Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 136/2014, de 8 d'agost, del Consell, pel qual es regula el procediment per a la jubilació forçosa, la prolongació en el servici actiu i la jubilació voluntària del personal estatutari de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat. [2014/7638]

(DOGV núm. 7336 de 11.08.2014) Ref. Base de dades 007206/2014

DECRET 136/2014, de 8 d'agost, del Consell, pel qual es regula el procediment per a la jubilació forçosa, la prolongació en el servici actiu i la jubilació voluntària del personal estatutari de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat. [2014/7638]
PREÀMBUL

La Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del Personal Estatutari dels Servicis de Salut (d’ara en avant, EM), arreplega, amb caràcter general, la jubilació forçosa als 65 anys, si bé actualment l’edat de jubilació forçosa d’este personal s’ha d’establir d’acord amb el conjunt normatiu constituït per l’article 11 del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat; l’article 161.1.a i la disposició transitòria vintena del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, en la seua redacció donada per la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social.

No obstant això, l’EM preveu dos possibilitats de prolongació voluntària en el servici actiu per mitjà de l’oportuna autorització administrativa, sempre que quede acreditat que el professional reunix la capacitat funcional necessària per a exercir la professió o realitzar les activitats corresponents al nomenament: la que es basa a permetre al personal completar el període de cotització necessari per a causar dret a pensió de jubilació, que no podrà prolongar-se més enllà del dia en què es complete el període citat (article 26.3 de l’EM); i una altra que permetrà prolongar el servici actiu fins als 70 anys, com a màxim, a fi d’afavorir una millor organització dels servicis públics, de conformitat amb les necessitats de l’organització articulades en un Pla d’Ordenació de Recursos Humans (article 26.2 de l’EM).

Mitjançant l’Acord del Consell de 7 de juny de 2013, es va aprovar el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de les Institucions Sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat (PORRHH), que va ser negociat en la Mesa Sectorial de Sanitat al llarg de diverses sessions. En este van quedar establits com a objectius aconseguir una major adequació dels recursos humans a les necessitats de la prestació i de l’assistència sanitària, és a dir, un correcte dimensionament del volum d’efectius que garantisca l’eficiència de l’Administració sanitària, possibilitar la creació d’ocupació; la renovació de la plantilla; la fidelització i/o promoció del personal i l’aprofitament del personal que per la seua implicació i resultats oferixen un valor afegit a l’organització.

Sobre la base de les conclusions extretes d’un estudi i anàlisi de les plantilles dels diferents centres sanitaris es conclou que, amb caràcter general i sense perjuí de les particularitats organitzatives i assistencials pròpies de cada àmbit territorial i/o institució, es disposa de mecanismes de relleu, tant de caràcter definitiu com a temporal, suficients per a cobrir les necessitats de reposició que puguen produir-se en un futur pròxim a conseqüència dels processos de jubilació, en tots els grups professionals.
L’Orde 2/2013, de 7 de juny, de la Conselleria de Sanitat, va aprovar els procediments necessaris per a aplicar les previsions esmentades. Esta norma ha sigut declarada nul·la per Sentència 528/2014, de 21 de juliol, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Encara que no és ferma quan es promulga el present decret, posa en dubte el seu rang normatiu i la falta de dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, qüestions que ací s’esmenen. Amb tot, és convenient dotar de més seguretat jurídica i estabilitat un aspecte tan rellevant en la política de gestió de recursos humans i en la programació vital i professional del personal com el moment de l’extinció de la relació d’ocupació per causa de jubilació. És aconsellable, per tant, elevar el rang normatiu de la disposició reguladora, dotant-la al mateix temps de més claredat i ordenant de manera més raonable els tràmits de la sol·licitud de prolongació en servici actiu.
A més, transcorregut un any des de l’entrada en vigor de les citades normes, s’han posat de manifest diverses raons per les quals és convenient l’aprovació d’una nova norma reglamentària en la matèria.
En primer lloc, s’ha consolidat la línia doctrinal, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, en el sentit que la prolongació en el servici actiu regulada en l’article 26.2 de l’EM és l’excepció a la regla de la jubilació forçosa, que només resulta possible en els termes establits en els plans d’ordenació de recursos humans. Requerix de l’existència de raons d’interés general de caràcter organitzatiu i assistencial que aconsellen continuar comptant amb un determinat personal i que tals raons s’expliciten en la resolució autoritzatòria. Així, caldrà justificar-la en cada cas concret, no en raó de l’interés de Ia persona que la sol·licita, sinó per la concurrència d’interessos generals de caràcter organitzatiu. Així, el procediment administratiu derivat d’este precepte es configura com un procediment encaminat a acreditar, de manera fefaent, la concurrència de tals circumstàncies, i resulta, així mateix, més coincident amb la finalitat del procediment que esta justificació siga prèvia a l’acreditació de la capacitat funcional del sol·licitant.

