Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 175/2021, de 29 d'octubre, del Consell, d'aprovació del reglament d'assistència jurídica gratuïta. [2021/11245]

(DOGV núm. 9210 de 08.11.2021) Ref. Base de dades 010173/2021

DECRET 175/2021, de 29 d'octubre, del Consell, d'aprovació del reglament d'assistència jurídica gratuïta. [2021/11245]
ÍNDEX

Article únic. Aprovació del reglament d’assistència jurídica gratuïta

Disposició addicional primera. Actuacions de suport i foment
Disposició addicional segona. Subministrament d’informació i avanços tecnològics
Disposició transitòria primera. Règim transitori de les sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta presentades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest decret
Disposició transitòria segona. Notificació dels acords pels quals es reconeix el benefici de justícia gratuïta
Disposició transitòria tercera. Mòduls i bases econòmiques de compensació per a les persones professionals de l’advocacia
Disposició transitòria quarta. Mòduls i bases econòmiques de compensació per a les persones professionals de la procura
Disposició transitòria cinquena. Serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats (SOJ especialitzats)
Disposició transitòria sisena. Termini per a l’adaptació de les aplicacions informàtiques dels col·legis de l’advocacia i la procura i els seus respectius consells autonòmics
Disposició transitòria setena. Termini per a l’adaptació de les resolucions dictades per les comissions d’assistència jurídica gratuïta a format accessible
Disposició transitòria huitena. Compensació per l’exercici del dret de defensa
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Habilitació normativa
Disposició final segona. Modificació de mòduls i bases de compensació econòmica
Disposició final tercera. Entrada en vigor
Reglament d’assistència jurídica gratuïta
Títol Preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Estructura organitzativa bàsica
Títol I. Òrgans competents
Capítol I. De les comissions d’assistència jurídica gratuïta
Article 4. Funcions, àmbit territorial, dependència orgànica i funcional i competències
Article 5. Delegacions de les comissions d’assistència jurídica gratuïta
Article 6. Composició i designació dels seus membres
Article 7. Funcions
Article 8. Funcionament i suport administratiu
Article 9. Indemnització per assistència
Capítol II. Del Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta
Article 10. Definició
Article 11. Composició
Article 12. Funcions
Article 13. Funcionament
Títol II. serveis i procediment
Capítol I. Serveis d’assistència lletrada, defensa i representació gratuïta
Secció primera. Dels col·legis de l‘advocacia
Article 14. Gestió col·legial dels serveis d’assistència jurídica gratuïta prestats pel consell autonòmic de l’advocacia i els col·legis de l’advocacia
Article 15. Serveis d’orientació jurídica general
Article 16. Serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats (SOJ especialitzats)
Article 17. Torns de guàrdia permanents
Secció segona. Dels col·legis de la procura
Article 18. Gestió col·legial dels serveis que presten el consell autonòmic de la procura i els col·legis de la procura
Secció tercera. Disposicions comunes als col·legis professionals
Article 19. Informació sobre els serveis d’assistència jurídica gratuïta
Article 20. Torns d’ofici especialitzats
Article 21. Formació i especialització
Article 22. Responsabilitat patrimonial
Capítol II. Procediment per al reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta
Article 23. Mitjans informàtics
Article 24. Iniciació del procediment
Article 25. Models normalitzats de sol·licitud
Article 26. Formalització i presentació de la sol·licitud
Article 27. Prestació provisional i condicionada del dret en determinats supòsits particulars
Article 28. Singularitats en l’ordre jurisdiccional penal
Article 29. Documentació i accés a dades personals i patrimonials

Article 30. Esmena de deficiències i millora de la sol·licitud
Article 31. Designacions provisionals i remissió a la comissió d’assistència jurídica gratuïta
Article 32. Insostenibilitat de la pretensió
Article 33. Absència de designacions provisionals
Article 34. Reiteració de la sol·licitud
Article 35. Instrucció del procediment
Article 36. Extensió material
Article 37. Designació de defensa lletrada i representació processal i la seua coordinació entre els col·legis professionals
Article 38. Obligacions professionals
Article 39. Resolució i notificació
Article 40. Absència de resolució expressa
Article 41. Revocació del dret a l’assistència jurídica gratuïta
Article 42. Procediments de revisió d’ofici
Article 43. Rectificació d’errors materials
Article 44. Condemna en costes i reintegrament econòmic
Article 45. Impugnació de la resolució
Títol III. Subvenció i supervisió dels serveis d’assistència jurídica gratuïta
Capítol I. Subvenció, compensació econòmica i tramitació
Article 46. Subvenció dels serveis d’assistència jurídica gratuïta
Article 47. Compensació econòmica per despeses de funcionament i d’inversió dels serveis d’orientació jurídica generals
Article 48. Tramitació del pagament per a la compensació econòmica per despeses de funcionament i d’inversions per a la dotació en infraestructures dels serveis d’orientació jurídica generals
Capítol II. Justificació, verificació, retribució, meritació i control
Article 49. Justificació documental per a la compensació econòmica per despeses de funcionament i inversió
Article 50. Retribució per barem
Article 51. Meritació de la indemnització retribuïda per barem
Article 52. Justificació de la subvenció i tramitació del pagament per a la compensació econòmica per barem
Article 53. Retribució dels serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats
Article 54. Verificació dels serveis prestats
Article 55. Justificació de l’aplicació dels fons percebuts
Article 56. Comptes separats
Article 57. Règim de fiscalització i control
Títol IV. Supòsits excepcionals
Article 58. Definició de macroprocediment i mòduls aplicables
Article 59. Procediment per a la determinació del mòdul macroprocediment
Títol V. Assistència pericial gratuïta
Article 60. Contingut de la prestació
Article 61. Abonament d’honoraris
Article 62. Cost econòmic de les proves pericials
Annexos
Annex I. Sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta. Torn d’ofici
Annex I bis. Sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta. Detingut
Annex II. Mòduls i bases de compensació econòmica per a professionals de l’advocacia
Annex III. Mòduls i bases de compensació econòmica per a professionals de la procura
Annex IV. Justificació del torn de guàrdia a la persona detinguda, presa o investigada
Annex V. Justificació del torn de guàrdia per a víctimes de violència de gènere, estrangeria, terrorisme, tràfic d’éssers humans, persones menors d’edat i persones amb discapacitat que siguen víctimes dels delictes previstos en el paràgraf g) de l’article 2 de la Llei 1/1996
Annex VI. Justificació d’actuacions del torn d’ofici (defensa i representació)
Annex VII. Justificació de reintegraments
Annex VIII. Macroprocediments per a professionals de l’advocacia
Annex IX. Macroprocediments per a professionals de la procura
Annex X. Informe de manca de mitjans econòmics


I

La Constitució Espanyola, en l’article 24 del títol I, «Dels drets i llibertats fonamentals», garanteix el dret fonamental de totes les persones a obtindre la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, puga produir-se indefensió. També reconeix, entre altres, el dret de totes les persones al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a l’assistència de professionals de l’advocacia i la procura.

L’article 119 del citat text constitucional estableix que la justícia serà gratuïta quan així ho dispose la llei i, en tot cas, respecte dels qui acrediten insuficiència de recursos per a litigar.
En desenvolupament d’aquest precepte constitucional es va dictar la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, que materialitza aquest dret permetent, a fi que les persones més desfavorides i, per tant desprotegides, puguen accedir a la justícia en defensa dels seus drets i interessos legítims estant, en tot cas, assistits pels necessaris serveis professionals.
L’especial situació de vulnerabilitat en la qual es troben les persones que no disposen de recursos suficients per a litigar; que no compten, per tal motiu, amb els professionals necessaris per a accedir a la tutela judicial efectiva; i, que no veuen adequadament defensats els seus drets i interessos legítims davant la justícia, imposa a les administracions públiques el deure constitucional de prestar-los assistència jurídica gratuïta.
De la mateixa manera, l’especial vulnerabilitat de determinats col·lectius, entre altres, les dones víctimes de violència de gènere, les víctimes de terrorisme i de tràfic d’éssers humans, les persones menors d’edat, amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental quan siguen víctimes de situacions d’abús o maltractament, o els migrants, obliga les administracions públiques a prestar-los assistència jurídica gratuïta amb caràcter immediat.
En aquest sentit, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere recull, en el títol II, els drets de les dones víctimes de violència de gènere entre els quals es contempla l’assistència jurídica.
Per part seua, la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’estatut de la víctima del delicte suposa el reconeixement d’un catàleg general dels drets, processals i extraprocessals, de totes les víctimes de delicte, per a la salvaguarda integral de la víctima. A aquest efecte resulta fonamental oferir a la víctima les màximes facilitats per a l’exercici i tutela dels seus drets, amb la minoració de tràmits innecessaris que suposen una segona victimització, i a més oferir-li, entre altres mesures, informació i orientació eficaç sobre els drets i serveis que li corresponen, una derivació realitzada per l’autoritat competent, un tracte humà i la possibilitat que es fera acompanyar per la persona que designe en tots els seus tràmits, sense perjudici de la representació processal que siga procedent.

El Reial decret 141/2021, de 9 de març, aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta, disposició dictada a l’empara del que es disposa en l’article 149.1. 5é i 18é de la Constitució Espanyola. Els articles 17; 21; apartats 1, 3, i 4 de l’article 33; 39; 40 i 41 són d’aplicació general en tot el territori nacional.
El Reial decret 135/2021, de 2 de març, pel qual s’aprova l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, ressalta la labor de servei públic que tota l’organització col·legial i els professionals de l’advocacia, compleixen en el sistema d’assistència jurídica gratuïta que, partint de l’article 119 de la Constitució, es regula en la Llei 1/1996, de 10 de gener, i en les seues normes de desenvolupament. A aquest efecte, els col·legis de l’advocacia, els consells autonòmics i el Consell General de l’Advocacia Espanyola, en l’àmbit de les seues respectives competències, vetlaran i garantiran l’eficàcia i correcte exercici del dret de defensa. Per a això, es regula en el capítol VI del títol II l’assistència jurídica gratuïta i d’ofici, i s’estableix com un dels fins dels col·legis de l’advocacia, la contribució a la garantia del dret constitucional de defensa i accés a la justícia mitjançant l’organització i prestació de la defensa d’ofici, i com una de les seues funcions, l’organització i gestió dels serveis d’assistència jurídica gratuïta, i tots altres d’assistència i orientació jurídica que puguen crear-se, especialment en benefici dels sectors socials més desfavorits o necessitats de protecció.

La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència, no sols respon a la necessitat d’introduir en el nostre ordenament jurídic els compromisos internacionals en la protecció integral de les persones menors d’edat, sinó també a la rellevància d’una matèria que connecta de manera directa amb el desenvolupament sa de la nostra societat. El títol I recull els drets dels xiquets, xiquetes i adolescents enfront de la violència, entre els quals es troba el seu dret a l’assistència jurídica gratuïta, i dedica l’article 14 a les mesures que garantisquen la designació urgent dels professionals de l’advocacia i la procura en els procediments que se seguisquen per violència contra els menors d’edat.
La disposició final setena d’aquesta Llei orgànica modifica la Llei 1/1996, de 10 de gener, reconeixent el dret a l’assistència jurídica gratuïta a les persones menors d’edat, i les persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció, quan siguen víctimes de delictes violents greus, amb independència dels seus recursos per a litigar, i suprimeix l’esment anterior al fet que siguen víctimes de situacions d’abús o maltractament, per una concreció dels delictes que, com a víctimes d’aquests, dona lloc al reconeixement del dret. Aquesta concreció suposa una millora de la seguretat jurídica, ja que suprimeix conceptes jurídics indeterminats.
Entre els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides, que 193 països es van comprometre a complir, plasmats en l’Agenda 2030, es troba l’Objectiu 16: «Pau, justícia i institucions sòlides». Dues de les metes d’aquest objectiu, són posar fi al maltractament, l’explotació, la tracta i totes les formes de violència i tortura contra els xiquets, i promoure l’estat de dret en els plans nacional i internacional i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a totes les persones.
La Generalitat està compromesa amb el foment de totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives necessàries per a garantir el dret del xiquet, xiqueta o adolescent, a desenvolupar-se lliure de qualsevol forma de violència, perjudici, abús físic o mental, descuit o negligència, maltractaments o explotació. Per a això, es preveu en el text reglamentari, la possibilitat que els col·legis de l’advocacia i la procura establisquen un torn d’ofici especialitzat per a menors d’edat víctimes de violència, que atendrà les persones que complisquen els dos requisits de ser menor i víctima de violència, de manera independent del torn especialitzat de menors, l’objectiu dels quals és l’atenció i protecció del menor com a col·lectiu vulnerable, al qual se li ha de prestar una atenció especialitzada per persones amb una formació específica en la infància i adolescència en qualsevol situació de conflicte legal en el qual es vegen involucrats.


II

L’article 49.1. 36a de l’Estatut d’Autonomia, aprovat per Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’«Administració de Justícia, sense perjudici del que es disposa en la legislació de desenvolupament de l’article 149.1. 5a de la Constitució». L’article 36.1. 5a del mateix Estatut atribueix «La competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta que podran prestar-se directament o en col·laboració amb els col·legis d’advocats i les associacions professionals».
Mitjançant el Reial decret 293/1995, de 24 de febrer, es van transferir a la Generalitat les competències corresponents a l’Estat en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics per al funcionament de l’Administració de Justícia. Entre les funcions assumides s’inclou «la indemnització, si escau, de les actuacions corresponents a la defensa per advocat i representació per procurador dels tribunals en torn d’ofici davant els òrgans judicials amb seu a la Comunitat Valenciana i a l’assistència lletrada al detingut o pres quan el lloc de custòdia estiga situat en el territori de la Comunitat Autònoma».

L’exercici efectiu de les competències atribuïdes a la Generalitat es va materialitzar amb l’aprovació del Decret 299/1997, de 9 de desembre, del Govern Valencià, d’assistència jurídica gratuïta, que va regular els aspectes relatius als documents a presentar pels sol·licitants d’assistència jurídica gratuïta, el procediment per a l’aplicació de la subvenció i el sistema de determinació de les bases i mòduls de compensació econòmica, amb càrrec a fons públics, per la prestació dels serveis d’assistència jurídica gratuïta i assistència a la persona detinguda.

Aquest Decret va ser modificat pels decrets 23/1998, de 2 de març, 73/1999, de 17 de maig i 120/2000, de 25 de juliol, que van afectar fonamentalment la retribució dels professionals encarregats de la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta.
Malgrat els avanços i millores que va suposar aquesta regulació, la pràctica diària de les comissions d’assistència jurídica gratuïta va aconsellar aprofundir en la regulació del sistema d’assistència jurídica gratuïta, la qual cosa va culminar amb l’aprovació del Decret 29/2001, de 30 de gener, del Govern Valencià, d’assistència jurídica gratuïta, derogat pel Decret 17/2017, de 10 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta.


III

El Decret 17/2017, de 10 de febrer, ha sigut el camí per a donar resposta operativa a la Llei 1/1996, de 10 de gener. En aquest es regula el procediment per al reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta; el procediment per a atorgar la subvenció compensatòria derivada de la prestació dels serveis d’assistència jurídica gratuïta; i l’organització dels serveis d’assistència jurídica gratuïta que comprenen, d’una banda, l’assistència lletrada, defensa i representació gratuïta i, per una altra, l’assistència pericial. També regula i desenvolupa l’assistència jurídica específica per a grups integrats per persones en les quals concorren factors d’especial vulnerabilitat de conformitat amb el que es disposa en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre i la Llei 4/2015, de 27 d’abril.

La Llei 1/1996, de 10 de gener, ha sigut reformada en els últims anys per la Llei 2/2017, de 21 de juny, i per la llei 3/2018, d’11 de juny, per la qual es modifica la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea, per a regular l’Ordre Europea d’Investigació.
Aquestes reformes han incidit en aspectes com ara l’extensió del dret a l’assistència jurídica gratuïta o el fiançament del caràcter de servei públic obligatori d’aquesta activitat prestacional, de la mateixa manera ha servit per a completar l’adequació de la Llei 1/1996 a la Directiva (UE) 2016/1919 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d’octubre de 2016, relativa a l’assistència jurídica gratuïta als sospitosos i acusats en els processos penals i a les persones buscades en virtut d’un procediment d’ordre europea de detenció, amb vista a garantir l’efectivitat del dret a l’assistència de persona lletrada. Entre els canvis produïts, també s’inclou la possibilitat de substitució de les persones professionals designades d’ofici.

La Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, en el títol II recull les mesures de la Generalitat per a fer front a la violència sobre la dona, desenvolupant en el capítol VI les relatives a l’àmbit jurídic, destinades a garantir la protecció i seguretat en la tramitació de procediments judicials, el dret a la informació, a l’assessorament i a l’assistència jurídica gratuïta.
Per la seua part la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, se centra en la protecció dels interessos superiors dels xiquets, xiquetes i adolescents que viuen en el territori valencià. En aquest sentit, el seu capítol II, del títol II configura un sistema integral de prevenció i protecció enfront de la violència contra la infància, a fi que tots els poders públics, des dels seus respectius àmbits de competència, responguen a aquesta de manera coordinada i donant prioritat a les necessitats de la víctima. Així, l’article 13.2 estableix que l’administració de la Generalitat haurà de desenvolupar les actuacions necessàries perquè els xiquets, xiquetes i adolescents que hagen sigut víctima de delictes violents, violència de gènere o tràfic d’éssers humans puguen fer efectius els drets derivats de la seua condició de víctimes del delicte, entre altres, el dret a la justícia gratuïta.
Tot això aconsella que la norma autonòmica de desenvolupament en matèria de justícia gratuïta continga una previsió específica sobre aquests col·lectius especialment vulnerables. A això cal afegir la conveniència d’aprovar un nou text reglamentari que, mantenint els encerts organitzatius i clarificadors presents en la norma que se substitueix, corregisca les disfuncionalitats observades en la seua aplicació pràctica i aborde l’establiment de procediments de gestió i d’exercici del dret plenament eficaços. No es tracta d’una revisió parcial de la vigent sinó de l’aprovació d’un nou reglament que derogue i substituïsca l’anterior.

La nova norma possibilita l’impuls i el reforç de les garanties i mecanismes de protecció previstos per a determinats col·lectius que es troben en una situació especialment vulnerable, com a víctimes de violència de gènere, persones menors d’edat, amb discapacitat o migrants, mitjançant l’establiment d’assistències o guàrdies especialitzades. D’aquesta manera es potencia la cobertura del dret d’accés a la justícia i es millora l’atenció especialitzada a aquells grups socials més necessitats de suport públic quan es vegen obligats a defensar els seus drets i interessos.
Igualment, se simplifiquen i aclareixen determinats articles la redacció dels quals pot induir a diferents interpretacions o aquells que contenen conceptes indeterminats. De la mateixa manera, s’eradica de la norma el llenguatge sexista, tant en l’àmbit interadministratiu com en les relacions amb la ciutadania, amb la instauració d’una política d’igualtat lliure d’estereotips sexistes, a fi de complir el que es disposa en l’article 14 de la Llei 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Així mateix, s’aborden qüestions procedimentals i organitzatives, a fi d’establir un procediment més àgil i eficaç per al reconeixement del dret a la justícia gratuïta, amb noves mesures per a simplificar la gestió i tramitació de les sol·licituds, així com la resolució dels expedients de reconeixement del dret.
De la mateixa manera es procedeix a una revisió, adequació i actualització de la tipologia dels mòduls i bases de compensació econòmiques, amb la qual cosa es recullen les demandes dels consells valencians de col·legis d’advocats i de procuradors i dels seus respectius col·legis professionals i, en definitiva, de les persones professionals que presten el servei d’assistència jurídica gratuïta.
Aquesta norma s’articula sobre els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. De conformitat amb aquests principis es compleix el mandat establit en la Llei 1/1996, de 10 de gener, que estableix expressament el necessari desenvolupament reglamentari d’algun dels seus preceptes.
Respecte del principi de proporcionalitat, aquest decret desenvolupa les normes contingudes en la referida Llei 1/1996, de 10 de gener, tenint en compte el que s’ha regulat sobre la matèria de justícia gratuïta en la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre dret i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social; en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; en la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona i en la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte.
Aquest reglament desenvolupa i concreta la Llei 1/1996, de 10 de gener, elimina ambigüitats i reforça les concordances amb la resta de la normativa esmentada en el paràgraf anterior, la qual cosa garanteix el principi de seguretat jurídica.
El principi de transparència es concreta, d’una banda, en el procés d’elaboració de la norma en el qual han participat totes les institucions i sectors socials afectats, i d’una altra banda, en la regulació que garanteix el coneixement i l’accés al procediment de justícia gratuïta a les institucions i persones interessades.
En aplicació del principi d’eficiència s’organitzen serveis d’assistència jurídica gratuïta de manera que es garanteix la diferenciació dels objectius i fins proposats, i sobre la base del principi d’eficiència, s’executen amb menor càrrega administrativa i amb simplificació i agilitació els procediments que es dona, fonamentalment, a través de la gestió telemàtica i la interconnexió de sistemes informàtics.


IV

El decret consta d’un únic article pel qual s’aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta, dues disposicions addicionals, huit disposicions transitòries, una derogatòria i tres finals.
El reglament consta d’un títol preliminar, cinc títols, dividits en sis capítols eventualment dividits en seccions amb un total de 62 articles.

El títol preliminar contempla les disposicions generals en les quals es defineix l’objecte, àmbit d’aplicació i estructura organitzativa bàsica i fa una remissió expressa al que es disposa en la normativa estatal reguladora de l’assistència jurídica gratuïta sobre l’abast i el contingut del dret a l’assistència jurídica gratuïta, les persones beneficiàries d’aquest, el procediment i els requisits necessaris per al seu reconeixement.

El títol I regula en el seu capítol I, les comissions d’assistència jurídica gratuïta, òrgan col·legiat competent per a efectuar el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, i en el seu capítol II, el Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta, òrgan col·legiat consultiu en la matèria, que es consolida com la màxima instància consultiva, amb la finalitat de procurar l’homogeneïtzació de les actuacions, resolucions i criteris de reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, que proposa modificacions de caràcter normatiu o de funcionament.

El títol II regula l’organització dels serveis i el procediment per al reconeixement del dret. El capítol I regula l’organització dels serveis d’assistència lletrada, defensa i representació gratuïta, dividit en tres seccions. La secció primera està dedicada als col·legis professionals de l’advocacia; la secció segona, relativa als col·legis professionals de la procura, i la secció tercera conté les disposicions comunes a tots dos. En aquestes es regulen les seues obligacions, responsabilitat i organització i àmbit en la prestació dels serveis dels col·legis de l’advocacia i la procura i el seu personal col·legiat en relació amb els serveis d’assistència jurídica gratuïta, serveis d’orientació jurídica general i especialitzats, així com l’establiment i règim de funcionament del torn de guàrdia general i especialitzats.

El capítol II regula el procediment per al reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta. En aquest es recullen i regulen les singularitats en el tractament de la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta en l’ordre jurisdiccional penal, amb l’objectiu d’agilitar i assegurar el procediment de concessió, garantir un control econòmic dels recursos públics destinats a aquest efecte, així com possibilitar una retribució justa als professionals que presten el servei d’assistència jurídica gratuïta. Igualment, es regulen els procediments de revisió d’ofici, revocació de resolucions denegatòries del dret i rectificació d’errors materials, reintegrament econòmic, així com el procediment d’impugnació de resolucions o acords.
El títol III denominat subvenció i supervisió dels serveis d’assistència jurídica gratuïta, dissenya un model de compensació econòmica per les despeses derivades de la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta. En aquest sentit, atorga el caràcter de subvenció a la indemnització concedida a conseqüència de les actuacions realitzades per les persones professionals de l’advocacia i la procura derivades de la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta.
Aquest títol III es divideix en dos capítols. El capítol I primer, referit a la subvenció dels serveis d’assistència jurídica gratuïta, determina fonamentalment les actuacions professionals objecte de subvenció i la seua tramitació, i el capítol II dedicat a la justificació, verificació, retribució, meritació i control, regula el procediment per a la gestió i justificació de les subvencions. A aquest efecte, per a la justificació i el pagament de les subvencions s’estableix un procediment pel qual el personal col·legiat intervinent en la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta ha d’acreditar fefaentment, davant el seu respectiu col·legi, les actuacions professionals practicades. Així mateix, els col·legis professionals a través dels consells autonòmics certificaran bimestralment i per separat davant l’òrgan directiu que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta, les assistències professionals realitzades en el torn de guàrdia, les actuacions professionals realitzades en la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta i servei d’orientació jurídica especialitzats així com les despeses de funcionament i infraestructura pels serveis d’orientació jurídica generals i d’assistència o assessorament. Aquestes certificacions seran complementades mitjançant una justificació anual.
L’import dels mòduls a abonar serà l’establit en els annexos II, III, VIII i IX del reglament. S’ha procedit a adequar la seua tipologia i denominació a la normativa substantiva aplicable prenent en consideració les demandes dels operadors jurídics intervinents en aquesta matèria. De la mateixa manera, s’ha procedit a incrementar la quantia d’aquests per a atendre, en la mesura de les disponibilitats pressupostàries, a la major dedicació i especialització que exigeix la prestació dels serveis d’assistència jurídica gratuïta.
Per a això s’ha realitzat una comparativa entre els mòduls previstos en la normativa valenciana i els mòduls establits en la normativa de la resta de comunitats autònomes, la qual cosa ha permés tindre una visió global i de conjunt sobre la retribució d’aquest servei.
Resulta innegable que la garantia d’una assistència jurídica de qualitat ha de veure’s emparada per una adequada compensació del treball realitzat pels qui materialitzen, en favor de les persones més desfavorides, el dret a la tutela judicial efectiva mitjançant la seua defensa i representació en el procés.
El títol IV defineix el mòdul de macroprocediment i el procediment per a la seua determinació.
Finalment, el títol V contempla l’assistència pericial gratuïta; estableix el contingut de la prestació; distingeix entre la prestació del servei per part de perits pertanyents a l’administració autonòmica i perits privats, i determina l’abonament d’honoraris, així com el cost econòmic de la prestació.


V

Aquest decret té com a finalitat millorar la prestació del servei i aconseguir una major eficàcia i eficiència en la gestió del sistema de justícia gratuïta. Tot això redundarà en l’interés general i es facilitarà a la ciutadania més desfavorida l’accés a la justícia.
Per tot això, a proposta de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública i de conformitat amb l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, oït el Consell Jurídic Consultiu, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 29 d’octubre de 2021,


DECRETE

Article únic. Aprovació del reglament d’assistència jurídica gratuïta
S’aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta, el text del qual s’insereix a continuació d’aquest decret.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Actuacions de suport i foment
Les persones professionals de l’advocacia i la procura seran compensades per les actuacions professionals que es realitzen de conformitat amb el que s’estableix en l’article 168. 1. A) i C) de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, i del que s’establisca en les corresponents bases reguladores de subvenció.

Segona. Subministrament d’informació i avanços tecnològics
Els consells autonòmics i col·legis professionals hauran de remetre tota la informació a la qual es refereix aquest reglament en format d’interoperabilitat que permeta el seu tractament automatitzat. En funció dels avanços tecnològics es podrà adequar el mecanisme d’aportació d’aquesta informació.
Mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta es podrà establir la manera de subministrar aquesta informació.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Règim transitori de les sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta presentades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest decret
Les sol·licituds de justícia gratuïta presentades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest decret es regiran per la normativa vigent en el moment de presentar la sol·licitud.

Segona. Notificació dels acords pels quals es reconeix el benefici de justícia gratuïta
Els acords adoptats per les comissions d’assistència jurídica gratuïta pels quals es concedeix el benefici de justícia gratuïta es notificaran per qualsevol mitjà que acredite la seua recepció en els termes establits legalment, sense perjudici de la seua posada a disposició a favor de les persones interessades en la seu electrònica de l’administració o organisme actuant.
Mentre no es trobe operatiu aquest servei, les notificacions a les quals es refereix l’apartat anterior es continuaran realitzant en paper sense perjudici de ser posades a la disposició de les persones interessades en la seu electrònica de l’administració o organisme actuant perquè puguen accedir al contingut d’aquestes de manera voluntària.

Tercera. Mòduls i bases econòmiques de compensació per a les persones professionals de l’advocacia
Els mòduls i bases de compensació per a les persones professionals de l’advocacia seran els continguts en l’annex II i VIII del reglament d’assistència jurídica gratuïta que aprova aquesta disposició i s’aplicaran a les actuacions professionals realitzades a partir del dia 1 de gener de 2021.
A les actuacions realitzades fins al 31 de desembre de 2020 els seran aplicables els mòduls i bases de compensació vigents al temps de produir-se.

Quarta. Mòduls i bases econòmiques de compensació per a les persones professionals de la procura
Els mòduls i bases de compensació per a les persones professionals de la procura seran els continguts en l’annex III i IX del reglament d’assistència jurídica gratuïta que aprova aquesta disposició, i s’aplicaran a les actuacions professionals realitzades a partir del dia 1 de gener de 2021.
A les actuacions realitzades fins al 31 de desembre de 2020 els serà aplicable el barem vigent al temps de produir-se les actuacions.

Cinquena. Serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats (SOJ especialitzats)
Les certificacions relatives als serveis d’orientació jurídica especialitzats expedides pels consells autonòmics i col·legis professionals, de conformitat amb el que es preveu en el Decret 17/2017, de 10 de febrer, es compensaran amb càrrec a les corresponents consignacions pressupostàries dels exercicis 2021 i 2022.

Sisena. Termini per a l’adaptació de les aplicacions informàtiques dels col·legis professionals de l’advocacia i la procura i els seus respectius consells autonòmics
Als efectes establits en aquest reglament, els consells autonòmics de col·legis de l’advocacia i la procura i els corresponents col·legis professionals disposaran del termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest decret, per a compatibilitzar les seues aplicacions informàtiques amb les de la conselleria amb competències en matèria de justícia gratuïta.

Setena. Termini per a l’adaptació de les resolucions dictades per les comissions d’assistència jurídica gratuïta a format accessible
Les comissions d’assistència jurídica gratuïta disposaran del termini d’un any per a dictar resolucions en format accessible, des del moment en què el suport tècnic i el suport administratiu necessari per a això estiga operatiu. En tot cas, l’adaptació haurà de produir-se en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest decret.

Huitena. Compensació per l’exercici del dret de defensa
Les certificacions relatives a les persones professionals de l’advocacia i la procura que hagueren realitzat actuacions professionals abans de l’entrada en vigor d’aquest decret, per requeriment judicial i obligació legal acrediten que han vist frustrada la seua pretensió de percebre els seus honoraris pels serveis efectivament prestats, es compensaran amb càrrec a les corresponents consignacions pressupostàries dels exercicis pressupostaris dels anys 2021 i 2022.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queda derogat el Decret 17/2017, de 10 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta, així com totes les normes d’igual o inferior rang que s’oposen al que es disposa en aquest decret.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
S’habilita la persona titular de la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i execució d’aquest decret.

Segona. Modificació de mòduls i bases de compensació econòmica
Mitjançant ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta es podrà procedir a l’adequació dels mòduls descrits en els annexos II, III, VIII i IX del present reglament a la normativa substantiva aplicable.
Mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta es podrà procedir a la revisió i actualització de les quanties fixades en els annexos II, III, VIII i IX del present reglament.
Mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta es podran modificar els models que figuren en els annexos I, I bis, IV, V, VI, VII i X així com aprovar models de justificació respecte dels annexos VIII i IX així com uns altres que, d’acord amb el contingut del reglament, resulten adequats per a facilitar la gestió.

Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Les quanties contingudes en els annexos II, III, VIII i IX s’aplicaran amb efectes del dia 1 de gener de 2021.

València, 29 d’octubre de 2021

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

La consellera de Justícia, Interior
i Administració Pública,
GABRIELA BRAVO SANESTANISLAO


REGLAMENT D’ASSISTÈNCIA JURÍDICA GRATUÏTA

TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals


Article 1. Objecte
1. El present reglament té per objecte desenvolupar la regulació del dret d’assistència jurídica gratuïta determinat en la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, tenint en compte les normes específiques sobre la matèria previstes en el Reial decret 141/2021, de 9 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta, la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre dret i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social; en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; en la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona; en la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte i en la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència.

2. Així mateix, el present reglament té per objecte regular:
a) El procediment per al reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta, reconegut en l’article 119 de la Constitució Espanyola.

b) El règim dels òrgans que intervenen en el procediment esmentat en l’apartat anterior.
c) L’organització dels serveis d’assistència jurídica gratuïta que comprenen, d’una banda, l’assistència lletrada, defensa i representació gratuïtes i, per una altra, l’assistència pericial gratuïta.
d) La gestió de les subvencions compensatòries derivades de la prestació dels serveis d’assistència jurídica gratuïta.
3. Igualment regula i desenvolupa l’assistència jurídica específica per a grups integrats per persones en les quals concorren factors d’especial vulnerabilitat de conformitat amb el que es disposa en la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte. Entre els quals, el dret a la informació, a la traducció i interpretació i l’accés als serveis d’assistència i suport.

Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Aquest reglament serà aplicable al reconeixement per part de la Generalitat del dret a l’assistència jurídica gratuïta, en relació amb:

a) Tot tipus de processos judicials tramitats en el territori de la Comunitat Valenciana, així com els recursos de cassació i empara i els auxilis judicials que es deriven d’aquests procediments.
b) La via administrativa prèvia quan així s’establisca en la legislació específica.
c) I els serveis d’assessorament previ al procés contemplats en l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, amb l’abast previst en l’article 7 d’aquesta.
2. El contingut i abast del dret a l’assistència jurídica gratuïta, així com les persones titulars d’aquest i els requisits necessaris per al seu reconeixement, es regiran pel que es disposa en la normativa estatal reguladora de l’assistència jurídica gratuïta o en les disposicions amb rang de llei que amb caràcter especial ho establisquen.
3. El reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta comportarà el dret a les prestacions contemplades en la Llei 1/1996, de 10 de gener, i en els preceptes bàsics del Reial decret 141/2021, de 9 de març.


