DECRET 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives. [2014/6387]
(DOGV núm. 7312 de 08.07.2014) Ref. Base de dades 006114/2014
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 09.07.2014 Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: centre d'ensenyament, administració local, pla d'urbanisme, terreny edificable
DECRET 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives. [2014/6387]
PREÀMBUL
Larticle 85.2.c de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana (a partir deste moment, LUV), establix que la Generalitat, en laprovació definitiva de plans, podrà formular-hi objeccions en compliment de la comesa de requerir en lordenació estructural del pla unes determinacions, amb precisió suficient per a garantir la correcta organització del desenrotllament urbà i, amb este fi, demanar la creació, ampliació o millora de reserves per a dotacions, així com vetlar per la idoneïtat de les previstes per a servicis supramunicipals, en este cas la reserva de sòl per a equipaments a usos docents.
Així mateix, larticle 83.2.b de la LUV i larticle 208.7 del Reglament dOrdenació i Gestió Territorial i Urbanística de la Comunitat valenciana, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell (a partir deste moment, ROGTU) disposen que els plans generals i els plans parcials de sectors dús residencial hauran de ser informats de manera preceptiva per la conselleria competent en matèria deducació. Els esmentats informes hauran de pronunciar-se sobre la necessitat de destinar part de la reserva de sòl per a equipaments a usos educatius, així com de la superfície necessària perquè queden correctament atesos estos usos en el sector. De la mateixa manera, seran objecte dinforme els canvis dús dotacional, les modificacions dels plans (article 59.3.b i larticle de la 94.5 LUV) i qualsevol altre instrument lexecució del qual supose increment de població i, conseqüentment, de la demanda educativa a atendre.
El Decret 201/1998, de 15 de desembre, del Consell (derogat pel ROGTU), feia igualment referència a lemissió dels informes preceptius en matèria durbanisme per part de la conselleria amb competències en matèria educativa, i indicava en larticle 9 del seu annex que els òrgans responsables de la planificació del servici públic corresponent (en este cas leducatiu) podrien fixar directrius per a la definició dels usos en el seu sector, si ho consideraren necessari.
Basant-se en esta habilitació es va dictar la Instrucció 2/2005, de la Direcció General de Règim Econòmic de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, sobre les directrius per a possibilitar lemissió dels informes requerits per la legislació urbanística valenciana en matèria educativa.
Lesmentada instrucció afectava tant els plans generals com la resta dinstruments de planejament que han de ser objecte dinforme, i utilitzava paràmetres i índexs que han canviat en el temps transcorregut des que es va redactar.
Lexperiència acumulada en la tramitació dels informes constata que la complexitat de la documentació que han de presentar els ajuntaments, obliga a establir una descripció més precisa dels documents en què ha de plasmar-se la informació requerida, així com el fet de sol·licitar-la en suport paper, per a facilitar lestudi global del conjunt del municipi i permetre la comprovació de la suficiència i idoneïtat de les reserves dotacionals dús docent proposades en cada cas.
Per això, un dels objectes del present decret és establir, de la manera més detallada possible, el procediment i una relació daquells documents que es consideren imprescindibles perquè lòrgan competent puga emetre els informes preceptius a què fan referència la LUV i el ROGTU. Tot això a fi daconseguir més eficàcia i agilitat en la tramitació dels instruments de planejament.
Daltra banda, és fonamental adequar a la realitat actual determinats paràmetres dacord amb els quals selaboren els informes, així com establir-ne altres que, una vegada observats en la praxi, convé introduir en el procediment de manera estandarditzada amb la finalitat de reduir el grau de discrecionalitat en la seua interpretació i així donar més precisió als informes emesos.
Així doncs, el present decret, per mitjà dun únic article, aprova una norma tècnica arreplegada en dos annexos.
En lannex I es definixen tots aquells conceptes necessaris per als càlculs posteriors, és a dir, la població prevista, el nombre de vivendes, així com el nombre dhabitants per vivenda a tindre en compte o la grandària mitjana de la llar obtinguda amb la metodologia de lEnquesta de Població Activa (EPA) de lInstitut Nacional dEstadística (INE).
Saclarix que qualsevol instrument de planejament que per a ser informat requerisca dun estudi de la demanda educativa de tot el municipi, inclourà en el càlcul de la població prevista, un percentatge de les vivendes buides, davant de la lògica suposició que poden ser ocupades, tenint com a conseqüència més demanda de places escolars. Este percentatge sestablix basant-se en què han de romandre buides un determinat nombre de vivendes perquè existisca el mercat immobiliari, ja que, si socupen totes, no es podrien absorbir els moviments de la població i els períodes de transició entre unes vivendes i altres. De manera que es fixa un 5 per cent sobre el total de les vivendes del municipi que romandran buides. Per a aconseguir corregir possibles desviacions degudes a la diversitat urbana, els diferents escenaris demogràfics i la vertebració del sistema de ciutats, sha tingut en compte la divisió per àmbits territorials, àrees funcionals del territori i el sistema nodal de referència establit per la Directriu 17, Àmbits de planificació territorial, de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell. Així mateix sha tingut en compte lestat de les vivendes buides que arreplega lINE en el Cens de Població i Vivendes amb dades de 2011 que establix que el 4,4 per cent de vivendes buides es troba en estat ruïnós o roín i el 10,6 per cent en estat deficient.
També es fixa un coeficient corrector de minoració per a zones de segona residència, amb lobjectiu dajustar les reserves dotacionals educatives a la realitat poblacional de la zona en els casos que així corresponga.
Sestablixen al seu torn els percentatges de places escolars que shan de preveure en cada nivell educatiu, la qual cosa constituïx en si la demanda educativa de la figura a informar, per a la qual cosa shan pres les dades de població total i població dels diferents trams dedats per a la Comunitat Valenciana del Padró Municipal dHabitants publicat per la Conselleria dEconomia, Indústria, Turisme i Ocupació.
Finalment, es definixen les reserves de sòl dotacional educatiu, els requisits i les normes urbanístiques que les esmentades parcel·les hauran de reunir i les superfícies mínimes de les parcel·les educatives que seran les establides per norma reglamentària vigent de la conselleria competent en matèria deducació, en previsió que esta legislació puga modificar-se i deixar sense vigència larticle de la norma. Actualment, estes superfícies estan regulades en lOrde de 15 de maig de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
En virtut del mandat establit per la LUV i el ROGTU demetre informes els diferents instruments de planejament per a procedir a laprovació definitiva per part de la Generalitat, la conselleria competent en matèria deducació pot regular el procediment, la documentació i els criteris sobre els quals semetran els informes. Així doncs, lannex II fixa el procediment de sol·licitud i emissió dinformes i presentació de la documentació necessària per a informar en cada figura del planejament, així com el format desta documentació.
En exercici de les competències que li corresponen en matèria dordenació del territori, urbanisme i vivenda, a fi de garantir el servici públic educatiu, i en el marc de la necessària col·laboració inter-administrativa entre els ajuntaments, responsables últims de lactivitat urbanística, i la Generalitat, complits els tràmits procedimentals previstos en larticle 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta de la consellera dEducació, Cultura i Esport, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 4 de juliol de 2014,
DECRETE
Article únic. Aprovació de la norma tècnica
Saprova la norma tècnica per la qual es fixen les directrius i els paràmetres per a lestabliment de les reserves dotacionals educatives, els requisits exigibles a les parcel·les de les esmentades reserves que alberguen centres públics i el contingut mínim documental necessari, així com el procediment per a lelaboració dels informes preceptius relatius als instruments de planejament que es requerisquen segons la normativa urbanística vigent en làmbit de la Comunitat Valenciana. Esta norma sarreplega en dos annexos:
Annex I. Directrius i paràmetres per a lestabliment de les reserves dotacionals educatives i requisits exigibles a les parcel·les de les esmentades reserves que alberguen centres públics.
Annex II. Procediment de sol·licitud i emissió dinformes i contingut documental mínim destos.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Procediments en tramitació
Tot aquell informe que a lentrada en vigor del present decret haja sigut sol·licitat sense ser emés i notificat serà elaborat amb els paràmetres que es regulen. A este efecte, se sol·licitarà des de la conselleria competent en matèria deducació la documentació necessària per a la redactar-lo, en els termes i amb els criteris i documentació regulats en el present decret.
Lajuntament el planejament del qual haja sigut informat i linforme haja resultat favorable condicionat o desfavorable podrà sol·licitar un nou informe atenent el que establix este decret, perquè sactualitzen les dades, i aportarà la documentació corresponent.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que soposen al que disposa el present decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament
Sautoritza la persona titular de la conselleria amb competències en matèria deducació per a dictar els actes i disposicions necessàries per al desplegament i lexecució deste decret.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 4 de juliol de 2014
El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART
La consellera dEducació, Cultura i Esport,
MARÍA JOSÉ CATALÁ VERDET
ANNEX I
Directrius i paràmetres per a lestabliment de les reserves dotacionals educatives i requisits exigibles a les parcel·les de les esmentades reserves que alberguen centres públics.
Article 1. Definicions
Als efectes desta norma, sentén per:
1. Grandària mitjana de la llar: és el nombre dhabitants per vivenda. La forma de càlcul és: persones en vivendes familiars principals / vivendes principals.
2. Vivenda: és el local destinat al domicili dindividus i de famílies que satisfà les condicions dhabitabilitat exigides per la normativa específica daplicació. Queden exclosos aquells locals que, inclús tenint estructura de vivenda, estiguen sent dedicats completament a alguna activitat econòmica, com ara consultes mèdiques, despatxos professionals, etc.
3. Llar o vivenda principal: és la vivenda, tant col·lectiva com unifamiliar, que és utilitzada com a residència habitual i ocupada la major part de lany.
4. Vivenda secundària: és la vivenda destinada a lallotjament temporal o de segona residència (són usades només en vacacions, caps de setmana, treballs temporals) o si sutilitza de manera continuada i no estacional però sense ser residència habitual (per exemple, per a lloguers successius de curta duració).
5. Vivenda buida: és la vivenda que no és utilitzada com a residència habitual ni està destinada a lallotjament temporal o de segona residència (estan disponibles per a venda o lloguer o, simplement, abandonades).
Article 2. Demanda educativa
La demanda educativa es correspon amb les places escolars a preveure, que són el percentatge de xiquets dedats corresponents a cada etapa escolar respecte a la població total del municipi.
Les etapes escolars són: Segon Cicle dInfantil, de 3 a 6 anys; Primària, de 6 a 12 anys; Secundària Obligatòria, de 12 a 16 anys; i Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà de 16 a 18 anys, tenint en compte que els trams dedat que inclou cada etapa escolar es referixen als anys complits lany natural dinici de cada curs.
La determinació del nombre de places escolars a preveure es farà com seguix:
1. Les places escolars corresponents a xiquets de 3 a 12 anys, a preveure en col·legis dEducació Infantil-Primaria en làmbit de la Comunitat Valenciana corresponen al 9 per cent de la població prevista, 3 per cent segon cicle dInfantil i 6 per cent Primària.
2. Les places escolars corresponents a jóvens de 12 a 18 anys, necessàries en instituts dEducació Secundària, en làmbit de la Comunitat Valenciana corresponen al 6 per cent de la població prevista, 4 per cent Secundària Obligatòria i Formació Professional Bàsica i 2 per cent Batxillerat i la resta densenyances de secundària postobligatòria.
Article 3. Població prevista
La població prevista per al càlcul de la demanda educativa deguda al desenrotllament del planejament és el producte del nombre de vivendes que es prevegen en làmbit de planejament pel nombre dhabitants per vivenda a què es referix larticle 7 de la present norma tècnica.
A qualsevol instrument de planejament que per a ser informat requerisca un estudi de la demanda educativa de tot el municipi, se sumarà al càlcul de la població prevista la que resulte de la possible ocupació de vivendes buides existents, de conformitat amb el que preveu larticle 5 de la present norma tècnica, pel nombre dhabitants per vivenda.
Article 4. Nombre de vivendes
El nombre de vivendes serà el que determine el planejament urbanístic. A falta daixò i en absència destudis específics actualitzats en el moment delaborar el pla, es considerarà el límit màxim de cent vivendes per hectàrea dús residencial o un metre quadrat edificable per metre quadrat de sòl dús residencial, considerant en este cas per al còmput als efectes deste decret les vivendes de 100 m² de sostre, excepte justificació expressa acreditada.
Article 5. Vivendes buides
1. Les vivendes buides es tindran en compte als efectes del càlcul de reserves educatives de la manera següent:
a) En municipis el percentatge (%) de vivendes buides dels quals sobre el total de vivendes siga > 5 per cent es comptabilitzaran segons el següent producte:
X= Y × (Z% 5 %) ×100
Sent:
X = vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives
Y = total de vivendes del municipi
Z = % de vivendes buides del municipi
b) En municipis el percentatge (%) de vivendes buides dels quals sobre el total de vivendes siga 5 per cent no es comptabilitzaran les vivendes buides.
2. En els nuclis urbans situats en làmbit del pla litoral cota 100, en cas que, en aplicar la fórmula establida en lapartat 1.a) deste article, el percentatge de vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives siga > 85 per cent destes, es comptabilitzarà a este efecte un màxim del 85 per cent de les vivendes buides (% vivendes buides en bon estat).
3. En els nuclis urbans situats en làmbit de la franja intermèdia del territori, en cas que, en aplicar la fórmula establida en lapartat 1.a deste article, el percentatge de vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives siga > 80 per cent destes, es comptabilitzarà a este efecte un màxim del 80 per cent de les vivendes buides.
4. En els nuclis urbans pertanyents a làmbit del sistema rural, en cas que, en aplicar la fórmula establida en lapartat 1.a) deste article, el percentatge de vivendes buides a tindre en compte als efectes del càlcul de reserves educatives siga > 75 per cent destes, es comptabilitzarà a este efectes un màxim del 75 per cent de les vivendes buides.
5. A les vivendes buides a tindre en compte sels aplicarà, si és procedent, un coeficient corrector de minoració per pertànyer a àmbits de segona residència, de conformitat amb el que preveu larticle 6 de la present norma tècnica.
Article 6. Vivendes en zones de segona residència
Sentendrà per àmbits de segona residència aquells municipis o zones del municipi en què, dacord amb les dades estadístiques oficials, predominen les vivendes secundàries.
En els àmbits de segona residència, al nombre de vivendes previstes en el planejament, sels aplicarà un coeficient corrector de minoració dentre 0,50 i 0,20, en funció de la proporció de vivendes secundàries respecte al total de les vivendes de làmbit, amb lobjectiu dajustar les reserves dotacionals educatives a la realitat poblacional de la zona. En el cas de municipis declarats turístics amb la tipologia de destinació vacacional el coeficient es reduirà a 0,20.
Article 7. Nombre dhabitants per vivenda
El nombre dhabitants per vivenda a considerar per al càlcul de la demanda educativa com a conseqüència dels nous instruments de planejament o de les seues modificacions serà de 2,5 habitants per vivenda.
No obstant això, aquell municipi que, per les seues peculiaritats, considere la xifra aplicable a la resta de la Comunitat Valenciana, allunyada de la real de la seua localitat, podrà acreditar per mitjà dinforme del tècnic competent i certificat pel secretari municipal el valor de la grandària mitjana de la llar aportant els valors de vivendes familiars principals i el nombre dhabitants destes, obtinguts dacord amb larticle 1.1 de la present norma tècnica.
Article 8. Reserves de sòl
En làmbit de les actuacions urbanístiques dús característic residencial, i en funció del nombre de vivendes previstes, sestabliran les corresponents reserves dotacionals públiques, tant en la xarxa primària com en la secundària, qualificades clarament com a ús educativocultural (ED) i específicament com a equipament dús educatiu, sense que resulte vàlida per a estes la qualificació com a dotacional dús múltiple (MD).
Les reserves dotacionals públiques previstes per a centres docents han dagrupar-se per a formar línies educatives completes, excepte justificació en contra, i han de distribuir-se adequadament a fi de garantir una fàcil accessibilitat tant des de la xarxa viària com per mitjà de formes de trànsit o circulació no motoritzada.
Article 9. Superfícies mínimes de les parcel·les educatives
Les superfícies mínimes de les parcel·les que alberguen centres públics seran les establides per norma reglamentària vigent en cada moment per la conselleria que tinga les competències en matèria deducació.
Article 10. Requisits de les parcel·les que alberguen centres públics
Les parcel·les que alberguen centres públics han de reunir els requisits següents:
1. Ser qualificades com a Equipament dÚs Educatiu.
2. Estar lliures de servituds de vol i subsòl, així com dafeccions urbanístiques sectorials (costes, carreteres, ferroviàries, pecuàries, energètiques, llits o altres) que impedisquen o dificulten la posterior i adequada edificació i ús.
3. Estar ubicades en sòls compatibles amb lús residencial i mantindre les distàncies adequades a les instal·lacions o activitats que puguen generar factors de risc per a la salut humana, dacord amb la legislació vigent i amb el principi de precaució en funció de les dades científiques i tècniques disponibles. Si en el perímetre de la parcel·la hi ha algun centre de transformació, sexigirà apantallament de protecció de manera que el camp magnètic mesurat en qualsevol part de la parcel·la no supere els 0,4 microtesles.
Quan sobserve que als voltants de la parcel·la hi ha elements de risc, es requerirà avaluació de lòrgan autonòmic competent en salut pública, dacord amb la normativa vigent en esta matèria, i saportarà eixe informe junt amb la resta de documentació.
4. Les parcel·les han de tindre forma geomètrica sensiblement rectangular amb relació dels costats no superior a 1:3.
5. A fi de permetre resoldre adequadament el programa escolar, el pendent màxim serà del 3 per cent. En cas de pendent superior, sincrementarà la superfície en un percentatge igual al doble del pendent, sense sobrepassar el límit del 6 per cent.Per a pendents superiors al límit, shaurà de justificar que no hi ha alternativa possible i ampliar la parcel·la educativa de manera que es permeta resoldre adequadament el programa escolar previst per a ella.
6. Tots els fronts de parcel·la es correspondran a alineacions de vial, espai públic o zona verda. Si no és possible, els costats mitgers afrontaran amb altres parcel·les dequipaments, amb edificació de característiques semblants i de tipus obert.
7. Estar ubicada en la trama urbana o, a falta daixò, no distar més de 300 metres desta i disposar daccés adequat tant des de la xarxa viària com de vianants. Esta distància podrà ser major en cas que es desenrotlle sòl qualificat com a equipament educatiu per un pla prèviament a lexecució de la urbanització, sempre que es dispose daccés adequat tant des de la xarxa viària com de vianants.
8. No sacceptaran parcel·les la superfície de les quals quede reafonada per davall de la rasant més de 0,5 metres de mitjana i/o que excedisca al punt màxim els 2 metres respecte dels vials circumdants, ni parcel·les amb farciments artificials amb profunditat mitjana superior a 2 metres.
9. No estar ubicada en zona inundable o tàlveg, llevat de les excepcions regulades en la normativa sectorial en matèria de risc dinundació.
10. En sòl urbà consolidat o semiconsolidat en què existisca dèficit educatiu o requerisca la reposició de centres existents al seu perfil o perfil major, es podran acceptar parcel·les, previ estudi de viabilitat, que, no complint els requisits 4, 5 i 6 per a les parcel·les de reserva, permeten resoldre adequadament el programa escolar previst per a estes.
Article 11. Normes urbanístiques
les normes urbanístiques establides pel planejament daplicació a les parcel·les que alberguen centres públics hauran de complir les condicions dedificabilitat següents:
Coeficient dedificabilitat màxim 1,00 m² de sostre/m²s.
Coeficient docupació de parcel·la màxim 50 per cent.
Distàncies a límits o fatxades, sense cap limitació.
Nombre màxim de plantes 3, sense limitació del nombre mínim de plantes.
Altura de cornisa 12 m.
Formes dels edificis i les seues cobertes, sense limitació.
Nombre de places daparcament: el que es determine en el programa de necessitats.
En sòl urbà consolidat o semiconsolidat en què existisca dèficit educatiu o requerisca la reposició de centres existents al seu perfil o perfil major, es podran acceptar parcel·les, previ estudi de viabilitat, que, no complint les condicions dedificabilitat per a les parcel·les de reserva, permeten nombre de plantes, màxim 3 en Infantil i Primària i 5 en Secundària, i altura de cornisa 15.
Article 12. Centres no inclosos en la previsió de parcel·les
Les previsions municipals per a centres dEducació Infantil de primer cicle 0-3 anys (escola infantil), centres de formació de persones adultes, extensions universitàries, centres densenyances especials esportives, didiomes i artístiques, simplantaran en parcel·les diferents de les densenyances escolars regulades en este decret.
ANNEX II
Procediment de sol·licitud i emissió dinformes i contingut documental mínim destos
Article 13. Procediment de sol·licitud dinformes
La sol·licitud de linforme preceptiu sobre la matèria educativa anirà acompanyada de la documentació del corresponent projecte de planejament, degudament diligenciada pel secretari de lajuntament. Es presentarà en el registre de la seu central de la conselleria que tinga les competències en matèria deducació, i es dirigirà a lòrgan directiu que exercisca la funció demetre informes sobre tots aquells documents urbanístics referents a la reserva de sòl dotacional dús escolar, de conformitat amb la normativa vigent.
No obstant això, estas sol·licituds podran presentar-se utilitzant qualsevol dels mitjans previstos en larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 14. Documentació
Els instruments de planejament han dincloure la documentació a què es fa referència en este annex. En cas que es no es considere necessari incloure algun dels documents, esta circumstància haurà destar prou justificada.
Així mateix, poden incloures altres documents no previstos en esta norma que es consideren rellevants.
Article 15. Documentació escrita
Els plans generals, les seues modificacions i altres instruments de planejament urbanístic contindran un apartat o annex en la memòria justificativa referent a les reserves dequipament docent, que inclourà:
1. Justificació de la possible adequació o ampliació dels centres docents actuals als perfils establits en el moment de la redacció de linstrument de planejament per lòrgan directiu de la conselleria que exercisca la funció de coordinar lestudi de les necessitats educatives i la planificació, coordinació, gestió i supervisió dels recursos educatius corresponents, per a la qual cosa caldrà ajustar-se a les superfícies mínimes a què es referix larticle 9 de la present norma tècnica.
2. Determinació per mitjà de taula, concisa i clara, del nombre de vivendes potencials en sòl urbà i en sòl urbanitzable, desglossat per sectors i, si és el cas, per unitats dexecució, basant-se en el creixement estimat en lhoritzó del pla. En eixa anàlisi es tindrà en compte les vivendes existents en el municipi, incloent-hi les ubicades en sòl no urbanitzable, les vivendes principals, buides, secundàries i previstes en solars vacants existents en el sòl urbà.
3. Justificació de la suficiència del sòl qualificat com dús educativocultural (ED) que estarà inclòs en les fitxes de planejament i gestió, per a atendre la demanda prevista, comptant per a això amb les parcel·les escolars existents i la seua possible ampliació, les reserves existents en sòl urbà i les noves reserves a preveure en els sectors de sòl urbanitzable residencial, a fi datendre la demanda sobrevinguda en el seu desen-rotllament i el dèficit registrat en el sistema existent.
4. Un apartat referent a normes urbanístiques de les parcel·les dequipament docent, en què sinclourà un extracte de les normes urbanístiques del pla reguladores de les condicions de ledificació en les parcel·les dotacionals docents, que hauran de complir el que establix lannex I deste decret.
5. En municipis on els àmbits de segona residència siguen rellevants, justificació de la delimitació destos àmbits. Lajuntament haurà daportar un informe firmat per un tècnic competent i diligenciat pel secretari de lajuntament, justificant la proporció de vivendes secundàries respecte al total de les vivendes i la delimitació destos àmbits.
En el cas de municipis declarats turístics amb la tipologia de destinació vacacional shaurà daportar un certificat expedit per lòrgan pertinent de la conselleria competent en matèria de turisme que acredite esta circumstància, perquè el coeficient de minoració es reduïsca a 0,20, segons el que disposa larticle 6 de la present norma tècnica.
Article 16. Documentació gràfica
Els plans generals, les seues modificacions i altres instruments de planejament urbanístic contindran com a documentació gràfica un conjunt de plans, amb còpia en suport paper, que comprendrà almenys:
Pla de classificació i qualificació.
Pla indicatiu de la ubicació del sector o sectors en làmbit territorial del municipi.
Pla de qualificació del sòl, amb indicació de les parcel·les qualificades dús educativocultural (ED) i expressió de la seua superfície, denominació dels centres docents existents i el seu perfil actual, distingint el seu caràcter públic o privat.
Plans dordenació detallada, si és el cas.
Pla topogràfic.
Article 17. Entrega/presentació de la documentació
La documentació que ha de formar part del pla, de la seua modificació, i de la resta dinstruments de planejament, haurà de presentar-la degudament diligenciada el secretari de lajuntament, expressant que coincidix amb la sotmesa a exposició pública. Qualsevol modificació posterior, prèvia a laprovació provisional o, si és el cas, definitiva, haurà de sotmetres a nou informe de la conselleria competent en matèria deducació.