Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. RESOLUCIÓ de 27 de maig de 2022, de la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, per la qual s'incoa expedient per a la declaració i inscripció com a Lloc de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana del Camp de Concentració d'Albatera, al terme municipal de San Isidro (Alacant), i se sotmet l'expedient incoat a tràmit d'informació pública. [2022/5084]
(DOGV núm. 9355 de 06.06.2022) Ref. Base de dades 004926/2022
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 06.06.2022 Aquesta disposició afecta: Afecta: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica Grup temàtic: 000
RESOLUCIÓ de 27 de maig de 2022, de la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, per la qual s'incoa expedient per a la declaració i inscripció com a Lloc de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana del Camp de Concentració d'Albatera, al terme municipal de San Isidro (Alacant), i se sotmet l'expedient incoat a tràmit d'informació pública. [2022/5084]
La Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 8168, de 13/11/2017), té com a pilar fonamental el compromís amb la Declaració universal de drets humans i amb el que sestableix en el dret internacional referent al dret a la veritat, la justícia, la reparació i la memòria com a garantia de no repetició.
Recuperar la nostra memòria democràtica és més que una qüestió relacionada amb el passat. És la forma més ferma en una societat democràtica dassentar en el futur una cultura de la convivència i els drets humans. La preservació de la memòria democràtica és indispensable per a la consolidació dels valors de llibertat, respecte, tolerància i acord social i la seua transmissió a les generacions futures.
De conformitat amb larticle 20.1 de la de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, tindran consideració de llocs de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana aquells espais, immobles o paratges que shi troben i revelen interés per a la comunitat autònoma, per haver-shi desenvolupat fets de singular rellevància per la seua significació històrica, simbòlica o per la seua repercussió en la memòria col·lectiva de la lluita dels valencians i valencianes pels seus drets i llibertats democràtiques en el període que abasta des de la proclamació de la II República Espanyola, el 14 dabril de 1931, fins a lentrada en vigor de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, el 10 de juliol de 1982.
La repressió de la dictadura franquista sobre els vençuts de la guerra civil en el territori de la Comunitat Valenciana va tindre en el Camp de Concentració dAlbatera de San Isidro (Alacant), un dels seus màxims exponents com a lloc de detenció. En aquest espai van ser represaliats mitjançant privació de llibertat, vexacions, tortures i assassinats, un elevat nombre de víctimes de diferents municipis de la Comunitat Valenciana i daltres localitats del territori nacional.
Vistes les constants iniciatives públiques dutes a terme per associacions, partits polítics i sindicats en demanda de la declaració de Lloc de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana i la posada en valor del Camp de Concentració dAlbatera a San Isidro (Alacant).
Vist linforme emés pels Serveis Tècnics de la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de lAutogovern daquesta Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica favorable a la incoació dexpedient per a declarar Lloc de la Memòria de la Comunitat Valenciana, el Camp de Concentració dAlbatera, al terme municipal de San Isidro (Alacant).
Vist que correspon a lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques la formació, gestió i divulgació del Catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, així com el procediment per a la seua inscripció.
Vista que la disposició transitòria primera de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana assenyala que, fins a la posada en marxa i funcionament de lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, les diferents funcions atribuïdes en aquella al citat Institut es continuaran exercint per les entitats i òrgans que les vingueren exercint.
Vista la disposició transitòria segona del Decret 179/2020, de 30 doctubre, del Consell, daprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, correspon a la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de lAutogovern exercir les competències relatives a la memòria democràtica previstes en la Llei 14/2007, fins a la posada en marxa daquest institut.
Vist que la incoació i tramitació del present procediment de declaració i inscripció del Camp de Concentració dAlbatera com a Lloc de la Memòria Democràtica Valenciana pretén garantir-ne la valoració, preservació i protecció, en resposta a una demanda històrica, a fi de fixar materialment el passat mitjançant la recuperació dun espai vinculat a la maquinària repressiva del franquisme al final de la guerra, i com a homenatge i restitució de la dignitat de les persones i dels seus familiars, allí recloses, privades de llibertat, maltractades, torturades, i fins i tot, assassinades.
Es tracta de donar a conéixer a la societat la importància històrica, patrimonial i memorialística dun espai daquest tipus del qual, a poc a poc, sen van coneixent les característiques com una forma de defensa i reivindicació de la cultura democràtica, de la convivència i dels drets humans.
Atés el que disposa larticle 22 i següents de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de lAutogovern, en el que és matèria de la seua competència, resolc:
Primer
Iniciar dofici el procediment de declaració com a Lloc de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana del Camp de Concentració dAlbatera al terme municipal de San Isidro (Alacant), i realitzar-ne la inscripció i anotació preventiva en el catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat valenciana amb el número dinscripció LM 2/2022, segons les característiques i condicions establides en els annexos daquesta resolució.
Segon
Linici comporta laplicació provisional, immediata i directa del règim de protecció establit en els articles 25, 26 i 27 de la Llei 14/2017 de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.
Tercer
Se suspenen cautelarment les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició, així com leficàcia de les quals hagen pogut atorgar-se sobre el lloc.
Quart
Se suspén cautelarment qualsevol intervenció que poguera posar en perill els valors del bé.
Cinqué
Les anteriors suspensions es mantindran durant la tramitació del present expedient de declaració i inscripció, sense perjudici del seu alçament per part de la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de lAutogovern, en qualsevol moment, si sacreditara labsència de risc o perill per al bé la inscripció del qual es pretén.
Sisé
La resolució del procediment dinscripció es dictarà en el termini de nou mesos per la persona titular de la Presidència de lInstitut, comptats a partir de la data de la present resolució. De no notificar-se la resolució expressa en aquest termini lexpedient sentendrà caducat, no podent iniciar-se nou procediment sobre aquell en els tres anys següents, llevat que es realitze a instàncies de la persona titular del bé.
Seté
Conforme larticle 22.5 de la Llei 14/2017, en lexpedient per a la declaració i inscripció serà preceptiu linforme del comité tècnic dexperts i se sotmetrà a tràmit dinformació pública i audiència dels interessats.
Huité
Que la present resolució al costat dels seus annexos es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Portal de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, i siga notificada als particulars directament afectats i a lAjuntament de San Isidro (Alacant), a fi que les persones físiques i jurídiques, i les persones interessades puguen presentar en el terme de deu dies quantes al·legacions consideren convenients en el Registre General Electrònic:
https://sede.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=18497)
o en qualsevol dels registres establits en larticle 16.4 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, dirigides a la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de lAutogovern.
Contra la present resolució, que no esgota la via administrativa, podrà interposar-se recurs dalçada davant la Secretaria Autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica en el termini dun mes a comptar des de lendemà de la notificació de la present resolució, dacord amb el que sestableix en els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
València, 27 de maig de 2022. El director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de lAutogovern: José Ignacio Pérez Rico.
ANNEXOS
Per a lelaboració de la present resolució shan consultat les investigacions següents: MEJÍAS LÓPEZ, FELIPE (2020): Arqueología de la represión, entre el silencio y la memoria: las fosas comunes del campo de concentración de Albatera (San Isidro, Alicante). EBRE 38, Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939) núm. 10, pàg. 69-123; la pàgina Web de lAjuntament de San Isidro (Alacant); RODRIGO, JAVIER (2005): Cautivos: campos de concentración en la España Franquista, 1936-1947. Editorial Crítica (Barcelona); HERNÁNDEZ DE MIGUEL, CARLOS (2021): Los campos de concentración de Franco: Sometimiento, torturas y muerte tras las alambradas. Ediciones B; MORENO SAEZ, FRANCISCO (2010): La represión franquista en la provincia de Alicante. Universitat dAlacant; els projectes presentats per lAjuntament de San Isidro (Alacant) a les convocatòries de subvencions de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, i les seues corresponents memòries justificatives, elaborats per Felipe Mejías López; la informació continguda en http://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/campos/191, i la pàgina web de la seu electrònica de la Direcció General del Cadastre del Ministeri dHisenda.
ANNEX I
A. IDENTIFICACIÓ DEL BÉ LLOC DE LA MEMÒRIA CAMP DE CONCENTRACIÓ DALBATERA A SAN ISIDRO (ALACANT).
A.1. Denominació principal
Camp de Concentració dAlbatera
A.2. Localització
Província: Alacant
Comarca: Baix Segura
Municipi: San Isidro
A.3. Referències cadastrals
Polígon 2 El Saladar. Terme municipal de San Isidro (Alacant).
Segons la seu electrònica del Cadastre. Direcció General del Cadastre. Ministeri dHisenda, comprén les parcel·les i referències cadastrals següents:
PARCEL·LA REFERÈNCIA CADASTRAL
120 03143A002001200000FX
121 03143A002001210000FI
122 03143A002001220000FJ
123 03143A002001230000FE
124 03143A002001240000FS
136 03143A002001360000FQ
137 03143A002001370000FP
138 03143A002001380000FL
140 03143A002001400000FP
141 03143A002001410000FL
142 03143A002001420000FT
147 03143A002001470000FR
148 03143A002001480000FD
A més, inclou part de la via de comunicació de domini públic 9025: Ref. cadastral: 03143A002090250000FH, denominat Camí dels presoners.
