Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat. [2017/4338]

(DOGV núm. 8046 de 23.05.2017) Ref. Base de dades 004395/2017

DECRET 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat. [2017/4338]
ÍNDEX

Capítol I. Disposicions preliminars
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit subjectiu
Article 3. Àmbit territorial
Article 4. Ús general del valencià
Article 5. Normativa lingüística del valencià
Article 6. Ús no discriminatori
Article 7. Municipis de predomini lingüístic valencià i castellà

Capítol II. Imatge institucional
Article 8. Identitat corporativa
Article 9. Retolació informativa
Capítol III. Usos administratius interns
Article 10. Actuacions internes
Article 11. Material d’ofimàtica
Capítol IV. Relacions amb la ciutadania
Article 12. Notificacions en procediments administratius
Article 13. Models normalitzats
Article 14. Còpia de documents
Article 15. Registres administratius
Article 16. Atenció a la ciutadania
Article 17. Sistemes automatitzats
Article 18. Publicacions i publicitat institucional
Article 19. Internet, intranet i xarxes socials
Article 20. Contractes
Article 21. Convenis
Article 22. Escriptures públiques
Capítol V. Relacions institucionals
Article 23. Relacions amb les institucions estatutàries
Article 24. Relacions amb les entitats locals valencianes
Article 25. Relacions amb la resta d’administracions amb seu a la Comunitat Valenciana
Article 26. Relacions amb altres administracions públiques
Article 27. Intervencions públiques
Disposició addicional primera. Llengua de signes
Disposició addicional segona. Formació lingüística del personal empleat públic
Disposició addicional tercera. Incidència pressupostària
Disposició transitòria única. Aplicació progressiva
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Desplegament
Disposició final segona. Modificació del Decret 145/1986, de 24 de novembre, del Consell
Disposició final tercer. Entrada en vigor


PREÀMBUL

L’article 3 de la Constitució Espanyola proclama que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat» i, a més a més, estableix que la resta de llengües de l’Estat «seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts». En l’àmbit europeu, l’any 2001 l’Estat espanyol va ratificar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, tractat internacional que configura el dret d’utilitzar una llengua regional o minoritària en la vida pública i en la privada com un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis continguts en el Pacte internacional de drets civils i polítics de les Nacions Unides, i d’acord amb l’esperit del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

L’article 6 de l’Estatut d’Autonomia declara, d’una banda, l’estatus de llengua oficial del valencià en tot el territori de la Comunitat Valenciana, compartit amb el castellà, amb el consegüent dret que se’n desprén per a la ciutadania «a conéixer-los i a usar-los»; i de l’altra, la consideració del valencià com a la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. A continuació, fa recaure sobre la Generalitat el paper de garant del compliment efectiu, tant de l’oficialitat com de l’ús normal de les dues llengües: «La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.» I hi afig l’assumpció d’un compromís concret per part dels poders públics: «S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.»
L’article 2 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, proclama el dret de valencians i valencianes a conéixer i usar el valencià «oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques.» Aquest dret es concreta en l’article 10, que declara que «Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.»

L’article 5, per la seua part, insta l’Administració a ser garant d’aquest dret i a adoptar les mesures que calga per a impedir la discriminació pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials.
L’article 7 d’aquesta llei, a més de reconéixer l’oficialitat compartida pel valencià i el castellà, estableix que el valencià, «com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració pública, de l’Administració local i de les altres corporacions i institucions públiques dependents d’aquelles». I en l’article 27 assenyala com un deure dels poders públics la regulació de l’ús de la llengua pròpia en l’Administració del Consell, així com el seu impuls i promoció en aquesta: «El Consell de la Generalitat Valenciana, mitjançant disposicions reglamentàries, fomentarà l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen.»

El Decàleg d’Ares del Maestrat, aprovat l’1 d’octubre de 2003 per la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià, acorda l’adopció d’unes pautes d’usos lingüístics amb l’objectiu d’impulsar l’ús del valencià en l’àmbit administratiu de la Generalitat d’una manera efectiva, tot garantint sempre el respecte als drets individuals de les persones. Aquest document institucional és ratificat, mitjançant l’Acord de 16 de novembre de 2015, per la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià, la qual assumeix el compromís de fer una regulació d’usos lingüístics. El Decàleg d’Ares del Maestrat va ser ratificat per Acord del Consell de 4 de desembre de 2015.

