DECRET 107/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria. [2022/7573]
(DOGV núm. 9403 de 11.08.2022) Ref. Base de dades 007306/2022
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: política educativa, organització de l'ensenyament, ensenyament secundari , monografies
DECRET 107/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria. [2022/7573]
Índex
Preàmbul
Títol I. Disposicions comunes
Capítol únic. Disposicions preliminars
Article 1. Objecte i àmbit daplicació
Article 2. Definicions
Article 3. Letapa deducació secundària obligatòria en el marc del sistema educatiu
Article 4. Finalitats de letapa
Article 5. Principis generals
Article 6. Principis pedagògics
Article 7. Objectius
Títol II. Ordenació de letapa deducació secundària obligatòria
Capítol I. Estructura del currículum
Article 8. El currículum de leducació secundària obligatòria
Article 9. Elements del currículum
Article 10. Matèries de leducació secundària obligatòria de 1r a 3r curs
Article 11. Organització de les matèries per àmbits
Article 12. Matèries de leducació secundària obligatòria de 4t curs
Article 13. Distribució de les hores lectives
Article 14. Ensenyament de llengües
Article 15. Projectes interdisciplinaris
Article 16. Tallers de reforç i tallers daprofundiment
Capítol II. Cicles formatius de grau bàsic
Article 17. Els cicles formatius de grau bàsic
Capítol III. Programes pedagògics
Article 18. Programes de diversificació curricular
Article 19. Programa daula compartida
Títol III. Gestió pedagògica
Capítol I. Autonomia i gestió pedagògica dels centres
Article 20. Autonomia de centre
Article 21. Concreció curricular de centre i propostes pedagògiques
Article 22. Programacions daula
Article 23. Jornada escolar
Article 24. Recursos i materials didàctics
Article 25. Espai escolar
Article 26. Equips educatius
Article 27. Tutoria i orientació educativa i professional
Article 28. Continuïtat entre etapes
Capítol II. Resposta educativa per a la inclusió
Article 29. Mesures de resposta educativa per a la inclusió
Article 30. Mesures per a lalumnat que compagina els estudis deducació secundària obligatòria amb la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit o amb la condició de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge delit de la Comunitat Valenciana
Article 31. Mesures per a lalumnat que compagina els estudis deducació secundària obligatòria i els ensenyaments professionals de dansa
Article 32. Mesures per a lalumnat que compagina els estudis deducació secundària obligatòria i els ensenyaments professionals de música
Títol IV. Avaluació, promoció, titulació i documents oficials davaluació
Capítol I. Avaluació, promoció i titulació
Article 33. Caràcter de lavaluació
Article 34. Referents en lavaluació
Article 35. Atenció a les diferències individuals en lavaluació
Article 36. Sessions davaluació, avaluació final i resultats davaluació
Article 37. Dret de lalumnat a una avaluació objectiva
Article 38. Participació de lalumnat i de les persones representants legals de lalumnat
Article 39. Comunicació amb les famílies
Article 40. Avaluació de diagnòstic
Article 41. Promoció
Article 42. Titulació
Capítol II. Documents oficials davaluació
Article 43. Documents i informes davaluació
Article 44. Actes davaluació
Article 45. Expedient acadèmic
Article 46. Historial acadèmic
Article 47. Consell orientador
Article 48. Informe personal per trasllat
Article 49. Custòdia i arxivament dels documents davaluació
Article 50. Autenticitat, seguretat i confidencialitat
Disposicions addicionals
Primera. Ensenyaments de religió
Segona. Calendari escolar
Tercera. Adscripció de les matèries optatives a les especialitats docents
Quarta. Condicions de formació inicial per al professorat dels centres privats per a la impartició de la matèria Valencià: llengua i literatura
Cinquena. Condicions de formació inicial per al professorat dels centres privats per a exercir la funció dorientació
Sisena. Educació de persones adultes
Setena. Premis extraordinaris
Huitena. Obligacions administratives dels centres de titularitat privada
Disposicions transitòries
Primera. Currículum de segon i quart curs per al curs escolar 2022-2023
Segona. Documents davaluació de segon i quart curs per al curs escolar 2022-2023
Tercera. Normativa transitòria per a leducació de persones adultes
Quarta. Proves lliures per a lobtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria
Disposicions derogatòries
Única. Derogació normativa
Disposicions finals
Primera. Aplicació i desplegament
Segona. Calendari dimplantació
Tercera. Entrada en vigor
Annexos
Annex I. Competències clau
Annex II. Perfil deixida
Annex III. Currículum de les matèries comunes i dopció deducació secundària obligatòria
Annex IV. Currículum de les matèries optatives deducació secundària obligatòria
Annex V. Distribució de les hores lectives de leducació secundària obligatòria
Annex VI. Distribució de les hores lectives dels programes de diversificació curricular de 3r i 4t curs deducació secundària obligatòria
Annex VII. Informe didoneïtat per a la incorporació al Programa de diversificació curricular de 3r curs de leducació secundària obligatòria
Annex VIII. Informe didoneïtat per a la incorporació al Programa de diversificació curricular de 4t curs de leducació secundària obligatòria
Annex IX. Informe didoneïtat per a la incorporació al Programa daula compartida
Annex X. educació secundària obligatòria: Informe davaluació
Annex XI. Certificació oficial del nombre danys cursats i del nivell dadquisició de competències de leducació secundària obligatòria
Annex XII. Actes davaluació
Annex XIII. Expedient acadèmic en letapa deducació secundària obligatòria
Annex XIV. Historial acadèmic en letapa deducació secundària obligatòria
Annex XV. Consell orientador per a lalumnat de 2n curs de letapa deducació secundària obligatòria
Annex XVI. Consell orientador per a lalumnat de 4t curs o que conclou la seua escolarització en letapa deducació secundària obligatòria
Annex XVII. Consell orientador per a lalumnat de 3r curs de letapa deducació secundària obligatòria per a la incorporació a un cicle formatiu de grau bàsic
Annex XVIII. Informe personal per trasllat en educació secundària obligatòria
Annex XIX. Actes davaluació final del 1r i 2n nivell del cicle II de la formació de persones adultes
Annex XX. Certificat dobtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria de la formació de persones adultes
Preàmbul
I
Larticle 53.1 de la Llei orgànica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de lensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposa larticle 27 de la Constitució espanyola i les lleis orgàniques que, dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el desenvolupen, i de les facultats que atribueix a lEstat el número 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constitució espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria deducació.
La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, introdueix en la redacció anterior de la norma canvis importants, molts dels quals derivats, tal com indica la mateixa llei en el seu preàmbul, de la conveniència de revisar les mesures previstes en el text original a fi dadaptar el sistema educatiu als reptes i desafiaments del segle XXI dacord amb els objectius fixats per la Unió Europea i la UNESCO per a la dècada 2020-2030.
Esta llei defineix el currículum en larticle 6, apartat 1, com «el conjunt dobjectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris davaluació de cadascun dels ensenyaments regulats en esta llei». I en lapartat 2 del mateix article sespecifica quin nés lobjectiu: «El currículum anirà orientat a facilitar el desenvolupament educatiu dels alumnes i les alumnes garantint la seua formació integral, contribuint al ple desenvolupament de la seua personalitat i preparant-los per a lexercici ple dels drets humans i duna ciutadania activa i democràtica en la societat actual. En cap cas pot suposar una barrera que genera abandonament escolar o impedisca laccés i gaudi del dret a leducació».
En larticle 22.1 assenyala que «letapa deducació secundària obligatòria comprèn quatre cursos, que se seguiran ordinàriament entre els dotze i els setze anys dedat», i en el 22.2 que «la finalitat de lEducació Secundària consisteix a aconseguir que els alumnes i les alumnes adquirisquen els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, cientificotecnològic i motriu; desenvolupar i consolidar en ells els hàbits destudi i de treball, així com hàbits de vida saludables, preparant-los per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral; i formar-los per a lexercici dels seus drets i obligacions de la vida com a ciutadans».
Daltra banda, en el capítol III del títol preliminar, que regula el currículum i la distribució de competències, sestableix en larticle 6.3 que «amb la finalitat dassegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents, el Govern, amb consulta prèvia a les comunitats autònomes, fixarà, en relació amb els objectius, competències, continguts i criteris davaluació, els aspectes bàsics del currículum que constitueixen els ensenyaments mínims».
Finalment, larticle 6 bis, respecte a la distribució de competències, reconeix en lapartat c que correspon al Govern la fixació dels ensenyaments mínims de cadascun dels ensenyaments regulats en la mateixa llei.
Així doncs, les administracions educatives, dacord amb larticle 6.5, «són les responsables destablir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual han de formar part els aspectes bàsics abans esmentats. Finalment, correspon als mateixos centres desenvolupar i completar, si és el cas, el currículum de les diferents etapes i cicles en lús de la seua autonomia i tal com es recull en la mateixa llei en el capítol II del seu títol V».
En conseqüència, sha publicat el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual sestableix lordenació i els ensenyaments mínims de leducació secundària obligatòria, que defineix, entre altres aspectes, els objectius, fins i principis generals i pedagògics del conjunt de letapa, així com les competències clau i el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic.
El Reial decret 217/2022 recull en el seu preàmbul que la nova redacció de la llei subratlla, en primer lloc, la necessitat de propiciar laprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu en totes les matèries. En els tres primers cursos, es fixa quines han de ser estes matèries i permet la seua integració en àmbits. En lúltim curs de letapa, en canvi, sindica que correspon al Govern, amb consulta prèvia a les comunitats autònomes, determinar la resta de matèries no obligatòries entre les quals ha doptar lalumnat. A fi de facilitar esta elecció i tenint en compte el caràcter orientador daquest curs, sestableix que estes matèries poden agrupar-se en diferents opcions, orientades cap a les diferents modalitats de batxillerat i els diversos camps de la formació professional.
La concreció en termes competencials dels fins i principis del conjunt de letapa es recull en el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic, en el qual sidentifiquen les competències clau i el seu grau de desenvolupament previst en finalitzar letapa. Daltra banda, per a cadascuna de les matèries, es fixen les competències específiques previstes per a letapa, així com els criteris davaluació i els continguts enunciats en forma de sabers bàsics.
A més, amb la finalitat de facilitar al professorat la seua pròpia pràctica, es proposa una definició de situació daprenentatge i senuncien orientacions per al seu disseny.
Finalment, sestableix per a les diferents matèries lhorari escolar que correspon als ensenyaments mínims, dacord amb la proporció establida en larticle 6.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de la seua modificació.
El reial decret esmentat ha derogat lanterior Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestableix el currículum bàsic de leducació secundària obligatòria i del batxillerat. També ha derogat el Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen lavaluació i la promoció en lEducació Primària, així com lavaluació, la promoció i la titulació en leducació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional, en tot el que es referisca a leducació secundària obligatòria i, en particular, el seu capítol III i els articles 24 i 26.1, si bé manté la seua aplicació en la disposició transitòria segona per al curs escolar 2022-2023 en aquells cursos o nivells en els quals no haja tingut encara lloc la implantació de les modificacions indicades en la seua disposició final tercera.
A més la disposició final primera del Reial decret 217/2022 estableix el seu caràcter bàsic, a excepció de lannex III sobre les situacions daprenentatge, que no té el caràcter de normativa bàsica.
La disposició final tercera determina que el que es disposa en este reial decret simplantarà per als cursos primer i tercer en el curs escolar 2022-2023, i per als cursos segon i quart en el curs 2023-2024.
És procedent ara determinar el currículum corresponent a làmbit autonòmic relatiu a letapa deducació secundària obligatòria, per a donar resposta als reptes i a les circumstàncies actuals del sistema educatiu, a fi de completar així el marc legal establit pel Reial decret 217/2022 i reflectir tots els aspectes bàsics daquest reial decret.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, dús i ensenyament del valencia, estableix com a objectiu especific protegir la recuperacio del valencia, llengua propia de la Comunitat Valenciana, i garantir-ne lus normal i oficial. En lambit de lensenyament, larticle 19 determina que lalumnat, en acabar lescolaritzacio, ha destar capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencia en igualtat amb el castella.
Daltra banda, un dels eixos que articula el sistema educatiu valencia, a traves de la legislacio tant estatal com autonomica, es la presencia de les dues llengues oficials i la necessitat daprendre-les i dominar-les.
La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilinguisme en el sistema educatiu valencia, te com a objecte regular lensenyament i lus vehicular de les llengues curriculars, assegurar el domini de les competencies plurilingues i interculturals de lalumnat valencia i promoure la presencia en litinerari educatiu de llengues no curriculars existents en els centres educatius.
A més a més, estableix un programa plurilingue unic per a tot lalumnat i per a tot el territori valencia, que te com a objectius garantir a lalumnat lassoliment duna competencia plurilingue, aixi com la igualtat doportunitats de lalumnat valencia i la seua integracio en el sistema educatiu i en la societat valenciana, i garantir la normalitzacio de lus social i institucional del valencia dins del sistema educatiu.
Este decret recull els avanços i les principals actuacions aprovades recentment per la normativa següent: la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i adolescència davant de la violència, i la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i ladolescència.
II
En la línia de la Recomanació 2018/C189/01, del Consell de la Unió Europea, de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a laprenentatge permanent, en la qual sestableix que el pilar europeu de drets socials considera com a primer principi que tota persona té dret a una educació, una formació i un aprenentatge permanent inclusius i de qualitat, a fi de mantindre i adquirir capacitats que permeten a lalumnat participar plenament en la societat i gestionar amb èxit les transicions en el mercat laboral, es determina lobjectiu daquest currículum.
En lactualitat han canviat els requisits en matèria de competències, ja que cada vegada són més els llocs de treball que han sigut automatitzats, les tecnologies tenen una major rellevància en tots els àmbits del treball i de la vida, i les competències emprenedores, socials i cíviques cobren més importància per a poder assegurar la resiliència i la capacitat per a adaptar-se al canvi.
En este sentit, una vegada fixats els ensenyaments comuns i definides les competències que lalumnat ha dassolir en finalitzar esta etapa educativa pel Reial decret 217/2022, de 29 de març, sestablix el currículum de leducació secundària obligatòria per a làmbit de la Comunitat Valenciana mitjançant este decret, en el qual es proposa un nou enfocament tant en laprenentatge com en lavaluació. Per a això, sha tingut en compte la necessitat dafavorir laprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu a totes les matèries, així com la necessitat daquesta etapa de proporcionar a lalumnat eines per a afrontar tant la seua incorporació a estudis posteriors com la seua inserció laboral; i formar-los per a lexercici duna ciutadania activa.
De manera que el currículum de leducació secundària obligatòria de la Comunitat Valenciana contribueix perquè lalumnat daquesta etapa, duna banda, comprenga i respecte els aspectes culturals, històrics, socials, artístics, econòmics, tecnològics i científics del seu entorn més pròxim, i daltra banda, desenvolupe aprenentatges significatius que puga aplicar en la seua vida quotidiana, i finalment, adquirisca formació relativa als drets i obligacions de la ciutadania que afavorisca una convivència sense discriminacions per raó de gènere, ètnia, religió, llibertat sexual, ideologia o grup familiar. A més a més, en este decret cobra una rellevant importància la reflexió i consciència de diferents models de vida, sostenibles i saludables, que fan referència tant a lemergència climàtica com a la salut mental i física.
Així doncs, la finalitat daquesta etapa és aconseguir que lalumnat obtinga la base per a realitzar el seu projecte de vida, personal, social i professional, i que, en acabar leducació bàsica, comprenga i valore la realitat que lenvolta, així com el seu propi comportament, de manera que tot lalumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la seua incorporació al món laboral o per a prosseguir el seu itinerari acadèmic.