El Camp de Concentració dAlbatera es troba en la zona de saladars de lactual terme municipal de San Isidro, municipi constituït segons Decret del Consell 41/1993, de 22 de març, per segregació dAlbatera.
San Isidro es va alçar en els anys 50 a una distància de 400 m. al W en línia recta del camp de concentració. Tots dos espais estan separats per la via del tren i per una llengua de terra cultivada de palmeres.
Lespai on va estar enclavat el camp de concentració es troba molt prop de la via del tren, a penes a 150 m, a cavall entre els paratges de la Bajura i Colom, en un terreny obert ocupat per bancals, al costat duna granja i diversos camins asfaltats que el travessen. Sarriba fins al camp després dun recorregut duns 700 metres pel camí que parteix cap al NE des de lestació, al costat de lencreuament de la carretera de Catral a Albatera (CV-909).
Des del municipi de San Isidro el seu accés es pot realitzar per la carretera CV-909. Prenent la segona eixida de la rotonda, es continua per la CV-909 fins a la rotonda següent en direcció a CV-9092, seguint pel camí de la Partida Estacions, fins al monument commemoratiu del Camp de Concentració. Es continua per aqueix mateix camí fins a linici del Camí dels Presoners.
A.4. Cronologia
El Camp de Concentració dAlbatera (San Isidro, Alacant) té el seu origen en un camp de treball de la II República: El Camp de Treball del Segura, Secció Albatera, el qual va ser construït pel govern republicà seguint la instrucció emanada del Decret de la Presidència del Consell de Ministres, de 26 de desembre de 1936 (Gaseta de la República núm. 362, de 27 de desembre de 1936, pàg. 1118-1119).
La República concebia els camps de treball com a llocs de reclusió per a persones condemnades, en la seua majoria per raons polítiques (delictes de rebel·lió, desafecció al règim, sedició, derrotisme, espionatge i quintacolumnisme); i jutjats pels tribunals especials (tribunals especials populars, jutjats durgència i audiències provincials, de guàrdia, i tribunals despionatge i alta traïció).
Aquest camp era emblemàtic per a la República, per representar un sistema penitenciari nou. En la seua inauguració el 24 doctubre de 1937, els tècnics (especialment un enginyer agrònom) van explicar als assistents el que era la zona en aqueix moment, i el que hauria de ser en un futur pròxim: 40.000 Ha de saladars es convertirien en terrenys laborables. Estava prevista una ocupació de 3.000 reclusos. En 1938 la població penal en el camp va ser de 1.012 reclusos.
Com a camp de treball republicà acaba la seua comesa el 28 de març de 1939. Va ser en acabar la guerra civil quan el bàndol revoltat contra el govern legítim de la II República va aprofitar la infraestructura per a recloure-hi milers de persones que havien quedat atrapades en el costat perdedor.
Entre abril i novembre de 1939 aquest camp, ja reconvertit per la dictadura en camp de concentració franquista, es va utilitzar per a internar i reprimir a tots aquells que no van poder exiliar-se en el Stanbrook, un dels últims vaixells que va partir des del port dAlacant amb refugiats de la zona republicana, previ pas, entre altres llocs, pel Camp de Concentració dels Ametlers (Alacant).
L11 dabril de 1939, segons nota de lEstat Major, va quedar constituït oficialment el Camp de Concentració dAlbatera, camp de treball, tortura, humiliació, de vexacions i assassinats. Serà clausurat set mesos després, el 27 octubre 1939. Durant aquest període es calcula una ocupació de 15.000 a 20.000 reclusos i un nombre encara indeterminat de morts per malaltia o inanició, així com per actes de violència i assassinats.
B. IDENTIFICACIÓ DELS VALORS MATERIALS, HISTÒRICS O SIMBÒLICS QUE JUSTIFIQUEN LA SEUA DECLARACIÓ
B.1. Antecedents: Els camps de concentració del franquisme.
Juntament amb els diferents vestigis que ens permeten reconstruir la memòria democràtica (documents, testimoniatges orals, relats familiars, imatges, enregistraments sonors i audiovisuals, etc.), els espais, immobles o paratges en els quals es van produir tristos i tràgics esdeveniments ocupen un lloc destacat.
Com declaren els especialistes en la matèria ...la recuperació de la memòria a partir dels elements físics, permet fixar el passat en el territori, pot oferir loportunitat dutilitzar lespai públic com un instrument eficaç al servei de laprenentatge democràtic (MIR CURCÓ, C. -2009-: Acción Pública y regulación memorial del territorio, Barcelona, en VINYES, R. (Ed.): El Estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos frente a los traumas de la historia, pp. 523-547, RBA).
En aquest sentit, lexistència dels camps de concentració del franquisme és una realitat que en els últims anys es revela essencial per a lacreditació i lanàlisi de la repressió indiscriminada que els revoltats van aplicar a la població en les zones republicanes, que anaven ocupant en la mesura que avançava lofensiva franquista, durant la guerra, així com també en finalitzar aquesta i durant un llarg període de temps.
Des de 1936 fins a 1947 a lEspanya franquista van funcionar, almenys, entre 200 i 300 camps de concentració de caràcter estable i molts altres de provisionals. Els camps de concentració del franquisme són una realitat prou desconeguda des del punt de vista històric, com és el cas dAlbatera, en el qual es van destruir tots els registres i les estructures que contenien. Les terres van ser posteriorment ocupades i molts dels indicis de la seua existència van desaparéixer.
Entre aquests camps de concentració destaquen els següents: Hotel Ciment (Cervera, Lleida); camp de Santa Ana (Astorga, Lleó); Miranda de Ebro (Burgos); camp de Santoña (Santander); Sant Gregori (Saragossa); Seminari de Belchite (Saragossa); La Rinconada (Sevilla); convents de Las Isabelas, Las Agustinas i Las Claras (Múrcia); Formentera (Balears); Sant Marc (Lleó); Horta (Barcelona); camp de Valdenoceda (Burgos), per a les Brigades Internacionals; Monestir dIrache (Navarra); Camposancos (La Guardia, Pontevedra); Castuera (Badajoz); La Corchuela (Dos Hermanas, Sevilla); camp de concentració de San Pedro de Cardeña (Burgos).
La seua principal funció era agafar a tots els presoners republicans i sotmetrels, això és, retindre la major quantitat de persones a les quals es va considerar presoners republicans: excombatents republicans de lExèrcit popular, càrrecs públics republicans, militants de partits polítics i afiliats sindicals de la II República, i fins i tot, població civil, com a instrument especial de repressió.
En aquests espais repressius es classificaven els presos en funció de la seua filiació política o grau de perillositat, i es distribuïen a presons o batallons de treball. Les comissions classificatòries determinaven el destí dels interns; els declarats afectes al règim eren posats en llibertat; els desafectes lleus i sense responsabilitats polítiques eren enviats als batallons de treball; i els desafectes greus anaven a presó i es posaven a la disposició de lAuditoria de Guerra, per a ser processats pels tribunals militars. Els classificats com a delinqüents comuns eren enviats també a la presó.
En 1938 els camps de concentració franquistes albergaven més de 170.000 presoners. Segons xifres oficials de la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners, en finalitzar la guerra havien passat pels camps 431.251 persones. Encara en 1946 estaven operatius 137 camps de treball i tres camps de concentració, amb 30.000 presoners polítics, destaquen Castuera (tancat al febrer de 1940), Formentera (en 1942) o Miranda de Ebro (1947).
Segons Javier Rodrigo, prop de 500.000 presoners van passar pels camps de concentració entre 1936 i 1942. Carlos Hernández de Miguel (2019) va identificar prop de 300 camps franquistes, calculant que haurien passat per ells entre 700.000 i 1.000.000 de persones.
Franco va crear el 5 de juliol de 1937 la Inspecció dels Camps de Concentració de Presoners (ICCP), lobjectiu de la qual era centralitzar la gestió de tots els camps. Alguns historiadors assenyalen funcionaris nazis de la Gestapo com els organitzadors de la xarxa de camps de concentració franquistes, i que es van inspirar en els camps de concentració de la mateixa Alemanya nazi per al disseny dels espanyols.
Entre els oficials nazis va destacar Paul Winzer, del qual alguns sostenen que va ser lautor de lorganització dels camps franquistes. Daltra banda, diversos recintes, com els camps de Laredo o El Dueso, van ser habilitats i gestionats en els seus inicis per batallons del Corpo di Truppe Volontaire de la Itàlia feixista.
En els camps de concentració, i en altres establiments repressius, els presoners estaven jerarquitzats de tal manera que alguns presos comuns molt violents i sense motivacions polítiques estaven en un escaló superior a la majoria dels altres presoners, treballant de vigilants, els denominats caps de vara.
També alguns dels encarregats de ladministració en els camps havien sigut represaliats de la zona republicana. No era infreqüent que els qui propinaven les pallisses als presos foren excombatents, excaptius, falangistes o familiars de víctimes de la repressió en la rereguarda republicana, als quals sels deixava entrar en els establiments repressius.