Trenta-tres anys després de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, és procedent i esdevé un exercici de responsabilitat per part del Consell l’aprovació d’una disposició que regule els usos institucionals del valencià i del castellà, amb la fixació d’una casuística detallada d’àmbits segons les persones físiques o jurídiques que intervenen en les relacions amb l’Administració, i en la qual tinguen cabuda altres formes de tramitació i de relació distintes de la presencial, més en consonància amb el moment actual, en què la generalització de les tecnologies de la informació i la comunicació és un fet plenament assolit. L’escassesa de polítiques que protegisquen i dignifiquen la presència del valencià en l’espai institucional durant les últimes dècades exigeix ara l’actuació dels poders públics en aquest àmbit. Per a emprendre aquesta comesa hi ha una motivació doble.

En primer lloc, per tal de complir el marc legal vigent esmentat més amunt: d’una banda, el deure estatutari que tenen el poders públics de garantir el que són pròpiament drets fonamentals de la ciutadania, com ara la igualtat i la llibertat d’expressió; i de l’altra, el compromís que va adquirir el Consell d’impulsar i fomentar la llengua pròpia en l’Administració amb l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, un compromís que preveia un període d’adaptació de tres anys perquè el valencià fóra llengua d’ús normal en l’organització administrativa, termini que va finalitzar en 1986 sense que s’hagen dut a terme moltes de les mesures de desplegament normatiu que la llei demanava.

I en segon lloc, perquè a hores d’ara la societat valenciana presenta mostres de maduresa més que suficients perquè els poders públics emprenguen de manera decidida mesures de protecció i anivellament a fi que la llengua pròpia recupere l’estatus que li pertoca com a llengua d’ús general en l’Administració de la Generalitat. En aquest sentit, la labor duta a terme per un model educatiu propi, el paper normalitzador exercit en el seu moment per les ara extintes ràdio i televisió públiques valencianes i també l’assistència creixent a cursos per a l’aprenentatge del valencià per part de la població en general i d’una manera molt notable pel personal empleat públic, han propiciat l’augment progressiu de la competència lingüística en valencià en les tres últimes dècades. Aquest increment és un símptoma molt clar de la majoria d’edat ciutadana, i també ho és la constatació, que es desprén de les enquestes institucionals més recents, d’un consens general entre la població sobre la necessitat que el valencià tinga més presència, tant en les esferes públiques com en les privades; i això, que és una demanda social concreta, exigeix una resposta conseqüent de les institucions.

Es tracta de protegir i de restaurar d’una manera activa un element que és cabdal en la nostra societat, la llengua pròpia, i no només per raons de caràcter històric o identitari que en són indestriables i no es poden menystindre, sinó també per les implicacions que comporta pel que fa al foment de valors com ara la convivència i la cohesió ciutadana, i que, al capdavall, redunden en l’equilibri necessari a què aspira qualsevol organització humana. La finalitat última és que el valencià, independentment de quina siga la llengua primera dels valencians i les valencianes, siga percebut i considerat com a llengua pròpia de tots i de totes.
Mitjançant aquesta disposició, per tant, el Consell marca un punt d’inflexió en la responsabilitat que assumeix de garantir de manera real els drets lingüístics de la ciutadania. Si totes les persones, independentment de quina siga la seua llengua primera, han de tindre garantida l’opció de relacionar-se amb els òrgans de l’Administració en la llengua que elegisquen amb plena normalitat, aquesta haurà de disposar un conjunt de mesures sistematitzades perquè l’aparell administratiu tinga les condicions necessàries per a dur a terme aquest objectiu amb èxit. I aquesta premissa, en el context social actual, requereix ineludiblement l’adopció d’una sèrie d’accions de compensació lingüística destinades a recuperar uns àmbits d’ús dels quals s’ha vist desplaçada des de fa molts anys la llengua oficial més desfavorida, el valencià. Aquestes mesures, aplicades de manera adequada i proporcionada, són procedents per a corregir situacions històriques de desequilibri d’una de les llengües oficials respecte de l’altra, ja que esmenarien la posició secundària o de postergació que alguna d’aquestes puga tindre. Per això, el decret declara que el valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat i, com a tal, en serà la llengua destacada d’ús normal i general, sense que aquesta declaració supose cap limitació respecte de l’altra llengua oficial.
Es tracta d’enfocar la tutela dels drets lingüístics de la ciutadania des d’una dimensió col·lectiva, d’abordar-los amb els paràmetres i les estratègies pròpies de les polítiques d’igualtat que cap govern responsable pot renunciar a aplicar. I en aquesta comesa, que té com a objectiu últim satisfer l’interès general, són imprescindibles el suport i la implicació dels agents socials i de tota la ciutadania.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat per a 2017.
Per tot això, a l’empara de l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, el Consell, prèvia deliberació, en la reunió de 12 de maig de 2017,