Article 3. Estructura organitzativa bàsica
Formen part de l’estructura organitzativa bàsica els següents òrgans i serveis:
a) Les comissions d’assistència jurídica gratuïta.
b) El Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta.
c) Els serveis d’assistència lletrada, de defensa i de representació gratuïta dels col·legis de l’advocacia i la procura de la Comunitat Valenciana.


TÍTOL I
Òrgans competents

Capítol I
De les comissions d’assistència jurídica gratuïta

Article 4. Funcions, àmbit territorial, dependència orgànica i funcional i competències
1. Les comissions d’assistència jurídica gratuïta són els òrgans col·legiats competents per a efectuar el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta en el seu àmbit territorial de caràcter provincial. Tindran la seu en cadascuna de les capitals de les províncies d’Alacant, Castelló i València, i exerciran, en el respectiu àmbit territorial, les funcions i competències establides per la Llei 1/1996, de 10 de gener, i per aquest reglament.
2. Les comissions d’assistència jurídica gratuïta estan adscrites a la conselleria amb competències en matèria de justícia gratuïta, i el seu personal dependrà orgànicament i funcionalment de la persona titular de l’òrgan directiu que tinga atribuïdes aquestes competències.

Article 5. Delegacions de les comissions d’assistència jurídica gratuïta
1. Quan el volum d’assumptes a tractar per una comissió o altres causes justificades l’aconsellen, la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta, mitjançant ordre, podrà acordar la creació de delegacions de les comissions d’assistència jurídica gratuïta, amb un àmbit territorial diferent del de les comissions provincials.
2. Aquesta ordre determinarà l’àmbit territorial la seu de les delegacions i la seua composició. En elles estaran representades les mateixes entitats i òrgans que integren les comissions d’assistència jurídica gratuïta.
3. Les delegacions tindran les mateixes funcions que les comissions d’assistència jurídica gratuïta sent-los aplicable les regles de funcionament que es preveuen en aquest reglament. Actuaran conformement amb les propostes i criteris generals que, per a reconéixer el dret a l’assistència jurídica gratuïta, establisquen les comissions provincials i el Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta.

Article 6. Composició i designació dels seus membres
1. Les comissions d’assistència jurídica gratuïta tindran una presència equilibrada de dones i homes de conformitat amb el que s’estableix en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
2. Les comissions d’assistència jurídica gratuïta tindran la següent composició:
a) La persona titular del deganat del col·legi de l’advocacia de la província, o la persona professional en qui delegue. En cas que existisca més d’un col·legi de l’advocacia en aquell àmbit, serà el degà o la degana que es designe de comú acord entre les persones titulars dels deganats dels col·legis respectius, o la persona professional que aquestes designen. En absència d’acord entre les persones titulars dels deganats correspondrà la decisió al consell autonòmic de l’advocacia.

b) La persona titular del deganat del col·legi de la procura de la província, o la persona professional en qui delegue. En cas que existisca més d’un col·legi professional de la procura en aquell àmbit, serà el degà o la degana que es designe de comú acord entre les persones titulars dels deganats dels col·legis respectius, o la persona professional que aquestes designen. En absència d’acord entre les persones titulars dels deganats correspondrà la decisió al consell autonòmic de la procura.

c) Un lletrat o una lletrada de l’Advocacia de la Generalitat, designat per la persona titular de la Direcció General de l’Advocacia de la Generalitat.
d) Una persona funcionària pertanyent als subgrups A1 o A2 d’administració general, amb llicenciatura o grau en dret, que ocupe un lloc de treball adscrit a la direcció general competent en matèria de justícia gratuïta. Aquesta persona serà designada per la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de justícia gratuïta.

3. La presidència de les comissions serà assumida semestralment per cadascuna de les persones compreses en les lletres a, b i c de l’apartat anterior.
4. Les funcions de la secretaria de les comissions correspondran a la persona representant de la Generalitat esmentada en l’apartat 1.d d’aquest article.
5. A fi de garantir la continuïtat dels treballs i el bon funcionament de les comissions, les institucions i òrgans encarregats de les designacions nomenaran, a més, una persona suplent per cada membre de la comissió. En els casos d’absència de les persones titulars aquestes seran substituïdes pels seus suplents, inclosa la presidència.

Article 7. Funcions
1. Són funcions de la comissió, en els termes previstos en la Llei 1/1996, de 10 de gener, les següents:
a) Efectuar les comprovacions i recaptar la informació que s’estimen necessàries en la tramitació de les sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta i, especialment, requerir a l’administració corresponent la confirmació de l’exactitud de les dades al·legades per les persones sol·licitants. Podran utilitzar-se, a aquest efecte, els procediments telemàtics de transmissió de dades, i constaran en el mateix imprés normalitzat de sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta el consentiment de la persona sol·licitant i, si escau, del seu cònjuge o parella de fet, així com de la resta de membres integrants de la unitat familiar.
b) Tramitar els informes relatius a la insostenibilitat de la pretensió regulada en l’article 32 d’aquest reglament.
c) Reconéixer o denegar el dret a l’assistència jurídica gratuïta, confirmant o modificant, si escau, les decisions prèviament adoptades pels col·legis professionals.
d) Rebre i tramitar davant els òrgans judicials corresponents l’escrit d’impugnació de les resolucions que, de manera definitiva, reconeguen o deneguen el dret.
e) Realitzar la revocació o revisió d’ofici prevista en els articles 41 i 42 d’aquest reglament.
f) Declarar si la persona beneficiària ha vingut a millor fortuna, en els termes descrits en la llei estatal que regula l’assistència jurídica gratuïta i l’article 44 d’aquest reglament.
g) Donar trasllat als col·legis professionals corresponents al seu àmbit territorial de les queixes o denúncies formulades a conseqüència de les actuacions dels professionals encarregats dels serveis col·legials d’assistència jurídica gratuïta, sense perjudici d’aquelles actuacions judicials que resulten procedents.
Els col·legis estaran obligats a comunicar a les esmentades comissions les resolucions i mesures adoptades a conseqüència dels expedients disciplinaris que, si escau, siguen incoats. Aquestes resolucions podran ser recorregudes per les comissions.
h) Adoptar, amb consulta prèvia als respectius col·legis professionals, aquelles mesures que permeten conéixer, amb la periodicitat que s’estime convenient, la situació dels expedients.
i) Elaborar informes, estadístiques i propostes en col·laboració amb els col·legis professionals, i informar d’aquests al Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta, segons el que es disposa en l’article 13 d’aquest reglament.
j) Qualssevol altres funcions que li siguen atribuïdes per la normativa vigent.
2. En l’exercici d’aquestes funcions, les comissions d’assistència jurídica gratuïta funcionaran amb criteris d’objectivitat, igualtat, transparència, eficiència, sumarietat i celeritat, de manera que la ciutadania obtinga un servei àgil i de qualitat.

Article 8. Funcionament i suport administratiu
1. El funcionament de la Comissió s’ajustarà al que s’estableix en la Llei 1/1996, de 10 de gener, el present reglament, i la regulació que per als òrgans col·legiats continga la llei que regule el règim jurídic del sector públic.
2. Atés el volum d’assumptes a tractar, i al que s’estableix en l’article 17.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, les comissions determinaran la periodicitat de les seues reunions. Amb caràcter ordinari, hauran de reunir-se, com a mínim, dotze vegades a l’any. El període de temps que hi haja entre les reunions no podrà excedir els trenta dies hàbils.
3. La conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta, prestarà el suport econòmic, administratiu i el suport tècnic necessari per al funcionament de les comissions d’assistència jurídica gratuïta, a través de la unitat o departament que determine el seu reglament orgànic i funcional.

Article 9. Indemnització per assistència
1. L’assistència a les reunions de les comissions no donarà dret a cap mena de retribució. No obstant això, donarà origen a una indemnització pels conceptes de dieta i transport, amb justificació prèvia per la persona titular de la secretaria en els termes, condicions i imports establits en la normativa sobre indemnitzacions per raó de servei i gratificacions per serveis extraordinaris de la Generalitat.
2. En cap cas, llevat que concórreguen circumstàncies excepcionals, que hauran de ser acreditades per la persona titular de la secretaria de la comissió, es percebran més de dues indemnitzacions al mes. La persona suplent que assistisca a la comissió únicament percebrà indemnització en aquells casos en els quals ho faça en substitució i per absència del titular.
3. El personal empleat públic que forme part de les comissions d’assistència jurídica gratuïta percebrà la compensació únicament quan les reunions es desenvolupen fora de la seua jornada laboral.

CAPÍTOL II
Del Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta

Article 10. Definició
1. El Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta és l’òrgan col·legiat consultiu en matèria de prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. El Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta s’adscriu a la conselleria amb competències en matèria d’administració de justícia, a través de la direcció general amb competències en matèria de justícia gratuïta.

Article 11. Composició
1. El Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta tindrà una presència equilibrada de dones i homes de conformitat amb el que s’estableix en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
2. El Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta tindrà la següent composició:
a) Presidència: La persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta.
b) Vicepresidència: La persona titular de la direcció general amb competències en matèria de justícia gratuïta. En casos de vacant, absència o malaltia serà substituïda per la persona que exercisca la subdirecció general amb competències en matèria de justícia gratuïta.
c) Vocalies
1r. La persona titular de la direcció general amb competències en matèria de justícia. En casos de vacant, absència o malaltia serà substituïda per la persona que ocupa una subdirecció general adscrita a aquest centre directiu.
2n. Una persona col·legiada com a professional de l’advocacia, en representació del consell autonòmic de l’advocacia designada per aquest.
3r. Una persona col·legiada com a professional de la procura, en representació del consell autonòmic de la procura, designada per aquest.
4t. Una persona en representació de la judicatura, designada per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
5é. Una persona en representació del cos de lletrats i lletrades de l’Administració de Justícia, designada per la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
6é Una persona representant de l’Advocacia de la Generalitat, designada per la persona titular de la Direcció General de l’Advocacia de la Generalitat.
d) Secretaria: Una persona funcionària pertanyent al subgrup A1 d’administració general, amb llicenciatura o grau en dret, que ocupe un lloc de treball adscrit a la direcció general competent en matèria de justícia gratuïta, amb veu i sense vot. Aquesta persona serà designada per la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de justícia gratuïta.
1. Es nomenarà una persona suplent per cada integrant de les vocalies que requerisquen designació. Les persones suplents seran designades de la mateixa manera que les titulars.
2. En atenció a les matèries a tractar, el Consell podrà convidar a les seues reunions a persones representants d’altres institucions o expertes. Les persones que assistisquen participaran amb veu, però sense vot.
3. L’assistència a les reunions del Consell no donarà dret a cap retribució. No obstant això, tindran dret a percebre una indemnització en concepte de transport i dietes en els termes, condicions i imports previstos en la normativa que els resulte aplicable, amb justificació prèvia d’aquestes circumstàncies davant la secretaria. En cap cas, llevat que a consideració del Consell concórreguen circumstàncies excepcionals, es percebran més de dues indemnitzacions al mes.

Article 12. Funcions
El Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta té les següents funcions:
a) Realitzar el seguiment del funcionament de la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta, així com de l’efectivitat i el compliment del que es disposa en aquest reglament, procurant homogeneïtzar els criteris de reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta.

b) Proposar criteris uniformes relatius al dret d’assistència jurídica gratuïta en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Proposar a la conselleria competent en matèria de justícia les modificacions de caràcter normatiu o de funcionament del sistema de reconeixement del dret a la assistència jurídica gratuïta.
d) Estudiar i elevar als òrgans competents les propostes que considere oportunes per a millorar la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta.
e) Aprovar una memòria anual sobre assistència jurídica gratuïta en la Comunitat Valenciana a proposta de la direcció general competent en matèria de justícia gratuïta.

Article 13. Funcionament
1. El Consell Assessor d’Assistència Jurídica Gratuïta es reunirà sempre que la Presidència ho convoque i, com a mínim, amb caràcter anual. El seu funcionament s’ajustarà a les disposicions que estableix la llei que regula el règim jurídic del sector públic per als òrgans col·legiats.
2. Per al compliment de les seues funcions, el Consell podrà recaptar les dades i els informes necessaris de qualsevol dels col·legis professionals de l’advocacia i la procura, així com de les comissions d’assistència jurídica gratuïta de la Comunitat Valenciana.
3. El Consell podrà actuar també a instàncies de part, siga a petició de professionals del dret o de la ciutadania que desitge presentar algun suggeriment en relació amb el servei d’assistència jurídica gratuïta.


TÍTOL II
Serveis i procediment

CAPÍTOL I
Serveis d’assistència lletrada, defensa i representació gratuïta

Secció primera.
Dels col·legis de l’advocacia

Article 14. Gestió col·legial dels serveis d’assistència jurídica gratuïta prestats pel consell autonòmic de l’advocacia i els col·legis de l’advocacia
1. El consell autonòmic de l’advocacia i els seus respectius col·legis regularan i organitzaran, a través de les seues juntes de govern, els serveis d’assistència lletrada i de defensa i representació jurídica gratuïta, i garantiran, en tot cas, la seua continuïtat, atesos els principis d’eficiència i funcionalitat, de distribució objectiva i equitativa dels diferents torns i mitjans i, quan el cens de professionals ho permeta, d’especialització per ordres jurisdiccionals o branques jurídiques.
2. Els serveis d’assistència jurídica gratuïta estaran compostos, almenys, per:
a) Un servei d’orientació jurídica (SOJ).
b) Un servei de torn de guàrdia permanent.
c) Un servei de torns d’ofici especialitzats.
3. Els serveis d’assistència jurídica gratuïta comptaran amb els recursos econòmics, personals i materials adequats per a garantir a la ciutadania l’efectiva prestació del servei.
4. El mes de gener de cada exercici, les juntes de govern dels col·legis de l’advocacia, a través del consell autonòmic de l’advocacia, remetran a la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta, la següent documentació:
a) La relació de serveis de justícia gratuïta disponibles, així com les normes de funcionament, seu i horari d’atenció al públic dels serveis d’orientació jurídica.
b) La relació de professionals col·legiats en exercici adscrits als serveis de justícia gratuïta, amb indicació expressa del seu nom i cognoms, número de col·legiació, domicili professional, telèfon, adreça de correu electrònic, detall de les especialitzacions per ordres jurisdiccionals o en les diverses branques jurídiques, així com indicació expressa del servei d’orientació jurídica, torn de guàrdia i torn d’ofici, general o especialitzat, a què estiguen adscrits.
Qualsevol actualització de les bases de dades de les persones col·legiades donades d’alta en els serveis d’assistència jurídica gratuïta, per a complir amb el que es disposa en la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal, haurà de ser facilitada amb caràcter bimestral.
c) Les demarcacions que estan subjectes al sistema de retribució fixa per dia de guàrdia.
D’aquest acord es traslladarà a la conselleria que assumisca les competències en matèria de justícia gratuïta, dins dels 10 dies següents a la seua adopció.
d) Informació del número i classe de les actuacions realitzades l’any anterior pels serveis d’orientació jurídica, els torns de guàrdia permanents i torns d’ofici especialitzats.
e) Informació sobre les resolucions i mesures adoptades a conseqüència dels expedients disciplinaris que, si escau, foren incoats, segons s’indica en l’article 7.g del present reglament.
5. La documentació esmentada en l’apartat 4 serà proporcionada segons model aprovat per resolució de la persona titular del centre directiu amb competències en matèria de justícia gratuïta. En tot cas, mentre no es publique aquesta resolució la informació a la qual es refereixen els apartats anteriors haurà de ser remesa telemàticament en format que permeta el tractament automatitzat.

