Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

CORRECCIÓ d'errades de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2020/2423]

(DOGV núm. 8761 de 13.03.2020) Ref. Base de dades 002501/2020

CORRECCIÓ d'errades de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2020/2423]
Advertides diverses errades en el text de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, de conformitat amb l’apartat onzè del Catàleg de procediments per a la correcció parlamentària de les errades i errates que es produïsquen en les fases del procediment legislatiu o en la publicació de les lleis aprovades per les Corts Valencianes (AM 1.537/IX, de 30 de març de 2017), cal efectuar les correccions següents tant en la versió en valencià com en castellà de la llei, en els termes següents:

– Article 91:
On diu:
[...]
Article 18. Tarifes
Es modifica el punt 4 que queda redactat de la manera següent:
4. La tarifa interurbana que s’aprove ha de ser comuna per a tots els serveis interurbans amb origen a la Comunitat Valenciana. També són comuns els elements fixos de les tarifes urbanes d’àrees de prestació conjunta, com a suplements per conceptes semblants, mínims de percepció o tarifa màxima fins al punt de recollida del viatger. No pot haver-hi diferenciació de tarifa en funció del tipus o capacitat del vehicle, sense perjudici del que reglamentàriament s’establisca a través de la corresponent ordre de tarifes per a aquells vehicles de més de cinc places.


Es modifica el punt 6, que es redacta de la manera següent:
6. No obstant això, poden prestar-se serveis de taxi per mitjà de preu tancat, en la forma que es determine reglamentàriament, que en cap cas pot superar el preu que hauria resultat de l’aplicació de la tarifa vigent. Durant la prestació d’aquest tipus de servei, si el vehicle disposa de taxímetre, ha d’estar en funcionament durant tot el servei amb la tarifa que corresponga.
[...]

Ha de dir:
[...]
Article 18. Tarifes
1. El servei del taxi es prestarà, dins de l’àmbit municipal o de l’àrea de prestació conjunta, amb subjecció a tarifes urbanes obligatòries aprovades per l’ajuntament o la conselleria competent en matèria de transports després de l’informe, en cas de règim de preus autoritzats, de l’òrgan autonòmic competent en matèria de preus. En tot cas, serà necessària la prèvia audiència de les associacions professionals representatives del sector del taxi i dels consumidors i usuaris amb implantació al territori de la Comunitat Valenciana.

Es modifica el punt 2 que queda redactat de la manera següent:
2. Les tarifes interurbanes entre municipis i àrees de prestació conjunta per a serveis de taxi prestats generalment amb origen en el municipi o àrea en què tinguen atorgada l’autorització de transport i destinació fora d’aquest, les establirà la conselleria competent en matèria de transports i tindran el caràcter de màximes. Les tarifes interurbanes s’aplicaran en la totalitat del trajecte del servei, amb independència del caràcter de l’itinerari de pas, tenint en compte el caràcter del contracte de transport interurbà establit. Excepcionalment, i per raons justificades que impedisquen conéixer la destinació en el moment de la contractació, la persona que condueix el taxi podrà utilitzar la tarifa urbana fins al moment en què tinga coneixement de la destinació final del servei.

3. En cas de municipis que no tinguen aprovada una tarifa urbana, s’aplicarà subsidiàriament, i amb caràcter obligatori, la tarifa interurbana que poguera correspondre.


Es modifica el punt 4 que queda redactat de la manera següent:
4. La tarifa interurbana que s’aprove ha de ser comuna per a tots els serveis interurbans amb origen a la Comunitat Valenciana. També són comuns els elements fixos de les tarifes urbanes d’àrees de prestació conjunta, com a suplements per conceptes semblants, mínims de percepció o tarifa màxima fins al punt de recollida del viatger. No pot haver-hi diferenciació de tarifa en funció del tipus o capacitat del vehicle, sense perjudici del que reglamentàriament s’establisca a través de la corresponent ordre de tarifes per a aquells vehicles de més de cinc places.

5. Les tarifes podran ser revisades periòdicament o, de manera excepcional, quan es produïsca una variació en el cost del servei que altere significativament l’equilibri econòmic.

Es modifica el punt 6, que es redacta de la manera següent:
6. No obstant això, poden prestar-se serveis de taxi per mitjà de preu tancat, en la forma que es determine reglamentàriament, que en cap cas pot superar el preu que hauria resultat de l’aplicació de la tarifa vigent. Durant la prestació d’aquest tipus de servei, si el vehicle disposa de taxímetre, ha d’estar en funcionament durant tot el servei amb la tarifa que corresponga.
[...]


– Article 94:
On diu:
Article 94
De les modificacions de la Llei 6/2011, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana

Article 39
Es modifica el punt 4, que queda redactat de la manera següent:
4. Les tarifes dels títols propis o integrats podran establir-se amb caràcter zonal, en relació amb la distància, o mitjançant un altre procediment que s’estime adequat. Seran públiques i no discriminatòries.
Les autoritats de transport i els operadors, amb un informe previ favorable de les primeres, podran subscriure acords amb altres òrgans administratius o amb diferents administracions amb la finalitat que determinats col·lectius amb condicions socials específiques tinguen reduccions en les tarifes percebudes. Aquests acords fixaran les compensacions que permeten mantindre les condicions econòmiques inicials del contracte de servei públic de transport.

Article 95
Es modifica el punt 6, que queda redactat de la manera següent:
6. Les infraccions en relació amb el compliment de l’obligació dels prestadors de serveis de transport d’estar en possessió dels títols habilitants previstos en la legislació estatal se sancionaran d’acord amb el que preveu el capítol I del títol V de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i el seu reglament de desplegament.


Article 103
Es modifica l’article 103 amb la redacció següent:
Article 103. Sancions en relació amb les infraccions tipificades en els articles 101 i 102
1. Les sancions per les infraccions tipificades en els articles 101 i 102 es graduaran d’acord amb els factors següents:
a) La repercussió social de la infracció i el perill per a la vida i salut de les persones, la seguretat de les coses i el medi ambient.
b) La importància del dany o deterioració causada, si escau.
c) La intencionalitat en la comissió de la infracció.
d) El grau de participació del sancionat i el benefici obtingut per aquest.
e) La reincidència en la comissió, en el període dels dotze mesos anterior al fet infractor, d’una altra infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.

f) La circumstància d’haver procedit l’infractor, per iniciativa pròpia, a remeiar els efectes perniciosos de la infracció.
2. La graduació de les sancions es farà d’acord amb les regles i dins dels límits següents:
a) Se sancionaran amb advertència o multa de fins a 1.000 euros les infraccions classificades com a lleus. En el cas de no apreciació de reincidència, l’import de les sancions se situarà entre 0 i 400 euros. Amb 1.000 euros seran sancionades les infraccions en les quals s’aprecie reincidència per la comissió de dues o més faltes en el període d’un any.
b) Se sancionaran amb multes compreses entre els 1.001 a 2.000 euros les infraccions classificades com a greus.
c) Se sancionaran amb multa de 2.001 a 6.000 euros les infraccions classificades com a molt greus.
d) (Es deixa sense contingut)
3. (Es deixa sense contingut)
4. (Es deixa sense contingut)
5. (Es deixa sense contingut)
6. La imposició de les sancions que, si escau, corresponguen serà independent de la possible obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis causats.
7. (Es deixa sense contingut)
8. Amb caràcter general, quan, com a conseqüència de la infracció, s’obtinga un benefici quantificable, la multa podrà incrementar-se fins al triple del benefici obtingut.

Article 103 bis
Es modifica l’article, que queda redactat de la manera següent:
Article 103 bis. Sancions en matèria de transport de viatgers
En matèria de transport de viatgers, l’incompliment del que es preveu en aquesta llei serà sancionat d’acord amb el que es disposa en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i en el seu reglament de desplegament.

Article 107
Es modifica el punt 1, que queda redactat de la manera següent:
1. Quan la competència en el procediment la tinga la conselleria competent en matèria de transports, correspondrà la imposició de les sancions a la persona titular de la direcció general competent en matèria de transports.

Article 108
Es modifica l’article 108 amb la redacció següent:
Article 108. Procediment sancionador i mesures provisionals en relació amb les infraccions tipificades en els articles 101 i 102
1. Sense perjudici del que es disposa en la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en la seua normativa de desplegament, el procediment sancionador s’iniciarà sempre d’ofici per l’administració o entitat competent, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d’ordre superior, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
La denúncia haurà d’expressar la identitat de la persona o persones que la presenten, el relat dels fets que pogueren constituir infracció i la data de la seua comissió i, quan siga possible, la identificació dels presumptes infractors.
2. Amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, es podran realitzar actuacions prèvies a fi de determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquen aquesta iniciació. En especial, aquestes actuacions s’orientaran a fixar, amb la màxima precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la persona o persones que en puguen resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concórreguen en uns i altres.
3. Una vegada acordada la iniciació del procediment sancionador, l’expedient es notificarà al presumpte o presumptes infractors, que disposaran d’un termini de quinze dies, des de la data de la notificació, per a aportar totes les al·legacions, documents o informacions que estimen convenients i, si escau, proposar prova en què concreten els mitjans de què pretenguen valdre’s. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini per a això, la persona encarregada d’instruir l’assumpte podrà acordar l’obertura d’un període de prova.
4. La proposta de resolució es notificarà als interessats, i se’ls concedirà un termini de quinze dies, des de la notificació, per a formular al·legacions i presentar els documents i informacions que estimen pertinents, davant de la persona encarregada d’instruir el procediment sancionador, la qual, a la vista de les al·legacions i documents presentats, emetrà un informe i remetrà allò que s’ha fet a l’òrgan competent per a la imposició de la sanció que corresponga.
5. Abans de dictar una resolució, l’òrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a resoldre el procediment, que, en qualsevol cas, hauran de tindre lloc en un termini no superior a quinze dies. El termini per a resoldre el procediment quedarà suspès fins a la terminació d’aquestes.
6. En el termini d’un mes des de la recepció de la proposta de resolució i dels documents, al·legacions i informacions que es troben en el procediment, l’òrgan competent per a resoldre dictarà una resolució motivada, que ha de ser notificada als interessats.
Si transcorregut un any des de la iniciació del procediment sancionador no s’haguera notificat als interessats la resolució que li pose fi, es produirà la seua caducitat. En aquest cas, l’òrgan competent per a resoldre emetrà, a sol·licitud de l’interessat, certificació en què conste que ha caducat el procediment i que s’ha procedit a l’arxivament de les actuacions.
Les resolucions que posen fi a la via administrativa seran immediatament executives.
7. En tots aquells supòsits en què l’interessat decidisca voluntàriament fer efectiva la sanció abans que transcórreguen els quinze dies següents a la notificació de l’expedient sancionador, la quantia pecuniària de la sanció inicialment proposta es reduirà en un 25 per 100.

El pagament de la sanció pecuniària amb anterioritat al fet que es dicte la resolució sancionadora equivaldrà a la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització dels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció. La reducció haurà d’estar determinada en la notificació d’iniciació del procediment i la seua efectivitat estarà condicionada al desistiment o renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa.
[...]

Ha de dir:
Article 94
De les modificacions de la Llei 6/2011, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana
[...]
Article 8 bis. Bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) a bord del transport públic
Les bicicletes plegades i els patinets elèctrics plegats, així com la resta de VMP de tipus A establits en la instrucció 16N-124 de la DGT, podran viatjar en els transports públics urbans i en els transports públics interurbans de pis baix competència de la Generalitat. L’operador podrà limitar l’accés d’aquests vehicles per motius de seguretat o molt alta ocupació. Aquestes limitacions hauran de figurar en la seua reglamentació interna, en les seues xarxes socials i en la pàgina web, així com en els vehicles i les estacions, a la vista dels usuaris, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei 9/2019 de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat per a 2020.

Article 39
1. Els títols propis de l’operador estaran sotmesos a les tarifes màximes establides per l’administració, excepte en aquells supòsits en els quals, d’acord amb aquesta llei i el reglament que la desplegue, puguen ser establides excepcionalment pel mateix operador.
2. La retribució de l’operador en relació amb els viatgers proveïts de títols d’integració serà l’establida en el contracte de servei públic de transport. Les autoritats de transport podran establir nous títols d’integració, fixant en tal cas la contraprestació a l’operador de manera que no s’alteren les condicions econòmiques inicials de prestació del contracte. Aquestes compensacions i les altres condicions d’expedició i ús dels títols seran fixades mitjançant el corresponent acord que tindrà efectes similars al contracte de prestació de serveis de transport.


Es modifica el punt 3, que queda redactat de la manera següent:
3. L’autoritat de transport ha de revisar les tarifes segons el que es disposa en la legislació vigent. A l’efecte d’aquesta revisió, no tindran la consideració de tarifa els mínims de percepció que, si escau, estigueren aprovats.
Es modifica el punt 4, que queda redactat de la manera següent:
4. Les tarifes dels títols propis o integrats podran establir-se amb caràcter zonal, en relació amb la distància, o mitjançant un altre procediment que s’estime adequat. Seran públiques i no discriminatòries.
Les autoritats de transport i els operadors, amb un informe previ favorable de les primeres, podran subscriure acords amb altres òrgans administratius o amb diferents administracions amb la finalitat que determinats col·lectius amb condicions socials específiques tinguen reduccions en les tarifes percebudes. Aquests acords fixaran les compensacions que permeten mantindre les condicions econòmiques inicials del contracte de servei públic de transport.

Article 81. Construcció i explotació de terminals de transport
1. La construcció i explotació de noves estacions i terminals s’ha d’abordar de manera concertada entre l’Administració local i la conselleria competent en matèria de transport. Com a regla general, correspondrà a la primera la cessió del sòl necessari, i a la segona la seua construcció i explotació, llevat que tinguen un interés merament local.

2. Malgrat l’establit en el punt anterior, la conselleria competent en matèria de transport i els ajuntaments podran acordar mitjançant el corresponent conveni altres fórmules de col·laboració. Podran igualment convindre amb l’Administració de l’Estat fórmules específiques per a la construcció i explotació conjunta de terminals i bescanviadors de titularitat estatal, que podran ser gestionats d’acord amb el que es preveu en aquesta llei en tots aquells aspectes que no contravinguen el que sobre aquest tema indique la legislació estatal aplicable.
3. La construcció d’estacions i terminals s’acomodarà al que es preveu en aquesta llei, i podran ser executades de manera directa per l’administració competent o mitjançant procediment de concessió d’obra pública o uns altres similars previstos en la normativa de contractació del sector públic.
4. L’explotació de les estacions o terminals podrà ser assumida per un operador de transport, per l’administrador de la infraestructura o mitjançant un operador vinculat per un contracte de prestació de servei públic independent o tramitat de manera conjunta amb el de concessió d’obra pública assenyalat en el punt anterior. En tot cas, tal explotació haurà d’anar precedida de la corresponent aprovació del projecte de servei públic redactat d’acord amb aquesta normativa. Quan aquests projectes estiguen promoguts per un ajuntament, la seua aprovació requerirà l’informe favorable de la conselleria competent en transports.


Es modifica el punt 5, que queda redactat de la manera següent:
5. Els serveis de transport que utilitzen una determinada estació o terminal podran contribuir als seus costos de construcció i explotació a raó del que establisca sobre aquest tema el projecte públic assenyalat en el punt anterior. Aquestes quantitats podran ser repercutides en les tarifes de tals serveis o ser objecte de compensació en els termes previstos en aquesta normativa; els cànons o tarifes que repercutisquen sobre concessions competència de la Generalitat requeriran un informe preceptiu i vinculant de la conselleria competent en matèria de transport.


Article 95. Abast subjectiu de la responsabilitat administrativa en les matèries regulades en la llei
1. La responsabilitat administrativa derivada de les infraccions tipificades en aquest títol s’exigirà a les persones físiques o jurídiques que efectuen les activitats de transport de viatgers o unes altres que afecten els supòsits previstos en aquesta llei i, si escau, als usuaris i les usuàries dels serveis de transport o als qui amb la seua conducta pertorben la seua normal prestació o la integritat dels béns afectes a aquesta.
Es modifiquen els punts 2, 3 i 4, que queden redactats de la manera següent:
2. En matèria de transport de viatgers, s’aplicaran les regles de responsabilitat administrativa establides en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres.
3. (es deixa sense contingut)
4. (es deixa sense contingut)
5. Si un mateix comportament infractor fora susceptible de ser qualificat d’acord amb dos o més tipus infractors, s’imposarà la sanció que corresponga al més greu d’aquests.
Es modifica el punt 6, que queda redactat de la manera següent:
6. Les infraccions en relació amb el compliment de l’obligació dels prestadors de serveis de transport d’estar en possessió dels títols habilitants previstos en la legislació estatal se sancionaran d’acord amb el que preveu el capítol I del títol V de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i el seu reglament de desplegament.


Article 96. Classificació de les infraccions en matèria de compatibilitat de les infraestructures de transport amb l’entorn
Les infraccions en matèria de compatibilitat de les infraestructures de transport amb l’entorn es classifiquen en molt greus i greus.

Article 97. Infraccions en matèria de transport de viatgers
L’incompliment del que s’estableix en aquesta llei en matèria de transport de viatgers es considerarà infracció molt greu, greu o lleu, d’acord amb el que s’estableix en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i en el seu reglament de desenvolupament.
Les referències fetes als transports reiterats per a col·lectius específics s’entendran fetes als transports regulars de viatgers d’ús especial.

Article 98. (Es deixa sense contingut)

Article 99. (Es deixa sense contingut)

Article 103
Es modifica l’article 103 amb la redacció següent:
Article 103. Sancions en relació amb les infraccions tipificades en els articles 101 i 102
1. Les sancions per les infraccions tipificades en els articles 101 i 102 es graduaran d’acord amb els factors següents:
a) La repercussió social de la infracció i el perill per a la vida i salut de les persones, la seguretat de les coses i el medi ambient.
b) La importància del dany o deterioració causada, si escau.
c) La intencionalitat en la comissió de la infracció.
d) El grau de participació del sancionat i el benefici obtingut per aquest.
e) La reincidència en la comissió, en el període dels dotze mesos anterior al fet infractor, d’una altra infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.

f) La circumstància d’haver procedit l’infractor, per iniciativa pròpia, a remeiar els efectes perniciosos de la infracció.
2. La graduació de les sancions es farà d’acord amb les regles i dins dels límits següents:
a) Se sancionaran amb advertència o multa de fins a 1.000 euros les infraccions classificades com a lleus. En el cas de no apreciació de reincidència, l’import de les sancions se situarà entre 0 i 400 euros. Amb 1.000 euros seran sancionades les infraccions en les quals s’aprecie reincidència per la comissió de dues o més faltes en el període d’un any.
b) Se sancionaran amb multes compreses entre els 1.001 a 2.000 euros les infraccions classificades com a greus.
c) Se sancionaran amb multa de 2.001 a 6.000 euros les infraccions classificades com a molt greus.
d) (Es deixa sense contingut)
3. (Es deixa sense contingut)
4. (Es deixa sense contingut)
5. (Es deixa sense contingut)
6. La imposició de les sancions que, si escau, corresponguen serà independent de la possible obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis causats.
7. (Es deixa sense contingut)
8. Amb caràcter general, quan, com a conseqüència de la infracció, s’obtinga un benefici quantificable, la multa podrà incrementar-se fins al triple del benefici obtingut.

Article 103 bis
Es modifica l’article, que queda redactat de la manera següent:
Article 103 bis. Sancions en matèria de transport de viatgers
En matèria de transport de viatgers, l’incompliment del que es preveu en aquesta llei serà sancionat d’acord amb el que es disposa en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i en el seu reglament de desplegament.

Article 104. (Es deixa sense contingut)

Article 105. Altres efectes de les sancions
1. (Es deixa sense contingut)
2. La fermesa de les sancions en via administrativa en relació amb els supòsits d’edificació o la realització d’altres activitats que modifiquen l’estat inicial de les propietats en les zones de domini públic, protecció i reserva, comportarà la necessitat de la demolició de l’indegudament executat i la restauració de l’entorn al seu estat inicial. En cas que no es produïsca tal demolició i restauració, podrà ser executada per l’administrador d’infraestructures a costa dels sancionats.

3. En els casos en els quals la seguretat del transport així ho requerisca, l’administració podrà executar d’ofici i de manera immediata les demolicions assenyalades en el punt anterior abans de la resolució de l’expedient sancionador, amb independència de les indemnitzacions que procediren en cas que, resolt aquest expedient, no es concloguera tal necessitat de demolició.
4. En els casos en els quals, com a conseqüència de la conclusió del procés sancionador, procedira l’extinció de l’autorització o contracte en virtut del qual es presta el servei de transports, l’Administració podrà optar per requerir al prestador perquè pose a la seua disposició els mitjans materials necessaris per a la continuïtat del servei quan això resulte imprescindible, durant el termini que permeta l’adopció d’altres solucions alternatives per part de l’Administració.
En aquest supòsit el sancionat tindrà dret a la indemnització que procedisca per l’ús d’aquests mitjans materials, d’acord amb la legislació aplicable.

Article 107
Es modifica el punt 1, que queda redactat de la manera següent:
1. Quan la competència en el procediment la tinga la conselleria competent en matèria de transports, correspondrà la imposició de les sancions a la persona titular de la direcció general competent en matèria de transports.
2. Quan la competència en el procediment corresponga a altres ens de la Generalitat, correspondrà la imposició de les sancions a l’òrgan que es determine en la seua regulació pròpia, excepte en el cas de les sancions molt greus que seran imposades per la direcció de l’ens competent.
3. Quan la competència en el procediment l’ostente l’ajuntament, correspondrà la imposició de les sancions a l’alcalde.
4. En el cas d’operadors de transport que no tinguen el caràcter d’entitat pública, una vegada instruït l’expedient, es donarà trasllat a l’administració competent a fi que siga resolt d’acord amb les competències assenyalades en els punts anteriors.

Article 108
Es modifica l’article 108 amb la redacció següent:
Article 108. Procediment sancionador i mesures provisionals en relació amb les infraccions tipificades en els articles 101 i 102
1. Sense perjudici del que es disposa en la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en la seua normativa de desplegament, el procediment sancionador s’iniciarà sempre d’ofici per l’administració o entitat competent, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d’ordre superior, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
La denúncia haurà d’expressar la identitat de la persona o persones que la presenten, el relat dels fets que pogueren constituir infracció i la data de la seua comissió i, quan siga possible, la identificació dels presumptes infractors.
2. Amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, es podran realitzar actuacions prèvies a fi de determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquen aquesta iniciació. En especial, aquestes actuacions s’orientaran a fixar, amb la màxima precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la persona o persones que en puguen resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concórreguen en uns i altres.
3. Una vegada acordada la iniciació del procediment sancionador, l’expedient es notificarà al presumpte o presumptes infractors, que disposaran d’un termini de quinze dies, des de la data de la notificació, per a aportar totes les al·legacions, documents o informacions que estimen convenients i, si escau, proposar prova en què concreten els mitjans de què pretenguen valdre’s. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini per a això, la persona encarregada d’instruir l’assumpte podrà acordar l’obertura d’un període de prova.
4. La proposta de resolució es notificarà als interessats, i se’ls concedirà un termini de quinze dies, des de la notificació, per a formular al·legacions i presentar els documents i informacions que estimen pertinents, davant de la persona encarregada d’instruir el procediment sancionador, la qual, a la vista de les al·legacions i documents presentats, emetrà un informe i remetrà allò que s’ha fet a l’òrgan competent per a la imposició de la sanció que corresponga.
5. Abans de dictar una resolució, l’òrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a resoldre el procediment, que, en qualsevol cas, hauran de tindre lloc en un termini no superior a quinze dies. El termini per a resoldre el procediment quedarà suspès fins a la terminació d’aquestes.
6. En el termini d’un mes des de la recepció de la proposta de resolució i dels documents, al·legacions i informacions que es troben en el procediment, l’òrgan competent per a resoldre dictarà una resolució motivada, que ha de ser notificada als interessats.
Si transcorregut un any des de la iniciació del procediment sancionador no s’haguera notificat als interessats la resolució que li pose fi, es produirà la seua caducitat. En aquest cas, l’òrgan competent per a resoldre emetrà, a sol·licitud de l’interessat, certificació en què conste que ha caducat el procediment i que s’ha procedit a l’arxivament de les actuacions.
Les resolucions que posen fi a la via administrativa seran immediatament executives.
7. En tots aquells supòsits en què l’interessat decidisca voluntàriament fer efectiva la sanció abans que transcórreguen els quinze dies següents a la notificació de l’expedient sancionador, la quantia pecuniària de la sanció inicialment proposta es reduirà en un 25 per 100.

El pagament de la sanció pecuniària amb anterioritat al fet que es dicte la resolució sancionadora equivaldrà a la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització dels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció. La reducció haurà d’estar determinada en la notificació d’iniciació del procediment i la seua efectivitat estarà condicionada al desistiment o renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa.

Article 108 bis. Procediment sancionador en matèria de transport de viatgers
El procediment per a la imposició de les sancions en matèria de viatgers s’ha d’ajustar al que es disposa en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres i en el seu reglament de desenvolupament. Tot allò que no estiga previst en les normes esmentades s’ajustarà al que s’estableix en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.


– Article 95:

On diu:
Article 95
Es modifica l’apartat 1 de l’article 6; es modifica l’apartat 2 de l’article 13; es modifica l’apartat 4.c i s’afegeix un nou apartat d en l’article 16; es modifiquen els apartats 1.a i 1.b de l’article 33; es modifica l’apartat 1.e de l’article 35; es modifica l’apartat 1 de l’article 51; es modifica l’apartat 4 de l’article 53; es modifiquen els apartats 5 i 6 de l’article 55; es modifica l’apartat 1.b de l’article 57, es modifica l’apartat 2 de l’article 58; es modifica l’apartat 3.e de l’article 60; es modifica l’apartat 2.a de l’article 63; es modifica l’apartat 1.c de l’article 77; es modifica l’apartat 2 de l’article 78; es modifica l’apartat 4 de l’article 79; es modifica l’apartat d de l’article 82; es modifica l’apartat 1 de l’article 83; es modifiquen els apartats 1 i 4 i s’afegeix un nou apartat 9 en l’article 104; es modifica l’apartat 8 de l’article 106; es modifica l’últim paràgraf de l’apartat 4 de l’article 121; es modifica l’apartat 2.c de l’article 136, es modifiquen el títol i l’apartat 1 de l’article 186; es modifica l’article 190; es modifica l’apartat 2 de l’article 197; es modifiquen els apartats 1, 3, 4, 6 i 7 de l’article 202; es modifica l’article 213; es modifiquen els apartats 1.d i 2 l’article 214; es modifica l’article 215; es modifica l’article 224; i s’afegeix un nou apartat 6 en l’article 236 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
[...]
Article 104. Dret a l’expropiació pregada
Punt 1
S’afegeix al final un paràgraf nou amb la redacció següent:
Es considera a aquests efectes com a administració competent l’administració que siga titular de la dotació pública que haja d’executar-se en el terreny.
[...]
4. Si, abans de transcórrer els terminis establits en aquest precepte, s’ha sotmès a informació pública i consultes una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en una àrea de repartiment conformada per un sector, una unitat d’execució o actuació aïllada a l’efecte de la seua gestió, els terminis quedaran interromputs. El còmput dels terminis es reprendrà si transcorre un any sense haver-se produït la seua aprovació definitiva.
[...]
S’afegeix un punt 9 nou, redactat de la manera següent:
9. El règim de meritacions d’interessos en aquesta modalitat d’expropiacions serà el següent:
a) En la determinació del preu just, és data inicial aquella en què el propietari presente el seu full d’apreuament i la data final en què es notifique l’acord del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa a l’administració que siga competent d’acord amb el que estableix l’apartat primer.

Si el jurat incorre en mora per superar el termini màxim per a resoldre i notificar l’acord de fixació del preu just o per a resoldre el recurs de reposició que potestativament interposen qualsevol dels interessats, serà responsable del pagament durant el termini que excedisca d’aquest màxim, en els termes establits en la Llei d’expropiació forçosa.

b) Una vegada notificat l’acord pel Jurat d’Expropiació Forçosa és aplicable el que estableix l’article 57 de la Llei d’expropiació forçosa, havent l’administració competent d’abonar el preu just en el termini de sis mesos. Transcorregut aquest termini s’han de meritar novament interessos que es computaran des de la presentació del full d’apreuament fins que es produïsca el complet pagament del preu just, descomptant la demora imputable al jurat.
[...]

Ha de dir:
Article 95
Es modifica l’apartat 1 de l’article 6; es modifica l’apartat 2 de l’article 13; es modifica l’apartat 4.c i s’afegeix un nou apartat d en l’article 16; es modifiquen els apartats 1.a i 1.b de l’article 33; es modifica l’apartat 1.e de l’article 35; es modifica l’apartat 1 de l’article 51; es modifica l’apartat 4 de l’article 53; es modifiquen els apartats 5 i 6 de l’article 55; es modifica l’apartat 1.b de l’article 57, es modifica l’apartat 2 de l’article 58; es modifica l’apartat 3.e de l’article 60; es modifica l’apartat 2.a de l’article 63; es modifica l’apartat 1.c de l’article 77; es modifica l’apartat 2 de l’article 78; es modifica l’apartat 4 de l’article 79; es modifica l’apartat d de l’article 82; es modifica l’apartat 1 de l’article 83; es modifica l’apartat 4 i s’afegeix un nou apartat 9 en l’article 104; es modifica l’apartat 8 de l’article 106; es modifica l’últim paràgraf de l’apartat 4 de l’article 121; es modifica l’apartat 2.c de l’article 136, es modifiquen el títol i l’apartat 1 de l’article 186; es modifica l’article 190; es modifica l’apartat 2 de l’article 197; es modifiquen els apartats 1, 3, 4, 6 i 7 de l’article 202; es modifica l’article 213; es modifiquen els apartats 1.d i 2 l’article 214; es modifica l’article 215; es modifica l’article 224; i s’afegeix un nou apartat 6 en l’article 236 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
[...]
Article 104. Dret a l’expropiació pregada
[...]
4. Si, abans de transcórrer els terminis establits en aquest precepte, s’ha sotmès a informació pública i consultes una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en una àrea de repartiment conformada per un sector, una unitat d’execució o actuació aïllada a l’efecte de la seua gestió, els terminis quedaran interromputs. El còmput dels terminis es reprendrà si transcorre un any sense haver-se produït la seua aprovació definitiva.
[...]
S’afegeix un punt 9 nou, redactat de la manera següent:
9. El règim de meritacions d’interessos en aquesta modalitat d’expropiacions serà el següent:
a) En la determinació del preu just, és data inicial aquella en què el propietari presente el seu full d’apreuament i la data final en què es notifique l’acord del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa a l’administració que siga competent d’acord amb el que estableix l’apartat primer.

Si el jurat incorre en mora per superar el termini màxim per a resoldre i notificar l’acord de fixació del preu just o per a resoldre el recurs de reposició que potestativament interposen qualsevol dels interessats, serà responsable del pagament durant el termini que excedisca d’aquest màxim, en els termes establits en la Llei d’expropiació forçosa.

b) Una vegada notificat l’acord pel Jurat d’Expropiació Forçosa és aplicable el que estableix l’article 57 de la Llei d’expropiació forçosa, havent l’administració competent d’abonar el preu just en el termini de sis mesos. Transcorregut aquest termini s’han de meritar novament interessos que es computaran des de la presentació del full d’apreuament fins que es produïsca el complet pagament del preu just, descomptant la demora imputable al jurat.
[...]

linea
Mapa web