Ficha disposicion pc

LLEI 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana [2018/11432]

(DOGV núm. 8439 de 07.12.2018) Ref. Base de dades 011048/2018

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 07.03.2019
  Aquesta disposició afecta:
  	Modifica: LLEI 7/2001, de 26 de novembre, Reguladora de la Mediació Familiar, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. [2001/11429]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Afectada per: Presidència de la Generalitat. RESOLUCIÓ de 2 de setembre de 2019, de la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea i l'Estat, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat - Generalitat, en relació amb la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana. [2019/8410]
  	Corregida per: Correcció d'errades de la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana. [2018/12186]
  	Desenvolupada o complementada per: DECRET 55/2021, de 23 d'abril, del Consell, d'aprovació del Reglament de mediació de la Comunitat Valenciana. [2021/4717]
  	Modificada per: LLEI 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. [2019/12433] LLEI 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2021. [2020/11362] LLEI 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2022. [2021/13105]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Justícia
  Descriptors:
  	Temàtics: sistema judicial, Dret de família, vida social , monografies

LLEI 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana [2018/11432]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:


Índex
Preàmbul
TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL I. De l’activitat de la mediació
Article 1. Finalitat
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Objecte de mediació
Article 4. Conceptes bàsics
CAPÍTOL II. Principis essencials de la mediació
Article 5. Voluntarietat
Article 6. Igualtat de les parts en conflicte
Article 7. Neutralitat i imparcialitat de les persones mediadores
Article 8. Confidencialitat
Article 9. Bona fe
Article 10. Caràcter presencial
Article 11. Flexibilitat
Article 12. Llengua del procediment
Article 13. Accessibilitat universal per a les persones amb diversitat funcional o discapacitat

TÍTOL I. DE LES ACTUACIONS I DE L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA EN L’ÀMBIT DE LA MEDIACIÓ
CAPÍTOL I. De l’actuació de les administracions públiques i altres entitats en l’àmbit de la mediació
Article 14. De l’actuació de la Generalitat
Article 15. De l’actuació de les administracions locals
Article 16. De l’actuació de les entitats mediadores
CAPÍTOL II. De l’organització administrativa en matèria de mediació
Article 17. De l’organització administrativa de la Generalitat en matèria de mediació
Article 18. El Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana
Article 19. El Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana
Article 20. El Consell Assessor de Mediació de la Comunitat Valenciana
Article 21. Segell de qualitat mediadora

TÍTOL II. DE LES PARTS EN CONFLICTE INTERVINENTS EN LA MEDIACIÓ
CAPÍTOL I. Legitimació per a accedir a la mediació
Article 22. De les persones legitimades per a accedir a la mediació
CAPÍTOL II. Drets i deures de les parts en la mediació
Article 23. Drets de les parts en la mediació
Article 24. Deures de les parts en la mediació

TÍTOL III. DE LES PERSONES MEDIADORES
CAPÍTOL I. De les persones mediadores i de la seua formació
Article 25. De les persones mediadores en l’àmbit d’aquesta llei
Article 26. De la formació de les persones mediadores
CAPÍTOL II. Drets i obligacions de les persones mediadores
Article 27. Drets de les persones mediadores
Article 28. Obligacions de les persones mediadores

TÍTOL IV. DEL PROCEDIMENT I ELS COSTOS DE LA MEDIACIÓ
CAPÍTOL I. Procediment
Article 29. Inici del procediment
Article 30. Sol·licitud d’inici
Article 31. Designació de les persones mediadores
Article 32. De la garantia de la imparcialitat de les persones mediadores
Article 33. Comediació
Article 34. Informació i sessions informatives
Article 35. Sessió inicial de constitució del procediment
Article 36. Duració de la mediació
Article 37. Acta final de la mediació i contingut i validesa dels acords
Article 38. Finalització del procediment
Article 39. Execució dels acords aconseguits i tribunals competents per a l’execució dels acords de mediació
CAPÍTOL II. Costos
Article 40. Dels costos de la mediació
Article 41. Supòsits de mediació gratuïta

TÍTOL V. RÈGIM SANCIONADOR
CAPÍTOL I. Consideracions generals
Article 42. Disposicions generals
CAPÍTOL II. De les infraccions
Article 43. De les infraccions de les entitats mediadores
Article 44. De les infraccions de les persones mediadores
CAPÍTOL III. De les sancions
Article 45. Tipus de sancions
Article 46. Graduació de les sancions
Article 47. De la prescripció de les infraccions i de les sancions
CAPÍTOL IV. Del procediment sancionador
Article 48. Competència
Article 49. Procediment sancionador
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Inscripció de les persones i les entitats mediadores que hagen exercit la mediació amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei
Segona. Mediació amb relació als procediments administratius de la Generalitat
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari
Segona. Entrada en vigor


PREÀMBUL I

El dret d’accés a la justícia és un dret fonamental i indispensable per a la garantia i la protecció de la resta de drets, ja siga a través de processos jurisdiccionals, de tots aquells procediments orientats a tractar o prevenir conflictes o de la tasca d’òrgans no jurisdiccionals, com ho són, entre d’altres, les institucions nacionals de drets humans, els organismes d’igualtat i les defensories del poble.
Hi ha molts conflictes que no arriben als tribunals i es resolen per altres vies. Així, per exemple, totes les que es poden trobar dins dels denominats mètodes alternatius de solució de conflictes (MASC), resolució alternativa de litigis (RAL) o mètodes alternatius de resolució de conflictes (MARC o ADR, per l’acrònim en anglès), que inclouen vies alternatives com la mediació, la negociació, la conciliació, el dret col·laboratiu i l’arbitratge.
Aquests mètodes contribueixen al foment de la cultura de la pau, del diàleg, de la participació, de la convivència, de la justícia reparadora, de l’escolta i del reconeixement de l’altre, com també la regeneració dels llaços socials. A més, la promoció d’aquest tipus de mecanismes alternatius o complementaris repercuteix en la reducció de l’alt nivell de litigiositat i sobrecàrrega d’afers judicials, de manera que contribueix a millorar l’efectivitat de l’administració de justícia.
La mediació és un procediment caracteritzat per la intervenció activa d’una o més d’una persona mediadora professional, neutral i imparcial, que facilita la comunicació entre les persones intervinents i l’anàlisi objectiva dels seus interessos; les condueix en el procediment, i les ajuda a arribar pel seu compte a aconseguir acords que resolguen, totalment o parcialment, el conflicte o que en milloren la gestió.
La mediació es configura com un sistema que gravita entorn de l’autonomia, la voluntarietat i la lliure decisió de les parts, la qual cosa, amb l’auxili de terceres persones externes, facilita l’èxit de solucions a mesura de les persones interessades i permet la preservació de les relacions futures entre aquestes. Aquesta activitat es realitza, a més, amb el respecte degut als principis de confidencialitat, imparcialitat, neutralitat i, si escau, cooperació amb l’administració de justícia. D’altra banda, comporta una considerable reducció de costos tant per als particulars com per al sector públic i contribueix, com s’ha indicat, a la descàrrega dels processos jurisdiccionals davant dels tribunals de justícia.


II

En l’àmbit de la Unió Europea, el principi d’accés a la justícia es considera com un element fonamental del dret de la Unió Europea i ja des del Consell Europeu, en la reunió de Tampere de 15 i 16 d’octubre de 1999, es va instar els estats membres a instaurar procediments alternatius de caràcter extrajudicial.
A Espanya, la regulació legal de la mediació es va centrar inicialment en l’àmbit de les relacions familiars, com mostra el gran nombre de lleis autonòmiques que van desplegar la matèria. La Comunitat Valenciana va ser una de les primeres a desenvolupar-la amb l’aprovació de la Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar. L’aprovació de la Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en afers civils i mercantils, va suposar un important avanç per a assegurar un millor accés a la justícia, en el marc de l’espai de llibertat, seguretat i justícia com a part de la política de la Unió Europea.
Seguint el camí marcat des de les institucions europees, algunes comunitats autònomes han adoptat normes que han superat el tradicional àmbit familiar. Així la Llei de Catalunya 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, i la Llei 1/2011, de 28 de març, de mediació de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, modificada per la Llei 4/2017, de 19 d’abril, estableixen regulacions que pretenen institucionalitzar i fomentar, per mitjà de la mediació, la cultura de l’acord amistós. Ambdues normes han servit d’inspiració i model per a elaborar aquesta llei.
Posteriorment i a l’efecte d’integrar en l’ordenament jurídic espanyol les determinacions d’aquesta norma comunitària, les Corts Generals van aprovar la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en afers civils i mercantils. Aquesta norma, dictada en l’exercici de les competències exclusives estatals en matèria de legislació mercantil, processal i civil, i «sense perjudici de les disposicions que dicten les comunitats autònomes en l’exercici de les seues competències», tracta aspectes tan rellevants com el procediment, els principis bàsics, l’eficàcia dels acords o l’estatut mínim de la persona mediadora.
La Llei 5/2012 va suposar un punt d’inflexió en el reconeixement de la mediació en el nostre ordenament jurídic, especialment per dotar de força executiva l’acord de mediació i per regular la suspensió de la prescripció o la caducitat de les accions. No obstant això, l’àmbit d’aplicació de la llei se circumscriu únicament als afers civils i mercantils i obvia moltes altres matèries en què es poden generar conflictes susceptibles de solucionar-se mitjançant mediació.

