LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana [2014/7303]
(DOGV núm. 7329 de 31.07.2014) Ref. Base de dades 006922/2014
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Urbanisme i ordenació del territori Medi ambient Descriptors: Temàtics: pla d'urbanisme, propietat immobiliària, reglamentació urbanística, terreny edificable, protecció del paisatge, gestió de l'espai, desenvolupament sostenible, urbanització, impacte ambiental, permís de construcció, política de construcció, sanció administrativa, competència administrativa, administració local, professió de l'urbanisme, funció pública, política de l'habitatge, habitatge social, urbanisme , registre, òrgan col.legiat, Programa d'Actuació Integrada
LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana [2014/7303]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
PREÀMBUL
I
Esta Llei dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge regula les competències atribuïdes per la Constitució i lEstatut dAutonomia en matèria durbanisme i ordenació del territori. Estes competències exclusives de la Generalitat sestablixen en larticle 148.1.3.ª de la Constitució i en larticle 49.1.9.ª de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. La llei també desplega el Conveni Europeu del Paisatge, al qual el Consell es va adherir el 17 de setembre de 2004, i és plenament vigent ja que el Govern dEspanya el va ratificar el 26 de novembre de 2007.
La necessitat de renovar la legislació en matèria dordenació del territori, urbanisme i paisatge a la Comunitat Valenciana respon a una demanda i aspiració socials àmpliament compartida. Lestat de la normativa en les matèries esmentades ha derivat cap a una complexitat i un grau de desplegament excessius, i ha cristal·litzat en distintes disposicions legislatives elaborades separadament i necessitades dunicitat i coordinació. Esta complexitat sha vist augmentada per problemes dajust entre les normes autonòmiques i les legislacions estatal i europea, com és el cas de ladaptació a la Directiva 2001/42/UE, de 27 de juny, sobre avaluació de les repercussions de determinats plans i programes en el medi ambient i la seua transposició per mitjà de la Llei 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluació de determinats plans i programes en el medi ambient, recentment derogada per la Llei 21/2013, de 9 de desembre, dAvaluació Ambiental, o el text refós de la Llei de Sòl, aprovat mitjançant el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, i la recentment aprovada Llei 8/2013, de 26 de juny, de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
Actualment, la Comunitat Valenciana es troba immersa en un nou escenari global de gran complexitat econòmica i social, on el territori, com a actiu no deslocalitzable, ha tingut un elevat protagonisme ja que és un factor clau de competitivitat a través de la posada en valor dels seus components dexcel·lència per a captar inversions, talents i generar renda i ocupació.
En este context, és prioritari facilitar la implantació racional dactivitats econòmiques en el territori que siguen plenament compatibles amb la conservació i millora dels seus valors ambientals, culturals i paisatgístics. Però, per a això, els agents econòmics i socials necessiten seguretat, claredat, estabilitat i simplificació dels procediments, així com certesa en els terminis de desenrotllament de les actuacions.
I és precisament este el primer gran objectiu de la llei: la simplificació. Esta reforma legal naix amb la voluntat de sistematitzar i aclarir el marc normatiu vigent. Proposa una tramitació ambiental i urbanística unificada, i reduïx el nombre de disposicions legislatives del sistema actual. En concret, la nova llei substituïx i deroga la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana; la Llei 4/2004, de 30 de juny, dOrdenació del Territori i Protecció del Paisatge; la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Sòl No Urbanitzable i la disposició addicional tercera de la Llei 4/1992, de 5 de juny, sobre sòl no urbanitzable; la Llei 9/2006, de 5 de desembre, Reguladora dels Camps de Golf i la Llei 1/2012, de Mesures Urgents dImpuls a la Implantació dActuacions Territorials Estratègiques, excepte larticle 6, la disposició transitòria segona i la disposició final primera (per coherència amb la disposició derogatòria única). Així mateix, deroga dos importants desplegaments reglamentaris, com són el Reglament dOrdenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, i el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 120/2006, d11 dagost, del Consell.
La integritat en el tractament del territori és una altra de les grans aportacions desta llei. Duna banda, esta nova visió harmonitza adequadament totes les escales espacials de la planificació i, duna altra, establix un mecanisme delaboració i avaluació del pla on els aspectes ambientals, territorials, paisatgístics, econòmics i socials convergixen en un mateix plànol, contribuint a una visió més eficient de la planificació.
La llei regula tots els instruments dordenació i gestió que tinguen una projecció espacial sota una nova perspectiva, on la introducció dels aspectes ambientals i territorials, des duna visió conjunta i ponderada, contribuïsca a lús racional del territori, a la protecció dels seus valors i a la millora de la qualitat, i busca les solucions que siguen més eficaces i més eficients, que deriven en menors costos per als operadors públics i privats. Lobjectiu de facilitar la integració dels pilars deste desenrotllament sostenible en la planificació territorial i urbanística comporta que la reforma legislativa sadapte a la legislació davaluació ambiental de lEstat esmentada. Esta llei és el marc en què sintegrarà la tramitació de tots els plans i programes amb incidència significativa sobre el medi ambient i el territori a la Comunitat Valenciana, però no com un procés reactiu i separat de la tramitació del pla, sinó com la forma de fixar els seus continguts i denriquir-ho per mitjà de la interacció mútua entre lavaluació ambiental i la territorial estratègica, i el pla. Este procediment unificat es farà des del principi de lelaboració del pla fins a laprovació i el seguiment posterior.
Un altre dels objectius fonamentals desta llei és lincrement de la transparència i la seguretat jurídica, amb la concreció dunes regles del joc clares i establides des de linici de qualsevol procediment. Tots els agents amb capacitat doperar en el territori (promotors, tècnics, administracions i ciutadans en general) coneixeran des del principi els criteris ambientals i territorials, els requisits funcionals i les variables econòmiques que hauran de tindres en compte en lelaboració dels plans urbanístics, territorials i sectorials.
Esta transparència també està garantida per la participació pública que es realitzarà en els termes que exigix el procés davaluació ambiental estratègica. Amb això, saconseguirà una major legitimitat en les decisions territorials que sadopten respecte a estos instruments, les quals tenen una elevada repercussió sobre la qualitat de vida dels ciutadans i sobre el desenrotllament sostenible del territori.
Juntament amb lanterior, una altra de les novetats és laclariment del marc competencial en la tramitació dels plans urbanístics. La llei establix una diferenciació més clara entre lordenació estructural i lordenació detallada per mitjà de la regulació de dos instruments: un pla general estructural i un pla dordenació detallada, com a instruments que substituïxen lantic pla general. El primer destos, daprovació autonòmica, definix els elements estructurals del territori, mentres que el segon, daprovació municipal, desenrotlla lanterior i incidix en els aspectes de més detall relacionats amb la gestió urbanística i ledificació.
Lúltim dels grans objectius de la reforma legal és la flexibilitat i ladaptació a la conjuntura econòmica i immobiliària actual, la qual requerix ajustos i instruments que sadapten a les demandes reals del mercat. Per això, la llei establix tractaments diferents per a situacions distintes, dacord amb la Llei 8/2013, de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes. Així, la llei prioritza les intervencions en la ciutat existent i construïda, i aposta per la rehabilitació i la renovació, davant de lexpansió urbana sobre sòls no transformats. Es preveuen també solucions als assentaments i teixits disseminats en el medi rural per a mitigar els seus impactes en el territori. Sestablix una regulació especial per als municipis xicotets que necessiten mecanismes senzills a lhora defectuar canvis descassa dimensió en els seus teixits urbans, i establix instruments especials per a aquelles iniciatives que, pel seu caràcter singular, per la necessitat de la implantació immediata destes i per lelevat impacte que poden tindre en la creació docupació, requerixen una major celeritat en la tramitació per a no perdre oportunitats en el territori.
II
La nova Llei dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge sestructura en tres llibres, que fan referència a la planificació, la gestió i la disciplina.
III
El llibre I sestructura en tres títols, que fan referència, respectivament, al model de territori sostenible que es perseguix, als instruments de planificació de què es disposa i a la manera dabordar els distints nivells dordenació, i al procediment de tramitació destos instruments.
El títol I fixa amb claredat la definició de desenrotllament territorial i urbanístic sostenible, entés com aquell que satisfà les necessitats adequades i suficients de sòl per a residència, dotacions i activitats productives, preservant els valors ambientals, paisatgístics i culturals del territori. Els criteris de sostenibilitat regulats en la llei són determinants en la redacció dels plans, i la seua consideració des de les fases més primerenques de la seua elaboració contribuïx a materialitzar este model urbanístic i territorial que promulga la norma.
Estos criteris emanen de les normatives europees expressades en una gran quantitat de documents, que van des de lEstratègia Territorial Europea, lAgenda Territorial Europea i el Llibre Verd de la Cohesió Territorial, les determinacions dels quals han inspirat lEstratègia Europea 2020, cap a un creixement econòmic intel·ligent, sostenible i integrador, que aposta pel foment de les activitats que aprofiten les oportunitats que els oferix el territori sense menyscabar els seus valors ambientals i culturals.
Amb la finalitat dharmonitzar els nous creixements en el territori amb els seus objectius de protecció es configura la infraestructura verda del territori com una xarxa interconnectada dels espais de major valor ambiental, paisatgístic i cultural. És un concepte, una nova metodologia daproximació a la realitat territorial, que inclou els terrenys amb majors valors del territori i, igual que les infraestructures tradicionals, com ara carreteres, vies fèrries, etc., vertebra el territori i el dota de continuïtat. La definició de la infraestructura verda sha de tindre en compte abans de la planificació de les noves demandes de sòl i ha de comprendre totes les escales del territori. Les demandes de desenrotllament de sòl han de respondre a necessitats reals i objectives, per la qual cosa els plans hauran de justificar-se en indicadors docupació racional i sostenible de sòl, tal com es fixen en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, així com en altres indicadors relacionats amb el consum de recursos naturals i energètics fonamentals per a garantir la sostenibilitat global del pla. A més, estos creixements shan dadequar als patrons paisatgístics i morfològics del territori, i millorar la qualitat del medi urbà, fomentar la mobilitat sostenible i facilitar laccés públic als paisatges de major valor.
En este sentit, la Comunitat Valenciana ja va ser pionera quant a laprovació duna legislació específica de protecció del paisatge, sota les directrius del Conveni Europeu del Paisatge. En este document, el paisatge senten com a senya didentitat cultural del territori i també com un actiu de competitivitat econòmica, la conservació i posada en valor del qual requerix, tant de la preservació dels paisatges més preats com de ladequada gestió de tots els paisatges naturals i rurals, així com dels urbans i periurbans. Per tant, el paisatge és un condicionant de la implantació dusos, activitats i infraestructures en el territori, i esta funció sinstrumenta per mitjà de la incorporació en la planificació dun instrument específic danàlisi del paisatge (lestudi de paisatge o lestudi dintegració paisatgística).
El títol II definix els tipus de plans, distingint entre plans supramunicipals i plans municipals, i establix la seua funció, contingut i determinacions. A lestratègia territorial i als plans dacció territorial, safigen les actuacions territorials estratègiques. Per a estes últimes, sadapta un sistema específic i accelerat de tramitació, a fi dimplantar iniciatives empresarials singulars i delevada repercussió quant a generació de renda i ocupació. A tot això cal afegir la possibilitat, prevista i fomentada per esta llei, que els municipis instituïsquen formes mancomunades de col·laboració per a lelaboració del seu planejament estructural.
Este títol arreplega lordenació urbanística municipal en dos nivells: lordenació estructural i lordenació detallada; i els adapta a dos instruments de planificació diferenciats: el pla general estructural, daprovació autonòmica, i el pla dordenació detallada, daprovació municipal, que substituïxen al pla general municipal de la legislació que es deroga. La llei atorga el rang dordenació estructural a aquelles determinacions que impliquen decisions de rellevància ambiental i territorial significativa respecte del model territorial; mentres que lordenació detallada se subordina a lordenació estructural, i regula lús detallat del sòl i ledificació, i les actuacions de gestió urbanística. Al marge del pla dordenació detallada, este nivell dordenació també sestablix, com tradicionalment ocorria, a través de plans parcials, per a sectors de sòl urbanitzable, i de plans de reforma interior, per a sectors dàrees consolidades on siguen necessàries operacions de reforma interior o de canvis dús, tot això complementat amb els plans especials i els estudis de detall, per als seus encàrrecs específics.
El model de pla general estructural conté importants novetats conceptuals i metodològiques respecte de la regulació anterior. Tradicionalment, primava la gestió sobre lanàlisi territorial, la qual cosa impedia una visió prèvia i unitària del territori. Esta llei està basada en la configuració, en primer lloc, de la zonificació de rang estructural, entesa com lordenació territorial i urbanística bàsica per a cada part del territori, delimitant unitats diferenciades per la seua distinta funció territorial, a les quals la llei denomina zones dordenació estructural. La zonificació constituïx així un mosaic dàmbits espacials per als quals el pla establix una determinada funció, assigna usos i establix normes vinculants que, en el cas de zones que formen part de la futura ordenació detallada, seran desenrotllades a través dels instruments corresponents. Una vegada efectuada esta ordenació dels distints àmbits territorials, és immediata la seua assimilació amb el sistema de classificació del sòl. Amb caràcter subordinat al pla general estructural, el pla dordenació detallada ordena el sòl urbà i, si és el cas, el sòl urbanitzable, regula les ordenances dedificació aplicables a tot el terme municipal, i, quan el model dordenació elegit ho aconselle, podrà ordenar àmbits dexpansió urbana classificats com a sòl urbanitzable, fins i tot amb lamplitud i les característiques dun pla parcial.
La llei regula, a més, les xarxes primària i secundària de dotacions, segons tinguen un rang estructural o detallat. En el primer cas, sinclouen aquells elements dotacionals de particular rellevància la ubicació i dimensió dels quals ha de realitzar-se per mitjà duna anàlisi global del municipi. En el cas de la xarxa secundària sintegren els equipaments i les dotacions que complementen els anteriors a escala de sector o àmbit equivalent.
En este nou marc legal, la gestió urbanística, per tant, passa a ser una conseqüència de lordenació, i no al contrari. Esta manera dactuar resulta més lògica i territorialment més rigorosa, ja que permet una visió global i equitativa del territori municipal. En definitiva, este model de pla general estructural representa un instrument innovador en la nostra legislació urbanística, basat en la definició dun marc territorial sostenible que facilita la posterior gestió.
El títol III del llibre I regula el procediment daprovació de tots els plans que requerisquen una avaluació ambiental i territorial estratègica. En este sentit, lòrgan ambiental i territorial determinarà si lavaluació ambiental i territorial dun pla o dun programa ha de ser de caràcter simplificada o ordinària, en funció del grau de significació dels seus efectes ambientals i territorials. En el primer cas, el promotor podrà continuar tramitant el pla per un procediment simplificat. Per a ambdós casos de tramitació, la llei establix un procés que integra els procediments administratius referents al planejament i a lavaluació ambiental i territorial estratègica, que, fins ara, no tenien una regulació coordinada, i això produïa disfuncions que dilataven de manera innecessària els procediments administratius.
La llei aprofita la necessària adaptació a la legislació estatal i europea en matèria davaluació ambiental per a simplificar el sistema actual i dissenyar un procediment coordinat que oferisca més seguretat jurídica i claredat per als subjectes que hi intervenen. En este sentit, un element clau de la nova llei és lòrgan ambiental i territorial, les funcions del qual sassignen a la conselleria amb competències en territori i medi ambient, el qual actua com a òrgan de coordinació global.
Este títol també regula la tramitació dels plans i els programes que no estan subjectes a avaluació ambiental i territorial estratègica, les condicions de modificació dels plans i programes en funció dels seus efectes ambientals i territorials, la suspensió de llicències, les regles aplicables en absència de planejament territorial i urbanístic, i la vigència dels plans i programes.
IV
El llibre II dedica el primer títol a les tècniques de gestió urbanística: les àrees de repartiment i laprofitament tipus, la reparcel·lació, lexpropiació, les transferències i reserves daprofitament, i la recuperació de plusvàlues per al conjunt de la societat. En relació amb estes últimes, i en el marc de la legislació estatal, el percentatge daprofitament tipus que correspon a ladministració, en concepte de la participació pública en les plusvàlues generades pel planejament, és el 10 % en els sectors de sòl urbanitzable, el 15 % per als sectors no previstos en el planejament general, en les actuacions en sòl urbà el 5 % sobre els increments daprofitament urbanístic respecte al vigent i el 0 % en la resta de casos. També es regulen els patrimonis públics de sòl i les seues finalitats, que inclouen, amb caràcter prioritari, la construcció de vivendes sotmeses a algun règim de protecció pública i, en segon lloc, altres usos dinterés i finalitat social per a afavorir els processos urbanístics, tant en la ciutat construïda com en la producció de nou sòl, i la gestió de la infraestructura verda del territori, tot això des duna òptica pública i dinterés general.
El títol II tracta dos importants matèries de lurbanisme valencià: la definició de lestatut de lurbanitzador i la garantia dels drets de propietat en el procés urbanístic.
La recent jurisprudència comunitària i el marc bàsic de la legislació estatal deixen clara la possibilitat duna configuració legal específica de la figura de lurbanitzador, coordinant la funció pública i el control públic del procés, el dret de propietat i la iniciativa empresarial, i tot això dins de lesquema bàsic de la contractació pública. La llei establix dos sistemes de gestió, la gestió pública i la gestió pels propietaris. La gestió pública la pot realitzar de manera directa ladministració o, de forma indirecta, la iniciativa privada, siga o no propietària del sòl. El sistema de gestió pública directa comporta que ladministració decidix actuar i assumir la condició durbanitzador. Si ladministració no assumix esta condició, seran els propietaris, o una associació destos, que compten amb la majoria, en termes superficials, dels terrenys, els que, amb caràcter previ a linici del procés de programació, podran optar per assumir la condició durbanitzador. Una vegada passat el termini atorgat sense que els propietaris es manifesten de forma expressa, sobrirà el procés de licitació per a qualsevol persona física o jurídica que tinga la capacitat necessària i que complisca els requisits de solvència que establisquen les bases de programació elaborades per lajuntament; en este cas, el procediment de designació de lagent urbanitzador es regirà per la regulació continguda en esta llei i, en tot allò que no shi preveu, per la legislació de contractes del sector públic.
La llei separa en dos fases el procés de programació: en primer lloc, lelecció de lalternativa tècnica del programa dactuació; i, en segon lloc, la formulació de les proposicions juridicoeconòmiques i la selecció de lagent urbanitzador, que només tindrà lloc en el cas de gestió pública indirecta. Ambdós fases del procés estan regulades per les bases de programació que elabora lajuntament. La iniciativa per a plantejar un concurs de programació pot ser privada, però, en tot cas, lajuntament haurà dadoptar la proposta com a pròpia o, si és el cas, modificar-la per a adaptar-la a linterés general. Una vegada seleccionada i aprovada lalternativa tècnica, es designarà lagent urbanitzador entre els que hagen presentat les diferents proposicions juridicoeconòmiques. Els dos concursos hauran de ser anunciats prèviament en el Diario Oficial de la Unión Europea, i tots els documents i la informació rellevant estaran a disposició dels interessats fins a la finalització dels terminis de presentació de les alternatives tècniques o de les proposicions juridicoeconòmiques. Es restablix el sistema de les denominades pliques encreuades; el fet que un empresari formule la millor proposta urbanística no implica que oferisca les millors condicions econòmiques per a desenrotllar-la.
Per a qualsevol dels sistemes de gestió, pels propietaris o pública, siga directa o indirecta, es manté la figura de lempresari constructor. Lurbanitzador ha de contractar lexecució de les obres durbanització amb un constructor designat dacord amb les regles de transparència, concurrència i no discriminació detallades per la legislació de contractes del sector públic i sota fe pública notarial.
Quant a la relació de lurbanitzador amb els propietaris, la llei arreplega la necessitat dadhesió expressa del propietari a participar en una iniciativa de programació urbanística. Es regulen les regles dadhesió amb les garanties necessàries perquè este dret puga ser exercit pel propietari amb la informació i en els terminis adequats.
Són molts els aspectes en què esta llei regula noves garanties per al propietari del terreny, fundades en lexperiència pràctica i en la jurisprudència dels tribunals. Es regula amb este fi: la retaxació de càrregues; la problemàtica del subministrament de servicis a càrrec de companyies privades i la seua incidència en leconomia del programa dactuació; el sistema de garanties i fiances entre urbanitzador, propietari i administració, i es resolen els seus detalls dacord amb les millors pràctiques administratives i la jurisprudència que les confirma; les obligacions de transparència de lurbanitzador amb el propietari, i viceversa; el dret a triar la modalitat de retribució, en espècie o en diners, a més de la facultat de no participar en el programa i demanar lexpropiació; labast de les notificacions i les citacions de lurbanitzador al propietari, partint de lirrenunciable exercici públic i directe de les funcions dautoritat; la possibilitat de formalitzar garanties hipotecàries dobligacions urbanístiques, regulada amb les cauteles necessàries; i es limita, per virtut del principi dafecció real, la responsabilitat econòmica del propietari a la finca afectada, sense extensió a la resta del seu patrimoni.
El títol III del llibre II tracta el problema de futur, mai resolt en la normativa anterior, de lurbanisme en les ciutats existents i la renovació destes com a possible alternativa al consum de nous sòls. Des dels seus orígens, la legislació urbanística sha centrat en la producció de nova ciutat, i ha generat un marcat desequilibri amb les actuacions en els teixits urbans existents, la qual cosa, en el context actual del sector immobiliari, obliga a un canvi de perspectiva i a un impuls de les intervencions en la ciutat construïda.
La intervenció sobre la ciutat existent ha gravitat tradicionalment sobre dos tècniques: el deure normal de conservació i el deure dedificació. Respecte a la primera, la legislació valenciana va ser pionera dun règim simplificat que ha sigut assumit per nombroses legislacions autonòmiques i que es manté en esta llei. Respecte a la segona, també va ser innovadora amb la introducció dels programes dactuacions aïllades. Esta llei estén, com a continguts propis del programa, lexecució dobres privades de construcció, amb la condició que siguen susceptibles dequidistribució entre els afectats, seguint el procediment de la reparcel·lació horitzontal. Es tracta dun sistema que respecta el dret del propietari a edificar, al mateix temps que evita el bloqueig per este de la posada en el mercat de solars edificables. Sarticula, per a això, un procediment flexible, progressiu i garantista, que fomenta una solució pactada entre el promotor i el propietari, però que, davant de la falta dacord entre ambdós i la inactivitat del propietari, pot finalitzar en la declaració dun incompliment del deure dedificació i en la sanció deste.
Els propietaris, igual que en les actuacions de nova urbanització, poden optar per participar o no, a la seua elecció, i triar entre ser compensats pel valor previ dels seus béns o invertir este valor en els rendiments de lactuació. Es presumix que lactuació ha de tindre lestímul de la rendibilitat i la garantia de la indemnitat per a qui no desitge assumir els seus riscos. Estos programes poden adjuntar modificacions de planejament, dins dels límits legals, o simplement tindre com a finalitat lexecució del planejament vigent. En ladjudicació del programa corresponent es valoren, com a regla general, els avantatges econòmics per als afectats i les preferències destos. Es tracta, en definitiva, de buscar una fórmula versàtil que suscite consens social, en la qual les decisions dinterés públic de compliment obligatori propicien ladhesió voluntària dels afectats i previnguen i resolguen els conflictes individuals.
En consonància amb el principi de dotar de seguretat el dret de propietat, la llei arreplega la regulació dels sòls semiconsolidats. Es tracta dun cas típic dassentament urbà inacabat, que la normativa anterior va tindre lencert i el valor de fer-li front, si bé es matisen les disfuncions pràctiques observades. Anàlogament, es desenrotlla més profundament i flexiblement el règim de fora dordenació, introduint situacions diferenciades en funció del seu grau dincompatibilitat amb el nou planejament. Es regulen també els deures dels propietaris destes edificacions afectades pel règim de fora dordenació, que només contribuiran al cost de la urbanització quan esta els oferisca un augment immediat del valor comercial de la seua propietat, i es compensaran els excedents daprofitament en el moment de la reedificació.
El títol IV deste llibre està dedicat al règim del sòl no urbanitzable i al del sòl urbanitzable sense programa dactuació. Els usos i activitats que, de manera excepcional, es poden ubicar en el sòl no urbanitzable hauran dadequar-se al caràcter rural deste. Dos són les formes clàssiques dintervenció de les administracions en lassignació dusos i aprofitaments: lautorització municipal i la declaració dinterés comunitari, laplicació de les quals sestablix en funció del tipus dactivitat i de la intensitat de lús que sha dimplantar en el sòl rural. Les declaracions dinterés comunitari, lorigen de les quals es remunta a la Llei 4/1992, de 5 de juny, de Sòl No Urbanitzable, han funcionat de manera satisfactòria, per la qual cosa és convenient el seu manteniment en la llei, encara que dotant-les de més agilitat, per mitjà duna separació més nítida de lanàlisi de la compatibilitat territorial de lactuació respecte de la fase posterior dobtenció de llicència o autorització relacionada amb la naturalesa de lactivitat concreta que sha dimplantar. Este títol també conté les condicions per a la implantació dusos i activitats de caràcter provisional en els sòls classificats com a sòl urbanitzable, fins a la incorporació al desenrotllament urbanístic per mitjà de la seua programació.
Una regulació dextraordinària importància i urgència, que es realitza en este títol, és el tractament dels assentaments residencials en el sòl no urbanitzable sobre els quals no es poden aplicar mesures de restauració de la legalitat urbanística o han quedat en situació de fora dordenació. La llei proposa la reducció dels impactes que produïxen en el medi rural a través dun pla especial i un programa dactuació. Estos nuclis de vivendes conservaran el caràcter rural, i les obres que shi realitzen, que seran sufragades pels propietaris, hauran de ser les mínimes imprescindibles per a eliminar estos impactes. Una vegada construïdes les infraestructures necessàries, les vivendes podran ser legalitzades per mitjà de la sol·licitud de la llicència de legalització preceptiva.
V
El llibre III regula la disciplina urbanística. Les innovacions en esta matèria fan referència al sistema dactes comunicats i declaracions responsables, com a alternativa a la llicència en determinats casos. En matèria del règim sancionador, destaca un canvi important en el termini de caducitat de lacció de restauració de la legalitat urbanística, que passa a ser de quinze anys. Tradicionalment, sha identificat el règim de prescripció de les infraccions, quatre anys, amb el de caducitat de lacció restauradora de la legalitat. Això té poca lògica si sanalitza en el context de lordenament jurídic general.
Algunes experiències de dret comparat demostren que la reducció deste termini de caducitat té efectes devastadors en el manteniment de la disciplina urbanística.
De tot el que sha exposat anteriorment, cal inferir que la nova llei és, excepte pel que fa als aspectes ambientals i territorials del planejament i a la tramitació unificada dels procediments urbanístics, ambientals i territorials, una norma en molts aspectes continuista amb els conceptes, tècniques i instruments que coneixen els operadors de lurbanisme. La norma té present que este bagatge de coneixements tècnics i jurídics, que està assentat en el món professional, en el sector empresarial i en les administracions, és en si mateix un actiu valuós, que ha de ser mantingut. El propòsit és, justament, facilitar-ne la utilització, simplificant, racionalitzant i aclarint el sistema actual.
Finalment, cal indicar que durant el procediment delaboració i tramitació desta llei han sigut consultats els principals agents socials, públics i privats, que tenen relació amb les seues determinacions i que hi estan expressament afectats, les al·legacions dels quals han sigut analitzades i, en la mesura que ha sigut possible, incorporades al text legal. De la mateixa manera, shan arreplegat els informes pertinents de les diferents conselleries i els dictàmens del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient i del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, i també la conformitat del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
LLIBRE I
PLANEJAMENT
TÍTOL PRELIMINAR
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte desta llei
Esta llei té per objecte la regulació de lordenació del territori valencià, de lactivitat urbanística i de la utilització del sòl per al seu aprofitament racional dacord amb la seua funció social, així com lavaluació ambiental i territorial estratègica de plans i programes.
Article 2. Competències administratives
1. Correspon a la Generalitat i als municipis exercir les potestats de planejament, gestió i disciplina, referides a les ordenacions territorial i urbanística, dacord amb el que establix esta llei.
2. Les competències territorials i urbanístiques sexerciran en coordinació amb les atribuïdes per la llei relatives a interessos públics sectorials relacionats amb els processos de conservació, transformació i ús del sòl.
3. En lexercici destes competències administratives, la llei garantix:
a) La direcció pública dels processos territorials i urbanístics.
b) La participació de la comunitat en les plusvàlues generades per les accions dels ens públics.
c) La informació i la participació ciutadana en els processos territorials i urbanístics.
d) La participació de la iniciativa privada en lordenació i la gestió territorial i urbanística.
e) La incorporació dels principis del desenrotllament sostenible.
f) La cohesió social.
Article 3. Concepte de desenrotllament territorial i urbanístic sostenible
El desenrotllament territorial i urbanístic sostenible és el que satisfà les demandes adequades i suficients de sòl per a usos i activitats residencials, dotacionals i productives, preservant, valorant i activant les distintes components ambientals, paisatgístiques i culturals del territori a fi de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament equilibrat del territori.
TÍTOL I
La infraestructura verda, el paisatge i
locupació racional del territori
CAPÍTOL I
La infraestructura verda
Article 4. La infraestructura verda: concepte i funcions
1. La infraestructura verda és el sistema territorial bàsic compost pels espais següents: els àmbits i llocs de valor ambiental, cultural, agrícola i paisatgístic més rellevant; les àrees crítiques del territori la transformació de les quals implique riscos o costos ambientals per a la comunitat, i lentramat territorial de corredors ecològics i connexions funcionals que posen en relació tots els elements anteriors.
2. La infraestructura verda sestendrà també als sòls urbans i urbanitzables, i comprendrà, com a mínim, els espais lliures i les zones verdes públiques més rellevants, així com els itineraris que permeten la seua connexió.
3. La identificació i la caracterització dels espais que componen la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana es realitzarà en els instruments de planificació territorial i urbanística, a escala regional, supramunicipal, municipal i urbana, i serà la conselleria competent en matèria dordenació del territori i paisatge lencarregada de supervisar la seua coherència i funcionalitat.
4. La planificació urbanística i territorial definirà i caracteritzarà la infraestructura verda amb caràcter previ a lordenació dusos i activitats en el territori.
5. Les funcions de la infraestructura verda són les següents:
a) Preservar els principals elements i processos del patrimoni natural i cultural, i dels seus béns i servicis ambientals i culturals.
b) Assegurar la connectivitat ecològica i territorial necessària per a la millora de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la qualitat del paisatge.
c) Proporcionar una metodologia per al disseny eficient del territori i una gradació de preferències quant a les alternatives dels desenrotllaments urbanístics i de ledificació.
d) Orientar de manera preferent les possibles alternatives dels desenrotllaments urbanístics cap als sòls de menor valor ambiental, paisatgístic, cultural i productiu.
e) Evitar els processos dimplantació urbana en els sòls sotmesos a riscos naturals i induïts, de caràcter significatiu.
f) Afavorir la continuïtat territorial i visual dels espais oberts.
g) Vertebrar els espais de major valor ambiental, paisatgístic i cultural del territori, així com els espais públics i les fites conformadores de la imatge i la identitat urbana, per mitjà ditineraris que propicien la millora de la qualitat de vida de les persones i el coneixement i el gaudi de la cultura del territori.
h) Millorar la qualitat de vida de les persones en les àrees urbanes i en el medi rural, i fomentar una ordenació sostenible del medi ambient urbà.
Article 5. Espais que integren la infraestructura verda i la seua incorporació a esta
1. La infraestructura verda conté determinats espais i elements que exercixen una funció ambiental i territorial, incloent-hi tant àmbits protegits per una regulació específica com altres que no posseïxen esta protecció. Per als uns i els altres, les disposicions normatives desta llei, i les dels plans urbanístics i territorials, regularan els usos i aprofitaments que siguen compatibles amb el manteniment de lestructura i la funcionalitat de la infraestructura esmentada.
2. Formen la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana:
a) Els espais que integren la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana, seleccionats o declarats de conformitat amb el que establix la legislació de lEstat sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
b) Els espais naturals protegits, declarats com a tals dacord amb la legislació sobre espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
c) Les àrees protegides per instruments internacionals en la legislació de lEstat sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
d) Els ecosistemes humits i masses daigües, continentals i superficials, així com els espais adjacents a estos que contribuïsquen a formar paisatges delevat valor que tinguen laigua com a element articulador.
e) Els espais de la zona marina la delimitació, lordenació i la gestió dels quals haja de fer-se de forma conjunta amb els terrenys litorals a què estan associats, tenint en compte el que disposa la legislació i la planificació sectorials, lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i els instruments que la despleguen.
f) Els espais costaners dinterés ambiental i cultural que no estan inclosos en els casos anteriors però que shagen arreplegat en el planejament urbanístic, en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana o en els instruments que la despleguen, o en els plans i projectes promoguts per ladministració sectorial amb competències en matèria de costes.
g) Les forests de domini públic i dutilitat pública o protectores que es troben incloses en el corresponent catàleg, les àrees de sòl forestal de protecció, segons la normativa sectorial aplicable, i els terrenys necessaris o convenients per a mantindre la funcionalitat de les zones forestals protegides.
h) Les àrees agrícoles que, per la seua elevada capacitat agrològica, per la seua funcionalitat respecte dels riscos del territori, per conformar un paisatge cultural identitari de la Comunitat Valenciana o per ser suport de productes agropecuaris dexcel·lència, siguen adequades per a la incorporació a la infraestructura verda i així ho establisca la planificació territorial, urbanística o sectorial.
i) Els espais dinterés paisatgístic inclosos o declarats com a tals en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, en els instruments que la desenrotllen, o els incorporats a la planificació a partir dels instruments propis de lordenació i gestió paisatgística que es definixen en larticle següent.
j) Els espais delevat valor cultural que tinguen eixa consideració en aplicació de la normativa sectorial de protecció del patrimoni cultural, artístic o històric, incloent-hi els seus entorns de protecció.
k) Les zones crítiques per la possible incidència de riscos naturals, directes i induïts, de caràcter significatiu, que estiguen delimitats i caracteritzats per la normativa de desplegament desta llei, per lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana o pels instruments que la desenrotllen.
l) Les àrees que el planejament territorial, ambiental i urbanístic, en desplegament desta llei i de les respectives normatives sectorials, establisca explícitament com a adequades, tant pel seu valor actual com pel seu valor potencial, per a la seua incorporació a la infraestructura verda, per ser necessàries per al manteniment de la seua estructura i funcionalitat.
M. Els àmbits que garantisquen la connectivitat territorial adequada entre els diversos elements constitutius de la infraestructura verda, amb especial referència als llits fluvials i les seues riberes, les vies pecuàries i altres afeccions de domini públic que complisquen esta funció, així com els corredors ecològics i funcionals.
n) Els espais ubicats en el sòl urbà i en el sòl urbanitzable que la planificació municipal considere rellevants per a formar part de la infraestructura verda, per les seues funcions de connexió i integració paisatgística dels espais urbans amb els elements de la infraestructura verda situats en lexterior dels teixits urbans. Caldrà ajustar-se no sols a la identificació puntual destos espais sinó també a les seues possibilitats dinterconnexió ambiental i de recorreguts.
3. Els espais que tinguen una regulació ambiental, cultural o sectorial específica sincorporaran a la infraestructura verda amb la seua declaració, catalogació o aprovació de linstrument que els regule. Per a la resta despais, la seua incorporació es produirà amb laprovació de linstrument de planejament territorial o municipal que els identifique, els caracteritze i regule els usos i aprofitaments que siguen compatibles amb el manteniment de lestructura i funcionalitat desta infraestructura; i la seua exclusió, en revisions o modificacions posteriors del planejament, haurà de ser objecte duna justificació detallada.
CAPÍTOL II
El paisatge
Article 6. El paisatge: definició, objectius i instruments
1. Paisatge és qualsevol part del territori, tal com és percebut pels seus habitants, el caràcter del qual resulta de la interacció de factors naturals i humans.
2. El paisatge sintegrarà en totes les polítiques sectorials que incidisquen en este, tant a escala autonòmica, com a escala supramunicipal o local. En concret, la planificació territorial i urbanística, en el marc del Conveni Europeu del Paisatge, sorientarà per les finalitats següents:
a) Conservarà i valorarà els paisatges més valuosos i socialment apreciats que identifique, i integrarà els paisatges de rellevància regional definits per lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, pels plans dacció territorial que els desenrotllen en esta matèria o pels delimitats amb un caràcter rellevant per normes nacionals o internacionals.
b) Adoptarà mesures de gestió, millora i salvaguarda de la qualitat, tant dels paisatges naturals i rurals com dels urbans i periurbans, a partir dels objectius de qualitat paisatgística que sestablisquen per a estos.
c) Formularà mesures com a resultat de la participació pública i de la coordinació de les distintes administracions competents, per mitjà de la incorporació dinstruments per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
3. El paisatge condicionarà la implantació dusos, activitats i infraestructures, la gestió i conservació despais naturals i la conservació i posada en valor despais culturals, per mitjà de la incorporació en els seus plans i projectes de condicionants, criteris o instruments de paisatge.
4. Els instruments de paisatge seran:
a) Els estudis de paisatge, que analitzen lordenació urbana i territorial i els processos que incidixen en el paisatge en els plans sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica, i fixen objectius de qualitat paisatgística i establixen mesures destinades a la seua protecció, ordenació i gestió, de conformitat amb lannex I desta llei.
b) Els estudis dintegració paisatgística, que valoren els efectes sobre el caràcter i la percepció del paisatge de plans no sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica, així com de projectes i actuacions amb incidència en el paisatge i establixen mesures per a evitar o mitigar els possibles efectes negatius, de conformitat amb lannex II desta llei.
c) Els programes de paisatge, que concreten les actuacions necessàries per a garantir la preservació, millora i posada en valor de paisatges que requerixen intervencions específiques i integrades, de conformitat amb lannex III desta llei.
CAPÍTOL III
Criteris de locupació racional del sòl
Article 7. Criteris generals de creixement territorial i urbà
1. La planificació urbanística i territorial classificarà sòl urbà i sòl urbanitzable en una dimensió suficient per a satisfer les demandes que la justifiquen i impedir lespeculació, basant-se en necessitats reals, previstes o sobrevingudes, i es justificarà per mitjà de paràmetres objectius que analitzen les expectatives i les possibilitats estratègiques de cada municipi en el seu context supramunicipal, dacord amb lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
2. A fi de procurar un desenrotllament territorial i urbanístic sostenible, la planificació territorial i urbanística:
a) Prioritzarà la culminació dels desenrotllaments existents i les actuacions de rehabilitació i renovació urbana davant de les noves ocupacions del territori.
b) Fomentarà la implantació de models urbans diversos i eficients des del punt de vista del consum de recursos, de la generació demissions i de residus, i del cost de manteniment de les seues infraestructures i servicis.
c) Incorporarà la prevenció de riscos i perills per a la seguretat i salut pública i mitigarà qualsevol forma de contaminació.
d) Optarà de manera preferent pels teixits urbans compactes davant dels dispersos, llevat que la realitat territorial i la seua adequació paisatgística no ho permeten.
e) Ordenarà la seqüència espacial i la seqüència temporal dels desenrotllaments urbanístics, i la dotarà de coherència amb les àrees urbanes ja existents i amb lestructura territorial supramunicipal.
f) Evitarà els continus urbanitzats i la conurbació de municipis, i preservarà corredors lliures dedificació i durbanització entre els distints nuclis urbans.
g) Afavorirà la qualitat dels teixits urbans, per mitjà de la imbricació coherent dusos, activitats i tipologies urbanes, que generen unes estructures i paisatges urbans encastats en la ciutat mediterrània tradicional.
h) Garantirà lestructura i el manteniment de la funcionalitat de la infraestructura verda en el tractament dels teixits disseminats en el medi rural.
i) Afavorirà lús del transport públic i la mobilitat no motoritzada, coordinant la planificació de les infraestructures de comunicació amb la dels sòls de nova transformació.
Article 8. Criteris generals dordenació i integració paisatgística
La planificació territorial i urbanística, la implantació dusos i els projectes dinfraestructures, preservaran i potenciaran la qualitat dels paisatges i la seua percepció visual aplicant els criteris següents:
a) Les construccions sadaptaran al medi en què se situen, siga rural o urbà, tenint en compte els elements culturals existents en làmbit de lactuació.
b) Es respectaran els elements culturals, la topografia i la vegetació com a elements conformadors del caràcter dels paisatges, els quals seran considerats condicionants i referents dels projectes.
c) Totes les actuacions garantiran la correcta visualització i accés al paisatge. Per a això:
1.r Mantindran el caràcter i les condicions de visibilitat dels paisatges de major valor, especialment els agropecuaris tradicionals, els oberts i naturals, les perspectives de conjunts urbans històrics o tradicionals, els elements culturals i lentorn de recorreguts escènics.
2.n Amb caràcter general, es preservaran de la urbanització i de ledificació els elements dominants que constituïxen referències visuals del territori: crestes de muntanyes, cúspides del terreny, vores de penya-segats, zones amb pendents elevades, fites i elevacions topogràfiques.
3.r Respectaran les zones dafecció paisatgística i visual al voltant dels punts dobservació que faciliten les vistes més significatives de cada lloc i les que contribuïsquen a la posada en valor de la infraestructura verda.
d) Les unitats de paisatge, definides com les àrees geogràfiques amb una configuració estructural, funcional o perceptiva diferenciada, que han adquirit els caràcters que les definixen al llarg del temps, constituiran una referència preferent en la zonificació del territori proposada en els plans territorials i urbanístics.
e) Els desenrotllaments territorials i urbanístics sintegraran en la morfologia del territori i del paisatge, i definiran adequadament les vores urbanes i la silueta urbana, i preservaran la singularitat paisatgística i la identitat visual del lloc.
f) La planificació urbanística i territorial adoptarà determinacions per al control dels elements amb incidència en la qualitat del paisatge urbà, i garantirà amb el disseny dels espais públics i el viari la funcionalitat de la infraestructura verda i el manteniment de les principals vistes i perspectives que el caracteritzen.
Article 9. Criteris generals dordenació dels recursos hídrics en el territori
La planificació territorial i urbanística, en el marc duna gestió racional i integral dels recursos hídrics:
a) Identificarà les masses daigua, superficials i subterrànies, i les zones més vulnerables a la contaminació de les aigües subterrànies, i regularà perímetres de protecció al voltant de les captacions per al consum humà.
b) Adaptarà els nous desenrotllaments territorials a la disponibilitat de recursos hídrics, i preveurà, si és el cas, mesures de reassignació dels recursos hídrics o de construcció de les infraestructures que permeten obtindren.
c) Ubicarà espais lliures dedificació al costat del domini públic hidràulic i al llarg de tota la seua extensió, i preservarà i valorarà els paisatges de laigua i el seu patrimoni hidràulic.
d) Respectarà el règim descolaments i la morfologia dels llits, llevat que hi haja causes justificades dinterés general.
e) Preveurà infraestructures de sanejament i de depuració que eviten abocaments contaminants al domini públic hídric o marítim i asseguren la qualitat mínima dels efluents segons la normativa aplicable.
f) Evitarà els nous desenrotllaments en les zones de risc dinundació significatiu, llevat que, a falta dalternatives de localització, puguen implementar-se mesures correctores suficients i sevite lincrement significatiu del risc dinundació a tercers.
Article 10. Criteris dintegració territorial i paisatgística de les infraestructures
Els plans territorials, urbanístics i sectorials:
a) Fixaran les reserves de sòl necessàries per a facilitar la construcció o ampliació de les infraestructures supramunicipals. Estes es dissenyaran i implantaran considerant la morfologia i permeabilitat del territori, la seua integració en el paisatge, la seua afecció a la infraestructura verda, així com la prevenció de riscos naturals i induïts.
b) Prioritzaran la gestió eficaç de les infraestructures existents i canalitzaran la seua implantació cap a corredors multifuncionals que les compatibilitzen per a economitzar el consum de sòl.
Article 11. Criteris per a lordenació del sistema rural valencià
1. Els nous desenrotllaments urbans i lordenació dels existents en els municipis del sistema rural valencià definit en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana sadaptaran a les seues condicions històriques descala, morfologia territorial, entorn paisatgístic i valor cultural. Sevitaran les noves transformacions que menyscaben el caràcter rural dels assentaments i els valors de lespai on semmarquen.
2. La planificació territorial i urbanística:
a) Ordenarà per a cada àmbit rural els diversos usos que siguen propis, compatibles o complementaris de lactivitat agrària, i establirà mesures i accions per a potenciar-la i per a millorar el paisatge local.
b) Contribuirà al manteniment de lequilibri territorial de la Comunitat Valenciana, millorant les condicions de vida de la població dels municipis del medi rural i procurant la revitalització dels nuclis tradicionals i la reutilització dels seus immobles.
3. La planificació i la implantació dusos i activitats en el medi rural sajustarà a les directrius paisatgístiques següents, a fi de garantir una adequada integració en el seu entorn:
a) Les característiques tipològiques de les construccions seran les pròpies de les zones rurals.
b) Amb caràcter general, sevitaran les construccions en llocs pròxims a carreteres, llits o vies pecuàries.
c) Sevitarà la col·locació i el manteniment danuncis, cartells i tanques publicitàries, excepte els que tinguen caràcter institucional o indicatiu i els que disposen de lexpressa autorització demanial i no generen un impacte paisatgístic.
Article 12. Millora de la qualitat de vida a les ciutats
1. La planificació territorial i urbanística contribuirà a la vertebració territorial de la Comunitat Valenciana i potenciarà un sistema de ciutats policèntric que estenga la prestació de béns i servicis de forma equitativa al conjunt del territori.
2. La planificació territorial i urbanística contribuirà al manteniment de la viabilitat, diversitat i vitalitat dels centres històrics i a la seua dotació dequipaments i servicis en condicions de qualitat i suficiència.
3. Lordenació dusos i el disseny urbà atendran els principis daccessibilitat universal i de mobilitat sostenible, amb un sistema de transport públic eficient, qualificat i fiable, i assegurarà la comoditat per al trànsit de vianants i de ciclistes, per mitjà duna adequada estructura i morfologia dels carrers, espais públics i seccions viàries.
4. Els nous espais públics, o la seua reforma, han de configurar la imatge urbana com el resultat dun projecte unitari, coherent i articulat per la infraestructura verda urbana i la xarxa despais dotacionals. En cap cas els espais públics poden conformar-se com un mer resultat residual i inconnex de les implantacions privades.
5. Lordenació de ledificació i del seu ús sajustarà a criteris deficiència energètica, de reducció demissions i residus, i a la implantació de les energies renovables.
Article 13. Cohesió social i urbanisme
1. Lordenació territorial i urbanística procurarà les condicions necessàries per a aconseguir ciutats socialment integrades, i evitarà solucions espacials discriminatòries que generen àrees marginals i ambients dexclusió social, que són contràries als valors constitucionals.
2. Lelaboració i el seguiment dels instruments territorials i urbanístics garantirà el dret dinformació dels ciutadans i col·lectius amb interessos afectats, i fomentarà la participació ciutadana en totes les seues fases.
3. Lordenació urbanística reservarà sòl, dacord amb larticle 33 desta llei, per a vivendes subjectes a algun règim de protecció pública, ponderant les necessitats municipals i supramunicipals, amb una distribució territorial equilibrada i una adequada connexió amb els equipaments i servicis.
4. Els plans municipals ordenaran les reserves de dotacions públiques i lobtenció del sòl necessari per a implantar-les, dacord amb la planificació sectorial en matèria sanitària, educativa, assistencial, administrativa i dinfraestructures. Els òrgans administratius competents en estes matèries participaran en els processos daprovació dels plans.
TÍTOL II
Instruments dordenació
CAPÍTOL I
Instruments dordenació
Article 14. Tipus dinstruments dordenació
1. Són instruments de planejament urbanístic i territorial dàmbit supramunicipal els següents:
a) LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
b) Els plans dacció territorial.
c) Els plans generals estructurals mancomunats.
2. Són instruments de planejament urbanístic i territorial dàmbit municipal els següents:
a) El pla general estructural.
b) En desplegament del pla general estructural, lordenació detallada es concreta per mitjà dels instruments següents:
1.r El pla dordenació detallada.
2.n Els plans de reforma interior.
3.r Els plans parcials.
4.t Els estudis de detall.
3. També són instruments dordenació els plans especials, els catàlegs de proteccions i els plans que instrumenten les actuacions territorials estratègiques.
CAPÍTOL II
Planejament dàmbit supramunicipal
Secció I
Lestratègia territorial de la comunitat valenciana
Article 15. Objecte, funcions, continguts i documentació de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana
1. LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana és linstrument marc de lordenació del territori en làmbit de la Comunitat Valenciana i té com a finalitat la consecució dun territori integrador en la part social, respectuós en lambiental i competitiu en leconòmica.
2. Són funcions de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana:
a) Identificar les grans oportunitats del territori i proposar les accions necessàries per al seu aprofitament racional i sostenible.
b) Establir els objectius, principis i criteris que constituïxen el marc de referència de les decisions amb incidència territorial.
c) Orientar els processos de planificació territorial i urbanística cap a la consecució del model territorial desitjat pels ciutadans.
d) Definir les estratègies adequades per a lordenació i gestió de la infraestructura verda del territori.
e) Integrar de manera coherent i eficient totes les actuacions que tenen una projecció sobre el territori, tant les actuacions sectorials de les administracions públiques com les actuacions diniciativa privada que tinguen un interés general.
3. Els objectius i principis directors de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana són vinculants per al conjunt de les administracions públiques amb àmbit competencial a la Comunitat Valenciana. Estos objectius i principis, així com els criteris dordenació del territori que sestablixen en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, sincorporaran des del principi en lavaluació ambiental i territorial de tots els programes, plans i projectes amb incidència sobre el territori.
4. El contingut de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana inclourà, com a mínim:
a) Objectius territorials estratègics establits a mitjà i llarg termini i amb un elevat consens social, i els indicadors per a avaluar el seu grau de compliment.
b) Diagnòstic territorial, que expresse els principals problemes, tendències i oportunitats del territori de la Comunitat Valenciana i propose escenaris i possibles opcions de futur.
c) Estructura territorial, que es definirà per a coordinar la projecció espacial de les distintes polítiques sectorials i la planificació territorial i urbanística.
d) Estratègies i projectes de canvi en el territori, per a aprofitar les oportunitats territorials duna manera eficaç i eficient.
e) Àrees funcionals, identificades com a àmbits territorials descala intermèdia per a una planificació i gestió supramunicipal capaç darticular lespai regional.
f) Fórmules de governança territorial, que permeten la cooperació i coordinació administrativa i publicoprivada per a desenrotllar projectes dinamitzadors del territori.
g) Directrius dordenació del territori, el grau de vinculació de les quals sestablirà en la mateixa Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, per a planificar i gestionar adequadament la infraestructura verda i els processos docupació del sòl.
5. LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana es formalitzarà amb la documentació gràfica i escrita que siga més adequada per a la definició dels continguts abans expressats.
Secció II
Els plans dacció territorial
Article 16. Plans dacció territorial: objecte, funcions, continguts i documentació
1. Els plans dacció territorial són instruments dordenació territorial que desenrotllen, en àmbits territorials concrets o en àmbits sectorials específics, els objectius, els principis i els criteris de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. El seu àmbit pot comprendre, en tot o en part, diversos termes municipals.
2. Els plans dacció territorial seran de caràcter sectorial o integrat, en funció del fet que els seus objectius i estratègies estiguen vinculats a un o més sectors de lacció pública.
3. Són funcions dels plans dacció territorial, en el seu àmbit dactuació:
a) Concretar i completar els objectius, principis, criteris i propostes de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, i adaptar-los a la realitat territorial.
b) Definir els objectius, principis i criteris territorials per a les actuacions sectorials supramunicipals de les administracions públiques.
c) Coordinar la planificació urbanística municipal i la sectorial per a lèxit dels seus objectius de sostenibilitat.
d) Definir la infraestructura verda en el seu àmbit dactuació i establir-ne fórmules participatives de gestió.
e) Proposar accions, projectes, directrius i fórmules de governança territorial, per a assegurar un desenrotllament territorial eficient i racional.
4. Estos plans podran:
a) Desenrotllar, completar i, fins i tot, modificar aspectes de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, com a conseqüència duna anàlisi territorial de més detall respecte del seu àmbit, mantenint la coherència amb la planificació sectorial de la Generalitat.
b) Reservar terrenys per a dotacions dinterés supramunicipal, zonificar i classificar terrenys directament i articular lordenació urbanística de centres, eixos o entorns dàmplia influència supramunicipal.
c) Modificar les determinacions de lordenació estructural dels plans dàmbit municipal, així com ordenar ladaptació destos a les seues noves previsions, i fixar terminis amb esta finalitat.
5. Els plans dacció territorial inclouran, com a mínim, els continguts següents:
a) Definició dobjectius, amb el grau de concreció suficient per a orientar el desplegament i lexecució de les seues estratègies, i indicadors per a avaluar-ne el grau de compliment.
b) Anàlisi territorial de la informació rellevant relativa a: infraestructura verda, assentaments poblacionals i evolució demogràfica, sistema productiu, renda i benestar, infraestructures, equipaments, vivenda i planejament vigent, cohesió social i govern del territori, així com altres dades que proporcione la sistematització de la informació obtinguda per ladministració del territori.
c) Diagnòstic del territori i definició descenaris de futur, detallant la problemàtica i les oportunitats del seu àmbit dactuació, i identificant les seues causes i els agents lactuació dels quals siga rellevant per a assolir els objectius del pla.
d) Estratègies del pla per a la consecució dels objectius proposats, incloent-hi la definició de projectes i accions dinamitzadores i valorant els efectes que la consecució dels objectius proposats tindrà sobre els elements enunciats en lapartat anterior.
e) Accions que shan de promoure per a la consecució dels seus objectius.
f) Directrius, criteris i normes que regulen les decisions públiques sobre la infraestructura verda del territori, la formulació del planejament municipal, les transformacions futures del territori, les declaracions dinterés comunitari, les actuacions territorials estratègiques, els projectes dinfraestructura pública més rellevants i, en general, lexercici de les competències públiques amb projecció territorial.
6. Els plans dacció territorial es formalitzaran amb la documentació gràfica i escrita que siga més adequada per a la definició del seu contingut i per a la seua avaluació ambiental i territorial.
Secció III
Actuacions territorials estratègiques
Article 17. Actuacions territorials estratègiques. Definició i requisits
1. Les actuacions territorials estratègiques tenen per objecte lordenació, gestió i desenrotllament dintervencions territorials singulars de rellevància supramunicipal, que així siguen declarades pel Consell, i que pel seu interés general requerisquen un procediment de tramitació específic i accelerat.
2. Poden ser diniciativa pública, privada o mixta, i localitzar-se en terrenys situats en un o més termes municipals, siga quina siga la seua zonificació, classificació, estat durbanització o ús previst pel planejament urbanístic i territorial anterior a la seua aprovació.
3. En la declaració dactuació territorial estratègica concorreran estos requisits:
a) Congruència amb lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecució dels seus objectius i directrius.
b) Interés general: produir un impacte supramunicipal favorable i permanent des del punt de vista econòmic, social i ambiental, especialment en la creació docupació, circumstància que haurà dacreditar-se per mitjà de laportació dun estudi de viabilitat i sostenibilitat econòmica de lactuació.
c) Integració territorial: ser compatible amb la infraestructura verda, integrar-se en la morfologia del territori i el paisatge i connectar adequadament amb les xarxes de mobilitat sostenible, ponderant positivament les de transport públic i els sistemes no motoritzats.
d) Localització selectiva: ubicar-se aprofitant singularitats del territori que impliquen avantatges comparatius de localització, siga per accessibilitat, entorn ambiental o paisatgístic o per la presència i posició dequipaments o infraestructures de qualitat.
e) Efectivitat: executar-se de forma immediata, sense perjuí de les fases espacials o temporals que es prevegen en el seu desenrotllament.
f) Rellevància: acollir usos i activitats que contribuïsquen a lexcel·lència i la qualificació del territori amb projecció o àmbit dinfluència descala internacional, nacional o, com a mínim, regional. Els projectes empresarials que implanten estos usos i activitats sadequaran a les categories següents:
1.r Actuacions que contribuïsquen a millorar la competitivitat, la reconversió de sectors econòmics, el desenrotllament i la innovació tecnològica, la cooperació empresarial, latracció de talents, la internacionalització dempreses i, en general, la creació docupació.
2.n Implantació dequipaments terciaris que siguen referència quant al seu reconeixement i exclusivitat.
3.r Actuacions significatives de millora del medi rural, basades en laprofitament dels seus recursos endògens o en latracció dactivitats innovadores compatibles amb este medi.
Secció IV
Plans generals estructurals mancomunats
Article 18. Plans generals estructurals mancomunats
1. Els municipis podran promoure plans generals estructurals mancomunats, que comprenguen dos o més termes municipals complets.
2. El contingut destos plans és el que es regula en la secció I, del capítol III, deste títol.
3. El procediment daprovació destos plans és el que es regula en el capítol II, del títol III, del llibre I, desta llei, si bé els òrgans competents per a la realització dels diferents tràmits a escala municipal seran els que siguen procedents dacord amb la legislació de les bases de règim local.
CAPÍTOL III
Planejament dàmbit municipal
Article 19. Nivells dordenació municipal: ordenació estructural i ordenació detallada
1. Lordenació territorial i urbanística dun municipi sefectua, en atenció al rang i escala de les seues determinacions, en dos nivells: ordenació estructural i ordenació detallada.
2. Lordenació estructural definix el model territorial i urbanístic del municipi, coordina i regula la localització espacial dels usos generals en tot el territori municipal, classifica el sòl, establix les condicions bàsiques per al seu desenrotllament i sostenibilitat i definix zones de distinta utilització del sòl i les vertebra per mitjà de la infraestructura verda i la xarxa primària de dotacions públiques. La integren les determinacions així qualificades per esta llei. Lordenació estructural sestablix en el pla general estructural i pot ser modificada pels instruments de planejament de desenrotllament, en els termes establits en esta llei.
3. Lordenació detallada desenrotlla i concreta lordenació estructural i regula lús detallat del sòl i ledificació. La integren les determinacions així qualificades per esta llei i aquelles altres que no tinguen específicament assignat un caràcter estructural.
4. Lordenació detallada sestablix en el pla dordenació detallada, en els plans parcials, en els plans de reforma interior i en els estudis de detall.
Secció I
El pla general estructural i lordenació estructural
Article 20. Funció i àmbit del pla general estructural
El pla general estructural establix lordenació estructural dun o més municipis complets; ha dajustar-se a les previsions de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i a les dels plans supramunicipals. Laprovació del pla general estructural és prèvia i necessària per a laprovació dels altres instruments de planejament municipal.
Article 21. Determinacions de lordenació estructural
1. Integren lordenació estructural les determinacions següents:
a) Objectius i indicadors de sostenibilitat i de capacitat territorial i directrius estratègiques del desenrotllament previst.
b) Delimitació i caracterització de la infraestructura verda.
c) Xarxa primària.
d) Delimitació de zones dordenació estructural per a tot el territori municipal.
e) Delimitació de perímetres dafecció i protecció, exigits per la legislació sectorial.
f) Classificació del sòl.
g) Ordenació del sòl no urbanitzable, que inclou la zonificació i la normativa reguladora pròpia dels distints usos i aprofitaments admissibles excepcionalment en esta classe de sòl.
h) Delimitació dàmbits de planejament urbanístic diferenciat.
i) Condicions de desenrotllament de cada un dels sectors de planejament urbanístic.
j) Criteris generals per a la delimitació de les àrees de repartiment i per a lestabliment de laprofitament tipus.
k) Política pública de sòl i vivenda.
2. El pla general estructural ha dexpressar quins són els instruments dordenació detallada previstos per al seu desenrotllament, ja siga assumint els anteriorment vigents o remetent a altres de futura elaboració, per a cada una de les zones que shi delimiten.
Article 22. Objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat territorial i directrius estratègiques del desenrotllament previst
1. El pla general estructural contindrà uns objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat territorial amb un horitzó temporal de vint anys i seran vinculants per a lavaluació i seguiment del pla, sense perjuí que la vigència del pla siga indefinida. En absència de previsió específica per a làmbit del pla o per als sectors de desenrotllament, es considerarà que el nombre total dhabitants serà el resultant daplicar 2,5 habitants pel nombre de vivendes.
2. El pla definirà almenys els llindars següents, amb referència a tres escenaris, amb un horitzó a quatre, deu i vint anys:
a) Projecció de població que servisca com a referència per a la fixació de les determinacions del pla general estructural.
b) Índexs màxims docupació sostenible de sòl per a usos residencials i dactivitats econòmiques, tal com es preveuen en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Recursos hídrics necessaris, en funció dels recursos disponibles o dels susceptibles de reassignació o de nova generació per mitjà de les infraestructures oportunes.
3. El pla general estructural definirà un conjunt dindicadors de sostenibilitat per a la seua avaluació i seguiment. Estos indicadors hauran de posseir els atributs mínims següents: senzillesa, disponibilitat, fiabilitat, representativitat i comparabilitat.
4. Les directrius estratègiques del desenrotllament del pla general estructural satindran als principis generals de creixement territorial i urbà desplegats en larticle 7 desta llei.
Article 23. Delimitació i característiques de la infraestructura verda a escala municipal
1. El pla general estructural definirà, dacord amb les previsions del títol I deste llibre, la infraestructura verda a escala municipal, i incorporarà i concretarà els elements descala regional i municipal desta infraestructura de manera coordinada amb els municipis contigus.
2. La infraestructura verda no constituïx en si mateixa una zona dordenació, sinó que els seus distints elements es zonificaran i es regularan de forma adequada a les seues característiques, a la seua legislació aplicable, a la seua funció territorial i a la interconnexió entre estos elements. No obstant això, el pla general estructural podrà establir determinacions normatives, aplicables a tots o a alguns dels elements que integren la infraestructura verda, amb la finalitat de garantir el seu caràcter despai obert.
Article 24. Xarxa primària i estàndard global de zones verdes i parcs públics
1. La xarxa primària és el conjunt dinfraestructures, dotacions i equipaments, públics i privats, que tenen un caràcter rellevant en lestructura urbanística municipal. Els elements que integren la xarxa primària estaran interconnectats i distribuïts de manera equilibrada en el territori, i comprendran, almenys, els següents:
a) Xarxa interurbana de comunicacions viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries.
b) Xarxa viària estructurant de carrers, avingudes o places de primer rang.
c) Parcs públics, amb una extensió mínima de cinc metres quadrats per habitant, amb relació al total de població prevista en el pla.
d) Si és el cas, xarxa de transport públic, urbà o metropolità, i xarxa de circulació no motoritzada.
e) Dotacions i equipaments làmbit de servici dels quals supere el seu entorn immediat.
2. La previsió total de reserves de sòl per a la implantació dels elements de la xarxa primària sestablirà per a tot el territori, siga quina siga la seua classificació urbanística, i ha de cobrir les necessitats previsibles per la planificació.