Hi ha consens entre els historiadors a afirmar, segons testimoniatges de supervivents i dels propis informes oficials franquistes, que les condicions dinternament eren atroces. Els interns van suportar condicions de vida deplorables per lamuntegament, la malaltia, les tortures i maltractaments, així com, a vegades, fins i tot, la mort.
A això, safegia el fet que els revoltats franquistes no reconeixien els soldats republicans com a presoners de guerra, amb el que mai sels va aplicar el Conveni de Ginebra de 27 de juliol de 1929, al qual estava adherit Espanya des de la monarquia, relatiu al tracte degut als presoners de guerra.
Alguns estudis sintetitzen la il·legalitat en el tracte als reclusos en lús de presoners per a treballs militars (prohibit explícitament pel Conveni), linternament preventiu generalitzat sense condemna, lús de la tortura per a obtindre testimonis i acusacions, i les execucions arbitràries.
També sha destacat la corrupció generalitzada imperant entre loficialitat que administrava els camps, que va permetre lenriquiment de molts militars i va agreujar el sofriment dels internats sota la seua custòdia.
B.2. Valors materials
Linterés material o físic de lespai del Camp de Concentració dAlbatera, consisteix en la recuperació i senyalització daquella superfície en la qual va estar instal·lat aquest camp, així com la dels seus elements estructurals i instal·lacions més destacables, com ara canalitzacions, barracons, torres de vigilància, camí daccés, etc., que permeten recuperar, fixar i interpretar els fets repressius esdevinguts en aquest espai durant el temps en què va romandre obert.
Després del tancament del camp a loctubre de 1939, es va produir una profunda transformació del lloc. Van desaparéixer la majoria dels rastres visibles de la presència del camp de concentració. Les terres van ser posteriorment ocupades i tots els seus indicis van quedar enterrats, com si el camp de concentració mai no haguera existit.
No obstant això, el rastre dalguns dels elements que van integrar el camp és perfectament visible a partir dels fotogrames del primer vol americà (sèrie A -1945/46-) sobre la vertical del camp el 19 de juny de 1946. Aquest permet veure el seu perfil i disposició, mostrant sobre el terreny encara sense rompre la planta rectangular del camp. Per mitjà del segon vol americà al juliol de 1956 (Sèrie B -1956/57-) sintueix la silueta del clos exterior encara que ja molt desdibuixada entre el reticle del nou parcel·lari.
En lactualitat, el conjunt està compost per un espai agrícola. Alguns dels elements amb els quals comptava anteriorment han sigut corroborats per les intervencions arqueològiques dels últims anys.
Al costat daixò, les prospeccions arqueològiques en el camp han posat al descobert la troballa de munició percudida, constatant que es van disparar armes llargues dins del camp. La prova material daquesta circumstància comença a indicar que es van produir afusellaments a linterior del camp, i per tant morts, tal com compten els testimoniatges dels presoners, desconeixent-se fins al moment la ubicació exacta de les fosses del camp de concentració.
Des dels anys 50 shan produït descobriments puntuals dossos complets, que apareixen disseminats, ocupant, a vegades, espais pertanyents al propi camp. A més, es va descobrir una probable fossa comuna en 1977, que segons es constata es va obrir immediata a la tanca del sector SW del camp.
En els últims anys, per part de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, i amb el suport de lAjuntament de San Isidro, shan finançat mitjançant subvenciones actuacions arqueològiques dutes a terme per Felipe Mejías López, dins del pla general dinvestigació del projecte Les petjades de la memòria. Investigació arqueològica, localització i exhumació de fosses comunes de represaliats en el Camp de Concentració dAlbatera, mitjançant autoritzacions arqueològiques de la Direcció Territorial dEducació, Cultura i Esport dAlacant, de data 15.10.2020 i 26.08.2021, així com lexhumació de les restes arqueològiques de fonamentacions dels barracons o de qualssevol altres estructures que pogueren romandre soterrades.
B.3. Valors històrics i simbòlics.
B.3.1. Com sha exposat adés, el Camp de Concentració dAlbatera té el seu origen en un camp de treball de la II República: el Camp de Treball del Segura, Secció Albatera, que va funcionar des del 24 octubre 1937 a 28 març 1939.
Aquest camp de treball va ser reutilitzat pels colpistes al final de la guerra com a camp de concentració per a recloure la població de la zona republicana capturada al port dAlacant. El camp va funcionar com a lloc de detenció, i didentificació, classificació i redistribució de presoners encara sense jutjar.
El camp tenia forma dun polígon irregular amb unes dimensions exteriors de 709 m. de longitud per 200 m. dample i una superfície aproximada de 12 Ha. de terreny. Si es compara amb les dimensions del pla original del camp republicà, aquestes són coincidents.
Tal com consta per al camp republicà, el camp franquista es degué articular entorn de dos espais perfectament diferenciats: un rectangle de 238×118 m., on es trobava laccés a través duna porta de doble fulla duns 8 m. damplària; i adossat a aquest, un altre rectangle de 471×200 m. configurat com una gran esplanada en la qual es van disposar els barracons per als reclusos.
Tota la instal·lació estava envoltada per una tanca protegida amb filferro espinós de 3 m. daltura, reforçada al seu torn en lespai destinat als presos amb una segona línia de filat; daquesta manera es deixava entremig un carrer a manera de passeig de ronda, en la qual es van situar diverses torres de vigilància de 8 m. daltura amb llocs de metralladores i il·luminació durant la nit.
De lantic camp republicà degueren quedar els barracons que es van construir alternant unitats prefabricades de parets de fusta al costat duns altres íntegrament de maçoneria; els paviments eren de ciment i selevaven entre 10 i 15 cm. sobre el sòl, la qual cosa obligava a la instal·lació descalons en els accessos. Laltura rondava els 4 m. amb sostres de dos aiguavessos i coberta duralita; en molts dells es deixava una faixa perimetral sense tancar en la trobada entre la teulada i les parets per a facilitar la ventilació. Ignorem les dimensions totals dels edificis, però els testimoniatges parlen damplàries entre 8 i 10 m. i longituds variables que oscil·larien entre 40 i 90 m.
A principis dabril comencen a arribar expedicions integrades en la seua major part per aquells que shavien refugiat en el port dAlacant. Després dun breu pas pel camp dels Ametlers (Alacant), i una vegada separats de les dones, entre els dies 4 i 7 dabril de 1939 van arribar fins a Albatera en diverses expedicions ferroviàries milers de refugiats civils, sindicalistes, militars i polítics que no havien pogut escapar per mar del cércol de les tropes franquistes i italianes. Shi van anar unint també altres detinguts provinents de pobles del Baix Segura.
Els presos van ser numerats i van ser custodiats, en un primer moment, per soldats del 6é Batalló del Regiment de Muntanya dArapiles, i després, pel 2n Tabor de Regulars de Melilla. Els soldats marroquins van tindre una actuació despietada, perquè molts testimoniatges asseguren que disparaven quan algun pres sacostava als filats. A més, segons algunes fonts, les autoritats militars van instaurar un procediment per a evitar fugides que consistia a castigar amb lafusellament els qui tenien el número anterior i posterior a lescapolit.
Shan establit diferents xifres sobre els presoners internats; algunes investigacions parlen dentre 12.000 i 16.000 persones en els moments de major ocupació (ràtio espacial per persona duns 5 m2.); unes altres parlen de 14.600 homes. Segons la publicació Hoja Oficial de Alicante (28/IV/1939), quan visita el camp el governador militar de la província, Joaquín Carballo Álvarez, sinforma que hi ha 6.800 presoners.
Diferents testimoniatges de reclusos que van aconseguir salvar la vida, aporten les seues expedièncie i es parla dun mínim de 15.000 persones. Entre ells destaquen dos testimoniatges: el dEduardo de Guzmán (historiador, periodista i director en 1937 del periòdic sindicalista de Madrid Castilla Libre), la xifra seria dunes 18.000 o 20.000 persones, i el testimoniatge del brigadista internacional originari dAlcàsser, José Eduardo Almudéver Mateu (1919-2021), que tenia 19 anys en aquells dies, que parla de 17.000 persones.
Segons les mateixes fonts, en el moment del tancament, a la fi doctubre de 1939, locupació ja no havia de superar els 2.000 individus.
Des de linici els presoners van ser desposseïts de totes les seues pertinences de valor, en molts casos fins i tot de la roba i del calçat. Abarrotats els barracons i les poques tendes de campanya facilitades, la majoria dels presos es van veure obligats a dormir al ras sobre el sòl, esquena amb esquena, amb lúnica protecció dalguna manta.
En el camp hi havia una absència quasi total daigua, amb intervals de tres o quatre dies sense subministrament, i de menjar durant la primera setmana. Els primers aliments van arribar als tres dies de linternament i van consistir en una llanda de sardines per a tres presos i un tros de pa per a cinc persones. Aqueixa dieta romandrà més o menys invariable durant tot el mes dabril, donant-se amb freqüència diverses jornades de dejuni entre una ingesta i la següent, i substituint les sardines per un pot de llentilles bullides per a quatre presos.