D’altra banda, la disposició addicional segona de la d’aquesta llei ordena, a les administracions públiques competents en matèria de provisió de mitjans materials al servei de l’administració de Justícia, proveir la posada a disposició dels òrgans jurisdiccionals i del públic d’informació sobre la mediació com a alternativa al procés judicial, i procura inclús la seua equiparació a l’assistència jurídica gratuïta.
Així mateix, no poden desconèixer-se les possibilitats potencials que ens brinda la mediació en l’àmbit del dret administratiu. Aquestes són reconegudes en els articles 86 i 112 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Amb tot això es contribueix al foment d’una mediació de qualitat, capaç de resoldre els conflictes que puguen sorgir en una societat moderna i complexa com la nostra. La mediació, així entesa, reforça la idea «de l’accés a la justícia integral» com un dret de la ciutadania, reconegut tant en els textos internacionals com en les constitucions modernes.


III

Aquesta llei té per objecte regular la mediació a la Comunitat Valenciana en l’àmbit de les seues competències, i de conformitat amb la normativa de l’Estat, fomentant l’accés a la ciutadania a aquest mètode alternatiu de solució de conflictes.
Resulta idònia la implantació dels procediments mediadors en multitud d’àmbits tan aparentment heterogenis com poden ser el familiar, el sanitari, el mediambiental, el cooperatiu, l’empresarial, el comunitari o l’administratiu, per posar només alguns exemples.

La gran flexibilitat que caracteritza el procediment de mediació n’afavoreix la utilització extensiva en tots els sectors de l’activitat humana en què interesse una solució autocompositiva que permeta el manteniment de les relacions entre les parts.
Aquesta circumstància, com també la resta de beneficis ja assenyalats, ha impulsat la Generalitat a dotar-se, adaptant-se a les necessitats i les exigències socials, d’una norma amb rang de llei que reculla les actuacions professionals de mediació que es desenvolupen totalment o parcialment al territori valencià, en les quals la persona mediadora estiga inscrita en el registre que es crea a aquest efecte i en les quals les parts s’hi acullen voluntàriament. Es tracta d’una regulació general i flexible que permet instaurar, sense perjudici de les seues possibles particularitats sectorials, un marc general per als procediments mediadors que es desenvolupen en l’àmbit de les competències estatutàriament assumides.
Si bé en alguns àmbits s’utilitza el terme mediació, aquest s’associa a activitats o funcions que no s’ajusten al procediment regulat en aquesta llei o que ja tenen una normativa sectorial pròpia que contempla procediments específics de mediació. En aquests supòsits, com succeeix amb la mediació intercultural, regulada en la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’integració de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana, aquesta llei tindrà caràcter supletori.

Aquesta llei es dicta, d’una banda, a l’empara del que preveu l’esmentada Llei estatal 5/2012, de 6 de juliol, i del que preveuen els articles 9.3 i 49.1.36 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana; i, d’altra banda, a l’empara de les competències en matèria de normativa processal i procediment administratiu derivat de les especialitats de l’organització de la Generalitat, com també per a la regulació de col·legis professionals i exercici de professions titulades.

L’article 9.3 de l’Estatut d’autonomia comporta el compromís actiu de la Generalitat per a instaurar els mitjans adequats perquè existisca una administració de justícia sense demores indegudes i pròxima a la ciutadania, de manera que la mediació contribuïsca a aquells fins i a reduir el nombre d’afers que arriben als òrgans judicials, sense perjudici del que preveu l’article 49.1.36 del text estatutari.
La Generalitat té, a més, competències en multitud d’àmbits o sectors en què la mediació pot desplegar els seus efectes, com a mitjà autocompositiu per a la resolució de conflictes. Així, entre aquests, podem fer referència a l’article 10 del nostre Estatut d’autonomia, que atribueix competència a la Generalitat per a la «defensa integral de la família, els drets de les situacions d’unió legalitzades, la protecció dels menors d’edat i la integració i l’accessibilitat universal en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa o econòmica».
Finalment, cal afegir que l’informe de l’Observatori sobre Assistència Jurídica Gratuïta a la Comunitat Valenciana (2017) promogut per la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques va proposar «promoure la utilització de mètodes alternatius de solució de conflictes (MASC)» .

IV

L’objectiu principal d’aquesta norma és implantar, desenvolupar i impulsar un marc jurídic en què incardinar els procediments de mediació, tant els presents com els que puguen establir-se en el futur, intrajudicials i extrajudicials, que es desenvolupen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en els termes i les condicions regulades en aquesta llei. Així mateix, pretén garantir la professionalitat de la mediació a través de la formació i de l’especialització de les persones mediadores.
Igualment busca intensificar la seguretat jurídica i garantir tant la qualitat com la fiabilitat del sistema, propiciant l’augment de la confiança per part de la ciutadania. Pretén fer possible l’obtenció de solucions responsables, pròpies i eficaces per als conflictes, generar més seguretat en el compliment posterior dels acords i afavorir la pervivència de les relacions futures entre les parts en conflicte.

Tot això contribuirà a desjudicialitzar conflictes i a fomentar l’accés de la ciutadania als mecanismes alternatius de resolució d’aquests, sense incidir en aspectes i pressupostos processals, la regulació dels quals correspon a l’Estat en compliment del que disposa l’article 149.1.6 de la Constitució espanyola. Aquesta regulació, a més, segueix els principis i està en consonància amb el que ha previst el legislador estatal en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en afers civils i mercantils, i en la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.

Amb ànim de donar un impuls decisiu a la matèria, la llei encomana a la conselleria competent en matèria de mediació que exercisca el lideratge institucional, fomente i impulse els procediments de mediació que es desenvolupen d’acord amb el que preveu aquesta llei. Per a poder dur a terme aquestes funcions es crea el Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana, òrgan adscrit a la conselleria competent en matèria de mediació, que té com a tasca coordinar totes aquelles actuacions que es duguen a terme en el marc del que disposa aquesta norma, i del qual depèn el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana. És l’instrument de publicitat i inscripció voluntària a través del qual es garanteix a la ciutadania l’accés a professionals i a entitats mediadores de contrastada professionalitat, capacitació i formació.

Per a aconseguir aquests propòsits, la llei parteix de l’estreta col·laboració de la conselleria competent en matèria de mediació amb les entitats mediadores inscrites en el registre esmentat, a les quals els assigna un paper inclusiu i proactiu en la posada en pràctica, el seguiment i l’efectivitat de la mediació.
Així mateix, la llei preveu la prestació de serveis de mediació gratuïta per als qui, tot i ser persones beneficiàries del dret de justícia gratuïta, opten per acudir a la mediació per a resoldre les seues controvèrsies. El reconeixement d’aquest benefici constitueix una peça clau per al foment d’aquest mètode alternatiu de resolució de conflictes i, sens dubte, contribueix a la promoció de la llibertat i la igualtat de les persones.
Finalment, pel que fa a l’anomenada mediació intrajudicial, és a dir, aquella que es desenvolupa en el si d’un procés judicial, la llei pretén posar a disposició dels òrgans judicials i de la ciutadania un marc administratiu i una infraestructura que en facilite la progressiva instauració en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

V

Aquesta llei s’estructura en un títol preliminar, cinc títols, dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El títol preliminar és el relatiu a les disposicions generals. Es divideix en dos capítols. El primer tracta els afers concernents a l’activitat de la mediació; estableix la finalitat de la llei, l’àmbit d’aplicació, l’objecte de la mediació, i en defineix els conceptes bàsics. En el capítol segon es contenen els principis essencials de la mediació. Entre aquests principis, que han d’observar-se en tota mediació, es troben: la voluntarietat, la igualtat de les parts, la neutralitat i la imparcialitat de les persones mediadores, la confidencialitat, la bona fe, el caràcter presencial i la flexibilitat de l’actuació de les parts.