3. Lestàndard global de zones verdes i parc públics inclosos en lordenació estructural i en lordenació detallada, en cada municipi, no serà inferior a 10 metres quadrats per habitant, amb relació al total de població prevista en el pla. Este estàndard es complirà de manera global per a tot el municipi, però no és exigible que es complisca en cada un dels sectors o àmbits de planejament.
4. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions sajustaran als criteris dunificació disposats en lannex IV desta llei.
Article 25. Zones dordenació estructural: funció i continguts
1. El pla general estructural delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos que shan dimplantar, les diferents zones dordenació estructural per a tot el terme municipal.
2. Lordenació estructural diferenciarà:
a) Les zones rurals, caracteritzades per aquells sòls que estiguen en situació bàsica rural i que, dacord amb el pla, mantindran els valors i les funcions ambientals, territorials, paisatgístiques, econòmiques i culturals que exercixen.
b) Les zones urbanitzades, caracteritzades per aquells sòls que tenen els servicis urbanístics, incloent-hi també tant els terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de xicotetes actuacions urbanístiques que no comporten més duna línia dilles de cases edificables, com els que presenten dèficit durbanització o dotacions.
c) Les zones de nou desenrotllament o expansió urbana, amb les corresponents dotacions i infraestructures.
3. La nomenclatura per a designar les zones sajustarà als criteris dunificació disposats en lannex IV desta llei.
4. Sense perjuí del que establix lapartat 2, en els nuclis urbans tradicionals de municipis descàs creixement podran delimitar-se zones xicotetes amb lamplitud necessària per a acollir les demandes de la població resident, i prolongar la morfologia tradicional de carrers i edificació i legitimar exigències més senzilles durbanització derivades de la seua densitat moderada, el seu entorn agrari i lescassa motorització. Estos àmbits es desenrotllaran com a actuacions aïllades segons larticle 72.3.b desta llei.
Article 26. Zonificació estructural de les zones rurals
Per a les zones rurals, lordenació estructural establirà:
a) La diferenciació entre el sòl rural comú i el de protecció especial, este últim dacord amb les normatives sectorials específiques i als valors ambientals, culturals, agrològics o de qualitat paisatgística.
b) En el sòl rural comú sestabliran les normes bàsiques que regulen els usos, intensitats, graus de protecció i integració paisatgística i que previnguen la parcel·lació urbanística i ledificació incontrolada, i sestabliran les superfícies mínimes indivisibles, les alçàries màximes, locupació màxima de parcel·la i altres determinacions anàlogues. En este tipus de sòl es delimitaran zones dordenació estructural, a partir de criteris ambientals i paisatgístics, que reflectisquen la seua vocació territorial futura i es regularan els usos que puguen acollir; a este efecte, caldrà ajustar-se al que disposa el títol IV del llibre II.
c) En el sòl rural de protecció especial, per valors ambientals, paisatgístics, culturals o econòmics, o per la presència de riscos naturals i induïts, els plans aplicaran la legislació sectorial corresponent a les matèries afectades, sense perjuí destablir disposicions normatives i zonificacions que milloren la seua protecció i gestió. Els usos, obres, instal·lacions i activitats que simplanten en estos sòls, de conformitat amb el títol IV del llibre II, hauran destar previstes en el planejament per ser compatibles amb el manteniment, conservació, millora, aprofitament i posada en valor dels recursos protegits; també es permetrà la implantació de les que siguen necessàries per a limitar els riscos. En este tipus de sòl, les activitats que prevegen els plans estaran relacionades amb la utilització, aprofitament o captura de recursos naturals, com ara el vent, el sol, laigua o els minerals; a més, sexigirà que no generen impactes significatius en el medi ambient o que, després de lavaluació del seu impacte ambiental i lestudi de la seua integració en el paisatge, el seu interés públic o social prevalga o resulte compatible amb els valors ambientals, culturals i paisatgístics que podrien resultar afectats. Igualment, es podran dur a terme les obres i instal·lacions necessàries per a la gestió dels béns de domini públic, o dels servicis públics o activitats dutilitat pública o interés general, i per a la minoració dels riscos que motivaran la seua especial protecció. Finalment, els plans inclouran les mesures que shan dadoptar als efectes de la conservació, protecció o millora dels béns protegits i, quan siga procedent, la prohibició de construir.
Article 27. Zonificació de zones urbanitzades i de nou desenrotllament i expansió urbana
Per a les zones urbanitzades i de nou desenrotllament i expansió urbana, lordenació estructural establirà:
a) Els usos dominants en cada zona, que podran ser residencial, industrial o terciari.
b) Normes, per a cada zona, sobre els usos, intensitats, graus de protecció i criteris dintegració paisatgística, dacord amb les característiques zonals i els objectius del pla, de manera que:
1.r En les zones dús dominant residencial, existents o de nou desenrotllament, el pla diferenciarà, si més no, entre zones dalta, mitjana i baixa densitat, població màxima que poden acollir, i fixaran ledificabilitat i els criteris tipològics que permeten la posterior regulació detallada. Sentén per alta densitat aquella que resulte superior a 60 vivendes per hectàrea, per mitjana densitat la que resulte entre 35 vivendes per hectàrea i 60 vivendes per hectàrea, i per baixa densitat aquella que preveja menys de 35 vivendes per hectàrea.
2.n En les zones industrials i terciàries, existents o de nou desenrotllament, el pla diferenciarà, si més no, entre zones segons els usos i les característiques de les activitats en funció de la seua compatibilitat amb altres usos, i fixarà ledificabilitat, els criteris tipològics que permeten la seua posterior regulació detallada i els usos dominants.
3.r El nucli o nuclis històrics es distingiran com a zones diferenciades subjectes a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.
Article 28. Classificació del sòl
1. Els instruments de planejament classifiquen el sòl en urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
2. El pla general estructural classificarà com a sòl no urbanitzable els terrenys que zonifique com a zones rurals, segons esta llei.
3. Són sòl urbà els solars i els terrenys que el pla general estructural zonifique com a zones urbanitzades, dacord amb larticle 25.2.b desta llei.
4. El pla general estructural classificarà com a sòl urbanitzable els terrenys que zonifique com a zones de nou desenrotllament o expansió urbana. La classificació com a sòl urbanitzable pel pla comporta la mera aptitud dels terrenys per a la seua urbanització, després de la programació destos.
Article 29. Delimitació dàmbits de planejament urbanístic diferenciat
1. Una vegada zonificat el territori municipal, el pla general estructural delimitarà en el sòl urbanitzable i, si és el cas, en el sòl urbà, àmbits de planificació i gestió urbanística, per al posterior desenrotllament detallat, que podran ser:
a) Sectors de pla parcial per a estructurar lexpansió urbana prevista. Cada sector ha de configurar-se amb amplitud suficient, viabilitat econòmica, referències geogràfiques o administratives definides i objectius específics que justifiquen la redacció dun instrument de planejament autònom.
b) Sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana que han de ser abordades per un pla específic desta índole.
2. Per a cada sector, el pla general estructural ha de fer una estimació aproximada del nombre màxim i mínim dhabitants en àmbits dús residencial, i dhabitants equivalents en àmbits dusos productius i calcular una estimació preliminar de les seues dotacions de lordenació estructural i de les necessitats funcionals bàsiques en matèria de sanejament, abastiment daigua, subministrament elèctric, accessibilitat i gestió de residus, i justificar les reserves de sòl establides a estes finalitats.
Article 30. Continguts econòmics del pla general estructural
1. El pla general estructural establirà els criteris dequidistribució que hagen de regir el seu desenrotllament, i ponderarà la viabilitat econòmica que permeta garantir lexecució de les seues previsions de gestió urbanística.
2. El pla ha dincloure una memòria de sostenibilitat econòmica en què, dacord amb la legislació de sòl de lEstat, es ponderarà limpacte de lactuació en les hisendes públiques afectades per la implantació i el manteniment de les infraestructures necessàries, la posada en marxa i a prestació dels servicis resultants, així com la suficiència i ladequació del sòl destinat a usos productius.
Article 31. Condicions de desenrotllament de cada un dels sectors de planejament urbanístic
Els plans generals estructurals determinaran la seqüència lògica del seu desenrotllament territorial per mitjà de lestabliment justificat de les condicions objectives que han de complir-se perquè siga possible la incorporació de cada sector, unitat o tram durbanització al context global del territori, i definir així un orde bàsic de prioritats per a lexecució de les actuacions integrades i regular les condicions que estes han de complir perquè siga possible la seua programació. Així mateix, establiran les condicions sota les quals siga possible la delimitació de nous sectors i la seua incorporació al procés de transformació urbanística. Estes determinacions shan dajustar als criteris generals de creixement territorial i urbà establits en larticle 7 desta llei.
Article 32. Criteris per a la determinació dàrees de repartiment i per a lestabliment de laprofitament tipus
El pla general estructural establirà, com a mínim, els criteris necessaris per a delimitar les àrees de repartiment i calcular laprofitament tipus dels sectors de planejament parcial. A este efecte, fixarà les directrius per a calcular les cessions de sòl de xarxa primària que haja dassumir cada sector. Si és el cas, indicarà quines infraestructures de la xarxa primària esmentada han de ser executades a càrrec de sectors concrets, per a satisfer les respectives necessitats funcionals, així com les conseqüències econòmiques o equidistributives que es deriven de la possible execució anticipada de la corresponent infraestructura per ladministració.
Article 33. Política pública de sòl i vivenda
1. Conforme a la legislació estatal de sòl, el pla general estructural haurà de respectar la previsió de sòl per a promoure habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, en un mínim del trenta per cent de ledificabilitat residencial prevista, en els sòls urbanitzables, i del deu per cent de lincrement dedificabilitat residencial que es genere sobre ledificabilitat residencial del planejament vigent, en sòl urbà. No obstant, esta reserva no podrà ser inferior al que resulte dun estudi de demanda que es realitze amb motiu de la redacció del pla, en els termes que reglamentàriament es determinen.
2. Quan la nova edificabilitat es plantege en zones turístiques docupació estacional o de segona residència, el pla podrà preveure lemplaçament de part o la totalitat desta reserva en altres àrees del seu territori, i justificar que és innecessària en la població permanent prevista i les necessitats de la població activa de la zona.
Article 34. Documentació del pla general estructural
1. El pla general estructural contindrà una anàlisi i diagnòstic territorial del seu àmbit daplicació, compost per:
a) Memòria informativa, on sindique lestat dexecució del planejament anterior, la quantificació de loferta de sòl susceptible de ser urbanitzat o edificat, la situació socioeconòmica i el compliment dels objectius ambientals.
b) Plànols dinformació que reflectisquen les determinacions anteriors i les afeccions sectorials. Entre altres continguts, sha dincloure:
1.r Plànol del perímetre de la urbanització preexistent, ajustat a la realitat dels terrenys en situació de sòl urbanitzat i de les previsions del planejament anterior sense desenrotllar.
2.n Reflex gràfic de les bases cartogràfiques de la Generalitat relatives a la infraestructura verda, afeccions i limitacions.
3.r Delimitació dunitats territorials, ambientals i de paisatge.
4.t Reflex de lordenació continguda en els plans que afecten el municipi.
2. El pla general estructural inclourà una documentació justificativa que comprenga:
a) Memòria justificativa del model territorial i urbanístic proposat, on sindique loferta de sòl i dedificabilitat, quantificades per classes i zones de sòl. Este model serà suficient i adequat a la demanda i als objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat.
b) Documents de lavaluació ambiental i territorial, de conformitat amb el capítol II del títol III deste llibre, en els quals sinclouran, si calen, els estudis de trànsit, de mobilitat i transport, del potencial de vivenda i de sòl per a activitats econòmiques, acústic, dinundabilitat, de disponibilitat de recursos hídrics, davaluació socioeconòmica, de patrimoni cultural, dafecció a la Xarxa Natura i, en general, tots els que siguen exigibles per aplicació de la normativa sectorial.
c) Estudi de paisatge.
d) Informe de viabilitat econòmica.
e) Memòria de sostenibilitat econòmica.
f) Fixació dindicadors del seguiment de la seua execució.
3. La documentació justificativa ha dacreditar la coherència de lordenació estructural amb els indicadors de sostenibilitat i amb les directrius de desenrotllament territorial que postule. Així mateix, ha de justificar la configuració de la infraestructura verda a escala municipal, la funcionalitat de la xarxa primària i la zonificació prevista, així com explicar els criteris seguits per a la determinació daprofitaments tipus i fixació de regles dequidistribució i justificar el compliment de totes les disposicions legals que resulten aplicables, a més de les regulades en este capítol.
4. El pla general estructural inclourà la següent documentació amb eficàcia normativa:
a) Plànols dordenació estructural, on es plasmen gràficament i a escala adequada els continguts que li són propis.
b) Normes urbanístiques de rang estructural respecte als punts següents:
1.r Objectius i directrius estratègiques del desenrotllament territorial previst.
2.n Disposicions normatives dels estudis sectorials que sapliquen al pla.
3.r Classificació del sòl.
4.t Regulació de cada una de les zones dordenació previstes dacord amb este títol.
5.t Criteris de càlcul i paràmetres dequidistribució aplicables.
6.t Criteris de distribució de reserves de vivenda sotmeses al règim de protecció pública.
7.m Identificació dels instruments urbanístics que contenen lordenació detallada.
c) Fitxes de zona, relatives a les zones dordenació estructural que definisca el pla, segons els models que sinclouen en lannex V desta llei.
d) Fitxes de gestió, amb criteris, determinacions i paràmetres de lordenació estructural per al desenrotllament de cada sector o àmbit dunitat dexecució previst, segons els models que sinclouen en lannex V desta llei.
e) Catàleg de proteccions i delimitació de zones de vigilància arqueològica i entorns de protecció dels béns inclosos, amb el contingut de larticle 42 desta llei.
Secció II
Lordenació detallada
Article 35. Determinacions de lordenació detallada
1. Lordenació detallada sestablix com a desenrotllament de lordenació estructural i contindrà les determinacions següents:
a) La definició i caracterització de la infraestructura verda urbana que no estiga establida com a ordenació estructural, la qual garantirà la seua connectivitat a través de les zones verdes, espais lliures i itineraris de vianants que la integren.
b) La xarxa secundària de dotacions públiques.
c) La delimitació de les subzones, amb les corresponents ordenances particulars dedificació, que inclouran les seues dimensions, forma i volum.
d) La regulació detallada dels usos del sòl de cada subzona, en desenvolupament de les zones dordenació estructural de líndex dedificabilitat neta aplicable a cada parcel·la de sòl urbà i a cada sector del sòl urbanitzable, i de les actuacions aïllades a les quals el plantejament els haguera atribuït un increment daprofitament. En el sòl no urbanitzable, estableix les condiciones tipològiques dels edificis i construccions permeses i les característiques dels tancats. Així mateix, determina normes tècniques concretes per a la reposició darbrat, ampliació de camins, neteja dels predis, depuració de residus i abocaments, com també altres normes danàloga finalitat.
e) La delimitació de les àrees de repartiment i la fixació de laprofitament tipus dacord amb els criteris i les condicions establits en lordenació estructural.
f) La fixació dalineacions i rasants.
g) Lestabliment dels paràmetres reguladors de la parcel·lació.
h) La delimitació dunitats dexecució, contínues o discontínues.
i) La delimitació dàmbits dactuació sobre el medi urbà a què fa referència larticle 72 desta llei i la legislació de lEstat en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
2. Per a la regulació de les determinacions pròpies de lordenació detallada, es prendrà en consideració linstrument de paisatge que sadjunte al pla.
3. Les ordenances municipals de policia de ledificació regularan els aspectes morfològics i ornamentals de les construccions i, en general, aquelles condicions de les obres dedificació que no siguen definitòries de ledificabilitat o la destinació del sòl. També poden regular, en termes compatibles amb el planejament, les activitats susceptibles dautorització en cada immoble. Les ordenances hauran de ser conformes a les disposicions estatals o autonòmiques relatives a la seguretat, salubritat, habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i, en cap cas, menyscabaran les mesures establides per a la protecció del medi ambient i del paisatge urbà o dels béns catalogats dinterés cultural o històric.
Article 36. Xarxa secundària de dotacions i estàndards de qualitat urbana
1. La xarxa secundària està integrada per les infraestructures, espais lliures, jardins, equipaments i altres dotacions, que tenen un àmbit dinfluència propi dun sector o àmbit equivalent. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions sajustaran als criteris dunificació disposats en lannex IV desta llei.
2. Lordenació detallada en sectors de planejament parcial ha de complir els estàndards dotacionals de qualitat urbana que sestablixen en lannex IV i, com a mínim, els següents:
a) En sòl residencial, les dotacions públiques no viàries seran, almenys, de 35 metres quadrats de sòl per cada 100 metres quadrats potencialment edificables amb eixe ús. Destos, un mínim de 15 es destinaran a zones verdes públiques.
b) En sòl industrial o terciari, es destinarà a zones verdes públiques almenys el deu per cent de la superfície del sector.
3. Les densitats residencials no seran superiors a 100 vivendes per hectàrea ni a un metre quadrat edificable dús residencial per metre quadrat de sòl. Tots els sectors dús residencial hauran de disposar dun mínim dedificabilitat terciària. El pla podrà optar per fixar un índex dedificabilitat terciària respecte daixò, o bé regular en la seua normativa la compatibilitat dels usos terciaris que es prevegen en el sector amb lús residencial predominant. Este mínim dedificabilitat terciària no podrà destinar-se íntegrament a lús dallotjaments turístics subjectes a la seua reglamentació administrativa sectorial.
4. En sòl urbà subjecte a actuacions aïllades o integrades, quan ledificabilitat residencial mitjana preexistent en una subzona dordenació detallada ja supere el metre quadrat edificable, per metre quadrat de sòl, el nou planejament no podrà augmentar ledificabilitat aplicable a cada parcel·la respecte a les previsions del planejament anterior ni arribar a la mitjana preexistent.
5. En sectors de reforma interior, o unitats dexecució en sòl urbà directament ordenades pel pla dordenació detallada que no tinguen les condicions de viabilitat pròpies dun sector complet, o en les zones consolidades, a les quals el pla general estructural atribuïsca un increment daprofitament, quan siga impossible la cessió en terrenys en el mateix àmbit de lactuació, les dotacions públiques podran materialitzar-se per mitjà de la cessió en superfície edificada de valor equivalent, que sintegrarà en complexos immobiliaris definits en la legislació estatal de sòl, o bé es compensaran econòmicament.
Article 37. Sòl dotacional privat
1. Els plans podran integrar en la xarxa primària o en la xarxa secundària, com dotacions privades, elements prèviament existents de titularitat privada i dús educatiu i cultural, esportiu recreatiu, sanitari assistencial, administratiu institucional o dinfraestructura servici urbà, en règim dexplotació privada. Reglamentàriament es determinarà el règim de regulació desta classe de sòl dotacional.
2. Quan es propose un canvi dús deste sòl dotacional privat, ladministració competent per raó de la matèria o lajuntament, amb un informe previ daquella, hauran de triar entre adquirir limmoble o iniciar el procediment de modificació del pla. A falta dacord sobre el preu dadquisició, este sestimarà complint les garanties legals. Si sopta per la modificació del pla, sobservaran els tràmits legals pertinents i els estàndards urbanístics exigibles, i computarà la nova edificabilitat residencial, terciària o industrial que substituïsca la dotacional, com a aprofitament lucratiu.
3. Lordenació urbanística podrà preveure nous sòls dotacionals privats, que no podran computar als efectes de complir els estàndards mínims de dotacions públiques. Quan estes dotacions privades estiguen en sòl urbà, la seua edificabilitat no computarà als efectes de líndex dedificabilitat bruta màxim de làmbit dactuació en què sincloguen; i, als efectes de reparcel·lacions, computaran com a aprofitament lucratiu privat, amb els coeficients correctors que corresponguen segons larticle 74 desta llei. En el sòl urbanitzable, les dotacions privades tindran el caràcter dús terciari. Per al cas de canvi dús, saplicarà el que disposa lapartat 2 anterior.
Secció III
Pla dordenació detallada
Article 38. Funcions i àmbit del pla dordenació detallada
1. Són funcions del pla dordenació detallada:
a) Regular les ordenances generals dedificació aplicables en tot el terme municipal, sense perjuí de les especificitats que puguen establir els plans parcials i de reforma interior, en atenció, degudament justificada, a les característiques singulars del seu específic sector o àrea dordenació.
b) Ordenar el sòl urbà, incloent-hi els nuclis urbanitzats, els assentaments rurals ja consolidats i els seus veïns, excepte en les àrees de reforma interior previstes. També ordenarà els àmbits de sòls semiconsolidats de vivenda unifamiliar en medi rural faltats durbanització, i podrà preveure la remissió desta ordenació al pla especial corresponent.
2. Quan ho aconselle el model dordenació elegit, el pla dordenació detallada també pot ordenar àmbits dexpansió urbana classificats com a sòl urbanitzable, fins i tot, quan per la seua amplitud i característiques puguen configurar un sector complet de pla parcial. En este últim cas, el pla dordenació detallada observarà, en el disseny de lordenació, els mateixos estàndards de qualitat urbana que són exigibles per a redactar un pla parcial.
3. Així mateix, quan el model dordenació adoptat mantinga els usos i els paràmetres corresponents a determinades zones o subzones de sòl urbà o a sectors concrets de sòl urbanitzable establides en el planejament anterior, el pla dordenació detallada es podrà formular i afectarà, exclusivament, aquells sòls on es vaja a innovar lordenació urbanística vigent.
Article 39. Documentació del pla dordenació detallada
El pla dordenació detallada es formalitzarà amb:
a) Documents informatius i justificatius:
1.r Memòria informativa i justificativa, que, en tot cas, justificarà ladequació del pla als plans supramunicipals i el compliment de lordenació estructural definida en el pla general estructural.
2.n Plànols destat actual i afeccions sobre el territori ordenat.
3.r Estudi dintegració paisatgística o, si és el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que establixen els annexos I i II desta llei.
b) Documents amb eficàcia normativa:
1.r Plànols dordenació detallada a escala adequada, en general 1:2.000, on es plasmen gràficament els continguts que li són propis segons la secció 2.ª anterior. En estos, sintegraran els elements de la xarxa primària interns o contigus.
2.n Ordenances generals dusos, edificació i ordenació de parcel·la i ordenances particulars de les diferents subzones.
3.r Fitxes de gestió per a les unitats dexecució delimitades en el pla, dacord amb els models establits en lannex V desta llei.
Secció IV
Plans parcials, plans de reforma interior i estudis de detall
Article 40. Plans parcials i plans de reforma interior: funció, àmbit i documentació
1. Els plans parcials ordenen detalladament sectors complets en àmbits de sòl urbanitzable. Els plans de reforma interior complixen anàloga funció en àmbits urbanitzats prèviament o amb alt grau de consolidació i en els àmbits dactuació sobre el medi urbà a què fan referència els articles 35 i 72 desta llei i la legislació de lEstat en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
2. Els plans parcials es desenrotllaran, en tot el seu àmbit, per mitjà duna o diverses unitats dexecució. Els plans de reforma interior també podran delimitar estes unitats per necessitats funcionals de renovació urbana o quan siguen necessàries segons les normes i criteris dequidistribució previstos pel pla general estructural i esta llei; i establiran els àmbits que shan de desenrotllar per mitjà dactuacions aïllades, en els llocs on no siguen necessàries les actuacions integrades.
3. Els plans parcials i els plans de reforma interior hauran de contindre la documentació següent, amb referència al que establix la secció II anterior:
a) Documents sense eficàcia normativa:
1.r Memòria informativa i justificativa.
2.n Estudi dintegració paisatgística o, si és el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que establix el capítol II del títol I deste llibre, així com els altres estudis previstos en larticle 34 desta llei, en la mesura que ho necessite labast de les seues determinacions.
3.r Plànols de lestat actual i de les afeccions del territori.
4.t Inventari dedificacions existents.
5.t Estudi de viabilitat econòmica i memòria de sostenibilitat econòmica, si no estigueren convenientment detallades en el pla general estructural.
b) Documents amb eficàcia normativa:
1.r Plànols dordenació i plànol de conjunt refós que permeta visualitzar el resultat final desta ordenació en lentorn o barri contigu al sector i la seua coordinació amb lordenació estructural.
2.n Ordenança particular dedificació i usos del sòl, en els casos en què es justifique la seua procedència per necessitats específiques de làmbit ordenat, incloent-hi, si és el cas, les determinacions de linstrument de paisatge que corresponga.
3.r En tot cas, respecte a ledificació existent: ordenances específiques del grau de protecció, del règim de fora dordenació o de la seua situació transitòria.
Article 41. Estudis de detall
1. Els estudis de detall definixen o remodelen volums i alineacions, sense que puguen modificar altres determinacions pròpies del pla que desenrotlla.
2. Es formularan per a les àrees delimitades o en els casos definits pels plans de rang superior, i han de comprendre, com a mínim, illes de cases o unitats urbanes equivalents completes.
3. Podran crear els nous vials o sòls dotacionals que necessite la remodelació tipològica o morfològica del volum ordenat, o ampliar-los, però sense alterar la funcionalitat dels previstos en el pla que desenrotllen.
4. Contindran la documentació informativa i normativa pròpia que siga adequada als seus fins i inclouran una anàlisi de la seua integració en el paisatge urbà.
CAPÍTOL IV
Catàleg de proteccions i plans especials
Article 42. Catàleg de proteccions
1. El catàleg de proteccions és un instrument dordenació dàmbit municipal, per mitjà del qual es determinen aquells elements territorials, espais o béns immobles que, quant als seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requerixen dun règim de conservació específic i, si és el cas, ladopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor.
2. El catàleg de proteccions haurà de contindre tots els elements territorials existents en un municipi sobre els quals recaiga algun tipus de protecció derivada de la legislació del patrimoni cultural, del patrimoni natural i del paisatge, així com dels instruments previstos en estes legislacions per a la seua concreció i desenrotllament. A més dels elements esmentats, el catàleg podrà contindre altres elements que, fins i tot sense gaudir de la protecció específica definida per la legislació vigent, sestima que han de considerar-se juntament amb els anteriors, quant al seu interés local o per la seua incidència territorial i urbanística.
3. Els elements que formen part del catàleg de proteccions podran identificar-se tant individualment, com formant part dun conjunt.
4. El catàleg de proteccions diferenciarà, almenys, tres seccions: patrimoni cultural, patrimoni natural i paisatge; a estes seccions, es podran afegir aquelles altres que sestimen convenients per la seua presència significativa en el municipi. Cada una destes tindrà el contingut següent:
a) Inventari delements i conjunts potencialment catalogables; situació i descripció general destos.
b) Anàlisi del conjunt, criteris de valoració i selecció, criteris de classificació, criteris de protecció i integració en lordenació territorial i urbanística, criteris de foment i possibilitats dintervenció. Proposta de catalogació.
c) Memòria justificativa de la selecció efectuada, classificació i tipus de protecció, propostes normatives i dactuació. Quadre resum amb les principals dades de la catalogació.
d) Fitxa individualitzada de cada element i conjunt catalogat, que inclourà la seua identificació, emplaçament, descripció, nivells de protecció i ús, actuacions previstes i normativa aplicable; tot això dacord amb els formats i les indicacions continguts en lannex VI desta llei.
e) Plànol general amb la situació i emplaçament de tots els elements catalogats.
f) Determinacions generals que shan dincorporar en el pla general estructural o en els instruments dordenació detallada.
5. Tot pla general estructural haurà de contindre necessàriament un catàleg de proteccions, que comprendrà tot el terme municipal, amb independència que este es puga formular, revisar o modificar de manera separada; en eixe cas, sincorporarà al registre autonòmic que arreplega els catàlegs com a instrument independent.
6. Als efectes de la secció de patrimoni cultural, es considera que conformen lordenació estructural els béns integrants de lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià, que inclou els Béns dInterés Cultural i els Béns de Rellevància Local.
7. A fi de poder normalitzar el tractament urbanístic i territorial dels elements i conjunts catalogats del patrimoni cultural, i sense que això afecte les categories de protecció establides per la seua legislació corresponent, estos elements es caracteritzaran segons els nivells de protecció determinats en lannex VI desta llei.
Article 43. Plans especials
1. Els plans especials complementen als altres plans i, si és el cas, els modifiquen. Poden formular-se amb la finalitat destablir lordenació territorial i urbanística dactuacions incloses en altres instruments dordenació, lordenació de projectes dobres, servicis o activitats que siguen dinterés general, actuacions de rehabilitació, regeneració o renovació sobre el medi urbà a què fa referència esta llei i la legislació de lEstat en esta matèria, o en els casos regulats en la legislació sectorial que siga aplicable.
2. La seua documentació serà la següent:
a) Documents sense eficàcia normativa:
1.r Documentació informativa gràfica i escrita.
2.n Memòria descriptiva i justificativa i estudis complementaris.
3.r Estudi ambiental i territorial estratègic i estudi dintegració paisatgística o, si és el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que establixen els annexos I i II desta llei.
4.t Estudi de viabilitat econòmica i memòria de sostenibilitat econòmica, si són necessaris dacord amb els realitzats en el pla general estructural.
b) Documents amb eficàcia normativa:
1.r Ordenances.
2.n Catàleg, quan calga.
3.r Plànols dordenació.
CAPÍTOL V
Competències per a laprovació dels plans
Article 44. Administracions competents per a formular i aprovar els instruments de planejament
1. El Consell és lòrgan competent per a aprovar, mitjançant un decret, lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i els plans dacció territorial promoguts per la Generalitat, excepte distinta previsió de la seua legislació específica.
2. Correspon a la conselleria o conselleries competents en matèria dordenació del territori, urbanisme, medi ambient i paisatge:
a) Intervindre com a òrgan ambiental i territorial en lelaboració i tramitació dels plans.
b) Formular i tramitar els plans dacció territorial que atenguen les seues competències.
c) Aprovar definitivament els plans que fixen o modifiquen lordenació estructural, siguen municipals o mancomunats.
d) Emetre informe sobre els instruments de paisatge quan laprovació del pla siga estatal o autonòmica.
e) Si és el cas, tramitar i aprovar els instruments urbanístics de les actuacions territorials estratègiques.
f) Subrogar-se en les competències urbanístiques municipals, excepcionalment i amb advertència prèvia, quan lajuntament falte greument a les seues responsabilitats.
3. La Generalitat pot assumir la redacció de plans i programes dàmbit municipal per a lexercici de les seues competències sectorials. La promoció, tramitació, aprovació i gestió destos plans correspondrà a la conselleria competent per raó de la matèria sectorial que els motive, amb un informe previ de lòrgan competent en matèria durbanisme i avaluació ambiental i territorial, si és el cas.
4. Els municipis poden exercir mancomunadament les seues competències urbanístiques o encomanar-les a consorcis interadministratius.
5. Els ajuntaments són competents per a la formulació i tramitació dels plans dàmbit municipal, i laprovació daquells que fixen o modifiquen lordenació detallada, sense perjuí de les competències mancomunades i de les que satribuïxen a la Generalitat en els apartats anteriors.
6. Per acord del Consell, a proposta o amb un informe previ del municipi i de lòrgan ambiental i territorial, cal suspendre la vigència dels plans dàmbit municipal i dictar normes transitòries durgència que els substituïsquen en situacions excepcionals.
TÍTOL III
Procediment delaboració i aprovació de plans i programes
CAPÍTOL I
Tipus de procediments en el planejament
Article 45. Els tipus de procediments per a lelaboració i aprovació dels plans i programes
1. Els plans i programes subjectes a avaluació ambiental i territorial estratègica ordinària selaboraran seguint el procediment establit en el capítol II següent.
2. Els plans i programes que estan subjectes a avaluació ambiental i territorial estratègica simplificada selaboraran seguint el procediment establit en els articles 50 i 51 desta llei i en el capítol III deste títol si es conclou amb linforme ambiental i territorial estratègic.
3. Les actuacions territorials estratègiques tenen regulat el seu procediment propi en el capítol IV deste mateix títol.
Article 46. Plans i programes que seran objecte de lavaluació ambiental i territorial estratègica
1. Són objecte davaluació ambiental i territorial estratègica ordinària els plans i programes, així com les seues modificacions, que adopte o aprove una administració pública i lelaboració i laprovació dels quals estiga exigida per una disposició legal o reglamentària o per acord del Consell, quan:
a) Establisquen el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació dimpacte ambiental relatius a: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, riscos naturals i induïts, ocupació del domini públic maritimoterrestre, telecomunicacions, turisme, ordenació del territori urbanitzat o rural, o de lús del sòl.
b) Requerisquen una avaluació dacord amb la normativa comunitària, estatal o autonòmica reguladora de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000.
c) LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, els plans dacció territorial, els plans generals estructurals, les actuacions territorials estratègiques o qualssevol altres plans o programes i aquelles modificacions dels abans enunciats que establisquen o modifiquen lordenació estructural, i així ho establisca lòrgan ambiental i territorial.
2. Els plans i programes relatius a la defensa de la nació, la protecció civil en casos demergència i els de caràcter financer o pressupostari queden exclosos de laplicació del procediment davaluació ambiental i territorial estratègica.
3. Lòrgan ambiental i territorial determinarà si un pla o programa ha de ser objecte davaluació ambiental i territorial estratègica simplificada o ordinària en els casos següents:
a) Les modificacions menors dels plans i programes esmentats en lapartat 1.
b) Els plans i programes esmentats en lapartat 1 que establisquen lús, en làmbit municipal, de zones de reduïda extensió. Queden inclosos en estos casos aquells plans o programes que comporten una nova ocupació de sòl no urbanitzable per a realitzar operacions puntuals de reordenació o ampliació limitada de vores de sòls consolidats, als quals fan referència els articles 72.3.b i 73.1.d desta llei, llevat que sestablisca la seua innecessarietat en la declaració ambiental i territorial del pla general estructural.
c) Els plans i programes que establisquen un marc per a lautorització en el futur de projectes i no complisquen els altres requisits mencionats en lapartat 1.
Lòrgan ambiental i territorial resoldrà estos casos tenint en consideració els criteris de lannex VIII desta llei.
CAPÍTOL II
Tramitació dels plans i programes subjectes a avaluació
ambiental i territorial estratègica
Article 47. Objectius de lavaluació ambiental i territorial estratègica
Lavaluació ambiental i territorial estratègica dels plans i programes perseguix els objectius següents:
a) Integrar els criteris i condicionants ambientals, juntament amb els funcionals i territorials, al llarg de tot el procés delaboració del pla o programa, des de linici dels treballs preparatoris fins a la seua aprovació.
b) Assegurar lefectiva participació del públic, i de les institucions i organismes afectats pel pla o programa, en la seua elaboració, així com la transparència en la presa de decisions de planificació.
c) Aconseguir un elevat nivell de protecció del medi ambient i promoure el desenrotllament sostenible, en les seues dimensions econòmica, social i ambiental.
Article 48. Persones i institucions participants en lavaluació ambiental i territorial estratègica de plans i programes
En lavaluació ambiental i territorial estratègica de plans i programes participen les persones i institucions següents:
a) Òrgan promotor: òrgan duna administració pública, estatal, autonòmica o local, que inicia el procediment per a lelaboració i adopció dun pla o programa i, en conseqüència, ha dintegrar els aspectes ambientals i territorials en el seu contingut a través dun procés davaluació ambiental i territorial estratègica.
Els plans i programes diniciativa privada els tramitarà lòrgan promotor públic competent.
b) Òrgan substantiu: òrgan de ladministració pública que té les competències per a adoptar o aprovar un pla o programa.
c) Òrgan ambiental i territorial: és lòrgan autonòmic, dependent de la conselleria competent en ordenació del territori i medi ambient que realitza lanàlisi tècnic dels expedientes davaluació ambiental i territorial, formula les declaracions ambientals i territorials estratègiques, i que, en col·laboració amb lòrgan promotor i substantiu, vetla per la integració dels aspectes ambientals, junt amb els territorials i funcionals, en lelaboració del pla o programa. Podrà delegar-se lexercici de les competències en esta matèria en els ajuntaments, sempre que es tracte de plans que afecten únicament i exclusivament a lordenació detallada definida en la present llei i sacredite disposar de mitjans tècnics i personals necessaris per a e lexercici de la competència.
d) Administracions públiques afectades: aquelles administracions públiques que tenen competències específiques en les matèries següents: població, salut humana, biodiversitat, geodiversitat, fauna, flora, sòl, aigua, aire, factors climàtics, paisatge, béns materials, patrimoni cultural inclòs en el patrimoni històric, educació, sanitat, ordenació del territori i urbanisme.
e) Públic: qualsevol persona física o jurídica, així com les seues associacions, organitzacions o grups legalment constituïts.
f) Públic interessat: als efectes desta llei, sentendrà per públic interessat:
1.r Tota persona física o jurídica que tinga la consideració dinteressat segons la legislació vigent en matèria de procediment administratiu comú.
2.n Qualsevol persona jurídica sense finalitat lucrativa que complisca els requisits següents:
a) Que tinga, entre els fins acreditats en els seus estatuts, la protecció del medi ambient en general o la dalgun dels seus elements en particular, i que estos fins puguen resultar afectats pel pla o programa de què es tracte.
b) Que estiga, si més no, un any legalment constituïda i exercint, de manera activa, les activitats necessàries per a assolir els fins prevists en els estatuts, i estiga inscrita en el registre habilitat a lefecte en la conselleria competent.
c) Que segons els seus estatuts, exercisquen lactivitat en un àmbit territorial que resulte afectat pel pla o programa.
Article 49. Fases de la tramitació dun pla que requerix avaluació ambiental i territorial estratègica
1. La tramitació dun pla o programa que requerix avaluació ambiental i territorial estratègica comprén les actuacions successives següents:
a) Sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica per lòrgan promotor.
b) Consulta a les administracions públiques afectades.
c) Document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic, en el cas del procediment ordinari, o resolució dinforme ambiental i territorial emés per lòrgan ambiental i territorial, en el cas del procediment simplificat.
d) Formulació, per lòrgan promotor, duna versió preliminar del pla o programa, que inclourà un estudi ambiental i territorial estratègic.
e) Sotmetiment de la versió preliminar del pla o programa i de lestudi ambiental i territorial estratègic al procés de participació pública, informació pública i consultes.
f) Elaboració de la proposta de pla o programa.
g) Declaració ambiental i territorial estratègica.
h) Si és el cas, adequació del pla o programa a la declaració ambiental i territorial estratègica.
i) Si és necessària, dacord amb els criteris establits en esta llei en els casos en què sintroduïsquen modificacions en el document de pla o programa, nova informació al públic.
j) Aprovació del pla o programa i publicitat.
k) Aplicació del pla de seguiment ambiental i territorial, després de laprovació del pla o programa i durant la seua execució, per a verificar el compliment de les previsions ambientals i territorials.
2. La documentació del pla o programa haurà de ser accessible al públic i podrà ser consultada durant la fase corresponent del procediment i una vegada superada esta, de conformitat amb el que establix este capítol. A este efecte, lòrgan promotor adoptarà les mesures necessàries perquè siguen accessibles per mitjans electrònics els documents següents: lesborrany del pla o programa, que inclourà un document inicial estratègic; el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic o la resolució dinforme ambiental i territorial; la versió preliminar del pla i lestudi ambiental i territorial estratègic; linstrument de paisatge; els informes sectorials emesos; el document de participació pública, i la proposta del pla o programa i la declaració ambiental i territorial estratègica.
Article 50. Inici del procediment. Sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica
1. El procediment siniciarà amb la presentació per lòrgan promotor davant de lòrgan substantiu de la sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica, acompanyada dun esborrany del pla o programa i un document inicial estratègic amb el contingut següent, expressat de manera succinta, preliminar i esquemàtica:
a) Els objectius de la planificació i la descripció de la problemàtica sobre la qual actua.
b) Labast, àmbit i possible contingut de les alternatives del pla que es proposa.
c) El desenrotllament previsible del pla o programa.
d) Un diagnòstic de la situació del medi ambient i del territori abans de laplicació del pla en làmbit afectat.
e) Els seus efectes previsibles sobre el medi ambient i sobre els elements estratègics del territori, prenent en consideració el canvi climàtic.
f) La incardinació en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i la seua incidència en altres instruments de la planificació territorial o sectorial.
2. En els casos de larticle 46.3 desta llei, quan lòrgan promotor considere que resulta daplicació el procediment simplificat davaluació ambiental i territorial estratègica, a més haurà dincloures en la documentació:
a) La motivació de laplicació del procediment simplificat davaluació ambiental i territorial estratègica.
b) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes.
c) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar, qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori, que es derive de laplicació del pla o programa, així com per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i la seua adaptació a este.
d) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment ambiental del pla.
3. Lòrgan substantiu remetrà a lòrgan ambiental i territorial la sol·licitud i la documentació que lacompanya presentades per lòrgan promotor, una vegada que haja comprovat que sajusta al que establixen els apartats anteriors i la legislació sectorial.
4. En el termini de quinze dies des de la recepció, lòrgan ambiental i territorial examinarà la documentació presentada. Si apreciara que la sol·licitud no sacompanya dalgun dels documents preceptius, requerirà a lòrgan promotor, informant-ne a lòrgan substantiu, perquè en el termini de deu dies procedisca a lesmena de la documentació, interrompent-se el còmput del termini per a la finalització de lavaluació. Si així no ho fera, es tindrà el promotor per desistit de la seua petició, prèvia resolució de lòrgan ambiental i territorial. Este termini podrà ser ampliat fins a cinc dies, a petició de linteressat o a iniciativa de lòrgan ambiental i territorial, quan laportació dels documents requerits presente dificultats especials.
Així mateix, si lòrgan ambiental i territorial estima de manera inequívoca que el pla o programa és manifestament inviable per raons ambientals, o quan el document inicial estratègic no reunisca condicions de qualitat suficients apreciades per lòrgan esmentat, o quan shaja no admés o shaja dictat una declaració ambiental i territorial estratègica desfavorable en un pla o programa anàleg al presentat, podrà declarar la inadmissió en el termini de trenta dies. Prèviament, haurà de donar audiència a lòrgan substantiu i a lòrgan promotor, per un termini de deu dies, que suspendrà el termini per a declarar la inadmissió. La resolució per la qual sacorde la inadmissió justificarà les raons per les quals saprecia la causa desta, i contra esta resolució podran interposar-se els recursos que siguen procedents legalment en via administrativa i judicial, si és el cas.
Article 51. Consultes a les administracions públiques afectades i elaboració del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic
1. Lòrgan ambiental i territorial sotmetrà el document que conté lesborrany del pla o programa i el document inicial estratègic a consultes de les administracions públiques afectades segons el contingut de larticle 49.1 apartat d desta llei i persones interessades, les quals es pronunciaran en el termini màxim de quaranta-cinc dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud dinforme. Transcorregut este termini sense que shaja rebut el pronunciament, el procediment continuarà en els termes establits en la legislació de lEstat sobre avaluació ambiental, sent públiques, en tot cas, les decisions que finalment adopte.
2. Una vegada rebuts els pronunciaments de les administracions públiques afectades, lòrgan ambiental i territorial elaborarà i remetrà a lòrgan promotor i a lòrgan substantiu, segons siga procedent, un dels documents següents:
a) Un document sobre labast de lestudi ambiental i territorial estratègic, juntament amb les contestacions rebudes a les consultes realitzades, en el qual es determinarà lamplitud, nivell de detall i grau despecificació que ha de tindre lestudi esmentat i instarà la continuació de la tramitació per el procediment ordinari.
b) Una resolució dinforme ambiental i territorial estratègic, per considerar, dacord amb els criteris de lannex VIII desta llei, que el pla o programa no té efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, i lavaluació ambiental i territorial estratègica es resoldrà pel procediment simplificat i indicant la procedència de la tramitació del pla o programa de conformitat amb el capítol següent o a la seua normativa sectorial.
c) Una resolució que considere que, encara que poden derivar-se de lexecució del pla o programa efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, la seua tramitació ha de realitzar-se simultàniament amb la del projecte i lavaluació ambiental es durà a terme dacord amb la legislació davaluació dimpacte ambiental de projectes, i semetrà un document dabast que comprendrà la valoració ambiental dels aspectes propis del pla i els específics del projecte.
3. El termini de què disposa lòrgan ambiental i territorial per a emetre el document que corresponga, de conformitat amb lapartat anterior, és de quatre mesos des de la recepció del document de sol·licitud, prorrogable per altres dos mesos en el cas de lapartat a o quan la complexitat del document ho requerisca.
4. El document dabast inclourà:
a) El resultat de les consultes realitzades a les administracions públiques afectades.
b) Labast i el nivell de detall amb què haja de redactar-se lestudi ambiental i territorial estratègic, amb referència als objectius ambientals i territorials i els seus indicadors, els principis de sostenibilitat aplicables, les afeccions legals, els criteris i condicions ambientals, funcionals i territorials estratègics i els possibles efectes significatius sobre el medi ambient i el territori que shan de considerar en la redacció del pla o programa.
c) Pla de participació pública que identifique les administracions públiques afectades i el públic interessat en el pla o programa i les modalitats o amplitud dinformació i consulta.
El pla de participació pública haurà de contenir, si més no, la informació pública mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en un medi de comunicació social de premsa escrita de gran difusió i posar la documentació a disposició del públic. En cas de revisions de plans generales dordenació estructural i de modificacions que suposen canvis de classificació de sòl que alteren el model territorial del municipi o en la qualificació del sòl que nincrementen laprofitament, el pla de participació pública inclourà, a més i si més no, la celebració de sessions explicatives obertes al públic sobre el contingut de lordenació futura i les alternatives presentades, lelaboració de resums i infografies de les propostes dordenació més importants per a facilitar la difusió i la comprensió ciutadana de lordenació, com també la memòria de viabilitat econòmica preceptiva, elaborada sobre la base destudis de mercat rigorosos i acreditats per societats de taxació homologades per entitats públiques amb competència per a això o per entitats anàlogues daltres països.
5. El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic es posarà a disposició del públic a través de la pàgina web de lòrgan ambiental i territorial i de lòrgan substantiu.
6. El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic caducarà si, transcorreguts dos anys des de la seua notificació a lòrgan promotor, este no haguera remés a lòrgan ambiental i territorial la documentació referida en larticle 54 desta llei. Este termini podrà prorrogar-se justificadament per altres dos anys més.
7. La resolució de linforme ambiental i territorial estratègic emesa en el procediment simplificat es comunicarà a lòrgan promotor i a lòrgan substantiu, als efectes de continuar el procediment daprovació del pla o programa de conformitat amb el capítol següent desta llei o la legislació sectorial corresponent. Esta resolució no serà susceptible de cap recurs, sense perjuí que, si és el cas, siguen procedents en via judicial contenciosa administrativa davant de la disposició de caràcter general que haguera aprovat el pla o programa, o bé, sense perjuí dels que siguen procedents en via administrativa davant de lacte, si és el cas, daprovació del pla o programa.
Linforme ambiental i territorial estratègic perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no shaguera aprovat el pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la seua publicació. En estos casos, el promotor haurà diniciar novament el procediment davaluació ambiental i territorial estratègica simplificada del pla o programa.
Article 52. Elaboració de la versió preliminar del pla o programa i lestudi ambiental i territorial estratègic
1. Una vegada emés el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic, lòrgan promotor elaborarà tots els documents que integren el pla o programa. En el cas dels plans urbanístics o territorials, haurà dincloure la documentació exigible de conformitat amb el títol II precedent, que constituirà la versió preliminar del pla.
2. Lòrgan promotor també elaborarà, simultàniament a la versió inicial del pla o programa, lestudi ambiental i territorial estratègic, que haurà de complir els requisits següents:
a) Ser elaborat amb la precisió i grau de detall assenyalats en el document dabast, tenint en compte el contingut deste document i els coneixements i mètodes davaluació existents, el contingut i nivell de detall del pla, la fase del procés de decisió en què es troba i la mesura en què lavaluació necessite ser complementada en altres fases del procediment, per a evitar la seua repetició.
b) Facilitar la informació especificada en lannex VII desta llei, així com aquella que es considere raonablement necessària per a assegurar la qualitat de lestudi.
c) Ser accessible i intel·ligible per al públic i les administracions públiques afectades i contindre un resum no tècnic de la informació a què fa referència lannex VII desta llei.
d) Incloure i integrar els estudis exigits per la legislació sectorial per a analitzar els impactes en sectors específics com ara mobilitat, vivenda, Xarxa Natura 2000, patrimoni cultural, paisatge, entre altres.
3. Per a lelaboració de lestudi ambiental i territorial estratègic es podrà utilitzar la informació pertinent disponible que shaja obtingut en lelaboració dels plans i programes promoguts per la mateixa administració pública que promou el pla o programa, o per altres administracions públiques.
Article 53. Participació pública i consultes
1. La versió inicial del pla o programa, incloent-hi lestudi ambiental i territorial estratègic i la resta de documents exigibles per la normativa sectorial, seran sotmesos, per lòrgan promotor, a participació pública i consultes amb les administracions públiques afectades i amb les persones interessades, per mitjà de les accions definides en el pla de participació pública.
2. Como a mínim, caldrà realitzar consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades, publicar anuncis en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el premsa escrita de gran difusió i posar a disposició del públic els documents mencionats en lapartat anterior. Els anuncis indicaran la direcció electrònica per a consultar-la. La conselleria competent per a laprovació dels instruments de planejament, a través de la direcció general corresponent, exercirà les funciones de coordinació necessàries en relació amb lobtenció dels informes corresponents a les consultes que es realtizen als òrgans de la Generalitat en esta fase del procediment.
Així mateix, serà preceptiu realitzar consulta a les empreses subministradores daigua, energia elèctrica, gas, telefonia i telecomunicacions, perquè emeten un informe sobre les necessitats i condicions tècniques mínimes imprescindibles dels projectes, obres i instal·lacions que hagen dexecutar-se amb càrrec a lactuació urbanística; este informe tindrà caràcter vinculant per a les empreses subministradores i eficàcia durant el termini que es fixe en el planejament o programa dactuació per a lexecució de les obres durbanització. Ladministració actuant en laprovació definitiva dels dits instruments podrà modificar o fixar, sense minva de la qualitat i eficàcia legalment exigible, les condicions dimplantació dels esmentats servicis sobre la base de criteris deficiència econòmica derivats del corresponent procediment contradictori, impulsat dofici o a petició dels afectats. En defecte dinforme a linstrument de planejament, podrà requerir-se abans de laprovació dels programes dactuació, dels projectes dexecució o de reparcel·lació, amb els mateixos efectes.
3. El període de participació pública i consultes serà ladequat per a difondre la documentació i facilitar el seu examen, informe o al·legació. El termini mínim de participació pública i consultes serà de quaranta-cinc dies hàbils.
4. Durant esta fase, es podran formular al·legacions i observacions, i es podran aportar tot tipus de documentació o mitjans de prova que es consideren adequats per a donar-li suport.
5. Si, com a conseqüència dinformes i al·legacions, es pretenen introduir canvis substancials en la versió preliminar del pla, abans dadoptar-los es comunicarà als interessats i es publicarà un anunci dinformació pública en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, amb audiència pel termini de vint dies, acompanyada dels informes i les al·legacions que sustenten la modificació proposada. En eixe període, sadmetran, per al seu examen i consideració, noves al·legacions referides als canvis proposats; es podran inadmetre les que reiteren arguments i redunden en aspectes prèviament informats.
6. Una vegada finalitzat el termini de participació pública i consultes en els termes establerts en el punt 4.c de larticle 51 desta llei, lòrgan promotor elaborarà el document de participació pública, que sintetitzarà els resultats i justificarà com es prenen en consideració en la proposta de pla o programa.
No es tindran en compte els informes o al·legacions rebuts fora dels terminis establits.
Article 54. Proposta de pla o programa i declaració ambiental i territorial estratègica
1. Després del període de participació pública i consultes, lòrgan promotor redactarà una proposta de pla o programa on introduirà les modificacions derivades deste tràmit, formarà lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica i remetrà tant la proposta de pla o programa com lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica a lòrgan ambiental i territorial.
2. Lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica haurà de contindre:
a) Lestudi ambiental i territorial estratègic.
b) Els resultats de les consultes, de la informació pública i del pla de participació pública en els termes establerts en lapartat 4.c de larticle 54 desta llei.
c) La descripció de com shan integrat en el pla o programa els aspectes ambientals, funcionals i territorials, i de com shan pres en consideració el document dabast, lestudi ambiental i territorial estratègic i el resultat de les consultes i la informació pública. També es descriurà la previsió dels efectes significatius sobre el medi ambient i el model territorial que es derivaran de laplicació del pla o programa.
d) La justificació que shan complit les previsions legals pròpies del procés delaboració i avaluació ambiental i territorial estratègica del pla o programa, amb les particularitats del pla de participació pública.
e) Lanàlisi del compliment dels paràmetres, determinacions i documents exigibles per a la formalització del pla, dacord amb la legislació aplicable, i proposar també mesures de seguiment.
3. Lòrgan ambiental i territorial realitzarà una anàlisi tècnica de lexpedient, on es consideraran els aspectes següents:
a) Verificarà que lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica continga el que preveu lapartat anterior.
b) Analitzarà els impactes significatius de laplicació del pla o programa en el medi ambient i el territori, que inclourà levolució dels elements del medi ambient que prendrà en consideració el canvi climàtic.
4. Si, una vegada realitzat lanàlisi tècnica de lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica, lòrgan ambiental i territorial conclou que la informació pública o les consultes no shan realitzat dacord amb esta llei o que es requerix informació addicional per a formular la declaració ambiental i territorial estratègica, sol·licitarà lesmena escaient o el compliment adequat a lòrgan promotor o substantiu en els termes de la legislació de lEstat sobre avaluació ambiental. Si, transcorreguts tres mesos, lòrgan ambiental i territorial no ha rebut lesmena de lexpedient o la documentació addicional requerida, o si, una vegada presentada, és insuficient, de conformitat amb la legislació de lEstat en matèria davaluació ambiental i de règim jurídic i procediment administratiu comú, procedirà a larxivament de les actuacions, i considerarà finalitzada lavaluació ambiental i territorial estratègica pel procediment ordinari. Contra esta resolució podran interposar-se els recursos legalment procedents en via administrativa i judicial, si és el cas.
5. Lòrgan ambiental i territorial continuarà el procediment sempre que dispose dels elements de juí suficients per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica. Si en lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica no consta algun dels informes de les administracions públiques afectades, consultades dacord amb el que preveu este capítol, i lòrgan ambiental i territorial no disposa delements de juí suficients per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica, actuarà dacord amb el que preveu per a este cas la legislació de lEstat en matèria davaluació ambiental.
6. Una vegada realitzada lanàlisi tècnica i quan, si és el cas, shaja completat lestudi ambiental i territorial estratègic, lòrgan ambiental i territorial formularà la declaració ambiental i territorial estratègica. Esta declaració tindrà una exposició dels fets, la qual resumirà les principals fites del procediment, incloent-hi els resultats de les consultes, així com de la informació pública, i les determinacions, mesures o condicions finals que hagen dincorporar-se en el pla o programa, amb caràcter previ a la seua aprovació definitiva.
7. La declaració ambiental i territorial estratègica serà coherent amb el document dabast i les altres actuacions de ladministració autonòmica al llarg del procediment. Lòrgan ambiental i territorial podrà aplicar nous criteris motivats per circumstàncies sobrevingudes de caràcter rellevant, sempre que siguen degudament justificades, o per haver transcorregut més de dos anys des de lanterior pronunciament. La declaració ambiental i territorial estratègica ha de ponderar i harmonitzar el resultat dels informes i documents que precedisquen la seua emissió, amb una valoració raonada de la seua rellevància i contingut, i resoldre amb motivació pròpia sobre les determinacions finals que hagen dincorporar-se al pla o programa o, si és el cas, sobre la inviabilitat ambiental o territorial del pla o programa en els termes proposats.
8. La declaració ambiental i territorial estratègica semetrà en el termini màxim de tres mesos des de la presentació de tota la documentació davant de lòrgan ambiental i territorial; termini que lòrgan esmentat podrà prorrogar per altres tres mesos, quan la complexitat de lassumpte ho requerisca. Es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaració ambiental i territorial estratègica i es posarà a disposició del públic en la pàgina web de la Generalitat.
9. La declaració ambiental i territorial estratègica tindrà naturalesa dinforme preceptiu i determinant. Per tant, no serà susceptible de cap recurs, sense perjuí dels que, si és el cas, siguen procedents en via judicial contenciosa administrativa contra la disposició de caràcter general que haguera aprovat el pla o programa, o bé, sense perjuí dels que siguen procedents en via administrativa o judicial davant de lacte, si és el cas, daprovació del pla o programa.
Article 55. Aprovació del pla o programa sotmés a avaluació ambiental i territorial estratègica
1. Una vegada emesa la declaració ambiental i territorial estratègica, es remetrà a lòrgan promotor als efectes que incloga en el pla o programa, si nhi ha, les determinacions establides en lesmentada declaració, abans de laprovació del pla o programa. Si lòrgan promotor no és el competent per a laprovació definitiva del pla o programa, haurà de remetre la proposta de pla i la declaració ambiental i territorial estratègica a lòrgan que, de conformitat amb larticle 44 desta llei o a la seua legislació sectorial, tinga la competència per a la seua aprovació definitiva.
2. Lòrgan competent resoldrà sobre laprovació el pla o programa dacord amb esta llei o amb la normativa sectorial aplicable, i verificarà la inclusió de les determinacions de la declaració ambiental i territorial estratègica i prendrà en consideració raonada els estudis i documents sectorials que lacompanyen. El termini per a laprovació definitiva dels plans urbanístics i territorials serà de tres mesos des de la recepció de la documentació completa.
3. Quan les objeccions a laprovació definitiva afecten àrees o determinacions tan concretes que si hi prescindim el pla no es pot aplicar amb coherència, este saprovarà definitivament excepte en la part objecte dobjeccions, que quedarà en suspens fins a la seua rectificació en els termes precisats per la resolució aprovatòria. Si les objeccions són dabast limitat i poden esmenar-se amb una correcció tècnica específica consensuada amb lòrgan promotor, laprovació definitiva se supeditarà en la seua eficàcia a la mera formalització documental desta correcció. La resolució aprovatòria pot delegar en un òrgan subordinat, fins i tot unipersonal, la facultat de comprovar que la correcció sefectua en els termes acordats, i, una vegada verificat això, ordenar la publicació de laprovació definitiva.
4. Als efectes del que sha regulat en lapartat anterior, sentén per correccions aquelles que tinguen per objecte la incorporació de modificacions, determinacions o continguts a linstrument de planejament en tramitació, en els termes que sindiquen en lacord aprovatori supeditat, sense implicar un nou acord aprovatori, o que facen referència a la forma de presentació del document, com ara lelaboració dun text refós o altres casos anàlegs.
5. Juntament amb el document de pla o programa, per a la seua aprovació, lòrgan promotor haurà de presentar un document amb el contingut de les lletres b i c de lapartat 1 de larticle següent.
6. Lacord daprovació definitiva dels plans urbanístics municipals, junt amb les seues normes urbanístiques, es publicaran, perquè entren en vigor, en el Butlletí Oficial de la Província. Lacord daprovació definitiva de la resta de plans, junt amb les seues normes urbanístiques, es publicaran, perquè entren en vigor, en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. En esta publicació sinclourà també la documentació a què es referix larticle 26.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental, quan no estiga inclosa en lacord daprovació.
7. Quan es produïsca una modificació en la planificació urbanística que tinga per objecte una diferent zonificació o ús urbanístic de zones verdes previstes, es requerirà un dictamen previ del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, amb caràcter previ a laprovació del pla.
8. Tota la documentació es presentarà segons els formats establits en lannex IX desta llei.
Article 56. Publicitat, seguiment, modificació i caducitat
1. En el termini de quinze dies des de ladopció o aprovació del pla o programa, lòrgan substantiu remetrà per a la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la documentació següent:
a) La resolució per la qual sadopta o aprova el pla o programa aprovat, i una referència a ladreça de la pàgina web en què lòrgan substantiu posarà a disposició del públic el contingut íntegre deste pla o programa.
b) La declaració ambiental i territorial estratègica.
c) Les raons de lelecció de lalternativa seleccionada, en relació amb les alternatives considerades, i les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de laplicació del pla o programa.
2. Lòrgan promotor haurà de posar a disposició del públic, administracions públiques afectades i òrgan ambiental i territorial, una còpia del pla aprovat i una declaració expressiva de com shi han integrat els aspectes ambientals i territorials, com shan pres en consideració lestudi ambiental i territorial estratègic, la declaració ambiental i territorial estratègica i el resultat de les consultes, discrepàncies i al·legacions, i facilitarà un resum no tècnic desta informació.
3. Lòrgan promotor, en col·laboració amb lòrgan ambiental i territorial, haurà de realitzar un seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de laplicació del pla o programa, per a la detecció ràpida defectes adversos no hi previstos. En el cas dels plans urbanístics i territorials, amb eixa finalitat lòrgan promotor elevarà a lòrgan ambiental i territorial els informes de seguiment amb la periodicitat mínima prevista en la declaració ambiental i territorial estratègica. Si es tracta de plans municipals, els informes de seguiment tindran una periodicitat mínima quadriennal o una vegada per mandat corporatiu, per a verificar-ne el compliment de les previsions i objectius, dacord amb els indicadors recollits en el pla. No es podran promoure modificacions destos plans sense el compliment del requisit esmentat.
4. La declaració ambiental i territorial estratègica perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, no shaguera procedit a ladopció o aprovació del pla o programa en el termini màxim de dos anys des de la seua publicació. En estos casos, el promotor haurà diniciar novament el tràmit davaluació ambiental i territorial estratègica del pla o programa, llevat que sacorde la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica en els termes que preveuen els apartats següents.
5. El promotor podrà sol·licitar la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica abans que transcórrega el termini previst en lapartat anterior. La sol·licitud formulada pel promotor suspendrà el termini de dos anys de lapartat anterior.
6. A la vista desta sol·licitud, lòrgan ambiental i territorial podrà acordar la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica en el cas que no shagen produït canvis substancials en els elements essencials que van servir de base per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica, i ampliarà la seua vigència per dos anys addicionals. Transcorregut este termini sense que shaja aprovat el pla o programa, el promotor haurà diniciar novament el procediment davaluació ambiental i territorial estratègica.
7. Lòrgan ambiental i territorial resoldrà la sol·licitud de pròrroga en un termini de sis mesos comptador des de la data de presentació desta sol·licitud. Prèviament, lòrgan ambiental i territorial sol·licitarà que emeten informe les administracions públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir de base per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica. Estes administracions hauran de pronunciar-se en el termini de dos mesos, que podrà ampliar-se, per raons degudament justificades, un mes més.
8. Transcorregut el termini de sis mesos sense que lòrgan ambiental i territorial haja notificat la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica sentendrà estimada la sol·licitud de pròrroga.
9. La declaració ambiental i territorial estratègica dun pla o programa aprovat podrà modificar-se en les circumstàncies i pel procediment establit en la legislació de lEstat sobre avaluació ambiental.
CAPÍTOL III
Tramitació dels plans no subjectes al procediment ordinari
davaluació ambiental i territorial estratègica
Article 57. Tramitació dels plans que no estiguen subjectes al procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica.