Amb el pas dels dies, aquesta extrema penúria porta els presoners a menjar pràcticament de tot el que troben, xicotets animals que es colen en el camp, escorces de taronges o faves rebutjades per alguns presoners privilegiats que reben subministraments de familiars, menjar podrit, o fins i tot manolls dalfals comprats als guàrdies.
La privació daigua deteriora les condicions higièniques, a més les latrines deixen de funcionar molt prompte, convertint linterior dels barracons en un lloc insalubre. També va haver-hi episodis continus de pluges el mes dabril.
Proliferen insectes i paràsits (polls, puces, xinxes i mosquits), que, unit a lesgotament extrem causat per la deshidratació, la fam, la contínua exposició a la intempèrie i la falta de descans, fan que la salut dels presoners es ressenta.
En efecte, els testimoniatges assenyalen com els patiments més traumàtics i dolorosos per als detinguts el tifus, els trastorns intestinals provocats per la falta dhigiene (disenteria) i la dieta (diarrees severes i/o restrenyiment continuat durant períodes de fins a tres setmanes).
Els nombrosos metges existents entre els detinguts només poden diagnosticar les malalties, ja que no sels faciliten medicines per als tractaments. Tots els afectats, sense oblidar els que ingressen en el camp ja malalts, queden abandonats a la seua sort.
L11 dabril es va permetre leixida dels xiquets menors de 16 anys, i una setmana després la dels majors de 60 (alguns daquests opten per falsejar les seues edats per a quedar-se en el camp i evitar possibles represàlies amb el retorn als seus llocs dorigen).
A lamuntegament, privacions i la malaltia cal sumar les humiliacions i els càstigs. Amb les fosses sèptiques dels barracons col·lapsades, els presoners són obligats a realitzar les seues necessitats en rases excavades per ells mateixos, a laire lliure i a la vista de tots, incrementant la sensació dindefensió i sotmetiment. Segons testimoniatge del presoner Isidre Benet Palou (milicià anarquista), aquesta estratègia vexatòria arriba a lextrem que les escasses entrevistes que els més afortunats poden mantindre amb els seus éssers estimats es cobren a 2 pessetes (conversa pública i a distància, separats pel doble filferro espinós), i 5 pessetes per una breu trobada vigilada.
La indisciplina o qualsevol falta que es considere punible pot implicar la reclusió en la graella, un xicotet recinte duns 10 m2 tancat amb filats i situat a ple sol en leixample central del camp, obligant els castigats a romandre dempeus durant hores, o fins i tot dies, vigilats per guàrdies amb ordre de no deixar-los descansar.
Sovintegen les pallisses i el maltractament psicològic, incloent-hi simulacres de passejos. La por i lestrés augmenten quan es realitzen rodes de reconeixement per falangistes i comissions dautoritats i veïns daltres pobles dels voltants, i fins i tot de la resta dEspanya, que arriben quasi diàriament al camp buscant reconéixer entre els presoners el culpable de qualsevol afront o teòric delicte. Aquestes identificacions, realitzades al marge de qualsevol legalitat i de connivència amb lautoritat del camp, acaben en saques, els resultats de les quals són deduïbles.
Aquest cúmul de circumstàncies provoca prompte intents devasió. Alguns reclusos acaben triomfant, encara que les represàlies en cas de captura són terribles; els afusellaments realitzats en el camp que se citen en els testimoniatges tenen quasi sempre el seu origen en fugides fracassades.
Tot lanteriorment exposat degué ocasionar un nombre de morts encara pendent davaluar de manera definitiva, bé siga per afusellament (es parteix duna xifra de més de 600 executats), bé per malaltia o inanició.
Certament, es van produir afusellaments al marge de qualsevol procés judicial. Segons consta en les fonts utilitzades, els afusellaments van començar a donar-se en la segona quinzena de maig, a plena llum del dia i davant milers de presoners formats i obligats a presenciar lacte, a cantar el Cara al Sol, i fins i tot a desfilar davant els cadàvers una vegada consumat lafusellament, tot això amb evident finalitat coercitiva i alliçonadora.
Els càlculs de víctimes afusellades es basen fonamentalment en dades procedents de testimoniatges orals o en les memòries publicades dalguns presoners; lúnica xifra dafusellats provinent de documentació oficial sha extret del Registre Civil dAlbatera, on apareixen huit morts per arma de foc, a més daltres dos morts per malaltia. Daquests huit afusellats, almenys quatre van ser executats alhora en la matinada de l1 de juliol de 1939, i la resta el 14, 16 i 29 de setembre, i el 15 doctubre. La causa de mort anotada pels funcionaris del Registre Civil va ser ferida per arma de foc.
El camp de concentració es va clausurar el mes doctubre de 1939, concretament el 27 doctubre, poc temps després de començar la II Guerra Mundial.
El tancament, segons alguns testimonis, va ser motivat per una epidèmia de tuberculosi i tifus produïda per les males condicions higièniques i alimentàries. La majoria dels presos van passar llavors al camp de concentració de Porta Coeli (Nàquera-Serra), però també a altres centres penitenciaris, batallons de treball forçat, o van ser condemnats a mort després dun Consell de Guerra sumaríssim.
Coneixem la identitat dalguns presos del camp de concentració gràcies al llistat de presoners elaborat per Francisco Moreno Sáez a partir de les fitxes de lArxiu Històric Provincial dAlacant i diverses relacions de presos de la presó de Sant Miquel dOriola.
Entre els presoners es trobaven, entre altres, alts càrrecs del Govern, líders sindicals, comissaris polítics, periodistes i militars dalta graduació. Eren la cúpula del que quedava del Govern (i altres els noms dels quals romanen en lanonimat). I restaren com a presoners, persones amb estudis, industrials, professionals, bracers, etc., la major part dells compresos entre els 18 i 45 anys, i de molt variada condició social (annex II).
El camp va ser clausurat, com molts altres camps de la immediata postguerra, a la tardor de 1939.
Al final de les seues activitats el filferro espinós i la uralita de les teulades dels barracons van ser venuts a agricultors i amos de cases i terres a Albatera i zones pròximes. Encara hui es continuen utilitzant, sense que molts dels seus propietaris imaginen el que representen.
Es va salvar del complet enderrocament el que havia sigut el forn de coure pa, reutilitzat posteriorment com a caseta deines.
Van desaparéixer la majoria dels rastres visibles de lexistència del camp. Les terres van ser posteriorment ocupades i tots els seus indicis van quedar enterrats; com si el camp mai no haguera existit; malgrat que encara es manté la seua petjada en la memòria col·lectiva dels agricultors de lentorn immediat, en els veïns dels pobles pròxims, i fins i tot en la toponímia (Camí dels Presos).
No serà fins a la realització dabancalaments per part de lInstitut Nacional de Colonització, a mitjan dels anys 50, quan les restes del camp foren definitivament retirades i abocades en una parcel·la immediata a lestació de tren Albatera-Catral, on posteriorment es van alçar les instal·lacions duna empresa destructures metàl·liques.
Mereix destacar-se la troballa en les labors arqueològiques dutes a terme, entre altres restes, de tres projectils de plom pertanyents a munició militar per a fusells de lúltim terç del segle XIX (bala de fusell tipus Lefaucheux), dues bales cilíndriques i una de cònica, que caldria posar en relació amb la presència de paramilitars falangistes i requetés en les nombroses saques que pogueren haver-shi produït quasi diàriament.
Afegir finalment que diversos agricultors van assegurar en el seu moment haver trobat restes òssies en cavar en finques de la zona.
B.3.2. La importància simbòlica del Camp de Concentració dAlbatera, consisteix a constituir un testimoniatge excepcional de la brutal repressió i tractament per part dels qui es van alçar contra el poder legítimament constituït de la II República sobre la població que es trobava a Alacant, últim territori republicà, i que pretenia fugir al final de la guerra civil.
Per tant, el seu protagonisme històric i simbòlic, envoltat de fets traumàtics, exigeix la seua protecció com a LLoc de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana, així com la seua deguda recuperació, senyalització i interpretació com a homenatge i dignificació de les víctimes.
En efecte, amb aquesta declaració es pretén contribuir a fixar materialment el passat mitjançant la recuperació dun espai vinculat al terror, on es van cometre pels vencedors de la guerra tot tipus de vulneracions dels drets humans (maltractaments, tortures, assassinats) i normes internacionals sobre presoners de guerra (inaplicació del Conveni de Ginebra de 27 de juliol de 1929, relatiu al tracte degut als presoners de guerra), i amb el qual es va donar inici a un llarg període de temps durant el qual la violència sistemàtica va constituir el mitjà de defensar i imposar el nou projecte polític i la ideologia dels vencedors.
A més, la seua rellevància per a la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana és manifesta. Consta a la Comunitat Valenciana lexistència daltres camps de concentració franquistes després de la guerra, però cap dells va tindre la significació política i simbòlica que el camp de concentració dAlbatera, sense oblidar el Camp de Concentració dels Ametlers (Alacant) i el Camp de Concentració de Portaceli, estretament vinculats amb el camp dAlbatera i formant part de la mateixa maquinària repressiva, donat el transvasament de nombrosos presoners entre ells, que en considerables casos el seu destí final va ser lexecució al Terrer de Paterna.
