Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 17/2018, d'11 de juliol, de la Generalitat, de modificació de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. [2018/6872]

(DOGV núm. 8338 de 13.07.2018) Ref. Base de dades 006849/2018

LLEI 17/2018, d'11 de juliol, de la Generalitat, de modificació de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. [2018/6872]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

PREÀMBUL

A proposta de les Corts Valencianes, es va aprovar en la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, secció tercera, l’impost sobre la eliminació de residus en abocadors, article 9 (impost sobre eliminació de residus en abocadors).
No obstant això, en l’interior del text, aquest fa referència, igualment, en alguns articles, a operacions d’incineració i coincineració de residus, així com a valorització energètica.
En l’actualitat, després de l’aprovació del pla estatal marc de residus (d’ara en avant, Pemar), per acord del Consell de Ministres de 6 de novembre de 2015, publicat en el BOE el 12 de desembre de 2015, hi ha una necessitat de millora de la gestió de residus en totes les comunitats autònomes d’Espanya.
En el Pemar esmentat, el Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (d’ara en avant, MAPAMA), literalment indica la bonança de la imposició de cànons a la incineració i abocador com a mecanisme per a aconseguir una millora notable de la gestió de residus. Fa insistència, en aquest cas, en el model desenvolupat en la comunitat autònoma de Catalunya com a reeixit. Indica, igualment, que altres models de cànons, com el de la Comunitat Valenciana, aplicat a través de la redacció de l’article 155 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana, no han sigut reeixits, a la vista clara i meridiana dels resultats de gestió de residus, ja que no s’aconseguiren, amb la redacció aprovada en el seu moment en 2012, els fins perseguits.

Igualment, en la jornada de 5 de juliol de 2017, «Early Warning», de coordinació entre la Unió Europea, el MAPAMA i les comunitats autònomes, es va acordar que un dels mecanismes de major eficàcia per a la consecució dels objectius, era la imposició de gravàmens a l’abocament i la incineració. D’aquesta manera, queden acreditats els principis de necessitat i eficàcia, atès que aquests estan transcrits literalment en el recent Pemar.
En l’actualitat, la Comunitat Valenciana ha de reduir, almenys, més d’un 25 % el percentatge de rebuig d’abocador de residus municipals i no municipals, «abans de 2020», sent l’esforç de millora inclús addicional per a 2022, segons la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats i el Pemar.
Així mateix, els objectius autonòmics de recuperació, poden en breu ser considerats com a condició ex ante per a l’assignació de fons europeus en els nous períodes de programació, per la qual cosa adoptar mesures de seguretat jurídica en aquesta matèria redunda clarament en els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència en la gestió.
Com a conseqüència d’això, a iniciativa de les Corts Valencianes, a través de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat (DOGV de 30.12.2017; secció tercera, «Impost sobre l’eliminació de residus en abocadors», article 9, «Impost sobre eliminació de residus en abocadors, incineració, coincineració i valorització energètica»), es van aprovar els gravàmens a les operacions ressenyades i es va regular el funcionament d’aquests cànons.
L’article 15 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, sobre els cànons, estableix que es faculta el Consell de la Generalitat per a dictar totes les disposicions reglamentàries que resulten necessàries per al desplegament i aplicació d’aquest impost.
Així mateix, la disposició transitòria sisena estableix l’entrada en funcionament dels nous gravàmens l’1 de juliol de 2018, per la qual cosa es fa necessari disposar del desplegament normatiu abans de l’1 de juliol de 2018, i el decret llei és l’únic instrument normatiu amb què pot garantir-se la consecució dels terminis previstos en la norma aprovada per les Corts Valencianes.
Revisat l’articulat de la Llei 21/2017 mencionat, s’hi detecten algunes errates que és important aclarir per a l’aplicació de l’impost a les operacions de gestió adequades i amb les condicions adequades. Especialment, per al nou període impositiu previst en la mateixa Llei 21/2017, de 28 de desembre, a partir de l’1 de juliol de 2018.
Respecte d’això, el 14 de juny de 2018 s’ha publicat en el DOUE la modificació de la Directiva (UE) 2018/851, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE, sobre els residus. En aquesta directiva es posa de manifest la necessitat de diferenciació entre les operacions d’abocament, incineració, coincineració i valorització energètica. Així mateix, la mateixa directiva, en l’annex primer (annex IV bis), estableix la possibilitat i recomanació d’imposar cànons a les operacions relacionades amb l’abocament i la incineració, amb l’objectiu d’avançar cap a una economia circular.
Per això, després de la publicació de la directiva esmentada, es fa necessària una modificació del text que realitze les correccions de les errates advertides, així com que adapte el text legal d’acord amb els preceptes de la nova directiva.
En l’actualitat, la Comunitat Valenciana, té un efecte frontera perniciós per a una correcta gestió de residus amb la comunitat autònoma de Catalunya, ja que aquesta sí que té cànons implantats mentre que la Comunitat Valenciana no els tenia de forma efectiva per a la gestió dels residus fins a l’aprovació de la Llei 21/2017.
Com a competències pròpies autonòmiques en matèria de residus, l’article 8 de la Llei 10/2000 estableix que correspon a l’administració de la Generalitat la coordinació mitjançant els diferents plans autonòmics de totes les actuacions que es desenvolupen en matèria de gestió de residus en el territori de la Comunitat Valenciana, així com la col·laboració amb les administracions locals per a l’exercici de les seues competències de gestió de residus urbans o municipals.