Article 15. Serveis d’orientació jurídica general
1. En cada partit judicial, cada col·legi de l’advocacia comptarà amb un servei d’orientació jurídica dirigit a la ciutadania, que tindrà caràcter gratuït.
El servei prestarà les següents funcions:
a) Informar la persona sol·licitant dels seus drets i obligacions, tant si se li concedeix com si se li denega el benefici d’assistència jurídica gratuïta, inclòs el seu dret a designar professionals de la seua lliure elecció.
b) Assessorar jurídicament amb caràcter previ a les persones peticionàries d’assistència jurídica gratuïta, amb la finalitat d’orientar i canalitzar les seues pretensions.
c) Informar sobre el contingut material del dret a assistència jurídica gratuïta, els requisits per al seu reconeixement i la seua extensió temporal.
d) Informar sobre la possibilitat d’accés a la mediació o altres mitjans extrajudicials alternatius de solució de conflictes.
e) Subministrar a les persones interessades els models de sol·licitud, i prestar l’auxili tècnic i material, si escau, en l’emplenament de la sol·licitud, siga a través d’impresos normalitzats o de mitjans electrònics.

f) Requerir a les persones interessades la documentació preceptiva que ha d’adjuntar-se a la sol·licitud, i l’esmena de deficiències o omissions d’aquesta. També haurà d’informar de la possibilitat de prestar consentiment perquè l’ens corresponent accedisca directament a les dades necessàries per a la tramitació de la sol·licitud. Així com informar sobre la possibilitat de rebre, de manera electrònica, la notificació de la resolució adoptada per la Comissió.
g) Analitzar la pretensió principal continguda en la sol·licitud per si resultara manifestament insostenible, mancada de fonament o incompetent territorialment havent de comunicar el resultat d’això a la persona sol·licitant i traslladar la sol·licitud a la comissió.
h) Tramitar les sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta i efectuar la corresponent designació provisional.
i) Remetre els expedients de justícia gratuïta tramitats a la respectiva comissió d’assistència jurídica gratuïta.
j) Qualsevol altra funció que li siga atribuïda per la normativa en matèria d’assistència jurídica gratuïta.
2. Els serveis d’orientació jurídica estaran compostos per un nombre suficient de professionals de l’advocacia, en funció del nombre i la tipologia d’assumptes que atenguen, i com a mínim comptaran amb un o una professional.
3. La designació de professionals de l’advocacia es realitzarà anualment, segons criteris de formació i especialització pels col·legis de l’advocacia. Serà competència dels col·legis les convocatòries del personal per a cobrir aquest servei, garantint en tot cas la seua continuïtat atenent criteris d’eficiència i funcionalitat.

Article 16. Serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats (SOJ especialitzats)
1. Per a garantir l’assistència especialitzada i adequada als col·lectius integrats per persones en les quals concorren factors d’especial vulnerabilitat de conformitat amb el que es disposa en la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, en la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, i en la Llei 4/2015, de 27 d’abril, es preveuen els següents serveis especialitzats:
a) SOJ d’estrangeria.
b) SOJ de diversitat funcional.
c) SOJ de centre d’internament d’estrangers (CIE).
d) SOJ de penitenciària.
Cadascun dels serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats estarà compost per un nombre suficient de professionals especialitzats en la matèria, en funció del nombre de les persones a les quals s’assistisca. Com a mínim, cadascun dels serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats, comptarà amb una persona professional de l’advocacia.
Aquests professionals seran designats anualment segons criteris de formació i especialització pels col·legis de l’advocacia, i és competència del col·legi les convocatòries del personal per a cobrir aquest servei garantint, en tot cas, la seua continuïtat, atenent criteris d’eficiència i funcionalitat.
Per a la prestació de cadascun d’aquests serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats, es constituirà un torn específic. Els professionals podran estar inscrits en diversos d’aquests torns específics sense que, en cap cas, els serveis i les actuacions professionals es puguen prestar de manera simultània.
2. Els col·legis, en funció dels mitjans materials i personals especialitzats de què disposen, i de les persones a les quals es dirigeixen, podran crear en el seu àmbit d’actuació els següents serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats:
a) SOJ d’estrangeria: servei d’orientació i assistència jurídica especialitzat per a atendre les persones estrangeres i migrants. Prestarà assessorament sobretot tipus de procediments i tràmits davant qualsevol administració pública, en aquells casos en els quals l’element de l’estrangeria siga rellevant i amb vista a salvaguardar els drets que els reconeixen la legislació estatal, autonòmica i internacional.

b) SOJ de diversitat funcional: servei d’orientació i assistència jurídica especialitzat per a atendre les persones amb diversitat funcional, persones amb capacitat modificada judicialment, persones presumptament incapaces i persones dependents, així com a les persones que les tinguen a càrrec seu, quan actuen en un procés o procediment en el seu nom o interés.
A més de l’orientació prèvia al procés, l’assistència comprendrà la direcció lletrada i la representació processal, amb caràcter general a qui acredite els requisits establits en l’article 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener; amb caràcter excepcional sempre que es tracte de procediments que tinguen relació amb les circumstàncies de la salut o discapacitat que motiven aquest reconeixement, quan els seus recursos i ingressos econòmics, superant els límits previstos en la Llei 1/1996, no excedisquen el quíntuple de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, o indicador que el substituïsca, i manquen de patrimoni suficient; i amb independència dels recursos per a litigar, en els supòsit de què siguen víctimes dels delictes recollits en el paràgraf g) de l’article 2 de la Llei 1/1996.
Perquè tinguen la condició de SOJ d’estrangeria i SOJ de diversitat funcional els serveis hauran de prestar-se de forma diferenciada a la prestació en el SOJ general, i per persones professionals de l’advocacia especialitzades en aquestes matèries.
3. Els col·legis professionals en la circumscripció dels quals existisca un centre d’internament d’estrangers (CIE) o un centre penitenciari comptaran amb els següents serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats:
a) SOJ CIE: servei d’orientació i assistència jurídica especialitzat per a atendre les persones que es troben en centres d’internament d’estrangers. Prestarà assessorament necessari per a atendre la seua situació com a persona interna.
b) SOJ penitenciari: servei d’orientació i assistència jurídica especialitzada per a atendre les persones internes en els centres penitenciaris de la Comunitat Valenciana.
Els qui presten aquests serveis, SOJ CIE i penitenciari, es desplaçaran al centre d’internament o penitenciari amb la periodicitat que, en funció de les necessitats, s’acorde entre el col·legi i el centre i, en tot cas, sempre que el servei ho requerisca.
4. Aquests serveis disposaran d’informació en diversos idiomes i amb un llenguatge adaptat, i en cas de ser necessari, haurà de posar a la disposició de la persona interessada un servei de traducció i interpretació a càrrec de la Generalitat.
5. Per resolució de la conselleria amb competències en matèria de justícia gratuïta es podran preveure uns altres serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats, que es crearan de conformitat amb el punt 2 d’aquest article.

Article 17. Torns de guàrdia permanents
1. Per a la prestació del servei d’assistència lletrada a la persona denunciada, investigada, detinguda o a qui se li atribuïsquen en l’atestat policial els fets que pogueren ser constitutius de delicte, tots els col·legis de l’advocacia constituiran un torn de guàrdia permanent, amb presència física o localitzable dels seus integrants, i a la disposició d’aquest servei durant les vint-i-quatre hores del dia, cada dia de l’any.

2. Així mateix, comptaran, de conformitat amb el que es disposa en l’article 24 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, amb un torn de guàrdia permanent per a la prestació dels serveis d’assessorament previ i d’assistència lletrada per a les víctimes de violència de gènere, estrangeria, terrorisme, tràfic d’éssers humans i persones menors d’edat i persones amb discapacitat quan siguen víctimes dels delictes recollits en l’article 2.g de la dita llei.
3. Cada col·legi podrà, per a tot el seu territori o individualment per a cadascuna de les seues demarcacions, assignar guàrdies diàries o setmanals. Per a això podrà tindre en consideració, entre altres paràmetres, el volum de litigiositat, àmbit territorial, característiques geogràfiques o situació i distància dels centres de detenció. El nombre de professionals de l’advocacia del torn de guàrdia haurà de ser suficient per a l’atenció adequada del servei, i n’hi haurà, com a mínim, un.

Secció segona
Dels col·legis de la procura

Article 18. Gestió col·legial dels serveis que presten el consell autonòmic de la procura i els col·legis de la procura
1. El consell autonòmic de la procura i els col·legis de la procura regularan i organitzaran, a través de les seues juntes de govern, els serveis de representació gratuïta, i garantiran, en tot cas la seua continuïtat, atesos els principis d’eficiència i funcionalitat, de distribució objectiva i equitativa dels diferents torns i mitjans i, quan el cens de professionals ho permeta, d’especialització per ordres jurisdiccionals o branques jurídiques.
2. Així mateix, els col·legis comptaran amb un torn de guàrdia permanent per a l’adequada representació de les víctimes de violència de gènere des de l’inici del procés.
3. El mes de gener de cada exercici, les juntes de govern dels col·legis de la procura, a través del consell autonòmic de la procura remetran a la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta, la següent documentació:
a) Les normes de funcionament, i si escau, seu i horari d’atenció al públic dels serveis.
b) La relació de professionals col·legiats en exercici adscrits als serveis de justícia gratuïta, amb indicació expressa del seu nom i cognoms, número de col·legiat, domicili professional, telèfon, adreça de correu electrònic, així com indicació expressa del servei, torn de guàrdia i torn d’ofici, general o especialitzat, al qual estiguen adscrits.

Qualsevol actualització de les bases de dades dels seus col·legiats donats d’alta en els serveis d’assistència jurídica gratuïta, per a complir el que es disposa en la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal, haurà de ser facilitada amb caràcter bimestral.
c) Nombre i classe de les actuacions realitzades l’any anterior.
d) Les demarcacions que estan subjectes al sistema de retribució fixa per dia de guàrdia.
Aquest acord es traslladarà a la conselleria que assumisca les competències en matèria de justícia gratuïta, dins dels 10 dies següents a la seua adopció.
e) Informació sobre les resolucions i mesures adoptades a conseqüència dels expedients disciplinaris que, si escau, siguen incoats, segons s’indica en l’article 7.g del present reglament.
4. La documentació esmentada en l’apartat 3 serà proporcionada segons el model aprovat per resolució de la persona titular del centre directiu amb competències en matèria de justícia gratuïta. En tot cas, mentre no es publique aquesta resolució la informació a la qual es refereixen els apartats anteriors haurà de ser remesa telemàticament en format que permeta el seu tractament automatitzat.

Secció tercera
Disposicions comunes als col·legis professionals

Article 19. Informació sobre els serveis d’assistència jurídica gratuïta
1. Les normes de funcionament, seu i horaris d’atenció al públic dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis de l’advocacia seran remesos per la conselleria amb competències en matèria de justícia gratuïta a les comissions d’assistència jurídica gratuïta, una vegada rebuda la informació, de conformitat amb el que s’estableix en l’article 14.4 d’aquest reglament.
2. Els col·legis hauran d’adoptar les mesures precises per a facilitar l’accés de la ciutadania als serveis d’assistència jurídica gratuïta i per a difondre adequadament la localització de les seues dependències, funcions i serveis, així com els horaris d’atenció al públic dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis professionals.
3. Serà obligació dels consells i col·legis el manteniment i actualització, amb caràcter permanent, de les bases de dades dels seus col·legiats donats d’alta en els serveis d’assistència jurídica gratuïta, amb respecte al que es disposa en la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. Aquesta informació estarà a la disposició de tota persona interessada a accedir als serveis de justícia gratuïta.
4. La Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta, recaptarà a través dels col·legis de l’advocacia i la procura aquelles dades rellevants i suficients que permeten oferir, d’una forma periòdica i a efectes estadístics, una visió global de la situació de la justícia gratuïta en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Tot això amb la finalitat última de promoure i contribuir al foment i millora contínua de la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta, sense perjudici del que es disposa en la normativa de transparència i accés a la informació pública.

Article 20. Torns d’ofici especialitzats
1. Sempre que el cens ho permeta, els col·legis professionals de l’advocacia i la procura, dins de la seua capacitat organitzativa, podran establir els següents torns especialitzats:
– Torn d’ofici penal ordinari i greu.
– Torn d’ofici de violència de gènere.
– Torn d’ofici general per a les persones menors d’edat.
– Torn d’ofici per a persones menors d’edat víctimes de violència.
– Torn d’ofici en matèria d’estrangeria.
– Torn d’ofici per a persones amb diversitat funcional, persones amb capacitat modificada judicialment, persones presumptament incapaces i persones dependents.
– Torn d’ofici en matèria civil.
– Torn d’ofici en material matrimonial familiar.
– Torn d’ofici en matèria contenciosa administrativa.
– Torn d’ofici en matèria laboral.
Sense perjudici dels anteriors, igualment es podran establir aquells altres torns especialitzats que, en atenció a circumstàncies jurídiques, socials o econòmiques puguen considerar-se necessaris o convenients per a una millor prestació del servei, en particular en matèria de víctimes en les quals concórreguen factors d’especial vulnerabilitat que requerisquen necessitats especials de protecció, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte.
2. Els sistemes de distribució dels diferents torns i mitjans per a la designació dels professionals d’ofici seran públics per als col·legiats i les col·legiades, i hauran de comunicar-se a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en assistència jurídica gratuïta. També podran ser consultats pels qui sol·liciten assistència jurídica gratuïta.


Article 21. Formació i especialització
1. Sense perjudici dels requisits generals mínims de formació, especialització i experiència professional prèvia que establisca el ministeri amb competències en matèria de justícia per a la prestació de serveis d’assistència jurídica gratuïta, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta podrà establir, mitjançant ordre del seu titular, els requisits complementaris d’obligat compliment per als col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, sentits el consell autonòmic de l’advocacia i el consell autonòmic de la procura.

2. A l’efecte de l’apartat anterior, perquè puguen prestar la seua actuació professional en els diferents torns especialitzats per ordres jurisdiccionals o branques jurídiques a què es refereix l’article 20 d’aquest reglament, els col·legis de l’advocacia i la procura exigiran al seu personal col·legiat per a l’accés o, si escau, continuïtat en cadascun d’aquests, l’acreditació d’experiència en aquests o la superació dels cursos formatius específics que s’establisquen a aquest efecte.
Aquests requisits d’accés o, si escau, permanència o continuïtat, hauran de ser comunicats a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’assistència jurídica gratuïta.

Article 22. Responsabilitat patrimonial
1. De conformitat amb el que s’estableix en la llei que regula l’assistència jurídica gratuïta, els danys produïts pel funcionament dels serveis col·legials d’assistència jurídica gratuïta seran rescabalats pels col·legis de l’advocacia i la procura d’acord amb el que es disposa en la Llei del règim jurídic del sector públic i en la Llei reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Les resolucions de les comissions d’assistència jurídica gratuïta o dels òrgans judicials que anul·len, desestimen o modifiquen les designacions provisionals adoptades pels col·legis professionals, o definitives adoptades per les comissions, no generaran, per si mateixes, dret a indemnització per responsabilitat patrimonial.
3. La tramitació de les reclamacions d’indemnització per responsabilitat patrimonial s’ajustarà al que es disposa en la Llei de règim jurídic del sector públic en el que siga aplicable i, en tot cas, amb les següents precisions:
a) El procediment de reclamació d’indemnització s’iniciarà mitjançant sol·licitud de la persona interessada, que es dirigirà i presentarà davant el col·legi professional que corresponga.
b) La sol·licitud especificarà les lesions produïdes, la presumpta relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic, l’avaluació econòmica si fora possible i el moment en què la lesió efectivament es va produir, i anirà acompanyada per les al·legacions, documents i informacions que s’estimen oportuns i de la proposició de prova, concretant els mitjans que pretenga valdre’s la persona reclamant.
c) El procediment finalitzarà mitjançant acord adoptat per la junta de govern del col·legi. Quan les indemnitzacions reclamades siguen de la naturalesa i quantia establida en l’article 10.8 a) de la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de la Generalitat, de creació del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana; aquest acord s’adoptarà amb un dictamen previ d’aquest òrgan consultiu. L’acord final es comunicarà a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta.

CAPÍTOL II
Procediment per al reconeixement
del dret a l’assistència jurídica gratuïta

Article 23. Mitjans informàtics
1. La gestió administrativa del procediment, es durà a terme a través de les aplicacions informàtiques implantades o homologades per la conselleria competent en matèria de justícia gratuïta, que integraran el sistema informàtic d’assistència jurídica gratuïta.
La conselleria competent podrà subscriure convenis amb el Consell General del Poder Judicial, i el ministeri competent en matèria de justícia gratuïta, per a la implantació i utilització de les seues aplicacions i plataformes informàtiques de gestió d’aquests procediments.
2. La interconnexió de les aplicacions informàtiques de justícia gratuïta, es realitzarà a través d’una via telemàtica en un entorn segur que garantisca l’autenticitat, la protecció de dades de caràcter personal, i la unicitat de dades entre la gestió que realitzen els col·legis de l’advocacia i la procura, la que desenvolupen les comissions d’assistència jurídica gratuïta, la direcció general competent en matèria d’administració de justícia gratuïta i els òrgans judicials.

Article 24. Iniciació del procediment
El procediment per al reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta s’iniciarà mitjançant sol·licitud de les persones interessades que haurà d’ajustar-se al que s’estableix en els articles següents.

Article 25. Models normalitzats de sol·licitud
1. Els models normalitzats de sol·licitud es facilitaran en les oficines judicials, en els serveis d’orientació jurídica dels col·legis de l’advocacia, en les oficines d’assistència a les víctimes del delicte i en les seus de les comissions d’assistència jurídica gratuïta. També podran obtindre’s de manera telemàtica a través de la web de la Generalitat.
2. Els col·legis de l’advocacia hauran d’adoptar les mesures necessàries perquè les persones professionals intervinents en els serveis d’orientació jurídica, faciliten els impresos a les persones interessades, i procuren que aquestes els emplenen adequadament, auxiliant-les per a això si és necessari.

