LLEI 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència. [2018/12057]
(DOGV núm. 8450 de 24.12.2018) Ref. Base de dades 011597/2018
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Adopció i menors Descriptors: Temàtics: drets del xiquet, protecció de la infància, protecció de la infància, jove, jove , monografies
LLEI 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència. [2018/12057]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL ÚNIC. Objecte, àmbit i criteris dinterpretació
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit daplicació
TÍTOL I. POLÍTIQUES PÚBLIQUES DINFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
CAPÍTOL ÚNIC. Polítiques públiques dinfància i adolescència
Article 3. Principis rectors
Article 4. Línies dactuació
Article 5. Polítiques integrals
Article 6. Informes dimpacte en la infància i ladolescència
TÍTOL II. DRETS DE LA INFÀNCIA I LADOLESCÈNCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
CAPÍTOL I. Instruments internacionals
Article 7
CAPÍTOL II. Protecció de la vida i de la integritat física i psíquica
Article 8. Protecció del dret a la vida
Article 9. Dret al bon tracte i protecció de la integritat física i psíquica
Article 10. Abordatge integral de la violència contra la infància i ladolescència
Article 11. Prioritat de la permanència en lentorn familiar, lliure de violència
Article 12. Informació pública sobre el maltractament a xiquets, xiquetes o adolescents
Article 13. Protecció de la víctima en els procediments penals
Article 14. Protecció contra lexplotació sexual, el tràfic de persones menors dedat i altres formes de violència
CAPÍTOL III. Drets de ciutadania
Article 15. Dret a la identitat i al nom
Article 16. Dret a la participació
Article 17. Dret de les persones menors dedat a ser informades, oïdes i escoltades
Article 18. Dret a la llibertat dexpressió i a la creació intel·lectual
Article 19. Dret a la llibertat dideologia, consciència i religió
Article 20. Dret a la lliure associació
Article 21. Dret de reunió
Article 22. Dret davant del tractament de les dades personals
CAPÍTOL IV. Drets en làmbit de les relacions familiars
Article 23. Dret de relació i convivència
Article 24. Xarxa de punts de trobada familiar
Article 25. Persones beneficiàries i usuàries del punt de trobada familiar
Article 26. Equip tècnic del punt de trobada familiar
Article 27. Modalitats dactuació dels punts de trobada familiar
Article 28. Funcionament dels punts de trobada familiar
Article 29. Suport en lexercici de les responsabilitats parentals
CAPÍTOL V. Dret a la informació
Article 30. Dret a la informació
Article 31. Promoció i protecció dels drets als mitjans de comunicació
Article 32. Promoció i protecció dels drets en lús de les tecnologies de la informació i la comunicació
Article 33. Publicitat dirigida a xiquets, xiquetes o adolescents
Article 34. Publicitat protagonitzada per xiquets, xiquetes o adolescents
Article 35. Prohibicions en matèria de publicitat per a la protecció dels drets de la infància i ladolescència
CAPÍTOL VI. Dret a la salut
Article 36. Dret al gaudi del més alt nivell possible de salut
Article 37. Promoció de la salut
Article 38. Educació afectivosexual
Article 39. Salut mental
Article 40. Protecció davant del consum dalcohol, tabac, drogues, jocs datzar i altres conductes addictives
Article 41. Interrupció voluntària de lembaràs
Article 42. Notificació de situacions de desprotecció infantil
CAPÍTOL VII. Dret a leducació
Article 43. Dret a leducació
Article 44. Continguts educatius
Article 45. Educació infantil de primer cicle
Article 46. Programes dajudes a lensenyament
Article 47. Xiquets, xiquetes i adolescents en situació dacolliment residencial o familiar
Article 48. Persones menors dedat en conflicte amb la llei en residències socioeducatives
Article 49. No-escolarització, absentisme i abandó escolar
Article 50. Unitats educatives terapèutiques/hospitals de dia infantil i adolescent
Article 51. Programes de prevenció, detecció i eradicació de les conductes agressives, la violència i lassetjament en centres docents
Article 52. Inclusió social de lalumnat
CAPÍTOL VIII. Drets amb relació al medi ambient, lentorn urbà i la mobilitat
Article 53. Dret a un medi ambient saludable
Article 54. Drets amb relació al medi ambient, lentorn i la mobilitat
Article 55. Dret a conèixer lentorn
Article 56. Espais i zones de joc, esportives i recreatives públiques
Article 57. Polítiques de mobilitat urbana i interurbana
CAPÍTOL IX. Dret a la inclusió i a unes condicions de vida dignes
Article 58. Inclusió social
Article 59. Xiquets, xiquetes i adolescents amb diversitat funcional o discapacitat
Article 60. Empobriment infantil
Article 61. Minories culturals
Article 62. Xiquets, xiquetes i adolescents amb conductes disruptives
CAPÍTOL X. Dret a un habitatge digne
Article 63. Dret a un habitatge digne
Article 64. Protecció davant del risc de no tenir llar
Article 65. Protecció en les polítiques públiques dhabitatge
CAPÍTOL XI. Dret al desenvolupament mitjançant loci educatiu, lactivitat física i lesport
Article 66. Drets amb relació al temps lliure
Article 67. Dret al joc
Article 68. Dret a loci educatiu
Article 69. Contribució dels centres educatius al dret al desenvolupament mitjançant loci i de lesport
Article 70. Protecció davant de pràctiques esportives nocives
CAPÍTOL XII. Dret a la cultura
Article 71. Dret a participar en la vida cultural
Article 72. Entrada i permanència de persones menors dedat en espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics
CAPÍTOL XIII. Dret en matèria laboral
Article 73. Dret a la formació i accés a locupació
Article 74. Protecció contra lexplotació econòmica i laboral
CAPÍTOL XIV. Drets com a persones consumidores i usuàries
Article 75. Dret a una protecció especial com a persones consumidores i usuàries
Article 76. Protecció davant de substàncies perjudicials per a la salut
Article 77. Protecció davant de continguts perjudicials per al desenvolupament
Article 78. Allotjament de xiquets, xiquetes o adolescents en establiments públics
CAPÍTOL XV. Dret a una alimentació adequada.
Article 79. Promoció i compliment del dret a lalimentació saludable i duna nutrició sana
Article 80. Protecció i foment de la lactància materna
Article 81. Qualitat nutricional dels menús infantils
Article 82. Criteris de diversitat en els menús
Article 83. Inclusió de lalimentació saludable en els programes educatius
Article 84. Esdeveniments i patrocinis per empreses daliments i begudes insanes per a la infància i la joventut
CAPÍTOL XVI. Garanties i defensa dels drets
Article 85. Garantia genèrica
Article 86. Difusió, formació i informació
Article 87. Defensa dels seus drets
Article 88. Qualitat en latenció a la infància i ladolescència
TÍTOL III. PROTECCIÓ SOCIAL I JURÍDICA DE LA INFÀNCIA I LADOLESCÈNCIA
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 89. Acció protectora
Article 90. Drets específics de xiquets, xiquetes i adolescents protegits
Article 91. Principis dactuació
Article 92. Deure de notificació
Article 93. Deure de reserva
Article 94. Deure de col·laboració
Article 95. Avaluació i planificació
Article 96. Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció
CAPÍTOL II. Prevenció de les situacions de desprotecció
Article 97. Prioritat i desenvolupament de lactuació preventiva
Article 98. Actuacions preventives de la Generalitat basades en la promoció del bon tracte en làmbit familiar
Article 99. Accions de prevenció secundària
CAPÍTOL III. Protecció en les situacions de risc
Article 100. Acció protectora en situació de risc
Article 101. Intervenció en la situació de risc
Article 102. Participació i col·laboració familiar
Article 103. Declaració de risc
CAPÍTOL IV. Desamparament i tutela
Article 104. Concepte de desemparament
Article 105. Declaració de desemparament
Article 106. Exercici de la tutela
Article 107. Assistència lletrada
Article 108. Promoció de la tutela ordinària
Article 109. Cessament i revocació de la tutela
CAPÍTOL V. Guarda
Article 110. Assumpció de la guarda
Article 111. Guarda voluntària
Article 112. Guarda per resolució judicial
Article 113. Atenció immediata i guarda provisional
CAPÍTOL VI. Disposicions comunes a la guarda i a la tutela
Article 114. Pla de protecció
Article 115. Grups de germans i germanes
Article 116. Revisió del pla de protecció
Article 117. Garantia de drets
Article 118. Delegació de guarda per a estades, eixides i vacances
Article 119. Relacions amb familiars i persones acostades
Article 120. Transicions dentorn de convivència
Article 121. Reunificació familiar
Article 122. Preparació per a la vida independent
Article 123. Persones menors dedat estrangeres no acompanyades
Article 124. Persones menors dedat embarassades o amb descendents a càrrec seu
CAPÍTOL VII. Acolliment familiar
Article 125. Concepte de lacolliment familiar
Article 126. Formalització de lacolliment familiar
Article 127. Modalitats dacolliment familiar
Article 128. Determinació de la modalitat dacolliment
Article 129. Selecció de la família acollidora
Article 130. Requisits daptitud per a lacolliment
Article 131. Valoració de laptitud per a lacolliment
Article 132. Compensació econòmica
Article 133. Suport i acompanyament en lacolliment
Article 134. Atribució de funcions tutelars a les persones acollidores
Article 135. Relació entre les persones acollidores i acollides al cessament de lacolliment
Article 136. Foment de lacolliment familiar
CAPÍTOL VIII. Acolliment residencial
Article 137. Mesura dacolliment residencial
Article 138. Tipus de recurs dacolliment residencial
Article 139. Règim de les residències i llars
Article 140. Participació de les persones acollides
Article 141. Residències i llars de recepció
Article 142. Residències i llars específiques per a problemes greus de conducta
Article 143. Col·laboració entre associacions i Generalitat
Article 144. Programes de respir a lacolliment familiar
Article 145. Suport a lacolliment familiar
Article 146. Famílies acollidores
CAPÍTOL IX. Adopció
Article 147. Actuació de la Generalitat en matèria dadopció
Article 148. Proposta dadopció
Article 149. Delegació de guarda amb finalitats dadopció
Article 150. Adopció oberta
Article 151. Proposta dadopció sense oferiment previ
Article 152. Tramitació doferiments dadopció nacional
Article 153. Tramitació doferiments dadopció internacional
Article 154. Declaració didoneïtat
Article 155. Suspensió de la tramitació de loferiment dadopció
Article 156. Actuacions en ladopció internacional
Article 157. Suport després de ladopció
Article 158. Dret a conéixer els orígens biològics
TÍTOL IV. ATENCIÓ SOCIOEDUCATIVA DE PERSONES MENORS DEDAT EN CONFLICTE AMB LA LLEI
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 159. Atenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei
Article 160. Principis dactuació
CAPÍTOL II. Acció preventiva
Article 161. Prevenció
CAPÍTOL III. Organització i gestió del programes, els serveis i els centres destinats a lexecució de mesures judicials
Article 162. Programes de medi obert
Article 163. Residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei
Article 164. Supervisió de les residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei
CAPÍTOL IV. Actuacions complementàries a lexecució de les mesures
Article 165. Actuacions complementàries dinclusió social
Article 166. Concurrència amb lacció protectora
Article 167. Actuacions posteriors a lexecució de les mesures
TÍTOL V. COMPETÈNCIES PÚBLIQUES I COOPERACIÓ PER A LA PROMOCIÓ I LA PROTECCIÓ DELS DRETS DE LA INFÀNCIA
CAPÍTOL I. Distribució de competències en matèria de drets de la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana
Article 168. Competències de la Generalitat
Article 169. Competències de les entitats locals
Article 170. Exercici de les competències de les entitats locals en matèria de protecció de la infància i ladolescència
CAPÍTOL II. Cooperació, col·laboració i coordinació administrativa
Article 171. Col·laboració interadministrativa
Article 172. Cooperació i coordinació interadministrativa
Article 173. Col·laboració i coordinació entre la Generalitat i les entitats locals
Article 174. Tècniques de coordinació interadministrativa per a la promoció dels drets i la protecció de la infància i ladolescència
Article 175. Comissió Interdepartamental dInfància i Adolescència
Article 176. Col·laboració amb els òrgans judicials
Article 177. Col·laboració amb el ministeri fiscal
Article 178. Col·laboració dels cossos policials
CAPÍTOL III. Iniciativa social
Article 179. Foment de la iniciativa social
Article 180. Entitats col·laboradores en lexecució de mesures de justícia juvenil i la protecció de la infància i ladolescència
TÍTOL VI. ÒRGANS DE GARANTIA DELS DRETS I DE PARTICIPACIÓ
CAPÍTOL I. Observatori Valencià de la Infància i lAdolescència
Article 181. Observatori Valencià de la Infància i lAdolescència
CAPÍTOL II. Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana
Article 182. Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL III. Òrgans col·legiats per a la protecció de la infància i ladolescència
Article 183. Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència
Article 184. Comissió dAdopció i Alternatives Familiars
TÍTOL VII. RÈGIM SANCIONADOR
CAPÍTOL I. Subjectes responsables
Article 185. Subjectes responsables
CAPÍTOL II. Infraccions i sancions
Article 186. Infraccions administratives
Article 187. Infraccions lleus
Article 188. Infraccions greus
Article 189. Infraccions molt greus
Article 190. Prescripció
Article 191. Sancions administratives
Article 192. Graduació de les sancions administratives
CAPÍTOL III. Procediment sancionador
Article 193. Òrgans competents
Article 194. Termini màxim per a resoldre i caducitat
Article 195. Mesures cautelars
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Prioritat en els pressupostos de la Generalitat
Segona. Dia dels Drets de la Infància i lAdolescència
Tercera. Cobertura de llocs de treball datenció a la infància i a ladolescència en la Generalitat
Quarta. Regulació del servei de les mares de dia i cases niu
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Exigibilitat del requisit dacreditació
Segona. Residències socioeducatives la titularitat o gestió de les quals no correspon a la Generalitat
Tercera. Exercici de les competències de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència i de la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Clàusula derogatòria
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificació de la Llei 14/2008, de 18 de novembre, de 2008, de la Generalitat, dassociacions de la Comunitat Valenciana
Segona. Modificació de larticle 20 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Tercera. Modificació de larticle 43 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Quarta. Modificació de larticle 58 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Cinquena. Modificació de larticle 109 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Sisena. Modificació de larticle 110 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Setena. Modificació de larticle 3 bis de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, dassistència jurídica a la Generalitat
Huitena. Autorització de desenvolupament
Novena. Entrada en vigor
PREÀMBUL
I
La Convenció sobre els drets de linfant, adoptada per lAssemblea de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 (dara endavant, Convenció dels drets de linfant), i en vigor en el nostre ordenament des del 5 de gener de 1991, és linstrument jurídic fonamental dels drets humans de la infància i ladolescència. Els drets i els principis rectors recollits en larticulat daquesta convenció configuren un estatut jurídic de la infància i ladolescència de consens pràcticament universal, atenent el nombre de països que lhan ratificada, que estableix les bases perquè puguen desenvolupar-ne el ple potencial.
Les disposicions de la Convenció dels drets de linfant no solament formen part del nostre ordenament intern, com la resta de tractats internacionals publicats, per raó del que hi ha disposat en larticle 96 de la Constitució espanyola, sinó que tenen una especial rellevància constitucional dacord amb larticle 39, que en lapartat quart disposa que els xiquets han de gaudir de la protecció prevista en els acords internacionals que vetlen pels seus drets. Aquesta protecció queda garantida en el nostre sistema constitucional mitjançant una doble obligació, la de les persones progenitores de prestar assistència de tot ordre als fills i a les filles tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria dedat, i la dels poders públics dassegurar-ne la protecció integral.
El desenvolupament legislatiu daquest mandat constitucional, a resguard de la competència de lEstat en matèria de legislació civil, correspon a la Generalitat, que, a més dhaver assumit en exclusiva, per raó de larticle 49.1 de lEstatut dautonomia, la competència sobre institucions públiques de protecció i ajuda de persones menors dedat, té en la protecció específica i tutela social de la infància un dels seus àmbits primordials dactuació per a la defensa i la promoció dels drets socials, tal com disposa larticle 10 de lEstatut dautonomia.
II
El Comitè de Drets del Xiquet, en lobservació general número 5, recomana revisar de forma contínua la legislació interna per a garantir el ple compliment de la Convenció dels drets de linfant. Amb aquest esperit es dicta aquesta llei, amb la finalitat de donar una nova orientació a les polítiques públiques dirigides a la promoció dels drets de la infància i ladolescència.
La llei se centra en la protecció dels interessos superiors dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents que viuen al territori valencià. Per primera vegada es reconeix la infància i ladolescència com a ciutadania activa i de ple dret a la Comunitat Valenciana i es promou la seua participació en tots els àmbits de les esferes pública i privada com un dels objectius fonamentals daquest projecte normatiu. Aquest dret que la seua opinió siga escoltada i presa en consideració en tots els assumptes que els afecten, tant individualment com col·lectiva, és un eix transversal que pretén aconseguir una aliança intergeneracional necessària per a garantir la cohesió social en la nostra societat. El principi de la participació infantil i adolescent, a més dinformar el contingut material daquesta llei, sha portat a la pràctica en confeccionar-la. La infància no podia quedar exclosa del criteri general de transparència, per raó de la qual les persones potencialment destinatàries duna norma han dintervenir activament en la seua elaboració.
La llei pretén, a més, establir un nou marc de suport a la infància i ladolescència i les seues famílies en el qual es treballe des de totes les esferes per lequitat en laccés als seus drets, la igualtat doportunitats i la lluita contra la transmissió intergeneracional de lempobriment. Així mateix, aquesta llei suposa donar-li un enfocament transversal a tot el que es relacione amb el desenvolupament de la infància, atenent la diversitat de cada xiqueta, xiquet i adolescent, tenint en compte la coeducació inclusiva, emocional i social, i garantint la igualtat de tracte i la no-discriminació per qualsevol motiu.
El propòsit daquesta llei és, en suma, fomentar de forma activa els drets de la Convenció dels drets de linfant per al conjunt de la infància i ladolescència de la Comunitat Valenciana, fi que compta amb un ampli suport polític i social, com posa de manifest el Pacte per la infància, al qual han donat suport la totalitat dels grups polítics representats en les Corts, amb limpuls de la societat civil organitzada. Amb aquest text es posa ordre a làmbit competencial europeu, estatal i autonòmic per a posar en el centre de les polítiques públiques les persones menors dedat i articular el sistema valencià de protecció de la infància i ladolescència.
III
També el legislador espanyol, en lexercici de les seues competències, ha desenvolupat legalment la disposició constitucional sobre protecció de xiquets i xiquetes, fonamentalment mitjançant normes de reforma de la legislació civil. Entre aquestes cal destacar la Llei 54/2007, de 28 de desembre, dadopció internacional (dara endavant, Llei dadopció internacional) i, sobretot, la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei denjudiciament civil (dara endavant, Llei orgànica 1/1996), que constitueix el principal marc regulador dels drets de les persones menors dedat en el conjunt del territori de lEstat. La confluència en làmbit de la infància de competències connexes fa particularment important, en nom de la seguretat jurídica, que entre la legislació estatal i lautonòmica hi haja una total congruència.
Aquesta congruència shavia perdut després de laprovació, en làmbit estatal, de la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a ladolescència (dara endavant, Llei orgànica 8/2015), i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a ladolescència (dara endavant, Llei 26/2015), normes promulgades després de lentrada en vigor de la Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de protecció integral de la infància i ladolescència, que ara es deroga. Aquesta llei soluciona aquesta deficiència i restaura la coherència del conjunt de lordenament sobre aquesta matèria.
IV
La Llei, de la Generalitat, dinfància i adolescència, sestructura en un títol preliminar, set títols, quatre disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i nou disposicions finals.
El títol preliminar conté disposicions de caràcter directiu, com lobjecte, làmbit i els criteris dinterpretació.
El títol I es dedica a les polítiques públiques dinfància i adolescència. Entre els principis rectors i les línies dactuació que han de guiar aquestes polítiques, recollits respectivament en els articles 3 i 4, hi destaquen: el principi de linterés superior del xiquet, la xiqueta o ladolescent, redactat dacord amb les previsions contingudes en la Convenció dels drets de linfant i en la Llei orgànica 1/1996; la consideració de la infància i ladolescència com a ciutadania activa, i els principis de no-discriminació i descolta i participació infantil, bases sobre les quals, com ha quedat exposat, se sosté aquesta llei. Perquè aquestes directrius no queden exclusivament en un contingut declaratiu, sestableix la prioritat pressupostària de les polítiques destinades a fer efectius els drets de la infància i es preveu, en larticle 5, lexistència dun pla integral per a fer efectius els drets de la infància a la Comunitat Valenciana.
V
Leix central de la norma és el títol II, que configura lestatut jurídic de la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana, i desenvolupa els drets reconeguts en la Convenció dels drets de linfant i en la resta de lordenament, i les actuacions conduents al ple gaudi daquests.
Cobra especial importància el dret a la vida i a la integritat física i psíquica, que és, a més dun dret singular de la convenció, un principi rector que la recorre, per a la defensa del qual es configura en el capítol II un sistema integral de prevenció i protecció davant de la violència contra la infància, a fi que tots els poders públics, des dels respectius àmbits de competència, hi responguen de forma coordinada i donant prioritat a les necessitats de la víctima. Una de les mesures de protecció a xiquets i xiquetes que hagen patit actes greus de violència és lexercici de lacció popular, per part de la Generalitat, en els procediments penals que aquests seguisquen.
Als drets que corresponen a les xiquetes i els xiquets en la seua condició de ciutadanes i ciutadans, es dedica tot el capítol III. Shi han incorporat drets no previstos en la normativa anterior, com el dret a la identitat i lexpressió de gènere, i se nhan desenvolupat uns altres, com el dret a lescolta i que la seua opinió siga presa en consideració, que va més enllà del simple dret a ser oït, o com el dret a la participació, que es reforça amb la previsió dòrgans específics a través dels quals els xiquets i les xiquetes puguen fer sentir la seua veu als seus municipis i en làmbit autonòmic. Aquest dret de participació resulta inseparable de la resta de drets i es projecta també, per tant, en les disposicions que els regulen. Així, es preveu la participació de la infància i ladolescència, entre altres casos, en la configuració dels espais públics, a fi daconseguir un entorn urbà amigable i adequat a les seues necessitats (capítol VIII), en el disseny de les polítiques públiques de promoció dels drets a la cultura, loci, el temps lliure, el joc i lesport (capítol XI) i també en làmbit de latenció sanitària (capítol VI) i en leducatiu (capítol VII).
Partint de la concepció, que informa el conjunt de lordenament, que són les persones que exerceixen les funcions parentals les qui tenen la responsabilitat directa del benestar i de ladequat desenvolupament dels seus fills i filles, la llei dedica una part del capítol relatiu a les relacions familiars, el quart, a les actuacions de les administracions públiques per a prestar suport a pares i mares en aquesta responsabilitat. Aquestes disposicions es complementen amb les contingudes en el capítol II del títol III, dedicat a la prevenció de les situacions de desprotecció, lorigen de les quals ve determinat per limpossible o linadequat exercici de les funcions parentals. Les actuacions de prevenció recollides en aquest capítol tenen, per tant, la finalitat de promoure les condicions perquè pares i mares puguen exercir adequadament aquestes funcions.
En el capítol quart es regula també el funcionament del punt de trobada familiar, que es concep com un instrument per a fer efectiu el dret de xiquets i xiquetes a mantenir les seues relacions familiars, i que, per la seua subordinació a lobjecte de la llei, havia destar-hi inclòs. En nom de la simplificació normativa, es deroga la Llei 13/2008, de 8 doctubre, de la Generalitat, reguladora dels punts de trobada familiar de la Comunitat Valenciana, que fins ara en determinava el règim jurídic, i se nestableixen les bases en aquesta norma, i es deixen els aspectes tècnics i procedimentals del seu funcionament al desenvolupament reglamentari.
El tractament que dona la llei a lús de les noves tecnologies i als mitjans de comunicació, abordat en el capítol V, relatiu al dret a la informació, no es limita a la protecció davant deventuals continguts o pràctiques perjudicials, sinó que para atenció també a la seua potencial contribució a la realització dels drets de la infància, finalitat a la qual obeeixen mesures com els programes deducació digital o la programació infantil dels mitjans de titularitat pública.
El dret de xiquets, xiquetes i adolescents a gaudir del més alt nivell possible de salut, reconegut en el capítol sisé del títol II, està àmpliament desenvolupat en la legislació sectorial, motiu pel qual no ha calgut regular-lo amb detall, si bé es recullen disposicions relatives a la promoció de la salut i a problemes emergents com la salut mental o les noves addiccions, en particular, als jocs datzar.
A la materialització del principi de no-discriminació estan consagrats diversos dels articles del capítol VII daquest títol, relatiu al dret a leducació. Entre aquests poden esmentar-se el dedicat als programes dajuda a lensenyament o els dedicats a la infància en acolliment residencial o familiar, amb problemes de salut mental o en altres situacions que requerisquen una escola inclusiva. En aquest capítol destaca, daltra banda, labordatge des dels centres densenyament de necessitats educatives de la infància i ladolescència que no han de ser descurades, com leducació emocional o el foment dels valors bàsics de la convivència.
A aquest principi de no-discriminació respon també, en conjunt, el capítol IX, les disposicions del qual tenen com a finalitat comuna la de garantir lequitat en el gaudi de la resta de drets a grups de xiquets i xiquetes o dadolescents en risc de veure-sen exclosos. Entre aquestes es dedica un precepte a lempobriment infantil, que sha agreujat amb les crisis econòmiques i que soscava no solament el benestar infantil, sinó la igualtat doportunitats. Per raons dequitat, sintrodueix el criteri que, per a la concessió de les subvencions destinades a la infància, es tinga en compte la situació de la persona menor dedat a les quals van dirigides i no la dels seus representants legals, evitant amb això que aquella es veja exclosa de les ajudes a les quals té dret com a conseqüència dels deutes o incompliments dels seus representants legals.
El dret al gaudi duna vida digna en la infància no és possible sense disposar duna llar i, per això, la llei inclou, en el capítol deu del títol segon, disposicions específiques per a fer efectiu el dret a un habitatge i per a protegir la infància en situació demergència dhabitatge.
Els capítols XI al XIV, dedicats a loci, a la cultura i als drets en matèria de consum i laboral, tenen com a denominador comú una especial atenció a la contribució de tots aquests al desenvolupament infantil, tant pel que fa a lexpressió de potencialitats com a la preservació davant de factors que puguen posar-la en risc.
Aquest títol conclou amb un capítol, el XVI, dedicat a les garanties dels drets, mitjançant la sensibilització social, i de la capacitació dels seus titulars per a exercir-los, reivindicar-los i defensar-los. Perquè els drets siguen efectius és necessari, a més, disposar duns serveis públics datenció a la infància i a ladolescència de qualitat. A aquesta finalitat respon lúltim article daquest títol, que preveu, entre altres mesures, la sensibilització i la formació de professionals en els drets de la infància i ladolescència.
VI
En els dos títols següents saborden dos importants àmbits dactuació de les administracions públiques amb relació als drets previstos en el títol II.
El títol III està dedicat al sistema públic de protecció de la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana, la reforma del qual, concordant amb la duta a terme per la Llei orgànica 8/2015 i per la Llei 26/2015, és un dels objectius de la llei.
Dacord amb lesperit de la norma, entre les disposicions generals contingudes en el capítol I sinclou un catàleg específic de drets de les persones menors dedat que reben protecció pública, que es deriven dels regulats en el títol III, que es complementa, a més, amb diferents disposicions per a garantir lescolta i la participació de les persones protegides, com les contingudes, per exemple, en els articles 90 i 96, en els quals es preveu que siguen consultades col·lectivament sobre el funcionament del sistema de protecció a través dun consell de participació.
El capítol I recull, a més, un conjunt de deures de la ciutadania, i especialment dels qui, per la seua activitat professional, tenen alguna intervenció en les situacions de desprotecció, imprescindibles perquè lacció protectora puga exercir-se de forma eficaç.
Les dues situacions de desprotecció que distingeix la legislació estatal saborden per separat en els capítols tercer i quart. Es manté la distribució de competències que ha caracteritzat fins ara el sistema de protecció de la infància de la Comunitat Valenciana: la intervenció en la situació de risc correspon a les entitats locals, i en la situació de desemparament, a la Generalitat. La llei estableix algunes regles, a més, que permeten determinar la competència en supòsits dubtosos, en particular, quan la persona protegida es trasllada. Es presta especial atenció als casos en els quals la intervenció en la situació de risc deriva en una proposta de desemparament, amb la finalitat devitar la duplicitat dactuacions i assegurar una actuació congruent de les diferents entitats públiques. La principal novetat, en el cas de la situació de risc, nés la declaració, introduïda per la Llei 26/2015, el règim jurídic de la qual, que figura en larticle 103, calia determinar per a fer-la operativa.
El capítol V aborda els diferents supòsits en els quals la Generalitat pot assumir la guarda duna persona menor dedat, entre els quals sha inclòs la guarda provisional, mesura introduïda en la recent reforma de la legislació civil per a prestar atenció immediata en tant sinvestiga la situació, es determina si existeix desprotecció, i sadopten, si escau, altres mesures.
Considerant la importància que tenen les relacions afectives en el desenvolupament infantil, lacolliment familiar es constitueix en la forma preferent per a lexercici de la guarda, especialment en el cas dels xiquets i les xiquetes menors de sis anys, lacolliment residencial dels quals es limita a supòsits excepcionals degudament acreditats.
Amb independència del títol jurídic per raó del qual la Generalitat nassumeix la guarda, la restitució dels drets de la persona protegida exigeix que aquesta acció protectora estiga planificada i dirigida a un objectiu, que ha de ser, en principi, el retorn a la seua família dorigen; però, si no és possible, la integració estable en un entorn familiar o, si no hi ha altre remei, la preparació per a una vida independent. Els tres articles primers del capítol VI, titulat «Disposicions comunes a la guarda i la tutela», estan dedicats al pla de protecció que és linstrument en el qual es concreta aquesta planificació. Aquest pla se sotmet a revisions periòdiques per a evitar la cronificació de la situació.
El capítol VI conté altres disposicions noves amb les quals es desenvolupen institucions introduïdes pel legislador estatal, com la delegació de guarda per a estades, eixides i vacances, la regulació de les relacions de les persones protegides amb les seues famílies dorigen o els programes de preparació de la vida independent, mitjançant els quals el suport de lentitat pública sha destendre més enllà de la majoria dedat, amb la finalitat que, els qui han estat sota protecció pública i no disposen de suport familiar, no vegen truncat el seu procés demancipació personal i social que, en la nostra societat, no culmina normalment en el moment de lemancipació jurídica.
Esment a part mereixen les mesures per a facilitar la transició entre entorns prevista en larticle 120, una completa innovació en lordenament, que pretén atenuar limpacte que canvis com, per exemple, el retorn amb la família dorigen després dun acolliment familiar o el pas a una adopció, tenen en el desenvolupament afectiu i de la identitat de xiquets i xiquetes.
Ladopció i lacolliment familiar són les institucions de protecció que més shan vist afectades per la reforma estatal. En la regulació autonòmica, que figura en els capítols seté i nové del títol III, respectivament, shan fet els canvis necessaris per a la coherència de lordenament, i shan desenvolupat continguts no previstos fins ara en la legislació valenciana, com ara la relació entre persones acollidores i acollides després de lacolliment, ladopció oberta o el dret de la persona adoptada a conéixer els seus orígens biològics. Les novetats normatives, no obstant això, no es limiten a aquestes qüestions. La llei estableix amb detall les condicions necessàries per a lacolliment o ladopció, la valoració de laptitud de les persones acollidores i de la idoneïtat de les que sofereixen per a ladopció i els criteris de selecció de les famílies, basats en linterés de la persona protegida, la qual cosa redunda en una major seguretat jurídica.
La llei preveu una altra innovació, les residències o llars específiques per a problemes greus de conducta, si bé ho fa succintament, ja que el règim jurídic daquestes ha sigut establit amb detall per la Llei orgànica 8/2015.
Una altra competència de la Generalitat en matèria de drets dinfància i adolescència és lexecució de les mesures judicials imposades en aplicació de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (dara endavant, Llei orgànica 5/2000), de les quals socupa el títol IV sota la denominació «Atenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei». Amb aquesta denominació es pretén destacar el caràcter educatiu i datenció social daquestes mesures.
El primer dels quatre capítols en els quals sestructura el títol conté les disposicions generals, entre les quals destaquen els principis dactuació, que shan detallat i ampliat amb relació a la llei precedent per a reforçar les garanties dels drets de les persones objecte de mesures i per a plasmar els principis que informen la llei, com el de participació.
El capítol II es dedica a lactuació preventiva de la Generalitat en aquesta matèria. Mereix destacar-se que, per primera vegada, sestipula en la normativa autonòmica com ha de ser lactuació de lentitat pública de protecció en el cas que persones menors exemptes, per la seua edat, de qualsevol responsabilitat penal cometen fets tipificats com a delictes.
En el capítol següent es regula lorganització i la gestió dels programes i centres a través dels quals la Generalitat ha dexercir la competència dexecució de les mesures judicials derivades de la responsabilitat penal de persones menors dedat.
Lúltim dels capítols daquest títol és el més rellevant, per la novetat que presenta. Prenent en consideració lobjectiu dinclusió social que, dacord amb els principis de no-discriminació i dinterés superior, ha de guiar la intervenció de la Generalitat, sestableixen actuacions complementàries a lexecució de les mesures, entre aquestes, les posteriors al seu compliment. També es preveu com han de coordinar-se la intervenció socioeducativa i la de protecció en el supòsit, no infreqüent, que una mateixa persona siga atesa en tots dos sistemes.
VII
La diversitat dagents socials, administracions i departaments que intervenen en la protecció i la promoció dels drets de la infància, atesa lamplitud i lheterogeneïtat que presenta, pot provocar disfuncions, si no es delimiten bé les competències i es preveuen mecanismes que nasseguren la coherència de lactuació. Aquest risc ha sigut assenyalat en la consulta ciutadana prèvia, en la qual es van recollir diverses aportacions que demanaven més coordinació. Per això, es dedica un títol complet a aquestes matèries.
Aquesta llei especifica, amb més detall que la precedent, les competències que corresponen a cada administració, i estableix mecanismes de coordinació interadministrativa, com les comissions de coordinació, previstes en totes les demarcacions en què sorganitze el sistema públic de serveis socials. Pel que fa a la coordinació interna en la Generalitat, es crea la Comissió Interdepartamental dInfància i Adolescència, òrgan col·legiat que vetla per la unitat i la coherència de les polítiques que incideixen en els drets de la infància.
El títol conclou amb un capítol dedicat a la iniciativa social, les disposicions del qual shan adequat al procediment de concertació, introduït en la normativa de serveis socials per la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
Per la seua banda, el títol VI es dedica als òrgans de garantia dels drets i de participació: lObservatori Valencià de la Infància i lAdolescència, el Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana, i dos òrgans col·legiats per a la protecció de la infància i ladolescència: la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència i la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars. LObservatori Valencià de la Infància i lAdolescència és un òrgan de participació social. El Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana és el més innovador. Es tracta dun òrgan de participació infantil i adolescent dàmbit autonòmic, del qual se nestableixen les funcions i sestableixen les bases per a determinar-ne la composició, que queda diferida al desenvolupament reglamentari.
En lúltim capítol del títol VI es regulen dos òrgans col·legiats per a fer efectiu el principi dinterés superior en làmbit de la protecció jurídica de la infància i ladolescència, principi que, dacord amb els criteris establits al respecte en larticle 2.3 de la Llei orgànica 1/1996, requereix linforme col·legiat dun grup tècnic i multidisciplinari per a les decisions especialment rellevants.
