Ficha disposicion pc

DECRET 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat. [2022/7578]

(DOGV núm. 9404 de 12.08.2022) Ref. Base de dades 007322/2022

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 13.08.2022
  Aquesta disposició afecta:
  	Deroga: DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410] ORDE de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana. [2009/7627]
  	Modifica: ORDRE d'11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la que s'estableixen els criteris generals pels quals s'ha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments d'Idiomes. [1998/X5020] ORDRE 38/2017, de 4 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'avaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de l'Educació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana. [2017/8755]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Afectada per: RESOLUCIÓ de 17 de novembre de 2023, del secretari autonòmic d'Educació, de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació, per la qual es modifica l'annex VIII del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat. [2023/12059]
  	Corregida per: CORRECCIÓ d'errades del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat. [2022/10265]
  	Desenvolupada o complementada per: ORDRE 19/2023, de 29 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els procediments derivats del Decret 107/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableixen l'ordenació i el currículum d'Educació Secundària Obligatòria, i del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat, així com l'organització i el funcionament del Batxillerat nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana. [2023/7514]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Educació
  Descriptors:
  	Temàtics: programa d'ensenyament, títol d'estudis , monografies

DECRET 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat. [2022/7578]
Índex

Preàmbul
Títol I. Disposicions comunes
Capítol únic. Disposicions preliminars
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 2. Definicions
Article 3. L’etapa de batxillerat en el marc del sistema educatiu

Article 4. Finalitats de l’etapa
Article 5. Principis generals
Article 6. Principis pedagògics
Article 7. Objectius
Títol II. Ordenació de l’etapa de batxillerat
Capítol I. Estructura del currículum
Article 8. El currículum de l’etapa de batxillerat
Article 9. Elements del currículum
Capítol II. Organització de l’etapa
Article 10. Estructura del batxillerat
Article 11. Matèries comunes
Article 12. Matèries específiques de la modalitat d’Arts
Article 13. Matèries específiques de la modalitat de Ciències i Tecnologia
Article 14. Matèries específiques de la modalitat General
Article 15. Matèries específiques de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials
Article 16. Matèries optatives
Article 17. Projecte d’Investigació
Article 18. Distribució de les hores lectives
Article 19. Ensenyament de llengües
Article 20. Organització del batxillerat per blocs en tres cursos acadèmics
Títol III. Gestió pedagògica
Capítol I. Autonomia i gestió pedagògica dels centres
Article 21. Autonomia de centre
Article 22. Concreció curricular de centre i propostes pedagògiques

Article 23. Programacions d’aula
Article 24. Jornada escolar
Article 25. Recursos i materials didàctics
Article 26. Espai escolar
Article 27. Equips educatius
Article 28. Orientació educativa i professional
Article 29. Acció tutorial
Article 30. Continuïtat entre l’etapa d’educació secundària obligatòria i batxillerat
Capítol II. Resposta educativa per a la inclusió
Article 31. Mesures de resposta educativa per a la inclusió
Article 32. Mesures per a l’alumnat que compagina els estudis de batxillerat amb la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit, o amb la condició de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d’elit de la Comunitat Valenciana
Article 33. Mesures per a l’alumnat que compagina els estudis de batxillerat i els ensenyaments professionals de dansa
Article 34. Mesures per a l’alumnat que compagina els estudis de batxillerat i els ensenyaments professionals de música
Títol IV. Avaluació, promoció, titulació i documents oficials d’avaluació
Capítol I. Avaluació
Article 35. Caràcter i aspectes generals de l’avaluació
Article 36. Referents de l’avaluació
Article 37. Atenció a les diferències individuals en l’avaluació
Article 38. Sessions d’avaluació i plans de recuperació
Article 39. Avaluació final de curs, resultats d’avaluació i proves extraordinàries
Article 40. Dret de l’alumnat a una avaluació objectiva
Article 41. Participació i dret a la informació de mares, pares, tutores o tutors legals i alumnat major d’edat
Article 42. Comunicació amb les famílies
Capítol II. Promoció
Article 43. Promoció i avaluació negativa en algunes matèries en segon curs
Article 44. Continuïtat de matèries en el cas de promoció amb matèries no superades
Article 45. Canvi de matèria dins de la mateixa modalitat en el cas de promoció amb matèries no superades
Article 46. Matrícula d’una matèria de continuïtat de segon curs sense haver cursat prèviament la matèria de primer curs corresponent dins de la mateixa modalitat
Article 47. Canvi de modalitat o via
Article 48. Canvi de llengua estrangera
Article 49. Permanència en batxillerat i anul·lació de matrícula
Capítol III. Titulació
Article 50. Obtenció del títol de batxiller
Article 51. Obtenció del títol de batxiller des d’altres ensenyaments

Article 52. Càlcul de la qualificació final de batxillerat per a l’alumnat que homologa el primer curs de batxillerat
Article 53. Matrícula d’honor
Capítol IV. Documents oficials d’avaluació
Article 54. Documents i informes oficials d’avaluació
Article 55. Actes d’avaluació
Article 56. Expedient acadèmic
Article 57. Historial acadèmic
Article 58. Informe personal per trasllat
Article 59. Custòdia i arxivament dels documents oficials d’avaluació
Article 60. Autenticitat, seguretat i oficialitat
Disposicions addicionals
Primera. Ensenyaments de Religió
Segona. Calendari escolar
Tercera. Adscripció de les matèries optatives a les especialitats docents
Quarta. Batxillerat per a persones adultes
Cinquena. Simultaneïtat d’estudis de batxillerat i d’ensenyaments professionals de música o dansa
Sisena. Obtenció de noves modalitats de batxillerat
Setena. Obligacions administratives dels centres de titularitat privada
Huitena. Incidència pressupostària i necessitat de recursos
Novena. Centres autoritzats per a impartir les diverses modalitats
Disposicions transitòries
Primera. Currículum de segon curs de batxillerat per al curs 2022-2023
Segona. Documents d’avaluació i de canvi de modalitat de segon curs de batxillerat per al curs 2022-2023
Tercera. Proves lliures per a l’obtenció del títol de batxiller
Quarta. Organització i funcionament del batxillerat nocturn i a distància
Disposició derogatòria
Única. Derogació normativa
Disposicions finals
Primera. Aplicació i desplegament
Segona. Calendari d’implantació
Tercera. Entrada en vigor

Annexos
Annex I. Competències clau en el batxillerat
Annex II. Currículum de les matèries comunes i de modalitat de batxillerat
Annex III. Currículum de les matèries optatives de batxillerat
Annex IV. Distribució de les hores lectives de batxillerat en règim ordinari diürn
Annex V. Organització del batxillerat per blocs en tres cursos acadèmics
Annex VI. Continuïtat entre matèries de batxillerat
Annex VII. Informe d’avaluació de batxillerat
Annex VIII. Actes d’avaluació de batxillerat
Annex IX. Expedient acadèmic en l’etapa de batxillerat
Annex X. Historial acadèmic en l’etapa de batxillerat
Annex XI. Informe personal per trasllat en l’etapa de batxillerat
Annex XII. Distribució horària setmanal del batxillerat en règim nocturn i a distància


PREÀMBUL

I

L’article 53.1 de la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i l’administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposa l’article 27 de la Constitució Espanyola i les lleis orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, i de les facultats que atribueix a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria d’educació.
La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, introdueix en l’anterior redacció de la norma canvis importants, molts d’aquests, derivats, tal com indica la mateixa llei en el seu preàmbul, de la conveniència de revisar les mesures previstes en el text original a fi d’adaptar el sistema educatiu als reptes i desafiaments del segle XXI d’acord amb els objectius fixats per la Unió Europea i la UNESCO per a la dècada 2020/2030.

Aquesta llei defineix el currículum en el seu article 6, apartat 1, com «el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels ensenyaments que regula aquesta llei». I en l’apartat 2 del mateix article s’especifica quin és l’objectiu: «El currículum ha d’anar orientat a facilitar el desenvolupament educatiu dels i les alumnes de manera que en garantisca la formació integral, contribuïsca al desenvolupament ple de la seua personalitat i els prepare per a l’exercici ple dels drets humans, d’una ciutadania activa i democràtica en la societat actual. En cap cas no pot suposar una barrera que genere abandonament escolar o impedisca l’accés i gaudi del dret a l’educació.»
En l’article 32, assenyala entre altres aspectes que «el Batxillerat té com a finalitat proporcionar formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements, habilitats i actituds que permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, aquesta etapa ha de permetre adquirir i assolir les competències indispensables per al futur formatiu i professional i capacitar per a l’accés a l’educació superior».

En el punt 2 del mateix article, indica que «poden accedir als estudis de Batxillerat els qui tinguen el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
Així mateix, poden accedir als estudis de Batxillerat els qui tinguen qualsevol dels títols de formació professional, d’arts plàstiques i disseny o d’ensenyaments esportius i aquells altres casos que preveu la llei».

I en el punt 3, que «el Batxillerat comprén dos cursos, es desenvoluparà en modalitats diferents i s’organitza de manera flexible i, si s’escau, en diferents vies, per tal de poder oferir una preparació especialitzada a l’alumnat d’acord amb les seues perspectives i interessos de formació o permetre la incorporació a la vida activa una vegada finalitzat aquest».
D’altra banda, en el capítol III del títol preliminar, que regula el currículum i la distribució de competències, s’estableix en l’article 6.3 que, «amb la finalitat d’assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents, el Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, ha de fixar, en relació amb els objectius, competències, continguts i criteris d’avaluació, els aspectes bàsics del currículum, que constitueixen els ensenyaments mínims».
Finalment, l’article 6 bis, respecte a la distribució de competències, en l’apartat c reconeix que correspon al Govern la fixació dels ensenyaments mínims de cada un dels ensenyaments regulats en la mateixa llei.
Així doncs, les administracions educatives, d’acord amb l’article 6.5, «són les responsables d’establir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual han de formar part els aspectes bàsics assenyalats en apartats anteriors. Finalment, correspondrà als mateixos centres desenvolupar i completar, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en l’ús de la seua autonomia i tal com recull la mateixa llei en el capítol II del títol V».
En conseqüència, s’ha publicat el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat, que defineix, entre altres aspectes, els objectius, fins i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa.
Aquest Reial decret 243/2022 recull en el preàmbul que la nova redacció de la llei estableix, per a l’ordenació del batxillerat, quatre modalitats: Arts, Ciències i Tecnologia, General, i Humanitats i Ciències Socials; i defineix, així mateix, les matèries comunes per a totes aquests. A més d’això, s’encomana al Govern determinar, prèvia consulta a les comunitats autònomes, l’estructura de les modalitats, les matèries específiques de cada modalitat i el nombre d’aquestes matèries que han de cursar els i les alumnes. Finalment, es preveu també l’oferta de matèries optatives, l’ordenació de les quals correspondrà a les administracions educatives.
També indica aquest preàmbul que la llei considera que l’avaluació en aquesta etapa ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries, per la qual cosa s’encomana al professorat de cada una d’aquestes decidir, al final del curs, si l’alumne o alumna ha aconseguit el grau adequat d’adquisició de les competències corresponents. Per a promocionar de primer a segon curs es requerirà haver superat totes les matèries del curs o tindre avaluació negativa en dues matèries, com a màxim. Per a obtindre el títol serà necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de batxillerat. No obstant això, en el nou text es preveu la possibilitat que, excepcionalment, l’equip educatiu puga decidir la titulació d’un alumne o alumna que haja superat totes les matèries excepte una, sempre que es donen les condicions descrites en aquest reial decret.
Els fins i principis que s’estableixen per a l’etapa es concreten en els descriptors operatius del grau d’adquisició de les competències clau previst en finalitzar l’etapa, que es defineixen com a continuació del perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic. D’altra banda, per a cada una de les matèries es fixen les competències específiques previstes per a l’etapa, així com els criteris d’avaluació i els continguts enunciats en forma de sabers bàsics per a cada curs.
A més, amb la finalitat de facilitar al professorat la seua pròpia pràctica, el reial decret proposa una definició de situació d’aprenentatge i s’enuncien orientacions per a dissenyar-la.
Finalment, s’estableix per a les diferents matèries l’horari escolar que correspon als ensenyaments mínims, d’acord amb la proporció establida en l’article 6.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de ser modificada.
L’esmentat reial decret ha derogat l’anterior Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic del Batxillerat. També ha derogat el Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l’avaluació i la promoció en l’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació en l’Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional, si bé manté la seua aplicació en la disposició transitòria segona per al curs escolar 2022-2023 en el segon curs de batxillerat.

A més, la disposició final segona del Reial decret 243/2022 n’estableix el caràcter bàsic, a excepció de l’annex III sobre les situacions d’aprenentatge, que manca del caràcter de normativa bàsica.
La disposició final quarta determina que el que es disposa en aquest reial decret s’implantarà per al primer curs en el curs escolar 2022-2023, i per al curs segon en el curs escolar 2023-2024.
És procedent ara determinar el currículum corresponent a l’àmbit autonòmic relatiu a l’etapa de batxillerat, per a donar resposta als reptes i a les circumstàncies actuals del sistema educatiu, amb la qual cosa es completa el marc legal establit pel Reial decret 243/2022 i es reflecteixen tots els aspectes bàsics d’aquest reial decret.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’ús i ensenyament del valencià, estableix com a objectiu específic protegir la recuperació del valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, i garantir-ne l’ús normal i oficial. En l’àmbit de l’ensenyament, l’article 19 determina que l’alumnat, en acabar la seua escolarització, ha d’estar capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
D’altra part, un dels eixos que articulen el sistema educatiu valencià, mitjançant la legislació tant estatal com autonòmica, és la presència de les dues llengües oficials i la necessitat d’aprendre-les i dominar-les.

La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, té com a objecte regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de l’alumnat valencià i promoure la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius.

A més, estableix un programa plurilingüe únic per a tot l’alumnat i per a tot el territori valencià, que té com a objectius: garantir a l’alumnat l’assoliment d’una competència plurilingüe, així com la igualtat d’oportunitats de l’alumnat valencià i la integració d’aquest en el sistema educatiu i en la societat valenciana, i garantir la normalització de l’ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.

Aquest decret recull els avanços i les principals actuacions aprovades recentment per la normativa següent: la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència, la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència.

II

L’objecte d’aquest decret respon a la regulació de l’etapa de l’educació postobligatòria de batxillerat en l’àmbit autonòmic valencià. Es pretén proporcionar a l’alumnat, des del punt de vista de l’orientació educativa i professional i l’acompanyament en el seu itinerari al llarg de l’etapa, les eines necessàries per al seu desenvolupament acadèmic, personal i social, com a continuïtat de l’etapa obligatòria, que li permetran continuar tant en estudis superiors com en el seu desenvolupament actiu en la societat actual, des d’un vessant competencial i respectuós amb les diferents característiques de cada persona.

La característica bàsica que ha de regir els aprenentatges en l’etapa és la contextualització del treball competencial, de manera que aporte interés pel treball, pel saber i saber fer, el gust per l’aprenentatge i el rigor en la feina, tant de manera individual com col·lectiva, per a adquirir les destreses i els coneixements per al desenvolupament personal.