Article 26. Formalització i presentació de la sol·licitud
1. La sol·licitud es formalitzarà mitjançant el model normalitzat contingut en l’annex I o I bis si escau, d’aquest reglament en el qual, necessàriament, es faran constar de manera expressa els següents extrems:
a) Identificació de la persona sol·licitant.
b) Dades de la persona representant, si escau.
c) Dades i circumstàncies personals i familiars.
d) Dades que permeten apreciar la situació econòmica i patrimonial de la persona interessada i dels qui integren la seua unitat familiar.
e) La pretensió que es vulga fer valdre indicant-se la quantia del procediment, si escau.
f) La part o parts contràries en el litigi, si n’hi haguera.
2. En la sol·licitud s’indicaran de manera expressa les prestacions per a les quals sol·licita el reconeixement del dret, que podran ser totes o algunes de les previstes en la llei que regule l’assistència jurídica gratuïta.
Si després d’haver-li reconegut el benefici de justícia gratuïta, la persona beneficiària sol·licitara prestacions addicionals a les interessades en la seua petició inicial, haurà de presentar una nova sol·licitud, que es tramitarà de manera completa i independent de l’anterior, i caldrà valorar-se novament la capacitat econòmica de la persona sol·licitant, d’acord amb el que es disposa en l’article 29 i següents del present reglament.
3. Aquest imprés haurà d’estar ben emplenat i signat per la persona sol·licitant, i caldrà adjuntar la documentació acreditativa que s’assenyala en aquest.
La persona sol·licitant i, si escau, el seu cònjuge o parella de fet, hauran d’autoritzar perquè els col·legis de l’advocacia puguen accedir i obtindre les dades econòmiques i patrimonials necessaris per a valorar la capacitat econòmica de la unitat familiar.
4. Les sol·licituds per al reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, així com la documentació preceptiva, es presentaran ben emplenades i signades, davant els serveis d’orientació jurídica del col·legi de l’advocacia del lloc en què es trobe l’òrgan judicial que conega o haja de conéixer del procés principal per al qual se sol·licita, o davant el Jutjat del domicili de la persona sol·licitant. En aquest últim cas, l’òrgan judicial remetrà la petició al servei d’orientació jurídica territorialment competent.
En el cas de persones que tinguen la condició de víctimes del delicte, la sol·licitud també podrà presentar-se davant el funcionari o autoritat que els facilite la informació a la qual es refereix la lletra c) de l’article 5.1 de la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte, o davant les oficines de denúncies i assistència a la víctima de violència de gènere que la traslladaran, juntament amb la documentació aportada, al col·legi de l’advocacia corresponent.
5. El col·legi de l’advocacia advertirà, expressament i per escrit, a qui formule la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta sobre la necessitat que, d’haver-se iniciat el procediment judicial o haver-hi un termini peremptori per a això, presente una petició de suspensió del procés o del termini, davant l’òrgan competent, mentre es resol la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta.

Article 27. Prestació provisional i condicionada del dret en determinats supòsits particulars
1. La falta d’iniciació a instàncies de part del procediment per al reconeixement del dret, no serà obstacle per a la prestació immediata de l’assistència lletrada per part del torn d’ofici a les persones denunciades, investigades, detingudes o preses, a les dones víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic d’éssers humans en aquells processos que tinguen vinculació, deriven o siguen conseqüència de la seua condició de víctimes, així com a les persones menors d’edat i les persones amb discapacitat quan siguen víctimes dels delictes descrits en el paràgraf g) de l’article 2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, i als qui tinguen la condició d’estrangers en els supòsits establits en l’àmbit personal d’aplicació de la normativa estatal reguladora de l’assistència jurídica gratuïta.
2. En els supòsits contemplats en l’apartat anterior, no serà necessari que la persona assistida acredite prèviament mancar de recursos econòmics, però la persona professional de l’advocacia que l’assistisca, haurà d’informar-lo sobre el seu dret a sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta, així com de la seua obligació d’abonar els honoraris reportats pels serveis efectivament prestats si no insta el reconeixement de l’assistència jurídica gratuïta o no se li concedeix o, si concedint-se-li, procedeix després el reintegrament econòmic d’acord amb el que es disposa en aquest reglament i en la normativa estatal reguladora de l’assistència jurídica gratuïta.

Article 28. Singularitats en l’ordre jurisdiccional penal
1. En l’ordre jurisdiccional penal, la persona professional de l’advocacia d’ofici que assistisca a la persona investigada en el servei de guàrdia, o el que conega de la causa, cuidarà que aquella ferma la sol·licitud de reconeixement del dret a la justícia gratuïta, amb expressió de les dades que resulten coneguts, i el consentiment corresponent per a consultar les dades econòmiques i patrimonials de la persona sol·licitant. La sol·licitud s’ajustarà al model que consta en l’annex I bis d’aquest reglament.
En aquests supòsits, quan la persona investigada no emplene la sol·licitud i es trobe presumiblement inclosa en l’àmbit personal d’aplicació de la Llei 1/1996, de 10 de gener, qui li haja prestat assistència lletrada, podrà iniciar el corresponent procediment per al reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta. A aquest efecte, emplenarà la sol·licitud i presentarà un informe en el qual farà constar expressament les circumstàncies concurrents i, si al seu judici, aquesta persona compleix els requisits necessaris perquè se’l reconega o no aquest dret, que s’ajustarà al model que consta en l’annex X d’aquest reglament.

2. En l’ordre jurisdiccional penal, la persona professional de l’advocacia d’ofici que assistisca per videoconferència o exhort a la persona investigada en el servei de guàrdia o en el Jutjat que conega de la causa, seguirà el procediment establit en l’apartat anterior, llevat que la designació a la persona detinguda, presa o investigada es faça per a qualsevol diligència policial que no siga conseqüència d’un procediment penal en curs, o quan aquesta es duga a terme per mitjà d’auxili judicial i la persona detinguda, presa o investigada no haguera designat un professional de l’advocacia en el lloc on es preste.
3. Els col·legis de l’advocacia i, si escau, de la procura realitzaran la designació provisional de professionals quan així siguen requerits per resolució judicial, de conformitat amb el que es disposa en l’article 21 de la Llei 1/1996, de 10 de gener. Aquest requeriment haurà de contindre les dades d’identitat, filiació i domicili de la persona interessada que resulten coneguts en el procediment.
Una vegada produïda la designació, la persona lletrada designada provisionalment cuidarà que la persona interessada emplene i firme la sol·licitud. En defecte d’això, serà el professional de l’advocacia qui l’emplene, que adjuntarà així mateix un informe que figura en l’annex X del present reglament, en el qual farà constar si, al seu judici, la persona interessada compleix els requisits perquè se li reconega el dret a l’assistència jurídica gratuïta. Aquesta sol·licitud serà remesa al col·legi de l’advocacia.
Per resolució de la persona titular de la conselleria amb competència en matèria de justícia gratuïta podran crear-se i modificar-se models d’informe als quals es refereix el paràgraf anterior.
4. Sense perjudici del que es disposa en els apartats anteriors, quan de la sol·licitud es deriven dades que permeten valorar la capacitat econòmica de la persona sol·licitant, el col·legi de l’advocacia comprovarà, de conformitat amb el que es disposa en l’article 29 del present reglament, si es compleixen els requisits per al reconeixement del dret. Així mateix, si adverteix que la sol·licitud no està completa o bé observa deficiències i considera necessari completar o recaptar més documentació, haurà de requerir a la persona interessada perquè esmene els defectes.
En tot cas, la sol·licitud es tramitarà segons el que es disposa en la Llei 1/1996, de 10 de gener i el present reglament.

Article 29. Documentació i accés a dades personals i patrimonials

1. Les dades de caràcter patrimonial, econòmic i tributari necessaris per a justificar la condició de persona beneficiària del dret a l’assistència jurídica gratuïta, així com, si escau, els del seu cònjuge o parella de fet i de la resta de membres integrants de la seua unitat familiar, hauran de presentar-se al costat de la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta.

No serà necessari presentar les dades indicades, quan les persones sol·licitants presten consentiment exprés i per escrit perquè els col·legis de l’advocacia accedisquen directament a aquesta informació, sense perjudici del dret que assisteix a la comissió d’assistència jurídica gratuïta en virtut del que es disposa en l’article 17 de la Llei 1/1996, de 10 de gener.
2. Aquests consentiments es faran constar en el mateix imprés de sol·licitud de reconeixement del benefici de justícia gratuïta, i facultaran perquè els col·legis de l’advocacia realitzen les funcions de comprovació previstes en l’article 35.2 del present reglament.
3. L’autorització també facultarà als col·legis de l’advocacia, perquè obtinguen informació d’aquelles altres administracions públiques per a les quals així ho haja establit la normativa estatal reguladora de l’assistència jurídica gratuïta.
4. El model normalitzat de presentació de la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta, contindrà la informació necessària relativa a les facultats d’accés a les dades de caràcter personal de la comissió d’assistència jurídica gratuïta i dels col·legis de l’advocacia esmentades anteriorment.

5. Els consentiments als quals es refereix el paràgraf 2 del present article, faculten la comissió d’assistència jurídica gratuïta a obtindre la informació econòmica i patrimonial de la persona sol·licitant i de la seua unitat familiar, que resulte necessària en qualsevol moment del procediment, així com en els supòsits de revocació, revisió d’ofici i reintegrament econòmic als quals es refereixen els articles 41, 42 i 44 d’aquest reglament.

Article 30. Esmena de deficiències i millora de la sol·licitud
Els serveis d’orientació jurídica dels col·legis de l’advocacia examinaran la sol·licitud i la documentació presentada o obtinguda i, si apreciaren que la sol·licitud no està degudament emplenada, o que la documentació és insuficient, requeririen a la persona interessada, indicant amb precisió els defectes o manques advertides, perquè esmene la falta o aportació la documentació pertinent. En el requeriment dirigit a la persona sol·licitant haurà d’indicar-se el termini per a esmenar la falta o presentar la documentació, deu dies hàbils a comptar des de l’endemà de la recepció de la seua notificació, i s’advertirà que, en el cas de no fer-ho, es procedirà a arxivar la sol·licitud.
Els requeriments hauran de practicar-se de manera que quede constància de la seua recepció.
Després d’haver transcorregut el termini de deu dies hàbils sense que la persona sol·licitant haja esmenat la sol·licitud, o haja presentat la documentació requerida, el col·legi de l’advocacia acordarà l’arxivament de la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta, de conformitat amb l’article 14 de la Llei 1/996, de 10 de gener. De tot això es donarà compte a la comissió d’assistència jurídica gratuïta corresponent que podrà confirmar o revocar l’acord d’arxivament.

Article 31. Designacions provisionals i remissió a la comissió d’assistència jurídica gratuïta
1. Una vegada analitzada la sol·licitud i els documents justificatius i, si escau, esmenats els defectes advertits, si el col·legi de l’advocacia estimara que la persona sol·licitant compleix els requisits legalment establits per a ser beneficiari del dret a l’assistència jurídica gratuïta, procedirà a la designació provisional de professional de l’advocacia en el termini màxim de quinze dies, comptant a partir de la recepció de la sol·licitud per aquest col·legi o de l’esmena dels defectes.

2. Per a la prestació del servei d’assistència lletrada al qual es refereix l’article 6.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, es realitzarà designació provisional d’ofici, sense necessitat d’acreditar prèviament mancar de recursos econòmics, quan hi haja un requeriment judicial en els termes previstos en l’article 21 de la citada llei.
3. Efectuada la designació provisional pel col·legi de l’advocacia, aquesta serà notificada immediatament al sol·licitant i al mateix temps ho comunicarà al col·legi de la procura perquè, dins dels tres dies següents, en el cas de ser preceptiva la seua intervenció, designe la persona professional que assumisca la representació.
Efectuada la designació pel col·legi professional de la procura, haurà de ser immediatament notificada al sol·licitant i comunicada al col·legi professional de l’advocacia, per a la seua constància en l’expedient.
Després d’efectuar la designació provisional, el col·legi de l’advocacia immediatament notificarà aquesta designació provisional a la persona sol·licitant i al col·legi de la procura. Aquest, en el termini de tres dies, procedirà a designar professional de la procura en el cas de ser preceptiva la representació processal.
Efectuada la designació provisional, el col·legi de la procura, de manera immediata, la notificarà a la persona sol·licitant i al col·legi de l’advocacia.
4. Realitzada la designació provisional de professional de l’advocacia i, si escau, de professional de la procura, el corresponent col·legi de l’advocacia, dins del termini màxim de deu dies, traslladarà a la comissió d’assistència jurídica gratuïta l’expedient complet a l’efecte de verificació i resolució de la sol·licitud.

Article 32. Insostenibilitat de la pretensió
1. Quan la persona professional de l’advocacia en qui recaiga la designació per a un procés, considere insostenible la pretensió que haja motivat la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta, haurà de comunicar-ho a la comissió d’assistència jurídica gratuïta dins dels quinze dies següents a la seua designació, mitjançant la presentació d’un informe, degudament motivat, en el qual expose els arguments jurídics en els quals fonamenta la seua decisió, que es tramitarà a continuació d’acord amb el que es disposa en la llei estatal que regula l’assistència jurídica gratuïta.
Els informes comunicats a la comissió una vegada transcorregut aquest termini, no seran admesos a tràmit. La resolució d’inadmissió podrà ser impugnada conformement amb els articles 112, 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, i l’art. 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
2. Tots els col·legis de l’advocacia portaran un registre especial en el qual es farà constància dels expedients tramitats amb motiu de les insostenibilitats de la pretensió, formulades per les persones col·legiades.
3. Només es procedirà al pagament de les peticions d’insostenibilitat que resulten estimades, d’acord amb el que s’estableix en l’annex II d’aquest reglament, prèvia la seua acreditació documental davant cada col·legi.

Article 33. Absència de designacions provisionals
1. El col·legi de l’advocacia no efectuarà la designació provisional professional de l’advocacia d’ofici quan:
a) No siga preceptiva la intervenció lletrada llevat que, per norma amb rang de llei o en virtut d’aquest reglament, la persona destinatària tinga dret a l’assistència lletrada d’ofici, i en els supòsits de requeriment judicial mitjançant acte motivat per a garantir la igualtat de les parts en el procés.
b) Estime que la persona peticionària no compleix els requisits necessaris per a obtindre el dret a l’assistència jurídica gratuïta, excepte en el supòsit previst en l’article 21 de la Llei 1/1996, de 10 de gener.

c) Constate que la sol·licitud de reconeixement, és reproducció d’una altra que ja va ser estimada per la comissió per a la mateixa persona i pretensió.
Excepte en el cas que no s’haguera iniciat el procediment en el termini d’un any des del seu reconeixement, i en l’ordre jurisdiccional penal, quan se sol·licite nova designació de professional de l’advocacia.

d) Constate incompetència territorial segons el que es disposa en els seus estatuts.
e) Observe que es va sol·licitar per la part actora amb posterioritat a la presentació de la demanda, o per la part demandada una vegada formulada la contestació, llevat que la persona sol·licitant acredite que les circumstàncies i condicions necessàries per a obtindre el benefici d’assistència jurídica gratuïta, van sobrevindre amb posterioritat a la demanda o contestació, respectivament. En tot cas, el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta no tindrà caràcter retroactiu.
f) Qualifique de manifestament insostenible o mancat de fonament la pretensió que motiva la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta.

2. En el cas que el col·legi no efectuara el nomenament provisional professional de l’advocacia previst en l’apartat anterior, comunicaria en el termini de deu dies, la seua decisió a la persona interessada o òrgan sol·licitant, amb expressió dels motius i, dins d’aqueix mateix termini, traslladarà la sol·licitud a la comissió d’assistència jurídica gratuïta.
3. El col·legi de la procura no efectuarà designació provisional, quan no siga preceptiva la representació processal llevat que, per norma amb rang de llei o en virtut d’aquest reglament, es tinga dret a aquesta representació d’ofici i en els supòsits de requeriment judicial mitjançant acte motivat o una altra resolució motivada que així ho acredite per a garantir la igualtat de les parts en el procés.

Article 34. Reiteració de la sol·licitud
1. Quan el col·legi de l’advocacia, en el termini de quinze dies a comptar des de la recepció de la sol·licitud o, si escau, de l’esmena, no haja realitzat cap de les actuacions previstes en els articles anteriors, la persona sol·licitant podrà reiterar la seua sol·licitud davant la comissió d’assistència jurídica gratuïta.
2. Reiterada la sol·licitud, la comissió recaptarà del col·legi la immediata remissió de l’expedient juntament amb un informe sobre la petició, ordenant al mateix temps, quan resulte procedent, la designació provisional de defensa lletrada i, si és preceptiu, de representació processal.