1. Quan un pla no estiga subjecte al procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica, una vegada realitzades les actuacions previstes en els articles 50 i 51 desta llei, se seguiran els tràmits següents:
a) Informació pública durant un període mínim de quaranta-cinc dies, assegurant, com a mínim, les mesures mínimes de publicitat exigides per larticle 53.2 desta llei. El termini mínim serà de vint dies quan es tracte destudis de detall.
b) Durant el mateix termini dinformació pública es consultarà els organismes afectats, amb petició dels informes exigibles dacord amb la legislació sectorial, i també les entitats subministradores dels serveis públics urbans que puguen resultar afectades. La falta demissió dels informes esmentats en el termini dun mes permetrà prosseguir la tramitació de les actuacions. La conselleria competent per a laprovació dels instruments de planejament, a través de la direcció general corresponent, exercirà les funcions de coordinació necessàries en relació amb lobtenció dels informes corresponents a les consultes que es realitzen als òrgans de la Generalitat en esta fase del procediment.
c) Si, com a conseqüència dinformes i al·legacions, es pretén introduir canvis substancials en la proposta de pla, abans dadoptar-los es comunicaran als interessats i, mitjançant una resolució de lalcalde, se sotmetran a informació pública pel termini de vint dies, acompanyats dels informes i al·legacions que sustenten la modificació proposada. La publicació i notificació als interessats es faran conforme a larticle 53 desta llei. Durant eixe període sadmetran, per al seu examen i consideració, noves al·legacions referides als canvis proposats; podran inadmetres les que reiteren arguments i redunden en aspectes prèviament informats. En este cas dintroducció de canvis substancials en la proposta dun pla o programa que haguera sigut objecte dun procediment simplificat davaluació ambiental i territorial estratègica, per absència defectes significatius sobre el medi ambient i el territori, serà necessari requerir de lòrgan ambiental i territorial un informe que determine si les modificacions que es pretén introduir no tindran efectes significatius sobre el medi ambient i el territori o si requerixen la tramitació del procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica, per ser previsible que es produïsquen efectes significatius sobre el medi ambient i el territori.
d) Una vegada concloses les anteriors actuacions, el pla serà sotmès a aprovació pel Ple de lAjuntament o òrgan que corresponga. Quan es modifique lordenació estructural, laprovació definitiva correspondrà a la conselleria competent en urbanisme. Els plans que tinguen com a objecte una diferent zonificació o ús urbanístic de zones verdes previstes requeriran dictamen previ del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
2. Lacord daprovació definitiva, junt amb les seues normes urbanístiques, es publicaran per a lentrada en vigor en el Butlletí Oficial de la Província. Quan laprovació definitiva siga municipal, abans de la publicació, es remetrà una còpia digital del pla a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme per a la inscripció en el Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic.
Article 58. Tramitació simultània de distints plans
1. Es podran tramitar simultàniament distints instruments de planejament que siguen congruents entre si.
2. Quan es tramite simultàniament un pla general estructural i un pla dordenació detallada sobservaran les regles següents:
a) Els respectius documents es formalitzaran de forma separada, i shaurà de subordinar lordenació detallada a lordenació estructural.
b) El tràmit de participació pública i consultes serà simultani per a ambdós documents.
c) Si, com a conseqüència de la declaració ambiental i territorial estratègica, lòrgan promotor proposa millores en lordenació detallada que canvien aspectes substancials de la versió preliminar desta, es donarà oportunitat als interessats per a formular al·legacions, en la forma prevista en el paràgraf c de larticle anterior, abans daprovar la versió final dambdós instruments. En cap cas podran adoptar-se canvis o propostes que saparten de les determinacions establides en la declaració ambiental i territorial estratègica del pla que conté lordenació estructural.
d) El pla general estructural haurà daprovar-se amb caràcter previ al planejament dordenació detallada.
CAPÍTOL IV
Tramitació de les actuacions territorials estratègiques
Article 59. Procediment per al desenrotllament duna actuació territorial estratègica
1. Lactuació territorial estratègica sinicia amb un acord del Consell, seguida de lelaboració i aprovació duna proposta del pla o projecte, que finalment és objecte dexecució i gestió.
2. Lacord del Consell serà el document prescriptiu per a la redacció del pla o projecte i el seu corresponent estudi ambiental i territorial estratègic. A este efecte, el Consell determinarà els requisits urbanístics, ambientals i territorials que saplicaran per a cada actuació.
3. Laprovació del pla o projecte correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i medi ambient. Laprovació dels instruments de gestió, seguiment i control de la seua execució correspon a lòrgan de ladministració que, en cada cas, designe el Consell.
Laprovació del pla o projecte pot ser simultània a la dels instruments per al seu desplegament i execució quan així ho permeten les circumstàncies del cas.
Article 60. Iniciativa i declaració duna actuació territorial estratègica
1. La conselleria amb competència material rellevant per als objectius de lactuació territorial estratègica, a instàncies de laspirant a promotor, formularà una consulta sobre la viabilitat de la seua iniciativa davant de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i medi ambient, amb una proposta esquemàtica. Esta proposta, com a mínim, ha de preveure:
a) Descripció dels usos i les activitats proposats, amb el grau de detall dun avantprojecte, i els seus efectes sobre la generació de renda i ocupació.
b) Descripció de les diferents alternatives possibles, justificant la impossibilitat de gestionar urbanísticament la implantació mitjançant el compliment del plantejament ja aprovat.
c) Integració de làmbit de lactuació en la infraestructura verda del territori.
d) Anàlisi preliminar de ladequació a les xarxes dinfraestructures i dotacions existents o, si és el cas, proposta dampliació.
e) Informes de viabilitat i sostenibilitat econòmica, amb la justificació dels recursos financers necessaris per a fer front a lactuació.
f) Proposta de participació pública en els termes establerts en larticle 51.4.c de la present llei.
2. La conselleria competent en matèria dordenació del territori i medi ambient resoldrà sobre ladmissió a tràmit de la documentació presentada, dacord amb els requisits de larticle 17.3 desta llei. En tot cas, la resolució favorable no prejutjarà el sentit de la declaració del Consell.
3. Si la resolució esmentada és favorable, i amb audiència prèvia als municipis afectats, la conselleria competent en matèria dordenació del territori i medi ambient prepararà un informe sobre:
a) La seua adequació als requisits legals per a la seua declaració com a actuació territorial estratègica.
b) Determinació daspectes ambientals, territorials i funcionals que shan de considerar.
c) Abast de lestudi ambiental i territorial estratègic, de linstrument de paisatge i del procés de participació pública i consultes.
d) Identificació dels instruments i estàndards urbanístics necessaris i la seqüència de la seua tramitació.
4. Este informe tindrà la consideració de document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic i serà elevat al Consell, que podrà declarar lactuació territorial estratègica amb els continguts establits en el número anterior, i designarà els òrgans responsables de la seua elaboració, tramitació, aprovació, gestió i seguiment.
5. Lacord del Consell podrà exigir les garanties financeres que es consideren oportunes en els termes que preveu la legislació vigent.
Article 61. Elaboració i aprovació del pla o projecte
1. El pla o projecte, que incorporarà lestudi ambiental i territorial estratègic, serà elaborat amb labast i les condicions prescrites en lacord de declaració. Lòrgan responsable el sotmetrà a participació pública i consultes, segons el que preveu este acord, per un termini mínim de quaranta-cinc dies i donarà adequada participació als ajuntaments i institucions afectades.
Després, lòrgan ambiental i territorial elaborarà una declaració ambiental i territorial estratègica, les determinacions de la qual sincorporaran al pla o projecte per a la seua aprovació dacord amb el que establix el capítol II deste títol.
2. La resolució aprovatòria del pla o projecte que instrumenta una actuació territorial estratègica comporta els efectes següents:
a) Modificació del planejament vigent, sense que siguen necessaris més tràmits posteriors, ni altres condicions de planejament o gestió urbanística més que les definides en la resolució aprovatòria.
b) Designació del promotor i fixació de les seues obligacions, que inclouran executar i sufragar les obres, projectes i actuacions que sespecifiquen, i es podrà incloure la connexió de lactuació i el suplement de les infraestructures necessàries per a la seua integració equilibrada en el territori.
3. La resolució fixarà justificadament el sistema de gestió, i ponderarà els interessos col·lectius i particulars que resulten afectats. Es preferirà el sistema de reparcel·lació a un altre mode de gestió. Només amb caràcter excepcional i en casos justificats en linterés general sestablirà el sistema expropiatori. A estos efectes, la resolució aprovatòria comportarà la declaració dutilitat pública o interés social i de la necessitat durgent ocupació dels béns i drets necessaris per a desenrotllar lactuació.
El Consell podrà eximir excepcionalment lactuació territorial estratègica de les llicències i autoritzacions la regulació de les quals siga competència de la Generalitat. La resta de llicències shan dadaptar al que determinen les legislacions estatal i europea.
Article 62. Execució de lactuació territorial estratègica
1. Amb caràcter previ a leficàcia de la resolució aprovatòria, sexigirà al promotor subscriure i garantir els seus compromisos de forma legal.
2. Si el promotor de lactuació territorial estratègica és una administració pública, lactivitat dexecució de la urbanització la realitzarà esta. En qualsevol altre cas, lactivitat dexecució de la urbanització haurà dassignar-se després de la selecció prèvia per mitjà de procediment sotmés a condicions de publicitat, concurrència i criteris dadjudicació que salvaguarden una adequada participació de la comunitat en les plusvàlues derivades de les actuacions urbanístiques.
3. La renúncia a la condició de promotor o la seua transmissió ha de ser autoritzada per lòrgan de ladministració competent per al seguiment de lactuació, igual que qualssevol altres canvis en les condicions de gestió inicialment previstes.
4. Lincompliment pel promotor de les condicions i terminis dexecució estipulats determinarà la seua substitució o la caducitat de lactuació territorial estratègica i la confiscació de les garanties prestades, amb audiència prèvia de linteressat. La declaració de caducitat comportarà la reversió, retroacció i reposició de béns, actuacions i obres, així com, si és el cas, la derogació de previsions del planejament, en els termes que resolga la conselleria competent en matèria dordenació del territori i medi ambient.
CAPÍTOL V
Previsions addicionals sobre la formulació, aprovació,
suspensió i modificació dels plans i programes
Article 63. Modificació dels plans i programes
1. Els plans i programes es revisaran o modificaran pel procediment previst per a la seua aprovació o segons sestablisca en la seua normativa específica.
2. Els plans parcials, els plans especials i els plans de reforma interior podran modificar determinacions del pla general estructural i del pla dordenació detallada, per a ajustar-les a lanàlisi més detallat del territori propi de la seua escala, subjectant-se a les condicions següents:
a) Si la modificació incidix en lordenació estructural i té, o pot tindre, efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, perquè així ho determine lòrgan ambiental i territorial en la preceptiva consulta, es tramitaran de conformitat amb el precedent capítol II.
b) Si no necessiten avaluació ambiental o esta finalitza pel procediment simplificat amb un informe ambiental i territorial, es tramitaran de conformitat amb el precedent capítol III. No obstant això, hauran de complir les condicions vinculants que, si és el cas, haja imposat linforme ambiental i territorial.
3. Les noves solucions proposades hauran de mantindre lequilibri del planejament vigent entre les dotacions públiques i laprofitament lucratiu, i suplementar, si és el cas, la xarxa primària i la xarxa secundària de dotacions, de manera que complisquen els criteris de qualitat, capacitat i idoneïtat exigits segons lannex IV desta llei.
Article 64. Suspensió de latorgament de llicències
1. Els ajuntaments podran acordar la suspensió de la tramitació i de latorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació i demolició, per a àmbits determinats, a fi de facilitar lestudi o reforma de lordenació urbanística.
2. La suspensió tindrà una duració màxima de dos anys. Este termini sinterromprà, amb alçament de la suspensió, si, transcorregut un any, no se sotmet a exposició pública la proposta de pla.
3. Després de lexposició al públic dun pla en tramitació, es reprendrà la suspensió, o siniciarà si no shaguera adoptat amb anterioritat, fins que es complete el termini de dos anys màxim. En els àmbits delimitats de suspensió de llicències, només podran concedir-se llicències per a obres o actuacions compatibles amb lantiga i la nova ordenació. Per a facilitar la compatibilitat, lacord de suspensió de llicències podrà excusar el compliment daspectes accessoris de la nova ordenança, regulant-ho degudament.
4. Leficàcia de lacord de suspensió, o la represa desta, requerix la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, on sindicaran els àmbits i el tipus de llicències afectades per la suspensió o anunciant el seu abast per remissió al document exposat al públic.
5. La suspensió de llicències implicarà, també, la dels acords aprovatoris de nous programes dactuació en la zona afectada. Els programes dactuació ja aprovats i encara vigents abans de la suspensió de llicències no es veuran afectats, llevat que en acordar-la es faça constar expressament, sense perjuí de les indemnitzacions que siguen procedents.
Article 65. Situació posterior a la suspensió de llicències
1. La suspensió sextingix amb laprovació definitiva del planejament o pel transcurs del termini màxim de suspensió sense que shaja aprovat definitivament el pla. La denegació de les sol·licituds de llicència presentades abans de la suspensió, les quals shaurien atorgat en el cas de no haver canvi dordenació, seran indemnitzables pel cost del projecte, i es tornaran, així mateix, els tributs i les càrregues que shagueren produït.
2. La indemnització daltres perjuís irrogats per canvis de planejament és procedent en els casos previstos per la legislació de sòl.
3. Finalitzat el segon any de suspensió de llicències, esta no podrà reiterar-se sobre la mateixa zona amb la mateixa finalitat en un termini de cinc anys. Quan siga estrictament necessari per a preservar la viabilitat de lordenació del pla en preparació, procedirà la suspensió del planejament i dictar normes transitòries durgència previstes en larticle 44.6 desta llei.
Article 66. Regles aplicables en absència de planejament territorial o urbanístic
1. Quan un municipi no tinga planejament general o este haja sigut suspés o anul·lat en la seua eficàcia, i si la seua situació urbanística ho requerix, la conselleria competent en matèria durbanisme podrà, amb lacord previ habilitant del Consell, elaborar directament el seu pla general estructural i tramitar-lo amb caràcter urgent en el termini màxim de dos anys.
2. Eixos plans limitaran el seu contingut als sectors i determinacions indispensables per a possibilitar un desenrotllament urbanístic ordenat a curt termini, i hauran de ser substituïts, tan ràpidament com siga possible, per un nou pla delaboració municipal.
3. Per al període que sestenga fins a laprovació del pla, es podran dictar normes transitòries durgència, per un termini determinat, de conformitat amb larticle 44.6 desta llei.
4. En absència de planejament, les noves construccions hauran dharmonitzar en els aspectes bàsics amb lambient en què subiquen. A este efecte, les llicències hauran danar acompanyades en tot cas dun estudi dintegració paisatgística.
Article 67. Vigència dels plans i programes
Els plans amb continguts normatius tenen vigència indefinida, llevat que en estos es dispose una altra cosa, i vinculen ladministració i els particulars. La seua revisió i substitució és procedent en els casos que estos regulen o quan es manifeste la inadequació del seu model territorial a noves circumstàncies.
LLIBRE II
GESTIÓ URBANÍSTICA: PROGRAMACIÓ I EXECUCIÓ
DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES
TÍTOL I
La gestió urbanística
CAPÍTOL I
Marc general de la gestió urbanística
Secció I
Principis generals i conceptes de la gestió urbanística
Article 68. Fins rectors de la gestió urbanística
La gestió del planejament urbanístic es regix pels principis de justa distribució de beneficis i càrregues i de participació de la comunitat en les plusvàlues urbanístiques.
Article 69. Drets i deures dels propietaris de sòl i béns immobles
Els propietaris de sòl i titulars de drets sobre béns immobles afectats per lordenació urbanística tenen les facultats i els deures previstos per la legislació autonòmica i per la legislació estatal en matèria de sòl, urbanisme i ordenació del territori.
Article 70. Planejament i actes de gestió urbanística
Tota activitat de transformació o gestió urbanística haurà destar legitimada per planejament aprovat i vigent, excepte en els casos de fora dordenació, ruïna o absència de planejament que preveu esta llei.
Article 71. Conceptes bàsics de lequidistribució
Als efectes desta llei, sentén per:
a) Àrea de repartiment: el conjunt de terrenys, contigus o discontinus, que queden subjectes a un mateix aprofitament tipus.
b) Àrea urbana homogènia: el conjunt de terrenys continus, delimitats per un instrument de planejament urbanístic, que disposen dusos i tipologies homogènies, amb lobjecte de determinar laprofitament mitjà que correspon als sòls dotacionals que la integren als quals lordenació urbanística no els haguera assignat aprofitament lucratiu. A efectes de gestió urbanística, laprofitament mitjà es calcularà de la forma establida en larticle 74.1 desta llei, prenent com a referència dels càlculs làrea urbana homogènia.
c) Aprofitament tipus: és ledificabilitat unitària, ponderada, si és el cas, amb els corresponents coeficients correctors, que el planejament establix per a tots els terrenys compresos en una mateixa àrea de repartiment.
d) Aprofitament subjectiu: laprofitament susceptible dapropiació pels propietaris, que resulta de restar de laprofitament tipus el percentatge daprofitament que correspon a ladministració.
e) Aprofitament objectiu: és laprofitament urbanístic de destinació privada la materialització del qual permet o exigix el planejament en un determinat terreny.
f) Excedent daprofitament: la diferència positiva que resulta de restar de laprofitament objectiu dels terrenys, laprofitament subjectiu que correspon als seus propietaris. Lexcedent daprofitament sorigina bé perquè laprofitament tipus dun terreny és inferior al seu aprofitament objectiu, bé perquè laprofitament subjectiu del seu propietari és inferior a laprofitament tipus a causa del percentatge daprofitament que correspon a ladministració.
g) Percentatge daprofitament que correspon a ladministració: és el percentatge daprofitament tipus, lliure de càrregues durbanització, que correspon a ladministració dacord amb esta llei.
h) Compensació dexcedent daprofitament: és loperació juridicoeconòmica de gestió urbanística, per la qual el propietari del terreny compensa onerosament lexcedent daprofitament que presenta el seu terreny per a adquirir el dret a construir-hi.
i) Transferència daprofitament: operació jurídica per la qual els propietaris dun terreny laprofitament objectiu del qual és inferior al seu aprofitament subjectiu, transmeten la diferència entre eixos dos aprofitaments, o part desta, a altres terrenys amb excedent daprofitament, per a la seua edificació. En el cas que el terreny dorigen de la transferència siga una dotació pública, esta comporta la cessió gratuïta dels terrenys a ladministració. Els uns i els altres sòls poden estar en distinta ubicació i situació urbanística.
Article 72. Actuacions integrades i actuacions aïllades. Unitats dexecució
1. Les actuacions integrades són àmbits de gestió urbanística que comporten la programació conjunta duna o diverses unitats dexecució completes.
2. Les unitats dexecució són àmbits de gestió urbanística delimitats per a la seua programació i execució conjunta.
3. Les actuacions aïllades consistixen en ledificació de solars o la rehabilitació dedificis per mitjà de llicència dobres. També són actuacions aïllades les que es desenrotllen per mitjà de programa, quan no siga possible realitzar-les directament per mitjà de llicència dobres. El programa dactuació aïllada pot comportar, com a fi complementari:
a) La realització dobres accessòries durbanització adjacents a la parcel·la per a completar els servicis urbanístics existents, i convertir-la en solar.
b) La urbanització i edificació de parcel·les incloses en xicotetes àrees urbanes de municipis de caràcter rural amb escassa població, en els termes que preveu larticle 25.4 desta llei.
c) La reparcel·lació horitzontal de la finca, en els casos de programa dactuació aïllada en els quals siga necessària.
4. Les actuacions sobre el medi urbà són aquelles definides per la llei de lEstat sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, delimitades com a tals en lordenació detallada dels instruments de planejament urbanístic previstos en esta llei o en el programa dactuació aïllada o integrada que les desenrotllen. Les actuacions sobre el medi urbà tindran la consideració dactuació integrada o actuació aïllada dacord amb el que disposa este article i amb els criteris delecció entre luna i laltra regulats en larticle següent.
Article 73. Criteris delecció entre la delimitació dactuacions aïllades o integrades
1. Els documents de planejament seguiran els criteris següents per a incloure terrenys en una actuació integrada o en una actuació aïllada:
a) En les illes de cases amb urbanització preexistent completa, serà procedent lactuació aïllada, excepte quan concórreguen les circumstàncies que aconsellen la formulació dun pla de reforma interior per a realitzar una actuació de renovació o regeneració sobre el medi urbà.
b) En les illes de cases amb urbanització preexistent parcial, serà procedent la seua inclusió com a actuació aïllada, sempre que siga viable connectar amb la urbanització existent les cares no urbanitzades. En cas contrari, sinclourà en actuacions integrades el terreny imprescindible per a transformar-lo en solar. La delimitació de lactuació integrada es realitzarà amb un criteri funcional i proporcionat.
c) En les illes de cases sense cap grau durbanització preexistent, serà procedent lactuació integrada.
d) En els nuclis rurals xicotets, el pla general estructural podrà incloure en làrea dactuacions aïllades illes de cases completes, per a la seua urbanització en este règim dactuació, amb el fi regulat en els articles 25.4 i 72.3.b desta llei.
2. El grau durbanització de lilla de cases corresponent es ponderarà en funció de les alineacions del planejament vigent que sha dexecutar
Secció II
Regles dequidistribució que ha de contindre el planejament urbanístic
Article 74. Càlcul de laprofitament tipus
1. El pla dordenació detallada determinarà laprofitament tipus en funció de laprofitament objectiu dels terrenys inclosos en làrea de repartiment prevista en el dit pla, homogeneïtzat per laplicació, a la superfície edificable corresponent a cada ús, de coeficients correctors, que expressen la relació entre els diferents valors de repercussió de cada ús, justificats segons un estudi de mercat; laprofitament objectiu total, així homogeneïtzat, es dividirà per la superfície total de làrea de repartiment, incloses les superfícies exteriors al mateix que siguen adscrites per a lobtenció delements de la xarxa primària i excloses les superfícies de sòl públic preexistents en làrea de repartiment i que ja es troben destinades a lús assignat pel pla, excepte les que consten obtingudes de forma onerosa per ladministració, que donaran lloc a la corresponent adjudicació daprofitament a favor seu, en els termes que preveu larticle 83 desta llei. El resultat obtingut de la divisió indicada serà laprofitament tipus de làrea de repartiment.
2. Per al càlcul de laprofitament tipus en règim dactuacions integrades, lordenació detallada, sobre la base dels criteris establits en lordenació estructural, tal com regula larticle 32 desta llei, delimitarà àrees de repartiment i calcularà els seus corresponents aprofitaments tipus. En tot cas, haurà de quedar garantit el just repartiment de beneficis i càrregues, que shan de materialitzar en les reparcel·lacions, i es justificarà la viabilitat de les àrees de repartiment i les mesures adoptades per a la seua major equitat.
3. El càlcul de laprofitament tipus es concretarà en lordenació detallada en metres quadrats homogeneïtzats dedificabilitat dús i tipologia característics per cada metre quadrat de sòl.
Article 75. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions integrades
1. En el sòl urbanitzable, cada àrea de repartiment estarà formada, preferentment, per cada un dels sectors complets de planejament o, si és el cas, per diversos sectors complets del mateix ús global o dominant i, en el cas dús residencial, del mateix rang de densitat, juntament amb la proporció de terrenys externs de la xarxa primària adscrits pel planejament. Ladscripció de cessions de xarxa primària a àrees de repartiment sestablirà justificadament per a compensar amb majors cessions les de major aprofitament, valor o rendiment, de forma equitativa.
No podrà haver-hi una diferència superior al trenta per cent, respecte del menor valor, entre laprofitament tipus de les àrees de repartiment amb el mateix ús global o dominant i amb una densitat residencial del mateix rang, segons els rangs de densitat establits en larticle 27 desta llei.
2. Cada sector dels plans de reforma interior constituirà una àrea de repartiment, excepte aquells terrenys per als quals el pla establisca un règim dactuacions aïllades, segons la regulació establerta en larticle 72.3 desta llei. Excepcionalment, quan la disparitat de la situació urbanística així ho justifique, la delimitació de les àrees de repartiment podrà ajustar-se a una o vàries unitats dexecució del sector o a vàries actuacions aïllades. Ladscripció de cessions de Xarxa primària a estos àmbits de reforma interior sestablirà justificadament en funció de lincrement daprofitament que el nou planejament podria suposar respecte de lanterior i de les necessitats de majors dotacions que este increment genere.
3. En els terrenys inclosos en unitats dexecució en sòl urbà, el pla dordenació detallada establirà per a cada una delles una àrea de repartiment juntament amb el sòl que li siga adscrit, de manera que laprofitament de cada unitat dexecució tinga un valor semblant, sense que existisca una diferència, en més o en menys, superior al quinze per cent, respecte a laprofitament urbanístic mitjà de làrea urbana homogènia en què es troben inclosos. El valor de laprofitament tipus es calcularà de conformitat amb lapartat 1 de larticle anterior.
Article 76. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions aïllades
1. Les parcel·les subjectes a actuacions aïllades, sempre que el pla o la seua modificació no establisca un increment de laprofitament objectiu, formen àrea de repartiment juntament amb làmbit del seu vial de servici, que és el terreny adjacent necessari per a dotar-les de la condició de solar, o la part proporcional deste.
2. Per als sòls subjectes a actuacions aïllades als quals el planejament no atribuïsca un increment daprofitament respecte al pla anteriorment vigent, laprofitament tipus coincidirà amb el subjectiu.
3. Per als sòls subjectes a actuacions aïllades als quals el planejament atribuïsca un increment daprofitament respecte del pla anterior, el pla establirà les regles per a fixar la cessió dotacional derivada de lincrement daprofitament, de manera que, com a mínim, es mantinga la proporció entre dotacions públiques i edificabilitat en làrea urbana homogènia i com a màxim les establertes en larticle 36 desta llei.
4. Les cessions dotacionals a què es referix lapartat anterior es podran realitzar mitjançant transferències daprofitament. En cas dimpossibilitat física de materialitzar la cessió dotacional en terrenys del propi àmbit espacial de lactuació aïllada, es podrà materialitzar mitjançant la cessió de superfície edificada de valor equivalent integrada en un complex immobiliari en la zona dactuació, o fora della si no fos possible, o mitjançant compensació econòmica equivalent substitutòria. Les quantitats obtingudes desta compensació sintegraran en el patrimoni públic de sòl amb la finalitat de lobtenció dels sòls dotacionals corresponents.
CAPÍTOL II
Tècniques operatives de gestió de sòl
Secció I
Compensació, transferències i reserves daprofitament
Article 77. Aprofitament que correspon a ladministració i compensació dexcedents daprofitament. Modalitats
1. Lexcedent daprofitament resultant del percentatge daprofitament tipus que correspon a ladministració es materialitzarà en terrenys cedits a esta, lliures de càrregues durbanització:
a) En el sòl urbanitzable previst en el pla general estructural, el percentatge daprofitament que correspon a ladministració és del deu per cent de laprofitament tipus.
b) En els sectors de planejament parcial que es desenrotllen sense estar previstos en el pla general estructural, el percentatge daprofitament que correspon a ladministració és del quinze per cent de laprofitament tipus. En este cas, un deu per cent serà per a ladministració actuant i un cinc per cent per a la Generalitat amb la finalitat destinar els ingressos derivats deste patrimoni a la millora de la infraestructura verda.
c) En el sòl urbà inclòs en unitats dexecució, el percentatge daprofitament que correspon a ladministració és del cinc per cent de laprofitament tipus.
d) En el sòl urbà inclòs en actuacions aïllades o en plans de reforma interior, laprofitament tipus coincidix amb laprofitament subjectiu. Sexceptuen desta regla els àmbits que tinguen un increment daprofitament respecte del planejament anterior, en els quals el percentatge daprofitament que correspon a ladministració actuant serà del cinc per cent respecte de lincrement de laprofitament tipus. En este cas, la cessió podrà realitzar-se preferentment per mitjà de cessió de sòl, lliure de càrregues durbanització, en el qual puga materialitzar-se laprofitament públic, o, a falta daixò, per mitjà de la cessió de superfície edificada de valor econòmic equivalent integrada en edificis en règim de propietat horitzontal, o per mitjà de compensació econòmica.
2. Quan una actuació presente, en conjunt, un excedent daprofitament perquè laprofitament tipus siga menor que laprofitament objectiu, este es compensarà:
a) Preferentment, per la cessió dels sòls dotacionals necessaris per a la seua urbanització interna o per a connectar o integrar lactuació en les xarxes generals de servicis urbanístics.
b) Per la cessió de terrenys en un altre sector, àrea de repartiment o àmbit urbanístic o geogràfic, per mitjà de transferències daprofitament.
c) Cedint edificació preexistent, amb taxació prèvia, que siga del mateix valor als terrenys que haguera que cedir en el seu lloc.
d) En defecte dels anteriors, per mitjà de compensació econòmica pel valor de lexcedent daprofitament.
El que sha obtingut per esta compensació sintegrarà en el patrimoni públic de sòl.
Article 78. Transferències daprofitament
1. Els propietaris duna finca poden transferir el seu aprofitament subjectiu a altres finques que disposen dexcedents daprofitament. Estos excedents seran compensats per mitjà de la transferència esmentada, que legitimarà ledificació destos.
2. En el cas que el terreny dorigen de la transferència siga una dotació pública, la transferència comporta la cessió gratuïta a ladministració, lliure de càrregues i en ple domini, de la finca dorigen o de reserves daprofitament el valor de les quals siga igual a lexcedent daprofitament que shi pretén compensar.
3. Les transferències daprofitament poden aplicar-se tant a actuacions aïllades com a integrades, sempre que les parcel·les edificables presenten un excedent daprofitament i siga insuficient, per a la seua compensació, la mera cessió dels terrenys contigus i necessaris per a urbanitzar-les.
4. Laprofitament pot transferir-se des de terrenys ubicats en qualsevol localització geogràfica i siga a siga la seua destinació urbanística, però la superfície a cedir o laprofitament a compensar ha de ser major o menor en funció de laplicació dels coeficients correctors corresponents a ambdós sòls, determinats dacord amb el que hi ha establit en larticle 74.1 desta llei.
Esta equivalència es verificarà dacord amb les normes de valoració de la legislació estatal aplicable i, atés que és una cessió gratuïta, es tindran en compte, entre les normes esmentades, les aplicables a la reparcel·lació.
5. La transferència voluntària daprofitament lha daprovar lajuntament, a proposta subscrita dels interessats i formalitzada en escriptura pública, amb plànols adjunts expressius de la localització i les dimensions de les finques implicades.
Només en actuacions integrades és també admissible que la reparcel·lació discontínua tinga caràcter forçós, i en este cas es tramitarà dacord amb la secció següent. La seua finalitat serà la de complir les cessions externes que, si és el cas, corresponguen a estes actuacions per previsió de lordenació estructural.
La transferència, així com la incorporació de terrenys al domini públic o patrimoni municipal de sòl que comporte, ha de fer-se constar en el registre de la propietat.
Article 79. Reserves daprofitament
1. Amb motiu duna cessió gratuïta de terrenys a ladministració, el cedent pot reservar-se laprofitament subjectiu dels terrenys per a la posterior transferència. Qui sufrague el preu just expropiatori dun terreny, o renuncie a percebrel, pot reservar-se el seu corresponent aprofitament.
2. La reserva daprofitament ha de ser aprovada per lajuntament o per ladministració que expropie; en este últim cas, es requerix un informe municipal previ. Lajuntament pot oposar-se al fet que es formalitze una reserva daprofitament quan puga dificultar la implementació dels mecanismes de gestió urbanística o la deguda execució del planejament; no obstant això, no podrà oposar-se a la ulterior transferència si, en el seu moment, va acceptar la reserva.
3. La reserva sinscriurà en el registre de la propietat. El titular desta podrà alienar o hipotecar els aprofitaments fins i tot per a finançar la seua adquisició.
4. Es donarà prioritat a les sol·licituds de cancel·lació de reserves daprofitament derivades danteriors cessions, respecte a la cessió de nous sòls. La reserva es cancel·larà quan es transferisca laprofitament reservat.
5. En les actuacions urbanístiques que es duguen a terme per mitjà dexpropiació de terrenys reservats per a lexecució de dotacions públiques de xarxa primària o secundària, lexpropiat podrà fer reserva de laprofitament urbanístic que, si és el cas, tinguen atribuïts, com a pagament del preu just, i esta reserva serà daplicació preferent a làmbit a què estiga adscrita o funcionalment vinculada la dotació pública en els termes que preveu la llei. Si lexpropiat no exercita eixa opció, serà ladministració expropiant qui tinga dret a materialitzar els aprofitaments que, si és el cas, es deriven dels terrenys expropiats, subrogant-se en els drets i obligacions del propietari inicial.
6. Correspon també la reserva daprofitament quan lobtenció dels terrenys es duga a terme per mitjà docupació directa, regulada en larticle 107 desta llei.
Secció II
Reparcel·lació
Article 80. Reparcel·lació: definició, finalitat i vinculació al pla
La reparcel·lació és la nova divisió de finques ajustada al planejament per a adjudicar-les entre els afectats segons el seu dret, i té per objecte:
a) Regularitzar urbanísticament la configuració i les fites de les finques.
b) Materialitzar la distribució de beneficis i càrregues derivades de lordenació urbanística.
c) Retribuir lurbanitzador per la seua labor, ja siga adjudicant-li parcel·les edificables o afectant estes a sufragar les càrregues durbanització.
d) Adjudicar a ladministració els terrenys urbanitzats, tant dotacionals com edificables, que legalment li corresponguen, en ple domini i lliures de càrregues.
e) Subrogar les finques originàries per parcel·les edificables i finques de resultat.
f) Compensar en metàl·lic als propietaris que no reben adjudicació en parcel·la.
g) Concretar les reserves per a vivenda de protecció pública en parcel·les determinades, de conformitat amb el pla o programa.
h) Concretar i assignar a cada propietari la part corresponent de les càrregues durbanització i establir les condicions i les garanties del pagament destes.
Article 81. Modalitats, iniciativa i àmbit reparcel·lable
1. La reparcel·lació podrà dur-se a terme de forma voluntària o forçosa, a qual donarà lloc a ladjudicació de finca de resultat o, quan siga improcedent, a indemnització substitutiva de ladjudicació de sòl.
2. El projecte de reparcel·lació forçosa serà formulat per ladministració actuant, dofici o a iniciativa de lurbanitzador.
3. Làrea reparcel·lable, que podrà ser discontínua, es definirà en el mateix projecte de reparcel·lació i no necessàriament haurà de coincidir amb la unitat dexecució. Si, respecte a una mateixa unitat dexecució, es gestionen diverses reparcel·lacions, el resultat conjunt haurà de respectar els drets que correspondrien als afectats si shaguera tramitat en un sol expedient.
Amb caràcter general, els sòls dotacionals afectats a la seua destinació sexclouen de làrea reparcel·lable; no obstant això, podran incloures als efectes de regularització de finques, i sinclouran, si és el cas i lloc, les correlatives reserves daprofitament que consten inscrites en el registre de la propietat.
Article 82. Drets dels afectats per la reparcel·lació
Els propietaris tenen dret a la justa distribució de beneficis i càrregues i a la proporcionalitat entre laprofitament objectiu homogeneïtzat de la parcel·la adjudicada i la superfície de la seua finca originària, amb les precisions següents:
a) En cas de retribució en espècie, ladjudicació al propietari disminuïx en la part que correspon percebre a lurbanitzador en pagament de càrregues durbanització.
b) Si, de conformitat amb el pla, les diverses finques dorigen presenten aprofitaments tipus heterogenis, correspondrà a cada propietari rebre adjudicacions proporcionals al seu respectiu aprofitament subjectiu.
c) Si les finques dorigen provenen de zones discontínues de distint valor de repercussió, ladjudicació es corregirà per a preservar lequivalència, de conformitat amb larticle 78.4 desta llei.
d) Les mateixes regles són aplicables quan laportació dun propietari consistisca en una reserva daprofitament en compte de ser un terreny.
Article 83. Tractament dels béns de domini públic
1. Els béns de domini públic adquirits de forma onerosa per ladministració donaran lloc a la corresponent adjudicació a favor del titular de la reserva daprofitament.
2. Els béns demanials adquirits per cessió gratuïta generaran dret a laprofitament quan la seua superfície siga major que la resultant de lexecució del pla i en proporció a la diferència; si és igual o inferior, sentendrà substituïda luna per laltra, i no conferirà dret a aprofitament.
Els béns de domini i ús públic es presumixen adquirits per cessió gratuïta, llevat que conste el contrari.
3. Quan en la unitat dexecució siga necessària locupació de béns de domini públic de titularitat supramunicipal que hagen de canviar dús per previsió del pla vigent, la reparcel·lació està subjecta a linforme favorable de ladministració titular destos béns. A més, locupació de limmoble haurà de ser autoritzada per esta administració quan, després de les procedents adjudicacions o compensacions de reparcel·lació, siga possible materialitzar el canvi dús sense detriment o pertorbació de lús o servici públic a què estiguera destinat abans. Tot això sense perjuí de tramitar amb posterioritat el corresponent expedient de desafectació o aquell que siga procedent a fi de formalitzar lalteració de lús.
Article 84. Valoració de béns i drets
1. Per a la valoració de finques saplicaran, en primer lloc, els criteris expressament manifestats pels interessats, sempre que siguen conformes a dret i sense perjuí de linterés públic o de tercer.
2. Les parcel·les que shan dadjudicar es valoraran amb criteris objectius i generals, partint de les valoracions que shagen efectuat en el planejament. En el supòsit de la pèrdua de vigència dels valors de repercussió dels usos del sòl establits en lordenació detallada, els diferents coeficients correctors shauran dactualitzar en els termes establits en larticle 74.1 desta llei mitjançant estudis de mercat referits al moment dinici de la reparcel·lació.
3. Si no hi ha acord, la valoració dels béns i drets serà de conformitat amb la legislació estatal de sòl.
Article 85. Regles per a distribuir les adjudicacions
1. Les parcel·les sadjudicaran de la manera que acorden els propietaris.
2. En defecte dacord, les adjudicacions es realitzaran segons les regles següents:
a) La parcel·la sadjudicarà al mateix propietari de la finca dorigen si esta engloba tota la superfície daquella i el seu amo té dret suficient per a això o, també, en el cas dedificació consolidada previst en larticle 193 i següents desta llei.
b) Es procurarà que les finques adjudicades estiguen situades en el lloc més pròxim possible a les antigues propietats de què deriven.
c) Quan lescassa quantia dels drets dalguns propietaris no permeta que sadjudiquen finques independents a tots ells, els solars resultants sadjudicaran en proindivís a estos propietaris.
Esta mateixa regla saplicarà, quant als drets no adjudicats, quan el dret de determinats propietaris no quede esgotat amb ladjudicació independent que es faça en favor seu.
d) Serà preferible ladjudicació de finques independents al nombre més gran possible de propietaris, que ladjudicació en proindivís, i esta última serà preferible a la indemnització en metàl·lic. En les adjudicacions en proindivís, es procurarà també la creació de comunitats del menor nombre possible de comuners.
e) Si la quantia dels drets dels propietaris, una vegada deduïda la retribució a lurbanitzador, si és el cas, no aconseguix el quinze per cent de la parcel·la adjudicable de menor aprofitament, ladjudicació podrà substituir-se per una indemnització en metàl·lic. La mateixa regla saplicarà quan els drets no adjudicats als quals fa referència lapartat c anterior no aconseguixen lesmentat tant per cent.
f) Excepte en el cas dedificació consolidada regulat en larticle 193 i següents desta llei, no es podran fer adjudicacions que excedisquen del quinze per cent dels drets dels adjudicataris. El propietari a qui sadjudique un excés haurà de desembossar el seu pagament en la primera quota durbanització.
g) Si hi ha parcel·les sobrants, després de laplicació de les anteriors regles, podran adjudicar-se en proindivís als propietaris el defecte dadjudicació dels quals supere el mínim de lapartat e.
Article 86. Regles especials sobre proindivisos
1. Lacord aprovatori de la reparcel·lació podrà extingir, totalment o parcialment, els condominis existents sobre les finques aportades, excepte oposició expressa de tots els afectats. Amb este fi, el projecte de reparcel·lació proposarà les adjudicacions en finca independent dels drets corresponents a les quotes indivises de cada copropietari.
2. Després de lexposició al públic de la reparcel·lació, i a fi devitar el proindivís, durant un termini màxim de quinze dies, els interessats podran efectuar-se requeriments recíprocs per a substituir les quotes de condomini previstes en el projecte per indemnitzacions en metàl·lic. El requeriment haurà de cursar-se per mitjà dacta notarial i oferir, simultàniament i alternativament, el pagament o el cobrament de la indemnització en metàl·lic, i donar un termini de deu dies al requerit per a triar si preferix pagar o cobrar, a un mateix preu unitari. El pagament o la consignació de la indemnització haurà de ser objecte de garantia financera amb caràcter previ a laprovació del projecte de reparcel·lació. Laportació de la garantia esmentada és condició deficàcia dels requeriments indicats. Si un propietari no atén un requeriment degudament formulat, sentendrà que preferix cobrar, i la reparcel·lació saprovarà en conseqüència. El pagament de la indemnització haurà de realitzar-se en el termini dun mes des de la notificació de lacord aprovatori de la reparcel·lació a ladquirent de les quotes de condomini.
3. Inversament, en el termini a què fa referència lapartat anterior, els propietaris poden presentar sol·licituds dadjudicació en proindivís subscrites per tots els afectats.
Article 87. Identificació i titularitat de finques, béns i drets afectats
1. Lurbanitzador ha dinvestigar les titularitats de les finques, béns i drets afectats per lactuació amb raonable diligència professional, dacord amb el que es regula respecte daixò en la legislació sobre expropiació forçosa.
2. Els propietaris i titulars de finques, béns i drets afectats estan obligats a exhibir els títols que posseïsquen i declarar les situacions jurídiques que coneguen i afecten les seues finques, béns o drets. Lomissió, error o falsedat en estes declaracions no podrà afectar el resultat objectiu de la reparcel·lació. Si saprecia dol o negligència greu, podrà exigir-se la responsabilitat civil o penal que corresponga.
3. Els propietaris i lurbanitzador podran aclarir la delimitació dels terrenys afectats quan hi haja dubtes que així ho justifiquen, a la vista de les al·legacions presentades que plantegen discrepàncies sobre la delimitació. Estes al·legacions han defectuar-se durant el període dinformació pública del projecte de reparcel·lació. La delimitació es durà a terme en els deu dies posteriors a la finalització de la informació pública, amb la presència en lacte de delimitació dels tècnics redactors del projecte de reparcel·lació, els propietaris afectats i un funcionari públic. De lacte de delimitació sestendrà acta administrativa, la qual sinclourà en lexpedient de la reparcel·lació.
4. En els procediments de gestió urbanística, sobservaran les presumpcions i els beneficis legals reconeguts als titulars de drets inscrits segons la legislació hipotecària, i prevaldran, no obstant això, els mesuraments reals sobre les descripcions documentals que contradiguen la realitat.
Article 88. Titularitat dubtosa o litigiosa i titular amb domicili desconegut de finques, béns i drets afectats
1. Es considera litigiosa la finca que conste amb anotació registral preventiva de demanda sobre la seua propietat. Es considerarà dubtosa la finca la titularitat de la qual no conste fefaentment o per pública notorietat, per mitjà de la corresponent acta notarial, que acredite que complix els requisits de la legislació hipotecària per a la seua inscripció en el registre de la propietat. Així mateix, si es planteja discrepància amb vista a la titularitat dels drets, el projecte de reparcel·lació es limitarà a qualificar la titularitat de dubtosa o litigiosa, segons siga procedent. La resolució definitiva sobre les qüestions de titularitat correspon als tribunals ordinaris.
2. En el cas que la titularitat no siga certa, de conformitat amb lapartat anterior, o quan el titular tinga el domicili desconegut, ladjudicació sefectuarà en favor de ladministració actuant amb caràcter fiduciari, a compte de la seua atribució al verdader propietari quan este comparega o acredite el seu dret. Ladministració assumirà la representació dels drets i interessos deixes titularitats als efectes de la tramitació de lexpedient, en el qual es tindrà també com a part qualsevol altre legítim interessat, tot això sense perjuí de la superior tutela judicial dels seus drets. Si els presumptes titulars no presten garantia de retribució, esta sacordarà en terrenys. En el cas que el titular de la finca no comparega o no acredite el millor dret durant el termini de dos anys comptadors des de laprovació del projecte de reparcel·lació, saplicarà la legislació general sobre patrimoni de les administracions públiques.
3. En el cas que el titular tinga la condició destranger o no resident, i no haja designat fefaentment un representant en el territori espanyol, sinformarà també el consolat corresponent.
Article 89. Identificació registral de finques
1. La totalitat de la superfície inclosa en làrea reparcel·lable haurà de ser objecte didentificació registral. El projecte de reparcel·lació serà títol hàbil per si sol per a la immatriculació de les finques no inscrites, expressant el títol o la manera en què van ser adquirides; així com per a la represa del tracte successiu interromput previst en larticle 88 desta llei i la rectificació de la seua extensió superficial o dels seus límits o de qualsevol altra circumstància descriptiva, sense necessitat dun altre requisit. Així mateix, el projecte de reparcel·lació proposarà la realització de les operacions de modificació física que siguen necessàries per a la formació de les finques que han de ser incloses en làrea reparcel·lable, i serà necessària la delimitació de les restes de finques no incloses, en cas dafectació parcial.
2. Les adjudicacions de les finques de resultat i la seua descripció hauran de complir els requisits establits en la legislació hipotecària per a permetre la inscripció del projecte de reparcel·lació en el registre de la propietat.
Article 90. Compte de liquidació provisional i liquidació definitiva de la reparcel·lació
1. El compte de liquidació provisional establirà, respecte a cada propietari, les quantitats que li corresponga abonar o percebre, compensant-se els saldos creditors i deutors de les liquidacions i amb lobligatorietat de liquidar estes abans que es procedisca a qualsevol altre pagament de la quota durbanització. A qui resulte creditor net, se lindemnitzarà abans dinscriure en el registre de la propietat la reparcel·lació, responent lurbanitzador de lefectivitat del pagament o de la consignació de limport corresponent. El secretari de lajuntament certificarà el fet dhaver-se pagat o consignat les indemnitzacions dels creditors nets.
2. La liquidació definitiva de la reparcel·lació tindrà lloc quan es concloga la urbanització de lactuació de la qual forme part la unitat reparcel·lable, tindrà exclusivament efectes econòmics i no podrà afectar la titularitat real sobre els terrenys.
3. En la liquidació definitiva, es tindran en compte:
a) Les càrregues i els gastos prorratejables entre els adjudicataris de finques resultants, que shagen produït després de lacord daprovació de la reparcel·lació.
b) Els errors i omissions que shagen advertit després de lacord esmentat.
c) Les rectificacions imposades per resolucions administratives o judicials posteriors a este.
d) Les transmissions patrimonials i les noves càrregues i gravàmens que es produïsquen des de la inscripció en el registre de la propietat i laprovació definitiva del compte de liquidació definitiva.
4. Si, després de la liquidació definitiva, es produïxen noves resolucions administratives o judicials, amb efecte sobre els interessos econòmics dels afectats, lexecució destes haurà de produir-se en un expedient nou i distint.
Article 91. Contingut documental del projecte de reparcel·lació
1. El contingut de la reparcel·lació es concretarà en un projecte de reparcel·lació, que constarà dels documents següents:
a) Memòria.
1.r Circumstàncies o acords que motiven la reparcel·lació i peculiaritats que, si és el cas, concórreguen.
2.n Descripció de la unitat reparcel·lable.
3.r Criteris utilitzats per a definir i quantificar els drets dels afectats.
4.t Criteris de valoració de les superfícies adjudicades i coeficients dhomogeneïtzació, dacord amb larticle 84.2 desta llei.
5.t Criteris dadjudicació.
6.t Criteris de valoració dels edificis i la resta delements que hagen de destruir-se i de les càrregues i gastos que corresponguen als adjudicataris.
7.m Qualsevol altra circumstància que contribuïsca a explicar els acords que es proposen.
b) Relació de propietaris i interessats, amb expressió de la quantia i la naturalesa del seu dret.
c) Descripció de les finques o parts de finques, béns i drets aportats a la reparcel·lació. Reglamentàriament es determinaran els drets que han de ser tinguts en compte i el seu tractament en el si de la reparcel·lació.
d) Proposta dadjudicació de les finques resultants, amb expressió de laprofitament urbanístic que corresponga a cada una destes, i designació nominal dels adjudicataris.
e) Taxació dels drets, edificacions, construccions o plantacions que shagen dextingir o de destruir per a lexecució del pla.
f) Compte de liquidació provisional, on sindique la quantia que correspon a cada propietari, així com la quota de participació en la liquidació definitiva.
g) Si és el cas, memòria de fixació de quotes durbanització, en els termes establits en esta llei.
h) Plànols que expressen les determinacions anteriors que tinguen una plasmació gràfica.
2. Esta documentació podrà reduir-se o ampliar-se en congruència amb el contingut efectiu de la reparcel·lació en cada cas.
3. La documentació del projecte, gràfica i escrita, haurà dexpressar i justificar els punts que siguen rellevants per a justificar i explicar la proposta, la valoració de drets, preexistències i adjudicacions, així com la coherència amb el planejament i el compte de liquidació provisional. La documentació gràfica identificarà amb precisió les finques dorigen, el seu estat inicial i les parcel·les de resultat en relació amb el pla. La simbologia gràfica i lenumeració de les parcel·les han de ser uniformes i unívoques en tot el projecte. No podran utilitzar-se símbols contraris als que siguen comuns en la pràctica usual, ni que conduïsquen a error o el significat dels quals no sexplique amb claredat i precisió.
Article 92. Tramitació de la reparcel·lació forçosa
1. El projecte de reparcel·lació serà formulat per ladministració actuant, dofici o a iniciativa de lurbanitzador.
2. El procediment daprovació del projecte de reparcel·lació, que lAjuntament iniciarà per mitjà de lacord de sotmetiment a informació pública, ha dajustar-se a les regles següents:
a) Informació pública del projecte de reparcel·lació forçosa per un termini mínim dun mes en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i notificació individual als propietaris inclosos en làrea reparcel·lable.
b) Acreditació, prèviament o simultàniament a linici del període dinformació pública, de la titularitat i la situació de les finques inicials, per mitjà de certificat del registre de la propietat de domini i càrregues.
c) Audiència, per quinze dies des de la seua notificació, als titulars registrals no tinguts en compte en lelaboració del projecte de reparcel·lació i a aquells que resulten afectats per modificacions acordades després del període previ i únic dinformació pública.
d) Després de la informació pública i, si és el cas, laudiència addicional, es realitzarà, quan siga procedent, la modificació del projecte de reparcel·lació derivada destes i dels requeriments recíprocs i de pagament regulats en larticle 86 desta llei a fi dextingir o regularitzar proindivisos.
e) Aprovació del projecte de reparcel·lació, acordada per lajuntament dins del termini de sis mesos des de la data de publicació de lanunci dinformació pública en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
3. La resolució ha de ser motivada, decidir sobre totes les qüestions plantejades pels interessats i pronunciar-se sobre tots els aspectes que haja de contindre el títol inscriptible. Si la resolució ordena la introducció de rectificacions, estes hauran dexpressar-se inequívocament i quedar incorporades definitivament al projecte de reparcel·lació, en la seua aprovació definitiva.
4. En els projectes de reparcel·lació que lurbanitzador promoga davant de ladministració, el silenci sentendrà negatiu quan hagen transcorregut tres mesos des que finalitze el termini dels requeriments recíprocs o de pagament.
5. Lacord aprovatori de la reparcel·lació es notificarà als interessats. Lacord, una vegada ferma en via administrativa, acompanyat de lacreditació de la pràctica de les notificacions als interessats i dhaver-se pagat o consignat les indemnitzacions dels creditors nets, sinscriurà en el registre de la propietat, després de latorgament de document públic, notarial o administratiu, que expresse el seu contingut.
Article 93. Efectes de la reparcel·lació
1. Laprovació de la reparcel·lació forçosa produirà els efectes següents:
a) Transmissió, a ladministració corresponent, en ple domini i lliure de càrregues, de tots els terrenys de cessió obligatòria per a la seua incorporació al patrimoni públic del sòl o la seua afectació als usos previstos en el planejament.
b) Subrogació, amb plena eficàcia real, de les finques resultants per les finques aportades, havent de quedar establida la seua correspondència.
c) Afecció real de les finques resultants privades al compliment de les càrregues i al pagament dels gastos inherents al procés urbanitzador.
d) Extinció de drets i càrregues que graven o afecten les finques dorigen i siguen incompatibles amb el planejament o el projecte de reparcel·lació. Si és el cas, es preveurà el seu trasllat a les finques de resultat i la seua transformació, si és procedent, en els termes previstos per la normativa hipotecària.
2. Locupació de les finques serà procedent, respecte a tots els propietaris, per aprovació del projecte de reparcel·lació. Locupació de les finques dels propietaris adherits podrà realitzar-se amb antelació a laprovació del projecte de reparcel·lació quan ladministració la considere necessària per a la realització de les obres durbanització. Locupació es notificarà als interessats amb antelació suficient, com a mínim un mes si és abans de la reparcel·lació, i els citarà a lalçament de lacta docupació, que serà estesa per funcionari, qui annexarà una descripció i taxació subscrita dels béns afectats, encara que siga per remissió a la que va ser aprovada en la reparcel·lació.
3. La indemnització de saldos creditors nets ha de ser abans de locupació prèvia i, si esta és anterior a laprovació del compte de liquidació provisional, la indemnització la taxarà estimativament ladministració, a reserva del que sacorde en la reparcel·lació.
Article 94. Reparcel·lació voluntària
1. Són voluntàries les reparcel·lacions, contínues o discontínues, que són concertades entre els afectats per a concretar el compliment de les seues obligacions urbanístiques duna manera més coincident amb les seues preferències. També podran concertar-se per a la normalització de finques de conformitat amb el pla.
2. Les reparcel·lacions voluntàries seran tramitades i aprovades per ladministració actuant dacord amb el que disposa esta llei per a les transferències daprofitament. La seua aprovació té els efectes previstos en larticle anterior.
3. No obstant això, aquells projectes de reparcel·lació voluntària que comporten la immatriculació de finques dorigen o rectifiquen la seua extensió superficial, els seus límits o qualsevol altra circumstància descriptiva que conste en el registre de la propietat, se sotmetran a informació pública en els mateixos termes que preveu esta llei per a la reparcel·lació forçosa.
Article 95. Reparcel·lació en règim de propietat horitzontal
1. La reparcel·lació horitzontal consistix en ladjudicació, fins i tot forçosa, de departaments duna obra nova declarada en construcció a canvi de les primitives propietats, amb observança de la proporcionalitat i equitat en el seu valor.
2. La part alíquota de lobra adjudicada al promotor, de valor equivalent als costos dexecució assumits per ell, ha de quedar íntegrament garantida per mitjà daval bancari, en benefici dels propietaris retribuents, abans de la inscripció registral de lobra nova en construcció.
3. En la reparcel·lació en règim de propietat horitzontal, el repartiment es regix pels principis de reparcel·lació de coincidència i proximitat; si la seua aplicació és impossible, ladjudicació es corregirà amb coeficients de valoració objectiva o compensacions en metàl·lic.
4. El valor de les adjudicacions ha destar en justa proporció amb les aportacions. Si lagrupació dimmobles els aporta utilitats que no tenen si estan separats i això comporta un especial benefici per a algun destos, esta circumstància es ponderarà en la definició de drets.
5. Rep lobra edificada qui sufraga els seus costos o aporta limmoble.
6. Els propietaris dels edificis que lactuació conserve com a enclavaments inalterats seran mantinguts en la seua propietat, sense perjuí de la regularització de límits i compensacions que siguen procedents.
7. Els residents afectats tindran el dret, a la seua elecció, al reallotjament o a una compensació econòmica equivalent al valor del lloguer de limmoble de la seua propietat afectat per lactuació.
8. El projecte de reparcel·lació horitzontal podrà formalitzar-se per mitjà descriptura pública, atorgada pel promotor amb lautorització prèvia de ladministració actuant.
9. En tot allò no previst en este precepte, serà aplicable el que regulen els articles anteriors desta secció.
Article 96. Reparcel·lació voluntària i reparcel·lació econòmica.
1. La reparcel·lació voluntària complirà les determinacions següents:
a) Són voluntàries les reparcel·lacions, contínues o discontínues, que són concertades entre els afectats per a concretar el compliment de les seues obligacions urbanístiques duna manera més coincident amb les seues preferències. També podran concertar-se per a la normalització de finques conforme al pla.
b) Les reparcel·lacions voluntàries es tramitaran i aprovaran per ladministració actuant dacord amb el que disposa esta llei per a les transferències daprofitament. La aprovació té els efectes prevists en larticle anterior.
c) No obstant això, aquells projectes de reparcel·lació voluntària que comporten la immatriculació de finques dorigen o rectifiquen la seua extensió superficial, els seus límits o qualsevol altra circumstància descriptiva que conste en el Registre de la Propietat, se sotmetran a informació pública en els mateixos termes que preveu esta llei per a la reparcel·lació forçosa.
2. La reparcel·lació econòmica complirà les determinacions següents:
a) La reparcel·lació podrà ser econòmica quan les circumstàncies dedificació, construcció o díndole semblant concurrents en la unitat dexecució, facen impracticable o de molt difícil realització la reparcel·lació material.
b) La reparcel·lació econòmica es limitarà a lestabliment de les indemnitzacions substitutòries amb les rectificacions corresponents en la configuració i els límits de les finques, parcel·les o solars inicials i les adjudicacions que procedisquen en favor dels seus beneficiaris, i també, en el supòsit previst en lapartat anterior, a la redistribució dels terrenys en què no concórreguen les circumstàncies justificatives del seu caràcter econòmic.
Secció III
Expropiació
Article 97. Gestió de programes dactuació per la modalitat dexpropiació
1. Els programes dactuació es gestionen, com a norma general, per reparcel·lació. No obstant això, podran desenrotllar-se per mitjà dexpropiació quan concórreguen raons despecial urgència o necessitat pública, dacord amb el capítol IV deste títol.
2. Així mateix, el programa dactuació sexecutarà per expropiació quan:
a) La consolidació generalitzada dels terrenys impedisca la funció equidistributiva de la reparcel·lació.
b) Per tractar-se de la implantació dedificis o activitats la gran dimensió dels quals impedisca dividir el solar en lots reparcel·lables.
c) Lactuació revista un especial interés públic o social, que destaque davant daltres actuacions ordinàries.
d) Falte la col·laboració de la iniciativa privada.
CAPÍTOL III
Patrimoni públic de sòl
Article 98. Definició del patrimoni públic de sòl i regulació dels seus objectius
1. El patrimoni públic de sòl és un instrument que té com a finalitat la regulació del mercat de terrenys, obtindre reserves de sòl per a actuacions diniciativa pública i facilitar lexecució de lordenació territorial i urbanística dacord amb la legislació de lEstat en matèria de sòl.
2. Els béns dels patrimonis públics de sòl constituïxen un patrimoni separat afecte a la destinació que els és pròpia, format pels béns següents:
a) Béns adquirits per ladministració per a la seua incorporació al patrimoni municipal de sòl. Per a complir la seua funció, ladquisició pot produir-se amb suficient antelació a la futura evolució de preus del terreny, la qual pot ser abans de la urbanització i, fins i tot, a laprovació de la planificació. Amb este fi és lícit condicionar la decisió durbanització del sòl a ladquisició pública prèvia del terreny.
b) Laprofitament que correspon a ladministració dacord amb el que establix larticle 77 desta llei.
c) Els ingressos obtinguts per mitjà de lalienació de terrenys que els integren o la substitució monetària de laprofitament que correspon a ladministració en els casos establits en esta llei.
d) Els altres casos que preveu esta llei o la norma que la desplegue.
Article 99. Tècniques per a la dotació del patrimoni públic de sòl. Gestió del patrimoni públic de sòl
1. Els béns i recursos que integren el patrimoni públic de sòl, així com els ingressos obtinguts per mitjà de lalienació, permuta, arrendament o cessió de terrenys, la gestió deste patrimoni i la substitució de laprofitament corresponent a ladministració pel seu equivalent econòmic, es destinaran a la conservació, administració i ampliació deste. Dacord amb la legislació estatal de sòl, hauran de ser destinats a la construcció de vivendes sotmeses a algun règim de protecció pública o a altres actuacions dinterés social.
Les actuacions dinterés social hauran de tindre alguns dels fins següents:
a) Obtenció de sòls i execució dels elements pertanyents a la xarxa primària de lordenació estructural, sempre que no estiguen adscrits o inclosos en una àrea de repartiment.
b) Execució dobres durbanització no incloses en unitats dexecució.
c) Obtenció de sòl i construcció dequipaments de la xarxa secundària lexecució dels quals no estiga prevista a càrrec dels propietaris del sòl.
d) Actuacions diniciativa pública destinades a la renovació urbana, reforma interior o rehabilitació de vivendes.
e) Conservació i millora del medi ambient, de la infraestructura verda, de lentorn urbà i protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge.
f) Gestió i promoció de sòl en actuacions diniciativa pública.
2. Els béns integrants dels patrimonis públics de sòl podran ser objecte de transmissió als particulars per mitjà dalienació, constitució de drets de superfície, arrendament o un altre negoci jurídic previst en la legislació reguladora del patrimoni de les administracions públiques.
3. Com a regla general, en la gestió del patrimoni públic de sòl es preferirà lalienació en règim de dret de superfície a la del ple domini. El règim del dret de superfície és lestablit en la legislació estatal de sòl. La transmissió del ple domini podrà realitzar-se dacord amb el que establix lesmentada legislació. Igualment, lexplotació destos béns a través darrendaments o un altre negoci jurídic haurà de tindre en compte els requisits exigits en la transmissió del ple domini.
4. Els béns integrants dels patrimonis públics de sòl podran ser objecte de transmissió del seu domini, dacord amb el que establix la legislació estatal de sòl, a través dalguna de les modalitats següents:
a) Per mitjà dalienació per concurs públic.
b) Per mitjà de subhasta, quan els béns alienats no estiguen subjectes a límit en el preu dexplotació o no tinguen el preu taxat oficialment.
c) Directament, per preu no inferior al valor dels terrenys, a entitats de caràcter beneficosocials i a promotors públics, que promoguen la construcció de vivendes de protecció pública.
El document públic en què conste lalienació directa ha destablir la destinació final dels terrenys transmesos, el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que ladministració considere convenients.
d) Per mitjà de cessió gratuïta a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació de la cessió esmentada siga la construcció, sobre el sòl cedit, de vivendes subjectes a algun règim de protecció pública.
5. Als casos compresos en este article, en consideració a lestatus especial deste tipus de sòls, no els seran aplicables els límits temporals que per a la cessió i explotació dels béns integrants del patrimoni de la Generalitat establix la normativa sectorial autonòmica.
6. Els municipis han de disposar dun patrimoni municipal de sòl amb els fins i beneficis regulats en este capítol.
Article 100. Delimitació dàmbits dinterés per a la seua incorporació al patrimoni públic de sòl
Per a facilitar ladquisició de patrimoni públic de sòl, es poden delimitar, en el pla general estructural o en un pla especial amb eixa finalitat, àrees per a ladquisició per mitjà dexpropiació de terrenys i immobles.