De la mateixa manera, resulta convenient simplificar el procediment per a la prolongació en el servici actiu per adquisició de drets de pensió, derivat de l’article 26.3 de l’EM.
D’altra banda, la supressió de l’organisme autònom Agència Valenciana de Salut per la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, ha donat lloc a una nova estructura orgànica i funcional a la Conselleria de Sanitat i a un nou marc competencial, segons el Decret 4/2014, de 3 de gener, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat i la Resolució de 6 de febrer de 2014, del conseller de Sanitat, sobre delegació de competències en matèria de personal en l’àmbit de les institucions sanitàries.
Finalment, la presència de personal funcionari regit per la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, prestant servici en l’àmbit gestionat per la Conselleria de Sanitat, on el personal estatutari és majoritari, fa aconsellable no incloure’l en la present norma.
En virtut d’això, prèvia negociació en la Mesa Sectorial de Sanitat, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 8 d’agost de 2014,

DECRETE

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. Este decret té per objecte la regulació dels procediments que han de seguir-se per a la jubilació forçosa per compliment de l’edat prevista legalment, per a la prolongació en el servici actiu i per a la jubilació voluntària del personal estatutari de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat.
2. En el que no preveu el present decret, resultarà d’aplicació el que disposa el títol VI de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú.

Article 2. Òrgans competents
1. La resolució dels procediments de jubilació forçosa, dels procediments de prolongació en el servici actiu i les seues pròrrogues, i de jubilació voluntària, correspondrà al director general competent en matèria de recursos humans respecte al personal estatutari de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat.
2. Les resolucions que recaiguen en els esmentats procediments posen fi a la via administrativa. Els recursos administratius de reposició que s’interposen seran resolts pel mateix òrgan.


Article 3. Regla general de jubilació
En compliment del que disposa l’article 26.2. paràgraf primer, de l’EM, la jubilació forçosa del personal estatutari es declararà en la data en què es complisca l’edat que, amb caràcter general, es preveu en l’article 161.1.a en relació amb la disposició transitòria vintena del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, per a l’accés a la pensió de jubilació en la seua modalitat contributiva sense coeficient reductor per raó de l’edat, o aquella edat que prevegen les normes reguladores del citat règim en cada moment, sense perjuí de les excepcions que es regulen en el present Decret.

Article 4. Procediment de jubilació forçosa
1. El procediment de jubilació forçosa s’iniciarà per mitjà de comunicació al personal, que haurà de ser-li remesa amb almenys tres mesos abans del compliment de l’edat legalment establida, de conformitat amb l’article anterior. Esta comunicació expressarà la data d’efecte de la jubilació.
2. No obstant això, en el termini d’un mes des de la recepció de la comunicació, el personal podrà sol·licitar la prolongació en el servici actiu en els següents supòsits, per mitjà dels models inclosos en l’annexos I i II d’este decret:
a) A l’empara del que preveu l’article 26.3 de l’EM quan resten sis anys o menys de cotització per a adquirir el dret a pensió de jubilació.

b) En el supòsit previst en l’article 26.2, paràgraf segon, de l’EM en funció de les necessitats de l’organització. Esta opció no podrà ser exercida pel personal que pertanya a categories professionals declarades a extingir o ocupe places o llocs declarats a amortitzar, independentment del seu sistema de retribucions.
3. Transcorregut un mes des de la recepció de la comunicació sense que l’interessat present sol·licitud de prolongació en el servici actiu, l’òrgan competent dictarà una resolució de jubilació forçosa per compliment de l’edat legalment establida, especificant la data en què es farà efectiva.

Article 5. Procediment en sol·licituds de prolongació en el servici actiu per a adquisició de drets de pensió de jubilació
1. Quan s’haja sol·licitat la prolongació en el servici actiu per a adquisició de drets de pensió de jubilació, de conformitat amb l’article 26.3 de l’EM, es dictarà una resolució en què es declare la suspensió del procediment de jubilació forçosa per compliment de l’edat legalment establida i l’inici del procediment corresponent.

Dictada la resolució anterior, l’òrgan competent remetrà la sol·licitud de l’interessat a la corresponent Unitat Perifèrica de Prevenció de Riscos Laborals.
La Unitat Perifèrica de Prevenció de Riscos Laborals, en el termini màxim d’un mes, emetrà un informe, en sentit positiu o negatiu, respecte de la capacitat psiquicofísica del sol·licitant per a exercir la professió o realitzar les activitats corresponents al seu nomenament.