El títol I contempla les actuacions i l’organització administrativa en l’àmbit de la mediació. Consta d’un capítol primer, en el qual es regula l’actuació de la Generalitat, de les administracions locals i de les entitats mediadores a les quals se’ls atorga una funció col·laborativa, alhora que se’n determinen les funcions; i d’un capítol segon, en què s’estableix l’organització administrativa de la Generalitat en matèria de mediació, integrada pel Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana –òrgan coordinador de les actuacions que en matèria de mediació es desenvolupen en l’àmbit d’aquesta llei–, el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana –instrument de caràcter públic per a facilitar a la ciutadania l’accés als serveis professionals de mediació– i el Consell Assessor de Mediació de la Comunitat Valenciana –òrgan col·legiat de participació i consulta.
Els títols II i III, estructurats respectivament en dos capítols, s’ocupen de regular les persones intervinents en la mediació. S’hi estableixen els drets i els deures tant de les parts com de la persona mediadora i s’hi descriuen els requisits de titulació i formació que han de complir per a exercir la funció mediadora.
El títol IV està dedicat a la regulació del procediment i els costos de la mediació. Està estructurat en dos capítols. El primer és el relatiu al procediment i en regula l’inici, la designació de les persones mediadores i la garantia de la seua imparcialitat. A més, s’hi estableixen les distintes fases del procediment, la finalització, els requisits que han d’observar les actes finals, com també el seu valor jurídic. El capítol segon s’ocupa dels costos de la mediació i estableix el principi, excepte acord en contra, de la mateixa càrrega econòmica per a les parts, i els supòsits de mediació gratuïta.

El títol V és el relatiu al règim sancionador. Aquest, al seu torn, està dividit en quatre capítols. El primer fa referència a les consideracions generals. En el segon es determina quines actuacions de les persones i de les entitats mediadores constitueixen infraccions administratives. En el capítol tercer s’estableix el tipus de sancions a imposar segons la infracció comesa, mentre que el capítol quart regula la competència i el procediment sancionador.
La llei conté una disposició addicional primera relativa al reconeixement dels professionals i les entitats mediadores que fins a la data de la seua entrada en vigor exercien tasques de mediació a la Comunitat Valenciana, i una disposició addicional segona referida a l’impuls de la mediació en els procediments administratius de la Generalitat.

Per la seua banda, la disposició derogatòria deixa sense efectes la Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, amb l’excepció de determinats preceptes, que passen a tenir rang reglamentari i, finalment, les disposicions finals faculten el Consell per al desenvolupament reglamentari de la llei i estableixen la data de l’entrada en vigor.
Finalment, cal ressenyar que durant el procediment d’elaboració i tramitació d’aquesta llei s’han consultat els principals agents públics i privats que tenen relació i estan expressament afectats per les determinacions d’aquesta llei, s’han analitzat les seues al·legacions i, tant com s’ha pogut, s’han incorporat al text legal, coherent amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, d’acord amb els motius exposats.

Aquesta llei compleix les previsions del Pla normatiu de l’administració de la Generalitat 2018 i és conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.


TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

CAPÍTOL I
De l’activitat de la mediació

Article 1. Finalitat
Aquesta llei té com a finalitat:
a) Regular la mediació a la Comunitat Valenciana de conformitat amb la normativa de l’Estat.
b) Posar a disposició de la ciutadania el recurs de la mediació dins del procés judicial o com a alternativa a aquest.
c) Promoure i fomentar la resolució de controvèrsies a través de la mediació.
d) Garantir la professionalitat i la institucionalització de la mediació.

Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions contingudes en aquesta llei seran aplicables a les actuacions professionals de mediació que decidisquen acollir-se expressament o tàcitament a aquesta en què almenys una de les parts tinga el domicili a la Comunitat Valenciana i la persona mediadora designada per les parts en conflicte o per les entitats de mediació estiga inscrita en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana, i la mediació es desenvolupe totalment o parcialment en el territori de la comunitat autònoma, a excepció d’aquells casos en que la mediació s’efectue per mitjans telemàtics.
2. No caldrà que almenys una de les parts tinga el domicili a la Comunitat Valenciana quan es tracte de conflictes sotmesos a la jurisdicció dels jutjats i tribunals de la Comunitat Valenciana.
3. En aquells supòsits en què la normativa sectorial contemple procediments específics de mediació, aquesta llei tindrà caràcter supletori.


Article 3. Objecte de mediació
Podran ser objecte de mediació els conflictes següents:
a) Aquells que versen sobre matèries de lliure disposició.
b) Els relatius a matèries sobre les quals les persones acollides a mediació puguen aconseguir acords en virtut de la legislació que s’aplique, quan la normativa estatal ho permeta.

Article 4. Conceptes bàsics
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:
a) Mediació
Aquell procediment en què dues o més parts implicades en un conflicte o litigi a què es refereix l’article anterior intenten aconseguir, de manera voluntària i per si mateixes, amb comunicació i diàleg, un acord satisfactori sobre la resolució de la seua controvèrsia, amb l’assistència d’una o diverses persones mediadores professionals.
b) Persona mediadora professional
Aquella persona professional que, amb la formació adequada, ajuda les parts a arribar a un acord voluntari per a resoldre les seues controvèrsies; actua en tot moment de conformitat amb els principis de neutralitat, imparcialitat, integritat, equitat, confidencialitat, amb respecte a totes les parts implicades en la mediació, i compleix els requisits que preveu aquesta llei.
c) Entitats mediadores
Aquelles entitats públiques o privades i corporacions de dret públic que impulsen i exerceixen activitats de mediació, de conformitat amb el que estableix la llei o els seus estatuts, i compleixen amb els requisits que preveu aquesta llei. Així mateix, les entitats locals que faciliten l’accés i l’administració de serveis de mediació, segons el que disposa la normativa en matèria de règim local, i compleixen amb els requisits que preveu aquesta llei.
d) Conflictes o litigis que versen sobre matèries que poden ser objecte de mediació
Aquelles situacions en què dues o més persones, o grups de persones, entren en oposició o desacord perquè les seues posicions, interessos o necessitats són percebudes com a incompatibles i versen sobre matèries de lliure disposició, i aquelles sobre les quals les parts poden presentar propostes d’acord, en virtut de la legislació que s’aplique quan la normativa estatal ho permeta.


CAPÍTOL II
Principis essencials de la mediació

Article 5. Voluntarietat
La mediació es regirà pel principi de voluntarietat, segons el qual les parts en conflicte són lliures d’accedir i donar per acabada aquesta en qualsevol moment, sense necessitat de justificar la decisió.

Article 6. Igualtat de les parts en conflicte
En la mediació es garantirà en tot moment la igualtat entre les parts en conflicte i s’assegurarà l’equilibri de posicions i el respecte mutu sobre els punts de vista expressats.

Article 7. Neutralitat i imparcialitat de les persones mediadores
Les persones mediadores exerciran la seua funció de manera neutral i imparcial, ajudaran de manera equitativa les parts en conflicte a acostar les seues posicions i a aconseguir per si mateixes un acord. No podran actuar en perjudici o interès de cap de les parts en conflicte i hauran d’abstenir-se de proposar o imposar solucions o mesures concretes.
Article 8. Confidencialitat
1. El procediment de mediació, com també tota la informació i la documentació que s’utilitze o se’n derive, tenen caràcter confidencial. El deure de confidencialitat s’estén a totes les persones i les institucions públiques o privades que intervinguen en la mediació, incloses la persona mediadora i les parts intervinents.
2. La confidencialitat de la mediació i el seu contingut implica que les persones que hagen participat en el procediment no poden ser obligades a declarar o aportar documentació en un procés judicial o en un arbitratge sobre la informació o documentació que hagen pogut obtenir o utilitzar durant el transcurs de la mediació.
3. El deure de confidencialitat podrà exceptuar-se, totalment o parcialment, en els supòsits següents:
a) Quan les parts en conflicte l’excusen de forma expressa i per escrit.
b) Quan una resolució judicial dictada en un procés penal, de forma motivada, sol·licite informació a la persona mediadora.
c) Quan ens trobem en algun dels supòsits arreplegats en l’article 38.2.a, a l’efecte de la comunicació dels fets davant les autoritats competents.
4. Les sessions de mediació es podran gravar en benefici de la mateixa mediació, amb fins de formació, investigació o divulgació científica, amb l’autorització prèvia escrita de les parts en què quede constància expressa del fi o fins per a l’ús dels quals s’autoritzen.
5. La infracció del deure de confidencialitat generarà responsabilitat en els termes que preveu l’ordenament jurídic.
6. No es consideren dades confidencials les que no continguen dades de caràcter personal destinades, de manera exclusiva, a fins estadístics.

Article 9. Bona fe
Les actuacions de les parts en conflicte i de les persones mediadores es regeixen per les exigències de la bona fe. Durant la mediació, les parts en conflicte han de manifestar bona voluntat cap a les actuacions impulsades per la persona mediadora i adoptar actituds de suport i col·laboració prou flexibles per a intentar aconseguir una solució total o parcial al conflicte o litigi existent.

Article 10. Caràcter presencial
1. Les persones mediadores i les parts han d’assistir sempre personalment a les reunions de mediació.
Només excepcionalment les parts poden acudir representades per mitjà d’un escrit acreditatiu de la representació. Aquests supòsits s’han de determinar reglamentàriament. Així mateix, poden disposar de l’assessorament extern, segons el que preveu l’article 23.d d’aquesta llei.