Article 101. Subsòl sota el domini públic municipal i constitució de complexos immobiliaris
1. El planejament pot preveure la utilització, com a bé patrimonial en règim de domini privat, del subsòl sota superfície dotacional pública. La propietat del terreny en este règim se cedirà en la seua totalitat a ladministració i computarà als efectes destàndards i cessions. El subsòl sintegrarà en el patrimoni municipal de sòl i la volada en el domini públic. Ambdós coexistiran com a complex immobiliari o en règim de propietat horitzontal.
2. Els plans podran preveure excepcionalment, en les zones urbanitzades a les quals fa referència larticle 25.2 desta llei, i quan siga compatible amb lús dotacional, que la totalitat o part de ledificabilitat sobre rasant o davall desta siga de domini privat i part de domini públic. En este cas, el sòl computarà als efectes destàndards en proporció a la seua edificabilitat de domini públic i ledificabilitat privada computarà als efectes daprofitament privat, i es constituirà complex immobiliari en els termes establits en la legislació estatal de sòl.
CAPÍTOL IV
Expropiacions i ocupació directa
Article 102. Legitimació dexpropiacions
Laprovació dels plans i programes dactuació implicarà la declaració dutilitat pública i la necessitat docupació dels béns i els drets corresponents als fins dexpropiació o imposició de servituds. Lexpropiació pot arribar només a drets limitadors del domini o facultats específiques deste quan siga innecessari estendre-la a la seua totalitat.
Article 103. Casos expropiatoris
1. Ladministració podrà expropiar els terrenys dotacionals previstos en els plans. En el cas dexpropiació per a formar vials, els costos de lexpropiació es podran repercutir damunt els propietaris de tota parcel·la edificable adjacent a la qual lactuació dote de la condició de solar.
2. També seran objecte dexpropiació els terrenys i béns quan ho requerisca lampliació del patrimoni públic de sòl.
3. En les actuacions integrades i aïllades, és procedent lexpropiació si el propietari sabsté dadherir-se al programa dactuació i quan ladministració opte per la modalitat dexpropiació en la gestió del sòl, en els casos que preveu esta llei.
4. Lincompliment dels deures dedificació o rehabilitació o altres incompliments de la funció social de la propietat que preveu esta llei, habilitarà per a lexpropiació de la finca de lincomplidor amb deducció, si és el cas, de fins al cinquanta per cent daprofitament que hauria de considerar-se en el preu just si no concorreguera esta circumstància.
Article 104. Dret a lexpropiació demanada
1. Quan transcórreguen cinc anys des de lentrada en vigor del pla sense que es porte a efecte lexpropiació de terrenys dotacionals que no hagen de ser objecte de cessió obligatòria, per no ser possible la justa distribució de beneficis i càrregues en el corresponent àmbit dactuació, continu o discontinu, els propietaris podran anunciar a lajuntament el seu propòsit diniciar lexpedient de preu just, que ha de dur-se a terme per ministeri de la llei si transcorren altres dos anys des deste anunci.
2. Per sol·licitar lexpropiació demanada, el titular de la propietat haurà de justificar la impossibilitat defectuar la justa distribució dels beneficis i càrregues en el marc del pla general. A este efecte, els propietaris podran presentar els fulls dapreuament i, transcorreguts tres mesos sense que lajuntament notifique la seua acceptació o remeta els seus fulls dapreuament contradictoris, els propietaris podran recórrer a la intervenció del jurat provincial dexpropiació forçosa. La valoració sentendrà referida al moment de linici de lexpedient de preu just per ministeri de la llei.
3. El que establixen els apartats anteriors no serà aplicable:
a) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.
b) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl urbanitzable, si, en el moment de lafectació, els terrenys es dediquen a lexplotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a activitats pròpies de la seua naturalesa rústica i compatibles amb la classificació i lafectació mencionades fins a lexecució de les determinacions del planejament urbanístic.
c) Als propietaris que hagen obtingut una autorització per a usos i obres provisionals.
4. Si, abans de transcórrer els terminis establits en este precepte, sha aprovat inicialment una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en un sector o unitat dexecució a lefecte de la seua gestió, els terminis esmentats quedaran interromputs. El còmput dels terminis es reprendrà si transcorre un any sense haver-se produït la seua aprovació definitiva.
5. Els propietaris de reserves daprofitament, amb la justificació prèvia de la impossibilitat de transferir la reserva, podran exercir els drets regulats en els apartats 1 i 2, respecte al terreny que van cedir, en el termini de tres anys comptadors des de la reserva.
6. Lexercici del dret a instar lexpropiació per ministeri de la llei, exigix lacreditació fefaent per part del sol·licitant de la condició de propietari dels corresponents terrenys dotacionals, com també dhaver-hi ostentant tal condició durant la totalitat dels terminis a què es referixen els apartats primer i segon del present article, sense el requisit dels quals no podrà valorar-se el bé pel Jurat Provincial dExpropiació Forçosa. En cas de produir-se una transmissió onerosa de la propietat durant el transcurs dels referits terminis, es reiniciarà el còmput dels mateixos per al nou propietari.
7. Es considerarà que és impossible transferir la reserva daprofitament quan per ladministració o pel propietari es justifique que no hi ha, o no es poden delimitar, àrees de repartiment en làmbit del plantejament capaces dassumir, en tot o en part, la transferència de laprofitament reservat.
Article 105. Expropiació individualitzada o conjunta
1. El preu just dels béns i drets expropiats es fixarà dacord amb els criteris de valoració de la legislació estatal sobre el sòl per mitjà dexpedient individualitzat o pel procediment de taxació conjunta. Si hi ha acord amb lexpropiat, es podrà satisfer en espècie.
2. Lexpropiació individualitzada es tramitarà seguint el procediment de la normativa estatal sobre règim del sòl i expropiació forçosa.
Article 106. Procediment de taxació conjunta
1. Quan saplique el procediment de taxació conjunta, ladministració expropiant formarà lexpedient dexpropiació, el qual contindrà, almenys, els documents següents:
a) Determinació de làmbit expropiable, segons la delimitació ja aprovada, amb els documents que la identifiquen quant a situació, superfície i límits, segons el certificat registral, acompanyats dun plànol de situació en el terme municipal i dun plànol parcel·lari.
b) Fixació de preus raonada per grups dimmobles o categories de terrenys, segons les seues condicions durbanització i la resta delements que shan de considerar dacord amb la legislació de valoracions.
c) Fulls de preu just individualitzat de cada finca, els quals contindran no sols el valor del sòl, sinó també el corresponent a les edificacions, obres, instal·lacions i plantacions.
d) Fulls de preu just que corresponguen a altres indemnitzacions.
2. El projecte dexpropiació amb els documents assenyalats serà exposat al públic pel termeni dun mes perquè els que puguen resultar interessats formulen les observacions i les reclamacions que consideren convenients, en particular pel que fa a la titularitat o la valoració dels seus respectius drets.
3. Els errors no denunciats i justificats en este moment, una vegada aprovat lexpedient expropiatori, no donaran lloc a la nul·litat deste ni a la reposició dactuacions, no obstant això, els interessats conservaran el seu dret a ser indemnitzats, quan siga procedent.
4. La informació pública sefectuarà per mitjà de la inserció danuncis en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en un periòdic dels de major circulació de la província.
5. Les taxacions es notificaran individualment als que figuren com a titulars de béns o drets en lexpedient, per mitjà del trasllat literal de corresponent full dapreuament i de la proposta de fixació dels criteris de valoració, perquè puguen formular al·legacions o una valoració contradictòria en el termini dun mes comptador a partir de la data de notificació.
6. Ladministració expropiant finalitzarà lexpedient de taxació conjunta mitjançant una resolució motivada.
7. Esta resolució legitimarà locupació dels béns o drets afectats, amb el pagament previ o depòsit de limport íntegre de la valoració establida i produirà els efectes previstos en la Llei dExpropiació Forçosa
.
8. Els interessats podran impugnar la resolució, davant del jurat provincial dexpropiació forçosa, als efectes de revisar el preu just. En este cas, ladministració traslladarà lexpedient a este últim.
Article 107. Ocupació directa
1. Sentén per ocupació directa lobtenció pactada amb els propietaris de terrenys afectes pel planejament a dotacions públiques, mitjançant el reconeixement al seu titular del dret a integrar-se en una unitat dexecució amb excés daprofitament real. Locupació directa requerirà la determinació prèvia per ladministració actuant dels aprofitaments urbanístics susceptibles dadquisició pel titular del terreny a ocupar i de la unitat dexecució en què, per excedir el seu aprofitament real de lapropiable pel conjunt de propietaris inicialment inclosos en ella, hagen de fer-se efectius estos aprofitaments.
2. Laplicació desta modalitat dobtenció de terrenys dotacionals haurà dajustar-se al procediment que es determine en la legislació urbanística, amb respecte, en tot cas, de les regles següents:
a) Es publicarà la relació de terrenys i propietaris afectats, aprofitaments urbanístics corresponents a cada un destos i unitat o unitats dexecució on hauran de fer-se efectius els seus drets, i es notificarà als propietaris afectats locupació prevista i les altres circumstàncies concurrents.
b) Locupació només podrà dur-se a terme transcorregut el termini dun mes des de la notificació i, en este moment, sestendrà acta on es farà constar, almenys:
1.r Lloc i data de latorgament i determinació de ladministració actuant.
2.n Identificació dels titulars dels terrenys ocupats i situació registral destos.
3.r Superfície ocupada i aprofitaments urbanístics que els corresponguen.
4.t Unitat dexecució on es faran efectius estos aprofitaments.
c) Sentendran les actuacions amb el ministeri fiscal en el cas de propietaris desconeguts, no compareixents, incapacitats sense persona que els represente o quan es tracte de propietat litigiosa.
d) Lòrgan actuant expedirà, a favor de cada un dels propietaris dels terrenys ocupats, un certificat dels punts assenyalats en la regla b anterior. Una còpia deste certificat, acompanyada del plànol corresponent, es remetrà al registre de la propietat per a inscriure la superfície ocupada a favor de ladministració en els termes establits reglamentàriament.
e) Simultàniament a la inscripció a què fa referència la regla anterior, sobrirà un foli registral independent a laprofitament urbanístic corresponent a la finca ocupada segons el certificat, i a este foli es traslladaran les inscripcions de domini i la resta de drets reals vigents sobre la finca amb anterioritat a locupació.
TÍTOL II
Programació i execució de lactuació urbanística
CAPÍTOL I
El programa dactuació. Concepte, finalitat i classes
Secció I
Objecte i àmbit del programa dactuació
Article 108. Objecte del programa dactuació
Els programes dactuació tindran per objecte:
a) Ordenar el procés de gestió urbanística.
b) Regular les relacions entre propietaris, urbanitzador i administració.
c) Determinar els drets i obligacions dels afectats, delimitant el seu contingut econòmic.
d) Planificar la cronologia i les etapes per al desenrotllament de les obres i actuacions reparcel·làries.
e) Delimitar o redelimitar unitats dexecució.
f) Concretar reserves de terrenys per a vivendes subjectes a algun règim de protecció pública.
g) Si és el cas, programar ledificació de solars o la rehabilitació dedificis.
Article 109. Tipus i àmbit territorial i temporal dels programes dactuació
1. Els programes dactuació podran tindre per objecte una actuació integrada o aïllada.
2. El programa dactuació integrada comprendrà una o diverses unitats dexecució, el qual planificarà la seua urbanització i gestió, i podrà delimitar el seu àmbit o redelimitar làmbit anteriorment previst en altres plans per a assegurar la correcta integració de lactuació en el seu entorn.
3. Lactuació podrà estendres a nous terrenys viaris de connexió, ampliant la unitat dexecució, en la qual també sinclouran les parcel·les adjacents que queden així dotades de la condició de solar, llevat que, per consolidació, resulte impossible reparcel·lar-les. Estes ampliacions respectaran les regles dequidistribució del pla general estructural, sense alterar laprofitament subjectiu dels afectats. Els qui suporten voluntàriament lexcés dotacional tindran dret a reservar-se laprofitament del sòl cedit de més per a transferir-lo a altres reparcel·lacions amb excedent daprofitament.
4. Els programes dactuació poden tindre per objecte actuacions aïllades per a aquells casos en què no siga procedent directament latorgament de llicència urbanística, com ara la rehabilitació o edificació en àmbits de plans de reforma interior o solars en règim dedificació forçosa. En estos casos, làmbit de lactuació inclourà els terrenys necessaris per a finalitzar la urbanització, si és el cas, i materialitzar ledificació. Els programes dactuació aïllada es regiran pel que disposa el capítol V deste títol i, en el que no shi preveu, pel règim establit per als programes dactuació integrada.
5. El termini inicial per a lexecució dun programa dactuació no serà superior a cinc anys, excepte quan concórreguen circumstàncies excepcionals que en justifiquen la pròrroga. Les pròrrogues no podran atorgar-se per un termini total addicional superior a cinc anys.
Secció II
Continguts del programa dactuació integrada
Article 110. Objectius legals del programa dactuació integrada
Els programes dactuació integrada tindran els objectius legals següents:
a) Gestionar la transformació física i jurídica de les finques afectades.
b) Urbanitzar completament les unitats dexecució o les parcel·les que comprenga, realitzant com a mínim les obres següents:
1.r Pavimentació de calçades, aparcaments, voreres, xarxa de vianants, tractament despais lliures, mobiliari urbà i senyalització.
2.n Xarxes de distribució daigua potable, de reg i dhidrants contra incendis.
3.r Xarxa de clavegueram per a aigües residuals i sistema devacuació daigües pluvials.
4.t Xarxa de distribució denergia elèctrica, gasificació i comunicacions.
5.t Xarxa denllumenat públic.
6.t Jardineria, arbratge i ornamentació en el sistema despais lliures.
c) Executar les obres de connexió i la integració adequada de la urbanització amb les xarxes dinfraestructures, denergia, comunicacions i servicis públics existents.
d) Suplementar les infraestructures i espais públics o reserves dotacionals en tot allò que calga per a mantindre equilibradament o millorar els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servici existents i exigibles.
e) Obtindre gratuïtament, a favor de ladministració:
1.r Els sòls dotacionals públics de làmbit de lactuació, o adscrits a esta pel planejament.
2.n Les parcel·les que legalment corresponguen, amb destinació al patrimoni públic de sòl. Ladscripció de cessions externes haurà de complir les regles dequidistribució del planejament.
f) Ordenar el repartiment equitatiu de les càrregues i beneficis.
g) Realitzar obres determinades de rehabilitació o edificació, dús públic o privat, en els casos que preveu esta llei.
h) Per a garantir el dret al reallotjament de les persones residents afectades per una actuació, el promotor de lactuació urbanística està obligat a oferir un habitatge de substitució que tinga les condicions dhabitabilitat pròpies dun habitatge de protecció oficial. Lhabitatge de substitució haurà destar situat preferentment en el mateix barri, excepte acord explícit entre la persona afectada i el promotor o justificació de la impossibilitat de complir este requisit, segons els termes que sestablisquen reglamentàriament. En este últim cas lhabitatge de substitució haurà destar situat en el lloc més pròxim possible a la residència afectada.
Article 111. Contingut documental del programa dactuació integrada. Alternativa tècnica i proposició juridicoeconòmica
1. Tot programa dactuació integrada comprén dos documents: alternativa tècnica i proposició juridicoeconòmica.
2. Lalternativa tècnica inclou, almenys:
a) Plànol dordenació de làmbit dactuació, que reflectisca lordenació detallada prèviament aprovada que desenrotlle.
b) Memòria justificativa del compliment de les condicions dintegració amb lentorn.
c) Projecte de les obres programades, amb:
1.r Una memòria en què es descriga lobjecte de les obres, que arreplegarà els antecedents i la situació prèvia a estes, les necessitats que shan de satisfer i la justificació de la solució adoptada, on shan de detallar els factors de tot tipus que shan de tindre en compte.
2.n Els plànols de conjunt i de detall necessaris perquè lobra quede perfectament definida, així com els que delimiten locupació de terrenys i la restitució de servituds i la resta de drets reals, si és el cas, i servicis afectats per la seua execució.
3.r El plec de prescripcions tècniques particulars, on es farà la descripció de les obres i es regularà la seua execució, amb expressió de la forma en què shi durà a terme, les obligacions dorde tècnic que corresponguen al contractista, i la manera en què es durà a terme el mesurament de les unitats executades i el control de qualitat dels materials usats i del procés dexecució.
4.t Les referències de qualsevol tipus en què es fonamentarà el replantejament de lobra.
5.t Lestudi de seguretat i salut o, si és el cas, lestudi bàsic de seguretat i salut, en els termes que preveuen les normes de seguretat i salut en les obres.
6.t Si el programa comporta compromís dedificació o rehabilitació, bastarà amb el projecte bàsic respecte de les obres dedificació o rehabilitació.
d) Inventari preliminar de construccions i plantacions que es puguen veure afectades.
3. En absència dordenació detallada, o quan esta o lordenació estructural es vullga modificar, el programa dactuació integrada sacompanyarà dun pla parcial, pla de reforma interior, estudi de detall o modificació del pla dordenació detallada. Estos plans establiran, completaran o remodelaran lordenació detallada o estructural, en tots o alguns dels seus aspectes, i es tramitaran i aprovaran juntament amb el programa dactuació integrada.
4. La proposició juridicoeconòmica es formalitzarà: en una memòria i unes normes dactuació, per a la gestió directa; o en una memòria i un conveni urbanístic, per a la gestió indirecta i per a la gestió pels propietaris. Regularà les obligacions i drets de lurbanitzador, dels propietaris adherits al programa dactuació integrada i de ladministració, de conformitat amb el que establix esta llei i la legislació de lEstat, i contindrà:
a) Una estimació de cada un dels conceptes econòmics constitutius de les càrregues de lactuació i el seu cost màxim total, segons els conceptes enunciats en larticle 144 desta llei, la qual desglossarà per a cada un destos: els costos per fases i partides; les càrregues globals màximes, i les càrregues unitàries repercutides per metre quadrat de terreny originari i per unitat daprofitament.
b) La forma de retribució a lurbanitzador, incloent-hi el coeficient de canvi i la correlativa valoració del sòl als efectes de la retribució en terreny.
c) Els terminis que es proposen per a lexecució del programa dactuació integrada, amb determinació de les fases en què es realitzaran les obligacions i els compromisos hi establits i el termini total dexecució de lactuació. Este últim termini serà susceptible de pròrrogues expresses, per causa justificada, atorgades abans de la data prevista de caducitat, i complint les limitacions establides en larticle 109.5 desta llei.
d) Memòria de viabilitat econòmica o de sostenibilitat econòmica, en els termes establits per la legislació de lEstat sobre el sòl i sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
CAPÍTOL II
Lurbanitzador. Concepte, funció i modalitats de gestió
Article 112. Lurbanitzador: concepte i funcions
1. Lurbanitzador és el responsable dexecutar una actuació urbanística subjecta a programa dactuació integrada. Tot programa dactuació integrada ha de designar el seu urbanitzador i regular els seus compromisos, obligacions i drets.
2. Són funcions de lurbanitzador:
a) Promoure, gestionar i finançar lactuació programada, al seu compte i risc.
b) Promoure la redacció dels projectes tècnics necessaris per a això.
c) Contractar les obres públiques que comprenga lactuació dacord amb la legislació de contractes del sector públic en els casos que preveu esta llei, i gestionar lexecució destes en qualitat de promotor i respondre del seu pagament i la resta dobligacions que legalment o contractualment haja assumit davant del contractista.
d) Elaborar i impulsar la reparcel·lació.
e) Suportar el cost durbanització corresponent als terrenys de la seua propietat o que li siguen adjudicats en concepte de retribució i obtindre les retribucions corresponents a lexecució del programa dactuació dels propietaris hi adherits.
f) Assumir ladquisició dels terrenys que li siguen transmesos a canvi de la seua activitat urbanitzadora i, quan corresponga, també la dels terrenys dels propietaris que sabstinguen de participar en la reparcel·lació.
g) Promoure les edificacions i les activitats privades sobre les parcel·les o immobles que se li adjudiquen com a conseqüència del desenrotllament del programa dactuació integrada, en els casos en què així shaja convingut pel seu interés social o necessitats funcionals deste.
Article 113. Règim de gestió pels propietaris i règim de gestió pública, directa o indirecta
1. La condició durbanitzador podrà ser assumida, en exercici directe de les seues competències, per la mateixa administració o per les seues entitats instrumentals, en règim de gestió directa del programa dactuació integrada.
2. Així mateix, la gestió urbanística dun programa dactuació integrada podrà ser assignada per ladministració actuant als propietaris del sòl de làmbit de lactuació. En absència de gestió directa per ladministració i de gestió pels propietaris, la condició durbanitzador podrà atribuir-se, en règim de gestió indirecta, a un particular o empresa mixta.
Article 114. Requisits per a lassignació de la condició durbanitzador en règim de gestió urbanística pels propietaris
1. Ladministració actuant podrà assignar la condició durbanitzador, en règim de gestió urbanística pels propietaris, a:
a) El propietari únic o els propietaris de la totalitat de làmbit del programa dactuació integrada.
b) Lagrupació dinterès urbanístic que formule o assumisca lexecució del programa dactuació integrada, sempre que, després de la reparcel·lació, tinguen la disponibilitat de la totalitat dels terrenys de làmbit de lactuació necessària per a realitzar les obres durbanització.
c) Les entitats mercantils, o altres persones jurídiques, que compten amb més de la meitat de la propietat del sòl, sempre que, després de la reparcel·lació, tinguen la disponibilitat de la totalitat dels terrenys de làmbit de lactuació necessària per a realitzar les obres durbanització.
d) En cas dactuacions sobre el medi urbà, els subjectes obligats als que es referixen les lletres a i b de larticle 8 de la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, o normativa que ho substituïsca.
2. En els casos indicats anteriorment, la designació de lurbanitzador lacorda ladministració quan aprova el programa dactuació integrada en règim dexcepció licitatòria i segons els termes deste expressats en el corresponent conveni urbanístic.
Article 115. Assignació de la condició durbanitzador en règim de gestió urbanística pública
1. Correspon a ladministració actuant elegir raonadament la modalitat de gestió pública, directa o indirecta, en programar cada actuació.
2. En absència de gestió pels propietaris, quan ladministració actuant opte per la gestió indirecta, lurbanitzador serà designat per ladministració en pública concurrència, respectant les regles de transparència, tracte igualitari i no discriminació, dacord amb el procediment establit en esta llei i, supletòriament, en la legislació de contractes del sector públic. La seua designació sacorda quan saprova el programa dactuació integrada i segons els termes deste expressats en el corresponent conveni urbanístic.
3. Per a la designació de lurbanitzador en els casos de gestió indirecta del programa dactuació integrada, sobservaran els requisits de capacitat i solvència següents:
a) Podran ser urbanitzadors i promoure programes dactuació integrada totes les persones, naturals o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que tinguen plena capacitat dobrar, siguen o no propietàries dels terrenys afectats, sempre que no estiguen incurses en causes dincapacitat o inhabilitació per a lexercici de la seua funció com a agent públic, de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de contractació del sector públic.
b) Lurbanitzador ha dacreditar la seua solvència tècnica i econòmica per a exercir les seues funcions. Ladministració podrà exigir requisits específics de solvència per a cada actuació concreta, així com el compliment de normes de qualitat ambiental i normes de gestió en atenció i en proporció a les seues característiques, requisits que ha destablir i publicitar amb caràcter previ a la presentació dofertes en les bases de programació. Tot això de conformitat amb la legislació aplicable en matèria de contractació del sector públic.
c) No és exigible la classificació de contractista regulada en la legislació de contractes del sector públic per a ser urbanitzador, excepte en els casos en què, per aplicació desta llei, siga este qui realitze directament les obres durbanització.
Article 116. Caràcter indelegable de les funcions dautoritat
1. Les funcions dautoritat que corresponen a ladministració actuant són indelegables. Si lurbanitzador és una empresa o entitat pública sense potestat expropiatòria, estes funcions correspondran a la seua administració tutelar.
2. Lurbanitzador només pot requerir al propietari el pagament o lentrega de béns després de la resolució administrativa corresponent. Per a compel·lir al compliment forçós dordes, és necessària la mediació, intervenció o presència dels òrgans públics o funcionaris competents i les garanties previstes en dret, això sense perjuí de les relacions voluntàries de dret privat entre els afectats.
3. Les notificacions de lurbanitzador, per a citar al compliment o exercici de deures i accions de dret públic, han de consignar el text literal de la resolució administrativa que lempara, amb el seu fonament legal, motivació, part dispositiva i expressió de recursos.
CAPÍTOL III
El procediment de programació
Secció I
Règim de gestió directa
Article 117. Procediment de programació en règim de gestió directa i òrgans competents per a promoure-la
1. Les administracions públiques, ens i organismes del sector públic, en làmbit de les seues competències respectives, poden promoure programes dactuació integrada, així com els instruments per al seu desplegament i execució.
2. Els programes dactuació integrada en règim de gestió directa es tramitaran de conformitat amb el procediment previst en el capítol II o en el capítol III, del títol III del llibre I.
3. Mitjançant subscripció del conveni urbanístic corresponent, els propietaris constituïts en una agrupació dinterés urbanístic, podran col·laborar amb ladministració actuant en lexecució de lactuació urbanitzadora, en els termes que sestablisquen reglamentàriament.
Secció II
Règim de gestió pels propietaris
Article 118. Procediment de programació en règim de gestió pels propietaris
1. Els propietaris dels terrenys de làmbit del programa dactuació integrada, en els termes establits en esta llei, poden promoure estos programes, així com els instruments per al seu desplegament i execució.
2. Els programes dactuació integrada en règim de gestió pels propietaris es tramitaran de conformitat amb el procediment previst en el capítol II o en el capítol III, del títol III del llibre I. Així mateix, regirà en estos casos el que preveu larticle 156 desta llei respecte de la selecció de lempresari constructor en els casos de gestió indirecta.
Secció III
Règim de gestió indirecta
Subsecció I
Empresa mixta
Article 119. Gestió del programa dactuació integrada per mitjà dempresa mixta
1. Les administracions públiques, ens i organismes del sector públic competents per a la gestió directa del programa dactuació integrada podran escometre la seua gestió indirecta per mitjà dempreses mixtes, constituïdes per al desenrotllament dactuacions concretes, quan raons dinterés públic ho aconsellen.
2. La constitució dempreses mixtes es realitzarà de conformitat amb la legislació vigent en esta matèria, i complirà així mateix les regles, garanties i terminis de transparència i lliure concurrència establits per a la gestió indirecta dels programes dactuació integrada. Podrà cedir-se la condició durbanitzador que tinga ladministració o empresa pública quan levolució de les circumstàncies econòmiques ho aconselle, amb les mateixes garanties que per a la seua constitució.
3. La tramitació i aprovació del programa dactuació integrada, una vegada constituïda lempresa mixta de conformitat amb lapartat anterior, es realitzarà dacord amb la regulació establida per a la gestió directa. Així mateix, regirà en estos casos el que preveu larticle 157 desta llei respecte de la selecció de lempresari constructor en els casos de gestió directa.
Subsecció II
Actuacions prèvies al procediment daprovació i adjudicació
del programa dactuació integrada
Article 120. Iniciativa per a promoure els programes dactuació integrada
Ladministració urbanística actuant iniciarà el procediment daprovació dels programes dactuació integrada, dofici o a instància dun particular, siga o no propietari.
Article 121. Consulta prèvia per al desenrotllament duna iniciativa particular de programa dactuació integrada
1. Els particulars interessats a promoure un programa dactuació integrada, siguen o no propietaris dels terrenys, podran obtindre de les administracions informació completa sobre els documents, resolucions i previsions oficials que condicionen el desenrotllament de cada actuació o sol·licitar que sels autoritze a ocupar temporalment finques, amb les garanties de la legislació expropiatòria, per a obtindre la informació pertinent.
2. Ladministració o els particulars interessats a promoure un programa dactuació integrada, siguen o no propietaris dels terrenys, han delaborar un document de sol·licitud dinici del procediment, en els termes establits en larticle 50 desta llei, que expresse les característiques essencials de la seua iniciativa i justifique loportunitat de proposar lactuació urbanística.
3. Quan la iniciativa siga dun particular, propietari o no dels terrenys, lalcalde resoldrà, en el termini màxim dun mes, ladmissió a tràmit de la iniciativa. En el cas dadmetre-la a tràmit, a fi que lajuntament adopte la proposta, lalcalde podrà introduir les modificacions que siguen pertinents dacord amb linterés general municipal. Transcorregut un mes des de la presentació sense resolució expressa, la iniciativa sentendrà no admesa a tràmit.
4. Si la iniciativa és presentada per qui no tinga la condició de propietari a què fa referència larticle 114 desta llei, lalcalde, després de ladmissió a tràmit, notificarà als propietaris la iniciativa presentada, als efectes que manifesten si tenen voluntat de realitzar lactuació en règim de gestió pels propietaris, excepte en el cas que siga resolta la gestió directa del programa per lajuntament i, en este cas, es procedirà dacord amb el que establix larticle 117 desta llei.
Si, en el termini de tres mesos des de la notificació, els propietaris que posseïxen les característiques indicades en larticle 114 esmentat no realitzen manifestació favorable, es podrà continuar la programació en règim de gestió pública indirecta. Si estos propietaris manifesten la voluntat de realitzar la programació i lexecució de lactuació per mitjà de gestió pels propietaris, es procedirà dacord amb el que establix larticle 118 desta llei.
Quan la iniciativa incloga un instrument de planejament, lalcalde, si en resolguera ladmissió a tràmit, acordarà seguir les actuacions previstes en els articles 50 i 51 desta llei, a lefecte que semeta el document dabast de lestudi ambiental i territorial i territorial estratègic o linforme ambiental i territorial estratègic, segons siga procedent.
Article 122. Bases de programació
1. En el termini màxim dun mes des de ladmissió a tràmit de la iniciativa, o des de la recepció del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic, el Ple de lajuntament aprovarà les bases de programació.
2. Les bases hauran de ser coherents amb lordenació del pla general estructural o, si és el cas, amb el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic o amb linforme ambiental i territorial estratègic.
3. Les bases tindran un contingut tècnic i un contingut juridicoadministratiu. La part tècnica de les bases complirà una funció orientativa dels criteris i objectius públics de lordenació urbanística de làmbit de lactuació integrada i de la seua programació. Les especificacions tècniques que continguen les bases hauran dajustar-se a les establides en la legislació aplicable en matèria de contractació del sector públic.
4. Les clàusules juridicoadministratives de les bases establiran, almenys:
a) Els requisits de solvència tècnica i econòmica, diferenciant les corresponents per a participar en cada una de les fases del procediment.
b) El contingut de la documentació que ha dincloure el programa dactuació integrada, que ha de complir el contingut mínim establit en larticle 111 desta llei.
c) Els criteris de selecció de la fase daprovació de lalternativa tècnica i els criteris dadjudicació de la fase dadjudicació de la condició durbanitzador, diferenciant aquells que es valoraran de forma automàtica, ja que la valoració es fa per mitjà de xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules establides en les pròpies bases de programació, i els criteris de valoració no automàtics, ja que necessiten un juí de valor previ realitzat per tècnics especialitzats.
d) Si és el cas, la possibilitat de presentar variants en lalternativa tècnica en la fase dadjudicació de la condició durbanitzador. En el cas que falte esta menció, les variants no seran admeses. Sindicaran els requisits mínims que hauran de complir les variants, així com les modalitats de la seua presentació, quan estes siguen admeses.
e) La quantia i la forma de constitució de les garanties, diferenciant les que sexigiran per a cada fase del procés.
f) Règim de penalitats i supòsits de resolució de la condició durbanitzador.
g) Lloc, data i termini de presentació de lalternativa tècnica.
5. Els criteris en què es basarà lajuntament per a seleccionar els programes dactuació integrada i per a adjudicar la condició durbanitzador seran criteris vinculats a lobjecte del programa dactuació integrada de què es tracte, com ara la qualitat, el preu, el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, les característiques mediambientals, el cost de funcionament, la rendibilitat, el termini dentrega o dexecució, especificant aquells que es referixen a la fase selecció de lalternativa tècnica i els que es referixen a la fase de selecció de lurbanitzador. El criteri de preu més baix només serà aplicable a la segona fase dadjudicació de lurbanitzador.
6. Les bases de programació establiran, per a cada una de les fases del procediment, de selecció de lalternativa tècnica i dadjudicació de la condició durbanitzador, la ponderació relativa que atribuïsca a cada un dels criteris establits per a valorar la selecció de lalternativa tècnica i loferta de proposició juridicoeconòmica més avantatjosa. Esta ponderació podrà expressar-se fixant una banda de valors que haurà de tindre una amplitud màxima adequada. Quan la ponderació no siga possible, per raons demostrables, les bases de programació indicaran lorde decreixent dimportància dels criteris.
7. Sense perjuí de les disposicions desta llei, en particular les relatives a les obligacions en matèria de publicitat dels programes dactuació adjudicats i dinformació als candidats i als licitadors, lajuntament no divulgarà la informació facilitada pels operadors econòmics que estos hagen designat com a confidencial. Esta informació inclou, en particular, els secrets tècnics o comercials i els aspectes confidencials de les ofertes.
8. Les comunicacions i els intercanvis dinformació entre ladministració actuant i els licitadors durant el procés de selecció de lalternativa tècnica i de lurbanitzador podran realitzar-se, dacord amb el que sestablisca en les bases de programació, per qualsevol dels mitjans i amb les condicions establides per la legislació aplicable en matèria de contractació del sector públic.
9. Les bases de programació es publicaran en la pàgina web de lajuntament.
Article 123. Pública concurrència
1. Una vegada elaborades les bases de programació, lajuntament iniciarà el procediment de selecció de lalternativa tècnica per mitjà de la publicació dun anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valènciana, després de la seua remissió al Diario Oficial de la Unión Europea, pel qual es convoca la presentació dalternatives tècniques del programa dactuació.
2. Lajuntament ha de fer constar en lanunci i en els avisos la possibilitat de presentar, davant de lajuntament, alternatives tècniques de programa dactuació integrada, durant el termini de tres mesos comptadors des de la publicació desta convocatòria en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
3. En lanunci haurà de constar, almenys, la informació següent:
a) Entitat adjudicadora.
b) Dades generals per a lobtenció de la informació sobre el programa dactuació integrada.
c) Objecte del programa dactuació integrada.
d) Tramitació i procediment.
e) Requisits de solvència específics per a la fase de selecció de lalternativa tècnica.
f) Criteris de selecció de la fase de selecció de lalternativa tècnica.
g) Garanties exigides per a participar en esta fase.
h) Data límit i lloc de presentació de les alternatives tècniques.
i) Gastos de publicitat.
j) Data denviament de lanunci al Diario Oficial de la Unión Europea.
k) Altres informacions que es consideren necessàries.
Els apartats d, e, f i g podran ser complits per mitjà de la remissió a lapartat corresponent de les bases de programació.
4. Tots els documents i la informació rellevant estaran accessibles i a disposició de qui estiga interessat a presentar ofertes al procediment de selecció, en lajuntament, des de la publicació de lanunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana fins a la finalització del termini de presentació de les alternatives tècniques.
Article 124. Elecció de lalternativa tècnica del programa dactuació integrada
1. Finalitzat el termini de presentació dofertes, lajuntament sotmetrà totes les alternatives tècniques a informació pública i a consultes amb les administracions públiques afectades, conforme a larticle 53 o 57 desta llei, segons siga procedent, i ho notificarà als titulars cadastrals i registrals dels terrenys inclosos en lactuació.
2. Finalitzada la informació pública, si shaguera seguit el procediment ambiental simplificat, i abans de seleccionar lalternativa tècnica, lalcalde designarà una comissió tècnica, que ponderarà, en el termini màxim de tres mesos, les al·legacions i informes aportats a lexpedient, atendrà les consideracions manifestades en linforme ambiental i territorial estratègic, i les preferències de la població afectada, i valorarà cada alternativa segons els criteris determinats en les bases de programació. Dins de lesmentat termini de tres mesos, lajuntament podrà convocar audiències públiques per a debatre i ponderar les propostes en concurrència, per un termini màxim de quinze dies.
3. Si les alternatives tècniques estigueren sotmeses al procediment davaluació ambiental ordinari, lajuntament actuarà de conformitat amb el que establix lapartat anterior i, després de la proposta de la comissió tècnica, enviarà la documentació de totes les alternatives tècniques presentades, identificant la que es proposa seleccionar, junt amb lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica, a lòrgan ambiental i territorial, a fi que emeta una declaració ambiental i territorial estratègica única, en el termini màxim de tres mesos. A lefecte, cada una de les propostes tindrà la consideració dalternativa, dacord amb la legislació davaluació ambiental.
4. Si, dacord amb el que establix lapartat 7 deste article, lajuntament introduïra alteracions en lalternativa tècnica seleccionada provisionalment, que la modificaren substancialment, la dita alternativa, amb les seues modificacions, se sotmetrà a un tràmit dinformació pública per un termini de vint dies.
5. Lalternativa tècnica del programa dactuació integrada serà triada pel Ple de lAjuntament en el termini màxim de sis mesos des de la finalització del termini de presentació dalternatives tècniques, dacord amb el que establix lapartat 7 deste article. El còmput del termini sinterromprà en els supòsits en què lalternativa tècnica precise avaluació ambiental i territorial estratègica fins a la notificació de la declaració ambiental i territorial estratègica. La falta de resolució expressa en el termini establit permetrà als licitadors retirar les seues ofertes i sol·licitar la compensació econòmica per limport dels costos delaboració del document del programa dactuació presentat, quan la demora siga per causa imputable a ladministració actuant. Ladministració no podrà declarar deserta una licitació quan existisca alguna oferta o proposició que siga admissible dacord amb els criteris que figuren en les bases de programació.
6. Lacord del Ple de lAjuntament també establirà, si fóra necessari, la modificació de les bases de programació inicials per a ajustar-les a lalternativa tècnica que saprove, en les determinacions aplicables a la continuació del procediment, com també el règim de gestió de lactuació i, si este és per gestió indirecta, el procediment de selecció de lurbanitzador dacord amb la subsecció 3 desta secció. Si sestablira la gestió directa, lajuntament indemnitzarà a qui va proposar lalternativa tècnica seleccionada, conforme a larticle 130 desta llei.
7. Lajuntament aprovarà lalternativa tècnica per elecció o reelaboració de les propostes concurrents, amb les correccions, esmenes i solucions de síntesi que crega oportunes, dacord amb els criteris assenyalats en les bases de programació i dins dels límits i objectius públics definits per:
a) Lordenació estructural, si no és objecte de modificació en el programa dactuació.
b) La declaració ambiental i territorial estratègica o linforme ambiental i territorial estratègic.
c) Lordenació detallada, si està definida pel planejament municipal i no és objecte de modificació per lalternativa tècnica.
d) Les bases de programació establides per lajuntament.
8. En el cas que es modifique lordenació estructural, lajuntament aprovarà provisionalment el pla i ho remetrà a la conselleria competent en urbanisme per a laprovació definitiva.
9. Lacord es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província. Este acord podrà ser objecte de recurs administratiu de conformitat amb la legislació reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la legislació reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Subsecció III
Designació de lurbanitzador
Article 125. Pública concurrència
1. Una vegada adoptat lacord a què fa referència larticle anterior, lajuntament iniciarà el procediment de designació de la condició durbanitzador per mitjà de la publicació dun anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, després de la seua remissió al Diario Oficial de la Unión Europea, pel qual sanunciarà la convocatòria de presentació de proposicions juridicoeconòmiques al programa dactuació integrada.
2. Lajuntament ha de fer constar en lanunci, i en els avisos, la possibilitat de presentar proposicions juridicoeconòmiques al programa dactuació integrada, durant el termini de cinquanta-dos dies comptador des de la publicació desta convocatòria en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
3. En lanunci haurà de constar, almenys, la informació següent:
a) Entitat adjudicadora.
b) Dades generals per a lobtenció de la informació sobre el programa dactuació integrada.
c) Alternativa tècnica aprovada.
d) Tramitació i procediment.
e) Requisits de solvència específics per a la fase dadjudicació de la condició durbanitzador.
f) Criteris dadjudicació per a esta fase, diferenciant aquells que es valoren de forma automàtica i els criteris de valoració no automàtics, dacord amb les bases de programació.
g) Garanties exigides per a licitar en esta fase.
h) Data límit i lloc de presentació de les proposicions juridicoeconòmiques.
i) Gastos de publicitat.
j) Data denviament de lanunci al Diario Oficial de la Unión Europea.
k) Altres informacions que es consideren necessàries.
Els apartats d, e, f i g podran ser complits per mitjà de la remissió a lapartat corresponent de les bases de programació.
4. Tots els documents i la informació rellevant estaran accessibles i a disposició de qui estiga interessat a presentar ofertes a la licitació, en lajuntament, des de la publicació de lanunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana fins a la finalització del termini de presentació de les proposicions juridicoeconòmiques.
Article 126. Procés de designació de lurbanitzador
1. Qualsevol interessat que acredite que complix les condicions de solvència, capacitat i habilitació exigibles, en els termes i terminis indicats en les bases de programació aprovades per lajuntament, dacord amb el que establix esta llei, pot presentar una proposició juridicoeconòmica, en plica tancada, amb el contingut assenyalat en larticle 111.4 desta llei.
2. Una vegada presentades les pliques en sobres tancats, en el termini de vint dies es farà lacte públic dobertura de pliques, al qual seran convocats els interessats i del qual sestendrà lacta corresponent. En este acte, es determinarà quins licitadors complixen els requisits de capacitat i solvència i aquells que no, i es procedirà a lobertura dels sobres amb les pliques que tenen un contingut de valoració no automàtica, i es fixarà la data dobertura dels sobres amb la documentació corresponent a la valoració automàtica, en el terme màxim dun mes. En el segon acte públic, sindicarà la valoració obtinguda pels licitadors en relació amb la documentació del sobre primer i es procedirà a lobertura del sobre segon, que conté la documentació corresponent als criteris de valoració automàtica.
3. Si, dacord amb la convocatòria, els criteris de valoració només són dels que es valoren de forma automàtica i sense juís de valor, per mitjà daplicació de fórmules aprovades prèviament per lajuntament, es procedirà a lobertura de pliques en un sol acte.
4. Lurbanitzador serà seleccionat i designat provisionalment per lalcalde, o òrgan municipal competent dacord amb el que preveu la legislació de contractes del sector públic, segons els criteris objectius estipulats en les bases de programació, en el termini màxim de deu dies des de la realització de lúltim acte públic. La designació provisional es notificarà al propietari únic, si nhi ha, a lagrupació dinterés urbanístic, si nhi ha, i als licitadors que hagen presentat proposicions juridicoeconòmiques.
5. En el termini de quinze dies des de la notificació, els licitadors que no hagen sigut designats provisionalment com a urbanitzador podran presentar al·legacions.
Article 127. Nomenament de lurbanitzador i subscripció del conveni
1. Concloses les anteriors actuacions, en el termini màxim de deu dies, lalcalde o lòrgan municipal competent segons el que preveu la legislació de contractes del sector públic:
a) Designarà amb la condició durbanitzador qui resulte mereixedor desta i declararà aprovat el programa dactuació integrada elegit.
b) Ordenarà la inscripció en el Registre de Programes dActuació i la publicació de la resolució aprovatòria i del conveni de programació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb lapartat 3 deste article.
c) Citarà lurbanitzador electe per a subscriure el conveni de programació, transcorreguts quinze dies des de la publicació indicada en lapartat anterior. Si lurbanitzador desatén la citació, perdrà el seu dret, i podrà passar este al candidat següent.
2. El tècnic municipal responsable de la tramitació del programa dactuació integrada elaborarà un informe escrit, en el qual inclourà, com a mínim: informació sobre la identificació de ladministració actuant, objecte i import del programa dactuació integrada, identificació dels licitadors exclosos i els motius que justifiquen la seua exclusió, els motius pels quals shan rebutjat ofertes que es consideren anormalment baixes, i identificació de ladjudicatari i els motius pels quals sha triat la seua oferta; si és el cas, els motius pels quals es propose renunciar a adjudicar el programa dactuació integrada.
3. Els programes entren en vigor als quinze dies de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana o en el butlletí oficial de la província del text íntegre del conveni de programació o normes dactuació. En esta publicació, shaurà dexpressar el número de registre i la data dinscripció en el Registre de programes dactuació.
4. La garantia provisional prestada per lurbanitzador seleccionat es mantindrà fins a laprovació del projecte de reparcel·lació, moment en què haurà de constituir la garantia definitiva dacord amb les bases de programació.
Subsecció IV
Possibles accions després de la designació de lurbanitzador
Article 128. Règim especial de revisió de ladjudicació de la condició durbanitzador
Sense perjuí del que disposa larticle 126.5 desta llei, ladjudicació de la condició durbanitzador establida en la subsecció III anterior està sotmesa al règim especial de revisió i règims alternatius de resolució de conflictes regulats en la legislació de contractes del sector públic i al règim dels recursos administratius establit en la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Article 129. Adjudicació connexa o condicionada
1. Els programes dactuació integrada poden aprovar-se condicionats a lefectiva realització de determinacions pròpies daltres actuacions programades prèviament o simultàniament, sempre que, en la seua regulació, quede garantit el compliment daquelles condicions connexes i es preveja una adequada coordinació.
2. La programació imposarà les obligacions econòmiques necessàries per a compensar els afectats per lactuació més costosa a càrrec dels daltres que es beneficien daquella, per concentrar-se, en estes, obres o sobrecostos dutilitat comuna, dacord amb larticle 146 desta llei.
3. Lincompliment per un urbanitzador de les condicions que afecten el desenrotllament duna altra actuació connexa podrà donar lloc a la suspensió dels programes dactuació integrada afectats, però els urbanitzadors injustament perjudicats podran subrogar-se en la posició del causant del dany si complixen els requisits de solvència exigibles per a això.
Article 130. Dret de reintegrament de gastos de projectes
Els proponents dalternatives o documents tècnics triats, o daplicació per al desenrotllament del programa dactuació integrada, si no resulten designats urbanitzadors, podran reclamar deste, llevat de pacte en contra, a càrrec de la primera quota de les càrregues durbanització, el dret de reintegrament dels gastos de projectes, degudament justificats, i incrementats amb un premi del vint per cent.
CAPÍTOL IV
Lexecució del programa dactuació integrada
Secció I
Disposicions generals daplicació a lexecució
dels programes dactuació integrada
Article 131. Règim jurídic dels programes dactuació integrada
Lexecució i els efectes dels programes dactuació integrada es regiran per les bases de programació, pel que establix esta llei i les normes que la despleguen i, en tot allò no hi previst, pel que disposa la legislació sobre contractes del sector públic.
Article 132. Vinculació al contingut del programa i responsabilitat de lurbanitzador
1. Els programes dactuació integrada hauran dexecutar-se dacord amb el contingut dels seus documents, sense perjuí de les prerrogatives establides a favor de ladministració actuant dacord amb esta llei.
2. Lurbanitzador ha de complir les seues funcions amb professionalitat i eficiència empresarial, i sha dajustar a les regles fixades pel programa dactuació integrada dins del marc legal i als compromisos que va contraure en laprovació deste.
3. Lurbanitzador respondrà, davant dels afectats, dels danys i perjuís que els cause, excepte quan actue executant ordes directes de ladministració.
4. Lincompliment de lurbanitzador en les seues obligacions derivades del programa dactuació integrada produirà les conseqüències previstes en el seu conveni de programació i en la llei.
Article 133. Principi de compte i risc
Lexecució del programa dactuació integrada es realitzarà a compte i risc de lurbanitzador, sense perjuí del que establix esta llei respecte dels casos de força major i de retaxació de càrregues.
Article 134. Prerrogatives de ladministració
Dins dels límits i amb subjecció als requisits i efectes assenyalats en esta llei, ladministració actuant té la prerrogativa dinterpretar els programes dactuació integrada, resoldre els dubtes que oferisca el seu compliment, modificar-los per raons dinterés públic, acordar la seua resolució i determinar els efectes desta.
Article 135. Modificació de programes dactuació integrada
1. Els programes dactuació integrada només podran ser modificats, per raons dinterés públic, quan així shaja previst en les bases de programació. En estos casos, les bases hauran de detallar de forma clara, precisa i inequívoca les condicions en què podrà fer-se ús de la possibilitat de modificació, així com labast i els límits de les que poden acordar-se, amb expressa indicació del percentatge màxim del cost del programa dactuació integrada a què puguen afectar, i el procediment que haja de seguir-se per a això. Els casos en què podrà tindre lloc la modificació hauran de definir-se amb total concreció per referència a circumstàncies la concurrència de les quals puga verificar-se de forma objectiva.
2. No obstant el que disposa lapartat anterior, podran efectuar-se modificacions no previstes en les bases de programació quan es justifique suficientment la concurrència dalguna de les circumstàncies següents:
a) Inadequació de la prestació contractada per a satisfer els objectius de la programació, a causa derrors o omissions patits en la redacció dels documents tècnics, ocasionats per una deficient o insuficient informació facilitada per les administracions públiques o empreses de servicis.
b) Inadequació del programa dactuació integrada per causes objectives que determinen la seua falta didoneïtat, consistents en circumstàncies de tipus geològic, hídric, arqueològic, mediambiental o semblants, posades de manifest després de ladjudicació del programa dactuació i que no foren previsibles amb anterioritat aplicant tota la diligència requerida dacord amb una bona pràctica professional en lelaboració del projecte durbanització.
c) Força major o cas fortuït, que facen impossible lexecució del programa dactuació en els termes inicialment definits.
d) Necessitat dajustar la prestació a especificacions tècniques, mediambientals, urbanístiques, de seguretat o daccessibilitat aprovades després de ladjudicació del programa dactuació integrada.
e) Canvi de planejament o suspensió de llicències per causa justificada dinterés públic.
f) Conveniència de la divisió en fases de lobra durbanització per a facilitar la recepció i entrada en servici anticipada duna part destes.
3. La modificació del programa no podrà realitzar-se, en cap cas, a fi de:
a) Ampliar lobjecte del programa dactuació integrada perquè puga complir finalitats noves no previstes en la documentació preparatòria deste.
b) Alterar les condicions essencials de la licitació i ladjudicació, limitant-se a introduir les variacions estrictament indispensables per a respondre a la causa objectiva que la faça necessària. Sentendrà que salteren les condicions essencials de licitació i adjudicació del contracte en els casos següents:
1.r Quan la modificació varie substancialment la funció i les característiques essencials del programa dactuació integrada aprovat.
2.n Quan la modificació altere la relació entre lactuació urbanística i el preu, tal com eixa relació va quedar definida per les condicions de la programació.
3.r Quan les modificacions del programa dactuació integrada igualen o excedisquen, en més o en menys, el deu per cent del preu dadjudicació; en el cas de modificacions successives, el conjunt destes no podrà superar este límit.
4.t Quan lalteració excedisca el vint per cent de lús del terreny o de laprofitament de lactuació.
5.t En qualssevol altres casos en què puga presumir-se que, si shaguera conegut prèviament la modificació, haurien concorregut al procediment dadjudicació altres interessats, o que els licitadors que hi van prendre part hagueren presentat alternatives tècniques o proposicions juridicoeconòmiques substancialment diferents de les formulades.
4. Les modificacions acordades per ladministració seran obligatòries per a lurbanitzador.
5. En qualssevol altres casos als previstos en este article, si és necessari que lactuació urbanística sexecute de manera diferent de la programada inicialment, shaurà de resoldre el programa dactuació en vigor i tramitar-ne un altre sota les condicions pertinents, dacord amb esta llei.
Article 136. Procediment de modificació dels programes dactuació integrada
1. Les modificacions dels programes dactuació integrada sacordaran en la forma que shaguera especificat en les bases de programació.
2. Abans de modificar el programa dactuació integrada, lajuntament haurà de:
a) Donar audiència a lurbanitzador i, si és el cas, a lentitat avaladora, per un termini no inferior a deu dies, perquè puga formular les consideracions que considere convenients.
b) Obtindre informe previ del Servici Jurídic i del Servici Tècnic corresponent de ladministració actuant. Si la modificació comporta algun compromís addicional per a ladministració, shaurà dobtindre així mateix el corresponent informe de fiscalització del servici corresponent de ladministració actuant.
c) Obtindre informe del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, quan la modificació comporte que la seua quantia, aïlladament o acumulativament, siga igual o superior al deu per cent del preu primitiu del contracte o a sis milions deuros.
3. Els acords que adopte ladministració actuant posaran fi a la via administrativa i seran immediatament executius.
4. Les modificacions del programa dactuació integrada hauran de formalitzar-se en document administratiu que sajuste amb exactitud a les condicions de la licitació, el qual constituirà títol suficient per a accedir a qualsevol registre públic.
Article 137. Suspensió temporal del programa dactuació integrada per causes ambientals imprevistes
En el cas en què, una vegada aprovat el programa dactuació i el pla que lempara, legalment sotmés a avaluació ambiental i territorial estratègica, el promotor, lòrgan substantiu o lurbanitzador tingueren coneixement de qualssevol circumstàncies que determinen la incorrecció de la declaració ambiental i territorial estratègica, tant per fets o circumstàncies de succés posterior a esta última, com per fets o circumstàncies anteriors que, en el seu moment, no van ser o no van poder ser objecte de ladequada valoració, els posarà en coneixement de lòrgan ambiental i territorial i sadoptaran les mesures cautelars imprescindibles per a previndre els possibles impactes que pogueren produir-se. En estos casos, se seguirà el procediment que per a estos casos regula la legislació estatal sobre avaluació ambiental.
Secció II
Relació entre lurbanitzador i els propietaris
Article 138. Principi de llibertat de pactes
Les relacions entre els propietaris i lurbanitzador es regiran pels pactes lícits que lliurement convinguen. En defecte dacord voluntari, regiran les regles establides en esta llei. En tot cas, ladministració actuant tutelarà amb imparcialitat lefectivitat dels drets i deures que, dacord amb la llei, el programa dactuació integrada establisca per a les persones afectades per este.
Article 139. Drets i deures bàsics del propietari
1. El propietari té dret:
a) Al fet que lurbanitzador complisca els seus compromisos amb diligència empresarial.
b) A obtindre de lurbanitzador i de ladministració, sense dilació indeguda, informació verídica i concreta sobre qualssevol aspectes relatius a lexecució del programa dactuació integrada.
c) A participar en lactuació, en els termes desta llei, i obtindre laprofitament corresponent, en justa distribució de beneficis i càrregues, o a abstindres de participar, i exigir lexpropiació de la seua propietat, en els termes establit en esta llei i en la legislació estatal en matèria de sòl i expropiació forçosa.
2. Els propietaris afectats per lactuació, si opten per adherir-se al programa dactuació, tenen els deures legals de:
a) Cedir, equidistribuir i sufragar la urbanització, retribuint a lurbanitzador per la seua tasca.
b) Proporcionar informació sobre la seua propietat, de conformitat amb larticle 87 desta llei.
c) Facilitar locupació de les seues finques quan siga necessària per a executar el programa dactuació.
Article 140. Posicions bàsiques del propietari davant del programa dactuació integrada i els seus efectes
1. Els propietaris afectats pel programa dactuació integrada poden triar entre adherir-shi de forma expressa o no adherir-shi.
2. En cas de no adherir-se al programa dactuació integrada, la reparcel·lació es limitarà a preveure, a favor del propietari, la indemnització econòmica corresponent a limmoble, dacord amb la valoració calculada de conformitat amb la legislació de lEstat sobre valoracions, sense reconéixer-li la facultat de participar en lactuació ni en els drets que sen deriven.
3. Ladhesió al programa dactuació integrada implica exercir la facultat de participar en lactuació en règim dequitativa distribució de beneficis i càrregues, de conformitat amb allò que sha regulat en esta llei i en la legislació estatal de sòl. Els propietaris que sadherixen al programa dactuació integrada estan obligats a assumir les càrregues i les obligacions hi establides, amb labast necessari per a complir els objectius i previsions del programa dactuació integrada; en concret, les següents:
a) Retribuir lurbanitzador pel cost de les obres, projectes i gestions necessàries per a realitzar el programa dactuació integrada, en justa proporció al valor dels solars adjudicats en la reparcel·lació i compensant les indemnitzacions que se li deuen en el seu compte de liquidació.
b) Cedir gratuïtament a ladministració, en règim dequidistribució, els sòls de destinació dotacional públic o amb destinació al patrimoni municipal de sòl legalment exigibles.
4. Ladhesió al programa dactuació integrada no limita al propietari la seua facultat dexercir accions fundades en dret per a depurar la legalitat del programa dactuació integrada, de linstrument de planejament que lacompanya o dels seus actes dexecució. Això no lexonera del compliment de les obligacions derivades del programa dactuació integrada.
Article 141. Citació als propietaris perquè decidisquen sobre la seua participació en el programa dactuació integrada
1. Abans de laprovació de la reparcel·lació, ladministració actuant remetrà als propietaris afectats la notificació de la citació per a la seua participació en el programa dactuació integrada, amb els continguts següents:
a) Data daprovació i publicació del programa dactuació integrada i text literal de lacord aprovatori, amb els recursos que corresponen.
b) Text de les normes dactuació o del conveni de programació.
c) Full resum de les magnituds urbanístiques rellevants del programa dactuació:
1.r Coeficient del canvi i valor del sòl considerat als efectes del canvi.
2.n Costos estimats de la urbanització, total i unitari repercutit per metre quadrat de sòl o drets aportats.
3.r Aprofitament subjectiu.
4.t Superfície mínima de terreny requerida per a obtindre adjudicació en parcel·la.
5.t Referència a lordenació vigent, identificant els plans i els acords rellevants i la manera de consultar-los.
d) Informació als propietaris que ladhesió al programa dactuació integrada ha de ser expressa, per a poder participar-hi, i ser atorgada en termes que possibiliten locupació dels seus terrenys quan es necessiten per a urbanitzar. Sadvertirà dels efectes expropiatoris de la no-adhesió i dels criteris de taxació de limmoble per a eixe cas.
e) Informació succinta i clara sobre:
1.r La possibilitat de triar la modalitat de retribució.
2.n El mode, les condicions i el termini per al pagament en metàl·lic.
3.r La quantia i el contingut literal de la garantia que sha de prestar i el termini per a la seua formalització, per a qui retribuïsca en diners.
4.t Condicions de la retribució en sòl.
5.t Citació als propietaris perquè es pronuncien respecte daixò. Les magnituds econòmiques sexpressaran per metre quadrat de sòl o drets aportats. Sadvertirà que estos imports seran revisats quan es determine la quantia definitiva dels gastos variables del programa dactuació integrada, dels quals només sindicarà una estimació preliminar, així com de la indemnització individualitzada que correspondria a linteressat per preexistències que hagen de demolir-se en execució del programa dactuació integrada.
f) Recordatori als propietaris del deure legal de manifestar les situacions jurídiques que afecten les finques de la seua propietat, així com de facilitar la documentació necessària per a identificar-les, qualificar-les i, si és el cas, valorar-les.
g) Transcripció literal deste article, de lanterior i del següent.
h) Dades de contacte per a atendre consultes i facilitar informació més detallada, de manera telemàtica i presencial.
2. La notificació informarà, als propietaris dedificacions consolidades, sobre els drets que els reconeix esta llei.
Article 142. Ladhesió al programa dactuació integrada: termini i forma per a efectuar-la
1. Els propietaris interessats a participar en lactuació urbanística hauran de manifestar expressament la seua voluntat dadhesió i dassumir les obligacions i càrregues urbanístiques corresponents, així com els correlatius drets.
2. Amb este fi, disposaran del termini mínim de dos mesos des que lurbanitzador els notifique laprovació del programa dactuació integrada i les seues característiques econòmiques, en la forma regulada en larticle anterior. Dins del primer mes de termini, el propietari podrà demanar ampliació de documentació, informació addicional, formular queixa sobre la rebuda o demanar pròrroga. Si ho fa així, sentendrà prorrogada per un tercer mes addicional, i se li haurà de comunicar, abans que comence la pròrroga, la informació o laclariment suplementari que siga procedent. El termini establit saplicarà tant per a pronunciar-se com per a prestar garanties.
Ladhesió tardana sadmetrà, amb consentiment de lurbanitzador, quan constituïsca ratificació dactes o manifestacions prèvies i indiciàries de la voluntat dadhesió i lextemporaneïtat no pertorbe el desenrotllament del programa dactuació integrada.
3. Ladhesió satorgarà en document públic administratiu davant del secretari de lAjuntament, o bé per atorgament davant de notari, qui ho notificarà a ladministració.
4. La manifestació dadhesió al programa dactuació integrada haurà de:
a) Identificar el domicili i el correu electrònic on hagen defectuar-se, dara en avant, les notificacions relatives al programa dactuació.
b) Identificar els terrenys que són objecte de ladhesió i lactuació a què fa referència.
c) Referir la superfície i les característiques de la propietat.
d) Expressar, sense reserva o ambigüitat, que posarà a disposició de ladministració actuant la possessió de la finca quan es necessite per a poder iniciar la urbanització.
e) Assenyalar que el propietari coneix lobligació de lafecció real de la finca al compliment de les obligacions derivades de la seua participació en la reparcel·lació; afecció que sinscriurà en el registre de la propietat quan sinicie el tràmit de la reparcel·lació.
f) Indicar si desitja participar en lexecució del programa dactuació per mitjà de retribució en terrenys, en metàl·lic, o per mitjà duna modalitat de retribució mixta, dacord amb el que establix esta secció.
g) Adjuntar la notificació que la motiva, així com el document expressiu del títol de propietat i els documents justificatius de les garanties prestades.
5. Latorgament pot efectuar-se condicionat al fet que ladministració o lurbanitzador reconeguen i admeten o rebutgen determinades premisses o preus. Una vegada admeses o rebutjades, no es donarà nou termini al propietari per a tornar a triar el seu posicionament.
Article 143. Modalitats de retribució a lurbanitzador
1. Els propietaris retribuïxen a lurbanitzador en metàl·lic o en terrenys, o en la modalitat de retribució mixta, segons manifesten en el seu escrit dadhesió al programa dactuació integrada, els gastos pressupostats en este com a màxim, de conformitat amb larticle 144 desta llei, sense perjuí de la retaxació de càrregues. La correlació entre el cost dinerari de les càrregues i el valor del sòl es determina en el programa dactuació integrada per mitjà del coeficient de canvi, excepte un altre acord entre els interessats.
2. La retribució serà en metàl·lic quan la consolidació de làmbit impedisca materialment la retribució en terrenys.
3. La retribució en terrenys pot ser establida amb caràcter forçós quan els terrenys que així siguen adquirits per un urbanitzador públic corresponguen a la reserva legal destinada a vivendes de protecció pública i es valoren de conformitat amb el preu màxim que se seguisca deixa vinculació.
4. Es presumix elegida la retribució en terrenys a falta de constitució de garantia per la totalitat de limport del pagament en metàl·lic, en la forma deguda i dins del termini, en la part no garantida. Esta circumstància haurà de notificar-la lurbanitzador a ladministració i al propietari.