Lúltim títol es dedica al règim sancionador, en el qual shan tipificat noves infraccions administratives imprescindibles per a garantir leficàcia dels drets. Així, poden sancionar-se conductes com vulnerar el dret de la persona menor dedat a ser oïda. I amb relació a les sancions, shi preveuen penes accessòries com el tancament total o parcial de centres o serveis o la inhabilitació per al desenvolupament de funcions i activitats similars. A més, en el capítol III, dedicat al procediment sancionador, sespecifica de manera detallada lòrgan competent per a exercir la potestat sancionadora en cada cas, en previsió que una insuficient determinació puga impedir-ne lexercici.
La llei conclou amb quatre disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i nou disposicions finals, entre les quals estan compreses les modificacions de la Llei 14/2008, de 18 de novembre, de la Generalitat, dassociacions de la Comunitat Valenciana; de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, i de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, dassistència jurídica a la Generalitat, que shan considerat necessàries per a adequar-les al règim de drets recollit en aquesta nova norma.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
CAPÍTOL ÚNIC
Objecte, àmbit i criteris dinterpretació
Article 1. Objecte
Lobjecte daquesta llei és el reconeixement dels drets de la infància i ladolescència i el principi de coresponsabilitat de tota la societat, les administracions públiques i les famílies, com també lestabliment del marc normatiu que definisca les polítiques públiques en aquest àmbit i la distribució de competències i mesures de coordinació daquestes polítiques.
Article 2. Àmbit daplicació
1. Aquesta llei i les disposicions normatives que la despleguen són aplicables a les persones de menys de díhuit anys, a les quals, en el seu conjunt, es refereix aquesta llei amb lexpressió xiquets, xiquetes i adolescents, que residisquen o es troben transitòriament a la Comunitat Valenciana. No obstant això, les disposicions relatives a actuacions respecte daquestes persones que deriven de normes de dret civil no són aplicables als qui, per raó de la seua llei personal, hagen assolit la majoria dedat.
2. Excepcionalment, poden ser aplicables a persones majors dedat quan així es preveja expressament o quan, abans dassolir la majoria dedat, hagen sigut objecte dalguna de les mesures administratives o judicials que preveu lordenament jurídic.
3. També són aplicables a les institucions i persones físiques o jurídiques radicades a la Comunitat Valenciana i que, per raó duna disposició normativa o en el desenvolupament de les activitats daquests, tinguen relació amb els xiquets, les xiquetes i els adolescents i els seus drets, en els termes establits en aquesta llei i en la resta de legislació aplicable.
TÍTOL I
Polítiques públiques dinfància i adolescència
CAPÍTOL ÚNIC
Polítiques públiques dinfància i adolescència
Article 3. Principis rectors
Són principis rectors de les polítiques públiques amb relació a la infància i ladolescència els següents:
1. El dret de tot xiquet, xiqueta i adolescent al fet que el seu interés superior siga valorat i considerat com a primordial en totes les accions i decisions que els concernisquen, siga individualment o col·lectivament, tant en làmbit públic com privat. En laplicació daquesta llei i altres normes que els afecten, com també en les mesures que adopten les seues famílies, en qualsevol de les seues manifestacions, i les institucions, públiques o privades, ha de prevaldre el seu interés superior.
A lefecte de la interpretació i laplicació en cada cas de linterés superior del xiquet, xiqueta o adolescent, shan de tenir en compte els criteris generals, els elements de ponderació i les garanties del procés degut, recollits en larticle 2 de la Llei orgànica 1/1996.
2. El disseny integral, perquè socupen de tots els àmbits vitals i socials de la infància i ladolescència, i siguen executats transversalment per cadascun dels departaments de les administracions públiques.
3. La consideració de xiquetes, xiquets i adolescents com a ciutadanes i ciutadans i com a subjectes actius de dret, afavorint lexercici autònom, fins a on permeta el seu nivell de maduresa, dels drets dels quals són titulars.
4. El seu caràcter universal, des duna perspectiva dequitat, per a garantir la igualtat doportunitats i combatre les desigualtats socials, estructurals i conjunturals mitjançant la promoció de drets, el suport a lentorn afectiu i la lluita contra la transmissió intergeneracional de lempobriment.
5. La igualtat de tracte i la no-discriminació per raó de naixement, sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, edat, nucli familiar, ideologia, nacionalitat, ètnia, religió, llengua, cultura, opinió, diversitat funcional o discapacitat, o qualssevol altres condicions o situacions personals, familiars, econòmiques o socials, tant pròpies del xiquet, xiqueta o adolescent com de la seua família.
6. La participació activa i directa, tant individual com col·lectiva, de la infància i de ladolescència en tots els assumptes que els afecten.
7. La inclusió social i la restitució dels drets del xiquet, xiqueta i adolescent en totes les mesures de prevenció, protecció i atenció socioeducativa que sadopten, les quals han de comptar amb la seua participació directa, i procurar la col·laboració de la família i de les institucions públiques i privades.
8. La consideració de les famílies com lentorn més adequat per al desenvolupament infantil i adolescent, de manera que ha de prevaldre el manteniment o la reincorporació a la família dorigen, llevat que siga contrari al seu interés, que sha danteposar sempre al de la seua família. En cas que sacorde una mesura de protecció, sha de prioritzar lacolliment familiar davant del residencial. Quan una persona menor dedat haja de ser separada de la seua família, sha de donar preferència a les mesures que permeten una convivència familiar estable.
9. La introducció de la perspectiva de gènere en el disseny, el desenvolupament i lavaluació de les mesures que sadopten en aquesta matèria.
10. La consideració de les interseccionalitats, atenent especialment els qui pertanyen a col·lectius en situació dexclusió o minoritaris.
11. Lagilitat en la presa de decisions, tenint en consideració lirreversible efecte del pas del temps en el desenvolupament infantil.
12. La prioritat pressupostària, en làmbit de les competències de les diferents administracions, de les polítiques destinades a fer efectius els drets de la infància i ladolescència. El pressupost destinat a aquest efecte ha de ser suficient, sostingut en el temps i fàcilment identificable.
Article 4. Línies dactuació
Per a garantir el compliment de lobjecte daquesta llei i laplicació real i efectiva dels seus principis, la Generalitat, mitjançant els departaments competents per raó de la matèria, ha de seguir les línies dactuació següents:
1. La promoció, la sensibilització, el foment, el desenvolupament, la defensa i la protecció dels drets individuals i col·lectius reconeguts a la infància i ladolescència en aquesta llei, en la Constitució, en els tractats i acords internacionals ratificats per lEstat espanyol, especialment la Convenció dels drets de linfant i la Convenció de drets de persones amb discapacitat i la resta de normes que componen lordenament jurídic.
2. La promoció daccions dirigides a fomentar el coneixement i el compliment dels deures i les responsabilitats de la infància i ladolescència en condicions digualtat, no-discriminació i accessibilitat universal.
3. Lequitat de les polítiques públiques per a compensar les desigualtats que condicionen el gaudi dels drets de la infància i ladolescència, com ara lempobriment o lexclusió social.
4. El desenvolupament i la implementació de polítiques familiars de suport, perquè les famílies puguen assumir-ne plenament les responsabilitats de criança.
5. La intervenció integral de caràcter educatiu, sanitari, social i terapèutic, desenvolupada en el context social més pròxim i guiada pel seu interès superior.
6. Leducació en els valors de justícia, inclusió, solidaritat, tolerància, igualtat, llibertat i respecte als principis democràtics i de convivència.
7. El desenvolupament de polítiques de prevenció i la remoció dels obstacles que impedisquen o dificulten el seu desenvolupament holístic.
8. La participació social en les actuacions que impulsen i desenvolupen les administracions públiques en làmbit de la infància i ladolescència.
9. La coordinació, la cooperació i la col·laboració de les diferents administracions públiques de la Comunitat Valenciana, i dels diversos departaments daquestes administracions, per a la defensa i la protecció dels drets de la infància i ladolescència.
10. La valoració de la diversitat de gènere, afectivosexual, etnicocultural, religiosa, per raó de discapacitat o diversitat funcional i familiar de cada xiquet, xiqueta o adolescent.
11. La igualtat de tracte i la no-discriminació, qualsevol que en siga la situació personal, social o familiar.
12. El lliure desenvolupament de la seua personalitat, concorde amb la seua identitat personal i amb la identitat i expressió de gènere.
13. La promoció de polítiques de solidaritat intergeneracional, garantint lespecificitat de la infància i ladolescència i la seua implicació col·lectiva amb altres generacions.
14. La protecció especial dels fills i filles menors dedat de víctimes de violència de gènere prevista en lordenament jurídic.
Article 5. Polítiques integrals
1. Les administracions valencianes, en làmbit de les competències que tenen, han dassegurar, amb els recursos econòmics i humans necessaris, el ple exercici dels drets que recull aquesta llei mitjançant polítiques transversals.
2. El disseny, la planificació, laplicació, el desenvolupament, el seguiment i lavaluació de les polítiques de la Generalitat per a fer efectius els drets de la infància i ladolescència shan dinstrumentar mitjançant lEstratègia valenciana dinfància i adolescència, de la qual formen part els diferents plans sectorials que preveu aquesta llei.
3 El disseny, el desenvolupament i lavaluació de lEstratègia valenciana dinfància i adolescència sha de realitzar des de la inclusió activa i la coresponsabilitat dels agents implicats directament o indirecta en la promoció, la defensa o la restitució dels drets de la infància i ladolescència i amb la participació de xiquets, xiquetes i adolescents.
Article 6. Informes dimpacte en la infància i ladolescència
Els plans sectorials i els projectes normatius de la Generalitat han dincorporar un informe dimpacte en la infància i ladolescència que ha delaborar el departament o centre directiu que proposa lavantprojecte de llei o projecte de norma, pla o programa, dacord amb les instruccions i directrius que dicte lòrgan competent en la matèria, i ha dacompanyar la proposta des de linici del procés de tramitació.
TÍTOL II
Drets de la infància i ladolescència
de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
Instruments internacionals
Article 7
Les persones menors dedat gaudeixen dels drets que els reconeixen la Constitució i els tractats internacionals de què Espanya siga part, especialment la Convenció de drets de linfant de Nacions Unides i la Convenció de drets de les persones amb discapacitat, i dels altres drets garantits en lordenament jurídic, sense cap discriminació per raó de naixement, nacionalitat, raça, sexe, discapacitat o malaltia, religió, llengua, cultura, opinió o qualsevol altra circumstància personal, familiar o social.
Aquesta llei i les seues normes de desenvolupament shan dinterpretar de conformitat amb els tractats internacionals de què Espanya siga part i, especialment, dacord amb la Convenció dels drets de linfant de Nacions Unides i la Convenció de drets de les persones amb discapacitat.
Els poders públics han de garantir el respecte dels drets de les persones menors dedat i han dadequar les seues actuacions a aquesta llei, a la normativa estatal i a la normativa internacional esmentada.
CAPÍTOL II
Protecció de la vida i de la integritat física i psíquica
Article 8. Protecció del dret a la vida
La Generalitat ha de garantir i protegir, dins de les competències que té, el dret a la vida dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents que es troben al territori de la Comunitat Valenciana quan hi haja una situació real de risc o amenaça, mitjançant ladopció de les mesures administratives que resulten pertinents o instant les mesures judicials oportunes, amb la finalitat de garantir la protecció real i efectiva de la vida daquests.
Article 9. Dret al bon tracte i protecció de la integritat física i psíquica
Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a ser ben tractats i a ser protegits contra qualsevol forma de violència. A aquest efecte, els poders públics han dadoptar les mesures necessàries per a protegir-los de qualsevol forma de violència, inclòs el maltractament físic o psicològic, els castics físics humiliants i denigrants, el descuit o tracte negligent, lexplotació, lexercida a través de les noves tecnologies, els abusos sexuals, la corrupció, la violència de gènere o en làmbit familiar, sanitari, social o educatiu, incloent-hi lassetjament escolar, així com el tràfic déssers humans, la mutilació genital i qualsevol altra forma dabús, així com els actes domissió produïts per les persones que hagen de ser garants de la seua protecció.
Article 10. Abordatge integral de la violència contra la infància i ladolescència
1. A fi de promoure la sensibilització social respecte de les conseqüències de la violència contra la infància i ladolescència i de garantir lactuació coordinada de tots els agents implicats, la Generalitat ha de disposar dun protocol integral de lluita davant daquesta, basat en la prevenció, la protecció, latenció i la reparació a les víctimes, impulsat per la conselleria competent en matèria dinfància i adolescència, en el qual han de participar, almenys, les conselleries amb competències en matèria de seguretat pública, justícia, sanitat i educació.
Aquest protocol ha de contenir disposicions específiques, accessibles i inclusives, per a la prevenció i la detecció de la violència, en particular, de lassetjament escolar i del ciberassetjament.
2. En aquest protocol shan de determinar les mesures de coordinació entre els diferents agents intervinents i, en particular, els canals de comunicació i cooperació entre ladministració de justícia i les entitats públiques de protecció de persones menors dedat en aquells casos en què sinvestigue o hi haja indicis dun il·lícit penal, o en què es duguen a terme simultàniament procediments judicials i administratius de protecció.
3. Per a laplicació efectiva del protocol integral shan de realitzar actuacions formatives destinades a dotar els professionals de leducació, latenció sanitària, els cossos policials, la justícia i els serveis socials de les capacitats necessàries per a dur-lo a terme.
4. La Generalitat ha de proporcionar a les xiquetes, els xiquets, o els adolescents que hagen patit qualsevol tipus de maltractament, inclosos fills i filles menors de violència de gènere, una atenció integral que done resposta a les seues distintes necessitats com a víctimes.
5. La persona menor dedat que siga objecte dalguna de les formes de violència a què es refereix larticle 9 daquesta llei té prioritat per a ser atesa en els serveis sanitaris i per a accedir als centres educatius, als serveis i programes socials i a les subvencions i ajudes públiques que resulten necessàries per a satisfer les necessitats derivades de la seua condició de víctima. El protocol previst en lapartat 2 daquest article estableix el procediment per a garantir aquesta prioritat.
Article 11. Prioritat de la permanència en lentorn familiar, lliure de violència
1. Quan la violència es produïsca en lentorn familiar propi, sha de procurar, sempre que siga compatible amb linterés superior de la persona protegida, que la protecció es duga a terme mitjançant lallunyament de la persona maltractadora i no mitjançant leixida de la víctima del seu medi familiar.
2. Lentitat pública de protecció ha de promoure les mesures necessàries, de les previstes en larticle 158 del Codi civil, per a fer efectiva aquesta prioritat, instant-les directament quan exercisca la representació legal de la víctima, o, en cas contrari, sol·licitant-ne ladopció a través del ministeri fiscal.
Article 12. Informació pública sobre el maltractament a xiquets, xiquetes o adolescents
1. La Generalitat no ha de difondre dades personals de les víctimes ni altres informacions que en permeten la identificació.
2. Amb la finalitat que la informació pública sobre casos de maltractament a persones menors dedat no afecte el dret de les víctimes a lhonor, a la intimitat i a la pròpia imatge, el departament de la Generalitat competent en matèria dinfància ha de posar a la disposició dels mitjans de comunicació un manual destil i ha dadoptar les mesures que calguen, dins de la seua competència, per a protegir aquest dret.
Article 13. Protecció de la víctima en els procediments penals
1. El Consell ha dacordar, a proposta de la conselleria amb competència en matèria de protecció dels drets de la infància i ladolescència, lexercici de lacció popular en els procediments penals per tràfic déssers humans, homicidi, lesions o delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual comesos contra persones menors dedat dels quals coneguen els òrgans judicials que tinguen una jurisdicció que no excedisca làmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Ladministració de la Generalitat desenvoluparà les actuacions necessàries perquè els xiquets, xiquetes i adolescents que hagen sigut objecte de violència, filles o fills de víctimes de violència de gènere o tràfic déssers humans puguen fer efectius, de manera adaptada a la seua edat, discapacitat i circumstàncies, els drets derivats de la seua condició de víctimes del delicte. En particular, posarà a disposició de ladministració de justícia els mitjans tècnics, tecnològics i humans necessaris i específics per a evitar la victimització secundària amb motiu de la seua declaració; orientarà i assessorarà les víctimes perquè puguen fer efectiu el dret a la justícia gratuïta; les mantindrà informades de tots els processos, opcions i terminis, i vetlarà perquè es faça efectiu el seu dret a opinar i que aquesta opinió siga tinguda en compte, protegint-ne la intimitat i la identitat enfront dintimidacions i represàlies, i proporcionarà des de linici i durant tot el procés un acompanyament professional per al seguiment i el suport psicològic del menor.
Les persones menors dedat amb discapacitat tenen dret a rebre informació en format accessible i comprensible adaptada a la seua edat i circumstàncies. Ladministració garantirà lassistència i els suports necessaris per a lexercici efectiu dels drets daquestes persones menors dedat en els supòsits esmentats.
Article 14. Protecció contra lexplotació sexual, el tràfic de persones menors dedat i altres formes de violència
1. La Generalitat ha dadoptar les mesures administratives i els programes socials necessaris per a prevenir i protegir els xiquets, les xiquetes i els adolescents de qualsevol forma dexplotació de la seua sexualitat, de prostitució i de pornografia infantil, de formes de violència com la mutilació genital i el matrimoni forçat i per a garantir que no siguen objecte de cap tipus de tracta, venda o sostracció. Sha de prestar una particular atenció a la protecció dels qui siguen especialment vulnerables a aquestes pràctiques.
2. Les administracions públiques han de desenvolupar programes deducació i de prevenció, especialment dirigits als xiquets, a les xiquetes i als adolescents, de formació per a la totalitat de professionals de làmbit de la infància i ladolescència, i de sensibilització per al conjunt de la societat, en les matèries a què es refereix lapartat anterior.
3. La Generalitat ha destablir protocols didentificació, actuació i atenció contra la mutilació genital, el matrimoni forçat, el tràfic de persones menors dedat amb finalitats dexplotació sexual o de venda, prostitució o utilització en la pornografia.
CAPÍTOL III
Drets de ciutadania
Article 15. Dret a la identitat i al nom
1. Les xiquetes, els xiquets i els adolescents tenen dret a preservar i desenvolupar la seua pròpia identitat personal i idiosincràsia, inclosa la seua identitat i expressió de gènere.
2. Per a garantir el dret a tenir un nom, els centres i serveis sanitaris públics i privats de la Comunitat Valenciana on es produïsquen naixements han didentificar de forma inequívoca les persones nounades i han de disposar dels protocols necessaris per a promouren amb diligència la inscripció en el registre civil, independentment de la situació administrativa de la mare.
3. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a sol·licitar a les administracions públiques competents la documentació que els permeta acreditar la seua identitat.
4. La conselleria competent per a la protecció de la infància ha de sol·licitar la inscripció del naixement dels xiquets i de les xiquetes a càrrec seu en tots els casos en què, de conformitat amb la normativa en matèria de registre civil, puga promoure-la.
5. Quan un xiquet, una xiqueta o un adolescent estranger sota la tutela de la Generalitat no dispose de document acreditatiu de la seua identitat, aquesta ha de dur a terme totes les actuacions que puga realitzar conduents a lobtenció daquest document dacord amb lordenament espanyol i del seu país dorigen, si es coneix.
Article 16. Dret a la participació
1. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a participar plenament, de forma adequada al seu desenvolupament evolutiu i adaptada a la diversitat funcional o discapacitat, en la vida social, política, econòmica, cultural, artística, esportiva i recreativa del seu entorn, com també a una incorporació progressiva a la ciutadania activa.
2. Les iniciatives de participació ciutadana que duguen a terme les administracions públiques han dincloure, quan afecten els drets de la infància i ladolescència, les adaptacions necessàries, en la informació oferta i en els canals de comunicació, adoptant formats accessibles perquè xiquets, xiquetes i adolescents hi puguen participar.
3 La Generalitat ha de promoure la constitució dassociacions i organitzacions que afavorisquen la participació activa dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents en la societat.
La conselleria competent en matèria deducació ha delaborar els programes i les metodologies actives corresponents per a afavorir lesperit crític, la reflexió i largumentació per a participar plenament en la societat.
4. Les administracions locals han de promoure, amb mitjans suficients, la constitució dels consells locals dinfància, com a òrgans consultius i de participació dels xiquets i les xiquetes en tots aquells assumptes que els afecten, directament o indirecta, en làmbit municipal.
5. Per a fer efectiu aquest dret en el seu àmbit de competència, la Generalitat disposa, com a via de participació estable, del Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana, regulat en larticle 182 daquesta llei.
Article 17. Dret de les persones menors dedat a ser informades, oïdes i escoltades
1. Les administracions públiques, en làmbit de les seues competències, han de respectar i promoure el dret de tota persona menor dedat a ser oïda i escoltada, en els termes previstos en la Llei orgànica 1/1996, i han de garantir que és entesa i que lopinió daquesta es té en compte. Les resolucions administratives que saparten de la seua opinió han de justificar-ho raonadament en funció del seu interès superior. No obstant això, les persones menors dedat poden no exercir aquest dret, si així ho decideixen lliurement.
2. Per això, el xiquet, la xiqueta o ladolescent té dret a obtenir tota la informació que afecte els seus interessos, drets i el seu benestar personal, emocional i social en un llenguatge que siga adequat i comprensible i adaptat a les seues circumstàncies, segons el desenvolupament evolutiu i maduresa i en formats accessibles. Aquesta informació ha de ser suficient per a permetre-li prendre les decisions de forma conscient i lliure. Llevat que hi haja conflicte dinteressos, per a lexercici daquest dret ha de disposar de lassistència i lorientació del seu pare, mare, representants legals o guardadors.
3. Laudiència sha de practicar en una llengua que la persona menor dedat puga comprendre. Si la seua diversitat funcional o discapacitat ho requereix, sha de dur a terme amb les adaptacions necessàries, inclosa la llengua de signes, els mitjans de suport a la comunicació en llengua oral, recursos tecnològics i ajudes tècniques adequades o qualsevol altre sistema alternatiu, per a garantir que la seua opinió pot ser expressada i entesa adequadament.
Article 18. Dret a la llibertat dexpressió i a la creació intel·lectual
1. Les administracions públiques han de promoure canals de participació adaptats i accessibles que faciliten la lliure expressió didees i opinions de xiquets, xiquetes i adolescents en els diferents àmbits on es desenvolupa la seua vida escolar, social i ciutadana.
2. La Generalitat ha de fomentar la lliure expressió de les seues opinions mitjançant el suport als mitjans de difusió que ells i elles promoguen.
3. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents han de gaudir a la Comunitat Valenciana del dret a la creació literària, artística, científica i tècnica, com també del reconeixement i latribució dels drets derivats del fet de la creació.
Article 19. Dret a la llibertat dideologia, consciència i religió
Les persones que siguen progenitores i tutores, en lexercici del seu dret i deure de cooperar en lexercici del dret de xiquets, xiquetes i adolescents a la llibertat dideologia, consciència i religió, han descoltar les opinions daquests, han de fomentar el desenvolupament dun criteri propi i nhan de respectar les conviccions.
Article 20. Dret a la lliure associació
1. En les actuacions de foment de lassociacionisme juvenil que duga a terme la Generalitat sha de promocionar la participació activa de les persones menors dedat, prestant especial atenció a la participació de les xiquetes, xiquets i adolescents, en col·laboració amb el moviment associatiu de persones en risc de vulnerabilitat de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat, sense perjudici de cooperar amb el ministeri fiscal i exercir les accions que siguen procedents segons dret, ha de realitzar les actuacions necessàries per a informar les xiquetes, els xiquets i els adolescents i les seues famílies dels riscos daquelles organitzacions o grups il·legals o il·lícits segons lordenament jurídic.
Article 21. Dret de reunió
Es garanteix als centres docents de la Comunitat Valenciana el dret de reunió de les persones menors dedat estudiants, de conformitat amb la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducació. Les normes dorganització i funcionament dels centres densenyament han de regular la forma en què lalumnat pot exercir aquest dret, com també els casos en què serà preceptiva lautorització dels seus representants legals, inclosa, si escau, la decisió de no assistir a classe, dacord amb els termes previstos en la llei. Llevat que entre aquestes condicions legals es dispose una altra cosa, les normes dorganització i funcionament dels centres no han dexigir lautorització dels seus representants legals als qui hagen complit catorze anys.
Article 22. Dret davant del tractament de les dades personals
1. Quan, dacord amb la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal, els xiquets, les xiquetes i els adolescents no puguen atorgar per si mateixos el consentiment per a la cessió o tractament, els seus representants legals han descoltar-los sobre aquest tema abans de concedir-lo, en els termes previstos en la Llei orgànica 1/1996.
2. La Generalitat i les entitats locals valencianes han de vetlar perquè el tractament de dades de caràcter personal respecte els drets que, de conformitat amb la legislació en la matèria, assisteixen els xiquets, les xiquetes i els adolescents.
CAPÍTOL IV
Drets en làmbit de les relacions familiars
Article 23. Dret de relació i convivència
1. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a créixer i viure amb les persones que són els seus progenitors i a mantenir relació amb la resta dascendents, els seus germans germanes, siguen dúnic o de doble vincle i altres parents o persones acostades, sempre que no siga contrari al seu interès, amb els límits establerts en les resolucions judicials.
2. Sha de protegir especialment el dret de qui estiga separat del seu pare, sa mare o de tots dos, a mantenir una relació suficient per a preservar i desenvolupar un vincle afectiu, i perquè puguen exercir les funcions pròpies de la criança, llevat que el seu interès aconselle una altra cosa.
3. Els poders públics han de vetlar per la protecció del principi de coparentalitat en la cura i leducació dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents, i han de garantir el dret que tenen al fet que ambdues persones progenitores participen per igual en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
4. La Generalitat ha de promoure serveis de mediació per a les famílies en conflicte amb xiquets i xiquetes o adolescents a càrrec seu, a fi que resolguen de forma consensuada les discrepàncies relatives a lexercici de la responsabilitat parental i dels drets de relació i convivència recollits en aquest article, i ha de garantir laccés a aquests en condicions dequitat, com també la defensa de linterès de les persones menors dedat en el procés. Aquests serveis de mediació familiar han de ser accessibles i disposar de professionals formats específicament en matèria de discapacitat.
Article 24. Xarxa de punts de trobada familiar
1. El punt de trobada familiar és un servei específic que presta temporalment atenció professional especialitzada per a facilitar que els xiquets, les xiquetes i els adolescents puguen mantenir relacions amb els seus familiars o persones acostades durant els processos i les situacions de separació, divorci, protecció dinfància i adolescència o altres supòsits dinterrupció de la convivència familiar.
2. La Generalitat ha de facilitar, mitjançant una xarxa suficient de punts de trobada familiar que compte amb els recursos adequats, lexercici del dret de xiquetes, xiquets i adolescents a mantenir relació amb els seus familiars o persones acostades en aquestes situacions, de conformitat amb el que disposen el procediment administratiu o les causes civils o penals que les regulen.
3. La xarxa de punts de trobada familiar és un recurs social, universal i específic per a la infància i ladolescència, que atendrà tant els casos derivats dun òrgan judicial com els dun òrgan administratiu.
4. Lactuació del punt de trobada familiar ha destar determinada per les dificultats per a desenvolupar les estades, vistes o comunicacions de forma autònoma o per la necessitat de prevenir riscos i lobjectiu ha de ser promoure les condicions perquè les relacions de la persona menor dedat amb els seus familiars o persones acostades puguen desenvolupar-se de forma beneficiosa per a ella sense necessitat duna intervenció externa, llevat que el seu interès aconselle una altra cosa.
5. Els punts de trobada familiar han de tenir com a principis rectors dactuació els següents:
a) Linterès superior del xiquet, la xiqueta o ladolescent, que ha de prevaldre respecte de qualsevol altre concurrent, donant prioritat al seu benestar i seguretat.
b) La neutralitat. La intervenció sha de fonamentar en elements objectius i ha de respectar la igualtat de les parts.
c) La confidencialitat de les dades de caràcter personal, llevat daquelles que shan de comunicar a lòrgan derivant.
d) La subsidiarietat, intervenint només quan siga lúnic mitjà possible per a facilitar les relacions entre el xiquet, la xiqueta i ladolescent i la seua família.
e) La responsabilitat parental. Les actuacions han de donar suport, però no han de substituir la responsabilitat de les persones progenitores, o altres membres de la família, perquè les relacions objecte dintervenció es desenvolupen de forma beneficiosa per al xiquet, la xiqueta o ladolescent.
f) La interdisciplinarietat, basada en lactivitat complementària i conjunta de professionals de disciplines diferents.
g) Leficàcia i leficiència, duent a terme les intervencions més adequades per a la consecució del seu objectiu amb el menor nombre de recursos possibles.
h) La qualitat, complint els estàndards que sestablisquen per a garantir-la.
i) Tots els punts de trobada familiar han de ser accessibles tant per als xiquets i les xiquetes que patisquen alguna diversitat com per als seus familiars; per a això shan de basar en les normatives daccessibilitat universal.
Article 25. Persones beneficiàries i usuàries del punt de trobada familiar
1. Les persones beneficiàries dels punts de trobada familiar són les xiquetes, els xiquets o els adolescents, com també les persones majors dedat amb capacitat judicialment modificada subjectes a la pàtria potestat prorrogada, les relacions familiars de les quals shagen de facilitar mitjançant aquest recurs, dacord amb una resolució judicial o administrativa.
2. Les persones usuàries són les persones familiars i afins que tinguen establert lexercici del règim de visites en un punt de trobada familiar.
Article 26. Equip tècnic del punt de trobada familiar
1. El punt de trobada familiar tindrà un equip tècnic interdisciplinari integrat per personal qualificat, amb formació especialitzada i acreditada degudament, almenys, en mediació i intervenció familiar, protecció de la infància, diversitat funcional o discapacitat, igualtat i violència de gènere.
2. Lequip tècnic durà a terme les intervencions psicològiques, socials, educatives, jurídiques o de mediació necessàries per a capacitar les persones usuàries i beneficiàries per a la resolució o el maneig dels seus conflictes i per a millorar les relacions entre elles, amb lobjecte que puguen desenvolupar, sense suport extern, el règim de visites. A aquest efecte, lequip tècnic podrà demanar el suport i lassessorament necessaris.
Article 27. Modalitats dactuació dels punts de trobada familiar
1. El servei prestat en el punt de trobada familiar es desenvoluparà en una de les modalitats dintervenció següents:
a) Visites en supervisió dentregues i recollides: visites que shagen de desenvolupar fora de les dependències del punt de trobada familiar però siga necessari que lentrega i la recollida de la persona menor dedat shi realitze en el mateix.
b) Visites tutelades: on es pose a disposició de les persones usuàries els recursos humans i materials necessaris que garantisquen el funcionament correcte de les visites quan aquestes requerisquen latenció directa o presència continuada de lequip tècnic.
c) Visita tutelada externalitzada: excepcionalment, com a fase prèvia a la finalització de la intervenció i amb lautorització prèvia judicial o administrativa, podran desenvolupar-se les visites fora de les dependències del punt de trobada familiar davant de la presència de personal tècnic.
2. Les diferents modalitats dactuació shan de complementar amb les intervencions de lequip tècnic que es recullen en lapartat 2 de larticle anterior.
Article 28. Funcionament dels punts de trobada familiar
1. Els punts de trobada familiar han de coordinar lexercici de les funcions i el desenvolupament de lactivitat amb:
a) Els jutjats i tribunals de justícia, com també els equips psicosocials adscrits a aquests i els instituts de medicina legal i ciències forenses.
b) Els serveis socials, especialment amb els serveis de protecció dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents, amb els serveis datenció i protecció a les dones i a les famílies i amb els serveis de mediació familiar.
c) Les forces i cossos de seguretat, especialment en els casos de violència de gènere i masclista.
d) Els serveis sanitaris i educatius i altres institucions competents en matèria dinfància i adolescència.
e) Serveis anàlegs situats en altres comunitats autònomes.
A aquest efecte selaboraran els corresponents convenis de col·laboració i cooperació.
2. Ladministració titular del punt de trobada familiar pot determinar, en cada cas, quines daquestes institucions i agents socials poden requerir la seua actuació i a través de quins mitjans.
3. Els professionals del punt de trobada familiar han de vetlar per la seguretat de les persones usuàries, beneficiàries i de les instal·lacions. A aquest efecte, han de demanar lauxili efectiu en el marc de la relació de coordinació amb les forces i cossos de seguretat sempre que existisca risc per a la integritat del personal del punt de trobada i de les persones usuàries daquest.
En els casos en què existisca una ordre de protecció han dadoptar-se mesures de seguretat especials, orientades a facilitar la vigilància i la protecció de les persones usuàries i beneficiàries, a través dun protocol dactuació en coordinació amb les forces i cossos de seguretat.
4. En cap cas pertoca la intervenció del punt de trobada familiar quan el dret de visites es trobe suspés judicialment.
5. Totes les actuacions que duga a terme el punt de trobada familiar han dincloure, duna manera transversal, la perspectiva de gènere.
6. La intervenció del punt de trobada familiar ha de ser limitada en el temps i ha de finalitzar, o bé quan sassolisca lobjectiu, o bé quan es determine la suspensió de les trobades, pel fet que no aporten beneficis per a les persones menors dedat.
7. Dacord amb un reglament se nhan destablir els requisits específics, les normes i les condicions mínimes del funcionament.
Article 29. Suport en lexercici de les responsabilitats parentals
1. Les administracions públiques, dins del marc de les competències que tenen, han de promoure polítiques dús del temps i mesures de corresponsabilitat que permeten a les persones progenitores, o als qui les substituïsquen en lexercici de les responsabilitats parentals, disposar del temps que la criança i leducació dels seus fills i filles requerisca, en funció de les necessitats.
2. La política fiscal i dhabitatge de la Generalitat, i en altres matèries que incidisquen en les condicions de vida de les famílies, ha de tenir en compte les particulars necessitats daquelles que tenen xiquets, xiquetes o adolescents a càrrec seu, amb especial atenció a les famílies amb persones menors dedat amb discapacitat de manera que puguen prestar-los latenció que requereixen en condicions dequitat.
3. Les administracions públiques han de promocionar un exercici positiu de la criança, i es considera com a tal aquell exercici fonamentat en el benestar i linterés de fills i filles, que siga respectuós amb els seus drets, afavorisca un estil daferrament segur, estimule el desenvolupament de les seues capacitats, oferisca suport i orientació, i establisca límits, però que excloga qualsevol ús de la violència.
CAPÍTOL V
Dret a la informació
Article 30. Dret a la informació
1. A fi de contribuir a lexercici del dret dels xiquets, xiquetes i adolescents a cercar, rebre i utilitzar informació, la Generalitat, mitjançant el seu servei públic audiovisual, ha doferir continguts informatius en format accessible i amigable per a la infància i ladolescència. La Generalitat ha de vetlar perquè la informació que reben els xiquets, les xiquetes i els adolescents siga veraç, plural i respectuosa amb els principis continguts en la Constitució, lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana i la resta de lordenament jurídic.
2. Els documents i les guies que publiquen les administracions valencianes destinats a informar la ciutadania, han dincloure, quan el contingut daquests resulte rellevant per a xiquets, xiquetes o adolescents, versions accessibles i adaptades que puguen ser compreses per persones amb capacitats diferents del segment dedat a què afecte.
Article 31. Promoció i protecció dels drets als mitjans de comunicació
1. Els mitjans de comunicació, en aquells programes i continguts dirigits especialment a la infància i ladolescència, han de respectar els drets que tenen reconeguts en aquesta llei i en la resta de lordenament, i contribuir a la seua educació i desenvolupament holístic, potenciant els valors relacionats amb els drets humans, el respecte a la diversitat, la tolerància i els principis democràtics.
2. Els mitjans de comunicació audiovisual que tinguen difusió a la Comunitat Valenciana shan dajustar a les regles següents, a més de les previstes en la legislació sobre comunicació audiovisual:
a) Els programes infantils de televisió shan demetre en un horari adequat als seus hàbits, en què cal fer prevaldre lemissió de programes que siguen compatibles amb les necessitats pròpies del seu desenvolupament i formació.
b) En les franges horàries de programació infantil no shan demetre escenes o missatges que fomenten la violència, lodi, el racisme, la xenofòbia, la LGTBI-fòbia, la disfòbia, el masclisme o qualsevol altre tipus de discriminació, o que perjudiquen el seu desenvolupament físic, mental i moral. Lemissió daquests continguts, tant en programes com en espais dedicats a la promoció de la programació, shan dadvertir amb claredat, mitjançant una indicació auditiva i visual.
c) No poden emetre imatges despectacles que impliquen un maltractament animal els mitjans de comunicació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ni els que disposen duna llicència dús del domini públic radioelèctric valencià, en horari infantil.
d) Hauran de tenir especial atenció en tota informació que afecte persones menors dedat, evitant difondre el nom, la imatge o les dades seues que en permeten la identificació o que divulguen qualsevol fet relatiu a la seua vida privada que pose en risc la seua protecció o afecte lhonor, la intimitat o la imatge seues, ajustant-se a la normativa de protecció de dades.
3. La programació dels mitjans de comunicació audiovisual de titularitat pública ha dincloure continguts específics per al públic infantil i adolescent que fomente els seus drets, complemente la seua formació i estimule el seu desenvolupament intel·lectual, afectiu i social.
Article 32. Promoció i protecció dels drets en lús de les tecnologies de la informació i la comunicació
1. Les polítiques de la Generalitat en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació han de tenir en compte les necessitats de la infància i ladolescència, i nhan de promoure laccés en condicions dequitat en àmbits urbans o rurals, promovent assegurant tecnologies accessibles i segures per a les xiquetes i els xiquets amb discapacitat. En particular, han de promoure programes deducació digital per a actuar en línia amb respecte, seguretat i responsabilitat i per a estimular-ne el desenvolupament i facilitar-ne la participació.
2. Els operadors de telecomunicacions i els qui oferisquen accessos a serveis telefònics o telemàtics en establiments oberts al públic han dadoptar les mesures tècniques i jurídiques necessàries per a garantir la protecció de les persones menors dedat usuàries de telefonia, televisió i internet, davant de laccés a continguts serveis que fomenten la violència, lodi, el racisme, la xenofòbia, lLGTBI-fòbia, disfòbia, el masclisme o qualsevol altre tipus de discriminació, o que perjudiquen el desenvolupament físic, mental i moral daquestes.
3. Les persones progenitores, o els qui, en lloc seu, exercisquen la guarda, han dacompanyar els xiquets, les xiquetes o els adolescents en el seu aprenentatge en el bon ús dinternet i de les xarxes socials.
4. La Generalitat ha de desenvolupar programes de conscienciació sobre el ciberassetjament i ha darticular mecanismes de protecció contra aquest, atenent específicament les persones menors dedat en situació despecial vulnerabilitat.
Article 33. Publicitat dirigida a xiquets, xiquetes o adolescents
La publicitat dirigida a la infància o ladolescència que es divulgue en qualsevol mitjà escrit, audiovisual o telemàtic, dins de làmbit de la Comunitat Valenciana, ha destar sotmesa als principis dactuació següents:
1. Adaptació a la maduresa de laudiència a la qual es dirigeix el missatge.
2. Exclusió de la violència, la discriminació i de qualsevol missatge que incite a lodi.
3. Publicitat real i de no-incitació al consum.
4. Publicitat veraç, no enganyosa.
5. Publicitat informativa, no perjudicial ni perillosa, i compatible amb hàbits de vida saludables.
6. Accessibilitat universal.
Article 34. Publicitat protagonitzada per xiquets, xiquetes o adolescents
La publicitat protagonitzada per xiquets, xiquetes o adolescents dins de làmbit de la Comunitat Valenciana ha destar sotmesa als principis dactuació següents:
1. La utilització de la seua imatge ha de respectar la seua dignitat i els seus drets.
2. Tota escenificació publicitària en què participen ha devitar missatges que inciten al consum compulsiu.
3. Es difondrà una imatge ajustada i positiva cap a la diversitat funcional o discapacitat, religiosa, sexual, funcional o de gènere, entre altres.
Article 35. Prohibicions en matèria de publicitat per a la protecció dels drets de la infància i ladolescència
1. No es pot emetre publicitat daliments o begudes insanes, begudes alcohòliques, tabac, armes, jocs datzar o apostes de qualsevol tipus, espectacles violents o que implique maltractament animal, ni de caràcter pornogràfic, en lhorari de programació infantil ni en les publicacions o pàgines destinades a xiquets, xiquetes o adolescents, ni durant la celebració o retransmissió desdeveniments esportius. Tampoc hi poden participar persones menors dedat.
2. Es prohibeix la publicitat indirecta, no diferenciada, subliminar o encoberta en ledició de textos o durant lemissió de programes dirigits a xiquets, xiquetes i adolescents.
CAPÍTOL VI
Dret a la salut
Article 36. Dret al gaudi del més alt nivell possible de salut
1. Tots els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret al gaudi del més alt nivell possible de salut i a latenció sanitària integral adaptada a les seues necessitats, diferenciada dels adults i en espais amigables sense discriminació per raons socials, econòmiques, familiars, de gènere, diversitat funcional o discapacitat, edat, lloc de residència, país dorigen o de qualsevol altra índole.
2. Les administracions públiques amb competències en salut i atenció sanitària han destablir els canals, els suports i les adaptacions necessàries per a fer efectiu lexercici del dret a la participació de la infància i ladolescència en aquestes matèries.
3. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a rebre informació sobre el seu estat de salut, diagnòstic i tractament. Per a això, sha dutilitzar un llenguatge comprensible i accessible a la seua capacitat denteniment i la seua situació emocional. En el procés final de la seua vida gaudiran de tots els drets que a tal efecte reconeix la normativa sectorial corresponent.
4. Durant el període dhospitalització o de tractament domiciliari, els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a continuar amb la formació educativa, quan així estiga indicat en el seu interès.
5. Les xiquetes, els xiquets i els adolescents amb mesures de protecció tenen prioritat en la realització de les proves facultatives establides en els corresponents protocols socials i sanitaris amb la finalitat de no retardar-ne la integració en famílies o en centres de protecció.
6. Les xiquetes, els xiquets i els adolescents amb mesures de protecció que es troben hospitalitzats tenen dret a que sels garantisquen els serveis dacompanyament i vigilància necessaris, a lefecte dels quals han destablir la corresponent coordinació el centre hospitalari i el centre de protecció de persones menors dedat de què provinguen. Sha de prioritzar en interès superior del menor que la persona que lacompanye siga un referent conegut en la vida daquest.
7. Lhistorial clínic de les xiquetes, els xiquets i els adolescents amb mesura protectora ha destar especialment protegit, i sha de garantir que la informació es trasllada només a qui corresponga.
Lòrgan competent en ladministració pública ha de traslladar a les autoritats sanitàries informació sobre la situació de les persones menors dedat; aquests han de quedar identificats amb algun distintiu en el sistema informàtic de la xarxa sanitària.
8. Sha de garantir el dret del menor a laccés a les seues dades clíniques i antecedents genètics, com també dels seus familiars biològics, encara que fora adoptat i es modifiquen les seues dades personals.
9. La família dacollida o guardadora, acreditada pel corresponent òrgan administratiu, ha de disposar de la informació sanitària precisa sobre la xiqueta, el xiquet o ladolescent que tinga en acolliment, i shan dadoptar, en cas de ser necessari, les mesures oportunes per preservar la seua identitat i la seguretat de lacolliment.
Article 37. Promoció de la salut
Les actuacions de promoció de la salut dirigides a la població infantil i adolescent que duga a terme la Generalitat shan dimplementar garantint la plena accessibilitat universal i shan de basar tant en el foment dels coneixements, les habilitats i les capacitats que afavorisquen comportaments saludables, incloent-hi una adequada alimentació i activitat física, com en el foment de les condicions socials, ambientals i econòmiques que influïsquen positivament sobre la salut i el benestar daquesta població.
A tal efecte, la conselleria competent en sanitat universal i salut pública elaborarà un catàleg de programes de promoció de salut dirigits a la infància i adolescència.
Article 38. Educació afectivosexual
Les conselleries competents en matèria deducació i salut pública, de manera conjunta i coordinada, han de proporcionar a les persones menors dedat una educació afectivosexual que els permeta desenvolupar les habilitats i actituds necessàries per a prendre decisions informades en aquest àmbit, tot reconeixent el dret a la sexualitat. Les accions educatives shan defectuar preferentment dins de làmbit escolar i han dadoptar una perspectiva inclusiva i de gènere, reconeixent la diversitat afectivosexual i atenent, especialment, persones amb diversitat funcional o discapacitat i altres col·lectius que requerisquen una actuació educativa compensatòria.
Article 39. Salut mental
La Generalitat promourà els recursos i les intervencions necessàries per a la promoció de la salut mental infantil i adolescent i la prevenció dels trastorns mentals en aquesta població segons els manuals de diagnòstic acceptats internacionalment.
Aquestes accions de promoció i prevenció hauran destar dirigides tant a les xiquetes, xiquets i adolescents com als seus progenitors, al personal docent i a la població en general. Així mateix, la conselleria competent en matèria de sanitat procurarà lassistència, rehabilitació i inclusió dels que presenten problemes de salut mental, principalment a partir de les USMIA en ràtio i distribució suficients. Desenvoluparà, així mateix, estratègies de coordinació i col·laboració entre les conselleries amb competències en aquest àmbit per a garantir una atenció adequada, seguint els fonaments de lestratègia valenciana de salut mental i el pacte autonòmic per a latenció de persones amb trastorn mental greu, per a garantir un diagnòstic precoç i establir una atenció transversal centrada en el menor mitjançant un model comunitari i integrador que prime latenció psicosocial als tractaments farmacològics.
Així mateix, la Generalitat Valenciana promourà en la societat valenciana un tractament de les xiquetes, xiquets i adolescents amb problemes de salut mental que els preserve de prejudicis i de discriminació.
Article 40. Protecció davant del consum dalcohol, tabac, drogues, jocs datzar i altres conductes addictives
1. Les xiquetes, els xiquets i els adolescents tenen dret a ser protegits davant de conductes que puguen generar addicció, com les que es deriven del joc datzar i apostes, del mal ús de les tecnologies de la comunicació i informació i del consum de begudes alcohòliques, tabac, drogues, substàncies estupefaents i psicotròpiques.
2. Les campanyes i accions públiques dinformació i conscienciació shan de realitzar en formats inclusius, accessibles i comprensibles.
3. Les administracions públiques han de promoure i garantir ladopció de mesures de promoció de la salut, prevenció, diagnòstic precoç i tractament integral en relació al consum infantil i adolescent dalcohol, tabac, drogues i altres conductes addictives.
4. Per a garantir que les accions de prevenció de les administracions públiques abasten la totalitat de la població menor dedat de la Comunitat Valenciana, en les bases reguladores de les subvencions destinades a aquestes accions shan de tenir en compte criteris dequitat territorial i pel que fa al pes relatiu daquesta en el conjunt de la població.
5. Les autoritats públiques han de garantir, en lexercici de les competències que tenen, el compliment de la prohibició de participar en jocs i apostes que estableix la legislació del joc de la Comunitat Valenciana per a les persones menors de díhuit anys.
6. Els proveïdors de serveis dapostes en línia, de telefonia i internet, els establiments oberts al públic en què es facilite laccés a aquests serveis, com també els qui regenten establiments públics dhostaleria i similars en què shaja autoritzat la instal·lació de màquines de joc de tipus B o recreatives amb premi o de joc dapostes, han dadoptar les mesures previstes en la normativa sobre joc i sobre espectacles, activitats recreatives i establiments públics, a fi de garantir que les persones menors de díhuit anys no utilitzen cap daquestes màquines o serveis.
7. Els recursos i serveis assistencials que atenguen els xiquets, xiquetes i adolescents que presenten problemes en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius han de garantir que les intervencions terapèutiques sajusten al perfil i les característiques de les persones menors dedat, amb enfocament en els factors psicosocials, especialment en aquelles persones menors dedat que presenten problemes de salut mental.
Article 41. Interrupció voluntària de lembaràs
La Generalitat ha de garantir a les persones menors dedat el dret a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de lembaràs en els terminis i amb els requisits establits en la legislació sobre la matèria.
Article 42. Notificació de situacions de desprotecció infantil
1. En compliment de les obligacions legals previstes en els articles 96 i 98 daquesta llei, els serveis i centres sanitaris, de làmbit educatiu, els serveis i centres escolars tant públics com privats, tenen lobligació de comunicar i denunciar qualsevol situació de risc i desemparament en què es trobe un xiquet, xiqueta o adolescent, i el deure de col·laborar amb lentitat púbica competent per a la protecció de la infància i ladolescència en lexercici daquesta funció.
2. Quan hi haja indicis de perill imminent i greu per a la integritat física o psíquica dun xiquet, xiqueta o adolescent, ho notificaren immediatament al departament competent en matèria de protecció de la infància i ladolescència de la Generalitat, a lautoritat judicial o al Ministeri Fiscal i, si es requereix la seua col·laboració, a les forces i cossos de seguretat. A més, es prendran les mesures immediates de protecció que les circumstàncies requerisquen, inclosa, si escau, la retenció de la persona protegida en el centre o servei sanitari fins que lautoritat competent sen faça càrrec o determine la mesura que cal adoptar, i ha devitar-se amb aquest fi la contenció física i/o mecànica i/o farmacològica del protegit, que només podrà ser usada després dhaver-se esgotat tots els recursos i les habilitats pròpies del personal sanitari adequat, i que haurà de ser autoritzada i supervisada pel jutjat corresponent.
3. La Generalitat promourà la coordinació i la col·laboració entre les institucions sanitàries, educatives i de protecció de la infància i ladolescència mitjançant laprovació i formalització dels protocols corresponents amb anterioritat al fet que les persones menors dedat entren en el centre de protecció i supervisada pel jutjat corresponent. Tot això a lefecte de facilitar la prevenció, la detecció i la derivació i, si escau, posterior suport, de les situacions de risc i desemparament.
En aquestes actuacions, seran els serveis psicopedagògics, gabinets municipals i departaments dorientació els interlocutors amb els serveis municipals i autonòmics competents en matèria de protecció de la infància i ladolescència.
En cas de referir-se a persones amb discapacitat, aquestes institucions públiques podran demanar la col·laboració, lorientació i el suport de les entitats que conformen el seu teixit associatiu.
CAPÍTOL VII
Dret a leducació
Article 43. Dret a leducació
1. La Generalitat ha de garantir a tots els xiquets, les xiquetes i els adolescents de la Comunitat Valenciana, amb igualtat doportunitats, lexercici ple del dret a leducació, que comprèn laccés efectiu, la permanència i la promoció en un sistema educatiu equitatiu i inclusiu en tots els nivells, de conformitat amb el que preveu larticle 24 de la Convenció de lONU de drets de les persones amb discapacitat, que proporcione una educació emancipadora, integral, plural, respectuosa, proveïda dels suports i els recursos necessaris, adequada a la seua maduresa i de qualitat quant als continguts, que contribuïsca al desenvolupament ple de la personalitat i de les capacitats mentals, físiques i socials fins al màxim de les seues possibilitats.
2. La Generalitat ha de promoure la participació activa i plena dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents en la vida escolar, dacord amb el seu nivell de maduresa, i crear canals de participació accessibles que en faciliten la intervenció en els processos democràtics dadopció de decisions. Així mateix, sha de fomentar la participació activa de lalumnat en els processos densenyament i aprenentatge a través de lús de metodologies educatives participatives que en potencien la creativitat i la capacitat crítica.
3. La conselleria competent en matèria deducació ha de garantir lexistència dun nombre de places adequat i suficient, que assegure lefectivitat del dret a leducació dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents en igualtat de condicions, com també la formació contínua dels equips directius, docents i de la resta de professionals implicats en latenció a la diversitat.
4. Per a fer efectiu aquest dret a leducació també en ladolescència, la Generalitat ha de fomentar els ensenyaments postobligatoris i la formació contínua. Així mateix, ha dimpulsar les activitats extraescolars, de joc, de temps lliure, culturals i esportives, com a instruments daprenentatge de la inclusió i no discriminació de les xiquetes i els xiquets.
Article 44. Continguts educatius
1. Els ensenyaments i la formació que soferisquen a la infància i ladolescència han de fomentar lexercici ple de la seua ciutadania, el coneixement i la difusió dels drets i deures, el respecte als drets humans i als valors democràtics i el desenvolupament duna cultura participativa, inclusiva i oberta a la diversitat.
Els programes han de ser coeducatius i han de promoure la igualtat doportunitats i de gènere; el respecte i la tolerància, de manera que amb aquests safavorisca la prevenció dactituds i situacions violentes; el respecte a les diverses formes de relació afectivosexual; i leducació intercultural.
2. La formació integral de xiquetes, xiquets i adolescents en els centres densenyament tindrà en compte leducació social i emocional i sexoafectiva.
3. Els continguts curriculars i la metodologia docent sadaptarà a la discapacitat i la diversitat de lalumnat i les necessitats educatives especials que requerisquen de suport, com també als recursos materials i humans disponibles.
4. La conselleria amb competències en matèria deducació ha de vetlar per la qualitat i ladequació a la legalitat dels continguts que simpartisquen.
Article 45. Educació infantil de primer cicle
1. La Generalitat ha de promoure leducació de zero a tres anys, per a garantir la igualtat doportunitats i prevenir el risc derivat de les condicions socioeconòmiques desfavorables de les persones menors dedat en situació de major vulnerabilitat, com també millorar la coresponsabilitat en els usos del temps, de manera que la participació en la criança siga igualitària. La conselleria competent en matèria deducació garantirà la creació dels espais que asseguren leducació infantil de primer cicle.
2. Laccés a aquesta oferta educativa atendrà els criteris dequitat i els previstos en la normativa específica, sense perjudici dels drets reconeguts per la Llei de la renda valenciana dinclusió respecte a lobtenció de places i beques. Així mateix, la discapacitat de les persones menors dedat i de les persones progenitores serà també un factor de priorització.
Article 46. Programes dajudes a lensenyament
1. La Generalitat i les administracions locals establiran programes de beques, ajudes de menjador i de transport, com també qualssevol altres que promoguen lequitat i la inclusió en lexercici del dret a leducació en els nivells densenyament obligatori. Així mateix, es concediran ajudes que faciliten laccés de les persones menors dedat a lensenyament no obligatori.
2. Tindran accés directe a aquestes beques i ajudes les persones menors dedat que estiguen o hagen estat en el sistema públic de protecció, els que es troben en risc o situació de vulnerabilitat social i els beneficiaris de la renda valenciana dinclusió. Es donarà prioritat a les persones amb diversitat funcional o discapacitat, famílies nombroses i monoparentals.
3. La conselleria competent en matèria deducació garantirà laccés universal als materials curriculars en els ensenyaments obligatoris.
Article 47. Xiquets, xiquetes i adolescents en situació dacolliment residencial o familiar
1. Les xiquetes, els xiquets o els adolescents en acolliment residencial han de tenir prioritat en laccés al centre educatiu densenyament infantil, obligatori o postobligatori que, per proximitat al domicili del centre, per estar-hi matriculats germans o germanes o una altra circumstància, resulte més favorable per a les seues característiques i necessitats.
2. Les xiquetes, els xiquets o els adolescents en acolliment familiar o en guarda amb finalitats dadopció han de tenir prioritat en laccés al centre educatiu densenyament infantil, obligatori o postobligatori que, per proximitat al domicili familiar o laboral, escolarització daltres membres de la família acollidora o una altra circumstància, resulte més favorable per a la persona acollida o per a lexercici de les responsabilitats derivades de lacolliment.
3. Quan, malgrat aquesta prioritat, no siga possible lescolarització en el centre més adequat pel procediment ordinari, la Generalitat ha dadoptar, mitjançant lòrgan competent per a lescolarització, aquelles mesures extraordinàries previstes legalment que permeten a la persona protegida accedir al centre adequat.
4. El moment i el procés dincorporació duna persona protegida al centre escolar sha de poder flexibilitzar, en els termes que preveja la normativa, si la seua situació personal, social o familiar ho requereix.
5. La Generalitat ha de dotar els centres docents dels recursos suficients per a poder atendre les necessitats daquest col·lectiu.
6. Així mateix, la conselleria competent en matèria deducació ha de garantir en les residències o llars de recepció i en les específiques per a problemes greus de conducta la prestació de lensenyament obligatori dins del mateix establiment.
7. Les administracions públiques han de vetllar per preservar la identitat i circumstàncies personals de les xiquetes, dels xiquets i dels adolescents sota tutela i guarda de la Generalitat.
8. Les administracions públiques han de fer les actuacions oportunes per a la sensibilització i la formació de la comunitat educativa, amb relació a les necessitats i les característiques de les xiquetes, dels xiquets i dels adolescents en acolliment familiar, guarda amb fins dadopció i acolliment residencial.
9. La Generalitat valenciana ha de destinar recursos específics a través de la conselleria competent en matèria deducació per a donar suport a la continuïtat dels estudis deducació secundària, batxillerat, formació professional i/o universitària dels que hagen estat sota una mesura dacolliment familiar o residencial i no hi disposen de mitjans. A aquest efecte sels atorgarà prioritat en laccés als recursos i les ajudes per a la comunitat destudiants. Així mateix, ha de garantir la prioritat i la gratuïtat dels serveis escolars i extraescolars del centre educatiu a les xiquetes, els xiquets i els adolescents que es troben sota la tutela o la guarda de la Generalitat.
10. La conselleria competent en matèria deducació ha de garantir ladaptació curricular necessària i recurs dadaptació lingüística per a latenció educativa de persones menors dedat estrangeres que es troben sota la tutela o la guarda de ladministració.
Article 48. Persones menors dedat en conflicte amb la llei en residències socioeducatives
La conselleria competent en matèria educativa ha dadoptar les mesures oportunes per a garantir el dret de les persones en conflicte amb la llei que es troben en les residències socioeducatives a rebre lensenyament obligatori que els correspon legalment. Amb aquest fi, shan destablir els mecanismes de coordinació que pertoquen amb lentitat pública competent per a lexecució de les mesures judicials.
Quan la persona subjecta a la mesura no puga assistir als centres docents de la zona a causa del règim dinternament imposat, la conselleria competent ha darbitrar els mitjans necessaris perquè puga rebre lensenyament corresponent en la residència dinternament, circumstància que no constarà en cap cas en el llibre descolaritat, ni en la emissió de certificats i diplomes. Aquests tindran el mateix reconeixement acadèmic que els obtinguts als centres del sistema educatiu públic sempre que complisquen amb les necessitats per al reconeixement que estableix la normativa estatal.
Article 49. No-escolarització, absentisme i abandó escolar
1. Les persones progenitores i altres representants legals de persones menors dedat, com a responsables de la seua criança i formació, tenen el deure de vetlar perquè aquestes cursen de manera real i efectiva els nivells obligatoris densenyament, i de garantir-ne lassistència a classe.
2. La Generalitat ha de coordinar i emprendre les accions necessàries per al compliment de lescolaritat obligatòria, dacord amb la legislació vigent i evitar labsentisme i labandó escolar.
3. La conselleria competent en matèria deducació ha de promoure, amb la participació de les administracions locals, lelaboració dun pla marc contra la no-escolarització, labsentisme i labandó escolar, el qual ha de formar part de lEstratègia valenciana dinfància i adolescència, lexecució i el seguiment de la qual correspon a ambdues institucions.
4. Es fomentarà la creació en làmbit local de comissions de prevenció, seguiment i control de labsentisme i labandó escolar, on sestablirà la presència de professionals dels departaments competents en matèria de serveis socials, salut mental, infància, joventut i educació.
5. Els serveis psicopedagògics escolars i els departaments dorientació escolar han dactuar de forma coordinada amb els departaments municipals deducació, serveis socials i joventut. Sha de constituir la comissió municipal de prevenció i control de labsentisme escolar. Amb la finalitat de millorar la qualitat de la intervenció, sha de comptar amb perfils professionals especialitzats mitjançant la formació escaient.
6. La conselleria competent en matèria deducació disposarà els recursos professionals i materials i els ajustos necessaris per a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, en totes les etapes educatives, dacord amb el que preveu lEstatut de les persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana.
Article 50. Unitats educatives terapèutiques/hospitals de dia infantil i adolescent
1. Les unitats educatives terapèutiques/hospitals de dia infantil i adolescent han datendre, des duna perspectiva inclusiva, lalumnat amb necessitats educatives especials derivades de problemes greus de salut mental que, de forma temporal, necessiten tractaments intensius en un mitjà estructurat. La intervenció daquests ha de donar resposta integral a aquestes necessitats i sha de planificar dacord amb les premisses següents:
a) La incorporació del xiquet, la xiqueta o ladolescent al seu grup natural o unitat de referència.
b) Latenció adequada i individualitzada que implique actuacions sanitàries i educatives i el seguiment de levolució de cada xiquet, xiqueta o adolescent, tant en el treball específic com en la dinàmica dintegració en el seu grup natural, i sempre en coordinació amb la seua família o tutors legals.
2. Aquestes unitats constitueixen centres de recursos datenció integral, interdisciplinària i especialitzada per a la resposta educativa i sanitària a lalumnat amb problemes greus de salut mental per als quals les mesures i els suports generals i específics disponibles en el seu entorn no són suficients ni adequats. Amb aquest fi, han de disposar de persones professionals sanitàries especialitzades en salut mental i docents, aportades per les conselleries competents en matèria de sanitat i educació.
Article 51. Programes de prevenció, detecció i eradicació de les conductes agressives, la violència i lassetjament en centres docents
1. Als centres docents shan dimpulsar programes de mediació i resolució amistosa de conflictes. Aquests programes shan de dissenyar sobre la base dels principis de sensibilització, prevenció, detecció, protecció i reparació, i han de capacitar lalumnat per a resoldrels per si mateix.
2. La conselleria competent en matèria deducació ha de promoure programes de prevenció, detecció i eradicació de les conductes inapropiades i de la violència en el centre docent, que han dincloure-hi protocols específics per a lassetjament escolar, en els quals shan de contenir disposicions singularment dirigides a la protecció de les persones menors dedat especialment vulnerables, com els xiquets, les xiquetes i els adolescents amb discapacitat o diversitat funcional. Aquests programes han de preveure protocols de resolució de conflictes, actuacions dirigides tant a la víctima com a la persona agressora i han dincloure accions de sensibilització, respecte a la diversitat i formació per a tota la comunitat educativa, i afavorir activitats inclusives que promoguen la convivència.
En el disseny i laplicació daquests programes amb la participació de lalumnat i la conselleria competent en matèria deducació, els ha de dotar amb els recursos necessaris.
Article 52. Inclusió social de lalumnat
1. El sistema educatiu ha de garantir latenció inclusiva de lalumnat que puga veures discriminat en el gaudi del seu dret a leducació a causa de la seua discapacitat, circumstàncies socials, econòmiques, culturals, ètniques, personals, familiars o daltra mena, i ho ha de fer prioritzant els suports humans i materials necessaris, especialment als centres amb major presència daquestes necessitats.
2. Sha de prestar atenció, en particular, a les necessitats educatives de lalumnat migrant i les seues famílies o pertanyent a minories ètniques. Sha de possibilitar a lalumnat immigrant el ràpid aprenentatge de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. Aquesta atenció específica sha destendre als xiquets, a les xiquetes i als adolescents amb un possible desarrelament en matèria didentitat cultural, a fi de prevenir les repercussions en el seu rendiment escolar i ajustament personal.
3. Loferta de places ha de tendir a homogeneïtzar les poblacions escolars dels centres sostinguts amb fons públics, de manera que sassegure una distribució harmònica i equilibrada dels diferents sectors socials en tots els centres escolars.
4. Lescolarització de lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu sha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha dassegurar la no-discriminació i igualtat efectiva en laccés, permanència i promoció en el sistema educatiu, així com laccessibilitat universal i la provisió i continuïtat dels suports necessaris.
CAPÍTOL VIII
Drets amb relació al medi ambient,
lentorn urbà i la mobilitat
Article 53. Dret a un medi ambient saludable
1. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a desenvolupar-se en un medi ambient saludable i en un entorn que tinga en compte les seues característiques pròpies. Les entitats públiques han de promoure el desenvolupament sostenible que els garantisca aquest dret.
2. Les entitats públiques promouran que xiquets, xiquetes i adolescents coneguen, respecten i gaudisquen el medi ambient, i comptaran amb la seua participació activa en la protecció, la conservació i la millora de lentorn, en el marc dun desenvolupament sostenible. La conselleria competent en matèria deducació i medi ambient inclourà en els programes educatius leducació ambiental mitjançant programes formatius, divulgatius i de conscienciació accessibles per a lús responsable i sostenible del medi, laigua, laire, lenergia i la resta de recursos naturals, com ladquisició duns bons hàbits per a la conservació del medi ambient.
Article 54. Drets amb relació al medi ambient, lentorn i la mobilitat
1. La planificació urbanística ha de tenir en compte la perspectiva, les necessitats específiques i linterès superior de xiquets, xiquetes i adolescents en la concepció i la distribució de lespai urbà, amb la finalitat daconseguir un entorn urbà amable amb la infància i inclusiu, que evite la segregació. Així mateix, sha de protegir la salut de xiquets, xiquetes i adolescents i assegurar nivells baixos de contaminació atmosfèrica, electromagnètica i acústica.
2. Per a la configuració dels espais públics, la previsió dequipaments i instal·lacions i la dotació de mobiliari urbà, sha descoltar lopinió de xiquetes, xiquets i adolescents, almenys quan els hi estiguen destinats específicament, i sha de garantir que proporcionen a la infància i a ladolescència un entorn amigable i accessible, que afavorisca la interacció autònoma entre iguals i reunisca les condicions de salubritat, seguretat i daccessibilitat exigides per la legislació vigent.
Sha de procurar, així mateix, lexistència despais compartits que faciliten el contacte intergeneracional. Amb aquest fi, les administracions locals han de disposar de la participació activa de la infància i ladolescència, mitjançant les seues associacions i els seus òrgans locals de participació.
Article 55. Dret a conèixer lentorn
Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a conèixer tant la seua localitat i el seu barri com el seu entorn natural. Els documents divulgatius que les administracions públiques elaboren per a divulgar-los han de contenir informació amigable i accessible per a la infància.
Article 56. Espais i zones de joc, esportives i recreatives públiques
1. Els plans urbanístics han de preveure espais i zones de joc, esportives i recreatives públiques accessibles, idònies, diversificades, i suficients, perquè els xiquets, les xiquetes i els adolescents puguen portar a la pràctica el seu dret al desenvolupament a través del joc i lesport. Aquests espais i zones han dadequar-se a les diferents necessitats de xiquets, xiquetes o adolescents en funció de ledat, la diversitat funcional o discapacitat o altres circumstàncies que en condicionen lús.
2. En el disseny i la configuració dels espais i zones de joc, esportives i recreatives, els ajuntaments han de tenir en compte la participació activa de la infància i ladolescència, mitjançant les seues associacions i els consells locals infantils i juvenils.
3. Ladministració local ha de garantir que els espais i les zones de joc, esportives i recreatives destinades a xiquetes, xiquets o adolescents al municipi tinguen les condicions de salubritat i es troben en un entorn accessible i segur, allunyades de fonts de contaminació ambiental, siga atmosfèrica, acústica o electromagnètica, i de construccions o elements nocius o perillosos per a la seua salut i integritat física. El disseny daquests ha dadoptar, a més, una perspectiva de gènere, de manera que promoga la igualtat entre homes i dones.
Article 57. Polítiques de mobilitat urbana i interurbana
1. Les polítiques públiques de mobilitat urbana i interurbana tindran en compte la perspectiva, les necessitats específiques i linterès superior de xiquets, xiquetes i adolescents, i els facilitaran lús dels transports públics i un desplaçament autònom, accessible i segur als centres densenyament, com també a altres equipaments dirigits especialment a aquesta població. Així mateix fomentarà lús de la mobilitat sostenible entre xiquets, xiquetes i adolescents a través de programes educatius i garantirà una mobilitat segura ampliant i millorant les infraestructures destinades especialment a vianants i ciclistes.
2. Les entitats locals han de promoure accions concretes per a sensibilitzar sobre les polítiques de mobilitat.
CAPÍTOL IX
Dret a la inclusió i a unes condicions de vida dignes
Article 58. Inclusió social
1. La Generalitat, mitjançant el sistema de protecció social, ha de vetlar per la inclusió social integral dels xiquets, les xiquetes i els adolescents.
2. Sha de prestar especial atenció a les persones menors dedat víctimes de violència de gènere o masclista, amb diversitat funcional o discapacitat, en situació de vulnerabilitat o risc dexclusió o que, per qualsevol circumstància, puguen ser objecte de tracte discriminatori.
3. La Generalitat ha de garantir la igualtat doportunitats en matèria de sanitat, cultura, educació i esport, i doci dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents, independentment de si viuen en zones urbanes o rurals.
4. Es desenvoluparan, per la conselleria competent en matèria docupació i formació professional, programes i recursos de formació i inclusió laboral, com també instruments i ajudes perquè adolescents en edat laboral que patisquen algun problema de salut greu puguen adquirir una formació laboral i accedir al mercat de treball ordinari o protegit.
5. Les persones menors dedat estrangeres que es troben a la Comunitat Valenciana, incloses aquelles que no estiguen acompanyades, gaudiran dels mateixos drets que els i les nacionals i en igualtat de condicions.
Article 59. Xiquets, xiquetes i adolescents amb diversitat funcional o discapacitat
1. La Generalitat, a través de lactuació coordinada de les conselleries competents en matèria deducació, salut i inclusió social, ha de promoure el major grau possible dautonomia personal i de desenvolupament de les capacitats de cada xiquet, xiqueta o adolescent amb discapacitat.
2. Les entitats públiques han de dur a terme les actuacions necessàries per a possibilitar la inclusió familiar, escolar, social i laboral dels xiquets, les xiquetes i els adolescents amb diversitat funcional o discapacitat. En particular, shan dadoptar totes les mesures perquè puguen viure en un entorn familiar que els proporcione latenció integral que necessiten.
La seua protecció i lassistència han dincloure els ajustos raonables i els suports necessaris per a potenciar el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social, com també la defensa i la promoció dels seus drets i limpuls de polítiques que afavorisquen la disponibilitat del temps necessari per a atendre`ls en el context familiar.
3. Els poders públics han de vetlar per garantir que les persones sordes puguen exercir el dret a la participació mitjançant la llengua de signes, els mitjans de suport a la comunicació en llengua oral, els recursos tecnològics i les ajudes tècniques adequades o de qualsevol altre sistema alternatiu de comunicació que lliurement hagen triat.
4. Els poders públics han de vetlar per garantir que els xiquets, les xiquetes o els adolescents amb diversitat funcional o discapacitat puguen exercir el dret a la participació, a la lliure expressió de la seua voluntat, i han doferir els recursos necessaris per a fer-ho efectiu.