Aquest decret regula les competències que els i les joves han de desenvolupar i consolidar en finalitzar el batxillerat. En cada matèria es defineixen les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris d’avaluació que s’han d’assolir, i es proposen situacions d’aprenentatge com escenaris que l’alumnat es troba en la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per a desenvolupar aprenentatges, ja que és en la seua resolució que l’alumnat assoleix les competències específiques.

Per a atendre les diferents inquietuds i interessos de l’alumnat que cursa els estudis de batxillerat, aquesta etapa s’organitza en diferents modalitats, amb matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives. Les modalitats s’organitzen en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’educació superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del batxillerat. Això permet, a més de la formació general de l’alumnat, una preparació especialitzada per a seguir estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.
Entre les matèries optatives, es proposen matèries que s’entenen com a bàsiques per a la societat digital i globalitzada, entre les quals destaca el Projecte d’Investigació, en el qual l’alumne o alumna pot optar a realitzar un treball d’investigació que li permeta desenvolupar-se de manera autònoma i, al seu torn, estiga dirigit a una temàtica que li siga interessant.
D’aquesta manera, totes les matèries han d’oferir un enriquiment personal i formatiu per a fer progressar l’alumnat en el seu dia a dia i preparar-lo i orientar-lo cap al món laboral o cap a la continuació d’estudis posteriors, i per a desenvolupar-se de manera madura, activa i autònoma en la societat en què vivim.
El centre educatiu és l’àmbit en què es desenvolupa, s’aplica i es completa el currículum, i és en l’aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, que s’han de concretar la flexibilitat i l’autonomia curriculars, en funció de les característiques del grup d’alumnes, l’equip educatiu i les característiques de l’alumnat i el seu entorn socioeducatiu. Es tenen en compte convalidacions i exempcions d’acord amb el bagatge personal i també s’atenen les diferents necessitats de l’alumnat des d’un punt de vista inclusiu, equitatiu i d’igualtat d’oportunitats.

Aquest decret regula també l’avaluació, la promoció i la titulació del batxillerat, i considera les diferències individuals en l’avaluació, així com els diferents documents d’avaluació.

III

Aquest decret consta d’1 preàmbul, 4 títols, capítols i 60 articles. Així mateix, consta de 8 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, 1 única disposició derogatòria i 3 disposicions finals. A més, consta de 12 annexos: l’annex I, que recull les competències clau; l’annex II, que fixa el currículum de les matèries comunes i de modalitat; l’annex III, que fixa el currículum de les matèries optatives; l’annex IV, que descriu la distribució horària de l’etapa; l’annex V, que descriu la distribució horària del batxillerat per blocs en 3 cursos acadèmics; l’annex VI, que estableix la continuïtat entre les matèries de batxillerat; l’annex VII, els informes d’avaluació; l’annex, VIII, les actes d’avaluació; l’annex IX, l’expedient acadèmic; l’annex X, l’historial acadèmic; l’annex XI, el model d’informe personal per trasllat, i l’annex XII, la distribució de les hores lectives de batxillerat en règim d’adults, nocturn i a distància.
El títol I està dedicat a les disposicions comunes en un capítol únic. El títol II regula l’ordenació del batxillerat i està organitzat en dos capítols. El primer estableix l’estructura del currículum, i el segon, l’organització de l’etapa. El títol III, de gestió pedagògica, s’organitza en un primer capítol d’autonomia i gestió pedagògica dels centres i un segon capítol de resposta educativa per a la inclusió. Finalment, el títol IV té quatre capítols. El primer regula l’avaluació; el segon, la promoció; el tercer la titulació, i l’últim recull els documents oficials d’avaluació.


IV

El present decret s’adequa als principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, es tracta d’una norma necessària per a la regulació dels ensenyaments de batxillerat de manera detallada i s’adequa a l’objectiu de desenvolupar la normativa bàsica segons la nova redacció de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i al Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de Batxillerat.

Tot l’anterior aconsella que la norma autonòmica de desplegament no siga una revisió parcial dels decrets vigents que regulen els continguts educatius de batxillerat, sinó que es tracte de l’aprovació d’un nou decret que derogue i substituïsca a l’anterior.
Així doncs, aquest decret conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de l’alumnat, ja que defineix els objectius, fins, principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa i les competències clau que s’han de desenvolupar des de l’inici de l’etapa.

D’acord amb el principi de proporcionalitat, aquest decret conté la regulació adequada i imprescindible de l’estructura d’aquests ensenyaments i les peculiaritats d’aquesta etapa i estableix les obligacions necessàries a fi d’atendre l’objectiu que es persegueix, ja que no hi ha cap alternativa reguladora menys restrictiva de drets.

S’ajusta al principi de seguretat jurídica, ja que afavoreix un marc normatiu estable, predictible, clar i de certesa, que en facilita el coneixement i la comprensió. Resulta coherent amb l’ordenament jurídic, ja que respon al repartiment competencial establit en la Constitució Espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, assumeix de manera coherent els mandats disposats en la normativa estatal bàsica, en la normativa autonòmica, i en la normativa europea. S’ha tingut en compte l’acompliment efectiu dels drets de la infància d’acord amb el que s’estableix a la Convenció sobre els Drets del Xiquet de les Nacions Unides de 1989, així com la coherència de la regulació amb el Marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació (ET 2020) de la Unió Europea. Així mateix, els currículums es basen en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU, i les competències clau que apareixen en el decret són l’adaptació al sistema educatiu espanyol de les que s’estableixen en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

Pel que fa al principi d’eficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració com a principi inspirador la reducció de càrregues administratives implícites en l’aplicació d’aquesta norma, s’han disposat les estructures d’organització, de funcionament i de participació del conjunt de la comunitat educativa, que han sigut considerades adequades, oportunes i imprescindibles per al compliment de l’objectiu que persegueix la norma i el desenvolupament de l’autonomia de gestió dels centres educatius, tenint en compte la racionalització dels recursos públics disponibles fins i tot a través de la gestió telemàtica i la interconnexió de sistemes informàtics.
Compleix també amb el principi de transparència, ja que identifica clarament el seu propòsit i durant el procediment d’elaboració de la norma s’ha permés la participació activa dels potencials destinataris a través del tràmit d’audiència i informació pública i mitjançant la participació activa de les persones destinatàries del decret en l’elaboració d’aquest, a través de la negociació en tots els àmbits de participació: mesa sectorial d’educació, mesa de mares i pares, i el dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.

V

Correspon al Consell, fent ús de les seues competències, establir els elements del currículum que la normativa bàsica indica i concretar els aspectes de l’ordenació acadèmica que li corresponen d’acord amb la distribució competencial recollida en l’article 6.5 i en la disposició final sisena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
En conseqüència, d’acord amb el que disposa l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, amb l’informe previ del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, d’acord amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 5 d’agost,


DECRETE

TÍTOL I
Disposicions comunes

CAPÍTOL ÚNIC
Disposicions preliminars

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. Aquest decret té per objecte establir el currículum del batxillerat, així com desenvolupar els aspectes de l’ordenació general d’aquest ensenyament establits en el capítol IV del títol I de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i en el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat.
2. Aquest decret és d’aplicació en els centres educatius públics i privats de la Comunitat Valenciana autoritzats per a impartir els ensenyaments de batxillerat regulats en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.

Article 2. Definicions
Per a l’aplicació d’aquest decret és necessari definir els conceptes següents d’acord amb el que estableix l’article 2 del Reial decret 243/2022:
1. Objectius: assoliments que s’espera que l’alumnat haja aconseguit en finalitzar l’etapa i la consecució dels quals està vinculada a l’adquisició de les competències clau.
2. Competències clau: assoliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat puga progressar amb garanties d’èxit en el seu itinerari formatiu, i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Són l’adaptació al sistema educatiu espanyol de les competències clau establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent.
3. Competències específiques: assoliments que l’alumnat ha de poder desplegar en activitats o en situacions l’abordatge de les quals requereix els sabers bàsics de cada matèria. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d’una banda, les competències clau, i d’una altra, els sabers bàsics de les matèries i els criteris d’avaluació. El seu desenvolupament es produirà mitjançant les situacions d’aprenentatge contextualitzades en les quals cada alumne o alumna haurà de participar.
4. Criteris d’avaluació: referents que indiquen els nivells d’acompliment esperats en l’alumnat desenvolupats en les situacions o activitats d’aprenentatge que requereixen el desplegament de les competències específiques de cada matèria en un moment determinat del seu procés d’aprenentatge.
5. Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d’una matèria, l’aprenentatge dels quals són necessaris per a l’adquisició de les competències específiques. L’ordre d’aquests sabers, tal com s’especifiquen en cada una de les matèries, no comporta cap seqüenciació d’aprenentatge. D’acord amb els criteris de la concreció curricular de centre, reconeixent la diversitat en el grup, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l’equip educatiu pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més d’agrupar-los i articular-los.

6. Situacions d’aprenentatge: situacions i activitats que impliquen el desplegament per part de l’alumnat d’actuacions associades a les competències específiques i a les competències clau, i que contribueixen a adquirir-les i desenvolupar-les. La capacitat d’actuació de l’alumnat en enfrontar-se a una situació d’aprenentatge requereix mobilitzar tota mena de coneixements implicats en les competències específiques, com són els conceptes, els procediments, les actituds i els valors.

Article 3. L’etapa de batxillerat en el marc del sistema educatiu
D’acord amb el que estableix l’article 3 del Reial decret 243/2022:

1. L’educació secundària es divideix en educació secundària obligatòria i educació secundària postobligatòria.
2 El batxillerat és un dels ensenyaments que conformen l’educació secundària postobligatòria, juntament amb la formació professional de grau mitjà, els ensenyaments artístics professionals, tant de música i de dansa com d’arts plàstiques i disseny de grau mitjà, i els ensenyaments esportius de grau mitjà.
3. Amb caràcter general, l’etapa comprén dos cursos, es desenvolupa en modalitats diferents i vies, si és el cas, i s’organitza de manera flexible en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives, a fi que puga oferir una preparació especialitzada a l’alumnat d’acord amb les seues perspectives i els seus interessos de formació o permeta la incorporació a la vida activa una vegada finalitzada l’etapa.
4. Excepcionalment, es pot establir una distribució de les matèries en tres anys acadèmics, específicament adreçada a l’alumnat que, per les seues circumstàncies personals, temporals o permanents, ho requereix, segons el que estableix l’article 20 d’aquest decret.

Article 4. Finalitats de l’etapa
D’acord amb el que estableix l’article 4 del Reial decret 243/2022:

1. El batxillerat té com a finalitat proporcionar formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements, habilitats i actituds que permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i aptitud. Així mateix, aquesta etapa haurà de permetre l’adquisició i l’assoliment de les competències indispensables per al futur formatiu i professional, i capacitar per a l’accés a l’educació superior.
2. El batxillerat ha de preparar per a l’itinerari academicoprofessional posterior, proporcionar una sòlida cultura integral i aportar interés pel coneixement, pel treball i per l’aprenentatge i rigor en la feina.


Article 5. Principis generals
D’acord amb el que estableix l’article 5 del Reial decret 243/2022:

1. Pot accedir als estudis de batxillerat, en qualsevol de les seues modalitats, l’alumnat que estiga en possessió del títol de graduat en educació secundària obligatòria o de qualsevol dels títols de tècnic o tècnic superior de formació professional, o d’arts plàstiques i disseny, o tècnic esportiu o tècnic esportiu superior.
2. Els i les alumnes poden romandre cursant batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, consecutius o no.
3. L’alumnat que esgote aquest límit, en cursos consecutius o no consecutius, sense haver superat totes les matèries, únicament pot continuar els seus estudis en els règims de batxillerat per a persones adultes, nocturn o a distància, així com presentar-se a les proves per a obtindre directament el títol de batxiller al qual es refereix l’article 69.4 de la Llei orgànica 2/2006.

Article 6. Principis pedagògics
D’acord amb el que estableix l’article 6 del Reial decret 243/2022:

1. El batxillerat ha de tindre un enfocament competencial de manera que es fonamente en aprenentatges desenvolupats a partir de situacions reals i que capaciten per fer-ne un ús eficaç en contextos diferents d’aquells en què es produeixen.
2. Les activitats educatives en el batxillerat han d’estar plantejades en el sentit d’afavorir la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix i l’assoliment de les competències clau, per a aportar gust pel coneixement i pel treball, tant individual com en equip, i per a aplicar els mètodes d’investigació apropiats a les problemàtiques plantejades.

3. Cal parar atenció a l’orientació educativa, personal i professional de l’alumnat incorporant la perspectiva de gènere, per tal de facilitar-li la presa de decisions sobre el seu futur professional i acadèmic.
4. En les diferents matèries s’han de desenvolupar activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.
5. En l’organització dels estudis de batxillerat cal parar atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu. A aquest efecte, cal establir les alternatives organitzatives i metodològiques i les mesures d’atenció a la diversitat necessàries per a facilitar l’accés al currículum d’aquest alumnat.
6. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s’adapten a aquest fi s’han de regir pels principis del disseny universal per a l’aprenentatge (d’ara en avant, DUA) i donar resposta a les necessitats específiques de suport educatiu.
7. La llengua és l’instrument d’adquisició i construcció del coneixement. És per això que l’ús de les llengües oficials, el valencià, com a llengua pròpia, i el castellà, com a llengua cooficial, i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament posa el focus en la importància de les possibilitats comunicatives de totes aquests a través de metodologies basades en l’aprenentatge integrat de llengües i continguts.
8. En el procés d’aprenentatge de les llengües estrangeres, les llengües oficials del nostre àmbit autonòmic s’han d’utilitzar només com a suport. En aquest procés cal prioritzar la comprensió, la mediació, l’expressió i la interacció oral en la llengua estrangera, així com la creació de situacions d’aprenentatge que faciliten a l’alumnat la transferibilitat de les competències assolides i l’adquisició d’aprenentatges significatius.
9. S’ha d’afavorir la flexibilitat en cursar el batxillerat, tant en el règim ordinari com en el règim per a adults, a distància i nocturn, tenint en compte en tots els casos els reconeixements i les convalidacions que estableix la normativa vigent.


Article 7. Objectius
D’acord amb el que estableix l’article 7 del Reial decret 243/2022, el batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els i les alumnes les capacitats que els permeten:
1. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola, així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

2. Consolidar una maduresa personal, afectiva, sexual i social que els permeta actuar de manera respectuosa, responsable i autònoma i desenvolupar l’esperit crític. Preveure, detectar i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials, així com les possibles situacions de violència.
3. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats de dones i homes, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents, així com el reconeixement i l’ensenyament del paper de les dones en la història i impulsar la igualtat real i la no-discriminació per raó de naixement, sexe, origen racial o ètnic, discapacitat, edat, malaltia, religió o creences, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
4. Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.
5. Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, el valencià i el castellà.
6. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
7. Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. Conéixer i valorar críticament les diferents realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució, com a mostra del multilingüisme i de la multiculturalitat. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.
9. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

10. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
11. Afermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

12. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
13. Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Afermar els hàbits d’activitats fisicoesportives per a afavorir el benestar físic i mental, i com a mitjà de desenvolupament personal i social.
14. Afermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la mobilitat segura i saludable.
15. Fomentar una actitud responsable i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic i en la defensa del desenvolupament sostenible.
16. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura, l’empatia i el respecte cap als éssers vius, especialment els animals.