En este sentit, en este nou model curricular, el perfil deixida de lalumnat adquireix un paper fonamental, es tracta dun element curricular que identifica les competències clau que tot lalumnat, sense excepció, ha dhaver adquirit i desenvolupat en finalitzar esta etapa educativa, i és, per tant, lelement central i de referència per a la presa de decisions curriculars, estratègies i orientacions metodològiques. El perfil deixida es basa fonamentalment en la Recomanació 2018/C189/01, del Consell de la Unió Europea, de 22 de maig de 2018, entre altres reptes i desafiaments globals; en este context les competències clau són un pilar essencial per a aproximar-se a situacions, qüestions i problemes de la vida quotidiana, com també per a proporcionar la base per a dissenyar situacions daprenentatge significatives i rellevants. Entre les competències clau sintegren capacitats com el pensament crític, la resolució de problemes, el treball en equip, les capacitats de comunicació i negociació, les capacitats analítiques, la creativitat i les capacitats interculturals. En el marc de referència de la Recomanació 2018/C189/01, del Consell de la Unió Europea, de 22 de maig de 2018, les huit competències clau són les següents: competència en lectoescriptura; competència multilingüe; competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria; competència digital; competència personal, social i daprendre a aprendre; competència ciutadana; competència emprenedora, i competència en consciència i expressió culturals.
Lorientació educativa i professional en esta etapa adquireix importància, com a recurs que permetrà als i les docents i a les famílies evitar en lalumnat labandonament escolar precoç. En acabar segon i quart curs, lalumnat rebrà un consell orientador individualitzat al qual sadjuntarà un informe sobre el grau dassoliment dels objectius i dadquisició de les competències establides, així com una proposta de lopció més adequada per a continuar la seua formació, que pot incloure la incorporació a un programa de diversificació curricular o a un cicle formatiu de grau bàsic. En este sentit, els programes de diversificació curricular estan orientats a la consecució del títol de graduat en educació secundària obligatòria per part dels qui presenten dificultats rellevants daprenentatge després dhaver rebut, si és el cas, mesures de suport en el primer o segon curs daquesta etapa, o als qui esta mesura datenció a la diversitat els siga favorable per a lobtenció del títol.
Amb la finalitat de poder impartir les matèries de forma integrada i interdisciplinària i datorgar una adaptació de lalumnat provinent de lEducació Primària, els centres educatius poden organitzar les matèries de leducació secundària obligatòria per àmbits agrupant aquelles que es consideren més apropiades, en aplicació de lautonomia pedagògica i organitzativa dels centres; esta mesura es pot aplicar en segon i tercer curs daquesta etapa i, en tot cas, sha daplicar en el primer curs. Lorganització per àmbits permet integrar els sabers bàsics de les diferents matèries de manera que saugmente el pensament crític i reflexiu de lalumnat. Esta organització es podrà desenvolupar per mitjà del model educatiu de la codocència, que ajuda a atendre duna manera més eficient la diversitat de laula i a propiciar processos de millora en el centre.
Així mateix, el currículum daquesta etapa preveu el treball per projectes interdisciplinaris en la primera línia pedagògica, per mitjà dels quals sintegren diferents disciplines i metodologies amb lobjectiu de promoure un aprenentatge competencial. En este sentit, els projectes interdisciplinaris shan de desenvolupar per part de tot lalumnat en primer, segon i tercer curs i per lalumnat de quart curs que els trie com a optativa.
Per acabar, es recull la mesura establida en el Reial decret 217/2022, de 29 de març, en referència a leliminació de lavaluació extraordinària.
III
Este decret consta dun preàmbul, 4 títols, capítols i 50 articles. Així mateix consta de 8 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, una única disposició derogatòria i 3 disposicions finals. A més, consta de 20 annexos: lannex I, que recull les competències clau; lannex II, el perfil deixida de leducació bàsica; lannex III, que fixa el currículum de les matèries comunes i dopció; lannex IV, que fixa el currículum de les matèries optatives; lannex V, que descriu la distribució horària de letapa; lannex VI, que descriu la distribució horària dels programes de diversificació curricular; lannex VII, que recull el model dinforme didoneïtat del Programa de diversificació curricular de 3r curs; lannex VIII, que recull linforme anterior per al 4t curs; lannex IX, que recull linforme didoneïtat del Programa daula compartida; lannex X, que recull linforme davaluació; lannex XI, que recull la certificació oficial de nivell dadquisició de competències de leducació secundària obligatòria; lannex XII, les actes davaluació; lannex XIII, lexpedient acadèmic; lannex XIV, lhistorial acadèmic; lannex XV, el model de consell orientador per a 2n curs; lannex XVI, el model de consell orientador per a 4t curs; lannex XVII, el model de consell orientador per als cicles formatius de grau bàsic; lannex XVIII, amb el model dinforme personal per trasllat i els dos últims, que estan relacionats amb la formació de persones adultes; lannex XIX, dactes davaluació final del 1r i 2n nivell del cicle II, i lannex XX, que recull el certificat dobtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.
El títol I està dedicat a les disposicions comunes en un capítol únic. El títol II regula lordenació de leducació secundària obligatòria i està organitzat en tres capítols: el primer estableix lestructura del currículum; el segon, els cicles formatius de grau bàsic, i el tercer, els programes pedagògics. El títol III, de gestió pedagògica, sorganitza en un primer capítol dautonomia i gestió pedagògica dels centres i un segon capítol de resposta educativa per a la inclusió. Finalment, el títol IV té un capítol que regula lavaluació, promoció i titulació i un altre que recull els documents oficials davaluació.
IV
Este decret sadequa als principis de bona regulació previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, es tracta duna norma necessària per a la regulació dels ensenyaments deducació secundària obligatòria de manera detallada i sadequa a lobjectiu de desenvolupar la normativa bàsica conforme a la nova redacció de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i al Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual sestableixen lordenació i els ensenyaments mínims de leducació secundària obligatòria.
Tot això aconsella que la norma autonòmica de desenvolupament no siga una revisió parcial dels decrets vigents que regulen els continguts educatius de leducació secundària obligatòria, sinó que es tracte de laprovació dun nou decret que derogue i substituïsca lanterior.
Així doncs, este decret conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de lalumnat, ja que defineix els objectius, fins, principis generals i pedagògics del conjunt de letapa i les competències clau que shan de desenvolupar des de linici de letapa.
Dacord amb el principi de proporcionalitat, este decret conté la regulació adequada i imprescindible de lestructura daquests ensenyaments i les peculiaritats daquesta etapa i estableix les obligacions necessàries a fi datendre lobjectiu que es persegueix en no haver-hi cap alternativa reguladora menys restrictiva de drets.
És conforme al principi de seguretat jurídica, ja que afavoreix un marc normatiu estable, predictible, clar i de certesa, que facilita el seu coneixement i comprensió. Resulta coherent amb lordenament jurídic, ja que respon al repartiment competencial establit en la Constitució espanyola i en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, assumeix de manera coherent els mandats disposats en la normativa estatal bàsica, en la normativa autonòmica i en la normativa europea. Sha tingut en compte lacompliment efectiu dels drets de la infància dacord amb el que sestableix en la Convenció sobre els Drets del Xiquet de les Nacions Unides de 1989, així com la coherència de la regulació amb el Marc estratègic per a la cooperació europea en làmbit de leducació i la formació (ET 2020) de la Unió Europea. Així mateix, els currículums es basen en lAgenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de lONU, i les competències clau que apareixen en el decret són ladaptació al sistema educatiu espanyol de les establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a laprenentatge permanent.
Respecte al principi deficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració com a principi inspirador la reducció de càrregues administratives implícites en laplicació daquesta norma, shan disposat les estructures dorganització, de funcionament i de participació del conjunt de la comunitat educativa, que han sigut considerades adequades, oportunes i imprescindibles per al compliment de lobjectiu que persegueix la norma i el desenvolupament de lautonomia de gestió dels centres educatius, tenint en compte la racionalització dels recursos públics disponibles fins i tot a través de la gestió telemàtica i la interconnexió de sistemes informàtics.
Compleix també el principi de transparència, ja que identifica clarament el seu propòsit i durant el procediment delaboració de la norma sha permés la participació activa dels potencials destinataris a través del tràmit daudiència i informació pública i per mitjà de la participació activa de les persones destinatàries del decret en lelaboració daquest, a través de la negociació en tots els àmbits de participació: mesa sectorial deducació, mesa de mares i pares i dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.
V
Correspon al Consell, fent ús de les seues competències establir els elements del currículum que la normativa bàsica indica i concretar els aspectes de lordenació acadèmica que li corresponen dacord amb la distribució competencial recollida en larticle 6.5 i en la disposició final sisena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
En conseqüència, dacord amb el que es disposa en larticle 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, amb linforme previ del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, conforme al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta de la consellera dEducació, Cultura i Esport, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 5 dagost,
DECRETE
TÍTOL I
Disposicions comunes
CAPÍTOL ÚNIC
Disposicions preliminars
Article 1.Objecte i àmbit daplicació
1. Este decret té per objecte establir el currículum de leducació secundària obligatòria, així com desplegar els aspectes de lordenació general daquest ensenyament establits en el capítol III del títol I de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, i en el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual sestableix el currículum bàsic de leducació secundària obligatòria.
2. Este decret és daplicació en els centres educatius públics i privats de la Comunitat Valenciana autoritzats per a impartir els ensenyaments deducació secundària obligatòria regulats en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
Article 2.Definicions
Per a laplicació daquest decret és necessari definir els conceptes següents dacord amb el que estableix larticle 2 del Reial decret 217/2022:
1. Objectius: assoliments que sespera que lalumnat haja aconseguit en finalitzar letapa i la consecució dels quals està vinculada a ladquisició de les competències clau.
2. Competències clau: assoliments que es consideren imprescindibles perquè lalumnat puga progressar amb garanties dèxit en el seu itinerari formatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Les competències clau apareixen recollides en el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic i són ladaptació al sistema educatiu espanyol de les competències clau establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a laprenentatge permanent.
3. Perfil deixida: fixa les competències clau que lalumnat ha dhaver assolit i desenvolupat en finalitzar leducació bàsica. Constitueix el referent últim de lacompliment competencial, tant en lavaluació de les diferents etapes i modalitats de la formació bàsica com per a la titulació de graduat en educació secundària obligatòria. Fonamenta la resta de decisions curriculars, així com les estratègies i orientacions metodològiques en la pràctica lectiva.
4. Competències específiques: assoliments que lalumnat ha de poder desplegar en activitats o en situacions labordatge de les quals requereix els sabers bàsics de cada matèria o àmbit. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, duna banda, el perfil deixida de lalumnat i, daltra banda, els sabers bàsics de les matèries o àmbits i els criteris davaluació. El seu desenvolupament sha de produir per mitjà de les situacions daprenentatge contextualitzades en les quals cada alumne o alumna haurà de resoldre.
5. Criteris davaluació: referents que indiquen els nivells dacompliment esperats en lalumnat en les situacions o activitats daprenentatge que requereixen el desplegament de les competències específiques de cada matèria o àmbit en un moment determinat del seu procés daprenentatge.
6. Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis duna matèria o àmbit laprenentatge del qual és necessari per a ladquisició de les competències específiques. Lordre daquests sabers, tal com sespecifiquen en cada una de les matèries, no comporta cap seqüenciació daprenentatge. Dacord amb els criteris de la concreció curricular de centre, reconeixent la diversitat en el grup, el context educatiu o altres criteris pedagògics, lequip educatiu pot aprofundir en uns més que en altres, a més dagrupar-los i articular-los.
7. Situacions daprenentatge: situacions i activitats que impliquen el desplegament per part de lalumnat dactuacions associades a les competències específiques i a les competències clau i que contribueixen a la seua adquisició i desenvolupament. La capacitat dactuació de lalumnat en enfrontar-se a una situació daprenentatge requereix mobilitzar tota mena de coneixements implicats en les competències específiques, com ara els conceptes, els procediments, les actituds i els valors.
Article 3.Letapa deducació secundària obligatòria en el marc del sistema educatiu
Dacord amb el que estableix larticle 3 del Reial decret 217/2022:
1. Leducació secundària obligatòria és una etapa educativa que constitueix, juntament amb leducació primària i els cicles formatius de grau bàsic, leducació bàsica.
2. Esta etapa comprén quatre cursos i sorganitza en matèries i en àmbits.
3. El quart curs té caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral.
Article 4.Finalitats de letapa
Dacord amb el que estableix larticle 4 del Reial decret 217/2022:
1. La finalitat de leducació secundària obligatòria consisteix a aconseguir que lalumnat adquirisca els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, cientificotecnològic i motriu; desenvolupar i consolidar en ells els hàbits destudi i de treball, així com hàbits de vida saludables, preparant-los per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral; i formar-los per a lexercici dels seus drets i obligacions com a ciutadans i ciutadanes.
2. El desenvolupament curricular daquesta etapa ha de contribuir a levolució personal, emocional i social de tot lalumnat de forma equilibrada i des duna perspectiva inclusiva, fomentant la ciutadania democràtica i la consciència global, amb voluntat deducar persones crítiques i compromeses en la millora del seu entorn i en la consecució dun futur sostenible per a tots dacord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Article 5.Principis generals
Dacord amb el que estableix larticle 5 del Reial decret 217/2022:
1. Leducació secundària obligatòria té caràcter obligatori i gratuït i en règim ordinari sha de cursar, amb caràcter general, entre els dotze i els setze anys dedat, si bé els alumnes i les alumnes tenen dret a romandre en letapa fins als díhuit anys dedat complits lany en què finalitze el curs. Este límit de permanència es pot ampliar de manera excepcional en els supòsits a què es refereixen els articles 35.4 i 41.6 daquest decret.
2. En leducació bàsica, conformada per les etapes deducació Primària i deducació secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic, sha de mantindre la coherència entre etapes i també amb letapa postobligatòria. Per tant, cal garantir-ne la coordinació pedagògica per a una continuïtat adequada per a atendre les característiques pròpies de cada etapa i de cada alumne o alumna.
3. En esta etapa cal parar atenció a lorientació educativa, personal i professional de lalumnat. En este àmbit sha dincorporar, entre altres aspectes, la perspectiva de gènere i interseccional. Així mateix, sha datendre lalumnat que presente necessitats específiques de suport educatiu.
4. Leducació secundària obligatòria sha dorganitzar dacord amb els principis deducació comuna i inclusiva i datenció a la diversitat de lalumnat. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, han dadoptar les mesures datenció a la diversitat adients, tant organitzatives com curriculars, dacord amb els nivells de resposta per a la inclusió que sestableixen en el sistema educatiu valencià.
5. Entre les mesures assenyalades en lapartat anterior shan dincloure les que garantisquen laccessibilitat, les adequacions i personalitzacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grups, loferta de matèries optatives, els programes de reforç i les mesures de suport personalitzat per a lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu.
6. Així mateix, sha de parar especial atenció a la potenciació de laprenentatge de caràcter significatiu per al desenvolupament de les competències específiques a través de la integració de diverses experiències o situacions daprenentatge, i així promoure lautonomia i la reflexió. Els centres han de treballar conjuntament amb les famílies o representats legals per a donar suport al procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades.
7. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que sadapten a esta finalitat shan de regir pels principis del disseny universal de laprenentatge (DUA).
Article 6.Principis pedagògics
Dacord amb el que estableix larticle 6 del Reial decret 217/2022:
1. Els centres han delaborar les seues propostes pedagògiques per a tot lalumnat daquesta etapa atenent la seua diversitat. Així mateix, shan de fer servir mètodes que tinguen en compte diverses maneres de representació i expressió i els diferents ritmes daprenentatge de lalumnat, que afavorisquen la capacitat daprendre per si mateixos i que promoguen el treball en equip.
2. En esta etapa cal parar atenció a ladquisició i el desenvolupament de les competències clau incloses en el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic i sha de fomentar la correcta expressió oral i escrita i lús de les matemàtiques en context. A fi de promoure lhàbit de la lectura, sha de dedicar un temps a la lectura en la pràctica docent de totes les matèries.
3. Els aprenentatges que tinguen caràcter instrumental per a ladquisició daltres competències han de rebre especial consideració tenint sempre com a referència els ensenyaments mínims previstos en el perfil deixida de lalumnat al final de lensenyament bàsic.