2. Amb caràcter excepcional, la mediació es podrà desenvolupar, totalment o parcialment, a través de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, sempre que es garantisca la identitat de les persones intervinents i el respecte als principis essencials de la mediació. Reglamentàriament, podran establir-se determinats procediments que per l’escassa entitat o limitada quantia es desenvolupen preferentment per mitjans telemàtics.
3. Si les parts en conflicte són persones jurídiques o estan compostes per una pluralitat de persones, hauran de nomenar-se representants perquè retransmeten la voluntat del col·lectiu o organització amb suficient capacitat negociadora.
4. Quan en la mediació participen persones amb dificultats d’expressió o comprensió, podran estar presents les persones traductores o intèrprets que faciliten la comunicació en les sessions i quedaran subjectes als principis essencials d’aquesta llei.

Article 11. Flexibilitat
Les persones en conflicte, junt amb la persona mediadora i sota la seua guia, tenen llibertat per a organitzar la mediació de la manera més adequada possible, al seu cas i matèria, sempre que es complisquen els principis essencials de la llei.

Article 12. Llengua del procediment
Les parts en conflicte tenen llibertat per a escollir que el procediment es duga a terme en qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, pels supòsits recollits en l’article 31.2, la conselleria competent en matèria de mediació garantirà el dret de les parts al fet que la mediació es duga a terme en la llengua oficial triada.

Article 13. Accessibilitat universal per a les persones amb diversitat funcional o discapacitat
Els procediments de mediació hauran de garantir l’accessibilitat universal per a les persones amb diversitat funcional o discapacitat. A aquest fi, s’haurà de garantir la accessibilitat als espais on es desenvolupe la mediació, la utilització de la llengua de signes i els mitjans de suport a la comunicació oral, el braille, la comunicació tàctil o qualsevol altre sistema que permeta a les persones amb diversitat funcional o discapacitat participar plenament del procediment en igualtat de condicions.


TÍTOL I
De les actuacions i de l’organització administrativa
en l’àmbit de la mediació

CAPÍTOL I
De l’actuació de les administracions públiques
i altres entitats en l’àmbit de la mediació

Article 14. De l’actuació de la Generalitat
La Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de mediació, durà a terme les funcions següents:
a) Garantirà, en col·laboració amb la resta d’administracions públiques competents de la Comunitat Valenciana, l’accés de totes les persones als serveis de mediació.
b) Difondrà i fomentarà la mediació entre la ciutadania.
c) Col·laborarà amb les administracions locals i les entitats públiques i privades i amb els serveis i centres de mediació existents en la difusió i el desenvolupament de les actuacions de mediació.
d) Col·laborarà amb les autoritats judicials en la posada en funcionament efectiva dels serveis de mediació intrajudicial.
e) Gestionarà el Registre de Persones i Entitats Mediadores i en supervisarà la contínua actualització.
f) Designarà la persona mediadora en els supòsits previstos en l’article 31.2.
g) Resoldrà els incidents d’abstenció i recusació en els supòsits de designació continguts en l’article 31.2.
h) Supervisarà el correcte exercici i el compliment dels principis essencials de la mediació i gestionarà les queixes interposades per les persones mediadores o per les parts en conflicte sotmeses a mediació, mitjançant el procediment que a aquest efecte s’establisca.
i) Exercirà la potestat sancionadora en els supòsits que siguen constitutius d’infracció administrativa i amb independència del règim disciplinari de les entitats mediadores i dels col·legis professionals que puguen concórrer-hi.
j) Planificarà, regularà, coordinarà i ordenarà les actuacions existents per a garantir l’adequació del servei de mediació a les necessitats reals de la ciutadania.
k) Recopilarà dades sobre les activitats de mediació realitzades a efectes estadístics i en publicarà els resultats.
l) Fomentarà l’elaboració de protocols de bones pràctiques en matèria de mediació i en promourà l’adhesió per part de les persones i les entitats dedicades a aquest fi.
m) Realitzarà actuacions de justícia restaurativa a través de la Xarxa d’Oficines de la Generalitat d’Assistència a les Víctimes del Delicte.
n) Homologarà els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació a l’efecte de la inscripció de les persones mediadores en el registre previst en aquesta llei.
o) Promourà l’intercanvi de coneixements, experiències i novetats en matèria de mediació i fomentarà i organitzarà cursos, jornades o seminaris per a la formació contínua i especialitzada de les persones mediadores.
p) Organitzarà periòdicament sessions informatives obertes i gratuïtes per a aquelles persones que puguen estar interessades a recórrer a la mediació, encara que en cap cas substituirà la sessió inicial constitutiva prevista en l’article 35.
q) Gestionarà i concedirà el benefici de mediació gratuïta i establirà el torn d’ofici corresponent de les persones mediadores en col·laboració amb els col·legis d’advocats i procuradors.
r) Realitzarà totes les actuacions necessàries per al desenvolupament de la mediació i el compliment dels objectius establits en aquesta llei.


Article 15. De l’actuació de les administracions locals
1. Les entitats locals podran dur a terme en matèria de mediació les actuacions següents:
a) Fomentar l’ús de la mediació i el seu desenvolupament de forma coordinada amb la conselleria competent en matèria de mediació. En aquest sentit podran establir, dins de les seues competències i en coordinació amb aquella, activitats i serveis de mediació, d’acord, en tot cas, amb els principis essencials establits en aquesta llei.
b) Promoure l’intercanvi de coneixements, experiències i novetats en aquesta matèria.
2. Les entitats locals comunicaran a la conselleria competent en matèria de mediació els serveis o programes de mediació que en depenen.

Article 16. De l’actuació de les entitats mediadores
1. En el marc d’aquesta llei, les entitats mediadores tindran les funcions següents:
a) Aportar els espais i els mitjans materials propis perquè puguen desenvolupar-se les sessions de mediació.
b) Designar una persona mediadora pertanyent a l’entitat entre les inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana quan se’ls presente directament una sol·licitud.

c) Fomentar i difondre l’ús de la mediació i informar de manera gratuïta les persones usuàries sobre les seues característiques, principis i avantatges.
d) Organitzar sessions, jornades o cursos formatius per a les persones mediadores.
e) Trametre a la conselleria competent en matèria de mediació les queixes o denúncies, com també les sancions disciplinàries que hagen pogut imposar, referides a actuacions de mediació dutes a terme per les persones mediadores pertanyents a l’entitat inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana.

f) Trametre, amb fins estadístics, tota la informació que requerisca la conselleria competent en matèria de mediació, respectant sempre el deure de confidencialitat i la normativa relativa a la protecció de dades de caràcter personal.
g) Elaborar una memòria anual de les activitats de l’entitat en l’àmbit de la mediació per a trametre-la a la conselleria competent en matèria de mediació.
h) Conservar i custodiar els expedients de mediació.
2. Les entitats mediadores podran comptar amb els propis registres de persones mediadores. En aquests supòsits, hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria de mediació qualsevol incidència que amb relació als seus col·legiats o associats s’haja d’anotar en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana.


CAPÍTOL II
De l’organització administrativa en matèria de mediació

Article 17. De l’organització administrativa de la Generalitat en matèria de mediació
Les actuacions de la Generalitat en matèria de mediació es duran a terme a través dels òrgans i els serveis següents que conformen l’estructura organitzativa bàsica per a la prestació del servei de mediació:

a) El Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana
b) El Consell Assessor de Mediació de la Comunitat Valenciana.

Article 18. El Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana
1. El Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana és un òrgan administratiu adscrit a la conselleria competent en matèria de mediació al qual correspon, en el marc del que disposa aquesta llei, fomentar i facilitar l’accés a la mediació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

2. La seua composició, forma d’integració, dependència jeràrquica, regles de funcionament i la resta de requisits exigits legalment s’establiran reglamentàriament.
3. El Centre de Mediació de la Comunitat Valenciana exercirà les funcions següents:
a) Fomentar i facilitar l’accés a la mediació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
b) Gestionar el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana previst en l’article 19 de la present llei.
c) Designar les persones mediadores en els supòsits previstos en l’article 31.2 de la present llei.
d) Promoure la col·laboració entre totes les entitats i administracions que actuen en l’àmbit de la mediació.
e) Elaborar una memòria anual d’activitats.
f) La resta de funcions i competències que siguen establides reglamentàriament.

Article 19. El Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana
1. El Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana es constitueix com un instrument d’informació i de difusió de la Generalitat, que té com a finalitat facilitar l’accés de la ciutadania a les persones professionals i les entitats mediadores que hagen acreditat el compliment dels requisits establits en els apartats següents, de manera que se’n garanteix la capacitació i la formació. La inscripció en aquest registre serà voluntària.
2. Podran ser objecte d’inscripció en aquest registre les persones físiques que es troben en ple exercici dels drets civils, que desenvolupen totalment o parcialment l’activitat mediadora en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, que voluntàriament ho sol·liciten i complisquen els requisits següents:
a) Estar en possessió d’un títol universitari oficial o de formació professional superior i comptar amb formació específica per a exercir la mediació que reglamentàriament es determine.
b) Subscriure una assegurança o garantia equivalent que cobrisca la responsabilitat civil derivada de l’actuació professional.
3. Podran ser objecte d’inscripció en aquest registre les entitats mediadores que compten amb personal format en mediació, que incloguen entre els fins i les activitats estatutàries, legals o reglamentàries, la mediació i que desenvolupen totalment o parcialment l’activitat mediadora en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
4. El registre té caràcter públic i la consulta es pot realitzar per mitjans telemàtics. La seua estructura, composició, funcions, procediment d’inscripció i emissió d’informes es desenvoluparan reglamentàriament.

