Ficha disposicion pc

LLEI 9/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià. [2017/3091]

(DOGV núm. 8019 de 11.04.2017) Ref. Base de dades 003141/2017

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 01.05.2017
  Aquesta disposició afecta:
  	Modifica: LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1998/5159]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Patrimoni cultural Promoció cultural
  Descriptors:
  	Temàtics: protecció del patrimoni, bé cultural, patrimoni cultural, propietat immobiliària, propietat mobiliària, arqueologia, arxiu, biblioteca, sanció administrativa, Dret regional, museu, patrimoni arquitectònic, fundació , monografies

LLEI 9/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià. [2017/3091]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


PREÀMBUL

L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 31, atribueix a la Generalitat competència exclusiva sobre el patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic i arqueològic, sense perjudici de la reserva de competència en favor de l’Estat establida per l’article 149.1.28 de la Constitució espanyola.
Així mateix, l’article 46 del text constitucional disposa que els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, siga quin siga el règim jurídic i la titularitat. Amb aquesta finalitat i, en l’exercici de les seues competències, les Corts van aprovar la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià (DOCV 18.06.1998), en la qual no es preveu la protecció de les construccions civils i militars de la Guerra Civil.

Aquests elements i conjunts constructius tenen un important valor patrimonial, com a mostra notable de l’enginyeria militar i com a espais privilegiats de la memòria de la guerra. Testimonis de la nostra història, són un element integrant del nostre patrimoni històric i cultural. Per a la seua construcció va ser necessària la intervenció d’arquitectes, obrers, fusters, picapedrers, voluntaris sindicals, presos i reemplaçats de l’anomenada quinta del sac, tots ells i elles protagonistes d’una tragèdia que no ha de repetir-se.
Els vestigis arqueològics de la Guerra Civil són una eina fonamental de recuperació dels esdeveniments del passat per a les generacions futures, que podran tenir una aproximació més fidedigna als fets, a partir d’aquests testimoniatges patrimonials de la nostra història més recent.

Amb freqüència aquests elements patrimonials apareixen en el territori relacionats amb altres elements paisatgístics, històrics i arqueològics que coincideixen en el mateix espai físic, la qual cosa podria contribuir en el futur a la consecució d’un eix cultural, amb un enorme potencial de gran valor, per a l’oci i el turisme, i que permet alhora contribuir a la consolidació d’una cultura de la pau entre els i les joves.

La protecció d’aquests béns patrimonials pot ser el punt de partida per a publicar i publicitar un inventari que permeta assegurar-ne la protecció i difondre’ls potenciant el turisme cultural, tant en el vessant paisatgisticonatural com històric.
La societat valenciana, com a mostra de maduresa democràtica, assisteix al despertar d’una consciència de respecte cap a tots els vestigis de la Guerra Civil i cap a les persones que un dia, obligats o voluntaris, van treballar, van combatre i, una part important d’ells, van morir en aquests llocs avui oblidats. Fruit aquest despertar és la legítima aspiració al fet que el patrimoni bèl·lic de la Comunitat Valenciana adquirisca l’estatus de normalitat que té en altres països d’Europa i aconseguisca una entitat patrimonial reconeguda perquè fomente la reconciliació de tots els valencians i les valencianes amb el nostre passat històric.

És temps d’intervenir i recuperar un patrimoni que és referent històric i social per a les generacions futures, com a exemple del que no ha de tornar a succeir a Espanya, i per una cultura de la pau.
Per la seua importància històrica i cultural es considera fonamental la protecció dels aeròdroms, refugis, trinxeres simples o compostes, trinxeres simulades, parapets, polvorins, rases de tirador i per a morter, canals de comunicació, observatoris, llocs de comandament, elements de resistència blindats (nius de metralladores, llocs de tirador, casamates, búnquers o fortins), basses per a refrigeració, abrics per a tropa, magatzems subterranis, galeries subterrànies, refugis, memorials i tots els elements constructius relacionats amb l’arquitectura militar d’aquest conflicte.
Des de l’adveniment de la democràcia, la recuperació del patrimoni material de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana és una reivindicació històrica de nombrosos agents socials. Llarga és la relació de les iniciatives d’associacions ciutadanes, culturals i ecologistes, i diverses les actuacions parlamentàries, relacionades amb la protecció del patrimoni de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana.
La disposició addicional cinquena de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, es va introduir per la Llei 5/2007, de 9 de febrer (DOCV de 13.02.2007), que modifica la Llei 4/1998 i, entre altres qüestions, introdueix la disposició addicional cinquena amb la redacció següent:
«Reconeixement legal de béns immobles de rellevància local, en atenció a la seua naturalesa patrimonial
Tenen la consideració de béns de rellevància local, i amb esta denominació hauran de ser inclosos en els respectius catàlegs de béns i espais protegits, les següents categories d’elements arquitectònics: els nuclis històrics tradicionals, així denominats conforme a la legislació urbanística, els “pous o caves de neu” o neveres, les ximeneres de tipus industrial construïdes de rajola anteriors al 1940, els antics molins de vent, les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València, les llotges i sales comunals anteriors al segle xix, l’arquitectura religiosa anterior a l’any 1940 incloent-hi els calvaris tradicionals que estiguen concebuts autònomament com a tals, i els panells ceràmics exteriors anteriors a l’any 1940.

No obstant això, mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de cultura, es podrà exceptuar este reconeixement per a elements que, analitzats singularment, no acrediten reunir valors culturals suficients per a la seua inclusió en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.»
La Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització (DOCV 27.12.2012), en la pàgina 36652, modifica la redacció anterior i suprimeix la referència als nuclis històrics tradicionals, així denominats conforme a la legislació urbanística. Aquesta protecció, però, ha de recuperar-se per a parar la destrucció dels elements urbanístics dels nostres pobles i ciutats.

Aquesta reforma afectarà també la redacció dels articles 45.2, 57 i 89 de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià.
És per tot això que s’acorda la modificació dels articles 45.2, 57, 89 i la disposició addicional cinquena de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, que quedaran redactats de la forma següent:

Article 1
Es modifica l’article 45.2 de la Llei 4/1998 i s’hi afegeix, al final, el text següent:
Els ajuntaments afectats per les diferents declaracions de béns d’interès cultural en rebran complida informació oficial.

Article 2
Es modifica l’article 57 de la Llei 4/1998 i s’hi afegeix, al final, el text següent:
Els ajuntaments afectats per les declaracions de béns immaterials del patrimoni de tot tipus en rebran complida informació oficial.


Article 3
Es modifica l’article 89 de la Llei 4/1998, que queda redactat de la manera següent:
La Generalitat valenciana atorgarà anualment, mitjançant una ordre de la conselleria competent en l’àrea de cultura, el títol de protector o protectora del patrimoni a les persones, empreses, entitats privades i corporacions que es distingisquen en activitats de conservació, protecció i enriquiment del patrimoni cultural valencià. Les persones beneficiàries d’aquest reconeixement podran emprar aquest títol en totes les manifestacions pròpies de la seua activitat.

Article 4
Es modifica la disposició addicional cinquena pel text següent:
Tenen la consideració de béns immobles de rellevància local, i amb aquesta denominació hauran de ser inclosos en els respectius catàlegs de béns i espais protegits, les categories d’elements arquitectònics següents:
1. Els nuclis històrics tradicionals. Aquests espais urbans, que es delimitaran en l’ordenació urbanística de cada municipi, es caracteritzen per compondre agrupacions diferenciades d’edificacions que conserven una trama urbana, una tipologia diferenciada o una silueta històrica característica.
Els municipis en el terme dels quals no hi haja cap nucli urbà que responga a aquestes característiques hauran de sol·licitar-ne l’exclusió fundada, conforme al punt 4 d’aquesta disposició addicional.
2. Els pous o caves de neu o neveres, les xemeneies de tipus industrial construïdes de rajola anteriors a 1940, els forns de calç, els antics molins de vent i els antics molins d’aigua, els rellotges de sol anteriors al segle xx, les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes, les llotges i sales comunals anteriors al segle xix, els panells ceràmics exteriors anteriors a 1940, l’arquitectura religiosa inclosos els calvaris tradicionals que estiguen concebuts autònomament com a tals, així com els elements decoratius i béns mobles relacionats directament amb el bé patrimonial que cal protegir.
3. El patrimoni històric i arqueològic civil i militar de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, a més dels espais singulars rellevants i històrics de la capitalitat valenciana, com tots aquells edificis que s’utilitzaren de seu del govern de la República, a més dels espais rellevants que van utilitzar personatges importants de la nostra història durant el període de guerra de 1936 a 1939. Tots aquests immobles han d’estar construïts amb anterioritat a l’any 1940.
En relació amb aquest patrimoni històric i arqueològic de la Guerra Civil, sense perjudici del seu reconeixement legal de bé de rellevància local a l’entrada en vigor d’aquesta llei, la conselleria competent en matèria de cultura, amb la col·laboració de la Junta de Valoració de Béns, haurà d’executar un inventari específic d’aquests béns en el qual es diferenciarà explícitament entre béns protegits i béns que sols cal documentar, conforme a la relativa importància patrimonial. Així com els llocs de la memòria, que passaran a ser documentats per la seua importància històrica.
4. No obstant això, mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de cultura, es podrà exceptuar aquest reconeixement per a elements que, analitzats singularment, no acrediten reunir valors culturals suficients per a ser inclosos en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única
Es revisarà la redacció sencera de la Llei 4/1998, per tal d’introduir-hi el llenguatge inclusiu.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 7 d’abril de 2017

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Ximo Puig i Ferrer