5. Les càrregues variables sorgides després de laprovació del projecte de reparcel·lació es retribuiran en metàl·lic.
Article 144. Càrregues durbanització del programa dactuació integrada
1. Són càrregues durbanització, en la categoria de càrregues fixes, als efectes desta llei:
a) Les obres programades necessàries per a la consecució dels objectius legals del programa dactuació integrada enunciats en larticle 110 desta llei.
b) La redacció dels projectes tècnics i la direcció dobra necessaris amb el fi indicat abans.
c) Els gastos de gestió de lurbanitzador, quantificats com un percentatge de la suma dels dos conceptes anteriors, tal com figuren en el programa dactuació integrada, que inclouen els seus gastos generals i financers, relatius a:
1.r El manteniment i la conservació de la urbanització durant el període que corresponga fins a la seua recepció per ladministració.
2.n Els gastos, aranzels, taxes i honoraris corresponents a la tramitació de les actuacions que ha de gestionar i impulsar.
3.r Els controls de qualitat i els peritatges pressupostats en el programa dactuació integrada, a compte dempreses o professionals independents de lurbanitzador, per a controlar lexecució i recepció de les obres o el compliment de les obligacions i la major objectivitat de les actuacions.
d) El benefici empresarial de lurbanitzador, calculat com un percentatge, de fins al deu per cent, del valor dels conceptes referits en els apartats anteriors.
2. Són càrregues durbanització, en la categoria de càrregues variables, les següents:
a) El cost dindemnització a compte de construccions, instal·lacions, plantacions i sembrats que, en execució del programa dactuació integrada, shagen de derrocar, arrancar o destruir, o cedir a ladministració; i les indemnitzacions per trasllat o cessament dactivitats, resolució darrendaments i extinció de servituds predials.
b) Les indemnitzacions a propietaris per obres durbanització que ja hagen sufragat i siguen útils a lactuació.
c) Els gastos per reallotjament i retorn docupants a què estos tinguen dret dacord amb la legislació vigent.
d) Si és el cas, limport del cànon durbanització meritat a favor de ladministració o el reintegrament que siga procedent a favor daltres actuacions de conformitat amb larticle 146 desta llei.
Limport total de les càrregues durbanització variables es repercutirà entre tots els propietaris en règim dequidistribució. Posteriorment, sassignarà a cada propietari o titular de dret indemnitzable limport que li corresponga percebre pels conceptes indicats en els apartats anteriors.
3. Els conceptes de lapartat 2 es consideraran gastos variables aliens al preu cert del programa dactuació integrada. Podran arbitrar-se mesures perquè siguen directament pagats i cobrats entre interessats sense bestreta i mediació de lurbanitzador. Este és responsable del fet que es facen efectius abans de locupació dels béns afectats i també que siguen taxats al valor que objectivament corresponga segons les normes que ho regulen, excepte en el cas previst en larticle 93.3 desta llei.
Article 145. Càrregues de lactuació a compte de cada propietari individual
Són càrregues de lactuació que seran a compte de la propietat de cada finca i no imputables al programa dactuació integrada:
a) Els costos de descontaminació i neteja de sòl, en els termes previstos per la legislació ambiental aplicable.
b) Els costos dextinció de drets reals i alçament de càrregues incompatibles amb el planejament, excepte les servituds predials.
c) Els costos per rescissió de qualssevol drets, contractes o obligacions vinculades a les seues finques que disminuïsquen el seu valor en venda.
d) Els costos de servicis de mediació, peritatge o arbitratge previstos en el programa dactuació integrada meritats a instàncies dun propietari individual, llevat que corresponguen a lurbanitzador o al programa dactuació integrada.
Article 146. Càrregues durbanització comuna a diverses actuacions
1. Quan una mateixa obra pública siga de comuna utilitat a diverses actuacions connexes, el seu cost es repartirà entre estes a mesura que es desenrotllen i en proporció al respectiu aprofitament.
2. Qui finance lobra comuna tindrà dret a rescabalar-se de lexcés de cost suportat a càrrec de les actuacions següents.
3. Les actuacions posteriors sufragaran equitativament la seua part quan es programen i reparcel·len, si són actuacions integrades, o quan sedifiquen, si són actuacions aïllades.
4. Per a garantir el pagament futur i lactualització del seu valor, sestablirà un cànon durbanització, aprovat per mitjà dordenança municipal, que establisca fórmules dactualització i just repartiment.
5. Així mateix, podrà establir-se un cànon amb destinació finalista, a compte dinfraestructures complementàries que raons tècniques exigisquen implantar després de ledificació.
Article 147. Retaxació de càrregues i revisió de preus
1. La retaxació de càrregues pressupostades en el programa dactuació integrada només és procedent per causes imprevisibles i no imputables a lurbanitzador, com són la força major i els canvis per variació sobrevinguda en la reglamentació tècnica aplicable.
2. La retaxació de càrregues no pot implicar augment de limport total corresponent al benefici de lurbanitzador.
3. La tramitació de la retaxació de càrregues podrà iniciar-se dofici o a instància de lurbanitzador, exigix audiència dels afectats, pel termini dun mes, i laprovació per lòrgan que va aprovar el programa dactuació integrada en el termini de tres mesos des del seu inici.
4. La retaxació de càrregues, excepte força major, té un límit del vint per cent del valor de les càrregues certes totals, segons limport del programa dactuació integrada aprovat. Si el supera, excedint el repercutible als propietaris, lurbanitzador podrà renunciar a la seua comanda, excepte renúncia a percebre lexcés sobre este vint per cent.
5. Els propietaris que retribuïsquen en sòl, després dhaver-lo aportat, pagaran la retaxació de càrregues en metàl·lic, excepte acord amb lurbanitzador per al seu pagament en sòl.
6. Els increments de càrregues derivats de les millores i canvis de projectes ordenats unilateralment per ladministració en interés públic després de laprovació del programa dactuació integrada, seran a càrrec de ladministració ordenant. Els increments de cost imputables a un tercer, com ara companyies subministradores, només justifiquen la retaxació si lurbanitzador, amb la diligència empresarial que li és exigible, ni els pot evitar, ni els pot pressupostar amb major certesa en el programa dactuació integrada, a falta de referències objectives, públiques i taxades.
7. La revisió de preus serà aplicable en els termes regulats en la legislació de contractes del sector públic.
Article 148. Xarxes de subministrament i costos durbanització
1. Les xarxes de servicis (aigua, gas, electricitat, telefonia, cable òptic i altres danàlogues), construïdes per gestió de lurbanitzador i sufragades pels propietaris, se cediran en els termes establits en la legislació sectorial aplicable, sense perjuí del dret a reintegrar les despeses dinstal·lació de les xarxes de servicis amb càrrec a les empreses prestadores, en els termes que preveu la dita legislació.
2. Laportació de materials i lexecució dinstal·lacions, gratuïta i a càrrec o compte duna companyia subministradora, es deduirà proporcionadament del valor de la prestació que li és exigible de conformitat amb lapartat anterior.
3. En cap cas sexigiran per compte o càrrec duna actuació urbanística instal·lacions de les xarxes de servicis que excedisquen les seues necessitats pròpies.
Secció III
Pagament de la retribució a lurbanitzador
Article 149. Pagament de la retribució a lurbanitzador
1. Quan el propietari opte per la retribució a lurbanitzador en sòl, el pagament es realitza en el projecte de reparcel·lació.
2. Quan el propietari opte per la retribució a lurbanitzador en metàl·lic, el pagament es materialitza per mitjà de lingrés de limport corresponent en el patrimoni de lurbanitzador, segons el compte de liquidació i el pla de pagaments establit en la reparcel·lació, o aprovats posteriorment. Per al cobrament dels pagaments lurbanitzador girarà quotes durbanització, amb lautorització prèvia administrativa de cobrament. Esta sinstarà acompanyant els certificats o factures justificatives i ha de ser resolta en el termini dun mes. La falta de resolució expressa determinarà les responsabilitats que corresponga per a mantindre la indemnitat de lurbanitzador.
3. Les quotes durbanització es meritaran a mesura que lurbanitzador presente davant de ladministració els correlatius certificats dobra o factures justificatives. El cobrament anticipat dinversions futures és possible en cas de gestió directa, però només quan es tracte de gastos compromesos prèviament i que shan dexecutar abans de sis mesos i sempre que shaja inscrit la reparcel·lació en el registre de la propietat. En tot cas, abans de linici de les obres i després de laprovació de la reparcel·lació, podran girar-se quotes a compte del cost dels projectes i de les indemnitzacions, segons els documents de programació aprovats.
4. Els canvis o suplements en la liquidació provisional requerixen audiència als afectats abans de la seua aprovació administrativa.
5. Els requeriments de pagament de les quotes durbanització, de lurbanitzador al propietari, establiran els terminis i revestiran les garanties legals exigibles per als actes de recaptació tributària en període voluntari. La falta de pagament en període voluntari determinarà el seu cobrament en via executiva; a este efecte, lautorització per a executar garanties pot ser instada per lurbanitzador a ladministració, la qual lacordarà si és procedent.
6. Les quotes impagades en període voluntari es cobraran executant la garantia presentada per a garantir la retribució en metàl·lic.
7. Ladministració, tan prompte com advertisca un excés en el cobrament de quotes durbanització, procedirà a suspendrel, i requerirà justificació a lurbanitzador.
8. En tot allò no previst en este article respecte del pagament de les quotes durbanització, regirà el que establix la legislació en matèria de tributs respecte del pagament i les actuacions i procediments de recaptació dels deutes tributaris.
Secció IV
Garanties del procés urbanitzador
Article 150. Garanties de compliment de les obligacions urbanístiques
1. Les garanties urbanístiques que haja de presentar lurbanitzador a favor de ladministració o dels propietaris afectats, o les que estos aporten en benefici desta o aquell, siga per al desenrotllament de programes dactuació integrades, programes dactuacions aïllades, o per a lobtenció de llicències urbanístiques, podran constituir-se, dacord amb els apartats següents:
a) Per mitjà de garantia personal o fiança, amb les condicions, modalitats i efectes previstos per la legislació de contractes del sector públic. La transmissió de la finca reparcel·lada no allibera lavalador del transmetent fins que ho substituïsca plenament el de ladquirent.
b) Per garantia real dhipoteca, en els termes que autoritze ladministració actuant i que reglamentàriament podran determinar-se. En tot cas, ha de tractar-se de primera hipoteca sobre un bé lliure de càrregues, docupants i de compromisos comercials que dificulten la futura liquidació. El seu valor ha de garantir amb suficiència lobligació de la qual responen, segons taxació recent.
2. Lexecució de garanties requerix autorització o certificat administratiu, que semetrà als deu dies dhaver constatat lincompliment. El document que formalitze la garantia pot ser depositat en poder del beneficiari.
3. Les garanties es cancel·laran per compliment de lobligat.
4. La llei no empara la responsabilitat personal il·limitada del propietari no urbanitzador pels seus deutes urbanístics, qui només respon amb les garanties personals o reals prestades.
Article 151. Garantia de promoció del programa dactuació integrada
1. En atenció a les circumstàncies concurrents, lajuntament podrà exigir als licitadors la constitució duna garantia provisional que responga del manteniment de les seues ofertes fins a laprovació del projecte de reparcel·lació, i que haurà de justificar suficientment en lexpedient les raons de la seua exigència. Esta garantia no podrà ser superior al dos per cent de lestimació aproximada de les càrregues del programa dactuació integrada efectuada per lajuntament.
2. Els urbanitzadors designats asseguraran els seus compromisos amb una garantia definitiva del cinc per cent del valor de les càrregues durbanització previstes en el programa dactuació integrada. Esta fiança respon de les seues obligacions generals davant de ladministració i és independent i addicional respecte a les previstes per esta llei en desplegament del programa dactuació integrada que regulen els articles següents. Les bases de programació podran augmentar justificadament limport de la garantia definitiva fins al deu per cent. Esta garantia es constituirà abans de laprovació del projecte de reparcel·lació.
En els casos de gestió directa per mitjà dempresa o societat del sector públic, haurà de constituir-se la garantia prevista en este apartat.
3. En gestió directa, ladministració que assumisca lexecució dun programa dactuació integrada ha de comprometre crèdit, a càrrec del seu pressupost, que li permeta assumir els gastos durbanització en la mesura necessària per a fer front a la retribució en sòl, i, si és el cas, la finançament de les obres durbanització.
Article 152. Garantia daportació a favor del propietari
1. Lurbanitzador, amb motiu de la reparcel·lació, ha de garantir el valor íntegre de les parcel·les rebudes dels propietaris que li retribuïxen en sòl, per mitjà de garantia en alguna de les modalitats previstes en larticle 150 desta llei.
2. Esta garantia es cancel·larà, totalment o per fases, a mesura que complisca lobligació durbanitzar i dotar de la condició de solar les altres parcel·les adjudicades a aquells propietaris que correlativament li van retribuir en sòl.
3. Sadmetrà com a garantia el terreny constitutiu de la retribució, quan la seua adjudicació a lurbanitzador quede sota condició resolutòria, per incompliment de les seues obligacions o sota poder dispositiu fiduciari de ladministració actuant. Qualsevol de les dos modalitats sinscriurà en el registre de la propietat. En el primer cas, el títol inscriptible haurà de determinar la forma de constar en el registre el compliment o incompliment de la condició resolutòria, amb indicació dels requisits per a la seua inscripció. En cas de titularitat fiduciària de ladministració, esta circumstància constarà en la inscripció, i arreplegarà així mateix la forma en què haurà de cancel·lar-se esta titularitat fiduciària si lurbanitzador complix les seues obligacions. També es podrà establir que ladjudicació a lurbanitzador dels terrenys corresponents a la retribució es faça sota la condició suspensiva del fet que els efectes translatius de la propietat es demoren fins que sexecute lobra durbanització.
Article 153. Garantia de retribució a lurbanitzador
1. En optar un propietari per la retribució en metàl·lic a lurbanitzador, els terrenys de la seua propietat inclosos en làmbit de lactuació, i els adscrits a esta, estan afectats, amb caràcter de garantia real, al compliment dels deures urbanístics, de conformitat amb el que establix la legislació estatal de sòl. Lafecció real podrà substituir-se per garantia financera o garantia hipotecària, dacord amb larticle 150 desta llei i en els termes de la legislació estatal de sòl respecte de les obligacions derivades del compte de liquidació provisional. No obstant això, shaurà de mantindre lafecció real o, si és el cas, la garantia financera que establisca lurbanitzador i aprove ladministració, respecte de la diferència entre la liquidació provisional i la definitiva.
2. Lafecció real de la propietat dels que retribuïsquen en terrenys desapareixerà després de laprovació de la reparcel·lació.
3. Una vegada aprovat el compte de liquidació definitiva, podrà cancel·lar-se lafecció real a instància del titular del domini o qualsevol altre dret real sobre la finca, i adjuntar a la sol·licitud el certificat de lòrgan actuant expressiu dhaver sigut garantit per mitjà de fiança el compte de liquidació definitiva referent al compte de què es tracte.
Article 154. Aplicació de les anteriors modalitats de garantia a programes dactuació aïllada lobjecte de les quals siga ledificació o la rehabilitació
Les anteriors modalitats de garantia són igualment exigibles en els programes dactuació aïllada lobjecte de les quals siga una obra dedificació o rehabilitació. Els imports que shan de garantir correspondran al valor de lobra dedificació, i urbanització si és el cas, que es preveja en el programa dactuació aïllada.
Article 155. Garantia de simultaneïtat de les obres durbanització i edificació
La garantia dexecutar les obres durbanització de manera simultània a les dedificació, regulada en larticle 178.1 desta llei, pot ser suplida, en benefici del propietari que retribuïx, per la garantia de retribució o la daportació que, amb idèntic fi, ja estiga a disposició de lajuntament.
Secció V
Les relacions de lurbanitzador amb altres empresaris
Article 156. Lempresari constructor
1. Es denomina empresari constructor el responsable dexecutar el projecte durbanització o projectes dobres que desenrotllen el programa dactuació integrada.
2. Quan el pressupost del programa dactuació aprovat siga igual o superior a 4.845.000 euros, o la quantia que la legislació de contractes del sector públic establisca respecte dels contractes dobres públiques o de concessió dobra pública subjectes a regulació harmonitzada, seran aplicables les regles següents:
a) Lempresari constructor serà seleccionat per lurbanitzador en pública licitació, el qual serà convocat i adjudicat per mitjà dun procediment de contractació dacord amb este article i la legislació de contractes del sector públic.
b) El procés de selecció de lempresari constructor utilitzarà com a pressupost màxim i base de licitació el pressupost de contracta establit en ladjudicació del programa dactuació integrada, i ha de vetlar per aconseguir les millors condicions econòmiques en lexecució de lobra, sense detriment de la qualitat global de lactuació. En el cas duna disminució sobre el pressupost de licitació, la baixa es traslladarà als propietaris.
c) Lurbanitzador ha de justificar, davant de ladministració, que la selecció de lempresari constructor complix els criteris i les normes que la regixen, i informar-lo amb caràcter previ de les condicions, plecs i decisions de contractació que es propose adoptar i, amb caràcter immediat, de les finalment adoptades. Com a garantia de transparència, la licitació es desenrotllarà sota fe pública notarial o administrativa i la documentació acreditativa del compliment de lanterior serà accessible als propietaris interessats i estarà depositada en els arxius públics.
d) Lurbanitzador assumirà, per si mateix o per un tercer, lexecució de lobra per falta dofertes que concórreguen a la licitació, i complirà el seu plec, incloent-hi la classificació del contractista quan ho exigisca la legislació de contractes del sector públic.
3. La relació entre urbanitzador i empresari constructor té caràcter privat, sense perjuí del que establix este article. Ladministració només intervindrà en esta relació per exigència dinterés públic fundada en dret. Lurbanitzador pot reservar-se la possessió civil de les obres, sense perjuí de les prerrogatives legals de ladministració respecte al domini públic.
Article 157. Lempresari constructor en la gestió directa
1. La contractació de lempresari constructor per ladministració en els casos de gestió directa sajustarà al que disposa la legislació de contractes del sector públic.
El plec podrà especificar que el preu siga pagador precisament amb lacabament de la subhasta de les parcel·les que sassignen a ladministració en recompensa de les càrregues durbanització, i el contractista es compromet a acceptar eixos termes. Si les postures de la subhasta són insuficients per a pagar a lempresari constructor, este sadjudicarà les parcel·les corresponents en pagament. Així mateix, podrà estipular-se, com a modalitat de pagament, que ladministració cedisca els crèdits i garanties de retribució en metàl·lic, fins a cobrir limport del contracte.
2. El contracte podrà ser dobra i servicis, per a encomanar també a lempresari constructor lelaboració del projecte de reparcel·lació i les tasques auxiliars desta. No podrà facultar-se al contractista per a ser retribuït en terrenys de forma diferent de la regulada abans.
Article 158. Cessió de ladjudicació
Lurbanitzador, amb lautorització prèvia expressa de ladministració actuant i per mitjà descriptura pública, pot cedir esta condició en favor de tercer que se subrogue en els seus drets i obligacions. El cessionari haurà de posseir els mateixos requisits i mèrits que li van ser exigits al cedent.
Article 159. Subcontractació
1. Lurbanitzador podrà subcontractar amb tercers de la seua elecció la realització de prestacions auxiliars de lexecució del programa dactuació integrada. En tot cas, ha de comunicar anticipadament a ladministració la identitat dels seus empresaris col·laboradors, abstindres de contractar amb aquells que estiguen legalment incapacitats o inhabilitats per a lexercici destes funcions i mai dispensar-los condicions més desfavorables de les que, per llei, protegixen els subcontractistes del sector públic.
2. Els subcontractistes quedaran obligats davant de lurbanitzador, el qual assumirà la total responsabilitat de la gestió del programa davant de ladministració.
Secció VI
Finalització del programa dactuació integrada
Article 160. Finalització normal del programa dactuació integrada
El programa dactuació integrada conclou amb la recepció o posada en servici de les obres durbanització.
Article 161. Recepció i conservació de la urbanització
1. Les obres durbanització públiques seran rebudes per acte exprés de ladministració en el termini de tres mesos des del seu oferiment formal. No obstant això, transcorreguts tres mesos des de loferiment sense que hi haja resolució expressa de ladministració, les obres sentendran rebudes. També sentendran rebudes des que queden obertes a lús públic. Des de la recepció expressa o des que queden obertes a lús públic, quedaran en període de garantia durant dotze mesos, en els quals lurbanitzador respondrà dels defectes constructius que es manifesten. Finalitzat este període, procedirà la devolució de les garanties de promoció del programa dactuació integrada.
2. És possible la recepció parcial de les obres durbanització per fases de funcionalitat autònoma.
3. La recepció sentén sense perjuí de les accions, fins i tot civils, que assistisquen ladministració o els administrats, per danys derivats de vicis ocults.
4. La conservació de les obres durbanització és responsabilitat de lajuntament des de la seua recepció, sent abans de lurbanitzador, excepte la reparació de vicis constructius. No tindrà validesa tot pacte o disposició que pretenga traslladar eixa competència a persones privades, propietaris o associacions de propietaris, sense col·laboració i control públic o sense condicions o per temps indeterminat.
5. La conservació de les obres durbanització es podrà realitzar per gestió directa o per gestió indirecta. En el cas de gestió indirecta, la contractació de la conservació de la urbanització es realitzarà de conformitat amb la legislació de contractes del sector públic. No obstant això, els administrats podran constituir i integrar-se voluntàriament en associacions privades de conservació de la urbanització, lobjecte dels quals siga la conservació de les obres públiques durbanització i el manteniment de servicis extraordinaris que siguen dinterés particular, circumstància esta que té una especial consideració en ladjudicació del contracte. En estos casos, en la relació contractual podrà concertar-se amb ladministració que esta sufragarà el manteniment dels servicis ordinaris per mitjà daportació financera a favor de les entitats col·laboradores, i serà a càrrec destes la conservació de les obres i servicis extraordinaris dinterés particular.
Article 162. Compte definitiu de liquidació
Una vegada que shan rebut les obres durbanització del programa dactuació integrada, lajuntament aprovarà el compte de liquidació definitiva de conformitat amb larticle 90 desta llei.
El compte de liquidació definitiva i els canvis o suplements en la liquidació provisional requerixen audiència dels afectats abans de la seua aprovació administrativa.
Article 163. Finalització anormal del programa dactuació integrada. Caducitat i resolució
1. Ladministració acordarà la finalització del programa dactuació integrada quan es produïsca la caducitat del seu terme. La caducitat donarà lloc, segons els casos, a les conseqüències previstes respecte de la renúncia o la remoció del programa dactuació integrada.
2. Ladministració acordarà la resolució del programa dactuació integrada per:
a) Remoció de lurbanitzador en les seues funcions, sense substitut autoritzat.
b) Renúncia de ladministració a la programació o de comú acord amb lurbanitzador.
3. Així mateix, ladministració podrà acordar la resolució del programa dactuació integrada per:
a) Causa de força major.
b) Canvi legítim en els criteris de planejament o programació, dacord amb el que establix esta llei.
4. Els canvis regulats en les lletres a i b de lapartat 3 deste article sadoptaran preveient les compensacions econòmiques que, si és el cas, siguen procedents a favor de lurbanitzador o dels propietaris.
5. La renúncia, unilateral de ladministració o per mutu acord, mitjançant causa justificada, donarà lloc, en la mesura procedent, a la devolució de garanties i, si és el cas, a la compensació a lurbanitzador.
6. Lacord que cancel·le o resolga el programa dactuació integrada es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, després de la comunicació prèvia al Registre de Programes dActuació.
7. El termini per a resoldre el procediment de resolució de ladjudicació dels programes dactuació integrada serà de sis mesos.
Article 164. Remoció de lurbanitzador en les seues funcions
1. La remoció de lurbanitzador sense mutu acord o amb reconeixement de dret a indemnització requerix, després de laudiència dels afectats, dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
2. Serà revocada la comanda a lurbanitzador quan incórrega en:
a) Infraccions urbanístiques o mediambientals greus o molt greus, en relació amb làmbit programat.
b) Obstaculització de lexercici dels drets i deures urbanístics dels afectats per la programació o realització de pràctiques manifestament restrictives de la competència en el mercat immobiliari relacionades amb el programa dactuació.
c) Incompliment greu dels seus compromisos, falta de prestació de garanties o una altra infracció dels deures de lurbanitzador directament imposats per la llei o estipulats amb caràcter essencial en el conveni de programació.
d) Inactivitat injustificada de lurbanitzador durant un període de sis mesos consecutius o nou alterns, excepte pròrroga expressa i justificada.
e) Renúncia injustificada.
f) Incapacitat legal sobrevinguda de lurbanitzador per a lexercici de la seua tasca, dacord amb la legislació de contractes del sector públic.
3. Lacord de revocació comportarà, després de la ponderació de les circumstàncies de cada cas, algun o alguns dels efectes següents:
a) La confiscació de les garanties.
b) La imposició de penalitats.
c) La indemnització dels danys i perjuís irrogats a ladministració o als afectats.
Article 165. Conseqüències objectives de la caducitat o resolució del programa dactuació integrada
Lacord de caducitat o resolució del programa dactuació integrada establirà el que calga per a concloure lactuació i podrà:
a) Declarar ledificabilitat daquells solars el propietari dels quals haja contribuït legalment a les càrregues durbanització.
b) Iniciar el procediment per a la reclassificació daquells terrenys en què, atés lavançament de les obres durbanització, siga possible concloure-les en el règim propi de les actuacions aïllades; i autoritzar, si és el cas, que el propietari de la parcel·la complete la urbanització en règim dactuació aïllada; i mantindre la resta dels terrenys en alguna de les situacions a què fan referència els apartats següents.
c) Declarar la subjecció de làmbit de lactuació, o de part deste, al règim del sòl urbanitzable sense programació o del sòl no urbanitzable.
d) Ladministració, en cas de mantindre la gestió indirecta del programa dactuació integrada, podrà requerir els que van formular proposicions juridicoeconòmiques a lalternativa tècnica seleccionada, per lorde derivat de laplicació dels criteris dadjudicació de larticle 126 desta llei, a fi que accepten ladjudicació i prosseguisquen lexecució del programa dactuació.
e) Subsidiàriament, incoar, si es considera oportú, les actuacions necessàries per a acordar una nova programació del terreny en què el nou urbanitzador, o ladministració en cas doptar per la gestió directa, assumisca les obligacions de lantic, afectant els béns i recursos resultants de la liquidació de la programació cancel·lada a executar la que la substituïsca.
f) Excepte perjuí per a linterés públic o tercer sense culpa, es podrà disposar:
1.r Deixar sense efecte, en tot o en part, la reparcel·lació aprovada.
2.n La devolució de la contribució a les càrregues durbanització, en metàl·lic o en terrenys, efectivament satisfetes i no aplicades a la seua destinació, als propietaris de terrenys en els quals no sescometrà una nova programació, amb modificació prèvia, pel mateix procediment seguit per a la seua adopció, dels corresponents actes administratius dictats per a lexecució del programa dactuació cancel·lat.
3.r La compensació que siga pertinent als propietaris que hagen contribuït a les càrregues durbanització, a càrrec de lexecució de les garanties prestades per lantic urbanitzador, quan esta siga procedent.
g) Començar, si és el cas, la tramitació dels procediments declaratius de lincompliment de deures urbanístics que siguen pertinents, que dirimisquen i declaren les responsabilitats i les penalitzacions corresponents i acorden la confiscació de garanties i la imposició de sancions quan calga.
h) També podrà acordar-se la directa intervenció gestora de ladministració per a la prossecució provisional del programa dactuació mentres se soluciona la resolució i, si és el cas, nova adjudicació.
i) Estendre lacta de recepció de la urbanització amb les tatxes que corresponguen, realitzar el mesurament i la liquidació de les obres durbanització realment executades i, si és el cas, entregar-la al nou urbanitzador.
CAPÍTOL V
Programes per al desenrotllament dactuacions aïllades
Article 166. Iniciativa per al desenrotllament dactuacions aïllades
1. La iniciativa per a la formulació del programa pot ser pública o privada.
2. Les administracions públiques, per si mateixes o a través dels seus organismes, entitats o empreses de capital íntegrament públic, per mitjà de la gestió directa, o els particulars a través de la gestió indirecta, podran promoure iniciatives de programa per al desenrotllament dactuacions aïllades.
3. El promotor duna iniciativa de programa dactuació aïllada haurà dacreditar la disponibilitat civil sobre terrenys suficients per a assegurar que edificarà la parcel·la, i que ho farà en un termini inferior a tres anys. Sexceptua lexigència de disponibilitat civil sobre els terrenys, quan estos estigueren en règim dedificació o rehabilitació forçosa o en substitució del propietari.
4. Als efectes desta llei, té la disponibilitat civil qui tinga poder de disposició sobre propietats que siguen suficients per a ser adjudicatari de finca resultant en la reparcel·lació, amb característiques adequades per a la seua edificació. En sòl urbà de centres històrics delimitats, es considerarà acreditada la disponibilitat civil sobre terrenys quan es tinga la titularitat dalmenys el deu per cent de la propietat.
Article 167. Contingut documental del programa dactuació aïllada
El contingut del programa dactuació aïllada ha dadequar-se a les especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligació del promotor de costejar totalment lexecució. Ha dincloure els documents següents:
a) Alternativa tècnica, que contindrà:
1.r Avantprojecte dedificació o de rehabilitació, acompanyat, si és el cas, de projecte durbanització per a completar les obres necessàries per a atorgar als terrenys la condició de solar. Ambdós documents contindran la delimitació de làmbit de lactuació i una memòria de qualitats, tant de les obres de construcció com de les durbanització, i la descripció, com a mínim, dels elements significatius i rellevants que permeten determinar el cost total de lactuació.
2.n En el cas que siga necessari modificar el planejament urbanístic, sacompanyarà del corresponent instrument urbanístic que el modifique. Només podrà aprovar-se definitivament el programa simultàniament o després de laprovació definitiva de linstrument esmentat.
b) Proposta de conveni urbanístic que sha de subscriure entre ladjudicatari i ladministració actuant, en el qual consten els compromisos, terminis, garanties i penalitzacions que regularan ladjudicació. Sidentificarà la forma de gestió de lactuació. El promotor duna actuació aïllada ha de garantir el cost de les indemnitzacions i els preus justos, els gastos del pla de reallotjament i retorn i la totalitat del cost de les obres durbanització, si haguera que realitzar-les.
c) Proposició juridicoeconòmica, que preveja els aspectes següents:
1.r Desenrotllament de les relacions entre ladjudicatari i la propietat de la finca, on sexpressen, si és el cas, els eventuals acords ja aconseguits i les disposicions relatives a la forma de finançament de lactuació i la retribució de ladjudicatari.
2.n Estimació de la totalitat dels costos dexecució de lactuació.
3.r Avanç de lequidistribució de beneficis i càrregues. En el cas de règim dedificació o rehabilitació forçosa o en substitució per propietari, es formularà una proposta de preu dadquisició de limmoble, a títol de beneficiari privat de lexpropiació forçosa, o proposta de pagament de la totalitat dels costos dexecució, per mitjà de latribució a ladjudicatari, en règim de reparcel·lació forçosa, de parts determinades de ledificació resultant, de valor equivalent a aquells, formalitzades en règim de propietat horitzontal.
Quan en ledificació es prevegen usos heterogenis, o el valor de les seues diverses parts, per raó de la seua localització en planta, orientació o altres danàlegs, resulten molt diferents, saplicaran coeficients correctors dús i localització, determinats en funció dels seus preus de venda justificats en un estudi de mercat, amb la finalitat daconseguir una homogeneïtzació ponderada de la retribució en parts de ledificació.
4.t Estudi de viabilitat econòmica i estudi de sostenibilitat econòmica de lactuació.
5.t Si és el cas, pla de reallotjament i retorn.
Article 168. Formes de gestió i procediment daprovació
1. La gestió dun programa dactuació aïllada podrà realitzar-se, en exercici directe de les seues competències, per la mateixa administració o per les seues entitats instrumentals, en règim de gestió directa. En defecte de gestió directa, la gestió podrà ser assignada per ladministració actuant als propietaris del sòl de làmbit de lactuació. En absència de gestió directa per ladministració i de gestió pels propietaris, la condició de promotor podrà atribuir-se, en règim de gestió indirecta, a un particular o empresa mixta.
2. El promotor designat per a la gestió dun programa dactuació aïllada quedarà subjecte a lestatut de lurbanitzador regulat en esta llei per a les actuacions integrades.
3. El procediment daprovació dels programes dactuació aïllada en els casos de gestió directa per ladministració i de gestió pels propietaris serà establit en el capítol III del títol III del llibre I. En el supòsit de gestió indirecta, serà lestablit per als programes dactuació integrada en esta llei. En este cas, les determinacions del plec de condicions que haurà de regir ladjudicació dels programes dactuació aïllada hauran destablir de manera ponderada els majors o menors costos dexecució, les modalitats i la quantificació de la retribució, les formes de posada en el mercat dels productes (venda, lloguer, dret de superfície, proposta, si és el cas, de preus màxims, i altres danàlogues), i la disposició, si és el cas, quan es tracte dactuacions residencials, dun percentatge de ledificació de vivendes destinades a protecció pública.
4. El que disposa este article és aplicable als casos de programació en règim dedificació i rehabilitació forçosa i en substitució del propietari, en allò no previst en la secció III del capítol I del títol III del llibre II desta llei.
5. Els programes dactuació aïllada es regiran en allò que no preveu este capítol per la regulació establida en esta llei per als programes dactuació integrada.
CAPÍTOL VI
Registres administratius, convenis urbanístics
i entitats col·laboradores
Article 169. Les agrupacions dinterés urbanístic
Els propietaris de terrenys podran constituir-se com a agrupació dinterés urbanístic sempre que esta posseïsca els requisits següents:
a) Integrar els propietaris de terrenys que representen més de la mitat de la superfície afectada de làmbit dun programa dactuació. Sacreditarà incorporant a lescriptura pública de constitució un plànol que identifique làmbit de lactuació i sobre el qual es reflectisquen les parcel·les cadastrals de les finques afectades per esta.
b) Tindre per objecte:
1.r Concórrer al concurs per a ladjudicació dun programa dactuació integrada o aïllada.
2.n Col·laborar amb lurbanitzador de forma convinguda amb ell.
3.r Qualsevol altra finalitat lícita relacionada amb la programació i execució de lactuació.
c) Constituir-se en escriptura pública que protocol·litze els seus estatuts i que sinscriurà en el Registre dAgrupacions dInterés Urbanístic i Entitats Urbanístiques Col·laboradores. La inscripció dotarà lagrupació de personalitat juridicopública. No obstant això, es regirà pel dret privat excepte pel que fa a la seua organització, formació de voluntat dels seus òrgans i relacions amb ladministració actuant.
d) Disposar de poder dispositiu sobre els terrenys integrats, per atorgament dels seus propietaris, per al compliment dels fins i les obligacions de lagrupació. Els terrenys incorporats a lagrupació dinterés urbanístic quedaran vinculats realment als fins desta fins que esta haja sigut objecte de liquidació. La finca ja vinculada a una agrupació no podrà adscriures a una altra.
e) Reconéixer el dret a adherir-se a favor dels tercers propietaris afectats pel programa dactuació, en les mateixes condicions i anàlegs drets que els fundadors.
Article 170. Registres de Programes dActuació i Agrupacions dInterés Urbanístic i Entitats Urbanístiques Col·laboradores
1. Els ajuntaments, en làmbit de la seua competència, portaran sengles registres daccés públic: el de Programes dActuació i el dAgrupacions dInterés Urbanístic i Entitats Urbanístiques Col·laboradores.
2. Després de laprovació definitiva del programa dactuació, o de la seua modificació, lajuntament linscriurà en el Registre de Programes dActuació. Lajuntament només podrà ordenar la publicació de documentació del programa dactuació si està prèviament inscrit en el registre esmentat.
3. Les agrupacions dinterés urbanístic i les entitats de base voluntària per a la conservació durbanitzacions shauran dinscriure, als efectes de publicitat i per a lobtenció de beneficis concertats, en el Registre dAgrupacions dInterés Urbanístic i Entitats Urbanístiques Col·laboradores.
Article 171. Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar
1. Els municipis mantindran en condicions de pública consulta un Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar, en el qual sinclouran els immobles en règim dedificació o rehabilitació forçosa i aquells sobre els quals existisca una orde dedificació o rehabilitació forçosa en vigor. Esta inclusió té només efectes declaratius, susceptibles de ser extingits per mitjà de prova en contra.
2. La inclusió dun immoble en el Registre Municipal de Solars i Edificis que shan de Rehabilitar haurà de notificar-se al registre de la propietat.
3. La inclusió sefectuarà amb expressió de la causa que la determina, la descripció de limmoble afectat i, si és el cas, les declaracions administratives respecte a lincompliment de deures urbanístics del propietari. Per a la seua constància en el registre de la propietat, bastarà amb el certificat administratiu que complisca els requisits de la legislació hipotecària i transcriga lorde dexecució o la declaració dinclusió i nacredite la notificació al titular registral.
Article 172. Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic
1. En el Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic sinscriuran els instruments dordenació del territori i planejament urbanístic esmentats en larticle 14 desta llei, una vegada aprovats per ladministració competent i haver sigut depositats i inscrits en la forma indicada en lannex IX desta llei.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme el control i la custòdia del Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic, així com el tractament i la difusió de la informació per mitjans electrònics i informàtics. Així mateix, serà la responsable de mantindre actualitzat el registre.
3. El Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic sorganitzarà per municipis i contindrà per a cada un destos:
a) Text íntegre de lacord daprovació definitiva i una fitxa amb el resum de les determinacions del pla.
b) Anotació accessòria de les disposicions judicials o administratives fermes que puguen afectar la seua vigència, eficàcia o validesa.
c) Qualsevol altra mesura que afecte laplicació dels instruments o actes que hagen sigut objecte dinscripció en el registre.
4. Per a inscriure un pla, lòrgan que lhaja aprovat remetrà la documentació a què fa referència lannex IX desta llei. A la vista de la documentació remesa, si esta està completa, lencarregat del registre practicarà lassentament i depositarà la documentació, i shaurà demetre a este efecte el certificat registral, en un termini no superior a deu dies. Quan de lexamen de la documentació es deduïsca labsència o la deficiència desta, lencarregat del registre requerirà ladministració autonòmica o municipal que hi haja remés linstrument perquè aporte la documentació necessària en un termini no superior a deu dies.
5. La incorporació al registre, per mitjà del seu depòsit i inscripció en la forma prevista, dels instruments de planejament habilitarà lòrgan competent per a disposar-ne la publicació, en la forma prevista en larticle 55 desta llei.
6. Ladministració titular del registre posarà a disposició dels ciutadans, de forma gratuïta, la informació i la documentació accessible que existisca en este registre per mitjà de xarxes obertes de telecomunicació.
7. Sefectuarà la cancel·lació de la inscripció quan, per qualsevol circumstància, es produïsca la pèrdua de vigència de linstrument de planejament urbanístic o de lacte que va motivar lanotació accessòria. Igualment, es practicarà la cancel·lació de la inscripció dels béns i espais catalogats, quan perda el seu règim de protecció.
Article 173. Contingut i efectes dels convenis urbanístics
La subscripció de convenis urbanístics està subjecta a les limitacions desta llei i a les que deriven de les disposicions generals que els regulen en dret, en particular al que disposa la legislació de lEstat sobre el sòl, i a la legislació bàsica del règim local.
CAPÍTOL VII
Projectes durbanització
Article 174. Projectes durbanització
1. Els projectes durbanització definixen els detalls tècnics de les obres públiques previstes pels plans que desenrotllen, als quals han dajustar-se. Es redactaran amb la precisió suficient per a poder executar-los fins i tot sota la direcció dun tècnic diferent del seu redactor.
2. Les obres públiques durbanització sajustaran a un projecte durbanització aprovat prèviament. Este projecte, llevat que es tramite juntament amb el programa dactuació, requerix informació pública, per vint dies com a mínim, amb adequada difusió perquè puga ser consultat per les persones i organismes afectats. Lacord aprovatori es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província.
3. Les meres obres de reposició i manteniment i les accessòries duna actuació aïllada, limitades a completar o esmenar la urbanització, sautoritzaran directament, subjectes a llicència, si complixen la normativa municipal que les regule.
Article 175. Documentació i tramitació dels projectes durbanització
1. Els projectes durbanització comprendran els documents següents:
a) Memòria descriptiva de les característiques de les obres.
b) Plànols dinformació, de situació en relació amb el conjunt urbà, de projecte i de detall.
c) plec de condicions tècniques.
d) Mesuraments.
e) Pla detapes o fases de lobra durbanització, la qual establirà les condicions necessàries per a, quan siga possible, rebre parcialment cada fase.
f) Els informes ambientals i les contramesures proposades sobre la incidència ambiental, en el seu entorn, de les actuacions pròpiament dites i de les que shagen de prendre durant el període dobres.
g) Quadros de preus descompostos.
h) Pressupost dexecució material, amb detall de les unitats dobra.
Els projectes durbanització que formen part de lalternativa tècnica dun programa dactuació no inclouran els documents esmentats en els paràgrafs g i h, els quals hauran de ser inclosos en la proposició juridicoeconòmica del programa.
2. Els projectes durbanització que es formulen independentment dun programa es tramitaran dacord amb el procediment establit per als estudis de detall en els termes que recull larticle 57 desta llei.
TÍTOL III
Gestió de ledificació i la rehabilitació
CAPÍTOL I
Règim de solars, edificació directa, rehabilitació i actuacions aïllades
Secció I
Règim de solars i edificació
Article 176. Règim dels terrenys subjectes a actuació aïllada
En els solars o terrenys subjectes a actuació aïllada, mentres no siguen inclosos en un programa dactuació o en un àmbit de reforma interior, els seus propietaris podran realitzar, gaudir i disposar de laprofitament subjectiu, i disposen de les alternatives següents:
a) Edificar-lo, si la qualificació urbanística de la seua parcel·la ho permet, i no tenen càrregues ni deures urbanístics pendents de pagar.
b) Transferir-lo, per a la seua materialització en sòl apte per a això, quan lordenació urbanística afecte el seu terreny a una dotació pública.
c) Reservar-sel, per a la posterior transferència, després de la cessió gratuïta prèvia del seu terreny a ladministració.
d) Sol·licitar lexpropiació, en les condicions i els supòsits prevists per larticle 104 desta llei, després dacreditar la impossibilitat legal de procedir a ledificació o transferència de laprofitament reservat.
Article 177. Condició jurídica de solar
1. Són solars les parcel·les legalment dividides o conformades que tenen característiques adequades per a servir de suport a laprofitament que els assigne el pla i estan, a més, urbanitzades dacord amb les alineacions, rasants i normes tècniques establides per este.
2. Perquè les parcel·les tinguen la condició de solar, sexigirà la seua dotació, almenys, amb estos servicis:
a) Accés rodat fins a estes per via pavimentada, les quals han destar obertes a lús públic, en condicions adequades, totes les vies a les quals limite.
No justifiquen la dotació deste servici ni les rondes perimetrals dels nuclis urbans, respecte de les superfícies contigus amb els seus marges exteriors, ni les vies de comunicació destos nuclis entre si, excepte en els seus trams de travessia i a partir del primer encreuament desta amb carrer propi del nucli urbà, cap a linterior deste.
b) Subministrament daigua potable i energia elèctrica, amb els cabals i la potència suficients per a ledificació prevista.
c) Evacuació daigües residuals a la xarxa de clavegueram connectada amb estació depuradora daigües residuals.
No justifica la dotació deste servei levacuació a sèquies o fosses sèptiques, ni tampoc justifiquen esta dotació, llevat que el planejament autoritze sistemes dautodepuració integral en casos excepcionals i en condicions adequades per a zones disseminades consolidades per ledificació, amb una densitat inferior a quatre vivendes per hectàrea, però que manquen durbanització, siga quina siga la seua classificació urbanística.
d) Accés de vianants, vorada i enllumenat públic en, almenys, una de les vies a què limite la parcel·la.
3. Les parcel·les subjectes a una actuació integrada adquirixen la condició de solar quan, a més de disposar dels servicis expressats en lapartat anterior, tinguen executades les infraestructures mínimes dintegració i connexió de lactuació amb el seu entorn territorial, fins al punt de connexió amb les xarxes generals o en la forma estipulada pel programa dactuació respecte a cada fase.
Article 178. Règim dedificació dels solars
1. Les parcel·les que no tinguen la condició de solar per a ser edificades requerixen la conversió prèvia en solar o que es garantisca prou la seua urbanització simultània a ledificació, per mitjà de la consolidació de limport íntegre del cost de les obres durbanització necessàries i el compromís de no utilitzar ledificació fins a la conclusió de les obres durbanització, les quals hauran dincloure esta condició en les transmissions de propietat o ús de limmoble. La llicència urbanística que autoritze la simultaneïtat estipularà esta condició per a la seua eficàcia, que es farà també constar en les escriptures dobra nova que satorguen i en les inscripcions que es practiquen.
2. Els solars o les parcel·les hauran de ser edificats, en els terminis i condicions establides pel planejament, i alçar i sufragar les càrregues durbanització que els graven i compensar, si és el cas, lexcedent daprofitament. Per als casos datribució dincrement daprofitament establit per mitjà de la revisió o modificació del pla, shaurà de satisfer la cessió de sòl dotacional corresponent segons esta llei i la del percentatge daprofitament que correspon a ladministració, en els termes de larticle 77 desta llei.
3. Als efectes del que disposa esta llei, sentén per parcel·la la superfície delimitada de conformitat amb el pla, susceptible de servir com a suport de ledificació.
Secció II
Deure dedificar, conservar i rehabilitar
Article 179. El deure dedificació
1. Els propietaris de solars estan obligats a edificar-los en compliment del pla, dins dels terminis hi previstos. Estos terminis es fixaran atenent les circumstàncies econòmiques generals i les seues possibilitats individuals, sense que, en cap cas, puguen superar els sis anys des que fóra possible la seua edificació a instàncies de particular.
2. Els propietaris han diniciar ledificació a què tinguen obligació i acabar-la en els terminis fixats pel pla i concretats en la llicència municipal.
Article 180. Deure de conservació i rehabilitació i inspecció periòdica dedificacions
1. Els propietaris de terrenys, construccions i edificis hauran de mantindrels en condicions de seguretat, salubritat, ornament públic i decor, i realitzar els treballs i obres necessaris per a conservar-los o rehabilitar en estos les condicions imprescindibles dhabitabilitat, seguretat, funcionalitat o ús efectiu que permetrien obtindre la llicència administrativa docupació per a la destinació que els siga pròpia. També tenen este deure els subjectes obligats dacord amb la legislació estatal sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
2. Els propietaris de tota edificació catalogada o dantiguitat superior a cinquanta anys i els dedificis els titulars dels quals pretenguen acollir-se a ajudes públiques amb lobjectiu descometre obres de conservació, accessibilitat universal o eficiència energètica, amb anterioritat a la formalització de la petició de lajuda corresponent hauran de promoure, almenys cada deu anys, la realització dun informe davaluació, a càrrec dun facultatiu competent, per a:
a) Avaluar el seu estat de conservació; en linforme es consignaran els resultats de la inspecció, que almenys descriga els desperfectes apreciats en limmoble, les seues possibles causes i les mesures prioritàries recomanables per a assegurar la seua estabilitat, seguretat, estanquitat i consolidació estructurals o per a mantindre o rehabilitar les seues dependències en condicions dhabitabilitat o ús efectiu segons la destinació pròpia destes; així mateix, deixarà constància del grau de realització de les recomanacions expressades amb motiu de lanterior inspecció periòdica.
b) Dacord amb la legislació estatal sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, este informe inclourà lavaluació de les condicions bàsiques daccessibilitat universal i no discriminació de les persones amb discapacitat per a laccés i utilització de ledifici, i establirà si és susceptible o no de realitzar ajustos raonables per a satisfer-les.
c) El certificat de leficiència energètica de ledifici, amb el contingut adient i per mitjà del procediment establit per a este per la normativa vigent.
3. Leficàcia del certificat exigix remetren una còpia lajuntament. Al seu torn, lajuntament remetrà una còpia del certificat, legitimada pel secretari de lajuntament, per al seu depòsit en el registre de la propietat.
4. Lajuntament podrà exigir dels propietaris lexhibició dels certificats actualitzats dinspecció periòdica de construccions. Si estes no shan efectuat, podrà realitzar-les dofici a costa dels obligats.
Article 181. Límit del deure de conservació i rehabilitació
1. Els propietaris dels edificis i els altres obligats segons la legislació estatal de sòl han de sufragar el cost de les obres de conservació i rehabilitació que les construccions esmentades requerisquen per a complir el que disposen els articles anteriors, fins a limport determinat pel límit del deure normal de conservació.
2. Quan una administració ordene al propietari dun immoble lexecució dobres de conservació o rehabilitació que excedisquen deste límit, lobligat podrà optar per la demolició de limmoble, llevat que estiga catalogat, o per exigir a aquella que sufrague, pel que fa a lexcés, el cost parcial de les obres, constitutiu deste.
3. Sentén que les obres mencionades en el paràgraf anterior excedixen el límit del deure normal de conservació quan el seu cost supere la mitat del valor duna construcció de nova planta, amb semblants característiques i la mateixa superfície útil que la preexistent, realitzada amb les condicions imprescindibles per a autoritzar la seua ocupació. Si no es tracta dun edifici, sinó duna altra classe de construcció, este límit es xifrarà, en tot cas, en la mitat del cost derigir o implantar una nova construcció de les mateixes dimensions, en condicions dús efectiu per a la destinació que li siga propi.
Article 182. Ordes dexecució dobres de conservació i dobres dintervenció
1. Les obligacions de lajuntament amb relació a les ordres dexecució seran:
a) Dictar les ordes esmentades dexecució dobres de reparació, conservació i rehabilitació dels edificis deteriorats o que estiguen en condicions deficients per a ser utilitzats.
b) Prendre les mesures necessàries per a exercir, si escau, la tutela i defensa dels interessos de les persones inquilines.
2. Els òrgans de la Generalitat competents en matèria de patrimoni cultural immoble podran, oït lajuntament, dictar les ordes a què fa referència lapartat anterior respecte a edificis catalogats.
3. Les ordes dexecució poden comminar, així mateix, a la neteja, tanca, retirada de cartells o altres elements impropis de limmoble.
4. Dins del termini assenyalat en lorde dexecució, que no podrà superar els sis mesos, el propietari pot sol·licitar la llicència de rehabilitació o demolició, llevat que ledifici estiga catalogat. També pot proposar alternatives tècniques per a les obres o sol·licitar raonadament una pròrroga en la seua execució.
5. Lincompliment injustificat de lorde faculta ladministració per a adoptar una destes mesures:
a) Execució subsidiària a costa de lobligat, fins al límit del deure de conservació.
b) Imposició de fins a deu multes coercitives, amb periodicitat mínima mensual, per valor màxim, cada una destes, dun dècim del cost estimat de les obres ordenades. Limport de les multes coercitives es destinarà preferentment a cobrir els gastos que genere lexecució subsidiària de lorde incomplida, i simposaran amb independència de les sancions que corresponga per la infracció o infraccions comeses.
c) Convocatòria de procediment dexecució substitutòria, en els termes establits per als programes dactuació aïllada en substitució del propietari per incompliment del deure dedificar.
6. Així mateix, en cas dincompliment pel propietari del deure de rehabilitar, qualsevol interessat podrà iniciar els procediments establits en els articles 185 i 186 desta llei.
Article 183. Ordes dadaptació a lambient
Els plans poden disposar lobligatorietat dexecutar obres dadaptació dels edificis a lambient. Les ordes dexecució que es dicten en compliment deixes disposicions se subjectaran al règim establit en els articles anteriors. Estes ordes shauran de referir a elements ornamentals i secundaris de limmoble, pretendre la restitució del seu aspecte originari o coadjuvar a la seua millor conservació.
Secció III
Règim dedificació i rehabilitació forçosa
i en substitució del propietari
Article 184. Declaració dincompliment i règim dedificació forçosa
1. Transcorregut el termini per a iniciar o concloure ledificació pel propietari, de conformitat amb larticle 179 desta llei, sense que shaja complit lobligació urbanística, ladministració podrà declarar lincompliment del deure dedificar, notificar als interessats esta declaració i la proposta dinclusió dels béns afectats en el règim dedificació forçosa, i inscriurels en el Registre Municipal de Solares i Edificis que shan de Rehabilitar.
2. Els propietaris afectats disposaran, en tot cas, del termini dun mes comptador des de la notificació per a oposar-shi. Transcorregut este termini o presentada oposició pel propietari, ladministració resoldrà sobre laplicació del règim dedificació forçosa, comunicant-ho, si és el cas, al registre de la propietat per a la seua inscripció.
3. El règim dedificació forçosa legitima qualsevol persona física o jurídica, amb capacitat suficient, per a promoure un programa dactuació per a ledificació del solar, i es donarà audiència al propietari pel termini dun mes.
4. Vençut el termini daudiència al propietari, lajuntament podrà tramitar un programa dactuació aïllada encaminat a ledificació del solar o actuació sobre ledifici, fins i tot contra loposició de lamo, i, excepte concert deste amb el promotor, sexecutaran per expropiació.
5. A falta diniciatives de programa dactuació aïllada o dalternatives tècniques acceptables per a la seua execució, el solar podrà ser objecte de venda forçosa en pública subhasta. Ladquirent ha de comprometres i garantir linici de la seua edificació en el termini dun any, compromís que sinscriurà en el registre de la propietat.
6. Les expropiacions derivades de les previsions deste article sajustaran a les regles especials per incompliment de la funció social de la propietat regulades en larticle 103 desta llei.
7. Les mateixes regles deste article són aplicables a lincompliment reiterat duna orde dexecució per a la rehabilitació, conservació o intervenció en un edifici.
Article 185. Declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar per iniciativa privada
1. La declaració de lincompliment del deure dedificar o rehabilitar podrà iniciar-se a instància de particular davant de ladministració actuant, que haurà de reunir els requisits substantius i documentals que sestablisquen reglamentàriament i, com a mínim, els següents:
a) Fonamentació de lincompliment del deure pel propietari de limmoble, sobre la base de la informació demanada a lefecte pels registres públics administratius, en virtut del dret dinformació establit en la legislació estatal de sòl.
b) Documentació comprensiva duna memòria tècnica i jurídica, que justifique ledificació o rehabilitació de lactuació aïllada i linterès general de lactuació, com també els terminis previsibles per a això, acompanyada de document acreditatiu de constitució de garantia dexecució de les obres, acompanyada de document acreditatiu de constitució duna garantia provisional, per import mínim del dos per cent del cost total estimat de les obres objecte de lactuació proposada.
c) Una vegada protocol·litzada lanterior documentació en una notaria de la localitat i després de la presentació de còpia davant de lajuntament, serà procedent la suspensió cautelar de latorgament de llicències en la finca objecte de lactuació i se sol·licitarà al registre de la propietat un certificat de domini i càrregues de limmoble, cosa que es farà constar per mitjà de nota marginal en este; i se sotmetrà a informació pública per un termini dun mes anunciat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en un periòdic de la província, i shaurà de notificar, simultàniament o prèviament, i de manera expressa, a la propietat, perquè al·legue el que considere adequat al seu dret en el termini dun mes des de la notificació.
2. Una vegada culminat el període dinformació pública, tota la documentació de lexpedient, preceptivament protocol·litzada pel notari, es traslladarà a lajuntament per a la seua consideració jurídica, que procedirà de la forma següent:
a) Lajuntament, amb emissió prèvia dels informes tècnics preceptius, considerarà la procedència dadoptar el procediment dexecució substitutiva i, per a això, convocarà el propietari i el particular interessat perquè, a la vista de les actuacions dutes a terme, manifesten les seues conclusions definitives respecte a lincompliment del deure dedificar o rehabilitar, i procedirà, en conseqüència, a la ratificació o lalçament de la suspensió cautelar de llicències adoptada.
b) Serà procedent la declaració dincompliment del deure quan quede demostrat que és per causes imputables a la responsabilitat del propietari i no derivades de decisions administratives que ho hagueren impedit. La declaració comportarà la inscripció de limmoble en el Registre Municipal de Solares i Edificis que shan de Rehabilitar, lhabilitació per a la convocatòria de concurs de selecció de programes dactuació aïllada dedificació o rehabilitació en substitució del propietari i la comunicació al registre de la propietat per a la pràctica de nota marginal a la inscripció de la finca corresponent.
c) No obstant això, abans de la resolució dincompliment i després de la subscripció de conveni entre lajuntament i el propietari, es podrà acordar la convocatòria de concurs de programa dactuació aïllada en substitució del propietari, sense aplicació de mesures sancionadores derivades de lincompliment.
3. En cas dinactivitat de lajuntament, lòrgan competent en matèria durbanisme de la Generalitat podrà declarar la situació dexecució per mitjà de programa dactuació aïllada per substitució del propietari.
4. Els propietaris duna actuació aïllada diniciativa privada que, voluntàriament i en el procediment daudiència municipal, acorden el seu desenrotllament en règim concertat amb el promotor que haguera iniciat el procediment, podran participar-hi en els termes que conjuntament i lliurement establisquen.
En concret, podran rebre per mitjà de reparcel·lació horitzontal, parts o departaments construïts de ledifici, en funció dels costos de construcció o rehabilitació que sufraguen o del valor de la finca aportada de la qual són titulars, en justa proporció dels beneficis i càrregues que lactuació concertada comporta.
Article 186. Programa dactuació aïllada en substitució del propietari
1. La convocatòria dofici, siga per iniciativa municipal o a instància dinteressat, de concurs dun programa dactuació aïllada en substitució del propietari, es realitza de conformitat amb les regles següents:
a) Qualsevol persona està legitimada per a formular un programa dactuació aïllada, edificatòria o rehabilitadora, en substitució del propietari i pretendre ladjudicació de la seua execució prenent com a referent el procediment previst per als programes dactuació integrada; ladjudicatari comptarà amb les prerrogatives i les obligacions de ladjudicatari destos últims programes, excepte les especificitats pròpies de ledificació substitutòria.
b) El contingut del programa dactuació aïllada en substitució del propietari ha dadequar-se a les especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligació del promotor de costejar totalment lexecució, per conveni amb la propietat o per causa de lincompliment desta, i ha dincloure els documents propis dun programa dactuació aïllada.
2. Laprovació dels programes dactuació aïllada produïx, per a la parcel·la o el solar, els efectes següents:
a) En el règim de reparcel·lació forçosa o voluntària, ladjudicació de la parcel·la o el solar en proindivís als efectes de la seua distribució en règim de propietat horitzontal, en la proporció resultant a ladjudicatari del concurs juntament amb el propietari o propietaris i locupació de la parcel·la per aquell, als efectes de la realització de les obres.
b) En el règim dexpropiació forçosa, lobtenció de la parcel·la o el solar per ladjudicatari del concurs, amb labonament previ del seu import, valorat dacord als criteris establits en la legislació estatal de sòl, als efectes de la seua edificació com a propietari nou, en els termes establits en el programa dactuació, del valor de lexpropiació sen descomptarà el corresponent a la sanció per incompliment del deure, dacord amb el que hi ha establit en larticle 185.2.b desta llei.
c) Constitució de garantia per limport del programa dactuació, incloent-hi els costos durbanització.
Article 187. Modalitats de participació dels propietaris
1. En el cas de lactuació concertada regulada en larticle 185.4, o dedificació forçosa de larticle 184.3, ambdós desta llei, els propietaris afectats per lactuació podran participar-hi i rebran, per mitjà de reparcel·lació horitzontal, parts o departaments construïts de ledifici, la construcció o rehabilitació dels quals sufraguen, en justa proporció de beneficis i càrregues respecte a la seua aportació i adjudicació.
2. Alternativament, els afectats poden rebre, també per mitjà de reparcel·lació horitzontal, dependències construïdes, sense aportació dinerària, a canvi de les seues primitives propietats, en règim dequidistribució.
3. Els assistix, així mateix, el dret a autoexcloures de lactuació, i rebre compensació monetària pels seus béns, dacord amb la legislació estatal en matèria de valoracions, sense assumir els riscos i beneficis daquella.
CAPÍTOL II
Situació de ruïna i intervenció en edificis catalogats
Article 188. Situació legal de ruïna
1. És procedent declarar la situació legal de ruïna quan el cost de les reparacions necessàries per a tornar lestabilitat, seguretat, estanquitat i consolidació estructurals a un edifici o construcció, manifestament deteriorat, o per a restaurar en este les condicions mínimes que permeten el seu ús efectiu, supere el límit del deure normal de conservació. No es considerarà, a estos efectes, el cost de la realització dobres relatives a laccessibilitat o a la restitució de leficiència energètica en els termes exigits per la legislació estatal.
2. És procedent, així mateix, la declaració de ruïna, quan el propietari acredite haver complit puntualment el deure dinspecció periòdica realitzant diligentment les obres recomanades, almenys, en dos ocasions consecutives, i el cost destes, unit al de les obres que estiguen pendents de realitzar, supere el límit del deure normal de conservació, i que saprecie una tendència constant i progressiva en el temps a laugment de les inversions necessàries per a la conservació de ledifici.
3. Correspon als ajuntaments declarar la situació legal de ruïna, els quals incoaran el procediment dofici o com a conseqüència de denúncia formulada per qualsevol interessat. En les actuacions se citaran els ocupants legítims de la construcció i als titulars de drets sobre esta que consten en els registres públics, així com els òrgans competents quan resulte afectat el patrimoni històric. A este efecte, a la iniciació del procediment se sol·licitarà un certificat registral, lexpedició del qual es farà constar per nota marginal. De la mateixa manera, es farà constar la declaració de la situació legal de ruïna, a lefecte de la qual es remetrà al registre de la propietat la còpia de la resolució de declaració de ruïna.
4. La declaració de la situació legal de ruïna ha de disposar les mesures necessàries per a evitar eventuals danys físics i, a més, proposar la declaració dincompliment per lamo del seu deure urbanístic de conservació o manifestar, raonadament, la improcedència daixò últim. La proposta de declarar lincompliment del deure de conservació, formulada juntament amb la declaració de ruïna legal, no serà definitiva ni produirà efecte sense amb audiència prèvia dels interessats i la resolució de lalcalde dictada a la vista de les al·legacions presentades.
No hi ha incompliment del deure de conservació si la ruïna legal és causada per força major, fet fortuït o culpa de tercer, ni quan lamo tracte devitar-la amb el manteniment adequat i lús cuidadós de limmoble, reparant els seus desperfectes amb raonable diligència.
5. La declaració de ruïna legal respecte a un edifici no catalogat, ni objecte dun procediment de catalogació, determina per al seu amo lobligació de rehabilitar-lo o demolir-lo, a la seua elecció.
6. Si la situació legal de ruïna es declara respecte a un edifici catalogat, o objecte del procediment de catalogació, el propietari haurà dadoptar les mesures urgents i imprescindibles per a mantindrel en condicions de seguretat. Ladministració podrà concertar amb el propietari la seua rehabilitació. En defecte dacord, pot ordenar-li que lefectue, i atorgar-li lajuda corresponent.
Article 189. Amenaça de ruïna imminent
1. Quan lamenaça duna ruïna imminent pose en perill la seguretat pública o la integritat del patrimoni arquitectònic catalogat, lajuntament podrà acordar les mesures que estime necessàries per a garantir lestabilitat i seguretat de ledifici, i ordenar el desallotjament o adoptar les mesures urgents i necessàries per a previndre o evitar danys en els béns públics o a les persones. Excepcionalment, podrà ordenar la demolició, quan esta siga imprescindible per a impedir perjuís majors.