Article 35. Instrucció del procediment
1. Rebut l’expedient, la comissió d’assistència jurídica gratuïta disposarà d’un termini de trenta dies per a resoldre, després de les comprovacions i informacions que estime precises per a verificar l’exactitud i realitat de les dades declarades per la persona sol·licitant.
2. La comissió, per si o a través del col·legi professional de l’advocacia competent, podrà recaptar de l’Administració Tributària corresponent, del Cadastre, de la Seguretat Social, així com dels registres de la propietat i mercantils o de qualsevol altre registre, institució o entitat pública, la informació de les dades de caràcter econòmic declarades per la persona sol·licitant incloses, si escau, les del seu cònjuge o parella de fet i de la resta de la unitat familiar, en els termes establits en la Llei 1/1996, de 10 de gener.
La petició d’aquesta informació haurà d’obtindre’s mitjançant procediments de transmissió de dades per mitjans telemàtics de conformitat amb el que es disposa en els convenis de col·laboració i protocols establits amb les administracions públiques cedents de les dades i amb respecte del que es disposa en la normativa reguladora de dades de caràcter personal.
3. Si la comissió apreciara defectes formals en la tramitació de l’expedient per part dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis de l’advocacia, podria:
a) Retornar aquest expedient al col·legi per a la seua correcta tramitació.
b) Requerir a la persona interessada perquè, en el termini de 10 dies, aporte dades i documents imprescindibles per a valorar la sol·licitud, amb indicació clara d’aquests.
Transcorregut el termini assenyalat sense aportar la documentació sol·licitada es dictarà resolució d’arxivament de l’expedient. Contra aquesta resolució es podrà interposar el recurs que a aquest efecte tinga establida la Llei 1/1996, de 10 de gener.
4. Dins del termini establit en el paràgraf primer d’aquest article, la comissió podrà escoltar el parer de la part o parts contràries en el plet o contra les quals es pretenga exercitar l’acció, quan siguen conegudes i s’estime que poden aportar dades per a conéixer la situació econòmica real de la persona sol·licitant. En el cas de no comparéixer aquestes abans del transcurs dels trenta dies, la comissió continuarà la tramitació de la sol·licitud. Aquestes actuacions seguiran el que es disposa en l’article 87 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
5. En els casos previstos en els apartats anteriors, es podrà suspendre el transcurs del termini pel temps que hi haja entre la notificació del requeriment i el seu efectiu emplenament o, en defecte d’això, pel transcurs del termini concedit per a això.
6. La instrucció del procediment per a reconéixer el dret a l’assistència jurídica gratuïta es regirà en tot cas pels principis de celeritat i sumarietat.

Article 36. Extensió material
1. L’errònia indicació de la classe de procediment no serà obstacle per a la tramitació de l’expedient o la seua validesa, la de les designacions realitzades o, si escau, la del reconeixement del dret. A aquest efecte, qui haja sigut designat, comunicarà al seu col·legi que el dret provisional o definitivament reconegut haurà de tindre efectes per a la mateixa qüestió litigiosa en procediment diferent de l’indicat en la resolució.
2. Quan inicialment s’haja computat la capacitat econòmica de la persona demandant o demandada de manera individual per concórrer interessos contraposats, però si aquesta situació es modifica, hauran de tindre’s en compte els recursos i ingressos econòmics de les persones integrants de la unitat familiar.
Quan s’haja computat de manera conjunta a la unitat familiar per existir interessos concurrents entre demandant i demandat, i aquesta situació es modifique, passant a tindre interessos contraposats, hauran de tindre’s en quanta recursos i ingressos econòmics de manera individual dels sol·licitants.
En aquests casos, el col·legi de l’advocacia requerirà a la comissió d’assistència jurídica gratuïta la devolució de l’expedient i recaptarà la documentació complementària de la persona o persones interessades i la seua unitat familiar, preferiblement de manera telemàtica.
La comissió d’assistència jurídica gratuïta, a la vista de la documentació resoldrà concedir o denegar el dret a l’assistència jurídica gratuïta o arxivar l’expedient. En el cas que haja recaigut resolució definitiva exercirà les seues facultats de revocació o revisió d’ofici en els termes establits en la legislació que regule el procediment administratiu comú de les administracions públiques i en els articles 41 i següents del present reglament.

Article 37 Designació de defensa lletrada i representació processal i la seua coordinació entre els col·legis professionals
1. El reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta comportarà la designació de defensa lletrada i, si escau, representació processal, excepte en els supòsits previstos en la Llei 1/1996, de 10 de gener, quan la persona beneficiària renuncie expressament a la designació de professionals d’ofici i nomene lliurement professionals de la seua confiança. La renúncia a la designació haurà de constar expressament en la sol·licitud i tindrà l’abast previst en l’article 28 de la Llei 1/1996.

2. Els col·legis professionals de l’advocacia i la procura actuaran de manera coordinada per a efectuar les designacions que procedisquen en cada cas. No podran actuar al mateix temps un professional de l’advocacia d’ofici i un professional de la procura lliurement triat, o viceversa, llevat que el de lliure elecció renuncie per escrit a percebre els seus honoraris o drets davant la persona titular del dret a l’assistència jurídica gratuïta i davant el col·legi en el qual es trobe inscrit.
3. En el moment d’efectuar la sol·licitud del dret a l’assistència jurídica gratuïta, les persones interessades podran renunciar expressament a la designació de professionals d’ofici, nomenant lliurement professionals de la seua confiança. Aquesta renúncia afectarà necessàriament i simultàniament a tots dos professionals.
4. Després del reconeixement del benefici de justícia gratuïta, la persona beneficiària podrà renunciar als professionals designats d’ofici. Aquesta renúncia afectarà necessàriament i simultàniament a tots dos professionals i no implicarà la pèrdua de les altres prestacions reconegudes en la resolució de concessió del dret. La renúncia haurà de notificar-se, de manera expressa, a la comissió d’assistència jurídica gratuïta i als col·legis professionals corresponents.
En aquest cas els professionals designats d’ofici tindran dret a percebre els seus lliures honoraris i drets econòmics. I, en el cas que hagueren percebut compensacions econòmiques amb càrrec a fons públics, hauran de reintegrar les quantitats percebudes a l’administració.

5. En el si d’un mateix procés judicial, només s’abonarà l’import corresponent a una única actuació professional realitzada en funció del mòdul aplicable. En el cas que l’actuació haja sigut realitzada per més d’un professional de l’advocacia o de la procura serà criteri del col·legi respectiu procedir, si escau, a la seua distribució entre els professionals intervinents.
6. Als efectes establits en els apartats anteriors, els col·legis de l’advocacia i la procura hauran d’adoptar les mesures necessàries per a assegurar l’efectiva i mútua comunicació de les substitucions dels seus professionals, les renúncies d’aquests a la percepció d’honoraris i drets, i de les persones interessades en les designacions d’ofici.

Article 38. Obligacions professionals
1. Els qui s’inscriguen en els serveis de justícia gratuïta desenvoluparan la seua activitat amb llibertat i independència de criteri, amb subjecció a les normes deontològiques i a les regles i directrius que disciplinen el funcionament dels serveis col·legials de justícia gratuïta.
En els procediments en els quals no siga preceptiva la intervenció de professional de la procura, sempre que la normativa processal aplicable ho permeta, la designació de professional de l’advocacia implicarà que assumeix la defensa i la representació de la persona beneficiària de justícia gratuïta.
2. Les persones professionals designades d’ofici exerciran les seues funcions de manera real i efectiva fins a la finalització del procés en la instància judicial de què es tracte, ulteriors recursos si n’hi haguera i, si escau, durant l’execució de la sentència.
A aquest efecte les persones professionals designades, assumiran la tramitació de l’execució de la sentència durant almenys els dos anys següents a la finalització del procés. Per a aquest còmput, es tindrà en compte la data de la resolució judicial definitiva dictada en l’última instància, en la qual haja intervingut el mateix professional.
Si l’execució es prolongara durant un termini superior als dos anys assenyalats, les designacions realitzades quedarien sense efecte, llevat que es reconeguera de nou el dret a la justícia gratuïta a la persona interessada, mitjançant la tramitació d’una nova sol·licitud de justícia gratuïta, i en aquest cas es mantindria la designació inicial.
3. En el supòsit d’assistència a les víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic d’éssers humans, així com a les persones menors d’edat i les persones amb discapacitat quan siguen víctimes dels delictes previstos en el paràgraf g) de l’article 2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, l’orientació jurídica, defensa i assistència s’assumiran per una mateixa direcció lletrada, des del moment en què es requerisca, i abastarà tots els processos i procediments administratius que tinguen causa directa o indirecta, en algun dels delictes als quals es refereix aquest apartat fins a la seua finalització, inclosa l’execució de sentència. Aquest mateix dret assistirà també els causahavents en cas de defunció de la víctima, sempre que no foren partícips en els fets.
En aquests supòsits la persona professional de l’advocacia designada d’ofici, haurà d’informar al seu defensat que el benefici de justícia gratuïta es perdrà després de la fermesa de la sentència absolutòria, o del sobreseïment definitiu o provisional per no resultar acreditats els fets delictius, sense l’obligació d’abonar el cost de les prestacions gaudides gratuïtament fins a aqueix moment.
4. Només en l’ordre penal, podran els professionals de l’advocacia excusar-se de la defensa, sempre que concórrega un motiu personal i just, que serà apreciat pels degans o deganes dels col·legis. En el supòsit d’atenció a les víctimes de violència de gènere, l’acceptació de l’excusa en l’ordre penal, implicarà el cessament en els altres procediments i la designació d’un nou lletrat.
Els degans o deganes podran delegar aquesta competència en les comissions del torn d’ofici del col·legi.

Article 39. Resolució i notificació
1. La comissió dictarà la resolució que reconega o denegue el dret a l’assistència jurídica gratuïta en el termini màxim a què es refereix l’article 35 d’aquest reglament, i determinarà quines de les prestacions que integren el dret s’apliquen a la persona sol·licitant.
En el cas de resultar necessari que la resolució es dicte i es notifique en format accessible, haurà d’indicar-se en la sol·licitud aquesta necessitat, així com el tipus d’adaptació requerida.
2. La resolució estimatòria del reconeixement del dret, implicarà la confirmació de les designacions efectuades provisionalment pel corresponent col·legi professional de l’advocacia i la procura.
Si les designacions no s’hagueren produït, la comissió requeriria immediatament als col·legis el nomenament dels professionals que defensen i, si escau, representen al titular del dret en un termini màxim de 5 dies.
3. La resolució desestimatòria implicarà que les eventuals designacions d’ofici realitzades prèviament queden sense efecte i, per tant, la persona haurà de designar professional de l’advocacia i la procura de lliure elecció, i haurà d’abonar els honoraris i drets econòmics ocasionats pels serveis efectivament prestats per aquests professionals, però la persona professional de l’advocacia no podrà reclamar a la persona professional de la procura el pagament dels seus honoraris.
En tot cas, les persones professionals de l’advocacia actuants hauran de reembossar a l’Administració l’import de les retribucions percebudes amb motiu de la seua intervenció professional realitzada fins al moment, en el cas que foren abonats els honoraris per part del peticionari la sol·licitud del qual haguera sigut desestimada.
4. La resolució es notificarà en el termini comú de tres dies hàbils a la persona sol·licitant, al col·legi de l’advocacia, i si escau al col·legi de la procura, així com a les parts interessades i es comunicarà a l’òrgan administratiu o al jutjat o tribunal que estiga coneixent del procés, o si aquest no s’haguera iniciat, la persona titular del deganat de la localitat.


Article 40. Absència de resolució expressa
1. Sense perjudici de l’obligació de dictar resolució expressa, transcorregut el termini de trenta dies sense que la comissió l’haguera dictada, quedaran ratificades les decisions prèviament adoptades pels col·legis de l’advocacia i la procura, amb els efectes que en cada cas corresponguen.
2. Si els col·legis no hagueren adoptat cap decisió en el termini previst, el silenci de la comissió serà positiu. En aquest cas, a petició de la persona interessada, l’òrgan administratiu, si escau, o l’òrgan judicial que conega del procés o, si la sol·licitud es va realitzar abans de la iniciació d’aquell, la persona titular del jutjat o deganat competent declararà el dret en la seua integritat, i requerirà als col·legis la designació de defensa lletrada i, si fora preceptiu, de representació processal.


Article 41. Revocació del dret d’assistència jurídica gratuïta
La revocació del dret d’assistència jurídica gratuïta es regirà pel que es disposa en la legislació estatal.
Article 42. Procediments de revisió d’ofici
1. Les comissions d’assistència jurídica gratuïta exerciran les potestats revisores atribuïdes per la llei estatal que regula l’assistència jurídica gratuïta, a través dels procediments administratius establits en l’article 106 i següents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
2. Les resolucions dictades en els procediments de l’apartat anterior seran notificades a les persones sol·licitants i als col·legis de l’advocacia i la procura, i si escau, a les altres parts interessades i al jutjat o tribunal que estiga coneixent del procés. Una vegada percebuts els respectius honoraris i drets econòmics reportats per les persones professionals, els referits col·legis estaran obligats a compensar en la següent certificació a la qual es refereix l’article 48.1 del present reglament, les quantitats percebudes per les corresponents intervencions dels qui hagen sigut designats o designades en l’expedient d’assistència jurídica gratuïta en el qual s’ha revocat d’ofici el dret concedit.


Article 43. Rectificació d’errors materials
Les comissions d’assistència jurídica gratuïta podran rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instàncies de les persones interessades, els errors materials, de fet, o aritmètics existents en els seus actes, en els termes previstos en la legislació estatal.

Article 44. Condemna en costes i reintegrament econòmic
De conformitat amb el que es disposa en l’article 36 de la Llei 1/1996, o norma que la substituïsca, en relació amb les costes judicials, poden donar-se els següents supòsits:
1. Condemna en costes a qui no haguera obtingut el reconeixement d’assistència jurídica gratuïta.
Les quanties que abone qui haguera sigut condemnat en costes, i no siga qui va obtindre el reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta, haurà de fer-ho directament a les persones professionals que han prestat cadascun dels serveis pels quals es reporten, i no a qui va obtindre el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta.

En el moment en què la persona professional perceba les costes comunicarà, en el termini màxim de 30 dies, aquesta circumstància al col·legi respectiu. El col·legi en la següent certificació haurà de reintegrar, via compensació, la quantia abonada en concepte d’honoraris per la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta. En aquesta certificació haurà de quedar constància de totes les dades relatives al procediment les costes del qual han sigut objecte de reintegrament.
2. Condemna en costes a qui ha obtingut el reconeixement d’assistència jurídica gratuïta.
Quan en la resolució que pose fi al procés, fora condemnat en costes qui haguera obtingut el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, aquest quedarà obligat a pagar les causades en el seu defensa i les de la part contrària, si dins de els tres anys següents a la terminació del procés vinguera a millor fortuna, i quedarà mentrestant interrompuda la prescripció de l’article 1967 del Codi Civil.

Es presumeix que ha vingut a millor fortuna quan els seus ingressos i recursos econòmics per tots els conceptes superen la quantitat establida en la normativa estatal reguladora de l’assistència jurídica gratuïta o si s’hagueren alterat substancialment les circumstàncies i condicions tingudes en compte per a reconéixer el dret.
Qualsevol persona interessada, dins dels tres anys següents a la data de la sentència ferma que pose fi al procés, podrà posar en coneixement de la comissió d’assistència jurídica gratuïta les circumstàncies que acrediten la millor fortuna de qui haja litigat amb reconeixement d’aquest dret. La comissió donarà audiència a la persona litigant, per terme de deu dies, perquè puga formular al·legacions. Si la comissió ho considera necessari, ho hagen demanat o no les parts, s’obrirà un període de prova pel termini que s’assenyale, sense que puga excedir els trenta dies, en el qual la comissió podrà fer ús de les facultats previstes en aquest reglament i en la llei estatal que regule l’assistència jurídica gratuïta. Practicada la prova, o recaptada la informació que s’estime necessària, es donarà trasllat per a informe a l’Advocacia General de la Generalitat.
En cas d’estimar que la persona beneficiària ha vingut a millor fortuna, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta fixarà les quanties que han de ser reintegrades pels professionals intervinents d’ofici en el procés, una vegada obtingut el cobrament dels honoraris de la persona beneficiària, en funció dels honoraris efectivament abonats als professionals intervinents en el procés per aquesta conselleria.
3. Sense pronunciament en costes.
Quan l’acord extrajudicial o resolució judicial que pose fi al procés, no continga exprés pronunciament en costes, i la persona beneficiària de justícia gratuïta, obtinga un benefici econòmic amb aquest acord extrajudicial o resolució judicial, aquesta haurà d’abonar els honoraris i drets econòmics de les persones professionals que hagen intervingut en la seua defensa o representació, d’acord amb el que es disposa en la legislació que regula l’assistència jurídica gratuïta. Obtingut el cobrament dels honoraris de la persona beneficiària de justícia gratuïta, els professionals designats d’ofici estaran obligats a retornar les quantitats eventualment percebudes amb càrrec als fons públics per la seua intervenció en el procés.
S’entén que s’ha obtingut un benefici econòmic, a l’efecte del que es disposa en aquest apartat si les costes causades en el seu defensa no excedeixen la tercera part de l’obtingut en l’acord extrajudicial o resolució judicial. Si excediren, es reduirien a l’import d’aquesta tercera part, i s’atendran a prorrata les seues diverses partides.