TÍTOL II
Ordenació de l’etapa de batxillerat

CAPÍTOL I
Estructura del currículum

Article 8. El currículum de l’etapa de batxillerat
1. El currículum és l’eix de l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació, alhora que determina els elements clau del nostre sistema educatiu. Aquesta definició és determinant per a la coherència entre la resta dels elements.
2. El currículum establit en aquest decret i la concreció curricular que realitzen els centres en els seus projectes educatius han de tindre com a referents, d’una banda, les competències clau i els seus descriptors operatius i, d’altra banda, les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris d’avaluació de les matèries.
3. Les competències clau i els seus descriptors operatius s’estableixen en l’annex I d’aquest decret.

Article 9. Elements del currículum
1. En el currículum de cada matèria es defineixen les competències específiques, els sabers bàsics, els criteris d’avaluació i les situacions d’aprenentatge. La definició de tots aquests elements s’indica en l’article 2 d’aquest decret.
2. En l’annex II d’aquest decret es fixa el currículum de les matèries comunes i de modalitat, d’acord amb l’estructura següent:
Primer, la presentació de la matèria.
Segon, la definició de les competències específiques pròpies de cada matèria i la descripció de cada una d’aquestes.
Tercer, els sabers bàsics de cada matèria.
Quart, amb caràcter orientatiu es presenten alguns criteris per a dissenyar situacions d’aprenentatge a partir de contextos, projectes, reptes o circumstàncies que impliquen les capacitats i les actuacions referides en les competències específiques.
Cinqué, els criteris d’avaluació de cada competència específica.
3. En l’annex III es fixa el currículum de cada matèria optativa en el mateix ordre que el punt 2 anterior.
4. Els centres, fent ús de la seua autonomia, han de desenvolupar, completar, adequar i concretar el currículum establit en aquest decret, per a adaptar-lo a les característiques del seu alumnat, així com a la seua realitat socioeducativa. Cal tindre en compte que els centres educatius han d’establir la gradació dels diferents elements del currículum per al curs que no estiga concretat en aquest decret.
5. La conselleria competent en matèria d’educació ha d’establir mesures de suport, acompanyament i formació per a afavorir la implantació i el desenvolupament en els centres educatius del currículum regulat en aquest decret.

CAPÍTOL II
Organització de l’etapa

Article 10. Estructura del batxillerat
D’acord amb el que estableix l’article 8 del Reial decret 243/2022:

1. Les modalitats del batxillerat són les següents:
a) Arts
b) Ciències i Tecnologia
c) General
d) Humanitats i Ciències Socials
2. La modalitat d’Arts s’organitza en dues vies, una denominada Arts Plàstiques, Imatge i Disseny, i l’altra denominada Música i Arts Escèniques.
3. El batxillerat s’organitza, en cada una de les modalitats, en matèries comunes, matèries específiques de modalitat i matèries optatives:

a) Les matèries comunes del batxillerat, les ha de cursar tot l’alumnat, ja que ofereixen una base comuna d’aprenentatges.
b) Les matèries específiques de modalitat estan vinculades a una modalitat del batxillerat i l’alumnat en pot triar algunes en funció del seu itinerari acadèmic.
c) Les matèries optatives contribueixen a completar la formació de l’alumnat i la seua orientació acadèmica aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada o bé ampliant la seua formació a nous camps de coneixement.
4. En tot cas, l’alumnat pot triar entre la totalitat de les matèries pròpies de la modalitat que curse. A aquests efectes, els centres han d’oferir la totalitat de les matèries específiques de les modalitats i, si és el cas, vies que oferisquen. Només es pot limitar l’elecció de matèries per part de l’alumnat quan hi haja un nombre insuficient d’alumnes, segons criteris objectius establits prèviament per la conselleria competent en matèria d’educació.
5. Quan l’oferta de matèries de qualsevol de les modalitats en un centre quede limitada per raons organitzatives, la conselleria competent en matèria d’educació ha de facilitar que es puga cursar alguna matèria per mitjà de la modalitat d’educació a distància, segons el procediment establit mitjançant resolució de la direcció general competent en matèria de centres docents.
6. Si l’oferta de vies de la modalitat d’Arts en un mateix centre queda limitada per raons organitzatives, el que es regula en l’apartat anterior s’ha d’entendre aplicable a les matèries que integren la via oferida.

Article 11. Matèries comunes
D’acord amb el que estableix l’article 9 del Reial decret 243/2022:

1. Les matèries de primer curs comunes a totes les modalitats de batxillerat són les següents:
a) Educació Física
b) Filosofia
c) Valencià: Llengua i Literatura I
d) Llengua Castellana i Literatura I
e) Llengua Estrangera I
2. Les matèries comunes de segon curs són les següents:
a) Història d’Espanya
b) Història de la Filosofia
c) Llengua Castellana i Literatura II
d) Valencià: Llengua i Literatura II
e) Llengua Estrangera II

Article 12. Matèries específiques de la modalitat d’Arts
D’acord amb el que estableix l’article 10 del Reial decret 243/2022:

1. L’alumnat que opte per la modalitat d’Arts ha de triar entre la via d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny i la via de Música i Arts Escèniques, excepte en cas que, per raons organitzatives, l’oferta de vies de la modalitat d’Arts quede limitada a una de les dues vies.

2. En primer, l’alumnat de la via d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny ha de cursar obligatòriament Dibuix Artístic I i dues altres matèries pròpies de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents:

a) Cultura Audiovisual
b) Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i al Disseny I
c) Projectes Artístics
d) Volum
3. En segon, l’alumnat de la via d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny ha de cursar obligatòriament Dibuix Artístic II i dues altres matèries pròpies de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents:

a) Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i al Disseny II
b) Disseny
c) Fonaments Artístics
d) Tècniques d’Expressió Graficoplàstica
4. Per la seua banda, en primer curs, l’alumnat de la via de Música i Arts Escèniques ha de cursar obligatòriament Anàlisi Musical I o Arts Escèniques I, i dues altres matèries pròpies de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents:
a) Anàlisi Musical I
b) Arts Escèniques I
c) Cor i Tècnica Vocal I
d) Cultura Audiovisual
e) Llenguatge i Pràctica Musical
5. En segon curs, l’alumnat de la via de Música i Arts Escèniques ha de cursar obligatòriament Anàlisi Musical II o Arts Escèniques II, i dues altres matèries pròpies de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents:
a) Anàlisi Musical II
b) Arts Escèniques II
c) Cor i Tècnica Vocal II
d) Història de la Música i de la Dansa
e) Literatura Dramàtica

Article 13. Matèries específiques de la modalitat de Ciències i Tecnologia
D’acord amb el que estableix l’article 11 del Reial decret 243/2022:

1. En primer, l’alumnat que opte per la modalitat de Ciències i Tecnologia ha de cursar obligatòriament Matemàtiques I, i dues altres matèries de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents:
a) Biologia, Geologia i Ciències Ambientals
b) Dibuix Tècnic I
c) Física i Química
d) Tecnologia i Enginyeria I
2. Igualment, en segon, l’alumnat ha de cursar obligatòriament Matemàtiques II o Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II, i dues altres matèries de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents:

a) Biologia
b) Dibuix Tècnic II
c) Física
d) Geologia i Ciències Ambientals
e) Química
f) Tecnologia i Enginyeria II

Article 14. Matèries específiques de la modalitat General
D’acord amb el que estableix l’article 12 del Reial decret 243/2022:

1. En primer, l’alumnat que opte per la modalitat General ha de cursar Matemàtiques Generals i dues matèries més que ha de triar d’entre totes les matèries de la modalitat de primer curs que s’ofereixen al centre. Aquesta oferta ha d’incloure obligatòriament la matèria d’Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial, pròpia d’aquesta modalitat.

2. Igualment, en segon, l’alumnat ha de cursar Ciències Generals i dues matèries més que ha de triar d’entre totes les matèries de modalitat de segon curs que s’ofereixen al centre. Aquesta oferta ha d’incloure obligatòriament la matèria Moviments Culturals i Artístics, pròpia d’aquesta modalitat.

Article 15. Matèries específiques de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials
D’acord amb el que estableix l’article 13 del Reial decret 243/2022:

1. En primer, l’alumnat que opte per la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials ha de cursar obligatòriament Llatí I o Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I, i dues altres matèries de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents.
a) Economia
b) Grec I
c) Història del Món Contemporani
d) Llatí I
e) Literatura Universal
f) Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I
2. Igualment, en segon, l’alumnat ha de cursar obligatòriament Llatí II o Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II, i dues altres matèries de la modalitat, que ha de triar d’entre les següents:

a) Empresa i Disseny de Models de Negoci
b) Geografia
c) Grec II
d) Història de l’Art
e) Llatí II
f) Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II

Article 16. Matèries optatives
1. En cada curs de batxillerat l’alumnat ha de cursar una matèria optativa segons es disposa a continuació:
a) En primer curs de batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera I, Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics I, Biologia Humana i Salut, i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de batxillerat que es detallen en l’apartat 1.c d’aquest article.
b) En segon curs de batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera II, Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics II, Activitat Física per a la Salut i el Desenvolupament Personal, El treball experimental en Física i Química i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de batxillerat que es detallen en l’apartat 1.c d’aquest article.
c) Els centres, en ús de la seua autonomia, podran oferir les següents matèries optatives en primer o segon curs de batxillerat: Comunicació Audiovisual, Cultura Jurídica i Democràtica, Descobrint les Nostres Arrels Clàssiques, Geografia i Història Valencianes, Gestió de Projectes d’Emprenedoria, Imatge i So, Psicologia i Producció Musical. Aquests matèries únicament podran ser cursades per l’alumnat en un dels dos cursos de batxillerat.
2. A més, en els dos cursos de batxillerat s’oferirà la matèria optativa Projecte d’Investigació amb les característiques definides en l’article 17 d’aquest decret. Aquesta matèria podrà ser cursada per l’alumnat en un o en els dos cursos de batxillerat. A aquest efecte, l’alumnat podrà cursar aquesta matèria en segon curs de batxillerat sense necessitat d’haver-la cursat prèviament en primer de batxillerat.
3. Dins de les possibilitats organitzatives del centre, es podran cursar com a matèries optatives matèries de qualsevol modalitat no cursades anteriorment, independentment de les modalitats que el centre tinga autoritzades.
4. La direcció dels centres educatius públics, d’acord amb les funcions atribuïdes al claustre i al consell escolar establides en la normativa que regula l’organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, i la titularitat dels centres privats, establirà l’oferta de les matèries optatives. A aquest efecte, en els centres educatius públics s’hauran d’atendre els criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva al centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos, i també les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos.
5. Les matèries optatives Segona Llengua Estrangera; Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics, i Projecte d’Investigació s’han d’oferir en els centres educatius públics, sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a impartir-les i no implique un increment de plantilla.
6. A banda d’aquestes matèries, el centres, en virtut de la seua autonomia, podran proposar optatives de disseny propi sobre la base del procediment que dispose la conselleria competent en matèria d’educació mitjançant resolució de la direcció general competent en matèria d’ordenació.

Article 17. Projecte d’Investigació
1. La matèria optativa Projecte d’Investigació té un eminent caràcter pràctic orientat a formar l’alumnat en capacitats pròpies del coneixement científic, com són les de recerca, selecció i tractament de la informació, elaboració d’hipòtesis explicatives i el seu contrast empíric, argumentació, comunicació i transferència del coneixement.

2. Aquesta matèria està relacionada amb els aprenentatges d’almenys dues matèries i pretén desenvolupar la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes d’investigació apropiats.
3. Mitjançant el procés d’investigació, l’alumnat desenvolupa habilitats per a formular una pregunta d’investigació apropiada, dur a terme una exploració personal del tema, comunicar idees i desenvolupar un argument.
4. L’alumnat que curse aquesta matèria pot desenvolupar un o diversos projectes al llarg del curs.
5. Les competències que s’han de desenvolupar en els projectes d’investigació són una decisió autònoma de cada centre i cal definir-les d’acord amb el que disposa l’article 9.2 d’aquest decret.

Article 18. Distribució de les hores lectives
En l’annex IV d’aquest decret, s’estableix la distribució de les hores lectives setmanals, per a les matèries comunes, de modalitat i optatives del batxillerat en règim ordinari diürn.

Article 19. Ensenyament de llengües
1. S’ha de garantir la presència de les llengües familiars no curriculars en l’itinerari educatiu, a través de la concreció del projecte lingüístic de centre (PLC) de cada centre, mitjançant mesures i actuacions que promoguen actituds positives envers la interculturalitat i que afavorisquen l’assoliment de la competència lingüística i de la competència plurilingüe.
2. Cada centre educatiu determina el Projecte lingüístic de centre (PLC) que concreta i adequa el Programa d’educació plurilingüe i intercultural (PEPLI) atenent el context socioeducatiu i demolingüístic per a assegurar-ne els objectius, conforme a l’article 15 de la Llei 4/2018 i la resta de la normativa que li siga aplicable.
3. En el Pla d’ensenyament i ús de les llengües del PLC es determina la proporció d’ús vehicular de les llengües oficials, el valencià i el castellà, i de la llengua estrangera. A més, s’hi concreta la metodologia que s’ha d’emprar a l’hora d’ensenyar les llengües i que s’ha de fonamentar en el tractament integrat de les llengües i els continguts.

4. Les llengües vehiculars han d’estar presents en situacions comunicatives quotidianes, funcionals, lúdiques i participatives que requerisquen interacció oral. S’han de recrear contextos reals per a afavorir el procés natural d’adquisició de les llengües.

Article 20. Organització del batxillerat per blocs en tres cursos acadèmics
D’acord amb el que estableix l’article 15 del Reial decret 243/2022:

1. Per tal d’afavorir l’assoliment de les competències del batxillerat, els centres educatius poden flexibilitzar el currículum, de manera que un alumne o alumna realitze el batxillerat per blocs en tres cursos acadèmics, en règim ordinari, sempre que les seues circumstàncies personals, permanents o transitòries ho aconsellen de manera que l’alumne o alumna curse menys matèries en cada curs.
2. Podran acollir-se a aquesta mesura els qui es troben en alguna de les circumstàncies següents:
a) que cursen l’etapa de manera simultània als ensenyaments professionals de música o de dansa
b) que acrediten la consideració d’esportista d’alt nivell o d’alt rendiment
c) que requerisquen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten alguna necessitat específica de suport educatiu
d) que al·leguen altres circumstàncies degudament acreditades que justifiquen l’aplicació d’aquesta mesura d’acord amb els termes que dispose la normativa en matèria d’educació per a garantir la inclusió educativa
3. La distribució de matèries i l’horari d’aquestes són els que disposa l’annex V d’aquest decret.
4. En termes de promoció, per a aquest alumnat, caldrà ajustar-se al que estableix l’article 43 d’aquest decret, però únicament en relació amb les matèries de cada bloc. En termes de permanència en l’etapa, s’aplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en batxillerat.