4. Per a fomentar la integració de les competències treballades, sha de dedicar un temps de lhorari lectiu a la realització de projectes significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, reforçant lautoestima, lautonomia, la reflexió i la responsabilitat.
5. Sense perjudici del seu tractament específic, la comprensió lectora, lexpressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, lemprenedoria social i empresarial, el foment de lesperit crític i científic, leducació emocional i en valors, la igualtat de gènere i la creativitat shan de treballar en totes les matèries de forma transversal i a través dels diversos projectes interdisciplinaris. En tot cas, shan de fomentar de manera transversal leducació per a la salut, leducació afectiva sexual, la formació estètica, leducació per a la sostenibilitat i el consum responsable, el respecte mutu i la cooperació entre iguals.
6. Des de totes les matèries o àmbits sha de promoure la ciutadania democràtica i la consciència global, amb voluntat deducar persones crítiques i compromeses en la millora del seu entorn i en la consecució dun futur sostenible per a tots dacord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
7. En el procés daprenentatge de les llengües estrangeres, les llengües oficials del nostre àmbit autonòmic shan dutilitzar només com a suport. En este procés cal prioritzar la comprensió, la mediació, lexpressió i la interacció oral en la llengua estrangera, així com la creació de situacions daprenentatge que faciliten a lalumnat la transferibilitat de les competències assolides i ladquisició daprenentatges significatius.
8. La llengua és linstrument dadquisició i construcció del coneixement. És per això que lús de les llengües oficials, el valencià, com a llengua pròpia, i el castellà, com a llengua cooficial, i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars densenyament posa el focus en la importància de les possibilitats comunicatives de totes estes a través de metodologies basades en laprenentatge integrat de llengües i continguts.
9. Sha de garantir latenció personalitzada de lalumnat que manifesta dificultats específiques daprenentatge o dinclusió en lactivitat ordinària dels centres, altes capacitats intel·lectuals i alumnat amb discapacitat, així com la detecció precoç de les dificultats en laprenentatge i la posada en marxa de mecanismes de suport i flexibilització, alternatives metodològiques i altres mesures adequades.
10. La conselleria competent en matèria deducació ha de promoure les mesures necessàries perquè la tutoria personal de lalumnat i lorientació educativa, psicopedagògica i professional constituïsquen un element fonamental en lordenació daquesta etapa.
Article 7.Objectius
Dacord amb el que estableix larticle 7 del Reial decret 217/2022, leducació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en lalumnat les capacitats que els permeten:
1. Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plural i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democràtica.
2. Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de laprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
3. Valorar i respectar les diferències de gèneres i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones.
4. Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
5. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts dinformació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i avançar en una reflexió ètica sobre el seu funcionament i utilització.
6. Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que sestructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperiència.
7. Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
8. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les llengües oficials, el valencià, com a llengua pròpia, i el castellà, com a llengua cooficial, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura.
9. Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
10. Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, incloses les llengües familiars, així com el patrimoni artístic i cultural, com a mostra del multilingüisme i de la multiculturalitat del món, que també sha de valorar i respectar.
11. Conéixer i acceptar el funcionament del seu cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar leducació física i la pràctica de lesport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat.
12. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura, lempatia i el respecte cap als éssers vius, especialment els animals, i el medi ambient, i contribuir a la conservació i millora.
13. Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques utilitzant diversos mitjans dexpressió i representació.
14. Prendre consciència de les problemàtiques que té plantejades la humanitat i que es concreten en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
TÍTOL II
Ordenació de letapa dEducació Secundària Obligatòria
CAPÍTOL I
Estructura del currículum
Article 8.El currículum de leducació secundària obligatòria
1. El currículum és leix de lensenyament, laprenentatge i lavaluació, alhora que determina els elements clau del sistema educatiu. Esta definició és determinant per a la coherència entre la resta delements.
2. El currículum establit en este decret i la concreció curricular que realitzen els centres en els seus projectes educatius han de tindre com a referents, duna banda, les competències clau incloses i el perfil deixida de lalumnat al terme de lensenyament bàsic i, daltra banda, les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris davaluació de les matèries.
3. Les competències clau sestableixen en lannex I daquest decret.
4. El perfil deixida sestableix en lannex II daquest decret.
Article 9.Elements del currículum
1. En el currículum de cada matèria es defineixen les competències específiques, els sabers bàsics, els criteris davaluació i les situacions daprenentatge. La definició de tots estos elements sindica en larticle 2 daquest decret.
2. En lannex III daquest decret es fixa el currículum de les matèries comunes dacord amb lordre següent.
Primer, la presentació de la matèria.
Segon, la definició de les competències específiques pròpies de cada matèria i la descripció de cadascuna.
Tercer, les connexions de les competències específiques entre si, amb les competències específiques daltres matèries i amb les competències clau.
Quart, els sabers bàsics de cada matèria.
Cinqué, amb caràcter orientatiu es presenten alguns criteris per a dissenyar situacions daprenentatge a partir de contextos, projectes, reptes o circumstàncies que impliquen les capacitats i les actuacions referides en les competències específiques.
Sisé, els criteris davaluació de cada competència específica.
3. En lannex IV es fixa el currículum de cada matèria optativa en el mateix ordre que sindica en el punt 2 anterior.
4. Els centres, fent ús de la seua autonomia, han de desenvolupar, completar, adequar i concretar el currículum establit en este decret i adaptar-lo a les característiques socioeducatives del seu alumnat i el seu entorn. Cal tindre en compte que els centres han destablir la gradació dels diferents elements del currículum per a cada nivell que no estiga concretat en este decret.
5. La conselleria competent en matèria deducació ha destablir mesures de suport, acompanyament i formació per a afavorir la implantació i el desenvolupament en els centres educatius del currículum regulat en este decret.
Article 10.Matèries de leducació secundària obligatòria de 1r a 3r curs
Dacord amb el que estableix larticle 8 del Reial decret 217/2022:
1. Les matèries comunes dels tres primers cursos són les següents:
a) Biologia i Geologia
b) Educació Física
c) Educació Plàstica, Visual i Audiovisual
d) Física i Química
e) Geografia i Història
f) Valencià: Llengua i Literatura
g) Llengua Castellana i Literatura
h) Llengua Estrangera
i) Matemàtiques
j) Música
k) Tecnologia i Digitalització
2. En cadascun dels tres cursos tot lalumnat ha de cursar les matèries comunes següents:
a) Educació Física
b) Geografia i Història
c) Valencià: Llengua i Literatura
d) Llengua Castellana i Literatura
e) Matemàtiques
f) Llengua Estrangera
3. A més de les hores lectives setmanals de les matèries indicades en els punts 1 i 2 daquest article, els centres educatius disposen dun temps lectiu específic per al desenvolupament de projectes interdisciplinaris i un temps destinat a la tutoria.
4. A més, lalumnat ha de cursar la matèria Música en els cursos 1r i 2n; les matèries Biologia i Geologia i Tecnologia i Digitalització en els cursos 1r i 3r; i les matèries Física i Química i Educació Plàstica, Visual i Audiovisual en els cursos 2n i 3r.
5. Així mateix, lalumnat ha de cursar una matèria optativa en cadascun dels tres cursos. Loferta de matèries optatives per part del centre sha dajustar al catàleg següent:
a) Segona Llengua Estrangera, Tallers de Reforç i Tallers dAprofundiment en cadascun dels tres cursos.
b) Competència Comunicativa Oral en Llengua Estrangera, Laboratori dArts Escèniques, Laboratori de Creació Audiovisual i Taller de Relacions Digitals Responsables, en 1r curs.
c) Emprenedoria Social i Sostenible en 2n curs.
d) Programació, Intel·ligència Artificial i Robòtica I, en 2n i 3r curs.
e) Creativitat Musical, Cultura Clàssica, Programació, Intel·ligència Artificial i Robòtica II i Taller dEconomia, en 3r curs.
Per a impartir les matèries optatives del catàleg esmentat anteriorment, la direcció dels centres educatius públics, dacord amb les funcions atribuïdes al Claustre i al Consell Escolar establides en la normativa que regula lorganització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments deducació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, i la titularitat dels centres privats han destablir loferta de les matèries optatives. A este efecte, als centres educatius públics han datendre els criteris de la demanda de lalumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva al centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos i també les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos.
Entre estes matèries optatives, els centres han doferir, almenys, Creativitat Musical, Cultura Clàssica, Programació, Intel·ligència Artificial i Robòtica I i II, Segona Llengua Estrangera, Tallers de Reforç i Tallers dAprofundiment, en els cursos indicats i sempre que hi haja disponibilitat horària del professorat amb destinació definitiva en el centre i no supose un augment de la plantilla prevista.
Article 11.Organització de les matèries per àmbits
1. Els centres educatius, en funció de la pròpia realitat, del seu projecte educatiu i en exercici de la seua autonomia, poden establir àmbits de coneixement agrupant les matèries que consideren més apropiades per a oferir a lalumnat una impartició integrada i interdisciplinària. Esta organització curricular ha de contribuir, des de la mateixa estructura del currículum i des de la metodologia de treball, a la consecució dels objectius següents:
a) Consolidar i reforçar els aprenentatges essencials per a un adequat desenvolupament de les competències específiques de leducació secundària obligatòria i lassoliment del perfil deixida de lalumnat.
b) Motivar lalumnat cap als aprenentatges actius a través de metodologies innovadores, tant en el cas de lalumnat amb majors dificultats daprenentatge com de lalumnat amb major capacitat i motivació per a aprendre.
c) Promoure estratègies que faciliten la coordinació i el treball conjunt dels equips educatius que imparteixen classe a un mateix grup dalumnes.
d) Promoure la codocència del professorat de diferents matèries.
2. Els àmbits que decidisca autònomament cada centre han dincloure les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris davaluació de les matèries que shi integren.
3. Lagrupació per àmbits de coneixement sha daplicar per al primer curs de letapa en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics degudament autoritzats.
4. En el segon i tercer curs de letapa també es pot dur a terme una agrupació per àmbits si així ho determinen els centres en làmbit de la seua autonomia curricular, pedagògica i organitzativa.
5. Lorganització curricular dels àmbits ha de ser una proposta flexible dagrupació de matèries per àmbits de coneixement. Els centres han de concretar la proposta en funció de les seues característiques, de les necessitats de lalumnat i de lavaluació del treball realitzat durant el curs anterior. Esta organització curricular ha de permetre diferents possibilitats dagrupació de diverses matèries en àmbits, amb les condicions que sindiquen a continuació:
a) En els casos en què sagrupen dues matèries en un àmbit, shan dassignar estes hores a un dels dos departaments didàctics implicats i cal procurar una distribució equilibrada dels diferents grups del curs corresponent entre els dos departaments.
b) En els casos en què sagrupen tres o més matèries en un àmbit de coneixement, els centres poden adjudicar este àmbit als dos departaments didàctics implicats que el centre considere més adequats.
c) Els casos a) i b) daquest apartat 5 es poden desenvolupar en règim de codocència, amb la participació simultània de més dun professor o duna professora en la mateixa aula.
d) Si algun centre considera adequat introduir una matèria optativa en un àmbit, esta sha dimpartir al conjunt de lalumnat daquest grup.
e) Respecte a la constitució dels àmbits de primer curs, la suma dels àmbits que cada centre haja decidit organitzar més el nombre de matèries no agrupades no ha de ser superior a 8. En esta suma no shan de considerar els projectes interdisciplinaris.
f) Respecte a la constitució dels àmbits de segon i tercer curs, els centres poden constituir els àmbits que consideren necessaris sense haver daplicar cap limitació respecte al nombre de les matèries incloses i a les matèries no agrupades en els àmbits.
g) Els projectes interdisciplinaris no han de formar part dels àmbits constituïts.
h) Cal aplicar lestructura curricular que sadopte a tots els grups dels curs corresponent.
i) Les hores lectives setmanals per a impartir cada àmbit han de ser, amb caràcter general, la suma de les hores lectives setmanals de les matèries que componen làmbit.
j) A lhora de distribuir les matèries per àmbits daprenentatge, cal atendre el que estableix el Projecte lingüístic de centre autoritzat del Programa deducació plurilingüe i intercultural (PEPLI) pel que fa a metodologia i llengua vehicular.
Article 12.Matèries de leducació secundària obligatòria de 4t curs
Dacord amb el que estableix larticle 9 del Reial decret 217/2022:
1. Lalumnat de 4t curs ha de cursar les matèries comunes següents:
a) Educació en Valors Cívics i Ètics
b) Educació Física
c) Geografia i Història
d) Valencià: Llengua i Literatura
e) Llengua Castellana i Literatura
f) Llengua Estrangera
g) Matemàtiques A o Matemàtiques B, segons lelecció de lestudiant
2. A més, lalumnat de 4t curs ha de cursar tres matèries dopció a triar entre les següents:
a) Biologia i Geologia
b) Digitalització
c) Economia i Emprenedoria
d) Expressió Artística
e) Física i Química
f) Formació i Orientació Personal i Professional
g) Llatí
h) Música
i) Segona Llengua Estrangera
j) Tecnologia
3. Atés el caràcter orientador del 4t curs, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral, els centres poden establir agrupacions de les matèries dopció de lapartat segon daquest article orientades a les diferents modalitats de batxillerat i als diversos camps de la formació professional, fomentant la presència equilibrada dels dos gèneres en les diferents branques destudi.
4. Els centres han doferir totes les matèries dopció de lapartat segon daquest article. No obstant això, per a impartir-les es requereix un nombre mínim dalumnes matriculat que la direcció general competent en matèria de centres docents ha de determinar per a cada curs escolar per mitjà de resolució.
5. Així mateix, lalumnat de 4t curs ha de cursar una matèria optativa. Loferta de matèries optatives per part del centre sha dajustar al catàleg següent:
a) Arts Escèniques
b) Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera
c) Filosofia
d) Projectes Interdisciplinaris
e) Segona Llengua Estrangera
f) Tallers dAprofundiment
g) Tallers de Reforç
Per a impartir les matèries optatives del catàleg esmentat anteriorment, la direcció dels centres educatius públics, dacord amb les funcions atribuïdes al Claustre i al Consell Escolar establides en la normativa que regula lorganització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments deducació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, i la titularitat dels centres privats han destablir loferta de les matèries optatives. A este efecte, als centres educatius públics han datendre els criteris de la demanda de lalumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva al centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos i també les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos.
Entre estes matèries optatives, els centres han doferir, almenys, Projectes Interdisciplinaris, Segona Llengua Estrangera, Tallers de Reforç i Tallers dAprofundiment, en els centres educatius públics i en els cursos indicats i sempre que hi haja disponibilitat horària del professorat amb destinació definitiva en el centre i no supose un augment de la plantilla prevista.
Article 13.Distribució de les hores lectives
Lorganització de leducació secundària obligatòria i la distribució de les hores lectives setmanals per a impartir cada una de les matèries, els projectes interdisciplinaris i la tutoria en els nivells corresponents de leducació secundària obligatòria són els que figuren en lannex V.
Article 14.Ensenyament de llengües
1. Sha de garantir la presència de les llengües familiars no curriculars en litinerari educatiu, a través de la concreció del Projecte lingüístic de cada centre, per mitjà de mesures i actuacions que promoguen actituds positives cap a la interculturalitat i que afavorisquen lassoliment de la competència lingüística i de la competència plurilingüe.
2. Cada centre educatiu determina el Projecte lingüístic de centre (PLC) que concreta i adequa el Programa deducació plurilingüe i intercultural (PEPLI) atenent el context socioeducatiu i demolingüístic per a assegurar-ne els objectius, conforme a larticle 15 de la Llei 4/2018 i la resta de la normativa que li siga aplicable.
3. En el Pla densenyament i ús de les llengües del PLC es determina la proporció dús vehicular de les llengües oficials, el valencià i el castellà, i de la llengua estrangera. A més, shi concreta la metodologia que sha de fer servir a lhora densenyar les llengües i que ha de fonamentar-se en el tractament integrat de les llengües i el tractament integrat de les llengües i els continguts.