Modificació de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat

1) Modificació de la denominació de la secció tercera, dins del capítol II del títol I:
«Secció tercera. Impost sobre l’eliminació, incineració, coincineració i valorització energètica de residus.»

2) S’afigen els punts 4, 5 i 6 a l’apartat tres de l’article 9.
Tres. Supòsits de no-subjecció
No estaran subjectes a l’impost:
4. El dipòsit en abocador dels residus d’amiant.
5. Les tecnologies de valorització material.
6. Les tecnologies degudament reglades de reutilització, reciclatge, o autosuficiència energètica en les mateixes instal·lacions de producció, seguint els principis de proximitat i autosuficiència en la gestió.

3) Es modifica el número 1 de l’apartat quatre de l’article 9 i s’afigen els apartats 4, 5 i 6.
Quatre. Exempcions
Estaran exempts de l’impost:
1. El dipòsit en abocadors de residus municipals, així com la valorització energètica amb tractament previ de rebutjos de residus municipals no perillosos la gestió dels quals siga competència de l’Estat, de la comunitat autònoma o de les entitats locals. S’entendran inclosos en aquest supòsit els residus semblants als municipals generats en les indústries.
4. El dipòsit de qualsevol residu no municipal que no siga valoritzable amb una opció de gestió jeràrquicament prevalent, segons l’Ordre 3/2013, de 25 de febrer, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es publica la relació de residus susceptibles de valorització a l’efecte de l’impost de valorització en abocadors o norma que la modifique o substituïsca. Igualment, quedarà exempt el dipòsit de qualsevol residu inert no municipal, després d’haver format part d’un procés complet de gestió en unes instal·lacions de valorització de residus legalment autoritzades i que haja superat el seu període d’emmagatzematge de residus i possibles ampliacions d’acord amb la legislació vigent.
5. La valorització energètica de residus no perillosos amb tractament previ.
6. La valorització energètica de qualsevol residu no municipal que no siga valoritzable amb una opció de gestió jeràrquicament prevalent, segons un informe de la conselleria competent en matèria de residus, o una declaració responsable del productor o gestor intermedi que compte amb la conformitat de la conselleria competent en matèria de medi ambient, o informes estadístics de la Comissió Europea, o norma específica que es cree respecte d’això.
A l’efecte d’aquest apartat, el residu es considerarà no valoritzable si no hi ha un tractament alternatiu diferent de la valorització energètica degudament instal·lada i autoritzada a la Comunitat Valenciana.


4) Es modifica l’apartat vuit de l’article 9.
«Vuit. Quota íntegra i tipus de gravamen
1. La quota íntegra de l’impost serà el resultat de multiplicar la base imposable pels tipus impositius de l’apartat 2.
A aquest efecte:
a) Els tipus de gravamen es diferenciaran per a cada operació i tipus de residu.
b) S’entendrà per susceptible de valorització la realització sobre el residu de tècniques de valorització addicionals on no es contempla la incineració ni la coincineració sense recuperació d’energia, degudament autoritzades conforme a la legislació vigent, que reduïsquen les quantitats destinades a l’eliminació.
c) L’aplicació del tipus de gravamen es justificarà mitjançant l’emissió d’una declaració responsable del titular de la instal·lació autoritzada per a la valorització prèvia (o del titular del residu, en el cas que siga aquest el que haja realitzat el procés de valorització), que s’entregarà al titular de la instal·lació de gestió final, amb acceptació expressa del seu contingut pels dos.
d) Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona (t) o metre cúbic (m3) segons corresponga.
2. En virtut d’això, la taula de gravàmens, per a cada operació de gestió de residus i tipus de residu, és la següent:
a) En el cas de residus no perillosos, exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, quan siguen susceptibles de valorització, 7,5 euros per tona mètrica, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona, per a les operacions d’abocament de residus no perillosos exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, així com incineració i coincineració sense recuperació d’energia.

b) En el cas de residus procedents de construcció i demolició, 1 euro per metre cúbic, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de metre cúbic, per a les operacions d’abocament.
c) En el cas de residus perillosos, quan siguen susceptibles de valorització, 30 euros per tona mètrica, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona, per a les operacions d’abocament de residus perillosos exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, així com incineració i coincineració sense recuperació d’energia.

d) En el cas de residus perillosos, 15 euros per tona mètrica, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona, per a les operacions de valorització energètica de residus.»

5) Es modifica l’apartat onze de l’article 9.
«Onze. Autoliquidació
Els subjectes passius, per cada abocador o instal·lació d’eliminació, incineració coincineració o valorització energètica i trimestre natural, estaran obligats a autoliquidar l’impost i a ingressar l’import del deute tributari en els vint primers dies naturals del mes següent a cada trimestre, en el lloc i de la forma que s’establisca per ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.
Aquesta autoliquidació comprendrà tots els fets imposables realitzats durant el trimestre natural a què es referisca, incloses les operacions exemptes, i es presentarà inclús en el cas de no haver-se produït cap fet imposable durant el període.»

6) Es modifica l’apartat tretze de l’article 9.
«Tretze. Gestió, recaptació i inspecció
1. La gestió, inspecció i recaptació d’aquest impost corresponen a l’Institut Valencià d’Administració Tributària.
2. A l’efecte d’aquest impost i amb independència de l’obligació d’autoliquidació, s’establirà un cens de titulars de l’explotació dels abocadors o instal·lacions d’eliminació, incineració, coincineració o valorització energètica. La seua organització i funcionament, així com la regulació de l’obligació dels contribuents de l’impost de realitzar declaracions d’alta, modificació de dades i baixa en aquest cens, s’establiran mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.»


7) Es crea una nova disposició addicional.
Disposició addicional
La conselleria competent en matèria de medi ambient promourà mecanismes per a incentivar l’aprofitament del residu procedent de les instal·lacions de tractament de residus i, en especial, el procedent dels RCD, mitjançant la reutilització, reciclatge, fi de la condició de residu i subproducte.
Des de l’1 de juliol de 2018 s’aplicaran els gravàmens indicats en l’apartat 8.2 d’aquest. Les Corts Valencianes desenvoluparan en un període de sis mesos, mitjançant una norma amb rang de llei, els condicionants d’aplicació dels gravàmens per a l’aplicació dels aprovats en la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, publicats en el DOGV de 30 de desembre de 2017.

8) Es modifica la disposició addicional sisena.
Disposició addicional sisena
La meritació de l’impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica, referida a la realització del fet imposable sobre abocador, incineració, coincineració o valorització energètica, es produirà a partir de l’1 de juliol de 2018.


Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 11 de juliol de 2018

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

linea
Mapa web