TÍTOL III
Gestió pedagògica

CAPÍTOL I
Autonomia i gestió pedagògica dels centres

Article 21. Autonomia de centre
D’acord amb el que estableix l’article 26 del Reial decret 243/2022:

1. La conselleria competent en matèria d’educació ha d’afavorir l’autonomia curricular, pedagògica i organitzativa dels centres, així com el treball en equip i la seua activitat investigadora a partir de la reflexió de la seua pràctica educativa.
2. Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia, han de definir i concretar en el seu projecte educatiu, de manera conscient i reflexiva, la seua línia pedagògica. Aquesta comprén el conjunt d’estratègies, procediments, tècniques i accions organitzades i planificades que, coordinades entre si, tenen la finalitat de facilitar l’aprenentatge cap a l’assoliment de les competències.
3. El projecte educatiu de centre és la màxima expressió de la seua autonomia i, d’acord amb la normativa vigent, ha d’estar orientat a afavorir una atenció educativa inclusiva i de qualitat en un context d’equitat.
4. Els centres, mitjançant el seu projecte educatiu, han de desenvolupar i adaptar el currículum afavorint l’elaboració de models oberts de programació docent i de recursos i materials didàctics, amb la finalitat de personalitzar i millorar les experiències d’aprenentatge de l’alumnat i d’adequar-lo a les seues diferents realitats educatives d’acord amb els principis del DUA.
5. En l’exercici de la seua autonomia, els centres educatius podran portar a terme innovacions pedagògiques, programes educatius, línies de treball, formes d’organització, normes de convivència, ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu de les matèries, en el marc de la normativa vigent, inclosa la laboral, sense que, en cap cas, això supose discriminació de cap tipus, ni implique aportacions econòmiques addicionals de les famílies o dels tutors o tutores legals.
6. El projecte educatiu, mitjançant el projecte lingüístic de centre, ha d’assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de l’alumnat valencià i promoure la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius. S’ha d’elaborar tenint en compte les exigències, les expectatives, les possibilitats i les limitacions del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i de l’entorn on s’ubica.
7. Els centres educatius han d’establir compromisos amb la comunitat educativa i l’entorn per a afavorir la corresponsabilització respecte del procés educatiu de l’alumnat. Aquests compromisos es poden concretar en propostes coordinades d’activitats educatives.

8. L’equip directiu ha de garantir la publicitat, la difusió i l’accés al projecte educatiu de centre per mitjans electrònics o telemàtics a totes les persones pertanyents a la comunitat educativa perquè en prenguen coneixement, sense perjudici d’incloure’l en els taulers d’anuncis del centre.

Article 22. Concreció curricular de centre i propostes pedagògiques
1. Cada centre, en funció de les característiques socioeducatives del seu alumnat i el seu entorn, ha de desenvolupar i adaptar el currículum establit en aquest decret d’acord amb la línia pedagògica del centre, mitjançant tres nivells de concreció en els documents següents: concreció curricular de centre, propostes pedagògiques de departament i programacions d’aula.
2. Aquests documents, fruit de la reflexió pedagògica, s’han de considerar instruments flexibles i oberts, en construcció, revisió i millora constants.
3. Respecte a la concreció curricular, s’han de tindre en compte les consideracions següents:
a) La concreció curricular és el document que recull les propostes pedagògiques dels diferents departaments.
b) La concreció curricular forma part del projecte educatiu de centre.
c) El claustre i, en el cas dels centres privats, l’òrgan amb competències anàlogues, ha d’aprovar i avaluar la concreció curricular per tal d’impulsar i desenvolupar els principis, els objectius i la línia pedagògica pròpia del centre educatiu per a un aprenentatge competencial orientat a l’exercici d’una ciutadania activa. Així mateix, la concreció curricular ha de garantir tant la continuïtat del procés educatiu de l’alumnat com la seua incorporació al món laboral.
4. Respecte a les propostes pedagògiques, s’han de tindre en compte les consideracions següents:
a) Cada departament didàctic, coordinat i dirigit pel cap o la cap del departament, i, en el cas dels centres privats, l’òrgan amb competències anàlogues, ha d’elaborar i avaluar la proposta pedagògica de les matèries assignades al departament.
b) En cada proposta pedagògica, d’acord amb la línia pedagògica acordada i en funció de les característiques de l’alumnat i de l’entorn del centre, s’han de desenvolupar, completar, adequar i concretar els elements del currículum establits per a cada matèria en els annexos II i III d’aquest. Així mateix, cada proposta ha d’incloure els instruments de recollida d’informació sobre el nivell d’assoliment de l’alumnat i les mesures de resposta educativa per a la inclusió.
5. La inspecció d’educació ha de supervisar la concreció curricular de centre i n’ha de fer el seguiment, a través de les propostes pedagògiques i de les programacions d’aula, d’acord amb els plans d’actuació que determine l’Administració educativa.

Article 23. Programacions d’aula
Respecte a les programacions d’aula, s’han de tindre en compte les consideracions següents:
1 Cada docent ha d’elaborar i avaluar la programació d’aula de cada una de les matèries que imparteix per a cada nivell i grup en coherència amb la proposta pedagògica de cada matèria.
2. La programació d’aula és el document en què cada docent ha de projectar les intencions educatives en l’organització i el desenvolupament de les situacions d’aprenentatge significatives. Aquests s’han d’oferir a l’alumnat en el context de la vida quotidiana per tal de donar una resposta educativa ajustada a les característiques, els interessos i les necessitats col·lectives i individuals.
3. En les programacions d’aula, s’han de preveure les adequacions necessàries per a atendre l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu des d’una perspectiva inclusiva i d’acord amb els principis del DUA.
4. La programació d’aula ha d’incloure, almenys, els elements següents:
a) Les situacions d’aprenentatge adaptades a les característiques del grup.
b) Els criteris d’avaluació associats a les situacions d’aprenentatge plantejades.
c) L’organització dels espais d’aprenentatge.
d) La distribució del temps.
e) La selecció i l’organització dels recursos i materials.
f) Les mesures d’atenció per a la resposta educativa per a la inclusió.


Article 24. Jornada escolar
1. L’horari general dels centres sostinguts amb fons públics que impartisquen ensenyaments de batxillerat en règim ordinari diürn pot establir-se entre les 8 hores i les 18 hores. Cal tindre present que els centres disposen d’autonomia organitzativa per a establir l’horari lectiu de l’alumnat dins d’aquesta franja horària d’acord amb els períodes lectius fixats.
2. Quan un centre, fent ús de la seua autonomia organitzativa, considere necessària una modificació de l’horari general esmentat en el punt anterior, haurà de requerir l’autorització de la direcció territorial competent en matèria d’educació, mitjançant una resolució.
3. L’horari autoritzat per la direcció territorial competent en matèria d’educació manté la seua vigència mentre el centre educatiu no en sol·licite la modificació.

Article 25. Recursos i materials didàctics
1. Els diferents recursos i materials pedagògics i didàctics que s’utilitzen en els centres educatius han de respondre als principis d’equitat, d’inclusió i de cohesió social, a més d’ajustar-se a les necessitats educatives de tot l’alumnat en el context educatiu.
2. La selecció, la coherència i la supervisió d’aquests recursos i materials s’han de dur a terme a través dels òrgans designats i tal com preveu la normativa que regula l’organització i el funcionament dels centres educatius. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, als quals s’ha d’ajustar tota l’activitat educativa.

3. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials pedagògics i didàctics han de permetre l’avanç de tot l’alumnat tenint en compte els aspectes següents:
a) la presència equitativa de dones i homes en els diferents àmbits

b) la perspectiva de gènere: respectant-ne la igualtat
c) el llenguatge inclusiu
d) la supressió d’estereotips sexistes o discriminatoris
e) l’eliminació de barreres d’accés i de comunicació
f) la mirada global i no etnocentrista
e) la diversitat i la riquesa de materials
4. S’ha de fomentar l’ús i l’elaboració de materials didàctics i instruments d’avaluació que promoguen la implicació i el compromís de l’alumnat.

Article 26. Espai escolar
1. Tots els espais dels centres d’educació secundària obligatòria i de batxillerat són educatius i han de permetre generar un clima de benestar.

2. Han de ser acollidors, ordenats i estèticament cuidats, i oferir oportunitats de socialització, de llibertat de moviment, de relació, d’exploració i de descans.
3. Els centres educatius han de dirigir les seues pràctiques i la gestió dels espais cap a la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.
4. Els centres han d’incorporar en la seua vida diària conductes ecosostenibles que reduïsquen el residus d’un sol ús i promocionen el reciclatge de materials.
5. Els espais exteriors han de disposar d’elements naturals que permeten actuar i interactuar en contacte entre el medi natural i social. Al mateix temps, han de poder convertir-se en ecosistemes per a la fauna autòctona de la forma més naturalitzada possible.
6. Els equips educatius han de dissenyar espais i contextos significatius, rics en oportunitats i en relacions, que potencien l’autonomia, la comunicació, la curiositat natural i els desitjos d’aprendre de l’alumnat, i, al mateix temps, oferir l’espai com un lloc de convivència i d’investigació per a l’alumnat.

Article 27. Equips educatius
1. D’acord amb la normativa vigent en matèria d’organització i funcionament dels centres, s’ha de constituir un equip educatiu per a cada un dels grups de batxillerat coordinat pel tutor o tutora. A aquest efecte, els centres han de disposar d’horaris específics per a les reunions de coordinació dels equips educatius dins del període de permanència del professorat en el centre.
2. A banda de les funcions que la normativa vigent assigna als equips educatius, aquests han de desenvolupar les propostes pedagògiques per a concretar i coordinar les situacions d’ensenyament i aprenentatge i altres actuacions que siguen procedents per a afavorir la personalització de l’aprenentatge.

Article 28. Orientació educativa i professional
D’acord amb el que estableix l’article 24 del Reial decret 243/2022:
1. En el batxillerat, l’orientació ha d’acompanyar el procés educatiu individual i col·lectiu de l’alumnat.
2. Els centres han d’informar i orientar l’alumnat amb la finalitat que l’elecció de les modalitats, vies i matèries siga la més adequada per als seus interessos i la seua orientació formativa posterior. Aquesta orientació ha de promoure la descoberta de les diferents orientacions acadèmiques i laborals i ha d’afavorir la generació d’interessos i vocacions lliures d’estereotips sexistes.

3. L’orientació educativa ha de concretar-se d’acord amb la normativa vigent.

Article 29. Acció tutorial
1. D’acord amb el que estableix l’article 24.1 del Reial decret 243/2022, l’acció tutorial ha d’acompanyar el procés educatiu individual i col·lectiu de l’alumnat.
2. S’ha d’atendre la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial durant tota l’etapa de batxillerat. Per això, a criteri de l’equip directiu, el mateix tutor o tutora pot romandre els dos cursos de l’etapa amb el mateix grup per tal de facilitar les tasques de tutoria i el seguiment del procés educatiu de l’alumnat.
3. Al llarg de l’etapa de batxillerat els equips educatius han de recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne o alumna en el pas de primer a segon.
4. Els departaments d’orientació educativa i professional han de cooperar amb els equips docents i el professorat tutor en el desenvolupament de l’acció tutorial.
5. L’acció tutorial ha de concretar-se d’acord amb la normativa vigent.

Article 30. Continuïtat entre l’etapa d’educació secundària obligatòria i batxillerat
1. Per a garantir la continuïtat del procés de formació i una transició i una evolució positives des de l’educació secundària obligatòria al batxillerat, la conselleria competent en matèria d’educació i els centres han d’establir mecanismes per a afavorir la coordinació entre les diferents etapes. Aquests mecanismes poden suposar establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres d’origen i destinació.

2. En la continuïtat entre l’educació bàsica i el batxillerat, el consell orientador és el mecanisme de comunicació amb els centres d’origen de l’alumnat. El consell orientador del quart curs de l’educació secundària obligatòria s’haurà de lliurar al centre on es cursarà batxillerat en el moment de la matrícula.
3. L’equip directiu del centre ha de vetlar per un procés de transició positiu entre les diferents etapes educatives, i ha de flexibilitzar aquelles mesures que se centren en el benefici de l’alumnat i el posen en el centre del procés i, en aquest sentit, han d’incloure en el seu projecte educatiu els criteris bàsics que han d’orientar l’establiment de mesures a mitjà i a llarg termini per a la coordinació d’aquesta transició entre etapes i nivells.

CAPÍTOL II
Resposta educativa per a la inclusió

Article 31. Mesures de resposta educativa per a la inclusió
D’acord amb l’article 25 del Reial decret 243/2022, per a l’atenció a les diferències individuals cal tindre en compte les condicions següents:

1. La conselleria competent en matèria d’educació ha de disposar els mitjans necessaris perquè els i les alumnes que requerisquen una atenció diferent de l’ordinària puguen aconseguir els objectius establits per a l’etapa de batxillerat i adquirir les competències corresponents.

2. L’atenció a aquest alumnat s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió, amb la finalitat de garantir l’accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l’alumnat. Per a aconseguir-ho, s’han d’establir les mesures de flexibilització i les alternatives metodològiques d’accessibilitat i disseny universal de l’aprenentatge (DUA) que siguen necessàries per a aconseguir que aquest alumnat puga accedir a una educació de qualitat en igualtat d’oportunitats.
3. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments de batxillerat han de fer les adaptacions pertinents i facilitar les mesures i els suports necessaris, d’acord amb la normativa vigent, perquè l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu puga cursar aquests estudis. Així mateix, s’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions s’adapten a les necessitats d’aquest alumnat.
4. Totes les mesures educatives per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s’han d’ajustar al que disposa la normativa vigent en matèria d’inclusió educativa. Aquesta concreció versa, entre altres, d’acord amb les mesures següents:
a) Per a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge, amb caràcter general, s’han d’establir mesures individualitzades que afavorisquen l’accessibilitat dels continguts curriculars, mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en l’ensenyament i avaluació de la llengua estrangera. Aquests adaptacions en cap cas s’han de tindre en compte per a minorar les qualificacions obtingudes. Igualment, si l’equip educatiu ho considera, es poden establir mesures de reforç pedagògic per a aquest alumnat.
b) Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, es poden establir, entre altres, mesures d’exempció de qualificació i també de flexibilització de la duració de l’etapa.
c) Per a l’alumnat amb altes capacitats, es poden establir mesures d’enriquiment curricular i, sempre que l’adopció de la mesura afavorisca el desenvolupament personal i social de l’alumnat, mesures de flexibilitat en la duració de l’etapa.

