dimensionar la capacitat de la via i ser objecte de fortes mesures correctores.
8.22. Variant de Sollana i el Romaní/8.23. Desdoblament Sollana-Sueca (MOPTMA). Malgrat la importància estratègica de l'actuació (en el sentit de disminuir la sobrecàrrega de trànsit sobre la carretera Natzaret-Oliva), part d'aquesta discorre per l'interior del Parc Natural de l'Albufera, a més d'afectar una superfície important d'arrossar, hàbitat imprescindible per a preservar les característiques ecològiques del llac.
10.2. Autovia Gandia-el Morquí (Generalitat Valenciana). Com en el cas de l'actuació 8.1, la vall que separa les serres de Montdúver-Marxuquera i Ador-la Cuta actua com a corredor ambiental entre ambdues, per la qual cosa el traçat previsible representaria un important efecte barrera que haurà d'evitar-se mitjançant l'adopció de mesures correctores o de traçat.
10.21. Variant de Gandia/ 10.22. Variant d'Oliva/ 10.23. desdoblament de calçada N-332, tram Tavernes de la Valldigna-Gandia (MOPTMA). Conjunt d'actuacions que representen un impacte territorial molt elevat tenint en compte les característiques actuals de l'àrea afectada. A més a més, el traçat que s'adopte per a les diferents propostes pot afectar zones d'elevat interès natural, com els contraforts del massís del Montdúver i algunes àrees de la Marjal de Xeresa-Xeraco, a més dels notables efectes sinèrgics que s'hi derivarien de la multiplicació d'infrastructures en un àrea territorial molt reduïda. Davant la dificultat d'establir mesures correctores efectives, cal fer un estudi acurat d'alternatives que justifique la solució adoptada finalment.
14.8. Nova Carretera Elx-Santa Pola (Generalitat Valenciana)/. 14.24. Nova via Alacant-Elx, Camí Vell d'Elx/14.26. Ronda sud i est d'Elx/14.28. Desdoblament N-338, Accés a l'aeroport de l'Altet (MOPTMA). La multiplicació de vies de comunicació en una àrea com aquesta amb una densa xarxa viària, fortes pressions urbanístiques i elements ambientals d'interès singular (com ara el Palmerar d'Elx, Clot de Galvany, salines i dunes de l'Altet, parcs naturals de les Salines de Santa Pola i Fondo d'Elx, etc.) representa un problema de primera magnitud. Per aquesta raó, les actuacions sobre la xarxa viària del triangle Alacant-Elx-Santa Pola haurien de mamprendre's a partir d'un estudi global que considerés tant les necessitats de comunicació actuals i futures de la zona com els efectes ambientals que s'hi produirien sobre el complex d'ecosistemes d'elevat interès que s'hi presenten, de manera que se'n garantesca en qualsevol cas la preservació efectiva.
14.29. Desdoblament N-332, tram Alacant-Santa Pola (MOPTMA). Actuació molt problemàtica, tant pels efectes directes (afectació dels espais naturals de les Salines de l'Altet, Clot de Galvany i cap de Santa Pola), com indirectes (pot implicar un augment de trànsit en el tram de la N-332 immediatament anterior al Parc Natural de les Salines de Santa Pola). Com s'ha indicat al cas de les propostes 14.8, 14.24, 14.26 i 14.28, és necessari un acurat estudi d'alternatives per a compatibilitzar el desenvolupament de la zona amb la preservació de les seues característiques ambientals més rellevants.
15.21. Autovia Crevillente-Cartagena (MOPTMA). A més d'incidir negativament sobre zones de valor agrícola, el seu traçat pot afectar diverses àrees ambientalment importants pel seu paper de corredors ambientals entre els espais naturals interiors i els litorals.
15.22. Desdoblament N-332, tram Guardamar-Torrevieja (MOPTMA). Tot i que el tram de sistema dunar de Guardamar situat al sud de la desembocadura del Segura es troba més degradat que el tram nord, s'hi conserven característiques ambientals destacables. D'altra banda, aquest tram sud actua com a corredor ambiental entre les dunes de Guardamar i el Parc Natural de les Salines de la Mata-Torrevieja, per la qual cosa s'haurien d'adoptar mesures correctores importants.