Dacord amb els estudis més recents, després de la guerra a la Comunitat Valenciana es van obrir aproximadament uns 49 camps de concentració franquistes (Alacant: 15; Castelló: 13 i València: 21) (annex III).
Hem de tindre en compte que segons documentació de lèpoca que ha arribat fins al nostres dies, fins i tot es van arribar a fer crides pel nou govern militar després de la guerra als combatents republicans que havien sigut vençuts per al seu reagrupament, els quals en la majoria dels casos respongueren a la crida del nou règim establit. En el cas de la Comunitat valenciana, es van publicar crides en aquest sentit. Algun dels textos del qual sincorpora a continuació:
«Per ordre del Govern Militar de València. Presentació de tots els individus de lexèrcit roig. Dordre de lAutoritat Militar tots els individus pertanyents al dispers exèrcit enemic han de dirigir-se al camp de concentració de presoners mes pròxim als seus pobles respectius i els que es troben en la capital a la plaça de Bous.
Els camps de concentració es troben als pobles següents: Manuel, Soneja, Sot de Ferrer, Algar de Palància, Azuébar, la Vall dUixó, Almenara, Xilxes i Moncofa.
Interessa el ràpid compliment daquesta ordre, perquè a més de trobar-hi la deguda assistència, tindran les facilitats consegüents per a integrar-se en el més breu termini possible als seus pobles respectius.»
No obstant això, malgrat lanterior i que alguns camps concentraron un nombre important de reclusos (3.000, 5.000, 12.000 reclusos), i fins i tot es van mantindre oberts durant més temps, el Camp de Concentració dAlbatera ha deixat una petjada en limaginari col·lectiu molt profunda.
El Camp de Concentració dAlbatera va ser el destí de la major part de les persones que els revoltats van capturar a Alacant, últim territori controlat per la República en el context del final de la guerra.
Fugint de les tropes revoltades, unes 15.000 o 20.000 persones van acabar en el port de la ciutat esperant la seua evacuació marítima pel govern de la República. Les tropes franquistes van impedir laproximació dels vaixells i van capturar els qui intentaven fugir. Després dun breu pas pel Camp dels Ametlers (Alacant) van ser, en la seua majoria, dirigits a Albatera.
En els últims anys sha treballat en lelaboració dun llistat complet de presoners, treball complex i de llarg recorregut que ha de sotmetres a una constant revisió, com a eina fonamental per a aprofundir en la història del camp i tractar dindagar sobre el destí últim dels qui van passar per allí.
Hi ha proves de contínues morts i desaparicions en el camp, així com dels seus soterrars en fosses excavades en els voltants. Laparició a partir dels anys 50 de restes humanes esqueletitzades ha sigut constant i significativa i sestén per una superfície considerable, que fa pensar en una possible fossa comuna, en aquest moment sotmesa a prospecció arqueològica.
Daquesta manera, la petjada que ha deixat en la consciència col·lectiva aquest camp de concentració salimenta de proves físiques i veritats, de testimoniatges de primera mà, però també de records i pors, interioritzats durant dècades de silenci.
Per tot això, el Camp de Concentració dAlbatera, (San Isidro, Alacant) si té una indiscutible i singular rellevància històrica per al poble valencià en tractar-se dun espai fonamental que actua com a revitalitzador de la memòria democràtica, i, per tant, essencial per a afermar la consciència simbòlica i didentificació de la cultura democràtica valenciana, i fins i tot, la del panorama memorialista de lEstat.
C. DESCRIPCIÓ I IDENTIFICACIÓ DE LES PARTS DEL BÉ I DEL SEU ENTORN QUE SÓN OBJECTE DINSCRIPCIÓ
Distints factors han permés delimitar el que hauria sigut el perímetre, lestructura i configuració del Camp de Concentració dAlbatera, fonamentalment, el pla original de les instal·lacions conservat a Salamanca i les fotografies aèries dels vols americans (vols fotogramètrics realitzats per Army Map Service dels EUA: Serie A -1945/46- de 19 de juny de 1946 i- Sèrie B -1956/57-1956) als quals es fa referència en lAnnex IV i la troballa de restes humanes en els anys 50.
A la vista de lanterior, i si es compara el camp de concentració franquista amb les dimensions del pla original del camp republicà, aquestes són coincidents, pel que es pot afirmar que el perímetre del recinte no va ser substancialment modificat després del seu pas a les mans de lexèrcit franquista.
A més, els treballs arqueològics duts a terme en els últims temps han permés localitzar alguns espais concrets del camp de concentració dAlbatera, així com algunes de les restes de barracons daquesta instal·lació repressiva, avançant també en la identificació i caracterització arqueològica sobre el terreny dels límits del camp.
Daquesta manera, tenim:
C.1. Espais i elements que són objecte dinscripció: el camp i els seus accessos
C.1.1. Són elements objectes dinscripció, el camp de concentració constituït pel perímetre dun polígon irregular duns 709 m. de longitud per 200 m. dample, amb una superfície aproximada a 12 Ha. de terreny i un entorn de 50 metres contigus a aquest polígon, en raó a la seua adequada protecció per tractar-se duna zona de rellevant interés arqueològic.
En efecte, el Camp de Concentració dAlbatera pels seus peculiars característiques anteriorment manifestades, hauria de comptar amb un procés ampli i metòdic dexcavació arqueològica dirigit a la seua recuperació, conservació i posada en valor, per a la seua posterior interpretació i divulgació.
Així mateix, hauran de ser inscrits tots aquells elements que es troben en aqueix espai que en lactualitat estan a la vista, així com els elements ocults i els que en un futur puguen ser exhumats.
Així tenim com a elements visibles:
Barracons. Restes de la fonamentació. Segons la fonts utilitzades, són les úniques restes arqueològiques que shan trobat a Espanya dun camp daquestes característiques; destaca la resta dun barracó complet amb 21 pilars i una extensió de més de 60 m. de longitud i 8 m. damplària. Lestructura exhumada, malgrat estar arrasada fins al nivell de la fonamentació, encara conserva in situ larrancada dels pilars, construïts de rajola buida amb algeps sobre lloses de pedra (coordenades 689963-4227232).
Cuina-forn del camp. Originalment havia sigut el forn de pa del camp de treball republicà, funció que degué mantindre durant els mesos en què va estar operatiu el camp franquista. Del que compten els presoners es dedueix que en aqueixa àrea se situaven els pavellons doficines, el cos de guàrdia i les cuines. Finalitzades les activitats del camp, es tranformà en una caseta deines (coordenades 689930-4227168).
Desguassos. Arquetes dels lavabos.
C.1.2. Accessos
Part del camí daccés (Camí dels presoners). Es tracta de la via 9025 que enllaça amb la via 9017, la qual comunica lestació de ferrocarril dAlbatera amb el camp amb una longitud daproximadament 500 m., i prossegueix el seu traçat fins a la confluència actual amb el camí 9014. Per aquest camí els presos van accedir a les instal·lacions del camp. Làmbit de protecció de la via de comunicació seria daproximadament 178 m. (coordenades 68939-422134 a 690078-4.227233), en estar inclosa en el perímetre del propi camp, i uns 50 m. dins de lentorn.
C.2. Altres espais i elements adjacents
Aquests espais i elements queden fora de la inscripció de la declaració de Lloc de la Memòria, però es documenten a lefecte de contribuir a la recuperació dels fets allí ocorreguts.
C.2.1.-: Espais i elements relacionats amb les activitats i el fun-
cionament
Torres de vigilància, Torre 1 actualment travessada per la tanca duna granja (689946-4227472), i Torre 2 (689867-4227453).
Palmeres tirotejades Palmera 1 (689895-4227479); Palmera 2 (689641-4227384).
Lloc on es van depositar els enderrocs del camp (689396-4226405).
Tolla, brollador i bassa de la Font Profunda utilitzades pels presos. A partir de la primera quinzena de juny, quan el nombre de presoners havia descendit ostensiblement i la situació dins del camp shavia estabilitzat, es va permetre leixida de grups reduïts escortats per guàrdies fins al paratge de la Font Profunda, situat a 800 m. en línia recta, per a endreçar-se en una bassa excavada sobre la roca, on es recull laigua salobre dun brollador immediat a una casa amb pou. La tradició oral encara manté viu el record de lestiu de 1939, quan els encarregats de custodiar els presoners, els soldats del 2n Tabor de Regulars de Melilla es banyaven i endreçaven les seues cavalleries en la tolla (689586-4226404).
Safareig dels presos (689459-4226313). Molt prop de la tolla, a penes a 150 m. i al costat del camí que va de lestació al camp, encara existeix el safareig on els captius llavaven les seues robes.
Pedrera del camp de concentració, on tan sols un any abans els presos del camp republicà socupaven obrint una pedrera (689458-4226119).
En les zones adjacents a la tanca del camp shan identificat espais de freqüentació i ús (abocadors en xicotetes fosses), possiblement relacionats amb les cuines del camp de treball republicà.
C.2.2. Fosses comunes
Els testimoniatges sobre laparició de restes humanes en els voltants del camp apunten a lexistència de fosses comunes.
El descobriment de restes òssies va començar a produir-se a la fi dels anys 50. Les remocions de terres produïdes per les rompudes impulsades per lInstitut Nacional de Colonització (INC), que van incloure lexcavació dassarbs i rases per a la instal·lació de canalitzacions daigua per a reg, afectaren la integritat dalguna fossa situada en la parcel·la coneguda com del Tio de les Pedres, molt prop de laccés al camp per la seua part W, la qual cosa va provocar la dispersió daqueixes restes pels voltants.
Els propietaris refereixen la troballa fortuïta dossos no fragmentats en nivells superficials durant els primers mesos dexplotació dels terrenys, sobretot mentre es feien tasques de llaurat amb conreador, la qual cosa implica un aprofundiment de la reixa de larada no superior als 30-40 cm. (Ref. cadastral 03143A002001220000FJ, políg. 2, parcel·la 122).
Segons testimoniatges, en tots els casos, i seguint els advertiments del capatàs assignat per lINC per a la supervisió daquell sector, els descobriments van ser silenciats i els ossos enterrats de nou.
En 1977 durant els treballs de drenatge realitzats per lIRYDA (689971-4227317) és localitzada accidentalment una fossa comuna en la mateixa parcel·la.
Els enterraments se situaven a una cota entorn d1,5 m. de profunditat i estaven associats a grans llentilles duna matèria terrosa endurida de color gris identificada com morter de ciment. Es tractaria duna fossa de grans dimensions, o bé de diverses fosses de menor grandària, encara que pràcticament contigües.
Pel que sembla, la fossa es va obrir immediata a la tanca del sector SW del camp, un lloc ocupat per les tropes encarregades de la seua vigilància, i a resguard de mirades indiscretes per la proximitat de diversos barracons que actuarien a manera de pantalla.
C.2.3. Element memorialista
La CNT i AIT lany 1995 va construir un monument en record de tots els presos del camp situat molt prop de lestació de tren de San Isidro; a escassos metres de les vies del ferrocarril.
Són dues bigues de ferro amb cadenes enrotllades, col·locades al costat del text següent:»EN RECORD DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS QUE VAN PATIR I VAN MORIR PER UN MÓN MÉS JUST I MÉS LLIURE. CAMP DALBATERA. MAIG 1939 - 1995». CNT / AIT.
C.2.4. Altres.
Entre altres elements quedaria per identificar lemplaçament del Campo Chico, citat per nombrosos testimoniatges de presoners i del qual a penes sen sap res; la petjada física deixada sobre el territori per aquesta infraestructura seria molt tènue per lefímer de la seua existència.
D) DELIMITACIÓ CARTOGRÀFICA AMB LES SEUES CORRESPONENTS COORDENADES GEOGRÀFIQUES
D.1. Delimitació literal cartogràfica del Lloc de la Memòria. Coordenades:
Punt centroide. Fus 30 ETRS89 (sentit horari).
UTMe: 690151
UTMn: 4227477
Altura aproximada: 6 m.s.n.m.
X Y
Punt A 690237 4227800
690398 4227686
689953 4227399
690019 4227353
689897 4227169
689990 4227105
La delimitació literal del bé i de lentorn de protecció declarat Lloc de la Memòria Camp de Concentració dAlbatera, comprén un polígon irregular que sinsereix entre algunes parcel·les del polígon 2 El Saladar, al terme municipal de San Isidro (Alacant), i ve delimitat per les seues corresponents coordenades (sentit horari).
El polígon delimitat comença en el punt A (coordenades 690237-4227800) situat en la parcel·la 138; continua en direcció SE per la parcel·la 140 fins a arribar a les coordenades 690398-4227686, situades en la parcel·la 141. Segueix en direcció SW travessant les parcel·les 141, 142, 136, 137 i 121 fins a les coordenades 689953-4227399 situades en la parcel·la 120. Segueix per aquesta parcel·la i la 122 en direcció NW, fins a les coordenades 690019-4227353 que es troben en un punt límit amb el camí 9023 (Ref. cadastral 03143A002090230000FZ); continua cap al NE per la parcel·la 122 fins a les coordenades 689897-4227169 en la intersecció amb la parcel·la 137 i segueix direcció NW per la parcel·la 122 fins a les coordenades 689990-4227105. Continua fins al punt dorigen A (coordenades 690237-4227800), travessant les parcel·les 122, 137, 123, 148, 124 i 138.
D.2. Delimitació literal de lentorn de protecció. Coordenades:
X Y
690230 4227849
690447 4227694
690000 4227056
689848 4227157
689895 4227442
A més de part de les vies públiques 9023 i 9017.
D.3. Referències Cadastrals (segons seu electrònica del Cadastre).
Les parcel·les pertanyen al polígon 2 El Saladar del terme municipal de San Isidro (Alacant) i formen part, totalment o parcialment, de lentorn, o del camp pròpiament dit, presentant diferents tipus de cultius i/o aprofitaments (sòl rústic dús agrícola):
Parcel·la Ref. Cadastral Ubicació Cultiu/aprofit.
57 03143A002000570000FJ entorn labor-regadiu
58 03143A002000580000FE entorn labor-regadiu
60 03143A002000600000FJ entorn labor-regadiu
61 03143A002000610000FE entorn labor-regadiu
62 03143A002000620000FS entorn labor-regadiu
63 03143A002000630000FZ entorn labor-regadiu
64 03143A002000640000FU entorn fruiters-regadiu
66 03143A002000660000FW entorn fruiters-regadiu
88 03143A004000880000FG entorn fruiters-regadiu
119 03143A002001190000FJ entorn fruiters-regadiu
120 03143A002001200000FX camp/entorn labor-regadiu
121 03143A002001210000FI camp/entorn fruiters-regadiu/improductiu
122 03143A002001220000FJ camp/entorn labor-regadiu
123 03143A002001230000FE entorn/camp labor-regadiu/
improductiu/pastures
124 03143A002001240000FS camp/entorn labor-regadiu
130 03143A002001300000FH entorn fruiters-regadiu/improductiu
136 03143A002001360000FQ camp/entorn labor-regadiu
137 03143A002001370000FP camp/entorn fruiters-regadiu
138 03143A002001380000FL camp/entorn labor-regadiu
140 03143A002001400000FP camp/entorn labor-regadiu
141 03143A002001410000FL camp/entorn labor-regadiu
142 03143A002001420000FT camp/entorn labor-regadiu
146 03143A002001460000FK entorn labor-regadiu
147 03143A002001470000FR camp/entorn labor-regadiu
148 03143A002001480000FD camp/entorn labor-regadiu
9023 03143A002090230000FZ entorn via pública
9025 03143A002090250000FH camp/entorn via pública (Camí dels presoners)
9017 03143A002090170000FJ entorn via pública
E) INSTRUCCIONS PARTICULARS DE PROTECCIÓ I USOS COMPATIBLES, SENYALITZACIÓ I DIVULGACIÓ
Article 1. Objecte
La present resolució té per objecte determinar les instruccions particulars de protecció i usos compatibles de la declaració com a Lloc de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana del Camp de Concentració dAlbatera, situat en el terme municipal de San Isidro ( Alacant).
El Camp de Concentració dAlbatera és un Lloc de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana quan està indissolublement associat al patrimoni memorialista del final de la guerra i la dictadura franquista.
Article 2. Espais i elements memorialistes protegits
1. Formen part del patrimoni memorialista protegit el camp de concentració constituït pel perímetre dun polígon irregular duns 709 m. de longitud per 200 m. dample, amb una superfície aproximada a 12 Ha. de terreny i un entorn de 50 metres contigus a aquest polígon, en raó a la seua adequada protecció per tractar-se duna zona de rellevant interés arqueològic, així com tots aquells elements que es troben en aqueix espai que en lactualitat estan a la vista així com els elements ocults i els que en un futur puguen ser exhumats.
2. Així mateix, quedaran protegits com a béns mobles de làrea declarada i gaudiran de la mateixa protecció, tots aquells elements actuals o futurs, que sinstal·len en lespai declarat per a la dignificació i homenatge a les víctimes.
Article 3. Règim dinscripció del bé
Conforme a lart. 24 de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, la inscripció dun lloc o itinerari de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana en el corresponent catàleg suposarà un reconeixement singular i laplicació del règim general de protecció establit en la llei.
Article 4. Règim particular de protecció i conservació
1. Les persones propietàries, titulars de drets o simples posseïdores dels terrenys o immobles inscrits com a lloc de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, en tot cas hauran de:
a) Dur a terme les actuacions de conservació, protecció i manteniment en raó de la seua condició de lloc de la memòria democràtica, de manera que es garantisca la salvaguarda dels seus valors.
b) Utilitzar els béns de manera compatible amb els valors intrínsecs a la seua condició.
c) Executar les obres o actuacions per a la conservació, manteniment o custòdia, ordenades per lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la disposició transitòria primera de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, a la vista dels informes tècnics dels quals es desprenga aquesta necessitat, el cost de la qual no supere el 50% del valor del bé de què es tracte.
d) Facilitar a lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, les activitats dinspecció, així com totes les actuacions tendents devitar la destrucció i deterioració del bé.