4. Les llengües vehiculars han destar presents en situacions comunicatives quotidianes, funcionals, lúdiques i participatives que requerisquen interacció oral. Shan de recrear contextos reals per a afavorir el procés natural dadquisició de les llengües per part de lalumnat.
Article 15.Projectes interdisciplinaris
1. Els projectes interdisciplinaris integren competències, sabers, mètodes o formes de comunicació de dues o més matèries establides per a comprendre un fenomen, resoldre un problema o crear un producte, alhora que crea un vincle entre làmbit de coneixement i el seu entorn sociocultural.
2. En cada projecte, lalumnat ha de seguir un procés que inclou la investigació, la creativitat, la presa de decisions, lús destratègies i la comunicació i transferència del coneixement en formats diversos.
3. Els centres han de decidir els projectes interdisciplinaris que es desenvoluparan en cadascun dels grups i han de procurar la implicació dels diferents departaments didàctics en la impartició daquests.
4. El professor o professora que estiga impartint projectes interdisciplinaris pot desenvolupar un o diversos projectes en cada grup al llarg del curs.
5. Les competències que cal desenvolupar en els projectes interdisciplinaris són una decisió autònoma de cada centre i cal definir-les dacord amb el que es disposa en larticle 9.2 daquest decret.
6. En els cursos de primer a tercer els centres disposen del temps lectiu específic indicat en lannex V per a vertebrar els projectes interdisciplinaris.
7. Els projectes interdisciplinaris els ha de desenvolupar tot lalumnat de 1r, 2n i 3r curs i lalumnat de 4t curs que els trie com a optativa.
Article 16.Tallers de Reforç i Tallers dAprofundiment
1. Els centres tenen autonomia per a definir els Tallers de Reforç i els Tallers dAprofundiment que sofereixen en cada curs.
2. Els Tallers de Reforç són matèries optatives el currículum de les quals és una decisió autònoma de cada centre. Quan es dissenyen cal tindre en compte el currículum de la matèria de referència.
3. Els Tallers dAprofundiment són matèries optatives el currículum de les quals és una decisió autònoma de cada centre. Quan es dissenyen cal prendre com a referència les competències clau i els grans desafiaments del segle XXI.
4. El currículum de cada taller de reforç i cada taller daprofundiment ha de definir-se de manera competencial, dacord amb larticle 9.2 daquest decret.
CAPÍTOL II
Cicles formatius de grau bàsic
Article 17.Els cicles formatius de grau bàsic
Dacord amb el que estableix larticle 25 del Reial decret 217/2022:
1. Els cicles formatius de grau bàsic formen part de leducació bàsica, conjuntament amb leducació primària i leducació secundària obligatòria. Complementen loferta formativa de la formació professional, conjuntament amb els cicles formatius de grau mitjà i de grau superior.
2. Estos cicles es dirigeixen, preferentment, a lalumnat especialment motivat pels aprenentatges professionals i que presenten més possibilitats daprenentatge i dassoliment de les competències de leducació secundària obligatòria en un entorn vinculat al món professional.
3. Per a accedir a un cicle formatiu de grau bàsic, cal complir simultàniament els requisits següents:
a) Tindre quinze anys complits o complir-los durant lany natural en el qual accedeix al cicle.
b) Haver cursat tercer de leducació secundària obligatòria. Excepcionalment es podrà accedir després de cursar segon de leducació secundària obligatòria.
c) Haver rebut, en el consell orientador, una recomanació de lequip educatiu de leducació secundària obligatòria en este sentit, dacord amb el disposat en larticle 47 daquest decret.
4. La superació de la totalitat dels mòduls inclosos en un cicle formatiu de grau bàsic permet lobtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i del títol de tècnica o tècnic bàsic en lespecialitat corresponent que acredite les competències professionals adquirides.
5. Els cicles formatius de grau bàsic han de facilitar ladquisició de les competències específiques de les matèries, així com les competències clau incloses en el perfil deixida de lalumnat al final de leducació bàsica, per mitjà de lorganització dels ensenyaments que sestableix tot seguit:
a) Àmbit de Comunicació i Ciències Socials, que inclou els aprenentatges essencials corresponents a les matèries de Llengua Castellana, Llengua Estrangera dIniciació Professional, Ciències Socials i Valencià.
b) Àmbit de Ciències Aplicades, que inclou els aprenentatges essencials corresponents a les matèries de Matemàtiques Aplicades i Ciències Aplicades.
c) Àmbit Professional, que ha dincloure almenys la formació necessària per a obtindre un certificat professional de grau C vinculat a estàndards de competència de nivell 1 dacord amb larticle 44 de la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, dordenació i integració de la formació professional.
CAPÍTOL III
Programes pedagògics
Article 18.Programes de diversificació curricular
Dacord amb el que estableix larticle 24 del Reial decret 217/2022:
1. Definició.
Els programes de diversificació curricular (PDC) estan orientats a la consecució del títol de graduat en educació secundària obligatòria per part dels qui presenten dificultats rellevants daprenentatge després dhaver rebut, si és el cas, mesures de suport en el primer o segon curs daquesta etapa, o als qui esta mesura datenció a la diversitat els siga favorable per a lobtenció del títol.
2. Accés.
a) Els requisits daccés a estos programes són els següents:
a.1) Lalumnat que es trobe en una de les situacions següents podrà accedir al Programa de diversificació curricular del 3r curs de leducació secundària obligatòria:
a.1.1) Ha cursat 2n curs de lESO, no està en condicions de promocionar al curs següent i lequip educatiu el proposa perquè curse el programa PDC de 3r curs de lESO per considerar que este programa és lopció més adequada per a finalitzar amb èxit letapa i obtindre el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.
a.1.2) Ha cursat 3r curs de lESO, no està en condicions de promocionar al curs següent i lequip educatiu el proposa perquè curse el programa PDC de 3r curs de lESO per considerar que este programa és lopció més adequada per a finalitzar amb èxit letapa i obtindre el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.
a.2) Excepcionalment, pot accedir al Programa de diversificació curricular del 4t curs de leducació secundària obligatòria, lalumnat que ha cursat 4t curs de lESO, no està en condicions de titular i lequip educatiu el proposa perquè curse el programa PDC de 4t curs de lESO per considerar que este programa és lopció més adequada per a finalitzar amb èxit letapa i obtindre el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, sense excedir els límits de permanència previstos en els articles 5.1, 35.4 i 41.6 daquest decret.
b) La incorporació a estos programes requereix, a més de lavaluació acadèmica, linforme didoneïtat de la mesura dacord amb els termes establits en els annexos VII i VIII, que cal realitzar una vegada oït el mateix alumne o alumna, i ha de comptar amb la conformitat de les mares, pares, tutores o tutors legals. Este informe ha de ser signat per la família i pel tutor o tutora i ha de quedar registrat en lexpedient de lalumne o alumna.
c) Amb caràcter general, els programes de diversificació curricular es duran a terme en dos anys, des de tercer curs fins al final de letapa.
3. Organització dels programes de diversificació curricular.
Els programes de diversificació curricular shan dorganitzar dacord amb els àmbits i matèries que sindiquen tot seguit:
a) Àmbits i matèries del Programa de diversificació curricular del 3r curs de leducació secundària obligatòria.
a.1) Àmbit Lingüístic i Social: ha dincloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura i Geografia i Història.
a.2) Àmbit Científic: ha dincloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries Matemàtiques, Biologia i Geologia i Física i Química.
a.3) Àmbit Pràctic: ha dincloure els aprenentatges essencials corresponents a la matèria Tecnologia i Digitalització i aspectes bàsics relatius a lorientació i iniciació professional.
a.4) Llengua Estrangera, Educació Física i una matèria optativa.
a.5) A més de les hores lectives setmanals dels àmbits i matèries indicats en els punts a.1), a.2), a.3) i a.4) daquest article, els centres educatius disposen dun temps lectiu específic per al desenvolupament de projectes interdisciplinaris.
b) Àmbits i matèries del Programa de diversificació curricular del 4t curs de leducació secundària obligatòria.
b.1) Àmbit Lingüístic i Social: ha dincloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura i Geografia i Història.
b.2) Àmbit Científic: ha dincloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries Matemàtiques, Biologia i Geologia i Física i Química.
b.3) Àmbit Pràctic: ha dincloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries Tecnologia, Digitalització i Formació i Orientació Personal i Professional.
b.4) Llengua Estrangera, Educació Física, Educació en Valors Cívics i Ètics i una matèria optativa.
c) A més de les matèries indicades en els apartats a) i b) anteriors, lalumnat també ha de disposar dun temps destinat a la tutoria, que ha de ser cursada en el seu grup del programa de diversificació curricular.
d) Pel que fa a làmbit Pràctic, el Departament dOrientació Educativa i Professional ha de col·laborar amb el professorat daquest àmbit per a definir els aspectes bàsics relatius a lorientació i iniciació professional dacord amb les característiques i necessitats del grup.
e) Lalumnat ha de cursar les matèries que figuren en els apartats a.4) i b.4) i ha desenvolupar els projectes interdisciplinaris de lapartat a.5) en el seu grup de referència.
f) Lorganització i la distribució de les hores lectives setmanals daquests programes són les que figuren en lannex VI daquest decret.
Article 19.Programa daula compartida
1. Definició, condicions i objectius.
a) El Programa daula compartida (PAC) és un programa específic datenció a la diversitat que té com a finalitat previndre i reduir labsentisme i labandó prematur del sistema educatiu adreçat als centres sostinguts amb fons públics que imparteixen educació secundària obligatòria.
b) Va dirigit a lalumnat en risc dexclusió social que presente conductes disruptives, dificultats dadaptació al medi escolar i tendència a labsentisme escolar crònic o a labandó escolar.
c) Este programa estableix un espai educatiu compartit dins dun entorn formatiu, combinant les activitats lectives amb tallers o altres activitats pràctiques per a laproximació al món laboral.
d) El PAC pot establir-se entre un o més centres educatius duna mateixa àrea geogràfica i corporacions locals o entitats col·laboradores amb experiència en el treball socioeducatiu amb adolescents en risc dexclusió social.
e) Els objectius específics daquest programa són els següents:
e.1) Reduir labsentisme escolar amb una oferta educativa diversa, adaptada a les diferents necessitats, interessos, motivacions i aspiracions de lalumnat.
e.2) Previndre labandó escolar prematur i fomentar la integració socioeducativa de lalumnat.
e.3) Reforçar les competències clau i les aptituds necessàries per a la prevenció i tractament dels comportaments disruptius.
e.4) Oferir un espai alternatiu que millore lexperiència educativa de lalumnat.
e.5) Crear un entorn de cooperació dins duna mateixa àrea geogràfica amb la participació de lAdministració educativa i altres entitats, tant públiques com privades.
e.6) Optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de lalumnat.
2. Accés.
f) Els requisits daccés a este programa que ha de complir lalumne o alumna són els següents:
a.1) Presenta un perfil amb dificultats dadaptació al medi escolar i a lentorn educatiu, amb risc dexclusió social i de conductes disruptives o violentes. Té tendència a labandó escolar o a labsentisme escolar crònic o molt accentuat. Compta amb escasses expectatives dobtindre el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, però té intenció dintegrar-se en el món laboral.
a.2) Ha cursat 1r curs de lESO, almenys una vegada.
a.3) Té entre 14 i 16 anys, o els compleix dins de lany natural en què sincorpora al programa.
a.4) Amb caràcter general, el centre educatiu ha dhaver aplicat prèviament altres mesures de resposta educativa dirigides a este alumnat sense haver aconseguit la seua adaptació al medi escolar.
g) La incorporació a este programa requereix, a més de lavaluació acadèmica, la proposta favorable de lequip educatiu de lalumnat i lautorització per part de la direcció del centre de linforme didoneïtat de la mesura dacord amb els termes establits en lannex IX, on sespecifique el grau dassoliment de les competències clau i les mesures de resposta adoptades amb anterioritat amb lalumnat. Cal fer este informe una vegada oït el mateix alumne o alumna i ha de comptar amb la conformitat de les mares, pares, tutores o tutors legals. Així mateix ha de ser signat per la família i pel tutor o tutora i ha de quedar registrat en lexpedient de lalumne o alumna.
h) Amb caràcter general, lalumnat pot cursar este programa fins a acabar el curs escolar en què compleix el 16 anys. Excepcionalment, si laprofitament del programa és positiu i lequip educatiu, amb lassessorament del Departament dOrientació Educativa i Professional, considera que és lopció més adequada, la direcció del centre educatiu pot autoritzar que un alumne o alumna puga romandre un curs més en el programa.
i) Una vegada finalitzada la permanència en el programa, lalumnat pot continuar la seua formació en el sistema educatiu o accedir al món laboral. Si es queda en el sistema educatiu, lalumnat que mostre una disposició favorable a lestudi podrà incorporar-se a un cicle formatiu de grau bàsic.
3. Organització del Programa daula compartida.
a) Els centres educatius han de desenvolupar el programa en cooperació amb corporacions locals o entitats col·laboradores, amb lautorització prèvia de la direcció general competent en matèria dinnovació educativa.
b) El grup del programa ha destar format per un mínim de 10 alumnes i un màxim de 16. No obstant això, la direcció general competent en matèria dinnovació educativa, amb linforme previ de la inspecció educativa i dacord amb els criteris que sestablisquen en les instruccions corresponents, pot autoritzar la constitució dun grup amb un nombre dalumnes diferent, especialment si el grup es forma amb alumnes residents en centres de menors dependents de la Conselleria.
c) El PAC sha dorganitzar amb els àmbits que sindiquen tot seguit i amb una càrrega horària total corresponent al nivell educatiu en què estiga matriculat:
c.1) Àmbit acadèmic: ha dincloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries del curs en què estiga matriculat lalumnat del programa. Este àmbit ha de tindre una càrrega lectiva mínima de 10 hores setmanals i sha de desenvolupar en el centre educatiu. Per al disseny daquest àmbit shan de prioritzar les situacions daprenentatge que promoguen lassoliment de les habilitats necessàries per a ladaptació i la inclusió dels alumnes i les alumnes al medi escolar ordinari, fomentant la participació en activitats amb el seu grup de referència.
c.2) Àmbit daula taller: ha de ser de caràcter eminentment pràctic i es pot desenvolupar en el centre educatiu o en els emplaçaments de les corporacions locals o entitats col·laboradores. Este àmbit ha de ser impartit per professionals externs designats per les corporacions locals o entitats col·laboradores i ha de comptar com a mínim amb la presència obligatòria dun professor o professora dun dels centres educatius.
c.3) Tutoria, que lalumnat ha de cursar en el seu grup del PAC.
d) Lalumnat del PAC ha destar matriculat en un grup ordinari de referència i sha de distribuir de manera equilibrada entre els diferents grups del seu nivell.
e) Els centres educatius han de determinar la distribució i la càrrega horària més adequada. Per a la planificació daquesta distribució cal considerar que el nombre de desplaçaments ha de ser mínim.
f) La intervenció educativa es pot desenvolupar tant dins com fora de lhorari lectiu. En qualsevol cas, i sempre que la intervenció es desenvolupe en el centre educatiu, es requereix la presència dun membre de lequip directiu.
g) Qualsevol intervenció educativa, tant dins com fora del centre educatiu, sha de realitzar sota la tutela i responsabilitat almenys dun docent i dacord amb els requisits que la normativa vigent estableix sobre això.
h) Si el desplaçament de lalumnat sefectua dins de lhorari lectiu, cal que el professorat del programa lacompanye. Estos desplaçaments shan de computar dins lhorari lectiu del professorat.
4. Els aspectes relacionats amb el disseny i la concreció curricular, lavaluació i la promoció, els recursos i els acords de col·laboració, el procediment de sol·licitud i lautorització i el seguiment i lavaluació del programa seran els que determine la conselleria competent en matèria deducació.