Article 32. Mesures per a l’alumnat que compagina els estudis de batxillerat amb la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit o amb la condició de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d’elit de la Comunitat Valenciana
Amb la finalitat d’afavorir la compatibilitat de la seua activitat esportiva amb la seua activitat acadèmica, per a l’alumnat esmentat en el títol d’aquest article, a banda del que s’estableix en la normativa vigent que regula les mesures de suport a esportistes d’elit i al personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d’elit, es poden adoptar les següents:
1. La convalidació de la matèria optativa de primer o segon curs de batxillerat amb la pràctica esportiva amb les condicions següents:

a) La matèria optativa convalidada no té qualificació ni computa a l’efecte de càlcul de la qualificació final d’etapa.
b) El procediment per a sol·licitar aquesta convalidació serà el que determine la conselleria competent en matèria d’educació.
c) En els documents d’avaluació s’ha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Perquè la convalidació es faça efectiva, s’ha d’acreditar, per part de l’òrgan competent, el manteniment de la condició d’esportista d’alt nivell, d’esportista d’alt rendiment, d’esportista d’elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d’elit de la Comunitat Valenciana fins a la data en què es faça l’avaluació final ordinària. Una vegada acreditat el manteniment d’aquesta condició, la matèria s’ha de consignar en els documents d’avaluació com a «optativa convalidada esportista» (COE). Si no s’hi acredita la condició esmentada, la matèria optativa s’ha de considerar no superada a tots els efectes.
2. A més, la matèria d’Educació Física de primer curs de batxillerat és objecte de possible exempció per a aquells esportistes que acrediten la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit, amb sol·licitud prèvia de l’alumne o alumna, d’acord amb les condicions següents:
a) La matèria d’Educació Física objecte d’exempció no té qualificació ni computa a l’efecte d’obtindre la qualificació mitjana de l’etapa.
b) El procediment per a sol·licitar aquesta exempció serà el que determine la conselleria competent en matèria d’educació.
c) En aquest cas, l’exempció d’Educació Física implica l’exempció de cursar aquesta matèria.
d) En els documents d’avaluació, la matèria d’Educació Física s’ha de consignar com a «pendent d’exempció» al llarg del curs (PTE). Per a l’anotació definitiva en els documents d’avaluació del terme «exempt/a» (ET), s’ha de presentar un certificat d’haver mantingut la condició referida anteriorment fins a la data de l’avaluació final ordinària. Si no es manté aquesta condició, l’esmentada matèria s’ha de considerar no superada i l’alumne o alumna podrà realitzar la prova extraordinària.

e) Si l’alumne o alumna perd la condició d’esportista d’elit, d’alt nivell o d’alt rendiment abans de la data de la sessió de l’avaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des d’aquell moment en la matèria d’Educació Física. Aquesta circumstància s’ha de reflectir per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents d’avaluació.


Article 33. Mesures per a l’alumnat que compagina els estudis de batxillerat i els ensenyaments professionals de dansa
Amb la finalitat d’afavorir la compatibilitat i la simultaneïtat dels estudis d’ensenyaments professionals de dansa i de batxillerat, per a aquest alumnat poden adoptar-se diferents mesures relatives a la convalidació i l’exempció de matèries de batxillerat:
1. L’alumnat que cursa batxillerat i, simultàniament, ensenyaments professionals de dansa en conservatoris professionals o centres d’ensenyament professional, pot sol·licitar la convalidació de la matèria optativa de batxillerat, amb les condicions següents:
a) Les matèries optatives de batxillerat objecte de convalidació no computen a l’efecte del càlcul de la qualificació final de l’etapa.
b) El procediment per a sol·licitar aquesta convalidació serà el que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
c) En els documents d’avaluació s’ha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Perquè la convalidació es faça efectiva, cal que l’alumne o alumna presente un certificat d’haver mantingut la matrícula al conservatori o centre professional de dansa fins a la data de l’avaluació final ordinària. Una vegada acreditat el manteniment de la matrícula, la matèria s’ha de consignar en els documents d’avaluació com a «optativa convalidada dansa» (COD). Si no s’hi acredita la condició esmentada, la matèria optativa s’ha de considerar no superada a tots els efectes.
2. L’alumnat que cursa batxillerat i cursa o ha cursat ensenyaments professionals de dansa en un conservatori professional o en un centre d’ensenyament professional, pot sol·licitar la convalidació de determinades matèries de la modalitat d’Arts del batxillerat, per cursar o haver superat les matèries dels ensenyaments professionals de dansa que són equivalents a les matèries de batxillerat que es volen convalidar, tal com disposa la normativa bàsica vigent. Les condicions per a efectuar aquests convalidacions són les següents:
a) Les matèries de la modalitat objecte de convalidació no tenen qualificació ni computen a l’efecte de càlcul de la qualificació final de l’etapa.
b) El procediment per a sol·licitar aquesta convalidació serà el que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
c) En el supòsit que l’alumnat curse simultàniament batxillerat i les matèries d’ensenyaments professionals de dansa susceptibles de convalidació, en els documents d’avaluació s’ha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Abans de l’avaluació final ordinària o extraordinària, el conservatori o el centre professional de dansa ha de facilitar al centre de batxillerat un certificat acadèmic que acredite la superació, o no, d’aquestes matèries, per tal que el centre ordinari puga incorporar-ho als documents oficials d’avaluació i deixar constància, si és el cas, de la convalidació corresponent. Una vegada acreditada la superació de la matèria cursada en els ensenyaments professionals, les convalidacions de les matèries de batxillerat s’hauran de consignar com a «convalidada» (CO) en els documents d’avaluació. En cas de no superar la matèria cursada en els ensenyaments professionals, la matèria de la modalitat de batxillerat s’ha de considerar no superada a tots els efectes.
3. A més, l’alumnat que cursa batxillerat i, simultàniament, ensenyaments professionals de dansa en conservatoris professionals o centres d’ensenyament professional, pot sol·licitar l’exempció de la matèria d’Educació Física de primer de batxillerat d’acord amb les condicions següents:
a) La matèria d’Educació Física objecte d’exempció no té qualificació ni computa a l’efecte d’obtindre la qualificació final de l’etapa.
b) El procediment per a sol·licitar aquesta exempció serà el que determine la conselleria competent en matèria d’educació.
c) En aquest cas, l’exempció d’Educació Física implica l’exempció de cursar aquesta matèria.
d) En els documents d’avaluació, la matèria d’Educació Física s’ha de consignar com a «pendent d’exempció» al llarg del curs (PTE). Per a l’anotació definitiva en els documents d’avaluació del terme «exempt/a» (ET), s’ha de presentar un certificat d’haver mantingut la matrícula en el conservatori o centre professional de dansa fins a la data de l’avaluació final ordinària. Si no s’hi manté la matrícula, l’esmentada matèria es considerarà no superada i l’alumne o alumna podrà realitzar la prova extraordinària.
e) Si l’alumne o alumna es dona de baixa al conservatori o centre professional de dansa abans de la data de la sessió de l’avaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des d’aquell moment en la matèria d’Educació Física. Aquesta circumstància s’ha de reflectir per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents d’avaluació.


Article 34. Mesures per a l’alumnat que compagina els estudis de batxillerat i els ensenyaments professionals de música
Amb la finalitat d’afavorir la compatibilitat i la simultaneïtat dels estudis d’ensenyaments professionals de música i de batxillerat, per a aquest alumnat es poden adoptar diferents mesures relatives a la convalidació de matèries:
1. L’alumnat que cursa batxillerat i, simultàniament, ensenyaments professionals de música en conservatoris professionals o centres d’ensenyament professional pot sol·licitar la convalidació de la matèria optativa de batxillerat, d’acord amb les condicions següents:
a) Les matèries optatives de batxillerat objecte de convalidació no computen a l’efecte de càlcul de la qualificació final de l’etapa.
b) El procediment per a sol·licitar aquesta convalidació serà el que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
c) En els documents d’avaluació s’ha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Perquè la convalidació es faça efectiva, cal que l’alumne o alumna presente un certificat d’haver mantingut la matrícula al conservatori o centre professional de música fins a la data de l’avaluació final ordinària. Una vegada acreditat el manteniment de la matrícula, la matèria s’ha de consignar en els documents d’avaluació com a «optativa convalidada música» (COM). Si no s’hi acredita la condició esmentada, la matèria optativa s’ha de considerar no superada a tots els efectes.
2. L’alumnat que cursa batxillerat i cursa o ha cursat ensenyaments professionals de música en un conservatori o en un centre professional, pot sol·licitar la convalidació de determinades matèries de la modalitat d’Arts del batxillerat, per cursar o haver superat les matèries dels ensenyaments professionals de música que són equivalents a les matèries de batxillerat que es volen convalidar tal com disposa la normativa bàsica vigent i les resolucions que la despleguen i que seran dictades per la conselleria competent en matèria d’educació. Les condicions per a efectuar aquests convalidacions són les següents:

a) Les matèries de la modalitat objecte de convalidació no tenen qualificació ni computen a l’efecte de càlcul de la qualificació final de l’etapa.
b) El procediment per a sol·licitar aquesta convalidació serà el que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
c) En el supòsit que l’alumnat curse simultàniament el batxillerat i les matèries d’ensenyaments professionals de música susceptibles de convalidació, en els documents d’avaluació s’ha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Abans de l’avaluació final ordinària o extraordinària, el conservatori o el centre professional de música ha de facilitar al centre de batxillerat un certificat acadèmic que acredite la superació, o no, d’aquestes matèries, per tal que el centre ordinari puga incorporar-ho als documents oficials d’avaluació i deixar constància, si és el cas, de la convalidació corresponent. Una vegada acreditada la superació de la matèria cursada en els ensenyaments professionals, les convalidacions de modalitat de les matèries de batxillerat s’hauran de consignar com a «convalidada» (CO) en els documents d’avaluació. En cas de no superar la matèria cursada en els ensenyaments professionals, la matèria de modalitat de batxillerat es considerarà no superada a tots els efectes.



TÍTOL IV
Avaluació, promoció, titulació i documents oficials
d’avaluació

CAPÍTOL I
Avaluació

Article 35. Caràcter i aspectes generals de l’avaluació
D’acord amb el que estableix l’article 20 del Reial decret 243/2022:

1. L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat que curse batxillerat ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries, i ha tindre en compte les adequacions i personalitzacions realitzades a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, en cas que en tinga, el pla d’actuació personalitzat.
2. En el procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne o alumna no siga l’adequat, s’han d’establir mesures de reforç educatiu i s’han d’adequar les condicions per a afavorir-ne el progrés. Aquests mesures s’han d’adoptar en qualsevol moment del curs, tan prompte com es detecten les dificultats, amb seguiment especial a la situació de l’alumnat amb necessitats educatives especials, i han d’estar dirigides a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles per a continuar el procés educatiu, amb els suports que cada persona necessite.

3. El caràcter diferenciat de l’avaluació en batxillerat implica que el professorat de cada matèria decidirà, al final del curs, si l’alumne o alumna ha assolit els objectius i ha aconseguit el grau adequat d’adquisició de les competències corresponents. Així mateix, cal prendre en consideració els diferents elements del currículum i el treball fet a classe, així com l’interés i l’esforç demostrat per l’alumnat.

4. El professorat ha d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent. L’avaluació és en si mateixa formativa i, per tant, ha de ser un instrument per a la millora tant dels processos d’aprenentatge de l’alumnat com dels processos d’ensenyament emprats i de la pràctica docent.
5. L’alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades. En els centres sostinguts amb fons públics hi haurà previst un període per a la realització i avaluació de les proves extraordinàries d’avaluació, per a la sessió d’avaluació final extraordinària i per al lliurament de les qualificacions, que ha de determinar la conselleria competent en matèria d’educació mitjançant resolució de l’òrgan competent.

6. Cal promoure l’ús generalitzat d’instruments d’avaluació variats, diversos i adaptats a les diferents situacions d’aprenentatge que permeten la valoració objectiva de tot l’alumnat mentre es garanteix, així mateix, que les condicions de realització dels processos associats a l’avaluació s’adapten a les necessitats de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

Article 36. Referents de l’avaluació
L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en les diferents matèries, tant en el vessant formatiu com en el qualificador, ha de tindre el seu referent en els criteris d’avaluació corresponents a les competències específiques de les matèries.

Article 37. Atenció a les diferències individuals en l’avaluació
1. La normativa vigent en matèria d’inclusió educativa estableix les mesures més adequades perquè les condicions de realització dels processos associats a l’avaluació s’adapten a les circumstàncies de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.
2. D’acord amb l’article 25.1 del Reial decret 243/2022, cal disposar els mitjans necessaris perquè l’alumnat que requerisca una atenció diferent de l’ordinària puga aconseguir els objectius establits per a l’etapa i adquirir les competències corresponents. L’atenció a aquest alumnat s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió.

3. L’avaluació de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu que requerisca una atenció educativa diferent de l’ordinària s’ha de dur a terme atenent els referents d’avaluació que estableix l’article 36.

4. En el pla d’actuació personalitzat (PAP) i en els informes d’avaluació o altres models de comunicació elaborats pels centres per a informar els pares, mares, tutors o tutores legals de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu sobre el seu procés educatiu, s’ha de presentar la informació de manera clara, i s’han d’establir les mesures d’accessibilitat necessàries, si el cas ho requereix, amb el fi últim que siga comprensible per a l’alumnat i les seues famílies.


Article 38. Sessions d’avaluació i plans de recuperació
1. La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip educatiu, coordinada pel tutor o tutora del grup classe, que té com a finalitat compartir informació i adoptar decisions de manera col·legiada sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
2. Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, han d’establir el nombre i el calendari de les sessions d’avaluació que es duran a terme durant cada curs escolar. En tot cas, i atés el caràcter continu de l’avaluació, cal fer cada trimestre, com a mínim, una sessió d’avaluació, a més d’una avaluació inicial durant el primer mes lectiu. La sessió d’avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l’avaluació ordinària de final del curs.
3. En les sessions d’avaluació ha de participar l’equip educatiu constituït en cada cas pel professorat de les matèries que haja cursat l’alumne o alumna, presidit i coordinat pel tutor o tutora. Quan es considere adient, també podrà participar un membre de l’equip directiu i, altres docents i professionals que intervinguen en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat. Així mateix, en les sessions d’avaluació es podrà comptar amb l’assessorament del departament d’orientació educativa i professional.
4. En les sessions d’avaluació s’ha d’escoltar la veu de l’alumnat, mitjançant els mecanismes que establisca cada centre en les seues normes d’organització i funcionament, que prèviament haurà reflexionat sobre els processos d’aprenentatge en les diferents matèries i en la tutoria.
5. El tutor o la tutora ha de fer constar en l’acta els acords assolits, les decisions adoptades i la informació que s’ha de transmetre a l’alumnat, i als seus representants legals si és menor d’edat, sobre el seu procés educatiu.
6. En l’avaluació inicial de cada curs, s’ha de procedir a l’anàlisi de les dades i informacions anteriors de què es dispose sobre l’alumnat, prenent en consideració el consell orientador del quart curs de l’educació secundària obligatòria en el cas del primer curs de batxillerat i, en conseqüència, l’equip educatiu adoptarà les mesures complementàries per a l’alumnat que ho requerisca.
7. Després de cada sessió d’avaluació, el tutor o tutora ha de comunicar a l’alumnat, i als seus representants legals quan aquest siga menor d’edat, la informació acordada en la sessió corresponent sobre el desenvolupament del seu procés educatiu, mitjançant un informe d’avaluació d’acord amb l’annex VII.
8. En aquest informe d’avaluació, a més de consignar les qualificacions obtingudes per l’alumne o alumna en les diferents matèries amb indicadors numèrics del 0 al 10, s’ha d’expressar qualitativament aquells aspectes positius del procés d’aprenentatge que cal destacar i les barreres o dificultats que cal superar.
9. En cas que l’equip educatiu considere, durant algun dels cursos de batxillerat, que un alumne o alumna no està assolint les competències específiques pròpies d’alguna de les matèries, ha d’organitzar activitats específiques d’aprenentatge i amb caràcter individual, que s’han de poder avaluar abans de la sessió d’avaluació ordinària de final de curs.