5. El registre comptarà amb diverses seccions que es correspondran amb les diferents especialitats de la mediació i seran de naturalesa homòloga a la de la resta de registres assenyalats en l’apartat 6 d’aquest article. Cada persona o entitat mediadora estarà inscrita en aquella secció o seccions de les matèries de les quals acredite l’especialització. I establirà sistemes de distribució objectiva i equitativa dels distints torns i mitjans per a la designació de les persones mediadores d’ofici. Aquests sistemes seran públics i podran consultar-los les persones sol·licitants de mediació. Reglamentàriament es podran establir els requisits específics de formació necessaris per inscriure les persones mediadores en les distintes seccions del registre.
6. El Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana coordinarà l’actuació amb el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació dependent del Ministeri de Justícia, com també amb els altres registres de mediadors que les comunitats autònomes puguen establir.

Article 20. El Consell Assessor de Mediació de la Comunitat Valenciana
1. El Consell Assessor de Mediació de la Comunitat Valenciana és l’òrgan col·legiat consultiu i de participació de la Generalitat en matèria de mediació.
2. La seua presidència correspondrà a la persona titular de la conselleria competent en matèria de mediació. Estarà compost per persones que representen la Generalitat, les entitats de mediació definides en l’article 4 d’aquesta llei, les universitats, les entitats locals i les persones de reconegut prestigi en la matèria amb deu anys d’experiència acreditada que es consideren necessàries per a la realització de les funcions d’assessorament. En tot cas, la designació dels membres respectarà la normativa sobre paritat entre dones i homes com a mínim i sense perjudici que les dones puguen ser més del 50%. Així mateix, el nombre de persones que representen la Generalitat no podrà ser majoria dels membres.
3. El Consell Assessor de Mediació de la Comunitat Valenciana tindrà les funcions següents:
a) Emetre un informe previ sobre el desplegament reglamentari d’aquesta llei, una vegada constituït aquest.
b) Assessorar i donar suport a la conselleria competent en matèria de mediació en totes les qüestions necessàries per al desenvolupament de la mediació.
c) Proposar a la conselleria competent en matèria de mediació els criteris que s’ha de seguir en matèria de formació inicial i contínua per als professionals mediadors.
d) Elaborar un informe anual sobre la situació de la mediació a la Comunitat Valenciana, tenint en compte la recopilació de les dades estadístiques que haja arreplegat la conselleria competent en matèria de mediació. L’informe contindrà una valoració de la situació i les propostes per a millorar el foment, el procediment o la qualitat del servei.
e) Exercir les funcions d’observatori de la mediació de la Comunitat Valenciana.
f) Elaborar una memòria anual de les seues activitats.
g) Aprovar els codis de conducta voluntaris aplicables als professionals de la mediació.
h) Proposar les entitats beneficiàries del segell de qualitat mediadora.
i) La resta de funcions que reglamentàriament se li assigne.

Article 21. Segell de qualitat mediadora
Amb la finalitat de distingir les entitats i els professionals que desenvolupen amb qualitat la mediació a la Comunitat Valenciana, s’estableix el segell de qualitat mediadora, que certificarà el Consell Assessor de Mediació de la Comunitat Valenciana en cas de compliment dels requisits de qualitat específics i d’acord amb el procediment que es determine reglamentàriament.
La qualitat de la mediació es mesurarà en funció de l’adhesió i el respecte a codis de conducta existents en el sector per part dels mediadors i de les organitzacions que presten serveis de mediació, com també el compliment de criteris objectius com l’eficàcia, la imparcialitat i la formació suficient i contínua d’aquests professionals de la mediació.

El Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana farà indicació expressa dels qui gaudeixen del segell de qualitat mediadora. Així mateix, s’assegurarà la publicitat en plataformes digitals públiques relatives a la mediació.
Aquest certificat haurà de renovar-se cada tres anys, de conformitat amb el procediment que a aquest efecte s’establisca.


TÍTOL II
De les parts en conflicte intervinents en la mediació

CAPÍTOL I
Legitimació per a accedir a la mediació

Article 22. De les persones legitimades per a accedir a la mediació
1. Podran ser part en un procediment de mediació totes les persones físiques o jurídiques, ja siguen aquestes públiques o privades, que es vegen afectades per un conflicte o litigi definit en l’article 4.d d’aquesta llei.
2. Les persones menors d’edat i les persones amb capacitat modificada judicialment podran intervenir en els procediments de mediació en la mesura que, segons la normativa vigent, tinguen capacitat per a disposar de l’objecte del conflicte. Si no en tenen, podran intervenir-hi a través dels seus representants legals.



CAPÍTOL II
Drets i deures de les parts en la mediació

Article 23. Drets de les parts en la mediació
Les parts en la mediació tindran dret a:
a) Accedir a la mediació en els termes establits en aquesta llei.

b) Conèixer, amb caràcter previ a la mediació, tota la informació relativa a les seues característiques, funcionament, abast, conseqüències, valor dels acords i cost màxim aproximat.
c) Triar lliurement una persona mediadora o una entitat mediadora entre les inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana perquè la designe. O bé, sol·licitar que es nomene una persona mediadora en qualsevol dels supòsits de l’article 31.2 d’aquesta llei.
d) Comptar amb l’assessorament extern de qualsevol tipus que es considere necessari durant tot el temps que dure la mediació. En el cas que les parts de la mediació tinguen reconegut el benefici de justícia gratuïta, la remuneració de les persones que presten l’assessorament es determinarà reglamentàriament.
e) Expressar de manera justificada la disconformitat amb l’actuació de la persona mediadora elegida i rebutjar-ne els serveis.
f) Recusar la persona mediadora designada per la conselleria competent en mediació en els supòsits previstos en l’article 31.2.
g) Donar per acabada la mediació en qualsevol moment i sense necessitat de justificació.
h) La resta de drets que els corresponguen d’acord amb el que estableix aquesta llei.

Article 24. Deures de les parts en la mediació
Les parts en la mediació hauran de:
a) Respectar els principis essencials de la mediació previstos en aquesta llei i, a aquest fi, subscriure, davant la persona mediadora i amb anterioritat a l’inici de la mediació, una declaració expressa que acredite el coneixement dels drets i els deures que els corresponen d’acord amb el que disposa aquesta llei, que s’adjuntarà a l’acta inicial constitutiva.

b) Abstenir-se d’exercitar contra les altres parts en conflicte, mentre es desenvolupe la mediació, cap acció judicial o extrajudicial amb relació al seu objecte, llevat que es tracte de mesures cautelars o altres mesures urgents necessàries per a evitar la pèrdua irreversible de béns i drets.
c) Complir el contingut dels acords que s’hagen aconseguit en la mediació.
d) Abonar la retribució dels honoraris que corresponguen a les persones mediadores per la tasca professional i les despeses que la mediació haja ocasionat, fins i tot en el cas que haja conclòs sense un acord, excepte quan es tracte d’un servei de mediació gratuït o siguen beneficiàries del dret a la mediació gratuïta.


TÍTOL III
De les persones mediadores

CAPÍTOL I
De les persones mediadores i de la seua formació

Article 25. De les persones mediadores en l’àmbit d’aquesta llei
D’acord amb el que preveu l’article 2 d’aquesta llei, les disposicions que conté només seran aplicables a les persones mediadores inscrites voluntàriament en el Registre de Persones i Entitats Mediadores, de conformitat amb el que disposen els apartats 2 i 6 de l’article 19 d’aquesta llei, relatius a les condicions per a exercir la mediació i a la coordinació dels distints registres.

Article 26. De la formació de les persones mediadores
1. La formació de les persones mediadores consistirà en la superació de cursos específics teoricopràctics de caràcter multidisciplinari per a exercir la mediació impartida per centres o entitats de formació o mediació, públics o privats, degudament habilitats o autoritzats per a tal fi. Aquests cursos asseguraran l’aprenentatge del marc jurídic de la mediació, de les conseqüències jurídiques dels acords aconseguits, de les distintes tècniques de comunicació, negociació i gestió de conflictes, com també dels principis de l’ètica de la mediació.

2. La formació contínua de les persones mediadores consistirà en la realització periòdica de cursos o activitats de caràcter eminentment pràctic. Aquests cursos aniran orientats a l’actualització constant dels coneixements en mediació.
3. Reglamentàriament s’establirà el contingut, la duració i la periodicitat de les activitats formatives, com també l’homologació administrativa als efectes d’inscripció en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana; així mateix, l’eventual inscripció en la resta de registres, d’acord amb el que estableix la normativa estatal.