2. L’òrgan competent resoldrà favorablement la sol·licitud quan l’interessat acredite, per mitjà de document expedit per l’administració de la Seguretat Social, que en el moment de complir l’edat de jubilació forçosa legalment establida li falten sis anys o menys per a causar dret a pensió de jubilació, siga quin siga el seu import, així com la capacitat psiquicofísica necessària per a exercir la professió o les activitats pròpies del seu nomenament, segons l’informe de la Unitat Perifèrica de Prevenció de Riscos Laborals, i indicarà expressament:

a) La data de començament i finalització de la prolongació en la situació de servici actiu.
b) Que la prolongació està condicionada al manteniment de la capacitat psiquicofísica necessària per a exercir la professió o les activitats pròpies del seu nomenament.
c) En el cas que l’interessat dispose d’un nomenament de caràcter temporal, que l’autorització de prolongació en servici actiu quedarà sense efectes abans de la data fins a la qual li ha sigut concedida si sobrevé alguna de les causes establides d’extinció del nomenament temporal.
3. L’òrgan competent resoldrà desfavorablement la sol·licitud, i es declararà la jubilació forçosa per compliment de l’edat legalment establida, per alguna de les causes següents:
a) No quedar acreditat que a l’interessat, en el moment de complir l’edat de jubilació forçosa legalment establida, li resten sis o menys anys de temps de cotització per a causar pensió de jubilació.
b) No resultar acreditat que l’interessat reunix la capacitat psiquicofísica necessària per a exercir la professió o realitzar les activitats corresponents al seu nomenament, segons l’informe de la Unitat Perifèrica de Prevenció de Riscos Laborals.
4. En el cas que no s’haguera dictat una resolució expressa abans dels quinze dies anteriors a la data de compliment de l’edat de jubilació forçosa, s’entendrà estimada la sol·licitud, als efectes previstos en els articles 43 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, en el sentit d’autoritzar-se la prolongació exclusivament fins a la data en què complete el període de cotització suficient per a obtindre la pensió de jubilació.

Article 6. Procediment en sol·licituds de prolongació en el servici actiu per necessitat organitzatives o assistencials
1. Quan s’haja sol·licitat la prolongació en el servici actiu de conformitat amb l’article 26.2, paràgraf segon, de l’EM es dictarà una resolució en què es declare la suspensió del procediment de jubilació forçosa per compliment de l’edat legalment establida i l’inici del corresponent procediment.
2. Dictada la resolució anterior, l’òrgan competent valorarà la sol·licitud a fi de determinar si concorren necessitats organitzatives i/o assistencials que justifiquen l’autorització, d’acord amb el Pla d’Ordenació de Recursos Humans, seguint els criteris següents:

a) La necessitat de mantindre la cobertura del lloc ocupat o la conveniència d’amortitzar-lo a fi fer front amb este recurs a una altra necessitat que es considera prioritària.
b) La previsió de substitució de l’interessat, en què s’haurà de valorar no sols la categoria professional a què pertanya, sinó també el contingut funcional del lloc que exercisca i la possibilitat de fidelització o promoció interna d’altres professionals.
c) El valor qualitatiu del treball exercit per l’interessat, acreditat a través d’una trajectòria especialment meritòria, per la seua implicació en els objectius fixats per l’organització i pel rendiment o els resultats obtinguts.
Esta valoració inicial emetrà una conclusió positiva o negativa quant a la concurrència de necessitats organitzatives i/o assistencials que justifiquen l’autorització, i serà comunicada al sol·licitant concedint-li tràmit d’audiència per un termini de deu dies hàbils.
Quan la valoració siga positiva, l’òrgan competent remetrà la sol·licitud de l’interessat a la corresponent Unitat Perifèrica de Prevenció de Riscos Laborals perquè, en el termini màxim d’un mes, emeta un informe, en sentit positiu o negatiu, respecte de la capacitat psiquicofísica del sol·licitant per a exercir la professió o realitzar les activitats corresponents al seu nomenament.
3. L’òrgan competent resoldrà autoritzant la sol·licitud de prolongació en el servici actiu, per entendre’s que hi ha necessitats organitzatives i/o assistencials que ho justifiquen, en els casos següents:
a) Quan de la referida valoració es concloga que, sent necessari mantindre la cobertura del lloc, hi ha impossibilitat de substitució de l’interessat amb les degudes garanties de qualitat assistencial o de prestació del servici.
b) Quan de la referida valoració es concloga una trajectòria especialment meritòria en els termes de la lletra c) de l’apartat anterior.

En este cas, la resolució indicarà expressament que la prolongació en el servici actiu s’atorga per un període inicial d’un any, prorrogable anualment a instància de l’interessat, i com a màxim fins a l’edat de 70 anys, i detallarà la data de començament i la de finalització.
En el cas que l’interessat dispose d’un nomenament de caràcter temporal, l’autorització de prolongació de la permanència en servici actiu o la seua/s pròrrogues quedarà sense efectes abans de la data fins a la qual li foren concedides si sobrevé alguna de les causes establides d’extinció del nomenament temporal.
4. L’òrgan competent resoldrà denegant la sol·licitud, i es declararà la jubilació forçosa per compliment de l’edat legalment establida, quan l’informe de la Unitat Perifèrica de Prevenció de Riscos Laborals sobre la capacitat fisicopsíquica del sol·licitant fóra negatiu, i quan no quedara acreditada l’existència de les necessitats organitzatives o assistencials que justifiquen la prolongació, de conformitat amb els criteris assenyalats en el número 2 d’este article.
5. En el cas que no s’haguera dictat una resolució expressa abans dels quinze dies anteriors a la data de compliment de l’edat de jubilació forçosa, s’entendrà estimada la sol·licitud, als efectes previstos en els articles 43 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, en el sentit d’autoritzar la prolongació en el servici actiu pel període d’un any.


Article 7. Pròrrogues anuals
1. La prolongació en el servici actiu inicialment atorgada pel període d’un any podrà ser objecte de pròrroga anual a instància de l’interessat pel mateix procediment assenyalat en l’article anterior.
2. La instància s’haurà de presentar amb dos mesos d’antelació a la data de finalització de la vigència de la resolució de prolongació o de la seua pròrroga. L’òrgan competent resoldrà la jubilació forçosa de l’interessat si ell mateix no presentara sol·licitud o la presentara transcorregut el termini citat.

Article 8. Finalització de la prolongació en el servici actiu o de la seua pròrroga per causes sobrevingudes
A pesar d’haver-se concedit i estar vigent la prolongació en el servici actiu o la pròrroga, quan concórreguen circumstàncies sobrevingudes que generen dubtes sobre la capacitat fisicopsíquica de la persona interessada s’iniciarà d’ofici el corresponent procediment, que finalitzarà amb la declaració de jubilació forçosa en el cas que la corresponent Unitat Perifèrica de Prevenció de Riscos Laborals emetera un informe negatiu sobre este extrem.

Article 9. Finalització de la prolongació en el servici actiu o de la pròrroga a instància de l’interessat
Els interessats als quals s’haja concedit la prolongació en el servici actiu o la pròrroga podran acabar-la per mitjà de comunicació a l’òrgan competent amb una antelació mínima de 15 dies.

Article 10. Jubilació voluntària
El personal que reunisca els requisits establits en la normativa reguladora de la Seguretat Social per a anticipar l’edat de jubilació ordinària, amb coeficient o sense reductor per raó de l’edat, podrà sol·licitar la jubilació amb caràcter voluntari. Per a això haurà d’aportar certificació o resolució administrativa emeses per l’òrgan competent per al reconeixement del dret a la pensió de jubilació. En este cas, la sol·licitud que a este efecte formule li serà acceptada de pla, i es dictarà la corresponent resolució de jubilació voluntària.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Incidència pressupostària
L’aplicació i el posterior desplegament d’este decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignada a la conselleria competent en matèria de sanitat i, en tot cas, haurà de ser atés amb els seus mitjans personals i materials.

Segona. Referències genèriques
Totes les referències a càrrecs, llocs o persones per als quals en este decret s’utilitza la forma de masculí genèric han d’entendre’s aplicables, indistintament, a dones i hòmens.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Resolucions de concessió de la prolongació en el servici actiu o de la seua pròrroga dictades fins a l’entrada en vigor d’este decret
Les resolucions d’autorització o pròrroga de la prolongació en el servici actiu dictades fins a l’entrada en vigor d’este decret mantindran la seua vigència pels períodes i en els termes que en estes s’assenyalen, i els seran d’aplicació els articles 7, 8 i 9 d’este decret.

Segona. Sol·licituds de concessió de prolongació en el servici actiu o de la seua pròrroga en tramitació
Les sol·licituds de prolongació en el servici actiu o de la seua pròrroga en tramitació a l’entrada en vigor d’este decret seguiran el procediment i es resoldran de conformitat amb allò que s’ha establit en este, sense necessitat que l’interessat presente una nova sol·licitud.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queda derogada l’Orde 2/2013, de 17 de juny, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es regula el procediment per a la jubilació forçosa, la prolongació de la permanència en el servici actiu i la jubilació voluntària del personal adscrit a les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat.
2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d’un rang inferior s’oposen a este decret.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
S’autoritza la persona titutlar de la Conselleria de Sanitat per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al compliment del que disposa este decret.

Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Valencia, 8 d’agost de 2014.

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

El conseller de Sanitat,
MANUEL LLOMBART FUERTES

linea
Mapa web