DECRETE

CAPÍTOL I
Disposicions preliminars

Article 1. Objecte
Aquest decret té com a objecte regular els usos institucionals i administratius del valencià i el castellà en la Generalitat i garantir els drets lingüístics de la ciutadania valenciana reconeguts en l’Estatut d’Autonomia i en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià.
Article 2. Àmbit subjectiu
1. Aquest decret és aplicable a l’Administració de la Generalitat i al seu sector públic instrumental previst en l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions (d’ara en avant, Administració de la Generalitat).
2. El Consell promourà les actuacions escaients per tal que les previsions que conté aquest decret s’apliquen a les institucions de la Generalitat esmentades en l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia.


Article 3. Àmbit territorial
L’ús del valencià a què es refereix aquest decret fa referència a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, sense perjudici que s’aplique en les relacions amb les comunitats autònomes del mateix àmbit lingüístic.

Article 4. Ús general del valencià
1. El valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat i, com a tal, en serà la llengua destacada d’ús normal i general, sense que es puga entendre d’aquesta declaració cap limitació respecte de l’altra llengua oficial.
2. Les referències que es fan a l’ús del valencià en aquest decret s’entenen fetes en el sentit esmentat en l’apartat anterior.

Article 5. Normativa lingüística del valencià
L’ús del valencià regulat en aquest decret s’ajustarà a la normativa lingüística establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, en el marc d’aquesta normativa, als criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat.

Article 6. Ús no discriminatori
L’Administració de la Generalitat ha d’evitar formes discriminatòries en la utilització de les llengües oficials, especialment fent un ús no sexista del llenguatge.

Article 7. Municipis de predomini lingüístic valencià i castellà
1. Les referències que en aquest decret es fan als territoris de predomini lingüístic valencià corresponen als municipis inclosos en l’article 35 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià.
2. Les referències que en aquest decret es fan als territoris de predomini lingüístic castellà corresponen al municipis inclosos en l’article 36 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

CAPÍTOL II
Imatge institucional

Article 8. Identitat corporativa
Tots els elements d’identitat corporativa de l’Administració de la Generalitat, especialment les denominacions d’òrgans i organismes, en qualsevol tipus de suport, estaran redactats en valencià.

Article 9. Retolació informativa
1. Als territoris de predomini lingüístic valencià, els rètols indicadors, interiors i exteriors, qualsevol que en siga el suport, d’oficines i la resta d’instal·lacions de l’Administració de la Generalitat es redactaran en valencià.
2. Als territoris de predomini lingüístic castellà, la retolació esmentada es farà en castellà i, a més, es podrà fer en valencià.


CAPÍTOL III
Usos administratius interns

Article 10. Actuacions internes
Les actuacions internes de l’Administració de la Generalitat de caràcter administratiu es redactaran en valencià.

Article 11. Material d’ofimàtica
1. El material d’ofimàtica, tant el maquinari com el programari, d’ús en l’Administració de la Generalitat haurà d’estar adaptat, sempre que siga possible, perquè funcione en valencià.
2. El programari que elabore directament l’Administració de la Generalitat o que s’elabore per encàrrec a un tercer es crearà en valencià, sense perjudici que, amb posterioritat, es puguen adaptar els programes al castellà o a altres llengües.

CAPÍTOL IV
Relacions amb la ciutadania

Article 12. Notificacions en procediments administratius
1. En els procediments administratius, les notificacions i les comunicacions que remeta l’Administració de la Generalitat a les persones físiques i jurídiques que resideixen als territoris de predomini lingüístic valencià es redactaran en valencià. Es redactaran també en castellà quan així ho sol·licite la persona interessada.
2. Quan es tracte de territoris de predomini lingüístic castellà, les notificacions i les comunicacions es redactaran en valencià i en castellà.

3. Quan hagen de tindre efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana, les notificacions i les comunicacions es redactaran en valencià i en castellà, tret que es tracte de comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, i en aquest cas només es redactaran en aquesta llengua. Es redactaran també en castellà quan ho sol·licite la persona interessada.

Article 13. Models normalitzats
1. Els impresos, formularis i models oficials que es posen a disposició de la ciutadania es redactaran en format bilingüe, en valencià i castellà, i hi haurà de figurar el valencià en primer lloc i de forma destacada.

2. Es posaran a disposició de la ciutadania models en valencià i en castellà de manera separada dels documents que, per raó de la seua extensió o complexitat, es determine. En aquest cas, en els dos models, hi figurarà l’advertiment que existeixen impresos redactats en l’altra llengua a la disposició de la ciutadania.

Article 14. Còpia dels documents
Les còpies dels documents redactats en valencià per l’Administració de la Generalitat que hagen de tindre efecte en comunitats autònomes no pertanyents al mateix àmbit lingüístic aniran acompanyades de la traducció corresponent al castellà.

Article 15. Registres administratius
1. Els registres electrònics de l’Administració de la Generalitat empraran el valencià en la recollida i el processament de dades, i s’adoptaran les mesures necessàries per a garantir el compliment del que preveu la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, pel que fa a la compatibilitat informàtica i interconnexió amb altres administracions públiques, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i documents que es presenten.
2. Els certificats que s’expedisquen es redactaran en valencià, tret que la persona sol·licitant demane que es facen en castellà.

Article 16. Atenció a la ciutadania
1. El personal de l’Administració de la Generalitat que atén directament la ciutadania iniciarà en valencià la comunicació, sense perjudici del dret que tenen les persones a ser ateses en qualsevol de les llengües oficials.
2. L’atenció regulada en aquest article comprén la presencial i també la telefònica o telemàtica.

Article 17. Sistemes automatitzats
En els sistemes telefònics o telemàtics automatitzats d’informació, autovenda, expedició de documents i anàlegs de l’Administració de la Generalitat, el valencià serà la primera llengua de resposta i la primera opció de consulta, i el castellà, la segona, i després les altres llengües, si pertoca.
Article 18. Publicacions i publicitat institucional
1. Els fullets, cartells i avisos de caràcter informatiu o divulgatiu, en qualsevol suport i, en general, totes les publicacions de l’Administració de la Generalitat, es redactaran o emetran, almenys, en valencià.

2. Les publicacions periòdiques de l’Administració de la Generalitat empraran el valencià com a llengua d’ús normal. En tot cas, els elements fixos que les integren hauran de figurar sempre en aquesta llengua.
3. La publicitat institucional promoguda per l’Administració de la Generalitat en els mitjans de comunicació escrits, radiofònics o televisius es redactarà o emetrà, almenys, en valencià.
4. La publicitat de tot tipus destinada a la promoció exterior o que, per raó de la seua finalitat, ho requerisca es farà en la llengua adequada a aquest fi.
5. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana es regirà per la seua normativa específica.

Article 19. Internet, intranet i xarxes socials
Els continguts de titularitat de l’Administració de la Generalitat en internet, intranet i xarxes socials s’hauran de poder consultar almenys en valencià i en castellà, per aquest ordre; i si el mitjà ho permet, en una altra llengua de comunicació internacional. En qualsevol cas, la pàgina d’inici de la web serà en valencià. Si la xarxa social només permet l’ús d’una llengua, els continguts es redactaran o emetran en valencià.


Article 20. Contractes
1. L’Administració de la Generalitat procurarà que els contractistes utilitzen el valencià en els béns i en els serveis que són objecte del contracte, d’una manera especial en l’etiquetatge, en l’embalatge, en les instruccions d’ús, si pertoca, i en l’atenció a la ciutadania, sense perjudici del dret de la ciutadania a l’opció lingüística. Aquests requisits han de constar en el plecs de clàusules administratives particulars i tècniques o documents anàlegs que aproven els òrgans de contractació.

2. En el cas d’estudis, projectes i treballs anàlegs que l’Administració de la Generalitat encarregue a tercers, hauran de ser-li lliurats, almenys, en valencià.
3. Els documents contractuals subscrits pels òrgans de contractació de l’Administració de la Generalitat es redactaran en valencià. Si l’altra part contractant ho sol·licita, es redactaran també en castellà.

4. La contractació subjecta a regulació harmonitzada es regularà per la normativa corresponent.

Article 21. Convenis
1. Els convenis que subscriga l’Administració de la Generalitat amb les persones físiques o jurídiques domiciliades als territoris de predomini lingüístic valencià es redactaran en valencià. També es redactaran en aquesta llengua quan estiguen domiciliades en comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià.