10. Així mateix, en aquells casos en què l’alumnat haja promocionat a segon de batxillerat amb un màxim de dues matèries amb avaluació negativa de primer curs, els equips educatius han d’establir els plans de recuperació per a la consecució dels aprenentatges imprescindibles d’aquestes matèries. Aquest alumnat ha de superar les avaluacions corresponents a aquests plans de recuperació, que no necessàriament han de consistir en una prova final i que es poden concretar a través de la revisió de projectes, treballs i tasques que s’hagen pogut encomanar a l’alumnat.

Article 39. Avaluació final de curs, resultats d’avaluació i proves extraordinàries
1. En l’avaluació final de curs, el professorat de cada matèria valora si l’alumne o alumna ha aconseguit els objectius i el grau adequat d’adquisició de les competències específiques corresponents, prenent com a referent fonamental els criteris d’avaluació.
2. Els resultats d’avaluació s’han d’expressar amb qualificacions numèriques del 0 al 10, sense decimals. Es consideren negatives les qualificacions inferiors a 5. Aquests resultats fan referència al procés d’assoliment de les competències específiques de les matèries, i s’han de consignar en l’informe d’avaluació que s’ha de completar segons els termes establits en l’apartat 8 de l’article anterior.
3. En el cas de les matèries amb continuïtat en els dos cursos, indicades en l’annex VI, l’alumnat que tinga cursada i no superada la matèria de primer curs no pot ser qualificat de la matèria de segon curs. Aquesta circumstància s’ha de consignar en les actes finals com a «incompatible» (IC).
4. A fi de facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries amb avaluació negativa, els centres educatius han d’organitzar en cada curs escolar les oportunes proves extraordinàries d’avaluació. La conselleria competent en matèria d’educació, mitjançant una resolució de l’òrgan competent, ha d’establir les dates en què hauran de tindre lloc les esmentades proves extraordinàries.
5. Quan l’alumnat no es presente a les proves extraordinàries s’ha de consignar com a «no presentat» (NP).

Article 40. Dret de l’alumnat a una avaluació objectiva
1. D’acord amb el que estableix l’article 27 del Reial decret 243/2022, s’ha de garantir el dret de l’alumnat al fet que la seua dedicació, esforç i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, i a aquest efecte s’han d’establir els procediments oportuns que, en tot cas, han d’atendre les característiques de l’avaluació disposades en la legislació vigent a nivell estatal i autonòmic i, en particular, al caràcter continu i diferenciat de l’avaluació en aquesta etapa.

2. En l’inici de cada curs escolar, la direcció del centre ha de garantir la difusió dels criteris d’avaluació i promoció establits en la concreció curricular fixada pel centre. Igualment, cada professor o professora ha d’informar l’alumnat i les famílies o representats legals sobre el contingut de la programació d’aula, els plans de reforç i els criteris de qualificació.

Article 41. Participació i dret a la informació de mares, pares, tutores o tutors legals i alumnat major d’edat
D’acord amb el que estableix l’article 28 del Reial decret 243/2022:

1. Quan l’alumnat siga menor d’edat, els pares, mares, tutors o tutores legals han de participar i donar suport a l’evolució del seu procés educatiu, col·laborant en les mesures de suport o reforç que adopten els centres per a facilitar el seu progrés.
2. Han de tindre, a més, dret a conéixer les decisions relatives a la seua avaluació i promoció, així com a l’accés als documents oficials d’avaluació i a les proves i documents de les avaluacions que es realitzen als seus fills o filles o tutelats o tutelades, a més d’haver de col·laborar en les mesures de suport o reforç que adopten els centres per a facilitar el seu progrés educatiu, sense perjudici del respecte a les garanties establides en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i altra normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
3. Els centres educatius, especialment els equips directius i les tutories, han d’establir els mitjans necessaris per a facilitar aquesta participació i el dret a rebre la informació en format accessible, tot ajustant-se a les característiques i necessitats de cada família.
4. Els drets referits en l’apartat anterior es fan també extensius a l’alumnat major d’edat, sense perjudici que els seus pares, mares, tutors o tutores legals puguen fer-los igualment efectius si justifiquen l’interés legítim.

Article 42. Comunicació amb les famílies
1. Els centres educatius han de facilitar a les famílies o representants legals la informació personal en format accessible, preferentment a través de mitjans electrònics i, si és procedent, en format paper. En el cas dels centres públics, els mitjans electrònics corresponen a les plataformes educatives habilitades per la conselleria competent en matèria d’educació.
2. En qualsevol cas, els centres han d’assegurar que les famílies tenen accés als diferents documents públics de gestió del centre educatiu i a tota la informació relacionada amb l’activitat educativa de l’alumnat i la vida comunitària del centre.
3. La documentació que s’haja de posar a disposició de les persones membres de la comunitat educativa haurà de ser inclosa en la pàgina web del centre per a garantir-ne la difusió i accessibilitat a tots els membres de la comunitat educativa, sense perjudici de ser inclosa en els taulers d’anuncis del centre.
4. Per a facilitar l’exercici del dret i els deures de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades, el centre ha d’informar les famílies o els tutors o tutores legals de l’alumne o alumna de la seua evolució escolar per mitjà d’informes d’avaluació, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que considere oportuns. La persona tutora ha de realitzar les entrevistes individuals i col·lectives que permeten el seguiment de l’alumnat i el trasllat de la informació adient als pares, mares o tutors o tutores legals. En tot cas, cal preveure, com a mínim, una reunió col·lectiva a l’inici i al final del curs i una entrevista individual al llarg del curs.

5. Els pares, mares o tutors o tutores legals han de conéixer les decisions relatives a l’avaluació dels aprenentatges al llarg del curs i a la promoció, i han de col·laborar en les mesures de suport que adopten els centres per a participar i donar suport a l’evolució del procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades.


CAPÍTOL II
Promoció

Article 43. Promoció i avaluació negativa en algunes matèries de segon curs
D’acord amb el que estableix l’article 21 del Reial decret 243/2022:
1. Els i les alumnes promocionaran de primer a segon de batxillerat quan hagen superat les matèries cursades o tinguen avaluació negativa en dues matèries com a màxim. En tot cas, hauran de matricular-se en segon curs de les matèries no superades de primer, que tindran la consideració de matèries pendents, sense perjudici del que estableix l’article 45 d’aquest decret.
2. Quan un alumne o una alumna promocione amb una o dues matèries pendents, l’equip educatiu ha d’establir plans de recuperació i d’avaluació de les matèries pendents, per tal de recuperar la matèria prèviament a la finalització del curs.
3. L’alumnat que al final del segon curs tinga avaluació negativa en algunes matèries, podrà matricular-se d’aquestes sense necessitat de cursar de nou les matèries superades, o podrà optar, així mateix, per repetir el curs complet.
4. L’alumnat que opte per repetir el segon curs del batxillerat complet renunciarà a la qualificació obtinguda en les matèries d’aquest curs que haja superat prèviament. Aquesta repetició, per la seua banda, computarà als efectes del límit de permanència de quatre anys de l’alumnat que cursa batxillerat en règim ordinari. L’exercici d’aquesta opció requerirà que l’alumnat, o els seus representants legals si és menor d’edat, formule una sol·licitud expressa seguint el procediment que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.

Aquesta renúncia tindrà caràcter definitiu i en cap cas comptaran les matèries cursades i aprovades durant el curs a què s’ha renunciat.


Article 44. Continuïtat de matèries en el cas de promoció a segon curs amb matèries no superades
1. La superació de les matèries de segon curs que figuren en l’annex VI estarà condicionada a la superació de les corresponents matèries de primer curs indicades en aquest annex per implicar continuïtat.

2. L’alumnat que promocione a segon curs amb alguna matèria no superada de primer curs d’entre les que impliquen continuïtat, i que es vulga matricular de la matèria de segon curs corresponent, tindrà condicionada la superació de la matèria de segon curs a la superació de la matèria del primer curs. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència de l’anterior s’han de consignar en les actes d’avaluació com a «incompatibles» (IC).

Article 45. Canvi de matèria dins de la mateixa modalitat en el cas de promoció amb matèries no superades
1. Els i les alumnes que promocionen de primer a segon curs amb una o dues matèries pendents de superació d’entre les matèries de modalitat o optatives, en el moment de formalització de la matrícula, podran canviar aquests matèries no superades per unes altres del mateix bloc dins de la mateixa modalitat. Aquests matèries substituiran, amb caràcter general, les matèries cursades i no superades del curs anterior.

2. La matèria que se substituïsca no serà tinguda en compte a l’efecte del càlcul de la nota mitjana del batxillerat. En tot cas, l’alumnat haurà de completar el seu itinerari educatiu segons el que regula el capítol II del títol II d’aquest decret, que estableix l’organització de l’etapa.

3. L’atenció a aquest alumnat s’ha de dur a terme de manera anàloga a l’oferida a l’alumnat que cursa matèries pendents de primer i s’ha de seguir el corresponent pla de recuperació per a la superació de la matèria.
4. En cas de repetició de segon curs de batxillerat únicament amb les matèries no superades, igualment, en el moment de formalització de la matrícula, l’alumnat podrà canviar matèries pendents per unes altres del mateix bloc dins de la mateixa modalitat.
5. El canvi de matèria s’haurà de reflectir en l’expedient acadèmic de l’alumne en l’apartat «canvis en la matrícula».

Article 46. Matrícula d’una matèria de continuïtat de segon curs sense haver cursat prèviament la matèria de primer curs corresponent dins de la mateixa modalitat
1. Dins de la mateixa modalitat, l’alumnat podrà matricular-se de la matèria de segon curs sense haver cursat prèviament la matèria corresponent de primer curs, sempre que el professorat que imparteix la matèria considere que l’alumne o alumna reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon. Per a fer-ho, el professor o la professora de la matèria de segon curs, en funció del progrés de l’alumne o alumna, ha de prendre aquesta decisió al final del primer trimestre i ha de comunicar-la a l’equip educatiu en la primera sessió d’avaluació.
2. En cas que el professor o professora considere que l’alumne o alumna pot seguir amb aprofitament la matèria de segon sense haver cursat la matèria de primer ha de reflectir aquesta decisió per escrit.

3. Aquesta circumstància s’ha de fer constar en l’expedient de l’alumne o alumna en l’apartat «canvis en la matrícula». Cal considerar que aquesta decisió té com a únic efecte l’habilitació per a cursar la matèria de segon i en cap cas es pot considerar la matèria de primer com a superada.
4. En cas contrari, l’alumne o alumna haurà de cursar també la matèria de primer curs, que tindrà la consideració de matèria pendent, si bé, no serà computable a l’efecte de modificar les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència del que s’ha indicat anteriorment seran considerades incompatibles.
5. En tot cas, fins a la decisió del professor o professora de la matèria, l’alumne o alumna s’ha de matricular de la matèria de primer curs i dur a terme el pla de recuperació corresponent, i en el cas que no siga necessari cursar la matèria de primer curs, s’ha de modificar la seua matrícula en aquest sentit.

Article 47. Canvi de modalitat o via
1. L’alumnat que finalitze primer curs de batxillerat i estiga en condicions de promocionar a segon curs, segons els criteris de promoció establits, així com l’alumnat de segon curs que repeteix aquest curs amb matèries pendents o íntegrament, podrà sol·licitar a la direcció del centre públic o al seu titular, en cas de tractar-se d’un centre privat, el canvi de modalitat.
2. En cas de canvi de modalitat, l’alumnat haurà de cursar totes les matèries comunes dels dos cursos de l’etapa, sis matèries de la modalitat, tres en cada curs, de les quals almenys cinc han de correspondre a la nova modalitat triada per l’alumne o alumna, i dues matèries optatives, una en cada curs.
3. Per a l’alumnat que sol·licite un canvi de modalitat en promocionar a segon curs, cal considerar els criteris següents:
a) Ha de cursar les cinc matèries comunes de segon curs i, si és el cas, les matèries comunes de primer curs no superades.
b) Ha de cursar les tres matèries de segon curs de la nova modalitat triades per l’alumne o alumna.
c) Ha de cursar les matèries de primer curs corresponents a la nova modalitat, que hagen de cursar-se necessàriament per a completar un mínim de cinc matèries de modalitat, d’acord amb el que disposa l’apartat 2 d’aquest article, incloent-hi, en tot cas, la matèria obligatòria de primer curs de la nova modalitat.
d) Les matèries ja superades de la modalitat que s’abandona es podran computar com a matèria de la nova modalitat corresponent al primer curs o com a matèria optativa de qualsevol dels dos cursos.
4. Les matèries de primer curs de la nova modalitat que haja de cursar l’alumne o alumna tindran la consideració de matèries pendents, però no seran computables a l’efecte de modificar les condicions en les quals ha promocionat a segon.
5. Les matèries no superades de la modalitat abandonada no s’hauran de cursar i no es tindran en compte per al càlcul de la nota mitjana del batxillerat ni a l’efecte de titulació.
6. Quan el canvi de modalitat supose cursar en segon una o més matèries de continuïtat s’aplicarà el que estableix l’article anterior.

7. El procediment per a sol·licitar el canvi de modalitat serà el que determine la conselleria competent en matèria d’educació.
8. Per al càlcul de la qualificació final d’etapa d’aquest alumnat computaran totes les matèries cursades i superades de les dues modalitats.
9. L’alumnat que repeteix segon curs de batxillerat només amb les matèries pendents, també pot sol·licitar el canvi de modalitat en les mateixes condicions establides anteriorment. No obstant això, cal considerar les particularitats següents:
a) Respecte a les matèries comunes i optatives, cal que curse únicament les matèries dels dos cursos que no haja superat prèviament en cursar l’anterior modalitat.
b) Per a aquest alumnat, les matèries de modalitat de segon curs superades en la modalitat que s’abandona no podran ser computades com a matèries de la nova modalitat.
10. Per a l’alumnat que repeteix segon curs de batxillerat íntegrament, les condicions del canvi de modalitat són les mateixes que les de l’alumnat que promociona a segon curs.
11. El canvi de via en la modalitat d’Arts s’ha de fer en els mateixos termes i seguint el mateix procediment establit per als canvis de modalitat, per analogia.
12. El canvi de modalitat ha de ser registrat en l’apartat «canvis en la matrícula» de l’expedient acadèmic i de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna.
13. L’alumnat que repetisca el primer curs podrà triar una nova modalitat en tornar a cursar primer sense necessitat de realitzar cap procediment.

Article 48. Canvi de llengua estrangera
1. L’alumnat podrà canviar l’idioma que haja cursat en la matèria Llengua Estrangera I en promocionar al segon curs de batxillerat, i l’idioma que haja cursat en la matèria Llengua Estrangera II en el cas de repetició completa o parcial del segon curs.
2. Els idiomes cursats en les matèries Llengua Estrangera I i Segona Llengua Estrangera I i Llengua Estrangera II i Segona Llengua Estrangera II, respectivament, han de ser diferents.
3. L’alumnat que canvie d’idioma en passar a segon curs de batxillerat no haurà de superar en el nou idioma la matèria Llengua Estrangera I si ja la té superada.
4. En el cas que tinga la matèria Llengua Estrangera I pendent de superació, haurà de seguir el corresponent pla de recuperació per a la superació de la matèria, bé en l’idioma que abandona o bé en el nou idioma. Per tal de poder cursar la matèria pendent en el nou idioma, serà requisit no haver cursat prèviament la matèria Segona Llengua Estrangera I de primer curs en l’idioma nou.
5. L’alumnat que es trasllade a un centre educatiu que no incloga en la seua oferta educativa l’idioma cursat amb anterioritat en la matèria Llengua Estrangera I o II, haurà de substituir-lo per algun dels impartits en el centre al qual s’incorpora. Si té pendent de superació la matèria Llengua Estrangera I cursada en l’idioma no impartit en el nou centre, haurà de seguir el pla de recuperació per a la superació de la matèria corresponent a l’idioma triat en el segon curs de batxillerat.

6. L’alumnat que es trasllade a un centre educatiu amb la matèria Segona Llengua Estrangera I o II pendent de superació, cursada en un idioma que no s’imparteix en el nou centre educatiu, haurà de canviar d’idioma o, si és procedent, de matèria, i seguir el corresponent pla de recuperació per a la superació de la matèria.
7. Així mateix, l’alumnat que repeteix primer curs de batxillerat pot canviar l’idioma de la matèria Llengua Estrangera I sense realitzar cap procediment.
8. El canvi d’idioma ha de ser sol·licitat per escrit davant de la direcció o la titularitat del centre educatiu per l’alumne o alumna, si és major d’edat, o en cas contrari, pel pare, mare, tutor o tutora legal, segons el procediment establit per la conselleria competent en matèria d’educació.
9. El canvi d’idioma en la matèria Llengua Estrangera I o II ha de ser registrat en l’apartat «canvis en la matrícula» de l’expedient acadèmic i de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna.

Article 49. Permanència en batxillerat i anul·lació de la matrícula
1. La permanència en batxillerat ocupant un lloc escolar en règim ordinari diürn serà de quatre anys acadèmics com a màxim.

2. A fi de no esgotar el nombre d’anys durant els quals es pot romandre cursant batxillerat en règim ordinari diürn, l’alumne o alumna podrà sol·licitar a la direcció del centre educatiu on estiga matriculat o matriculada, l’anul·lació de la matrícula corresponent quan acredite trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o familiar que impedisquen la dedicació normal a l’estudi o altres circumstàncies, degudament acreditades, que tinguen caràcter excepcional.

3. Les sol·licituds han de formular-se, en tot cas, abans de finalitzar el mes d’abril de l’any escolar en curs i han de ser resoltes, oït l’equip educatiu i el departament d’orientació, o qui en tinga atribuïdes les funcions, per la direcció del centre educatiu públic, o per la persona titular del centre educatiu privat, on l’alumne o alumna es trobe matriculat, que autoritzarà l’anul·lació de la matrícula sempre que resulte acreditada l’existència d’una de les causes que figuren en el punt anterior. En cas de denegació, les persones interessades podran elevar un recurs davant de la direcció territorial competent en matèria d’educació.

4. L’alumnat que haja esgotat el límit de permanència en l’etapa en règim ordinari diürn podrà continuar els seus estudis en els règims de batxillerat de l’educació de les persones adultes, nocturn o a distància, així com presentar-se a les proves per a majors de vint anys per a l’obtenció directa del títol de batxiller.


CAPÍTOL III
Titulació

Article 50. Obtenció del títol de batxiller
D’acord amb el que estableix l’article 22 del Reial decret 243/2022:

1. El títol de batxiller acredita l’assoliment dels objectius establits per a l’etapa i l’adquisició de les competències corresponents.
2. Per a obtindre el títol de batxiller serà necessària l’avaluació positiva de totes les matèries dels dos cursos de batxillerat.
3. Excepcionalment, l’equip educatiu podrà decidir, en l’avaluació extraordinària, l’obtenció del títol de batxiller per a un alumne o alumna que haja superat totes les matèries excepte una, sempre que es complisquen, a més, totes les condicions següents:
a) que l’equip educatiu considere que l’alumne o alumna ha assolit els objectius i competències vinculats a aquest títol. Aquesta decisió s’ha d’adoptar per majoria simple i, en cas d’empat, cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del grup;
b) que no s’haja produït una inassistència continuada i no justificada per part de l’alumne o alumna a la matèria;
c) que l’alumne o alumna s’haja presentat a les proves i haja realitzat les activitats necessàries per a la seua avaluació, incloses les de la convocatòria extraordinària;
d) que la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en totes les matèries de l’etapa siga igual o superior a cinc. En aquest cas, a l’efecte del càlcul de la qualificació final de l’etapa, es considerarà la nota numèrica obtinguda en la matèria no superada.
4. El títol de batxiller serà únic i s’expedirà amb expressió de la modalitat cursada i de la nota mitjana obtinguda. Aquesta s’ha de trobar calculant la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries cursades, arrodonida a la centèsima. A l’efecte d’aquest càlcul es tindran en compte les matèries comunes i optatives, així com les matèries específiques de la modalitat per la qual s’expedeix el títol i, si és el cas, la matèria de Religió.

Article 51. Obtenció del títol de batxiller des d’altres ensenyaments
D’acord amb el que estableix l’article 23 del Reial decret 243/2022:

1. L’alumnat que tinga el títol de tècnic o tècnica, o de tècnic o tècnica superior en formació professional podrà obtindre el títol de batxiller en la modalitat General, mitjançant la superació de les matèries comunes.
2. L’alumnat que tinga el títol de tècnic o tècnica en arts plàstiques i disseny podrà obtindre el títol de batxiller en la modalitat d’Arts mitjançant la superació de les matèries comunes.
3. També podran obtindre el títol de batxiller en la modalitat d’Arts els qui hagen superat els ensenyaments professionals de música o de dansa i superen, a més, les matèries comunes.
4. En tots els casos anteriors, atés que únicament ha de cursar les matèries comunes de batxillerat, l’alumnat es podrà matricular en qualsevol centre educatiu encara que no tinga autoritzada la modalitat General o d’Arts. Excepcionalment, en aquests casos i amb la finalitat de complir amb la normativa vigent, els centres podran proposar l’expedició del títol de batxiller per a aquest alumnat per la modalitat General o d’Arts, segons el cas.
5. La qualificació que apareixerà en el títol de batxiller dels estudiants referenciats en els apartats d’aquest article s’ha de deduir de la ponderació següent:
a) El 60 % de la mitjana de les qualificacions obtingudes en les matèries cursades en batxillerat.
b) El 40 % de la nota mitjana obtinguda en els ensenyaments mitjançant els quals s’accedeix a l’obtenció del títol, calculada segons el que estableixen els respectius reials decrets d’ordenació d’aquests.
6. El procediment per a sol·licitar cursar únicament les matèries comunes de batxillerat per trobar-se en alguna de les situacions anteriors serà el que determine la conselleria competent en matèria d’educació.


Article 52. Càlcul de la qualificació final de batxillerat per a l’alumnat que homologa el primer curs de batxillerat
Per al càlcul de la qualificació final de l’alumnat que homologa el curs corresponent al primer de batxillerat per haver realitzat aquests estudis en un sistema educatiu estranger, caldrà procedir de la forma següent:
En primer lloc, es calcularà la nota mitjana del segon curs de batxillerat amb totes les matèries cursades en el sistema educatiu valencià.

En segon lloc, la qualificació final de l’etapa de batxillerat serà la mitjana aritmètica resultant de la nota descrita en el paràgraf anterior, corresponent a segon de batxillerat, i de la nota mitjana del curs primer de batxillerat calculada per l’òrgan competent per a la realització de l’homologació.

Article 53. Matrícula d’honor
Als i les alumnes que després de superar totes les matèries de l’etapa i sense perjudici de les possibles convalidacions o exempcions de matèries, obtinguen una qualificació mitjana de batxillerat igual o superior a 9, se’ls pot consignar la menció de «matrícula d’honor» en les observacions de l’acta de qualificacions finals, en l’expedient acadèmic i en l’historial acadèmic. A més de la condició anterior, l’equip docent haurà d’acordar de forma col·legiada la concessió de la matrícula d’honor, i es podrà concedir una matrícula d’honor per cada 20 alumnes o fracció del total d’estudiants de segon curs de batxillerat en el centre docent.



CAPÍTOL IV
Documents oficials d’avaluació

Article 54. Documents i informes d’avaluació
1. En batxillerat, d’acord amb el que estableix l’article 29 del Reial decret 243/2022, els documents oficials d’avaluació són les actes d’avaluació, l’expedient acadèmic, l’historial acadèmic i, si és el cas, l’informe personal per trasllat.
2. Aquests documents s’han d’ajustar a les característiques que s’estableixen en aquest decret.
3. L’historial acadèmic i, si és el cas, l’informe personal per trasllat, es consideren documents bàsics per a garantir la mobilitat de l’alumnat per tot el territori nacional, segons el que estableix l’article 29.2 del Reial decret 243/2022.

Article 55. Actes d’avaluació
D’acord amb el que estableix l’article 30 del Reial decret 243/2022:

1. Les actes d’avaluació s’han d’estendre per a cada un dels cursos i s’han de tancar després de la finalització del període lectiu després de la convocatòria ordinària, i després de la convocatòria extraordinària. Han de comprendre la relació nominal de l’alumnat que compon el grup, juntament amb els resultats de l’avaluació de les matèries i les decisions sobre promoció i permanència.
2. Els resultats de l’avaluació reflectits en aquests actes s’hauran d’expressar mitjançant qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals, i es consideraran negatives les qualificacions inferiors a cinc. Quan l’alumnat no es presente a les proves extraordinàries es consignarà com a «no presentat» (NP).
3. En les actes de segon curs figurarà l’alumnat amb matèries no superades del curs anterior, si és el cas, i es recollirà la proposta d’expedició del títol de batxiller, juntament amb la nota mitjana de l’etapa, que es calcularà segons el que s’estableix en l’article 50 d’aquest decret. En aquest curs s’estendran actes d’avaluació de matèries pendents al final del període lectiu ordinari i de la convocatòria de la prova extraordinària.
4. Per a l’aplicació del que es preveu en l’apartat cinqué de la disposició addicional primera del Reial decret 243/2022, s’haurà de fer constar, a més, una nota mitjana normalitzada, calculada sense tindre en compte la qualificació de la matèria de Religió.
5. Les actes d’avaluació han de ser signades per tot el professorat del grup i portar el vistiplau de la persona titular de la direcció del centre.
6. Els models d’actes de batxillerat són els que figuren en l’annex VIII d’aquest decret.

Article 56. Expedient acadèmic
1. L’expedient acadèmic és el document oficial que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació obtinguts per l’alumne o alumna, així com qualsevol altra informació rellevant.

2. D’acord amb l’article 31.1 del Reial decret 243/2022, l’expedient acadèmic ha de recollir, juntament amb les dades d’identificació del centre, les de l’alumne o alumna, així com la informació relativa al procés d’avaluació. S’ha d’obrir al començament de l’etapa o, si és el cas, en el moment de la incorporació al centre i ha de recollir, almenys, els resultats de l’avaluació de les matèries en les diferents convocatòries, les decisions de promoció i titulació i, si n’hi ha, les mesures de suport educatiu o les adaptacions que s’han adoptat per a l’alumne i qualsevol resolució administrativa de caràcter singular que l’afecte acadèmicament. De la mateixa manera, cal que conste la qualificació final obtinguda a l’etapa, així com la mitjana normalitzada a la qual es refereix l’apartat 4 de l’article 55.
3. El model d’expedient acadèmic de batxillerat és el que figura en l’annex IX d’aquest decret.

Article 57. Historial acadèmic
D’acord amb el que estableix l’article 32 del Reial decret 243/2022:

1. L’historial acadèmic de batxillerat és el document oficial que reflecteix els resultats de l’avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumnat en tota l’etapa, porta el vistiplau del director o directora i té valor acreditatiu dels estudis realitzats.

2. L’historial acadèmic, com a mínim, ha de recollir les dades identificatives de l’alumne o alumna, les matèries cursades en cada un dels anys d’escolarització, les mesures de suport educatiu aplicades, els resultats de l’avaluació en cada convocatòria, les decisions sobre promoció i permanència, la nota mitjana del batxillerat i la nota mitjana normalitzada, així com la informació relativa als canvis de centre i les dates en què s’han produït les diferents fites. Hi ha de figurar, així mateix, la indicació de les resolucions de caràcter singular que afecten acadèmicament l’alumne o alumna.
3. Després de finalitzar l’etapa, l’historial acadèmic de batxillerat s’ha de lliurar a l’alumne o alumna o, en cas que siga menor d’edat, als seus pares, mares, tutors o tutores legals.
4. El model d’historial acadèmic de batxillerat és el que figura en l’annex X d’aquest decret.

Article 58. Informe personal per trasllat
D’acord amb el que estableix l’article 33 del Reial decret 243/2022:

1. L’informe personal per trasllat és el document oficial que s’emet en cas de trasllat de l’alumne o alumna a un altre centre i té com a finalitat garantir la continuïtat del procés d’aprenentatge de l’alumnat que es trasllada a un altre centre sense haver conclòs l’etapa o el curs.

2. El centre d’origen ha de remetre aquest informe al de destinació, i a petició d’aquest, juntament amb una còpia de l’historial acadèmic. El centre receptor ha d’obrir el corresponent expedient acadèmic. La matriculació adquirirà caràcter definitiu una vegada rebuda la còpia de l’historial acadèmic.
3. L’informe personal per trasllat ha de contindre com a mínim els elements següents:
a) Resultats parcials d’avaluació, en el cas que ja haja tingut lloc alguna sessió d’avaluació.
b) Aplicació, si és el cas, de mesures educatives complementàries de reforç i suport, així com els plans d’actuació personalitzats.
c) Tots els canvis que s’hagen produït en la matriculació de l’alumne o alumna en el curs del trasllat.
d) Totes les observacions que es consideren oportunes sobre el progrés general de l’alumne o alumna.
4. L’informe personal per trasllat cal que l’elabore i el signe el tutor o tutora, amb el vistiplau del director o directora, a partir de les dades facilitades per l’equip educatiu que impartisca docència a l’alumne o alumna.
5. L’informe personal per trasllat s’ha d’ajustar al model que figura en l’annex XI d’aquest decret.