TÍTOL III
Gestió pedagògica
CAPÍTOL I
Autonomia i gestió pedagògica dels centres
Article 20.Autonomia de centre
Dacord amb el que estableix larticle 26 del Reial decret 217/2022:
1. La conselleria competent en matèria deducació ha dafavorir lautonomia curricular, pedagògica i organitzativa dels centres, així com el treball en equip i la seua activitat investigadora a partir de la reflexió de la seua pràctica educativa.
2. Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia, han de definir i concretar en el seu projecte educatiu, de manera conscient i reflexiva, la seua línia pedagògica. Esta comprén el conjunt destratègies, procediments, tècniques i accions organitzades i planificades que, coordinades entre si, tenen la finalitat de facilitar laprenentatge cap a lassoliment de les competències.
3. El Projecte educatiu de centre és la màxima expressió de la seua autonomia i, dacord amb la normativa vigent, ha destar orientat a afavorir una atenció educativa inclusiva i de qualitat en un context dequitat.
4. Els centres educatius, per mitjà del seu projecte educatiu, han de desenvolupar i adaptar el currículum afavorint lelaboració de models oberts de programació docent i de recursos i materials didàctics, amb la finalitat de personalitzar i millorar les experiències daprenentatge de lalumnat i dadequar-lo a les diferents realitats educatives dacord amb els principis DUA.
5. Els centres educatius tenen autonomia per a organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per a adoptar les mesures organitzatives o datenció a la diversitat més adequades a les característiques del seu alumnat. Com a part daquestes mesures, poden establir organitzacions didàctiques que impliquen impartir conjuntament diferents matèries dun mateix àmbit, dacord amb el seu projecte educatiu i amb el que es disposa en este decret.
6. En lexercici de la seua autonomia, els centres poden incorporar en el seu Projecte educatiu experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, línies de treball, formes dorganització, normes de convivència i ampliació del calendari escolar o de lhorari lectiu de matèries o àmbits, en el marc de la normativa vigent, inclosa la laboral, sense que en cap cas supose discriminació de cap tipus, ni simposen aportacions a les famílies o els tutors legals.
7. El Projecte educatiu, per mitjà del Projecte lingüístic de centre, ha dassegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de lalumnat valencià i promoure la presència en litinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius. Sha delaborar tenint en compte les exigències, les expectatives, les possibilitats i les limitacions del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i de lentorn on el centre subica.
8. Els centres educatius han destablir compromisos amb la comunitat educativa i lentorn per a facilitar el progrés educatiu de lalumnat. Estos compromisos es poden concretar en propostes coordinades dactivitats educatives.
9. Lequip directiu ha de garantir la publicitat, la difusió i laccés al projecte educatiu, per mitjans electrònics o telemàtics, a tots els membres de la comunitat educativa perquè en prenguen coneixement, sense perjudici de la seua inclusió en els taulers danuncis del centre.
Article 21.Concreció curricular de centre i propostes pedagògiques
1. Cada centre, en funció de les característiques socioeducatives del seu alumnat i el seu entorn, ha de desenvolupar i adaptar el currículum establit en este decret dacord amb la línia pedagògica del centre, a través de tres nivells de concreció en els documents següents: concreció curricular de centre, propostes pedagògiques de departament i programacions daula.
2. Estos documents, fruit de la reflexió pedagògica, shan de considerar instruments flexibles i oberts, en construcció, revisió i millora constants.
3. Respecte a la concreció curricular, shan de tindre en compte les consideracions següents:
a) La concreció curricular és el document que recull les propostes pedagògiques dels diferents departaments didàctics.
b) La concreció curricular forma part del Projecte educatiu de centre.
c) El claustre, i en el cas dels centres privats lòrgan amb competències anàlogues, ha daprovar i avaluar la concreció curricular per tal dimpulsar i desenvolupar els principis, els objectius i la línia pedagògica pròpia del centre educatiu per a un aprenentatge competencial orientat a lexercici duna ciutadania activa. Així mateix, la concreció curricular ha de garantir tant la continuïtat del procés educatiu de lalumnat, com la seua incorporació al món laboral.
4. Respecte a les propostes pedagògiques, shan de tindre en compte les consideracions següents:
a) Cada departament didàctic, coordinat i dirigit pel cap o la cap del departament, i en el cas dels centres privats lòrgan amb competències anàlogues, ha delaborar i avaluar la proposta pedagògica de les matèries assignades al departament.
b) En cada proposta, dacord amb la línia pedagògica acordada i en funció de les característiques de lalumnat i de lentorn del centre, sha de desenvolupar, completar, adequar i concretar els elements del currículum establits per a cada matèria en els annexos III i IV daquest decret. Així mateix, cada proposta ha dincloure els instruments de recollida dinformació sobre el nivell dassoliment de lalumnat i les mesures de resposta educativa per a la inclusió.
5. La inspecció deducació ha de supervisar i ha de fer el seguiment de la concreció curricular de centre, a través de les propostes pedagògiques i de les programacions daula, dacord amb els plans dactuació que determine lAdministració educativa.
Article 22.Programacions daula
Respecte a les programacions daula, shan de tindre en compte les consideracions següents:
1. Cada docent ha delaborar i avaluar la programació daula de cadascuna de les matèries o àmbits que imparteix per a cada nivell i grup en coherència amb la proposta pedagògica de cada matèria.
2. La programació daula és el document on cada docent ha de projectar les intencions educatives en lorganització i desenvolupament de les situacions daprenentatge significatives. Estes shan doferir a lalumnat en el context de la vida quotidiana per tal de donar una resposta educativa ajustada a les característiques, els interessos i les necessitats col·lectives i individuals.
3. En les programacions daula, shan de preveure les adequacions necessàries per a atendre lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu des duna perspectiva inclusiva i dacord amb els principis del DUA.
4. La programació daula ha dincloure almenys els elements següents:
a) Les situacions daprenentatge adaptades a les característiques del grup.
b) Els criteris davaluació associats a les situacions daprenentatge plantejades.
c) Lorganització dels espais daprenentatge.
d) La distribució del temps.
e) La selecció i organització dels recursos i materials.
f) Les mesures datenció per a la resposta educativa per a la inclusió.
Article 23.Jornada escolar
1. Els centres sostinguts amb fons públics que impartisquen ensenyaments deducació secundària obligatòria han de tindre, amb caràcter general, un horari general de centre (jornada escolar) que pot establir-se entre les 8 hores i les 18 hores. Cal tindre present que els centres disposen dautonomia organitzativa per a establir lhorari lectiu de lalumnat dins daquesta franja horària dacord amb els períodes lectius fixats.
2. Quan un centre, fent ús de la seua autonomia organitzativa, considere necessària una modificació de lhorari general esmentat en lapartat anterior, requerirà lautorització de la direcció territorial competent en matèria deducació, per mitjà de resolució.
3. Lhorari autoritzat per la direcció territorial competent en matèria deducació manté la seua vigència mentre el centre educatiu no en sol·licite la modificació.
Article 24.Recursos i materials didàctics
1. Els diferents recursos i materials pedagògics i didàctics que sutilitzen en els centres educatius han de respondre als principis dequitat, dinclusió i de cohesió social. A més, han dajustar-se a les necessitats educatives de tot lalumnat en el context educatiu.
2. La selecció, coherència i supervisió daquests recursos i materials sha de realitzar a través dels òrgans designats i tal com preveu la normativa que regula lorganització i el funcionament dels centres educatius. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral davant la violència de gènere, als quals ha dajustar-se tota lactivitat educativa.
3. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials pedagògics i didàctics ha de permetre lavanç de tot lalumnat tenint en compte els aspectes següents:
a) La presència equitativa de dones i homes en els diferents àmbits.
b) La perspectiva de gènere: respectant-ne la igualtat.
c) El llenguatge inclusiu.
d) La supressió destereotips sexistes o discriminatoris.
e) Leliminació de barreres daccés i de comunicació.
f) La mirada global i no etnocentrista.
g) La diversitat i riquesa de materials.
4. Sha de fomentar lús i lelaboració de materials didàctics i instruments davaluació que promoguen la implicació i el compromís de lalumnat.
Article 25.Espai escolar
1. Tots els espais dels centres deducació secundària obligatòria i de batxillerat són educatius i han de permetre generar un clima de benestar.
2. Han de ser acollidors, ordenats i estèticament cuidats, i oferir oportunitats de socialització, de llibertat de moviment, de relació, dexploració i de descans.
3. Els centres educatius han de dirigir les seus pràctiques i la gestió dels espais cap a la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.
4. Els centres han dincorporar en la seua vida diària conductes ecosotenibles que reduïsquen el residus dun sol ús i promocionen el reciclatge de materials.
5. Els espais exteriors han de comptar amb elements naturals que permeten actuar i interactuar en contacte entre el medi natural i social. Al mateix temps, poden convertir-se en ecosistemes per a la fauna autòctona de la forma més naturalitzada possible.
6. Els equips educatius han de dissenyar espais i contextos significatius, rics en oportunitats i en relacions, que potencien lautonomia, la comunicació, la curiositat natural i els desitjos daprendre de lalumnat, i al mateix temps oferir lespai com un lloc de convivència i dinvestigació per a lalumnat.
Article 26.Equips educatius
1. Conforme a la normativa vigent en matèria dorganització i funcionament dels centres, sha de constituir un equip educatiu per a cadascun dels grups deducació secundària obligatòria coordinat pel tutor o tutora. A este efecte, els centres han de disposar dhoraris específics per a les reunions de coordinació dels equips educatius dins del període de permanència del professorat en el centre.
2. A banda de les funcions que la normativa assigna als equips educatius, estos han de desenvolupar les propostes pedagògiques per a concretar i coordinar les situacions densenyament i aprenentatge i altres actuacions que siguen procedents per a afavorir la personalització de laprenentatge.
Article 27.Tutoria i orientació educativa i professional
Dacord amb el que estableix larticle 18 del Reial decret 217/2022:
1. En leducació secundària obligatòria, lorientació i lacció tutorial han dacompanyar el procés educatiu tant en làmbit individual com en el col·lectiu.
2. Els centres han dinformar i orientar lalumnat amb la finalitat que lelecció de les opcions i matèries a les quals es refereix larticle 12 daquest decret siga la més adequada per als seus interessos i la seua orientació formativa posterior, i evitar condicionaments derivats destereotips de gènere.
3. En acabar el 2n curs, el 4t curs o, si és el cas, en concloure lescolarització, el tutor o tutora ha de lliurar als pares, a les mares o representants legals de cada alumne o alumna un consell orientador, dacord amb els termes establits en larticle 47 daquest decret.
4. Igualment, quan lequip educatiu considere que un alumne o alumna, en acabar 3r curs, puga continuar la seua formació en un cicle formatiu de grau bàsic, sha delaborar esta proposta a través dun consell orientador que sha demetre amb esta única finalitat dacord amb els termes establits en larticle 47.3 daquest decret.
5. Lorientació educativa i lacció tutorial han de concretar-se dacord amb la normativa vigent.
Article 28.Continuïtat entre etapes
1. Dacord amb larticle 26.7 del Reial decret 217/2022, per a garantir la continuïtat del procés de formació i una transició i evolució positives des de leducació primària a leducació secundària obligatòria i des daquesta als estudis postobligatoris, la conselleria competent en matèria deducació i els centres han destablir mecanismes per a afavorir la coordinació i garantir lorientació educativa i professional en els processos de transició i acollida entre les diferents etapes i modalitats descolarització. Estos mecanismes, que poden requerir establir col·laboracions entre els diferents professionals dels centres dorigen i destinació, són indispensables en el cas dels alumnes i les alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.
2. En la continuïtat a letapa deducació secundària obligatòria, els centres deducació secundària han destablir mesures específiques per a coordinar-se amb els centres deducació primària que tinguen adscrits i han de preveure mecanismes de comunicació entre els centres implicats abans de començar el curs. Els centres de primària han de proporcionar una còpia de lhistorial acadèmic de lalumne i linforme individualitzat del final detapa, amb petició prèvia del centre, als centres de secundària on prosseguirà els estudis lalumne o lalumna.
3. En la continuïtat als estudis postobligatoris, el consell orientador de quart curs és el mecanisme de comunicació amb els centres dorigen de lalumnat. El consell orientador sha de lliurar al centre on es cursarà batxillerat en el moment de la matrícula.
4. Lequip directiu del centre ha de vetlar per un procés de transició positiu entre les diferents etapes educatives, i ha de flexibilitzar les mesures que se centren en el benefici de lalumnat i el posen en el centre del procés i, en este sentit, han dincloure en el seu Projecte educatiu els criteris bàsics que han dorientar lestabliment de mesures a mitjà i a llarg termini per a la coordinació daquesta transició entre etapes i nivells.
5. Les actuacions de transició i acollida també han dincloure les accions personalitzades per a lalumnat que no pot assistir, transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una unitat educativa terapèutica. Lequip educatiu del centre on està matriculat i el personal que facilita latenció externa durant este període han de col·laborar conjuntament en la planificació i la implementació daquestes accions.
CAPÍTOL II
Resposta educativa per a la inclusió
Article 29.Mesures de resposta educativa per a la inclusió
Dacord amb el que estableix larticle 19 del Reial decret 217/2022:
1. Tenint en compte els principis deducació comuna i datenció a la diversitat als quals es refereix larticle 5.4 daquest decret, shan de disposar els mitjans necessaris per a respondre a les necessitats educatives concretes de lalumnat, considerant les seues circumstàncies i els diferents ritmes daprenentatge.
2. Les mesures adoptades han de formar part del projecte educatiu del centre i shan dorientar a permetre a tot lalumnat el desenvolupament de les competències previst en el perfil deixida i la consecució dels objectius de leducació secundària obligatòria, sense que este fet puga impedir-li la promoció al curs o etapa següent o lobtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.
3. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments deducació secundària obligatòria han de fer les adaptacions pertinents i han de facilitar les mesures i els suports necessaris, dacord amb la normativa vigent, perquè lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu puga cursar estos estudis. Així mateix, shan destablir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions sadapten a les necessitats daquest alumnat.
4. Totes les mesures educatives per a lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu shan dajustar al que disposa la normativa vigent en matèria dinclusió educativa.
Article 30.Mesures per a lalumnat que compagina els estudis deducació secundària obligatòria amb la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit o amb la condició de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge delit de la Comunitat Valenciana
Amb la finalitat dafavorir la compatibilitat de la seua activitat esportiva amb la seua activitat acadèmica, per a lalumnat esmentat en este títol, a banda del que sestableix en la normativa vigent que regula les mesures de suport a esportistes delit i al personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge delit, poden adoptar-se les següents:
1. La convalidació de la matèria optativa de les indicades en els articles 10 i 12 del curs corresponent de Secundària amb la pràctica esportiva:
a) La matèria optativa convalidada no té qualificació ni computa a tots els efectes.
b) El procediment per a sol·licitar esta convalidació serà el que determine la conselleria competent en matèria deducació.
c) En els documents davaluació sha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Perquè la convalidació es faça efectiva, sha dacreditar, per part de lòrgan competent, el manteniment de la condició desportista dalt nivell, desportista dalt rendiment, desportista delit o de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge delit de la Comunitat Valenciana fins a la data en què es faça lavaluació final. Una vegada acreditat el manteniment daquesta condició, la matèria sha de consignar en els documents davaluació com a «optativa convalidada esportista» (COE). Si no sacredita la condició esmentada, la matèria optativa sha de considerar no superada a tots els efectes.
2. A més, la matèria dEducació Física és objecte de possible exempció per a aquells esportistes que acrediten la condició desportista dalt nivell, dalt rendiment o delit, amb sol·licitud prèvia de lalumne o alumna, dacord amb les condicions següents:
a) La matèria Educació Física objecte dexempció no té qualificació ni computa a tots els efectes.
b) El procediment per a sol·licitar esta exempció serà el que determine la conselleria competent en matèria deducació.
c) En este cas, lexempció dEducació Física implica lexempció de cursar esta matèria.
d) En els documents davaluació, la matèria Educació Física sha de consignar com a «pendent dexempció» al llarg del curs (PTE). Per a lanotació definitiva en els documents davaluació del terme «exempt/a» (ET), sha de presentar un certificat dhaver mantingut la condició referida anteriorment fins a la data de lavaluació final. Si no es manté esta condició, la matèria esmentada sha de considerar no superada a tots els efectes.
e) Si lalumne o alumna perd la condició desportista delit, dalt nivell o dalt rendiment abans de la data de la sessió de lavaluació final, pot sol·licitar ser avaluat des daquest moment en la matèria deducació Física. Esta circumstància sha de reflectir per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents davaluació.