C. Actuacions amb un impacte previsible notable. Propostes l'impacte ambiental de les quals és susceptible de corregir-se fins a nivells mínims mitjançant l'adopció de mesures correctores específiques:
2.19. Atzeneta del Maestrat-Vistabella-límit provincial (Generalitat Valenciana). Tot i que es desconeixen les característiques concretes de l'actuació, el trajecte travessa algunes àrees de gran valor ambiental i elevada fragilitat paisatgística que hauran de ser objecte d'una consideració especial.
3.5. Lucena del Cid-Cortes de Arenoso/ 3.6. Argelita-Castillo de Villamalefa/ 3.7. San Vicente-Villahermosa, CS-862 (Generalitat Valenciana). Conjunt d'actuacions que poden resultar especialment conflictives atenent a les característiques topogràfiques i ecològiques de la zona, que li confereixen una elevada fragilitat. Inclús en el cas que es tracte d'actuacions puntuals, caldrà establir mesures correctores importants.
3.8. Canales-SacaÑet-Alcublas (Generalitat): travessa àrees d'elevat valor ecològic, tant pel paper de corredor entre la Serra Calderona i l'Alt Palància, com per la presència proba-ble de savina albar (Juniperus thurifera) i altres espècies d'interès. Igualment, s'haurà de considerar l'interès geològic d'alguns trams.
3.9. Altura-Gátova-Marines (Generalitat): actuació que transcorre per l'interior de l'àrea de la serra Calderona, espai natural en vies de protecció, tot i que no sembla afectar les zones més sensibles de la serra.
4.3. Titaguas-Aras de Alpuente-límit provincial (Generalitat Valenciana). L'actuació travessa l'espai natural classificat de l'Alt Túria. A més, l'abrupta orografia de la zona pot tenir com a resultat impactes paisatgístics notables que hauran de corregir-se.
4.9. Aras de Alpuente-Arcos de las Salinas (Generalitat Valenciana). A més d'afectar el corredor ambiental que uneix les àrees naturals de l'Alt Túria i l'Alt Palància, en el seu últim tram pot afectar poblacions de savina albar (Juniperus thurifera).
5.2. Ayora-Carcelén (Generalitat Valenciana). La carretera travessa les serres de Boquerón i Palomeras, espai natural considerat com a llindar bio-geogràfic entre València i la Manxa i en el qual apareixen nombroses singularitats botàniques que cal preservar.
5.4. Cofrentes-Balsa de Ves (Generalitat Valenciana). Afecta el corredor ambiental que uneix els espais dels meandres del Cabriel, la serra de Martés i la serra del Boquerón, amb la presència de nombrosos endemismes botànics i comunitats faunístiques ben conservades.
5.27. Condicionament N-330, tram Ayora-Almansa (MOPTMA). L'actuació travessa el corredor entre les serres d'Enguera i el Mugrón. En alguns punts del recorregut hi ha una xarxa de petites basses, amb importants poblacions d'amfibis i rèptils, que hauran de considerar-se explícitament en el projecte.
9.5. Castelló de Rugat-Beniarrés (Generalitat Valenciana). El tram corresponent al port de Salem, a més d'enclavar-se al si de l'espai natural de la serra de Benicadell, presenta una forta orografia, la qual cosa requerirà l'adopció de mesures correctores sobre l'impacte paisatgístic.
9.21. Autovia Canals-Almansa (MOPTMA). Travessa l'ampli corredor de la vall del Canyoles-la Costera, el qual uneix les serres de Navalón i Enguera -i en general, les grans serralades de l'interior valencià- amb la Serra Grossa i, a través d'aquesta, les serres del nord d'Alacant. Caldrà establir mesures correctores al respecte, en especial a l'altura dels termes municipals de Moixent i Vallada.
11.6. Callosa d'En Sarrià-Guadalest, C-3313 (Generalitat Valenciana). Travessa zones que poden considerar-se molt sensibles, per la qual cosa s'hauran d'establir mesures correctores importants. D'altra banda, haurà de considerar-se el possible efecte barrera, ja que afecten àrees que actuen com a importants corredors ambientals entre les serres d'Aitana i Serrella-l'Aixortà.
11.22. Variant de Gata de Gorgos/ 11.25.Desdoblament de la N-332, tram Benidorm-el Campello (MOPTMA). Les actuacions previstes, junt a la resta de variants i desdoblaments projectats per a la N-332 en les Marines, representen una superposició d'infrastructures que produeixen un notable efecte barrera, a més d'impactes importants sobre sòls d'interès agrícola, cursos fluvials i barrancs (rius Girona, Gorgos, Algar i Amadorio i, molt especialment, el barranc del Mascarat), corredors ambientals (com el corredor que uneix les valls d'Ebo i Laguar amb el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva), etc. Tot i que els impactes aïllats de cada actuació poden considerar-se notables -amb l'excepció de l'esmentat pas pel Barranc del Mascarat i els contraforts de la Serra Bèrnia, que caldria qualificar de molt greu-, s'haurien d'estudiar alternatives globals i establir-hi mesures correctores importants.
Segon
Per a cadascun dels tres grups d'actuacions anteriorment esmentats, s'hauran d'aplicar les següents mesures:
A. Actuacions amb un impacte previsible crític. La impossibilitat actual d'establir alternatives de traçat aconsella evitar per complet l'actuació, sense menyscapte de les actuacions necessàries per a garantir-hi la seguretat vial.
B. Actuacions amb un impacte previsible greu. L'estudi d'impacte ambiental que es redacte al seu moment per a cada actuació haurà de preveure un profund estudi d'alternatives, de manera que sempre que siga possible s'evite l'afectació sobre els elements ambientals esmentats en l'apartat anterior per a cadascuna de les actuacions. Atenent a la necessitat previsible d'adoptar mesures correctores importants o molt importants, l'esmentat estudi d'alternatives haurà de valorar-les econòmicament, de manera que representen un factor rellevant a l'hora de triar l'alternativa més convenient.
C. Actuacions amb un impacte previsible notable: l'estudi d'impacte ambiental haurà de recollir les mesures correctores necessàries per a reduir l'impacte ambiental a valors assumibles, amb la valoració econòmica d'aquestes.
La resta de les actuacions previstes en el II Pla de Carreteres i que no han estat analitzades específicament en l'apartat primer d'aquesta declaració hauran de contenir en el preceptiu estudi d'impacte ambiental les determinacions necessàries per a permetre una valoració escaient dels efectes am-bientals, segons determina la legislació d'impacte ambiental que els siga aplicable.
Tercer
Els estudis d'impacte ambiental que es redacten per a les actuacions previstes en el Document d'Avanç del II Pla de Carreteres per a les àrees metropolitanes de Castelló, València i Alacant-Elx tindran en compte necessàriament els següents aspectes:
- Valoració integrada del conjunt d'actuacions que es preveuen per a l'àrea, de manera que s'analitze conjuntament la necessitat de l'actuació i els efectes sinèrgics que puga produir.
- Efectes esperables de l'execució de les infrastructures proposades sobre la dinàmica urbanística del territori de què es tracte, així com sobre les zones litorals d'interès ambiental que puguen veure's afectades directament o indirectament.
- Mesures correctores específiques per a evitar les afectacions sobre la població, el patrimoni cultural i el medi sòcio-econòmic.
Quart
1. Sense menyscapte d'allò que s'assenyala el punt 8.a) de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports haurà de sotmetre cadascuna de les actuacions proposades en el document d'Avanç del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, amb l'excepció de les de conservació i manteniment, al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, sense que la present declaració puga substituir en cap cas la preceptiva declaració o estimació que haurà de dictar-se al seu dia per a cadascuna de les actuacions.
2. Pel que fa a les actuacions previstes en el document d'Avanç del II Pla de Carreteres a executar pel Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, la Generalitat Valenciana proposarà que almenys aquelles actuacions que s'han considerat en l'apartat 1.1 d'aquesta declaració siguen objecte d'una declaració d'impacte ambiental específica. Igualment, la Generalitat Valenciana proposarà al Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient que s'efectue una consulta a la Conselleria de Medi Ambient al respecte dels efectes ambientals de la totalitat de les actuacions a desenvolupar pel ministeri.
Cinquè
Amb caràcter general, i sense menyscapte d'allò que assenyala la legislació vigent (Decret 162/1990, Reglament de la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental, així com el Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'Avaluació d'Impacte Ambiental) sobre el contingut dels estudis d'impacte ambiental, els esmentats estudis que es redacten per a cadascuna de les actuacions previstes en el document d'Avanç del II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, amb independència de la seua titularitat autonòmica o estatal, hauran d'incorporar les següents consideracions i mesures correctores:
- La valoració a gran escala de l'impacte de les actuacions que es proposen haurà de prestar especial atenció als efectes sobre els corredors ambientals -incloent-hi els corredors fluvials-, com a àrees que connecten els diferents espais naturals. Aquests corredors són sovint molt més sensibles que els esmentats espais, ja que solen correspondre a àrees favorables a l'ocupació humana i al traçat d'infrastructures lineals. Per tant, aquests corredors i la seua importància relativa han de tenir una consideració bàsica per a l'establiment de les possibles alternatives de traçat.
- Els estudis d'impacte ambiental hauran d'incloure la justificació detallada dels projectes proposats i la valoració de la inversió a efectuar. Respecte d'això, s'evitaran les justificacions genèriques, de manera que cadascuna de les actuacions que es proposen resulten degudament justificades des del punt de vista tècnic, territorial i ambiental.
- Els materials de rebliment que siguen necessaris per a l'execució dels projectes, i que no provinguen de les excavacions de les mateixes obres, s'obtindran de pedreres existents i legalment autoritzades, la llista de les quals s'inclourà en el seu cas en l'estudi d'impacte ambiental. En cap cas es permetrà l'obtenció de materials de préstec en altres àrees, siga el que siga el volum necessari, si aquestes no tenen la consideració de pedreres legals en explotació. Si per qualsevol causa fóra inevitable l'obertura de noves pedreres o l'explotació de pedreres actualment abandonades, aquestes hauran de tenir els preceptius permisos legals per a la seua explotació i restauració, incloent-hi la declaració d'impacte ambiental favorable emesa per la Conselleria de Medi Ambient.
- Igualment, els materials inerts derivats de les obres que no hi siguen reutilitzats hauran de ser dipositats en abocadors de residus inerts identificats i legalitzats com cal. En el cas que calga habilitar un abocador per a aquesta finalitat, s'haurà de sotmetre aquest al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
- Les instal·lacions auxiliars necessàries per a l'execució de les obres se situaran, sempre que siga possible, en terrenys de cultiu o desproveïts de vegetació natural. Així mateix, s'evitarà la ubicació d'aquestes instal·lacions junt al llit de rius i barrancs, a fi d'evitar abocaments accidentals de substàncies contaminants. La ubicació d'aquestes instal·lacions, així com dels camins i accessos auxiliars que fóra necessari executar, haurà de ser objecte de valoració detallada en el corresponent estudi d'impacte ambiental.
- Sens menyscapte d'allò que determine la legislació sectorial al respecte, la restitució dels serveis afectats per les obres de l'actuació de què es tracte haurà de tenir en compte l'eventual existència de vies pecuàries. La reposició d'aquestes vies haurà de considerar el manteniment de les seues característiques legals, i garantir-ne la funcionalitat a tots els efectes.
- A fi d'evitar al màxim les molèsties sobre la fauna, els projectes constructius establiran les limitacions temporals necessàries per a l'execució de les obres en zones considerades com a especialment sensibles respecte d'això.
- Totes les obres de fàbrica que creuen la traça de les carreteres, en especial quan aquestes discórreguen per àrees de vegetació natural o qualificades de corredor ambiental, hauran de ser considerades com a punts de pas per a la fauna, per la qual cosa s'evitaran els obstacles i es procedirà a la neteja i revegetació de la rodalia d'aquestes.
- Pel que fa al patrimoni arqueològic, i sense menyscapte de la necessitat de valorar la incidència sobre aquest en l'estudi d'impacte ambiental, durant l'execució de les obres s'haurà de realitzar un seguiment exhaustiu al respecte. L'eventual troballa de restes serà comunicada a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, d'acord amb la Llei 16/1985, del Patrimoni Històric Espanyol.
- L'estudi d'impacte ambiental haurà d'incloure en el seu cas el projecte de restauració dels terrenys afectats per l'actuació de què es tracte, pressupostat com cal. Aquest projecte haurà d'incloure's en el plec de prescripcions tècniques particulars del projecte.
- En els documents contractuals del projecte haurà de figurar l'obligatorietat, per part de l'empresa adjudicatària de les obres de construcció, del compliment de les mesures correctores establides en l'estudi d'impacte ambiental, com també el compliment de les mesures previstes en el programa de vigilància ambiental i aquelles derivades de la declaració d'impacte ambiental de què es tracte.
Sisè
Es notifica a les persones interessades que contra aquesta resolució, per tal com no és un acte de tràmit definitiu en via administrativa, no es podrà interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè es puguen utilitzar tots els mitjans què s'estimen oportuns per defensar el seu dret.
Setè
Que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.
Annex a la declaració d'impacte ambiental
Criteris seguits per a la classificació de les actuacions
A. Actuacions amb un impacte previsible crític.
14.10. Millora seguretat vial San Fulgencio-Elx (1, 3, 4, 5, 6).
15.1.Desdoblament Benijófar-Torrevieja (1, 3, 4, 5,6).
B. Actuacions amb un impacte previsible greu
1.3. Zorita del Maestrazgo-límit provincial (2, 3, 4, 5).
1.9. Peníscola-Benicarló (2, 5).
5.26. Variant de Cofrentes, N-330 (3, 4, 5).
8.1. Autovia l'Alcúdia-Tavernes de la Valldigna (3, 4, 6)
8.22. Variant de Sollana i el Romaní/8.23. Desdoblament Sollana-Sueca (1, 3, 6).
10.2. Autovia Gandia-el Morquí (3, 6).
10.21. Variant de Gandia/ 10.22. Variant d'Oliva/ 10.23. desdoblament de calçada N-332, tram Tavernes de la Valldigna-Gandia (2,3,4,6).
14.8. Nova Carretera Elx-Santa Pola/14.24. Nova via Alacant-Elx, Camí Vell d'Elx/14.26. Ronda sud i est d'Elx/14.28. Desdoblament N-338, accés a l'aeroport de l'Altet (3, 5, 6).
14.29. Desdoblament N-332, tram Alacant-Santa Pola (5, 6).
15.21. Autovia Crevillente-Cartagena (3, 6).
15.22. Desdoblament N-332, tram Guardamar-Torrevieja (1, 2, 3, 6)..
C. Actuacions amb un impacte previsible notable
2.19. Atzeneta del Maestrat-Vistabella-límit provincial (2, 4).
3.5. Lucena del Cid-Cortes de Arenoso/ 3.6. Argelita-Castillo de Villamalefa/ 3.7. San Vicente-Villahermosa, CS-862 (3, 4).
3.8. Canales-SacaÑet-Alcublas (3, 5).
3.9. Altura-Gátova-Marines (2, 3, 5).
4.3. Titaguas-Aras de Alpuente-límit provincial (2,4,5).
4.9. Aras de Alpuente-Arcos de las Salinas (2,4,5).
5.2. Ayora-Carcelén (2,3,5).
5.4. Cofrentes-Balsa de Ves (3,5).5.27. Condicionament N-330, tram Ayora-Almansa (3)
9.5. Castelló de Rugat-Beniarrés (2,4).
9.21. Autovia Canals-Almansa (3,6).
11.6. Callosa d'en Sarrià-Guadalest, C-3313 (2,3).
11.22. Variant de Gata de Gorgos/ 11.25. Desdoblament de la N-332, tram Benidorm-el Campello (2,3,4,6).
ANNEX III
Modificacions introduïdes en el Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana respecte del document conegut pel Govern Valencià en la sessió del 21 de juny de 1994 i posteriorment sotmès a informació pública.
1. Es reajusten els aspectes del Catàleg afectats per les modificacions assenyalades en l'annex I.
2. Es continua considerant de titularitat autonòmica els trams següents:
- Navajas. CV-2439 (antiga N-234), en tot el seu terme municipal.
- Segorbe. CV-2439 (antiga N-234), entre el terme municipal de Navajas i l'enllaç oest de la N-234.
- El Puig. CV-6948 (antiga N-340), des del límit del terme de la Pobla de Farnals fins a la Cartuja.
3. En la carretera CV-8630 (accés a Sant Felip Neri), on diu «Ajuntament de Catral», ha de dir «Ajuntament de Crevillente».

linea
Mapa web