2. Correspon a lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, assessorar sobre aquelles obres i actuacions precises per al compliment del deure de conservació.
3. LInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, col·laborarà en la conservació, manteniment i rehabilitació de conformitat amb la citada llei.
Article 5. Usos permesos
4.1. Els usos permesos seran aquells tendents a la conservació, restauració, i rehabilitació, valoració i gaudi del bé i el seu entorn, i que contribuïsquen a la consecució daquests fins sense degradar la seua imatge o posar en perill la seua conservació, ni alterar els seus valors memorialistes.
4.2. Els usos permesos, en tot cas hauran de:
a) Respectar el manteniment del perímetre, estructura i configuració del bé inscrit, afavorint la conservació dels elements patrimonials que lintegren.
b) Respectar el manteniment de tots els elements adjacents, especialment els forats provocats pels impactes dels trets de qualsevol naturalesa.
4.3. No està permés dur a terme cap activitat que puga portar a la deterioració del bé protegit ni del seu entorn, o que implique el menyspreu de la dignitat de la memòria de les víctimes recloses, torturades i/o executades, quedant només permeses les activitats encaminades a la dignificació del lloc, lhomenatge a les víctimes i els seus familiars, o les dirigides a establir rutes de la memòria democràtica, activitats didàctiques i similars.
4.4. No sautoritzarà cap nova edificació ni alteració o modificació de béns i instal·lacions dins del perímetre del camp ni del seu entorn, qualsevol que en siga lús, excepte aquelles edificacions vinculades a la protecció i/o divulgació del bé.
4.5. Es prohibeix laccés amb vehicles motoritzats a zones o vials inclosos en lentorn que en lactualitat no es troben asfaltats, amb lexcepció dels vehicles dús agrícola, ramader, forestal i patrimonial.
4.6. Queden expressament prohibits labocament de residus, els moviments de terres i excavacions, excepte aquells moviments i actuacions que siguen necessaris per a lestudi, conservació i valoració del bé.
Article 6. Obligacions i drets.
5.1. Les persones propietàries, titulars de drets o simples posseïdores dels terrenys o immobles inscrits com a lloc de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, a més de les obligacions a les quals es refereix larticle 3, en tot cas hauran de:
a) Comunicar a lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, les transmissions o actuacions que, en relació amb els béns inscrits, efectuen per qualsevol títol, causa o circumstància, així com els danys o altres afectacions que aquests patisquen.
b) Permetre la seua senyalització, conforme al que sestableix en larticle 28 de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.
c) Permetre la visita pública en dies i hores prèviament assenyalats. Lemplene daquesta obligació podrà ser dispensat totalment o parcialment per lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, quan hi haja causa justificada.
d) Quantes altres obligacions sels imposen expressament per la normativa daplicació en matèria de memòria democràtica i patrimoni cultural valencià.
5.2. Les persones propietàries, titulars de drets o simples posseïdores dels terrenys o immobles inscrits com a lloc de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, tenen els drts següents:
a) Rebre assessorament per part de lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, en tot el relatiu a la conservació i protecció del bé.
b) Sol·licitar subvencions o altres mesures de foment que puguen establir-se per a la seua conservació.
Article 7. Règim dintervenció administrativa.
1. LInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, podrà impedir qualsevol enderrocament i suspendre qualsevol classe de moviment de terres, obra o intervenció que no siguen necessàries per a salvaguardar la integritat dun bé inscrit en el catàleg de llocs de la memòria.
2. Les entitats locals hauran de comunicar a lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, amb caràcter previ a la seua tramitació, les sol·licituds de llicència de parcel·lació, moviment de terres, obra, edificació, enderrocament o intervenció que els siguen formulades i afecten un lloc de la memòria inscrit.
3. Amb la finalitat de salvaguardar els valors que van motivar la inscripció en el catàleg, serà necessària lautorització de lInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, per a qualsevol canvi o modificació que es desitge dur a terme en un lloc de la memòria i que pot afectar la seua conservació, tant de tota mena dobres o intervenció, incloent-hi remocions del terreny, com a canvis dús, cablejat, antenes i conduccions aparents.
4. La sol·licitud dautorització haurà dacompanyar-se dun projecte de conservació corresponent a la intervenció que es pretenga realitzar i la seua repercussió sobre els valors del bé inscrit.
5. Lautorització sentendrà caducada si transcorreguera un any sense haver-se iniciat les actuacions per a les quals va ser sol·licitada.
6. Es prohibeixen lemmagatzematge a laire lliure de materials i labocament de residus. La senyalització del lloc per a la seua dignificació haurà dajustar-se a la tipologia que sestablisca i serà harmònica amb el lloc i el seu significat històric i simbòlic.
Article 8. Obligacions en relació amb instruments dordenació, urbanisme i medi ambient
1. Els instruments de planificació territorial i el planejament urbanístic establiran determinacions dordenació concordes amb el règim de protecció establit per als béns inscrits en el Catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana.
2. El planejament urbanístic inclourà els llocs inscrits en el corresponent catàleg mitjançant fitxa individualitzada i amb un grau de protecció adequat a la preservació daquests béns.
3. LInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques,o, si fa el cas, lòrgan amb competències en matèria de memòria que corresponga, emetrà informe preceptiu i vinculant al planejament territorial i urbanístic respecte dels béns inscrits en el Catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana.
4. En les actuacions sotmeses als instruments de prevenció i control ambiental segons la legislació vigent, sadoptaran les mesures protectores i cautelars necessàries per a conservar els béns inscrits en el Catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana.
Article 9. Patrimoni arqueològic
Per a la realització dintervencions arqueològiques en el bé declarat Lloc de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana, shaurà de presentar una proposta dintervenció, que haurà de definir el seu abast en els termes que prescriu la Llei 4/98, d11 de juny, del patrimoni cultural valencià, modificada per la Llei 9/2017, de 7 dabril, i anar acompanyada de la documentació tècnica oportuna que permeta la seua avaluació patrimonial. També haurà despecificar la ubicació així com adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial.
Article 10. Senyalització i difusió
1. LInstitut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, o òrgan que corresponga, de conformitat amb la Llei 14/2017, de 10 de novembre, farà la senyalització del bé protegit mitjançant la senyalística corporativa sobre memòria democràtica aprovada.
2. Aquest òrgan adoptarà les mesures oportunes per a la difusió i divulgació dels llocs de la memòria, així com dels valors que representa.
Article 11. Règim sancionador
1. Lincompliment de les obligacions i deures previstos en els preceptes anteriors donarà lloc a lexigència de la corresponent responsabilitat sancionadora en els termes de lart. 59 i següents de la Llei 14/2017.
2. Digual manera, lincompliment de les obligacions i deures establits en els preceptes anteriors sobre el règim de protecció, usos compatibles i mesures cautelars, facultarà a la Generalitat Valenciana lexpropiació forçosa dels terrenys i immobles inscrits com a llocs de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, per causa dutilitat pública o interés social. Constituirà a més causa dinterés social per a lexpropiació per la Generalitat Valenciana, el perill de destrucció o deterioració irreparable del bé.
F) MESURES CAUTELARS PER A la PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DEL BÉ
1. La iniciació del present procediment de declaració i inscripció del bé en el catàleg de llocs i itineraris de la memòria, porta aparellada lanotació preventiva del bé en el Catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, i determinarà laplicació immediata del règim previst en la llei per als béns inscrits.
2. En tant es dicte resolució definitiva, queden suspeses amb caràcter cautelar la tramitació de les llicències municipals de parcel·lació, moviment de terres, obres, edificació o demolició que pogueren existir, així com els efectes de les ja atorgades.
3. Igualment queda suspesa cautelarment qualsevol intervenció que pose en perill els valors del bé a protegir, així com qualsevol canvi dús daquest.
No obstant això, la Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de lAutogovern, podrà autoritzar les actuacions esmentades quan considere que, en aplicació de les normes de protecció establides en la present resolució, manifestament no perjudiquen els valors del bé que motiven la incoació, així com les obres que per causa de força major o interés general hagueren de realitzar-se inajornablement.
ANNEX II
Relació de presoners rellevants
del Camp de Concentració dAlbatera
Coronels:
Juan Ibarrola Orueta, 22é Cos de lexèrcit popular de la República.
Ricardo Burrillo Stholle, Servei dIntel·ligència Militar (SIM) i Direcció General de Seguretat.
Leopoldo Ortega Nieto, mediador amb lexèrcit nacional en la revolta comunista de Madrid (5-13 març 1939).
Caps de milícies populars:
Etelvino Vega Martínez, 68a Divisió de lExèrcit Popular Republicà i comandant militar dAlacant. Afusellat el 15 de novembre de 1939, al costat de 26 republicans més, en les tàpies del cementeri municipal dAlacant.
Nilamón Toral Azcona, exèrcit popular republicà, va manar en lAgrupació de Divisions de la batalla de Valsequillo (Còrdova) en 1939, una de les més veteranes de lexèrcit popular, a la qual es va encarregar la defensa del Port dAlacant en els últims dies.
Antonio Molina. Va manar una divisió en el Jarama.
Polítics:
David Antona Rodríguez, governador civil de Ciudad Real des de 1938.
Antonio Trigo Mairal i José Gómez Osorio, governadors civils de Madrid.
Rafael Henche de la Plata, alcalde de Madrid (1937-1939).
Ángel Pedrer García, del SIM.
Manuel Arnil, del Comité de Defensa Confederal.
Ricardo Zabala, diputat socialista.
Antonio Pérez García, del Consell Nacional de Defensa, en representació dUGT.
José Rodríguez Vega, secretari general dUGT des de 1938, va succeir Largo Caballero.
Amós Acero Pérez, diputat socialista (1931-1933) i alcalde de Vallecas (1931).
Jaume Mata i Romeu, del Partit dels Socialistes Catalans, president de lAssociació dAviadors de la República (1976).
Alfonso Fernández Torres, va ser secretari general de la Federació Socialista de Jaén i president de la Diputació.
Jesús Larrañaga Churruca, comissari general de lexèrcit dEuskadi, i va assumir el comandament en el port dAlacant durant els últims dies.
Luis (Ramón o Eduardo) Sendín López, comissari general de Blindats.
Antonio Ejarque Pina, 25a Divisió del XVI Cos de lExèrcit.
Miguel Pedrero García, cap del SIM.
Francisco Trillo, sotssecretari de Sanitat.
Heriberto Quiñones González, reorganitzador del PCE després de la guerra.
Periodistes:
Manuel Navarro Ballesteros, director de Mundo Obrero.
Manuel Villar Mingo, director de Fragua Social.
Eduardo de Guzmán, director del periòdic sindicalista de Madrid Castilla Libre.
Aselo Plaza, redactor en cap de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Metges:
Joan Baptista Peset Aleixandre, rector de la Universitat de València.
Gonzalo Recatero, cap de Sanitat de lexèrcit de Llevant.
Francisco Bajo Mateos, Direcció General dHigiene Infantil.
Escriptors:
Miguel Alonso Calvo, de pseudònim Ramón de Garciasol.
Pascual Pla i Beltrán, poeta valencià, mort a Veneçuela en 1966.
Ángel Gaos González-Pola, escriptor oriolà.
Marcos Ana (Fernando Macarro Castillo), poeta.
Manuel Tuñón de Lara, historiador, va romandre en el camp fins a lúltim dia, en què va ser traslladat a Porta Coeli.
Jorge Renales Fernández, posteriorment escriptor amb el pseudònim de Jorge Campos, Premi Nacional de Literatura en 1955, autor de Cuentos sobre Alicante y Albatera, que va estar pocs dies en el camp.
Al costat daquests:
Manuel García Pelayo, jurista, després president del Tribunal Constitucional.
Arturo Rodríguez Suárez.
i lil·licità Rafael Ramos Folqués, registrador de la Propietat.
Un llistat de la resta de presoners es pot consultar en la publicació web de la Universitat dAlacant en:
https://archivodemocracia.ua.es/es/represion-franquista-alicante/campo-de-albatera.html
ANNEX III
Camps de concentració de la Comunitat Valenciana
A la Comunitat Valenciana entre 1938 i 1943 es computen aproximadament 49 camps de concentració franquista.
Província dAlacant: 15.
Camp de concentració dAlbatera, a San Isidro. Va comptar amb entre 12.000-15.000 persones amuntegades en barracons i a laire lliure. Inclou entre les seues pràctiques tortures i assassinats. Es van utilitzar els terrenys que va ocupar lanterior camp de treball republicà, obert a loctubre de 1937.
Camp de concentració dels Ametlers, Alacant. Durant 10 dies van passar per ell mes de 30.000 persones que es van trobar sense aliments, morint centenars dels presoners. Estretament relacionat amb el Camp de concentració dAlbatera.
Camp de concentració a la casa dexercicis espirituals Sant Ignasi, en el barri de Benalua, Alacant. Va funcionar fins a finals de 1939.
Camp de concentració del Castell de Sant Ferran, Alacant. Va funcionar fins a finals de 1939.
Castell de Santa Bàrbara, Alacant. Va funcionar fins a finals de 1939.
Plaça de bous, Alacant. Camp provisional que va funcionar entre abril i maig de 1939.
Camp de concentració dOliver, Alcoi. Situat en una antiga fàbrica (lEstamera). Va operar entre el 5 dabril i el 29 de novembre de 1939.
Hospital suec-noruec, Alcoi. Va funcionar des de 1939 fins a 1943.
Camp de concentració Espanya, Dénia. Amb 2.000 interns. Al desembre 1939 va passar a ser presó.
Palau dAltamira, Elx. Va operar des dabril de 1939. Més tard fou camp-presó.
Camp de concentració dElda. Documentat de juliol a novembre de 1939.
Cinema Cervantes, Col·legis Eliseo Verdú i Pare Manjón, Elda.
Camp de concentració de Monòver. Situat en la plaça de bous i en un altre edifici. En 1939 va passar a ser camp penitenciari.
Convent de les Comanadores i Seminari Diocesà de Sant Miquel, Oriola. Va funcionar en 1939. Després fou presó.
Camp de concentració de Villena. Ubicació desconeguda. Va operar entre els anys 1939-1940.
Província de Castelló: 13.
Camp de concentració, Almenara. Va acollir a més de 3.000 presoners entre abril i juny de 1939.
Camp de concentració, Azuébar. Ubicació desconeguda.
Caserna de Sant Francesc, Castelló de la Plana. En funcionament entre juny 1938-setembre 1939.
Plaça de bous; Castelló de la Plana. Va operar durant lestiu de 1938.
Camp de concentració, Xilxes. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració de Borriana-Nules, Nules. Platja de Nules. Va funcionar a labril de 1939.
Camp de concentració, Moncofa. Platja de Moncofa. Va concentrar més de 3.500 presoners.
Camp de concentració, Pina de Montalgrao. En funcionament entre 28 de març fins al 16 dabril de 1939.
Camp de concentració, Sogorb. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració, Soneja. Situat en una fàbrica al costat del riu Palància. Va albergar més de 12.300 presoners.
Camp de concentració, Sot de Ferrer. Hi va recloure uns 12.100 presoners en terreny envoltat de filats.
Camp de concentració del Toro-Barracas, el Toro. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració, La Vall dUixó. Amb més de 1.500 presoners. Va ser un camp provisional.
Província de València: 21.
Camp de concentració dAlberic. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració dAlzira. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració dAlgar de Palància. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració de Carcaixent. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració de Catarroja. Situat en una antiga fàbrica de paper. Creat lany 1939.
Camp de concentració de Quart de les Valls. Va albergar més de 5.000 presoners.
Camp de concentració dEstivella. Ubicació desconeguda. Va empresonar uns 2.000 interns.
Camp de concentració de Faura-Quartell. Va recloure més de 2.300 presoners.
Camp de concentració de Gilet-Petrés. Documentada la seua existència dabril a maig de 1939.
Camp de concentració de Manuel. Va albergar més de 17.000 presoners (1939).
Camp de concentració de Montserrat. En una masia, amb uns 500 interns.
Camp de concentració dOntinyent. Abril 1939. Va funcionar en 1940 per a estrangers.
Camp de concentració de Riba-roja de Túria-Benaguasil-Masia del Pedrís. Camp provisional itinerant. Va comptar amb fins a 1.000 presoners.
Camp de concentració de Sagunt. Estació de Les Valls. Va funcionar a labril de 1939.
Camp de concentració de Torres Torres. Va recloure 1.500 interns. Va funcionar des dabril de 1939.
Camp de concentració dUtiel. Plaça de bous. Va recloure més de 6.000 presoners.
Camp de concentració de Castelló. Ubicació desconeguda.
Camp de concentració de Villar del Arzobispo. En funcionament des dabril de 1939. Situat en un frontó amb més de 600 presoners.
Camp de concentració de Sueca. La Peanya. Més de 3.300 interns.
Cartoixa de Porta Coeli, Serra. Va empresonar més de 5.000 interns.
Plaça de bous, València. En funcionament a labril de 1939.
ANNEX IV
Documentació gràfica
Vols americans: Sèrie A i Sèrie B:
- Serie A -1945/46- Vol fotogramètric realitzat per Army Map Service dels EUA. Escala aproximada 1.43.000. Institut Cartogràfic Nacional. Centre Nacional dInformació Geogràfica:
https://fototeca.cnig.es/fototeca/
Serie B -1956/57- Vol fotogramètric realitzat per Army Map Service dels EUA. Escala aproximada 1.32.000. Institut Cartogràfic Valencià. Visor cartogràfic: https://icv.gva.es/va/