Article 60. Empobriment infantil
1. La Generalitat ha de promoure accions dabordatge de lempobriment i lexclusió social de la infància i ladolescència mitjançant estratègies integrades que, a més de garantir-ne la seguretat material, incidisquen sobre els condicionants socioeconòmics de la vida familiar, fins i tot els derivats de la discapacitat, de manera que aquesta puga cobrir adequadament les seues necessitats materials, afectives i de tota mena.
2. Aquestes estratègies han de tenir com a objectiu donar solució a les causes estructurals que produeixen lempobriment, amb una perspectiva a llarg termini, i shan de centrar en la igualtat efectiva per a accedir i participar en la vida cultural, artística, esportiva i lúdica de la seua comunitat, i no solament en la millora de les seues condicions materials.
3. En les subvencions i ajudes convocades per la Generalitat les destinatàries finals de les quals siguen persones menors dedat, les causes de les prohibicions de larticle 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, shan de referir a les persones menors dedat i no als seus representants legals.
Article 61. Minories culturals
1. La Generalitat ha de fomentar el respecte i la inclusió de les minories culturals i vetlar per la sensibilització social sobre la riquesa de la diversitat i la consideració dels valors daltres cultures, dins del marc de la convivència democràtica i el respecte dels drets humans.
Sha de parar una atenció especial a la situació de la infància i ladolescència que pertany al poble gitano i promouren la participació en associacions infantils i juvenils.
2. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents pertanyents a minories culturals que es troben a la Comunitat Valenciana han de tenir dret als recursos públics que faciliten la seua inclusió social, lingüística i cultural, i respectar tant la seua pròpia identitat personal com col·lectiva. De forma especial, sha de garantir el dret a leducació, a lassistència sanitària i a la protecció i inclusió social.
Article 62. Xiquets, xiquetes i adolescents amb conductes disruptives
1. Es consideren xiquets, xiquetes o adolescents amb conductes disruptives els qui tenen diagnosticat un problema de conducta o presenten conductes dissocials recurrents, transgressores de les normes socials i dels drets de tercers, que provoquen un risc evident per a si o per a terceres persones.
2. Latenció dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents amb conductes disruptives sha dadequar als principis següents:
a) Actuació preventiva sobre els factors, tant de protecció com de risc, relacionats amb la conducta disruptiva o dissocial, mitjançant actuacions dirigides tant a la població general com a la de risc.
b) Atenció prioritària en lentorn, mitjançant la utilització dels recursos comunitaris, de mesures de suport familiar i daquelles altres datenció especialitzada per a aquest tipus de conductes en els sistemes públics deducació, sanitat i serveis socials.
c) Intervenció de caràcter educatiu, amb la finalitat que els xiquets, les xiquetes i els adolescents comprenguen les conseqüències dels seus actes i assumisquen responsabilitats.
d) Participació en programes deducació cívica, tolerància, empatia i solidaritat; de prevenció del consum de drogues i altres conductes addictives; dintervenció familiar, fent partícip la família en la solució de les controvèrsies, formant en educació emocional les persones progenitores, com també en maneig conductual i en estratègies de prevenció de futurs comportaments antisocials, i deducació de carrer a barris i a municipis, creant models de referència positius.
e) Oferta dactivitats que afavorisquen els processos dinclusió social, en particular laccés a programes de lleure educatiu i temps lliure saludable.
f) Impuls de les figures professionals per a latenció i leducació social, psicopedagògica i assistencial en els serveis i centres escolars.
CAPÍTOL X
Dret a un habitatge digne
Article 63. Dret a un habitatge digne
1. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a créixer i desenvolupar-se en un habitatge digne.
2. La Generalitat promourà les condicions necessàries i establirà les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret i per a mitigar lexposició als perills mediambientals, lapilotament, la falta daccessibilitat i la pobresa energètica.
Article 64. Protecció davant del risc de no tenir llar
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de garantir aquest dret a les famílies amb xiquetes, xiquets o adolescents que no puguen accedir a lhabitatge en condicions de mercat, mitjançant la posada a disposició seua de locupació estable dun allotjament assequible i adequat, mitjançant ajudes al lloguer, habitatges socials o altres mesures previstes en la normativa en matèria de funció social de lhabitatge.
2. Shan dadoptar les mesures necessàries per a protegir dels desnonaments els xiquets, les xiquetes i els adolescents en situació demergència dhabitatge.
Article 65. Protecció en les polítiques públiques dhabitatge
Les polítiques públiques dhabitatge han de reduir lexposició de la infància i ladolescència a factors nocius i a la deterioració de lentorn vital i social.
CAPÍTOL XI
Dret al desenvolupament mitjançant loci educatiu,
lactivitat física i lesport
Article 66. Drets amb relació al temps lliure
1. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret, sense discriminació per raons socials, econòmiques, familiars, de gènere, edat, de qualsevol tipus de diversitat o discapacitat, lloc de residència, país dorigen o de qualsevol altra índole, al descans, a loci i a lesplai, i a participar en les activitats recreatives pròpies de la seua edat, com a elements essencials per a la seua educació i desenvolupament. Tenen, així mateix, dret a practicar esports sense discriminació per origen o nacionalitat i a accedir en igualtat de condicions a tot esport o competició, siga aquesta dàmbit federatiu o no. Igualment tenen dret a participar en activitats físiques, lúdiques i doci educatiu en un entorn accessible, segur, saludable i inclusiu.
2. Les administracions públiques han de promocionar serveis i equipaments lúdics dirigits a la població infantil i adolescent. Han de fomentar lactivitat física i esportiva, tant en làmbit escolar com comunitari, dirigida i programada per tècnics esportius qualificats que promoga i complemente leducació integral, els hàbits saludables i els valors democràtics. Les obligacions educatives o de qualsevol altra índole han destablir-se respectant aquest dret.
3. Les polítiques públiques en matèria doci i esport han de comptar amb la participació dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents. Aquestes polítiques ha doferir aquestes oportunitats doci, temps lliure, de joc i desport a la totalitat de la població menor dedat i, amb aquest fi, shan darbitrar accions de caràcter inclusiu a favor dels qui presenten diversitat funcional o discapacitat o afectivosexual, o desavantatges econòmics, socials o culturals. Així mateix, han dincloure accions dirigides a eliminar desigualtats i estereotips de gènere associats a loci, el temps lliure i lesport.
Article 67. Dret al joc
1. Tots els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret que el joc forme part de la seua activitat quotidiana com a element essencial per al seu desenvolupament evolutiu i procés de socialització.
2. Els jocs, joguets i videojocs destinats a població infantil o adolescent reuniran les mesures de seguretat i condicions daccessibilitat adequades; fomentaran el respecte cap a les xiquetes i xiquets amb discapacitat; sadaptaran a les necessitats pròpies de cada edat; ajudaran al desenvolupament físic, psíquic i social de cada etapa evolutiva, i evitaran els elements, missatges o estereotips masclistes, violents, racistes, xenòfobs, disfòbics, discriminatoris i violents contra la identitat i expressió de gènere o orientació sexual o que propicien qualsevol tipus de discriminació.
Article 68. Dret a loci educatiu
1. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents tenen dret a participar en activitats doci educatiu que sefectuen fora de lensenyament reglat i de làmbit familiar. Sentén per oci educatiu el conjunt dactivitats de temps lliure que contribueixen al desenvolupament holístic, que eduquen en hàbits de participació, en el respecte al medi ambient, o en valors de compromís, solidaritat i inclusió social, i que afavoreixen les relacions entre iguals i ladquisició dhabilitats de competència social.
2. Les administracions públiques, dins de les competències que tenen, han de promoure activitats doci educatiu i han de donar suport a aquelles que duguen a terme entitats sense ànim de lucre, de manera que xiquets, xiquetes i adolescents disposen duna oferta estable, regular i variada. La promoció i el foment públic de loci educatiu nha de garantir laccés en condicions dequitat.
Article 69. Contribució dels centres educatius al dret al desenvolupament mitjançant loci i de lesport
1. Els centres educatius disposaran de les instal·lacions esportives i doci adequades i accessibles al desenvolupament holístic de la infància i ladolescència, i exerciran activitats fisicoesportives, recreatives i de lleure de qualitat durant la jornada escolar.
2. Sha de facilitar lús social de les instal·lacions escolars públiques per a la pràctica dactivitats esportives i la realització dactivitats doci i deducació en el temps lliure fora de lhorari lectiu, sempre que hi haja garanties duna utilització adequada i no interferisca en la seua funció principal com a equipament docent.
3. Durant les etapes deducació obligatòria sha de procurar que la major part de les activitats daprenentatge programades es puguen realitzar dins de la jornada lectiva, de manera que les que shagen de realitzar fora daquesta no menyscaben el dret de lalumnat a loci, a lesport i a la participació en la vida social i familiar.
4. Les administracions locals garantiran una oferta esportiva suficient i adequada a les diferents necessitats de la població infantil i adolescent en funció de ledat, la diversitat funcional o discapacitat o altres característiques que en condicionen laccés. Es prestarà especial atenció a la dinamització esportiva per a aquest col·lectiu en les zones rurals, i es podran establir mecanismes mancomunats per a garantir la no-discriminació per motius geogràfics.
Article 70. Protecció davant de pràctiques esportives nocives
1. Les persones menors dedat no poden participar ni assistir a competicions esportives o espectacles el reglament dels quals contemple la producció de danys físics o psíquics sobre persones o animals o puguen implicar riscos per a la salut o la seguretat del menor.
2. Pel que fa a lesport de competició, han dutilitzar-se mètodes i plans dentrenament que respecten la condició física de les persones menors dedat i les seues necessitats educatives. Així mateix, sha de protegir els i les esportistes menors dedat, en especial els esportistes delit, pel que fa als drets de formació i retenció i la resta de condicions previstes per la normativa sectorial de lesport.
3. Es respectarà la diversitat en la participació en activitats esportives, es prioritzarà la salut física i mental de lalumnat i sevitarà qualsevol tipus de discriminació per laparença o qualsevol altre tret físic.
CAPÍTOL XII
Dret a la cultura
Article 71. Dret a participar en la vida cultural
1. Els xiquets, xiquetes i adolescents tenen dret a participar plenament en la vida cultural i artística de la comunitat, com a part creadora de la cultura comuna. A través della expressen la seua identitat específica i tenen dret a participar, tant en els llocs públics com en les institucions culturals, la llar i lescola, a través de les més diverses expressions creatives. Cap xiquet, xiqueta o adolescent serà privat de laccés a la creació, al seu gaudi o als seus beneficis.
2. Amb aquest fi, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de fomentar les iniciatives socials que contribuïsquen a linterés daquests per la cultura i els faciliten la participació activa en la vida cultural i artística.
3. Les administracions públiques valencianes promouran activitats culturals dirigides a la infància i a ladolescència, i facilitaran laccés, en condicions daccessibilitat i equitat, als serveis dinformació, documentació, biblioteques, museus, cine, teatre, fotografia i art urbà i la resta de serveis culturals i artístics. Els museus i la resta dinstitucions culturals de ladministració valenciana desenvoluparan programes adequats per a les diferents edats, i facilitaran a xiquets, xiquetes i adolescents el gaudi dels seus fons i laccés a les seues propostes garantint la seua participació.
4. Les iniciatives culturals dirigides a la infància o a ladolescència, que promoguen o donen suport les administracions valencianes, afavoriran de forma especial el coneixement de lidioma, la història i la cultura de la Comunitat Valenciana.
5. Els xiquets, les xiquetes o els adolescents que pertanyen a una cultura o ètnia no majoritària tenen dret a conéixer-la i que es respecte la seua identitat cultural.
6. La conselleria competent en matèria deducació vetlarà perquè la formació musical i el foment de les activitats culturals formen part de leducació obligatòria pel desenvolupament integral que assegura a la infància i ladolescència.
Article 72. Entrada i permanència de persones menors dedat en espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics
A més de les restriccions o prohibicions previstes expressament en la normativa sobre espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, sestableixen les següents:
1. Les persones menors dedat no poden accedir ni romandre en establiments i recintes on tinguen lloc activitats o espectacles violents, denigrants i irrespectuosos amb la diversitat humana, pornogràfics o de contingut perjudicial per al correcte desenvolupament de la seua personalitat.
2. Es prohibeix lentrada i la permanència de les persones menors de setze anys als establiments que, dacord amb la normativa en matèria despectacles i activitats recreatives, tinguen la consideració de sales de festa, discoteques, sales de ball, excepte en aquelles condicions en què aquesta normativa els hi permeta laccés. Les persones titulars o prestadores daquests establiments han dadoptar les mesures necessàries per a garantir que en aquests establiments no es ven ni se subministra alcohol a persones menors de divuit anys ni sels hi permet consumir-lo.
CAPÍTOL XIII
Dret en matèria laboral
Article 73. Dret a la formació i accés a locupació
1. La Generalitat promourà accions educatives afavoridores de la inserció sociolaboral, garantint la formació i la capacitació més adequades, que possibiliten laccés al treball en les millors condicions de les persones en edat laboral menors de díhuit anys, dirigides especialment als col·lectius que cal compensar en nom de lequitat, i potenciar la formació contínua i leducació postobligatòria.
2. Safavoriran programes de formació i inserció laboral dissenyats sota paràmetres daccessibilitat per a adolescents i joves que es troben, o shagen trobat, en situació de guarda o tutela per la Generalitat, provinents dinstitucions de protecció de la infància i de ladolescència o del sistema datenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei.
3. La Generalitat ha dimplementar polítiques públiques que faciliten laccés de les persones en edat laboral menors de díhuit anys al mercat de treball. La conselleria amb competències en matèria docupació, en col·laboració amb la conselleria amb competències en matèria dinfància i adolescència, ha delaborar un pla demancipació i accés al món laboral dadolescents i joves, el qual ha de formar part de lEstratègia valenciana dinfància i adolescència, i ha dincloure mesures que en faciliten el seu accés a una ocupació digna, com també els suports necessaris per al seu exercici autònom per les persones amb discapacitat o diversitat funcional que els requerisquen.
4. En els procediments de contractació i de concessió de subvencions, ladministració de la Generalitat i els ens del sector públic daquesta incorporaran clàusules de responsabilitat social per a fomentar la inserció laboral de les persones referenciades en lapartat segon anterior, com també els que participen en un programa de preparació per a la vida independent.
Article 74. Protecció contra lexplotació econòmica i laboral
1. Dacord amb les normes internacionals, especialment els convenis de lOIT números 182, sobre les formes pitjors de treball infantil, i 138, sobre ledat mínima dadmissió a locupació i el que preveu la Llei de lestatut dels treballadors, es prohibeix a tota la Comunitat Valenciana lexplotació econòmica i laboral infantil, i els organismes públics competents han dadoptar les mesures inspectores i sancionadores que hi corresponguen.
2. La Generalitat, les entitats locals i els agents econòmics i socials han de promoure les accions necessàries per a assegurar la protecció i evitar lexplotació de la infància i ladolescència en làmbit laboral a la Comunitat Valenciana.
3. Es garantiran els drets laborals específics de les persones en edat laboral menors de díhuit anys reconeguts en lordenament jurídic. Així mateix, sha dassegurar la protecció daquests adolescents en lexercici de la seua activitat i en la realització de qualsevol treball que puga resultar perillós, perjudicial a la seua salut, atemptatori contra la seua dignitat, discapacitat o diversitat funcional o que entorpisca la seua educació i formació o el seu desenvolupament holístic, com també la prevenció de riscos laborals, segons la legislació en la matèria.
CAPÍTOL XIV
Drets com a persones consumidores i usuàries
Article 75. Dret a una protecció especial com a persones consumidores i usuàries
1. Les xiquetes, xiquets i adolescents tenen dret que les administracions públiques, en làmbit de les seues competències, protegisquen de forma especial els seus drets i interessos en les relacions de consum, tenint en compte les necessitats pròpies del seu procés de desenvolupament. Amb aquest fi, promocionaran leducació i la informació per a un consum responsable, sostenible, crític i ètic; supervisaran lestricte compliment de la normativa aplicable en matèria daccessibilitat, seguretat i de publicitat, i els defendran de les pràctiques abusives, per a la qual cosa es disposarà de la participació activa dorganitzacions de consumidors.
2. Els productes i serveis comercialitzats per a ús o consum de xiquets, xiquetes i adolescents no han de contenir substàncies perjudicials i nocives per a la seua salut; han de facilitar, de forma visible, la suficient informació sobre la composició, les característiques i lús, com també la franja dedat del col·lectiu a què van destinats.
3. Sha de fer efectiva la participació de les organitzacions de consumidors en lestratègia de foment del consum responsable, sostenible, crític i ètic i així donar compliment a larticle 51 de la CE i a larticle 9 de la Llei 1/2011 que reconeix aquestes com agents del sistema de protecció dels consumidors.
4. Les institucions, entitats locals i agents econòmics, socials i especialment institucions educatives contribuiran a fer un bon ús de les tecnologies en matèria de consum.
5. Les administracions públiques prestaran orientació i suport en lexercici dels seus drets com a persones consumidores i usuàries a xiquets, xiquetes i adolescents, i els facilitaran laccés, a ells i elles, i si escau als seus representants legals, als procediments de queixa i reclamació davant conductes que atempten contra els seus drets.
Article 76. Protecció davant de substàncies perjudicials per a la salut
1. No és permesa la venda a persones menors de díhuit anys de qualsevol substància que els puga perjudicar la salut, cree dependència o produïsca efectes euforitzants, depressius o al·lucinògens. Les administracions públiques han de vetlar pel compliment daquesta prohibició, com també de les altres mesures de protecció davant de les substàncies addictives previstes en la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana.
2. No és permesa la venda i el subministrament a persones menors de díhuit anys de les substàncies a què tenen limitat laccés, dacord amb el que estableix la legislació vigent sobre drogues, productes farmacèutics, productes tòxics o productes explosius.
Article 77. Protecció davant de continguts perjudicials per al desenvolupament
No és permesa la venda, lexposició o loferiment a persones menors de díhuit anys de publicacions, vídeos, videojocs o altre material de contingut pornogràfic, dapologia de qualsevol forma de delinqüència, dexaltació o incitació a la violència, al racisme, a la xenofòbia, a la disfòbia, a la LGTBI-fòbia, al masclisme i a qualsevol tipus de discriminació, com tampoc el que resulte perjudicial per al desenvolupament de la seua personalitat o contrari als drets i llibertats reconeguts per lordenament jurídic.
Article 78. Allotjament de xiquets, xiquetes o adolescents en establiments públics
Les persones menors de setze anys han destar acompanyades dels seus representants legals, o autoritzades per aquests, per a allotjar-se en establiments públics. Quan no es complisca aquesta condició, el responsable de lestabliment ha dinformar-ne els representants legals o les forces i cossos de seguretat.
CAPÍTOL XV
Dret a una alimentació adequada.
Article 79. Promoció i compliment del dret a lalimentació saludable i duna nutrició sana
La Generalitat ha de vetlar pel compliment del dret a una alimentació saludable de xiquets, xiquetes i adolescents per a garantir la ingesta suficient daliments i assegurar la qualitat nutricional dels menús que sofereixen a la població infantil i adolescent amb lobjectiu de fomentar una vida sana i aconseguir un desenvolupament integral, que combata el sobrepès i lobesitat infantil.
Article 80. Protecció i foment de la lactància materna
Les conselleries competents en matèria de salut i infància han de fomentar laugment de la taxa de lactància materna en exclusiva en els primers sis mesos de vida sempre que siga possible i, a aquest efecte:
a) Han dassegurar el dret a la lactància materna mitjançant lacompanyament i lassessorament correcte de les dones embarassades i amb nadons a través del sistema públic de salut.
b) La conselleria competent en matèria de sanitat ha dassegurar unitats de lactància en cada departament de salut, on soferisca tota la informació necessària que garantisca la llibertat delecció de totes les mares a lhora de triar lalimentació dels fills i les filles. Així mateix, ha dincloure dins de les campanyes de donació, la de la llet materna.
c) Han de garantir que els succedanis de la llet materna sutilitzen quan calguen.
d) Els centres de salut i hospitalaris han destablir els mecanismes de control pel que fa a la promoció i la publicitat de succedanis de la llet materna i la distribució de mostres gratuïtes i subministraments.
e) Shan de promoure campanyes informatives i de sensibilització sobre els beneficis de la lactància materna.
f) Ladministració ha dimpulsar la creació dàrees per a la lactància materna en espais públics o privats. A aquest efecte, ha de remoure tots els entrebancs que ho impedisquen.
Article 81. Qualitat nutricional dels menús infantils
A fi de combatre el sobrepès, lobesitat infantil i les malalties relacionades, les conselleries amb competències en matèria de salut, educació, esport, joventut i política social shan de coordinar perquè els programes dalimentació complisquen amb les pautes marcades per lOrganització Mundial de la Salut en matèria de nutrició saludable. Els menús han de proporcionar un percentatge adequat de productes frescos, de temporada, locals i, en la mesura que puguen, ecològics. Així mateix, shan deliminar els aliments i les begudes insanes i processats de qualsevol tipus de menú i desdeveniments destinats a la infància o la joventut.
Article 82. Criteris de diversitat en els menús
Els aliments que es proporcionen en tota mena de menús i esdeveniments per a la infància o la joventut han de garantir la igualtat en la diversitat, ja siga per raons mèdiques, religioses o culturals, i oferir alternatives.
Article 83. Inclusió de lalimentació saludable en els programes educatius
Les conselleries deducació i sanitat han de fomentar leducació i la sensibilització en alimentació saludable, inclosa la lactància materna, producció sostenible daliments, exercici físic i oci actiu.
Article 84. Esdeveniments i patrocinis per empreses daliments i begudes insanes per a la infància i la joventut
Sha de regular la realització desdeveniments i el patrocini dactivitats per part dempreses productores daliments i begudes insanes o processats destinats a xiquetes, xiquets o adolescents en centres escolars.
CAPÍTOL XVI
Garanties i defensa dels drets
Article 85. Garantia genèrica
1. La Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana, dins de les competències que tenen, han de garantir el respecte i lefectiu exercici dels drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals de xiquets, xiquetes i adolescents previstos en aquesta llei i en la resta de lordenament, i fomentar-ne la participació real i efectiva en la societat.
2. Per a la consecució daquesta finalitat, les administracions públiques valencianes han de destinar recursos suficients i han darticular els mecanismes de coordinació necessaris entre aquestes administracions i entre els diferents departaments daquestes.
Article 86. Difusió, formació i informació
1. Les administracions públiques valencianes han defectuar actuacions accessibles i inclusives dinformació i capacitació dirigides a xiquets, xiquetes i adolescents, a fi que coneguen els seus drets i els mitjans per a reivindicar-los, defensar-los i exercir-los.
2. La Generalitat ha delaborar un document divulgatiu, en llenguatge accessible i format amigable, daquesta llei i de les normes autonòmiques amb una incidència més gran en els drets de la infància i ladolescència, i nha de fer la difusió necessària perquè els titulars daquests drets puguen conéixer-los i exercir-los.
3. La Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana, amb la participació dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents, han de divulgar els drets de la infància i ladolescència i sensibilitzar la ciutadania a fi dafavorir-ne la implantació efectiva.
Article 87. Defensa dels seus drets
1. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents, per a la defensa dels seus drets, poden per si mateixos o a través dels seus representants legals:
a) Dirigir-se a les administracions públiques en demanda de lassistència necessària per a lexercici efectiu dels seus drets.
b) Sol·licitar la protecció dels òrgans competents per a fer-ho dins de làmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Presentar denúncies i queixes davant el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.
2. Els xiquets, les xiquetes i els adolescents poden dirigir-se, sense la necessitat de cap formalitat jurídica, als òrgans competents a la Comunitat Valenciana per a la protecció de la infància i ladolescència, sense coneixement de les persones que són els seus progenitors, representants legals o guardadors de fet, quan calga per motius durgència o situació de conflicte, i en la mesura en què la comunicació amb aquelles pot frustrar la finalitat pretesa. Ladministració ha de guardar la reserva deguda i ha de prendre-hi les mesures necessàries a fi de protegir i fer efectius els drets daquests.
3. La Generalitat ha de garantir, en tot cas, als xiquets, les xiquetes i els adolescents amb discapacitat laccessibilitat universal durant tot el procés de defensa dels seus drets.
Article 88. Qualitat en latenció a la infància i ladolescència
1. Les xiquetes, els xiquets i els adolescents tenen dret a rebre una atenció de qualitat en els serveis públics.
2. Amb aquest fi, la Generalitat i les administracions locals, en els respectius àmbits de competència, han dadoptar les mesures següents:
a) Han de determinar els estàndards de qualitat a què shan dajustar els serveis públics destinats a la infància i a ladolescència i els han de dotar dels mitjans tècnics, tecnològics, materials i humans necessaris per a això, garantint laccessibilitat universal..
b) Han de vetlar perquè el personal que presta aquests serveis siga idoni per a lexercici de les funcions que shan de desenvolupar i establir els requisits daccés que calguen per a aquesta finalitat.
c) Han dimpulsar la formació contínua i la millora de les competències de les persones professionals daquest àmbit, incloent-hi la sensibilització i la formació en els drets de la infància i ladolescència.
d) Han de promoure sistemes dassessorament i supervisió professional i de control de qualitat als centres, serveis i programes destinats a la infància i a ladolescència.
e) Han de comprovar que totes les persones que, en làmbit dactuació daquestes, exerceixen activitats que impliquen contacte habitual amb xiquets, xiquetes o adolescents acrediten, mitjançant un certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals, que compleixen el requisit exigit per larticle 13.5 de la Llei orgànica 1/1996.
f) Han de garantir una dotació de llocs dedicats als serveis a la infància i a ladolescència suficient, amb una ràtio que permeta una atenció personalitzada, i han de donar prioritat a la cobertura daquests llocs en cas de vacant o necessitat de substitució.
TÍTOL III
Protecció social i jurídica de la infància i ladolescència
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 89. Acció protectora
La Generalitat i les administracions promouran amb caràcter preventiu totes les accions que siguen necessàries per a garantir un desenvolupament integral del menor, tant a nivell físic, psicosocial, com mental, en el seu nucli familiar dorigen, com a espai generador destabilitat i desenvolupament de la personalitat.
Article 90. Drets específics de xiquets, xiquetes i adolescents protegits
A fi de fer efectius els drets de la infància i ladolescència, ladministració pública competent ha de garantir a la persona menor dedat protegida els drets següents:
1. Que el seu interés superior siga valorat i considerat com a prioritari en totes les actuacions i decisions que es deriven de lacció protectora, aplicant-hi, amb aquest fi, els criteris dinterpretació i ponderació previstos en aquesta llei i en la resta de lordenament.
2. A rebre, de forma accessible i adaptada a les seues circumstàncies i quan el menor siga major de dotze anys, informació de la seua situació, de les mesures de protecció que poden adoptar-shi i de les que efectivament shi adopten, de la seua durada i dels drets que li corresponen.
3. A ser oïda i escoltada en les decisions que lafecten, especialment quan sadopten o cessen les mesures de protecció, en els termes previstos en la Llei orgànica 1/1996.
4. A participar activament, a través del canal que reglamentàriament es determine, en el funcionament i en lavaluació del centre, programa o servei mitjançant el qual es duu a terme lacció protectora.
5. A relacionar-se directament amb els qui tenen la responsabilitat de proposar, adoptar o executar les mesures de protecció.
6. A disposar duna persona de referència dins del sistema de protecció, que tinga informació de conjunt de lacció protectora, i a la qual pot accedir amb facilitat per a ser informada o escoltada.
7. A rebre assessorament jurídic en cas de conflicte amb el seu representant legal, especialment quan aquest siga lentitat pública.
8. Al fet que se li respecte la identitat ètnica, cultural, lingüística, religiosa i de gènere, així com lorientació sexual i lexpressió de gènere.
9. Que se li afavorisca la continuïtat biogràfica, i a conéixer els orígens i la història personal seus, en els termes establits en la legislació específica en la matèria.
10. A tenir una tramitació preferent en les seues sol·licituds en aquells procediments administratius la resolució dels quals contribuïsca a corregir la situació de desprotecció o mitigar-ne les conseqüències negatives.
11. A ser consultades col·lectivament sobre el disseny i el funcionament del sistema de protecció mitjançant un consell de participació. La composició i funcions daquest consell shan de determinar dacord amb un reglament.
A fi que les persones menors dedat amb discapacitat en situació de protecció disposen en igualtat de condicions daquests drets, ladministració ha de garantir laccessibilitat universal, lassistència i el sistema de suports requerits perquè els exercisquen.
Article 91. Principis dactuació
1. A més dels principis recollits en larticle 3 daquesta llei, les administracions públiques observaran els principis següents en el desenvolupament de lacció protectora:
a) La sensibilització de la població davant les situacions de desprotecció i la promoció de la participació i la solidaritat social en la prevenció, identificació i correcció.
b) La prevenció i la detecció primerenca de les situacions de desprotecció, per a evitar-les o reduir els seus efectes negatius afavorint que les xiquetes, xiquets i adolescents romanguen en la seua família dorigen llevat que siga contrari a linterès superior del menor.
c) Lobjectivitat, la imparcialitat i la seguretat jurídica en lacció protectora, garantint el caràcter col·legiat i interdisciplinari de la presa de decisions.
d) Lequitat i la inclusió de qualsevol grup social de xiquets, xiquetes o adolescents, adoptant les mesures necessàries perquè no siguen discriminats i accedisquen en condicions digualtat a lacció protectora.
e) El contingut educatiu a les mesures adoptades, a fi de potenciar lautonomia de la persona protegida i el lliure desenvolupament de la personalitat.
f) La intervenció mínima i proporcionada, evitant qualsevol ingerència innecessària en la vida de la persona protegida i de la seua família, i modulant la intensitat de la intervenció en funció de la gravetat i la cronicitat de la situació de desprotecció, mitjançant la coordinació i coherència de totes les actuacions administratives que els repercutisquen directament o indirectament.
g) La confidencialitat de la informació aconseguida i el caràcter reservat de les actuacions en lacció protectora. Per a protegir el dret a lhonor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les persones protegides sha de limitar el dret daccés a la informació pública derivada de lacció protectora. Aquesta limitació pot arribar, fins i tot, a qui té la condició de persona interessada quan resulte imprescindible per a garantir linterés de la persona protegida.
h) La continuïtat en lentorn de la persona protegida, donant prioritat a les intervencions en el medi escolar, social i familiar, i procurant integrar-la en un entorn que li resulte proper i familiar i, quan calga, apartar-la daquell.
i) El manteniment o la recuperació de la convivència amb la família dorigen, llevat que aquesta no puga, ni tan sols amb suports o intervencions tècniques, satisfer adequadament i de forma estable les necessitats assistencials, educatives i afectives de la persona protegida. En aquest cas, en el procés dadopció de les mesures de protecció safavorirà la participació i col·laboració de la família dorigen i de la persona menor objecte de la mesura.
j) La preservació de les relacions interpersonals significatives que resulten beneficioses per al desenvolupament de la persona protegida, especialment amb els seus germans, germanes, pares, mares o altres persones que, en el lloc daquests, hagen exercit les funcions parentals. Es mantindran units els germans i les germanes en les mesures de protecció que sadopten, sempre que això no contravinga linterès superior del menor.
k) La col·laboració de la persona protegida i de la seua família en lacció protectora i el consens en la presa de decisions, llevat que linterés de la persona protegida aconselle el contrari.
l) La prioritat de les mesures que tinguen lloc en un entorn familiar davant daltres formes de cura substitutiva.
m) La cerca de solucions estables que garantisquen, a llarg termini, latenció integral de les necessitats de la persona protegida i el ple exercici dels seus drets.
n) Labordatge integral de la situació de desprotecció i lactuació coordinada de tots els agents públics i privats que intervinguen directament o indirectament en lacció protectora, de manera que es garantisca una actuació coherent i sevite la duplicitat dactuacions que puga produir una victimització secundària.
o) La formació permanent de les persones professionals que intervinguen en lacció protectora per a fer efectiu el dret de xiquets, xiquetes i adolescents a rebre una atenció de qualitat.
p) Lenfortiment de les capacitats de la persona protegida per a superar les conseqüències adverses de les situacions de desprotecció garantint laccés a la informació sobre els orígens biològics a les persones amb mesura de protecció fins i tot si són persones menors dedat a través dels seus representants legals, i al catàleg de drets que els assisteixen en format accessible a la seua edat i maduresa. Les administracions públiques corresponents adoptaran totes les mesures de discriminació positiva per a facilitar la seua plena integració familiar, educativa, social i laboral, potenciant la seua autonomia i plena integració social.
q) Lactuació coordinada dels diferents agents intervinents.
2. En el cas que aquests principis resulten incompatibles entre si, ha de prevaldre aquell que en cada cas responga millor a linterès de la persona protegida. Correspon adoptar la decisió a lòrgan administratiu competent en la matèria.
Article 92. Deure de notificació
1. Tota persona o autoritat i, especialment, qui per raó de la seua professió o funció té notícia o indicis fundats duna situació de risc o desemparament, ho ha de fer saber a lentitat pública competent en matèria de protecció de la infància i ladolescència, sense perjudici de lobligació de prestar lauxili immediat que necessite i de les comunicacions procedents a lautoritat judicial o al ministeri fiscal.
2. Lentitat pública ha de garantir la confidencialitat de la informació i de la identitat de la persona informant en el compliment daquest deure de notificació.
3. A fi de complir amb aquest deure, la Generalitat ha de posar a disposició de la ciutadania un telèfon gratuït. Així mateix, ha de disposar de protocols de detecció i notificació de situacions de desprotecció per al personal dels sistemes sanitari, educatiu, policial, judicial i dacció social, la utilització dels quals ha de ser obligatòria, i als quals ha de proporcionar la formació necessària per a fer-ne ús. Atesa la seua major complexitat, aquests protocols han de contenir disposicions específiques per a la detecció de situacions de desprotecció de xiquets, xiquetes i adolescents amb discapacitat, especialment intel·lectual, cognitiva o derivada de problemes de salut mental.
Article 93. Deure de reserva
1. Les autoritats i les persones que, per raó de la professió o funció, coneguen la situació de desprotecció o de lacció protectora, han de guardar secret respecte de la informació de la persona protegida i de la família daquesta.
2. Les administracions públiques i les entitats privades que intervinguen en lacció protectora, han dadoptar les mesures necessàries per a garantir la confidencialitat de la informació personal de què disposen amb motiu daquesta acció, així com el compliment de la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.
Article 94. Deure de col·laboració
1. Les persones professionals, les entitats públiques i privades i, de manera general, qualsevol persona, han de facilitar a lentitat pública competent els informes i antecedents sobre les persones protegides o sobre les seues persones progenitores, tutores, guardadores o acollidores que aquesta entitat els requerisca per ser necessària per a valorar la situació de desprotecció o exercir lacció protectora. Dacord amb el que hi ha disposat en larticle 22 quater de la Llei orgànica 1/1996, la cessió daquestes dades no requereix el consentiment de la persona afectada. El tractament de les dades de caràcter personal contingudes en aquesta informació sha dajustar a les disposicions daquest precepte.
2. Qualsevol persona que tinga responsabilitats personals o professionals respecte de la persona protegida té lobligació dexecutar les previsions del pla a què fa referència larticle següent, que corresponen a làmbit dactuació daquest.
Article 95. Avaluació i planificació
1. Les administracions públiques competents han defectuar les actuacions necessàries per a detectar i valorar les situacions de desprotecció infantil i adolescent.
2. Les situacions de desprotecció notificades o detectades shan de valorar considerant en el seu conjunt la situació personal, social i familiar de la persona que cal protegir, a fi didentificar els factors de risc i de protecció que hi incideixen, i de determinar lacció protectora necessària, prenent en consideració, entre altres aspectes, les possibles conseqüències per a la seua integritat, benestar i desenvolupament, la cronicitat de la situació i les possibilitats dintervenció.