2. Lajuntament serà responsable de les conseqüències que comporte ladopció injustificada destes mesures, sense que això eximisca el propietari de la íntegra responsabilitat en la conservació dels seus béns dacord amb les exigències de la seguretat, al qual seran repercutits els gastos realitzats per lajuntament, fins al límit del deure normal de conservació.
3. Ladopció de les mesures cautelars disposades per lajuntament per a evitar la ruïna imminent no pressuposen la declaració de la situació legal de ruïna, però determinen linici del procediment per a la seua declaració dacord amb el que establix larticle 188 desta llei.
4. Ladopció de les mesures cautelars a què fa referència este article determinarà la incoació automàtica dun procediment contradictori per tal de determinar leventual incompliment, per part del propietari, del deure de conservació de ledificació, dacord amb els articles 184 i 185 desta llei.
Article 190. Intervenció en edificis catalogats
1. En les zones o entorns subjectes a protecció ambiental o en els edificis catalogats només poden realitzar-se les obres expressament autoritzades per llicència dintervenció o disposades per orde dexecució municipal.
2. Si la intervenció afecta béns inscrits en lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià o en tràmit dinscripció, la intervenció correspondrà, en lexercici de les seues atribucions a lòrgan competent en patrimoni històric, la legislació del qual serà dobligada observança.
Article 191. Pèrdua o destrucció delements catalogats
1. Quan per qualsevol circumstància resulte la pèrdua o destrucció dun immoble o edifici catalogat, el terreny subjacent romandrà subjecte al règim propi de la catalogació.
2. La pèrdua o destrucció dun edifici catalogat, mediant incompliment del deure normal de conservació, determinarà lexpropiació de limmoble segons el que preveu esta llei, amb les conseqüències previstes en larticle 103.
CAPÍTOL III
Edificacions fora dordenació i zones semiconsolidades
Article 192. Fora dordenació
1. Els plans expressaran quines construccions erigides amb anterioritat a estos han de quedar en situació de fora dordenació, per manifesta incompatibilitat amb les seues determinacions, en les que només sautoritzaran obres de mera conservació.
2. En defecte de previsió expressa del pla, sentendran fora dordenació les edificacions que presenten alguna destes característiques:
a) Ocupar el viari públic previst pel pla.
b) Ocupar els espais lliures previstos pel pla, llevat que es tracte de construccions que puguen harmonitzar amb un entorn enjardinat i només ocupen una porció minoritària de la seua superfície.
3. Així mateix, els plans han destablir el règim transitori per a la realització dobres i activitats en edificis que, fins i tot sense quedar en situació de fora dordenació, no siguen plenament compatibles amb les seues determinacions. Es poden admetre obres de reforma i de millora i canvis objectius dactivitat, sempre que la nova obra o activitat no accentue la inadequació al planejament vigent ni comporte la completa reconstrucció delements disconformes amb el planejament.
Lexcés de construcció sobre laprofitament objectiu previst pel pla, que, per ser transitòriament compatible amb les seues previsions, puga mantindres fins a la seua reedificació, no es computarà com a aprofitament adjudicat al seu titular quan es determinen les cessions o els costos durbanització que a este corresponguen, ni es tindrà en compte quan es calculen els estàndards dotacionals exigibles o ledificabilitat consumida respecte a la total assignada a la zona o sector en què estiga situada la construcció.
Article 193. Concepte de situacions semiconsolidades
1. La parcel·lació del pla procurarà respectar aquells usos i edificacions lícits existents que siguen conformes al nou planejament i sajusten a les seues alineacions o shi integren sense desajustos rellevants.
2. Amb este fi, en el pla o en el projecte de reparcel·lació que el desenrotlle es delimitarà la parcel·la neta que servisca de suport a lús o edificació, amb el seu espai funcionalment annex, la qual es delimitarà daltres parts de la finca originària susceptibles dintegrar-se en altres parcel·les o elements urbans. La forma i la dimensió de la parcel·la neta serà coherent amb les característiques generals de lordenació projectada, quant a la seua relació espacial amb ledifici. També sajustarà a les necessitats funcionals de lilla i carrer en què sintegre, i harmonitzarà amb el parcel·lari previst.
3. La superfície de parcel·la neta, quan continga una edificació lícita que haja de conservar-se, no computa dins de làmbit o sector en aplicar-li els aprofitaments tipus o regles dequidistribució o altres índexs o estàndards generals, sinó que, posterior i autònomament, haurà de compensar el seu excedent daprofitament, en règim dactuacions aïllades, quan el seu titular reedifique o inste un increment de construcció, un canvi dús o una rehabilitació que revisten un abast equivalent a la reedificació. Daixò es deixarà constància en la descripció de la finca configurada en la reparcel·lació.
Article 194. Tractament de les situacions semiconsolidades en la reparcel·lació
1. Es podran adjudicar al seu antic titular les parcel·les netes lícitament consolidades, excepte quan això desequilibre la reparcel·lació per excés dadjudicació sobre el seu dret. Es considera que hi ha desequilibri quan este excés supere un quinze per cent del valor de reedificació de la parcel·la i este també supere, en la mateixa mesura, el valor actual en venda de limmoble ateses les seues condicions presents dedificació.
2. Si, en la reparcel·lació, limmoble sadjudica a nou amo, sindemnitzarà a lanterior, bé per la construcció, quan participe en els beneficis de la reparcel·lació, o pel valor total previ de la seua finca excloent-ne estos beneficis, quan no shaja adherit al programa.
3. Ladjudicació a favor del seu amo de la parcel·la neta sefectuarà en tot cas com a nova finca registral i la resta de la finca serà sempre inclòs en el projecte de reparcel·lació, siga quin siga el posicionament de lamo respecte al programa.
4. Lexcés dedificació consolidat fora dordenació no consumix aprofitament ni computa com a adjudicació, encara que quede en propietat i benefici del seu antic titular.
Article 195. Deures urbanístics dels propietaris en situacions semiconsolidades
1. El propietari de ledifici lícitament consolidat contribuïx al pagament de les quotes durbanització quan esta li oferisca un augment immediat en el valor comercial de la seua propietat, sense que li siguen exigibles altres costos que superen este augment de valor, ni costejar obres o servicis diferents dels que específicament el generen. De la quota que li correspondria en la reparcel·lació, per estos servicis concrets, es deduirà una part proporcional a compte dels que abans ja disposara, i shaurà delaborar una memòria econòmica justificativa a estos efectes.
2. La resta de càrregues durbanització, que excedisca la part susceptible de ser liquidada de conformitat amb lapartat anterior, si és assumit per tercers afectats, es traduirà en aprofitament de conformitat amb el coeficient de canvi aplicable.
3. Els beneficis abans regulats són renunciables, en tot o en part, si el propietari preferix la immediata liquidació de les seues obligacions urbanístiques en el si del programa corresponent.
TÍTOL IV
Règim del sòl no urbanitzable i del sòl urbanitzable sense programa dactuació
CAPÍTOL I
Normes generals per a la gestió territorial en el sòl no urbanitzable
Article 196. Normes daplicació directa a les construccions i edificacions en el sòl no urbanitzable
1. Les edificacions situades en el sòl no urbanitzable hauran de ser concordes amb el seu caràcter aïllat i adequades a lús, explotació i aprofitament a què es vinculen, i harmonitzar amb lambient rural i el seu entorn natural, dacord amb les regles que el planejament aplicable determine per a integrar les noves construccions en les tipologies tradicionals de la zona o més adequades al seu caràcter.
2. Mentres no existisca pla que ho autoritze, no podrà edificar-se amb una alçària superior a dos plantes mesurades en cada punt del terreny natural, sense perjuí de les altres limitacions aplicables.
3. No podran alçar-se construccions en llocs pròxims a carreteres, vies pecuàries o altres béns de domini públic, sinó dacord amb el que establisca la legislació específicament aplicable.
4. Totes les edificacions i activitats que sautoritzen en sòl no urbanitzable sajustaran a lordenació aprovada i a la normativa que regula la prevenció del risc dincendis forestals i disposaran dadequats sistemes de depuració dels abocaments i residus que generen.
Article 197. Ordenació dusos i aprofitaments en el sòl no urbanitzable
La zonificació del sòl no urbanitzable podrà preveure, en funció de les seues característiques i amb caràcter excepcional, els usos i aprofitaments següents:
a) Construccions i instal·lacions agrícoles, ramaderes, cinegètiques o forestals, com també les destinades a piscifactories de terra, que siguen les estrictament indispensables per a lactivitat pròpia de lexplotació per a la qual se sol·licita autorització, o per a la implantació, si és el cas, de botigues de productes agrícoles, o de plantes ornamentals o fruiters, que es produïsquen en la pròpia explotació vinculada a lactivitat i complisquen les mesures administratives reguladores de lactivitat corresponent. Almenys la mitat de la parcel·la haurà de quedar lliure dedificació o construcció i mantindres en ús agrari o forestal, o amb les seues característiques naturals pròpies. També sadmetrà, amb les mateixes exigències, lús i instal·lacions estrictament necessàries per a la cria particular o comercial danimals, com també les destada danimals de companyia, sempre que sajusten a la normativa sectorial aplicable.
b) Vivenda aïllada i familiar, que complisca els requisits següents:
1.r Es permetrà, excepcionalment, edificar en parcel·les de perímetre ininterromput que, tant en la forma com en la superfície, comprenguen la mínima exigible segons el planejament, que en cap cas serà inferior a una hectàrea per vivenda.
2.n La superfície ocupada per ledificació no excedirà mai el dos per cent de la superfície de la finca rústica; la resta desta haurà destar i mantindres amb les seues característiques naturals pròpies o en cultiu. No obstant això, el pla podrà permetre servicis complementaris de la vivenda familiar, sense obra de fàbrica sobre la rasant natural, la superfície de la qual no excedisca el dos per cent de la superfície de la finca rústica en què es realitze.
3.r Ledificació estarà situada fora dels cursos naturals descolaments i es respectaran les masses darbratge existent i la topografia del terreny.
4.t Sexigirà una previsió suficient dabastiment daigua potable, una adequada gestió dels residus i un tractament adequat de les aigües residuals que impedisca la contaminació del sòl. Els costos destes infraestructures o instal·lacions seran a càrrec del propietari.
5.t La construcció no formarà nucli de població de conformitat amb el que establix el planejament urbanístic, i queden prohibides les agrupacions de vivendes en una mateixa parcel·la, així com les que tinguen característiques pròpies de les vivendes col·lectives.
c) Explotació de pedreres, extracció dàrids i de terres o de recursos geològics, miners o hidrològics, que es regularan per mitjà de plans territorials o urbanístics adequats i amb capacitat per a ordenar usos. És imprescindible el manteniment duna franja de com a mínim cinc-cents metres dample al voltant de tot làmbit de lexplotació amb prohibició expressa de lús residencial, llevat que ladopció de mesures correctores permeta reduir esta amplària. Si és procedent, es permetrà la realització de construccions i instal·lacions destinades a la transformació de la matèria primera obtinguda de lexplotació que convinga territorialment emplaçar prop del seu origen natural.
d) Generació denergia renovable, en els termes que establisca la legislació sectorial i el planejament territorial i urbanístic.
e) Activitats industrials i productives, demplaçament necessari en el medi rural. Només pot autoritzar-se la implantació de les activitats següents:
1.r Indústries que, per exigència de la normativa que les regule, hagen dubicar-se allunyades de les zones residencials o terciàries, i no existisca, en un radi de cinc quilòmetres, comptador des del centre de la parcel·la on es pretenga realitzar lactivitat, sòl amb classificació i qualificació aptes per a la seua ubicació. La parcel·la haurà de tindre un perímetre ininterromput que delimite una superfície no inferior a una hectàrea i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure dedificació i ocupació, dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
2.n Activitats de transformació i comercialització de productes del sector primari que, atesa la seua especial naturalesa i característiques, precisen emplaçar-se prop de les parcel·les dorigen de la matèria primera, en una parcel·la no inferior a una hectàrea de perímetre ininterromput i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure docupació i dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
3.r Indústries de baixa rendibilitat per unitat de superfície que requerisquen dedicar gran part desta a depòsit, emmagatzematge o assecatge de mercaderies a laire lliure i que requerisquen una parcel·la duna superfície mínima duna hectàrea, en recinte que, en tot cas, haurà de tancar-se adequadament i, com a regla general, per mitjà de pantalla vegetal.
f) Activitats terciàries o de servicis. Només pot autoritzar-se la implantació de les activitats següents:
1.r Establiments dallotjament turístic i restauració, quan sacredite que el seu emplaçament diste més de cinc quilòmetres de sòl vacant amb qualificació apta per a albergar estos usos i, a més, concórrega alguna destes circumstàncies: la conveniència de la situació aïllada de lestabliment per al gaudi del medi natural i del paisatge o loportunitat de la seua situació a partir de la línia dedificació de les carreteres, per a la prestació de servici als usuaris destes, amb justificació de les instal·lacions i els servicis previstos en les necessitats objectives del trànsit rodat i de la seua compatibilitat amb lordenació sectorial de la carretera de què es tracte. Els establiments dallotjaments turístics no tindran característiques urbanes ni propiciaran la formació de nuclis de població.
Quan la implantació dels usos mencionats siga dinterés per al desenrotllament turístic rural o es puga escometre per mitjà de la recuperació del patrimoni arquitectònic radicat en el medi rural, podrà exceptuar-se el requisit de distància mínima abans mencionat, així com el de parcel·la mínima a què fa referència este article, amb un informe previ favorable de lòrgan competent en matèria de turisme.
2.n Centres recreatius, esportius, doci, així com instal·lacions dempreses dedicades al turisme actiu i daventura, quan sacredite suficientment la procedència de la seua implantació en el medi rural, per estar relacionats amb les característiques de lentorn natural o requerir grans superfícies de sòl no edificat per al seu desenrotllament, i sempre que col·laboren a la sostenibilitat i al manteniment del medi rural no afectat directament per lactuació.
3.r Campaments de turisme i instal·lacions semblants o equivalents de caràcter turístic regulats per la legislació de turisme i que no propicien, per les seues característiques i emplaçament, la formació de nuclis de població o de característiques urbanes.
4.t Activitats culturals i docents, assistencials, religioses i benèfiques, centres sanitaris i científics, i servicis funeraris i cementeris, quan, a més de complir la normativa sectorial que específicament les regule, sacredite prou, en raó a les seues característiques concretes, la procedència del seu emplaçament aïllat i la impossibilitat dubicar-los en sòls amb qualificació urbanística idònia del municipi afectat.
5.t Plantes per al tractament, valorització, depòsit i eliminació de residus que, per les seues característiques, hagen demplaçar-se allunyades dàrees habitades.
6.t Obres, infraestructures i instal·lacions pròpies de les xarxes de subministraments, transports i comunicacions, demplaçament necessari en el sòl no urbanitzable.
7.m Estacions de subministrament de carburants i àrees de servici de les carreteres, que es tramitaran per la normativa prevista en este títol IV quan no estiguen expressament delimitades pel planejament o ordenació sectorial de la via.
8.u Estacionament de maquinària i vehicles pesants, així com emmagatzematge de vehicles, en recinte a laire lliure, que requerisca locupació mínima duna hectàrea i haurà de tancar-se adequadament i, com a regla general, per mitjà de pantalla vegetal. Sexceptua lemmagatzematge de vehicles al final de la seua vida útil, el qual sentendrà inclòs en les activitats a què fa referència el paràgraf 5.t deste apartat.
La parcel·la exigible per a les actuacions terciàries o de servicis en el medi rural serà almenys de mitja hectàrea de perímetre ininterromput, de la qual haurà de quedar el cinquanta per cent desta lliure de construcció o edificació. Este percentatge no serà aplicable als campaments de turisme, als centres recreatius, esportius o doci o a les activitats demmagatzematge de vehicles i maquinària pesada que, per les seues característiques, requerisquen ocupar a laire lliure una gran superfície dinstal·lacions sense edificació.
Per a qualsevol ús i aprofitament sexigirà una previsió suficient de labastiment daigua potable i una completa evacuació, arreplega i depuració dels residus i aigües residuals. El cost que poguera implicar lextensió de les xarxes destos o altres servicis anirà a càrrec del promotor.
Article 198. Actes dús i aprofitament en el medi rural
Ladministració i els particulars podran realitzar actes dús i aprofitament en el sòl no urbanitzable en els casos previstos en este capítol, amb el compliment dels requisits hi establits i dacord amb els principis i criteris establits en el títol I, del llibre I desta llei, a les determinacions del planejament territorial o urbanístic i a les resolucions administratives corresponents.
Article 199. Actuacions promogudes per les administracions públiques territorials
1. En les actuacions promogudes per les distintes administracions públiques territorials, directament o sota el seu control, per mitjà dels seus concessionaris o agents, per a lexecució dobres públiques o construccions i instal·lacions de servici públic essencial o activitats dinterés general, que necessiten ubicar-se en el sòl no urbanitzable, sobservarà el que preveu la legislació sobre ordenació territorial i urbanística, en la legislació reguladora del servici o activitat que sha dimplantar i en la legislació de règim local.
2. Quan les construccions, obres i instal·lacions siguen promogudes pels concessionaris o agents de ladministració, es requerirà que el sol·licitant acredite davant de lajuntament corresponent el títol jurídic que empare esta condició dagent públic per la qual promou lactuació en el desenrotllament i explotació de lactivitat normal de servici públic.
3. Les actuacions a què fa referència lapartat anterior no estan subjectes a declaració dinterés comunitari; a més, tampoc estaran subjectes a llicència municipal aquelles obres, servicis i instal·lacions que, dacord amb la seua legislació sectorial, nestiguen exemptes.
4. La llicència municipal urbanística que satorgue podrà imposar, si és el cas, lexigència de compartir per diferents empreses públiques o privades les instal·lacions autoritzades, dacord amb la normativa sectorial específica corresponent. També podrà imposar lexigència dadoptar les mesures que es consideren necessàries per a evitar o reduir el seu impacte paisatgístic en el medi rural.
5. Quan, per a poder exercir les competències respectives sectorials, estes administracions necessiten establir noves determinacions en lordenació urbanística vigent, hauran de promoure plans especials o catàlegs de béns i espais protegits en els termes que preveu esta llei.
Article 200. Actuacions promogudes pels particulars
1. Estaran subjectes a llicència urbanística municipal i, si és el cas, a la declaració dinterés comunitari prèvia, en els termes que preveu este capítol, els actes dús i aprofitament que promoguen els particulars en el sòl no urbanitzable.
2. No es podran atorgar llicències municipals, ni dobres ni dactivitat, que legitimen usos i aprofitament en sòl no urbanitzable que, en els casos i per mitjà de les tècniques regulades en este capítol, estiguen subjectes a un informe previ, declaració dinterés comunitari o autorització corresponent, fins que conste en lexpedient la seua emissió i, si és el cas, sacredite el compliment de les condicions imposades per estos.
3. La sol·licitud de les llicències que autoritzen actes dedificació en sòl no urbanitzable que requerisquen la declaració dinterés comunitari prèvia, hauran dincorporar esta declaració juntament amb la sol·licitud.
4. Les llicències que autoritzen actes dedificació en el sòl no urbanitzable satorgaran després de fer constar el propietari en el registre de la propietat la vinculació de la finca o parcel·la, o part desta, amb superfície suficient segons esta llei i el planejament urbanístic, a la construcció autoritzada, i la conseqüent indivisibilitat desta, així com a les altres condicions imposades en la llicència i, si és el cas, en la declaració dinterés comunitari.
5. En tot cas, el transcurs del termini previst legalment per a atorgar la llicència municipal en estos casos tindrà efectes desestimatoris, i es considerarà denegada lautorització.
6. No podran iniciar-se obres o instal·lacions en el medi rural sense que abans sobtinguen les llicències municipals per al seu funcionament lícit.
Article 201. Activitats, actes dús i aprofitament en el sòl no urbanitzable subjectes a llicència municipal sense la declaració dinterés comunitari prèvia
1. Els actes dús i aprofitament en sòl no urbanitzable previstos en larticle 197, paràgrafs a, b i c desta llei, seran autoritzables per lajuntament per mitjà de latorgament de les llicències municipals corresponents, sense declaració dinterés comunitari prèvia. En estos casos, a més dels informes o les autoritzacions legalment exigibles, les conselleries competents per raó de la matèria hauran demetre informes, i les condicions incloses en estos shauran dincorporar en les llicències corresponents. La sol·licitud destos informes o autoritzacions la efectuarà lajuntament després de comprovar la compatibilitat urbanística de lactuació sol·licitada.
2. Sense perjuí de la sol·licitud daquells altres informes que es consideren necessaris per aplicació de la normativa sectorial o per les característiques pròpies de la sol·licitud, lajuntament, abans datorgar la llicència dobres, haurà de sol·licitar els informes següents:
a) En els casos de larticle 197.a desta llei, haurà de sol·licitar informe de la conselleria competent en matèria dagricultura, ramaderia, caça, gestió del medi natural o animals domèstics, en funció de lús i de la seua ubicació.
b) En els casos de larticle 197.c desta llei, haurà de sol·licitar informe de la conselleria competent en matèria durbanisme i en matèria de carreteres.
c) Si lús o aprofitament subica en el sòl no urbanitzable protegit, serà preceptiu linforme de la conselleria competent en matèria durbanisme i, si és el cas, el de ladministració competent per raó dels valors que determinen la protecció deste sòl.
3. La reutilització darquitectura tradicional per a la implantació dallotjament turístic rural, cellers, almàsseres i establiments de restauració o assimilats en vivenda rural o construcció agrària o industrial legalment edificada, està exempta de declaració dinterès comunitari, però subjecta a informe vinculant de les conselleries competents en matèria de turisme, durbanisme, dagricultura i de carreteres, si és el cas, com també a llicència municipal. Les sol·licituds realitzades a lempara deste precepte podran comportar una ampliació de fins a un vint per cent de ledificació legalment construïda.
Article 202. Activitats que requerixen declaració dinterés comunitari
1. La Generalitat intervé en lautorització dusos i aprofitaments en sòl no urbanitzable, dins dels límits i en les condicions establides en esta llei, per mitjà de la seua declaració dinterés comunitari abans de la llicència municipal, en els casos previstos en larticle 197, paràgrafs d, e i f desta llei. Així mateix, serà exigible tramitar este procediment per a la implantació destes activitats en edificacions existents i per a lampliació o reforma de les ja autoritzades, excepte en els casos previstos en lapartat següent.
2. No requeriran declaració dinterés comunitari:
a) Els usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable que siguen objecte dassignació per mitjà de plans especials, sense que això els eximisca del pagament del corresponent cànon.
b) Els usos i aprofitaments que estiguen atribuïts per un pla dacció territorial, sense que això els eximisca del pagament del corresponent cànon.
c) Els usos i aprofitaments que, excepcionalment, estiguen atribuïts en els instruments dordenació ambiental previstos en la normativa despais naturals protegits que qualifiquen el sòl com a protegit, i en este cas es requerirà, amb caràcter previ a la implantació de lús o aprofitament corresponent, linforme favorable de la conselleria competent en matèria despais naturals i de paisatge.
d) Les instal·lacions denergies renovables:
1.r Si disposen dun pla especial aprovat que ordene específicament estos usos vinculats a la utilització racional dels recursos naturals en el medi rural.
2.n Les instal·lacions generadores denergia solar fotovoltaica la potència de producció energètica de les quals siga menor o igual a dos-cents cinquanta kW i comprenguen la parcel·la mínima exigible pel planejament urbanístic, no inferior a una hectàrea.
3.r Les instal·lacions generadores denergia solar fotovoltaica que subiquen en les cobertes de les edificacions legalment situades en el medi rural.
4.t Les instal·lacions generadores denergia eòlica, per a consum propi, la potència de producció energètica de les quals siga menor o igual a quinze kW.
5.t Les instal·lacions generadores denergia solar tèrmica per a producció o generació daigua calenta sanitària per a ús propi.
3. La conselleria competent en matèria durbanisme resoldrà en cada cas concret si la modificació de les determinacions en les declaracions dinterés comunitari exigix complir el mateix procediment legalment previst per a la seua aprovació. No obstant això, no serà necessari obtindre nova declaració dinterés comunitari quan es tracte únicament duna reforma, sense ampliació exterior dedificacions o instal·lacions afectes, dactivitats autoritzades per una declaració prèvia, o quan la modificació consistisca en un canvi dús sense incidència sobre el territori. En este últim cas, linteressat haurà de comunicar a lajuntament les raons per les quals considera que el canvi dús sol·licitat no té incidència sobre el territori i no requerix per això declaració dinterés comunitari. La resolució de la conselleria resoldrà expressament la sol·licitud en atenció a la incidència o no de lactuació sol·licitada en el territori. La falta de resolució expressa en el termini de tres mesos permetrà iniciar el procediment de declaració dinterés comunitari.
Article 203. Règim general de la declaració dinterés comunitari
1. La declaració dinterés comunitari atribuïx usos i aprofitaments en el medi rural. Esta declaració haurà destar motivada i fundar-se en:
a) Una valoració positiva de lactivitat sol·licitada.
b) La necessitat demplaçament en el medi rural.
c) La major oportunitat i conveniència de la localització proposada davant daltres zones del medi rural.
d) La utilització racional del territori.
2. La justificació de la necessitat demplaçament en el medi rural es realitzarà valorant la impossibilitat física dubicar lactivitat en un altre tipus de sòl, la incidència de lactivitat en el desenrotllament sostenible o en la recuperació natural de les zones deprimides, la compatibilitat de lactuació amb la infraestructura verda i el paisatge, la proximitat de lactivitat a les xarxes dinfraestructures ja existents i la contribució de lactivitat a millorar els nivells docupació laboral de la zona. El que sha expressat anteriorment sentendrà sense perjuí daltres paràmetres que puguen ser tinguts en compte per a la justificació particularitzada de la necessitat demplaçament respecte de cada activitat concreta que es puga realitzar en el medi rural.
3. Lautorització dusos i aprofitaments en sòl no urbanitzable per mitjà de la seua declaració dinterés comunitari requerirà lelaboració dun estudi dintegració paisatgística, el contingut del qual sadaptarà al tipus dactuació proposada i al paisatge on subica. Si, dacord amb la legislació ambiental, és necessària lavaluació dimpacte ambiental del projecte, lestudi dabast previst en esta legislació sectorial semetrà amb caràcter previ a la declaració dinterés comunitari, i la declaració o estimació dimpacte ambiental semetrà amb caràcter previ a lautorització ambiental integrada o a la llicència ambiental de lactivitat.
4. Les declaracions dinterés comunitari no podran contindre pronunciaments contradictoris ni incompatibles amb el document davaluació ambiental que siga procedent emetre segons la legislació sectorial, ni amb els continguts en els informes preceptius emesos en matèria de patrimoni cultural, quan algun destos fora preceptiu dacord amb la seua legislació sectorial.
Article 204. Cànon dús i aprofitament en les declaracions dinterés comunitari
1. La declaració dinterés comunitari estarà vinculada a una activitat concreta i obligarà el promotor o propietari a pagar el corresponent cànon dús i aprofitament i a complir la resta de compromisos assumits i determinats en esta.
2. El cànon dús i aprofitament sestablirà per quantia equivalent al cost econòmic que es derivaria de la transformació urbanística del sòl per a lobtenció duna parcel·la de superfície, ús i aprofitament equivalent a lefectivament ocupada per lactivitat autoritzada per la declaració dinterés comunitari. El cànon es meritarà duna sola vegada en ocasió de latorgament de la llicència urbanística, i lajuntament podrà acordar, a sol·licitud de linteressat, el fraccionament o ajornament del pagament, sempre dins del termini de vigència concedit.
3. Lajuntament podrà proposar lexempció del pagament del cànon dús i aprofitament quan es tracte dactivitats beneficoassistencials i sense ànim de lucre acreditat suficientment, o la seua reducció fins a un cinquanta per cent quan es tracte dactivitats industrials, productives, terciàries o de servicis susceptibles de crear ocupació de forma significativa, en relació amb locupació local.
El no-pagament donarà lloc a la caducitat de la declaració dinterés comunitari i de la llicència urbanística. La percepció del cànon correspon als municipis i les quantitats ingressades per este concepte sintegraran en el patrimoni municipal del sòl.
Article 205. Termini de lús i aprofitament en les declaracions dinterés comunitari
1. La conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, a proposta motivada de lajuntament afectat, establirà un determinat termini de vigència de lús i aprofitament atribuït per la declaració dinterés comunitari, que no podrà excedir els trenta anys, excepte en els casos exceptuats per esta llei.
2. El transcurs del termini de vigència de lús i aprofitament atribuït produirà la caducitat de la declaració dinterés comunitari i de la llicència urbanística, si bé linteressat podrà, abans del venciment deste termini, sol·licitar de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme pròrroga per un període igual o inferior a linicialment assignat. Transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud de pròrroga formulada per linteressat sense que la conselleria haja resolt sobre aquella, es produiran pròrrogues tàcites anuals successives, comptadores des del venciment del termini precedent, fins que es declare la caducitat o la pròrroga expressa per a quan acabe el període anual corresponent.
3. Caducada la declaració dinterés comunitari, el seu titular cessarà lactivitat, desmantellarà les instal·lacions i demolirà les construccions realitzades, amb reposició del sòl al seu estat original. La resolució per la qual sacorde la caducitat haurà de fixar, en funció de les característiques pròpies de cada activitat, el termini per al compliment destes obligacions.
Article 206. Atorgament de la declaració dinterés comunitari
1. Les actuacions subjectes a una declaració dinterés comunitari prèvia iniciaran el procediment per mitjà de sol·licitud de linteressat presentada davant de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, i adjuntaran, a més de la documentació pertinent, dacord amb el que establixen els articles anteriors, un document descriptiu de lactuació, subscrit per tècnic competent, lestructura i continguts del qual els fixarà la conselleria competent en matèria durbanisme, comprensiu de memòria informativa i justificativa, plànols dinformació i ordenació i estudi dintegració paisatgística.
2. La instrucció i la resolució del procediment correspondrà a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, la qual no admetrà a tràmit, amb audiència prèvia a linteressat, aquelles iniciatives que no sajusten als pressupostos exigits per esta llei i el planejament aplicable.
3. En tot cas, ladmissió a tràmit de la sol·licitud no prejutja el sentit de la resolució definitiva que sadopte. El termini per a resoldre sobre ladmissió a tràmit i convocar informació pública serà de dos mesos, i saplicarà la regla del silenci positiu.
4. La conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, admesa a tràmit la sol·licitud, sotmetrà lexpedient simultàniament a:
a) Informació pública per un període mínim de vint dies hàbils, anunciada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el tauler dedictes de lajuntament afectat. Durant este període, el projecte es trobarà depositat, per a consulta pública, en un local de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme situat a la capital de província.
No serà preceptiu reiterar este tràmit en un mateix procediment, encara que sintroduïsquen modificacions substancials en el projecte: bastarà amb la notificació de la resolució definitiva que sadopte als interessats personats en les actuacions i a aquells que pogueren resultar afectats en els seus drets subjectius amb les modificacions introduïdes.
b) Informes dels distints departaments i òrgans competents de les administracions estatal, local i autonòmica que pogueren veures afectats en les seues competències respectives, així com dels ajuntaments contigus. Se sol·licitarà, així mateix, informe de lajuntament sobre el terme municipal del qual se sol·licite implantar lactuació. Estos informes podran versar sobre el contingut del seu planejament o altres consideracions doportunitat. La falta demissió en el termini dun mes dels informes no interromprà la tramitació, tot això sense perjuí del que es derive de la legislació sectorial.
c) Audiència, amb notificació expressa, als titulars de béns i drets afectats per lactuació i de les finques contigus, perquè puguen al·legar, reclamar o suggerir el que consideren oportú.
5. Lòrgan competent de la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori i urbanisme haurà de resoldre i notificar a linteressat, en el termini màxim de sis mesos, el procediment de declaració dinterés comunitari. Transcorregut este termini sense que shaja notificat la resolució expressa, es podrà entendre desestimada la sol·licitud.
6. Quan es tracte dactivitats industrials, productives i terciàries o de servicis, i en atenció a la seua capacitat per a crear ocupació, la conselleria competent en matèria durbanisme podrà acordar la seua tramitació urgent a proposta de lajuntament. En eixe cas, els terminis que preveu esta llei es reduiran a la mitat, i el termini dinformació pública serà de vint dies hàbils.
En la sol·licitud dinformes i dictàmens es farà constar la declaració durgència. No es tramitaran amb caràcter durgència aquelles actuacions que, per raó del seu objecte, estiguen subjectes a informes exigits per la legislació de patrimoni cultural immoble o impacte ambiental.
7. La resolució de declaració dinterés comunitari sadoptarà motivadament i serà coherent amb les directrius, criteris i determinacions del planejament territorial i urbanístic aplicable; ponderarà la necessitat de lemplaçament proposat en el medi rural, la incidència de lactivitat en el desenrotllament sostenible econòmic i social, el medi natural, la infraestructura verda i el paisatge i les xarxes dinfraestructures o servicis públics existents, i en loportunitat descometre lactuació proposada en el marc de la correcta vertebració del territori.
8. La declaració dinterés comunitari satorgarà sempre condicionada al fet que abans de linici de les obres sobtinguen les llicències, autoritzacions i permisos que siguen necessaris per al lícit exercici de lactivitat, així com a inscriure en el registre de la propietat la vinculació del terreny a lús i aprofitament autoritzat, amb les altres condicions establides en aquella. Es podrà iniciar el procediment de declaració de caducitat de la declaració dinterés comunitari si, en el termini de sis mesos comptador des de la notificació, no se sol·licita la preceptiva llicència municipal urbanística, en els termes que preveu la legislació urbanística, o no sinscriu en el registre de la propietat corresponent.
Article 207. Caducitat i revocació de les declaracions dinterés comunitari
1. La declaració de caducitat sadoptarà mitjançant una resolució motivada del conseller competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, després de lexpedient instruït a este efecte amb audiència de linteressat i de lajuntament, dacord amb la tramitació establida en la legislació reguladora del procediment administratiu comú. Igualment, serà procedent deixar sense efecte la declaració dinterés comunitari, sense dret a indemnització, quan sincomplisquen les condicions o modes a què shaguera subordinat.
2. La revisió de la declaració dinterés comunitari tindrà lloc quan desapareguen les circumstàncies que van motivar el seu atorgament o quan sobrevingueren altres que si hagueren exixtit aleshores, haurien justificat la denegació.
3. Les resolucions en virtut de les quals sacorde declarar la caducitat, revisar o deixar sense efecte la declaració dinterés comunitari, sinscriuran en el registre de la propietat als efectes del canvi de lestatut jurídic que afecta al propietari i de les repercussions que, per a les llicències municipals, es puguen derivar destos actes.
4. Les resolucions definitives que sadopten en este sentit aniran acompanyades de la suspensió immediata de lactivitat i, si és procedent, de lorde de desmantellament de les instal·lacions i eradicació de lactivitat, amb reposició dels terrenys afectats el seu estat original, i de la fixació del termini per al compliment de les obligacions esmentades. Estes circumstàncies es faran constar en lassentament de cancel·lació de la declaració dinterés comunitari.
CAPÍTOL II
Actuacions dedificació en el sòl urbanitzable sense programació
Article 208. Règim dusos i edificació en el sòl urbanitzable sense programació
1. Els terrenys classificats pel pla general estructural com a sòl urbanitzable, i que no tinguen la programació aprovada i vigent, estaran subjectes a les limitacions següents, a més de les aplicables en virtut daltres lleis:
a) Només es podran realitzar construccions destinades a explotacions agrícoles, forestals, ramaderes, cinegètiques o semblants, que tinguen relació directa amb la naturalesa i la destinació de la finca, i sajusten als plans o normes establits per la conselleria competent en agricultura, que haurà demetre el corresponent informe, així com les vinculades funcionalment a lexecució i manteniment dels servicis públics.
b) El tipus de construcció haurà de ser adequat al seu emplaçament i condició aïllada, dacord amb les normes que el planejament aplicable establisca, i queden prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes.
c) En les divisions i segregacions de terrenys, no podran efectuar-se fraccionaments en contra de les determinacions del planejament aplicable i de la legislació agrària.
2. En els casos de terrenys inclosos en un programa dactuació integrada que va concloure anormalment per mitjà de caducitat o resolució, quedaran en la situació que resulte de la resolució del programa dactuació integrada dacord amb larticle 165 desta llei.
Article 209. Obres i usos transitoris en làmbit de sectors, unitats dexecució o actuacions aïllades
1. Fins a laprovació del programa dactuació, en les edificacions existents sadmetran les obres i usos regulats en esta llei per als edificis en situació de fora dordenació.
2. Tant en els sectors de pla parcial, pla de reforma interior i unitats dexecució, com en el sòl inclòs en actuacions aïllades, es poden atorgar llicències per a usos o obres provisionals no previstos en el pla, sempre que no dificulten la seua execució ni la desincentiven, dacord amb larticle 216 desta llei.
Si es tracta dusos públics sobre propietat privada, el compromís deradicació es formalitzarà per mitjà de conveni, que preveurà, si és el cas, lalternativa futura demplaçament del servici, quan vença el termini o la condició pactats per al seu trasllat.
CAPÍTOL III
Minimització dimpactes ambientals en el sòl no urbanitzable
Article 210. Actuacions de minimització de limpacte territorial generat pels nuclis de vivendes en el sòl no urbanitzable
1. El pla general estructural, o qualsevol instrument de planejament amb capacitat destablir lordenació estructural, podran delimitar com a zona urbanística en el sòl no urbanitzable els nuclis de vivendes consolidats que han de minimitzar el seu impacte territorial, la implantació dels quals shaja efectuat al marge dels processos formalitzats durbanització i edificació.
2. Als efectes de la delimitació a què fa referència lapartat anterior, es consideren nuclis de vivendes consolidats les agrupacions de vivendes implantades sobre àmbits en sòl no urbanitzable que conserven una parcel·lació de característiques rurals pròpies de làmbit territorial, i amb una densitat igual o superior a tres vivendes per hectàrea, sobre les quals no càpia la realització de mesures de restauració de la legalitat urbanística o hagen quedat fora dordenació.
3. Lordenació detallada destes àrees es realitzarà per mitjà dun pla especial que podrà comprendre fases dexecució de les obres durbanització, i correspondrà a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme laprovació definitiva del pla especial, conforme al llibre I desta llei, i, a lajuntament, la selecció del programa dactuació integrada i la designació de lurbanitzador, segons este llibre II.
Article 211. Ordenació de les actuacions de minimització de limpacte territorial
1. El programa i el pla especial comprendran, almenys, els documents tècnics següents:
a) Memòria descriptiva de la situació actual i justificativa de la proposta, en la qual es descriuran les circumstàncies dimplantació de cada nucli de vivendes, sidentificaran les parcel·les cadastrals que lintegren, es relacionaran les construccions i usos existents i les característiques dels servicis dels quals estiguen dotades. Safegirà un annex amb la relació dels propietaris afectats.
b) Plànols destat actual de la parcel·lació, grau durbanització, grau dedificació, relació amb els nuclis urbans, activitats qualificades i amb la xarxa primària dinfraestructures i servicis existents.
c) Plànol dordenació que efectue una delimitació del perímetre del nucli de vivendes consolidat, incloent-hi els terrenys inedificables estrictament necessaris per a integrar la infraestructura verda del seu àmbit territorial, per a ultimar la trama de la vora i els necessaris per a implantar les dotacions públiques que es consideren adequades per al benestar de la població i la protecció de la qualitat del medi ambient. Lordenació que es propose respectarà la parcel·lació existent, sense perjuí dels ajustos que siguen necessaris per a complir els condicionants establits en este article.
d) Projecte durbanització, que incloga les obres durbanització estrictament adequades per a atendre les necessitats residencials existents i per a la minimització dimpactes que motiva el planejament, adaptades al caràcter de lactuació i al parcel·lari, orografia, camins i altres infraestructures existents. En particular, inclourà un sistema de depuració dabocaments de tota índole, i podrà ser agrupat per vivendes larreplega regular de residus sòlids i el subministrament daigua potable, així com ladequada connexió del nucli de vivendes amb la xarxa viària.
e) Estudi de viabilitat econòmica de la inversió, incloent-hi altres costos de regularització previstos i termini dexecució de les obres i linforme de sostenibilitat econòmica.
f) Si és el cas, conveni urbanístic que regule les relacions entre els propietaris i ladministració actuant. Els costos derivats de la minimització de limpacte territorial hauran de ser assumits pels propietaris afectats.
2. En el cas que hi haja activitats que puguen ser incompatibles amb lús residencial a una distància del nucli de vivendes inferior a la prevista per la normativa específica que els siga aplicable, es requerirà informe de les conselleries competents en matèria dindústria i ordenació del territori.
3. Excepte conveni acordat entre els propietaris que representen la majoria de les parcel·les edificables privatives resultants i lajuntament, i en este cas es determinarà la modalitat dexecució per la propietat dacord amb esta llei, el desplegament i execució de lactuació es durà a terme per iniciativa pública, bé per mitjà de gestió directa, bé per mitjà de gestió indirecta a través de la selecció dun urbanitzador, dacord amb el que establix esta llei i la legislació estatal de contractes del sector públic.
4. En el cas de gestió directa, lexecució de lactuació de minimització dimpacte podrà desenrotllar-se per mitjà de laplicació del règim de contribucions especials.
5. Es permetrà lexecució per fases de les obres durbanització, sempre que el termini total destes no supere els cinc anys, el qual podrà ser ampliat fins a un màxim del doble en aquells casos justificats per lelevat cost durbanització per metre quadrat o per les dificultats tècniques de la seua execució.
Article 212. Efectes de lactuació de minimització de limpacte territorial
1. Després de laprovació del pla especial i el programa dactuació, les parcel·les existents seran indivisibles, excepte per a lagregació de la part segregada a una altra contígua, si ambdós complixen la parcel·la mínima establida.
2. Les vivendes existents, una vegada concloses les infraestructures programades per a la minimització de limpacte territorial, podran ser legalitzades per mitjà de la sol·licitud de la preceptiva llicència dobres de legalització.
3. Les parcel·les no edificades hauran de quedar fora de làmbit de lactuació; si sinclou alguna, romandrà sense edificació en el seu ús agrari o forestal o serà destinada a espai lliure.
LLIBRE III
DISCIPLINA URBANÍSTICA
TÍTOL ÚNIC
Disciplina urbanística
CAPÍTOL I
Activitat administrativa de control
de la legalitat urbanística
Secció I
Llicències
Article 213. Actes subjectes a llicència
Estan subjectes a llicència urbanística, en els termes desta llei i sense perjuí de les altres autoritzacions que siguen procedents dacord amb la legislació aplicable, tots els actes dús, transformació i edificació del sòl, subsòl i volada, i en particular els següents:
a) Les obres de construcció, edificació i implantació dinstal·lacions de nova planta.
b) Les obres dampliació de qualsevol classe de construccions, edificis i instal·lacions existents.
c) Les obres de modificació o reforma que afecten lestructura de les construccions, els edificis i les instal·lacions de totes classes, siga quin siga el seu ús.
d) Les obres i els usos que hagen de realitzar-se amb caràcter provisional.
e) La demolició de les construccions.
f) Els actes de divisió de terrenys o de parcel·lació de finques, excepte en els casos legals dinnecessarietat de llicència.
g) La modificació de lús de les construccions, edificacions i instal·lacions, així com lús de la volada sobre estos.
h) Els actes dintervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, siga quin siga làmbit de lobra.
i) Els desmunts, les explanacions, els abancalaments i aquells moviments de terra que excedisquen la pràctica ordinària de labors agrícoles.
j) Lextracció dàrids i lexplotació de pedreres, excepte el que disposa larticle 215.1.b desta llei.
k) Lacumulació dabocaments i el depòsit de materials aliens a les característiques pròpies del paisatge natural, excepte el que disposa larticle 214 desta llei.
l) Lalçament de murs de fàbrica i el tancament, en els casos i sota les condicions estètiques que exigisquen les ordenances dels plans reguladores de la seua harmonia amb lentorn.
M. Lexecució dobres i instal·lacions que afecten el subsòl.
n) Lobertura de camins, així com la seua modificació o pavimentació.
o) La ubicació de cases prefabricades, caravanes fixes, hivernacles i instal·lacions semblants, provisionals o permanents.
p) La construcció de preses, basses, obres de defensa i correcció de llits públics, vies públiques o privades i, en general, qualsevol tipus dobres o usos que afecten la configuració del territori.
q) Les tales i abatiment darbres que constituïsquen massa arbòria, espai boscós, arbreda o parc, a excepció de les autoritzades en el medi rural pels òrgans competents en matèria agrària o forestal.
r) Lexecució dobres durbanització, excepte el que disposa larticle 214 desta llei.
s) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
t) Totes les altres actuacions en què ho exigisca el planejament o les ordenances municipals.
Article 214. Actuacions subjectes a declaració responsable
Estan subjectes a declaració responsable, en els termes de larticle 222 desta llei:
a) La instal·lació de connexions elèctriques, telefòniques o altres de similars i la col·locació dantenes o dispositius de comunicació de qualsevol classe i la reparació de conduccions en el subsòl, només en sòl urbà i sempre que no afecte domini públic.
b) Les obres de modificació o reforma que afecten lestructura o laspecte exterior i interior de les construccions, els edificis i les instal·lacions de tota classes, siga quin siga el seu ús, que no comporten ampliació ni obra de nova planta.
c) Les obres de mera reforma que no comporte alteració estructural de ledifici, ni afecten elements catalogats o en tràmit de catalogació, així com les de manteniment de ledificació que no requerisquen col·locació de bastiment en la via pública.
d) La primera ocupació de les edificacions i les instal·lacions, conclosa la seua construcció, dacord amb el que preveu la legislació vigent en matèria dordenació i qualitat de ledificació, així com el segon i següents actes docupació de vivendes.
Article 215. Actuacions no subjectes a llicència
1. No estan subjectes a llicència urbanística els actes enunciats en larticle 213:
a) Quan hagen sigut prèviament autoritzats com a conseqüència de laprovació dun projecte durbanització o dobra pública o de gestió urbanística dels mateixos efectes autoritzatoris.
b) Quan es tracte dobres auxiliars o constitutives duna instal·lació subjecta a autorització ambiental integrada o llicència ambiental i ladministració verifique, en un mateix procediment, el compliment de la normativa urbanística, a més de les condicions ambientals exigibles.
c) Quan es tracte dactuacions auxiliars de la realització duna obra autoritzada per llicència, com ara laplec de materials.
2. Quan els actes dedificació i ús del sòl, i aquells altres que preveu esta llei, els realitzaren particulars en terrenys de domini públic sexigirà també llicència, sense perjuí de les autoritzacions o concessions que siga pertinent atorgar per part de lens titular del domini públic. La falta dautorització o concessió impedirà al sol·licitant obtindre llicència i a lòrgan competent atorgar-la.
Article 216. Llicència dobres i usos provisionals
1. Es poden atorgar llicències per a usos i obres provisionals no previstos en el pla, sempre que no dificulten la seua execució ni el desincentiven, en sòl urbà sense edificar sobre el qual no existisca sol·licitud de llicència dedificació o programa dactuació aprovat o en tramitació, i en sòl urbanitzable sense programació aprovada.
2. La provisionalitat de lobra o ús ha de deduir-se de les característiques de la construcció o de circumstàncies objectives, com ara la viabilitat econòmica de la seua implantació provisional o lescàs impacte social de la seua futura eradicació. Lautorització satorgarà subjecta al compromís de demolir o eradicar lactuació quan vença el termini o es complisca la condició que sestablisca en autoritzar-la, amb renúncia a tota indemnització, que haurà de fer-se constar en el registre de la propietat abans diniciar lobra o utilitzar la instal·lació.
Article 217. Llicències dintervenció
1. La llicència dintervenció controla loportunitat tècnica de les obres en edificis catalogats per a la millor preservació de les característiques culturals el reconeixement col·lectiu de les quals sexpressa en la catalogació. El seu atorgament sefectuarà per resolució degudament motivada.
2. Les llicències dintervenció han de preveure conjuntament totes les actuacions que hagen de realitzar-se en limmoble i el resultat final destes. La demolició dedificis subjectes a llicència dintervenció només podrà autoritzar-se per mitjà desta i només si fóra impossible la conservació o si la catalogació no obeïra al valor intrínsec de la construcció, sinó a la seua mera importància ambiental. En este cas, la llicència podrà autoritzar la substitució de ledifici, si és possible parcial, sota condicions especials. Les obres dintervenció sajustaran a les prescripcions del catàleg i del planejament, però la seua autorització podrà concretar altres condicions addicionals, salvaguardant els valors protegits.
Article 218. Contingut i abast de la intervenció municipal
Les llicències urbanístiques autoritzaran lexercici del dret a edificar o a realitzar les actuacions urbanístiques per a les quals se sol·licita, en les condicions establides en esta llei i en el planejament.
Article 219. Condicions datorgament de les llicències
1. Les llicències satorgaran o denegaran dacord amb les previsions de la legislació i del planejament, excepte el dret de propietat i sense perjuí del de tercers.
2. La legislació i el planejament urbanístic aplicables a les llicències seran els del moment de la seua concessió, llevat que esta es produïsca fora del termini legalment establit i, en este cas, seran aplicables els vigents al temps de la sol·licitud.
Quan les llicències urbanístiques resulten sobrevingudament disconformes amb el planejament podran ser revocades si la conservació total o parcial de lacte administratiu no fóra possible, amb reconeixement al seu titular de la indemnització que corresponga per aplicació de la legislació estatal.
3. El procediment per a la concessió de llicència només sentendrà iniciat quan la petició estiga acompanyada dun projecte tècnic i dels altres documents indispensables per a dotar de contingut la resolució.
4. La denegació de les llicències urbanístiques haurà de ser motivada.
5. Les entitats locals denegaran, en exercici de la seua potestat de defensa i recuperació dels béns de domini públic, les llicències latorgament de les quals permeta locupació il·legal destos.
Article 220. Competència i procediment
1. La competència i el procediment datorgament de llicències sajustaran a la legislació sectorial que en cada cas les regule, a la de règim local i a la del procediment administratiu comú.
2. Lexpedient haurà dincorporar el projecte tècnic, les autoritzacions que siguen procedents i, a més, informe tècnic i jurídic.
Article 221. Terminis per a latorgament de llicències
1. Les llicències urbanístiques es resoldran en els terminis següents:
a) Les de parcel·lació o divisió de terrenys, en el termini dun mes.
b) Les llicències que comporten obres majors de nova construcció o reforma estructural dentitat equivalent a una nova construcció o les de derrocament, respecte a edificis no catalogats, en el termini de dos mesos.
c) Les dintervenció, que seran qualssevol que afecten un edifici catalogat o en tràmit de catalogació, en el de tres mesos.
2. Els ajuntaments podran atorgar llicències parcials que autoritzen la realització de fases concretes del projecte, a reserva de lesmena o suplement deste en aspectes menors i complementaris pendents dautorització administrativa.
Article 222. Declaració responsable per a lexecució dobres de reforma dedificis, construccions o instal·lacions i obres menors
1. La declaració responsable per als casos de larticle 214 desta llei sajustarà al que preveu la legislació vigent en matèria de procediment administratiu comú.
2. La declaració responsable adjuntarà els documents addicionals següents:
a) Acreditació de la identitat del promotor i de la resta dels agents de ledificació.
b) Descripció gràfica i escrita de lactuació i la seua ubicació física, així com el projecte subscrit per tècnic competent quan ho requerisca la naturalesa de lobra, amb un informe succint emés pel redactor que acredite el compliment de la normativa exigible.
c) Documentació addicional exigida per la normativa ambiental, quan calga.
d) Indicació del temps en què es pretén iniciar lobra i les mesures relacionades amb levacuació de runes i la utilització de la via pública.
3. El promotor, una vegada efectuada sota la seua responsabilitat la declaració que complix tots els requisits exigibles per a executar les obres, i hi presentada davant lajuntament o entitat local competent juntament amb tota la documentació exigida, estarà habilitat per a linici immediat de les obres, sense perjuí de les potestats municipals de comprovació o inspecció dels requisits habilitants per a lexercici del dret i de ladequació del que executa al contingut de la declaració.
4. La presentació de la declaració responsable, efectuada en els termes que preveu esta disposició, tindrà els efectes que la normativa aplicable atribuïx a la concessió de la llicència municipal i es podrà fer valdre tant davant de ladministració com davant de qualsevol altra persona, natural o jurídica, pública o privada.
5. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que sadjunte o incorpore a la declaració responsable, o la no-presentació davant de ladministració competent desta, determinarà la impossibilitat diniciar les obres o de realitzar els actes corresponents des del moment que es tinga constància destos fets, sense perjuí de les responsabilitats que sen deriven. La resolució administrativa que declare estes circumstàncies podrà determinar lobligació de linteressat de restituir la situació jurídica al moment previ al reconeixement o a lexercici del dret o a linici de lactivitat corresponent; tot això sense perjuí de la tramitació, si és el cas, del procediment sancionador corresponent.
6. La legislació i el planejament urbanístic aplicables a les declaracions responsables seran els que estiguen vigents en el moment de la presentació.
Article 223. Silenci administratiu
1. El venciment del termini per a latorgament de llicències sense que shaja notificat resolució expressa legitimarà linteressat que haja presentat la sol·licitud per a entendre-la estimada per silenci administratiu en els casos de larticle 213.c, g, l i m desta llei.
2. La resta de llicències sentendran desestimades per silenci administratiu si haguera vençut el termini per a notificar la resolució sense que esta shaja practicat.
Article 224. Actes promoguts per administracions públiques
1. Els actes especificats en larticle 213 desta llei que siguen promoguts per ladministració General de lEstat, per la Generalitat o per les entitats de dret públic dependents o hi vinculades, estaran subjectes a llicència municipal, llevat de les excepcions previstes en la legislació sectorial aplicable.
2. Lòrgan promotor de lobra remetrà a lajuntament el projecte, per al seu examen, durant el termini de dos mesos, amb simultània informació pública deste, si cal. El projecte adjuntarà memòria justificativa del compliment de la normativa urbanística i el planejament aplicable. El termini podrà ser reduït en casos durgència.
3. Si lajuntament manifesta oposició fundada al projecte, la conselleria competent en matèria dordenació del territori resoldrà raonadament sobre lexecució o modificació deste projecte.
4. Quan lobra siga promoguda per ladministració de lEstat se subjectarà a les prescripcions legals que li siguen aplicables.
Article 225. Caducitat de les llicències
1. Totes les llicències satorgaran per un termini determinat, tant per a iniciar com per a acabar les obres, excepte les referides als usos, que tindran vigència indefinida sense perjuí de lobligació legal dadaptació a les normes que en cada moment els regulen.
2. Els ajuntaments podran concedir pròrrogues dels terminis de les llicències per un nou termini no superior a lacordat inicialment, sempre que la llicència siga conforme amb lordenació urbanística vigent en el moment de latorgament de la pròrroga.
3. Lòrgan competent per a concedir la llicència declararà, dofici o a instància de part, la caducitat de les llicències, amb audiència prèvia a linteressat, una vegada transcorreguts els terminis corresponents.
4. La declaració de caducitat extingirà la llicència, i no es podran iniciar ni prosseguir les obres si no se sol·licita i sobté una de nova ajustada a lordenació urbanística en vigor. Si lobra o instal·lació queda inacabada o paralitzada, després de la declaració de caducitat, podrà dictar-se orde dexecució per a culminar els treballs imprescindibles per a assegurar la seguretat, salubritat i ornament públic de lobra interrompuda. Transcorregut un any des de la declaració de caducitat, lobra inacabada podrà subjectar-se al règim dedificació forçosa.
Article 226. Obligacions de les empreses subministradores de servicis
1. Per a la contractació dels seus servicis, les empreses subministradores daigua, energia elèctrica, gas, telefonia i telecomunicacions exigiran al titular de lobra o activitat lacreditació de lobtenció dels corresponents instruments dintervenció urbanística i ambiental.
2. Les ordes de suspensió, paralització o demolició de qualssevol obres, usos o edificacions seran notificades a les companyies que subministren o presten els servicis especificats en lapartat anterior, a fi que, en el termini de deu dies, suspenguen els subministraments corresponents.
3. La suspensió dels subministraments només podrà alçar-se una vegada que shagen legalitzat les obres, usos o edificacions respectives, per mitjà de notificació expressa en este sentit de ladministració a les empreses subministradores.
4. Les companyies que subministren o presten servicis denergia, aigua, gas, telefonia i altres servicis, hauran de:
a) Abstindres destendre xarxes i prestar servicis o subministraments a terrenys, edificacions, instal·lacions, obres o construccions, si no sels acredita que estos disposen dels instruments corresponents dintervenció urbanística i ambiental per a lús efectiu al qual es destinen. Amb esta finalitat exigiran una còpia de legalitat, la qual custodiaran sota la seua responsabilitat, de qui els requerisquen els servicis.
b) Atendre en el termini de deu dies des de la seua recepció les ordes de suspensió de subministrament donades per ladministració urbanística en relació amb aquelles activitats i obres la paralització de les quals haja ordenat, dins del procediment de protecció i restabliment de la legalitat urbanística.
c) Atendre complidament, respecte dels servicis que presten, els requeriments dinformació que lautoritat urbanística els dirigisca.
Secció II
Cèdula de garantia urbanística
Article 227. Cèdula de garantia urbanística
1. Els ajuntaments hauran dexpedir, a petició dels interessats i en el termini dun mes, cèdula de garantia urbanística per a les parcel·les susceptibles dedificació o ús privat desta. La cèdula expressarà la zonificació i classificació urbanística i el seu termini màxim de vigència serà dun any.
2. El propietari del solar o de la parcel·la respecte a la qual shaja expedit vàlidament la cèdula, per primera vegada, tindrà dret al fet que, durant la vigència desta, si no es mantenen les condicions urbanístiques hi expressades, els municipis responsables reparen els perjuís patrimonials causats pels canvis dordenació sobrevinguts, sempre que linteressat no tinguera pendent el compliment de deures de cessió, equidistribució o urbanització i així constara en esta cèdula.
3. Latorgament de cèdules de garantia urbanística quedarà en suspens amb motiu de la suspensió de latorgament de llicències.
4. Amb independència del que sha regulat en els números anteriors, els ajuntaments tenen lobligació dinformar per escrit a qualsevol sol·licitant respecte de la zonificació, classificació i programació urbanística dels terrenys, en el termini dun mes.
Secció III
Parcel·lacions
Article 228. Llicències de parcel·lació o divisió de terrenys
1. Tota parcel·lació, segregació o divisió de terrenys quedarà subjecta a llicència municipal, llevat que lajuntament declare la seua innecessarietat. Serà innecessari latorgament de llicència quan:
a) La divisió o segregació siga conseqüència duna reparcel·lació, expropiació, programes dactuació, declaracions dinterés comunitari, obres o servicis públics o cessió, ja siga forçosa o voluntària, gratuïta o onerosa, a ladministració, perquè destine el terreny resultant de la divisió a lús o servici públic a què es trobe afecte.
b) La divisió o segregació haja sigut autoritzada expressament pel municipi amb motiu de latorgament duna altra llicència urbanística.
2. De conformitat amb el que disposa la legislació estatal, els notaris i registradors de la propietat exigiran per a autoritzar i inscriure, respectivament, escriptures de divisió de terrenys, resolució administrativa en què sacredite latorgament de la llicència o la seua innecessarietat, que els primers hauran de testimoniar en el document. Així mateix, els notaris i registradors de la propietat faran constar en la descripció de les finques la seua qualitat dindivisibles, quan així els conste.
Article 229. Indivisibilitat de terrenys en les distintes classes de sòl
Són indivisibles:
a) Les parcel·les així determinades en el planejament corresponent, a fi de constituir finques independents.
b) Les parcel·les les dimensions de les quals siguen iguals o menors a les determinades com a mínimes en el planejament, excepte si els lots resultants els adquirixen simultàniament els propietaris de terrenys contigus, a fi de regularitzar límits conformes al pla.
c) Les parcel·les les dimensions de les quals siguen menors que el doble de la superfície determinada com a mínima en el planejament, llevat que lexcés sobre este mínim puga segregar-se amb el fi indicat en el paràgraf anterior.
d) Les parcel·les edificables dacord amb una determinada relació entre superfície de sòl i densitat o volum, quan sexecutara la corresponent a tota la superfície de sòl o les parts restants que no foren edificables autònomament, amb les excepcions indicades en lapartat anterior.
e) No són divisibles les parcel·les ubicades en sòl no urbanitzable o en sòl urbanitzable sense programació, llevat que complisquen els requisits establits en larticle següent.
Article 230. Parcel·lacions de finques rústiques
1. En el sòl no urbanitzable i en el sòl urbanitzable sense programa aprovat és igualment exigible la llicència que autoritze tot acte de divisió o segregació de finques o terrenys, siga quina siga la seua finalitat, excepte els casos dinnecessarietat de llicència de parcel·lació, amb declaració prèvia de lajuntament, de conformitat amb larticle 228 desta llei.
2. En cap cas podran autoritzar-se actes de divisió o segregació de finques o terrenys rústics en contra del que disposa la normativa agrària o forestal, o de naturalesa semblant, que se li aplique. Ni tampoc del pla especial regulat en larticle 211 desta llei.
3. Tampoc podran autoritzar-se en el sòl no urbanitzable i en el sòl urbanitzable sense programació les parcel·lacions urbanístiques. Està prohibida, per considerar-se parcel·lació urbanística:
a) Tota divisió o segregació de terrenys en dos o més lots quan tinga com a finalitat ledificació o, si és el cas, crear les infraestructures requerides perquè ledificació tinga lloc, excepte en els casos dedificació excepcionalment autoritzables dacord amb esta llei.
b) Els actes executats amb les mateixes finalitats que les descrites en lapartat precedent i que, sense divisió o segregació de la finca, subdividisquen, alienen o arrenden quotes o percentatges indivisos desta per a ús individualitzat de diversos titulars, per mitjà dassociacions o societats, divisions horitzontals, copropietats, accions o participacions, que comporten la modificació de lús rústic de la finca matriu de la qual procedisquen, a fi deludir el compliment desta llei.
4. No podran autoritzar-se actes materials de divisió o segregació de finques quan hi haja una presumpció legal del fet que estos actes tenen finalitat urbanística. Es presumix la presència de finalitat urbanística quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que existisquen ja de fet en els terrenys, o estiga projectada la seua instal·lació, infraestructures o servicis innecessaris per a les activitats relacionades amb la utilització i explotació dels recursos naturals de la terra per mitjà de locupació de tècniques normals i ordinàries, o de caràcter específicament urbà.
b) Que done lloc a una finca de superfície inferior a la mínima exigible per esta llei per a una vivenda aïllada i familiar, llevat que no saugmente el nombre de finques respecte de les abans existents, per haver-hi simultània agrupació o agregació a finca o finques contigües de porció o porcions segregades, sempre que cap de les finques resultants destes operacions siga inferior a la qualificada com a indivisible en alguna llicència o autorització anterior i, si és el cas, es complisquen les normes sobre indivisibilitat establides per raons urbanístiques. Sestimarà que no concorre esta circumstància quan quede acreditada que la finalitat de la divisió o segregació està vinculada exclusivament a lexplotació agrària, dacord amb el que disposa la legislació agrària o forestal, o de semblant naturalesa, que se li aplique.