CAPÍTOL II
Drets i obligacions de les persones mediadores

Article 27. Drets de les persones mediadores
Les persones mediadores tenen dret a:
a) Desenvolupar l’actuació professional amb plena llibertat i independència, i a obtenir el respecte degut durant el seu exercici.
b) Renunciar a la mediació. La seua decisió constarà en una acta que lliurarà a les parts en conflicte i, si escau, a la conselleria competent en matèria de mediació en els supòsits previstos en l’article 31.2.

c) Rebre una compensació econòmica o honoraris per l’actuació professional i el reintegrament de les despeses que s’hagen generat en l’exercici de la seua funció, sempre que no es tracte d’empleats públics en l’exercici de la funció pública.
d) Rebre els honoraris relacionats amb la mediació gratuïta que s’establisquen reglamentàriament.

Article 28. Obligacions de les persones mediadores
Les persones mediadores estan obligades a:
a) Demanar de totes les parts en conflicte l’acceptació de la seua designació, de la qual ha de quedar constància per escrit.
b) Realitzar personalment l’actuació mediadora i informar les parts en conflicte sobre la mediació, els avantatges, els efectes i el cost.
c) Facilitar la comunicació entre les parts en conflicte i promoure la comprensió i el respecte entre aquestes.
d) Respectar els principis essencials d’aquesta llei i el procediment de mediació que s’hi recull.
e) Afavorir que les parts en conflicte prenguen les seues decisions i disposen de la informació i l’assessorament suficient perquè desenvolupen els acords d’una manera lliure, voluntària i exempta de coaccions.

f) Mantenir la neutralitat i la imparcialitat durant tot el procediment i ajudar a aconseguir acords sense imposar o proposar solució o cap mesura concreta.
g) Donar per finalitzada la mediació si aprecien les circumstàncies previstes en l’article 38.2.a d’aquesta llei i, si escau, posar-ho en coneixement de les autoritats competents.
h) Assegurar que en els acords aconseguits es respecte sempre l’interès superior de les persones menors d’edat i de les persones amb capacitat modificada judicialment.
i) Redactar i signar l’acta de la sessió inicial constitutiva i l’acta final de la mediació i lliurar-ne una còpia a les persones en conflicte, tant si conté un acord com si no.
j) Comunicar a la conselleria competent en matèria de mediació, en els supòsits previstos en l’article 31.2, la finalització dels procediments de mediació, amb indicació del motiu i del moment procedimental. En tot cas s’haurà de respectar el deure de confidencialitat en els termes establits en l’article 8 d’aquesta llei.
k) Subscriure un assegurança de responsabilitat civil professional.
l) Conservar i custodiar personalment, o per l’entitat mediadora de què forme part, els expedients de mediació en els termes establits en aquesta llei.
m) Facilitar l’actuació inspectora de l’administració i comunicar a la conselleria competent en matèria de mediació tota la informació sobre la mediació que es requerisca en virtut d’aquesta llei, respectant sempre el deure de confidencialitat i la normativa relativa a la protecció de dades de caràcter personal.


TÍTOL IV
Del procediment i els costos de la mediació

CAPÍTOL I
Procediment

Article 29. Inici del procediment
Podran iniciar el procediment de mediació:
a) Les parts en conflicte de comú acord.
b) Una de les parts en conflicte amb el consentiment posterior de l’altra o altres.
c) Una de les parts en conflicte en compliment d’un pacte de sotmetiment a mediació existent entre elles.
d) Derivació judicial o arbitral, de conformitat amb el que disposa la legislació de l’Estat, amb el consentiment posterior de les parts.

Article 30. Sol·licitud d’inici
1. La sol·licitud d’inici contindrà:
a) La identificació de les parts en conflicte.
b) L’objecte de la controvèrsia.
c) La identitat de la persona mediadora designada per les parts en el supòsit previst en l’article 31.1.
d) La data de la sol·licitud.
2. La sol·licitud podrà presentar-se:
a) Davant de qualsevol persona o entitat mediadora inscrita en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana.
b) Davant de la conselleria competent en matèria de mediació.
3. Els models normalitzats de sol·licitud estaran a disposició de les parts interessades en el punt d’accés electrònic i en les oficines d’assistència en matèria de registres de la conselleria competent en matèria de mediació.
4. Quan les parts no designen de comú acord cap persona o entitat mediadora, les autoritats judicials o arbitrals podran trametre a la conselleria competent en matèria de mediació les sol·licituds d’inici del procediment. En els efectes sobre el procediment caldrà ajustar-se al que disposa la legislació de l’Estat.

Article 31. Designació de les persones mediadores
1. Les parts en conflicte de mutu acord, o una d’aquestes amb el consentiment posterior de l’altra, podran:
a) Designar una persona mediadora entre les inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana.

b) Sol·licitar la designació a una entitat mediadora o a la conselleria competent en matèria de mediació.
2. La conselleria competent en matèria de mediació designarà les persones mediadores entre les inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana, en els supòsits següents:

a) Mediació gratuïta prevista en aquesta llei.
b) Per derivació d’un procés judicial o arbitral, quan les parts no aconseguisquen un acord sobre la persona o entitat mediadora en el supòsit previst en l’article 30.4 d’aquesta llei.

Article 32. De la garantia de la imparcialitat de les persones mediadores
1. Les persones mediadores hauran de garantir la imparcialitat de l’actuació al llarg de tot el procediment. Per a això estan obligades a comunicar a les parts en conflicte qualsevol circumstància personal que puga afectar la imparcialitat de les seues actuacions, inclosa, en tot cas, la concurrència d’alguna de les causes d’abstenció previstes en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

2. Qualsevol de les parts en conflicte, en qualsevol moment del procediment i per les circumstàncies indicades en l’apartat anterior, podrà plantejar davant de la conselleria competent en matèria de mediació una sol·licitud de recusació de la persona mediadora designada, segons el que preveu l’article 31.2. De la mateixa manera es podrà actuar davant de les entitats mediadores quan aquestes hagen designat la persona mediadora.
La conselleria competent en matèria de mediació o, si escau, l’entitat mediadora corresponent, en el termini de tres dies i després de realitzar les comprovacions que considere oportunes, resoldrà si alguna de les causes invocades compromet la imparcialitat de la persona mediadora i, si escau, procedirà a designar-ne una de nova d’acord amb el que estableix aquesta llei.
3. La persona mediadora no podrà, una vegada finalitzada la mediació o durant el seu transcurs, atendre les parts en conflicte en una actuació professional diferent de la de la mediació per a tractar el mateix afer o qualsevol altre relacionat amb el que s’ha mediat i pose en risc el deure de confidencialitat.

Article 33 . Comediació
1. Segons la complexitat de la qüestió a tractar, la mediació podrà dur-se a terme, prèvia acceptació de totes les parts, mitjançant la intervenció d’una o més persones mediadores que actuaran de forma coordinada.
2. En tot cas, la totalitat de persones mediadores que actuen en comediació estan subjectes a les obligacions previstes en l’article 28.


Article 34. Informació i sessions informatives
Rebuda la sol·licitud com a conseqüència de qualsevol dels supòsits previstos en l’article 29, i llevat de pacte en contra de les parts, se citarà aquestes per a la celebració de la sessió informativa. Aquesta es podrà realitzar conjuntament o individualment. En cas d’inassistència injustificada de qualsevol de les parts a la sessió informativa, s’entendrà que desisteixen de la mediació sol·licitada. La informació de quina part o parts no va assistir a la sessió no es considerarà de caràcter confidencial.
En aqueixa sessió, la persona mediadora informarà les parts sobre les possibles causes que puguen afectar la imparcialitat i sobre les característiques de la mediació, el cost, l’organització del procediment i les conseqüències jurídiques de l’acord que es puga aconseguir, com també sobre el termini per a signar l’acta de la sessió inicial constitutiva.

Article 35. Sessió inicial de constitució del procediment
1. El procediment de mediació començarà mitjançant una sessió inicial constitutiva en la qual les parts expressaran el desig de desenvolupar la mediació i deixaran constància dels aspectes següents:
a) La identificació de les parts en conflicte i de la persona o persones mediadores.
b) L’objecte del conflicte que se sotmet a mediació.
c) El programa, el nombre màxim de sessions previsibles i, en cas de ser possible, el calendari pactat de celebració de les sessions, sense perjudici de la seua modificació.
d) El cost de la mediació i els criteris per a fixar-lo, diferenciant els honoraris de la persona mediadora d’altres possibles despeses.
e) El lloc on se celebrarà la mediació, la llengua del procediment triada per les parts i les mesures necessàries per a garantir l’accessibilitat universal de les persones amb diversitat funcional o discapacitat.

f) La declaració expressa de les parts en conflicte que entenen i accepten les característiques i les conseqüències que es deriven de la mediació, els principis essencials, els drets i deures que els assigna aquesta llei i, si escau, si s’accedeix a la gravació de les sessions en els termes continguts en l’article 8.4.
g) Si escau, les circumstàncies de la inassistència injustificada o de l’abandó del procediment per alguna de les parts, sense necessitat d’oferir cap justificació.
2. Finalitzada aquesta sessió, s’alçarà una acta, que haurà de signar la persona mediadora i les parts en conflicte a les quals se’ls lliurarà un exemplar. L’acta contindrà els aspectes assenyalats en l’apartat anterior.