Article 31.Mesures per a lalumnat que compagina els estudis deducació secundària obligatòria i els ensenyaments professionals de dansa
Amb la finalitat dafavorir la simultaneïtat dels estudis densenyaments professionals de dansa i deducació secundària obligatòria, per a este alumnat poden adoptar-se diferents mesures relatives a la convalidació i exempció de matèries de lESO:
1. Lalumnat que cursa lESO i, simultàniament, ensenyaments professionals de dansa en conservatoris professionals o centres densenyament professional pot sol·licitar la convalidació de la matèria optativa, dacord amb les condicions següents:
a) La matèria optativa convalidada no té qualificació ni computa a tots els efectes.
b) El procediment per a sol·licitar esta convalidació serà el que determine la conselleria competent en matèria deducació.
c) En els documents davaluació sha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Perquè la convalidació es faça efectiva, cal que lalumne o alumna presente un certificat dhaver mantingut la matrícula al conservatori o centre professional de dansa fins a la data de lavaluació final. Una vegada acreditat el manteniment de la matrícula, la matèria sha de consignar en els documents davaluació com a «optativa convalidada dansa» (COD). Si no sacredita la condició esmentada, la matèria optativa sha de considerar no superada a tots els efectes.
2. Lalumnat que cursa lESO i cursa o ha cursat ensenyaments professionals de dansa en conservatoris professionals o centres densenyament professional també pot sol·licitar la convalidació de la matèria Música de 1r i 2n curs de lESO per la superació de la matèria Música de 1r curs dels ensenyaments professionals de dansa, així com la convalidació de la matèria Música de 4t curs de lESO per la superació de la matèria Música de 2n curs dels ensenyaments professionals de dansa.
A lefecte de la convalidació de la matèria Música, cal considerar el següent:
a) La matèria Música objecte de convalidació no té qualificació ni computa a tots els efectes
b) El procediment per a sol·licitar esta convalidació serà el que determine la conselleria competent en matèria deducació.
c) En el supòsit que lalumne o alumna curse simultàniament lESO i les matèries densenyaments professionals de dansa susceptibles de convalidació, en els documents davaluació sha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Una vegada que shaja avaluat la matèria amb la qual convalida, el conservatori o el centre professional de dansa ha de facilitar al centre de lESO un certificat acadèmic que acredite la superació, o no, daquesta matèria, per tal que el centre ordinari puga incorporar-ho als documents oficials davaluació i deixar constància, si és el cas, de la convalidació corresponent. Una vegada acreditada la superació de la matèria cursada en els ensenyaments professionals, la convalidació de la matèria de Música sha de consignar com a «convalidada» (CO) en els documents davaluació. En cas de no superar la matèria cursada en els ensenyaments professionals, la matèria de Música sha de considerar no superada a tots els efectes.
3. A més, lalumnat que cursa lESO i, simultàniament, ensenyaments professionals de dansa en conservatoris professionals o centres densenyament professional pot sol·licitar lexempció de la matèria dEducació Física, dacord amb les condicions següents:
a) La matèria Educació Física objecte dexempció no té qualificació ni computa a tots els efectes.
b) El procediment per a sol·licitar esta exempció serà el que determine la conselleria competent en matèria deducació.
c) En este cas, lexempció dEducació Física implica lexempció de cursar esta matèria.
d) En els documents davaluació, la matèria Educació Física sha de consignar com a «pendent dexempció» al llarg del curs (PTE). Per a lanotació definitiva en els documents davaluació del terme «exempt/a» (ET), sha de presentar un certificat dhaver mantingut la matrícula al conservatori o centre professional de dansa fins a la data de lavaluació final. Si no es manté la matrícula, la matèria esmentada sha de considerar no superada a tots els efectes.
e) Si lalumne o alumna es dona de baixa al conservatori o centre professional de dansa abans de la data de la sessió de lavaluació final, podrà sol·licitar ser avaluat des daquest moment en la matèria dEducació Física. Esta circumstància sha de reflectir per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents davaluació.
Article 32.Mesures per a lalumnat que compagina els estudis deducació secundària obligatòria i els ensenyaments professionals de música
Amb la finalitat dafavorir la simultaneïtat dels estudis densenyaments professionals de música i deducació secundària obligatòria, per a este alumnat poden adoptar-se diferents mesures relatives a la convalidació i exempció de matèries de lESO:
1. Lalumnat que cursa lESO i, simultàniament, ensenyaments professionals de música en conservatoris professionals o centres densenyament professional pot sol·licitar la convalidació de la matèria optativa, dacord amb les condicions següents:
a) La matèria optativa convalidada no té qualificació ni computa a tots els efectes.
b) El procediment per a sol·licitar esta convalidació serà el que determine la conselleria competent en matèria deducació.
c) En els documents davaluació sha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Perquè la convalidació es faça efectiva, cal que lalumne o alumna presente un certificat dhaver mantingut la matrícula al conservatori o centre professional de música fins a la data de lavaluació final. Una vegada acreditat el manteniment de la matrícula, la matèria sha de consignar en els documents davaluació com a «optativa convalidada música» (COM). Si no sacredita la condició esmentada, la matèria optativa sha de considerar no superada a tots els efectes.
2. Lalumnat que cursa lESO i cursa o ha cursat ensenyaments professionals de música en conservatoris professionals o centres densenyament professional també pot sol·licitar la convalidació de la matèria Música de 1r i 2n curs de lESO per la superació de la matèria Música de 1r curs dels ensenyaments professionals de música, així com la convalidació de la matèria Música de 4t curs de lESO per la superació de la matèria Música de 2n curs dels ensenyaments professionals de música.
A lefecte de la convalidació de la matèria Música, cal considerar el següent:
a) La matèria Música objecte de convalidació no té qualificació ni computa a tots els efectes.
b) El procediment per a sol·licitar esta convalidació serà el que determine la conselleria competent en matèria deducació.
c) En el supòsit que lalumne o alumna curse simultàniament lESO i les matèries densenyaments professionals de música susceptibles de convalidació, en els documents davaluació sha de consignar la matèria com a «pendent de convalidació» (PTC) al llarg del curs. Una vegada que shaja avaluat la matèria amb la qual convalida, el conservatori o el centre professional de música ha de facilitar al centre de lESO un certificat acadèmic que acredite la superació, o no, daquesta matèria, per tal que el centre ordinari puga incorporar-ho als documents oficials davaluació i deixar constància, si és el cas, de la convalidació corresponent. Una vegada acreditada la superació de la matèria cursada en els ensenyaments professionals, la convalidació de la matèria de Música sha de consignar com a «convalidada» (CO) en els documents davaluació. En cas de no superar la matèria cursada en els ensenyaments professionals, la matèria de Música sha de considerar no superada a tots els efectes.
TÍTOL IV
Avaluació, promoció, titulació
i documents oficials davaluació
CAPÍTOL I
Avaluació, promoció i titulació
Article 33.Caràcter de lavaluació
Dacord amb el que estableix larticle 15 del Reial decret 217/2022:
1. Lavaluació del procés daprenentatge de lalumnat deducació secundària obligatòria ha de ser contínua, formativa i integradora, i ha de tindre en compte les adequacions i personalitzacions realitzades amb lalumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, en cas que en tinga, en el Pla dactuació personalitzat.
2. En el procés davaluació contínua, quan el progrés dun alumne o una alumna no siga ladequat, shan destablir mesures de reforç educatiu i shan dadequar les condicions per a afavorir-ne el progrés. Estes mesures shan dadoptar en qualsevol moment del curs, tan prompte com es detecten les dificultats, amb seguiment especial de la situació de lalumnat amb necessitats educatives especials, i han destar dirigides a garantir ladquisició de les competències imprescindibles per a continuar el procés educatiu, amb els suports que cadascun necessite.
3. En lavaluació del procés daprenentatge de lalumnat han de considerar-se com a referents últims, des de totes i cadascuna de les matèries o àmbits, la consecució dels objectius establits per a letapa i el desenvolupament de les competències clau previstes en el perfil deixida.
4. El caràcter integrador de lavaluació no ha dimpedir que el professorat realitze de manera diferenciada lavaluació de cada matèria o àmbit dacord amb els seus criteris davaluació.
5. Lavaluació dun àmbit, en cas que es configure, sha de realitzar també de forma integrada.
6. Per a lavaluació del procés daprenentatge de lalumnat que curse un programa de diversificació curricular, cal prendre com a referència els criteris davaluació establits per al programa cursat dacord amb larticle 18.3.
7. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els processos densenyament i la pròpia pràctica docent.
8. Cal promoure lús generalitzat dinstruments davaluació variats, diversos i adaptats a les diferents situacions daprenentatge que permeten la valoració objectiva de tot lalumnat, i garantir, així mateix, que les condicions de realització dels processos associats a lavaluació sadapten a les necessitats de lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu.
Article 34.Referents en lavaluació
Lavaluació dels processos daprenentatge de lalumnat en les diferents matèries o àmbits, tant en el vessant formatiu com en el qualificador, ha de tindre el seu referent en els criteris davaluació corresponents a les competències específiques de les matèries.
Article 35.Atenció a les diferències individuals en lavaluació
1. La normativa vigent en matèria dinclusió educativa estableix les mesures més adequades perquè les condicions de realització dels processos associats a lavaluació sadapten a les circumstàncies de lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu.
2. Per a lavaluació del procés daprenentatge de lalumnat que curse matèries que han sigut objecte dadaptació curricular individual significativa, shan de prendre com a referència els criteris davaluació establits dins de ladaptació curricular corresponent. Els resultats de lavaluació daquestes matèries shan dexpressar en els mateixos termes i amb les mateixes escales que la normativa vigent estableix per a la resta de lalumnat i shan de consignar en les actes i en lexpedient acadèmic amb lexpressió «ACIS» (adaptació curricular individual significativa).
3. Per a lalumnat amb dificultats específiques daprenentatge, a banda de les mesures pertinents, shan destablir mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en lensenyament i avaluació de la llengua estrangera.
4. Quan les circumstàncies personals de lalumne o alumna amb necessitats educatives especials ho aconsellen per a la consecució dels objectius de lensenyament bàsic, este alumnat podrà romandre, de forma excepcional, un any més en letapa deducació secundària obligatòria, dacord amb el procediment que preveu la normativa vigent que regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió de lalumnat en els centres sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià.
5. En el Pla dactuació personalitzat (PAP) i en els informes davaluació o altres models de comunicació elaborats pels centres per a informar els pares, mares, tutors o tutores legals de lalumnat amb necessitat específica de suport educatiu sobre el procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades, sha de presentar la informació de manera clara i shan destablir les mesures daccessibilitat necessàries, si el cas ho requereix, amb la finalitat última que siga comprensible per a lalumnat i les seues famílies.
Article 36.Sessions davaluació, avaluació final i resultats davaluació
1. La sessió davaluació és la reunió de lequip educatiu, coordinada pel tutor o tutora del grup classe, que té com a finalitat compartir informació i adoptar decisions de forma col·legiada sobre el procés daprenentatge de lalumnat.
2. Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, han destablir el nombre i el calendari de les sessions davaluació que shan de fer durant cada curs escolar. En tot cas, i atés el caràcter continu de lavaluació, durant el curs lequip educatiu de cada grup dalumnes ha de celebrar almenys una sessió davaluació cada trimestre, a més duna avaluació inicial durant el primer mes lectiu. La sessió davaluació del tercer trimestre pot coincidir amb lavaluació final del curs.
3. En les sessions davaluació ha de participar lequip educatiu constituït en cada cas pel professorat de les matèries que haja cursat lalumne o alumna, presidit i coordinat pel tutor o tutora. Quan es considere adient també hi podrà participar lequip directiu i altres docents i professionals que intervinguen en el procés densenyament i aprenentatge de lalumnat. Així mateix, en les sessions davaluació es podrà comptar amb lassessorament del departament dorientació educativa i professional.
4. El tutor o la tutora ha de fer constar en lacta els acords aconseguits, les decisions adoptades i la informació que sha de transmetre a lalumnat, i als seus representants legals si és menor dedat, sobre el seu procés educatiu.
5. En les sessions davaluació sha descoltar la veu de lalumnat, a través dels mecanismes que establisca cada centre en les seues normes dorganització i funcionament, que prèviament haurà reflexionat sobre els processos daprenentatge en les diferents matèries i en la tutoria.
6. En lavaluació inicial, sha de procedir a lanàlisi de les dades i informacions anteriors de què es dispose sobre lalumnat, prenent en consideració el consell orientador, i en conseqüència, lequip educatiu ha dadoptar les mesures complementàries per a lalumnat que ho requerisca.
7. A les sessions davaluació finals de 2n i 4t curs, així com en la de 3r curs per a lalumnat que continua la seua formació en un cicle formatiu de grau bàsic, cal que lequip educatiu avalue de forma col·legiada el grau dassoliment de les competències clau, dacord amb els annexos XV, XVI i XVII, respectivament, daquest decret.
8. Lavaluació final de lalumnat sha de dur a terme de manera col·legiada en una única sessió que ha de celebrar-se en finalitzar el curs escolar. En esta sessió cal donar continuïtat a les sessions trimestrals celebrades, cal analitzar i cal fer el seguiment del procés daprenentatge de cada alumne i, si és el cas, la revisió de les mesures i suports datenció educativa.
9. Després de cada sessió davaluació, el tutor o tutora ha de comunicar a lalumnat, i als seus representants legals quan este siga menor dedat, la informació acordada en la sessió corresponent sobre el desenvolupament del seu procés educatiu, per mitjà dun informe davaluació dacord amb lannex X.
10. Este informe davaluació de les diferents matèries sha de redactar, duna banda, destacant els progressos, dificultats superades, esforç, talents i fortaleses de lalumne o alumna i, daltra banda, assenyalant els aspectes que caldria continuar treballant. Així mateix, shan de consignar les qualificacions obtingudes per lalumne o alumna en les diferents matèries.
11. Les informacions que soferisquen han destar sempre fonamentades en els registres i les observacions prèviament obtinguts i sobre els quals sha reflexionat de manera individual i col·lectiva en les sessions de coordinació de lequip educatiu.
12. La qualificació dels àmbits, en cas que es configuren, sha de fer de forma integrada, entenent que, en este cas la qualificació obtinguda serà comuna a les matèries que en formen part. Per tant, la qualificació (el resultat acadèmic que apareix en lexpedient) de cadascuna de les matèries que integren els àmbits és la mateixa i sha de consignar per separat.
13. Els resultats de lavaluació shan dexpressar en els termes «insuficient (IN)», per a les qualificacions negatives; «suficient (SU)», «bé (BE)», «notable (NT)» o «excel·lent (EX)», per a les qualificacions positives.
Article 37.Dret de lalumnat a una avaluació objectiva
1. Sha de garantir el dret de lalumnat al fet que la seua dedicació, esforç i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, i per a això shan destablir els procediments oportuns que, en tot cas, han datendre les característiques de lavaluació disposades en la legislació vigent en làmbit estatal i autonòmic i, en particular, al caràcter continu, formatiu i integrador de lavaluació en esta etapa.
2. A linici de cada curs escolar, la direcció del centre ha de garantir la difusió dels criteris davaluació i promoció establits en la concreció curricular fixada pel centre. Igualment, cada professor o professora ha dinformar lalumnat i les famílies o els representats legals, sobre el contingut de la programació daula, els plans de reforç i els criteris de qualificació.
Article 38.Participació de lalumnat i de les persones representants legals de lalumnat
1. Quan lalumnat siga menor dedat, les mares, pares o tutors o tutores legals han de participar i donar suport a levolució del seu procés educatiu i col·laborar en les mesures de suport o reforç que adopten els centres per a facilitar el seu progrés.
2. Han de tindre, a més, dret a conéixer les decisions relatives a la seua avaluació i promoció, així com a laccés als documents oficials davaluació i a les proves i els documents de les avaluacions que es realitzen als seus fills, filles, tutelats o tutelades, sense perjudici del respecte a les garanties establides en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i resta de normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
3. Els centres educatius, especialment els equips directius i les tutories, han destablir els mitjans necessaris per a facilitar esta participació i el dret a rebre la informació en format accessible, tot això ajustant-se a les característiques i necessitats de cada família.
Article 39.Comunicació amb les famílies
1. Els centres educatius han de facilitar a les famílies o representants legals la informació personal en format accessible, preferentment a través de mitjans electrònics i, si és el cas, en formato paper. En el cas dels centres públics, els mitjans electrònics es corresponen amb les plataformes educatives habilitades per la conselleria competent en matèria deducació.
2. En qualsevol cas, els centres han dassegurar que les famílies tenen accés als diferents documents públics de gestió del centre educatiu i a tota la informació relacionada amb lactivitat educativa de lalumnat i la vida comunitària del centre.
3. La documentació que shaja de posar a disposició de les persones membres de la comunitat educativa haurà de ser inclosa en la pàgina web del centre per a garantir la seua difusió i accessibilitat a tots els membres de la comunitat educativa, sense perjudici de la seua inclusió en els taulers danuncis del centre.
4. Per a facilitar lexercici del dret i dels deures de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades, el centre ha dinformar les famílies o tutors o tutores legals de lalumne o alumna de la seua evolució escolar per mitjà dinformes davaluació, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que considere oportuns. La persona tutora ha de realitzar les entrevistes individuals i col·lectives que permeten el seguiment de lalumnat i el trasllat de la informació adient a les mares, pares, tutores o tutors legals. En tot cas, cal preveure, com a mínim, una entrevista individual a linici de letapa i al llarg del curs, i una reunió col·lectiva a linici i al final de cadascun dels cursos.
5. Les mares, pares, tutores o tutors legals han de conéixer les decisions relatives a lavaluació dels aprenentatges al llarg del curs i a la promoció, i han de col·laborar en les mesures de suport que adopten els centres per a participar i fer costat en levolució del procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades.
Article 40.Avaluació de diagnòstic
1. En el segon curs de leducació secundària obligatòria tots els centres han de realitzar una avaluació de diagnòstic de les competències adquirides pel seu alumnat. Esta avaluació és de caràcter censal i el procediment ha de ser regulat per la conselleria competent en matèria deducació. En qualsevol cas, esta avaluació ha de tindre caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres, per al professorat, per a lalumnat i les seues famílies o tutors o tutores legals i per al conjunt de la comunitat educativa.
2. La conselleria competent en matèria deducació ha de traslladar informació sobre els resultats daquesta avaluació als centres educatius. Els equips educatius han danalitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent amb la finalitat que els alumnes i les alumnes aconseguisquen les competències que estableix el currículum. Fruit daquesta anàlisi shan dincorporar al Pla dactuació per a la millora (PAM) les mesures que es determinen. En cap cas esta informació pot ser utilitzada per a lestabliment de classificacions dels centres, ni determinarà lexpedient acadèmic de lalumnat.
3. Per a la realització de les proves sha de tindre en compte lalumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, i shan dincloure les adaptacions i recursos.
4. Respecte a lavaluació general del sistema educatiu, en lúltim curs de letapa sha de dur a terme, amb caràcter mostral i pluriennal, una avaluació de les competències adquirides per lalumnat. Esta avaluació ha de tindre caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres i informatiu per a lalumnat, les seues famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. Esta avaluació té com a marc de referència el que sestableix en larticle 143 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
Article 41.Promoció
Dacord amb larticle 16 del Reial decret 217/2022:
1. Lalumne o lalumna ha de promocionar de curs quan lequip educatiu considere que la naturalesa de les matèries no superades li permet seguir amb èxit el curs següent i sestime que té expectatives favorables de recuperació i que esta promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica. En tot cas, promocionarà qui haja superat les matèries cursades o tinga avaluació negativa en una o dues matèries.
2. Quan un alumne o alumna tinga més de dues matèries no superades, lequip educatiu ha de decidir col·legiadament sobre la seua promoció, prioritzant la progressió i consecució dels aprenentatges mínims i la valoració de les mesures que afavorisquen el progrés de lalumne o alumna. Estes decisions shan dadoptar per majoria simple i, en cas dempat, cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.
3. Lalumne o lalumna que promocione sense haver superat totes les matèries ha de seguir els plans de reforç que establisca lequip educatiu. Sha de revisar periòdicament laplicació personalitzada daquests plans en diferents moments del curs acadèmic i, en tot cas, quan finalitze.
Este alumnat ha de superar les avaluacions corresponents a estos plans, que no necessàriament ha de consistir en una prova final. Esta circumstància ha de ser tinguda en compte als efectes de promoció i titulació previstos en este article i en el següent.
4. Els alumnes i les alumnes que sincorporen a un programa de diversificació curricular han de seguir els plans de reforç establits per lequip educatiu, i superar les avaluacions corresponents, en aquelles matèries de cursos anteriors que no hagen superat i que no estiguen integrades en algun dels àmbits del programa. Les matèries de cursos anteriors integrades en algun dels àmbits es consideraran superades si se supera làmbit corresponent.
5. La permanència en el mateix curs sha de considerar una mesura de caràcter excepcional que només cal adoptar després dhaver esgotat les mesures ordinàries de reforç i suport per a solucionar les dificultats daprenentatge de lalumne o lalumna. En tot cas, lalumne o lalumna podrà romandre en el mateix curs una única vegada i dues vegades com a màxim al llarg de lensenyament obligatori. És a dir, el nombre màxim de repeticions entre letapa deducació primària i letapa deducació secundària obligatòria és de dues.
6. De manera excepcional, es podrà romandre un segon any en el 4t curs, encara que shaja esgotat el màxim de permanència, sempre que lequip educatiu considere que esta mesura afavoreix ladquisició de les competències establides per a letapa. En este cas es podrà prolongar un any el límit dedat al qual es refereix larticle 4.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
7. En els programes de diversificació curricular, les decisions sobre la permanència un any més en el programa shan dadoptar exclusivament en acabar el segon any del programa.
8. En tot cas, la permanència en el mateix curs sha de planificar de manera que les condicions curriculars i lensenyament sadapten a les necessitats de lalumnat i estiguen orientades a la superació de les dificultats detectades, així com a lavanç i aprofundiment en els aprenentatges ja adquirits. Estes condicions shan de recollir en un pla específic personalitzat amb les mesures que es consideren adequades per a este alumnat.
9. Amb caràcter general, lalumnat que promocione de curs amb alguna matèria no superada, sha de matricular en loptativa Taller de Reforç de la matèria corresponent. No obstant això, lequip educatiu, amb lassessorament del departament dorientació educativa i professional, podrà proposar qualsevol altra matèria optativa si ho considera més adient.
Article 42.Titulació
Dacord amb el que estableix larticle 17 del Reial decret 217/2022:
1. Obtindrà el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria lalumne o lalumna que, en acabar leducació secundària obligatòria, segons el parer de lequip educatiu, haja assolit les competències clau establides en el perfil deixida, sense perjudici del que sestableix en larticle 29.3 daquest decret sobre els referents de lavaluació en el cas de lalumnat amb necessitats educatives especials.
2. Les decisions sobre lobtenció del títol han de ser adoptades de manera col·legiada per lequip educatiu de lalumne o lalumna. Estes decisions shan dadoptar per majoria simple i en cas dempat cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.
3. El títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria és únic i sha dexpedir sense qualificació.
4. En qualsevol cas, tot lalumnat ha de rebre, en concloure lescolarització en leducació secundària obligatòria, una certificació oficial, dacord amb els termes establits en lannex XI, en la qual ha de constar el nombre danys cursats i el nivell dadquisició de les competències clau definides en el perfil deixida.
5. Lalumne o lalumna que, una vegada finalitzat el procés davaluació de 4t curs deducació secundària obligatòria, no haja obtingut el títol i haja superat els límits dedat establits en larticle 5.1 daquest decret, tenint en compte, així mateix, la prolongació excepcional de la permanència en letapa que es preveu en els articles 35.4 i 41.6 també daquest decret, podrà fer-ho en els dos cursos següents a través de la realització de proves o activitats personalitzades extraordinàries de les matèries que no haja superat. Lorganització daquestes proves shaurà dajustar al que dispose la conselleria competent en matèria deducació.
CAPÍTOL II
Documents oficials davaluació
Article 43.Documents i informes davaluació
Dacord amb el que estableix larticle 30 del Reial decret 217/2022:
1. Els documents oficials davaluació són les actes davaluació, lexpedient acadèmic, lhistorial acadèmic i, si és el cas, linforme personal per trasllat.
2. Estos documents shan dajustar a les característiques que sestableixen en este decret.
3. Lhistorial acadèmic i, si és el cas, linforme personal per trasllat, es consideren documents bàsics per a garantir la mobilitat de lalumnat per tot el territori nacional, dacord amb el que estableix larticle 30.2 del Reial decret 217/2022, de 29 de març.
Article 44.Actes davaluació
Dacord amb el que estableix larticle 31 del Reial decret 217/2022:
1. Les actes davaluació shan destendre per a cadascun dels cursos i shan de tancar després de la finalització del període lectiu. Han de comprendre la relació nominal de lalumnat que compon el grup juntament amb els resultats de lavaluació de les matèries i les decisions sobre promoció i permanència.
2. Els resultats de lavaluació shan dexpressar en els termes establits en larticle 36.13 daquest decret respecte a la qualificació.
3. En el cas dels àmbits que integren diferents matèries, el resultat de lavaluació sha dexpressar a través duna única qualificació que ha de traslladar-se a cadascuna daquestes matèries, sense perjudici dels procediments que puguen establir-se per a mantindre informats de la seua evolució lalumne o lalumna i les seues mares, pares, tutores o tutors legals.
4. Les actes davaluació han de ser signades per tot el professorat del grup i han de portar el vistiplau del director del centre.
5. Les actes davaluació shan dajustar al model que figura en lannex XII daquest decret.
Article 45.Expedient acadèmic
Dacord amb el que estableix larticle 32 del Reial decret 217/2022:
1. Lexpedient acadèmic és el document oficial que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de lavaluació obtinguts per lalumnat, així com qualsevol altra informació rellevant.
2. Lexpedient acadèmic ha de recollir, juntament amb les dades didentificació del centre, les de lalumne o alumna, així com la informació relativa al seu procés davaluació. Sha dobrir en el moment dincorporació al centre i ha de recollir, almenys, els resultats de lavaluació de les matèries, les decisions de promoció i titulació, les mesures de suport educatiu, les adaptacions curriculars que shagen adoptat per a lalumne o alumna i, si és el cas, la data de lliurament de la certificació dhaver conclòs lescolarització obligatòria a què es refereix larticle 42.4 daquest decret.
3. En el cas que hi haja matèries que shagen cursat de forma integrada en un àmbit, en lexpedient ha de figurar, juntament amb la denominació daquest àmbit, la indicació expressa de les matèries integrades en este.
4. Lexpedient acadèmic sha dajustar al model que figura en lannex XIII daquest decret.
Article 46.Historial acadèmic
Dacord amb el que estableix larticle 33 del Reial decret 217/2022:
1. Lhistorial acadèmic és el document oficial que reflecteix els resultats de lavaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de lalumne al llarg de letapa, i té valor acreditatiu dels estudis cursats.
2. Lhistorial acadèmic ha de portar el vistiplau del director o directora. Com a mínim ha de recollir les dades identificatives de lalumne o alumna, les matèries o àmbits cursats en cadascun dels anys descolarització, les mesures curriculars i organitzatives aplicades, els resultats de lavaluació, les decisions sobre promoció i permanència, la informació relativa als canvis de centre i les dates en què shan produït les diferents fites. Ha de figurar, així mateix, la indicació de les matèries que shan cursat amb adaptacions curriculars significatives.
3. A fi de garantir la mobilitat de lalumnat, quan diverses matèries hagen sigut cursades integrades en un àmbit, sha de fer constar, en lhistorial, la qualificació obtinguda en cadascuna. Esta qualificació ha de ser la mateixa que figure en lexpedient per a làmbit corresponent.
4. Després de finalitzar letapa, lhistorial acadèmic sha dentregar als pares, mares, tutors o tutores legals, o al mateix alumne o alumna en cas que siga major dedat.
5. Lhistorial acadèmic sha dajustar al model que figura en lannex XIV daquest decret.
Article 47.Consell orientador
Dacord amb el que estableix larticle 18 del Reial decret 217/2022:
1. En acabar el 2n curs, el tutor o tutora ha de lliurar als pares, mares, tutors o tutores legals de cada alumne o alumna un consell orientador, dacord amb els termes establits en lannex XV daquest decret. Este consell ha dincloure un informe dadquisició de les competències corresponents, així com una proposta a pares, mares, tutors o tutores legals o, si és el cas, a lalumne o alumna, de lopció que es considera més adequada per a continuar la seua formació, que pot incloure la incorporació a un programa de diversificació curricular o a un cicle formatiu de grau bàsic.
2. Igualment, lalumnat de 4t curs deducació secundària obligatòria o, si és el cas, en concloure la seua escolarització, ha de rebre un consell orientador individualitzat que incloga una proposta sobre lopció o opcions acadèmiques, formatives o professionals que es consideren més convenients, dacord amb els termes establits en lannex XVI daquest decret. Este consell orientador té per objecte que tot lalumnat trobe una opció adequada per al seu futur formatiu.
3. Quan lequip educatiu considere que un alumne o alumna, en acabar 3r curs, puga continuar la seua formació en un cicle formatiu de grau bàsic, sha delaborar esta proposta per mitjà dun consell orientador que sha demetre amb esta única finalitat dacord amb els termes establits en lannex XVII daquest decret. Este document sha de lliurar als pares, mares o tutors o tutores legals en finalitzar el curs acadèmic i dins dels terminis que li permeten la participació en el procés de sol·licitud dels cicles de formació professional.
Article 48.Informe personal per trasllat
Dacord amb el que estableix larticle 34 del Reial decret 217/2022:
1. Linforme personal per trasllat és el document oficial que semet en cas de trasllat de lalumne o alumna a un altre centre i té com a finalitat garantir la continuïtat del procés daprenentatge de lalumnat que es trasllade a un altre centre sense haver conclòs letapa o el curs.
2. El centre dorigen ha de remetre este informe al de destinació i a petició daquest, juntament amb una còpia de lhistorial acadèmic. El centre receptor ha dobrir lexpedient acadèmic corresponent. La matriculació adquirirà caràcter definitiu una vegada rebuda la còpia de lhistorial acadèmic.
3. Linforme personal per trasllat ha de contindre com a mínim els elements següents:
a) Els resultats de les avaluacions que shagen realitzat.
b) Laplicació, si és el cas, de mesures curriculars i organitzatives.
c) Totes aquelles observacions que es consideren oportunes sobre el progrés general de lalumne o lalumna.
4. Linforme personal per trasllat lha delaborar i signar el tutor o tutora, amb el vistiplau del director o directora, a partir de les dades facilitades per lequip educatiu que impartisca docència a lalumne o alumna.
5. Linforme personal per trasllat sha dajustar al model que figura en lannex XVIII daquest decret.
Article 49.Custòdia i arxiu dels documents davaluació
1. Els documents oficials davaluació han de romandre al centre i la persona que exercisca les funcions de secretari o secretària és la responsable de custodiar-los, tant en format imprés com en suport electrònic, així com demetre els certificats que se sol·liciten. En cas de supressió dalgun centre, les direccions territorials deducació han dadoptar les mesures corresponents per a conservar-los o traslladar-los.