Article 45. Impugnació de la resolució
Les resolucions de les comissions d’assistència jurídica gratuïta que reconeguen o deneguen el dret sol·licitat, les que es pronuncien sobre la revocació del dret prèviament reconegut o sobre la millor fortuna de la persona beneficiària, podran ser impugnades en els termes descrits per la llei estatal que regula l’assistència jurídica gratuïta.


TÍTOL III
Subvenció i supervisió dels serveis
d’assistència jurídica gratuïta

CAPÍTOL I
Subvenció, compensació econòmica, i tramitació

Article 46. Subvenció dels serveis d’assistència jurídica gratuïta
1. La conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta subvencionarà, amb càrrec a les seues dotacions pressupostàries, la implantació i prestació dels serveis d’assistència jurídica gratuïta pels col·legis de l’advocacia i la procura en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
La gestió de la subvenció i la seua justificació estaran subjectes a les obligacions que imposa la normativa en matèria de subvencions.
2. L’import de la subvenció es destinarà a retribuir les següents prestacions:
a) Les despeses de funcionament i infraestructura, directes i indirectes, en les quals s’inclouen les despeses que genere als consells autonòmics i als col·legis, el funcionament operatiu dels serveis d’assistència jurídica gratuïta, de les unitats encarregades de l’assessorament, i l’orientació als ciutadans previs al procés, i de la qualificació provisional de les pretensions sol·licitades.
Dins d’aquest concepte, s’entendran incloses aquelles despeses materials i personals necessàries per a la correcta prestació del servei.

b) Les actuacions professionals, realitzades en els torns de guàrdia permanents per a la prestació del servei d’assistència lletrada a la persona investigada, detinguda o presa, així com l’orientació i assessorament integral que es preste a les víctimes de violència de gènere, terrorisme, tràfic d’éssers humans i de persones menors d’edat, i persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció que siguen víctimes dels delictes establits en l’apartat g de l’article 2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener.
c) Les actuacions realitzades per les persones professionals corresponents per a la defensa i representació gratuïta en el torn d’ofici previstes en la llei estatal.
d) Les despeses específiques necessàries per a la prestació dels serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats, previstos en l’article 16 d’aquest reglament. Dins de aquest concepte s’entendran inclosos els supòsits contemplats en l’article 53 del present reglament.
3. La subvenció s’abonarà a través dels consells valencians de col·legis de l’advocacia i la procura.
4. Mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta, es regularà el procediment per a la concessió i gestió de les subvencions de caràcter legal, previstes en el present reglament.
5. Els deslliuraments de les quantitats s’efectuaran, amb certificació prèvia pels consells valencians de col·legis de l’advocacia i la procura, i pels seus col·legis respectius, en les dates i forma que s’establisquen en el corresponent instrument de concessió.

Article 47. Compensació econòmica per despeses de funcionament i d’inversió dels serveis d’orientació jurídica generals
1. Seran objecte de compensació econòmica als consells autonòmics, i als col·legis de l’advocacia i procura, les despeses de funcionament i les despeses relatives a les inversions per a la dotació en infraestructura, en els termes de l’article 46.2.a del present reglament.

2. A l’efecte d’aquest reglament s’entendrà per:
a) Despeses de funcionament:.
1r. Les despeses derivades, directament o indirectament, del personal i professionals que participen en la prestació o organització dels serveis d’orientació jurídica o, si escau, del personal adscrit exclusivament o de manera parcial al servei d’assistència jurídica gratuïta, per a la tramitació dels procediments de reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta.
2n. Les despeses de manteniment, reparació, millora i neteja de les instal·lacions col·legials on es duga a terme qualsevol de les actuacions cobertes; i els de subministraments en aquestes seus, en la part que corresponga, dels serveis d’electricitat, aigua, gas, telefonia, accés a internet, assegurances o alarmes.
3r. La despesa de les primes d’assegurança que cobrisca els accidents que puguen succeir en la prestació del servei.
4t. Les despeses derivades de la gestió administrativa i comptable i, si escau, de les auditories comptables o de qualitat de la prestació del servei.
5é. Les despeses destinades a publicitar els serveis entre els seus possibles usuaris, sempre que es faça constar que aquestes estan sufragades per la Generalitat.
6é. Les despeses de comunicació amb les persones professionals prestadores del servei.
7é. Les despeses o amortització de les eines utilitzades per les persones professionals prestadores del servei.
8é. Les despeses en impresos necessaris per a la prestació dels serveis.
9é. Les despeses de lloguer o amortització dels locals i instal·lacions en les quals es duguen a terme els serveis.
10é. Les despeses en material d’oficina que s’utilitzen en la prestació del servei.
11é Les despeses relatives a l’arrendament i manteniment dels equips i programes informàtics, impressores, fotocopiadores, llocs web, mobiliari, centraletes telefòniques, telèfons mòbils utilitzats per a la prestació del servei i correu, missatgeria, buró SMS o, en definitiva, qualsevol element utilitzat per a la prestació dels serveis referits.

12é. Aquelles altres despeses degudament justificats sempre que s’acredite que els mateixos resulten necessaris per al correcte funcionament operatiu i prestació del servei.
b) Despeses relatives a les inversions per a la dotació en infraestructura:
1r. Les despeses relatives a la compra o amortització dels equips i programes informàtics, impressores, fotocopiadores, llocs web, mobiliari, centraletes telefòniques, telèfons mòbils utilitzats per a la prestació del servei i correu, missatgeria o, en definitiva, qualsevol element utilitzat per a la prestació dels serveis referits.
2n. Aquelles altres despeses d’inversió justificades com cal sempre que s’acredite que resulten necessàries per al correcte funcionament operatiu i prestació del servei.
3. La compensació i meritació de les despeses es realitzarà:.
a) La compensació en el cas de despeses de funcionament es realitzarà, exclusivament, mitjançant l’aplicació de l’import del mòdul «per expedient tramitat» previst en els annexos II i III del present reglament a cada expedient tramitat pels col·legis de l’advocacia i procura.
Per a la meritació d’aquest mòdul serà necessari que l’expedient estiga complet i haja sigut presentat per a la seua resolució davant la corresponent comissió d’assistència jurídica gratuïta.
b) La compensació en el cas de despeses relatives a inversions per a la dotació en infraestructura es realitzarà, exclusivament i respecte de cadascun dels col·legis professionals, mitjançant l’aplicació d’un percentatge màxim del 3,5 per cent sobre el resultat de l’operació realitzada per a l’obtenció de les despeses de funcionament de l’exercici pressupostari anterior al de la meritació, en els termes indicats en la lletra a d’aquest apartat.
Aquest percentatge podrà ser modificat per resolució de la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta.
La meritació es produeix en el moment de la realització de la despesa de la inversió.

Article 48. Tramitació del pagament per a la compensació econòmica per despeses de funcionament, i d’inversions per a la dotació en infraestructures dels serveis d’orientació jurídica generals
1. Respecte de les despeses de funcionament, els col·legis certificaran el nombre d’expedients complets tramitats i enviats a les comissions d’assistència jurídica gratuïta. Així mateix, i de manera separada, certificaran les despeses d’inversió facturades efectivament. Aquestes certificacions s’expediran als consells valencians de col·legis de l’advocacia i la procura a la finalització de cada bimestre natural.

Els consells autonòmics expediran, dins del mes natural següent al de la finalització de cada bimestre, una certificació que continga el nombre d’expedients complets tramitats i enviats per cada col·legi a les comissions d’assistència jurídica gratuïta; a més expediran una certificació relativa a les despeses d’inversió, i remetran aquestes certificacions, juntament amb les expedides pels col·legis, a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta.

En el mateix bimestre en què els consells autonòmics hagen de descomptar dels fons corresponents, l’import relatiu a les despeses compensables en què els mateixos consells hagen incorregut, s’haurà de certificar la quantia a llevar i els criteris utilitzats.
Per resolució a la qual es refereix l’article 46.4 d’aquest reglament, podrà modificar-se la periodicitat en la qual s’han d’expedir i remetre les certificacions.
2. En funció d’aquestes certificacions, la direcció general competent en matèria de justícia gratuïta remetrà a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta, certificació a l’efecte de conducta al deslliurament dels fons corresponents relatius a les despeses de funcionament i inversió, als quals es refereix l’article anterior, en les dates i forma que s’establisquen mitjançant resolució a la qual es refereix l’article 46.4 d’aquest reglament.
Els consells autonòmics, al seu torn, hauran de distribuir aquests fons en funció dels expedients tramitats per cadascun dels seus respectius col·legis. Tot això sense perjudici de les posteriors regularitzacions que escaiguen una vegada emplenada íntegrament la justificació anual regulada en l’article següent.
Per les circumstàncies que, si escau, puguen concórrer en el calendari de tancament pressupostari de cada exercici, els deslliuraments corresponents a l’últim bimestre de l’any seran objecte de pagament en l’exercici immediatament següent.

CAPÍTOL II
Justificació, verificació, retribució, meritació i control

Article 49. Justificació documental per a la compensació econòmica per despeses de funcionament i inversió
1. Amb caràcter anual, dins del primer semestre de l’any natural següent al certificat, els col·legis i els consells autonòmics justificaran documentalment l’import destinat a sufragar les despeses als quals es refereixen els articles 46.2. a i 47 del present reglament.
A aquest efecte, remetran a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta, certificació sobre els següents punts:
a) Imports destinats a atendre les despeses als quals es refereix l’article 46.2. a i 47.
b) Quantitats distribuïdes pels consells a cadascun dels seus respectius col·legis, per a atendre les despeses d’organització i inversió i funcionament dels serveis, amb indicació dels criteris seguits per a això, i detall de l’aplicació que de les quantitats que haja realitzat cada col·legi en cada matèria.
En tot cas, haurà de diferenciar-se la part corresponent als consells per la gestió del servei de cadascun dels col·legis.
c) Expedients tramitats pels serveis d’orientació jurídica general inclosos, de manera diferenciada, els tramitats en SOJ general però derivats d’un SOJ especialitzat, detallant, almenys, el seu cost total, la indicació expressa de les persones que hagen realitzat el servei d’orientació, i la seua remuneració. A més, hauran d’incloure el nombre de persones que han rebut l’assessorament, i expedients tramitats, tot això desagregat per ordres jurisdiccionals, majoria o minoria d’edat, sexe i violència de gènere i domèstica.
2. Aquesta informació serà remesa en suport informàtic susceptible de tractament de les dades, i sempre acompanyada per l’escaient acreditació documental mitjançant factura, nòmina o qualsevol altre document justificatiu que siga procedent.
Mitjançant resolució motivada de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’assistència jurídica gratuïta, i d’acord amb el que s’estableix en la disposició final segona, es podran crear i modificar els models que continguen les dades referides la informació de les quals s’haja de subministrar a l’efecte de la justificació documental.

Article 50. Retribució per barem
1. La retribució de les persones professionals per les actuacions realitzades a les quals es refereixen els apartats b) i c) de l’article 46.2, s’abonarà d’acord amb els mòduls i bases econòmiques de compensació fixats en atenció a la tipologia de procediments en els quals intervinguen aquests professionals, i descrits en els annexos II i III del present reglament.
2. En la retribució dels mòduls de compensació econòmica a les persones professionals s’observaran les següents regles:
a) Els col·legis comprovaran la veracitat de les actuacions realitzades per les persones professionals, i rebutjaran la inclusió en les seues certificacions de les actuacions professionals que no consten acreditades com cal.
Així mateix, els col·legis rebutjaran la inclusió en les seues certificacions de les actuacions professionals que consideren que no s’ajusten als supòsits establits en els mòduls d’actuacions retribuïbles o, fins i tot estant previstes en aquests mòduls, consideren que no compleixen la qualitat mínima exigible a tota actuació professional.
b) En cap cas es retribuirà un procediment amb més compensacions econòmiques que les previstes en els annexos II i III del present reglament, o en els vigents al temps de produir-se les actuacions professionals que generen el dret de cobrament.
c) El mòdul de compensació econòmica previst per l’actuació professional dels serveis de guàrdia d’assistència lletrada a la persona detinguda, presa o investigada, inclourà tant l’assistència prestada davant els òrgans policials, com la prestada davant els òrgans judicials, i es computarà com una única assistència la prestada a una mateixa persona detinguda en totes dues instàncies.
3. Les assistències prestades per les persones professionals de l’advocacia del torn de guàrdia permanent, excepte les previstes en l’últim paràgraf d’aquest article, seran retribuïdes d’acord amb el mòdul «Assistència ordinària a la persona detinguda», que figura en el barem inclòs en l’annex II d’aquest reglament.
Les assistències realitzades per professionals de la procura derivades de la representació (inicial i prèvia) de les víctimes de violència de gènere seran retribuïdes d’acord amb el mòdul «Representació processal a víctimes de violència de gènere», que figura en el barem inclòs en l’annex III d’aquest reglament.
Excepcionalment, quan la mitjana anual d’assistències diàries en cada demarcació territorial dels col·legis siga igual o superior a tres per cada professional de l’advocacia o de la procura de guàrdia, es retribuirà amb la compensació fixa prevista com a «Servei de guàrdia» en l’annex II d’aquest reglament o com a «Disponibilitat diària absorbible per l’actuació prevista en el mòdul 1001» en l’annex III d’aquest reglament.
Als efectes establits en l’apartat anterior, les juntes de govern de cada col·legi acordaran, dins del primer mes de cada any natural i amb validesa per a tot l’any, les demarcacions que estan subjectes al sistema de retribució fixa per dia de guàrdia. D’aquest acord, es donarà trasllat a la conselleria que assumisca les competències en matèria de justícia gratuïta, dins dels 10 dies següents a la seua adopció, que ho podrà revocar si no resultara justificada en aquestes demarcacions la mitjana d’assistències, per persona professional i dia en l’exercici anterior.
En tot cas, l’assistència a la persona detinguda o presa davant els jutjats i les actuacions en el procediment penal posterior es consideraran incloses en la defensa per torn d’ofici, a l’efecte de la meritació de la compensació econòmica, llevat que no es produïsca la designació en els termes establits en l’article 33 d’aquest reglament.

Article 51. Meritació de la indemnització retribuïda per barem
1. La indemnització de les assistències prestades en el torn de guàrdia permanent, es reportarà una vegada finalitzada la intervenció i acreditada documentalment davant el col·legi.
L’acreditació documental a què es refereix el paràgraf anterior, s’haurà d’efectuar mitjançant l’aportació del comunicat d’assistència de guàrdia.
El sistema de pagament per les assistències prestades en el torn de guàrdia permanent serà, bé mitjançant pagament per assistència ordinària, bé mitjançant pagament per dia de guàrdia (servei de guàrdia):
a) El pagament per assistència ordinària serà procedent en aquells col·legis o demarcacions en les quals, per no concórrer una mitjana anual igual o superior a tres assistències per professional i dia, no estiga implantat el sistema de pagament per servei de guàrdia. En aquest cas, la retribució de cada professional es farà d’acord amb el nombre d’assistències prestades, excepte el que està disposat en l’últim paràgraf de l’article 50 i sense que l’import de la retribució per un sol dia de guàrdia puga excedir, qualsevol que siga el nombre de les realitzades, del doble de la quantitat ordinària assignada per dia de guàrdia per als col·legis o demarcacions que tinguen implantat aquest sistema.
b) El pagament per servei de guàrdia serà procedent, amb els requisits i formalitats previstos en l’article 50 apartat 3, en aquells col·legis o demarcacions en els quals concórrega una mitjana anual igual o superior a tres assistències per professional i dia. En aquests casos cada professional atendrà fins a un màxim de sis assistències diàries i en cas que per necessitats del servei supere aquest límit reportarà, als efectes retributius i d’acord amb el que s’estableix en l’annex II i III d’aquest reglament, l’import corresponent a una altra guàrdia addicional.
El que es disposa en aquest apartat és igualment aplicable a l’assistència prestada davant els òrgans policials o judicials a qualsevol possible persona investigada que no es trobe detinguda o presa.
2. Respecte del servei del torn d’ofici, les persones professionals de l’advocacia i la procura designades d’ofici reportaran la indemnització corresponent a la seua actuació, d’acord amb el barem establit en els annexos II i III d’aquest reglament o en els vigents al temps de produir-se les actuacions que generen el dret de cobrament, una vegada realitzada l’actuació professional i acreditada documentalment davant el col·legi professional respectiu.
L’acreditació documental a què es refereix el paràgraf anterior s’haurà d’efectuar mitjançant l’aportació d’una còpia de la resolució de l’òrgan judicial, i només si aquesta no fora preceptiva per a reportar el dret al cobrament i una còpia del document que acredite la prestació del servei que genera aquest dret. En tot cas haurà de quedar justificat el mòdul de compensació econòmica fixat en atenció a la tipologia del procediment.
Si en la resolució judicial no s’identifica la identitat de la persona professional intervinent, aquesta haurà d’acreditar-la mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret.
Així mateix, hauran de justificar documentalment aquells supòsits en els quals els professionals designats en virtut de requeriment judicial, resolució administrativa o obligació legal, acrediten que han vist frustrada la seua pretensió, amb un requeriment previ a aquest efecte, de percebre els seus honoraris pels serveis efectivament prestats dins del sistema d’assistència jurídica gratuïta.