2. La resta de convenis que subscriga l’Administració de la Generalitat es redactaran, almenys, en valencià.

Article 22. Escriptures públiques
Les escriptures públiques atorgades per l’Administració de la Generalitat es redactaran en valencià, sense perjudici que es redacten també en castellà si ho sol·licita l’altra part.

CAPÍTOL V
Relacions institucionals

Article 23. Relacions amb les institucions estatutàries
Les comunicacions de l’Administració de la Generalitat amb les institucions estatutàries es redactaran en valencià.

Article 24. Relacions amb les entitats locals valencianes
1. Les comunicacions de l’Administració de la Generalitat amb les entitats que integren l’Administració local, o organismes que en depenen, dels territoris de predomini lingüístic valencià es redactaran en valencià.
2. Les comunicacions de l’Administració de la Generalitat amb les entitats que integren l’Administració local, o organismes que en depenen, dels territoris de predomini lingüístic castellà es redactaran en valencià i en castellà.

Article 25. Relacions amb la resta d’administracions amb seu a la Comunitat Valenciana
Les comunicacions de l’Administració de la Generalitat amb l’Administració de l’Estat i organismes que en depenen, així com amb qualsevol altra administració o corporació pública amb seu a la Comunitat Valenciana, es redactaran en valencià. S’hi inclouen les comunicacions amb l’Administració de justícia.

Article 26. Relacions amb altres administracions públiques
Les comunicacions de l’Administració de la Generalitat amb administracions públiques en supòsits diferents dels previstos en els articles anteriors es redactaran en valencià i en castellà, tret que corresponguen a comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, i en aquest cas, es redactaran en aquesta llengua.

Article 27. Intervencions públiques
1. Les autoritats i els càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat, en les intervencions públiques que facen per raó del càrrec, procuraran utilitzar el valencià, amb respecte a la llibertat d’expressió lingüística vinculada al dret fonamental previst en l’article 23 de la Constitució.
2. En aplicació de l’article 6.5 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que atorga «especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», l’Administració de la Generalitat incentivarà l’ús del valencià en les intervencions públiques a fi d’aconseguir-ne una presència normal.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Llengua de signes
El Consell garantirà l’ús i la normalització social de la llengua de signes pròpia de les persones sordes en l’Administració de la Generalitat.

Segona. Formació lingüística del personal empleat públic
Les conselleries competents en matèria de política lingüística, d’una banda, i en matèria de formació del personal de l’Administració de la Generalitat, de l’altra, organitzaran les activitats de formació i acompanyament lingüístics destinades al personal empleat públic per a garantir l’aplicació d’aquest decret.

Tercera. Incidència pressupostària
La implantació i el desplegament d’aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats a Presidència, a les conselleries i als ens del sector públic instrumental i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Aplicació progressiva
Els articles 8, 9 i 11 d’aquest decret s’implantaran de forma progressiva quan es renoven el material o les aplicacions informàtiques que són objecte de regulació.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queden derogades les disposicions següents:
a) L’article 4 de l’Ordre d’1 de desembre de 1993, de la Conselleria d’Educació i Ciència, sobre l’ús de les llengües oficials en la toponímia, en la senyalització de les vies de comunicació i en la retolació dels serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
b) L’article 4 del Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament d’Administració electrònica de la Comunitat Valenciana.
2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que estableix aquest decret.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desplegament
S’autoritza la persona titular de la conselleria competent en matèria de política lingüística per a dictar els actes i disposicions necessaris per al desplegament i l’execució d’aquest decret.

Segona. Modificació de la redacció de l’article 1 del Decret 145/1986, de 24 de novembre, del Consell
Es modifica la redacció de l’article 1 del Decret 145/1986, de 24 de novembre, del Consell, sobre senyalització de vies i serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que queda com segueix:

«Es retolarà en valencià la senyalització de les carreteres, camins, estacions d’autobusos, dependències i serveis d’interés públic que depenen de les entitats locals radicades a la Comunitat Valenciana, i dels serveis que aquestes gestionen per concessió, a més de la retolació en castellà quan pertoque.
Als territoris de predomini lingüístic castellà determinats en l’article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, la senyalització de les entitats locals i dels serveis que aquestes gestionen per concessió podrà exceptuar-se del que preveu el paràgraf anterior.»

Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor als sis mesos d’haver-se publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 12 de maig de 2017

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ

linea
Mapa web