3. Lacció protectora sha de dur a terme dacord amb un pla que ha destablir els objectius, la previsió del cas, el termini de vigència, les mesures que shan dadoptar i la durada, els agents que han daplicar-les, les estratègies de coordinació i lavaluació.
4. El pla ha de ser impulsat i dissenyat per ladministració competent per a dur a terme lacció protectora, una vegada oïda la persona protegida, i amb la seua participació activa i la dels qui hagen dexecutar-lo, i sha de revisar periòdicament amb la freqüència que determine la normativa corresponent al tipus de situació de desprotecció o, si no nhi ha, que establisca el pla.
5. La Generalitat ha davaluar periòdicament, amb la participació de les persones protegides i dels diferents agents del sistema de protecció, la situació del sistema de protecció i, dacord amb els resultats, ha dintroduir les millores necessàries per al correcte funcionament.
Article 96. Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció
1. El Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció, que estarà adscrit a la conselleria amb competència en protecció de la infància i ladolescència, és lòrgan mitjançant el qual la Generalitat fa efectiu el dret de xiquets, xiquetes i adolescents sota la guarda o la tutela de Generalitat a ser escoltats col·lectivament respecte de lacció protectora.
2. Aquest consell exercirà les funcions següents:
a) Proposar als òrgans de la Generalitat iniciatives per a millorar el sistema de protecció.
b) Participar en lavaluació periòdica del sistema de protecció.
c) Qualsevol altra funció que se li atribuïsca en aquesta llei o en altres normes.
3. El règim de funcionament i la composició daquest òrgan sestabliran reglamentàriament, si bé haurà de respectar els principis següents quant a la seua composició:
a) Representativitat: la mitat dels seus integrants seran elegits, directament, per les persones protegides, i laltra mitat seran designats per persones adultes que van passar per processos dacolliment o adopció.
b) Pluralitat: donarà cabuda, de forma equilibrada, als diversos rangs dedat del col·lectiu a què representa i comptarà tant amb persones que es troben en acolliment familiar com residencial.
c) Paritat de gènere: en la composició shaurà de garantir la paritat entre homes i dones.
d) Inclusió: en la composició shaurà de garantir la presència de tots els col·lectius expressió de la diversitat humana.
4. Per a complir amb les seues funcions haurà de disposar dinformació sobre la situació del sistema de protecció i sobre la resta de qüestions objecte de consulta, en un format i un contingut accessibles i adaptats a la infància.
CAPÍTOL II
Prevenció de les situacions de desprotecció
Article 97. Prioritat i desenvolupament de lactuació preventiva
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de donar prioritat a les actuacions sobre les quals tenen competència que contribuïsquen a prevenir i evitar les situacions de risc i desemparament de les persones menors dedat, incidint en els factors que les propicien.
2. Les actuacions preventives han de tenir com a eixos principals: lavaluació del benestar de la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana i la identificació dels factors que hi incideixen; la sensibilització de la població respecte dels drets de la infància i les conseqüències de la vulneració daquests drets; la promoció del bon tracte en làmbit familiar; les polítiques dinclusió de les famílies en risc dempobriment o en situació dexclusió social amb persones menors dedat; i el caràcter voluntari, comunitari i basat en levidència de les intervencions que les integren.
3. Lacció preventiva de la Generalitat sha de dur a terme dacord amb la planificació prevista en lEstratègia valenciana dinfància i adolescència.
4. Les administracions locals han de col·laborar en el desenvolupament daquestes polítiques preventives dins del marc de les competències que tenen.
5. Per al desenvolupament de les polítiques preventives, les autoritats públiques han de propiciar la implicació activa dels seus destinataris i han destimular la creació de xarxes de suport mutu.
Article 98. Actuacions preventives de la Generalitat basades en la promoció del bon tracte en làmbit familiar
1. La conselleria amb competència en matèria de salut ha dimpulsar programes que fomenten lestabliment de vincles afectius paternofilials i maternofilials segurs i saludables, des de letapa prenatal, com també programes de suport familiar per a la promoció de la salut mental infantil i adolescent.
2. La conselleria amb competències en matèria dinfància i adolescència ha de promoure programes dorientació familiar a fi de fomentar una criança positiva, en els termes previstos en larticle 29.3 daquesta llei.
3. Les conselleries amb competències en matèria de justícia i infància i adolescència impulsaran la implantació de recursos de mediació familiar i intergeneracional, perquè les famílies amb descendents menors dedat puguen resoldre de forma consensuada els seus conflictes, i garantiran lequitat i laccessibilitat a aquests recursos, disposant de professionals especialitzats.
4. La conselleria amb competència en matèria docupació ha de promoure horaris i condicions laborals que permeten atendre adequadament les responsabilitats derivades de la criança.
5. La conselleria amb competència en matèria deducació ha dimpulsar, a través dels centres i serveis educatius, programes que fomenten ladquisició de competències parentals en les famílies i el coneixement de les característiques diferencials i les necessitats de cada etapa evolutiva, i ha dimplantar les mesures necessàries per a facilitar el diàleg i la cooperació entre docents i famílies, parant atenció especial als xiquets, a les xiquetes o als adolescents amb necessitats especials o en famílies en situació de vulnerabilitat.
6. La conselleria amb competència en matèria digualtat ha de promoure lexercici igualitari de pares i mares en les responsabilitats respecte de fills i filles menors dedat.
7. Les prestacions socials i la política fiscal de la Generalitat, com també les subvencions que incidisquen en les condicions de vida de les famílies, han de contribuir al fet que els qui tenen responsabilitats familiars respecte de xiquets i xiquetes accedisquen, en condicions dequitat, als recursos adequats per a fer-ho, tant materials com psicològics, socials i culturals.
8. Ladministració de la Generalitat en el seu conjunt ha de fomentar actituds i patrons socials que faciliten la criança i sadapten a les necessitats de les famílies amb xiquets, xiquetes o adolescents a càrrec seu.
Article 99. Accions de prevenció secundària
Es realitzaran accions de prevenció secundària destinades a donar suport als qui exerceixen les responsabilitats de criança en situacions difícils.
CAPÍTOL III
Protecció en les situacions de risc
Article 100. Acció protectora en situació de risc
1. Es consideren situacions de risc les definides com a tals en la Llei orgànica 1/1996.
2. Lacció protectora en les situacions de risc ha de tenir com a objecte salvaguardar i restituir els drets de la persona protegida, mitjançant una actuació en el mateix medi que permeta disminuir els factors de risc i potenciar els de protecció, de manera que puga continuar en el seu entorn familiar sense detriment del seu benestar ni del seu desenvolupament.
3. La competència per a detectar, valorar, intervenir, declarar i determinar el cessament de la situació de risc correspon a lentitat local on resideix de fet la persona protegida. Quan no residisca a la Comunitat Valenciana o la seua residència no puga determinar-se, aquestes competències les ha dexercir lentitat local on es trobe la persona menor dedat. En les situacions de risc prenatal, té la competència lentitat local de residència de la dona embarassada.
4. Els serveis socials de les diferents localitats amb les quals la persona protegida mantinga vincles han de cooperar entre si i han dintercanviar la informació necessària per a ladequat exercici daquestes competències, especialment en cas de trasllat, en què caldrà ajustar-se al que disposa la Llei orgànica 1/1996.
5. La Generalitat ha de posar a la disposició de les entitats locals un protocol de detecció, valoració i intervenció en situacions de risc que garantisca la unitat de criteri en lexercici de lacció protectora a tot el territori.
6. El personal sanitari ha de posar immediatament en coneixement de lautoritat judicial, directament o a través del ministeri fiscal, les situacions de risc per negativa als tractaments mèdics a què es refereix lapartat 10 de larticle 17 de la Llei orgànica 1/1996, i les han de notificar simultàniament o posteriorment a lentitat pública competent, la qual ha de valorar si és necessària alguna intervenció addicional a les mesures que sadopten judicialment.
7. Els centres i els serveis sanitaris han de notificar les situacions de risc prenatal, definides en lapartat 9 de larticle 17 de la Llei orgànica 1/1996, a lentitat local competent per a intervenir en la situació de risc; cooperar amb aquesta en la prevenció, la intervenció i el seguiment, i informar, si cal, lòrgan competent en matèria de protecció de la infància i ladolescència de la Generalitat i el ministeri fiscal, sense perjudici de les intervencions immediates que shi puguen produir, si està en perill la vida o la integritat de la persona nounada.
Article 101. Intervenció en la situació de risc
1. Quan els serveis socials de lentitat local tinguen coneixement, per si mateixos o a través de tercers, que un xiquet, una xiqueta o un adolescent pot trobar-se en una situació de risc, han davaluar-ne la situació i, si aquesta ho requereix, han delaborar un projecte dintervenció personal, social i educatiu familiar, dacord amb el que hi ha disposat en larticle 95 daquesta llei, i han de designar una persona professional de referència.
2. El projecte dintervenció ha dincloure totes les mesures necessàries per a revertir la situació de risc, tant les prestacions i els recursos de serveis socials que siguen pertinents com els que haja de dur a terme el centre escolar, els serveis sanitaris o altres recursos comunitaris.
3. El projecte ha dincloure mesures destinades a millorar les condicions personals, familiars i socials de la persona protegida i, si cal, a complementar latenció que rep a la llar. En particular, pot preveure lassistència a un centre de dia, amb la finalitat de potenciar-ne la inclusió social, familiar i laboral i de pal·liar les mancances de suport familiar.
4. El projecte ha de preveure, quan escaiga, intervencions tècniques a fi de modificar les pautes relacionals en la família, de capacitar per a lexercici adequat de les funcions deducació i criança, de mitigar les seqüeles de la situació de desprotecció o de dotar la persona protegida de recursos personals dafrontament.
Article 102. Participació i col·laboració familiar
1. Es procurarà comptar amb la participació de la persona protegida mateixa, si tinguera maduresa suficient, i de la seua família, en la planificació i execució del projecte dintervenció. Amb aquest fi, sescoltarà la persona protegida i se li prestarà, en cas de requerir-ho, lassistència i els mitjans de suport necessaris, com també a les persones progenitores o als que els substituïsquen en lexercici de les funcions pròpies de la pàtria potestat. Es procurarà consensuar amb la família el projecte dintervenció social i educatiu familiar, i demanar formalment la seua acceptació, per a la qual cosa sels oferirà amb la suficient antelació la informació necessària de manera comprensible i en format accessible.
2. Presten o no el consentiment al projecte, les persones progenitores o les que exercisquen la tutela o la guarda de fet o de dret de la persona protegida, han de col·laborar activament en el desenvolupament daquest. El projecte ha de prendre en consideració, en qualsevol cas, la disposició de la família i ha dincloure entre els seus objectius, quan escaiga, la motivació al canvi.
Article 103. Declaració de risc
1. La falta de col·laboració efectiva de les persones obligades dacord amb larticle anterior, malgrat la intervenció per a propiciar un canvi en la seua disposició, determinarà la declaració de risc de la persona protegida quan impedisca o no permeta la consecució dels objectius del projecte dintervenció.
2. La situació de risc sha de declarar mitjançant una resolució motivada de lòrgan que tinga atribuïda la competència per les disposicions dorganització local, a proposta dun òrgan col·legiat interdisciplinari, i amb laudiència prèvia a la persona protegida, practicada dacord amb el que disposa la Llei orgànica 1/1996, i de les persones progenitores o dels qui les substituïsquen en lexercici de les funcions pròpies de la pàtria potestat. En absència de normativa de règim local que en determine la competència, correspon a la persona titular de lalcaldia.
3. La declaració de risc ha despecificar les accions o omissions a les quals estan obligats el pare, la mare o les persones que exerceixen la tutela o la guarda, de fet o de dret, de la persona protegida, per a fer efectives les mesures previstes en el projecte dintervenció social i educatiu familiar, i en quin termini, i ha dadvertir expressament que lincompliment daquest pot determinar la declaració de desemparament. La declaració de risc pot recollir mesures de suport o atenció directa a la persona protegida, previstes en el projecte, que poden portar-se a terme fins i tot sense el consentiment dels seus representants legals.
4. Lòrgan competent per a dictar la declaració de risc pot, a proposta de lòrgan col·legiat, prorrogar-la o, si ja no es donen els pressupòsits per a considerar que la persona protegida està en aquesta situació, revocar-la. La resolució revocatòria pot establir pautes de seguiment o acompanyament professional a la persona protegida i a la seua família per a prevenir riscos futurs.
5. Una vegada conclòs el termini previst en la declaració de risc i en les pròrrogues daquesta i exhaurits tots els recursos i, en tot cas, quan haja transcorregut un any des de la declaració inicial, sense que shagen aconseguit canvis en lacompliment dels deures de guarda que garantisquen que el xiquet, la xiqueta o ladolescent disposa de la necessària assistència moral o material, lentitat local ha dinstar lòrgan competent de la Generalitat a declarar el desemparament.
CAPÍTOL IV
Desamparament i tutela
Article 104. Concepte de desemparament
1. De conformitat amb el que disposa el Codi civil, es considera situació de desemparament aquella que es produïsca de fet a causa de lincompliment, o de limpossible o inadequat exercici dels deures de protecció establits per les lleis per a la guarda de les persones menors dedat, quan aquestes queden privades de la necessària assistència moral i de cures per al desenvolupament personal i físic. Per a determinar lexistència o no duna situació de desemparament shan de tenir en compte les especificacions recollides en lapartat segon de larticle 18 de la Llei orgànica 1/1996.
2. En aplicació del que hi ha disposat en larticle 303 del Codi civil, la situació de guarda de fet duna persona menor dedat no sha de considerar desemparament, si aquesta no es veu privada de la necessària assistència moral i material. En aquest cas, lentitat pública ha de posar la situació en coneixement de lautoritat judicial i no ha dexercir lacció protectora ni realitzar cap actuació destinada a atorgar un títol jurídic que legitime per a exercir la guarda la persona guardadora de fet.
Article 105. Declaració de desemparament
1. El desemparament sha de declarar, amb un acord previ de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència, mitjançant una resolució motivada de lòrgan de la Generalitat competent per a adoptar mesures de protecció de la infància i ladolescència.
2. Lentitat local competent per a intervenir en la situació de risc ha dinstar la declaració de desemparament en el supòsit previst en larticle 103.5 daquesta llei, o en qualsevol altre moment, si valora que la situació de desprotecció requereix la separació de la persona que cal protegir del seu medi familiar. Dins del termini màxim de sis mesos, lòrgan competent de la Generalitat ha de resoldre de forma motivada si escau o no aquesta declaració. La resolució que lestime improcedent sha de comunicar a lentitat proponent i al ministeri fiscal. No cal aquesta proposta per a declarar el desemparament quan lòrgan competent tinga notícia directa de lexistència duna situació de desprotecció que ho requerisca, ni quan la declaració es produïsca en concloure la guarda a petició del pare, mare o persona tutora, pel fet que no es donen les circumstàncies adequades per a la reunificació familiar.
3. En el procediment per a dictar la declaració de desemparament sha doir la persona protegida, en els termes previstos en la Llei orgànica 1/1996, i les persones progenitores daquesta o els qui les substituïsquen en lexercici de les funcions pròpies de la pàtria potestat, i shan de sol·licitar els informes necessaris per a determinar lexistència de la situació de desprotecció i la conveniència de separar la persona protegida de la seua unitat de convivència. No obstant això, aquests informes no són preceptius, si aquestes circumstàncies estan suficientment acreditades en la proposta derivada de la situació prèvia de risc.
4. Quan hi haja antecedents de situacions greus de desprotecció en la família, o altres indicis de perill imminent i greu per a la integritat física o psíquica de la persona protegida, sha de declarar el desemparament mitjançant procediment durgència, sense necessitat dacord de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència ni de practicar cap tràmit, ni tan sols els recollits en lapartat anterior.
5. La resolució que declare el desemparament sha de fer saber i notificar de conformitat amb el que estableix larticle 172 del Codi civil.
Article 106. Exercici de la tutela
1. La Generalitat ha dexercir, a través de lòrgan que es determine reglamentàriament i amb subjecció al que disposa el Codi civil, la tutela de la persona menor dedat de la qual haja declarat el desemparament, llevat que aquesta deixe de residir a la Comunitat Valenciana i no siga previsible el seu retorn per reunificació familiar, a curt termini o a mitjà termini. En aquest supòsit, lòrgan de la Generalitat que exerceix la tutela ha dinformar del trasllat lentitat pública competent del nou lloc de residència i lha de continuar exercint fins que aquesta haja dictat una resolució assumint-ne la tutela o que haja determinat que ja no cal adoptar mesures de protecció.
2. La Generalitat ha dexercir, així mateix, la tutela de les persones menors dedat declarades en desemparament per una altra entitat pública que hagen traslladat la residència a la Comunitat Valenciana, sempre que no es preveja que, a curt termini o a mitjà termini, deixen de residir al seu territori. En aquest cas, lexercici de la tutela requereix una resolució administrativa en què es declare que subsisteixen les circumstàncies que van motivar la declaració de desemparament i que la Generalitat nassumeix la tutela.
Article 107. Assistència lletrada
1. Les persones menors dedat que es troben sota la tutela de la Generalitat les ha de representar i defensar en un judici, sense perjudici de les competències que li puguen correspondre al ministeri fiscal, lAdvocacia General de la Generalitat.
2. Lòrgan que exerceix la tutela pot, no obstant això, encomanar aquesta representació i defensa en un judici a altres persones que tinguen lexperiència i la competència necessària, quan linterés de la persona tutelada així ho aconselle.
Article 108. Promoció de la tutela ordinària
Quan hi haja persones que, per les seues relacions amb la persona tutelada o per altres circumstàncies, es troben en millors condicions que lentitat pública per a exercir les funcions tutelars en interés daquella, lòrgan competent de la Generalitat ha de promoure el nomenament daquestes com a persones tutores i, si hi ha causa per a fer-ho, la privació de la pàtria potestat.
Article 109. Cessament i revocació de la tutela
1. La tutela ha de cessar en els supòsits i les condicions previstos en el Codi civil. El cessament per revocació administrativa del desemparament, o per alguna de les circumstàncies recollides en les lletres a, b i c de larticle 172.5 del Codi civil sha de declarar mitjançant una resolució de lòrgan de la Generalitat que exercisca la tutela, amb lacord previ de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència.
2. El desemparament es pot revocar, a instàncies dels qui tinguen suspés lexercici de la pàtria potestat o de la tutela ordinària, quan ho sol·liciten dins dels dos anys següents a la notificació de la resolució per la qual es va declarar; o dofici, en qualsevol moment. Amb aquest fi, cal que es constate que han desaparegut les causes que la van motivar i que es donen les restants condicions per a la reunificació familiar exigides en larticle 121 daquesta llei.
3. Si les persones titulars de la pàtria potestat o la tutela ordinària viuen separades i només una compleix les condicions adequades per a assumir la cura de la persona protegida, es pot revocar parcialment la declaració de desemparament exclusivament respecte daquesta.
4. Les resolucions de cessament de tutela shan de notificar al ministeri fiscal, a la persona protegida i a les qui estiguen legitimades per a oposar-shi.
CAPÍTOL V
Guarda
Article 110. Assumpció de la guarda
1. La Generalitat ha dassumir temporalment la guarda duna persona protegida menor dedat en els casos següents:
a) Si està sota la seua tutela.
b) A sol·licitud de les persones titulars de la seua tutela o pàtria potestat, quan es donen les circumstàncies previstes en larticle 172 bis del Codi civil.
c) Quan així ho acorde lautoritat judicial, en els casos que siga procedent legalment.
d) Amb caràcter provisional, en compliment de lobligació de prestar-li atenció immediata, mentre és identificada, sinvestiguen les seues circumstàncies i es constata si es troba en situació de desemparament.
2. La guarda sha de realitzar mitjançant lacolliment familiar i, si aquest no és possible o convenient per a linterès de la persona protegida, mitjançant lacolliment residencial. Sha datorgar especial prioritat a lacolliment familiar en el cas de xiquets o xiquetes menors de sis anys. No sha dacordar lacolliment residencial de xiquets o xiquetes de menys de tres anys, excepte en supòsits dimpossibilitat, degudament acreditada, dadoptar en aquest moment la mesura dacolliment familiar o quan aquesta mesura no convinga a linterès superior del menor. Lacolliment residencial de xiquets o xiquetes de menys de sis anys no pot acordar-se per un període de més de tres mesos, sense perjudici de les possibles pròrrogues excepcionals, que també han de tenir aquesta durada màxima.
3. La forma dexercici de la guarda i les variacions daquesta shan de determinar mitjançant una resolució de lòrgan que exercisca la tutela o assumisca la guarda, amb un acord previ daquell dels òrgans col·legiats, als quals fa referència el capítol III del títol VI daquesta llei, que resulte competent en funció de la mesura, i sha de notificar al pare i la mare, o a la persona tutora, i al ministeri fiscal.
Article 111. Guarda voluntària
1. La Generalitat ha dassumir la guarda de xiquets, xiquetes o adolescents, a sol·licitud de les persones titulars de la pàtria potestat o la tutela, per un període màxim de dos anys. Aquest període es pot prorrogar excepcionalment, com a màxim per un altre any, si linterés de la persona protegida així ho aconsella i si és previsible la reunificació familiar durant aquest termini.
2. Per a estimar aquesta sol·licitud ha de restar acreditat que hi ha circumstàncies greus que els impedeixen tenir cura de manera adequada de la persona protegida, i que aquestes són transitòries, de manera que, en concloure la guarda, puga dur-se a terme la reunificació familiar. Per a aquesta finalitat, shan de sol·licitar dofici els informes que resulten pertinents, quan aquests no els hagen aportat les persones sol·licitants.
3. Si hi ha diverses persones titulars de la pàtria potestat o de la tutela i només una delles sol·licita la guarda voluntària, sha de requerir el consentiment de laltra. Únicament sha dassumir la guarda si aquesta el presta o si, després dhaver-li notificat en forma el requeriment, no manifesta la seua oposició dins del termini concedit a aquest efecte, que no pot ser inferior a 10 dies.
4. Lassumpció de la guarda sha de formalitzar mitjançant una resolució administrativa de lòrgan competent de la Generalitat per a adoptar mesures de protecció de la infància i ladolescència, amb un acord previ de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència, en la qual sha de fer constar la durada de la mesura, la forma en què sha dexercir la guarda i els altres continguts previstos en lapartat segon de larticle 172 bis del Codi civil. A aquesta resolució sha dunir lacord de lliurament voluntari signat amb la família, en què aquesta assumeix el compromís de sotmetres a les intervencions professionals que calguen per a superar les circumstàncies que li impedeixen fer-se càrrec de la persona protegida.
5. La resolució administrativa sobre lassumpció de la guarda, com també sobre qualsevol variació posterior de la forma dexercici daquesta, ha de ser fonamentada i sha de comunicar a la persona progenitora o persona tutora i al ministeri fiscal.
6. La guarda voluntària cessa per majoria dedat, emancipació o defunció de la persona protegida; per una resolució administrativa de reunificació familiar, dictada dofici o a instància de part; pel venciment del període de durada; per la declaració del desemparament; o per una resolució administrativa que declare alguna de les circumstàncies recollides en les lletres a, b i c de larticle 172.5 del Codi civil. Quan el cessament de la guarda implique la reunificació familiar, han de donar-se les condicions exigides en larticle 121 daquesta llei. En cas contrari, en expirar el període de durada de la guarda sha de considerar que la persona protegida es troba en desemparament.
Article 112. Guarda per resolució judicial
En compliment de la resolució judicial que li atribuïsca la guarda, lòrgan de la Generalitat competent per a adoptar mesures de protecció de la infància i ladolescència, ha destablir, mitjançant una resolució administrativa, la forma dexercici, i ha dordenar les actuacions necessàries per a determinar la mesura de protecció més adequada.
Article 113. Atenció immediata i guarda provisional
1. Latenció immediata de la Generalitat a xiquets, xiquetes i adolescents sha de prestar inicialment a través de les residències o llars de recepció.
2. Quan es requerisca aquesta atenció immediata, el director o la directora de la residència o llar de recepció, oïda la persona protegida, ha de dictar una resolució de guarda provisional en aquells casos en què no siga possible restituir la guarda als seus representants legals o hi haja indicis que aquesta restitució pot ser contrària al seu interés. Aquesta resolució sha de comunicar al ministeri fiscal, a la persona protegida i a lòrgan competent per a adoptar mesures de protecció de la infància i ladolescència. Aquest òrgan ha diniciar immediatament les diligències que calga per a identificar la persona protegida, investigar-ne les circumstàncies i constatar, si escau, la situació real de desemparament, i pot, en qualsevol moment, cessar la guarda provisional, substituir-la per una altra mesura o variar-ne la forma dexercici. Sempre que linterés de la persona protegida així ho aconselle, i especialment quan tinga menys de sis anys, ha dacordar variar la forma dexercici perquè es duga a terme mitjançant un acolliment familiar durgència.
3. En el termini màxim de quaranta-cinc dies des de lassumpció provisional de la guarda, prorrogables, quan les circumstàncies ho requerisquen, per quaranta-cinc més, sha de procedir a la reunificació familiar, a la declaració de la situació de desemparament o a promoure la tutela ordinària o una altra mesura de protecció que siga procedent.
4. La guarda provisional ha de cessar per les mateixes causes que la tutela o per ladopció duna altra mesura de protecció. El cessament pel fet dhaver desaparegut les causes que la van motivar, o per alguna de les circumstàncies recollides en les lletres a, b i c de larticle 172.5 del Codi civil, ha de ser determinat per una resolució de lòrgan de la Generalitat competent per a adoptar mesures de protecció de la infància i ladolescència, amb un acord previ de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència.
CAPÍTOL VI
Disposicions comunes a la guarda i a la tutela
Article 114. Pla de protecció
1. Quan la Generalitat assumisca la tutela o la guarda duna persona menor dedat, lòrgan que es determine reglamentàriament ha delaborar un pla individualitzat, denominat pla de protecció, que ha destablir lobjectiu de la intervenció, les mesures que cal dur a terme, la previsió o no de reunificació familiar i el termini de lexecució daquest. Les condicions i les característiques tècniques daquest pla, com també la participació dels diferents agents intervinents en lelaboració i la revisió, shan de regular reglamentàriament.
2. Si la persona protegida presenta necessitats especials o alguna diversitat funcional o discapacitat, la Generalitat ha de garantir la continuïtat dels suports que reba o ladopció duns altres més adequats per a les seues necessitats.
3. Lobjectiu del pla de protecció ha de ser la reunificació familiar, sempre que siga previsible que, dins dun termini màxim de dos anys, la família dorigen pot trobar-se en condicions dexercir adequadament les funcions pròpies de la tutela o la pàtria potestat. Quan no sestime possible la reunificació familiar o quan aquesta requerisca una intervenció tan prolongada que comprometa el desenvolupament evolutiu adequat de la persona protegida, lobjectiu ha de ser la integració estable en una família alternativa, dacord amb les necessitats i característiques de les xiquetes, xiquets i adolescents, llevat que, atenent la voluntat, la maduresa, la identitat familiar altres circumstàncies de la persona protegida, resulte més favorable al seu interès que siga la preparació per a la vida independent.
4. Quan lobjectiu siga la reunificació familiar, la Generalitat ha delaborar, junt amb lentitat local del domicili de residència de la família dorigen, un programa de reunificació familiar que ha de formar part del pla de protecció, que inclourà un seguiment de suport i formació a través de ladministració local a la família i al xiquet, xiqueta o adolescent en tots els àmbits que garantisquen el desenvolupament evolutiu de la relació filoparental durant dos anys des del cessament de la mesura. Quan la família biològica canvie de localitat sassegurarà el seguiment per part dels serveis socials més pròxims a la nova ubicació del xiquet, xiqueta o adolescent.
Article 115. Grups de germans i germanes
1. Llevat que linterés particular dalguna persona protegida aconselle una altra cosa, i així es reculla, de forma motivada, en la resolució que es dicte sobre aquest tema, shan de mantenir units els germans i les germanes, siguen dúnic o de doble vincle, en les mesures de protecció que sadopten, tant durant el temps que nassumisca la guarda la Generalitat com a la finalització, per reunificació familiar o per delegació de la guarda per a adopció.
2. En les decisions sobre els grups de germans i germanes, a més dels criteris generals dinterpretació i ponderació de linterés superior de la persona menor dedat, shan de tenir en compte les necessitats derivades del seu diferent moment evolutiu, la naturalesa de la seua relació, la vinculació preexistent i que la mesura que sadopte no limite les possibilitats de desenvolupament futur de cap dells.
Article 116. Revisió del pla de protecció
1. El pla de protecció lha davaluar i revisar, almenys cada sis mesos, lòrgan competent per a elaborar-lo, de manera que es puga valorar el progrés respecte del seu objectiu i la conveniència de mantenir-lo o modificar-lo, com també ladequació de les mesures adoptades a linterés de la persona protegida. No obstant això, quan shaja adoptat la mesura dacolliment familiar permanent, el termini entre revisions pot ser dun any a partir de la segona revisió, si així ho determina lòrgan revisor.
2. Els plans de protecció de xiquets o xiquetes de menys de tres anys shan de revisar almenys cada tres mesos, llevat que shaja adoptat la mesura dacolliment familiar permanent o se nhaja delegat la guarda amb finalitats dadopció. En aquest cas shan daplicar els terminis de revisió previstos en lapartat anterior. També shan de revisar trimestralment els plans de protecció de les persones acollides en residències o llars específiques per a problemes greus de conducta.
Article 117. Garantia de drets
Les xiquetes, els xiquets i els adolescents sota la tutela o guarda de la Generalitat han de ser informats dels drets que tenen, de conformitat amb la legislació estatal, per la seua situació dacolliment familiar o residencial, com també daquells altres que aquesta llei els reconeix com a persones protegides. Aquesta informació sha de facilitar de forma accessible i adequada a les seues circumstàncies i moment evolutiu.
Article 118. Delegació de guarda per a estades, eixides i vacances
1. Amb la finalitat dafavorir la inclusió social i el desenvolupament de la persona protegida, de donar suport en la seua tasca a la família que lacull, o quan siga convenient al seu interés per altres raons, lòrgan que exerceix la tutela o ha assumit la guarda pot acordar la delegació de guarda per a estades, eixides de caps de setmana o vacances prevista en el Codi civil.
2. Les eixides que no suposen la pernocta fora de la residència o de la llar familiar no es consideren estades i poden ser autoritzades, sense subjecció a requisits formals, per qui exerceix la guarda.
3. La selecció de les famílies, persones i institucions per a aquesta delegació de la guarda sha defectuar per les direccions territorials de conformitat amb els requisits de larticle 130. Les famílies amb què el xiquet, xiqueta o adolescent realitze eixides periòdiques han destar en possessió del certificat didoneïtat emès per lòrgan competent en la matèria.
Article 119. Relacions amb familiars i persones acostades
1. Per a preservar el dret de la persona declarada en desemparament a relacionar-se amb les seues persones progenitores o tutores i altres parents, com també amb altres persones acostades, lòrgan de la Generalitat que nexerceix la tutela ha de regular, per sol·licitud seua, les visites i comunicacions mitjançant una resolució administrativa, amb lacord previ de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència. Amb aquesta finalitat, sha doir la persona protegida i shan de tenir en compte, a més dels criteris generals dinterpretació i ponderació del seu interés superior, les característiques de la relació i les conseqüències emocionals i afectives que poden tenir per a ella els contactes o labsència daquests.
2. Quan la Generalitat exerceix la guarda duna persona menor dedat, però no la tutela, les visites i comunicacions amb les persones progenitores o tutores es poden dur a terme sense subjecció a un règim predeterminat. No obstant això, lòrgan que ha assumit la guarda les ha de regular quan interferisquen en el desenvolupament de la vida quotidiana de la persona protegida, o puguen derivar-sen perjudicis per a ella, especialment en un context de conflicte. La relació amb altres persones acostades i parents sha de regular de conformitat amb el que disposa lapartat 1 daquest article.
3. A més de les conseqüències directes de les visites i els contactes per a la persona protegida, en la regulació es tindrà en compte lobjectiu del pla de protecció, de manera que la relació sintensifique a mesura que es progressa cap a la reunificació familiar i es limite o suspenga quan interferisca en la integració estable en una família alternativa dacord amb les necessitats i les característiques de les xiquetes, xiquets i adolescents.
4. En aquells casos en què no shaja mantingut unit a un grup de germans i germanes, però la continuïtat de la seua relació no siga perjudicial, la Generalitat ha dadoptar les mesures necessàries perquè mantinguen un contacte suficient per a preservar i potenciar el vincle preexistent.
Article 120. Transicions dentorn de convivència
1. Les variacions de mesures o de la forma dexercici de la guarda que impliquen un canvi dentorn de convivència de la persona protegida shan de dur a terme dacord amb un pla individualitzat de transició dentorn, adaptat a la seua edat, llevat que linterés daquesta requerisca una actuació urgent justificada degudament.
2. En la planificació de la transició sha doir i preparar la persona protegida i les famílies o institucions implicades. Tant les persones que cedeixen la guarda com les qui la reben estan obligades a col·laborar en el desenvolupament del pla de transició.
3. La transició sha de dur a terme mitjançant contactes graduals i/o amb lacompanyament dalguna persona que li aporte seguretat emocional. Es prestarà especial atenció a les transicions de persones menors de zero a dos anys per les conseqüències psicològiques que poden tenir.
4. A fi de preservar el sentit de continuïtat biogràfica i afavorir-ne el desenvolupament de la identitat, les persones protegides tenen dret a emportar-se fotografies, records, pertinences i objectes personals. Reglamentàriament sha de regular el lliurament dun llibre de vida, en què sha de recollir la informació i els documents i imatges essencials de la seua història personal, en aquelles transicions que puguen suposar una fita biogràfica important.
5. Dins la planificació de la transició sestablirà un règim de visites per a la família dacollida a fi de prevenir les conseqüències que puguen derivar-se duna ruptura abrupta amb aquest vincle, com també la seguretat per a lestabliment del nou vincle amb la família del nou entorn.
Article 121. Reunificació familiar
1. Per al retorn de la persona protegida a la seua família dorigen sha de comprovar que es donen les condicions requerides en larticle 19 bis de la Llei orgànica 1/1996, mitjançant els informes que es determinen reglamentàriament. Aquesta comprovació no és preceptiva, no obstant això, quan la reunificació es produïsca a causa del cessament de la guarda provisional, pel fet de no haver-se constatat motius per a adoptar una mesura de protecció.
2. Amb aquest fi sha de demanar informe de lentitat pública competent en la localitat de residència de la família dorigen per a valorar la situació de risc, a la qual sha de comunicar la resolució per la qual es procedeix a la reunificació. Lòrgan competent en matèria dinfància i adolescència, en col·laboració amb aquesta entitat pública, ha de realitzar el seguiment de la reunificació familiar i prestar a la família el suport necessari.
Article 122. Preparació per a la vida independent
1. El pla de protecció per a adolescents sota la guarda o la tutela de la Generalitat ha de tenir entre les seues prioritats la consecució de lautonomia personal, la plena inclusió social, la inserció laboral i la preparació per a la vida independent. Sha de prioritzar la modalitat dacolliment familiar enfront del residencial, sempre tenint en compte linterès superior de la persona menor dedat.
Quan una persona menor dedat no documentada ha estat subjecta legalment a la tutela, guarda o acolliment dun ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius, la Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de protecció dinfància i adolescència, ha dimpulsar lexpedient per a tramitar-li la documentació.