Article 52. Justificació de la subvenció i tramitació del pagament per a la compensació econòmica per barem
1. Els col·legis expediran la certificació justificativa de la subvenció.
Aquesta certificació haurà de ser remesa als consells autonòmics respectius a la finalització de cada bimestre natural.
Dins del mes natural següent al de la finalització de cada bimestre, o si escau en el període de temps que s’haja establit per la resolució a la qual es refereix l’article 46.4 d’aquest reglament, els consells autonòmics de l’advocacia i la procura remetran a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta la certificació rebuda dels col·legis.
La certificació haurà de contindre els següents punts:
a) Respecte del torn de guàrdia permanent: nombre total d’assistències ordinàries, serveis de guàrdia o disponibilitat per guàrdia realitzats amb indicació del mòdul aplicable, quantia del mòdul i import total. A aquesta certificació s’unirà un fitxer en suport informàtic susceptible de tractament de les dades. La identificació del fitxer haurà de ser coincident amb la de la certificació.
En el fitxer constaran les dades relatives a:
– Identificació de la certificació.
– Identificació de les actuacions realitzades en el torn de guàrdia: partit judicial i data de cada assistència, servei de guàrdia o disponibilitat realitzada.
– Identificació del professional: nom, cognoms i número de col·legiació de la persona professional que ha realitzat l’actuació.
– Identificació de la persona assistida: nom i cognoms de la persona assistida.
– Import: identificació del mòdul aplicable i de la seua quantia d’acord amb els mòduls i bases de compensació econòmica establits en el present reglament, així com l’import total corresponent.
– Identificació de les assistències i serveis de guàrdia desagregades per gènere i rang d’edat.
Aquestes dades hauran de ser emplenades segons model que figura en els annexos IV i V.
En el cas que l’assistència prestada haguera derivat a un procediment judicial per a la persona professional que ha assistit en la guàrdia, també hauran de fer-se constar els possibles reintegraments derivats de les quantitats percebudes per intervencions d’aquests professionals designats, així com identificació de la certificació en la qual es va incloure aquesta actuació i totes aquelles dades consignades en aquesta, referides a l’actuació objecte de reintegrament, tot això en relació amb el que es disposa en l’últim paràgraf de l’article 50.3.
b) Respecte del torn d’ofici, la certificació haurà de contindre les dades relatives al nombre i classe d’actuacions realitzades i verificades per cada col·legi al llarg d’aquest període. A aquesta certificació s’unirà un fitxer en suport informàtic susceptible de tractament de les dades. La identificació del fitxer haurà de ser coincident amb la de la certificació.

En el fitxer constaran les dades relatives a:
– Identificació de la certificació.
– Identificació de l’expedient de justícia gratuïta (número expedient del col·legi professional).
– Identificació professional (nom, cognoms i número de col·legiació de la persona professional que ha realitzat l’actuació).
– Identificació de la persona beneficiària del dret d’assistència jurídica gratuïta (nom i cognoms, DNI/NIE/passaport o, si escau, indicació que manca de documentació).
– Estat de la resolució d’assistència jurídica gratuïta (reconegut, denegat, arxivat, pendent).
– Identificació de l’expedient judicial: òrgan i procediment judicial (tipus de procediment), assumpte, número, número d’identificació general (NIG).
– Identificació de la resolució que pose fi al procediment o document equivalent expedit per l’òrgan judicial que possibilite el cobrament del mòdul aplicable: tipus de resolució i data.
– Identificació del mòdul aplicable i de la seua quantia d’acord amb els mòduls i bases de compensació econòmica previstos en els annexos II i III del present reglament, així com l’import total corresponent.
Aquestes dades hauran de ser emplenades segons model que figura en l’annex VI.
Les quanties certificades pels col·legis de l’advocacia i la procura, segons els mòduls detallats en l’annex II del present reglament, pels serveis prestats en virtut de requeriment judicial que hagen vist frustrada la seua pretensió previ requeriment a aquest efecte, seran retribuïdes amb càrrec al pressupost de la Generalitat bimestralment.
c) Respecte dels reintegraments derivats de quantitats percebudes per les actuacions o intervencions dels professionals designats la certificació haurà de contindre, com a mínim:
– Identificació de la certificació.
– Identificació de l’expedient de justícia gratuïta (número expedient del col·legi professional)
– Identificació del mòdul aplicable i de la seua quantia, indicant, de manera expressa, la certificació en la qual es va presentar l’actuació objecte de reintegrament.
– Causa del reintegrament i quantia a reintegrar.
En el cas que no siguen procedents reintegraments la certificació bimestral haurà de contindre expressament aquesta circumstància.
Les dades indicades hauran de ser emplenades segons model que figura en l’annex VII.
2. Les certificacions a les quals es refereix aquest article hauran de ser elaborades ajustant-se a la tipologia de mòduls establida en aquesta disposició normativa i remeses electrònicament.
S’habilitarà una aplicació informàtica a aquest efecte de la gestió integral de la subvenció, i en aquest cas els col·legis professionals i els consells autonòmics disposaran del termini d’un any per a compatibilitzar les seues aplicacions informàtiques amb les de la conselleria amb competències en matèria de justícia gratuïta.
El model de les certificacions es podrà modificar mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta a la qual es refereix l’article 46.4 del present decret.
3. La Generalitat transferirà als consells autonòmics, dins del mes natural següent al de la presentació de la certificació o període de temps fixat en la resolució a la qual es refereix l’article 46.4 d’aquest reglament, l’import de la subvenció que corresponga a cadascun dels seus respectius col·legis en funció de les actuacions professionals realitzades i comunicades per aquells, d’acord amb el barem previst en els annexos II i III d’aquest reglament.

Article 53. Retribució dels serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats
1. Seran objecte de compensació econòmica als col·legis de l’advocacia les actuacions consistents en l’assessorament i orientació a les quals es refereix l’article 16 del present reglament.
La retribució de professionals per les actuacions diàries realitzades a les quals es refereix el paràgraf anterior s’abonaran d’acord amb els mòduls i bases econòmiques de compensació, referides a aquests en l’annex II del present reglament.
2. L’expedient de justícia gratuïta tramitat després de l’orientació i l’assistència jurídica especialitzades serà compensat econòmicament pel mòdul «tramitació per expedient» previst en l’annex II del present reglament.
3. La indemnització de les actuacions prestades pels serveis d’orientació i assistència jurídica especialitzats es reportarà una vegada finalitzada la intervenció i acreditada documentalment davant el col·legi professional.
L’acreditació documental a la qual es refereix el paràgraf anterior s’haurà d’efectuar:
a) En el cas de SOJ d’estrangeria i SOJ de diversitat funcional: mitjançant l’aportació de document acreditatiu en el qual conste la identificació del local o dependència específica on es realitze l’actuació, la identificació de la persona professional que realitza l’actuació, la identificació de la persona assistida i data de realització de l’actuació. Aquest document haurà de ser signat per la persona assessorada i pel professional actuant.
b) En el cas de SOJ CIE i SOJ penitenciari: mitjançant l’aportació de document o comunicat expedit i segellat pel mateix centre. Aquest document o comunicat haurà d’indicar, com a mínim, la identificació del centre, la identificació de la persona professional que realitza l’actuació, la identificació de la persona assessorada i data de realització de l’actuació. El document o comunicat haurà de ser signat pel professional actuant.
4. La justificació de la subvenció i tramitació del pagament per a la compensació econòmica es realitzarà de la següent manera:
Els col·legis certificaran les actuacions realitzades. Aquestes certificacions hauran de ser remeses, a través del consell autonòmic, a la conselleria que tinga les competències en matèria de justícia gratuïta dins del mes natural següent al de finalització de cada bimestre, o si escau en el període de temps que s’haja establit per la resolució a la qual es refereix l’article 46.4 d’aquest reglament.
La certificació haurà de contindre les dades relatives al nombre i classe d’actuacions realitzades i verificades per cada col·legi al llarg d’aquest període. A aquesta certificació s’unirà un fitxer en suport informàtic susceptible de tractament de les dades. La identificació del fitxer haurà de ser coincident amb la de la certificació.
En el fitxer constaran les dades relatives a:
– Identificació de la certificació.
– Identificació de la seu i data de cada orientació i assistència jurídica especialitzades.
– Identificació del professional: nom, cognoms i número de col·legiació de la persona professional que ha realitzat l’actuació.
– Identificació de la persona assistida: nom i cognoms de la persona assistida.
– Identificació del mòdul aplicable a l’assistència i orientació jurídica especialitzats i de la seua quantia d’acord amb els mòduls i bases de compensació econòmica previstos en l’annex II del present reglament, així com l’import total corresponent.
– Identificació de les assistències i orientació jurídiques especialitzades desagregades per gènere i rang d’edat.
En el cas que l’orientació i l’assistència jurídica especialitzades donara lloc a la tramitació d’un expedient de justícia gratuïta, a més haurà de figurar:
– Identificació de l’expedient de justícia gratuïta (número expedient del col·legi professional).
– Identificació de la persona beneficiària del dret d’assistència jurídica gratuïta (nom i cognoms).
– Estat de la resolució d’assistència jurídica gratuïta (reconegut, denegat, arxivat, pendent).
5. Si a conseqüència de circumstàncies extraordinàries i atés el dret internacional anara necessari prestar, de manera immediata, assistència a persones migrants, així com assistència en actuacions humanitàries, la retribució dels professionals per les actuacions realitzades s’equipararia al que s’estableix en l’apartat primer, i es reportarà una vegada finalitzada la intervenció i acreditada a bastament davant el col·legi, i també caldrà acreditar, com a mínim, el nom de la persona assistida i de la persona professional actuant, així com lloc i data de la prestació, tot això signat pel professional actuant.

Article 54. Verificació dels serveis prestats
Els col·legis hauran de verificar l’efectiva prestació dels serveis per part de les persones professionals, mitjançant l’oportuna justificació documental que conservaran, a la disposició dels respectius consells autonòmics i de l’administració, pel termini de quatre anys de conformitat amb el que es disposa en la legislació estatal que regula el règim de les subvencions.

Article 55. Justificació de l’aplicació dels fons percebuts
1. Els consells autonòmics presentaran anualment, dins del primer semestre de l’any natural següent al certificat, davant la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta, la justificació de l’aplicació de fons percebuts, que comprendrà, en el cas del consell autonòmic de l’advocacia, els següents punts:
a) Nombre total de serveis de guàrdia realitzats per a l’assistència a la persona detinguda o presa amb indicació del nombre d’assistències realitzades.
b) Nombre total de prestacions d’assistència lletrada realitzades, així com la seua distribució en cadascun dels col·legis.
c) Nombre total de torns de guàrdia realitzats en els col·legis.
d) Quantitat distribuïda a cada col·legi per a indemnitzar les prestacions d’assistència lletrada o torn de guàrdia.
e) Nombre total d’assumptes alternats d’ofici, així com la seua distribució entre cadascun dels col·legis, desglossats totes dues dades per tipus de procediment i ordre jurisdiccional i NIG.
f) Quantitats distribuïdes a cada col·legi per a indemnitzar el torn d’ofici.
2. La justificació anual que haurà de presentar el consell autonòmic de la procura comprendrà, a més dels extrems esmentats en els paràgrafs e i f de l’apartat anterior, el nombre d’actuacions de representació processal (prèvia i inicial) a víctimes de violència de gènere, així com les quantitats distribuïdes a cada col·legi per a indemnitzar-les.

3. Els consells autonòmics posaran a la disposició de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta, la relació dels qui han prestat cada servei i les quanties percebudes.

Article 56. Comptes separats
1. Els col·legis de l’advocacia i la procura hauran d’ingressar en compte separat les quantitats lliurades per a atendre les finalitats referides en la llei estatal que regula l’assistència jurídica gratuïta i en aquest reglament.
2. Els interessos reportats, si escau, per aquests comptes s’aplicaran a despeses de funcionament dels serveis.

Article 57. Règim de fiscalització i control
Aquestes subvencions queden sotmeses al règim de fiscalització i control contemplats en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.


TÍTOL IV
Supòsits excepcionals

Article 58. Definició de macroprocediment i mòduls aplicables
A l’efecte d’aquest reglament, s’entendrà per macroprocediment aquell procés finalitzat en el qual, per la seua duració, dificultat, dedicació per raó de la matèria, territori, parts implicades, múltiples diligències en òrgans jurisdiccionals o qualsevol altra circumstància, concórrega especial complexitat i siga autoritzat, amb caràcter excepcional, per la persona titular de la direcció general que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta. L’import dels mòduls de compensació econòmica es determinarà en funció de les circumstàncies concurrents i requisits establits en l’annex VIII del present reglament per a professionals de l’advocacia i en l’annex IX per a professionals de la procura.

Article 59. Procediment per a la determinació del mòdul macroprocediment
El procediment per a la determinació de l’import econòmic concret dels mòduls de macroprocediment aplicables és el següent:
a) La persona professional de l’advocacia i la procura, presentarà davant el col·legi el corresponent escrit en el qual sol·licite el reconeixement del corresponent mòdul de macroprocediment, juntament amb la resolució o certificació judicials acreditativa de les circumstàncies concretes del procés finalitzat.
b) El col·legi haurà de valorar la sol·licitud i la documentació presentada i emetre, amb caràcter preceptiu, informe fonamentat i justificatiu de la consideració de la necessitat o no de compensació econòmica d’un procediment per algun dels mòduls de macroprocediment, en atenció a les característiques d’aquest.
c) Aquest informe, així com la documentació justificativa serà remesa a l’òrgan directiu de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia gratuïta.
d) L’aplicació del mòdul i de l’import de la compensació econòmica aparellat es realitzarà mitjançant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de justícia gratuïta, en atenció a les característiques i requisits fixats en els annexos VIII i IX del present decret.


TÍTOL V
Assistència pericial gratuïta

Article 60. Contingut de la prestació
1. El reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta eximirà als seus titulars de l’obligació d’abonar les despeses derivades de les actuacions pericials practicades al llarg del procés per al qual es va sol·licitar aquest dret.
2. L’assistència pericial gratuïta es durà a terme per les persones i entitats esmentades en l’apartat 6 de l’article 6 de la Llei 1/1996, de 10 de gener. D’aquesta manera, només excepcionalment, per resolució motivada del jutge o tribunal per la qual s’estime pertinent la concreta actuació pericial, podrà prestar-se assistència pericial gratuïta per part de personal tècnic privat, quan concórreguen les següents circumstàncies:
a) Inexistència d’empleats públics, personal tècnic propi i organismes dependents dels òrgans jurisdiccionals o de la Generalitat o, fins i tot existint aquests últims, no compten amb disponibilitat efectiva en el moment del requeriment de l’òrgan judicial, o quan l’Administració siga part interessada en el procediment.
b) Quan no la puguen prestar les entitats adjudicatàries dels contractes administratius subscrits a l’empara de la normativa vigent en matèria de contractació del sector públic, l’objecte del qual siga la prestació del servei de peritatges judicials i de traducció i interpretació oral o en la llengua de signes.

Article 61. Abonament d’honoraris
1. L’abonament dels honoraris reportats pel personal tècnic privat al·ludit en l’article anterior serà a càrrec de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de justícia, excepte en els següents casos:
a) Quan en la sentència que pose fi al procés hi haja pronunciament sobre costes a favor del titular del dret a l’assistència jurídica gratuïta.

b) Quan, vencent en el plet el titular del dret a l’assistència jurídica gratuïta i no existint en la sentència pronunciament exprés sobre costes, els beneficis obtinguts per aquell en el procediment superen en tres vegades la quantia de les costes causades en la seua defensa.

c) En els supòsits de revocació del dret a l’assistència jurídica gratuïta, regulats en l’article 19 de la Llei 1/1996, de 10 de gener.
2. En el cas que en la sentència que pose fi al procés fora condemnada en costes la persona titular del dret a l’assistència jurídica gratuïta, quedaria obligada a abonar els peritatges realitzats per personal tècnic privat, si dins dels tres anys següents a la terminació del procés vinguera a millor fortuna.
Per a fer efectiva aquesta obligació, serà aplicable el procediment administratiu de constrenyiment previst en el Reglament general de recaptació.

Article 62. Cost econòmic de les proves pericials
El cost econòmic dels peritatges judicials vindrà establit per ordre de la conselleria competent en matèria de justícia.

linea
Mapa web