Article 36. Duració de la mediació
1. La duració del procediment de la mediació serà el més breu possible i les actuacions es concentraran en el mínim nombre de sessions, que cal determinar en raó de la complexitat del procediment, que en cap cas podrà superar el període establit en aquesta llei.
2. La persona mediadora tractarà de convenir amb les parts la distribució i el nombre de les sessions que conformaran el procediment de mediació, que no podrà excedir els tres mesos comptadors a partir de la celebració de la sessió inicial constitutiva.
3. Podrà acordar-se, a proposta de la persona mediadora o a instància de les parts, una única pròrroga per la duració mínima indispensable i, en tot cas, per un període màxim de dos mesos en situacions en què s’aprecie la possibilitat d’arribar a acords. Quan es tracte de serveis de mediació gratuïta, la persona mediadora haurà de sol·licitar a la conselleria competent en matèria de mediació que autoritze la pròrroga.


Article 37. Acta final de la mediació i contingut i validesa dels acords

1. Quan concloga el procediment de mediació s’alçarà una acta final, sense perjudici del que preveu l’article 8.3.a.
2. A més dels aspectes continguts en l’article 35.1, en l’acta s’expressaran de manera fidel, clara i comprensible els acords aconseguits i els terminis per a complir-los o bé s’indicarà la impossibilitat d’arribar a un acord sobre l’objecte de la mediació, sense que s’hi puga fer constar la causa.
3. L’acta hauran de signar-la totes les parts i la persona mediadora que haja intervingut en el procediment. Es lliurarà un exemplar signat a cadascuna de les parts en conflicte i se’n guardarà un altre la persona mediadora. En cas que alguna de les parts no vulga signar l’acta, la persona mediadora hi farà constar aquesta circumstància i lliurarà un exemplar a les parts que ho desitgen.
4. Una vegada subscrits, els acords seran vàlids i obligatoris per a les parts en conflicte si hi concorren els requisits necessaris per a validar els contractes. Els acords poden versar sobre una part o sobre la totalitat de les matèries sotmeses a mediació.
5. Els acords adoptats podran anul·lar-se en els casos i pels procediments fixats en la legislació estatal.

Article 38. Finalització del procediment
1. El procediment de mediació finalitzarà en els supòsits següents:

a) Quan s’haja aconseguit un acord final.
b) Quan alguna de les parts en conflicte exercisca el dret a donar per acabades les actuacions.
c) Quan hagen transcorregut totes les sessions previstes sense haver aconseguit un acord o quan s’excedisca el termini fixat en l’article 36.
d) Quan qualsevol de les parts en conflicte, de manera injustificada, no assistisca a qualsevol sessió en el transcurs de la mediació.
e) Quan la persona mediadora aprecie de manera justificada o per referència expressa de les parts que les posicions són irreconciliables.
f) Quan la persona mediadora renuncie a continuar el procediment de mediació i no s’arribe a designar una nova persona mediadora.

g) Quan les parts en conflicte rebutgen l’actuació de la persona mediadora i no s’arribe a designar una nova persona mediadora.
2. Així mateix, la persona mediadora finalitzarà la mediació immediatament en els supòsits següents:
a) Quan aprecie qualsevol tipus de violència física o psíquica, maltractament, siga sabedora d’un delicte perseguible d’ofici o es pose en perill un bé jurídic protegit que l’exonere de l’obligació de confidencialitat que ha d’observar.
b) Quan observe que el consentiment per a aquesta mediació no és real i voluntari.
c) Quan constate que per qualsevol persona intervinent en la mediació, especialment les mediades en conflicte, s’haja incomplit, de manera irreformable i greu, algun dels principis essencials previstos en aquesta llei, de manera que es faça inviable continuar desenvolupant correctament la mediació.
3. Finalitzat el procediment, es tornarà a cada part en conflicte els documents que hi haja aportat. Amb aquells documents que no hagen de tornar-se a les parts en conflicte i, si escau, la constància audiovisual de les sessions, es formarà un expedient que haurà de conservar i custodiar la persona mediadora o l’entitat mediadora de què forme part, per un termini de quatre mesos.
4. La finalització del procediment per qualsevol de les causes establides en aquest article haurà de ser posada en coneixement de la conselleria competent en matèria de mediació per part de la persona mediadora en els supòsits de l’article 31.2, sense perjudici del que disposa la legislació de l’Estat per als supòsits de derivació judicial o arbitral.


Article 39. Execució dels acords aconseguits i tribunals competents per a l’execució dels acords de mediació
L’atribució de caràcter executiu als acords de mediació aconseguits i la determinació dels tribunals competents per a executar-los es regiran d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat.



CAPÍTOL II
Costos

Article 40. Dels costos de la mediació
Els costos generats en la mediació s’abonaran a parts iguals entre les parts en conflicte, llevat que aquestes acorden una altra distribució mitjançant un pacte exprés.

Article 41. Supòsits de mediació gratuïta
1. Tindran dret a la gratuïtat en la mediació, tant judicial com extrajudicial, aquelles persones físiques o jurídiques que ho sol·liciten i complisquen els criteris i els requisits per a ser beneficiàries del dret de mediació gratuïta en els termes que s’establisquen en el desenvolupament reglamentari d’aquesta llei. En tot cas, tindran dret a la gratuïtat en la mediació aquelles persones que complisquen els requisits per a ser beneficiàries del dret d’assistència jurídica gratuïta.
2. En el supòsit de persones físiques, la gratuïtat de la mediació s’assignarà de forma individual segons la capacitat econòmica i les circumstàncies de la unitat familiar de la persona sol·licitant. La persona o persones a qui no se’ls haja assignat el benefici de la gratuïtat abonaran la proporció que els corresponga del cost de la mediació.

3. No podrà iniciar-se una nova mediació amb reconeixement de la persona beneficiària de gratuïtat, si no ha transcorregut un any des de la conclusió d’una mediació amb el mateix objecte i el mateix benefici, la qual no va acabar en acord, excepte en aquells casos en què l’inici d’una nova mediació puga afavorir les persones beneficiaries del dret d’assistència jurídica gratuïta.
4. Les entitats públiques corresponents cediran espais públics que reunisquen les condicions necessàries per a poder realitzar les sessions de mediació gratuïta.


TÍTOL V
Règim sancionador

CAPÍTOL I
Consideracions generals

Article 42. Disposicions generals
1. L’incompliment dels deures establits en aquesta llei quan impliquen actuacions o omissions constitutives d’infracció, després de la instrucció escaient que durà a terme la conselleria competent en matèria de mediació, comportarà l’aplicació de les sancions que corresponguen en cada cas.
2. Les infraccions que s’estableixen en aquesta llei s’aplicaran sempre que no siguen constitutives de responsabilitat penal en què haja pogut incórrer la persona o l’entitat mediadora.
3. Sense perjudici d’això, les entitats mediadores, inclosos els col·legis professionals, en l’àmbit de les seues competències legals o estatutàries, podran depurar les responsabilitats en què hagen incorregut les persones mediadores que en formen part i imposar-los les sancions disciplinàries que corresponguen, d’acord amb els codis respectius de bones pràctiques i normes deontològiques.




CAPÍTOL II
De les infraccions

Article 43. De les infraccions de les entitats mediadores
1. Amb relació a les entitats mediadores inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana, constitueixen infraccions administratives les accions o omissions que vulneren el que disposa aquesta llei.
2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
2.1. Són infraccions lleus les següents:
a) No subministrar la informació que ha de constar en l’acta de la sessió inicial constitutiva, en compliment del que hi ha establit en l’article 35.
b) No trametre a la conselleria competent en matèria de mediació la informació que es requerisca de conformitat amb el que disposa aquesta llei als efectes estadístics.
2.2 Són infraccions greus les següents:
a) No garantir els drets de les parts en conflicte assenyalats en aquesta llei.
b) No remetre a la conselleria competent en matèria de mediació les queixes o denúncies referides a actuacions de mediació dutes a terme per les persones mediadores inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana.
c) Desatendre els requeriments de l’administració pel funcionament correcte del servei.
d) Obstruir la labor inspectora de l’administració.
e) Haver estat objecte de sanció mitjançant una resolució ferma en via administrativa per la comissió de tres faltes lleus en un període d’un any.
2.3. Són infraccions molt greus les següents:
a) Proporcionar a les persones usuàries un tracte degradant que afecte la seua dignitat, com també vulnerar el dret a la intimitat, qualsevol altre dret o imposar dificultats per a gaudir-los.
b) Obstruir la funció inspectora de l’administració per impedir l’accés a les dependències del centre, exercir coacció, amenaces, violència o qualsevol altra forma de pressió.
c) Haver sigut objecte de sanció mitjançant una resolució ferma en via administrativa per haver comès tres faltes greus en un període de dos anys.