Article 59. Custòdia i arxivament dels documents oficials d’avaluació

1. Els documents oficials d’avaluació han de romandre al centre i la persona que exercisca les funcions de secretari o secretària és la responsable de custodiar-los, tant en format imprés com en suport electrònic, així com d’emetre les certificacions que se sol·liciten. En cas de supressió d’algun centre, les direccions territorials d’Educació han d’adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.

2. Tots els documents oficials de l’avaluació s’han de conservar en el centre a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions.


Article 60. Autenticitat, seguretat i confidencialitat
D’acord amb el que estableix l’article 34 del Reial decret 243/2022:

1. El director o directora, com a responsable de totes les activitats acadèmiques del centre, ha de visar amb la seua signatura els documents oficials.
2. Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la cessió d’aquestes d’uns centres a uns altres i a la seguretat i confidencialitat d’aquests, caldrà ajustar-se al que es disposa en la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, al que s’estableix en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
3. Els documents oficials d’avaluació i els seus procediments de validació descrits en els apartats anteriors podran ser substituïts pels seus equivalents realitzats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que quede garantida la seua autenticitat, integritat, conservació, i es complisquen les garanties i els requisits establits per la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com per la normativa que les desplega.
4. L’expedient electrònic de l’alumnat estarà constituït, almenys, per les dades contingudes en els documents oficials d’avaluació, i complirà amb el que s’estableix en el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Ensenyaments de religió
D’acord amb el que estableix la disposició addicional primera del Reial decret 243/2022:
1. Els ensenyaments de religió s’han d’incloure en batxillerat d’acord amb el que s’estableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
2. Els centres han de garantir que, en el període de matrícula, l’alumnat major d’edat i els pares, mares, tutors o tutores de l’alumnat menor d’edat puguen manifestar si volen cursar o no ensenyaments de religió.
3. La determinació del currículum dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència de les corresponents autoritats religioses.
4. L’avaluació dels ensenyaments de les diferents confessions religioses amb què l’Estat haja subscrit acords de cooperació s’ajustarà al que s’estableix en aquests, entenent que l’avaluació es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matèries

5. Per tal de garantir el principi d’igualtat i la lliure concurrència, les qualificacions que s’hagen obtingut en l’avaluació dels ensenyaments de religió no es computaran en l’obtenció de la nota mitjana a efectes d’accés a la Universitat ni en les convocatòries per a l’obtenció de beques i ajudes a l’estudi, en què hagen d’entrar en concurrència els expedients acadèmics.

Segona. Calendari escolar
La conselleria competent en matèria d’educació ha de publicar anualment el calendari escolar previst per a cada curs acadèmic.

Tercera. Adscripció de les matèries optatives a les especialitats docents
1. El professorat funcionari, preferentment amb destinació definitiva en el centre, pertanyent al cos de catedràtics d’Ensenyament Secundari i al cos de professors d’Ensenyament Secundari, pot impartir les matèries optatives del batxillerat. L’adscripció de les matèries optatives a què fa referència l’article 16 d’aquest decret s’ha d’ajustar a la graella següent:


Matèries optatives de batxillerat
Especialitats
Activitat Física per a la Salut i el Desenvolupament Personal
Educació Física
Biologia Humana i Salut
Biologia
Comunicació Audiovisual
Dibuix
Cultura Jurídica i Democràtica
Formació i Orientació Laboral
Descobrint les Nostres Arrels Clàssiques
Llatí. Grec
El treball experimental en Física i Química
Física i Química
Geografia i Història Valencianes
Geografia i Història
Gestió de Projectes d’Emprenedoria
Administració d’Empreses
Economia
Formació i Orientació Laboral
Organització i Gestió Comercial
(En els centres en els quals hi haja professorat de l’especialitat d’Economia, Formació i Orientació Laboral, Administració d’Empreses i Organització i Gestió Comercial, s’ha de seguir aquest ordre de prelació)
Imatge i So
Tecnologia
Producció Musical
Música
Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics I i II
Informàtica
Psicologia
Filosofia
Segona Llengua Estrangera I i II
Llengua Estrangera corresponent
2. La matèria Cultura Jurídica i Democràtica podrà ser també impartida per professorat d’altres especialitats sempre que es tracte de llicenciats o graduats en alguna especialitat de la branca de coneixements de Ciències Socials i Jurídiques amb formació en la matèria.
3. La matèria Projecte d’Investigació podrà ser impartida per professorat de qualsevol especialitat.
4. La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar adscripcions d’altres especialitats a les matèries optatives indicades en la graella anterior sempre que reunisquen formació en la matèria i sense perjudici de la preferència que, per a impartir aquests matèries, tenen els professors i professores de les especialitats indicades en la graella.

5. En el cas del professorat dels centres privats, les matèries optatives poden ser impartides pel professorat que reunisca els requisits de formació inicial per a impartir qualsevol de les matèries adscrites a l’especialitat d’acord amb la graella anterior i en base a la normativa vigent que estableix les especialitats dels cossos docents d’Ensenyament Secundari.

Quarta. Batxillerat per a persones adultes
1. L’oferta de batxillerat per a persones adultes és la que correspon al règim nocturn i al règim a distància.
2. La conselleria competent en matèria d’educació ha de regular els ensenyaments de batxillerat destinats a persones adultes en els règims nocturn i a distància, sense perjudici que els seus horaris s’ajusten al que indica l’annex XII d’aquest decret.
3. Els i les alumnes que cursen batxillerat en el marc de l’oferta específica establida per les administracions educatives per a persones adultes obtindran el títol sempre que hagen obtingut avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de batxillerat, o en totes les matèries excepte en una. En aquest últim cas, s’hauran de reunir les condicions següents:
a) que l’equip educatiu considere que l’alumne o alumna ha assolit els objectius i competències vinculats a aquest títol. Aquesta decisió s’ha d’adoptar per majoria simple i en cas d’empat cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del curs;
b) que no s’haja produït una inassistència continuada i no justificada per part de l’alumne o alumna a la matèria.
c) que l’alumne o alumna s’haja presentat a les proves i haja realitzat les activitats necessàries per a la seua avaluació, incloses les de la convocatòria extraordinària.
d) que la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en totes les matèries de l’etapa siga igual o superior a cinc. En aquest cas, a l’efecte del càlcul de la qualificació final de l’etapa, es considerarà la nota numèrica obtinguda en la matèria no superada.
4. Correspon a la conselleria competent en matèria d’educació l’organització de proves perquè les persones majors de vint anys puguen obtindre directament el títol de batxiller. Aquests proves s’hauran d’organitzar de manera diferenciada segons les modalitats del batxillerat i hauran de comptar amb les mesures d’accessibilitat universal i les adaptacions que necessite tot l’alumnat amb necessitats educatives especials.


Cinquena. Simultaneïtat d’estudis de batxillerat i d’ensenyaments professionals de música o dansa
1. L’alumnat que cursa cinqué o sisé curs dels ensenyaments professionals de música o de dansa i simultàniament primer de batxillerat, podrà matricular-se únicament de les matèries comunes de batxillerat i obtindre el títol de batxiller per la modalitat d’Arts sempre que estiga en possessió del títol de tècnic dels ensenyaments professionals de música o de dansa en el moment de realització de l’avaluació final de segon curs de batxillerat, siga en la fase ordinària o en l’extraordinària, i sempre que supere les matèries comunes de batxillerat.
2. En termes de promoció de primer a segon curs, per a aquest alumnat, caldrà ajustar-se al que estableix l’article 43 d’aquest decret, però únicament en relació amb les matèries comunes. En termes de permanència en l’etapa, s’aplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en batxillerat.
3. En el cas que un alumne o alumna supere totes les matèries de primer i segon de batxillerat, però no estiga en possessió del títol de tècnic dels ensenyaments professionals de música o de dansa perquè no ha superat totes les matèries d’aquests ensenyaments, les qualificacions de batxillerat es traslladaran a l’acta del curs acadèmic següent fins que l’alumne o alumna obtinga el títol de tècnic dels ensenyaments professionals de música o de dansa, si no és que aquest alumnat renuncia a la possibilitat de cursar simultàniament els dos ensenyaments i opta per cursar totes les matèries de batxillerat. Aquesta opció no es podrà exercir una vegada haja transcorregut el mes d’octubre de cada curs acadèmic i, en tot cas, hi serà aplicable el límit de permanència en l’etapa establit per al batxillerat.
4. En el supòsit de l’alumnat que estiga cursant sisé curs dels ensenyaments professionals de música o de dansa i haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o vies del batxillerat cursant totes les matèries, podrà sol·licitar en segon curs de batxillerat matricular-se únicament de les matèries comunes. En aquest cas, als efectes d’avaluació i titulació, cal considerar únicament les matèries comunes de primer i segon de batxillerat.
5. L’alumnat amb una o dues matèries pendents de primer curs únicament haurà de cursar aquests matèries si es tracta de matèries comunes.
6. En tots els casos anteriors, atés que únicament ha de cursar les matèries comunes de batxillerat, l’alumnat es podrà matricular en qualsevol centre educatiu encara que no tinga autoritzada la modalitat d’Arts. Excepcionalment, en aquests casos i amb la finalitat de complir amb la normativa vigent, els centres podran proposar l’expedició del títol de batxiller per a aquest alumnat per la modalitat d’Arts.
7. La qualificació que apareixerà en el títol de batxiller dels estudiants referenciats en els apartats d’aquest article s’ha de deduir de la ponderació següent:
a) El 60 % de la mitjana de les qualificacions obtingudes en les matèries comunes cursades en batxillerat.
b) El 40 % de la nota mitjana obtinguda en els ensenyaments mitjançant els quals s’accedeix a l’obtenció del títol, calculada segons el que estableixen els respectius reials decrets d’ordenació d’aquests.
8. Aquesta circumstància ha de ser registrada en l’apartat «canvis en la matrícula» de l’expedient acadèmic i de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna.
9. El procediment per a sol·licitar cursar únicament les matèries comunes de batxillerat per trobar-se en alguna de les situacions descrites en aquesta disposició serà el que determine la conselleria competent en matèria d’educació.

Sisena. Obtenció de noves modalitats de batxillerat
Qui haja obtingut el títol de batxiller podrà obtindre qualsevol de les altres modalitats, mitjançant la superació de les matèries de la modalitat que, segons el que està previst en aquest decret, es requereixen per a la modalitat escollida.

Setena. Obligacions administratives dels centres de titularitat privada

1. Els centres de titularitat privada que imparteixen ensenyaments de batxillerat, en qüestions d’avaluació, promoció i titulació, hauran de fer ús de l’aplicació Innovació Tecnològica Administrativa per a Centres i Alumnat (ITACA) que la Conselleria competent en matèria d’Educació posa a l’abast dels centres educatius.
2. Així mateix, els centres de titularitat privada estan obligats a elaborar els documents per a la gestió de l’avaluació que figuren en aquest decret, així com a lliurar dins del termini i en la forma oportuna als centres públics a què es troben adscrits la documentació corresponent sobre avaluació i expedició de títols.
Huitena. Incidència pressupostària i necessitat de recursos
La implementació i el desplegament posterior d’aquest decret no poden tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignats a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i en tot cas han d’atendre’s amb els mitjans personals i materials que aquesta tinga assignats.

Novena. Centres autoritzats per a impartir les diverses modalitats
1. Els centres docents que en el moment de l’entrada en vigor d’aquest decret impartien la modalitat de Ciències queden autoritzats a impartir la modalitat de Ciències i Tecnologia establida en aquest decret.
2. Així mateix, els centres que en el moment de l’entrada en vigor d’aquest decret impartien la modalitat d’Arts o la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, o les dues, queden autoritzats a impartir aquests mateixes modalitats establides en aquest decret.
3. La conselleria competent en matèria d’educació determinarà, mitjançant una resolució de l’òrgan competent, els centres que tindran autoritzada la modalitat General a partir del curs 2023-2024.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Currículum de segon curs de batxillerat per al curs 2022-2023
El currículum i l’ordenació general del segon curs de batxillerat per al curs escolar 2022-2023 serà el que estableix el Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual s’estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat a la Comunitat Valenciana.

Segona. Documents d’avaluació i de canvi de modalitat de segon curs de batxillerat per al curs 2022-2023
1. Els documents d’avaluació de segon curs de batxillerat per al curs escolar 2022-2023 seran els que estableix el capítol V de l’Ordre 38/2017, de 4 d’octubre, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l’avaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments d’Educació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana.
2. Els documents relatius al canvi de modalitat o itinerari en segon de batxillerat per al curs escolar 2022-2023 són els que es recullen als annexos IX, X i XI de l’Ordre 38/2017, d’acord amb el seu capítol 28, que regula el procediment, mentre no es publique la nova normativa reguladora d’aquests procediments.
Tercera. Proves lliures per a l’obtenció del títol de batxiller
Les proves perquè les persones majors de vint anys puguen obtindre directament el títol de batxiller, que es realitzen fins al final del curs 2023-2024, s’organitzaran basant-se en l’Ordre 6/2018, de 4 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula la prova perquè les persones majors de vint anys puguen obtindre directament el títol de batxiller a la Comunitat Valenciana


Quarta. Organització i funcionament del batxillerat nocturn i a distància
L’Ordre 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana ha de romandre vigent en les qüestions relatives al batxillerat nocturn i a distància no regulades en aquest decret fins que no es desplegue per part de l’òrgan competent en matèria d’ordenació de la conselleria competent en matèria d’educació, la regulació de l’organització d’aquests ensenyaments.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queda derogat el Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat a la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que estableix la disposició transitòria primera.
2. En tot el que afecta l’etapa de batxillerat, queda derogada l’Ordre 38/2017, de 4 d’octubre, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l’avaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de l’Educació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana, excepte en allò relatiu al batxillerat de persones adultes, sense perjudici del que estableix la disposició transitòria segona d’aquest decret.
3. En tot el que afecta la jornada de l’etapa de batxillerat, queda derogada l’Ordre d’11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s’estableixen els criteris generals pels quals s’ha de regir el calendari escolar per a tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments d’Idiomes.
4. Queda derogada l’Ordre 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que estableix la disposició transitòria quarta d’aquest decret.
5. Queda també derogada qualsevol altra norma de rang igual o inferior en allò que s’opose al que estableix aquest decret.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Aplicació i desplegament
1. S’autoritza a qui exercisca la titularitat de la conselleria competent en matèria educativa per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a l’aplicació i el desplegament del que disposa aquest decret.
2. Es faculta la persona titular de la secretària Autonòmica d’Educació per a dictar les resolucions i instruccions necessàries que requerisca el desenvolupament i aplicació d’aquest decret i se l’autoritza per a la modificació dels annexos VII, VIII, IX, X i XI, els quals no tenen rang reglamentari.

Segona. Calendari d’implantació
El calendari d’aplicació del que estableix aquest decret és el següent:
L’any acadèmic 2022-2023 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de batxillerat al primer curs.
L’any acadèmic 2023-2024 s’implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de batxillerat al segon curs.

Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 5 d’agost de 2022,

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

La consellera d’Educació,Cultura i Esport
RAQUEL TAMARIT I IRANZO