Ficha disposicion pc

DECRET LLEI 1/2022, de 22 d'abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l'emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna. [2022/3502]

(DOGV núm. 9323 de 22.04.2022) Ref. Base de dades 003456/2022

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 23.04.2022
  Aquesta disposició afecta:
  	Modifica: LLEI 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d'Activitats a la Comunitat Valenciana [2014/7304] DECRET LEGISLATIU 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refòs de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. [2021/7508] LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1998/5159] Llei 1/1991, de la Generalitat Valenciana, de 14 de febrer, d'Ordenació del Transport Metropolità de València. LLEI 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. LLEI 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat [2013/12400] LLEI 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d'inclusió. [2017/11918] Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental. LLEI 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2022. [2021/13105] LLEI 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l'interés ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques. [2018/5164] LLEI 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions. [2015/1091] LLEI 8/2021, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2022. [2021/13151] LLEI 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana. [2019/2067] Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental. Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern valencià, de sanejament d'aigües residuals de la Comunitat Valenciana. DECRET LLEI 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica. [2020/6812] DECRET 88/2005, de 29 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen els procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat. [2005/X4782] LLEI 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat. [2013/5379] LLEI 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat Valenciana d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana [1998/5423] DECRET LLEI 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte. [2020/4383] LLEI 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana [2017/10176] DECRET LLEI 5/2017, de 20 d'octubre, del Consell, pel qual s'estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l'ampliació, l'adequació, la reforma i l'equipament de centres públics docents de la Generalitat. [2017/9554] DECRET 176/2014, de 10 d'octubre, del Consell, pel qual regula els convenis que subscriga la Generalitat i el seu registre. [2014/9268] DECRET LLEI 6/2021, d'1 d'abril, del Consell, de mesures urgents en matèria de gestió econòmicoadministrativa per a l'execució d'actuacions finançades per instruments europeus per a recolzar la recuperació de la crisi conseqüència de la Covid-19 [2021/3781]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Afectada per: RESOLUCIÓ 512/X, del Ple de les Corts Valencianes, sobre la validació del Decret llei 1/2022, de 22 d'abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l'emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, aprovada en la sessió del 26 de maig de 2022. [2022/4888] Presidència de la Generalitat. RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2022, de la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea i l'Estat, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Generalitat, en relació amb el Decret llei 1/2022, de 22 d'abril, de mesures urgents en resposta a l'emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna. [2022/11755]
  	Modificada per: LLEI 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de Residus i Sòls contaminats per al foment de l'economia circular a la Comunitat Valenciana. [2022/11439] LLEI 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat [2022/12993]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Indústria i energia
  Descriptors:
  	Temàtics: estalvi d'energia, política energètica, consum d'energia, política monetària, economia de guerra , monografies

DECRET LLEI 1/2022, de 22 d'abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l'emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna. [2022/3502]
Preàmbul

I

La brutal invasió d’Ucraïna ha originat unes conseqüències devastadores en tot el continent europeu. L’atac indiscriminat sobre el poble ucraïnès ens retorna a una situació de guerra en les nostres fronteres, després de tantes dècades de pau, i ha despertat una onada de solidaritat entre la ciutadania europea. Aquesta situació d’emergència humanitària ja ha provocat a Ucraïna milers de persones mortes, desenes de milers de persones ferides, i milions de persones que han hagut d’abandonar la seua casa i el seu país per salvar la vida. Atendre’ls com mereixen ha de ser una prioritat per a les democràcies europees, tal i com inspiren els valors que ens agermanen en defensa de la llibertat, la legalitat i els drets humans reconeguts per l’Organització de les Nacions Unides. Així ho entén, també, la Generalitat Valenciana, que desplegarà tots els recursos necessaris en matèria d’acollida, d’assistència i de cooperació. De fet, la Comunitat Valenciana ja s’ha convertit en territori de referència a Espanya en l’acollida de persones refugiades a través del hub d’Alacant. Volem ser, de nou, l’ànima d’Europa.

En paral·lel a la vessant humanitària, aquest atac il·legal i il·legítim sobre territori ucraïnès ha desencadenat, també, una situació d’emergència energètica, encariment de productes i desabastiment d’algunes matèries primeres bàsiques a tot Europa. Es tracta d’una situació sobrevinguda en plena recuperació econòmica després de dos anys de pandèmia, i això està comportant greus dificultats econòmiques i logístiques per a les famílies i els sectors productius valencians. Aquestes circumstàncies obliguen a donar una resposta integral de les institucions de la Unió Europea, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.



II

En aquest sentit, i amb caràcter d’urgència per la gravetat dels efectes de la guerra en el nostre entorn immediat, el present decret llei estableix la modificació de distintes lleis valencianes amb un doble objectiu.

En primer lloc, promou canvis normatius orientats a la simplificació i a l’agilització administrativa –en aquelles matèries de competència autonòmica– per tal d’afavorir la instal·lació d’energies renovables al territori valencià amb majors facilitats. Actualment, la Comunitat Valenciana produeix el 66 % de tota l’energia que consumeix. El propòsit del Consell és transitar cap a l’autosuficiència energètica del territori autonòmic. Els 315 projectes d’energies renovables que ara mateix es troben en fase de tramitació (autonòmica i estatal) suposarien una potència instal·lada de prop de 10.000 Mw suplementaris, entre energia solar i eòlica. Eixa potència permetria superar l’actual dependència energètica de l’exterior que pateix la Comunitat Valenciana. Els canvis legals detallats en la part dispositiva d’aquest decret llei es fonamenten en un principi bàsic: eliminar traves burocràtiques i convertir a l’Administració en acceleradora de la transició energètica, establir amb caràcter general l’ús de producció d’energies renovables en sòl no urbanitzable comú, sense perjuici, de la normativa específica per a les instal·lacions que l’autorització corresponga a la Generalitat. Ja era un mandat assumit per la Generalitat davant l’emergència climàtica. Tanmateix, en l’actual conjuntura d’emergència energètica, ho ha de ser amb major intensitat i complementar així el canvi de normativa aprovat pel Govern d’Espanya.
Es tracta, en definitiva, d’una primera regulació d’urgència, sense perjudici de la necessària reflexió posterior que permeta identificar altres necessitats de modificació per assolir l’horitzó ambicionat amb la present modificació de normatives: tendir, en els pròxims cinc anys, cap a la sobirania energètica de la Comunitat Valenciana.


III

En segon lloc, aquest decret llei promou altres modificacions legals per a facilitar nous projectes d’inversió privada que estimulen l’economia i l’ocupació valenciana. Entre ells, i de manera especial, totes aquelles inversions que puguen beneficiar-se del finançament extraordinari previst en l’instrument de recuperació de la Unio Europea. Atesa la profunditat i les ramificacions de la crisi que ha originat aquesta guerra, les institucions valencianes tenen l’obligació d’abordar totes les reformes necessàries per a protegir la recuperació que ja havíem consolidat amb l’esforç de tota la societat.
A banda de les modificacions normatives que propicia el present decret llei, la resposta valenciana a l’emergència energètica creada per la guerra a Ucraïna es completarà amb un pla de xoc amb ajudes econòmiques i financeres compensatòries per a empreses i autònoms, per a famílies i per a les capes més vulnerables de la població. Aquest pla de resposta inclourà ajudes complementàries a les aprovades pel Govern d’Espanya per tal de compensar, de manera temporal, a les indústries intensives en energia, als autònoms dels sectors més castigats, i als grups de població més perjudicats per la pujada de costos energètics. Així mateix, impulsarà mesures efectives i també de conscienciació per a la descarbonització, l’eficiència i l’estalvi energètic en l’Administració, i també entre la ciutadania valenciana, com un exercici de maduresa cívica en l’actual situació d’emergència. Un tercer capítol fomentarà l’I+D de noves fonts energètiques a través dels grups d’investigació valencians que ja estan treballant en tres eixos prioritaris de la transició energètica: l’hidrogen verd, l’emmagatzematge d’energia i la indústria fotovoltaica. El repte de la sobirania energètica contempla també la promoció de les Comunitats Energètiques Locals dins de la resposta valenciana front a l’emergència energètica.

Totes aquestes accions front als efectes indirectes que la guerra està ocasionant estan regides per un mateix esperit: davant de situacions extraordinàries, mesures extraordinàries. Eixa és la raó que mou a la Generalitat a complir amb la nova prioritat pública: pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra per a les empreses, les famílies i l’ocupació de la Comunitat Valenciana. Cap família, cap autònom i cap empresari valencià ha d’assumir en solitari el sacrifici que imposa una guerra il·legal i un marc regulador injust en el preu de l’energia, que ha de ser intervingut amb la limitació de preus.

Tal i com va ocórrer en els pitjors moments de la pandèmia ocasionada per la Covid-19, la resposta valenciana davant d’aquesta emergència energètica –que ha esdevingut emergència econòmica– ha de fonamentar-se en la cooperació entre territoris i institucions, en la unitat de les forces polítiques, i en el consens fèrtil del diàleg social entre el sector públic i l’espai sindical i empresarial.
Aquest decret llei introdueix, així mateix, altres modificacions legals urgents per tal de donar solució a assumptes que permeten una millora en el funcionament de distintes matèries.
Per tot aixo, concorren en aquest cas les circumstancies d’extraordinària i urgent necessitat que, d’acord amb l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, faculten el Consell a adoptar disposicions legislatives provisionals per mitja de decrets llei, sotmesos en tot cas a debat i votacio en les Corts Valencianes.

D’acord amb el que es disposa en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comu de les administracions publiques, aquest decret llei s’ajusta als principis de bona regulacio. D’aquesta manera, es compleix amb el principi de necessitat que ha quedat plenament justificat. Igualment, es dona compliment als principis de seguretat juridica, proporcionalitat i eficacia, destacant-se que les mesures que incorpora son congruents amb l’ordenament juridic i incorporen la millor alternativa possible donada la situacio d’excepcionalitat en contenir la regulacio necessaria i imprescindible per a la consecucio dels objectius previament esmentats.
Quant al principi de transparencia, vista la urgencia per a l’aprovacio d’aquesta norma, s’exceptuen els tramits de consulta publica i d’audiencia i informacio publiques, de conformitat amb l’article 133.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
En consequencia, d’acord amb l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i l’article 58 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, amb la deliberacio previa del Consell en la reunio de 22 d’abril de 2022,


DECRETE

CAPÍTOL I
Mesures en matèria de simplificació
i agilització administrativa

Article 1. Modificació del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell
1. S’afegeix un nou apartat 7 a l’article 7 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

«7. Els criteris d’ocupació del sòl per centrals fotovoltaiques són els següents:
a) Amb caràcter general s’estableix una ocupació per a implantar centrals fotovoltaiques del 3 % de la superfície de sòl no urbanitzable comú de cada municipi, podent depassar-la ponderant el potencial dels diferents sòls en els següents termes:
1r Quan la implantació es produïsca en sòls ja degradats per usos preexistents com ara abocadors, explotacions mineres, sòls de molt baixa capacitat agrològica i o similars, la superfície ocupada no computarà de cap manera respecte de l’índex.
2n Quan la implantació es produïsca sobre sòls definits en la cartografia de capacitat agrològica d’usos del sòl de l’Institut Cartogràfic Valencià com de baixa capacitat agrològica, la superfície ocupada es ponderarà en un 0,5.
3r Quan la implantació es produïsca sobre sòls definits en la cartografia de capacitat agrològica d’usos del sòl de l’Institut Cartogràfic Valencià de moderada capacitat agrològica, la superfície ocupada es ponderarà en un 0,75.
El còmput de la superfície de la central fotovoltaica es realitzarà sobre la superfície de les unitats o subunitats de generació, en el cas que la PSFV fora discontínua, entenent com a tals la superfície funcional ocupada pels panells solars, instal·lacions, camins interiors i edificacions.
b) A criteri de l’ajuntament, mitjançant acord plenari, sempre que s’acredite que la proximitat de la central fotovoltaica al punt de connexió amb la xarxa elèctrica de transport o distribució siga inferior a 15 km, el límit màxim d’ocupació establit amb caràcter general o, si escau, el que resulte d’aplicar les ponderacions establides en els apartats anteriors, podrà depassar-se en un 50 %, o fins a un 100 % en el cas que la superfície de sòl no urbanitzable protegit del terme municipal supere el 75 % de la superfície del terme municipal.

De manera anàloga, mitjançant acord plenari, els ajuntaments podran exigir una aplicació estricta del llindar màxim sense ponderacions del sòl de moderada capacitat agrològica, en tot el seu terme municipal o en parts delimitades d’aquest.
d) Mitjançant informe motivat es podrà sol·licitar a la Conselleria competent en matèria d’agricultura la revisió de la cartografia de la capacitat agrològica del sòl en àrees que abasten, almenys, una unitat ambiental homogènia.
e) Els criteris generals i específics per a la localització i implantació de centrals fotovoltaiques seran els que s’estableixen en la legislació autonòmica específica per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.»


2. S’afegeix un nou article 10 bis al Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:
«Article 10 bis. Criteris generals d’ordenació de la producció d’energies renovables
Amb caràcter general, en aquells municipis en els quals la generació d’energia renovable no estiga expressament regulada en el planejament vigent, l’ús de producció d’energies renovables es considerarà compatible en sòl no urbanitzable comú de moderada, baixa o molt baixa capacitat agrològica, que no corresponguen a sòls incendiats fins que hagueren passat 30 anys des de l’extinció de l’incendi. Tot això prenent com a referència les cartografies de l’Institut Cartogràfic Valencià. En tot cas, la seua implantació requerirà l’emissió dels informes pertinents.»


3. Es modifica l’article 11.4 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat de la següent manera:

«4. S’afavorirà la reversibilitat de les instal·lacions i construccions subjectes a temporalitat emprant materials, tècniques i recursos adequats que puguen biodegradar-se, desmuntar-se o ser reutilitzats posteriorment. Es consideren reversibles les instal·lacions fotovoltaiques en sòl no urbanitzable comú, sempre que no requerisquen fonamentacions o tractaments superficials de formigó o similars.»

4. Es modifica l’article 65.3 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat de la següent manera:

«3. La resolució ha de fixar justificadament el sistema de gestió, ponderant els interessos col·lectius i particulars que resulten afectats. La resolució aprovatòria ha de comportar la declaració d’utilitat pública o interès social i de la necessitat d’urgent ocupació dels béns i els drets necessaris per a desenvolupar l’actuació.

El Consell pot eximir excepcionalment el projecte d’inversió econòmica sostenible de les llicències municipals d’obres i activitat, i de les autoritzacions la regulació de les quals siga competència de la Generalitat. Per a la resta de llicències regeix el que determinen les legislacions estatal i europea.»

5. S’afegeix un nou punt d) a l’article 110.3 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la següent redacció:

«d) A les persones propietàries de sòls dotacionals inclosos en una àrea de repartiment, en sòl urbà o urbanitzable.»