Article 44. De les infraccions de les persones mediadores
1. Amb relació a les persones mediadores inscrites en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana constitueixen infraccions administratives les accions o omissions que vulneren el que disposa aquesta llei.
2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
2.1. Són infraccions lleus les següents:
a) No subministrar la informació que ha de constar en l’acta de la sessió inicial constitutiva, en compliment del que hi ha establit en l’article 35.
b) L’abandó de la funció mediadora sense motivar les raons de la decisió i sense comunicar-ho a les parts en conflicte i a la conselleria competent en matèria de mediació en els supòsits de l’article 31.2.
c) No facilitar a les parts en conflicte còpia dels documents que es troben en l’expedient, pel que fa al que preveu l’article 8 d’aquesta llei.

d) Incomplir qualsevol altre deure que corresponga a la persona mediadora i no estiga qualificat com a infracció greu o molt greu.
e) No trametre a la conselleria competent en matèria de mediació la informació que es requerisca de conformitat amb el que disposa aquesta llei a efectes estadístics.
2.2. Són infraccions greus:
a) No realitzar l’actuació mediadora de manera personal.
b) Incomplir el deure d’imparcialitat quan es cause un perjudici objectiu i constatable a qualsevol de les parts en conflicte.
c) Incomplir qualsevol obligació de la persona mediadora o vulnerar els principis essencials de la mediació quan es cause un perjudici objectiu i constatable a qualsevol de les parts en conflicte.
d) Abandonar la funció mediadora sense motivar les raons de seua decisió i sense comunicar-ho a les parts en conflicte i a la conselleria competent en matèria de mediació en els supòsits de l’article 31.2, sempre que supose un greu perjudici per a les parts en conflicte o per a tercers.
e) Incomplir l’obligació de redactar les actes de les sessions inicial i final.
f) Incomplir el deure de comunicació de la informació o documentació que, de conformitat amb el que preveu aquesta llei, s’haja de trametre o comunicar a la conselleria competent en matèria de mediació.

g) Gravar les sessions o difondre públicament o privadament els enregistraments de les sessions sense comptar amb l’autorització expressa de les parts en conflicte.
h) Obstruir la tasca inspectora de l’administració.
i) Haver sigut objecte de sanció mitjançant una resolució ferma en via administrativa per haver comès tres faltes lleus en un període d’un any.
2.3. Són infraccions molt greus:
a) Abandonar la funció mediadora sense motivar les raons de la decisió i sense comunicar-ho a les parts en conflicte i a la conselleria competent en matèria de mediació en els supòsits de l’article 31.2, sempre que supose greu perjudici per a les parts en conflicte o tercers.

b) Incomplir els deures de confidencialitat i secret professional.
c) Incomplir el deure d’imparcialitat quan es cause un perjudici molt greu, objectiu i constatable a qualsevol de les parts en conflicte.
d) Consentir l’adopció d’acords manifestament contraris a dret.

e) Rebre qualsevol tipus de retribució, compensació econòmica o quantitat per l’activitat mediadora de les persones beneficiàries de la mediació gratuïta quan la designació es realitze segons l’article 31.2 a d’aquesta llei.
f) En els casos no subjectes a mediació gratuïta, rebre qualsevol tipus de retribució, compensació econòmica o quantitat per l’activitat mediadora al marge i en quantia diferent a la pactada en l’acta constitutiva.
g) Exercir la mediació sense comptar amb una assegurança o garantia equivalent que cobrisca la responsabilitat civil derivada de l’actuació professional.
h) Participar en procediments de mediació si s’està suspès per a això.
i) La inexactitud, falsedat o omissió de les dades de caràcter essencial que es faciliten per a accedir a inscriure’s en el registre.
j) Iniciar o no posar fi a la mediació quan es tinga coneixement que concorren les situacions establides en l’apartat 2 de l’article 38 d’aquesta llei.
k) Obstruir la funció inspectora de l’administració quan s’exercisca coacció, amenaces, violència o qualsevol altra forma de pressió.
l) Haver sigut objecte de sanció mitjançant una resolució ferma en via administrativa per haver comès tres faltes greus en un període de dos anys.


CAPÍTOL III
De les sancions

Article 45. Tipus de sancions
1. Les sancions a les persones i les entitats mediadores s’imposaran segons la qualificació de la infracció:
a) En els casos d’infraccions lleus, la sanció consistirà en amonestació per escrit o suspensió temporal fins a dos mesos d’inscripció en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana.

b) En els casos d’infraccions greus, la sanció consistirà en la suspensió temporal de la inscripció en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana per un període de dos mesos i un dia fins a un any.
c) En els casos d’infraccions molt greus, la sanció consistirà en la suspensió temporal de la inscripció en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana d’un any i un dia fins a tres anys o la baixa definitiva en el Registre de Persones i Entitats Mediadores.
2. S’anotaran en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana totes les sancions imposades que adquirisquen fermesa en via administrativa.
3. En tot cas, la persona o entitat mediadora infractora tornarà aquelles quantitats que haja percebut de manera indeguda, sense perjudici del rescabalament dels altres danys i perjudicis causats.

Article 46. Graduació de les sancions
Per a graduar les sancions es tindran en compte els principis següents:
a) El grau d’intencionalitat o negligència de l’acció.
b) La gravetat del risc o perjudici causat a les persones usuàries.
c) L’incompliment d’advertències i requeriments previs.
d) La reincidència. S’entén per reincidència quan la persona o entitat responsable de la infracció haja sigut sancionada mitjançant una resolució ferma en via administrativa per haver comès una altra infracció de la mateixa naturalesa i gravetat en el termini d’un any comptador des del dia en què es va notificar la primera. La reincidència únicament serà tinguda en compte com a criteri de graduació quan no haja sigut definitòria de la infracció corresponent.
e) La reparació espontània dels danys causats, sempre que es produïsca abans de la imposició de la sanció.

Article 47. De la prescripció de les infraccions i de les sancions
1. Les infraccions i les sancions a què es refereix aquesta llei prescriuran al cap d’un any si són lleus, als tres anys si són greus i als cinc anys si són molt greus.
2. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar des del moment en què s’hagen comés. En el cas d’infraccions continuades o permanents, el termini començarà a córrer des que va finalitzar la conducta infractora.
3. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des de l’endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció o des que es trenque el compliment de la sanció si ha començat.


CAPÍTOL IV
Del procediment sancionador

Article 48. Competència
La iniciació i la instrucció de l’expedient sancionador i, si escau, la imposició de les sancions administratives previstes en aquesta llei les durà a terme la conselleria competent en matèria de mediació.

Article 49. Procediment sancionador
El procediment sancionador es desenvoluparà d’acord amb el que estableix la normativa en matèria de procediment administratiu comú, amb les especialitats pròpies de la potestat sancionadora contingudes en la llei estatal de règim jurídic del sector públic.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Inscripció de les persones i les entitats mediadores que hagen exercit la mediació amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei
1. En els supòsits següents, la inscripció en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana queda subjecta a les exigències de la normativa estatal sobre lliure accés de les activitats de servei i el seu exercici, i de garantia d’unitat de mercat:
a) Persones mediadores que es troben ja inscrites en el registre públic de mediadors i institucions de mediació dependent del Ministeri de Justícia, en els registres corresponents d’altres comunitats autònomes o en el registre col·legial de mediadors del col·legi professional respectiu.
b) Entitats mediadores que es troben ja inscrites en el registre públic de mediadors i institucions de mediació dependent del Ministeri de Justícia o en els registres corresponents d’altres comunitats autònomes.

2. La inscripció en el Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana per part de les persones i les entitats mediadores que ja es troben inscrites en els distints registres públics de mediadors existents a la Comunitat Valenciana s’haurà de sol·licitar expressament.
3. La inscripció en la secció corresponent del Registre de Persones i Entitats Mediadores de la Comunitat Valenciana per part de les persones i les entitats mediadores que ja es troben inscrites en el Registre de les Entitats i de les Persones Mediadores Familiars de la Generalitat es realitzarà d’ofici.

Segona. Mediació amb relació als procediments administratius de la Generalitat
La Generalitat impulsarà les mesures necessàries per a incorporar processos de mediació en els procediments administratius de la seua competència com a forma de terminació convencional i com a instrument substitutiu del recurs d’alçada, d’acord amb el que preveu la legislació estatal sobre procediment administratiu comú.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única
1. Queda derogada la Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, a excepció dels articles 6, 12, 32 i la disposició addicional primera, els quals passen a tenir rang reglamentari.
2. Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d’un rang inferior s’oposen a aquesta llei.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació per al desenvolupament reglamentari
Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que requerisquen el desenvolupament i l’execució d’aquesta llei en un termini màxim d’un any.

Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor als tres mesos de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 5 de desembre de 2018

El president de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer