LLEI 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana. [2019/1653]
(DOGV núm. 8491 de 21.02.2019) Ref. Base de dades 001715/2019
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Assistència social Descriptors: Temàtics: assistència social, dona, ajuda a les persones necessitades, política social, equipament social, ajuda social, treball social, centre mèdic, cura d'infermeria, equipament social, ajuda sanitària, família, protecció de la infància, tercera edat, toxicomania, urbanisme , monografies
LLEI 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana. [2019/1653]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que estableixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte de la llei
Article 2. Àmbit daplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Els serveis socials valencians
Article 5. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 6. Principis rectors
Article 7. Reserva de denominació i símbol distintiu
TÍTOL I. EL SISTEMA PÚBLIC VALENCIÀ DE SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 8. Objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 9. Titulars de drets
CAPÍTOL II. Drets i deures
Article 10. Drets de les persones usuàries dels serveis socials
Article 11. Deures de les persones usuàries dels serveis socials
Article 12. Drets de les persones professionals dels serveis socials
Article 13. Deures de les persones professionals dels serveis socials
CAPÍTOL III. Estructura funcional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 14. Estructura funcional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 15. Atenció primària
Article 16. Atenció secundària
Article 17. Funcions de latenció primària
Article 18. Serveis datenció primària
Article 19. Funcions de latenció secundària
Article 20. Serveis de latenció secundària
CAPÍTOL IV. Estructura territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 21. Organització territorial
Article 22. Zones bàsiques de serveis socials
Article 23. Àrees de serveis socials
Article 24. Departaments de serveis socials
Article 25. Espais vulnerables
Article 26. Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL V. Competències de les administracions públiques
Article 27. Disposicions generals
Article 28. Competències de la Generalitat
Article 29. Competències dels municipis
Article 30. Atribucions de les diputacions provincials
TÍTOL II. CATÀLEG I CARTERES DE PRESTACIONS DEL SISTEMA PÚBLIC VALENCIÀ DE SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 31. Concepte i tipus de prestacions
Article 32. Prestacions garantides
Article 33. Prestacions condicionades
Article 34. Formes de provisió de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
CAPÍTOL II. Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 35. Catàleg de Prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 36. Prestacions professionals
Article 37. Prestacions econòmiques
Article 38. Prestacions tecnològiques
CAPÍTOL III. Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 39. Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 40. Actualització de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 41. Carteres de prestacions de caràcter zonal
TÍTOL III. PLANIFICACIÓ, COORDINACIÓ, ORDENACIÓ I INTERVENCIÓ DEL SISTEMA PÚBLIC VALENCIÀ DE SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. Planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 42. Disposicions generals
Article 43. Principis de la planificació
Article 44. Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
Article 45. Abast del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
Article 46. Vigència del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
Article 47. Plans estratègics de caràcter zonal
CAPÍTOL II. Coordinació, col·laboració i cooperació interadministrativa i interdepartamental
Article 48. Coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques en làmbit dels serveis socials
Article 49. Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials
Article 50. Coordinació interdepartamental
Article 51. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià de salut
Article 52. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema educatiu valencià
Article 53. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià docupació i formació
Article 54. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià dhabitatge
Article 55.
Article 56. Coordinació tècnica
CAPÍTOL III. Ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 57. Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials
Article 58. Autorització
Article 59. Condicions materials i funcionals
Article 60. Declaració responsable
Article 61. Comunicació prèvia
Article 62. Falta dautorització o declaració responsable
Article 63. Acreditació
CAPÍTOL IV. Intervenció de les persones professionals de serveis socials i instruments tècnics
Secció primera. Equips professionals
Article 64. Equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials
Article 65. Ràtio de lequip de professionals de la zona bàsica de serveis socials
Article 66. Personal professional de làrea de serveis socials
Article 67. Equip de professionals del departament de serveis socials
Secció segona. Intervenció professional
Article 68. De la intervenció
Article 69. Persona professional de referencia
Article 70. Urgència social
Secció tercera. Instruments tècnics
Article 71. Instruments tècnics
Article 72. Targeta dinformació personalitzada
Article 73. Història social única
Article 74. Dret daccés de les persones usuàries a la història social única
Article 75. Dret daccés de les persones professionals a la història social única
Article 76. Termini de conservació de la història social única
Article 77. Custòdia i seguretat de la història social única
Article 78. El Pla personalitzat dintervenció social
Article 79. Sistema dInformació Valencià en Serveis Socials
Secció quarta. Garanties i condicions de suport a la intervenció
Article 80. Autoritat
Article 81. Estabilitat laboral i qualitat de locupació de les persones professionals dels serveis socials
Article 82. Mobilitat del personal funcionari del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 83. Ètica profesional
Article 84. Comitè dÈtica dels Serveis Socials
TÍTOL IV. COL·LABORACIÓ DE LA INICIATIVA PRIVADA
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 85. Col·laboració de la iniciativa privada
Article 86. Clàusules socials
CAPÍTOL II. Acció concertada amb la iniciativa social
Article 87. Concepte, règim general i principis de lacció concertada
Article 88. Àmbit objectiu
Article 89. Requisits daccés al règim de concert
Article 90. Durada dels concerts
Article 91. Pagament delegat
CAPÍTOL III. Contractació amb la iniciativa privada
Article 92. Contractació amb la iniciativa privada
CAPÍTOL IV. Foment de la iniciativa social
Article 93. Foment de la iniciativa social
TÍTOL V. PARTICIPACIÓ
Article 94. Disposicions generals
Article 95. Òrgans de participación
Article 96. Consell Valencià dInclusió i Drets Socials
Article 97. Organització i funcionament del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials
Article 98. Estructura del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials
Article 99. Els consells locals dinclusió i drets socials dàmbit local o zonal
Article 100. Processos de participación
Article 101. Participació en làmbit dels centres
Article 102. Dret daccés a la documentació administrativa
Article 103. Del voluntariat
TÍTOL VI. FINANÇAMENT
Article 104. Fonts de finançament
Article 105. Obligacions de les administracions públiques en matèria de finançament
Article 106. Sistema de finançament i principis
Article 107. Finançament de personal
Article 108. Finançament de prestacions
Article 109. Finançament dinfraestructures i equipaments de serveis socials
Article 110. Fórmules de col·laboració financera
Article 111. Participació econòmica de les persones usuàries en el cost del servei
Article 112. Aplicació de les taxes en matèria datenció social
Article 113. Determinació de la participació econòmica de les persones usuàries en el cost de la prestació de serveis
Article 114. Exempcions i bonificacions
TÍTOL VII. QUALITAT, INVESTIGACIÓ, INNOVACIÓ, FORMACIÓ I AVALUACIÓ
CAPÍTOL I. De la qualitat
Article 115. Qualitat en serveis socials
Article 116. Objectius de la qualitat en els serveis socials
Article 117. Qualitat en recursos humans
Article 118. Coordinació amb altres instruments de qualitat dels serveis públics de la Generalitat
CAPÍTOL II. De la investigació, la innovació i la formació
Article 119. Investigació i innovació
Article 120. Objectius de la investigació i la innovació en serveis socials
Article 121. Formació
Article 122. Objectius de la formació en serveis socials
CAPÍTOL III. De lavaluació
Article 123. Avaluació
Article 124. Objectius de lavaluació
Capítol IV. De lInstitut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)
Article 125. Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)
Article 126. Col·laboració institucional
TÍTOL VIII. DE LA INSPECCIÓ, CONTROL I SEGUIMENT DELS SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. De la Inspecció en matèria de serveis socials
Article 127. Àmbit
Article 128. Funcions de la Inspecció de serveis socials
Article 129. Personal inspector
Article 130. Planificació de les actuacions inspectores
Article 131. Actuació de la Inspecció
Article 132. Mesures durgència
Article 133. Actes dinspecció
CAPÍTOL II. De les responsabilitats
Article 134. Subjectes responsables
Article 135. Responsabilitats
CAPÍTOL III. De les infraccions
Secció primera. De les infraccions
Article 136. Infraccions
Article 137. Tipus dinfraccions
Secció segona. De les infraccions de les entitats i serveis
Article 138. Infraccions lleus
Article 139. Infraccions greus
Article 140. Infraccions molt greus
Article 141. Prescripció dinfraccions
CAPÍTOL IV. De les sancions
Article 142. Sancions
Article 143. Sancions a entitats i serveis
Article 144. Imposició de les sancions
Article 145. Prescripció de sancions
Article 146. Publicitat de les sancions
CAPÍTOL V. Del procediment sancionador
Article 147. Procediment sancionador
Article 148. Mesures provisionals
Article 149. Destinació de limport de les sancions
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Actualització de la quantia de les sancions
Segona. Modificació del Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Tercera. Ràtio de personal del servei dinspecció en matèria de serveis socials
Quarta. Acreditació de qualitat
Cinquena. Persones amb diversitat funcional o discapacitat
Sisena. Del Sistema dInformació Poblacional
Setena. Delegació de competències en les entitats locals en matèria de serveis socials de titularitat de la Generalitat
Vuitena. Convenis de mobilitat del personal funcionari
Novena. Vinculació dels consells locals dinclusió i drets socials dàmbit local o zonal amb els consells municipals dinclusió i drets socials de la renda valenciana dinclusió
Desena. Centres i serveis de caràcter experimental
Onzena. Serveis datenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat
Dotzena. Acreditació de programes
Tretzena. Acreditació de serveis i programes per a laccés a subvencions
Catorzena. Víctimes de violència de gènere i masclista
Quinzena.
Setzena.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Transferència dinfraestructures i equipaments datenció primària i datenció secundària entre administracions publiques
Segona. Provisió de les prestacions a partir de lentrada en vigor de la llei
Tercera. Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials
Quarta. Finançament del personal
Cinquena. Finançament de les prestacions
Sisena. Estabilitat en locupació
Setena. Procediments sancionadors en tramitació
Vuitena. Òrgans de participación
Novena. Exigibilitat de les prestacions garantides
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Calendari de desenvolupament bàsic de la llei
Segona. Composició dequips, ràtios en atenció primària i atenció secundària
Tercera. Targeta dinformació personalitzada
Quarta. Modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
Cinquena. Entrada en vigor
PREÀMBUL
I
Els sistemes de serveis socials constitueixen un dels pilars de lestat social i democràtic de dret sorgit a partir de laprovació de la Constitució en 1978, la qual atribueix en larticle 148.1.20 la competència exclusiva en matèria dassistència social a les comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana assumeix aquesta competència en 1982, a través de larticle 31.24.a de lEstatut dautonomia. Per la seua banda, la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del règim local, atorga a les entitats locals la competència en la prestació de serveis socials. En larticle 25.2.e es reconeix als municipis la competència en aquesta matèria, quan indica, més concretament, que els correspon lavaluació i la informació de situacions de necessitat social, així com latenció immediata a persones en situació o risc dexclusió social. Així mateix, els municipis, dacord amb larticle 26.1.c de la mencionada llei, hauran dexercir aquesta competència i proveir el dit servei quan compten amb una població superior a 20.000 habitants. Daltra banda, els serveis socials en els municipis de menor població i amb una menor capacitat econòmica i de gestió seran prestats amb lassistència jurídica, econòmica i tècnica de les diputacions provincials en virtut del que disposa lart. 36.1.b de la Llei 7/1985. Les competències anteriors són també reconegudes en els articles 33.3.k i 50.1.a de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana.
Per la seua banda, en virtut del que disposa la sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016, dictada en recursos dinconstitucionalitat que ha formulat lAssemblea dExtremadura contra la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de ladministració local, sestableix que els municipis tindran les competències en matèria de serveis socials que els hagen atribuït i els atribuïsquen en un futur les lleis de lEstat i de les comunitats autònomes. Daquesta manera, se subratlla la inconstitucionalitat expressa de la prohibició imposada a les comunitats autònomes que atribuïsquen als ens locals serveis en matèria dassistència social i atenció primària a la salut.
Malgrat que el mandat constitucional atribueix la competència en matèria de serveis socials a les comunitats autònomes, hi ha diferents lleis dàmbit estatal que regulen aspectes de la matèria esmentada i que serveixen dorientació per al legislador autonòmic, com ara: la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de lautonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, per la qual es reconeix per primera vegada el dret subjectiu daccés al Sistema per a lAutonomia i Atenció a la Dependència, així com la regulació en una norma amb rang de llei dun catàleg de prestacions i serveis per a les persones en situació de dependència; la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a ladolescència, que introdueix el conjunt de propostes i observacions formulades pel Comitè de Drets de lInfant de Nacions Unides, a fi darreplegar les mesures necessàries en matèria de protecció a la infància i a ladolescència, i constituir una referència per a les comunitats autònomes en el desenvolupament de la seua respectiva legislació en la matèria.
També cal destacar la Llei 43/2015, de 9 octubre, del tercer sector dacció social; la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors; el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual saprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social; la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere; o la Llei orgànica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social.
Així mateix, en virtut de la Llei orgànica 1/2006, de 10 dabril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, concretament de larticle 8.2, els poders públics valencians estan vinculats pels drets i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en lordenament jurídic de la Unió Europea i en els instruments internacionals de protecció dels drets humans, individuals i col·lectius; en particular, en la Declaració Universal de Drets Humans; en els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals; en la Convenció Europea de Drets de lHome i Llibertats Fonamentals; i en la Carta Social Europea; i vetlaran per la seua protecció i respecte, així com pel compliment dels deures.
També resulten daplicació els principis de bona regulació previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d1 doctubre de règim jurídic del sector públic.
En la redacció daquesta llei sha considerat el Decret 41/2016, de 15 dabril, del Consell, pel qual sestableix el sistema per a la millora de la qualitat dels serveis públics i lavaluació dels plans i programes en lAdministració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, pel que el Consell ha de determinar els estàndards mínims de qualitat dels serveis públics a fi dobtindre uns nivells homogenis de prestació dels serveis mínims, així com la promoció de la innovació i lintercanvi de les bones pràctiques en la intervenció i prestació des de les diverses instàncies que conformen el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
II
El primer marc regulador del Sistema de Serveis Socials a la Comunitat Valenciana va derivar de la Llei de la Generalitat 5/1989, de 6 de juliol, de serveis socials de la Comunitat Valenciana, que va nàixer de la necessitat de regular el sistema públic de serveis socials arran de les competències atorgades i reconegudes per larticle 49.1. 24.ª i 49.1. 27.ª, amb la redacció actual donada per la Llei orgànica 1/2006, de 10 dabril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, la Llei 5/1989 es va vertebrar sobre tres eixos fonamentals; en primer lloc, es va desenvolupar una sèrie de drets socials amb lobjectiu de pal·liar els desequilibris territorials, amb especial atenció a grups amb necessitats específiques. En segon lloc, es va reconèixer la responsabilitat de ladministració en la planificació, gestió i avaluació daquells recursos que promouen la llibertat i la igualtat efectiva de persones i col·lectius, en consonància amb el principi apuntat en larticle 9.2 de la Constitució. Finalment, es va regular la iniciativa social a fi devitar paral·lelismes i solapaments en la provisió dels serveis.
La Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula el Sistema de serveis socials en lÀmbit de la Comunitat Valenciana, va derogar la Llei 5/1989 sense introduir canvis substantius en el sistema de serveis socials valencià, més enllà del contingut de nous textos normatius en els diferents sectors o àrees dactuació (internacionals, estatals i autonòmics) en matèria dAdopció Internacional; la modificació parcial del Codi Civil i de la Llei denjudiciament civil, en matèria de protecció jurídica del menor; i la Llei 6/1996, de 15 de gener, que regulava el voluntariat social. En virtut de la Llei 5/1997, les administracions locals mantenen la titularitat i la gestió dels serveis socials, atribuint-se a les diputacions provincials una funció dassistència econòmica i tècnica als municipis de menys de 10.000 habitants.
El sistema de serveis socials de la Comunitat Valenciana, producte del marc legislatiu descrit prèviament, pateix de diverses disfuncionalitats, entre les quals destaquen, duna banda, la inexistència dun sistema coherent i organitzat, que ha donat lloc a una provisió iniqua dels serveis socials en funció de la situació financera, social i geogràfica de cada municipi. La fragmentació del sistema sha traduït en una disparitat en la provisió de serveis socials que impedix la coordinació i avaluació conjunta dels mateixos. Així les coses, és fonamental la implicació de la Generalitat per a garantir, en concordança amb el principi digualtat efectiva consagrat en larticle 9.2 de la Constitució, que totes les persones tinguen accés a uns estàndards mínims de serveis socials, independentment del seu lloc de residència.
Daltra banda, la tradició normativa valenciana en matèria de serveis socials, com és propi dun model assistencial, no ha consagrat els serveis socials com a dret subjectiu. En conseqüència, encara que es reconega el dret a rebre una prestació, aquesta pot no proveir-se quan les administracions públiques travessen períodes de dificultats pressupostàries. Davant aquesta situació, la ciutadania no té la possibilitat dexigir la provisió de les prestacions ni davant lAdministració ni davant els òrgans jurisdiccionals. Els desenvolupaments legislatius posteriors, com la Llei 4/2012, de la Generalitat, per la qual saprova la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana, continuen denotant labsència del reconeixement dun dret subjectiu.
Així mateix, la Llei 5/1997, actualment vigent, no contempla elements clau del sistema com un catàleg de prestacions, i confia al desplegament reglamentari aspectes com el Pla general de serveis socials de caràcter plurianual; els equips de professionals; lacció concertada; la creació, obertura i condicions de funcionament dels centres de serveis socials; els mínims de qualitat dels centres i serveis de serveis socials, o les condicions per a accedir a les prestacions del sistema, entre altres, el contingut de les quals no sha plasmat en cap desplegament normatiu posterior.