6. Es modifica l’article 110.5 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, que queda redactat de la següent manera:

«5. Les persones propietàries de les reserves d’aprofitament, prèvia justificació de la impossibilitat de transferir la reserva, podran sol·licitar l’expropiació i exercir els drets regulats en els punts 1 i 2, respecte dels terrenys que van cedir, en el termini de tres anys, comptats des de la reserva.
No es considerarà a aquest efecte impossibilitat per a la transferència de la reserva d’aprofitament la impossibilitat que derive de circumstàncies del mercat immobiliari. Tampoc concorrerà el dret a l’expropiació pregada de reserves d’aprofitament urbanístic en el cas que en el marc del pla general es prevegen mecanismes que possibiliten efectuar la transferència de l’aprofitament urbanístic reservat.»


7. Es modifica l’article 110.8 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, que queda redactat de la següent manera:

«8. Quan s’acredite que l’exercici de l’expropiació pregada compromet seriosament els principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, d’eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics o de responsabilitat, l’ajuntament pot declarar motivadament la impossibilitat material de complir el que preveu aquest precepte amb vista a la materialització de l’expropiació de béns i drets per ministeri de la llei.
Aquesta declaració, per a ser eficaç, ha d’acordar-se pel ple de l’ajuntament, amb audiència prèvia de la persona interessada, i produir-se abans de la resolució del jurat provincial d’expropiació forçosa. La declaració comporta el dret de la persona titular a percebre els interessos legals calculats d’acord amb el preu just aprovat dels terrenys afectats, fins a una efectiva adquisició en el termini màxim de cinc anys.»

8. Es modifica el punt b) de l’article 110.9 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, que queda redactat de la següent manera:

«b) Una vegada notificat l’acord pel jurat provincial d’expropiació forçosa és aplicable el que estableix l’article 57 de la Llei d’Expropiació Forçosa, havent l’administració competent d’abonar el preu just en el termini de sis mesos. Transcorregut aquest termini s’han de meritar novament interessos que es computaran des de la finalització de l’indicat termini de sis mesos fins que es produïsca el complet pagament del preu just, descomptant la demora imputable al jurat.»


9. Es modifica el punt a) de l’article 211.1 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, que queda redactat de la següent manera:

«a) Edificacions, construccions i instal·lacions necessàries per a l’activitat agropecuària i forestal i les seues corresponents activitats complementàries d’acord amb la legislació agropecuària, adequades per a l’ús corresponent relacionat amb l’explotació per a la qual se sol·licita autorització. Almenys la mitat de la parcel·la ha de quedar lliure d’edificació o construcció, exceptuant els hidrants de reg, arquetes per a allotjar vàlvules, estacions meteorològiques i de telecontrol, a més de construccions per a capçals de reg localitzat que no ocupen més de 12 m² associats a captacions d’aigua legalment establides, així com els hivernacles, excepte aquells destinats a la pública concurrència i els que inutilitzen el sòl agrari, i els depòsits o tancs de materials flexibles utilitzats per les explotacions agropecuàries per a l’emmagatzematge de líquids inherents a la pròpia activitat. Aquesta superfície lliure d’edificació ha de mantenir-se en el seu ús agrari o forestal, o amb les seues característiques naturals pròpies. També s’admet, amb les mateixes exigències, l’ús i les instal·lacions necessàries per a la cria i manteniment particular o comercial d’animals, inclosos els de companyia, sempre que s’ajusten a la normativa sectorial aplicable.

Aquestes edificacions en cap cas podran albergar cuines, banys, dormitoris i altres serveis similars destinats a usos residencials o terciaris. A aquest efecte, no tindran la consideració de banys destinats a tals usos les instal·lacions d’aigua i sanejament que tinguen per objecte complir amb la normativa en matèria de sanitat i higiene de les explotacions agràries. Les administracions públiques hauran de vetlar per l’exercici de les seues potestats de disciplina urbanística respecte de les edificacions amb finalitats agropecuàries que sense autorització siguen destinades a usos residencials o terciaris.»

10. Es modifica l’article 214.1 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, que queda redactat de la següent manera:

«1. Estan subjectes a llicència urbanística municipal i, si escau, a prèvia declaració d’interès comunitari, en els termes que preveu aquest capítol, els actes d’ús i aprofitament que promoguen les i els particulars en el sòl no urbanitzable.
No estan subjectes a llicència municipal els treballs habituals de l’activitat agropecuària, com ara arrancada i nova plantació de cultius permanents, les instal·lacions de reg en parcel·la que comprenen els hidrants i caps de reg localitzat, arquetes per a allotjar vàlvules, estacions meteorològiques i de telecontrol. Tampoc estan subjectes a llicència municipal les estructures lleugeres no permanents per a la producció agropecuària i forestal, així com els depòsits o tancs de materials flexibles utilitzats per les explotacions agropecuàries per a l’emmagatzematge de líquids inherents a la pròpia activitat.»

11. S’afegeix un nou apartat 5 a l’article 223 del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, amb la redacció següent:

«5. Els informes dels ajuntaments en el terme municipal dels quals se sol·licite implantar l’actuació, quan tinguen el seu origen en sol·licituds de declaració d’interés comunitari del supòsit contemplat en l’article 211.1, paràgraf d) d’aquest text refós, es requeriran de manera preceptiva no vinculant, durant la tramitació de l’expedient i abans que l’òrgan competent emeta la corresponent resolució.

Aquests informes hauran d’incloure, a més dels extrems exposats en la lletra b de l’apartat anterior, una valoració justificadament favorable o desfavorable sobre la motivació i fonaments als quals es refereix l’article 220.1 d’aquest text refós. El termini per a emetre aquests informes serà de tres mesos.
L’òrgan competent de la conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori i urbanisme haurà de resoldre i notificar a la part interessada, en el termini màxim de sis mesos, el procediment de declaració d’interés comunitari. Transcorregut aquest termini sense que s’haja notificat la resolució expressa, es podrà entendre desestimada la sol·licitud.»

12. S’afegeix una nova disposició addicional setena al Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, amb la següent redacció:

«Disposició addicional setena. Suspensió de llicències que afecte instal·lacions per a la generació d’energies renovables
1. La suspensió de llicències prevista en l’article 68, quan afecte instal·lacions per a la generació d’energies renovables, es limitarà a aquelles zones de sòl no urbanitzable comú en les quals la cartografia de capacitat agrològica del sòl de l’Institut Cartogràfic Valencià definisca la seua molt alta i alta capacitat agrològica, o en aquelles que, sent la seua capacitat moderada, l’ajuntament justifique mitjançant acord plenari la necessitat d’aplicar un règim de protecció agrícola. També es podran suspendre llicències si l’ajuntament justifica mitjançant informe la possible degradació de l’entorn paisatgístic proper a usos residencials o d’alt valor de rellevància local.
2. Aquells ajuntaments que hagen suspés llicències d’instal·lacions per a la generació d’energies renovables disposen d’un termini de sis mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, per a determinar i justificar mitjançant informe tècnic el compliment dels valors agrològics protegibles i paisatgístics segons l’apartat anterior. Transcorregut el termini, quedarà automàticament alçada la suspensió per a totes aquelles zones que no estigueren incloses en la cartografia de capacitat agrològica del sòl de l’Institut Cartogràfic Valencià com de molt alta i alta capacitat agrològica.
3. A sol·licitud motivada de l’ajuntament, la conselleria competent en matèria d’urbanisme, previ informe en el qual es justifiquen raons d’interés general, podrà declarar la suspensió de llicència per un termini màxim d’un any, que podrà ser prorrogat per motius diferents als indicats en els punts precedents.
4. En el termini de tres mesos, l’ajuntament haurà d’iniciar el procediment de modificació del planejament en la forma prevista en l’article 51. Si no es fera quedarà automàticament alçada la suspensió de llicències excepte per als àmbits de molt alta i alta capacitat agrològica.

5. Els ajuntaments podran sol·licitar per procediment d’urgència la modificació de planejament.»

13. Es modifica la disposició transitòria cinquena del Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat de la següent manera:
«Disposició transitòria cinquena. Pèrdua de vigència i cessament en la producció d’efectes de les memòries ambientals
Les memòries ambientals emeses a l’empara de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, abans de l’1 de gener de 2021, perdran la seua vigència i cessaran en la producció dels efectes que els són propis, si no s’haguera procedit a l’aprovació definitiva del pla en el termini de dos anys, des de l’entrada en vigor de la present norma.
Les memòries ambientals que puguen emetre’s a l’empara d’aquella llei a partir de l’1 de gener de 2021 perden la vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis si, una vegada notificades al promotor, no s’ha aprovat definitivament el pla en el termini màxim de dos anys.»

14. S’afegeix una Disposició transitòria vint-i-novena al Text Refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, amb la següent redacció:

«1. Qualsevol instal·lació o activitat la titularitat de la qual corresponga a l’Administració general de l’Estat, a la Generalitat, a l’Administració local, a les universitats públiques, o als organismes públics o autònoms vinculats o dependents de les administracions públiques, que es trobe en funcionament i que no compte amb la preceptiva llicència d’edificació del sòl, subsol i vol, o mancara de llicència d’activitat, haurà de regularitzar-se quan es produïsca algun dels següents supòsits:

a) Que no dispose del corresponent instrument d’intervenció habilitant, sent exigible en el moment de la seua posada en funcionament.

b) Que les seues successives modificacions de l’activitat no disposen del títol habilitant exigible en el dit moment.
2. En aquests casos, haurà de tramitar-se la corresponent sol·licitud i la documentació exigida per la normativa urbanística y ambiental vigent en el moment de la seua posada en funcionament.»

Article 2. Modificació de la Llei 6/2014, de de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d’Activitats a la Comunitat Valenciana
Es modifica l’article 28.4 de la Llei 6/2014, de de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d’Activitats a la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:

«4. En general, no s’admetran a tràmit les sol·licituds que no s’acompanyen de l’informe urbanístic municipal que acredite la compatibilitat urbanística del projecte o la còpia de la seua sol·licitud; les que no hagen obtingut declaració d’interés comunitari, quan siga exigible d’acord amb la normativa urbanística i d’ordenació territorial; ni aquelles respecte de les quals el projecte bàsic d’activitat, l’estudi d’impacte ambiental o una altra documentació necessària per a resoldre no es corresponga amb la sol·licitud formulada o patisquen insuficiències o deficiències que no es consideren esmenables i hagen de tornar-se a formular.
La resolució que acorde la inadmissió a tràmit i el consegüent arxivament de les actuacions s’adoptarà motivadament, amb audiència prèvia de l’interessat.
No obstant l’anterior, en relació amb determinats projectes industrials, podran admetre’s a tràmit les sol·licituds relatives a instal·lacions o part d’instal·lacions d’indústries generadores de biometà o biogàs, així com d’hidrogen renovable, o per la fabricació de sistemes per l’emmagatzematge d’energia, a sol·licitud específica del promotor, que s’acompanyen almenys de la sol·licitud de l’informe de compatibilitat urbanística municipal o de l’acreditació de la realització de la informació pública de la tramitació de la declaració d’interés comunitari o instrument urbanístic procedent. Aquesta admissió a tràmit no generarà dret algun sobre el promotor, estant la resolució definitiva de l’expedient vinculada a l’obtenció del corresponent instrument de compatibilitat urbanística favorable.»

Article 3. Modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià
1. Es modifica l’article 11.1 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, que queda redactat de la següent manera:
«1. Els estudis d’impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o privats, o els estudis ambientals i territorials estratègics relatius als plans urbanístics que requerisquen avaluació ambiental ordinària, quan puguen incidir sobre béns integrants del patrimoni cultural valencià que afecten l’ordenació estructural, hauran d’incorporar l’informe de la conselleria competent en matèria de cultura sobre la conformitat del projecte o pla amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe s’emetrà en el termini improrrogable de quaranta-cinc dies i vincularà a l’òrgan que haja de realitzar l’avaluació ambiental quant a les matèries de patrimoni cultural valencià que siguen competència de la Generalitat i tinguen incidència en l’ordenació estructural.»

2. Es modifica l’article 11.2 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, que queda redactat de la següent manera:
«2. Transcorreguts quaranta-cinc dies des que es va sol·licitar, s’entendrà emés en sentit desfavorable en matèria de l’ordenació estructural. El transcurs del termini expressat no eximirà a la Conselleria competent en matèria de cultura de l’obligació d’emetre l’informe corresponent.»


3. Es modifica l’article 11.6 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, que queda redactat de la següent manera:
«6. Aquells projectes de planificació o transformació del territori que per la legislació específica no estiguen subjectes a tràmits d’avaluació ambiental però que comprenguen en el seu àmbit béns inscrits en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o béns de naturalesa arqueològica o paleontològica, hauran de sotmetre’s a informe previ de la Conselleria competent en matèria de cultura, que serà vinculant quant a les matèries de patrimoni cultural valencià que siguen competència de la Generalitat i tinguen incidència en l’ordenació urbanística.»


Article 4. Modificació de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interés ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques
Es modifica l’article 6.8 de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interés ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques, que queda redactat de la següent manera:
«8. Amb caràcter general, la contractació no pot realitzar-se de manera directa amb el mitjà. Els contractes que incidisquen en la difusió internacional i nacional de la Comunitat Valenciana en els supòsits de publicitat institucional previstos en els apartats a), k) i m) de l’article 2.1, així com els referits a la publicitat vinculada a fons europeus, podran realitzar-se directament, prèvia elaboració d’una memòria en la qual s’exposaran les accions i impactes previstos.»

Article 5. Modificació de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda Pública, Sector Públic Instrumental i Subvencions
1. Es modifica el subapartat a de l’apartat 1 de l’article 156 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda Pública, Sector Públic Instrumental i Subvencions, que queda redactat de la manera següent:
«a) Bé perquè la participació directa o indirecta en el capital social de la Generalitat o dels ens del sector públic instrumental siga igual o superior al 50 %. Per a la determinació d’aquest percentatge, en cas que en el capital social participen diverses d’elles, se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic instrumental de la Generalitat.»

2. S’afegeix una nova disposició addicional desena a la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda Pública, Sector Públic Instrumental i Subvencions, quedant redactat de la següent manera:
«Si amb motiu de l’aplicació del subapartat a, de l’apartat 1, de l’article 156 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda Pública, Sector Públic Instrumental i Subvencions, es modificara l’adscripció d’alguna entitat per a passar a formar part del SPIGVA, allò es durà a terme sense cap tipus de merma dels drets ja reconeguts al personal de la citada entitat.»

3. Es modifica el subapartat b, de l’apartat 2 de l’article 160, que queda redactat de la següent manera:
«b) Aprovar mitjançant ordre les oportunes bases reguladores de la concessió de les subvencions.»