2. A partir dels setze anys, els que es troben sota la tutela de la Generalitat, o els que estiguen sota la guarda de la Generalitat i es troben en risc dexclusió social, per no tenir suports familiars adequats, tindran dret a participar en un programa de preparació per a la vida independent. També tindran dret a participar en aquests programes els que, en aconseguir la majoria dedat, estiguen en aquesta situació, fins que estiguen en condicions de portar una vida autònoma o, com a màxim, fins als vint-i-vinc anys dedat. La conselleria amb competència en matèria dinfància i adolescència realitzarà un seguiment del procés dintegració social de les persones que van estar sota tutela o guarda de la Generalitat i que han tornat al seu entorn familiar, a fi doferir, si escau, els suports necessaris per a afavorir una vida independent.
3. La participació en aquests programes ha de ser voluntària i ha destar condicionada a un compromís de participació i aprofitament. Per a establir-ne els objectius i continguts sha de disposar de la intervenció activa de la persona interessada.
4. Aquests programes constituiran una intervenció integral comunitària que comprenga, almenys:
a) El seguiment socioeducatiu dirigit a potenciar lautonomia personal i social.
b) La inserció sociolaboral mitjançant lorientació i la formació, com també lacompanyament laboral i el foment de locupació. Es desenvoluparan mesures de sensibilització i conscienciació sobre els programes sociolaborals per a assegurar la participació efectiva de les i els joves.
c) Lalternativa dallotjament, que pot oferir-se, en els termes en què es determine reglamentàriament, per mitjà de la prolongació de lestada en residències o llars dacolliment o en famílies per mitjà de la posada a disposició de llars demancipació, o per mitjà de mesures destinades a facilitar laccés a habitatges de lloguer o a una llar alternativa.
El programa pot contenir altres accions destinades a atendre necessitats particulars dels participants en laccés a la vida adulta, com orientació jurídica.
5. Les polítiques que duga a terme la Generalitat en matèria de joventut i inclusió social han de tenir en compte les necessitats particulars daquest col·lectiu i han datorgar prioritat a les persones participants en aquests programes per a laccés a leducació secundària postobligatòria i a leducació superior, als programes de foment de locupació i dinserció sociolaboral, a les ajudes per al lloguer dhabitatges i a qualsevol altra prestació o ajuda pública que puga contribuir al desenvolupament de la independència personal. Per a facilitar laccés als estudis superiors, ladministració de la Generalitat ha destablir vies de col·laboració amb les universitats valencianes.
6. Les actuacions previstes en els programes de preparació per a la vida independent han dutilitzar, sempre que siga possible, els recursos de caràcter general destinats al conjunt de la població, a la joventut, o a les persones en risc dexclusió, tot complementant-les amb suports o prestacions de lentitat pública de protecció. Han dincloure, així mateix, la col·laboració de persones i famílies voluntàries que acompanyen i actuen com a mentors, a fi de potenciar la xarxa de suport social de les persones participants.
7. Les actuacions daquests programes shan de realitzar des duna perspectiva de gènere.
8. Quan els qui participen en aquests programes tinguen alguna diversitat funcional o discapacitat, shan de preveure els ajustaments necessaris per a afavorir-ne lautonomia personal.
Article 123. Persones menors dedat estrangeres no acompanyades
1. De conformitat amb la legislació vigent sobre drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya, la Generalitat ha de garantir a xiquetes, xiquets i adolescents estrangers no acompanyats una protecció adequada a les necessitats específiques daquests, i la conselleria competent en matèria de protecció de la infància i ladolescència nha dassumir latenció integral i comunitària, durant el temps de permanència a la Comunitat Valenciana i dotar-los de les mesures de protecció i assistència necessàries per a garantir els drets daquests. En aquests casos, laccés als recursos propis de lentitat autonòmica ha de ser prioritari, si així es preveu en el pla de protecció, i lingrés daquests sha de justificar mitjançant la resolució de tutela o guarda.
2. Els procediments didentificació i inscripció en el registre corresponent per part de les forces i cossos de seguretat, que shan de practicar en aquests casos, shan de realitzar en dependències diferenciades de les persones adultes, amb les condicions adequades a la seua edat i circumstàncies i amb la màxima celeritat possible. Els ha dassistir personal dependent de lentitat pública de protecció i, si cal, una persona que faça dintèrpret.
Article 124. Persones menors dedat embarassades o amb descendents a càrrec seu
1. La Generalitat ha de prestar lassessorament i el suport adequats a la seua situació a les persones menors dedat sota guarda o tutela que estiguen embarassades. En el pla de protecció sha de preveure aquesta circumstància.
2. Reglamentàriament shan destablir les mesures necessàries per a garantir que, en aquests casos, linterès superior de la mare menor dedat i el del fill o de la filla es valoren i ponderen de forma independent i que en les mesures que sadopten respecte a cada persona preval el seu interès particular i el fet que la mare i el fill romanguen junts.
CAPÍTOL VII
Acolliment familiar
Article 125. Concepte de lacolliment familiar
Lacolliment familiar és la mesura de protecció per la qual es produeix la plena participació duna persona menor dedat en la vida duna família substitutiva o complementària de la pròpia, de manera que puga disposar de les oportunitats de relació i vinculació necessàries per a un adequat desenvolupament afectiu. A través de lacolliment la família assumeix les obligacions de vetlar per ella, tenir-la en la seua companyia, alimentar-la, educar-la i procurar-li una formació integral i comunitària en un entorn afectiu durant el temps que dure la mesura, i per a fer-ho té dret a disposar del suport de lentitat pública, prestat per un equip professional especialitzat en infància, adolescència i família.
Article 126. Formalització de lacolliment familiar
1. Lacolliment familiar sha de formalitzar per resolució de lòrgan de la Generalitat que exercisca la tutela o assumisca la guarda, després de lacord previ daquell dels òrgans col·legiats previstos en el capítol III del títol VI daquesta llei al qual corresponga en funció de lestabilitat de la mesura, en els termes i amb les condicions previstes en el Codi civil.
2. A la resolució de formalització sha dadjuntar un document annex que ha dincloure els aspectes recollits en larticle 20.3 de la Llei orgànica 1/1996.
Article 127. Modalitats dacolliment familiar
1. Lacolliment familiar ha dadoptar alguna de les modalitats previstes en el Codi civil, les quals, atenent la durada i els objectius, són: acolliment familiar durgència, acolliment familiar temporal i acolliment familiar permanent.
2. Per raó de la vinculació, es distingeix lacolliment en família extensa, entenent per tal tota persona amb la qual la persona protegida manté un vincle de parentiu o una relació afectiva prèvia rellevant, i lacolliment en una família aliena, a la qual es denomina família educadora.
3. Lacolliment familiar durgència lha de dur a terme una família educadora que haja sigut declarada apta per a aquesta modalitat. La declaració daptitud requereix estar disponible per a acollir a qualsevol hora del dia i durant tot lany, i trobar-se en les condicions necessàries per a obtenir i aportar, a partir de la relació amb la persona acollida, informació rellevant per a les decisions sobre les mesures de protecció.
4. El caràcter especialitzat de lacolliment el determina lòrgan competent per a formalitzar-lo quan, a més dhaver constatat que la família reuneix les condicions exigides en larticle 20.1 de la Llei orgànica 1/1996, estima que la persona acollida presenta alguna necessitat o circumstància especial. Els acolliments daquesta modalitat poden ser especialitzats.
5. Lòrgan competent en matèria dinfància i adolescència vetlarà per la formació continuada de les famílies dacollida.
Article 128. Determinació de la modalitat dacolliment
Lacolliment familiar sha de dur a terme en aquella modalitat que millor responga a linterés de la persona protegida, tenint en compte les seues especials necessitats o circumstàncies i lobjectiu del pla de protecció. Quan encara no shaja pogut establir aquest objectiu, sha doptar preferentment per lacolliment familiar durgència.
Article 129. Selecció de la família acollidora
1. Una vegada determinada la modalitat, si aquesta és de les que poden tenir lloc en família extensa, shan de valorar les condicions i la relació amb la persona protegida daquells familiars o persones acostades que shagen oferit per a lacolliment. Sense perjudici que lentitat pública puga acordar en qualsevol moment la forma dexercici de la guarda més adequada per a linterés de les persones protegides, sestableix un termini màxim de sis mesos des de la data de la resolució de desemparament perquè la família extensa presente el seu oferiment. Transcorregut aquest termini, els oferiments per a lacolliment de la família extensa únicament pot tramitar-los dofici lentitat pública.
2. Per a lacolliment familiar sha de seleccionar, amb subjecció als principis dinclusió, igualtat doportunitats i no discriminació, una família que puga satisfer linterés i les necessitats particulars de la persona acollida, promovent el seu desenvolupament integral i la seua participació plena en la vida familiar i social, respectant la seua identitat familiar, proporcionant un entorn estimulant i oferint-li una base segura daferrament mitjançant la cura responsable i afectiva. En el cas de lacolliment permanent, sha de valorar, a més, si aquestes condicions poden complir-se també a llarg termini, fins que la persona protegida assolisca la majoria dedat.
3. Llevat que linterés del xiquet, xiqueta o adolescent aconselle una altra mesura, sha de donar prioritat per a lacolliment a les persones que, tenint la consideració de família extensa, reunisquen les condicions de lapartat anterior. Si no hi ha oferiments en la família extensa de persones que complisquen aquestes condicions, sha de seleccionar una família educadora que shi ajuste, i escollir, de les que hagen sigut declarades aptes per a la modalitat que es tracte, aquella que millor responga a linterés de la persona protegida.
Article 130. Requisits daptitud per a lacolliment
Per a ser considerades adequades a lacolliment, les persones candidates han de reunir, almenys, les condicions següents:
1. No veures afectades per cap dels impediments previstos en el Codi civil per a la tutela.
2. Acreditar, mitjançant un certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals, que compleixen el requisit exigit per larticle 13.5 de la Llei orgànica 1/1996.
3. Tenir, considerant les característiques psicològiques, la situació familiar i social i laptitud educadora, la capacitat datendre les necessitats de tota índole de la persona que sha dacollir.
4. Que la seua motivació per a lacolliment siga congruent amb la naturalesa i la finalitat daquest, segons la modalitat de què es tracte.
5. Estar en disposició de respectar els drets de la persona protegida, la seua identitat i expressió de gènere i la seua orientació sexual, de contribuir al compliment de lobjectiu que puga tenir el pla de protecció, de propiciar la relació de la persona acollida amb la seua família de procedència, i de col·laborar amb els diferents agents del sistema de protecció.
6. El procés de valoració didoneïtat sha diniciar dofici per lòrgan corresponent dacord amb les necessitats de les xiquetes, xiquets i adolescents que es troben sota tutela o guarda de la Generalitat, susceptibles duna mesura dacolliment familiar. El termini per a la resolució del procés de valoració no serà superior a tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que recaiga una resolució expressa sentendrà desestimat.
La declaració didoneïtat en cap cas suposarà el dret exigible a acollir, tan sols atorgarà el dret a la inscripció en el registre administratiu habilitat a aquest efecte.
La valoració didoneïtat es revisarà amb la periodicitat que es determine reglamentàriament.
Article 131. Valoració de laptitud per a lacolliment
1. La valoració de ladequació per a lacolliment de la família extensa es duu a terme amb motiu de loferiment per a un acolliment en particular, i ha de tenir en compte la situació específica i lobjectiu del pla de protecció de la persona concreta que sha dacollir. La declaració daptitud, que pot fer-se en la mateixa resolució de formalització, ha destar circumscrita a aquest acolliment.
2. En el cas de les famílies educadores, les persones interessades han de remetre el seu oferiment a la Generalitat, que iniciarà dofici el procediment de valoració de laptitud quan necessite famílies candidates. El termini màxim per a resoldre i notificar aquest procediment és de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no sha dictat i notificat cap resolució expressa, la persona interessada pot entendre desestimada la seua pretensió per silenci administratiu.
Cal donar prioritat en la tramitació a aquells oferiments que suposen una alternativa familiar per a les persones menors dedat amb menys possibilitats de ser acollides.
La declaració daptitud ha dindicar les modalitats dacolliment que la família pot dur a terme i ha de contenir totes les especificacions que resulten útils per a determinar les necessitats i les circumstàncies de la persona acollida que està en condicions datendre. Aquesta declaració ha de permetre dur a terme acolliments successius mentre no siga revocada.
3. Reglamentàriament sha de regular el procediment i la metodologia daquesta valoració, que ha dincloure lobligació de participar en accions formatives. La valoració de laptitud sha de revisar amb la periodicitat que sestipule en el reglament.
Article 132. Compensació econòmica
1. Els qui acullen persones menors dedat sota la guarda o la tutela de la Generalitat tenen dret a percebre daquesta una prestació econòmica per a la seua sustentació i en compensació daltres despeses derivades de lacolliment o de la disponibilitat per a dur-lo a terme.
2. Limport de la prestació es fixa, per a cada exercici, en la llei de pressupostos de la Generalitat. Se nestableixen diferents imports en funció de la qualificació i la disponibilitat requerida per la modalitat dacolliment, de les necessitats de la persona acollida, o daltres circumstàncies que afecten notablement la incidència de lacolliment en la situació econòmica familiar, com la condició de monoparentalitat de la família acollidora.
3. Atés el seu objecte, aquesta compensació econòmica no té naturalesa dingrés de la unitat familiar, per la qual cosa no computa a lefecte de lobtenció de qualsevol ajuda o subvenció pública i és inembargable en els termes establits per larticle 4 del Reial Decret llei 9/2015, de 10 de juliol, de mesures urgents per a reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de limpost sobre la renda de les persones físiques i altres mesures de caràcter econòmic.
Article 133. Suport i acompanyament en lacolliment
Les persones acollides tenen dret que la formació, lacompanyament, la supervisió i lorientació tècnica a través de professionals especialitzats de què dispose la seua família acollidora li permeten exercir adequadament les seues funcions. Ateses les seues particulars necessitats també tenen dret a suport psicosocial específic que els permeta afrontar les difícils situacions viscudes.
La Generalitat ha de fomentar el suport mutu que duguen a terme les associacions de famílies acollidores i accions dinformació dirigides als i les professionals que atenen les xiquetes i els xiquets en acolliment i les seues famílies acollidores, especialment en el sector de leducació, de la sanitat i lacció social.
Article 134. Atribució de funcions tutelars a les persones acollidores
Per a sol·licitar de lòrgan judicial latribució de funcions tutelars a les persones acollidores cal, a més de tenir el seu consentiment i el de la persona protegida, si té maduresa suficient per a prestar-lo, que aquesta es trobe declarada en desemparament, que lacolliment siga permanent i que la família acollidora es trobe, per alguna circumstància objectiva, en millor situació que lentitat pública per a exercir-les en interés de la persona acollida.
Article 135. Relació entre les persones acollidores i acollides al cessament de lacolliment
1. El dret al manteniment de la relació al cessament de lacolliment, que tenen tant la persona acollidora com lacollida, sha dexercir, si es donen els pressupòsits legals per a fer-ho, mitjançant un règim de visites i comunicacions regulat dacord amb el que hi ha disposat en larticle 119 daquesta llei, mentre la persona menor dedat es trobe sota la guarda o la tutela de la Generalitat.
2. Quan sestime que linterés de la persona protegida aconsella el manteniment de la relació amb la família acollidora i ladopció per una altra família siga la mesura més adequada per a la seua protecció, la Generalitat ha de promoure, sempre que siga possible, una adopció oberta amb contactes amb qui la va acollir.
3. En els supòsits de reunificació familiar, si la continuïtat de la relació és favorable per a la persona protegida i aquesta, o la persona acollidora, sol·licita fer efectiu aquest dret, la Generalitat ha de mitjançar per a facilitar un acord que ho propicie.
Article 136. Foment de lacolliment familiar
1. La política de la Generalitat en matèria dinfància i adolescència ha dincloure mesures de difusió de lacolliment, amb la finalitat de sensibilitzar la població sobre la important funció social que té.
2. La Generalitat ha de donar prioritat a la promoció de lacolliment de les xiquetes, dels xiquets o dels adolescents amb menys possibilitats de ser acollits per la seua edat, discapacitat o diversitat funcional o altres circumstàncies especials.
3. La Generalitat ha de donar suport a aquelles actuacions de foment de lacolliment que duguen a terme les entitats locals o les organitzacions socials sense ànim de lucre dedicades a la promoció de lacolliment que contribuïsquen als objectius que sobre aquest tema preveja lEstratègia valenciana de la infància i ladolescència.
4. A fi de fomentar lacolliment, la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana han datorgar a les famílies acollidores, mitjançant la normativa que resulte aplicable, aquests drets de preferència, com també exempcions i bonificacions en taxes i preus públics que, en matèries de la seua competència, tinguen reconegudes les famílies nombroses.
5. La Generalitat, en la política tributària i dhabitatge ha de tenir en compte la situació de les famílies acollidores, de manera que es compensen les majors necessitats derivades dhaver integrat en la família un xiquet, una xiqueta o un adolescent sota protecció pública.
CAPÍTOL VIII
Acolliment residencial
Article 137. Mesura dacolliment residencial
1. Lacolliment residencial és una mesura de protecció mitjançant la qual es proporciona a una persona protegida un lloc de residència i convivència i una atenció orientada al seu desenvolupament holístic i comunitari.
2. Lòrgan que exercisca la tutela, o assumisca la guarda, de la persona protegida ha de formalitzar aquesta mesura mitjançant una resolució administrativa, després de lacord previ de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència, quan lacolliment familiar resulte impossible o contrari al seu interés.
3. La conselleria amb competència en matèria dinfància i adolescència ha de dissenyar diversos programes dacolliment residencial en funció dels diferents objectius als quals pot respondre aquesta mesura en el marc del pla de protecció, com també programes especialitzats per a atendre les necessitats singulars que, per les seues característiques i circumstàncies psicosocials, presenten determinades persones acollides.
4. La guarda en acolliment residencial lexerceix el director o la directora del recurs en el qual es duu a terme, sota la supervisió de lòrgan que posseeix la guarda o la tutela i la superior vigilància del ministeri fiscal.
5. La Generalitat, en lexercici de les seues competències en matèria dacolliment residencial, ha dobservar els principis següents, a més dels recollits en els articles 4 i 95 daquesta llei:
a) Formació integral, potenciant al màxim les fortaleses de la persona acollida i el seu desenvolupament intel·lectual, social, afectiu i de salut proporcionant un ambient segur i amb oportunitats de relació per a lestabliment de vincles positius. Amb aquest fi, han de proporcionar un ambient segur, enriquidor i amb oportunitats de relació per a lestabliment de vincles positius.
b) Proximitat, procurant que lacolliment es produïsca en la residència o llar més propera a lentorn social i familiar de la persona protegida, llevat que resulte contrari al seu interés.
c) Desinstitucionalització, que permeta reduir els períodes destada en la residència o llar, i promoga models de funcionament en nuclis reduïts, on la convivència es desenvolupe en condicions similars a les familiars.
d) Participació dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents en les decisions que els afecten, assegurant laccessibilitat universal. Totes les residències i llars han de disposar dòrgans interns de participació que permeten prendre part en la seua gestió a tota la comunitat educativa.
e) Oci educatiu, mitjançant la realització duna sèrie dactivitats socials, culturals, esportives, ambientals i de temps lliure que permeten el desenvolupament holístic i comunitari del xiquet, de la xiqueta i de ladolescent, i que eduquen en hàbits de participació i en valors de compromís i inclusió social.
f) Emancipació, promovent lautonomia personal, la formació, la inserció laboral i els suports socials que les persones protegides necessiten per a la seua vida adulta.
g) Coordinació. En el desenvolupament de les seues funcions, les residències i llars han dactuar coordinadament amb els agents socials i del sistema de protecció que tinguen relació amb la persona protegida o, quan així ho requerisca el pla de protecció, amb la seua família dorigen.
h) Inclusió, adaptant el seu funcionament, equipament i espais a la diversitat funcional o discapacitat o didentitat o expressió de gènere de les persones residents.
i) Obertura a la comunitat, afavorint la participació de les persones acollides en les escoles i altres contextos de socialització de lentorn.
Article 138. Tipus de recurs dacolliment residencial
1. Atenent el nombre de persones que poden ser acollides, els centres dacolliment residencial es denominen:
a) Llar, quan no superen les huit places.
b) Residència, en la resta de casos.
2. Atenent les seues característiques funcionals, les llars o residències poden ser:
a) De recepció, destinades a latenció immediata o al primer acolliment.
b) Específiques per a problemes greus de conducta, denominació amb la qual sidentifiquen els centres regulats en el capítol IV del títol II de la Llei orgànica 1/1996.
c) Dacolliment general, en la resta de casos.
Article 139. Règim de les residències i llars
1. Lacolliment residencial de les persones protegides per la Generalitat sha de realitzar en residències o llars de la seua titularitat o en aquelles altres amb les quals aquesta haja signat un conveni o concertat o contractat la provisió de serveis, que integren en el seu conjunt la xarxa pública dacolliment residencial per a la infància i ladolescència de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les residències i les llars situades a la Comunitat Valenciana han destar autoritzades i acreditades per a exercir aquesta funció per la conselleria competent en matèria dinfància i adolescència.
3. Les residències i llars són de caràcter obert quan el seu règim específic no establisca el contrari.
4. Les residències i les llars han dexecutar els programes a què es refereix larticle 137.3 daquesta llei, dacord amb les necessitats de les persones acollides. Si aquestes necessitats ho requereixen, un mateix centre podrà dur a terme, simultàniament o successivament, diversos programes.
5. Les residències i llars dacolliment han de tenir un projecte global, que reculla el projecte educatiu i les normes de funcionament i convivència.
6. La resta daspectes del règim de funcionament de les residències i llars dacolliment shan de regular reglamentàriament. En el desenvolupament reglamentari shan despecificar, així mateix, les condicions de seguretat, sanitat, accessibilitat i adequació a la identitat o expressió de gènere que han de reunir; com també el nombre, la ràtio i la qualificació professional del seu personal, el contingut del projecte global, els requisits per a lexecució dels diferents programes, i els procediments de participació de les persones acollides en el seu funcionament intern i altres condicions que contribuïsquen a assegurar els seus drets.
7. A fi de garantir que el funcionament de les residències i llars dacolliment promou el ple gaudi dels drets de les persones protegides, lòrgan de la Generalitat competent per a adoptar mesures de protecció les ha de supervisar, almenys semestralment, i sempre que així ho exigisquen les circumstàncies, sense perjudici de la superior vigilància del ministeri fiscal i de les funcions que corresponen a la inspecció de serveis socials.
Article 140. Participació de les persones acollides
1. Després de lingrés en la residència o llar, sha delaborar un projecte socioeducatiu individual, en el marc del pla de protecció, amb la participació de la persona protegida, dacord a la seua edat i etapa madurativa, a la qual sha descoltar i informar del contingut, i especialment dels objectius i de la finalitat del pla de protecció.
2. Sha de promoure la participació col·lectiva de les persones acollides en les decisions que les afecten, incloses la gestió i lorganització de la residència o llar i la programació dactivitats.
Article 141. Residències i llars de recepció
1. Les residències i llars de recepció són establiments de caràcter obert que, a més de prestar atenció immediata, duen a terme lestudi de la situació personal, social i familiar de les persones acollides i del seu entorn, a fi de proposar la mesura de protecció que resulte més adequada al seu interés.
2. Lestada en una residència o llar de recepció sha de limitar al temps estrictament necessari per a realitzar aquestes funcions, i en el cas de la guarda provisional, no ha de superar el límit temporal establit en larticle 105.2 daquesta llei.
3. Les residències o llars de recepció han de disposar, durant les vint-i-quatre hores del dia, de personal públic facultat per a adoptar mesures de protecció que no admeten demora.
4. Sha de garantir lexistència de diverses residències o llars de recepció a cada província, diferenciades per a atendre persones que, per la seua edat o altres circumstàncies, tinguen necessitats homogènies.
Article 142. Residències i llars específiques per a problemes greus de conducta
1. La Generalitat ha de disposar, almenys, duna residència o llar daquest tipus a cada província, el funcionament de la qual sha dajustar al que disposa el capítol IV del títol II de la Llei orgànica 1/1996.
2. Aquests centres, sotmesos a estàndards internacionals i a control de qualitat, estaran destinats a lacolliment residencial de persones menors dedat que estiguen en situació de guarda o tutela de lentitat pública, diagnosticats amb problemes de conducta, que presenten conductes disruptives o dissocials recurrents, transgressores de les normes socials i els drets de tercers, quan a més així estiga justificat per les seues necessitats de protecció i determinat per una valoració psicosocial especialitzada.
No podran ser ingressats en aquestes residències i llars les xiquetes, xiquets o adolescents que presenten malalties o trastorns mentals que requerisquen un tractament específic i residencial per part dels serveis competents en matèria de salut mental o datenció a persones amb diversitat funcional o discapacitat, en centres o recursos propis de règim tancat.
En el cas de persones menors dedat i adolescents amb problemes de salut mental que requerisquen atenció ambulatòria i que, per raons durgència, convenientment motivades, facen necessària la immediata adopció de mesures dingrés, se seguirà el procediment previst en larticle 778 bis 3 de la Llei denjudiciament civil.
3. La conselleria competent en matèria deducació ha de garantir la prestació de lensenyament obligatori dins del mateix establiment residencial quan responga a linterés superior de la persona protegida. Els certificats i els diplomes destudi, lexpedient acadèmic i els llibres descolaritat no han dindicar, en cap cas, que shan tramitat o obtingut en residència o llar.
Article 143. Col·laboració entre associacions i Generalitat
La conselleria competent en matèria dinfància i adolescència ha de mantenir reunions periòdiques semestrals amb les associacions de famílies dacollida i adoptants amb la finalitat de coordinar accions i vetlar de la millor manera per la protecció de la infància i ladolescència vulnerable de la Comunitat Valenciana.
Article 144. Programes de respir a lacolliment familiar
Ladministració de la Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de protecció de persones menors dedat, ha de promoure programes de respir per a les famílies acollidores a fi datendre les necessitats que puguen sorgir durant el procés de lacolliment.
Article 145. Suport a lacolliment familiar
Les administracions públiques de la Generalitat, directament o a través dentitats col·laboradores, han de prestar a les xiquetes, xiquets i adolescents, a les famílies acollidores i a la família dorigen la col·laboració necessària per a lèxit dels objectius de lacolliment, com també els suports de caràcter especialitzat, econòmic, jurídic o psicosocial necessaris en funció de les necessitats, les característiques de lacolliment i les dificultats del seu exercici.
Article 146. Famílies acollidores
Les famílies acollidores han de col·laborar amb ladministració de la Generalitat en lexercici de les seues funcions de protecció, procurant una atenció integral i la millora de la qualitat de vida de les xiquetes, xiquets i adolescents que es troben sota tutela o guarda de la Generalitat, mitjançant la seua integració en un nucli familiar de forma temporal o estable.
CAPÍTOL IX
Adopció
Article 147.Actuació de la Generalitat en matèria dadopció
1. La Generalitat exerceix les funcions que el Codi civil, la Llei dadopció internacional i la resta de normes en matèria dadopció atribueixen a lentitat pública, tant respecte de ladopció amb manteniment de vincles afectius previs com sense.
2. A més dels recollits en larticle 3 i en larticle 91 daquesta llei, la Generalitat, en lexercici de les seues competències en matèria dadopció, ha dobservar els principis següents:
a) La transparència dels procediments de tramitació doferiments dadopció, dins dels límits previstos en la normativa reguladora daquesta matèria.
b) Lobjectivitat del procediment de valoració i declaració de la idoneïtat.
c) Lexclusió de marges de discrecionalitat en la selecció de les persones adoptants.
d) La igualtat en la presa de decisions, considerant sempre linterès superior del menor, sense discriminació per raó de raça, sexe, religió, nucli familiar, diversitat funcional o discapacitat o discapacitat, orientació sexual ni identitat o expressió de gènere.
e) Limpuls dels tràmits per a promoure ladopció de les persones protegides que requerisquen aquesta mesura.
f) La promoció activa de lèxit de ladopció, a través de la formació contínua, anterior i posterior a ladopció, i del suport postadoptiu.
Article 148. Proposta dadopció
1. La Generalitat ha de promoure ladopció sempre que responga a linterés de la persona protegida, després de lacord previ de la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars, que ha de seleccionar la família que resulte més adequada al seu interés.
2. Per a determinar si ladopció respon al principi dinterés superior de la persona susceptible de ser adoptada, la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars ha de tenir en compte, a més dels criteris generals per a la seua interpretació i ponderació, els següents:
a) Que la reincorporació a la seua família dorigen resulte contrària al seu interés i no siga previsible que aquesta situació es modifique, considerant els factors de risc existents i les actuacions dutes a terme per a revertir-la.
b) Que, escoltada la persona protegida, es constate la seua voluntat o disposició favorable a integrar-se en una família alternativa, i si té maduresa suficient per a fer-ho, que atorgue expressament el seu consentiment.
c) Que ladopció resulte més favorable als seus interessos que altres mesures de protecció. Amb aquest efecte shan de considerar, entre altres criteris, lestabilitat de les diferents mesures i les possibilitats que ofereixen per a satisfer a llarg termini les necessitats de la persona protegida, com també larrelament i els vincles que manté amb el seu entorn, tenint en compte les possibilitats de preservar-los mitjançant ladopció oberta.
3. La selecció de famílies per a la proposta dadopció sha de fer entre aquelles declarades idònies per a un projecte adoptiu que es corresponga amb les característiques i necessitats de la persona protegida. Sha de considerar, en primer lloc, si linterés de la persona que sha dadoptar requereix alguna condició particular de la família que la faça singularment adequada per a la seua adopció. Si aquest criteri resulta inaplicable o insuficient, sha de seleccionar per altres criteris objectius predeterminats que es presumisquen més favorables a linterés de la persona que sha dadoptar, i, en últim terme, sha datendre lantiguitat de loferiment dadopció.
4. Quan ladopció resulte la mesura més adequada per a una persona tutelada per la Generalitat, però no es dispose de cap família declarada idònia per a adoptar-la, atenent les seues característiques i necessitats, sha de buscar activament una família candidata, mitjançant la cooperació amb altres entitats públiques, o informant i valorant altres famílies el projecte adoptiu de les quals saproxime a les seues necessitats.
Article 149. Delegació de guarda amb finalitats dadopció
1. Mitjançant una resolució motivada, lòrgan que exerceix la tutela delega la guarda de les persones tutelades a les persones seleccionades per a la seua adopció, en els termes i amb les condicions previstos en el Codi civil, article 176 bis, apartat 1.
2. La guarda sha de delegar amb anterioritat a la proposta dadopció, que ha de presentar-se en el termini de tres mesos. No obstant això, en la resolució administrativa de delegació de guarda pot prorrogar-se aquest termini, fins a un màxim dun any, quan calga establir el període dadaptació que preveu el Codi civil.
3. Amb la finalitat davaluar el procés dacoblament de la persona tutelada amb les persones seleccionades per a la seua adopció i prestar lassistència necessària perquè la incorporació a la família es faça adequadament, lentitat pública ha defectuar durant el temps de vigència de la delegació de la guarda amb finalitats dadopció, un seguiment semestral, o amb una periodicitat inferior, si així ho acorda la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars atenent linterés de la persona tutelada.
Article 150. Adopció oberta
1. Sentén per adopció oberta aquella en la qual, després de constituir-la, es mantenen els contactes previstos en larticle 178.4 del Codi civil.
2. Ladopció oberta és la forma dadopció preferent sempre que responga a linterés de la persona protegida, especialment, quan siga possible afavorir mitjançant aquesta mesura la relació entre germanes i germans biològics dun o doble vincle. Per a determinar si ladopció oberta respon a linterés de la persona protegida, la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars ha de tenir en compte, a més dels criteris generals per a la seua interpretació i ponderació, la rellevància afectiva que les relacions que shan de preservar tenen per a ella, la seguretat emocional que li proporcionen i les conseqüències a llarg termini que el seu manteniment pot tenir en el desenvolupament de la seua identitat i en el procés de vinculació i integració en la família adoptiva.
3. Per a ladopció oberta shan de seleccionar exclusivament famílies que la prevegen expressament en el seu projecte adoptiu i hagen sigut declarades idònies per a aquesta.
4. En la proposta dadopció oberta que seleve davant lautoritat judicial shan despecificar les pautes generals quant a la periodicitat, durada i condicions del contacte que sestimen favorables a linterés de la persona que sha dadoptar.
5. La Generalitat ha de portar a terme el seguiment de les adopcions obertes que promoga, i intervenir per a propiciar el normal desenvolupament de les relacions i lèxit del procés dintegració familiar, prestant a les persones implicades el suport i lassessorament que necessiten. Reglamentàriament shan de determinar les actuacions que calga dur a terme amb aquest fi, les condicions i el procediment per a mitjançar en els contactes quan calga i la metodologia i el contingut dels informes requerits en el Codi civil.
Article 151. Proposta dadopció sense oferiment previ
1. Atenent les singulars relacions duna persona tutelada per la Generalitat, la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars pot determinar que aquesta respon al seu interés, però només si és duta a terme per una persona o parella determinada. La proposta dadopció sha de posposar, en aquest cas, fins que es dispose del consentiment, a aquest efecte, de les persones interessades i shaja declarat la seua idoneïtat per a ladopció.
2. La preparació i valoració didoneïtat té per objecte, en aquest supòsit, promoure i comprovar que la família reuneix les condicions adequades per a aquesta adopció en particular, a la qual ha de quedar circumscrita la declaració didoneïtat. Amb aquest fi, shan de fer les adaptacions necessàries en el procediment.
3. En aquests casos, si ladopció és alguna de les que requereixen suport específic dacord amb larticle 148.2 daquesta llei i es proposa amb la família que està acollint la persona protegida, aquesta té dret a percebre, des del moment en què se cedisca la guarda amb finalitats dadopció i fins a la majoria dedat de la persona adoptada, una prestació econòmica equivalent a la que hauria rebut, per aplicació del que hi ha disposat en larticle 132 daquesta llei, si continua lacolliment.
Article 152. Tramitació doferiments dadopció nacional
1. Les persones residents a la Comunitat Valenciana interessades a adoptar xiquets, xiquetes o adolescents sota la tutela de Generalitat, han de remetre el seu oferiment a la conselleria amb competència en matèria dinfància, la qual iniciarà dofici el procediment de declaració didoneïtat quan necessite famílies candidates per a adoptar persones protegides sota la seua tutela o quan loferiment puga respondre a la petició de cerca de família duna altra entitat pública.
2. Quan el nombre doferiments presentats siga notablement superior al nombre dadopcions que és previsible promoure, lòrgan directiu amb competència en matèria dadopció pot suspendre la recepció de nous oferiments per un període de temps determinat. Daquesta decisió pot exceptuar els oferiments dadopció oberta i els dirigits a ladopció de xiquetes, xiquets o adolescent que, per la seua edat, característiques o circumstàncies, tinguen menys possibilitats de ser adoptats.
3. Linici de la tramitació sha dordenar atenent el projecte adoptiu previst en loferiment, donant prioritat als oferiments per a ladopció oberta i a aquells altres que suposen una alternativa familiar per a les xiquetes, xiquets, o adolescents amb menys possibilitats de ser adoptats.
4. El termini màxim per a resoldre i notificar aquest procediment és de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no sha dictat i notificat resolució expressa, la persona interessada pot entendre desestimada la seua pretensió per silenci administratiu, sense perjudici de lobligació de ladministració de dictar resolució expressa.
Article 153. Tramitació doferiments dadopció internacional
1. La tramitació de la declaració didoneïtat per a ladopció internacional sinicia a sol·licitud de la persona interessada. Les persones residents a la Comunitat Valenciana interessades a constituir una adopció internacional han de remetre el seu oferiment a la conselleria amb competència en matèria de protecció de la infància i ladolescència.