5. Si es pretén una parcel·lació en algun dels casos previstos en els apartats 2, 3 i 4 anteriors, el notari, abans delevar la parcel·lació a escriptura pública, o el registrador de la propietat, abans de practicar la inscripció registral, podran sol·licitar informe de lajuntament corresponent. Transcorreguts tres mesos sense contestació deste, podrà elevar-se la parcel·lació a escriptura pública i el registrador de la propietat podrà realitzar-ne la inscripció.
6. Serà il·legal, a efectes urbanístics, tota parcel·lació que siga contrària al que establix esta llei i al planejament territorial o urbanístic aplicable. En cap cas, els lots resultants desta es consideraran solars ni es permetrà edificar-hi.
7. Les llicències municipals i els instruments públics que les testimonien, així com les inscripcions que es practiquen, faran constar la condició indivisible de les finques rústiques resultants o la superfície mínima en què es poden subdividir o segregar, per a evitar que, per fraccionament successiu, seludisca el compliment desta llei.
8. Totes les autoritats en làmbit de les seues competències estan obligades a detectar i impedir que es produïsca lestabliment de la base física o jurídica que, si és el cas, poguera desnaturalitzar o provocar la transformació de la destinació legal i natural propi del medi rural.
CAPÍTOL II
Protecció de la legalitat urbanística
Secció I
Disposicions generals
Article 231. Reacció administrativa davant de lactuació il·legal
1. Les actuacions que contravinguen lordenació urbanística donaran lloc a ladopció per ladministració competent de les mesures següents:
a) Les dirigides a la restauració de lorde jurídic infringit i de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de lactuació il·legal.
b) La iniciació dels procediments de suspensió i anul·lació dels actes administratius en què poguera emparar-se lactuació il·legal.
c) La imposició de sancions als responsables, després de la tramitació del procediment sancionador corresponent, sense perjuí de les possibles responsabilitats civils o penals.
2. Les mesures de protecció de la legalitat urbanística i el restabliment de lorde jurídic pertorbat tenen caràcter real i arriben a les terceres persones adquirents dels immobles objecte destes mesures.
3. Els òrgans competents per a la iniciació dun expedient de disciplina urbanística comunicaran la resolució o acord dincoació del procediment sobre disciplina urbanística al registre de la propietat als efectes de la seua inscripció en este.
Article 232. Caràcter inexcusable de lexercici de la potestat
Ladopció de les mesures de restauració de lorde urbanístic infringit és una competència irrenunciable i dinexcusable exercici de ladministració actuant. Ni la instrucció de lexpedient sancionador, ni la imposició de multes exonera ladministració del seu deure dadoptar les mesures tendents a la restauració de lorde urbanístic infringit, en els termes establits en esta llei.
Secció II
Obres executades sense llicència o disconformes amb esta
Article 233. Obres dedificació sense llicència, o sense ajustar-se a les seues determinacions, en curs dexecució
1. Quan els actes dedificació o ús del sòl es realitzaren sense llicència o orde dexecució, lalcalde, i si és el cas, la conselleria competent en urbanisme, dofici o a instància de part, una vegada comprovat que estos no tenen autorització urbanística, ordenarà, sense més tràmit, la suspensió immediata de les obres o el cessament de lús en curs dexecució o desenrotllament.
De la mateixa manera es procedirà quan lobra estiga subjecta a declaració responsable i esta shaja omés o quan es pretenguen executar en lesmentat règim obres subjectes a llicència.
2. La notificació de lorde de suspensió podrà realitzar-se, indistintament, al promotor, al propietari, al responsable de lacte o, a falta daixò, a qualsevol persona que es trobe en el lloc dexecució, realització o desenrotllament, i hi estiga relacionada, així com a les companyies subministradores de servicis públics, perquè suspenguen el subministrament. Lorde de suspensió haurà de ser comunicada, així mateix, al registre de la propietat perquè conste per mitjà de nota marginal.
3. Quan els actes dedificació o ús del sòl es realitzaren amb llicència o orde dexecució, però sense ajustar-se a les condicions hi establides, lalcalde, dofici o a instància de part interessada, es dirigirà al promotor, constructor i tècnic director, i els indicarà les anomalies observades i els concedirà el termini de deu dies per a al·legar el que al seu dret convinga. La falta injustificada de contestació dins deste termini implica lacceptació de les irregularitats indicades, per la qual cosa lalcalde recordarà de manera immediat la paralització de les obres o la prohibició dels usos, amb comunicació a les companyies subministradores de servicis públics.
La mateixa regla serà aplicable a les obres executades o en execució per mitjà de declaració responsable, quan esta siga exigible, que saparten del projecte adjunt a comunicació referida o no sajusten plenament a lordenació urbanística.
4. Si els responsables adduïxen la conformitat de la llicència o lorde dexecució amb lactuació urbanística, seran convocats perquè dins dels quinze dies següents es personen en el lloc on shi desenrotlle, i sexaminaran els detalls desta conjuntament amb la inspecció urbanística i sestendrà lacta corresponent subscrita per tots els compareixents, a la vista de la qual lalcaldia es pronunciarà segons siga procedent, i permetrà la prossecució de lactivitat o especificarà un termini per a la seua adequació a les condicions de la llicència, vençut el qual sense que esta es produïsca tindrà lloc la paralització.
Article 234. Actes en curs dexecució sense autorització urbanística autonòmica quan esta siga preceptiva
1. Quan sestiguen duent a terme actes dús o edificació del sòl sense autorització urbanística autonòmica, quan esta siga preceptiva, o sense ajustar-se a les seues determinacions, la conselleria competent en matèria durbanisme ordenarà la immediata suspensió destos actes.
2. Si les actuacions a què fa referència lapartat anterior sestigueren duent a terme emparades en la llicència municipal i ajustant-se a les seues determinacions, ladministració autonòmica no podrà decretar la suspensió dels actes dexecució, sinó que, si és el cas, haurà dimpugnar la llicència municipal, després del requeriment danul·lació, o interposar directament recurs contenciós administratiu, en els termes establits en la legislació reguladora de règim local.
3. El que establix lapartat anterior sentendrà sense perjuí del que establisca la legislació despais naturals i de patrimoni cultural, en relació amb les actuacions que pogueren menyscabar els espais naturals protegits i els béns dinterés cultural.
Article 235. Requeriment de legalització
1. En els casos dobres no legitimades per autorització urbanística o disconformes amb esta, lacord de suspensió requerirà linteressat perquè, en el termini de dos mesos comptadors des de la notificació de la suspensió, sol·licite loportuna llicència o autorització urbanística que corresponga o, si és el cas, adapte les obres a lautorització urbanística concedida. Este requeriment de legalització serà comunicat al registre de la propietat en els termes de la legislació de lEstat.
2. Una vegada transcorregut el termini de dos mesos sense que linteressat haja sol·licitat lautorització urbanística, o acreditat la legalitat de lobra per mitjà de declaració responsable quan corresponga, ladministració actuant acordarà les mesures de restauració de la legalitat en la forma establida en este capítol.
Article 236. Obres acabades sense llicència o sense ajustar-se a les seues determinacions. Termini de caducitat de lacció per a ordenar la restauració de la legalitat urbanística
1. Sempre que no hagen transcorregut més de quinze anys des de la total terminació de les obres o usos del sòl realitzats sense llicència o orde dexecució o sense ajustar-se a les condicions hi assenyalades, lalcalde requerirà al propietari perquè, en el termini de dos mesos, sol·licite loportuna autorització urbanística o adapte les obres a les condicions de la llicència atorgada. El termini esmentat de caducitat dacció de ladministració començarà a comptar des de la total terminació de les obres o des del moment que cessen els usos del sòl de què es tracte.
2. Als efectes que preveu esta llei, es presumix que unes obres realitzades sense llicència o orde dexecució estan totalment acabades quan queden disposades per a servir al fi previst sense necessitat de cap activitat material posterior referida a lobra o així ho reconega dofici lautoritat que incoe lexpedient, amb un informe previ dels servicis tècnics corresponents.
3. Si linteressat no sol·licita la llicència o autorització urbanística en el termini de dos mesos, o si esta es denega per ser el seu atorgament contrari a les prescripcions de la normativa urbanística, es procedirà dacord amb el que disposa este capítol.
4. No obstant això, si en lobra saprecia manifesta il·legalitat sense possible esmena, es podrà rellevar linteressat de sol·licitar llicència, i se li conferirà directament tràmit daudiència per un mes per a poder al·legar respecte a la incoació dexpedient de restauració de la legalitat.
5. El termini de quinze anys establit en lapartat primer no serà aplicable a les actuacions que shagen executat sobre terrenys qualificats en el planejament com a zones verdes, vials, espais lliures o usos dotacionals públics, terrenys o edificis que pertanguen al domini públic o estiguen inclosos en lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o sobre sòl no urbanitzable subjecte a protecció, respecte a les quals no existirà termini de caducitat de lacció, quant a la possibilitat de restauració de la legalitat i reparació a lestat anterior dels béns als quals fa referència este apartat.
Article 237. Règim de les edificacions una vegada transcorregut el termini per a dictar lorde de restauració de la legalitat urbanística
El mer transcurs del termini de quinze anys a què fa referència larticle anterior no comportarà la legalització de les obres i les construccions executades sense complir la legalitat urbanística i, en conseqüència, mentres persistisca la vulneració de lordenació urbanística, no podran dur-se a terme obres de reforma, ampliació o consolidació de les obres construïdes il·legalment. No obstant això, amb la finalitat de reduir limpacte negatiu destes construccions i edificacions, ladministració actuant podrà ordenar lexecució de les obres que resulten necessàries per a no pertorbar la seguretat, salubritat i lornament o paisatge de lentorn.
Article 238. Restauració de la legalitat urbanística
1. Lexpedient de restauració de la legalitat conclourà per mitjà duna resolució en què sordenarà ladopció, segons els casos, de les mesures següents:
a) En el cas dobres dedificació, no legalitzables durant el desenvolupament i lexecució urbanística del planejament vigent en el moment en què fou realitzada la infracció urbanística, les operacions de restauració consistiran en la demolició de les edificacions realitzades il·legalment.
b) En els casos de demolició indeguda, la restauració consistirà en la reconstrucció del que sha demolit, quan això siga procedent.
c) En el cas de parcel·lacions il·legals, les operacions de restauració consistiran en la reagrupació de les parcel·les, la qual, segons els casos, podrà estar acompanyada de la rompuda de camins, desmunt o desmantellament de servicis, demolició de tanques i qualssevol altres que resulten necessàries amb este fi.
d) En funció de lactuació de què es tracte, les operacions de restauració consistiran, a més, en lexecució de totes aquelles operacions complementàries necessàries per a tornar físicament els terrenys, edificacions o usos a lestat anterior a la vulneració.
e) Quan siga procedent, en lorde de cessament definitiu de lactivitat.
2. Complementàriament a ladopció de les mesures de lapartat 1 anterior, ladministració actuant acordarà:
a) El cessament del subministrament daigua, energia elèctrica, gas i telefonia. A este efecte, ladministració urbanística actuant notificarà lorde de restauració de la legalitat a les empreses o entitats subministradores denergia elèctrica, aigua, gas i telefonia, a fi que procedisquen en el termini de deu dies a la suspensió dels subministraments corresponents. La suspensió dels subministraments només podrà alçar-se una vegada que shagen legalitzat les obres, usos o edificacions respectives, per mitjà de notificació expressa en este sentit de ladministració a les empreses subministradores.
b) La inhabilitació daccessos, quan això siga procedent, dacord amb el procediment i les garanties establits per la legislació estatal vigent.
c) Lanotació de la resolució administrativa que ordene la restauració de la legalitat infringida en el registre de la propietat, en els termes establits en la normativa registral.
d) La comunicació de lorde de restauració a lorganisme encarregat del cadastre immobiliari, perquè hi conste.
Article 239. Mesures cautelars
1. Una vegada iniciat el procediment, lòrgan competent per a la resolució deste podrà adoptar totes les mesures cautelars que siguen necessàries per a garantir leficàcia de la resolució final. Lacord dadopció haurà de ser motivat.
2. En tots els casos en què sacorde la paralització dobres o actuacions, linteressat haurà de retirar els elements, materials o maquinària preparats per a ser utilitzats, en el termini dels cinc dies següents a la notificació de lorde de paralització. En el cas que linteressat no haja retirat els materials i maquinària, lautoritat que va suspendre les obres podrà retirar-la o precintar-la, a càrrec de linteressat. Els materials i la maquinària retirats quedaran a disposició de linteressat, que satisfarà els gastos de transport i custòdia.
Article 240. Procediment de restauració de la legalitat urbanística
1. Instruït lexpedient i formulada la proposta de mesura de restauració de lordenació urbanística vulnerada, esta serà comunicada al registre de la propietat als efectes establits en la legislació estatal de sòl i notificada als interessats perquè puguen formular-hi al·legacions. Transcorregut el termini dal·legacions, o desestimades estes, lòrgan competent acordarà la mesura de restauració que corresponga, a càrrec de linteressat, i concedirà un termini dexecució.
2. El termini màxim per a notificar i resoldre lexpedient de restauració de la legalitat urbanística serà de sis mesos, termini que començarà a comptar-se:
a) Si no sha sol·licitat la legalització, el dia en què finalitze el termini atorgat en el requeriment de legalització.
b) Si sha sol·licitat la legalització, el termini siniciarà el dia en què es dicte lacte administratiu que resolga sobre la llicència urbanística o autorització administrativa de què es tracte.
c) En els casos en què el procediment shaguera paralitzat per causa imputable a linteressat, sinterromprà el termini per a resoldre.
3. Lòrgan actuant pot suspendre lexecució de lordre de restauració fins que la resolució siga ferma per via administrativa. En particular, es pot suspendre lexecució de lordre de restauració quan a través de la tramitació dalgun instrument de planejament de desenvolupament del planejament general o de la gestió urbanística, es pogués legalitzar lactuació afectada sense llicència de forma sobrevinguda i la fera innecessària, una vegada aprovat linstrument.
4. També se suspendrà lexecució de lordre denderrocament quan concórreguen totes les circumstàncies següents:
a) Que linteressat acredite que ha demanat en la forma deguda les llicències o les autoritzacions necessàries per la legalització, com també la documentació que ha dacompanyar la sol·licitud de les llicències o les autoritzacions.
b) Que linteressat formalitze davant ladministració una garantia en quantia no inferior al 50 % del pressupost de les actuacions de reposició, mitjançant alguna de les formes admeses en la legislació de contractes de les administracions públiques.
Article 241. Incompliment per linteressat de lorde de restauració o de suspensió
1. Lincompliment per part de linteressat de lorde de restauració de la legalitat donarà lloc a ladopció de les mesures següents:
a) A la imposició per ladministració de multes coercitives, fins a aconseguir lexecució pel subjecte obligat de les mesures de restauració. Les multes coercitives es podran imposar per períodes dun mes i en quantia de sis-cents a tres mil euros cada una destes, segons siguen les mesures previstes, amb un màxim de deu. Estes multes coercitives simposaran amb independència del fet que puguen imposar-se en ocasió del corresponent expedient sancionador.
b) A lexecució subsidiària per part de ladministració actuant i a càrrec de linteressat. Transcorregut el termini de compliment voluntari derivat de lúltima multa coercitiva imposada, ladministració actuant estarà obligada a executar subsidiàriament les corresponents ordes, a càrrec de linteressat.
c) A lexecució forçosa per mitjà de qualssevol altres mitjans previstos en lordenament jurídic.
2. Lincompliment de les ordes de suspensió donarà lloc a lexecució subsidiària per ladministració urbanística actuant o a la imposició de multes coercitives. En el cas dimposició de multes coercitives, cada deu dies es podrà imposar una multa entre dos-cents i dos mil euros, la qual es determinarà amb criteris de proporcionalitat tenint en compte lentitat i la transcendència de lactuació urbanística de què es tracte. Per este concepte no podran imposar-se més de deu multes coercitives.
3. Amb independència de lanterior, ladministració actuant donarà compte de lincompliment al Ministeri Fiscal als efectes de lexigència de la responsabilitat penal que sen derive.
4. Sestablix com a cas expropiatori per incompliment de la funció social de la propietat la realització dactes que constituïxen infracció urbanística molt greu. La resolució que pose fi a lexpedient de restauració podrà establir en estos casos que, transcorregut el termini atorgat per a lexecució de lorde de restauració sense que linteressat la complisca, sinicie el procediment expropiatori de la finca en què shaguera comés la infracció. No siniciarà el procediment expropiatori si linteressat acata diligentment lorde de restauració en el termini concedit.
5. Les expropiacions previstes en lapartat anterior es tramitaran pel procediment de taxació conjunta. En la valoració destes expropiacions no es tindran en compte les obres, construccions, usos o activitats determinants de la infracció. Del preu just es descomptarà limport de la multa i el cost de la demolició del que sha executat il·legalment.
Article 242. Mesures complementàries en cas dincompliment per linteressat de lorde de restauració
Mentres que linteressat no execute plenament lorde de restauració de la legalitat urbanística:
1. Les construccions, edificacions, instal·lacions i la resta delements pendents de demolició, no donaran dret als efectes del pagament de preu just expropiatori, dindemnització de danys i perjuís o dun altre tipus de compensació econòmica.
2. El propietari de la construcció, edificació, instal·lació i la resta delements pendents de demolició quedarà provisionalment inhabilitat fins que sacredite la restauració, per a ser beneficiari de subvencions, incentius fiscals i qualssevol altres mesures de foment dels actes i activitats que necessiten autorització o llicència urbanística. També quedarà provisionalment inhabilitat per a assumir o exercir la funció durbanitzador o empresari constructor en un programa dactuació.
Secció III
Suspensió i revisió de llicències
Article 243. Revisió dofici de llicències o ordes dexecució
1. Les llicències i ordes dexecució en què concórrega un cas de nul·litat de ple dret podran ser revisades, dofici o com a conseqüència de lestimació dels recursos administratius previstos en dret, per ladministració municipal, en els termes establits en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
2. En el cas dactes anul·lables, ladministració municipal haurà de declarar abans que lacte és lesiu, en els termes establits en la legislació esmentada en lapartat anterior.
Article 244. Impugnació autonòmica de llicències municipals
Quan la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme tinga coneixement de latorgament duna llicència dobres o orde dexecució que constituïsca una infracció urbanística greu o molt greu, i sempre que hi haja interessos supramunicipals afectats, podrà formular el requeriment danul·lació o interposar recurs contenciós administratiu, això en els termes i casos previstos, i amb els requisits establits en la legislació vigent en matèria de regulació de les bases del règim local.
CAPÍTOL III
Infraccions i sancions urbanístiques
Secció I
Règim general dinfraccions i sancions urbanístiques
Article 245. Concepte dinfracció
1. Són infraccions urbanístiques les accions i omissions tipificades i sancionades en esta llei.
2. Quan un mateix fet puga ser tipificat com a infracció en distintes lleis protectores del territori, de lurbanisme, del paisatge, dels recursos naturals o del patrimoni històric, saplicarà només la sanció més severa de les previstes.
Article 246. Infraccions molt greus, greus i lleus
1. Les infraccions urbanístiques es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
2. Són infraccions molt greus les accions i omissions tipificades en esta llei que constituïsquen incompliment de les normes urbanístiques relatives a lús del sòl i la construcció que afecten zones verdes, espais lliures, dotacions i equipaments públics o al sòl no urbanitzable protegit.
Són igualment infraccions molt greus les parcel·lacions il·legals en sòl pendent de programació o respecte al qual el planejament no autoritze la urbanització.
3. Són infraccions greus les accions i omissions tipificades en esta llei que constituïsquen incompliment de les normes relatives a parcel·lacions, aprofitament urbanístic, edificabilitat, ús del sòl, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les parcel·les, o la dedificació destes en excés de laprofitament subjectiu sense haver complit les condicions de gestió urbanística exigibles.
Constituïx, així mateix, infracció greu, lincompliment culpable per lurbanitzador dels compromisos assumits amb ladministració o els propietaris, excepte lincompliment dels terminis no superior a un terç destos.
4. Es consideren infraccions lleus les infraccions tipificades en esta llei que no tinguen caràcter de greus o molt greus i, en tot cas, lexecució dobres o instal·lacions realitzades sense llicència i orde dexecució quan siguen legalitzables per ser conformes a lordenament urbanístic.
Article 247. Tipus de sancions
Per cometre les infraccions urbanístiques es podran imposar les sancions següents:
1. Multa.
2. Inhabilitació per a assumir la condició durbanitzador o empresari constructor per un temps no superior a quatre anys.
3. Inhabilitació per a ser concessionari o subcontractista dobres durbanització per un temps no superior a quatre anys.
Article 248. Quantia de les multes
1. Les multes que shan dimposar per lexecució dobres o instal·lacions realitzades sense llicència o orde dexecució seran de quantia variable, segons les regles que sestablixen en els articles següents.
2. Les altres infraccions urbanístiques seran sancionades:
a) Les lleus, amb multa de tres-cents fins a tres mil euros.
b) Les greus, se sancionaran amb multa de tres mil un a trenta mil euros.
c) Les molt greus, se sancionaran amb multa de trenta mil un a un milió i mig deuros.
3. Quan la suma de la sanció imposada i del cost de les actuacions de reposició dels béns i situacions a lestat primitiu siga una xifra inferior al benefici obtingut amb lactivitat il·legal, sincrementarà la quantia de la multa fins a aconseguir el valor deste. En cap cas la infracció urbanística pot comportar un benefici econòmic per a linfractor.
4. En els casos en què la restauració de lorde urbanístic infringit no exigisca cap actuació material, la sanció que simpose a linfractor no podrà ser inferior al benefici obtingut amb lactivitat il·legal.
Article 249. Inhabilitació per a assumir la condició durbanitzador
1. La inhabilitació per a assumir la condició durbanitzador, per un temps no superior a quatre anys, simposarà, sense perjuí de la multa que si és el cas corresponga, a lurbanitzador que, amb desobediència o engany, incomplisca els compromisos assumits amb ladministració o els propietaris, excepte lincompliment dels terminis.
2. La conselleria competent en matèria durbanisme crearà i mantindrà actualitzat un registre en què constaran inscrites les resolucions per les quals simpose la sanció dinhabilitació per a assumir la condició durbanitzador, a lefecte del qual els òrgans administratius que adopten estes resolucions nhauran de remetre una còpia a la conselleria indicada. Esta sanció serà comunicada al Registre Oficial de Contractistes i Empreses Qualificades de la Comunitat Valenciana.
3. En els mateixos termes, simposarà la sanció dinhabilitació per a ser concessionari o subcontractista dobres durbanització.
4. En els mateixos termes, simposarà la sanció dinhabilitació per a actuar com a empresari constructor de programes dactuació.
Article 250. Els subjectes responsables
1. Seran subjectes responsables totes les persones físiques o jurídiques que incórreguen en infracció urbanística en les seues conductes, obres, actuacions, o per mitjà de lincompliment de les seues obligacions o de les ordes de què siguen destinataris.
2. En el cas dinfraccions relatives a actes dexecució dobres i construccions i dús del sòl, seran responsables el promotor, el constructor i el director o directors de lobra, i es consideraran com a tals aquells que així figuren definits en la legislació vigent en matèria dordenació de ledificació. Es considerarà també com a promotor el propietari del sòl en el qual es cometa la infracció, excepte prova en contra.
3. Les persones jurídiques seran sancionades per les infraccions urbanístiques comeses pels seus òrgans i agents i assumiran el cost de les mesures de reparació de lorde urbanístic vulnerat, sense perjuí de la responsabilitat que, si és el cas, corresponga als seus gestors.
4. Les companyies subministradores de servicis urbanístics declarats essencials seran responsables de les infraccions que es deriven de lincompliment de les seues obligacions tipificades en esta llei.
Article 251. La prescripció de les infraccions
1. Les infraccions urbanístiques prescriuran en els terminis següents:
a) Per a les infraccions greus o molt greus, als quatre anys.
b) Per a les lleus, a lany.
2. El termini de prescripció començarà a computar-se des de la data en què shaguera comés la infracció o, si esta és desconeguda, des de la data en què shaguera pogut incoar el procediment sancionador per aparéixer signes exteriors que permeten conéixer els fets constitutius dinfracció.
3. En el cas dinfraccions continuades, el termini de prescripció començarà a partir de la finalització de lactivitat o la de lúltim acte amb què la infracció es consumisca. Constituïx infracció urbanística continuada lactivitat consistent en la repetició dactes anàlegs quan tots estos tinguen una unitat dobjectiu dins dun mateix àmbit territorial. Es presumix, en tot cas, que els actes de parcel·lació il·legal són infraccions continuades.
4. La prescripció de la infracció sinterromp quan linteressat tinga coneixement de la incoació del corresponent expedient sancionador o de lexpedient de restauració de la legalitat urbanística.
Article 252. La prescripció de la sanció
1. Les sancions greus i molt greus prescriuen al cap de quatre anys, i les lleus a lany.
2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des de lendemà daquell en què adquirisca fermesa la resolució per la qual simposa la sanció.
Article 253. Circumstàncies agreujants i atenuants
1. Per a graduar les multes caldrà ajustar-se primordialment a la gravetat de la matèria, a lentitat econòmica dels fets constitutius de la infracció, a la seua reiteració per part de la persona responsable i al grau de culpabilitat de cada un dels infractors.
2. Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat dels infractors:
a) Reincidir. Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus que la que va motivar una sanció anterior en el termini dels quatre anys següents a la notificació desta; en este cas, es requerirà que la resolució sancionadora haja adquirit fermesa.
b) Utilitzar violència o qualsevol altre tipus de coacció sobre lautoritat o funcionari públic encarregat del compliment de la legalitat urbanística, o haver-hi suborn.
c) Alterar els casos de fet que presumptament legitimen lactuació, o falsificar els documents en què sacredita el fonament legal de lactuació.
d) Realitzar-la aprofitant-se o explotant en benefici seu una greu necessitat pública o del particular o particulars que van resultar perjudicats.
e) Resistir-se a les ordes emanades de lautoritat relatives a la defensa de la legalitat urbanística o el seu compliment defectuós.
f) Iniciar les obres sense orde escrita del tècnic director i les modificacions que aquell introduïra en lexecució del projecte sense instruccions expresses del tècnic esmentat, quan estes variacions comporten una infracció urbanística. Lempresari constructor quedarà exempt de responsabilitat en tots aquells casos en què justifique suficientment haver-se atingut a les instruccions rebudes de la direcció facultativa de lobra.
g) Haver-se prevalgut, per a cometre-la, de la titularitat dun ofici o càrrec públic, llevat que el fet constitutiu de la infracció haja sigut realitzat, precisament, en lexercici del deure funcional propi del càrrec o ofici.
h) No haver suspés les obres després de la inspecció i pertinent advertència de lagent de lautoritat.
3. Són circumstàncies la concurrència de les quals atenua la responsabilitat dels infractors:
a) Acreditar la falta dintencionalitat en la gravetat del dany als interessos públics o privats afectats per lactuació il·legal.
b) Reparar o adoptar mesures que disminuïsquen el dany causat, abans de la iniciació de les actuacions sancionadores.
c) Suspendre les obres després de la inspecció i la pertinent advertència de lagent de lautoritat.
4. Són circumstàncies que, segons cada cas, atenuen o agreugen la responsabilitat:
a) El grau de coneixement tècnic dels detalls de lactuació, dacord amb la professió o lactivitat habitual del culpable.
b) El benefici obtingut de la infracció, o, si és el cas, haver-la realitzat sense cap consideració al possible benefici econòmic que sen derive.
c) La major o menor magnitud física del dany produït.
d) La major o menor dificultat tècnica per a tornar limmoble al seu estat inicial.
Article 254. La graduació de la responsabilitat
1. Quan en la comissió de la infracció concórrega alguna circumstància agreujant, la sanció simposarà sempre en el grau màxim.
2. Si concorre alguna circumstància atenuant, la sanció simposarà en el grau mínim.
3. Quan concórreguen circumstàncies atenuants o agreujants, estes es compensaran de forma racional per a la determinació de la sanció, i es ponderaran raonadament la transcendència dunes i altres.
4. Quan no concórreguen circumstàncies atenuants ni agreujants, la sanció simposarà en el seu grau mitjà.
Article 255. Regles per a la determinació de la sanció
1. Les multes per infraccions simposaran amb independència de les mesures cautelars per al manteniment de lorde urbanístic i de les definitives per a la seua restauració quan haja sigut conculcat.
2. Les multes que simposen als distints grups de responsables per una mateixa infracció tindran entre si caràcter independent. Si la condició de promotor, constructor o director de lobra recaiu en dos o més persones, limport de la multa, dins de cada un destos grups, es distribuirà entre elles en proporció al seu grau de participació en la comissió de la infracció, o a parts iguals, si això no es pot determinar. Si en una mateixa persona concórre la condició de promotor, constructor i director dobra, o de diverses destes, només se li imposarà una sanció.
3. En el cas que la total restauració de la realitat física alterada la efectue linteressat amb anterioritat a la iniciació de lexpedient sancionador, quedarà exempt de sanció administrativa.
4. Si la restauració de la realitat física alterada la du a terme linteressat dins del termini establit a este efecte, la multa es reduirà en un noranta-cinc per cent.
5. La base per al càlcul de les multes consistents en un percentatge del valor de lobra o instal·lació executada estarà integrada pel cost dels materials o de la instal·lació i el de la seua execució o implantació, excloent-hi el benefici empresarial, els honoraris professionals i els impostos.
Article 256. Procediment sancionador
1. La potestat sancionadora sexercirà per mitjà del procediment establit en la legislació general aplicable.
2. El termini per a resoldre lexpedient sancionador serà de sis mesos comptador des de la data de la seua iniciació, termini ampliable, com a màxim, per altres sis mesos mitjançant un acord adoptat per lòrgan competent per a iniciar el procediment.
3. Transcorregut el termini màxim per a resoldre sense que es dicte una resolució, sentendrà caducat el procediment. En el cas que la infracció no haja prescrit, haurà diniciar-se un nou procediment sancionador.
Article 257. Infraccions connexes
1. En els casos en què sinstruïra expedient sancionador per dos o més infraccions tipificades entre les quals existisca relació de causa a efecte, simposarà una sola sanció, que serà la que corresponga a la més greu en la quantia màxima. En els altres casos, als responsables de dos o més infraccions urbanístiques sels imposaran les multes corresponents a cada una de les diverses infraccions comeses.
2. També serà procedent la imposició duna única sanció a pesar de lexistència de diverses infraccions urbanístiques concurrents quan una destes haja sigut mitjà imprescindible per a cometre laltra, o quan de la comissió duna derive necessàriament la de les altres. En estos casos simposarà la sanció més greu de les que corresponguen a les diverses infraccions urbanístiques comeses, i dins dels marges establits legalment per a esta.
Article 258. Qüestions incidentals del procediment sancionador
1. Quan en ocasió de la tramitació dels expedients administratius que sinstruïsquen per infracció urbanística es desprenguen indicis del caràcter dil·lícit penal del fet, lòrgan instructor de lexpedient ho posarà en coneixement del Ministeri Fiscal, als efectes de lexigència de les responsabilitats dorde penal en què hagen pogut incórrer els infractors, i suspendrà la tramitació de lexpedient administratiu mentres que no recaiga una resolució del Ministeri Fiscal o una resolució judicial ferma. La sanció penal exclourà la imposició de sanció administrativa, però no ladopció de les mesures de restauració de la legalitat i de la realitat física alterada.
2. Quan, en qualsevol fase dels procediments que sinstruïsquen com a conseqüència duna infracció urbanística, lòrgan administratiu actuant aprecie que hi ha indicis de lexistència duna altra infracció administrativa per al coneixement de la qual no siga competent, ho comunicarà a lòrgan que considere que ho siga.
3. Iniciat el procediment sancionador, lòrgan que haja acordat la iniciació deste, o el que siga ladequat per a resoldre, si ja shaguera elevat lexpedient al competent per a imposar la sanció, podrà adoptar les mesures cautelars que considere necessàries per a assegurar el cessament de lactuació que done lloc al procediment, la no-producció de perjuís a linterés general o dels particulars afectats i lefectivitat de les indemnitzacions o de la sanció que presumiblement es pogueren declarar o imposar. Si no shaguera fet amb motiu de lexpedient de restauració de la legalitat urbanística, podrà acordar-se lanotació en el registre de la propietat de la incoació del procediment, si la naturalesa de lactuació o la inactivitat que va donar lloc al procediment així ho permeta.
Article 259. Rescabalament de danys i perjuís
Els que com a conseqüència duna infracció urbanística patisquen dany o perjuí podran exigir de qualsevol dels infractors, amb caràcter solidari, el rescabalament i la indemnització dels danys o perjuís causats.
Secció II
De les infraccions molt greus i les seues sancions
Article 260. Actuacions il·legals en sòls protegits
Se sancionarà amb multa del cent al dos-cents per cent del valor de les obres il·legals executades als que realitzen en terrenys destinats pel planejament a zones verdes, espais lliures, dotacions i equipaments públics, o en àmbits de sòl no urbanitzable subjectes a protecció, obres, instal·lacions o accions que incomplisquen les normes relatives a lús i a ledificació. Limport de la multa no serà inferior als tres mil euros.
Article 261. Parcel·lacions en el sòl no urbanitzable o en el sòl urbanitzable sense programació
1. Els que realitzen parcel·lacions urbanístiques il·legals en el sòl no urbanitzable o en el sòl urbanitzable sense programació, tipificades molt greus, o els que les autoritzen, seran sancionats amb multa del vint al trenta per cent del valor en venda dels lots fraccionats.
2. Esta sanció simposarà en la quantia màxima si la divisió realitzada lesiona el valor específic que, si és el cas, protegisca lordenament urbanístic. En tot cas, limport de la multa no serà mai inferior a la diferència entre el valor inicial i el de venda de la parcel·la corresponent.
Secció III
De les infraccions greus i les seues sancions
Article 262. Infraccions en matèria dedificació
1. Simposarà multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de lobra il·legal executada, sempre que la infracció no estiguera qualificada com a molt greu, als que realitzen obres dedificació que no corresponguen amb lús del sòl en què sexecuten, o que superen locupació permesa de la parcel·la o solar, o lalçària, la superfície o el volum edificables, o que incomplisquen les reculades a límits o que superen laprofitament resultant del planejament. Limport de la multa no serà inferior a sis-cents euros.
2. En particular, sinclouen en la infracció tipificada en lapartat anterior les actuacions següents:
a) La realització daccions constructives o no constructives en contra de lús, destinació i naturalesa que corresponga al sòl en què sexecuten.
b) Lincompliment de laprofitament urbanístic fixat en el planejament.
c) Lexcés dedificació sobre la permesa pel planejament.
d) Ledificació de soterranis, semisoterranis, àtics o entreplantes no permesos pel planejament.
e) Lexcés sobre lalçària determinada en el planejament.
f) Lincompliment de les regles de distància de les edificacions entre si i en relació amb les vies públiques, espais lliures i límits.
g) Ledificació en parcel·les la superfície de la qual siga inferior a lestablida com a mínima edificable. En este cas, la multa es graduarà en funció de la major o menor desproporció que existisca entre la superfície de la parcel·la edificada i la superfície de la parcel·la mínima segons el pla.
h) La demolició dedificacions no permesa pel planejament urbanístic.
3. Se sancionarà amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de lobra realitzada lexecució dobres prohibides en edificis qualificats fora dordenació. Limport de la multa no serà inferior als sis-cents euros.
Article 263. Actuació en edificis catalogats
1. Seran sancionats amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor del sòl els que arruïnaren o destruïren il·legalment un edifici catalogat.
2. Sinclou en la infracció tipificada en lapartat anterior la demolició, destrucció o deformació en qualsevol altra forma, totalment o parcialment, de construccions, edificis i altres immobles objecte de protecció especial pel planejament urbanístic pel seu caràcter monumental, històric, artístic, arqueològic, cultural, típic o tradicional, o, si és el cas, del dany produït al bé protegit.
3. Se sancionarà amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de lobra executada la realització de construccions en llocs immediats o en immobles que formen part dun grup dedificis de caràcter historicoartístic, arqueològic, típic o tradicional que infringisquen les corresponents normes o règim jurídic de protecció i trenquen lharmonia del grup o produïsquen el mateix efecte en relació amb algun edifici de gran importància o qualitat dels caràcters indicats. La graduació de la multa es realitzarà en atenció al caràcter greu o lleu de lafectació produïda.
4. Limport de la multa no podrà ser inferior al cinquanta per cent del valor de la part de ledificació arruïnada o destruïda i tampoc podrà ser inferior a sis-cents euros.
Article 264. Altres infraccions
1. Lincompliment de les obligacions legals o els compromisos assumits per mitjà de conveni urbanístic per a lexecució del planejament se sancionarà dacord amb el que preveu el conveni.
2. Els propietaris que no efectuen la inspecció periòdica de construccions, i estan obligats legalment a això, seran sancionats amb multa de sis-cents a sis mil euros.
3. Els que realitzen divisió de terrenys en zona urbana que contradiguen les determinacions de lordenació urbanística seran sancionats amb multa del deu al quinze per cent del valor dels terrenys afectats. La mateixa pena simposarà als que realitzen parcel·lacions urbanístiques en zona urbana que contradiguen les determinacions de lordenació urbanística. En tot cas, limport de la multa no serà inferior a sis-cents euros.
4. Incorreran en infracció urbanística greu, sancionable amb multa de sis mil a seixanta mil euros, les companyies de subministraments i servicis que incomplisquen les seues obligacions prescrites per esta llei en matèria de disciplina urbanística. A estos efectes, es presumix que es presta servici quan la companyia percep contraprestació de lusuari encara que no shaja formalitzat contracte o cap acord entre aquella i el perceptor del servici.
5. Seran sancionats amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de ledifici, planta, local o dependència els que alteren lús a què estigueren destinats pel planejament urbanístic. Limport de la multa no serà inferior als sis-cents euros.
6. Les obres durbanització i implantació de servicis sense la corresponent autorització urbanística que es realitzen en sòl no urbanitzable se sancionaran amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor destes. La quantia mínima destes sancions és, en tot cas, de sis-cents euros. En sòl urbanitzat o amb programa aprovat, la sanció serà del cinquanta al cent per cent del valor de lobra executada sense autorització o sense ajustar-se a les condicions desta, llevat que estes obres foren susceptibles de legalització, i en este cas la sanció serà del cinc per cent del valor de lobra executada. La sanció que simpose no podrà ser inferior a sis-cents euros.
Secció IV
De les infraccions lleus i les seues sancions
Article 265. Actuacions sense llicència legalitzables i altres infraccions
1. Lexecució dobres, instal·lacions o demolicions realitzades sense llicència o orde dexecució, quan siguen legalitzables per ser conformes a lordenament urbanístic vigent en el moment de la seua realització, serà sancionada amb multa del dos al sis per cent del valor de lobra o instal·lació executada. La multa no podrà ser inferior a tres-cents euros.
2. Se sancionaran amb multa del dos al sis per cent del valor dels terrenys afectats les parcel·lacions que, sense contradir el planejament en vigor, es realitzen sense títol habilitant. La multa no podrà ser inferior a tres-cents euros.
3. Seran sancionats amb multa de lun al cinc per cent del seu valor els que duguen a terme sense llicència tancaments de finques, sense que la multa puga ser inferior a tres-cents euros.
4. Les companyies de subministraments i servicis que incomplisquen els requeriments dinformació sobre la prestació dels seus servicis per lautoritat competent per al manteniment de la disciplina urbanística, incorreran en infracció lleu, que serà sancionada amb multa de sis-cents a tres mil euros.
CAPÍTOL IV
Administracions competents en disciplina urbanística
Article 266. Competències dels municipis
1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei correspondrà al municipi amb el caràcter de competència pròpia, excepte en aquells casos en què expressament sestablisca en esta llei que el seu exercici correspon a la comunitat autònoma en règim concurrent o exclusiu. A este efecte, els municipis estan facultats per a la imposició de les sancions previstes en esta llei la quantia de les quals excedisca els imports previstos en la legislació de règim local com a límit per a la imposició de sancions per infracció dordenances municipals.
2. De la mateixa manera, i excepte en els casos que expressament es preveja que el seu exercici correspon a la comunitat autònoma en règim concurrent o exclusiu, correspondrà al municipi amb el caràcter de competència pròpia lexercici de les potestats administratives de protecció de la legalitat urbanística.
3. En lexercici de les seues competències pròpies, els municipis podran sol·licitar lassistència i col·laboració tant de la diputació provincial com de la conselleria competent en matèria durbanisme.
4. Per al millor exercici de les seues competències en matèria de disciplina urbanística, i en els termes establits en la legislació de règim local, els municipis podran associar-se entre si i amb altres administracions i constituir mancomunitats o consorcis.
5. La inactivitat municipal en lexercici de les seues competències pròpies en matèria de disciplina urbanística, sense perjuí de les responsabilitats a què poguera donar lloc, podrà ser recorreguda pel interessats davant dels jutges i tribunals, en els termes establits la legislació de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Article 267. Substitució autonòmica en les competències municipals
1. Quan ladministració autonòmica tinga coneixement que sestiguen duent a terme actuacions respecte de les quals, de conformitat amb esta llei, ladopció de les mesures de disciplina urbanística correspon amb el caràcter de competència pròpia al municipi, ho comunicarà a ladministració municipal perquè esta adopte les mesures legals que corresponga.
2. Quan un municipi mostre inactivitat o negligència en lexercici de les seues competències pròpies de protecció de la legalitat urbanística i de sanció de les infraccions urbanístiques, la conselleria competent en matèria durbanisme podrà assumir la competència per substitució, en els termes establits en la legislació reguladora de les bases del règim local, després del requeriment a lentitat local i sempre que la infracció afectara competències de la Generalitat.
3. Perquè siga procedent lactuació de la Generalitat per substitució es requerirà que la infracció de què es tracte siga greu o molt greu i que existisquen interessos supralocals específics afectats.
Article 268. Competències de la Generalitat
1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei correspondrà a la Generalitat, amb el caràcter de competència pròpia en concurrència amb la municipal, quan es tracte dinfraccions greus o molt greus comeses en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable. Quan la Generalitat inicie en estos casos lexercici de la seua competència, el municipi haurà dabstindres de tota actuació en el mateix assumpte des del moment que reba loportuna comunicació, i remetrà a ladministració autonòmica les actuacions que fins a eixe moment haguera, si és el cas, realitzat.
2. En els casos de lapartat anterior, correspondrà també a la Generalitat, amb el caràcter de competència pròpia en concurrència amb la municipal, lexercici de les potestats administratives de protecció de la legalitat urbanística.
3. En els casos en què les competències les exercite la Generalitat, es donarà també trasllat de la proposta de resolució al municipi afectat, en el mateix tràmit daudiència als imputats, perquè puga al·legar el que considere oportú.
4. Les competències autonòmiques en lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei les exercirà la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, dacord amb les regles següents:
a) La incoació dels expedients sancionadors, quan siga competència autonòmica, correspondrà, en tot cas, a la secretaria autonòmica amb competències en ordenació del territori i urbanisme.
b) La resolució dels expedients sancionadors, en els casos en què siga competència autonòmica, correspondrà als òrgans següents:
1.r Secretaria autonòmica amb competències en ordenació del territori i urbanisme, quan limport de la sanció siga inferior o igual a trenta mil euros.
2.n conseller competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, quan limport de la sanció siga major de trenta mil euros i inferior o igual a sis-cents mil euros.
3.r El Consell, quan limport de la sanció siga superior a sis-cents mil euros.
CAPÍTOL V
Inspecció urbanística
Article 269. Concepte
1. La inspecció urbanística és lactivitat que els òrgans administratius competents en matèria durbanisme han de realitzar a fi de comprovar que les edificacions i lús del sòl sajusten a les especificacions de lordenament urbanístic.
2. La inspecció urbanística és una funció dinexcusable exercici per als organismes a què atribuïx esta llei.
Article 270. Competència sobre inspecció urbanística
1. La funció inspectora serà desenrotllada, en làmbit de les seues competències respectives, pels municipis i per la Generalitat.
2. La realització de la inspecció es realitzarà sota la superior autoritat i direcció de lòrgan de govern que corresponga i serà exercida pel personal a qui satribuïsca esta comesa dins de cada un dells.
3. La inspecció autonòmica podrà sol·licitar de les administracions municipals les dades i antecedents que siguen necessaris per a lexercici de les seues competències.
4. Les forces i cossos de seguretat, en làmbit de les competències respectives, col·laboraran amb la funció inspectora, i prestaran auxili quan sels sol·licite.
5. El personal adscrit a la inspecció urbanística tindrà la consideració dagent de lautoritat i estarà capacitat per a demanar, amb este caràcter, la informació, documentació i ajuda material que necessite per al compliment adequat de les seues funcions. Este personal està facultat per a requerir i examinar qualsevol classe de documents relatius al planejament, comprovar ladequació dels actes dedificació i ús del sòl a la normativa urbanística i territorial aplicable i obtindre la informació necessària per al compliment de les seues funcions. En la seua actuació se li haurà de facilitar lliure accés a les finques, edificacions o locals on es realitzen les obres o usos que es pretenguen inspeccionar i que no tinguen la condició de domicili o de lloc assimilat a este.
6. Quan es considere necessari deixar constància de qualsevol actuació urbanística, la inspecció alçarà la corresponent acta que contindrà les dades identificatives de totes les persones intervinents, siguen propietaris, promotors, constructors, tècnics o usuaris, i descriurà succintament els elements essencials de lactuació.
Les actes de la inspecció urbanística gaudixen de valor probatori i presumpció de veracitat, sense perjuí de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els administrats.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Cartografia
En la seua elaboració, tots els plans adoptaran una cartografia comuna en suport digital, homogènia i estandarditzada, les bases i continguts de la qual hauran de ser facilitats per lorganisme del Consell competent en matèria durbanisme i ordenació del territori.
Segona. De la creació dun cos superior de tècnics en anàlisi, gestió i ordenació del territori, urbanisme i paisatge
Es modifica el annex I de la Llei 10/2010, de 9 de juny, de la Generalitat, de lordenació i gestió de la funció pública valenciana, incorporant-shi el cos següent:
Administració Especial
Cos: Superior tècnic danàlisi, gestió i ordenació del territori, urbanisme i paisatge
A-35
Requisits:
Títol universitari de llicenciatura, enginyeria, arquitectura o equivalent, o bé títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, dacord amb els plans destudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades als llocs.
Grup/Subgrup professional: A1
Funcions: Dirigir, gestionar, proposar, informar, controlar, estudiar, programar i assessorar les actuacions i activitats relacionades amb lanàlisi territorial, lavaluació, ordenació i gestió del territori, lexecució i planificació dels instruments de planejament i la implantació de les actuacions territorials estratègiques
Tercera. Lagència de protecció del territori
Es podrà crear una agència de protecció del territori com a organisme públic de naturalesa consorcial, dotat de personalitat jurídica, pressupost propi i plena autonomia en el compliment de les seues funcions, per al desenrotllament en comú per ladministració autonòmica i les administracions municipals consorciades, de les competències en matèria de disciplina urbanística. Correspondrà a lagència lexercici de les competències autonòmiques en matèria de disciplina urbanística. Els municipis podran atribuir les seues competències pròpies en matèria de disciplina urbanística a lagència, consorciant-se amb este organisme. El decret de creació de lagència en determinarà lorganització i el funcionament.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim transitori dels procediments
1. Els instruments de planejament, programació, gestió urbanística, reparcel·lació i expropiació per taxació conjunta, així com les declaracions dinterés comunitari i les actuacions territorials estratègiques que hagueren iniciat la informació pública amb anterioritat a lentrada en vigor desta llei, es continuaran tramitant dacord amb la legislació anterior. No obstant això, el seu promotor podrà optar per reiniciar-ne la tramitació i acollir-se a les disposicions desta llei, o prosseguir-la dacord amb esta quan els tràmits ja realitzats hi siguen compatibles.
2. De conformitat amb el que establix la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental, el procediment davaluació ambiental que shi preveu serà aplicable als plans que sinicien a partir de lentrada en vigor desta llei. No obstant això, en aquells casos en què, per no haver-se iniciat la informació al públic del pla, siga aplicable esta llei, el document de referència emés sassimilarà a tots els efectes amb el document dabast, i es continuarà la tramitació ambiental dacord amb el que preveu la Llei 21/2013 i esta llei.
3. Els procediments en tramitació en la data dentrada en vigor desta llei relatius a disciplina urbanística, ruïna o compliment del deure dedificació sajustaran a les disposicions vigents al temps diniciar-se el procediment corresponent.
Segona. Innecessarietat dadaptació del planejament general
1. Els municipis no estaran obligats a promoure un expedient dadaptació del seu planejament urbanístic a esta llei.
2. Els plans generals, les normes subsidiàries de planejament i els projectes de delimitació de sòl urbà aprovats amb anterioritat a lentrada en vigor desta llei sassimilaran, als efectes de la seua aplicació, al pla general estructural.
Quan els plans aprovats a lempara de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat, reguladora de lactivitat urbanística continguen al mateix temps un coeficient limitador del nombre màxim de vivendes edificables i un altre del nombre màxim de metres quadrats dedificació, saplicarà exclusivament este últim, sempre que es complisquen les cessions dotacionals mínimes per unitat de superfície edificable exigides per la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana i que no sintroduïsquen modificacions en lordenació estructural del corresponent àmbit de planejament urbanístic.
3. Els municipis podran sol·licitar a la conselleria competent en urbanisme i ordenació del territori que declare lhomologació a esta llei dels plans generals o normes subsidiàries de planejament o del planejament vigent dalgun dels seus sectors. Esta homologació es produirà per resolució de la conselleria esmentada, després de la seua tramitació pel procediment del capítol II o del capítol III, del títol III, del llibre I, desta llei, en funció de la incidència ambiental del seu contingut.
4. Laprovació dels plans parcials, dels plans de reforma interior o dels plans especials, que modifiquen les determinacions dels plans generals o normes subsidiàries de planejament vigents a lentrada en vigor desta llei, requerix lhomologació del sector corresponent, que podrà efectuar-se directament en aprovar els esmentats instruments, sempre que estos continguen els documents específics i les determinacions necessàries amb eixe fi.
Tercera. Execució dels plans
1. Els plans aprovats amb anterioritat a lentrada en vigor desta llei o que, per aplicació de la disposició transitòria primera, saproven sense adaptar-shi, sexecutaran i aplicaran segons els seus continguts, sense que esta llei implique modificació de les seues determinacions físiques, ni del contingut dels drets i aprofitaments objectius o tipus que sen deriven.
2. Els percentatges daprofitament que correspon a ladministració regulats en esta llei seran aplicables als programes dactuació que saproven després de la entrada en vigor desta; i, també, en el cas que siga aplicable este percentatge, en les llicències per a actuacions aïllades que se sol·liciten després de lentrada en vigor desta llei.
3. En el cas de reclassificacions de sòl no urbanitzable a sòl urbanitzable iniciades abans de lentrada en vigor de la present llei i no aprovades definitivament, es podrà optar entre continuar amb la cessió de sòl prevista en larticle 13.6 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, dordenació del territori i protecció del paisatge, o substituir esta cessió per la prevista en larticle 77.1.b de la present llei. La mateixa opció podrà exercitar-se en desenrotllar sectors ja aprovats definitivament en els que shaguera previst aquella cessió. En cas que shagueren efectuat aportacions econòmiques substitutives, estes quedaran integrades en el patrimoni municipal de sòl.
Quarta. Programes aprovats
1. Els programes dactuació adjudicats amb anterioritat a lentrada en vigor desta llei es regiran, quant als seus efectes, compliment i extinció, incloent-hi la duració i règim de pròrrogues, per la normativa que li era daplicació abans de lentrada en vigor desta llei.
2. No obstant això, en el procediment de resolució o pròrroga del programa dactuació integrada o aïllada no shaurà de sol·licitar dictamen del Consell Superior de Territori i Urbanisme o lòrgan que exercia les seues funcions.
Quinta. Programes tramitats amb la Llei Reguladora de lActivitat Urbanística
A partir de lentrada en vigor desta llei, els ajuntaments ja no podran adjudicar cap programa dactuació integrada que haja sigut tramitat a lempara de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de lactivitat urbanística, excepte aquells que disposen daprovació i adjudicació municipal condicionada a laprovació per la conselleria competent en matèria durbanisme de linstrument de planejament que els acompanya, i en este cas podran concloure la seua tramitació dacord amb aquella llei.
Sexta. Suspensió temporal de la reserva mínima de sòl per a vivenda protegida
1. De conformitat amb el que establix la disposició transitòria segona de la Llei 8/2013, de 16 de juny, de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes, es deixa en suspens fins al 28 de juny de 2017 laplicació de la reserva mínima de sòl per a vivenda protegida prevista en la legislació urbanística, en els termes que preveu la llei estatal esmentada.
2. En el cas de plans generals, plans parcials o de plans de reforma interior en tramitació i que no hagen aconseguit laprovació definitiva abans de lentrada en vigor desta llei, ladministració promotora podrà eliminar la reserva prevista per a vivenda de protecció pública, sempre que es justifique el compliment del que preveu lapartat b de la disposició transitòria segona de la llei esmentada en lapartat anterior.
3. En el cas de plans parcials o plans de reforma interior aprovats definitivament i amb el seu corresponent programa dactuació aprovat abans del 28 de juny de 2013, però que no disposen, en la data dentrada en vigor desta llei, de laprovació definitiva del projecte de reparcel·lació, podrà deixar-se sense efecte la reserva de sòl per a vivenda de protecció pública prevista en el pla, sempre que es complisquen els requisits següents:
a) Que es justifique el compliment del que preveu lapartat b de la disposició transitòria segona de la Llei 8/2013, de 16 de juny, de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
b) Que es tramite i aprove la modificació puntual del pla corresponent.
Sèptima. Subdivisió en unitats dexecució de plans parcials aprovats amb anterioritat a esta llei
El planejament de desenrotllament del pla general i els programes dactuacions integrades que hagen iniciat la seua tramitació abans de lentrada en vigor desta llei, podran ser modificats amb lobjecte de subdividir les unitats dexecució inicialment previstes sobre la base del resultat de la formulació de la memòria de viabilitat econòmica i dels informes de sostenibilitat econòmica.
Lacord daprovació de la modificació del pla parcial o un altre instrument de planejament de desenrotllament haurà de fixar les conseqüències de la subdivisió respecte del programa dactuació integrada adjudicat. A este efecte, podrà modificar-se el programa perquè este quede reduït a làmbit duna o diverses de les unitats dexecució delimitades, de manera que la resta dunitats quede amb ordenació aprovada pendent de programar, llevat que ladministració actuant, en lexercici de les seues potestats de planejament, opte, si és procedent, per una desclassificació. Quan es contravinguen les condicions substancials de programació de les unitats dexecució delimitades, lacord podrà preveure la convocatòria dun nou concurs dadjudicació.
Vuitena. Suspensió temporal de lexecució dels programes
En els programes que es trobaven en execució a lentrada en vigor de la Llei 1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat, de mesures urgents dimpuls a la implantació dactuacions territorials estratègiques, quan causes justificades dinterès públic o la viabilitat econòmica de lactuació així ho aconsellen, ladministració actuant, dofici o a instància dels propietaris o de lurbanitzador, podrà acordar la suspensió temporal, total o parcial, de lexecució del programa per un termini de dos anys, prorrogables per altres dos anys més com a màxim.
La sol·licitud de suspensió temporal serà informada pels servicis tècnics i jurídics de ladministració actuant i, després daixò, exposada al públic per un termini de quinze dies, mitjançant un anunci en el butlletí oficial de la província corresponent, i amb simultània audiència, pel mateix termini, a lempresari constructor i als propietaris i titulars de drets i deures afectats per lactuació.
Lacord de suspensió temporal ponderarà els eventuals perjuís que pogueren derivar-sen per als propietaris o tercers afectats i contindrà obligatori pronunciament sobre les mesures a adoptar per a salvaguardar-ne els drets, especialment:
1. Justificació de la necessitat de la suspensió i la seua naturalesa, total o parcial, respecte de làmbit i desenrotllament de lactuació.
2. Termini previst per a la suspensió i possibles pròrrogues.
3. Mesures a adoptar, si és el cas, en relació amb la conservació de les obres ja executades.
4. Estudi econòmic i mesures a adoptar en relació amb els drets de propietaris i tercers afectats.
5. Efectes de la suspensió en relació amb les càrregues i costos durbanització.
6. Efectes de la suspensió en relació amb les garanties prestades per lurbanitzador i els propietaris; com també, si és el cas, la modificació o ajust de la reparcel·lació.
7. Efectes de la suspensió en relació amb lempresari constructor.
Sentendrà que un programa està en execució després de la formalització del contracte, dacord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la dita formalització.
Novena. Règim del sòl no urbanitzable en municipis sense mesures despecial protecció
Als municipis el planejament urbanístic dels quals no continga per al sòl no urbanitzable mesures despecial protecció per part deste, i fins que saproven definitivament els corresponents instruments de planejament, a tot el seu sòl no urbanitzable se li aplicarà el règim urbanístic establit per esta llei per al sòl no urbanitzable protegit. No obstant això, podran admetres, cas per cas, aquelles actuacions previstes en esta llei que compten amb informe favorable emès per la conselleria competent en matèria durbanisme.
Desena. Règim transitori de les entitats urbanístiques de conservació de la urbanització
Les urbanitzacions la conservació de les quals estiguera, a lentrada en vigor desta llei, legalment encomanada a entitats urbanístiques de conservació de la urbanització seguiran subjectes al règim jurídic vigent en el moment de la seua constitució, romanent estes en funcionament.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queden derogades les disposicions legals següents:
a) La disposició addicional tercera de la Llei 4/1992, de 5 de juny, sobre sòl no urbanitzable.
b) La Llei 4/2004, de 30 de juny, dOrdenació del Territori i Protecció del Paisatge.
c) La Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Sòl No urbanitzable.
d) La Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
e) La Llei 9/2006, de 5 de desembre, reguladora dels camps de golf de la Comunitat Valenciana.
f) La Llei 1/2012, de 10 de maig, de mesures urgents dimpuls a la implantació dactuacions territorials estratègiques, excepte la disposició final primera.
g) El Reglament dOrdenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
h) El Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 120/2006, d11 dagost, del Consell.
2. Queden igualment derogades totes les disposicions legals o reglamentàries que soposen o contradiguen el que disposa esta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificació de la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de la Vivenda de la Comunitat Valenciana
Safig un nou apartat 4 a larticle 42 de la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de la Vivenda de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«4. La Generalitat, les entitats locals i les altres entitats públiques podran convindre un programa dintervenció en àrees urbanes amb la finalitat de coadjuvar a la regeneració i rehabilitació, i adequar loferta de vivenda per a facilitar-ne laccés als ciutadans.
Sense perjuí de lobligació de destinar els béns i recursos que integren els patrimonis públics de sòl de conformitat amb el que disposa lúltim paràgraf de larticle 16.1.b del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refós de la Llei de Sòl, a la construcció de vivendes sotmeses a algun règim de protecció pública, podran dedicar-se, a més de a les finalitats previstes en la legislació urbanística, i amb independència dels requisits exigits per aquella, a inversions en urbanització, espais públics i a la rehabilitació, renovació i regeneració urbana, en els àmbits referits en el paràgraf anterior, dacord, en este últim cas, amb la normativa autonòmica aplicable.
Igualment, podran aplicar-se a ladquisició de sòl per al desenrotllament dequipaments, infraestructures i altres finalitats en desplegament del planejament urbanístic i territorial.»
Segona. Situació de determinades edificacions aïllades sense llicència
Les edificacions aïllades en sòl no urbanitzable, construïdes amb anterioritat a lentrada en vigor de la Llei 19/1975, de 2 de maig, de Reforma de la Llei sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana, i que no posseïsquen llicència urbanística municipal per a la seua ubicació en esta classe de sòl, sassimilaran en el seu règim a les edificacions amb llicència sempre que estigueren acabades en la data esmenada, continuen mantenint en lactualitat lús i les característiques tipològiques que tenien a lentrada en vigor de lesmentada llei i no es troben en situació legal de ruïna urbanística.
Tercera. Habilitació per al desplegament reglamentari
El Consell dictarà totes les disposicions que siguen necessàries per a lexecució i desplegament del que establix esta llei.
El contingut dels annexos, que passen a tindre rang reglamentari, podrà ser modificat mitjançant un decret del Consell.
Quarta. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor als 20 dies naturals de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 25 de juliol de 2014
El president de la Generalitat
Alberto Fabra Part
ANNEX I
CONTINGUT DE LESTUDI DE PAISATGE
La informació que haurà de contindre lestudi de paisatge previst en la llei serà, amb caràcter general, la següent:
a) Una breu descripció del pla, dels seus objectius principals i de les seues relacions amb altres plans i instruments. Sanalitzarà el territori i les activitats i els processos amb incidència en el paisatge, existents i previstos, en els àmbits de lordenació territorial i urbanística, cultural, mediambiental, agrària, social, turística i econòmica, així com en qualsevol altre que puga tindre impacte sobre el paisatge.
b) La caracterització del paisatge i la determinació de la seua valoració i fragilitat, per mitjà de la delimitació, i anàlisi, de les unitats de paisatge definides segons larticle 8.d desta llei i dels recursos paisatgístics compresos en làmbit destudi. Es descriuran els aspectes rellevants de la situació actual del paisatge i la seua contribució a la infraestructura verda, i sidentificaran els problemes o conflictes paisatgístics que el degraden, dacord amb les regles següents:
1.r Àmbit. Làmbit destudi es definirà a partir de consideracions paisatgístiques, visuals i territorials, serà independent del pla o projecte a què faça referencia, i inclourà unitats de paisatge completes, amb independència de qualsevol límit de naturalesa administrativa.
2.n Unitats de paisatge. Les unitats de paisatge es delimitaran en proporció a lescala del pla o projecte de què es tracte, atenent les variables definitòries de la seua funció i la seua percepció, tant naturals com per causa de la intervenció humana i seran coherents amb les delimitades per plans i projectes aprovats per ladministració competent i amb les unitats ambientals delimitades en els processos davaluació ambiental.
3.r Recursos paisatgístics. Els recursos paisatgístics entenent per estos tot element o grup, lineal o puntual, singular en un paisatge, que definix la seua individualitat i té valor ambiental, cultural i/o històric i/o visual sidentificaran segons el següent:
Pel seu interés ambiental. Infraestructura verda del territori i àrees o elements del paisatge objecte dalgun grau de protecció, declarat o en tramitació, qualificats de valor molt alt o alt pels instruments de paisatge, o amb valors acreditats per les declaracions ambientals.
Pel seu interés cultural i patrimonial. Àrees o elements amb algun grau de protecció, declarat o en tramitació, i els elements o espais apreciats per la societat del lloc com a fites en levolució històrica i la modificació de les condicions de percepció de la qual siga valorada com una pèrdua de trets locals didentitat o patrimonials.
Pel seu interés visual. Àrees i elements sensibles a lanàlisi visual lalteració del qual pot fer variar negativament la qualitat de la percepció, com ara: fites topogràfiques, vessants, crestes, línia dhoritzó, rius i semblants; perfils dassentaments històrics, fites urbanes, culturals, religioses o agrícoles, siluetes i façanes urbanes, i altres de similars; punts dobservació i recorreguts paisatgístics rellevants; conques visuals que permeten observar els elements identificats amb anterioritat, la imatge exterior de nuclis urbans dalt valor i la seua inserció en el territori, i/o lescena urbana interior; i àrees dafecció visual des de les carreteres.
4.t Valoració de paisatge. Es determinaran el valor paisatgístic i les fragilitats paisatgística i visual de cada unitat de paisatge i recurs paisatgístic, dacord amb el següent:
Valor paisatgístic (VP) és el valor assignat a cada unitat i recurs definits en funció de la seua caracterització expressada per mitjà dels paràmetres, qualitat, que sha de determinar per tècnics especialistes (C), i opinió del públic interessat, deduïda dels processos de participació pública (P) si és el cas i de la seua visibilitat, expressada per mitjà del coeficient de visibilitat (v). C i P es qualificaran qualitativament dacord amb lescala, molt baix (mb), baix (b), mitjà (m), alt (a) i molt alt (ma). VP es determinarà dacord amb lexpressió, VP =[(C + P)/2]·v, i es qualificarà segons la mateixa escala. En qualsevol cas, haurà datribuir-se el màxim valor als paisatges ja reconeguts per una figura de la legislació en matèria despais naturals o patrimoni cultural.
Fragilitat del paisatge (FP) és el paràmetre que mesura el potencial de pèrdua de valor paisatgístic (VP) de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics a causa de lalteració del medi respecte a lestat en què es va obtindre la valoració.
Fragilitat visual (VF) és el paràmetre que mesura el potencial de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics per a integrar, o acomodar-se a una determinada acció o projecte atenent la pròpia fragilitat del paisatge (FP) i les característiques o la naturalesa de lacció o projecte que es tracte segons el volum, forma, proporció, color, material, textura, reflexos, i bloquejos de vistes a què puga donar lloc.
FP i FV hauran de justificar-se atenent les circumstàncies concurrents, donant compte de la metodologia emprada preferentment per mitjà de procediments quantitatius i en tot cas qualificar-se dacord amb lescala a què fa referència lapartat anterior.
c) Una anàlisi visual de làmbit destudi amb lobjecte de determinar la visibilitat del paisatge com un dels factors determinants de la seua valoració, així com el didentificar i valorar els possibles impactes visuals de les actuacions derivades del pla sobre este.
1.r La visibilitat del paisatge es determinarà per mitjà de la identificació dels recorreguts escènics vies de comunicació, camins tradicionals, sendes o semblants, amb un valor paisatgístic excepcional per travessar i/o tindre vistes sobre paisatges de valor lassenyalament de les vistes i zones dafecció visual cap a les unitats i recursos i des destes, respecte de punts dobservació significatius vies de comunicació, nuclis de població, àrees de gran afluència i llocs estratègics per a mostrar la singularitat del paisatge que es qualificaran com a principals o secundaris en funció del nombre dobservadors potencials, de la distància i de la duració de la visió, i la determinació del coeficient de ponderació del valor de les unitats i dels recursos paisatgístics en funció de la seua visibilitat, o coeficient de visibilitat (v).
2.n Als efectes de determinar la visibilitat del paisatge, lanàlisi visual es realitzarà a partir dels punts dobservació, fins a distàncies baixa (500 m), mitjana (1.500 m) i alta (més de 1.500 m i fins a 3000 m, o superior) i distingint les zones visibles des destos o conques visuals, de les no visibles, per mitjà de tècniques informàtiques sobre cartografia a escala adequada a este efecte es podrà fer ús de les ferramentes posades a disposició pública per lInstitut Cartogràfic Valencià i suport de camp, i haurà de documentar-se amb imatges fotogràfiques panoràmiques amb lamplitud dangle i profunditat que requerisca cada cas.
Segons la qualificació dels punts dobservació i de les zones visibles des destos, lanàlisi visual se substància en la qualificació dels terrenys següent: zones de màxima visibilitat, si són visibles des dalgun punt dobservació principal; zones de visibilitat mitjana, si són visibles des de més de la mitat dels punts dobservació secundaris; zones de visibilitat baixa, si són visibles des de menys de la mitat dels punts dobservació secundaris; i terrenys en ombra, si no són visibles des de cap dels punts dobservació considerats.
El coeficient de visibilitat (v) té com a finalitat traslladar la qualificació qualitativa de la visibilitat del territori a termes quantitatius, prenent la forma dun nombre racional comprés en linterval [0 i 1].
d) Els objectius de qualitat paisatgística fixats en els àmbits internacional, comunitari europeu, estatal, regional o local que tinguen relació amb el pla.
e) Els objectius de qualitat paisatgística i els criteris paisatgístics adoptats per a lelaboració del pla a fi de compatibilitzar el desenrotllament territorial i urbà amb la preservació dels valors paisatgístics identificats, que han de ser congruents amb els fixats pel document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic. Estos objectius són lexpressió de les polítiques de paisatge en relació a cada unitat i recurs paisatgístic, tenint en consideració les preferències de la població conegudes per mitjà de mètodes participatius. Es fixaran per a cada unitat i recurs identificats una vegada reconegut el seu caràcter i valor paisatgístic, segons les alternatives següents: preservació del caràcter existent; restauració del caràcter; millora del caràcter a partir de la introducció de nous elements o la gestió dels ja existents; creació dun nou paisatge; una combinació dels anteriors.
f) Lavaluació de les alternatives seleccionades en relació amb lanàlisi paisatgística efectuada dacord amb els apartats anteriors, incloent-hi la verificació del compliment dels objectius de qualitat paisatgística i la justificació de la idoneïtat paisatgística de lalternativa, que ha de tindre en compte també els possibles efectes acumulatius amb altres plans o programes.
g) Els probables efectes significatius del pla o programa sobre el paisatge.
h) Les mesures i les accions necessàries per al compliment dels objectius de qualitat paisatgística, així com per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar els efectes significatius importants en el paisatge que puguen derivar-se de laplicació del pla. Han dincloures les determinacions paisatgístiques necessàries per a orientar la planificació i programació previstes. Estes mesures consistiran, amb caràcter general, en les següents:
1.r Catalogació dels paisatges de major valor.
2.n Integració en la infraestructura verda dels paisatges de major valor i de les seues connexions ecològiques, funcionals, paisatgístiques i visuals.
3.r Establiment de normes dintegració paisatgística que definisquen els criteris de localització en el territori i de disseny de nous usos i activitats.
Adequació de les actuacions a la morfologia del territori i el paisatge, evitant la urbanització de sòls amb pendents mitjanes superiors al 50 %.
4.t Definició de programes de paisatge prioritaris per a la preservació, millora o posada en valor dels distints paisatges.
El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic podrà establir la necessitat de completar lestudi de paisatge amb el contingut necessari per a estudiar la integració paisatgística de les propostes del pla i, si és el cas, de les alternatives estudiades, en funció del tipus, escala i contingut deste, amb la informació següent:
a) La valoració de la integració paisatgística i visual de les actuacions derivades del pla i la identificació dels seus possibles impactes sobre el paisatge. Sanalitzarà i valorarà la fragilitat del paisatge per a acomodar els canvis sense perdre el seu valor o el seu caràcter, els canvis en la composició de vistes cap a este i els efectes sobre la seua qualitat visual.
b) Els resultats i les conclusions de la valoració anterior, justificats per mitjà de tècniques gràfiques de representació i simulació visual del paisatge que mostren la situació existent i la previsible amb lactuació proposada abans i després de posar en pràctica les mesures correctores.
c) Les mesures dintegració paisatgística necessàries, no sols per a mitigar els impactes paisatgístics i visuals definits, sinó també per a millorar el paisatge i la qualitat visual de lentorn, amb la corresponent programació.
ANNEX II
CONTINGUT DE LESTUDI DINTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
La informació que haurà de contindre lestudi dintegració paisatgística previst en la llei sadaptarà al tipus, escala i abast de lactuació i al paisatge on esta subique, i serà, amb caràcter general, la següent:
a) La descripció i la definició de labast de lactuació i de cada una de les seues fases, els antecedents i objectius. Sinclourà documentació gràfica amb làmbit destudi, així com la localització, implantació en lentorn, ordenació i disseny, tant de lactuació com de les instal·lacions o elements auxiliars necessaris per al seu funcionament, com ara accessos o infraestructures.
b) Lanàlisi de les distintes alternatives considerades, incloent-hi lalternativa zero, i una justificació de la solució proposada, en el cas que es requerisca en el procediment esta anàlisi. Tot això analitzat des del punt de vista de la incidència en el paisatge, sense perjuí de lanàlisi que sefectue en altres documents respecte a altres matèries sectorials.
c) La caracterització del paisatge de làmbit destudi, per mitjà de la delimitació, descripció i valoració de les unitats de paisatge i els recursos paisatgístics que el configuren, amb definició prèvia deste. Si hi ha estudis de paisatge aprovats, sarreplegarà la caracterització hi realitzada, concretant-la i ampliant-la, si és el cas, per a làmbit definit.
c.1) Làmbit destudi es definirà de conformitat amb procediment establit en lapartat b.1 de lannex I, el qual ha de comprendre les unitats de paisatge incloses totalment o parcialment en la conca visual de lactuació.
c.2) Sentendrà com a conca visual de lactuació el territori des del qual esta és visible, fins una distància màxima de 3.000 m, excepte excepció justificada per les característiques del territori o si es tracta de preservar vistes que afecten recorreguts escènics o punts singulars. Per a la seua determinació seran aplicables les tècniques a les quals fa referència lapartat c de lannex I.
c.3) El valor i la fragilitat del paisatge es determinaran dacord amb el que exposa lapartat b.4 de lannex I. Les conclusions de la integració paisatgística i la compatibilitat visual es justificaran per a cada unitat de paisatge i recurs paisatgístic, on shi relacionaran les respectives fragilitats i objectius de qualitat fixats, amb la qualificació dels impactes previstos: substancials, moderats, lleus i insignificants, segons siga la seua escala, efecte, incidència, duració, permanència i individualitat.
d) La relació de lactuació amb altres plans, estudis i projectes en tràmit o execució en el mateix àmbit destudi. Així com amb les normes, directrius o criteris que se li apliquen i, en especial, les paisatgístiques i les determinacions dels estudis de paisatge que afecten làmbit de lactuació.
e) La valoració de la integració paisatgística de lactuació a partir de la identificació i valoració dels seus efectes en el paisatge, per mitjà de lanàlisi i la valoració de la capacitat o la fragilitat deste per a acomodar els canvis produïts per lactuació sense perdre el seu valor o caràcter paisatgístic ni impedir la percepció dels recursos paisatgístics. Es justificarà el compliment de les determinacions dels instruments de paisatge daplicació o, a falta daixò, es classificarà la importància dels impactes paisatgístics com a combinació de la seua magnitud i de la sensibilitat del paisatge, determinada per aspectes com la singularitat dels seus elements, la seua capacitat de transformació i els objectius de qualitat paisatgística per a làmbit destudi.
f) La valoració de la integració visual de lactuació a partir de lanàlisi visual de làmbit, per mitjà de lestudi i valoració de la visibilitat de lactuació, les vistes cap al paisatge des dels principals punts dobservació, els canvis en la composició destes i els efectes sobre la qualitat visual del paisatge existent. Sidentificaran i classificaran els impactes visuals, en funció de la compatibilitat visual de les característiques de lactuació, el bloqueig de vistes cap a recursos paisatgístics de valor alt o molt alt i la millora de la qualitat visual del paisatge.
f.1) Per tal didentificar i valorar els efectes de lactuació sobre el paisatge, lanàlisi visual es portarà a terme per mitjà de tècniques de modelització i simulació visual proporcionals a lescala de lactuació, que permeten controlar el seu resultat comparant escenes, fons i perspectives, abans i després desta, i amb mesures dintegració paisatgística i sense, com ara infografies, fotocomposicions, seccions, dibuixos o altres, de manera que siga intel·ligible per públic no especialitzat.
g) Les mesures dintegració paisatgística necessàries per a evitar, reduir o corregir els impactes paisatgístics i visuals identificats, millorar el paisatge i la qualitat visual de lentorn o compensar efectes negatius sobre el paisatge que no admeten mesures correctores efectives. Estes mesures seran, per orde prioritari daplicació:
g.1) La localització i, si és el cas, el traçat, preferentment fora del camp visual dels recursos paisatgístics i de les unitats de paisatge dalt valor i, en tot cas, en les zones de menor incidència respecte a estos.
g.2) Lordenació en el paisatge, dacord amb el seu caràcter i al patró que el definisca.
g.3) El disseny de lactuació i de tots els elements que la conformen, i el de la seua implantació en el paisatge, per mitjà de ladequació de lassentament i de lentorn del projecte, amb especial atenció al disseny de la topografia i la vegetació.
h) Els resultats i les conclusions de la valoració de la integració paisatgística i visual, justificats per mitjà de tècniques gràfiques de representació i simulació visual del paisatge que mostren la situació existent i la previsible amb lactuació proposada abans i després de posar en pràctica les mesures proposades.
i) El programa dimplementació que definisca, per a cada una de les mesures, els horitzons temporals, una valoració econòmica, detalls de realització, cronograma i parts responsables de posar-les en pràctica.
j) Les mesures dintegració paisatgística i el cost del programa dimplementació sincorporaran al pla o projecte com a part deste.
ANNEX III
CONTINGUT DELS PROGRAMES DE PAISATGE
La informació que hauran de contindre els programes de paisatge previstos en la llei serà, amb caràcter general, la següent:
a) Identificació de problemes i conflictes paisatgístics que requerisquen actuacions per a garantir la preservació, millora o posada en valor de paisatges que, pel seu valor natural, visual, cultural o urbà, o pel seu estat de degradació, requerixen intervencions específiques i integrades.
b) Delimitació gràfica de làmbit del programa.
c) Definició dels objectius concrets del programa i dels beneficis econòmics, socials, culturals, paisatgístics, etc., que sespera obtindre.
En general, lobjecte destos programes estarà relacionat amb la preservació de paisatges dalt valor; la millora paisatgística dàrees degradades, de nuclis urbans, les seues perifèries, vores i accessos, dàrees dactivitats econòmiques, dinfraestructures o dentorns històrics i arqueològics; la posada en valor del paisatge com a recurs turístic; larticulació harmònica i ladequada transició entre distints paisatges; o el foment dactuacions dadministracions locals i entitats privades en la gestió del paisatge.
d) Descripció literària i gràfica de les mesures, actuacions o projectes necessaris per a garantir els objectius definits.
e) Cronograma global de les actuacions i cost estimat destes.
f) Estudi economicofinancer que concrete els mitjans que es comprometran per a lexecució del programa, les fonts de finançament i el tipus de gestió, directa o indirecta, prevista.
ANNEX IV
ESTÀNDARDS URBANÍSTICS I NORMALITZACIÓ
DE DETERMINACIONS URBANÍSTIQUES
I) Classificació de les zones dordenació i de les dotacions públiques
1. Classificació general de les zones dordenació
1.1. Les zones de sòl rural es classifiquen com a sòl no urbanitzable i atenent lús predominant es diferència entre:
Zona rural comuna agropecuària (ZRC-AG).
Zona rural comuna dexplotació de recursos naturals (ZRC-EX). Terrenys on lús principal es destina a explotacions minerals, parcs eòlics, instal·lacions fotovoltaiques, etc., sempre que estes instal·lacions ocupen una extensió suficient per a delimitar una zona diferenciada, on la resta dusos del sòl estan condicionats per estes activitats.
Zona rural comuna forestal (ZRC-FO).
Zona rural protegida agrícola (ZRP-AG). Terrenys que presenten valors agraris definitoris dun ambient rural digne de tractament singular per la seua importància social, paisatgística, cultural o de productivitat agrícola.
Zona rural protegida natural (ZRP-NA). Terrenys amb valors ambientals, paisatgístics, culturals o econòmics que shagen de conservar, recuperar o millorar, perquè així ho arreplegue el pla general estructural o derivats de declaracions formals o administratives de rang superior.
Zona rural protegida per afeccions (ZRP-AF). Terrenys en què algun tipus dafecció determina lús principal duna zona i té una entitat superficial suficient per a definir una àrea diferenciada de la resta de zones.
Zona rural protegida per riscos (ZRP-RI). Terrenys en què estiga acreditada la presència dun important risc derosió, despreniment, inundacions o altres riscos naturals o induïts que en desaconsellen la transformació.
1.2. Les zones urbanitzades es classifiquen com a sòl urbà i atenent lús predominant es diferència entre:
Zona urbanitzada residencial (ZUR-RE).
Zona urbanitzada industrial (ZUR-IN).
Zona urbanitzada terciària (ZUR-TR).
Zona urbanitzada nucli històric (ZUR-NH).
1.3. Les zones de nou desenrotllament es classifiquen com a sòl urbanitzable i atenent lús predominant es diferencia entre:
Zona de nou desenrotllament residencial (ZND-RE).
Zona de nou desenrotllament industrial (ZND-IN).
Zona de nou desenrotllament terciària (ZND-TR).
1.4. Per a cada zona es definirà:
a) La classificació del sòl i el nom de la zona, que estarà format per algun dels apartats genèrics enumerats anteriorment més un text descriptiu amb el nivell de detall desitjat per a identificar els terrenys. Este últim podrà ser un nom propi relacionat amb la toponímia de la zona, un nom que especifique lús particularitzat del sòl, la tipologia de ledificació, etc.
b) El codi de zona, que estarà format per un dels codis enumerats anteriorment més un número correlatiu, quan existisquen diverses zones amb el mateix ús genèric: ZND-RE1, ZND-RE2, ZND-RE3, etc. La diferenciació entre zones es realitzarà atenent les ordenances particulars per a cada una destes i, si és el cas, la sectorització per al seu desenrotllament. Hi podran haver zones dordenació discontínues amb el mateix nom i codi; igualment, zones amb distinta denominació podran ordenar-se amb la mateixa ordenança particular.
2. Classificació general de les dotacions públiques
2.1. Les reserves de sòl amb destinació dotacional, tant de la xarxa primària com de la xarxa secundària, es definiran atenent lús a què es destinen, segons la classificació que es relaciona a continuació.
a) Comunicacions:
Xarxa viària (CV)
Xarxa ferroviària (CF)
Aparcaments (CA)
b) Zones verdes:
Parcs (VP)
Jardins (VJ)
Àrees de joc (VA)
c) Equipaments:
Esportivorecreatiu (QD)
Educativocultural (QE)
Sanitarioassistencial (QS)
Administrativoinstitucional (QA)
Infraestructura-servici urbà (QI)
Residencial dotacional (QR): vivendes destinades a residència permanent en règim de lloguer, per a col·lectius desfavorits (persones majors, discapacitades o menors de 35 anys).
Dotacional múltiple (QM): reserva de sòl dotacional lús específic del qual es definirà després de la gestió del pla.
2.2. Sidentificarà cada dotació amb la sigla que li correspon, precedida amb la lletra P o S segons es tracte duna dotació de xarxa primària o de xarxa secundària. Les reserves dotacionals privades sassenyalaran amb un asterisc (*) situat a continuació de la sigla.
II. Definició de conceptes
1. Estàndard urbanístic
1.1. Els estàndards urbanístics són determinacions normatives que sestablixen amb la finalitat de garantir uns mínims de qualitat urbana de les actuacions urbanístiques.
1.2. La regulació destàndards urbanístics té caràcter de mínims quant a les superfícies de dotacions públiques i de màxims quant a ledificabilitat lucrativa privada, de manera que els plans podran establir majors exigències o restriccions.
2. Paràmetres dedificabilitat bruta
2.1. Ledificabilitat bruta (EB) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats, destinades a qualsevol ús lucratiu (sense incloure ledificabilitat dotacional privada permesa pel pla), que poden materialitzar-se en este àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.2. Líndex dedificabilitat bruta (IEB) és el quocient entre ledificabilitat bruta dun àmbit dactuació i la superfície bruta deste àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.3. Ledificabilitat residencial (ER) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats destinades a lús residencial que poden materialitzar-se en este àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.4. Líndex dedificabilitat residencial (IER) és el quocient entre ledificabilitat residencial dun àmbit dactuació i la superfície bruta deste àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.5. Ledificabilitat terciària (ET) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats destinades a lús terciari que poden materialitzar-se en este àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.6. Líndex dedificabilitat terciària (IET) és el quocient entre ledificabilitat terciària dun àmbit dactuació i la superfície bruta deste àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.7. Ledificabilitat industrial (EI) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats destinades a lús industrial que poden materialitzar-se en este àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.8. Líndex dedificabilitat industrial (IEI) és el quocient entre ledificabilitat industrial dun àmbit dactuació i la superfície bruta deste àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
3. Paràmetres dedificabilitat neta
3.1. Ledificabilitat neta (EN) duna parcel·la és la suma de ledificabilitat total, destinada a qualsevol ús lucratiu (sense incloure ledificabilitat dotacional privada permesa pel pla), que shi pot materialitzar en la parcel·la. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre).
3.2. Líndex dedificabilitat neta (IEN) duna parcel·la és el quocient entre ledificabilitat neta i la superfície de parcel·la neta, entenent com a tal la parcel·la privada que queda després de les corresponents cessions de dotacions públiques. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre de sòl (m² sostre/m² sòl).
3.3. En funció del sistema dordenació que sadopte, ledificabilitat neta de les parcel·les es pot definir per mitjà de la fixació dalineacions dedificació i alçàries desta, a través de líndex dedificabilitat neta o per mitjà de determinacions relatives al volum edificable.
III. Estàndards funcionals i de qualitat de les dotacions públiques
1. Principis generals dels estàndards i del disseny urbà dels espais públics
1.1. El principi general de la regulació dels estàndards urbanístics es basa en la proporcionalitat entre les dotacions públiques i ledificabilitat. A estos efectes, els plans calcularan, para cada un dels sectors amb ordenació detallada o per a un determinat àmbit dactuació, lestàndard dotacional global (EDG), obtingut de la relació entre la superfície de les dotacions públiques i ledificabilitat total, i expressat en metres quadrats de sòl dotacional per cada metre quadrat dedificabilitat. No obstant això, este indicador global quantitatiu no es podrà prendre com a única referència per a valorar la qualitat de les ordenacions urbanístiques, el qual sha de considerar complementàriament:
a) El disseny i la ubicació de les dotacions públiques.
b) La qualitat de lordenació despais públics resultants.
c) Les condicions funcionals daccessibilitat i ús de les dotacions públiques.
1.2. Els espais públics que configuren la imatge urbana, constituïts per les avingudes, carrers, places, espais de vianants i zones verdes de qualsevol nivell, han de ser el resultat dun projecte unitari que obeïsca criteris de coherència urbanística, en el qual sintegraran les fites urbanes, com a dotacions públiques o elements singulars, que contribuïxen a articular els espais públics urbans. En cap cas, estos espais públics podran ser lespai residual sobrant del disseny i configuració de ledificació privada, sinó que esta última estarà subordinada al disseny i forma urbana, definida com un projecte previ i unitari, dels espais públics urbans.
1.3. En el càlcul de lestàndard dotacional global definit en lapartat III.1.1, no es considerarà ledificabilitat situada davall de rasant, i tampoc sinclourà ledificabilitat de les parcel·les dotacionals públiques o privades.
2. Condicions funcionals i dimensionals de la xarxa viària
2.1. Sentén per xarxa viària interurbana la conformada pels elements lineals de les vies de transport supramunicipals o interurbanes. Es consideren incloses dins desta xarxa lineal les zones enjardinades com ara rotondes, mitjanes, tanques separadores, illots i altres danàlogues necessàries per a lordenació del trànsit viari, incloses dins de les zones de domini públic.
2.2. Sentén per xarxa viària urbana la conformada pels elements lineals de les vies que discorren per linterior de la zona urbana, així com els elements enjardinats com ara rotondes, mitjanes, tanques separadores, illots i altres danàlogues necessàries per a lordenació del trànsit viari que no complisquen els requisits per a ser computades com a zones verdes segons este annex. Sadmetrà laccés a edificacions a través de viari privat sempre que quede garantit laccés de vehicles demergència en les condicions tècniques definides en la normativa aplicable en esta matèria.
2.3. El disseny de la xarxa viària no inclosa en els catàlegs de carreteres sajustarà a les condicions funcionals següents, a més de les que resulten exigibles per la normativa sectorial en matèria de mobilitat i accessibilitat en el medi urbà:
a) Es buscarà un equilibri entre els traçats viaris (perfils longitudinals i transversals) i el relleu natural dels terrenys, de manera que els pendents dels vials no siguen excessives, però tampoc es produïsquen moviments de terra exagerats que donen lloc a desmunts i terraplens inadequats pel seu impacte paisatgístic.
b) Excepte casos excepcionals, que hauran de justificar-se expressament, el pendent dels vials de trànsit rodat no superarà el 12 per cent. Els carrers de vianants disposaran de trams escalonats quan el pendent supere el cinc per cent. No sadmetran recorreguts de carrils bici en el medi urbà el pendent del qual supere el 10 per cent durant més de 25 metres de recorregut, el qual no serà en cap cas superior a un 15 per cent.
c) Tots els vials hauran de permetre el pas dels vehicles demergència, per a la qual cosa disposaran duna amplària mínima, lliure de qualsevol obstacle, de cinc metres.
d) En els nous desenrotllaments, simplantarà un recorregut de carril bici que discórrega, almenys, pels eixos principals de lordenació i que connecte, si és el cas, amb la xarxa de carril bici ja implantada en les àrees urbanitzades i amb lestructura de camins del medi rural, quan lactuació siga contigu a terrenys no urbanitzats.
e) Els carrers de vianants amb accés restringit per a vehicles hauran de diferenciar en el tractament de materials la banda de possible circulació de vehicles, i deixar, en tot cas, una franja de circulació exclusiva de vianants.
f) Les àrees de vianants hauran destar separades del trànsit rodat i reuniran les condicions de seguretat necessàries davant de la resta de mitjans de transport motoritzats. Podrà, no obstant això, autoritzar-se a través destes accés a aparcaments privats i parcel·les que no disposen dun altre accés alternatiu.
g) Sobre la xarxa viària, tant urbana com interurbana, es grafiarà la xarxa de transport públic urbà o metropolità i el viari no motoritzat resultant de lestudi de mobilitat, sense que això comporte que estos terrenys computen als efectes destàndards per ambdós conceptes.
2.4. Els elements de la xarxa viària dels nous desenrotllaments, no inclosa en els catàlegs de carreteres, sajustaran a les condicions dimensionals següents, a més de les que resulten exigibles per la normativa sectorial en matèria de mobilitat i accessibilitat en el medi urbà:
a) Lamplària mínima dels vials serà la que sindica en la taula següent, en funció de lús global, la intensitat de ledificació i el caràcter de la via:
Amplària mínima dels vials Vial de sentit únic Vial de doble sentit
Residencial; IEB > 0,60 m²/m² 16 metres 20 metres
0,30 m²/m² IEB 0,60 m²/m² 12 metres 16 metres
IEB < 0,30 m²/m² 10 metres 12 metres
Terciari 16 metres 20 metres
Industrial 18 metres 24 metres
b) Els vials de vianants, siga quin siga lús dominant de la zona, tindran una amplària mínima de cinc metres.
c) En sectors dús dominant residencial, sadmetrà que un 25 per cent de la superfície viària total tinga dimensions mínimes inferiors en un 20 per cent a les establides en el quadro anterior per a carrers de nivell de distribució local o dimportància relativa menor.
d) En les zones de nou desenrotllament, les voreres tindran una amplària mínima de dos metres. Les voreres de més de tres metres damplària hauran dincorporar arbratge dalineació, amb la limitació que lamplària efectiva de pas no siga inferior a dos metres i sempre que siga compatible amb la xarxes de servicis. Les de més de quatre metres damplària disposaran sempre darbratge dalineació.
e) Les calçades destinades a la circulació de vehicles tindran una amplària mínima de 4,50 metres en els vials dun sol sentit de circulació i de sis metres en els vials amb doble sentit de circulació.
f) Les bandes específiques de carril bici tindran una amplària mínima de dos metres.
g) Les places daparcament disposades en cordó tindran unes dimensions mínimes de 2,20 metres per 4,50 metres. Les places daparcament disposades en bateria tindran unes dimensions mínimes de 2,40 metres per 4,50 metres. Quan en els plànols no es delimiten gràficament cada una de les places daparcament, les dimensions anteriorment indicades són les que sutilitzaran per a calcular el nombre de places daparcament que caben en cada banda daparcament en cordó o en bateria.
h) En les zones específiques daparcament, el còmput de les places destacionament resultants sobtindrà de la distribució concreta de places que es grafie en els plànols o, subsidiàriament, saplicarà un estàndard mitjà duna plaça daparcament per cada 20 metres quadrats de reserva de zona daparcament.
Es computaran com a aparcaments les àrees públiques destinades amb este fi i separades de la xarxa viària que, per la seua forma i ubicació, només admeten els moviments del vehicle imprescindibles per a estacionar.
3. Condicions funcionals i dimensionals de les zones verdes públiques
3.1. Les zones verdes hauran de:
a) Posseir condicions apropiades per a la plantació despècies vegetals, en almenys un 50 per cent de la seua superfície. La seua posició serà la que preste millor servici als residents i usuaris, i estan prohibides les localitzacions de difícil accés de vianants o la falta de centralitat de les quals no es compense amb altres avantatges per a aquells.
b) No es destinaran mai a zona verda porcions residuals de la parcel·lació, ni es consideraran com a tals les superfícies de funcionalitat viària estricta. A estos efectes, les rotondes no podran computar com a part de les zones verdes, però sí que podran fer-ho les àrees lineals enjardinades de bulevards i avingudes, únicament per a la qualificació de jardí, amb els límits de superfície mínima definits en lapartat III.3.2.b, excepte el diàmetre de cercle inscriptible, que podrà ser dun mínim de 20 metres, en compte dels 25 metres exigits amb caràcter general.
c) Només es destinaran a usos generals i normals que no excloguen ni limiten la utilització pública dacord amb la seua destinació, i sadmetrà lús esportiu i xicotetes instal·lacions dhostaleria i quioscos duna sola planta i de superfície inferior a un cinc per cent del total. En tot cas, dacord amb la legislació de carreteres, la zona de protecció de les carreteres no computarà com a zona verda.
d) El seu emplaçament evitarà aquelles zones de topografia natural que encarisquen en excés la urbanització, o impliquen desmunts dimpacte paisatgístic inadequat.
3.2. Es consideren zones verdes les tipologies següents:
a) Làrea de joc (VA): és un espai que sempre ha de tindre una superfície mínima de 200 metres quadrats, en el qual càpia inscriure un cercle de 12 metres de diàmetre. Si no complixen eixes condicions, es consideraran elements de la xarxa viària (CV). En un sector, no podran representar més del 20 per cent de la superfície total de la xarxa secundària de zones verdes.
b) El jardí (VJ): és un espai que sempre ha de tindre una superfície mínima de 1.000 metres quadrats, en el qual siga inscriptible un cercle de 25 metres de diàmetre, en posició tangent a tot i qualsevol punt del seu perímetre, i seran computables a estos efectes aquelles àrees que limiten amb làrea anterior el perímetre exterior de les quals diste menys de sis metres del perímetre del cercle definidor de la superfície mínima.
c) El parc (VP): és un espai que sempre ha de tindre una superfície mínima de 2,5 hectàrees, en la qual es puga inscriure un cercle de 150 metres de diàmetre.
4. Reserves de sòl dotacional de la xarxa secundària en actuacions dús dominant residencial
4.1. La reserva de sòl amb destinació a zones verdes i equipaments, ambdós públics, ha de superar els 35 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de sostre potencialment edificable dús residencial.
4.2. De la reserva de lapartat anterior, un mínim de 15 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de sostre potencialment edificable dús residencial es destinarà a zones verdes públiques. La resta es destinarà a equipaments públics.
4.3. En els jardins, haurà de disposar-se una àrea específica de joc de xiquets per cada tram complet de 5.000 metres quadrats de superfície total de jardins.
4.4. La reserva de places daparcament diferenciarà entre places daparcament privades, situades en linterior de les parcel·les privades, i places daparcament públiques, disposades en els vials públics o en zones específiques daparcament públic. Tant les places daparcament privades com les públiques podran estar situades sobre rasant o davall desta. Sexigirà, com a mínim, 0,5 places daparcament privat per habitant i 0,25 places daparcament dús públic per habitant.
4.5. A ledificabilitat daltres usos no residencials que puga existir en làmbit dactuació, se li aplicaran els estàndards exigits en este annex a ledificabilitat de cada ús, amb les particularitats següents:
a) La reserva de zones verdes públiques derivada de ledificabilitat terciària i industrial serà de quatre metres quadrats per cada 100 metres quadrats dedificabilitat destos usos. Esta reserva és addicional a lestablida en els apartats 4.1 i 4.2 anteriors.
b) Ledificabilitat dotacional privada es computarà com a ús terciari a lefecte destàndard dotacional, en els termes establerts en larticle 37 desta llei.
4.6. La distribució per usos del sòl destinat a equipaments, i la seua superfície mínima, no estan subjectes a estàndards genèrics. Es fixarà, en cada cas, atenent les necessitats específiques del sector i la seua posició relativa en lentorn urbà i territorial, encara que els plans podran optar per una genèrica qualificació com a equipament dús múltiple (QM) quan convinga posposar la definició de lús específic de la dotació a un moment posterior a la gestió del pla. En tot cas, les conselleries competents en matèria deducació i sanitat hauran demetre informe, en el termini dun mes, sobre els plans parcials de sectors dús residencial. Els informes esmentats hauran de pronunciar-se sobre la necessitat de destinar part de la reserva de sòl per a equipaments a usos docents o sanitaris, així com de la superfície necessària perquè queden correctament atesos estos usos en el sector. La no-emissió de linforme dins del termini establit implicarà la conformitat de la proposta.
4.7. Els estàndards dotacionals definits en els apartats anteriors seran de compliment obligatori en la redacció de plans parcials. En els sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana, en els quals es dota dordenació al sector, es podran minorar estos estàndards en proporció al grau de consolidació per ledificació, i saplicarà un percentatge de minoració destàndards igual al percentatge de consolidació per ledificació en lordenació proposada; si el sector, o làmbit dactuació més reduït sobre el qual es planteja una actuació de reforma interior, ja té ordenació definida, saplicaran els estàndards exigits a les modificacions de planejament en lapartat III.8 deste annex.
5. Reserves de sòl dotacional de la xarxa secundària en actuacions dús dominant terciari
5.1. Es consideren actuacions dús dominant terciari aquelles en què més de la mitat del seu sostre edificable es destina este ús, el qual es pot completar amb altres usos residencials o industrials.
5.2. Ha de destinar-se a zones verdes públiques una superfície superior al 10 per cent de la superfície computable del sector.
5.3. La reserva mínima de places daparcament públiques serà duna plaça per cada 100 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat terciària. Sadmet que estiguen en parcel·les privades sempre que les places daparcament siguen dús públic, entenent per tals aquelles places situades en aparcaments accessibles per a qualsevol usuari, sense un altre requisit que les limitacions de gàlib, i durant, almenys, lhorari de funcionament de la instal·lació terciària a què dóna servici, siga o no gratuït el seu ús.
5.4. La reserva mínima de places daparcament en parcel·la privada estarà en funció de lús concret a què, en desplegament del pla, es destinen les parcel·les, dacord amb els estàndards següents:
a) Per a usos comercials o recreatius, una plaça per cada 25 metres quadrats construïts.
b) Per a usos hostalers i semblants, una plaça per cada 50 metres construïts.
c) Per a altres usos terciaris diferents dels regulats anteriorment, una plaça per cada 100 metres construïts.
d) En complexos terciaris que ocupen illes de cases completes, en els quals no siga possible determinar de manera exacta les diferents proporcions dusos, per tractar-se de locals polivalents, la reserva exigible serà duna plaça per cada 40 metres quadrats construïts.
5.5. En els sectors dús exclusiu terciari, no computarà ledificabilitat destinada a aparcaments sobre rasant.
5.6. A ledificabilitat daltres usos no terciaris que puga existir en làmbit dactuació, se li aplicaran els estàndards exigits en este annex a ledificabilitat de cada ús.
6. Reserves de sòl dotacional de la xarxa secundària en actuacions dús dominant industrial
6.1. Ha de destinar-se a zones verdes públiques una superfície superior al 10 per cent de la superfície computable del sector.
6.2. La reserva mínima de places daparcament públiques serà duna plaça per a turisme per cada 200 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat industrial, i duna plaça per a vehicles pesants per cada 1.500 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat industrial. La reserva mínima de places daparcament en parcel·la privada serà duna plaça per cada 100 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat industrial. Part de la reserva daparcament per a vehicles pesants pot establir-se, justificadament, en parcel·la privada.
6.3. Els estàndards exigits en els dos apartats anteriors podran minorar-se mitjançant una resolució motivada de la conselleria competent en ordenació del territori, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria dindústria, quan es tracte de complexos industrials aïllats o estiga previst algun tipus dactivitat productiva especial per a la qual no siguen adequats.
6.4. A ledificabilitat daltres usos no industrials que puga existir en làmbit dactuació, se li aplicaran els estàndards exigits en este annex a ledificabilitat de cada ús.
7. Còmput de la xarxa primària als efectes dels estàndards dotacionals de la xarxa secundària
7.1. Com a regla general, les dotacions de la xarxa primària no poden computar als efectes de complir els estàndards exigits a les dotacions de la xarxa secundària. Només es permeten les excepcions regulades en els apartats següents.
7.2. Es permet el còmput parcial de parcs de la xarxa primària com a jardins de la xarxa secundària quan es complisquen tots els requisits següents:
a) Hi ha un excés de parc respecte a lestàndard mínim de cinc metres quadrats per habitant en el pla general estructural. Podrà computar-se com a zona verda de xarxa secundària fins a lexcés anteriorment indicat.
b) La dotació de xarxa primària se cedix i sexecuta a càrrec de lactuació.
c) Proporcionen servici directe al sector que els executa.
d) Podrà computar com a zona verda de xarxa secundària un percentatge no superior al 25 % de la seua superfície, sense que això puga comportar una reducció superior al 25 % de les zones verdes de xarxa secundària exigibles al sector.
8. Modificacions de plans
8.1. Les regles daplicació dels estàndards urbanístics exigits a les modificacions de plans seran les establides en este apartat 8.
8.2. Com a regla general, lordenació modificada tindrà un estàndard dotacional global igual o superior al de lordenació vigent, referits a làmbit de la modificació. Quan la modificació canvie lús dominant de làmbit modificat, lestàndard dotacional global de referència serà el de làrea urbana homogènia en què estiga inclòs làmbit de la modificació.
8.3. Qualsevol modificació puntual de pla dàmbit superior a una illa completa i tot pla modificatiu, que incremente la capacitat poblacional respecte del planejament vigent, haurà de suplementar la dotació de parc públic de xarxa primària, sempre que el planejament vigent no tinga cap excés sobre la dotació mínima de parcs de xarxa primària. Quan el suplement de parc públic exigit no tinga unes dimensions suficients per a complir les condicions dimensionals exigides en lapartat III.3.2 deste annex, es procurarà, en primer lloc, ampliar les dotacions de parc públic ja qualificades i, si això no és possible, sadmetrà que el suplement de zona verda saconseguisca amb jardins.
IV. Normes per al còmput dels estàndards
1. Superfície computable del sector
1.1. Es definix la superfície computable del sector (SCS) com làmbit superficial a què se li apliquen els índexs dedificabilitat bruta per a obtindre ledificabilitat bruta del sector. En casos determinats, la superfície computable del sector saplicarà també per al càlcul dels estàndards dotacionals expressats en percentatges superficials.
1.2. Com a regla general, la superfície computable del sector coincidix amb la superfície del sector. No obstant això, la superfície computable del sector serà inferior a la superfície del sector quan es done alguna o diverses de les circumstàncies següents: xarxa primària inclosa en el sector que no sexecuta a càrrec de lactuació; actuacions aïllades que sexclouen de lactuació integrada per aplicació del règim establit per a les àrees semiconsolidades; zones de protecció derivades de la legislació sectorial, o dotacions públiques existents (no viàries) que sintegren en el nou pla.
2. Còmput de la xarxa primària als efectes de ledificabilitat
2.1. Els elements de xarxa primària que estan adscrits a un sector i que no estan inclosos en la delimitació del sector, per així ho establix el pla general estructural o per la seua situació exterior a este, no sinclouran en la superfície computable del sector.
2.2. Els elements de xarxa primària que estiguen inclosos en la delimitació del sector sinclouran en la superfície computable del sector sempre que se cedisquen i sexecuten a càrrec del sector. En cas contrari, la superfície computable del sector sobtindrà restant de la superfície del sector la superfície de les dotacions de xarxa primària que no se cedisquen o no sexecuten a càrrec de lactuació.
2.3. En els casos en què una dotació de xarxa primària estiga situada en una posició adjacent a lactuació urbanística, la decisió sobre la inclusió o no deixa dotació en la delimitació del sector dependrà de si lesmentada dotació està o no vinculada funcionalment a lactuació i del fet que siga aconsellable el seu disseny conjunt amb el pla parcial o de reforma interior corresponent, per a aconseguir una adequada coherència urbanística.
3. Còmput de ledificabilitat en les àrees semiconsolidades
3.1. Quan, en virtut del règim establit per a les àrees semiconsolidades, shagen dexcloure de lactuació integrada determinats àmbits dactuacions aïllades, la superfície computable del sector sobtindrà restant de la superfície del sector la superfície destes actuacions aïllades.
3.2. En els casos indicats en lapartat anterior, ledificabilitat computable del sector sobtindrà aplicant líndex dedificabilitat bruta a la superfície computable del sector. Els estàndards dotacionals sobtindran a partir de ledificabilitat computable indicada anteriorment i de la superfície computable del sector. Estos estàndards es podran incrementar justificadament per a tindre en compte la demanda de servicis de les àrees subjectes a actuacions aïllades.
4. Còmput de les zones de protecció de la legislació sectorial
4.1. A lefecte del còmput de ledificabilitat, el tractament urbanístic de les zones de protecció establides en la legislació sectorial serà, llevat que la legislació esmentada establisca expressament una altra regulació, el que sindica a continuació:
a) Les zones de domini públic quedaran excloses de la superfície computable del sector.
b) Les zones de servitud, zones de protecció o semblants, quedaran incloses en la superfície computable del sector sempre que se cedisquen i calga que la urbanització siga executada a càrrec del sector, en les condicions que establisca la legislació corresponent.
c) Les zones dafecció o semblants quedaran incloses, en tots els casos, en la superfície computable del sector. Cal precisar que es consideraran, a estos efectes, els terrenys situats a partir del límit exterior de la zona de servitud o de protecció.
d) Els terrenys afectats per la impossibilitat de construir edificacions, derivada de la fixació duna línia límit dedificació o regulació semblant, i que no pertanguen a les zones indicades en els apartats a i b anteriors, quedaran inclosos, en tot cas, en la superfície computable del sector.
4.2. La regulació general establida en lapartat anterior la podrà modificada lorganisme titular del bé de domini públic afectat, sempre que es justifiquen, en linforme sectorial que necessàriament shaurà demetre en estos casos, les raons dinterés públic que justifiquen eixa modificació.
5. Còmput de les dotacions públiques existents
5.1. Les dotacions públiques existents (no viàries) que sintegren i es mantinguen en lordenació establida pel pla no formaran part de la superfície computable del sector.
5.2. Sense perjuí del que establix lapartat anterior, les dotacions esmentades computaran als efectes de complir les reserves dotacionals mínimes.
ANNEX V
FITXES URBANÍSTIQUES
1. Fitxes de zona
El pla general estructural contindrà una fitxa resum per a cada zona dordenació, amb el disseny i la informació que sestablix en este annex.
a) Les fitxes de les zones rurals inclouran la informació següent:
(1) Nom de la zona. Segons lannex IV.
(2) Codi de zona dordenació. Segons lannex IV.
(3) Superfície de la zona: inclou la superfície total de la zona dordenació, ja siga contínua o discontínua. La suma de les superfícies de totes les zones, ja siguen rurals, de nova urbanització o urbanitzades, sumaran la superfície total del terme municipal.
(4) Usos dominants: els usos que prevalen sobre altres que puguen ser compatibles.
(5) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb els usos dominants, amb el nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(6) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles amb lordenació proposada per a la zona.
(7) Pla de la zona: pla general, a lescala que es requerisca per a poder comprendre la superfície completa de la zona.
(8) Proteccions: senumeraran les proteccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per normativa de rang superior, regulacions sectorials o perquè el pla així les declare. Igualment, senumeraran els elements catalogats ubicats en làmbit de la zona, amb referència a la fitxa del Catàleg de Proteccions.
(9) Afeccions: sespecificaran les afeccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per riscos naturals, infraestructures, llits, costes, o de qualsevol altra índole que puguen condicionar els usos del sòl.
(10) Programes dintervenció: intervencions previstes per altres administracions, així com les propostes pel pla, incloent-hi les derivades delements o àrees protegides.
(11) Condicions per als usos i edificacions permesos: es detallarà la tipologia, intensitats i condicions per a la implantació dels usos complementaris o compatibles amb lús predominant, així com les seues limitacions.
(12) Ordenances generals i particulars: sespecificaran els apartats de les ordenances generals i particulars que afecten la zona.
b) Les fitxes de les zones urbanitzades i de les zones de nou desenrotllament inclouran la informació següent:
(1) Classificació del sòl i nom de la zona. Segons lannex IV.
(2) Codi de zona dordenació. Segons lannex IV.
(3) Superfície de la zona i identificació i superfície de cada un dels sectors o unitats dexecució hi inclosos: inclou la superfície total de la zona dordenació, ja siga contínua o discontínua, i la de cada un dels sectors i unitats dexecució. La suma de les superfícies de totes les zones, ja siguen rurals, de nova urbanització o urbanitzades, sumaran la superfície total del terme municipal.
(4) Ús dominant: serà lús que preval sobre els diferents que puguen implantar-se i que caracteritza la zona. En una zona només podrà existir un ús dominant.
(5) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb lús dominant, amb el nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(6) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles amb lordenació proposada per a la zona.
(7) Densitat: en zones residencials, sindicarà si es tracta duna zona dalta, de mitjana o de baixa densitat, en relació amb larticle 27 desta llei. En zones industrials i terciàries, es diferenciarà entre edificació aïllada en parcel·la o edificació en filera.
(8) Índexs dedificabilitat: es consignaran líndex dedificabilitat bruta i els índexs dedificabilitat residencial, terciària o industrial, segons es definixen en lapartat II.2 de lannex IV desta llei.
(9) Població màxima: sostre de població previst en funció de ledificabilitat residencial definida. En zones terciàries, o que prevegen edificabilitat terciària, sinclourà la població corresponent als usos hotelers, apartaments i semblants.
(10) Plànol de la zona: pla general, a lescala que es requerisca per a poder comprendre la superfície completa de la zona.
(11) Proteccions. Senumeraran les proteccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per regulacions de rang superior o perquè el pla així les declare. Igualment, senumeraran els elements catalogats ubicats en làmbit de la zona, amb referència a la fitxa del Catàleg de Proteccions.
(12) Afeccions: sespecificaran les afeccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per riscos naturals, infraestructures, llits, costes, o de qualsevol altra índole que puguen condicionar els usos del sòl.
(13) Programes dintervenció: intervencions previstes per altres administracions, així com les propostes pel pla, incloent-hi les derivades delements o àrees protegides.
(14) Condicions per als usos permesos: es detallarà la tipologia, intensitats i condicions per a la implantació dels usos complementaris o compatibles amb lús predominant, així com les seues limitacions.
(15) Ordenances generals i particulars: sespecificaran els apartats de les ordenances generals i particulars que afecten la zona, incloent-hi els que fan referència a la normativa en matèria de paisatge.
2. Fitxes de gestió
El pla general estructural contindrà una fitxa resum para cada un dels sectors delimitats en les zones de nou desenrotllament o zones de reforma interior i per a les unitats dexecució delimitades en el pla, on sarrepleguen les condicions per a la seua ordenació, gestió i execució, amb la informació i format que sarreplega a continuació:
(1) Nom del sector.
(2) Codi del sector: es codificaran els sectors atenent a lús dominant (SR, residencial; SI, industrial, i ST, terciari). A este codi, safegirà un número correlatiu, dins de cada ús, per als diferents sectors del municipi.
(3) Ús dominant: serà lús que preval sobre els diferents que puguen implantar-se. En un sector només podrà existir un ús dominant.
(4) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb lús dominant, amb el nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(5) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles amb lordenació proposada.
(6) Criteris de delimitació dàrees de repartiment i del càlcul de laprofitament tipus.
(7) Pla de delimitació: pla general, a lescala que es requerisca per a poder comprendre la superfície completa del sector.
(8) Paràmetres urbanístics de lordenació estructural.
(9) Condicions dordenació: es resumiran les condicions establides en el pla general estructural per a la definició de lordenació detallada en els plans de desenrotllament.
(10) Condicions de gestió: sexpressarà el tipus de gestió i la programació i/o condicions temporals per a la seua execució.
(11) Condicions dexecució: sindicaran les condicions dintegració i de connexió de lactuació integrada, així com els criteris per a la delimitació de les unitats dexecució.
ANNEX VI
FITXA DEL CATÀLEG DE PROTECCIONS
Les fitxes del catàleg de proteccions inclouran els continguts següents:
(1) Nom oficial del municipi i província (esta última entre parèntesis).
(2) La que corresponga: patrimoni cultural, patrimoni natural o paisatge. En el cas dhaver considerat alguna altra secció, consigneu-la.
(3) Fa referència a la classificació que establix la legislació específica i les seues subdivisions (estos últims entre parèntesis). Per exemple: Bé dInterés Cultural (jardí històric). En paisatge es consignaran les classes que propose lestudi de paisatge. Si la protecció que es proposa no correspon amb alguna legalment establida, es deixarà en blanc.
(4) Es consignarà el nom oficial quan existisca i, a falta daixò, el més conegut pel conjunt de la població.
(5) Es consignarà quan existisca.
(6) Es consignarà si és pública o privada; en el primer cas sidentificarà ladministració o lorganisme propietari.
(7) Cada element o conjunt es codificarà unívocament amb una lletra majúscula indicativa de la secció a què pertany, seguida dun numero correlatiu. Semprarà la lletra C per al patrimoni cultural, la N per al patrimoni natural i la P en paisatge; per a altres seccions sadoptarà una nova lletra majúscula diferent de les anteriors.
(8) La que corresponga: individualitzada o conjunt.
(9) A efectes urbanístics i territorials i per al cas del patrimoni cultural i el paisatge, es consignarà en este epígraf el nivell general de protecció que sassigna a lelement o conjunt catalogat, a la vista del que sha expressat en lepígraf 15 posterior i dacord amb els criteris següents:
Protecció general: integral, quan els valors apreciats es presenten de manera generalitzada en lelement o conjunt, la qual cosa comporta que la majoria dels seus components principals tenen interés de cara a la seua conservació i, a més, posseïxen un caràcter material. Podrà haver-hi algun component, a més dels anteriors, que presente interés per a la conservació de caràcter ambiental o tipològic. Els components caracteritzats com a irrellevants o impropis, per tant, hauran de ser minoria.
Protecció general: parcial, quan els valors apreciats es presenten només en algunes parts de lelement o conjunt catalogat, la qual cosa comporta també que només alguns dels components principals de caràcter material tindran interés per a la seua conservació. Altres components poden tindre interés des del punt de vista ambiental o tipològic i la resta, o bé no tenen interés (són irrellevants) o constituïxen elements impropis.
Protecció general: ambiental, quan el que es pretén conservar de lelement o conjunt no és cap component material concret, sinó algunes de les seues característiques morfològiques que formen part de lescena o ambient rural o urbà, segons es percep des de lespai públic. Això comporta que ha de tindre algun component dinterés amb eixe caràcter i no tindre cap component dinterés de caràcter material, i en este cas seria protecció general parcial. Un exemple de protecció general ambiental pot ser una forma de composició de les façanes o determinats tractaments cromàtics.
Protecció general: tipològica, quan el que es pretén conservar, de manera anàloga a la protecció anterior, són algunes característiques tipològiques de lelement o conjunt, com pot ser, per exemple, un tipus de parcel·lació, la utilització de determinades tècniques constructives, la situació dels patis de llums, un programa funcional arquetípic, etc.
(10) En lespai reservat a la foto sinclourà la imatge de lelement o conjunt que resulte més recognoscible.
(11) El plànol amb la seua situació ha de contindre aquells elements de lentorn que permeten la seua referenciació espacial. Segons lescala amb què es represente, figuraran les parcel·les cadastrals afectades o simplement un punt.
(12) Número de polígon i parcel·la o parcel·les cadastrals on subica lelement protegit, independentment que no siguen ocupades totalment. Quan lelement o conjunt tinga una gran superfície que comprenga moltes parcel·les cadastrals, pot consignar-se només el polígon o polígons que comprenga, i les parcel·les que sexclouen. El pla previst en lapartat 4.e de larticle 41 reflectirà eixes mateixes citacions.
(13) Sefectuarà una descripció general de lelement o conjunt atenent, almenys, els ítems següents: entorn en què se situa, breu descripció formal i funcional, enquadrament històric i evolució, dades cronològiques rellevants, usos actuals i passats, característiques generals i singulars, components destacats, estat general de conservació etc. Estos ítems es complementaran amb aquells aspectes que es consideren substancials per a la descripció. La informació ha de ser el més sintètica possible; un apartat posterior (referències documentals) permetrà remetre a altres fonts dinformació de més extensió i profunditat.
(14) En este apartat es numeraran i anotaran els títols identificatius que shan donat als diferents documents gràfics (fotografies, gravats, plànols, etc.) que sadjunten en lannex gràfic sadjunta a cada fitxa. Semprarà la mateixa numeració en ambdós.
(15) Als efectes desta llei i en el cas del patrimoni cultural i el paisatge es consideren components principals dun element o conjunt protegit aquelles parts o característiques deste que tenen funcions recognoscibles i diferenciades i que presenten una certa homogeneïtat quant als valors que justifiquen bé la seua conservació bé la seua consideració com a irrellevant o impropi.
Cada component identificat es consignarà de manera sintètica precedit per un número en orde correlatiu. A continuació i entre parèntesis, es consignarà la seua valoració que serà: a conservar, irrellevant o impropi.
Respecte al caràcter de cada un destos components, podran ser: material, ambiental o tipològic. Per exemple, en una edificació que sincloga en el catàleg del patrimoni cultural es podria considerar com a components principals de caràcter material parts concretes desta com ara les façanes, les cobertes o el nucli descala; podrien considerar-se components de tipus ambiental la composició dels buits o el tractament cromàtic dels paraments exteriors; finalment, podrien haver-hi altres components que respongueren a unes determinades pautes o tipologies com pot ser la disposició dels patis interiors, una determinada parcel·lació o una solució constructiva arquetípica.
A continuació de cada component abans consignat i de la seua valoració, es consignarà (separat per una barra) el caràcter del component esmentat abans i, finalment, lestat de conservació deste component segons les categories següents: bon estat, acceptable, deficient i mal estat.
(16) En este apartat i en correspondència amb lanterior, sespecificaran les actuacions previstes sobre cada component abans considerat expressades amb el mateix numeral i segons els tipus següents:
Manteniment, quan les actuacions es limiten a la mera conservació de lexistent.
Rehabilitació, quan unes parts es conserven, altres es restauren i altres es condicionen per a nous usos o per a la recuperació dels antics.
Restauració, quan les actuacions es dirigixen al fet que la totalitat del component recupere laspecte original o la funcionalitat que haguera perdut.
Condicionament, quan en un component les accions realitzen canvis en el seu aspecte o funcionalitat per a minorar limpacte sobre altres components que es volen conservar.
Eliminació, quan el que es pretén és la desaparició del component per la seua incompatibilitat amb la resta de components que es volen conservar.
Com a criteri general:
En els components que es volen conservar i en bon estat, les actuacions seran preferiblement de manteniment; quan lestat és acceptable primarà la rehabilitació; i si és deficient o roín, les actuacions seran fonamentalment de restauració.
En els components qualificats com a irrellevants, les actuacions seran preferiblement de condicionament quan lelement o conjunt tinga una protecció general integral i es trobe en situació deficient o en mal estat. En la resta de casos pot obviar-se la previsió dactuacions.
En els components qualificats com a impropis, les actuacions seran, obligatòriament, deliminació quan lelement o conjunt tinga una protecció general integral i es trobe en situació deficient o en mal estat; no obstant això, si el seu estat és bo o, fins i tot, acceptable es proposarien, com a mínim, actuacions de condicionament dirigides a minorar limpacte sobre els components que es mantenen, rehabiliten o restauren. En la resta de casos soptarà lliurement per les actuacions que es consideren més convenients per la seua incidència sobre els components que shan de conservar.
Després de les propostes dactuació i per a cada component es determinarà la importància estimada de les actuacions proposades dacord amb les qualificacions següents: alta, mitjana i reduïda. De la mateixa manera, es procedirà amb la urgència, la qual es qualificarà, simplement, com a: urgent i no-urgent. En lestimació de la importància i la urgència de les actuacions es tindran en compte tant els criteris de foment i les possibilitats dintervenció expressades en lanàlisi (apartat 4.b de larticle 41) com les propostes normatives i dintervenció de la memòria justificativa (apartat 4.c deixe mateix article).
(17) Es consignarà la normativa específica de la secció, que li siga daplicació quant a protecció, incloent-ne els instruments derivats com ara plans o programes, estratègies, inventaris, etc.
(18) Es consignaran les normes del pla dordenació estructural que facen referència a la protecció de lelement catalogat.
(19) Es proporcionaran referències dels principals documents utilitzats (llibres, revistes, treballs publicats, CD, vídeos, etc.) en relació amb lelement o conjunt catalogat, i sespecificaran, quan siga possible, la manera daccedir-hi.
(20) Espai reservat per a anotar qualsevol tipus dobservació que es considere dinterés en relació amb lelement o conjunt catalogat.
(21) Finalment, saportaran amb el format de la fitxa tots els elements gràfics o fotogràfics identificats en lapartat 14 anterior, i sutilitzarà la mateixa numeració. En el cas de no poder presentar-los en el format esmentat, es podrà consignar en lapartat de referències documentals.
ANNEX VII
CONTINGUT DE LESTUDI AMBIENTAL
I TERRITORIAL ESTRATÈGIC
La informació que haurà de contindre lestudi ambiental i territorial estratègic, previst en larticle 52 desta llei, serà, com a mínim, la següent:
a) Un esborrany del contingut, objectius principals del pla o programa i relacions amb altres plans i programes pertinents.
b) Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i del model territorial, així com la seua probable evolució en cas de no-aplicació del pla o programa.
c) Les característiques mediambientals i territorials de les zones que puguen veures afectades de manera significativa i la seua evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla o programa.
d) Qualsevol problema mediambiental o territorial existent que siga rellevant per al pla o programa, incloent-hi en particular els problemes relacionats amb qualsevol zona despecial importància mediambiental o territorial, com ara les zones designades de conformitat amb la legislació aplicable sobre espais naturals i espècies protegides.
e) Els objectius de protecció mediambiental i de sostenibilitat del model territorial fixats en els àmbits internacional, comunitari o nacional que tinguen relació amb el pla o programa i la manera en què estos objectius i qualsevol aspecte mediambiental shan tingut en compte durant lelaboració.
f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el model territorial, incloent-hi aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, laigua, laire, els factors climàtics, la seua incidència en el canvi climàtic, en particular, una avaluació adequada de lempremta de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el patrimoni cultural, el paisatge i la interrelació entre estos factors. Estos efectes han de comprendre els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius.
g) Incidència de lactuació en el model territorial i sobre les determinacions específiques per a la zona en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori de laplicació del pla o programa, incloent-hi aquelles per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i permetren ladaptació a este.
i) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes i una descripció de la manera en què es va realitzar lavaluació, incloent-hi les dificultats, com ara deficiències tècniques o falta de coneixements i experiència que van tindre a lhora de demanar la informació requerida.
j) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment, de conformitat amb larticle 56 desta llei.
k) Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents.
ANNEX VIII
CRITERIS PER A DETERMINAR SI UN PLA O PROGRAMA SHA DE SOTMETRE A AVALUACIÓ AMBIENTAL I TERRITORIAL
ESTRATÈGICA ORDINÀRIA
1. Les característiques dels plans i programes, considerant en particular:
a) La mesura en què el pla o programa establix un marc per a projectes i altres activitats, bé en relació amb la ubicació, naturalesa, dimensions i condicions de funcionament o bé en relació amb lassignació de recursos.
b) La mesura en què el pla o programa influïx en altres plans o programes, incloent-hi els que estiguen jerarquitzats.
c) La pertinència del pla o programa per a la integració de consideracions ambientals, amb lobjecte, en particular, de promoure el desenrotllament sostenible.
d) Problemes ambientals significatius relacionats amb el pla o programa.
e) La pertinència del pla o programa per a la implantació de la legislació comunitària o nacional en matèria de medi ambient, com ara, entre altres, els plans o programes relacionats amb la gestió de residus o la protecció dels recursos hídrics.
f) La incidència en el model territorial.
2. Les característiques dels efectes i de làrea probablement afectada, considerant en particular:
a) La probabilitat, duració, freqüència i reversibilitat dels efectes.
b) El caràcter acumulatiu dels efectes.
c) El caràcter transfronterer dels efectes.
d) Els riscos per a la salut humana o el medi ambient.
e) La magnitud i labast espacial dels efectes (àrea geogràfica i grandària de la població que es puguen veure afectades).
f) El valor i la vulnerabilitat de làrea probablement afectada causa de:
1.r Les característiques naturals especials.
2.n Els efectes en el patrimoni cultural.
3.r La superació de valors límit o dobjectius de qualitat ambiental.
4.t El segellament i lexplotació intensiva del sòl.
5.t Els efectes en àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut en els àmbits nacional, comunitari o internacional.
6.t Els efectes sobre el desenrotllament equilibrat del territori.
ANNEX IX
DOCUMENTACIÓ PER A LA INSCRIPCIÓ EN EL REGISTRE DINSTRUMENTS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC
1. Per a la inscripció en el Registre dInstruments de Planejament Urbanístic, lòrgan que lhaja aprovat remetrà la documentació següent a la seu del Registre:
a) Dels instruments de planejament:
1.r Certificat de lacord daprovació definitiva.
2.n Document tècnic, complet, aprovat definitivament.
b) De les anotacions accessòries o cancel·lacions, el text de la sentència, interlocutòria o resolució judicial o, si és el cas, de lacte corresponent.
2. La documentació a què es fa referència en els apartats anteriors shaurà de remetre amb les diligències oportunes que en garantisquen lautenticitat i acompanyada, si és el cas, del certificat administratiu de lòrgan competent de ladministració que haja produït la resolució, lacte o lacord.
3. Els documents tècnics dels instruments de planejament saportaran, per mitjà de document electrònic o en suport informàtic, a fi de facilitar-ne laccés per via informàtica o telemàtica, així com la disposició i depòsit de la informació en este suport, dacord amb la regulació que figura en lannex IV desta llei.