4. Es modifica l’apartat A) i s’afegeix un punt 3 a l’article 168.1 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda Pública, Sector Públic Instrumental i Subvencions, que queda redactat de la següent manera:

«1. D’acord amb el que estableix l’article 22.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, podran concedir-se de forma directa les subvencions següents:
A) Les previstes nominativament en la llei de pressupostos de la Generalitat, entenent-se com a tals aquelles l’objecte de les quals, dotació pressupostària i destinatari figuren inequívocament en els seus annexos.
Les subvencions de caràcter nominatiu no poden crear-se ni modificar-se una vegada aprovada la llei de pressupostos de l’exercici corresponent, excepte aquelles subvencions de capital el beneficiari de les quals siga una altra administració pública de caràcter territorial, i aquelles subvencions corrents que s’efectuen amb caràcter d’ajuda humanitària o d’emergència el beneficiari de les quals siga un organisme adscrit a una administració pública de caràcter territorial. Aquestes subvencions s’incorporaran obligatòriament al pla anual de fiscalització de la intervenció general de la Generalitat Valenciana.
La concessió de les subvencions previstes nominativament en la llei de pressupostos de la Generalitat es formalitzarà mitjançant resolució de la persona titular del departament gestor del crèdit pressupostari al qual s’imputa l’ajuda o mitjançant conveni.
La resolució de concessió o el conveni tindrà el caràcter de bases reguladores de la subvenció, i haurà de contindre, com a mínim, els següents extrems:
a) Objecte de la subvenció i persones beneficiàries, d’acord amb l’assignació pressupostària.
b) Crèdit pressupostari al qual s’imputa la despesa i quantia de la subvenció, individualitzada, en el seu cas, per a cada persona beneficiària, si foren vàries.
c) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.
d) Terminis i mètodes de pagament de la subvenció, possibilitat d’efectuar pagaments anticipats i abonaments a compte, així com el règim de garanties que, en el seu cas, hauran d’aportar les persones beneficiàries, en el marc i amb les condicions previstes en aquesta llei.
e) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l’aplicació dels fons percebuts.
f) Els condicionants requerits per la normativa de la Generalitat relatius a la notificació, autorització i comunicació d’ajudes públiques a la Comissió Europea.»
«3. Les subvencions de caràcter nominatiu no poden tenir abast pluriennal, excepte aquelles subvencions de capital el beneficiari de les quals siga una altra administració pública de caràcter territorial, i aquelles subvencions corrents que s’efectuen amb caràcter d’ajuda humanitària o d’emergència el beneficiari de les quals siga un organisme estatal o autonòmic adscrit a una administració pública de caràcter territorial.»

Article 6. Modificació de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022
1. Es modifica el punt b) de l’article 44.10 de de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022, que queda redactat de la següent manera:
«b) En l’àrea de cooperació internacional al desenvolupament, les subvencions de naturalesa corrent i de capital concedides en l’àmbit d’actuacions dels programes 134.10 «Cooperació Internacional al Desenvolupament» i 134.20 «Implementació d’Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030)» podran lliurar-se immediatament, una vegada concedides, fins al 100 per cent, amb caràcter previ a la justificació.»

2. Es modifica el punt p) de l’article 44.18 de de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022, que queda redactat de la següent manera:
«p) Els beneficiaris de les subvencions a què es refereixen les lletres a, b i c.1 i 2 de l’apartat 10 del present article.»

Article 7. Modificació de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana
1. Es modifica l’article 7 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la següent manera:
«1. D’acord amb les finalitats d’aquesta llei, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, d’ordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a l’autorització de l’òrgan competent serà preceptiu l’informe favorable per part de la conselleria competent en matèria d’agricultura respecte de totes aquelles obres, usos, instal·lacions i aprofitaments les realitzacions de les quals incidisquen en sòl no urbanitzable, en el marc del que disposen els articles 211 i 215 del text refós de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell.
2. En el sòl no urbanitzable, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, d’ordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a l’autorització de l’òrgan competent, serà preceptiu l’informe favorable de la conselleria competent en matèria d’agricultura en relació amb les construccions, instal·lacions i habitatges vinculats a l’explotació agrària i/o a les seues activitats complementàries que puguen permetre’s d’acord amb la legislació urbanística i sectorial aplicable o certificat emés en els termes de l’article 7 bis.

3. Es requerirà un informe previ de la conselleria competent en matèria d’agricultura o emés en els termes de l’article 7 bis sobre qualsevol ús, obra i instal·lació o aprofitament que s’efectue sobre els terrenys següents:
a) Tots aquells que hagen sigut objecte de reparcel·lació com a conseqüència del corresponent procediment de reestructuració parcel·lària.

b) Els terrenys sobre els quals es realitzen les obres classificades d’interès general de la Comunitat Valenciana en matèria d’aprofitaments hidràulics, canals i regadius i altres infraestructures agràries previstes en aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de la completa finalització d’aquestes obres.
c) Tots aquells terrenys que hagen estat objecte de reestructuració o agrupació de parcel·les a l’empara dels procediments establits en aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de l’efectiva reestructuració o agrupació de les parcel·les.
d) Els terrenys, siguen de titularitat de la Generalitat o d’entitats col·laboradores, els usos i aprofitaments dels quals queden subjectes als respectius programes experimentals sobre investigació i desenvolupament agrari, mentre dure el desenvolupament dels esmentats programes experimentals.»

2. S’afegeix un nou article 7 bis a la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, amb la següent redacció:

«Article 7 bis. Certificació de verificació documental
1. Amb la finalitat d’agilitzar l’emissió dels informes preceptius de sòl no urbanitzable, prèviament a la presentació de la sol·licitud podrà obtindre’s certificació acreditativa de la verificació de la documentació, emesa pels col·legis professionals o altres corporacions de dret públic amb les quals la Conselleria competent en agricultura subscriga el corresponent conveni.
2. La verificació, consistirà en:
a) La revisió tècnica i validació de la documentació aportada juntament amb la sol·licitud d’informe d’actuació en sòl no urbanitzable, incloent així mateix la suficiència i la idoneïtat de la documentació, per als fins de l’actuació i la seua adequació a tota la normativa aplicable a l’activitat a desenvolupar.
b) La posterior emissió del corresponent informe, que seguirà el que es disposa en la legislació d’aplicació, instruccions de la Conselleria competent en agricultura, així com el que poguera establir-se en el conveni citat en l’apartat 1.
3. La sol·licitud d’informe de sòl no urbanitzable que s’acompanye de la certificació regulada en el present article, juntament amb la resta de documentació exigida, serà admesa a tràmit, la qual cosa no impedirà a l’òrgan competent per a la seua tramitació efectuar els requeriments d’esmena que procedisquen si amb posterioritat es detectaren insuficiències o deficiències que siguen corregibles.»

3. Es modifica l’article 8 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la següent manera:

«Article 8. Informe previ
En cas que la sol·licitud no fora acompanyada de certificat emés en els termes de l’article 7 bis, l’informe previ al qual es refereix l’article 7 d’aquesta llei serà emés en un termini màxim de dos mesos des que se sol·licite per l’òrgan competent. Transcorregut aquest termini sense que s’haja emés l’informe, aquest s’entendrà favorable. En tot cas, durant el termini establit per a l’emissió del preceptiu informe quedaran suspesos qualssevol terminis previstos en la normativa vigent per a resoldre el procediment d’autorització de l’actuació de què es tracte.»


4. Es modifica el paràgraf primer i s’afegeixen dos nous punts d) i e) a l’article 9 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, amb la següent redacció:

«No serà preceptiva l’emissió de l’informe previst en l’article 7 d’aquest capítol, ni emés en els termes de l’article 7 bis, en els supòsits següents:
(...)
d) Obres, accions i instal·lacions destinades a delimitar el perímetre de parcel·les en sòl no urbanitzable, respectant la normativa sectorial.

e) Obres, usos, instal·lacions i accions per a les quals no es requerisca llicència d’obres, i en aquest cas bastarà amb una declaració responsable de l’interessat.»
5. Es modifica l’article 10.2 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la següent manera:
«2. Els certificats emesos en els termes de l’article 7 bis, o els informes prevists en els articles 7 i 8 d’aquesta llei, seran en tot cas suficientment motivats i facilitaran l’exercici de les activitats agràries i complementàries que es pretén protegir.»

Article 8. Modificació de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d’impacte ambiental
1. Es deixa sense contingut l’article seté de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d’impacte ambiental.

2. Es modifica la disposició final primera de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d’impacte ambiental, que queda redactada de la següent manera:
«Primera
La present Llei tindrà caràcter supletori al que es disposa en la normativa bàsica estatal en matèria d’avaluació ambiental.»

3. Es modifica l’apartat 6 de l’Annex de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d’impacte ambiental, que queda redactat de la següent manera:
«6. Gestió de residus i depuració d’aigües residuals
6.1. Les següents instal·lacions de gestió de residus, quan no es desenvolupen a l’interior de nau tancada situada en polígon industrial:

a) Instal·lacions de valorització de residus.
b) Desballestament o emmagatzematge de ferralla, inclusivament centres de tractament de vehicles al final de la seua vida útil, així com instal·lacions de tractament de RAEE.
6.2. Instal·lacions d’eliminació de residus perillosos.
6.3. Instal·lacions d’eliminació de residus no perillosos amb capacitat superior a 100 t/dia diferents del depòsit en abocador.
6.4. Abocadors de residus, excepte residus inerts.
6.5. Plantes de tractament d’aigües residuals la capacitat de les quals siga superior a 100.000 habitants equivalents, incloent el sistema de col·lectors corresponent, quan aquest discórrega per terreny natural.»
Article 9. Modificació de la Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern valencià, de sanejament d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana
1. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 25 de la Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern valencià, de sanejament d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana, amb la següent redacció:
«3. Quan una empresa, local o establiment dispose de consums per a usos industrials d’un sistema de climatització per geotèrmia en circuit obert, degudament autoritzat per l’Administració hídrica, al subministrament propi resultant se li aplicarà les tarifes fixades en la Disposició Addicional Quarta d’aquesta llei. L’aplicació d’aquestes tarifes no impedirà la determinació del coeficient que, en el seu cas corresponga, a la resta d’activitats desenvolupades, exclosos els usos industrials del sistema de climatització per geotèrmia en circuit obert, conforme al que es disposa en els apartats anteriors.»

2. S’afegeix una nova disposició addicional quarta a la Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern valencià, de sanejament d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana, amb la següent redacció:
«Disposició addicional quarta. Usos industrials en sistemes de climatització per geotèrmia
1. Als subministraments propis per a usos industrials en els sistemes de climatització per geotèrmia en circuit obert se’ls aplicarà la següent tarifa:
Quota de Servei: 400,00 €/any
Quota de Consum: 0,050 €/m³
Aquestes quotes, quan resulten d’aplicació, no seran objecte de correcció pel coeficient corrector que, si escau, es determine.
2. Quan una empresa, local o establiment estiga servit per més d’una font de proveïment, a part dels subministraments propis per a usos industrials en el sistema de climatització per geotèrmia en circuit obert, les tarifes aplicables a la resta de fonts de proveïment seran les determinades conforme al que es disposa en els apartats 1 i 2 de l’article 25 d’aquesta llei, i pel capítol tercer i annexos del Reglament sobre el Règim Economicofinancer i Tributari del Cànon de Sanejament.

3. Les presents tarifes podran ser actualitzades en les Lleis de Pressupostos de la Generalitat, conforme al que es disposa en l’apartat 1 de l’article 25 d’aquesta llei.
4. Les tarifes establides en aquesta Disposició Addicional Quarta seran aplicable a les liquidacions pendents d’emetre a l’entrada en vigor de l’apartat 3 de l’article 25 d’aquesta llei.»

Article 10. Modificació del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica
1. Es modifica l’encapçalament i s’afegeixen dos nous apartats 5 i 6 a l’article 3 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, a amb la següent redacció:

«Article 3. Inversions d’interés estratègic per a la Comunitat Valenciana i actuacions declarades de prioritat energètica per raons d’emergència energètica o climàtica
(...)
5. Sense perjudici del que s’estableix amb caràcter general en els apartats anteriors, el conseller o consellera competent en matèria de territori i urbanisme podrà declarar un determinat àmbit territorial o un projecte concret, situat en sòl no urbanitzable comú, com a prioritari energètic.
Aquesta declaració es realitzarà a proposta de la conselleria competent en matèria d’energia o canvi climàtic, en la qual es justifique la seua necessitat i oportunitat per raons d’emergència energètica o climàtica.

Qualsevol d’aquestes declaracions implicarà la tramitació d’urgència dels projectes de construcció de les instal·lacions, la compatibilitat territorial i urbanística, i l’exempció de l’ocupació del territori prevista en l’article 7.7 del text Refós de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge. Seran necessaris per a la seua autorització els informes sectorials ambientals i agrològics, i l’informe d’ordenació del territori i paisatge favorables respecte a inundacions, sobre riscos naturals o induïts en el territori, sobre l’afecció als connectors territorials definits en l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, i sobre paisatges de rellevància nacional o unitats de paisatge a les quals se’ls haja reconegut prèviament un valor alt o molt alt.

6. Les declaracions d’àmbit territorial o projecte prioritari energètic comporten l’obligació de compensació als municipis en els termes establits en l’article 38 del present Decret llei. Els ajuntaments, mitjançant acord plenari, podran incrementar la compensació en un 50 %.»


2. S’afegeix un nou article 3 bis al Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, a amb la següent redacció:
«Article 3 bis. Procediment per a la implantació d’instal·lacions de producció d’energia renovable fotovoltaica d’autorització estatal

1. Les instal·lacions d’energia renovable fotovoltaica d’autorització estatal quedaran eximides de la tramitació de la Declaració d’Interés Comunitari o de Pla Especial si acrediten prèviament la compatibilitat urbanística i disponibilitat integra del sòl.
2. La concessió de la llicència urbanística municipal comporta per al titular o propietari de les instal·lacions l’obligació del pagament del cànon per ús i aprofitament de sòl no urbanitzable amb destinació municipal en els termes establits en l’article 38 del present Decret llei.»


3. Es modifica l’article 10.1 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que queden redactats de la següent manera:
«1. Els emplaçaments de les centrals fotovoltaiques, a més dels criteris generals indicats, tindran en compte els criteris específics territorials i paisatgístics següents:
a) Respectar els valors, processos i serveis de la infraestructura verda del territori, així com dels seus elements de connexió territorial, no podent reduir en més d’un 10 % l’amplària dels corredors territorials que es troben afectats per la instal·lació de la central fotovoltaica, llevat que un determinat àmbit territorial o projecte concret haja sigut declarat energètic prioritari i s’acredite amb informe de medi natural la irrellevància ambiental d’una reducció major.

b) Distar almenys 500 metres de recursos paisatgístics de primer ordre com són els Béns d’Interés Cultural, Béns de Rellevància Local, Monuments Naturals i Paisatges Protegits, llevat que l’instrument de paisatge demostre que ni la contextualització ni la percepció d’aquests recursos es veu afectada negativament per la central fotovoltaica, o que un determinat àmbit territorial o projecte concret haja sigut declarat energètic prioritari i, en aquest cas, es procedirà en la resolució a establir la distància que serà com a mínim l’establida en la legislació vigent en matèria de patrimoni cultural.»

4. S’afegeix un nou article 19 bis al Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, amb la següent redacció:
«Article 19 bis. Procediment de determinació d’afeccions ambientals per a projectes de centrals elèctriques fotovoltaiques i eòliques

1. Els projectes no situats al medi marí als quals es refereixen els apartats i) i j) del Grup 3 de l’Annex I i els apartats g) i i) del Grup 4 de l’Annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental, se sotmetran a un procediment de determinació de les afeccions ambientals sempre que complisquen, conjuntament, amb els requisits que s’assenyalen a continuació:
a) Connexió: Projectes que compten amb línies elèctriques aèries d’evacuació no incloses en el grup 3, apartat g de l’Annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.
b) Ubicació: Projectes que, no situant-se al medi marí ni en superfícies integrants de la Xarxa Natura 2000, a la data de la presentació de la sol·licitud estiguen situats íntegrament en zones de sensibilitat baixa i moderada segons la «Zonificació ambiental per a la implantació d’energies renovables», eina elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. A més, en cas de parcs eòlics hauran d’estar situats en zones aptes i aptes amb compliment de prescripcions del vigent Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana. En el cas de centrals fotovoltaiques els projectes hauran d’estar en zones que complisquen els criteris de localització i implantació dels articles 8 a 10 del present decret llei.
Aquest procediment serà aplicable als projectes respecte dels quals els promotors presenten la sol·licitud de les autoritzacions administratives prèvia i de construcció previstes en l’article 53 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, davant el servei territorial competent en matèria d’energia, abans del 31 de desembre de 2024.

2. Els projectes als quals es refereix l’apartat 1 no estaran subjectes a una avaluació ambiental en els termes regulats en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, en la mesura en què així ho determine l’informe al qual es refereix l’apartat 3 d’aquest article. No obstant això, els termes emprats en aquest article s’entendran de conformitat amb les definicions recollides en l’article 5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

3. El procediment de determinació de les afeccions ambientals es desenvoluparà conforme als següents tràmits:
a) El promotor haurà de presentar al servei territorial competent en matèria d’energia, per a l’autorització, la següent documentació:

1r Sol·licitud de determinació d’afecció ambiental per a projectes de centrals elèctriques fotovoltaiques i eòliques. La sol·licitud de determinació d’afeccions ambientals haurà de complir els requisits generals administratius recollits, amb caràcter general, en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
2n El document consistent en el projecte d’execució de la instal·lació previst en l’article 53.1.b de la Llei 24/2013, de 26 de desembre. El projecte haurà de contindre les infraestructures d’evacuació, que inclouen la connexió amb la xarxa de transport o de distribució, i en el seu cas, la transformació d’energia elèctrica, en formar part de la instal·lació de producció d’acord amb l’article 21.5 de la citada Llei 24/2013.
3r L’estudi d’impacte ambiental amb els continguts previstos en els articles 5.3.c i 35 i en l’annex VI de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

4t El pla de desmantellament de la instal·lació i restauració del terreny i entorn afectat.
5é En cas de parcs eòlics, estudi de recurs eòlic conforme al que s’estableix en el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana i estudi preoperacional d’avifauna conforme als criteris establits per la conselleria competent.
6é Un resum executiu que quantifique els impactes acreditats respecte dels aspectes recollits en l’apartat 3.b.
Sempre que la documentació estiga completa, l’òrgan substantiu remetrà la documentació a l’òrgan d’avaluació ambiental de projectes en un termini de 10 dies. En el cas que no estiga completa la documentació, previ tràmit d’esmena de conformitat amb el que es disposa per l’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques l’òrgan substantiu tindrà al promotor per desistit.
b) El resum executiu elaborat pel promotor, haurà d’abordar de manera concisa les principals afeccions del projecte sobre el medi ambient en funció dels següents criteris:
1r Afecció sobre la Xarxa Natura 2000, espais protegits i les seues zones perifèriques de protecció i hàbitats d’interés comunitari.
2n Afecció a la biodiversitat, en particular a espècies protegides o amenaçades catalogades.
3r Afecció per abocaments a llits públics o al litoral.
4t Afecció per generació de residus.
5é Afecció per utilització de recursos naturals.
6é Afecció al patrimoni cultural.
7é Incidència socioeconòmica sobre el territori.
8é Afeccions sinèrgiques amb altres projectes pròxims, com a mínim els situats a menys de 10 km en parcs eòlics, 5 km en plantes fotovoltaiques i 2 km respecte de línies elèctriques. Aquestes distàncies es mesuraran de manera euclidiana entre els punts més pròxims.
c) A la vista de la documentació, l’òrgan d’avaluació ambiental analitzarà si el projecte produirà, previsiblement, efectes adversos significatius sobre el medi ambient, tant en la fase de construcció, explotació com a desmantellament de la instal·lació i restauració de l’entorn, i elaborarà una proposta d’informe de determinació d’afeccions ambientals, que remetrà al centre directiu competent en matèria de medi natural, el qual disposarà d’un termini de deu dies per a formular observacions. Si transcorregut aquest termini no s’han rebut aquestes, l’òrgan d’avaluació ambiental prosseguirà les actuacions.
d) En tot cas, l’òrgan d’avaluació ambiental de projectes formularà l’informe de determinació d’afeccions ambientals en el termini màxim de dos mesos des de la recepció de la documentació. En aquest informe es determinarà si el projecte pot continuar amb la corresponent tramitació del procediment d’autorització per no apreciar-se efectes adversos significatius sobre el medi ambient que requerisquen el seu sotmetiment a un procediment d’avaluació ambiental o si, per contra, el projecte ha de sotmetre’s al corresponent procediment d’avaluació ambiental conforme al que es preveu en la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

L’informe podrà determinar també l’obligació de sotmetre l’autorització del projecte a les condicions que s’estime oportú per a mitigar o compensar possibles afeccions ambientals d’aquest, així com a condicions relatives al seguiment i pla de vigilància del projecte, així com al projecte de desmantellament de la instal·lació i restauració de l’entorn afectat. La instal·lació no podrà ser objecte d’autorització de construcció o explotació si no es respecten aquestes condicions.

e) L’informe de determinació d’afeccions ambientals serà publicat en la web de l’òrgan d’avaluació ambiental i notificat al promotor, als òrgans substantius i d’ordenació del territori i paisatge en un termini màxim de deu dies.
4. L’informe de determinació d’afeccions ambientals perdrà la seua vigència i cessarà en els efectes que li són propis si el projecte no fora autoritzat en el termini de dos anys des de la seua notificació al promotor. Igualment aquest informe perdrà la seua vigència i cessarà els seus efectes si notificada la resolució d’autorització de construcció de la instal·lació al promotor aquest no inicia l’execució del projecte abans del termini de quatre anys.
No obstant això, quan es tracte de projectes inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’article 1 del Reial Decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s’aproven mesures en matèria d’energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica, si l’informe determina que el projecte pot continuar amb la corresponent tramitació del procediment d’autorització per no apreciar-se efectes adversos significatius sobre el medi ambient, tindrà el termini de vigència i assortirà els efectes de compliment de les fites administratives als quals es refereixen els seus apartats 1.a).2n i 1.b).2n, sense perjudici que haja de complir-se la fita administrativa de l’apartat 1.b.1r de sol·licitud presentada i admesa a tràmit l’autorització administrativa prèvia.
5. L’informe de determinació d’afeccions ambientals no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels quals, si escau, procedisquen en via administrativa i judicial enfront de l’acte d’autorització del projecte.

6. Es declaren d’urgència per raons d’interés públic els procediments d’autorització dels projectes de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics que hagen obtingut l’informe favorable de determinació d’afecció ambiental, sempre que es presenten les sol·licituds d’autorització administrativa abans del 31 de desembre de 2024. A aquests projectes els serà aplicable la tramitació d’urgència prevista en l’article 33 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
7. Les sol·licituds previstes en l’article 21 poden efectuar-se de manera consecutiva, coetània o conjunta amb la sol·licitud de determinació d’afeccions ambientals regulat en aquest article. El servei territorial competent en energia, sense perjudici del que s’estableix en el punt 1.a), realitzarà les actuacions relatives a l’admissió a tràmit de la sol·licitud de les autoritzacions substantives, quedant suspés la resta del procediment fins que aquest òrgan reba l’informe de determinació d’afeccions ambientals, impulsant d’ofici el referit procediment. Si l’informe de determinació d’afeccions ambientals és favorable, en la informació pública del projecte es farà constar aquesta circumstància.»


5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 20 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que queda redactat de la següent manera:
«2. Quan el projecte de la instal·lació no es trobe enquadrat en l’article 19 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica o l’informe de determinació d’afeccions ambientals establisca que el projecte ha de sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental ordinària, el promotor podrà sol·licitar a través del servei territorial competent en energia, l’elaboració del document d’abast en els termes recollits en la legislació bàsica d’avaluació d’impacte ambiental. En aquest cas, la consulta regulada en el punt 1 es realitzarà conjuntament, sent l’òrgan ambiental el que remeta la documentació a l’òrgan competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge.»


6. Es modifica l’article 25 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que queda redactat de la següent manera:
«1. Durant la fase de consultes es traslladarà la documentació oportuna en matèria d’ordenació del territori i paisatge a l’òrgan competent en aquestes matèries per a l’emissió d’informe en el termini de 30 dies. Aquest informe haurà de tindre caràcter favorable únicament en les següents matèries:
– Riscos naturals o induïts en el territori.
– Paisatge i infraestructura verda.
– Afecció als connectors territorials definits en l’Estratègia Territorial de Comunitat Valenciana.
– Pla de desmantellament de la instal·lació i de restauració del terreny i entorn afectat, en els aspectes de la seua competència.
Si a conseqüència de l’informe emés es produeixen modificacions en el projecte, o fora necessari ampliar la informació, s’emetrà un nou informe en el termini màxim d’un mes des que l’òrgan territorial competent en energia remeta la documentació pertinent.
2. Sense perjudici de la resta d’informes i pronunciaments de les administracions públiques intervinents, aquest informe haurà de ser favorable en els termes previstos en l’apartat 1 a l’efecte de poder atorgar l’autorització d’implantació en sòl no urbanitzable de la instal·lació, excepte en els supòsits en els quals la citada autorització no es requerisca d’acord amb la legislació d’ordenació del territori, urbanística i del paisatge.
3. Els ajuntaments realitzaran els informes en matèria de paisatge requerits en la tramitació de centrals fotovoltaiques, sempre que no s’implanten en sòls no urbanitzables amb alguna protecció paisatgística i responguen a alguna d’aquestes característiques:
a) Ocupen menys de 10 hectàrees de sòl no urbanitzable comú i disten de qualsevol altra planta més de 2 km.
b) S’instal·len sobre sòls urbans i o urbanitzables que hagen superat l’avaluació ambiental estratègica.
c) Siguen d’iniciativa de les administracions o entitats públiques adscrites i ocupen menys de 10 hectàrees.»

7. Es renumeren els apartats 2 i 3 de l’article 30 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, de mesures per accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que passen a ser els apartats 3 i 4, i s’afegeix un nou apartat 2, amb la següent redacció:
«2. Durant el tràmit de l’expedient, amb caràcter previ a l’emissió de la resolució, quan un projecte de central fotovoltaica o parc eòlic dels contemplats en aquest decret llei pretenga desenvolupar-se sobre sòl no urbanitzable i no requerisca declaració d’interés comunitari, l’òrgan territorial competent requerirà de manera preceptiva no vinculant, a l’ajuntament o ajuntaments en el terme municipal dels quals se sol·licite implantar l’actuació, informe comprensiu que haurà de contindre valoració justificadament favorable o desfavorable sobre:

a) El compliment dels criteris de localització i implantació de les instal·lacions de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics als quals es refereix els articles 7, 8, 9, 10, 11 i 12 del Decret llei 14/2020 i les Normes del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV), i en general, del que s’estableix en aquest decret llei i en la normativa sectorial d’aplicació.

b) Els extrems als quals es refereix l’article 211.1, paràgraf d) del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

c) Els extrems als quals es refereix l’article 220.1 del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.
d) Qualsevol altra qüestió que l’Ajuntament considere rellevant a l’efecte de l’exercici de la seua autonomia i de les competències que li són pròpies, especialment sobre el seu planejament urbanístic.
El termini per a emetre aquests informes serà de tres mesos i interromprà el termini màxim per a resoldre el que es refereix a l’article 33 d’aquest decret llei.»

8. Es modifica l’article 33.1 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que queda redactat de la següent manera:
«1. L’òrgan competent en energia resoldrà les autoritzacions de la instal·lació en el termini de 10 mesos des que la sol·licitud haja sigut admesa a tràmit d’acord amb l’article 22. Excepte quan es tracte d’informes preceptius i/o vinculants, que s’estarà al que disposa la legislació de procediment administratiu comú i a l’expressament recollit en aquest decret llei, la falta d’emissió dels informes sectorials, una vegada sol·licitats i transcorregut el termini establit per a la seua emissió, autoritzarà l’òrgan substantiu a considerar que els mateixos són de caràcter favorable i, després de donar compte a la Conselleria competent en la matèria, autoritzar la instal·lació.
Els projectes amb una potència de generació menor o igual a 10MW tindran caràcter prioritari i es tramitaran pel procediment d’urgència d’acord amb la Llei 39/2015 de Procediment administratiu comú de les administracions públiques.»

9. S’afegeix una nova disposició addicional sisena al Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, amb la següent redacció:
Disposició addicional sisena. Instal·lacions de generació i aprofitament d’energies renovables d’iniciativa pública
Els ajuntaments podran autoritzar l’ocupació com a interés econòmic general dels sòls urbans, urbanitzables o no urbanitzables que consideren més indicats per a implantar instal·lacions de generació i aprofitament d’energies renovables d’iniciativa pública, així com d’iniciativa de comunitats energètiques o de cooperatives i entitats sense ànim de lucre per a autoconsum o la prestació de serveis d’interés general.

S’afavorirà la distribució energètica per una mateixa planta per a diversos nuclis de població legalment implantats amb independència dels límits administratius municipals.
Per a aconseguir una millor integració paisatgística i un major desplegament dels beneficis aportats, es recomana distribuir les plantes fotovoltaiques en funció de les necessitats dels diferents nuclis de població, havent de distar més de 1,5 quilòmetres entre elles en aquests casos, mesurats en distància euclidiana.
El càlcul de l’ocupació de les centrals fotovoltaiques d’iniciativa pública es flexibilitzarà a l’efecte d’ocupació de sòl, ponderant en un 05 les superfícies equivalents obtingudes conforme a l’art. 7.7 de la text refós de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell.

10. S’afegeix una nova disposició transitòria tercera al Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, amb la següent redacció:

«Tercera. Aplicació del procediment de determinació d’afeccions ambientals als procediments d’autorització de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics en tramitació
A partir de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, el procediment regulat en l’article 19 bis s’aplicarà a tots els projectes que complisquen els requisits establits en el seu apartat 1, sempre que no hagen obtingut pronunciament d’avaluació d’impacte ambiental, en els següents termes:
a) Els promotors dels projectes que complisquen aquests requisits remetran a l’òrgan d’avaluació ambiental de projectes el document amb el resum executiu al qual es refereix l’apartat 3 de l’article 19 bis en un termini de 20 dies des de l’entrada en vigor d’aquest decret llei.

b) Si el projecte estiguera en tramitació en l’òrgan substantiu, aquest remetrà a l’òrgan d’avaluació ambiental el projecte, l’estudi d’impacte ambiental complets, així com el pla de desmantellament de la instal·lació i restauració de l’entorn, excepte quan aquest no fora exigible per haver-se presentat abans del 29 d’agost de 2020, a més del resultat dels tràmits que ja s’hagueren realitzat, en un termini de 10 dies i l’òrgan ambiental de projectes continuarà amb la tramitació prevista en l’article 19 bis.
c) Es conservaran els tràmits evacuats en el procediment de determinació d’afeccions ambientals que es puguen incorporar al procediment d’avaluació ambiental que, com a resultat de l’informe resultant de l’esmentat procediment, haguera de realitzar-se conformement a la Llei 21/2013, de 9 de desembre.»

Article 11. Modificació del Decret 88/2005, de 29 d’abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s’establixen els procediments d’autorització d’instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica que són competència de la Generalitat
Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 bis del Decret 88/2005, de 29 d’abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s’establixen els procediments d’autorització d’instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica que són competència de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:
«2. Només requeriran autorització d’explotació:
– Les de producció d’energia elèctrica amb potència instal·lada no superior a 100 kW, connectades directament a una xarxa de tensió nominal no superior a 1 kV, ja siga de distribució o a la xarxa interior d’un consumidor.
– Les escomeses de qualsevol longitud i tensió nominal no superior a 30 kV, sempre que no sol·liciten la seua declaració d’utilitat pública, en concret, i no estiguen sotmeses a avaluació ambiental.
S’entendrà per escomesa, únicament als efectes de necessitat d’obtenció d’autoritzacions administratives regulades en la legislació del sector elèctric, la instal·lació de nova extensió de xarxa que no vaja a ser cedida abans de la seua posada en servei a l’empresa transportista o a la distribuïdora de la zona, o que en cas de cessió la instal·lació d’extensió tinga per finalitat atendre un únic punt de subministrament, sense perjudici de la configuració d’alimentació, en punta o en pas, anell o bucle, d’aquest amb la xarxa elèctrica. Aquesta cessió s’haurà de realitzar en sol·licitar l’autorització d’explotació.
– Les modificacions no substancials de les instal·lacions de producció, transport, distribució, línies directes i infraestructures elèctriques de les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics de potència superior a 250 kW.
En aquests casos amb la sol·licitud d’autorització d’explotació haurà d’acompanyar-se la documentació de disseny, finalització d’obres i superació de totes les proves, assajos i controls exigida per la reglamentació de seguretat electrotècnica, que acredite el compliment de les condicions de seguretat de les instal·lacions i de l’equip associat, així com declaració responsable i de conformitat signada pel sol·licitant, acceptant el condicionat o els informes favorables de les diferents administracions, organismes, empreses de servei públic o de serveis d’interés econòmic general amb béns o drets a càrrec seu, afectats per la instal·lació elèctrica, o d’haver-los-els sol·licitat fefaentment i haver transcorregut més de vint dies sense resposta.»



Capítol II
Altres disposicions

Article 12. Modificació de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat
Es modifica l’apartat 3 de la Disposició addicional tercera de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat, que queda amb la redacció següent:
«3. El personal laboral fix o indefinit de qualsevol dels ens del sector públic que resulten extingits quedarà integrat amb aqueixa mateixa condició en l’ens que assumisca les seues funcions.»

Article 13. Modificacions de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022
1. Es modifica la Disposició addicional sisena de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022, que queda redactada de la manera següent:
«Sisena. De l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana
1. Mentre l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana no dispose de pressupost propi aprovat mitjançant norma amb rang de llei, les seues despeses s’imputaran en la forma i amb càrrec als crèdits previstos per a la conselleria competent en matèria d’universitats, que actuarà com a òrgan de contractació de l’entitat.
2. Fins que es produïsca el traspàs efectiu de béns i serveis i del personal d’administració i serveis en favor de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana, els serveis generals i comuns de la conselleria competent en matèria d’universitats, com a departament d’adscripció, continuaran prestant-se a l’Institut en els termes previstos en l’article 95 de la Llei 40/2015 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques, amb el següent abast:

– Serveis comuns en l’àrea de contractació pública.
– Serveis comuns en l’àrea de gestió econòmic-pressupostària.

– Serveis comuns en l’àrea de gestió del patrimoni immobiliari.

3. L’organització i gestió compartida dels serveis comuns objecte d’aquesta disposició es coordinarà per la sotssecretaria de la conselleria competent en matèria d’universitats. Els serveis objecte d’organització i gestió compartida seran prestats pels mitjans humans i materials adscrits per la sotssecretaria de la conselleria competent en universitats a les àrees corresponents dels seus serveis comuns, mantenint-se la dependència orgànica i funcional del personal respecte a aquest òrgan directiu.

4. El cost de la gestió compartida dels serveis comuns serà imputat al pressupost de la conselleria competent en matèria d’universitats, amb càrrec als seus programes «542,10. Direcció i Serveis Generals» i «422.80. Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la C-V-» en funció de la naturalesa de la despesa.»

2. Es modifica la Disposició addicional díhuit de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022, que queda redactada de la següent manera:
«Díhuit. Mòduls econòmics per al finançament del personal en l’atenció primària bàsica del Sistema Públic de Serveis Socials

D’acord amb la disposició transitòria quarta en l’apartat 3, s’establirà mitjançant Llei de pressupostos de la Generalitat el mòdul mínim de finançament del personal del sistema d’atenció primària bàsica referit a l’article 64.2 de la Llei 3/2019 de serveis socials inclusius, aquest mòdul serà el següent:
1. El mòdul anual mínim de finançament del personal tècnic a partir de l’1 d’octubre serà de 33.650 euros
2. El mòdul anual mínim de finançament del personal administratiu i del personal amb formació professional a partir de l’1 d’octubre serà de 24.000 euros.»

Article 14. Modificacions del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte
1. Es modifica l’article 10.5 del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, que queda redactat de la següent manera:
«5. Els drets d’adquisició preferent recollits en aquest article s’exercitaran conforme a les previsions del present títol i, en el no previst, els serà aplicable el que es disposa per a l’exercici dels drets de tanteig i retracte d’habitatges de protecció pública en la mesura en què aquesta regulació resulte compatible. En particular, resultarà d’aplicació el que es disposa en els articles cinc i sis d’aquest decret llei. Així mateix, els drets d’adquisició preferent prevists en aquest article podran ser cedits a favor de tercera persona en els mateixos termes i amb el mateix règim que el previst en els articles set, vuit i nou del present decret llei.»


2. Es modifica l’article 16.1 del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, que queda redactat de la següent manera:
«1. Els habitatges o edificis adquirits en virtut de l’exercici dels drets d’adquisició preferent regulats en aquest títol seran destinats a persones en situació de vulnerabilitat, o que tinguen els requisits socioeconòmics establits a cada moment per a l’accés als habitatges de protecció pública.
Si estigueren arrendades amb termini de duració determinada, el destí s’iniciarà en el moment en què s’extingisca el contracte d’arrendament i els seus arrendataris hagueren cessat en la possessió de l’habitatge adquirit per la Generalitat. En virtut del que es disposa en l’article 25 apartat 7 de la Llei d’Arrendaments Urbans, l’arrendatari no tindrà dret de tanteig i retracte quan la Conselleria en matèria d’habitatge exercisca aquests drets d’adquisició preferent sobre la totalitat de l’immoble.»


Article 15. Modificació de l’article 2 de la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat Valenciana d’Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana
S’afegeix un nou punt 9 a l’article 2 de la de la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat Valenciana d’Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la següent manera:

«9. Excepcionalment, a les persones usuàries que residisquen en municipis reconeguts per la Generalitat valenciana com en risc de despoblament, podran dispensar-se’ls els medicaments i productes sanitaris, amb lliurament informat dels mateixos en el seu domicili i amb compliment de les garanties en matèria de dispensació de medicaments i productes sanitaris establides per la normativa d’aplicació, per una oficina de farmàcia de la zona farmacèutica, havent de quedar garantida la intervenció directa del farmacèutic de l’oficina de farmàcia en la dispensació per a realitzar el preceptiu i previ assessorament personalitzat conforme el que es preveu en els articles 19 i 86.1 del Reial decret legislatiu 1/2015.
En tot cas, en els supòsit contemplats en el paràgraf anterior, s’hauran de complir estrictament les garanties sobre la qualitat i control sanitari per a qualsevol d’aquests lliuraments, per a això s’incorporaran els mètodes o sistemes de control necessaris, així com, haurà de quedar garantida la responsabilitat directa del farmacèutic dispensador sobre el transport i lliurament del medicament, assegurant que no pateix cap alteració ni minvament de la seua qualitat i seguretat.»

Article 16. Modificació de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana
1. S’afegeix un nou punt f) a l’article 4.1 de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:
«f) Les dirigides al reconeixement del paper actiu de les dones en la vida intel·lectual i política, en la promoció, avanç i defensa dels valors democràtics i els drets fonamentals.»

2. S’afegeix un nou article 35 bis a la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, amb la següent redacció:
«Article 35 bis. Declaració de reconeixement i reparació personal de les víctimes del franquisme
1. A l’efecte del reconeixement del dret de les víctimes del franquisme a la reparació i a la recuperació de la seua memòria personal, familiar i col·lectiva, es reconeix i declara la injustícia que va suposar:
a) El sotmetiment a processos judicials i altres procediments sense les més elementals garanties legals.
b) Les sentències condemnatòries i les sancions de caràcter personal per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa, dictades per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació així com pels restants tribunals, jurats i òrgans penals o administratius que van actuar en el territori de la Comunitat Valenciana durant la guerra civil i després de la seua finalització fins a la promulgació de la Constitució de 1978.

2. Així mateix, es reconeix i declara la injustícia de la desaparició forçada de xiquets i xiquetes, la deportació a camps de concentració, l’exili, així com qualssevol altres formes de violència personal i col·lectiva.
3. La Generalitat adoptarà les mesures necessàries per a reparar les formes especials de repressió o violència de qualsevol tipus patida per les dones a conseqüència de la seua activitat pública, política o intel·lectual, després de la guerra i fins a la promulgació de la Constitució de 1978, o com a mares, companyes o filles de persones represaliats o assassinats, i les que van patir privació de llibertat o altres penes a conseqüència dels delictes d’adulteri i interrupció voluntària de l’embaràs.»


3. Es modifica l’article 39.6 de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la següent manera:
«6. En el cas que es poguera considerar que concorren raons artístiques o arquitectòniques per al manteniment dels elements contraris a la memòria democràtica, es podrà demanar l’assessorament tècnic de la conselleria competent en matèria de patrimoni històric i cultural o del comitè tècnic d’experts creat a aquest efecte com a grup de treball adscrit a l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques.
A l’efecte del que es disposa en el paràgraf anterior, concorreran raons artístiques quan es tracte d’elements amb singular valor artístic que formen part d’un bé catalogat com a Bé d’Interés Cultural.

Únicament es considerarà que concorren raons arquitectòniques quan l’element siga fonamental per a l’estructura de l’immoble, de tal manera que la seua retirada poguera posar en perill l’estabilitat de l’immoble o qualsevol altre aspecte relatiu a la seua adequada conservació.»

4. S’afegeix un nou apartat 5 a l’article 64 de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:
«5. El termini màxim en què haurà de notificar-se la resolució del procediment sancionador serà d’un any, comptat des de la data d’iniciació del procediment.»

Article 17. Modificació del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat

S’afegeix una nova Disposició addicional quinta al Decret Llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la següent redacció:
«Disposició addicional quinta
1. En els casos que resulte aplicable la revisió excepcional de preus establerta pel Reial Decret llei 3/2022, d’1 de març, a actuacions realitzades en aplicació de les delegacions de competències previstes en aquest decret llei, la mateixa serà satisfeta, sempre que siga possible, amb el saldo existent respecte a la quantitat concedida inicialment com a finançament de la delegació. Quan el saldo existent resulte insuficient, i com a excepció a allò que disposa el segon paràgraf de l’article 9.3 del present Decret Llei, el finançament de la delegació s’entendrà incrementat amb l’import necessari per a atendre el pagament d’aquesta revisió de preus excepcional.
2. L’aprovació de les revisions excepcionals que pertoquen correspondrà als òrgans de contractació de les entitats locals.
3. L’import de les revisions excepcionals s’aplicarà en tot cas en la certificació final d’obra.
L’import de la revisió excepcional de preus es corregirà, en cas que procedisca, a l’alça o a la baixa, en la liquidació del contracte, amb els preus oficials definitius corresponents al període en què s’haja aplicat la revisió. Aquesta correcció també es podrà dur a terme en una certificació final addicional excepcional amb aquest únic contingut, quan la mateixa puga realitzar-se sense necessitat d’esperar a la liquidació del contracte per haver sigut publicats els índexs definitius corresponents.

En el cas de contractes en els quals resultara aplicable una revisió de preus ordinària, per estar així prevista al plec corresponent, en les certificacions finals o liquidacions en les quals s’aplique la revisió extraordinària de preus, s’haurà de detallar de manera desglossada l’import corresponent a l’increment del preu del contracte conseqüència d’aquesta revisió extraordinària.
4. Amb caràcter previ a la sol·licitud d’actuacions complementàries a les quals es refereix l’article 9.4 d’aquest decret llei, l’entitat local haurà d’acreditar, mitjançant certificat emés per l’interventor corresponent, que a les actuacions objecte de la delegació no els resulta aplicable la revisió excepcional de preus establerta pel Reial Decret llei 3/2022, o que, resultant aplicable la revisió, aquesta ha sigut certificada en la seua totalitat amb els índexs oficials definitius corresponents.

5. Per tal d’atendre les obligacions que es deriven d’allò que se estableix en aquesta disposició addicional, la conselleria competent en matèria d’educació, realitzarà en l’exercici 2022 una retenció de crèdit global per l’import corresponent al 5 % del total d’actuacions derivades de les delegacions de competències previstes en aquest decret llei, certificades i comunicades per les entitats locals en l’exercici 2021. En el cas que, durant l’exercici 2022, la retenció de crèdit realitzada resultara insuficient, es procedirà a contraure una altra retenció per l’import que es considere necessari a la vista dels índexs de preus definitius que es publiquen i les revisions de preus excepcionals que s’estime que resten per satisfer.
La disposició dels crèdits necessaris per a atendre les revisions de preus excepcionals es realitzarà en el moment en què es comunique per part de l’entitat local la certificació o liquidació que continga la revisió, sense que resulte necessari més tràmit que la generació de les operacions comptables corresponents.
6. Lo disposat en aquesta disposició addicional no suposarà increment en la dotació del capítol de despesa vinculat al finançament de les delegacions de competències regulades en aquest decret llei, per la qual cosa els increments de despesa que es generen seran ateses amb la dotació existent.»

Article 18. Modificació del Decret 176/2014, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual regula els convenis que subscriga la Generalitat i el seu registre
1. Es modifica l’article 3.2 del Decret 176/2014, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual regula els convenis que subscriga la Generalitat i el seu registre, que queda redactat de la següent manera:
«2. A fi de mantindre una terminologia homogènia, i sense perjuí dels previst en la legislació sectorial aplicable, els instruments de formalització de l’activitat convencional de la Generalitat adoptaran alguna de les denominacions següents:
a) Convenis marc: els que contenen acords susceptibles de generar obligacions jurídiques entre les parts que els subscriuen, però que, de manera expressa, requereixen per a la seua efectivitat la posterior formalització de convenis o acords singulars en què de manera específica es concreten les dites obligacions directament exigibles. Els convenis que desenvolupen l’estipulat en un conveni marc tenen la denominació de «conveni específic».
c) Convenis i acords singulars: els que estableixen obligacions concretes i perfectament delimitades per les parts, directament i immediatament exigibles, ja siga en el mateix conveni o acord o bé en les seues addendes o annexos.
D’entre aquests, es denominaran «convenis de col·laboració» aquells que són subscrits per a la gestió i prestació de serveis corresponents a matèries que, de conformitat amb el que disposa l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, són de competència exclusiva de la Generalitat.
Correspondrà la qualificació «acords de cooperació» a aquells que es concerten sobre matèries que no són competència exclusiva de la Generalitat, o que, encara que tracten sobre aquests, tenen un objecte diferent de la gestió i prestació de serveis.»

2. S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 3 del Decret 176/2014, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual regula els convenis que subscriga la Generalitat i el seu registre, amb la següent redacció:

«4. No tenen la consideració de convenis els protocols generals d’actuació o instruments similars que comporten meres declaracions d’intenció de contingut general o que expressen la voluntat de les administracions i les parts que els subscriguen per a actuar amb un objectiu comú, sempre que no suposen la formalització de compromisos jurídics concrets i exigibles.»

3. Es modifica el punt e) de l’article 11.1 del Decret 176/2014, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual regula els convenis que subscriga la Generalitat i el seu registre, que queda redactat de la següent manera:

«e) La data de l’inici de l’eficàcia i el termini de vigència del conveni, sense perjuí de la possibilitat de la seua pròrroga si així ho acorden les parts firmants del conveni, i sense que siga possible la vigència indefinida del conveni excepte en el cas dels convenis marc.»

Article 19. Modificació del Decret Llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria de gestió econòmico-administrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a recolzar la recuperació de la crisi conseqüència de la Covid-19

Es modifica l’article 23 del Decret Llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria de gestió econòmico-administrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a recolzar la recuperació de la crisi conseqüència de la Covid-19, que queda redactat de la següent manera:
«Article 23. Bases reguladores i convocatòria de subvencions en règim de concurrència competitiva
Per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva vinculades a inversions, accions o projectes inclosos en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i al REACT-EU, s’aprovaran en un únic expedient, mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, les bases reguladores, la convocatòria i la modificació, en el seu cas, del pla estratègic de subvencions. En aquests expedients únicament hauran de complir-se els següents tràmits, amb caràcter d’urgència: resolució d’inici, informe de la Intervenció Delegada i informe de l’Advocacia General.»

Article 20. Modificació de la Llei 1/1991, de la Generalitat Valenciana, de 14 de febrer, d’Ordenació del Transport Metropolità de València
1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 1/1991, de la Generalitat Valenciana, de 14 de febrer, d’Ordenació del Transport Metropolità de València, que queda redactat de la següent manera:
«2. En l’expedient de declaració de servei d’interés metropolità es practicarà el tràmit d’informació pública, a la qual seran convocats expressament els ajuntaments afectats, així com els empresaris transportistes els serveis dels quals resulten afectats.»


2. Es modifica l’article 5 de la Llei 1/1991, de la Generalitat Valenciana, de 14 de febrer, d’Ordenació del Transport Metropolità de València, que queda redactat de la següent manera:
«1. Formen part del sistema de transports de l’Àrea de València, i tenen per tant la consideració de serveis d’interés metropolità, els que a continuació es determinen:
a) Els de transport regular de viatgers d’ús general per carretera prestats per la Autoritat de Transport Metropolità de València, encara que excedisquen l’àmbit territorial de la present Llei.
b) Els serveis de transport prestats per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana a través de la xarxa de MetroValencia, encara que excedisquen l’àmbit territorial de la present Llei.
c) Els serveis de transport urbà de viatgers dels municipis de l’àmbit territorial objecte de la present llei.
d) Els serveis de transport regular i discrecional de viatgers d’ús general o especial prestats íntegrament en l’àmbit territorial objecte de la present Llei i les expedicions parcials dels serveis de superior àmbit.

e) Els serveis ferroviaris de Rodalia Renfe Viatgers del Nucli de Rodalia de València prestats per la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE) que es dispose a través d’un conveni, encara que excedisquen l’àmbit territorial de la present Llei.
f) Quants altres serveis de transport urbà o interurbà de viatgers, desenvolupats en l’àmbit territorial de la present Llei, siguen declarats d’interés metropolità de conformitat amb les previsions d’aquesta.


2. Així mateix, mitjançant conveni es podran aplicar accions i mesures de coordinació tarifària, inclosa la utilització de títols de coordinació o integració propietat de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, en aquells serveis que per raons de mobilitat permeten connexions modals o intermodals amb els serveis contemplats en l’apartat 1 del present article.»

Article 21. Modificació de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana
1. Es modifica l’article 48.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la següent manera:
«2. La gestió dels parcs naturals i reserves naturals correspon a la direcció general competent en la matèria, mitjançant el director o directora conservadora.»

2. S’introdueix un nou apartat 3 en l’article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, amb la següent redacció:
«El director o directora-conservadora del Parc Natural de l’Albufera, donada la singularitat i especials característiques del mateix, té el rang i nivell de prefectura de servei i depén jeràrquicament de la subdirecció general que tinga assignades les competències.»

3. Es renumeren els apartats 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de l’article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que queden numerats com apartats 4, 5, 6, 7, 8 i 9 respectivament.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Desenvolupament de labors d’explotació i restauració en concessions mineres existents en funcionament per a l’explotació d’argiles industrials
En el cas de concessions mineres d’explotació d’argiles industrials atorgades amb anterioritat a l’entrada en vigor del present decret llei que es troben vigents i en funcionament, en els termes que procedisca, seran instruïts i resolts per l’òrgan miner competent mitjançant el procediment d’urgència determinat en l’article 33 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els procediments administratius relatius a autorització de pròrrogues de vigència temporal de concessions mineres, modificacions de projectes d’explotació i plans de restauració, integral, quan siga procedent, canvis de titularitat, aprovació de plans de labors i de projectes de voladures, així com devolució de garanties per treballs de restauració efectivament realitzats, sempre que la persona concessionària o entitat explotadora legal:

a) Acredite documentalment en l’expedient el destí majoritari a la indústria de fabricació de taulells i paviments ceràmics de la Comunitat Valenciana dels recursos minerals que s’exploten en la concessió minera.
b) No haja sigut sancionada per l’òrgan miner competent, en els dos últims anys, per haver incomplit les obligacions determinades en el pla de restauració, integral, en el seu cas, incloent la seua obligació de constituir i mantindre les garanties suficients per al seu compliment en la quantia i termini fixats, o no tinga pendent, una vegada transcorregut el termini establit, de donar compliment a algun requeriment exprés de l’òrgan miner competent de revisió del pla de restauració o d’actualització i dipòsit de garanties de restauració.

Segona. Reforç dels recursos humans i tècnics de les conselleries competents en matèria d’energia, de medi ambient i d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge
Les conselleries competents en energia, ordenació del territori, urbanisme i paisatge, i medi ambient, formularan en el termini de tres mesos a la Conselleria competent en funció pública una petició conjunta i coordinada de necessitats i reforç temporal de les seues plantilles.

Tercera. Places bàsiques de personal estatutari al servei d’institucions sanitàries públiques del Sistema Valencià de Salut
Als efectes del que disposa l’article 33 del Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servei d’institucions sanitàries públiques del Sistema Valencià de Salut, aprovat pel Decret 192/2017, d’1 de desembre, del Consell, es consideren places bàsiques amb característiques específiques dels grups A1 i A2 les pertanyents a les unitats de trasplantaments, les unitats de referència de la Comunitat Valenciana i les unitats de referència del Sistema Nacional de Salut (CSUR-SNS).

Per resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de sanitat es determinaran les places i les seues formes de selecció i provisió. Aquesta resolució es publicarà en la pàgina web de l’esmentada conselleria en el termini màxim de tres mesos a partir de l’entrada en vigor del present Decret llei.
La resta de places bàsiques amb característiques específiques es regirà pel que s’estableix en l’article 33 del Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servei d’institucions sanitàries públiques del Sistema Valencià de Salut.

Quarta. Declaració d’interés general de les infraestructures destinades a hospitals de campanya durant la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, per a atenció de necessitats emergents
Es declaren d’interés general les infraestructures utilitzades en la Comunitat Valenciana com a hospitals de campanya per a fer front a la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, i les activitats que en les mateixes es desenvolupen, que es destinen a atendre necessitats emergents de caràcter humanitari, solidari, social, educatiu o sanitari.

Cinquena. Modificacions de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022
1. Es realitza una modificació pressupostària, minorant la línia codi FN570465 del capítol VI del programa pressupostari 512.10 per import de 100.000,00 euros i es crea una nova línia nominativa en el capítol VII del mateix programa, tal com a continuació s’indica:


Aplicació pressupostària 12.03.03. PROGRAMA 512.10 – GESTIÓ I INFRAESTRUCTURES DE RECURSOS HIDRÀULICS, SANEJAMENT I DEPURACIÓ D’AIGÜES.

CODI LÍNIA: DENOMINACIÓ: Connexió de les xarxes d’aigua potable de Cheste, Chiva i Godelleta al sistema bàsic metropolità d’aigua potable
IMPORT 2022: 100,00 BENEFICIARIS PREVISTS: Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI)
MODE DE CONCESSIÓ: concessió directa article 168 a) DESCRIPCIÓ I FINALITATS: REDACCIÓ DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE LA CONNEXIÓ DE LES XARXES D’AIGUA POTABLE DE CHESTE, CHIVA I GODELLETA AL SISTEMA BÀSIC METROPOLITÀ D’AIGUA POTABLE
(VALÈNCIA)
PUBLICAR DADES: (SI/NO) COD. COMPTABLE
APORTACIÓ GV NO CONDICIONADA APORTACIÓ EXTERNA: 100,00 IMPORT APORT. COND. GV
2022 2023 2024 2025
IMPORT COMPROMÉS 100,00



2. Es realitza una modificació pressupostària, minorant la línia amb codi S823300 del capítol VII del programa pressupostari 542.50 per import de 40.000,00 euros i es crea una nova línia nominativa en el capítol VII del mateix programa, tal com s’indica a continuació:


Aplicació pressupostària: 21.02.01. Programa 542.50 INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I INNOVACIÓ (I+D+I)


CODI LÍNIA: Promoció de líders
DENOMINACIÓ: Científics CAPÍTOL VII
IMPORT 2022: 40,00 BENEFICIARIS PREVISTS:
Universitat Politècnica de València
MODE DE CONCESSIÓ: concessió directa article 168 a)
PUBLICAR DADES:
(SI/NO) DESCRIPCIÓ I FINALITATS: desenvolupament d’un programa innovador per a la promoció de científics i científiques valencians en el context internacional
COD. COMPTABLE
APORTACIÓ GV NO CONDICIONADA: 40,00 APORTACIÓ
EXTERNA:
2022 2023 2024 2025
Import compromés 100,00
RAONS QUE JUSTIFIQUEN LA SUBVENCIÓ: CÀLCUL DE LA SUBVENCIÓ:
MODE DE CONCESSIÓ:



Sisena. Creació de l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris
U. Naturalesa jurídica
1. Es crea l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris (d’ara en avant l’Agència), com a entitat de dret públic, integrada en el sector públic administratiu de la Generalitat, de les previstes en l’article 3.1.c i 155.1 i 4 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, facultada per a exercir potestats administratives i per a realitzar activitats prestacionals i de foment.
2. L’Agència es regeix pel dret privat excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, l’exercici de les potestats administratives atribuïdes i en allò específicament regulat aquest Decret llei, els seus estatuts i la legislació pressupostària.
3. El Consell aprovarà, mitjançant decret, els estatuts de l’Agència en els quals es desenvoluparà la seua estructura administrativa, competències i funcions, així com el règim jurídic de funcionament previst en aquesta llei.

Dos. Objecte
L’Agència té com a objecte l’execució de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària en la Comunitat Valenciana seguint les directrius de política general del Consell.
Tres. Personalitat i adscripció
1. L’Agència té personalitat jurídica pública diferenciada, patrimoni i tresoreria propis, així com autonomia de gestió i plena capacitat jurídica i d’obrar i, dins del seu àmbit competencial, li corresponen les potestats administratives precises per al compliment dels seus fins.

2. L’Agència queda adscrita a la conselleria competent en matèria de funcionament de la cadena alimentària. El Consell podrà acordar la seua dependència funcional d’altres departaments d’aquest, per a l’execució de les mesures establides en plans sectorials de control de funcionament de la cadena alimentària.

Quatre. Funcions
Són funcions de l’Agència les relatives a les competències de la direcció general designada com a autoritat d’execució en la Comunitat Valenciana per a comprovar el compliment del que es disposa en la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària o normativa legal que la substituïsca, relacionades com:
a) Impulsar les relacions entre el productor agrari, la indústria de transformació i la distribució, mitjançant els instruments adequats per a enfortir la cadena de valor alimentària, amb especial atenció a la fase de producció.
b) Impulsar i fomentar la transparència de mercat en la cadena alimentària.
c) La promoció de la contractació dels productes agraris en origen i de les taules de preus, tant a nivell individual com col·lectiu, i de la millora dels processos de comercialització en general.
d) La regulació dels mercats de productes agraris en origen i de les taules de preus.
e) La supervisió i gestió de l’Observatori de costos de producció de la Comunitat Valenciana.
f) El foment i difusió d’instruments jurídics per a formalitzar les relacions comercials en la cadena alimentària, especialment entre productor i transformador.
g) El foment i impuls de la innovació organitzativa en la cadena alimentària per a adaptar-la a les tecnologies emergents i a l’evolució de les demandes del consumidor.
h) El foment de l’arbitratge i la mediació en l’àmbit dels contractes agraris.
i) L’impuls i la coordinació de l’estratègia alimentària a mitjà i llarg termini.
j) La gestió de la participació de la Comunitat Valenciana en l’observatori de la cadena alimentària i de qualsevol altre observatori de productes agrícoles i ramaders en l’àmbit de les funcions de l’Agència.

k) Establir i desenvolupar el règim de control necessari, en funció d’una anàlisi de riscos, per a comprovar el compliment de la normativa aplicable al funcionament de la cadena alimentària.
l) Realitzar les comprovacions que corresponguen, derivades de les denúncies provinents de qualsevol altra administració, per incompliments del que es disposa en Llei 12/2013, en l’àmbit de les competències assignades a les Comunitats Autònomes, i gestionar si escau el corresponent procediment sancionador.
m) Iniciar d’ofici el procediment sancionador que corresponga per les irregularitats que constate en l’exercici de les seues funcions que suposen incompliments del que es disposa en la Llei 12/2013 i, després de la corresponent instrucció, proposar a l’autoritat competent la resolució que procedisca o, si escau, formular denúncia davant la Comissió Nacional de la Competència degudament documentada.
n) Establir relacions de col·laboració amb altres òrgans administratius en matèries de la seua competència.
o) Col·laborar amb organitzacions sectorials, de productors i interprofessionals relacionades amb les matèries de la seua competència.
p) Qualsevol altra que li fora atribuïda per via normativa.

Cinc. Òrgans de l’Agència
Són òrgans de l’Agència:
1. La Presidència, que correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de funcionament de la cadena alimentària.

2. El Consell de Direcció, estarà constituït per la presidència i la vicepresidència de l’Agència i pels membres que designen, en la forma que establisquen els Estatuts de l’Agència, els departaments del Consell competents en: Indústria, Energia, Aigua, Transport, Agricultura, Residus, Hisenda, Comerç, Universitats i Recerca, Economia, Responsabilitat Social, Cooperació Internacional al Desenvolupament i Emergències. Així mateix formarà part d’aquest òrgan un representant de la consellera competent en matèria d’hisenda i sector públic.

3. La vicepresidència, que correspon a la persona titular de la Secretaria Autonòmica amb competències en matèria de funcionament de la cadena alimentària.
4. La Direcció. La persona titular de la Direcció serà nomenada i cessada per Decret del Consell, a proposta de la Presidència.
5. La Secretaria General Tècnica, sota la dependència directa de la Direcció, constitueix el màxim òrgan de nivell administratiu de l’Agència.

Sis. La Presidència
1. La Presidència és l’Autoritat Superior de l’Agència, i li correspon:
a) Ostentar l’alta representació de l’Agència.
b) Fixar les estratègies i les polítiques relatives a les funcions de l’Agència.
c) Exercir la direcció, iniciativa i inspecció de tots els serveis de l’Agència.
d) Aprovar l’avantprojecte de pressupost anual de despeses i ingressos de l’Agència.
e) La presidència del Consell de Direcció i exercir les competències pròpies derivades de la seua condició, especialment les de convocar les seues sessions, fixar el corresponent ordre del dia, presidir les seues reunions, dirigir les deliberacions, alçar les sessions i visar les actes i certificacions dels acords del Consell de Direcció.
f) Resoldre els recursos que s’interposen contra les resolucions dels òrgans que estiguen sota la seua dependència i els actes de la qual no esgoten la via administrativa.
2. La presidència podrà delegar, amb caràcter permanent o temporal, l’exercici de les seues funcions en altres òrgans, en els termes establits en la legislació en matèria de règim jurídic del sector públic.


Set. El Consell de Direcció
1. El Consell de Direcció és l’òrgan d’assessorament i consulta de l’Agència i li corresponen les funcions següents:
a) Proposar les línies d’actuació que regiran el funcionament ordinari de l’Agència, d’acord amb les directrius de la Presidència.
b) El seguiment i avaluació dels programes d’actuació de l’Agència.

c) Proposar les mesures que s’estimen necessàries per al millor compliment dels fins de l’Agència.
d) Informar sobre qualsevol assumpte que, en l’àmbit de les competències de l’Agència, li sol·licite el Consell o la presidència de l’Agència.
e) Quantes altres atribucions li puguen ser conferides de conformitat amb la legislació vigent.
2. Exercirà la Secretaria del Consell de Direcció, la Secretaria General Tècnica de l’Agència.

Vuit. La vicepresidència
1. La vicepresidència és l’òrgan de govern de l’Agència que, sota l’autoritat de la Presidència, exercirà les següents funcions:
a) Ostentar la direcció i representació de l’Agència i la vicepresidència del Consell de Direcció.
b) Exercir les facultats inherents a l’exercici de les competències atribuïda per aquesta Llei d’acord amb els Estatuts de l’Agència.
c) Programar, dirigir i coordinar les activitats de l’Agència.
d) La direcció de personal, en els termes previstos en les disposicions vigents.
e) La convocatòria de beques, ajudes i subvencions, així com la celebració de contractes i convenis amb entitats públiques i privades, que siguen precisos per al compliment dels seus fins.
e) La rendició del compte de l’Organisme.
f) Exercir quantes altres funcions li siguen expressament encomanades o delegades per norma legal o reglamentària.

Nou. La Direcció i la Secretària General Tècnica
1. La Direcció és l’òrgan executiu de l’Agència, i exercirà la seua direcció, les funcions ordinàries de representació i les que li atribuïsquen els Estatuts de l’Agència.
2. Són funcions de la secretaria general tècnica donar suport directe al titular de la direcció, i atendre tots els serveis generals de l’Agència.

Deu. Estructura i personal
1. L’estructura orgànica i funcional de l’agència es determinarà en els Estatuts de l’Agència.
2. El personal funcionari o laboral de l’Agència es regirà per la normativa sobre la funció pública i legislació laboral, respectivament.


Onze. Règim patrimonial
1. Els béns i recursos econòmics de l’Agència són els següents:

a) Les transferències i subvencions que anualment es consignen en els Pressupostos de La Generalitat o en els d’altres organismes públics.

b) Els béns i valors que constituïsquen el seu patrimoni, així com els productes i rendes d’aquest.
c) Els ingressos de dret públic o privat que li corresponguen i, en particular, els que procedeixen del desenvolupament de les activitats relacionades amb els fins de l’entitat.
d) Les subvencions i aportacions voluntàries o donacions que s’atorguen al seu favor per persones o entitats privades.
e) Qualssevol altres recursos econòmics, ordinaris o extraordinaris que estiga legalment autoritzat a percebre.
2. El patrimoni de l’Agència estarà integrat pels béns i dret que li siguen adscrits per la Generalitat, així com pels quals adquirisca i els que li siguen incorporats i adscrits en el futur per qualsevol entitat o persona o per qualsevol títol.

Dotze. Règim econòmic-financer
1. El règim pressupostari, econòmic-financer, d’intervenció, control financer i comptabilitat, serà l’establert en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per a les entitats de dret públic integrades en el sector públic administratiu.
2. El règim jurídic aplicable a la contractació serà l’establert en la legislació de contractes de les Administracions Públiques en els termes establits en aquesta per a aquesta mena d’entitat.

Setena. Règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances
Es modifica l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

«Article 171. Règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances
El règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances (IVF) serà el següent:

I. Naturalesa i principis generals
1. L’Institut Valencià de Finances (IVF), creat mitjançant la disposició addicional octava de la llei 7/1990, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 1991, és una entitat pública empresarial de les previstes en l’article 2.3.a.2 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. L’Institut Valencià de Finances (IVF) és el principal instrument de la política financera de la Generalitat Valenciana, entesa aquesta com a suport als sectors productius de la Comunitat Valenciana. La seua activitat principal és la prestació en règim de mercat dels serveis financers que s’integren en el seu objecte. A aquest efecte gaudirà de plena independència funcional de la Generalitat.
L’Institut Valencià de Finances (IVF) no podrà captar directament fons del públic en forma de depòsit, préstec o altres anàlogues que porten aparellades l’obligació de la seua restitució.
3. En la seua condició de principal instrument de la política financera de la Generalitat, l’Institut Valencià de Finances (IVF) tindrà la consideració d’entitat col·laboradora de la Generalitat, actuant en el seu nom i per compte de l’òrgan que corresponga dins de l’estructura organitzativa de la mateixa per a la gestió, lliurament i distribució d’aquells fons que, conforme a la llei de pressupostos de la Generalitat de cada exercici, es prevegen amb la finalitat de dur a terme accions de promoció, suport i assistència de pimes, autònoms i emprenedors en sectors productius de la Comunitat Valenciana.
Quan actue exercint aquesta funció, les seues comeses específiques, així com el conjunt d’obligacions que assumirà l’Institut Valencià de Finances (IVF), es reflectiran en l’oportú conveni que a aquest efecte s’haurà de formalitzar entre aquest i l’òrgan competent de la Generalitat Valenciana.
4. El seu finançament majoritari provindrà dels ingressos comercials que obtinga pel desenvolupament de la seua activitat, entenent-se com a tals els ingressos, qualsevol que siga la seua naturalesa, obtinguts com a contrapartida de les prestacions de serveis que realitze o preste.
5. L’Institut Valencià de Finances (IVF), com a entitat pública empresarial de la Generalitat Valenciana, subjectarà la seua actuació als principis de legalitat, servei a l’interés general, transparència, imparcialitat, economia, eficàcia, eficiència, austeritat, estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i millora contínua del servei al ciutadà.

Igualment, l’Institut Valencià de Finances (IVF) haurà d’observar un comportament socialment responsable, capaç de conciliar les demandes socials amb un desenvolupament sostenible, basat en el respecte al medi ambient, l’atenció al ciutadà, la igualtat d’oportunitats, la cohesió i integració social i la igualtat de gènere.
En aquest sentit, l’actuació de l’Institut Valencià de Finances (IVF) en matèria creditícia incentivarà l’adopció per part de les empreses de criteris de sostenibilitat, tant econòmica com social o mediambiental.

L’Institut Valencià de Finances (IVF) subjectarà la seua actuació, així mateix, als valors, principis generals i normes de conducta establits en el Codi de bon govern de la Generalitat.
6. En l’exercici de les seues funcions, l’Institut Valencià de Finances (IVF), en la seua condició d’intermediari financer, es regirà per criteris de mercat i, per tant, haurà de gestionar-se amb principis d’autosuficiència financera i viabilitat econòmica. Tot això sense perjudici que, en l’àmbit de les seues competències i d’acord amb els objectius de la política econòmica, la Generalitat, a través de les diferents conselleries, o qualsevol entitat local valenciana, previ acord del Consell, puguen bonificar mitjançant subvencions de capital les quotes d’interés i amortització que es deriven dels préstecs atorgats per l’Institut Valencià de Finances (IVF).

II. Règim jurídic
1. L’Institut Valencià de Finances (IVF) té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins, quedant adscrit a la conselleria competent en matèria de política financera.

2. L’Institut Valencià de Finances (IVF) es regeix pel que s’estableix en la present llei, pel seu reglament d’organització i funcionament i per les normes de dret privat.
3. No obstant això, li serà aplicable:
i) La Llei 1/2015, de 6 de febrer de la Generalitat, d’hisenda pública, sector públic instrumental i subvencions de la Generalitat, excepte quant a la regulació de les relacions jurídiques, béns o drets derivats de l’exercici de la seua activitat creditícia en el sector privat, i quant al que es preveu en l’apartat 4 del present article.

ii) Les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat en el que resulte aplicable.
4. L’Institut Valencià de Finances (IVF) podrà concedir, amb els seus propis recursos i els que li hagen sigut transferits a aquest efecte per via pressupostària, préstecs bonificats a les empreses que ho sol·liciten en el marc de les corresponents convocatòries. La bonificació o ajuda incorporada a aquests préstecs consistirà en la reducció del tipus d’interés respecte al tipus d’interés de mercat, o el reconeixement d’un tram no reembossable del préstec per import no superior al 30 % del capital.
La bonificació o ajuda haurà necessàriament de respondre a un programa d’estímul econòmic, finançat per un organisme de la Generalitat Valenciana, o qualsevol entitat local valenciana, previ acord del Consell, mitjançant aportacions a l’Institut Valencià de Finances en forma de subvencions de capital.
No obstant això, el Consell General de l’IVF podrà destinar els beneficis de l’exercici a dotar un fons per a completar la bonificació de les operacions atorgades en el marc d’aquests programes d’estímul. Aquest fons rebrà la denominació de Fons Promocional de l’IVF; constarà de manera separada en el Balanç de l’entitat, i el seu moviment comptable durant l’exercici quedarà reflectit en un estat financer específic reportat en la Memòria.
A l’efecte de l’article 159 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda de la Generalitat, no tindran la consideració de subvencions els préstecs bonificats sense interés, amb interés inferior al de mercat, o amb tram no reembossable fins al límit del 30 % del capital, concedits per l’Institut Valencià de Finances i els ens als quals es refereix l’article 2 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda de la Generalitat, la gestió de la qual haja sigut encomanada a l’IVF. Aquestes operacions financeres es regiran per la seua normativa específica i estaran subjectes a dret privat.

A aquest efecte, tindran la consideració de normativa específica les instruccions o acords adoptats pels seus òrgans de govern, que en tot cas hauran de preveure, amb caràcter previ a la seua formalització, els requisits i obligacions dels beneficiaris i entitats col·laboradores i el procediment d’aprovació. Aquestes instruccions hauran de respectar els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació.
5. Addicionalment als préstecs bonificats, l’Institut Valencià de Finances podrà concedir subvencions consistents en la bonificació del cost financer dels préstecs i avals que altres entitats financeres de capital majoritàriament privat, alienes al propi Institut, atorguen a empreses amb domicili social o operatiu en la Comunitat Valenciana. A aquest efecte, tindran la consideració de cost financer el tipus d’interés, la comissió d’aval, les despeses de formalització i qualsevol altra comissió que vinga a retribuir al finançador o avalador per la realització d’operacions conduents al bon fi de l’operació.

6. Les lleis de pressupostos de la Generalitat determinaran per a cada exercici el límit màxim dels avals a prestar i del volum d’endeutament viu de l’Institut Valencià de Finances (IVF).
7. En matèria de contractació, resultarà d’aplicació el que es preveu en la legislació de contractes del sector públic per a les entitats públiques empresarials.
8. L’Institut Valencià de Finances (IVF) disposa de patrimoni i tresoreria pròpia i actua per al compliment de les seues funcions amb plena autonomia orgànica, financera, patrimonial, funcional i de gestió respecte de la Generalitat Valenciana. L’Institut Valencià de Finances (IVF) pot, amb plena independència i sense altres autoritzacions que les dels seus òrgans de govern, adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar, explotar, arrendar, administrar o transmetre tot tipus de béns, concertar crèdits, realitzar contractes i convenis, així com obligar-se, interposar recursos i executar les accions establides per la llei, en virtut del reglament específic que regule el procediment.
9. En les actuacions d’adquisició i d’alienació del patrimoni s’haurà de respectar els principis de publicitat, transparència, concurrència i objectivitat.
10. Els drets derivats de la seua activitat com a intermediari financer en el sector privat o els actius, de caràcter mobiliari i immobiliari, adquirits a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb l’Institut Valencià de Finances (IVF) en l’exercici de la seua activitat creditícia, s’integraran en el patrimoni propi de l’Institut Valencià de Finances (IVF) i es regiran quant a utilització, explotació i transmissió pel que es disposa en aquest article i per les normes internes de funcionament que a aquest efecte aprove l’òrgan de govern de l’IVF que resulte competent conforme al seu reglament d’organització i funcionament.



III. Fins i funcions
1. L’Institut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà la seua activitat com a intermediari financer preferentment respecte del sector privat. En tal sentit, dirigirà la seua activitat principalment cap als sectors productius de la Comunitat Valenciana, pimes i emprenedors, podent atorgar qualsevol tipus de finançament a favor d’autònoms, professionals i persones jurídiques privades, sempre que aquest finançament es destine a qualsevol finalitat lícita i a qualsevol àmbit sectorial, amb l’excepció del sector de la promoció immobiliària, que no pot ser finançat per l’Institut Valencià de Finances (IVF), llevat que es tracte d’habitatge protegit o finançament vinculat a plans dissenyats per l’administració o organismes públics amb la finalitat de facilitar l’accés a l’habitatge.

2. Serà condició perquè l’Institut Valencià de Finances (IVF) atorgue qualsevol tipus de finançament que aquest estiga vinculat a l’exercici d’activitats productives i de serveis a desenvolupar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, o respecte d’empreses que tinguen el seu domicili social efectiu o la part més significativa de la seua activitat en la Comunitat Valenciana.
3. Dins del finançament al sector privat, l’Institut Valencià de Finances (IVF) podrà finançar determinades operacions corporatives com ara i) l’adquisició de participacions socials per part de persones físiques dins d’una empresa familiar; ii) les aportacions socials de socis de societats cooperatives, o iii) altres de naturalesa anàloga, dins dels límits establits en la normativa que les siga aplicable.

4. Excepcionalment, l’Institut Valencià de Finances (IVF) també podrà actuar com a intermediari financer per al sector públic, amb idèntica subjecció als principis de mercat que regeixen per a tota la seua activitat. A aquest efecte anualment es determinarà per l’òrgan de govern competent de l’Institut Valencià de Finances (IVF) el percentatge màxim de recursos susceptible de ser destinat al finançament del sector públic.
5. L’IVF podrà finançar les necessitats operatives de fons de les organitzacions sindicals i empresarials representatives en la Comunitat Valenciana, entenent per tals aquelles que siguen beneficiàries de subvencions a l’empara de la Llei 7/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de Participació i Col·laboració Institucional de les Organitzacions Sindicals i Empresarials Representatives en la Comunitat Valenciana i de l’Ordre 28/2016, de 28 de novembre, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions als sindicats i organitzacions sindicals, en proporció a la seua representativitat, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
El finançament atorgat per l’IVF a les diferents organitzacions sindicals i empresarials no superarà en cap cas l’import total de les subvencions reconegudes al seu favor per la Generalitat Valenciana, prèvia resolució d’adjudicació per l’òrgan competent. L’IVF pignorarà els drets de cobrament futurs derivats d’aquestes subvencions com a garantia de pagament de l’operació.
6. Fomentar i/o participar en programes de formació destinats a incrementar la cultura financera o a facilitar el coneixement de la ciutadania en qüestions de naturalesa financera.
7. En concret, per al compliment d’aquestes finalitats, l’Institut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà les següents funcions:
a) Concedir crèdits, préstecs, avals i altres caucions a favor de les empreses i entitats de naturalesa privada; col·laborar, prestar suports financers i participar en el capital i en els òrgans de govern, tant en nom propi com en representació de la Generalitat, de societats que faciliten el finançament o la promoció d’empreses no financeres, així com efectuar aportacions i gestionar fons de capital de risc constituïts amb la mateixa finalitat, seguint les directrius generals de la política creditícia establides per la conselleria competent en matèria d’economia.

b) Anticipar les subvencions atorgades per la Generalitat a l’empara del Decret 193/2015 que aprova el Reglament de la Llei 7/2015, de participació i col·laboració institucional de les organitzacions sindicals i empresarials representatives en la Comunitat Valenciana, modificat pel 46/2018, de 13 d’abril, del Consell.
c) Qualssevol altres que li atribuïsquen les lleis o que li encomane el Consell de la Generalitat en l’àmbit de les seues competències.
d) Excepcionalment podrà:
i. Finançar projectes d’obres i serveis públics. En aquest sentit, podran ser beneficiàries aquelles empreses, organismes i entitats de qualsevol tipus o naturalesa que, directament o indirectament, de manera majoritària, siguen finançades o participades per l’administració pública, o que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió d’aquesta.
ii. Concedir crèdits i préstecs, a favor del sector públic instrumental de la Generalitat o de qualsevol altra entitat de caràcter públic.

IV. Òrgans de govern
Els òrgans de govern de l’Institut Valencià de Finances (IVF) són el Consell General i la Direcció General. Els consellers independents del Consell General percebran les indemnitzacions que corresponguen d’acord amb el que preveja el reglament orgànic. Tals indemnitzacions, o qualsevol altre concepte que perceberen en l’exercici de les seues funcions, hauran de ser de caràcter públic.

V. Recursos econòmics
1. Els recursos econòmics de l’Institut Valencià de Finances (IVF) estan constituïts per:
a) La dotació inicial de l’Institut Valencià de Finances (IVF) més els increments que en el seu fons social es produïsquen.
b) Les consignacions previstes en els pressupostos de la Generalitat.

c) Les rendes i productes que generen els béns i drets que integren el patrimoni de l’Institut Valencià de Finances (IVF).
d) Els ingressos procedents dels serveis prestats per l’Institut Valencià de Finances (IVF).
e) Els actius de caràcter mobiliari i immobiliari, adquirits a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb l’Institut Valencià de Finances (IVF) en l’exercici de la seua activitat creditícia.

f) Les comissions reportades per la prestació d’avals de l’Institut Valencià de Finances (IVF).
g) Les taxes i preus públics que es puguen establir.
h) Les subvencions o aportacions voluntàries d’entitats i institucions, tant públiques com privades, o de particulars.
i) Les aportacions d’altres institucions financeres, públiques o privades, que s’establisquen d’acord amb les lleis o per mitjà de convenis de finançament o de col·laboració financera amb l’Institut Valencià de Finances (IVF).
j) Les emissions de valors de renda fixa o altres operacions d’endeutament, i els recursos derivats de la gestió integral dels seus actius i passius. Així mateix, els provinents d’altres operacions financeres diferents de les anteriorment assenyalades, concordes amb la pròpia finalitat de l’Institut Valencià de Finances (IVF).
k) Els depòsits que constituïsquen en l’Institut Valencià de Finances (IVF) altres institucions públiques o intermediaris financers.
l) Qualssevol altres recursos, diferents dels enunciats, que estiguen previstos en l’ordenament jurídic.

VI. Règim de personal
El personal de l’Institut Valencià de Finances (IVF) es regirà pel dret laboral i, a més, per les previsions del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic i de la legislació de la funció pública valenciana així com pel règim aplicable al personal de les entitats públiques empresarials que li siga aplicable.

VII. Deure de secret
Les persones integrants dels òrgans de govern i el personal de l’Institut Valencià de Finances (IVF) han de guardar secret, fins i tot després de cessar en les seues funcions, de quantes informacions de naturalesa reservada tingueren coneixement en l’exercici dels seus càrrecs o funcions. La infracció d’aquest deure determinarà les responsabilitats previstes en les lleis.

VIII. Incompatibilitats
1. Sense perjudici del que es disposa en la normativa en matèria d’incompatibilitats, no poden formar part del Consell General de l’Institut Valencià de Finances (IVF) aquelles persones que ostenten càrrecs de conselleria, administració, direcció, gerència, assessoria o assimilats i el personal en actiu d’entitats financeres privades o, en general, de qualsevol persona jurídica que estiga relacionada amb les competències i funcions de l’institut.
2. Així mateix, l’exercici del càrrec de la direcció general requereix dedicació exclusiva i és incompatible amb qualsevol activitat retribuïda, tant de caràcter públic com privat, excepte l’administració del propi patrimoni.

IX. Garantia
Els deutes i les obligacions que l’Institut Valencià de Finances (IVF) contraga enfront de tercers per a la captació de fons, així com la resta de les obligacions patrimonials contretes en l’exercici de les seues funcions, gaudiran de la garantia personal de la Generalitat. Aquesta garantia té el caràcter d’explícita, irrevocable, incondicional, solidària i directa. Per tant, en cas d’incompliment per part de l’institut de les responsabilitats pecuniàries que per tots els conceptes porten causa d’aquestes obligacions, aquestes seran directament exigibles a la Generalitat.


Vuitena. Modificació de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió
Es modifica l’article 17.1 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat de la següent manera:
«1. En els termes que s’establisquen reglamentàriament, l’import a percebre en concepte de prestació econòmica de renda valenciana d’inclusió es podrà incrementar fins al 30 % del seu import reconegut per a aquestes prestacions, per a sufragar les despeses derivades del lloguer o del pagament de quota hipotecària de l’habitatge habitual de la persona titular de l’habitatge i per a garantir el seu accés als subministraments energètics bàsics, sempre que cap persona beneficiària reba cap quantia pel mateix concepte procedent de qualsevol administració. En el cas de que la vivenda o allotjament no ocasione despesa a les persones destinatàries ni de lloguer ni de quota hipotecaria, amb la finalitat de garantir els drets energètics, s’incrementara en un 15 % de l’import reconegut en la modalitat de la prestació de renda valenciana d’inclusió que li corresponga. Respecte de les rendes complementàries d’ingressos, l’increment abans referit per aquests conceptes es determinarà reglamentàriament, amb la voluntat de fer compatible aquest increment amb altres ajudes que puguen rebre d’altres administracions per aquests conceptes i d’arribar a increments de la quantia total rebuda d’un 30 %. Aquest complements hauran d’aplicar-se a la finalitat per a la qual s’han atorgant.

Novena. Ampliació del termini per a la resolució de les ajudes de l’IRPF
Per a la convocatòria d’ajudes a programes d’interés general amb càrrec al 0,7 % de l’IRPF, línia pressupostària S51770000, i per a programes d’interés general (inversions) amb càrrec al 0,7 % de l’IRPF, línia pressupostària S5185000, totes dues de l’aplicació pressupostària 16.03.02.313.50, el termini màxim per a resoldre i notificar la resolució d’aquestes ajudes s’amplia a 9 mesos a comptar des de l’endemà a la publicació de la resolució de la convocatòria d’ajudes en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Així mateix, la citada convocatòria es resoldrà i comptabilitzarà abans de finalitzar l’exercici econòmic en la qual haja sigut convocada.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Única. Procediments en tramitació en matèria d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables
Las modificacions establides en el present Decret Llei que afecten a la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables seran d’aplicació als procediments en tràmit.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

1. Queden derogades quantes disposicions d’igual o inferior rang s’oposen al que es disposa en aquest Decret Llei.
2. Queden derogats els epígrafs inclosos en el grup 6 de l’annex I i en el grup 5 de l’annex II del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació de la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2022
1. Es modifica l’article 163 de la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2022, de la següent manera:

On diu:
«Disposició transitòria quarta
L’ajuntament, si escau, pot acordar l’exclusió de l’aplicació d’aquestes disposicions, i revisar la seua decisió en un període de 5 anys. Com també regular reglamentàriament l’aplicació dels articles 11, 22.1, 23.1 i 23.4, 54.3, 57 bis i 58.»

Ha de dir:
«Disposició transitòria quinta
L’ajuntament, si escau, pot acordar l’exclusió de l’aplicació d’aquestes disposicions, i revisar la seua decisió en un període de 5 anys. Com també regular reglamentàriament l’aplicació dels articles 11, 22.1, 23.1 i 23.4, 54.3, 57 bis i 58.»

2. Es modifica l’article 181 de la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2022, de la següent manera:

On diu:
«S’afegeix una nova disposició addicional cinquena en el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:
Disposició addicional cinquena. Implantació d’aparcaments i usos complementaris vinculats en sòl urbanitzable d’ús industrial o terciari»


Ha de dir:
«S’afegeix una nova disposició addicional sisena en el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

Disposició addicional sisena. Implantació d’aparcaments i usos complementaris vinculats en sòl urbanitzable d’ús industrial o terciari»


Segona. Rang normatiu de determinades disposicions
Les disposicions del Decret 176/2014, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual regula els convenis que subscriga la Generalitat i el seu registre, i del Decret 88/2005, de 29 d’abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s’establixen els procediments d’autorització d’instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica que són competència de la Generalitat, que han sigut modificades per aquest Decret Llei, mantindran el seu rang com a normes reglamentàries i podran ser modificades o derogades per decret del Consell.

Tercera. Posada en funcionament de l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris
La posada en funcionament de l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris es produirà a la data d’entrada en vigor dels seus Estatuts, l’aprovació dels quals pel Consell mitjançant decret es realitzarà en el termini màxim de dotze mesos a partir de la data de l’entrada en vigor d’aquest decret llei.
Fins a la posada en funcionament de l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris, les funcions que li encomana aquest decret llei seran exercides per la direcció general competent en matèria de control de la qualitat agroalimentària.

Quarta. Habilitació normativa
Es faculta al Consell per a adoptar quantes disposicions siguen necessàries per al desenvolupament i execució del present Decret Llei.

Cinquena. Vigència de les mesures establides en matèria de mineria.
Les previsions i mesures en matèria de mineria contingudes en la disposició addicional primera del present decret llei tindran un termini màxim temporal de vigència de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest.

Sisena. Entrada en vigor
El present Decret Llei entrarà en vigor el dia següent al de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 22 d’abril de 2022

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

La vicepresidenta i consellera
d’Igualtat i Polítiques Inclusives
MÓNICA OLTRA JARQUE

El vicepresident segon del Consell
i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica,
HÉCTOR ILLUECA BALLESTER

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic,
VICENT SOLER I MARCO

El conseller d’Educació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública,
ANA BARCELÓ CHICO

El conseller d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural,
Emergència Climàtica i Transició Ecològica,
MIREIA MOLLÀ HERRERA

El conseller de Política Territorial,
Obres Públiques i Mobilitat,
ARCADI ESPAÑA GARCÍA

La consellera d’Innovació, Universitats,
Ciència i Societat Digital,
CAROLINA PASCUAL VILLALOBOS

La consellera de Participació, Transparència,
Cooperació i Qualitat Democràtica,
ROSA PÉREZ GARIJO