A un sistema ja per si mateix deficient en la provisió de serveis socials, en les últimes dècades sha produït un conjunt de transformacions tant socioeconòmiques com tecnològiques que fa més urgent encara la reformulació del sistema valencià de serveis socials. Entre les persones més vulnerables destaquen aquelles en situació de dependència o diversitat funcional o discapacitat, les dones víctimes de violència de gènere i masclista i les persones menors dedat en situació de risc o dexclusió social.
A més, en les últimes dècades sha produït un conjunt de transformacions tant socioeconòmiques com tecnològiques que fa més urgent, si és possible, la reformulació del Sistema Valencià de Serveis Socials. Lenvelliment progressiu de la població, el desenvolupament de noves sensibilitats cap a realitats socials tradicionalment ignorades o el reconeixement del valor de les tasques de cures domèstiques i familiars que han sigut generalment dutes a terme per les dones, són alguns dels factors que posen de manifest les carències del sistema valencià de serveis socials. Així mateix, levolució de les TIC permet desenvolupar nous models davaluació i seguiment, per la qual cosa el nou sistema ha de ser capaç daprofitar aquest nou horitzó doportunitats.
Per tot això, la Generalitat ha assumit un conjunt de compromisos vinculats a la igualtat, respecte a la diversitat i la inclusió social.
En primer lloc, la Generalitat sha compromès amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible continguts en lAgenda 2030 adoptada per tots els Estats membres de Nacions Unides, orientats a reduir les desigualtats econòmiques i socials i a contribuir a un major creixement, a societats més cohesionades i a democràcies amb millor governança, excloent polítiques sense prevenció ni intervenció social, i generant una xarxa per la inclusió social amb els altres sistemes de protecció social i les organitzacions i entitats dacció social.
En segon lloc, la Generalitat sinspira en els principis propugnats per la Unió Europea. La Comissió Europea, en la seua comunicació sobre laplicació del programa comunitari de Lisboa sobre els serveis socials dinterès general en la Unió Europea, de 26 dabril de 2006, defineix els serveis socials com aquells prestats directament a les persones, que exerceixen una funció de prevenció i de cohesió social i que tracten de facilitar-ne la inclusió en la societat, i de garantir la realització dels seus drets fonamentals. Així mateix, estableix com a objectius dels serveis socials protegir contra els riscos i donar suport a les famílies; salvaguardar els drets humans fonamentals; contribuir a la no-discriminació, tot reforçant la igualtat; protegir les persones coadjuvant a la millora de les seues condicions i qualitat de vida, garantir la seua autonomia personal i facilitar la plena participació social. Tanmateix, la Generalitat ha assumit el compliment dels principis i els drets definits al pilar europeu de drets socials, aprovat conjuntament pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea el 17 de novembre de 2017.
En la línia de lanterior, la Comissió Europea considera els serveis socials com a serveis dinterès general en el seu Llibre verd sobre els serveis dinterès general, de 21 de maig de 2003. Aquesta mateixa institució, en el seu Llibre blanc sobre els serveis dinterès general, de 12 de maig de 2005, reconeix plenament linterès general esmentat, en declarar que els serveis socials estan centrats en la persona i que garanteixen als ciutadans un gaudi efectiu dels seus drets fonamentals i un elevat nivell de protecció social, així com que reforcen la cohesió social i territorial.
La Generalitat assumeix, al seu torn, el contingut de la Carta Social Europea i dalguns tractats internacionals com la Convenció de Nacions Unides sobre les Persones amb Discapacitat, o la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de lInfant.
III
A la llum dels motius esgrimits, urgeix desenvolupar una llei que revertisca el deficient estat en què es troba el sistema valencià de serveis socials. Reconeixent i valorant els resultats i les diferents aportacions danàlisis, estudis i reflexions de persones expertes en matèria de serveis socials, que han participat en lanàlisi prèvia a lelaboració daquesta llei; des del consens científic i professional; des de la mirada cap a altres comunitats autònomes que ja tenen desenvolupades lleis de tercera generació de serveis socials i des de les propostes per a la construcció dun nou model, es presenta el text daquesta nova llei de serveis socials amb la finalitat de transformar la legislació en serveis socials de la Comunitat Valenciana.
Lelaboració daquest projecte normatiu sha caracteritzat per un ampli procés de participació i consens social, basat en tot moment en el principi de transparència, tant en la fase de consulta pública, com en el tràmit dinformació i audiència ciutadana, fent partícip a una multiplicitat dactors tant de làmbit dels serveis socials com daltres sistemes de protecció social.
Laprovació daquesta llei té precisament com a objectiu blindar els serveis socials, declarant-los serveis públics essencials, en virtut del que disposa larticle 128.2 de la Constitució Espanyola, i dinterès general, construint el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Aquest text normatiu pretén enquadrar-se en les denominades lleis de tercera generació de serveis socials, les quals es caracteritzen per assegurar la protecció jurisdiccional dels serveis socials, consolidant-los com el quart pilar de lestat del benestar. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials garantirà, per tant, laccés al sistema i a les prestacions integrades en el seu catàleg com un dret subjectiu, de conformitat amb laplicació real i efectiva dels drets socials disposada en larticle 10 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, i bandejarà el caràcter discrecional que ha dominat tradicionalment en el nostre sistema.
És precís recuperar la centralitat de la persona en tot el sistema, garantint els seus drets, oferint una atenció continuada al llarg del seu cicle vital, i amb acompanyament per les persones professionals que componen els equips des de les intervencions de forma interdisciplinària, segons les necessitats de les persones. Els serveis socials han denfocar-se cap a latenció a les persones en situacions de dependència i de diversitat funcional o discapacitat, de desprotecció, de fragilitat de les trajectòries, de conflictes familiars i convivencials en el territori, així com de vulnerabilitats personals i socials. Aquesta llei es proposa, per tant, garantir la inclusió social de forma inherent en totes les actuacions dels serveis socials.
Laccés als serveis socials sestén a la totalitat de la població amb residència efectiva a la Comunitat Valenciana. Açò implica acceptar que els serveis socials, com a part fonamental de lEstat del Benestar, estan a disposició de la població general i no sols de determinats sectors daquella, per tal com qualsevol persona, al llarg de la seua vida, està potencialment en disposició de ser-ne usuària.
Així, els serveis socials es defineixen àmpliament i intensa davall els principis duniversalitat, globalitat, prevenció, atenció integral, interès superior de la persona menor dedat, transversalitat, solidaritat, dimensió comunitària, atenció personalitzada, interdisciplinarietat, respecte a la diferència i a la diversitat, subsidiarietat i seguretat jurídica, buscant com a objectius la inclusió social, lautonomia personal, la qualitat i la participació ciutadana, i tot això aplicant la perspectiva de gènere. Així mateix, el sistema se sosté sobre la responsabilitat pública en la provisió dels serveis socials.
Daltra banda, davant el repte de ladministració electrònica, aquesta llei donarà lloc que es duguen a terme les accions necessàries perquè tots els procediments informàtics permeten la compatibilitat amb els sistemes actuals i es facilite la interoperabilitat, millorant leficiència dels sistemes dinformació, evitant duplicitats innecessàries i permetent dur a terme un fàcil accés a la documentació del sistema, per part de les persones professionals acreditades que actuen en cada cas, amb respecte màxim a les condicions legals vigents en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Tanmateix, en la present llei, i de conformitat amb la normativa europea i amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en les seues sentències d11 de desembre de 2014 (C-113/13) i de 28 de gener de 2016 (C-50/14), subjau la filosofia que, si una entitat diniciativa privada aspira legítimament a obtenir un benefici empresarial o lucre com a conseqüència de la seua col·laboració amb ladministració en la provisió dun servei a les persones com els serveis socials, sols podrà fer-ho en el marc dun procés de contractació administrativa. La col·laboració amb ladministració en la provisió dels serveis socials mitjançant lacció concertada tindrà lloc des de la gestió solidaria i sense ànim de lucre. Això es deu al fet que lesmentada normativa admet la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre en la provisió de serveis a les persones com a instrument per a la consecució dels objectius de solidaritat i deficiència pressupostària, controlant els costos daquests serveis i sempre que les entitats corresponents no obtinguen cap benefici proveint-los, amb independència del reemborsament per part de ladministració dels costos variables i fixos necessaris per a proveir-los, sense incloure, per tant, el benefici empresarial.
Finalment, la Llei de serveis socials inclusius semmarca en el procés de construcció duna compilació de normes de caràcter autonòmic en matèria social: un Codi Social Valencià compost per un conjunt de normes que integre i oriente les polítiques socials, i limpuls de les quals garantisca els drets fonamentals de la ciutadania.
El procés de construcció del codi social esmentat ha sigut ja iniciat a través de laprovació, des de lany 2015, de diferents normes, entre les quals destaquen la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, dinfància i adolescència, la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, digualtat de les persones LGTBI, la Llei 9/2018, de 24 dabril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 de juliol, de la Generalitat, sobre lEstatut de les persones amb discapacitat; la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social; la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de lhabitatge de la Comunitat Valenciana; la Llei 3/2017, de 3 de febrer, per a pal·liar i reduir la pobresa energètica; la Llei 8/2017, de 7 dabril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a lexpressió de gènere a la Comunitat Valenciana; la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de polítiques integrals de joventut, i la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana dinclusió; com també el Decret 62/2017, de 19 de maig, del Consell, pel qual sestableix el procediment per a reconèixer el grau de dependència a les persones i laccés al sistema públic de serveis i prestacions econòmiques; el Decret 181/2017, de 17 de novembre, del Consell, pel qual es desenvolupa lacció concertada per a la prestació de serveis socials en làmbit de la Comunitat Valenciana per entitats diniciativa social; el Decret 1/2018, de 12 de gener, pel qual es regula el procediment per al reconeixement de la prestació econòmica per al sosteniment de la criança en famílies acollidores, i el Decret 19/2018, de 9 de març, del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental a la Comunitat Valenciana.
IV
Aquesta llei sestructura en un títol preliminar i en huit títols amb els seus respectius capítols, en els quals es configura el marc jurídic dactuació dels poders públics valencians en làmbit dels serveis socials, sordenen i regulen els serveis socials a la Comunitat Valenciana, i es planifica i estructura el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
El títol preliminar fixa làmbit daplicació de la llei i defineix el seu objecte i els principis rectors dels serveis socials, així com els conceptes de serveis socials valencians i Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
El títol I aborda els principals elements constitutius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, assentant les bases de tot el sistema entorn del dret subjectiu daccés de la ciutadania a aquell i a les seues prestacions. En conseqüència, regula els drets i deures de les persones usuàries i professionals de serveis socials en el seu capítol II. Els capítols III, IV i V vertebren el sistema en els seus vessants funcional, territorial i competencial, respectivament.
Lestructura funcional descansa sobre la distinció entre latenció primària amb dos vessants, un de caràcter bàsic i un altre despecífic, i latenció secundària, que es diferencien, entre altres criteris, per la major o menor intensitat del suport prestat.
Lestructura territorial, per la seua banda, es compon de tres escales organitzatives o demarcacions territorials, denominades zones bàsiques de serveis socials, àrees de serveis socials i departaments de serveis socials, el desenvolupament de les quals remet a laprovació del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Cada un dels nivells esmentats estarà compost per municipis agrupats atenent a criteris demogràfics, geogràfics, de comunicació, funcionals i socials.
Finalment, i referent a lestructura competencial, la llei efectua una distribució de competències i atribucions entre les distintes administracions públiques que operen en el territori de la Comunitat Valenciana.
El títol II regula el Catàleg de Prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, amb lobjectiu de determinar el conjunt de prestacions, i concretar la regulació dels elements propis de cadascuna, diferenciant les prestacions garantides, caracteritzades per la seua exigibilitat com a dret subjectiu, de les condicionades, subjectes a disponibilitat pressupostària. Al seu torn, conté les distintes formes de provisió de les prestacions i preveu laprovació de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i de les seues carteres equivalents a nivell zonal, i sen regula el contingut mínim.
En el títol III es regulen la planificació, lordenació i la intervenció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
En el seu capítol I detalla tot un conjunt deines de planificació del sistema. Cal destacar, entre elles, el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana i els plans estratègics zonals de serveis socials, ordenades amb base en nivells territorials.
El capítol II està dirigit a la coordinació, col·laboració i cooperació interdepartamental i interadministrativa, atès que la interdependència és cada vegada més visible i necessària, des de lhonestedat i lleialtat institucional, a fi destructurar el sistema i de conferir-li la imatge dun vertader sistema de protecció social. Amb aquest objectiu es crea lÒrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials.
El següent capítol conté els distints instruments dordenació del sistema, entre els quals es contempla, en primer lloc, el Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials, establint la seua naturalesa i funcions i determinant els efectes de la inscripció registral. Així mateix, es detallen les condicions i efectes de lautorització de centres i serveis, afegint una major garantia de la seua qualitat amb la regulació de la figura de lacreditació, que serà imprescindible per a les entitats de la iniciativa privada que sintegren en la provisió de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
En últim lloc, el capítol IV aborda la intervenció en serveis socials, tractant qüestions com els equips i les ràtios professionals; el procés dintervenció des dels serveis socials; els instruments tècnics del sistema; aspectes relatius a lètica professional, latenció centrada en la persona i les seues necessitats a través del Pla personalitzat dintervenció social; les situacions durgència social i el sistema valencià dinformació en serveis socials, entre altres. Destaca en aquest punt la introducció de la figura professional de referència, amb què comptaran les persones que accedisquen als serveis socials públics.
El títol IV regula la intervenció de la iniciativa privada en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, definint què sentén per entitats diniciativa social o sense ànim de lucre, i diniciativa mercantil o amb ànim de lucre, i regulant els contractes, lacció concertada i els convenis i acords com a fórmules de col·laboració amb les administracions públiques en la provisió de prestacions i serveis. Les entitats privades que no participen en la gestió del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials se sotmeten al règim dautorització, declaració responsable o comunicació, registre i inspecció i control, infraccions i sancions, comunicació de preus, i altres aspectes expressament previstos en la llei.
El títol V articula la participació de la societat civil en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, la qual ha de quedar garantida a través dels diferents òrgans i vies previstos.
Per a això es preveu la creació dun òrgan general integrador de tots els aspectes de la política de serveis socials, el Consell Valencià dInclusió i Drets Socials, dàmbit autonòmic, així com la constitució dels consells locals dinclusió i drets socials.
El títol VI aborda el finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, definint les fonts de finançament i les fórmules de col·laboració financera entre les administracions públiques valencianes. Per a això, estableix compromisos en matèria de finançament per a les administracions esmentades, fixant labast de la seua responsabilitat per mitjà de la distribució de la càrrega financera per a cada nivell funcional datenció i per a cada un dels conceptes següents: personal, prestacions i infraestructures i equipaments.
En el seu títol VII, la llei promou la millora de la qualitat en les prestacions i recursos humans dels serveis socials valencians. Duna banda, a través de la millora contínua de la formació de les persones professionals de serveis socials, així com de lavaluació de les prestacions i serveis. Duna altra, per mitjà de la realització de projectes i programes dinvestigació, per a la qual cosa resulta de rellevància la creació de lInstitut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ).
Aquest institut també permetrà la generació i transmissió de coneixement científic a través de la investigació. Sestabliran xarxes de coneixement i col·laboraran les universitats públiques amb les Administracions públiques, així com amb altres entitats que per raó del seu objecte siguen dinterès.
El vuité i últim títol de la llei conté la regulació de la inspecció de les activitats en matèria de serveis socials i el règim sancionador aplicable, en el cas que es vulneren els drets o sincomplisquen les obligacions establides en aquesta llei. Conseqüentment, shi inclou, duna banda, la tipificació de les infraccions administratives en què poden incórrer tant les entitats, centres i serveis; i, duna altra, lestabliment de les sancions que cal imposar als qui en siguen responsables.
Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals de la llei incorporen previsions i mandats específics, per a garantir el desenvolupament dels elements del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que requereixen aprovació de normes reglamentàries, i estableixen el calendari de desenvolupament bàsic de la llei, o preveuen circumstàncies específiques que comporta laprovació de la nova llei en relació amb altres aspectes de lordenament jurídic que afecten la matèria de serveis socials.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de lAdministració de la Generalitat per a 2018. Sadequa als principis de bona regulació previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic.
Es garanteix el principi de seguretat jurídica perquè aquesta reforma és coherent amb la resta de lordenament jurídic. En lelaboració daquest projecte normatiu sha tingut especial atenció a respectar el principi de transparència, tant en la fase de consulta pública, com en el tràmit dinformació i audiència a les persones interessades.
Per tot allò que sha exposat, aquesta regulació es considera linstrument més adequat per al canvi de model en lordenació i planificació del sistema públic de serveis socials, la seua organització i gestió en latenció social i els serveis socials a la Comunitat Valenciana.
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte de la llei
Aquesta llei té per objecte configurar el marc jurídic dactuació dels poders públics valencians en làmbit dels serveis socials, donat el seu caràcter dinterès general per a la Comunitat Valenciana; i, en concret:
a) Promoure la universalitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials garantint, en condicions digualtat, equitat i justícia, el dret subjectiu al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
b) Ordenar i regular els serveis socials a la Comunitat Valenciana, així com estructurar, planificar i dotar de cobertura legal i organitzativa el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i les seues prestacions garantides en làmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Establir el marc dels instruments i les mesures necessàries perquè els serveis socials siguen prestats amb els criteris, requisits i estàndards òptims de qualitat, eficiència i accessibilitat.
d) Establir els mecanismes de planificació, col·laboració i coordinació dels serveis socials amb els altres sistemes i polítiques públiques, en garantia duna atenció integral a la persona.
e) Delimitar les formes de col·laboració entre les diferents entitats municipals i supramunicipals i la Generalitat per a garantir ladequat finançament econòmic del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Article 2. Àmbit daplicació
1. Aquesta llei saplicarà al conjunt dactuacions de serveis socials que es realitzen en el territori de la Comunitat Valenciana, per les administracions públiques i per les entitats que conformen el seu sector públic instrumental, així com per les entitats diniciativa privada que hi col·laboren en el marc del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials definit en larticle 5.
2. Així mateix, saplicaran a les entitats privades de serveis socials no integrades en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, les disposicions daquesta llei que regulen:
a) Els drets i deures de les persones usuàries i professionals.
b) Els principis rectors arreplegats, a excepció dels apartats 1.b, 2, 3.b i 4 de larticle 6 daquesta llei.
c) El registre, lautorització i lacreditació, així com la inspecció dentitats i serveis, com a garantia del compliment dels requisits que sels apliquen. En les prestacions del catàleg del sistema per a la promoció de lautonomia personal i atenció a les persones en situació de la dependència, en tots els casos, sexigirà lacreditació, dacord amb la normativa estatal i autonòmica daplicació vigent.
d) El règim dinfraccions i sancions dentitats i serveis.
e) Altres aspectes expressament previstos en aquesta llei.
Article 3. Definicions
Als efectes daquesta llei, sentendran les definicions següents:
1. Servei: unitat organitzativa que proveïsca una o més prestacions professionals, econòmiques o tecnològiques. Els serveis podran presentar diferents modalitats en funció de lobjecte que perseguisquen, respecte a la població destinatària, la intensitat i la durada o el tipus de prestació que articulen, i podran proveir-se a través de centres i programes.
1a. Centre: unitat organitzativa, de caràcter físic i funcional, dotada duna infraestructura material, amb ubicació autònoma i identificable, per a latenció social.
1b. Programa: conjunt ordenat i prèviament planificat dactuacions que estan dirigides a intervenir davant les situacions de necessitats específiques de caràcter individual, grupal, familiar o comunitari.
2. Prestacions: actuacions concretes individuals i col·lectives en matèria de serveis socials que sofereixen a la ciutadania. Podran ser de caràcter professional, econòmic o tecnològic.
3. Dret subjectiu: dret que concedeix a la persona titular daquest la facultat dexigir-ne el compliment a ladministració pública competent, que té lobligació de garantir-lo dacord amb la legislació vigent. Es reconeixen com a drets subjectius els serveis socials, com també les prestacions garantides reconegudes com a tals en aquesta llei.
4. Atenció integral: qualsevol prestació professional centrada en la persona, la família o la unitat de convivència, des dun enfocament holístic i defectiva participació de la persona en el propi procés datenció orientat al canvi.
Article 4. Els serveis socials valencians
Els serveis socials valencians estan formats pel conjunt de prestacions i serveis, de titularitat pública i privada, així com pels plans, estratègies i projectes destinats a la prevenció, promoció de lautonomia personal de caràcter integral i atenció de les necessitats personals, familiars i socials, així com la garantia de la inclusió social.
Article 5. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials està conformat per una xarxa articulada de serveis de responsabilitat pública que constitueix una estructura funcionalment, territorialment i competencialment integrada, composta per tots aquells serveis socials de titularitat pública prestats directament per les administracions públiques i el sector públic instrumental, així com a través de les formes de provisió establides en larticle 34 daquesta llei.
2. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials té per objecte garantir lexercici daquells drets socials que li són propis, afavorint la inclusió social, lautonomia i el desenvolupament personal, la convivència, la igualtat doportunitats i la participació social, desenvolupant una funció promotora, preventiva, protectora, dacompanyament, de suport i de rehabilitació enfront de les necessitats socials originades per situacions de vulnerabilitat, desprotecció, desemparament, dependència o urgència social.
3. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials té caràcter de servei públic essencial, perquè sen deriven prestacions indispensables per a satisfer les necessitats bàsiques personals i millorar les condicions de la qualitat de vida de la ciutadania, segons el que disposa larticle 128.2 de la Constitució Espanyola.
4. Les prestacions de promoció de lautonomia personal i datenció a les persones en situació de dependència, previstes en el catàleg del sistema per a lautonomia i atenció a la dependència a la Comunitat Valenciana, es proporcionaran preferentment a través de loferta pública del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Article 6. Principis rectors
Els serveis socials valencians, com a estructura destinada a la consecució dels diferents objectius de les polítiques públiques en matèria de serveis socials, estaran orientats cap a la igualtat, lequitat i la promoció de la justícia social, el desenvolupament humà, lenfocament comunitari, la perspectiva de gènere i de la infància, la no-discriminació i la igualtat en la diversitat, i es regiran pels principis rectors que senuncien tot seguit:
1. Principis de caràcter general i transversal.
a) Universalitat. Es garantirà el dret als serveis socials en condicions digualtat, accessibilitat universal i equitat a totes les persones amb residència efectiva en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
b) Responsabilitat pública. Els poders públics garantiran lexistència i manteniment dun Sistema Públic Valencià de Serveis Socials per mitjà de la dotació de personal, recursos tècnics i financers, de les infraestructures i equipaments necessaris per a assegurar lexercici els drets reconeguts.
c) Responsabilitat institucional en latenció. Es garantirà la continuïtat de latenció a les persones usuàries per tots els mitjans a labast de la institució, durant el període en què la necessiten.
2. Principis orientadors de la intervenció.
a) Prevenció. Les polítiques de serveis socials actuaran preferentment sobre les causes que originen les necessitats socials, donant la deguda prioritat a les accions preventives.
b) Promoció de lautonomia i desenvolupament personal. Es facilitaran els mitjans necessaris perquè les persones disposen lliurement dels suports i de les condicions més convenients per a desenvolupar els seus projectes vitals.
c) Promoció de la inclusió i de la cohesió social. Safavoriran les condicions necessàries per a desenvolupar i consolidar els vincles socials de les persones, famílies o unitat de convivència i els grups en làmbit de la comunitat, com a eines per a la transformació social.
d) Perspectiva comunitària. Totes les intervencions que es realitzen des dels serveis socials han destar orientades al desenvolupament comunitari en tots els seus àmbits i han de fomentar valors de la participació, el respecte, la convivència i la solidaritat.
3. Principis de caràcter metodològic.
a) Orientació centrada en la persona. Es garantirà latenció social personalitzada, integral i contínua, a partir duna intervenció holística i afavorint una actuació transversal i coordinada.
b) Promoció de la intervenció i la integració. Es procurarà la utilització de les prestacions per al manteniment de la persona en el seu medi convivencial i comunitari.
c) Interdisciplinarietat de les intervencions. Es procurarà el treball en equip i la interacció de les aportacions de les diverses professions de làmbit de la intervenció social.
d) Qualitat i professionalitat en la provisió dels serveis. Shan destablir criteris i estàndards mínims de qualitat per als serveis, centres i programes orientats a la seua millora contínua i sha de disposar de criteris per a la seua avaluació.
e) Mínima restricció de la mobilitat personal i de la plena consciència. Només shan demprar en làmbit dels serveis socials quan hi haja evidències dagreujament o deteriorament de la situació de vulnerabilitat de la persona i sempre que existisca perill per a ella i per a terceres persones, aquelles mesures dimmobilització o restricció física o farmacològica que siguen prescrites mèdicament i amb supervisió després dhaver-se esgotat tots els recursos de les persones professionals, de conformitat amb els protocols específics, així com la normativa vigent i les recomanacions en matèria de drets humans.
4. Principis de gestió de caràcter territorial, administratiu i organitzacional.
a) Eficiència i eficàcia. Els poders públics garantiran la consecució dels objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, fent un ús eficient i eficaç dels mitjans disponibles per a satisfer les necessitats socials.
b) Descentralització, desconcentració, enfocament municipalista i de proximitat. Es primarà latenció a la persona en el seu entorn comunitari, amb un reforç del paper protagonista de les entitats locals, segons la planificació efectuada, i dotant dels recursos i el finançament necessaris.
c) Equitat territorial. Els poders públics compensaran els desequilibris territorials, garantint laccés al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials per mitjà duna oferta equitativa i equilibrada de prestacions en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Es tindran en compte especialment les zones i àrees amb altes taxes denvelliment i dispersió.
d) Participació democràtica en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Els poders públics han de promoure, en la planificació i desenvolupament del sistema, la participació de les persones usuàries, els seus familiars, de la societat civil organitzada i de tots els sectors relacionats amb el sistema, incloent-hi el voluntariat social. La participació sha de realitzar a través de les vies i els mecanismes que establisquen aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
e) Planificació i avaluació de les prestacions. Els poders públics han de configurar la planificació i lelaboració de mapes dels serveis públics disponibles, amb suport destudis i investigacions que amplien el coneixement social, lobjectivitat i la transparència en la presa de decisions i la seua corresponent avaluació, per a aconseguir leficiència i eficàcia en la gestió i prestació dels serveis públics, i també orientar noves línies dactuació dacord amb les necessitats que vagen apareixent.
f) Col·laboració, coordinació i cooperació amb altres sistemes i serveis públics. Les administracions públiques promouran la col·laboració, coordinació i cooperació amb altres sistemes i serveis públics, especialment en làmbit sociosanitari, així com en les matèries docupació, formació ocupacional, sanitat, educació, justícia i habitatge i urbanisme, entre altres, a fi de crear espais compartits i efectius de responsabilitat pública.
g) Innovació: sha de promoure la investigació, la innovació i lús de les noves tecnologies de la informació per a millorar lactuació dels diversos àmbits del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Així mateix, sha de fomentar laplicació didees i pràctiques noves en làmbit de la gestió pública, amb lobjectiu de donar respostes a les necessitats socials.
Article 7. Reserva de denominació i símbol distintiu
Queda reservada a les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i a les entitats que conformen el seu sector públic instrumental la denominació «Sistema Públic Valencià de Serveis Socials».
En funció de la seua vinculació jurídica amb el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, les entitats diniciativa privada que en formen part identificaran la pertinença del servei o centre de què es tracte, seguit de lexpressió «col·laborador del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials».
A tal objecte, sarbitrarà el procediment i els logotips autoritzats per a consolidar la seua imatge i propiciar el coneixement de la seua existència.
TÍTOL I
El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 8. Objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. Les actuacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials sorientaran cap al compliment dels objectius següents:
a) Garantir una atenció integral, de caràcter individual, familiar, grupal o comunitària, a les persones que accedisquen al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que done cobertura a les seues necessitats socials.
b) Prevenir i detectar situacions de risc i analitzar situacions de vulnerabilitat social de la ciutadania.
c) Millorar les condicions de qualitat de vida de la població, per mitjà de lelaboració de les estratègies i actuacions pertinents.
d) Conscienciar i sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions de vulnerabilitat social, a fi de combatre qualsevol tipus de discriminació, fomentant valors com la solidaritat i la igualtat.
e) Protegir i atendre, de forma personalitzada i continuada, les persones, famílies o unitats de convivència que es troben en situacions de vulnerabilitat, dependència o conflicte.
f) Garantir la provisió de prestacions en matèria de serveis socials en condicions de qualitat, eficiència i equitat territorial.
g) Fomentar la investigació, la gestió de coneixement, la seua transferència aplicada i la innovació social en làmbit dels serveis socials.
2. Es consideren objectius compartits amb la resta dels sistemes i les polítiques públiques afavorir, des de la coparticipació i la coresponsabilitat, la inclusió social de les persones i grups en la comunitat, així com fomentar lassociacionisme solidari, lacompanyament, el voluntariat, lajuda mútua i la participació ciutadana.
Article 9. Titulars de drets
1. Són titulars dels drets subjectius reconeguts en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials totes les persones en condicions digualtat, dignitat i privacitat, sense cap discriminació per circumstància personal o social i amb residència efectiva a qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.
Les persones titulars poden exigir el reconeixement dels seus drets davant de les administracions públiques i, si escau, davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Sentén per residència efectiva a la Comunitat Valenciana lacció de residir o habitar en qualsevol municipi pertanyent a aquesta, amb caràcter habitual i amb voluntat de permanència en aquell, manifestada per mitjà dactes executats de forma expressa enfront dautoritats o altres actors socials que acrediten un arrelament estable i real en la localitat. Seran objecte de desplegament reglamentari les formes dacreditació de la residència efectiva.
2. Sense perjudici de lanterior, podran accedir al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials les persones estrangeres que tinguen la condició dexiliades, refugiades o apàtrides, dacord amb la legislació vigent, amb els tractats i convenis en la matèria i, a falta daixò, amb el principi de reciprocitat.
3. En tot cas, latenció davant situacions durgència social quedarà garantida en els termes que sestablisquen reglamentàriament.
4. Les persones valencianes residents en lexterior tindran dret a les prestacions regulades en aquesta llei quan latenció que puguen necessitar els servisca de mitjà per al seu retorn definitiu.
A tals efectes, sentén per persones valencianes residents en lexterior aquelles amb nacionalitat espanyola que hagen tingut el seu últim veïnatge administratiu en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana, dacord amb larticle 3 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
Serà objecte de desplegament reglamentari el dret de les persones valencianes residents en lexterior a les prestacions previstes en aquesta llei.
CAPÍTOL II
Drets i deures
Article 10. Drets de les persones usuàries dels serveis socials
1. Totes les persones usuàries dels serveis socials tindran dret a:
a) Obtindre una informació completa, veraç, continuada, comprensible, accessible, suficient i eficaç sobre latenció social i sobre les condicions daccés a aquesta.
b) Obtindre una resposta motivada, diligent i eficaç davant la seua demanda i obtindre la resolució a la seua demanda del servei, en un termini màxim raonable que haurà de fixar-se reglamentàriament.
c) Rebre una atenció personalitzada integral, al llarg del seu cicle vital, en la qual es consideren els aspectes individuals, familiars i comunitaris.
d) Disposar duna anàlisi de necessitats individuals, familiars o socials i, si escau, dun pla personalitzat dintervenció social, de la còpia del qual ha de disposar per escrit i en format accessible.
e) Lassignació duna persona professional de referència que siga la persona interlocutora principal i que vetle per la coherència, la coordinació amb els altres sistemes de protecció social i la globalitat i continuïtat del procés datenció.
f) La lliure elecció de professional de referència, en els termes en què es desenvolupe reglamentàriament.
g) Participar en lelaboració dels processos dintervenció social que els afecten i en la presa de decisions relatives a aquests, comptant amb els suports humans, materials, tècnics o tecnològics necessaris.
h) Realitzar suggeriments i reclamacions, per mitjà de procediments reglats àgils, accessibles i transparents, i que aquests siguen tinguts en compte en el procés de seguiment i avaluació de la intervenció.
i) Triar lliurement entre les mesures o prestacions possibles, segons la valoració tècnica de lequip de professionals que atenguen la seua situació.
j) Rebre atenció en un entorn que garantisca la privacitat i la confidencialitat, a fi de preservar la seua intimitat personal, la seua dignitat i el respecte dels seus drets i llibertats fonamentals.
k) Rebre una atenció durgència social, de conformitat amb allò que disposa larticle 70.
l) Accedir a la seua història social única, assegurant la confidencialitat i la privacitat respecte a la informació continguda, dacord amb el que preveu la normativa vigent sobre procediment administratiu comú i sobre protecció de dades de caràcter personal.
m) Les prestacions i els serveis inclosos en el catàleg del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, en condicions daccessibilitat universal i dacord amb els estàndards de qualitat establits.
n) Intervindre en els òrgans de participació existents, en els termes establits en aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
o) Ser protegides, en la seua persona i en els seus béns, tant en el cas de persones menors dedat com en el supòsit de persones amb capacitat modificada judicialment.
p) Renunciar a les prestacions concedides, llevat que la renúncia afecte els interessos de persones menors dedat o de persones amb capacitat modificada judicialment, o quan es tracte de mesures laplicació o execució de les quals vinguen imposades per llei.
q) Ser ateses sota el principi de llibertat delecció i daccessibilitat de la comunicació, per a garantir la correcta recepció i comprensió de la informació i que la seua opinió puga ser expressada i entesa de forma adequada:
q.1) Amb suports a la comunicació oral
q.2) Amb lús de la llengua de signes.
q.3) Amb qualsevol altre sistema de mediació a la comunicació.
r) Ser ateses, en funció de la seua pròpia preferència, en qualsevol dels dos idiomes oficials a la Comunitat Valenciana, respectant els seus drets lingüístics en els termes establits en la normativa vigent.
s) Un segon diagnòstic, en els termes fixats reglamentàriament.
t) Altres drets que es reconeguen en aquesta llei o en les seues respectives lleis sectorials.
2. A més dels anteriors, les persones usuàries de serveis datenció residencial i datenció diürna o nocturna tindran assegurats els drets fonamentals de la persona per mitjà dun reglament de règim interior. També tindran dret a lexercici de la llibertat individual per a ingressar i romandre en lestabliment i per a eixir-ne, sense perjudici dallò establit per la legislació específica vigent respecte a les persones amb capacitat modificada judicialment i a les persones menors dedat amb mesures judicials o de protecció.
Així mateix, es preveurà, en làmbit dels serveis datenció residencial i datenció diürna o nocturna, el dret de les persones usuàries a no ser sotmeses a cap mena dimmobilització o restricció física o tractament farmacològic sense prescripció facultativa ni supervisió, llevat que hi haja perill imminent per a la seguretat física de la persona usuària o de terceres persones. En aquest últim cas, les actuacions efectuades es justificaran documentalment i constaran en lexpedient de la persona usuària en la forma que sestablisca reglamentàriament, i es comunicaran al Ministeri Fiscal.