2. El termini màxim per a resoldre i notificar aquest procediment és de nou mesos. Si, transcorregut aquest termini, no sha dictat i notificat cap resolució expressa, la persona interessada pot entendre desestimada la seua pretensió per silenci administratiu, sense perjudici de lobligació de ladministració de dictar resolució expressa.
Article 154. Declaració didoneïtat
1. La idoneïtat per a ladopció nacional i internacional ha de ser declarada per resolució de lòrgan directiu amb competència en matèria de protecció de la infància i ladolescència, després de lacord previ de la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars.
2. La declaració didoneïtat requereix la participació en sessions informatives i de preparació, amb lobjectiu de conéixer i assumir les característiques diferencials de la filiació adoptiva, com també una valoració psicosocial sobre la situació personal, familiar i relacional de les persones que sofereixen per a ladopció, que permeta constatar que aquestes reuneixen les condicions i les aptituds requerides pels articles 175, 176 i concordants del Codi civil i, quan loferiment siga per a una adopció internacional, per larticle 10 de la Llei dadopció internacional.
3. La idoneïtat sha de determinar amb relació al projecte adoptiu de la família, avaluant les seues condicions per a satisfer les previsibles necessitats duna persona, o dun grup de germans o germanes, amb les característiques i les circumstàncies que preveu el seu oferiment. Quan loferiment siga per a una adopció oberta, sha de valorar, a més, la disposició i capacitat de la família per a preservar les relacions amb la família dorigen.
4. La declaració didoneïtat per a ladopció ha de tenir una vigència dun any, revisable dany en any, fins a un màxim de tres.
Article 155. Suspensió de la tramitació de loferiment dadopció
La tramitació dun oferiment dadopció pot suspendres dofici o a instància de les persones interessades, pel temps i amb les condicions establides reglamentàriament, quan alguna circumstància transitòria rellevant impedisca valorar-ne la idoneïtat o promoure constituir una adopció.
Article 156. Actuacions en ladopció internacional
1. A més de la declaració didoneïtat, la Generalitat exerceix, en matèria dadopció internacional, totes les funcions que els tractats internacionals i la resta de legislació vigent atribueixen a lautoritat central i a les entitats públiques.
2. La conformitat a les assignacions realitzades per les autoritats del país dorigen únicament sha datorgar si shi adjunta tota la informació prevista en la Llei dadopció internacional i si les característiques i les necessitats de la persona que sha dadoptar es corresponen amb el projecte adoptiu per al qual la família ha sigut declarada idònia.
3. La Generalitat ha de realitzar o supervisar els informes de seguiment per a garantir que aquests sajusten als terminis i els continguts requerits pel país dorigen, i ha de prendre les mesures necessàries perquè aquests es duguen a terme sense menyscapte del dret a la intimitat i a la pròpia imatge que té la persona adoptada.
Article 157. Suport després de ladopció
1. La Generalitat ha doferir a les persones adoptades i a les seues famílies, mitjançant un recurs professional especialitzat, assessorament i orientació per a afrontar les necessitats específiques que es deriven de les situacions de desprotecció viscudes i de les particularitats daquest tipus de filiació. Ha de fomentar, així mateix, les actuacions de formació i suport mutu que amb aquesta finalitat duguen a terme les organitzacions de persones adoptades o de famílies adoptives. Ha de dur a terme, així mateix, actuacions destinades a difondre entre les persones que atenen professionalment les persones adoptades o les seues famílies, en làmbit de leducació, la sanitat o lacció social, un coneixement adequat de la realitat de ladopció. En tot cas, a través de lòrgan corresponent sha defectuar un seguiment trimestral durant el primer any dadopció.
2. La Generalitat ha doferir un suport psicosocial específic després de ladopció als qui adopten persones majors de sis anys, que hagen patit maltractament greu o altres experiències traumàtiques, o que presenten problemes greus de salut o altres circumstàncies que dificulten la seua integració familiar.
Article 158. Dret a conéixer els orígens biològics
1. La Generalitat, com també la resta de titulars darxius públics valencians que continguen informació relativa a adopcions, ha de prendre les mesures necessàries per a garantir la conservació durant almenys cinquanta anys de tots els documents que continguen informació sobre els orígens de la persona adoptada i, en particular, sobre la seua història mèdica o la de la seua família i la identitat de les persones que són els seus progenitors biològics.
2. La Generalitat ha de prestar assessorament i ajuda per a fer efectiu el dret a conéixer els orígens biològics a les persones adoptades que residisquen a la Comunitat Valenciana i a aquelles no residents ladopció de les quals haja promogut.
3. Lassessorament i lajuda prestada per la Generalitat pot consistir en orientació sobre el procés de cerca, en la localització i lobtenció de la informació, o en assessorament i el suport per a la seua compressió, processament emocional i integració com a part de la pròpia identitat. També pot incloure la intermediació i la preparació per al contacte amb membres de la família dorigen, si les persones implicades presten el seu consentiment a aquest efecte. Aquestes actuacions les ha de dur a terme un equip tècnic especialitzat, la composició del qual, qualificació i funcions shan de determinar dacord amb un reglament. Es garanteix laccessibilitat durant tots els tràmits del procés.
4. En compliment daquestes funcions, la Generalitat ha de sol·licitar tots els informes i antecedents de la persona adoptada, o de la seua família dorigen, que resulten necessaris, i advertir a lentitat requerida lobligació de facilitar-los dacord amb el que disposa el Codi civil.
5. El tractament i la cessió de dades de caràcter personal per al compliment daquestes funcions no requereix lautorització del titular, si bé la Generalitat ha de tractar dobtenir-la sempre que siga possible, i quan hi haja loposició expressa a la cessió daquestes, únicament les ha de comunicar a la persona adoptada o a tercers després dun procediment de dissociació, dacord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
6. Lequip tècnic especialitzat a què es refereix lapartat tercer daquest article ha de col·laborar amb lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques en lassistència i lajuda a les víctimes previstes en la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, quan es tracte de xiquets i xiquetes nounats sostrets o persones donades en adopció sense autorització de les persones progenitores. Aquesta col·laboració ha de tenir per objecte facilitar el processament emocional de la informació obtinguda per linstitut i mitigar les seqüeles psicològiques dels fets que determinen la seua condició de víctima.
TÍTOL IV
Atenció socioeducativa de persones menors
dedat en conflicte amb la llei
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 159. Atenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei
1. Latenció socioeducativa en el context del sistema de justícia juvenil és el conjunt dactuacions i programes que es duen a terme en interés de les persones menors dedat en conflicte amb la llei, amb la finalitat de procurar la seua inclusió social i familiar.
2. A lefecte daquesta llei, sentén per persones menors dedat en conflicte amb la llei aquelles respecte de les qui sha adoptat una mesura judicial com a conseqüència dhaver comés un fet constitutiu dinfracció penal, dacord amb la Llei orgànica 5/2000, encara que en el moment dexecució de la mesura hagen assolit la majoria dedat.
Article 160. Principis dactuació
En matèria datenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei, a més dels principis recollits en larticle 3 daquesta llei shan dobservar els següents:
1. El respecte al lliure desenvolupament de la personalitat de la persona en conflicte amb la llei.
2. La garantia del dret a ser informada, en format accessible i comprensible, dels drets que els corresponen, en particular els previstos en la Llei orgànica 5/2000 i en els tractats internacionals de què Espanya siga part, especialment la Convenció de drets de linfant, amb lassistència i els suports necessaris per a exercir-los durant lexecució de les mesures judicials.
3. La garantia del dret de la persona menor dedat a ser oïda i escoltada en les decisions relatives a lexecució de la mesura que incidisca en la seua esfera personal, familiar o social.
4. Laplicació de programes fonamentalment educatius i formativolaborals que fomenten el respecte pels drets i llibertats de les altres persones i que afavorisquen la seua inclusió social i la inserció laboral.
5. El caràcter socialitzador i la prevalença de la funció social i psicopedagògica en lexecució i el contingut de les mesures.
6. Latenció individualitzada i integral, tenint en compte ledat i la personalitat, com també les seues necessitats i circumstàncies.
7. La prioritat de les actuacions en lentorn familiar i social propi de la persona en conflicte amb la llei, sempre que no siga perjudicial per al seu interés. Així mateix, en lexecució de les mesures shan dutilitzar preferentment els recursos normalitzats de làmbit comunitari.
8. El foment de la col·laboració i la responsabilitat de les persones progenitores, o els qui els substituïsquen en lexercici de les funcions parentals, en tot el procés dintervenció, desenvolupant i oferint-los programes i ajudes orientats a promoure el bon tracte, a millorar les relacions intrafamiliars i la seua capacitat per a promoure actituds prosocials en els qui es troben a càrrec seu.
9. El caràcter preferentment interdisciplinari en la presa de decisions que afecten o puguen afectar la persona menor dedat.
10. La intervenció mínima, la confidencialitat, la reserva oportuna i labsència dingerències innecessàries en la vida privada de les persones menors dedat i de les seues famílies, en les actuacions que es realitzen.
11. La col·laboració, coordinació i cooperació de tots els organismes i institucions públiques que intervinguen en làmbit de la infància i ladolescència, desenvolupant protocols específics que tinguen en compte la realitat i les necessitats de les persones subjectes a les actuacions previstes en aquest títol.
12. La immediatesa, a fi de garantir leficàcia educativa de les mesures aplicades, evitant demores indegudes i arbitrant els mitjans que faciliten aquesta fi.
13. La participació i la implicació de la comunitat i daltres sistemes públics datenció, com leducatiu i el de protecció.
14. Laccessibilitat universal.
CAPÍTOL II
Acció preventiva
Article 161. Prevenció
1. La Generalitat ha de donar prioritat a les actuacions preventives, incidint en els factors de risc que originen lexclusió i els conflictes amb la llei, les dificultats dadaptació i els problemes de conducta de les persones menors dedat. Amb aquest fi, ha de promocionar serveis i programes de caràcter social, afectiu i educatiu en el seu entorn, que donen suport a latenció de la població infantil i adolescent en situació de risc, mitjançant actuacions específiques i inclusives doci educatiu, esport i activitat física, formació, promoció ocupacional, ocupació, convivència familiar, educació emocional i altres que contribuïsquen a la seua adequada socialització, que facen innecessària ladopció de mesures jurídiques de protecció o la intervenció del sistema de justícia juvenil.
2. Quan el ministeri fiscal remeta testimoniatge de particulars de fets delictius comesos per una persona menor de catorze anys al departament de la Generalitat competent per a la protecció de la infància i ladolescència, aquest ha de valorar-ne la situació a fi de determinar si hi ha una situació de desprotecció, o altres manques educatives, socials, de vincle afectiu o familiars, i ha de proposar, traslladar a lentitat competent, executar o desestimar raonadament les accions pertinents, i ha de deixar constància de les actuacions que shagen portat a terme.
CAPÍTOL III
Organització i gestió del programes, els serveis i els centres
destinats a lexecució de mesures judicials
Article 162. Programes de medi obert
1. Es denominen programes de medi obert aquells destinats a lexecució dalguna de les mesures següents previstes en la Llei orgànica 5/2000: tractament ambulatori, assistència a un centre de dia, llibertat vigilada, convivència amb una altra persona, família o grup educatiu, prestacions en benefici de la comunitat i realització de tasques socioeducatives.
2. Els programes de medi obert els han de dur a terme equips educatius propis de ladministració la Generalitat, o daltres administracions que, dacord amb el que es preveu al respecte en la Llei orgànica 5/2000 i en la normativa sobre sector públic i règim local, col·laboren en lexecució daquests programes. També poden desenvolupar aquests programes les entitats col·laboradores previstes en larticle 180 daquesta llei.
3. Sempre que siga possible, i la naturalesa de la mesura i les condicions establides per lòrgan judicial per a la seua execució ho permeten, els programes han de preveure que aquestes es duguen a terme en recursos socials o sanitaris destinats al conjunt de la població i no específics per al seu compliment. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de prestar, amb aquest fi, la col·laboració necessària, posant a la disposició del programa els recursos del seu àmbit de competència. En aquests recursos sha de procurar que les persones menors dedat siguen ateses per separat de les persones adultes.
4. Per al compliment de les mesures que impliquen tractament ambulatori, el personal sanitari del sistema sanitari valencià ha delaborar i assumir un programa de tractament, i nha de donar compte i col·laborar amb la persona designada per lentitat pública competent en matèria de justícia juvenil com a responsable de lexecució de la mesura.
Article 163. Residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei
1. Es denominen residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei aquells centres destinats a lexecució de les mesures privatives de llibertat.
2. Aquestes residències han de ser de titularitat i gestió de la Generalitat. Excepcionalment, poden concertar-se amb altres entitats públiques o privades sense ànim de lucre.
3. Per al compliment daquestes mesures poden també ser utilitzats centres daquesta naturalesa situats en altres comunitats autònomes. Amb aquest fi, shan de formalitzar els corresponents acords de col·laboració.
4. Quan la mesura dinternament tinga caràcter terapèutic, derivat dun trastorn psíquic, malaltia, o toxicomania, pot dur-se a terme en els recursos especialitzats de la xarxa assistencial sanitària.
5. Totes les residències socioeducatives han de disposar dun projecte global que reculla la identitat de la residència, el projecte tècnic dactuació i les normes de funcionament i convivència.
6. Correspon a la directora o al director de la residència exercir la guarda de les persones menors dedat internades en aquesta, dacord amb la legislació vigent.
Article 164. Supervisió de les residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei
La conselleria competent en matèria de lexecució de les mesures de responsabilitat penal de persones menors dedat ha de supervisar les residències socioeducatives almenys una vegada al semestre i sempre que així ho exigisquen les circumstàncies, sense perjudici de les funcions dinspecció que corresponguen a la inspecció de serveis socials, als jutges de menors, al ministeri fiscal, al Defensor del Poble i al Síndic de Greuges. Aquest procediment de supervisió ha de ser objecte de regulació reglamentària.
CAPÍTOL IV
Actuacions complementàries a lexecució de les mesures
Article 165. Actuacions complementàries dinclusió social
Les residències o programes que executen les mesures poden promoure o dur a terme altres actuacions que contribuïsquen a la inclusió social de la persona menor dedat, sempre que redunden en el seu interés i tinguen el seu consentiment i el dels qui nexerceixen la representació legal.
Article 166. Concurrència amb lacció protectora
Quan la persona que es trobe complint una mesura judicial estiga sota la tutela o guarda de la Generalitat, shan destablir les vies de coordinació necessàries perquè el programa dexecució de la mesura i el pla de protecció sefectuen sense mútues interferències i aprofitant les possibles sinergies.
Article 167. Actuacions posteriors a lexecució de les mesures
1. Finalitzada lexecució duna mesura, sha defectuar una avaluació per a determinar les actuacions socials i educatives que la persona menor dedat necessita per a culminar la seua inclusió social, oferint-li lorientació i el suport necessari i orientant-la cap a aquells serveis i programes en els quals puga obtenir ajuda o participar en accions facilitadores de la seua inclusió social.
2. La Generalitat, en col·laboració amb altres administracions públiques, ha dimpulsar programes i ajudes per a la inclusió social i la inserció laboral de les persones menors dedat que hagen estat subjectes a una mesura judicial. Com a mínim, aquests han de preveure ajudes a lemancipació i programes per a la inserció laboral de la joventut.
3. Lavaluació i la preparació de les actuacions posteriors a lexecució de la mesura dels qui en finalitzar aquesta siguen encara persones menors dedat i es troben sota la tutela o guarda de lentitat pública, ha de realitzar-se amb almenys tres mesos dantelació a la data de finalització de la mesura, en coordinació amb lòrgan competent en matèria de protecció de la infància i ladolescència. En tot cas, se nha de valorar la possible participació en un programa de preparació per a la vida independent, dacord amb lobjectiu establit en el seu pla de protecció.
TÍTOL V
Competències públiques i cooperació per a la promoció
i la protecció dels drets de la infància
CAPÍTOL I
Distribució de competències en matèria de drets
de la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana
Article 168. Competències de la Generalitat
1. Corresponen al Consell les competències següents en matèria dels drets de la infància i ladolescència:
a) La iniciativa legislativa, en aquelles matèries de competència exclusiva de la Generalitat, o de les quals tinga atribuït el desenvolupament legislatiu, que incidisquen en aquests drets, com també el desenvolupament reglamentari de la legislació autonòmica.
b) Fixar les directrius que shan de seguir en aquesta matèria i aprovar lEstratègia valenciana de la infància i ladolescència.
c) Aprovar el protocol integral davant de la violència contra la infància i ladolescència.
2. Correspon a les diferents conselleries executar les actuacions públiques de promoció, protecció, defensa i restitució dels drets de la infància i ladolescència que es troben compreses en el seu àmbit material de competència i, en particular, les següents:
a) Latenció holística i comunitària a xiquets, xiquetes i adolescents víctimes de violència o discriminació.
b) La promoció de la participació infantil en làmbit autonòmic.
c) La promoció i la defensa dels drets de la infància i ladolescència amb relació als mitjans de comunicació social, la publicitat i les tecnologies de la informació.
d) Ladopció de les mesures dadministració de lensenyament que calguen per a fer efectius aquests drets en làmbit educatiu.
e) La determinació i la gestió de les polítiques públiques per a fer efectiu el dret de xiquets, xiquetes i adolescents al gaudi del més alt nivell possible de salut.
f) La garantia dels drets de la infància i ladolescència amb relació al medi ambient i lespai urbà, a través de les intervencions administratives i dels instruments dordenació i planificació que siguen competència de la Generalitat.
g) La defensa dels drets de xiquets, xiquetes i adolescents en matèria dús i consum, mitjançant la inspecció i el control i de lexercici de la potestat sancionadora.
h) Lavaluació, la planificació i la millora del sistema valencià de protecció de la infància i de ladolescència.
i) La valoració, ladopció i lexecució de les mesures de protecció de les persones menors dedat en situació de desemparament o necessitades datenció immediata.
j) Lassumpció i lexercici de la guarda de xiquets, xiquetes o adolescents, a petició dels seus representants legals o per resolució judicial, en els supòsits previstos en la llei.
k) La preparació per a la vida independent de joves que estiguen, o hagen estat, sota la seua guarda o la seua tutela.
l) La declaració didoneïtat de les persones que sofereixen a ladopció i la resta de competències que les lleis i els tractats atribueixen a les entitats públiques i a lautoritat central en matèria dadopció.
m) Lexecució de les mesures judicials imposades pels jutjats de menors, com també lassessorament tècnic als òrgans judicials en aquesta matèria i les actuacions de mediació en làmbit de justícia juvenil.
n) La titularitat i lexercici de les funcions respecte de la infància i ladolescència que siguen de la seua competència dacord amb la normativa en matèria de serveis socials.
o) La prevenció i leradicació de la transmissió intergeneracional de la pobresa, la promoció de lequitat en lexercici dels drets i de la igualtat doportunitats de xiquets, xiquetes i adolescents.
p) Facilitar el dret dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents a relacionar-se amb els seus progenitors i familiars durant els processos i situacions de separació, divorci o altres supòsits dinterrupció de la convivència familiar.
q) Garantir la plena accessibilitat i la inclusió total de xiquets, xiquetes i adolescents amb discapacitat i diversitat funcional a lentorn cultural, doci, esportiu, així com als béns i serveis.
r) Aquelles altres que aquesta llei o la resta de lordenament jurídic els atribuïsca.
Article 169. Competències de les entitats locals
1. Les entitats locals han dexercir, dacord amb la normativa de règim local, les competències següents en matèria de drets de la infància i la adolescència:
a) Elaborar i aprovar el corresponent instrument de planificació de la política transversal en aquesta matèria.
b) La difusió, promoció i defensa dels drets de la infància i ladolescència, com també la capacitació de xiquets, xiquetes i adolescents per a exercir-los.
c) La promoció de la participació infantil en làmbit local.
d) La prevenció i la protecció de la salut de xiquets, xiquetes i adolescents mitjançant les competències que tinguen atribuïdes en matèria de drogodependències.
e) La garantia dels drets de les persones menors dedat amb relació al medi ambient i lespai urbà, mitjançant les intervencions administratives i els instruments de planificació que siguen de competència local.
f) La planificació i execució de les polítiques locals de desenvolupament infantil i adolescent mitjançant lesport i loci educatiu.
g) La protecció i la promoció dels drets de xiquets, xiquetes i adolescents en matèria dús i consum dins del seu àmbit material i territorial de competència.
h) La prevenció de les situacions de desprotecció infantil i adolescent.
i) Lestudi i la detecció de necessitats socials de la infància i ladolescència de la seua demarcació.
j) La detecció, apreciació i declaració de les situacions de risc, com també la intervenció per a revertir-les.
k) La detecció i el diagnòstic de situacions de desemparament, comunicació i proposta informada de mesures de protecció a lòrgan competent autonòmic.
l) La intervenció amb la família dorigen daquells xiquets, xiquetes o adolescents sota la tutela o la guarda de la Generalitat el pla de protecció dels quals tinga per objectiu la reunificació familiar.
m) La participació en els programes dacolliment familiar en les fases de foment i captació de famílies, com també la valoració daptitud, la intervenció, lacompanyament i el seguiment dacolliments en família extensa.
n) La col·laboració en lexecució de les mesures judicials imposades a persones menors dedat en conflicte amb la llei, mitjançant la utilització dels recursos comunitaris, com també lexecució material de les mesures quan siga procedent per delegació de la competència.
o) La titularitat i lexercici de les funcions respecte de la infància i ladolescència que siguen de la seua competència, o que tinguen delegada, dacord amb la normativa en matèria de serveis socials.
p) Garantir la plena accessibilitat i inclusió total de xiquets, xiquetes i adolescents amb discapacitat i diversitat funcional a lentorn cultural, doci, esportiu, així com als béns i serveis.
q) Altres intervencions en la matèria que els atribuïsquen aquesta o altres normes.
2. Les entitats locals també poden assumir la guarda voluntària dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents residents al seu municipi, sempre que, amb caràcter previ, la Generalitat delegue aquesta competència a petició de lentitat local. Amb aquest fi, sha de subscriure un conveni de col·laboració on sespecifiquen les condicions i les característiques daquesta delegació.
3. Les diputacions provincials han de prestar a les entitats locals assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica per a exercir les competències recollides en aquest article, en els termes previstos en la normativa de règim local.
Article 170. Exercici de les competències de les entitats locals en matèria de protecció de la infància i ladolescència
Les competències de les entitats locals en matèria de protecció de la infància i ladolescència shan dexercir mitjançant els serveis datenció primària de serveis socials.
CAPÍTOL II
Cooperació, col·laboració i coordinació administrativa
Article 171. Col·laboració interadministrativa
La Generalitat i les entitats locals poden establir instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions per a lexercici de les competències que els atribueix aquesta llei.
Article 172. Cooperació i coordinació interadministrativa
1. Les diferents administracions públiques amb competència en les matèries que regula aquesta llei han destablir les vies necessàries per a una acció coordinada i conjunta.
2. En particular, en les actuacions de prevenció, protecció i atenció socioeducativa totes les administracions estan obligades a:
a) Cooperar en la detecció, la notificació i la intervenció en les situacions de desprotecció infantil i adolescent, i col·laborar per a fer efectives les mesures jurídiques de protecció que sadopten.
b) Cooperar, amb els recursos disponibles, en lexecució de les mesures judicials que hagen de complir les persones menors dedat en conflicte amb la llei.
c) Facilitar lexercici de les competències daltres administracions i entitats públiques, i prestar-los lassistència i lauxili que necessiten, especialment en aquells supòsits en els quals la persona protegida o atesa, o la seua família, mantinga vincles en diferents demarcacions territorials de competència o es trasllade duna daquestes a una altra.
d) Impulsar lús coordinat de les tecnologies de la informació i la comunicació per a facilitar la implantació de polítiques integrals que asseguren els drets de la infància i ladolescència.
Article 173. Col·laboració i coordinació entre la Generalitat i les entitats locals
1. La Generalitat ha de prestar a les entitats locals la necessària cooperació tècnica i financera per a lefectiu compliment de les funcions que li competeixen, especialment en la protecció social i jurídica de xiquets, xiquetes i adolescents, en la promoció dels seus drets i en la participació infantil.
2. La Generalitat ha dexercir funcions de coordinació sobre la gestió de les entitats locals que realitzen actuacions en matèria datenció, protecció, i inclusió de xiquets, xiquetes i adolescents i en matèria dexecució de les mesures adoptades pels jutjats de menors.
Article 174. Tècniques de coordinació interadministrativa per a la promoció dels drets i la protecció de la infància i ladolescència
1. En les diferents demarcacions territorials en les quals sestructura el sistema valencià de serveis socials shan de constituir comissions de coordinació per a la promoció dels drets i la protecció de la infància i ladolescència, la composició i les funcions de les quals shan destablir dacord amb un reglament, en les quals han de participar, almenys, representants dels departaments amb competències en educació, sanitat, serveis socials i seguretat pública.
2. Els protocols previstos en aquesta llei per a la detecció, la notificació, la valoració o la intervenció en situacions de desprotecció, com també aquells altres que simplanten per a garantir la coherència de les actuacions públiques de promoció i defensa dels drets de la infància i ladolescència, han de preveure expressament mecanismes i procediments de coordinació interadministrativa.
Article 175. Comissió Interdepartamental dInfància i Adolescència
1. La Comissió Interdepartamental dInfància i Adolescència és lòrgan col·legiat adscrit a la conselleria amb competències en matèria de promoció i protecció dels drets daquest sector de població lobjecte de la qual és coordinar les accions dels diferents departaments del Consell que desenvolupen actuacions que incidisquen en aquests drets.
2. Competeix a la Comissió Interdepartamental dInfància i Adolescència, a més de les funcions que específicament se li atribuïsquen, avaluar i coordinar les actuacions de ladministració de la Generalitat en aquesta matèria.
3. La Comissió Interdepartamental dInfància i Adolescència ha dimpulsar lús coordinat per al desenvolupament de les polítiques integrals del seu àmbit competència, de les tecnologies de la informació i la comunicació de ladministració de la Generalitat.
Article 176. Col·laboració amb els òrgans judicials
Les administracions públiques han de col·laborar amb els òrgans judicials per a garantir la millor eficàcia en lobservança i el compliment daquesta llei i de les normes de protecció i defensa dels drets de la infància i ladolescència.
Article 177. Col·laboració amb el ministeri fiscal
1. Les administracions públiques han de col·laborar amb el ministeri fiscal en la tasca de defensa dels drets i llibertats dels xiquets, de les xiquetes i dels adolescents.
2. A fi de facilitar al ministeri fiscal la superior vigilància de la tutela, lacolliment o la guarda de les xiquetes, dels xiquets i dels adolescents, els òrgans competents de la Generalitat en matèria de protecció de la infància i ladolescència han de complir, almenys, les obligacions següents:
a) Comunicar-li la resolució per la qual estime improcedent la declaració de desemparament proposada per una entitat local.
b) Remetre-li una còpia de totes les resolucions administratives relatives a la constitució, variació i cessament de tuteles, guardes i acolliments.
c) Remetre-li informes justificatius de la situació de les persones protegides que romanguen en acolliment residencial o acolliment familiar temporal durant un període superior a dos anys.
d) Donar-li compte de qualsevol novetat dinterés en les circumstàncies duna persona protegida.
e) Facilitar-li laccés a les residències o llars i a qualsevol de les seues dependències, com també la consulta dels arxius, i atendre els requeriments i escrits relatius a lexercici de les seues funcions.
3. En matèria dexecució de les mesures judicials imposades pels jutjats de menors, lòrgan competent de la Generalitat ha de comunicar al ministeri fiscal de forma immediata els nous ingressos en residències o llars.
Article 178. Col·laboració dels cossos policials
1. La Unitat del Cos Nacional de Policia Adscrita a la Comunitat Valenciana ha de prestar la cooperació i lassistència necessària en lacció protectora i, de forma especial, en lexecució de les mesures administratives acordades. Així mateix, han de donar suport i ajudar en les tasques de vigilància i seguretat a les residències o llars dacolliment i han defectuar lacompanyament i el trasllat de xiquets, xiquetes i adolescents amb mesures judicials o amb mesures jurídiques de protecció en els casos en què siga requerida la seua col·laboració.
2. Els cossos de policia local han de col·laborar en lacció protectora dins de lexercici de les funcions que tenen atribuïdes legalment.
CAPÍTOL III
Iniciativa social
Article 179. Foment de la iniciativa social
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de fomentar la participació de la iniciativa social en la promoció i la protecció dels drets de la infància i ladolescència.
2. Amb aquest fi, la Generalitat pot realitzar, entre altres, les funcions següents:
a) Difondre, reconéixer o subvencionar les iniciatives que contribuïsquen a fer efectius aquests drets.
b) Establir vies per a la participació social en el disseny de les polítiques públiques en la matèria.
Article 180. Entitats col·laboradores en lexecució de mesures de justícia juvenil i la protecció de la infància i ladolescència
1. Són entitats col·laboradores en lexecució de mesures de justícia juvenil i la protecció de la infància i ladolescència, les associacions, fundacions, cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre que realitzen alguna de les activitats següents:
a) Activitats de suport i prevenció, encaminades a prevenir possibles situacions de desprotecció social de xiquets, xiquetes o adolescents; a prestar latenció i la intervenció social, educativa, sanitària, psicopedagògica o jurídica que puguen requerir; i a afavorir la inclusió social, lautonomia personal i la inserció laboral de les persones menors dedat en conflicte amb la llei.
b) Activitats de guarda de xiquets, xiquetes i adolescents en acolliment residencial.
c) Activitats dintervenció, que consisteixen en la formació, la valoració, lacompanyament o la supervisió tècnica de famílies acollidores, adoptives o preadoptives, o en el desenvolupament dactuacions tècniques per a millorar les condicions familiars i socials de les persones protegides.
d) Activitats de promoció de lautonomia, mitjançant els programes de preparació per a la vida independent als quals es refereix larticle 122 daquesta llei.
e) Activitats socioeducatives, consistents en linternament o en la intervenció tècnica per a lexecució de les mesures imposades pels jutjats de menors.
f) Activitats per a facilitar el dret de xiquetes, xiquets i adolescents a relacionar-se amb els seus familiars en situacions dinterrupció de la convivència.
2. Les entitats col·laboradores han de reunir, a més dels requisits que, amb caràcter general exigeix la normativa de serveis socials, els següents:
a) Tenir entre les seues finalitats estatutàries, o previstes en els documents constitutius, latenció o la protecció de la infància o adolescència, o la promoció i la defensa dels seus drets.
b) Disposar dels mitjans materials i personals necessaris per al desenvolupament de lactivitat i de lhabilitació administrativa que, si escau, es requerisca per a exercir-la.
3. Les entitats regulades en aquest article poden participar en la provisió de prestacions públiques de serveis socials dirigides a la infància i a ladolescència mitjançant acords dacció concertada o a través de les fórmules establides en la normativa sobre contractes del sector públic.
4. Les entitats col·laboradores han defectuar les seues actuacions sota la coordinació de ladministració competent en cadascuna daquestes matèries i dacord amb el que es preveu en els instruments de planificació recollits en aquesta llei i en les normes que la desenvolupen.
TÍTOL VI
Òrgans de garantia dels drets i de participació
CAPÍTOL I
Observatori Valencià de la Infància i lAdolescència
Article 181. Observatori Valencià de la Infància i lAdolescència
1. LObservatori Valencià de la Infància i lAdolescència és lòrgan col·legiat superior de participació en matèria dinfància i adolescència, adscrit a lòrgan directiu de la Generalitat amb competències en matèria dinfància i adolescència.
2. Les funcions daquest òrgan són:
a) Lestudi i la detecció del grau de compliment i vulneració dels drets de la infància i ladolescència de la Comunitat Valenciana i de les demandes socials daquest sector de població.
b) Recollir i recopilar, de forma sistemàtica i desagregada, les dades de la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana, i desenvolupar indicadors que permeten estudiar i analitzar-ne la situació i les condicions de vida de manera diacrònica, en col·laboració amb lInstitut Valencià dEstadística i qualssevol altres entitats susceptibles daportar aquests indicadors.
c) La promoció, sensibilització i difusió dels drets de la infància i ladolescència en el conjunt de la societat, incloses la infància i ladolescència.
d) El seguiment i lavaluació de lEstratègia valenciana de la infància i ladolescència i altres polítiques socials que afecten la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana.
e) Assessorar, informar i formular propostes i recomanacions sobre línies estratègiques i prioritats dactuació en aquesta matèria als òrgans de ladministració de la Generalitat.
f) Realitzar estudis, investigacions, informes tècnics i publicacions sobre la situació del compliment i la vulneració dels drets de la infància i ladolescència i el seu benestar social, com també de limpacte social i personal de les polítiques i les mesures dirigides a la infància i ladolescència.
g) Mantenir relacions de cooperació i informació amb altres institucions i òrgans anàlegs dàmbit estatal, autonòmic, local o, si escau, internacional.
h) Valorar i proposar millores del sistema autonòmic de protecció i del sistema de justícia juvenil.
i) Les funcions que normativament sestablisquen per a la participació social en la planificació, la programació i lordenació del sector de la infància i adolescència en làmbit dels serveis socials.
j) Aquelles altres funcions que expressament li siguen atribuïdes pels òrgans de ladministració de la Generalitat.
3. La seua composició, recursos i règim de funcionament shan de desplegar mitjançant un reglament.
4. LObservatori Valencià de la Infància i lAdolescència ha de fer públics les dades, els informes i els estudis que reflectisquen la situació dels drets de la infància i ladolescència a la Comunitat Valenciana. Aquestes dades han de ser accessibles i han de tenir amb una versió adaptada i amigable per a la infància i servir de base per al disseny i lavaluació de polítiques públiques en la matèria, com també per a larticulació i la dotació pressupostària dajudes i prestacions socials autonòmiques i municipals.
5. La composició daquest òrgan sha dajustar als principis següents:
a) Representativitat: han de formar-ne part les entitats i associacions manifestament representatives de la ciutadania i les de làmbit dinfància i adolescència, com també els agents econòmics i socials més representatius de la Comunitat Valenciana. La composició ha de respectar la diversitat de la societat.
b) Pluralitat: ha de donar cabuda, de forma equilibrada, als diversos valors o interessos territorials, socials o sectorials existents en el seu àmbit dactuació.
c) Accessibilitat: el seu reglament ha destablir mecanismes que garantisquen laccés puntual de grups o persones, encara que no hi estiguen formalment associats, si és objectivament necessari a causa de la matèria que es debat.
d) Participació infantil i adolescent: ha de tenir representació de xiquetes, xiquets i adolescents i donar cabuda, de forma equilibrada, als diversos rangs dedat i a les diferents expressions de la diversitat.
e) Paritat de gènere: en la composició sha de garantir la paritat entre homes i dones.
CAPÍTOL II
Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana
Article 182. Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana
1. El Consell dInfància i Adolescència de la Comunitat Valenciana, que està adscrit a la conselleria amb competència en matèria de drets de la infància i ladolescència, és lòrgan mitjançant el qual la Generalitat fa efectiu el dret de xiquets, xiquetes i adolescents a ser escoltats col·lectivament en els assumptes que els afecten.