2. Tots els documents oficials de lavaluació shan de conservar en el centre a la disposició de la inspecció per a possibles comprovacions.
Article 50.Autenticitat, seguretat i confidencialitat
Dacord amb el que estableix larticle 35 del Reial decret 217/2022:
1. El director o directora, com a responsable de totes les activitats acadèmiques del centre, ha de visar amb la seua signatura els documents oficials.
2. Respecte a lobtenció de les dades personals de lalumnat, a la cessió daquestes duns centres a uns altres i a la seua seguretat i confidencialitat, cal ajustar-se a les disposicions de la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, al que sestableix en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
3. Els documents oficials davaluació i els seus procediments de validació descrits en els apartats anteriors poden ser substituïts pels seus equivalents realitzats per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sempre que en quede garantida lautenticitat, integritat i conservació i es complisquen les garanties i els requisits establits per la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, per la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i per la normativa que les desplega.
4. Lexpedient electrònic ha destar constituït, almenys, per les dades contingudes en els documents oficials davaluació, i ha de complir el que sestableix en el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula lEsquema Nacional dInteroperabilitat en làmbit de ladministració electrònica.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera.Ensenyaments de religió
Dacord amb el que estableix la disposició addicional primera del Reial decret 217/2022:
1. Els ensenyaments de religió shan dincloure en leducació secundària obligatòria, dacord amb el que sestableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació.
2. Els centres han de garantir que, en el període de matrícula, els alumnes i les alumnes majors dedat i els pares, mares, tutors o tutores de lalumnat menor dedat puguen manifestar si volen cursar o no ensenyaments de religió.
3. La determinació del currículum de lensenyament de religió catòlica i de les diferents confessions religioses amb les quals lEstat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència, respectivament, de la jerarquia eclesiàstica i de les autoritats religioses corresponents.
4. Per a lalumnat que curse ensenyaments de religió:
a) Lavaluació de lensenyament de la religió sha de realitzar en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres matèries de letapa. Lavaluació dels ensenyaments de les diferents confessions religioses sha dajustar al que sestableix en els acords de cooperació subscrits per lEstat.
b) Amb la finalitat de garantir el principi digualtat i la lliure concurrència entre tot lalumnat, les qualificacions que shagen obtingut en lavaluació dels ensenyaments de religió no shan de computar en les convocatòries en què hagen dentrar en concurrència els expedients acadèmics ni quan calga acudir a estos a lefecte dadmissió dels i les alumnes per a realitzar una selecció entre els sol·licitants.
5. Per a lalumnat que no curse ensenyaments de religió:
a) Els centres educatius han de disposar les mesures organitzatives per a atendre este alumnat, sense que sestablisca cap matèria amb caràcter alternatiu.
b) Esta atenció educativa ha destar enfocada de manera que es dirigisquen al desenvolupament dels elements transversals de les competències a través de la realització de projectes significatius i rellevants i de la resolució col·laborativa de problemes, reforçant lautoestima, lautonomia, la reflexió i la responsabilitat. En tot cas, les activitats proposades han danar dirigides a reforçar els aspectes més transversals del currículum, afavorint la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents sabers.
c) Les activitats a què es refereix este apartat en cap cas han de comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós ni a qualsevol matèria de letapa.
Segunda. Calendari escolar
La conselleria competent en matèria deducació ha de publicar anualment el calendari escolar previst per a cada curs acadèmic.
Tercera.Adscripció de les matèries optatives a les especialitats docents
1. El professorat funcionari, preferentment amb destinació definitiva en el centre, que pertanga al cos de catedràtics densenyament secundari i al cos de professors densenyament secundari, pot impartir les matèries optatives de leducació secundària obligatòria. Ladscripció de les matèries optatives a què fan referència els articles 10 i 12 daquest decret sha dajustar a la graella següent.
Quant a les matèries optatives Tallers de Reforç i Tallers dAprofundiment, han de ser impartides pel professorat que puga impartir les seues matèries de referència.
2. La conselleria competent en matèria deducació pot autoritzar adscripcions daltres especialitats a les matèries optatives indicades en la graella anterior sempre que posseïsquen formació en la matèria i sense perjudici de la preferència que, per a impartir estes matèries, tenen els professors i professores de les especialitats indicades en la graella.
3. En el cas del professorat dels centres privats, les matèries optatives poden ser impartides pel professorat que reunisca els requisits de formació inicial per a impartir qualsevol de les matèries adscrites a lespecialitat a què pertany loptativa dacord amb la graella anterior i en base a la normativa vigent que estableix les especialitats dels cossos docents densenyament secundari.
Quarta. Condicions de formació inicial per al professorat dels centres privats per a la impartició de la matèria Valencià: Llengua i Literatura
Per a fer classe de la matèria Valencià: Llengua i Literatura en educació secundària obligatòria i batxillerat en un centre privat o concertat cal acreditar estar en possessió dels requisits de formació següents:
1. Estar en possessió duna llicenciatura de làrea dhumanitats o qualsevol títol oficial de grau de la branca de coneixement darts i humanitats.
2. Acreditar una qualificació específica adequada per mitjà del certificat de nivell C1 de coneixements de valencià.
3. Tindre la formació pedagògica i didàctica a què fa referència larticle 100.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre.
Cinquena. Condicions de formació inicial per al professorat dels centres privats per a exercir la funció dorientació
1. Per a desenvolupar la funció dorientació educativa en centres privats de la Comunitat Valenciana és necessari acreditar els requisits establits en larticle 5 del Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments deducació secundària obligatòria o de batxillerat.
2. Amb la finalitat de regular la formació establida en larticle 5.2 del Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, així com de garantir la qualitat dels ensenyaments deducació secundària obligatòria i batxillerat, per exercir funcions dorientació educativa als centres educatius privats ubicats en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, sha de posseir una llicenciatura o un grau i a més aportar qualsevol màster oficial els ensenyaments del qual estiguen relacionats amb lalumnat amb necessitats educatives especials derivades de la diversitat funcional.
No obstant això, les persones que posseïsquen la titulació de grau en Pedagogia o grau en Psicologia no han daportar la formació de màster oficial establida en lapartat anterior per a exercir les funcions dorientació educativa en educació secundària obligatòria i en batxillerat en centres privats.
Sisena. Educació de persones adultes
1. Avaluació de la formació bàsica de les persones adultes
Lavaluació de les persones participants en la formació bàsica de les persones adultes, fins que no es desplegue la normativa reguladora daquests ensenyaments, sha dajustar al que disposa larticle 32 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lavaluació en educació secundària obligatòria, en batxillerat i en els ensenyaments de leducació de les persones adultes a la Comunitat Valenciana, excepte el punt 6.2, i la normativa bàsica reguladora daquests ensenyaments, així com a allò que es detalla a continuació:
a) Lavaluació del procés daprenentatge de lalumnat que cursa els ensenyaments de la formació bàsica de les persones adultes, cicles I i II, ha de ser contínua, formativa, integradora i participativa. Així mateix, lavaluació ha de tindre en compte el context, les formes daccés al sistema i els diferents ritmes daprenentatge de cada persona adulta i, en cas que en tinga, el pla dactuació personalitzat.
b) La superació dalgun dels nivells del cicle II corresponents a cadascun dels tres àmbits tindrà validesa en tot lEstat.
c) En finalitzar cada curs, els centres de formació de persones adultes han de programar una única avaluació final per als tres nivells del cicle I i per als dos nivells del cicle II.
2. Documents oficials davaluació de la formació bàsica de les persones adultes
Fins que no es desplegue la normativa reguladora daquests ensenyaments, els documents oficials davaluació de la formació bàsica de persones adultes dactes davaluació del cicle I i de resultats de lavaluació seran els documents regulats en lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, concretament els annexos XIII.A, XIII.B i XIV. I, els documents dacta davaluació del cicle II i el certificat dobtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria seran els que figuren als annexos XIX i XX daquest decret, respectivament.
Les actes davaluació shan destendre per als tres nivells del cicle I i per als dos nivells del cicle II de la formació bàsica de les persones adultes i shan de tancar després de la finalització del període lectiu.
3. Títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i càlcul de la nota mitjana
La titulació de graduat o graduada en educació secundària obligatòria de les persones participants de la formació de persones adultes, fins a la nova regulació específica daquests ensenyaments, sha de realitzar dacord amb el que sestableix a continuació:
a) La superació de tots els àmbits, del segon nivell del cicle II de la formació bàsica de les persones adultes dona dret a lobtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.
b) Així mateix, lequip educatiu pot proposar per a lexpedició del títol de graduat en educació secundària obligatòria aquelles persones que, fins i tot sense haver superat algun dels àmbits, es considere que han aconseguit globalment els objectius generals de la formació bàsica de les persones adultes. En esta decisió es tindran en compte la progressió de laprenentatge realitzat per la persona adulta i les possibilitats formatives i dintegració en lactivitat acadèmica i laboral de cada alumne o alumna.
c) Les decisions sobre lobtenció del títol han de ser adoptades de manera col·legiada, en la sessió davaluació final, per lequip educatiu de lalumne o lalumna. Estes decisions shan de prendre per majoria simple i en cas dempat cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del grup.
d) El títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria és únic i sha dexpedir sense qualificació.
e) Les persones participants que cursen el segon nivell del cicle II de la formació bàsica de les persones adultes han de rebre un certificat oficial, dacord amb lannex XIV de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, en què han de constar les qualificacions obtingudes en els diferents mòduls formatius. Esta acreditació ha de figurar en lexpedient i ha de ser estesa pel secretari o secretària del centre, amb el vistiplau del director o directora.
f) A més, les persones participants proposades per a lexpedició del títol de graduat en Educació Secundària rebran un certificat destudis acreditatiu de la seua obtenció, que té com a model lannex XX daquest decret. Esta acreditació, que figurarà en el seu expedient, lha destendre el secretari o secretària del centre, amb el vistiplau del director o directora.
g) La qualificació final de la formació bàsica de les persones adultes equivaldrà al càlcul resultant de la mitjana aritmètica, expressada en una escala d1 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima i, en cas dequidistància, a la superior, de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascun dels mòduls formatius cursats o convalidats del segon nivell del cicle II de la formació bàsica de les persones adultes. Per al càlcul de la nota mitjana, en cada mòdul saplicaran els valors numèrics corresponents als termes en què sha expressat la qualificació dacord amb el que estableix larticle 34.3 de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre. En cas que no hi haja constància daquest valor, es consignarà el valor numèric inferior que corresponga a cada terme.
4. Proves lliures per a lobtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria:
a) La Conselleria dEducació, Cultura i Esport, en làmbit de les seues competències, organitza periòdicament proves perquè les persones majors de díhuit anys puguen obtindre directament el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, en què es comprova lassoliment de les competències bàsiques i els objectius detapa. Estes proves sorganitzen basant-se en els tres àmbits de coneixement daquests ensenyaments.
b) La Conselleria dEducació, Cultura i Esport ha de garantir que estes proves compten amb les mesures daccessibilitat universal i les adaptacions que requerisca tot lalumnat amb necessitats educatives especials.
Setena. Premis extraordinaris
Els requisits de participació en els premis extraordinaris deducació secundària obligatòria a partir del curs 2022-2023 shan dajustar al que determine la conselleria competent en matèria deducació.
Huitena. Obligacions administratives dels centres de titularitat privada
1. Els centres de titularitat privada que imparteixen ensenyaments deducació secundària obligatòria, en qüestions davaluació, promoció i titulació, han de fer ús de laplicació Innovació Tecnològica Administrativa per a Centres i Alumnat (ITACA), que la conselleria competent en matèria deducació posa a labast dels centres educatius.
2. Així mateix, els centres de titularitat privada estan obligats a elaborar els documents per a la gestió de lavaluació que figuren en este decret, així com lliurar dins del termini establit i en la forma escaient als centres públics a què es troben adscrits la documentació corresponent sobre avaluació i expedició de títols.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera.Currículum de segon i quart curs per al curs escolar 2022-2023
El currículum i lordenació general de 2n i 4t curs deducació secundària obligatòria per al curs escolar 2022-2023 shan de regir pel que sestableix en el Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de leducació secundària obligatòria i del batxillerat a la Comunitat Valenciana.
Segona. Documents davaluació de segon i quart curs per al curs escolar 2022-2023
Els documents davaluació de segon i quart curs deducació secundària obligatòria per al curs escolar 2022-2023 seran els establits en el capítol V de lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lavaluació en educació secundària obligatòria, en batxillerat i en els ensenyaments deducació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana.
Tercera. Normativa transitòria per a leducació de persones adultes
En relació amb laplicabilitat de la normativa específica relativa als ensenyaments deducació de persones adultes:
1. Fins a lentrada en vigor de les modificacions introduïdes en el currículum i lorganització de leducació bàsica de les persones adultes establides en la disposició addicional tercera del Reial decret 217/2022, de 29 de març, continuarà aplicant-se el Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen els programes formatius que figuren en la Llei 1/1995, de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana, de formació de les persones adultes, i sestableix el currículum del programes dalfabetització i programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a lobtenció del títol de graduat en educació secundària a la Comunitat Valenciana, i lOrdre de 14 de juny de 2000, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula la implantació dels programes formatius dirigits a la formació de persones adultes establits en els annexos I i III del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, i per la qual es dicten instruccions per a lorganització i el funcionament dels centres públics de formació de persones adultes de la Comunitat Valenciana.
2. Fins a la publicació de la normativa específica daquests ensenyaments, lavaluació, promoció i titulació de les persones participants que cursen la formació bàsica de persones adultes es realitzarà, dacord amb lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, en tot allò que no contradiga la disposició addicional sisena daquest decret.
Quarta. Proves lliures per a lobtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria
Les proves perquè les persones majors de díhuit anys puguen obtindre directament el títol de graduat en educació secundària obligatòria, que es realitzen fins al final del curs 2023-2024, sorganitzaran basant-se en lOrdre 20/2017, de 29 de maig, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten normes per a la regulació i lorganització de la prova perquè les persones majors de díhuit anys puguen obtindre directament el títol de graduat en educació secundària obligatòria a la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES
Única. Derogació normativa
1. Queda derogat el Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual sestableix el currículum i es desplega lordenació general de leducació secundària obligatòria i del batxillerat a la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que sestableix en la disposició transitòria primera.
2. En tot allò que afecta letapa deducació secundària obligatòria, queda derogada lOrdre 38/2017, de 4 doctubre, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula lavaluació en educació secundària obligatòria, en batxillerat i en els ensenyaments de lEducació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana, sense perjudici del disposat en la disposició transitòria segona.
3. En tot allò que afecta la jornada de letapa deducació secundària obligatòria, queda derogada lOrdre d11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual sestableixen els criteris generals pels quals sha de regir el calendari escolar per a tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments deducació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, formació professional, batxillerat, ensenyaments artístics i ensenyaments didiomes.
4. Queda també derogada qualsevol altra norma de rang igual o inferior en allò que sopose al que estableix este decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Aplicació i desplegament
1. Sautoritza qui exercisca la titularitat de la conselleria competent en matèria educativa per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a laplicació i desplegament del que disposa este decret.
2. Es faculta la persona titular de la Secretaria Autonòmica deducació per a dictar les resolucions i instruccions necessàries que requerisca el desplegament i laplicació daquest decret i se lautoritza per a la modificació dels annexos VII a XX, els quals no tenen rang reglamentari.
Segona. Calendari dimplantació
El calendari daplicació del que estableix este decret és el següent:
Lany acadèmic 2022-2023 sha dimplantar la nova ordenació dels ensenyaments deducació secundària obligatòria en els cursos 1r i 3r.
Lany acadèmic 2023-2024 sha dimplantar la nova ordenació dels ensenyaments deducació secundària obligatòria en els cursos 2n i 4t.
Tercera. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 5 dagost de 2022,
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera dEducació, Cultura i Esport
RAQUEL TAMARIT I IRANZO