Article 11. Deures de les persones usuàries dels serveis socials
1. Totes les persones usuàries dels serveis socials tindran els deures següents:
a) Adoptar una conducta basada en el respecte dels drets reconeguts en aquesta llei a les persones usuàries i professionals que els atenguen, en la no-discriminació i la col·laboració.
b) Comprometres a participar activament en el seu propi procés de millora, autonomia personal i inclusió social col·laborant amb les persones professionals de serveis socials responsables de la seua atenció, seguiment i avaluació de la intervenció.
c) Assumir i complir la responsabilitat que li correspon en el seu propi procés dintervenció social, especialment quan aquest procés implique persones amb menors dedat a càrrec seu.
d) Facilitar la informació veraç i suficient sobre les seues circumstàncies personals, familiars i econòmiques, que siga necessària per a laccés a la prestació que corresponga, així com comunicar sense dilació les variacions que es produïsquen en les circumstàncies esmentades.
e) Assistir a les entrevistes amb el personal dels equips professionals de serveis socials i facilitar la visita a domicili quan fóra necessari, així com realitzar les actuacions prescrites com a part dels seus itineraris en el procés dintervenció social.
f) Destinar les prestacions rebudes a la finalitat per a la qual van ser concedides.
g) Complir les normes, requisits, condicions i procediments per a lús i gaudi de la prestació assignada.
h) Participar, si és el cas, en el cost del servei de què es tracte, en els termes establits per la normativa aplicable.
i) Respectar els drets reconeguts a les persones usuàries i professionals en aquesta llei.
j) Complir amb el reglament de règim interior del servei. Respectar i utilitzar adequadament les instal·lacions.
k) Complir quants altres deures sestablisquen en aquesta llei i en la seua normativa de desplegament.
2. Incomplir els deures arreplegats en aquest article i aquells assenyalats en els corresponents reglaments de règim interior, donarà lloc a les mesures disciplinàries i sancionadores pertinents, independentment de lacció administrativa, civil o penal que, si és el cas, pogueren comportar, dins la normativa aplicable.
Article 12. Drets de les persones professionals dels serveis socials
1. Les persones professionals dels serveis socials, a més dels drets reconeguts en lordenament jurídic vigent, tindran dret a:
a) Rebre un tracte respectuós i correcte per part de les persones responsables dels serveis, de la resta de les persones professionals i de les persones usuàries dels serveis socials.
b) Disposar de lorientació, informació i formació que afavorisquen el seu coneixement, adaptació al servei i una adequada atenció professional a les persones usuàries.
c) Participar, si és el cas, en la planificació, organització, seguiment i avaluació de les prestacions i serveis daplicació en els seus respectius nivells dorganització funcional i territorial, en els termes que preveu la normativa vigent i el seu desplegament reglamentari.
d) Participar en lelaboració dinstruments tècnics de seguiment o avaluació que selaboren des dels seus respectius nivells dorganització funcional i territorial.
e) Disposar dels instruments i mitjans necessaris per a desenvolupar el seu treball adequadament i dacord amb els criteris de qualitat exigits per la normativa corresponent.
f) A treballar en xarxa amb persones professionals de serveis socials daltres equips, amb la resta de sistemes públics de protecció social, així com amb les entitats del tercer sector i organitzacions dajuda mútua i de voluntariat social.
g) La formació contínua i a lactualització permanent dels seus coneixements durant la seua vida laboral, adequades a les característiques de la seua professió, que permeten que latenció a les persones usuàries dels serveis socials sajuste a les pautes de bona pràctica professional.
h) Protegir la seua identitat i les seues dades personals, si això fóra pertinent per a complir les funcions encomanades i per a prestar correctament el servei, conforme sestablisca reglamentàriament.
i) La supervisió professional, establint-se per a això equips supervisors de serveis socials reconeguts per a exercir aquestes tasques.
j) Renunciar a prestar atenció professional davant situacions dinjúries, amenaces o agressions contra elles, sempre que això no comporte desatenció, dacord amb el procediment que sestablisca reglamentàriament.
k) Lautonomia tècnica i científica en la intervenció, sense més limitacions que les establides en aquesta llei, en lordenament jurídic i en els respectius codis deontològics.
l) Que es complisca en el seu lloc de treball la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals, salut i higiene laboral.
m) A lexercici efectiu de les funcions i tasques pròpies de la seua condició professional i, en cas de ser personal empleat públic, a ocupar un lloc de treball definit en linstrument dordenació del personal de la corresponent administració pública.
n) Unes condicions laborals dignes i concordes a la seua categoria professional sense que es puguen donar situacions de discriminació de cap tipus.
o) Altres drets que sels reconeguen en aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
2. Aquells drets de les persones professionals que afecten làmbit de la relació laboral seran objecte de negociació col·lectiva.
Article 13. Deures de les persones professionals dels serveis socials
1. Les persones professionals dels serveis socials, a més dajustar-se en la seua actuació als deures que els impose la normativa aplicable i, si és el cas, el codi deontològic propi de la seua disciplina, tindran els deures següents:
a) Respectar tots els drets establits en aquesta llei per a les persones usuàries i persones professionals i afavorir el seu compliment.
b) Conèixer i complir la normativa vigent en làmbit dels serveis socials i, en particular, les normes reguladores de lorganització i del funcionament dels serveis en què gestionen i exerceixen la seua activitat.
c) Informar a instància competent immediatament superior les situacions de males pràctiques professionals i qualsevol altra situació que, segons criteri professional i basant-se en els elements de valoració de què dispose, poguera comportar una vulneració de drets.
d) Participar, dacord amb els seus coneixements i informació, en lelaboració dinstruments tècnics, de seguiment o avaluació, que selaboren des dels seus respectius nivells funcionals i territorials, i informar de possibles millores en el funcionament, lorganització o les instal·lacions on sefectua la provisió de serveis socials.
e) Treballar en xarxa amb persones professionals daltres equips, així com de la resta de sistemes de protecció social.
f) Formar part dels processos davaluació periòdica de les prestacions.
g) Assistir, en funció de les necessitats del servei corresponent, als cursos, jornades i a altres activitats de formació i de supervisió, que les seues respectives entitats programen en els seus plans de formació del personal i tinguen relació directa amb el seu lloc de treball.
h) Facilitar a les persones usuàries informació sobre el procés dintervenció, els seus continguts, necessitat dimplicació i itinerari previst, de manera comprensible i accessible.
i) Respectar les opinions, criteris i decisions que les persones usuàries adopten per si mateixes o a través del seu representant legal, dacord amb el que estableix lordenament jurídic i, si és el cas, dacord amb una resolució judicial.
j) Mantindre, en les seues relacions amb altres persones professionals i usuàries, un comportament basat en el respecte mutu i en la no-discriminació, assegurant la confidencialitat en el maneig de dades referides a persones, situacions i processos dintervenció, dacord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
k) Respectar les normes de convivència i els reglaments de règim interior en els centres en què presten serveis socials.
l) Respectar i utilitzar correctament els béns mobles i les instal·lacions dels serveis en què desenvolupen les seues funcions.
m) Comunicar a les persones titulars del servei qualsevol situació dinhabilitació o qualssevol altres situacions de les persones professionals, en què hagen recaigut sancions de privació o dincapacitació, incloses les que havent sigut objecte de denúncia pogueren derivar en inhabilitació per al desenvolupament de lexercici professional.
n) Altres deures que els imposen en aquesta llei, així com els reglaments que la desenvolupen i la resta de normativa que afecten làmbit sectorial datenció dels serveis socials.
2. Aquells deures de les persones professionals que afecten làmbit de la relació laboral seran objecte de negociació col·lectiva.
CAPÍTOL III
Estructura funcional del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials
Article 14. Estructura funcional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, per a la consecució dels seus objectius amb equitat, qualitat i eficiència, sestructura funcionalment en dos nivells datenció, mútuament complementaris i de caràcter continu, integrat i sinèrgic: atenció primària i atenció secundària.
Article 15. Atenció primària
1. Latenció primària es configura com el primer nivell, per proximitat, daccés al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, i es caracteritza pels trets i elements següents:
a) És el primer referent en informació, assessorament, prevenció, diagnòstic i intervenció.
b) Té caràcter universal.
c) Desenvolupa funcions i disposa de prestacions i serveis estructurats segons el seu caràcter bàsic o específic.
d) Té un enfocament comunitari.
e) Està orientada a la prevenció i intervenció amb persones, famílies o unitats de convivència, grups i comunitats.
2. En latenció primària es distingeixen dos nivells dactuació: de caràcter bàsic i de caràcter específic. Latenció primària de caràcter bàsic és generalista i polivalent, mentres que latenció primària de caràcter específic es caracteritza per la singularitat de latenció i intervenció requerida i oferida en funció de la naturalesa de les situacions i de la intensitat de les prestacions.
Article 16. Atenció secundària
1. Latenció secundària es configura com el segon nivell per a la provisió de prestacions i serveis especialitzats que reforcen latenció primària, quan es requereix una intervenció integral de major intensitat i sostinguda en el temps.
2. Latenció secundària es dirigeix a la satisfacció de les necessitats de la població que, per les seues circumstàncies de caràcter social, requereix una atenció professional especialitzada, materialitzada a través de prestacions que afecten tots els àmbits de la vida quotidiana de les persones. Es mantindran els vincles socials, sempre que siga possible, en la comunitat de referència, respectant el dret delecció de la persona i atenent el diagnòstic professional.
Article 17. Funcions de latenció primària
1. Latenció primària de caràcter bàsic realitza les funcions següents:
a) Informació, orientació i assessorament a tota la població facilitant el seu coneixement i accés a les prestacions.
b) Valoració i diagnòstic de la situació individual o social de la persona, família o unitat de convivència i de lentorn comunitari.
c) Elaboració, implementació, seguiment i avaluació del Pla Personalitzat dIntervenció Social.
d) Intervenció interdisciplinària, amb lobjecte de millorar la situació social de la persona, família o unitat de convivència i de donar resposta a les situacions de necessitat, vulnerabilitat o risc.
e) Prescripció de la intervenció més adequada i implementació daquesta, dacord amb les característiques de la necessitat social.
f) Acompanyament, mediació i seguiment al llarg de tot el procés dintervenció, tant si aquest es desenvolupa en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, com si és compartit en altres àmbits de sistemes de protecció social.
g) Gestió i avaluació de les prestacions necessàries per a latenció de la situació de necessitat de les persones.
h) Desenvolupament dels processos de diagnòstic, gestió i intervenció de les prestacions necessàries per a latenció de les persones en situació de dependència, dacord amb la planificació i finançament de la Generalitat, així com amb la normativa estatal en matèria de serveis socials de promoció de lautonomia personal.
i) Coordinació amb altres professionals en la detecció i identificació despais vulnerables.
j) Col·laboració i coordinació amb latenció primària de caràcter específic i latenció secundària, així com amb altres sistemes públics de protecció social, davall el principi dunitat dacció.
k) Treball en xarxa i coordinació tècnica amb les entitats diniciativa social que desenvolupen programes en el territori, així com lorientació tècnica a aquestes entitats.
l) Foment de la solidaritat i de la participació activa de la ciutadania, a través de lanimació comunitària i de programes de cooperació social que impulsen la iniciativa social, lassociacionisme i el voluntariat social.
m) Assessorament tècnic específic en matèria de migració i refugi, diversitat funcional o discapacitat, situacions de discriminació, delictes dodi, addiccions, tuteles i altres.
n) Totes les altres que tinguen atribuïdes o els siguen encomanades per la normativa vigent i el seu desplegament reglamentari.
2. Latenció primària de caràcter específic realitza les funcions següents:
a) Intervenció integral en el nucli familiar o relacional per mitjà de suports concrets davant situacions de mancances, a fi de preservar les persones en el seu entorn social, afavorint la seua inclusió per mitjà de suports tècnics concrets o intervencions específiques de caràcter ambulatori.
b) Implementació de programes i actuacions que afavorisquen la inclusió social de grups vulnerables amb característiques homogènies.
c) Col·laboració i coordinació amb latenció primària de caràcter bàsic o amb latenció secundària i amb altres agents institucionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, sota el principi dunitat dacció i, si escau, en lelaboració, la implementació, el seguiment i lavaluació del Pla personalitzat dintervenció social.
d) Desenvolupament destratègies dapoderament personal i promoció de lautonomia, així com la promoció dactuacions formatives, ocupacionals, socioeducatives i dinclusió social per a la seua població de referència.
e) Assessorament, prevenció i rehabilitació, si és el cas, davant situacions de vulnerabilitat o risc al llarg del cicle vital de les persones.
f) Seguiment del Pla personalitzat dintervenció social.
g) Acompanyament, atenció integral i protecció davant situacions de vulnerabilitat, risc o desprotecció individual i familiar.
h) Promoció dactuacions en matèria digualtat en làmbit territorial de referència.
i) Totes les altres que tinguen atribuïdes o els siguen encomanades per la normativa vigent i el seu desplegament reglamentari.
Article 18. Serveis datenció primària
1. Latenció primària de caràcter bàsic sorganitza en els serveis següents:
a) Servei dacollida i atenció davant situacions de necessitat social. Sencarregarà de la recepció, latenció i el diagnòstic en les situacions de necessitats personals i familiars, proporcionant ladequada informació, orientació i assessorament sobre les diferents prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
b) Servei de promoció de lautonomia. Desenvoluparà la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en situacions de diversitat funcional o discapacitat, dependència o vulnerabilitat, fomentant les relacions convivencials durant tot el cicle vital de les persones.
c) Servei dinclusió social. Assumirà la prevenció, el diagnòstic, la intervenció i el seguiment per a la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones, famílies o, si és el cas, unitats de convivència, i fomentarà la seua participació en el procés dinclusió social, amb caràcter periòdic.
d) Servei de prevenció i intervenció amb les famílies. Sencarregarà de la prevenció i lavaluació de les situacions de risc, així com del diagnòstic social i la intervenció de caràcter individual o familiar amb la infància i ladolescència, les persones majors i altres persones necessitades despecial protecció familiar.
e) Servei dacció comunitària. Desenvoluparà la prevenció, la intervenció i la promoció de la convivència en la comunitat de referència, a través de dispositius dintervenció comunitària efectius, basades en el foment dels recursos comunitaris presents en el territori, en especial als centres de serveis socials, cap a la consecució dobjectius comuns que permeten afavorir i millorar les condicions socials des dun enfocament global i integrador. Desenvoluparan actuacions referents a la promoció del voluntariat social, així com a la sensibilització davant lassetjament i el ciberassetjament sexual, la prevenció dels delictes dodi, la sensibilització cap al respecte de la diversitat, la potenciació de formes col·laboratives entre la ciutadania i la promoció de la igualtat de tracte, entre altres. Aquest servei es potenciarà especialment en els espais urbans qualificats de vulnerables.
f) Servei dassessoria tècnica específica. Desenvoluparà prestacions dassistència tècnica i jurídica per a ladequada protecció i exercici dels drets socials de les persones.
g) Unitats digualtat. Garantiran la incorporació de la perspectiva de gènere, promovent la participació, impulsant plans digualtat i realitzant actuacions de prevenció de la violència de gènere i masclista, entre altres, amb lobjectiu de fer efectiu el principi digualtat de dones i homes de forma transversal en el conjunt de polítiques públiques dàmbit local.
2. Latenció primària de caràcter específic sorganitza en els serveis següents:
a) Servei dinfància i adolescència. Desenvoluparà actuacions datenció integral i suport a la infància i ladolescència en situació de vulnerabilitat o desprotecció, així com en els casos dadolescents en conflicte amb la llei.
b) Servei de violència de gènere i masclista. Desenvoluparà actuacions de protecció i atenció integral a les víctimes de violència de gènere i masclista i als seus fills i filles a través de centres i programes.
c) Servei datenció a les persones amb diversitat funcional o discapacitat i específic de persones amb problemes crònics de salut mental. Desenvoluparà programes i actuacions pròpies de la intervenció social, en coordinació amb el sistema sanitari per mitjà de programes de prevenció, promoció de lautonomia, rehabilitació i inclusió social.
d) Servei datenció diürna i nocturna. Desenvoluparà programes i actuacions dirigides a les persones per a contribuir a la seua autonomia personal i inclusió social en les diferents etapes del cicle vital, a partir de prestacions de suport en funció de les necessitats datenció.
e) Servei datenció ambulatòria. Desenvoluparà actuacions de prevenció, rehabilitació, assessorament i suport personal amb caràcter periòdic amb lobjectiu de contribuir a lautonomia personal de les persones.
f) Servei dallotjament alternatiu. Desenvoluparà una atenció integral de caràcter temporal, així com actuacions dacompanyament i suport personal per a la cobertura de les necessitats bàsiques dallotjament.
Article 19. Funcions de latenció secundària
Latenció secundària realitza les funcions següents:
a) Valoració i diagnòstic de major especialització tècnica, que no puga abordar-se des de latenció primària.
b) Adaptació i, si és el cas, elaboració del Pla personalitzat dintervenció social, en col·laboració amb latenció primària, en aquelles situacions en què es requerisca duna intervenció conjunta.
c) Gestió, coordinació i avaluació de les prestacions que conformen latenció secundària, en el marc de la normativa que les regule.
d) Integració de les intervencions amb les pròpies de latenció primària i complementarietat i sinergia amb altres sistemes públics vinculats a la inclusió social i a lautonomia personal.
e) Suport tècnic, col·laboració i assessorament als equips de professionals de la zona bàsica i de làrea de serveis socials.
f) Coordinació i col·laboració amb latenció primària i amb altres agents institucionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, davall el principi dunitat dacció.
g) Quantes altres tinguen atribuïdes o els siguen encomanades per la normativa vigent.