2. Aquest consell ha dexercir les funcions següents:
a) Proposar als òrgans de la Generalitat iniciatives per a promoure els drets de la infància i ladolescència o atendre altres necessitats daquest sector de població.
b) Col·laborar amb els òrgans de ladministració del Consell i amb lObservatori Valencià dInfància i lAdolescència en lexercici de les seues funcions i actuar com a via de comunicació de les opinions de xiquets, xiquetes i adolescents, sense perjudici dels procediments de consulta directa que aquests puguen dur a terme.
c) Participar en lelaboració, el seguiment i lavaluació de lEstratègia valenciana de la infància i ladolescència.
d) Ser consultat respecte dels projectes normatius, plans i programes de la Generalitat que afecten la infància i ladolescència i, en particular, respecte de lEstratègia valenciana de la infància i ladolescència.
e) Qualsevol altra funció que li atribuïsquen aquesta llei o altres normes.
3. El règim de funcionament i la composició daquest òrgan sha destablir dacord amb un reglament, si bé han de respectar els principis següents quant a la composició:
a) Representativitat: els seus integrants han de procedir dòrgans locals o sectorials de participació infantil i adolescent, dels quals actuen com a portaveus.
b) Pluralitat: ha de donar cabuda, de forma equilibrada, als diversos rangs dedat, valors i interessos territorials, socials o sectorials de la població a la qual representa.
c) Paritat de gènere: en la composició sha de garantir la paritat entre homes i dones.
d) Diversitat funcional o discapacitat: en la seua composició sha de contemplar lequitat per a aconseguir la igualtat dels xiquets, xiquetes i adolescents amb diversa capacitat.
4. Per a complir amb les seues funcions ha de disposar dinformació sobre les qüestions objecte de consulta en un format i contingut adaptat a la infància.
CAPÍTOL III
Òrgans col·legiats per a la protecció de la infància
i ladolescència
Article 183. Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència
1. La Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència és lòrgan adscrit als serveis territorials de la conselleria competent per a la protecció de la infància i ladolescència mitjançant el qual es garanteix el caràcter col·legiat i interdisciplinari de les decisions en aquesta matèria.
2. Aquest òrgan exerceix les funcions següents:
a) Formular les propostes de resolució que li atribueix aquesta llei i la normativa que la desplega.
b) Informar prèviament sobre els actes de disposició que sadopten respecte del patrimoni de les persones menors dedat tutelades per la Generalitat i assessorar els òrgans que nexerceixen la tutela sobre la resta de qüestions relatives a les funcions tutelars que aquests els consulten.
c) Qualsevol altra funció que li atribuïsca lordenament en matèria de protecció de la infància i ladolescència.
3. El règim de funcionament i la composició daquesta comissió sha de determinar mitjançant un reglament, dacord amb els criteris següents:
a) Hi han destar representades les diferents administracions que, en làmbit territorial de la comissió, tinguen competència per a lexercici de lacció protectora.
b) Únicament poden formar part daquest òrgan les persones que siguen empleades públiques daquestes administracions o persones expertes en infància i adolescència.
c) Entre els seus membres, determinats dacord amb la regla anterior, ha dhaver-hi professionals de diferents disciplines, de manera que puga valorar-se adequadament linterés de les persones protegides.
d) En la composició sha de garantir la paritat entre homes i dones.
e) Sha de limitar la durada del mandat i shan dexcloure les designacions successives dels qui no formen part daquest òrgan per raó del seu càrrec.
Article 184. Comissió dAdopció i Alternatives Familiars
1. La Comissió dAdopció i Alternatives Familiars és lòrgan, adscrit a la conselleria amb competència en matèria de la infància i ladolescència, mitjançant el qual es garanteix el caràcter col·legiat i interdisciplinari de les decisions relatives a ladopció o a altres mesures estables dintegració familiar.
2. Aquest òrgan exerceix les funcions següents:
a) Acordar les mesures i declaracions que li atribueixen aquesta llei i la normativa que la desplega.
b) Assessorar els òrgans directius de la Generalitat en aquelles qüestions relatives a ladopció i a la resta de mesures dintegració familiar de les persones menors dedat sobre les quals aquests els consulten.
c) Qualsevol altra funció que li atribuïsca lordenament.
3. El règim de funcionament i la composició daquesta comissió shan de determinar mitjançant un reglament, dacord amb els criteris següents:
a) Únicament poden formar part daquest òrgan alts càrrecs, les persones que siguen empleades públiques o persones expertes en infància i adolescència.
b) Entre els seus membres, determinats dacord amb la regla anterior, ha dhaver-hi professionals de diferents disciplines, de manera que puga valorar-se adequadament linterés de les persones protegides.
c) En la composició sha de garantir la paritat entre homes i dones.
d) Sha de limitar la durada del mandat i shan dexcloure les designacions successives dels qui no formen part daquest òrgan per raó del seu càrrec.
TÍTOL VII
Règim sancionador
CAPÍTOL I
Subjectes responsables
Article 185. Subjectes responsables
Són responsables les persones físiques o jurídiques que, de manera dolosa o culposa, cometen les accions o omissions constitutives dinfraccions tipificades en aquesta llei, com també aquelles que induïsquen o cooperen en la comissió daquestes.
CAPÍTOL II
Infraccions i sancions
Article 186. Infraccions administratives
Són infraccions administratives en matèria de protecció dels drets de la infància i ladolescència les accions o omissions tipificades en aquesta llei.
Les infraccions administratives tipificades en aquesta llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 187. Infraccions lleus
Constitueix una infracció lleu qualsevol de les tipificades com a infraccions greus o molt greus en aquesta llei, quan daquesta no es deriven perjudicis físics o psicològics per a persones menors dedat.
Article 188. Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus:
1. No escoltar, les autoritats o el personal de ladministració, a una persona menor dedat abans de dictar una resolució, quan laudiència daquesta estiga prevista expressament en un procediment administratiu que lafecte.
2. No observar, el centre o personal sanitari, els procediments establits mitjançant un protocol o reglament per a complir lobligació legal didentificar una persona nounada.
3. Difondre a través dels mitjans de comunicació social, o de qualsevol altre mitjà que permeta laccés públic, la imatge, la identitat o dades personals de xiquets, xiquetes o adolescents, quan supose una intromissió il·legítima en el seu honor, imatge i intimitat, encara que es tinga el seu consentiment o el dels seus representants legals.
4. Incomplir, les persones progenitores o els qui les substituïsquen en lexercici de les funcions pròpies de la pàtria potestat, el deure de vetlar perquè un xiquet, una xiqueta o un adolescent a càrrec seu curse de manera real i efectiva lensenyament obligatori, quan aquest incompliment motive una inassistència reiterada que, dacord amb la normativa reglamentària, constituïsca absentisme escolar.
5. Permetre que els xiquets, les xiquetes i els adolescents assistisquen o participen en espectacles que tenen prohibits o restringits per aquesta llei.
6. Permetre que els xiquets, les xiquetes i els adolescents realitzen aquelles activitats que aquesta llei els prohibeix o restringeix o incomplir les obligacions que aquesta imposa per a garantir que no accedeixen a continguts o serveis perjudicials.
7. Incomplir alguna de les prohibicions o restriccions de venda, dispensació o subministrament de productes o substàncies a persones menors dedat contingudes en aquesta llei.
8. No observar les regles contingudes en aquesta llei en matèria de programació infantil i en matèria de publicitat dirigida a xiquets, xiquetes i adolescents.
9. Incomplir algun dels deures de notificació, reserva i col·laboració establits en el capítol I del títol III daquesta llei i en la Llei orgànica 1/1996.
10. Incomplir les resolucions administratives que es dicten en matèria de protecció de la infància i ladolescència o impedir-ne lexecució.
11. Impedir laccés als punts de trobada familiar, als centres de protecció de la infància i ladolescència, o als centres datenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei a les persones funcionàries que en tinguen encomanada la supervisió i el control.
12. No atendre els requeriments que efectuen les persones funcionàries en lexercici de les seues funcions de supervisió i control dels punts de trobada familiar, dels centres de protecció de la infància i ladolescència o dels centres atenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei.
13. Aplicar, la direcció o el personal de les residències dacolliment o socioeducatives, les mesures correctores o disciplinàries o de limitació dels seus drets, als xiquets, xiquetes o adolescents, sense subjecció al que disposa sobre aquest tema la normativa reguladora.
14. Exercir la guarda de persones menors dedat en residències o llars dacolliment o en residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei sense lhabilitació administrativa requerida.
15. Realitzar activitats de mediació en ladopció internacional sense estar acreditat per a fer-ho.
16. Incomplir, els organismes acreditats per a ladopció internacional, les funcions que han de realitzar dacord amb la normativa en matèria dadopció internacional i el que estipule el contracte amb les persones que sofereixen per a ladopció.
17. No facilitar, les persones adoptants, a lentitat pública de protecció de la infància i ladolescència espanyola, o a lorganisme acreditat, la informació, documentació i entrevistes necessàries per a lemissió dels informes de seguiment postadoptiu exigits per lautoritat competent del país dorigen de la persona adoptada, o incomplir altres obligacions, econòmiques o materials, necessàries perquè aquests informes puguen ser rebuts per aquesta autoritat estrangera en el temps i la forma requerits.
18. No realitzar, en el temps previst, els tràmits postadoptius a què estan obligades les persones adoptants per la legislació del país dorigen dels seus fills o filles adoptius.
19. Fomentar pràctiques dexclusió, discriminació o no remoció dobstacles per a la igualtat doportunitats de xiquetes, xiquets i adolescents amb diversitat funcional o discapacitat en processos dacolliment familiar o dadopció.
Article 189. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus:
1. La reincidència en infraccions greus, per comissió, en el terme de tres anys, de més duna infracció daquesta naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
2. Les accions i omissions consistents en infraccions greus, quan daquestes sen deriven danys o perjudicis de caràcter irreversible per als drets de la persona menor dedat.
3. Lliurar o rebre una persona menor dedat, eludint els procediments legals de ladopció, sense que hi haja compensació econòmica, amb la finalitat destablir una relació anàloga a la de filiació, o mitjançar en aquest lliurament.
4. Proporcionar, els qui tinguen atribuït lexercici de la guarda duna persona menor dedat protegida, un tracte degradant que afecte la seua dignitat, com també vulnerar, causant-li un perjudici, els drets que té reconeguts en el capítol I del títol III daquesta llei i en la Llei orgànica 1/1996.
Article 190. Prescripció
1. Les infraccions tipificades en aquesta llei prescriuen:
a) Les lleus, a lany.
b) Les greus, al cap de tres anys.
c) Les molt greus, al cap de cinc anys.
2. Les sancions imposades per infraccions tipificades en aquesta llei prescriuen:
a) Les lleus, a lany.
b) Les greus, al cap de tres anys.
c) Les molt greus, al cap de cinc anys.
Article 191. Sancions administratives
Les infraccions administratives tipificades en aquesta llei han de ser sancionades de la forma següent:
1. Les infraccions lleus, amb amonestació per escrit o multa de 300 euros a 6.000 euros.
2. Les infraccions greus, amb multa de 6.000,01 euros a 60.000 euros. Amb caràcter accessori a la sanció pecuniària, pot imposar-sen alguna de les següents:
a) El tancament total o parcial de la residència o llar dacolliment o socioeducativa, fins a un any.
b) Prohibició daccedir al finançament públic durant un període de fins a un any.
c) Difusió pública de la sanció imposada en les condicions fixades per lautoritat sancionadora, quan el responsable de la infracció siga algun mitjà de comunicació social.
d) Prohibició de fins a un any, per a lexercici dactivitats en lexercici de les quals shaja comés la infracció.
3. Les infraccions molt greus, amb multa de 60.000,01 a 600.000 euros. Amb caràcter accessori a la sanció pecuniària, pot imposar-sen alguna de les següents:
a) Prohibició daccedir al finançament públic durant un període de fins a tres anys.
b) Difusió pública de la sanció imposada en les condicions fixades per lautoritat sancionadora, quan el responsable de la infracció siga algun mitjà de comunicació social.
c) Tancament temporal total o parcial del centre o servei per un període màxim de tres anys, o tancament definitiu total o parcial del centre o servei. Quan es tracte de tancament definitiu, aquest implicarà la revocació de lautorització administrativa corresponent.
d) Prohibició de fins a cinc anys per a lexercici dactivitats o lacompliment de càrrec en lexercici dels quals shaja comés la infracció.
4. Les quanties de les sancions previstes en aquest article poden ser revisades mitjançant un decret del Consell, per a mantenir-ne la proporcionalitat.
5. Els ingressos derivats de les sancions establides en aquesta llei shan de destinar a programes de despeses amb impacte directe en els drets de la infància i ladolescència.
Article 192. Graduació de les sancions administratives
La graduació de les sancions establides en aquest article ha datendre especialment els criteris següents:
1. El grau de culpabilitat o lexistència dintencionalitat.
2. La continuïtat o la persistència en la conducta infractora.
3. La naturalesa dels perjudicis causats, atenent les condicions de maduresa, edat i vulnerabilitat de les persones afectades i el nombre.
4. La reincidència, per comissió en el terme dun any de més duna infracció daquesta naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
5. El benefici obtingut per la persona infractora.
6. Lincompliment dadvertiments o requeriments previs realitzats per ladministració.
7. La reparació espontània dels danys causats, el compliment voluntari de la legalitat o lesmena de les deficiències per la persona infractora a iniciativa pròpia, abans de la resolució de lexpedient sancionador.
CAPÍTOL III
Procediment sancionador
Article 193. Òrgans competents
Correspon resoldre el procediment sancionador i imposar les sancions previstes en aquest títol als òrgans administratius següents:
1. A lòrgan que tinga atribuïda la potestat disciplinària respecte de la persona infractora, en el cas de les infraccions lleus, greus i molt greus que es deriven de la conducta tipificada en larticle 188.1.
2. A lòrgan de la Generalitat que tinga atribuïda la potestat sancionadora en matèria dordenació i assistència sanitària, en el cas de les infraccions lleus, greus i molt greus que es deriven de la conducta tipificada en es número 2 de larticle 188.
3. A lòrgan de la Generalitat que tinga atribuïda la potestat sancionadora en matèria audiovisual, en el cas de les infraccions lleus, greus i molt greus que es deriven de la conducta tipificada en els números 3 i 6 de larticle 188.
4. A lòrgan de la Generalitat que tinga atribuïda la potestat sancionadora en matèria deducació, en el cas de les infraccions lleus, greus i molt greus que es deriven de la conducta tipificada en larticle 188.4.
5. A lòrgan de la Generalitat que tinga atribuïda la potestat sancionadora en matèria despectacles, en el cas de les infraccions lleus, greus i molt greus que es deriven de la conducta tipificada en larticle 188.5.
6. A lòrgan de la Generalitat que tinga atribuïda la potestat sancionadora en matèria de consum, en el cas de les infraccions lleus, greus i molt greus que es deriven de la conducta tipificada en larticle 188.8.
7. A lòrgan de la Generalitat que tinga atribuïda la potestat sancionadora en matèria de protecció infància i adolescència, en la resta dinfraccions previstes en aquesta llei.
Article 194. Termini màxim per a resoldre i caducitat
El termini màxim per a dictar i notificar la resolució expressa en els procediments sancionadors seguits per les infraccions previstes en aquesta llei és dun any des que es dicte la resolució dinici.
Si, transcorregut aquest termini, no sha dictat i notificat cap resolució expressa, es produirà la caducitat del procediment, amb lefecte previst en la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Article 195. Mesures cautelars
Lòrgan que resulte competent dacord amb larticle 56 de Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, pot adoptar, abans o després de linici de la instrucció, de forma motivada i amb caràcter cautelar, qualsevol mesura provisional prevista en la legislació de procediment administratiu comú que calga per a assegurar leficàcia de la resolució que hi puga recaure, i la bona fi del procediment, com també per a evitar la persistència dels efectes de la infracció.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Prioritat en els pressupostos de la Generalitat
En compliment del principi de prioritat pressupostària establit en larticle 3 daquesta llei, els programes pressupostaris de despesa de la Generalitat amb impacte directe en els drets de la infància i ladolescència shan dincrementar en cada exercici, com a mínim, en un percentatge igual a lincrement mitjà del pressupost de despesa en conjunt.
Segona. Dia dels Drets de la Infància i lAdolescència
La Generalitat i les entitats locals, en els àmbits respectius, han de promoure la celebració anual del Dia dels Drets de la Infància i lAdolescència en la data determinada per lAssemblea General de Nacions Unides.
Tercera. Cobertura de llocs de treball datenció a la infància i a ladolescència en la Generalitat
Per a fer efectiva la garantia duna atenció de qualitat a la infància i ladolescència, i dacord amb el que preveu larticle 88 daquesta llei respecte de la cobertura de llocs de treball, en làmbit de la Generalitat es consideren datenció directa a la infància i ladolescència tots els llocs de treball relacionats amb la protecció de persones menors dedat o amb latenció socioeducativa de persones menors dedat en conflicte amb la llei, adscrits tant a serveis centrals com territorials.
Quarta. Regulació del servei de les mares de dia i cases niu
En el termini màxim de dotze mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, el Consell regularà reglamentàriament el servei de les cases niu i les mares de dia.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Exigibilitat del requisit dacreditació
El requisit dacreditació de les residències o llars, establit en larticle 139.2 daquesta llei, no és exigible fins al moment que ho determine la normativa que en regule el procediment de concessió.
Segona. Residències socioeducatives la titularitat o gestió de les quals no correspon a la Generalitat
Els serveis de les residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei la gestió de les quals no correspon, a lentrada en vigor daquesta llei, a la Generalitat, continuaran prestant-se per aquest mitjà fins que sextingisca el contracte o linstrument jurídic que els servisca de cobertura jurídica. La gestió pública daquestes residències sha dimplantar progressivament en un termini de cinc anys des de lentrada en vigor, període en el qual poden contractar-se o concertar-se amb altres entitats públiques o privades sense ànim de lucre.
Tercera. Exercici de les competències de la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència i de la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars
Mentre no entren en vigor les disposicions reglamentàries que en determinen la composició i el règim de funcionament, les competències atribuïdes en aquesta llei a la Comissió de Protecció de la Infància i lAdolescència han de ser exercides per la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor, i les que satribueixen a la Comissió dAdopció i Alternatives Familiars les ha dexercir el Consell dAdopció de Menors de la Generalitat.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Clàusula derogatòria
1. Queden derogades totes les disposicions digual o inferior rang que contradiguen el que disposa aquesta llei, i, de forma especial, la Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de protecció integral de la infància i ladolescència de la Comunitat Valenciana; la Llei 13/2008, de 8 doctubre, de la Generalitat, reguladora dels punts de trobada familiar de la Comunitat Valenciana, i el Decret 23/2010, de 22 de gener, del Consell, pel qual es desenvolupa lObservatori Permanent de la Família i la Infància de la Comunitat Valenciana.
2. Continuen vigents en tot allò que no sopose al que preveu aquesta llei: el Decret 93/2001, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de mesures de protecció jurídica del menor a la Comunitat Valenciana; el Decret 62/2012, de 13 dabril, del Consell, pel qual es regulen els òrgans territorials de coordinació en làmbit de la protecció de menors de la Comunitat Valenciana; el Decret 65/2011, de 27 de maig, del Consell, pel qual es regula el Consell dAdopció de Menors de la Generalitat; i lOrdre de 19 de juny de 2003, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regula la tipologia i les condicions materials i de funcionament dels centres de protecció de menors a la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificació de la Llei 14/2008, de 18 de novembre, de 2008, de la Generalitat, dassociacions de la Comunitat Valenciana
Larticle 55 de la Llei 14/2008, de 18 de novembre, de 2008, de la Generalitat, dassociacions de la Comunitat Valenciana, queda redactat com segueix:
Article 55. Associacions infantils i juvenils
1. Són associacions infantils i juvenils aquelles la finalitat de les quals siga la promoció, la inclusió, la participació activa, loci educatiu o la defensa dels drets de la infància, ladolescència o la joventut.
2. Les associacions infantils i juvenils es regeixen per aquesta llei i per les regles següents:
a) La condició dassociat o associada es perd en complir els trenta anys. Els estatuts poden establir que les persones que, en el moment de complir trenta anys, tinguen càrrecs en lòrgan de representació no perden aquesta condició fins que finalitzen el seu mandat.
b) En lacte de constitució ha de participar necessàriament, almenys, una persona amb plena capacitat dobrar.
c) Les funcions de representació han de ser exercides per una persona major dedat o menor emancipada. Les associacions que no tinguen, com a mínim, dues persones majors dedat o menors emancipades en lòrgan de representació han de disposar del suport dun òrgan adjunt, triat per lassemblea general i integrat per un mínim de dues persones majors dedat o menors emancipades, que no han de ser necessàriament associades, a fi de suplir, qualsevol delles, la falta de capacitat dobrar de les persones que formen part dels òrgans de lassociació en tots els casos que calga. La constitució inicial i les renovacions següents totals o parcials de lòrgan adjunt ha de comunicar-se al registre per a la deguda constància.
d) No obstant el que disposa la lletra c, les persones menors dedat que pertanguen als òrgans directius, de conformitat amb el que sestableix en els estatuts, poden actuar davant les administracions públiques per a lexercici dels drets que confereix a aquestes associacions lordenament administratiu.
e) En la denominació daquestes associacions han de constar les expressions «infantil», «de xiquets i xiquetes», «juvenil» o «de joves», o qualsevol altra similar.
Segona. Modificació de larticle 20 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Lapartat 1 de larticle 20 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, queda redactat com segueix:
1. La Generalitat ha dajustar lexercici de les seues competències en matèria sanitària a criteris de participació democràtica de la ciutadania, mitjançant la participació dels diferents col·lectius amb interessos en la matèria, com ara les organitzacions sindicals i empresarials, les organitzacions de consumidors, usuaris i veïns, els col·legis professionals o les associacions de pacients i persones usuàries, de familiars, de persones amb discapacitat i de voluntariat, de defensa dels drets de la infància i ladolescència i les societats científiques.
Tercera. Modificació de larticle 43 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Larticle 43 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, queda redactat com segueix:
Article 43. Dret al consentiment informat
1. Tota actuació en làmbit de la salut dun pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de la persona afectada una vegada que, rebuda la informació assistencial amb la suficient antelació i en format accessible i comprensible, haja valorat les opcions pròpies del cas.
2. El consentiment ha de ser verbal, per regla general. No obstant això, sha de prestar per escrit en els casos dintervenció quirúrgica, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i, en general, davant laplicació de procediments que impliquen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.
3. El consentiment lha de demanar el professional sanitari responsable de la intervenció quirúrgica, diagnòstica o terapèutica. La persona afectada pot lliurement retirar per escrit el seu consentiment en qualsevol moment.
4. El consentiment satorga per representació o substitució en els supòsits i condicions previstos en la legislació bàsica estatal i pot ser retirat en qualsevol moment en interés de la persona afectada:
a) Quan el pacient no siga capaç de prendre decisions, a criteri del metge responsable de la seua assistència, o el seu estat físic o psíquic no li permeta fer-se càrrec de la seua situació i no tinga representant legal, lordre de prelació de les persones vinculades a aquest per a prestar el consentiment informat per substitució o representació és el següent: el cònjuge no separat legalment o el membre de la unió de fet formalitzada de conformitat amb el que estableix la legislació vigent o, si hi manca, el familiar de grau més pròxim i, dins del mateix grau, el de més edat. No obstant això, si el pacient ha designat prèviament per escrit o de forma indubtable una persona a lefecte de lemissió en el seu nom del consentiment informat, correspon a aquesta la preferència.
b) Quan el pacient tinga judicialment modificada la seua capacitat dobrar, el dret correspon al seu representant legal, qui ha dacreditar de forma clara i inequívoca la seua condició i exercir-lo amb respecte a lextensió i els límits daquesta modificació, imposats en la sentència.
c) Quan el pacient menor dedat no siga capaç intel·lectualment ni emocionalment de comprendre labast de la intervenció. En aquest cas, el consentiment lha de donar el seu representant legal, després dhaver escoltat la seua opinió segons el que disposa larticle 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor.
Quan es tracte de persones menors dedat emancipades o amb setze anys complits, no cal prestar el consentiment per representació. No obstant això, en cas dactuació de greu risc, segons el criteri del facultatiu, els pares i les mares i els seus representants legals nhan de ser informats i la seua opinió ha de ser tinguda en compte per a la presa de la decisió corresponent.
5. Si les persones progenitores estan separades o divorciades i, per raó duna sentència judicial o dun acte de mesures provisionals, la pàtria potestat correspon a tots dos, el consentiment informat ha de prestar-se conjuntament. En els casos durgència vital o decisions diàries poc transcendents o rutinàries en la vida de la persona menor dedat, nhi ha prou amb el consentiment de la que estiga present. Quan falte consens entre ambdues persones, i sempre que es pose en risc la salut de la persona menor dedat, shan de posar els fets en coneixement del ministeri fiscal.
6. En cas de conflicte entre la voluntat del pacient menor dedat, però amb capacitat natural de judici i de discerniment, i la de les persones que són els progenitors o representants legals, el metge sha dacollir al que disposa la legislació civil en la matèria. Així mateix, quan les decisions, accions o omissions dels pares o representants legals poden presumir-se contràries als interessos de la persona menor dedat o incapacitada, els fets han de posar-se en coneixement de lautoritat competent per raó del que disposa la legislació civil, llevat que, per raons durgència, no siga possible recaptar lautorització judicial. En aquest cas, el personal sanitari ha dadoptar les mesures necessàries en salvaguarda de la vida o la salut del pacient emparat per les causes de justificació de compliment dun deure i destat de necessitat.
7. En els supòsits dinterrupció voluntària de lembaràs, dassajos clínics i de pràctiques de reproducció assistida, sha dactuar segons el que sestableixen la normativa específica aplicable i la legislació civil.
8. Constitueixen excepcions a lexigència de consentiment informat les previstes en la legislació bàsica estatal, com també aquelles situacions en què no siga possible el consentiment per representació o substitució pel fet de no haver-hi representant legal o persones vinculades al pacient o bé perquè aquestes es negaven injustificadament a prestar-lo, de manera que ocasionen un risc greu per a la salut del pacient i sempre que sen deixe constància per escrit. Una vegada superades aquestes circumstàncies, sha dinformar el pacient.
9. La informació prèvia al consentiment sha de facilitar amb lantelació suficient i, en tot cas, almenys vint-i-quatre hores abans del procediment corresponent, sempre que no es tracte dactivitats urgents. En cap cas sha de donar informació al pacient quan estiga adormit ni amb les facultats mentals alterades, ni tampoc quan es trobe ja dins del quiròfan o la sala on sha de practicar lacte mèdic o el diagnòstic.
Quarta. Modificació de larticle 58 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Larticle 58 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, queda redactat com segueix:
Article 58. Drets en situació de vulnerabilitat
1. La Generalitat ha de desenvolupar activitats per a garantir la promoció, la prevenció, latenció holística i precoç, la rehabilitació i la integració mitjançant recursos ambulatoris, de dia, hospitalaris, residencials i unitats especialitzades per a atendre les necessitats de les persones amb discapacitat, malalties cròniques o mentals. Amb aquest fi, shan delaborar plans individualitzats datenció i programes dissenyats i executats per equips interdisciplinaris.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat ha de garantir a les persones menors dedat amb malalties cròniques, que necessiten una atenció de diferents especialitats clíniques, i sempre que organitzativament siga possible, latenció el mateix dia de les diferents consultes programades.
3. En relació amb latenció sanitària de les persones menors dedat sobre les quals shan adoptat mesures jurídiques de protecció, cal tenir en compte el següent:
a) La família acollidora pot triar que latenció sanitària de la persona menor dedat es realitze en el mateix centre de salut a què estiga adscrita la família. Amb aquest fi, es reconeix la família acollidora com a interlocutor vàlid en el procés assistencial de la persona acollida.
b) Per a aquelles persones menors dedat en desemparament que presenten algun tipus de discapacitat o diversitat funcional, sha delaborar un protocol específic que ha de contenir, a més del reconeixement mèdic per a conèixer-ne lestat de salut, la determinació dels suports que necessiten, per a la seua provisió o manteniment i de les prestacions socials que hagen de tramitar-se dofici per al seu reconeixement, a fi dincorporar aquesta informació al pla individualitzat de protecció.
c) Sha destablir un protocol datenció específic per a persones menors dedat estrangeres no acompanyats, amb la finalitat de realitzar-los una exploració mèdica bàsica que permeta conéixer el seu estat de salut. La conselleria competent en matèria de sanitat ha defectuar amb caràcter prioritari les proves necessàries per a la determinació de ledat, dacord amb la normativa vigent.
d) Atesa la mobilitat geogràfica daquest col·lectiu, i perquè no quede al marge de les campanyes de prevenció, la conselleria competent en matèria de sanitat ha dincloure les residències o llars dacolliment de persones menors dedat en aquestes campanyes.
e) Sha destablir un hospital i un centre de salut de referència, especificant un pediatre o metge de família, per a cada residència o llar dacolliment de persones menors dedat de la xarxa pública.
f) Fins que es resolga la forma en què sha dexercir la guarda, sha de garantir la permanència en lhospital de la persona menor dedat hospitalitzada en situació de desemparament, quan la Generalitat haja assumit la tutela.
g) A les persones menors dedat, la guarda o tutela de les quals assumisca la Generalitat, que no hagen seguit el programa de supervisió de la salut infantil o la participació de les quals en el programa no es puga comprovar, sels ha defectuar una avaluació de la salut en el termini més breu possible des de ladopció de la mesura jurídica de protecció, a fi de garantir una atenció sanitària precoç. Així mateix, sha de realitzar aquesta avaluació en els casos que es presumisca risc sanitari.
4. La Generalitat ha de garantir el dret daccés i ha dassumir la despesa dels productes inclosos en la prestació farmacèutica, el catàleg ortoprotètic i les ajudes tècniques a les persones menors dedat residents a la Comunitat Valenciana que es troben sota la tutela de les administracions públiques.
5. En latenció de les persones menors dedat en conflicte amb la llei:
a) Els centres sanitaris han de proporcionar una atenció àgil i prioritària a les persones que es troben complint una mesura judicial, dacord amb el que preveu la legislació estatal en matèria de responsabilitat penal de les persones menors dedat.
b) Les residències socioeducatives per a persones menors dedat en conflicte amb la llei han de quedar adscrites al centre de salut més proper a la seua ubicació, i coordinar-se a lefecte de latenció sanitària.
Cinquena. Modificació de larticle 109 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Larticle 109 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, queda redactat com segueix:
Article 109. Infraccions greus
Són infraccions greus les previstes amb aquesta qualificació en la legislació bàsica estatal, com també les següents:
1. Les accions i omissions que vulneren el que disposen el títol VI o les normes que el despleguen, quan es realitzen de forma conscient o deliberada.
2. Les accions i omissions que vulneren el que disposen, amb relació a persones menors dedat, el títol VI o les normes que el despleguen, encara que es produïsquen per simple negligència.
3. Dificultar o impedir qualsevol dels drets de les persones drogodependents o amb trastorns addictius davant els sistemes sanitaris i de serveis socials.
4. El funcionament de centres i serveis datenció i prevenció de trastorns addictius sense la preceptiva autorització administrativa.
5. La resistència a subministrar dades, a facilitar informació o a prestar col·laboració a les autoritats o el personal funcionari en lexercici de les seues funcions i, en general, qualsevol acció o omissió que pertorbe, retarde o impedisca la seua tasca, tot això, referit a les drogodependències i altres trastorns addictius.
6. El fet de no corregir les deficiències observades en el termini establit per lautoritat pública sanitària i que hagen donat lloc a una sanció prèvia de les considerades lleus de larticle anterior.
7. Lincompliment dels requeriments específics o de les mesures provisionals que acorden les autoritats competents en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, sempre que es produïsquen per primera vegada.
8. La reiteració o reincidència, per comissió en el terme dun any de més duna infracció lleu, en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, quan així haja sigut declarat per resolució ferma.
9. Les que, per raó dels elements previstos en aquest article, meresquen la qualificació de greus o no escaiga qualificar-les com a faltes lleus o molt greus.
Sisena. Modificació de larticle 110 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana
Larticle 110 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, queda redactat com segueix:
Article 110. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les previstes amb aquesta qualificació en la legislació bàsica estatal, com també les següents:
1. La resistència, coacció, amenaça, represàlia o qualsevol altra forma de pressió o obstrucció a les autoritats o personal funcionari en lexercici de les seues funcions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
2. Les accions i omissions que vulneren el que disposen, amb relació a persones menors dedat, el títol VI o les normes que el despleguen, quan es realitzen de forma conscient i deliberada.
3. Lincompliment conscient i deliberat dels requisits, les obligacions o prohibicions establits en la normativa sobre drogues i trastorns addictius, o qualsevol altre comportament dolós en aquest àmbit que comporte un risc o alteració greu per a la salut, i que no meresca la qualificació de greu.
4. La negativa a facilitar informació, a subministrar dades o a prestar col·laboració a les autoritats o al personal funcionari en lexercici de les seues funcions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
5. Lincompliment reiterat dels requeriments específics que formulen les autoritats o el personal funcionari, com també lincompliment de les mesures especials cautelars o definitives adoptades, quan es produïsquen de manera reiterada, tot això, referit a les drogodependències i altres trastorns addictius.
6. La infracció continuada dels preceptes del títol VI. Sentén per infracció continuada la realització duna pluralitat daccions o omissions que infringisquen aquest precepte o algun de semblant, en execució dun pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió.
7. La reiteració i reincidència per comissió en el terme dun any de més duna infracció greu en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, quan així haja sigut declarat per resolució ferma.
8. Les que, per raó dels elements previstos en aquest article, meresquen la qualificació de molt greus o no escaiga qualificar-les com a faltes lleus o greus.
Setena. Modificació de larticle 3 bis de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, dassistència jurídica a la Generalitat
Larticle 3 bis de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, dassistència jurídica de la Generalitat, queda redactat com segueix:
Article 3 bis. Personal lletrat habilitat
1. En els termes que reglamentàriament sestablisquen, quan les necessitats del servei ho requerisquen, la persona titular de lAdvocacia General de la Generalitat pot habilitar personal funcionari de ladministració de la Generalitat, del grup A1 de titulació, que posseïsca la titulació exigida per a ingressar en el cos de ladvocacia de la Generalitat, a lefecte que puguen realitzar determinades actuacions en substitució daquests tant en lexercici de la funció consultiva com en la contenciosa que els correspon. En qualsevol cas, el personal lletrat habilitat ha dactuar sota la direcció i la coordinació de ladvocat o de ladvocada general de la Generalitat.
Lhabilitació prevista en el paràgraf anterior ho és tan sols per a actuacions, o classes daquestes concretes i determinades, relacionades amb les funcions ordinàries del personal habilitat, i ha de tenir caràcter temporal. No és possible lhabilitació per a lexercici de la funció contenciosa en els procediments judicials en matèria de protecció de persones menors dedat.
Aquest personal ha de continuar percebent les retribucions corresponents al lloc de treball que ocupa. No obstant això, quan lhabilitació exigisca la dedicació exclusiva durant tota la jornada laboral per a la realització de les funcions esmentades i les retribucions del seu lloc de treball siguen de nivell inferior, el personal habilitat té dret a percebre les retribucions assignades als llocs de treball de nivell mínim reservats al cos de ladvocacia de la Generalitat, per mitjà del pagament de les corresponents diferències retributives.
2. Lhabilitació pot ser revocada en qualsevol moment per la persona titular de lAdvocacia General de la Generalitat.
3. En tot cas, les persones lletrades habilitades han de gaudir del règim de representació i defensa en judici que, per llei, correspon a lAdvocacia General de la Generalitat, i han dactuar en judici sota lexpressa denominació de «lletrats habilitats de lAdvocacia General de la Generalitat».
Huitena. Autorització de desenvolupament
Shabilita el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i laplicació daquesta llei.
Novena. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 21 de desembre de 2018
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER