LLEI ORGÀNICA 3/2019, de 12 de març, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en matèria de participació de la Generalitat Valenciana en les decisions sobre inversió de l'Estat en la Comunitat Valenciana. [2019/2591]
(DOGV núm. 8505 de 13.03.2019) Ref. Base de dades 002363/2019
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 13.03.2019 Aquesta disposició afecta: Modifica: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Administració de l'Estat;Presidència del Consell Grup temàtic: Legislació Matèries: Normes institucionals bàsiques Normes bàsiques oposicions Descriptors: Temàtics: autonomia, comunitat autònoma, descentralització , òrgan col.legiat, monografies
LLEI ORGÀNICA 3/2019, de 12 de març, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en matèria de participació de la Generalitat Valenciana en les decisions sobre inversió de l'Estat en la Comunitat Valenciana. [2019/2591]
A totes les persones que vegeu i entengueu aquesta llei.
Sapieu que les Corts Generals han aprovat i jo sancione la llei orgànica següent:
PREÀMBUL
Durant els més de quatre anys de vigència que té, la reforma duta a terme en lEstatut dAutonomia a través de la Llei orgànica 1/2006, de 10 dabril, ha suposat un salt qualitatiu molt important per a les legítimes aspiracions de la Comunitat Valenciana a lhora daconseguir el màxim nivell competencial, sempre des del respecte cap a les competències de lEstat i sense qüestionar ni posar en risc la preservació dun model autonòmic basat en la igualtat i la solidaritat interterritorials.
Tota la tramitació de la reforma esmentada va estar presidida per la cerca del consens entre les forces polítiques majoritàries, tant en les Corts com després en les Corts Generals, i es va actuar amb una lleialtat institucional que més avant ha sigut reconeguda i lloada per les persones que van intervindre activament en el procés i per les que, sense haver-ho fet, han estudiat i analitzat aquelles negociacions i els seus resultats. La Comunitat Valenciana va tractar, únicament, de reflectir en la norma institucional bàsica del poble valencià tot allò que contribuïra a preservar i reforçar la seua identitat, mentre senfortien, alhora, els vincles amb lEstat i sadvocava per un sistema multilateral de relacions en el qual totes les comunitats autònomes reberen un tracte idèntic i la mateixa consideració.
Daquesta manera, la Comunitat Valenciana va emprendre un procés de reforma al qual, durant 2006 i 2007, es van sumar cinc comunitats autònomes més Andalusia, Aragó, Catalunya, Castella i Lleó i Illes Balears, i que sestà prolongant en el temps amb ladopció de noves iniciatives de reforma estatutària la navarresa, a través de la Llei orgànica 7/2010, de 27 doctubre, fins al moment.
Si bé van ser sis les reformes estatutàries que van nàixer en pràcticament dos anys, no totes aquestes modificacions van estar presidides pels mateixos principis als quals sha al·ludit amb anterioritat en fer referència al cas valencià.
Aquesta manera diferent dafrontar i dur a terme una reforma estatutària ha tingut un reflex immediat en la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En les sentències 247/2007, de 12 de desembre, i 249/2007, de 13 de desembre, el màxim intèrpret de la Constitució va enjudiciar ladequació a la norma suprema de larticle 17.1 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2006, de 10 dabril, i va estimar que el precepte esmentat era perfectament compatible amb la Constitució, sense que se'n poguera derivar, per tant, cap infracció del bloc de la constitucionalitat ni de lordre de distribució de competències entre lEstat i les comunitats autònomes.
Laprovació i entrada en vigor de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatut dAutonomia de Catalunya, va provocar la interposició immediata de fins a set recursos dinconstitucionalitat contra un gran nombre de preceptes de la nova norma institucional bàsica catalana, recursos que, després de prolongats debats i una procel·losa tramitació, han motivat, durant la segona meitat de 2010, que el Tribunal Constitucional emeta diferents sentències en les quals ha declarat nuls diversos articles i incisos estatutaris i ha acudit a la tècnica de la interpretació conforme per a salvar la constitucionalitat de molts altres preceptes.
Amb les sentències 31/2010, de 28 de juny, 46/2010 i 47/2010, de 8 de setembre, 48/2010, de 9 de setembre, i 49/2010, de 29 de setembre, el Tribunal Constitucional ha resolt alguns dels recursos dinconstitucionalitat interposats contra lEstatut dAutonomia de Catalunya i ha legitimat, mitjançant laplicació reiterada de l'esmentada tècnica de la interpretació conforme, molts daquests continguts controvertits, i així ha permés que, en el desplegament daquestes previsions estatutàries, els legisladors estatal i autonòmic puguen crear tot un nou marc normatiu que consolide aquesta situació sobre la base de la regulació establida per lestatut reformat.
Davant d'aquesta realitat, en la qual, per descomptat, no era possible pensar el 2006, la Comunitat Valenciana no pot romandre impassible perquè, certament, no pretén estar per damunt de cap altre territori dins dEspanya, però tampoc consentirà que les seues legítimes aspiracions es vegen truncades per la consolidació dun model asimètric en el qual unes comunitats autònomes puguen, en detriment dunes altres, accedir a més competències, a més finançament, a més inversions o a més infraestructures.
I pel que fa al volum dinversions de lEstat en cada territori, que és un element essencial per a garantir el desenvolupament dunes polítiques capaces datendre les necessitats de la ciutadania en matèria deducació, sanitat, serveis socials i infraestructures, aquestes divergències entre estatuts dautonomia són especialment significatives. Tant en el cas dAndalusia com en el de Catalunya, les seues noves normes institucionals bàsiques han inclòs sengles disposicions addicionals per a garantir un volum permanent i estable dinversions estatals en els seus respectius territoris. Per a Catalunya, la inversió de lEstat en infraestructures, excloent-ne el Fons de Compensació Interterritorial, sequipararà a la participació relativa del producte interior brut daquesta comunitat autònoma en relació amb el producte interior brut de lEstat per a un període de set anys; en canvi, en el supòsit dAndalusia la inversió estatal serà equivalent al pes de la població daquesta comunitat autònoma sobre el conjunt de lEstat, també per a un període de set anys.
La Comunitat Valenciana no va voler, al seu moment, incloure dins del nou Estatut dAutonomia clàusules o previsions que pogueren condicionar indegudament lEstat en lexercici de les seues competències i que, per això mateix, pogueren ser dubtosament compatibles amb la Constitució. Però en el fonament jurídic 138 de la Sentència 31/2010, de 28 de juny, el Tribunal Constitucional ha establit, en enjudiciar la disposició addicional tercera de lEstatut dAutonomia de Catalunya, que un incís com lindicat adés no vincula les Corts Generals en lexercici de les seues funcions dexamen, esmena i aprovació dels pressupostos generals de lEstat, perquè els compromisos financers formalitzats en els estatuts dautonomia no constitueixen un recurs que lEstat haja de consignar obligatòriament en els pressupostos generals de cada exercici econòmic.
Segons lalt tribunal, és el mateix Estat el que, atenent totes les variables concurrents en cada cas, ha de decidir, si pertoca, dotar, i en quina quantia, les assignacions corresponents. En conseqüència, dacord amb la decisió adoptada pel màxim intèrpret de la norma suprema, la disposició addicional tercera de lEstatut català, interpretada en el sentit que no vincula lEstat en la definició de la seua política dinversions ni menyscaba la plena llibertat de les Corts Generals per a decidir sobre lexistència i quantia daquestes inversions, no és contrària a la Constitució.
Atés que el poble valencià aspira legítimament a rebre de lEstat el mateix tracte que el poble català o landalús, aquesta reforma de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana va encaminada a fer visibles les conseqüències econòmiques del reconeixement duna població que arriba ja als cinc milions dhabitants i que, per tant, necessita un volum dinversions apte per a satisfer les necessitats derivades de limportant creixement demogràfic que ha tingut lloc durant els últims anys. No es fa sinó reivindicar per a la Comunitat Valenciana el que el Tribunal Constitucional ha dit que és legítim per a altres comunitats autònomes; més encara en un cas com el valencià, on sarrossega un important dèficit dinversions a causa de lefectiu, però no reconegut, increment poblacional.
Per tot això, el nou apartat quart de larticle 52 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana preveu que la Generalitat participarà en les decisions sobre la inversió de lEstat a la Comunitat Valenciana la qual, excloent-ne el Fons de Compensació Interterritorial, serà equivalent, per tal de complir el que es disposa en larticle 138 de la Constitució, al pes de la població de la Comunitat Valenciana sobre el conjunt de lEstat per un període de set anys. Amb aquesta finalitat, es constituirà una comissió integrada per lAdministració estatal, autonòmica i local que serà lencarregada de vetlar pel compliment daquest criteri distributiu. Larticle 147.3 de la Constitució espanyola estableix que la reforma dels estatuts dautonomia sajustarà al procediment establit en aquests i requerirà, en tot cas, laprovació de les Corts Generals, mitjançant una llei orgànica. En el mateix sentit es pronuncia larticle 145 del Reglament del Congrés dels Diputats. En la mateixa línia que el que indica el precepte constitucional, el títol X de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, integrat únicament per larticle 81, determina el procediment que sha de seguir per a dur a terme una reforma estatutària, i natribueix la iniciativa al Consell, a una tercera part dels membres de les Corts, a dos grups parlamentaris i a les Corts Generals. En relació amb aquest precepte, els articles 129 i 170 del Reglament de les Corts regulen com ha de tramitar-se la iniciativa de reforma, i lapartat a de larticle 18 de la Llei del Consell assigna a aquest, entre altres funcions de caràcter normatiu, la de proposar a les Corts la reforma de lEstatut dAutonomia. Finalment, larticle 10.1 de la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de la Generalitat, de creació del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, indica que aquesta institució ha de dictaminar, amb caràcter preceptiu, «els avantprojectes de reforma de lEstatut dAutonomia».
Article únic. Reforma de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana per a ampliació competencial en matèria de participació de la Generalitat Valenciana en les decisions sobre inversió de lEstat a la Comunitat Valenciana
Saddiciona un nou apartat 4 a larticle 52, integrat en el títol IV, «Les competències», de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, del tenor següent:
«4. La Generalitat participarà en les decisions sobre la inversió de lEstat a la Comunitat Valenciana, la qual, excloent-ne el Fons de Compensació Interterritorial, serà equivalent, per tal de complir el que es disposa en larticle 138 de la Constitució, al pes de la població de la Comunitat Valenciana sobre el conjunt de lEstat per un període de set anys. Amb aquesta finalitat, es constituirà una comissió integrada per lAdministració estatal, autonòmica i local.»
Disposició derogatòria única
Derogació normativa
Queden derogades les disposicions digual o inferior rang que soposen al que estableix aquesta llei orgànica.
Disposició final primera
Habilitació competencial
Aquesta reforma saprova a lempara del que preveu larticle 147.3 de la Constitució espanyola i larticle 81 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
Disposició final segona
Entrada en vigor
Aquesta llei orgànica entrarà en vigor el dia que es publique en el Boletín Oficial del Estado.
Per tant,
Mane a tots els espanyols i espanyoles, particulars i autoritats, que serven i facen servar aquesta llei orgànica.
Madrid, 12 de març de 2019
FELIPE R.
El president del Govern,
PEDRO SÁNCHEZ PÉREZ-CASTEJÓN