Article 20. Serveis de latenció secundària
Latenció secundària proveirà, a través de serveis datenció residencial a les persones adultes o a la infància i ladolescència, una atenció integral sostinguda en el temps que, a més de cobrir les necessitats dallotjament i manutenció, proporcione els suports extensos o generalitzats que requerisca la promoció de lautonomia personal o el desenvolupament de la persona, des de lenfocament preventiu i rehabilitador i tenint en compte la interdisciplinarietat de les intervencions i el treball en xarxa amb altres sistemes de protecció social.
CAPÍTOL IV
Estructura territorial del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials
Article 21. Organització territorial
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials sorganitza territorialment en les demarcacions següents:
a) Zones bàsiques de serveis socials.
b) Àrees de serveis socials.
c) Departaments de serveis socials.
2. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana ha de delimitar i desenvolupar les demarcacions territorials anteriors, dacord amb el que hi ha disposat en aquest capítol.
Article 22. Zones bàsiques de serveis socials
1. Les zones bàsiques de serveis socials són les demarcacions territorials en què es desenvoluparan actuacions pròpies de latenció primària de caràcter bàsic.
2. Constitueixen les organitzacions territorials de major proximitat i accessibilitat a la ciutadania. Podran estar conformades per un o més municipis, atenent a criteris demogràfics, geogràfics, funcionals i socials, segons establisca el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
3. Els municipis de més de 5.000 habitants constitueixen zones bàsiques. Amb caràcter general, els municipis amb menor població a la indicada shan dagrupar amb altres per a constituir zones bàsiques de serveis socials, fins a aconseguir la població mínima de 5.000 habitants.
Per raons deficiència i optimització de recursos, uns quants municipis poden agrupar-se amb altres pròxims i formar part duna mateixa zona encara que un o més dells posseïsca més de 5.000 habitants.
4. En elles es garantirà el desenvolupament de totes les funcions dels serveis socials datenció primària de caràcter bàsic. Per a tal fi, disposaran, almenys, dun equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials definit en larticle 64, que serà finançat dacord amb els criteris de finançament regulats en larticle 107 daquesta llei.
En el cas que els municipis rebutgen agrupar-se amb altres municipis de les zones bàsiques de serveis socials corresponents per a poder aconseguir el mínim establit en el present article, hauran de garantir en la seua demarcació territorial un equip equivalent, sense que els siguen aplicables els criteris de finançament regulats en larticle 107 daquesta llei.
5. Disposaran de les infraestructures i els equipaments necessaris per al desenvolupament de les seues funcions datenció primària de caràcter bàsic de forma coordinada, integrada i continuada.
Article 23. Àrees de serveis socials
1. Les àrees de serveis socials són les demarcacions territorials en què es desenvoluparan actuacions pròpies de latenció primària de caràcter específic.
2. Han destar constituïdes per una o unes quantes zones bàsiques de serveis socials, atenent criteris de proximitat, funcionalitat, accessibilitat, eficàcia i eficiència. Les zones bàsiques de més de 20.000 habitants constitueixen una àrea de serveis socials, dacord amb el que estableix el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Així mateix, per raons deficiència i optimització de recursos, una o unes quantes zones bàsiques poden agrupar-se amb altres limítrofes per a formar una àrea de serveis socials encara que una daquestes zones posseïsca més de 20.000 habitants.
3. En elles es garantirà el desenvolupament de totes les funcions dels serveis socials datenció primària de caràcter específic. Per a tal fi, disposaran dun equip de professionals de làrea de serveis socials els perfils del qual donaran resposta a les situacions de necessitat social de la corresponent àrea.
Article 24. Departaments de serveis socials
1. Els departaments de serveis socials són les demarcacions territorials en què sorganitzen les funcions pròpies de latenció secundària, dacord amb els principis de coordinació, treball en xarxa i interdisciplinarietat amb latenció primària.
2. Estaran formats per una o diverses àrees de serveis socials, agrupades dacord amb el que estableix el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana, atenent a criteris de proximitat, accessibilitat, funcionalitat, equitat, eficàcia, eficiència i equitat territorial.
Article 25. Espais vulnerables
1. Els espais vulnerables es defineixen com a llocs ubicats al territori de la Comunitat Valenciana que, per les seues característiques urbanístiques/residencials, socials, laborals o econòmiques, necessiten una actuació integral.
2. Per a garantir lequitat territorial, les administracions públiques competents destinaran els mitjans econòmics, humans, materials i qualssevol altres que es consideren pertinents per a promoure la qualitat de vida de la ciutadania, i sestabliran, en les actuacions destinades als espais vulnerables, mesures de discriminació positiva. Les administracions públiques proveiran i adaptaran els recursos i els equipaments necessaris per al desenvolupament de programes dacció comunitària garantint la participació ciutadana.
3. La qualificació despai vulnerable sestablirà quan concórreguen en el territori algunes de les situacions següents, segons sestablisca reglamentàriament:
a) Degradació de caràcter urbanístic i residencial, amb falta de conservació o deteriorament dels habitatges.
b) Dèficits dequipaments o de recursos comunitaris o socioculturals.
c) Existència dinfrahabitatge tant de caràcter vertical com horitzontal.
d) Deficiències en les vies i xarxes de comunicació.
e) Dificultats per a la mobilitat urbana.
f) Carències en les xarxes de sanejament o enllumenat públic.
g) Mancances dordenació o degradació de lespai.
h) Absència de tecnologies de la informació en els edificis i infraestructures de lespai urbà.
i) Persistència delevades taxes de desocupació, baixa taxa dactivitat econòmica o fragilitat de les economies familiars.
j) Baixos nivells educatius, elevat índex de segregació escolar o elevat índex dabsentisme escolar o de fracàs escolar.
k) Dèficit de recursos educatius públics per a la població vulnerable de zero a tres anys, en condicions de qualitat i daccés gratuït.
l) Mancança de les condicions necessàries dhigiene i salubritat per al desenvolupament duna convivència comunitària digna.
4. Als efectes daquesta llei, sentendrà per actuació integral el conjunt dintervencions de caràcter educatiu, sanitari, urbanístic, cultural, esportiu, social, laboral, econòmic, productiu, residencial i daquells altres que es requerisca, que tenen com a finalitat afavorir la inclusió social de les persones i comunitats, així com millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
5. Les actuacions integrals en espais vulnerables estaran precedides per un diagnòstic territorial que arreplegue els principals fenòmens, riscos, tendències i oportunitats del territori, dacord amb el que estableixen lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i la normativa vigent, legislativa o reglamentària sobre ordenació del territori i urbanisme, així com amb el seu desplegament reglamentari.
6. Les actuacions integrals en matèria de rehabilitació, regeneració o renovació sobre el medi urbà dels espais vulnerables es realitzaran a través de plans i programes, que podran ser dàmbit municipal o supramunicipal.
Especialment, es preveurà la participació dels lideratges comunitaris més representatius i de la ciutadania tant en la fase de planificació com en el desenvolupament dels plans i programes.
7. Lactuació integral serà desenvolupada sota el principi de coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques competents i les entitats diniciativa privada, de conformitat amb el que estableixen aquesta llei i amb la resta de normativa que, si és el cas, la desenvolupe.
8. En les actuacions integrals mencionades i a fi daconseguir un territori socialment integrador, serà necessari que participen de forma coordinada les administracions públiques de caràcter estatal, autonòmic o local dacord amb el que disposa el capítol II del títol III daquesta llei, dacord amb la normativa establida en lapartat 5.
9. La qualificació despai vulnerable es mantindrà el temps mínim imprescindible mentre concórreguen les circumstàncies i els indicadors que van determinar la seua qualificació. Cada dos anys es publicarà un informe amb les actuacions concretes realitzades en cadascun dels espais vulnerables, així com lavaluació daquestes. De conformitat amb el que disposa la normativa en matèria dordenació del territori i urbanisme, correspondrà a la Generalitat i als ajuntaments la competència per a proposar la qualificació i la intervenció en un espai vulnerable. La competència per a declarar-lo correspondrà a la Generalitat, dacord amb el procediment que es fixe mitjançant un decret del Consell.
Article 26. Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana serà linstrument que establirà lorganització territorial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials fixada en aquest capítol, i serà el marc de referència per a la planificació del Sistema.
2. Serà elaborat per la conselleria competent en matèria de serveis socials amb la participació de les entitats locals i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
3. En lelaboració del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana es tindran en compte aspectes com ara la baixa densitat demogràfica, lalta dispersió geogràfica i el risc de despoblació, a fi de garantir una oferta de prestacions i serveis equivalent a lexistent en tot el territori, podent establir-se per a ells mesures de discriminació positiva dacord amb llindars de població i ràtios de professionals. Així mateix, sha de seguir una ordenació racional on es garantisca la màxima qualitat en la prestació del servei i soptimitzen els recursos disponibles.
4. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana ha dafavorir la concordança de zonificació entre els serveis socials i el sistema valencià de salut.
5. El Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana sha dactualitzar periòdicament, com a màxim amb caràcter quadriennal, per a ajustar-se a levolució de la realitat social.
CAPÍTOL V
Competències de les administracions públiques
Article 27. Disposicions generals
1. Les competències en matèria de serveis socials correspondran a la Generalitat i a les entitats locals de làmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana orientaran les seues actuacions cap a lenfortiment de la unitat i cohesió del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, sense perjudici de lautonomia que cadascuna ostente en el seu respectiu àmbit competencial.
3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana actuaran entre si dacord amb el deure de col·laboració, cooperació i coordinació institucional, a fi de garantir la màxima eficiència, eficàcia, qualitat i unitat en el funcionament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
4. Les mesures i els mecanismes de col·laboració, cooperació i coordinació entre les administracions públiques han de garantir canals de comunicació eficients per a afavorir lintercanvi de la informació necessària per a la detecció de situacions dalt risc social per a procurar-hi la intervenció amb caràcter immediat.
5. Per a garantir la governança del sistema i laccés universal a aquell en condicions digualtat, cadascun dels nivells datenció ha de tenir assignat un àmbit territorial dexercici, en el qual shan despecificar les competències de cada administració pública, junt amb les responsabilitats respectives en matèria de finançament, en els termes en què es determinen en aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
Article 28. Competències de la Generalitat
1. Corresponen a la Generalitat les següents competències en matèria de serveis socials:
a) Lelaboració, desenvolupament i aprovació del Pla Estratègic de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana, així com dels seus instruments dexecució, amb la participació de les entitats locals.
b) Lelaboració, desenvolupament i aprovació de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
c) Lelaboració i aprovació del Pla dinfraestructures de serveis socials a què es refereix larticle 109 daquesta llei.
d) La determinació del sistema de bonificacions o exempcions de les taxes dels serveis públics prestats, en els termes establits en la normativa aplicable.
e) Lassegurament de la suficiència financera, tècnica i de recursos humans de les prestacions garantides que siguen objecte de la seua competència, dins del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
f) La coordinació de les actuacions, prestacions i serveis del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com lelaboració i desenvolupament de protocols de coordinació entre les administracions públiques valencianes, entre les conselleries que, directament o indirectament, tinguen competències en matèria de drets socials, i amb altres sistemes de protecció social que puguen confluir en àrees concretes de la intervenció social.
g) El disseny de criteris generals dorganització i funcionament dels serveis i models dintervenció de latenció primària.
h) Els serveis datenció diürna i nocturna, datenció ambulatòria dallotjament alternatiu de latenció primària de caràcter específic en aquesta llei, sense perjudici de la delegació que, si és el cas, puga efectuar-se en les entitats locals.
i) La provisió i la gestió dels serveis socials datenció secundària no podran ser delegades en les entitats locals.
j) Lelaboració i subscripció dacords dacció concertada amb entitats privades diniciativa social davall el principi de responsabilitat pública amb caràcter subsidiari.
k) Les funcions de registre, autorització, acreditació i supervisió, així com les dinspecció, control de la qualitat, potestat sancionadora i quantes altres li siguen atribuïdes per la normativa vigent.
l) Lestudi, investigació, divulgació i avaluació de les situacions de necessitats socials que es plantegen en làmbit dels serveis socials, a fi de conèixer les seues causes i articular els mitjans oportuns per a la seua prevenció, rehabilitació, atenció i intervenció, així com la identificació de les localitzacions territorials amb major vulnerabilitat.
m) El disseny dinstruments de recollida dinformació i el tractament estadístic daquesta, amb desagregació de dades per gènere, i també per diversitat funcional o discapacitat, entre altres variables, als efectes davaluació i planificació en matèria de serveis socials, i també el desplegament reglamentari dels instruments tècnics comuns dintervenció social.
n) La supervisió i avaluació de la qualitat en la provisió dels serveis socials, establint aquells mecanismes necessaris per al seu seguiment continu.
o) La coordinació i supervisió de les competències exercides pels organismes i entitats del sector públic instrumental que tinga adscrits.
p) Qualssevol altres competències que els siguen atribuïdes per una disposició legal i per la normativa vigent.
2. En lexercici de les seues competències, la Generalitat elaborarà i subscriurà els convenis de col·laboració oportuns en matèria de serveis socials amb ladministració de lEstat, amb les administracions locals o amb les comunitats autònomes limítrofs.
Article 29. Competències dels municipis
1. Els municipis de la Comunitat Valenciana, per si sols o agrupats, de conformitat amb la normativa de règim local, així com daquella normativa dàmbit estatal i autonòmic que hi siga aplicable, tindran les competències pròpies següents:
a) Detecció i estudi de les situacions de necessitat social en el seu àmbit territorial, fomentant la col·laboració amb tots els seus agents socials.
b) La provisió i la gestió dels serveis socials datenció primària de caràcter bàsic a què fa referència larticle 18.1.
c) La dotació despais, equipaments i el personal suficient i adequat per a la provisió de les prestacions de latenció primària.
d) Els serveis dinfància i adolescència, violència de gènere i masclista, diversitat funcional o discapacitat i trastorn mental crònic de latenció primària de caràcter específic regulats en aquesta llei.
e) La col·laboració en les funcions dinspecció i control de la qualitat dacord amb la legislació autonòmica.
f) La supervisió de casos, la formació, el suport tècnic i lorientació de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials del seu àmbit competencial.
g) La garantia de la suficiència financera, tècnica i de recursos humans de les prestacions garantides que siguen objecte de la seua competència dins del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, amb la col·laboració de la Generalitat o la diputació provincial corresponent.
h) Qualsevol altra competència que els siga atribuïda per una disposició legal i per la normativa vigent.
2. Els ajuntaments hauran dinformar la conselleria competent en matèria de serveis socials dels plans, estratègies, accions, prestacions i serveis vinculats a les competències mencionades en aquest article, així com de laprovació de les carteres de prestacions de caràcter zonal definides en larticle 41.
Article 30. Atribucions de les diputacions provincials
1. Les diputacions provincials de la Comunitat Valenciana, en el marc de la planificació de la Generalitat previst en aquesta llei i les seues disposicions de desplegament, i de conformitat amb el que disposa la normativa sobre règim local vigent, prestaran lassistència tècnica i econòmica i la supervisió que garantisca als ajuntaments, especialment als de menor població, capacitat econòmica i/o de gestió, lexercici de les seues competències en matèria de serveis socials.
2. La Generalitat, en lexercici de les seues competències, coordinarà a les diputacions provincials en lexercici de les funcions a què es refereix lapartat anterior.
3. Les diputacions provincials sencarregaran de la supervisió de casos, la formació, el suport tècnic i lorientació de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials del seu àmbit de referència.
4. Sense perjudici daixò, les diputacions provincials poden col·laborar en la provisió dels serveis socials, dacord amb la planificació estratègica de la Generalitat, en la coordinació de la qual per part de la Generalitat sha de fer una definició concreta i en relació amb les matèries, serveis i activitats que han de desenvolupar les diputacions en matèria de serveis socials, a través de les fórmules de col·laboració interadministrativa previstes en aquesta llei i en la legislació vigent sobre règim local.
TÍTOL II
Catàleg i carteres de prestacions del Sistema
Públic Valencià de Serveis Socials
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 31. Concepte i tipus de prestacions
1. Sentén per prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials les actuacions que sofereixen a la ciutadania, dacord amb els articles 3 i 5 daquesta llei.
2. Les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials podran ser:
a) Prestacions professionals: comprenen el conjunt dintervencions de caràcter temporal o permanent, dirigides a la prevenció, rehabilitació, diagnòstic, atenció en les situacions de necessitat social i promoció de lautonomia i la inclusió social de la ciutadania, així com latenció sociosanitària i socioeducativa daquesta.
b) Prestacions econòmiques: consisteixen en entregues dineràries, de caràcter puntual o periòdic, proveïdes per les administracions competents a fi de millorar la qualitat de vida i lautonomia, latenció a situacions durgència, latenció sociosanitària o la cobertura de les necessitats bàsiques, que permeten a la ciutadania aconseguir un nivell de vida digne.
c) Prestacions tecnològiques: comprenen aquelles prestacions dassistència tecnològica i ajudes de caràcter instrumental destinades a la protecció, manteniment o millora de lautonomia i la inclusió social i garantia per a laccessibilitat universal.
3. Les prestacions previstes en aquest article podran ser garantides o condicionades dacord amb el que estableix el capítol II sobre el Catàleg i carteres de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials daquest títol.
Article 32. Prestacions garantides
Als efectes daquesta llei sentén per prestacions garantides el conjunt de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que, complint amb els requisits daccés, podran ser exigibles com a dret subjectiu, comptant per a tal fi amb crèdits ampliables.
Article 33. Prestacions condicionades
Sentén per prestacions condicionades el conjunt de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials exigibles únicament en cas de compliment dels requisits daccés a aquella i disponibilitat pressupostària.
Article 34. Formes de provisió de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. Les administracions públiques incloses en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials proveiran a les persones de les prestacions previstes en aquesta llei a través de les modalitats següents:
a) Gestió directa o per mitjans propis, que serà la forma de provisió preferent.
b) Acords dacció concertada amb entitats privades diniciativa social.
c) Gestió indirecta dacord amb alguna de les fórmules establides en la normativa sobre contractes del sector públic.
2. La provisió de les prestacions per una administració pública diferent de la titular de la competència sefectuarà a través de qualsevol de les fórmules de col·laboració i cooperació entre administracions públiques previstes en lordenament jurídic.
3. En tot cas, les administracions públiques proveiran per mitjà de la modalitat de gestió directa aquells serveis previstos en els articles 18.1 i 18.2 apartats a, b, c i d daquesta llei, així com la prescripció de les prestacions i lelaboració, el seguiment i lavaluació del Pla personalitzat dintervenció social.
CAPÍTOL II
Catàleg de prestacions del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials
Article 35. Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials és linstrument que determina el conjunt de prestacions en totes les seues modalitats: professionals, econòmiques i tecnològiques, garantides i condicionades per als nivells datenció primària i secundària. El catàleg esmentat té caràcter de mínims i les seues prestacions poden ser ampliades per decret del Consell.
Article 36. Prestacions professionals
1. El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials inclou les següents prestacions professionals garantides:
a) Informació, orientació, assessorament.
Conjunt de mesures que faciliten informació sobre les prestacions disponibles del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i sobre laccés a aquelles, en una relació dajuda professional. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
b) Anàlisi i valoració de les situacions de necessitat.
Comprèn lestudi i lanàlisi de les necessitats socials de la persona o, si és el cas, de la família o unitat de convivència i de lentorn comunitari que permeten realitzar un diagnòstic i valoració de la situació de les persones al llarg del seu cicle vital, dacord amb els barems previstos en la legislació específica que la desenvolupe, sense perjudici del reconeixement del dret que corresponga efectuar a lòrgan competent. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
c) Orientació individual, familiar o de la unitat de convivència.
Provisió dorientació i suport a les persones al llarg del seu cicle vital en lexercici de les funcions de cures, afectives, educatives i de socialització que exerceix respecte dels seus membres familiars, així com lavaluació i realització del seguiment de les funcions esmentades, quan existisquen situacions de crisi, risc o vulnerabilitat. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
d) Intervenció familiar o de la unitat de convivència.
Conjunt dintervencions tècniques que requerisquen una atenció prolongada en el temps, dirigides a lassessorament, suport, seguiment i acompanyament a la família o a algun dels seus membres, quan existisquen situacions de crisi, risc, vulnerabilitat o desemparament. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
e) Prevenció.
Conté les actuacions de sensibilització i promoció dirigides a la ciutadania de làmbit territorial de referència, actuant sobre factors associats a diferents necessitats o fenòmens socials, a fi devitar la seua aparició, reaparició o permanència en el temps. Amb la finalitat de promoure lexercici dels drets socials, així com les actuacions comunitàries i de voluntariat social, shan de desenvolupar actuacions individuals, familiars, grupals i comunitàries en matèria de delictes dodi, violència de gènere i masclista i sensibilització cap al respecte a la diversitat, entre altres. Aquesta prestació ha destar garantida i ha de ser gratuïta per a tota la ciutadania.
f) Mediació familiar i comunitària.
Gestió de conflictes entre membres duna família, unitat de convivència o comunitat de referència per mitjà dun procediment voluntari i confidencial, amb la finalitat de potenciar la comunicació i negociació cap a lèxit dun acord viable i estable. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
g) Suport a la mediació judicial.
Actuacions de suport a la gestió de conflictes entre adolescents en conflicte amb la llei i les víctimes, així com les persones en situació de vulnerabilitat social, entre altres possibilitant un procés de negociació i comunicació a fi daconseguir un acord estable i viable. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
h) Atenció domiciliària.
Intervenció per a la millora de les condicions de qualitat de vida de les persones per mitjà de latenció domiciliària a aquestes i a la seua família, i, si és el cas, unitat de convivència, dacord amb les seues necessitats. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a les persones en situació de dependència. La prestació datenció domiciliària, com a mínim comprendrà les següents:
1.r Ajuda a domicili.
Cures i actuacions realitzades principalment al domicili i a lentorn social de la persona amb la finalitat datendre les necessitats de la vida diària i de prestar suport personal de caràcter polivalent i preventiu, seguiment i acompanyament per a les persones i, en el seu cas, unitat de convivència, que presenten dificultats físiques, intel·lectuals, cognitives, de salut mental o socials, o es troben en situació de vulnerabilitat. Per a garantir leficiència i la qualitat en la provisió de la prestació, quan corresponga, aquesta haurà de coordinar-se amb lequip datenció primària de salut en els casos datenció a les persones en situació de dependència i diversitat funcional o discapacitat, així com amb els serveis de salut mental, si és el cas.
2.n Teleassistència.
Atenció personalitzada a través de mitjans tecnològics i dacompanyament personal, entre altres, per a facilitar la permanència en el domicili de les persones i proporcionar una resposta immediata davant situacions de soledat, aïllament, inseguretat, accident o emergència.
i) Atenció psicosocial i socioeducativa.
Intervencions de caràcter interdisciplinari i integral en les quals es desenvolupen actuacions dinformació, atenció psicològica, seguiment, suport educatiu i social a la persona, família i, si escau, unitat de convivència. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
j) Intervenció i participació comunitària.
Actuacions de caràcter integral i dinàmic que té per objecte facilitar el desenvolupament personal, social i comunitari, garantint la participació activa de la persona o col·lectius. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
k) Promoció de lanimació comunitària i de la participació.
Accions tendents a afavorir processos de participació, col·laboració i cooperació social, a través de la intervenció, promoció de la participació, el voluntariat i lajuda mútua per a estimular la implicació ciutadana en el desenvolupament de la comunitat i en lenfortiment dels vincles socials. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
l) Atenció a les necessitats bàsiques.
Actuacions dirigides a proveir latenció i cobertura de les necessitats bàsiques de persones, famílies o si és el cas, unitat de convivència. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
m) Atenció de les situacions durgències socials.
Atenció immediata davant de situacions de caràcter extraordinari o excepcional. Aquesta prestació ha destar garantida mentres persistisca aquesta situació i ha de ser gratuïta per a tota la ciutadania, de conformitat amb el que estableix larticle 70 daquesta llei.
n) Promoció de laccessibilitat universal en el sistema.
Conté les accions que faciliten la informació i la comunicació entre lequip de professionals i la persona, amb lobjectiu datendre les seues necessitats específiques. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la família. Les modalitats que es preveuen dins daquesta prestació inclouran, almenys, les següents:
1.a Intèrpret de llengua de signes per a persones usuàries daquesta llengua.
2.ª Qualsevol altre sistema dadaptació i suport en la mediació a la comunicació i en format accessible.
3.ª Mediació en llengua estrangera per a persones amb greus dificultats de comprensió de qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
o) Reconeixement de discapacitat
El reconeixement i lemissió del certificat de la situació de les persones amb discapacitat o diversitat funcional, on sen determina el tipus o grau, a fi de poder exercitar laccés als drets que sen deriven. Aquesta prestació ha de ser garantida i gratuïta.
p) Suport a la inclusió social.
Provisió dels suports i lacompanyament personalitzat orientat a la inclusió plena i efectiva en la societat, millorant la situació social, laboral, sanitària, educativa, habitacional i cultural, entre altres, afavorint una millora del nivell de vida i de benestar adequats. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
q) Protecció jurídica i social.
Actuacions dirigides a garantir la protecció jurídica i social per part de ladministració, per a promoure lexercici adequat de la pàtria potestat, de la guarda o de la tutela o curatela per part dels qui la tenen legalment atribuïda, o per a exercir directament les funcions tutelars en latenció tant de la infància i ladolescència com de persones adultes amb capacitat dobrar modificada judicialment.
Les administracions públiques vetlaran per la protecció i lempara a les víctimes de violència de gènere i masclista. Igualment, es garantirà la protecció deguda a les persones majors víctimes de violència intrafamiliar.
r) Acolliment de la infància i ladolescència.
Mesura de protecció davant situacions de desemparament mitjançant la qual es proporciona a la persona protegida un lloc de residència, una convivència i una atenció orientada al seu desenvolupament holístic i comunitari. Es prioritzarà lacolliment familiar, sense perjudici de latenció en llars així com en residències, que tindrà caràcter excepcional. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
s) Adopció.
Mesures de protecció en benefici de linterès superior de la persona menor dedat que implica la ruptura total de vincles jurídics amb la família dorigen i la constitució duna nova filiació diferent de la biològica.
La Generalitat la promourà a través de lòrgan col·legiat amb competències en matèria dadopció, sempre que responga a linterès de la persona protegida, desenvolupant les funcions que el Codi civil, la llei dadopció internacional i les restants normes en matèria dadopció li atribueixen, tant respecte de ladopció amb manteniment com sense manteniment de vincles afectius previs.
t) Allotjament alternatiu.
Atenció integral en un allotjament temporal o permanent, amb la finalitat de prestar un espai residencial a les persones que, per motius sobrevinguts de caire social, sanitari o derivat de la absència de familiars o altres xarxes de suport, requereixen altres formes alternatives de convivència. Es garantirà una atenció integral i els suports necessaris per a la promoció de la autonomia personal i la inclusió social i es proveirà una atenció de caràcter socioeducatiu en els casos demancipació dadolescents i persones adultes que anteriorment hagen estat en centres sota la tutela de ladministració pública.
Aquesta prestació serà garantida i gratuïta en situacions durgència social, per a les víctimes de violència de gènere i masclista i, si escau, per a persones amb diversitat funcional o discapacitat, amb trastorn mental crònic, en situació de dependència, i adolescents i adultes que hagen estat o estiguen tutelades per ladministració pública.
u) Atenció diürna o ambulatòria.
Intervenció i prevenció de situacions de vulnerabilitat o de risc, a través destratègies dapoderament personal, promoció de lautonomia personal, formatives, ocupacionals, culturals, rehabilitadores, socialitzadores, lúdiques i esportives, així com dactivitats socioeducatives.
En funció de les característiques i necessitats de la població, així mateix, podrà tindre per objecte latenció integral de caràcter específic a les persones durant el període diürn per a aconseguir millorar o mantindre el millor nivell possible dautonomia personal i recolzar les famílies, unitats de convivència o persones cuidadores. La prestació esmentada podrà incloure la prestació de transport adaptat requerit per a traslladar al centre a les persones ateses. Aquesta prestació serà gratuïta per a tota la ciutadania i garantida per a aquelles persones en situació de dependència en els termes establits en la seua normativa daplicació.
v) Atenció primerenca.
Intervenció i prevenció que pretén atendre tan prompte com siga possible les necessitats transitòries o permanents de la població infantil de 0 a 6 anys amb trastorns del desenvolupament, discapacitat o diversitat funcional. Aquesta prestació ambulatòria ha de ser garantida i gratuïta.
w) Habitatges col·laboratius.
1. Equipament de caràcter col·lectiu que pot integrar-se en un edifici dhabitatges o en un edifici singular, dirigit a persones amb bon nivell dautonomia personal que decidisquen viure de forma conjunta. Aquest model de convivència permet lautopromoció i lautogestió i les persones han de tenir les prestacions corresponents per al foment de lautonomia personal.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials, amb ladministració local i altres conselleries, han de facilitar limpuls de noves formes de col·laboració que facen front a la soledat o donen resposta a nous malestars socials que puguen sorgir.
x) Atenció nocturna.
Atenció integral i específica en establiments dirigida a millorar o mantindre el major nivell possible dautonomia personal davant situacions de vulnerabilitat o risc, proporcionant una atenció individualitzada i integral, així com prestar suport a les persones cuidadores, si és el cas. Aquesta modalitat serà garantida per a aquelles persones en situació de dependència en els termes establits en la seua normativa daplicació.
Entre les modalitats datenció nocturna de latenció primària de caràcter bàsic, sinclouran aquells espais de trobada i relació, acolliment, convivència i oci, així com aquells serveis dhigiene personal i datenció a les necessitats bàsiques. Aquesta modalitat serà garantida i gratuïta per a les persones en situació de vulnerabilitat o risc dexclusió social.
y) Atenció residencial.
Atenció integral i específica en un establiment, edifici, conjunt dhabitatges o complex residencial de forma organitzada i, si és el cas, amb caràcter permanent dacord amb el cicle vital de la persona. Aquesta prestació serà gratuïta per a les dones víctimes violència de gènere i masclista i per a les persones que es troben en situació dexclusió social. Així mateix, serà garantida per a aquelles persones en situació durgència social o de dependència en els termes establits en la normativa daplicació.
z) Suport a persones cuidadores.
Facilitació duna estada de caràcter temporal en residències o serveis datenció diürna i nocturna, de persones majors o amb diversitat funcional o discapacitat, quan les situacions de necessitat individual o familiar requerisquen una atenció que substituïsca les cures que, de forma habitual, es presten i es reben en làmbit familiar. Aquesta prestació serà garantida per a les persones en situació de dependència, en els termes establits en la normativa vigent.
2. El catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials inclou les següents prestacions professionals condicionades per a aquelles situacions no incloses en lapartat anterior:
a) Allotjament alternatiu
b) Atenció diürna o ambulatòria
c) Atenció nocturna
d) Orientació socioeducadora
e) Atenció residencial
Article 37. Prestacions econòmiques
1. El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials inclou les següents prestacions econòmiques garantides, en els termes establits normativament:
a) Garantia dingressos bàsics.
Té per objecte millorar les situacions de vulnerabilitat econòmica, social, laboral i cultural de les persones, facilitant la seua inclusió social i la cobertura de les seues necessitats bàsiques. Està prestació serà garantida per a tota la ciutadania, dacord amb les diverses modalitats i requisits establits en la normativa vigent i les seues disposicions reglamentàries.
b) Prestacions econòmiques destinades a cobrir les necessitats bàsiques i pal·liar les situacions durgència social i desprotecció, així com promoure lautonomia personal.
Té per objecte pal·liar temporalment labsència o insuficiència dingressos, dacord amb el que es determine reglamentàriament.
c) Prestació econòmica per acolliment familiar.
Té per objecte donar suport econòmic a la família acollidora de les persones menors dedat sota la guarda o tutela de la Generalitat, en compensació amb les despeses derivades de les obligacions de vetlar per la persona menor dedat en la vida familiar. A tal objecte, la família assumeix les obligacions dalimentar-la, educar-la, i procurar-li una formació integral, així com la plena participació en la vida familiar en un entorn afectiu durant el temps que dure lacolliment.
d) Prestació econòmica vinculada al servei.
Té per objecte ladquisició o accés a un servei datenció, de caràcter personal i periòdic. Aquesta prestació serà garantida, dacord amb els requisits establits per la normativa estatal en matèria de promoció de lautonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i el seu desplegament reglamentari autonòmic.
e) Prestació econòmica per a cures en lentorn familiar.
Té per objecte recolzar econòmicament la labor que la persona cuidadora desenvolupa en lentorn familiar i daconseguir la permanència de les persones en situació de dependència en el seu nucli convivencial dorigen, en el cas que ho desitge la persona beneficiària i es considere idònia latenció en el Programa individualitzat datenció.
f) Prestació econòmica dassistència personal.
Té per objecte la promoció de lautonomia de les persones en situació de dependència i garantir el dret a viure de forma independent, respectant les seues preferències, motivacions i interessos. Aquesta prestació ha destar garantida en els termes establits en la seua normativa reguladora estatal i autonòmica daplicació.
g) Prestació econòmica per a ladquisició i manteniment de suports a laccessibilitat universal.
Té per objecte facilitar lautonomia personal i el suport a laccessibilitat de les persones amb diversitat funcional o discapacitat o mobilitat reduïda. Aquesta prestació serà garantida per a tota la ciutadania de conformitat amb el seu desplegament reglamentari.
h) Prestació econòmica per a les víctimes de violència de gènere i masclista.
Té per objecte donar suport a les víctimes de violència de gènere i masclista, a les dones per incapacitat i als seus descendents per causa de mort. Aquesta prestació serà garantida per a les víctimes de violència de gènere i masclista, de conformitat amb la seua normativa reguladora.
2. No podrà embargar-se aquella quantia, de les prestacions econòmiques incloses en aquest article, que no excedisca del salari mínim interprofessional, en virtut dels articles 606 i 607 de la Llei denjudiciament civil i resta de normes de lordenament civil.
Article 38. Prestacions tecnològiques
Les prestacions tecnològiques preveuen les ajudes tècniques instrumentals per a lautonomia personal i la comunicació, mobilitat, transport i suport a laccessibilitat universal amb lobjectiu de mantenir la persona en el seu entorn habitual amb un nivell adequat dautonomia personal. Entre aquestes modalitats, ha destar garantida i ha de ser gratuïta la prestació datenció telefònica per a la protecció social, que té per objecte oferir assistència telefònica permanent destinada a la gestió de les demandes realitzades en relació a una situació de risc o desprotecció, així com oferir informació i assessorament social i, si és el cas, jurídic, així com la derivació a la prestació procedent, si és el cas.
CAPÍTOL III
Cartera de prestacions del Sistema Públic
Valencià de Serveis Socials
Article 39. Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. Sentén per Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials linstrument pel qual sidentifica i determina el conjunt de característiques de les prestacions garantides i condicionades del Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
2. La Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials ha de contenir, com a mínim, per a cada prestació professional: la definició i denominació, finalitat, el nivell funcional datenció, les persones destinatàries i, si és el cas, el caràcter garantit o condicionat, els requisits i procediments daccés, les modalitats, condicions de qualitat, ladministració competent i la temporalitat.
A més de les anteriors, per a les prestacions econòmiques sincorporaran les condicions en què han de ser percebudes: periodicitat dels pagaments o altres, limport i causes de suspensió o extinció, quan siga escaient.
3. Shaurà de garantir ladequació i coherència del contingut de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials amb lordenació i planificació autonòmica, actualitzant el seu contingut a les necessitats canviants de la població i lentorn.
4. La Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials serà aprovada per decret del Consell prèvia consulta al Consell Valencià dInclusió i Drets Socials, i previ dictamen preceptiu del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.
Article 40. Actualització de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
1. Lactualització de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es realitzarà mitjançant decret del Consell, almenys biennalment, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
2. La Generalitat, en lexercici de les seues competències en matèria de serveis socials, en col·laboració i coordinació amb la resta dadministracions públiques valencianes i en el marc de lòrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials, emetrà un informe sobre laplicació i el desenvolupament de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, cada vegada que sactualitze.
3. A fi de garantir lajust de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials a les necessitats de la població i dafavorir la seua permanent actualització per mitjà de la incorporació de les innovacions observades en les fórmules datenció, podran anar modificant-se les modalitats de les prestacions oferides. Les variacions esmentades no podran implicar en cap cas un descens de qualitat de latenció ni una reducció dels nivells datenció prestats, excepte en aquells supòsits en què les reduccions de cobertura es deriven directament dun descens en la necessitat de la prestació de què es tracte.
Article 41. Carteres de prestacions de caràcter zonal
1. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana aprovaran les seues pròpies carteres dacord amb lordenació i planificació autonòmica establida en aquesta llei als efectes de publicitar i complementar les prestacions de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Hauran de ser comunicades a la Generalitat una vegada aquelles siguen aprovades, als efectes de publicitat i coneixement per la ciutadania.
2. A les carteres de prestacions de caràcter zonal de les entitats locals els serà aplicable el que disposa aquest capítol, respecte a la qualificació i classificació de les prestacions i el contingut mínim del Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
TÍTOL III
Planificació, coordinació, ordenació i intervenció
del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
CAPÍTOL I
Planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 42. Disposicions generals
1. El disseny de la planificació de serveis socials correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials, i ha de definir els objectius, metes, estratègies i directrius que shan de seguir en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Periòdicament sha de realitzar la seua avaluació i el seguiment de la seua aplicació i shan dintroduir les modificacions que siguen procedents.
Les entitats locals, en el seu àmbit competencial, han de desenvolupar la planificació efectuada per la conselleria competent en matèria de serveis socials.
2. La planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials selaborarà prenent com a referència lorganització territorial fixada en el capítol IV del títol I daquesta llei, i la informació obtinguda del Sistema dInformació Valencià en Serveis Socials en larticle 79 daquesta llei.
3. La planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es desenvoluparà a través de plans estratègics dàmbit autonòmic i zonal.
4. El procediment delaboració de la planificació garantirà, a través de lÒrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials, la participació de les entitats locals i daquelles que representen les persones usuàries, col·legis, associacions professionals i dempreses, entitats que intervenen en làmbit dels serveis socials, com també persones expertes i organitzacions empresarials i sindicals més representatives.
Article 43. Principis de la planificació
La planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es desenvoluparà dacord amb els principis següents:
a) Coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques, establint mecanismes de relació i garantint el treball en xarxa entre totes aquelles que conformen el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, dacord amb el que disposa el capítol II del títol III daquesta llei.
b) Equitat territorial, garantint les mateixes oportunitats daccés a la ciutadania amb residència efectiva en el territori de la Comunitat Valenciana.
c) Proximitat, possibilitant, sempre que la naturalesa de la prestació i el nombre de persones usuàries o potencialment beneficiàries ho permeten, la implantació de les prestacions en les zones geogràfiques més susceptibles de garantir la seua provisió en un àmbit pròxim al lloc de vida habitual de les persones usuàries.
d) Eficiència en lorganització i aprofitament integral i eficaç de les prestacions.
e) Qualitat dels serveis públics, desenvolupant prestacions basades en avaluacions constatables, prenent en consideració les necessitats, interessos i preferències de les persones usuàries i amb criteris de màxima qualitat i instruments dacreditació.
f) Integració de perspectives socials, considerant en el desenvolupament de la planificació laccessibilitat universal, la perspectiva de gènere i igualtat, la perspectiva de la infància i altres perspectives de conformitat amb el que preveu la normativa vigent.
Article 44. Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana és leina dinàmica de referència que fixa les línies estratègiques, els fins i les actuacions necessàries per al compliment dels objectius del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, regulats en larticle 8 daquesta llei, amb la finalitat daconseguir la màxima eficàcia i eficiència del seu funcionament.
2. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana constarà, com a mínim, del contingut següent:
a) Un diagnòstic de les necessitats socials existents i un pronòstic de la seua evolució, basat en el sistema dinformació multiterritorial.
b) La definició dels objectius i metes previstes, especialment aquells relacionats amb les prestacions, les línies estratègiques i les actuacions a desenvolupar per a la seua consecució.
c) Una anàlisi i proposta sobre la col·laboració i la participació dels sectors públic i privat en la provisió de les prestacions.
d) Les mesures de coordinació interadministrativa necessàries.
e) Les prestacions necessàries, així com els criteris i mecanismes davaluació sistemàtica i continuada del propi pla, que permeten analitzar leficiència i eficàcia dels diferents tipus de prestació.
f) Una memòria econòmica que garantisca la seua aplicació per períodes anuals.
g) Una memòria dimpacte de gènere.
h) Una memòria dimpacte en la infància.
i) El cronograma de les actuacions previstes.
3. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana ha de contenir estratègies de serveis socials, enteses com a instruments dordenació i direcció dactuacions, que shan delaborar en funció de les necessitats socials detectades dacord amb els instruments establits en lapartat 3 de larticle 79. La conselleria competent en matèria de serveis socials sha de coordinar amb altres conselleries a fi de fer més eficaces i específiques les actuacions que es desprenguen de lestratègia.
Així mateix, shan de considerar les normes i plans vigents, entre ells el Pla valencià dinclusió i cohesió social.
4. La conselleria competent en matèria de serveis socials elaborarà un informe de caràcter públic en els termes que estableix la normativa autonòmica sobre transparència de les administracions públiques.
5. El Pla estratègic de serveis socials ha de requerir els informes preceptius de lòrgan de coordinació i col·laboració interinstitucional, com també del Consell Valencià de Serveis Socials, abans daprovar-se.
6. Una vegada aprovat, el pla estratègic de serveis socials sha de trametre a les Corts perquè la comissió competent en la matèria debata sobre el seu contingut i shi pronuncie mitjançant una resolució.
7. A mitjan període de vigència, sha delaborar un informe davaluació del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Dins del període dels tres mesos següents a la presentació de linforme, la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de serveis socials ha dinformar sobre aquest a les Corts Valencianes.
Article 45. Abast del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana tindrà caràcter vinculant per a les administracions públiques, el sector públic instrumental i per a aquelles entitats diniciativa privada que col·laboren amb aquestes en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
2. En el cas de les entitats diniciativa privada no integrades en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana tindrà caràcter indicatiu.
Article 46. Vigència del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana
1. El Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana tindrà una vigència mínima de quatre anys i màxima de sis anys.
2. Amb caràcter previ a laprovació dun nou Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, el pla estratègic vigent haurà de ser revisat i avaluat.
Article 47. Plans estratègics de caràcter zonal
1. Els plans estratègics de caràcter zonal seran elaborats per les entitats locals que integren les zones bàsiques de serveis socials, i hauran de respectar els mecanismes de coordinació interadministrativa, les propostes i el contingut mínim del Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
2. Aquests plans contindran les estratègies zonals de serveis socials que es consideren oportunes en funció de les necessitats socials detectades en el seu àmbit territorial.
CAPÍTOL II
Coordinació, col·laboració i cooperació
interadministrativa i interdepartamental
Article 48. Coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques en làmbit dels serveis socials
1. Sense perjudici del que hi ha disposat en larticle 6 daquesta llei, les administracions públiques valencianes actuaran de conformitat amb el deure de col·laboració, a fi de garantir leficàcia, leficiència, la coherència i la unitat dacció en el funcionament dels serveis socials, dacord amb la legislació.
2. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana, especialment les diputacions provincials, col·laboraran en la provisió de serveis socials, dacord amb la planificació estratègica de la Generalitat, mitjançant les fórmules de col·laboració interadministrativa previstes en aquesta llei i en la legislació sobre règim local i sobre règim jurídic del sector públic.
3. Larticulació dels mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques regulades en lapartat anterior determinarà els protocols i instruments conjunts dactuació, així com els convenis de col·laboració, si és el cas, amb contingut econòmic o sense.
Article 49. Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials
1. Es crea lÒrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials a fi dordenar el finançament, eficiència i unitat de les actuacions establides en lapartat 3 de larticle anterior, com a instrument de coordinació entre les diferents administracions públiques competents o amb atribucions en matèria de serveis socials, i està adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials.
2. La seua composició comptarà amb el mateix nombre de representants de les entitats locals que de la Generalitat, dacord amb la distribució següent:
2.1. En representació de la Generalitat:
a) La consellera o conseller competent en matèria de serveis socials, que actuarà com a presidenta o president.
b) La secretària o secretari autonòmic de serveis socials, que actuarà com a vicepresidenta o vicepresident.
c) La directora o director general de serveis socials, que actuarà com a secretària o secretari.
d) El nombre de representants de les diferents direccions generals de la conselleria competent en matèria de serveis socials, que siga necessari per a mantindre la paritat amb les persones representants de les entitats locals.
2.2. En representació de les entitats locals:
a) Una persona representant de cada diputació provincial i una persona representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
b) Una persona representant per cadascun dels municipis amb població superior a 100.000 habitants.
c) Els municipis amb població inferior a 100.000 habitants tindran cinc representants i seran designats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, assegurant en tot cas la representació de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, així com la representació proporcional de municipis de diferent grandària, segons la distribució poblacional següent:
2.2.c.1) Un municipi representant dels municipis menors de 5.000 habitants.
2.2.c.2) Un municipi representant dels municipis entre 5.001 i 10.000 habitants.
2.2.c.3) Un municipi representant dels municipis entre 10.001 i 20.000 habitants.
2.2.c.4) Un municipi representant dels municipis entre 20.001 i 50.000 habitants.
2.2.c.5) Un municipi representant dels municipis entre 50.001 i 100.000 habitants.
Totes i tots els membres assenyalats en aquest apartat es renovaran al llarg dels tres mesos següents als resultats produïts després dels respectius processos electorals municipals, amb lobjectiu de fomentar la participació dels diversos municipis de la Comunitat Valenciana.
3. LÒrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials exercirà les funcions següents:
a) Assegurar lacció coordinada de totes les administracions públiques que formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
b) Formular propostes per al funcionament i la millora de la qualitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
c) Crear comissions tècniques per a la realització destudis i propostes de planificació en àmbits específics dactuació.
d) Elaborar informes econòmics per a lestabliment de mòduls per al finançament de les persones professionals i daquelles prestacions datenció primària en què participen les entitats locals.
e) Emetre informes preceptius sobre el Pla estratègic de serveis socials, Mapa de serveis socials, Cartera de prestacions de serveis socials i Pla dinfraestructures de serveis socials.
f) Facilitar lintercanvi dinformació entre les administracions públiques, especialment dels recursos destinats a serveis socials.
g) Actuarà com a via de participació en el disseny de la planificació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
4. Comptarà amb una unitat administrativa de suport en la conselleria competent en matèria de serveis socials.
5. Es finançarà amb els crèdits que anualment es prevegen per al funcionament dels òrgans i unitats administratives adscrites a la conselleria competent en matèria de serveis socials.
6. Es reunirà, almenys, semestralment amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari quan ho considere oportú la presidenta o president, o la tercera part dels seus membres.
Article 50. Coordinació interdepartamental
1. El Consell ha de garantir la coordinació de tots els seus departaments amb competències en matèries de sanitat, justícia, treball, formació ocupacional, economia social, habitatge, educació, responsabilitat social i hisenda, entre altres, a través de la Comissió Delegada dInclusió i Drets Socials o lòrgan que la substituïsca.
2. La Comissió Delegada del Consell dInclusió i Drets Socials, ha de promoure, especialment en els àmbits que afecten les polítiques de salut, justícia, ocupació i formació, educació i habitatge, mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació, a fi que desenvolupen actuacions conjuntes que oferisquen solucions a les necessitats socials des dels diferents àmbits.
3. Amb aquesta finalitat, poden crear les comissions interdepartamentals que es consideren necessàries.
Article 51. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià de salut
1. La coordinació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià de salut ha de comprendre el conjunt dactuacions i la implementació de sistemes de suports i cures destinats a les persones que, per problemes de salut o limitacions funcionals, necessiten una atenció social i sanitària simultània, coherent, coordinada i estable.
2. La Generalitat i les entitats locals establiran els mecanismes, protocols, vies formals o instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions públiques en matèria de sanitat i serveis socials.
3. Per a procurar una atenció més eficient i major sinergia i aprofitament de les prestacions, els serveis socials i els sanitaris garantiran la seua complementarietat, evitant duplicitats, creant un espai sociosanitari real i efectiu que oferisca una resposta datenció integral que vetle també per la continuïtat de les cures i el suport a la persona davant problemàtiques derivades, entre altres, de situacions de discapacitat o diversitat funcional, dependència, salut mental, addiccions, patologies duals i malalties cròniques, incloent-hi les malalties rares i les malalties terminals.
4. La Generalitat garantirà latenció individual integrada a tota persona amb necessitats socials i sanitàries, a través de comissions de coordinació tècnica, a nivell autonòmic i zonal, el nombre de les quals, funcions, composició i distribució al llarg del territori de la Comunitat Valenciana sestablirà reglamentàriament.
5. Per a això, shan de disposar procediments simplificats, àgils i homogenis que garantisquen la valorització conjunta i multidisciplinària que facilite els recursos necessaris més idonis en cada moment en funció de la situació social i sanitària de les persones usuàries.
Article 52. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema educatiu valencià
1. La coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema educatiu valencià sestablirà dacord amb la normativa sectorial reguladora en matèria dinfància i adolescència i dinclusió social, entre altres.
2. La Generalitat i les entitats locals establiran els mecanismes, protocols, vies formals o instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions públiques en matèria deducació i serveis socials.
3. Les conselleries competents en matèria deducació i serveis socials establiran protocols de col·laboració i coordinació de les actuacions conjuntes per a assegurar una educació inclusiva i millorar leficiència en la intervenció social i educativa dirigida a la infància, adolescència, les famílies o unitats de convivència labordatge de totes les situacions de vulnerabilitat que afecten ambdós sistemes.
4. En làmbit local el Consell Escolar Municipal inclourà, entre les persones membres daquest, una persona designada per la corporació municipal, que tindrà veu i vot i que representarà els serveis socials municipals.
Article 53. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià docupació i formació
1. La coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià docupació i formació sestablirà dacord amb la normativa sectorial reguladora en matèria dinclusió social i inserció laboral, entre altres.
2. La Generalitat i les entitats locals establiran els mecanismes, protocols, vies formals o instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions públiques en matèria docupació i formació i serveis socials.
3. Les conselleries competents en matèria docupació i formació i en serveis socials han destablir protocols de col·laboració i coordinació de les actuacions conjuntes per a impulsar locupació amb suports per a persones en situació de vulnerabilitat, assegurar la formació ocupacional, la inserció laboral i la inclusió social.
Article 54. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el sistema valencià dhabitatge
1. La coordinació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i la conselleria competent en matèria dhabitatge comprendrà el conjunt dactuacions i prestacions destinades a les persones amb necessitats relatives a lhabitatge per carència, accessibilitat o millora de la seua infraestructura.
2. Per a procurar una atenció més eficient i major sinergia i aprofitament de les prestacions, els serveis socials i els dhabitatge garantiran la seua complementarietat, evitant duplicitats i oferint una atenció integral per a facilitar laccés a lhabitatge i evitar desnonaments de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat, especialment, en els espais vulnerables dacord a larticle 25 daquesta llei.
Article 55
1. La coordinació, col·laboració i cooperació entre el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i ladministració de justícia sestablirà dacord amb la normativa sectorial reguladora en ambdues matèries, entre altres.
2. Per a procurar la protecció jurídica i social, una atenció més eficient, major sinergia i aprofitament de les prestacions, els serveis socials i ladministració de justícia garantiran la seua complementarietat, amb el fi devitar duplicitats i oferir una resposta datenció que vetle pels drets i les llibertats de les persones usuàries, especialment davant situacions de violència de gènere i masclista, desemparament i tuteles adolescents amb mesures judicials, entre altres.
Article 56. Coordinació tècnica
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials garantirà la coordinació tècnica i professional mitjançant la constitució de comissions tècniques el nombre, làmbit territorial i la composició de les quals es desenvoluparan reglamentàriament.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials afavorirà i promourà la creació de meses interdepartamentals a nivell de zones bàsiques o dàrees de serveis socials facilitant espais dinterlocució, permetent alhora un major coneixement dels recursos públics promocionant el treball en xarxa i col·laboratiu entre professional tècnic que permeta una millora en la resolució sobre les necessitats, com també en la prestació de serveis.
CAPÍTOL III
Ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Article 57. Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials
1. El Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials és únic, de caràcter públic i està adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials. Es configura com un instrument que permet el coneixement, la planificació, lordenació i la publicitat de les persones titulars de les activitats de serveis socials i dels serveis i centres daquesta naturalesa.
2. En el registre esmentat han dinscriures:
a) Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, amb o sense ànim de lucre, que siguen o seran titulars dactivitats en làmbit dels serveis socials en el territori de la Comunitat Valenciana.
b) Els centres autoritzats i els serveis respecte els quals shaja presentat la declaració responsable corresponent.
c) Els centres i serveis acreditats.
d) Els programes acreditats.
3. El manteniment i laccés al Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials sefectuarà de conformitat amb el que preveu la normativa vigent en matèria de registres administratius i de protecció de dades i sistemes dassegurament de caràcter personal.
4. Reglamentàriament es regularà el procediment de funcionament i organització, així com el règim dinscripció i cancel·lació en el Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials.
Article 58. Autorització
1. Als efectes daquesta llei, sentén per autorització de funcionament lacte administratiu, preceptiu i reglat, justificat per raons dinterès general, pel qual ladministració de la Generalitat, amb la comprovació prèvia del compliment dels requisits exigits en la normativa aplicable, aprova el funcionament dun centre de serveis socials.
2. Així mateix, estan subjectes a lautorització la modificació substancial dels centres de serveis socials autoritzats, el canvi de titularitat dun centre i el tancament temporal o definitiu dun centre.
3. Els centres la titularitat dels quals corresponga a la Generalitat i a les entitats locals necessitaran autorització de funcionament i hauran dinscriures en el Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials.
Els requisits funcionals mínims de funcionament dels serveis i centres de serveis socials de titularitat de la Generalitat seran equivalents als criteris funcionals exigits per a lacreditació.
4. Reglamentàriament es determinarà el procediment dautorització de funcionament dels centres de serveis socials, així com els requisits i el procediment per a la modificació substancial, canvi de titularitat, revocació i tancament del centre. En tot cas, per al funcionament dun centre sexigirà una pòlissa dassegurances de responsabilitat civil que done cobertura als sinistres i a la responsabilitat civil en què puga incórrer la persona titular pels danys causats a tercers, incloses les persones usuàries, així com a les persones professionals en el desenvolupament de les seues funcions per mala praxis professional o negligència.
La regulació reglamentària esmentada inclourà lautorització de centres de tipologia mixta o de caràcter innovador.
5. En els procediments dautorització de funcionament, transcorregut el termini màxim previst per a la resolució sense notificació expressa daquesta a la persona interessada, la sol·licitud dautorització sentendrà desestimada.
6. Latorgament de lautorització no substitueix ni pressuposa la concessió dun altre tipus de permisos o llicències preceptius per a linici de lactivitat, ni tampoc pressuposa el compliment duna altra normativa que hi resulte aplicable, i la verificació, supervisió i inspecció de la qual corresponga a altres conselleries o administracions públiques.
Article 59. Condicions materials i funcionals
Les autoritzacions de funcionament dels centres de serveis socials verificaran el compliment de les condicions materials de seguretat, edificació, ubicació, accessibilitat i equipament exigibles en funció de la seua naturalesa, així com les condicions de funcionament i de personal, que es determinaran mitjançant decret del Consell.
Article 60. Declaració responsable
LAdministració de la Generalitat podrà exigir la presentació duna declaració responsable, en els termes que sestablisquen per decret del Consell, amb caràcter previ al funcionament dun servei, de distinta naturalesa a la modalitat de la del centre, en la qual la persona física o jurídica titular del servei declararà que el seu funcionament complirà els requisits exigits a aquest efecte per la normativa aplicable.
Article 61. Comunicació prèvia
Estarà subjecta a comunicació prèvia el canvi de titularitat dun servei, així com el cessament de lactivitat dun servei autoritzat o subjecte a declaració responsable.
Article 62. Falta dautorització o declaració responsable
Sense lautorització dun centre de serveis socials o sense la presentació de la declaració responsable dun servei, cap centre o servei pot entrar en funcionament, i es pot acordar el tancament oportú del centre i el cessament de lactivitat del servei, així com sancionar-se la conducta contrària, segons es determina en el títol VIII daquesta llei.
Article 63. Acreditació
1. Lacreditació és lacte pel qual la Generalitat garanteix que un centre prèviament autoritzat o un servei que haja presentat la declaració responsable no sols reuneix les condicions i els requisits mínims de funcionament exigits per lautorització o per la declaració responsable, sinó que també ofereix una garantia addicional de qualitat i dadequació a la planificació del sistema, en els termes i condicions que sestablisquen reglamentàriament. Així mateix, lobtenció de lacreditació serà necessària perquè els centres i serveis puguen formar part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
2. Els centres i serveis de titularitat pública no autonòmica, amb independència que es gestionen directament o per mitjà duna entitat diniciativa privada, hauran destar acreditats per a poder formar part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a excepció dels centres polivalents de serveis socials.
3. Lacreditació serà preceptiva perquè els centres i serveis de titularitat privada proveïsquen prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
4. Els centres i serveis de les entitats privades diniciativa social de serveis socials hauran dobtenir lacreditació per a poder formar part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com per a accedir al règim de concerts, conformement al que es disposa en la normativa que desenvolupa lacció concertada per a la prestació de serveis socials per entitats diniciativa social.
5. Latorgament de lacreditació correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials i constarà en el Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials.
6. Els requisits per a lacreditació hauran de comprendre les especificacions concretes, els paràmetres i els criteris de qualitat en referència a les infraestructures físiques dotacionals, els recursos humans, la gestió i el funcionament, la coordinació i la protecció mediambiental, entre altres criteris de valoració.
7. Mitjançant un decret del Consell es determinaran els requisits i el procediment per a obtenir lacreditació.
8. En el procediment dacreditació, transcorregut el termini previst per a la resolució sense notificació expressa daquesta a la persona interessada, la sol·licitud dacreditació sentendrà desestimada.
CAPÍTOL IV
Intervenció de les persones professionals
de serveis socials i instruments tècnics
Secció primera
Equips professionals
Article 64. Equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials
1. Lequip de persones professionals de la zona bàsica de serveis socials constitueix el nucli dintervenció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Exercirà les funcions pròpies de latenció primària establides en larticle 17.1 i el seu àmbit dactuació serà la zona bàsica de serveis socials.
2. Lequip de persones professionals de la zona bàsica de serveis socials a què fa referència lapartat anterior estarà compost per:
a) Lequip dintervenció social.
b) Persones professionals de les unitats digualtat.
c) Persones professionals de suport jurídic i administratiu.
3. Lequip dintervenció social estarà format per persones amb titulació universitària en les disciplines o les àrees de coneixement de treball social, educació social i psicologia, a més de per persones amb formació professional en integració social.
Els equips dintervenció social podran incorporar altres figures professionals amb titulació universitària en pedagogia i daltres disciplines o àrees de coneixement procedents dels àmbits de les ciències socials i de la salut, entre altres. Igualment, podran incorporar persones amb formació professional en làmbit de serveis socioculturals i a la comunitat, entre altres. Tanmateix, lentitat local podrà sol·licitar modificacions en la composició de lequip de professionals de forma motivada i ateses les particularitats i les característiques de la població atesa, en tot cas dacord amb la normativa en matèria de règim local i al principi dautonomia local.
4. La funció de coordinació, obligatòria per a tots els equips, serà exercida per una persona empleada pública amb titulació universitària de grau, llicenciatura o diplomatura.
Article 65. Ràtio de lequip de professionals de la zona bàsica de serveis socials
1. A fi de garantir la qualitat en la provisió de les prestacions, leficàcia i leficiència daquestes, la proximitat territorial i la cobertura de les necessitats socials de la zona bàsica de serveis socials, sestableixen les ràtios mínimes següents del conjunt de professionals de lequip dintervenció social segons el seu nombre dhabitants:
a) Menys de 5.000 habitants: 1 professional per cada 1.250 habitants.
b) Entre 5.000 i 9.999 habitants: 1 professional per cada 1.500 habitants.
c) Entre 10.000 i 19.999 habitants: 1 professional per cada 1.750 habitants.
d) Entre 20.000 i 34.999 habitants: 1 professional per cada 2.000 habitants.
e) Entre 35.000 i 49.999 habitants: 1 professional per cada 2.250 habitants.
f) Entre 50.000 i 99.999 habitants: 1 professional per cada 2.500 habitants.
g) Més de 100.000 habitants: 1 professional per cada 3.000 habitants.
2. Els equips professionals de zona bàsica han de tenir, a més de lequip indicat en lapartat anterior, una persona de suport administratiu per cada 5.000 habitants. En el cas de més de 50.000 habitants es podrà ampliar aquesta ràtio en funció de les seues necessitats, característiques i el seu territori.
3. Els equips professionals de zona bàsica han de tenir, a més de lequip indicat en aquest article, una persona de suport jurídic per cada 20.000 habitants. En el cas daquelles zones bàsiques de menys de 20.000 habitants, sha de garantir el suport jurídic per la persona de làrea de serveis socials a què pertanga, segons sestablisca reglamentàriament. Així mateix, en el cas de més de 50.000 habitants, es pot ampliar aquesta ràtio en funció de les seues necessitats, les seues característiques i el seu territori.
Article 66. Personal professional de làrea de serveis socials
1. Les persones professionals de làrea de serveis socials han dexercir les funcions inherents als serveis datenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentats en els apartats a, b, c i d de larticle 18.2 i el seu àmbit territorial dactuació és làrea de serveis socials.
2. Les persones professionals a què es refereix lapartat anterior han de disposar duna formació bàsica en les disciplines o àrees de coneixement esmentades en larticle 64.3 i han de comptar, a més, amb formació específica en algun dels àmbits següents: infància i adolescència, violència de gènere i masclista, diversitat funcional o discapacitat, i igualtat, entre daltres. Així mateix, poden comptar amb el suport daltres figures professionals amb formació sociosanitària o clínica, entre daltres, segons els casos i de conformitat amb les necessitats del territori de làrea de serveis socials.
3. Les ràtios i les figures professionals concretes de làrea de serveis socials per a cada servei datenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentat en els apartats a, b, c i d de larticle 18.2 shan de determinar reglamentàriament.
4. Cada servei datenció primària de caràcter específic, de competència autonòmica, als quals es refereixen els apartats d, e, i f de larticle 18.2, prestats als centres esmentats en la disposició addicional onzena, ha de tenir les figures professionals corresponents, les ràtios i els perfils concrets de les quals shan de determinar en lordre que desenvolupe la tipologia de centres i serveis.
5. En tot cas, tres professionals com a mínim han de formar lequip de làrea, les figures professionals del qual sacorden amb les necessitats del territori de làrea de serveis socials.
Article 67. Equip de professionals del departament de serveis socials
Els equips de professionals dels diferents serveis implementats en els departaments de serveis socials sestabliran mitjançant decret del Consell i respondran a lorganització funcional pròpia de la tipologia del servei.
Secció segona
Intervenció professional
Article 68. De la intervenció
1. La intervenció en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials consisteix en latenció integral centrada en la persona, la família o la unitat de convivència, des dun enfocament de desenvolupament positiu i defectiva participació de la persona en el procés dintervenció, com també de les persones menors dedat, si escau. La intervenció es realitzarà en horari extens i flexible, que podrà distribuir-se en horaris diürn i nocturn en funció de la tipologia del centre o el servei.
2. La intervenció serà dissenyada i implementada pels equips de forma interdisciplinària per mitjà duna metodologia participativa i basada en el treball en equip, a partir duna valoració integral de les necessitats, duna avaluació conjunta de les actuacions que estarà orientada a garantir lapoderament i latenció integral de les necessitats de les persones.
3. El procés datenció tindrà especialment en compte la necessitat dintervenir simultàniament amb altres sistemes de protecció social, com ara, per exemple, el sistema sanitari o el sistema educatiu, entre altres, incloses totes les mesures necessàries per a aconseguir una millora en les condicions de la qualitat de vida de les persones.
4. La intervenció es basarà en un enfocament grupal i comunitari, quan siga escaient, afavorint la dinamització social, lanàlisi de la realitat del territori de cada zona bàsica o àrea de serveis socials, incorporant la perspectiva de gènere i la generació de respostes col·lectives per mitjà de la participació activa de la ciutadania.
Article 69. Persona professional de referència
1. La persona usuària té dret a un o una professional de referència que latenga.
2. La treballadora o treballador social és la persona professional de referència daccés al sistema datenció primària.
3. Lequip de professionals de serveis socials ha de determinar, en funció de les necessitats de la persona usuària, la persona professional de referència dintervenció social per raó de linterès superior del ciutadà o ciutadana.
En lexercici de les seues funcions, la persona professional de referència dintervenció social pot requerir la intervenció de professionals de latenció secundària i daltres administracions públiques, dacord amb els protocols de coordinació establits a aquest efecte.
4. La persona professional de referència daccés al sistema datenció primària, ha de dur a terme la valoració i diagnòstic inicial de la situació social així com una proposta inicial de les prestacions més adequades.
5. La persona professional de referència dintervenció social sha de responsabilitzar de la coordinació de la història social única de cada persona usuària que li siga assignada, del pla personalitzat així com del seguiment i avaluació del procés dintervenció social de la persona usuària, família o unitat de convivència.
Article 70. Urgència social
1. Als efectes daquesta llei, es considera urgència social aquella situació de caràcter excepcional o extraordinari i puntual que requerisca una actuació immediata per part dels equips professionals de serveis socials, sense la qual podria produir-se un agreujament o un deteriorament de la situació de vulnerabilitat de la persona o, si escau, la unitat de convivència.
2. Les actuacions davant situacions durgència social tindran caràcter prioritari per davant de qualsevol altra actuació, i quan es requerisquen prestacions o serveis, podran prestar-se sense que siguen exigibles per al seu accés tots o algun dels requisits establits. Així mateix, les prestacions seran garantides i gratuïtes mentre es mantinga la situació durgència social.
3. Per a assegurar una resposta ràpida i eficient, latenció a les situacions durgència social estarà degudament regulada per protocols dactuació en ambdós nivells del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i es prestarà de manera continuada, si escau.
4. Als efectes daquesta llei, es consideren situacions demergència social accidents, catàstrofes o estats de vulnerabilitat i desprotecció social sobrevingudes i inesperades, de conformitat amb la normativa sobre protecció de la seguretat ciutadana, de protecció civil i gestió de les emergències que siga aplicable.
5. Sense perjudici del que hi ha establit en els apartats anteriors, reglamentàriament es constituirà un servei datenció a les urgències socials complementari de latenció primària i latenció secundària. El servei durgència social tindrà caràcter permanent i es coordinarà amb la resta de sistemes de protecció social.
Els municipis de més de 100.000 habitants del territori valencià tindran un servei durgència social. Els municipis de població inferior a 100.000 habitants podran agrupar-se per a constituir un servei durgència social.
Els serveis durgència social tindran una cobertura territorial i poblacional que serà coherent amb la planificació establida en aquesta llei i que serà desenvolupada reglamentàriament.
6. En el desenvolupament reglamentari daquesta llei, sha despecificar un catàleg de situacions i casuística que poden ser considerades com a urgents i prioritàries a banda de les ja esmentades en aquest article.
Secció tercera
Instruments tècnics
Article 71. Instruments tècnics
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, en relació amb les persones usuàries, disposarà dels següents instruments tècnics:
a) Targeta dinformació personalitzada
b) Història social única
c) Pla personalitzat dintervenció social
2. Per a garantir lharmonització, lhomogeneïtzació i la continuïtat de la intervenció interprofessional, selaboraran de forma consensuada, eines de valoració i diagnòstic comú a tots els nivells del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Article 72. Targeta dinformació personalitzada
1. La targeta dinformació personalitzada és linstrument identificatiu de la ciutadania en làmbit del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, dacord amb les dades que posseeix el Sistema dInformació Poblacional. La targeta dinformació personalitzada pot ser específica daquest sistema o compartida amb la del sistema valencià de salut.
Així mateix, és lelement efectiu dacreditació de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que legalment tinga reconegudes la ciutadania.
2. La targeta dinformació personalitzada possibilitarà la continuïtat i coherència del pla personalitzat dintervenció social, i facilitarà lhomogeneïtat de la informació existent en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. La targeta és personal i intransferible.
3. En cap cas es deixarà datendre a persones en situació durgència social per no disposar duna targeta dinformació personalitzada.
4. Totes les persones que residisquen i puguen acreditar residència efectiva al territori de la Comunitat Valenciana tindran dret a ser titulars duna targeta dinformació personalitzada de manera que en el moment que desitgen utilitzar-la ja la tinguen al seu abast.
5. Per a un bon ús i coneixement daquesta targeta entre la ciutadania, la Generalitat realitzarà campanyes periòdiques de difusió que publiciten els beneficis de ser titulars duna targeta dinformació personalitzada com també els punts on es pot expedir aquesta targeta.
Article 73. Història social única
1. La història social única és el conjunt de la informació obtinguda en els processos dintervenció social de cada persona usuària i, si escau, unitat de convivència del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, amb lobjecte daconseguir la màxima integració possible de la documentació social, i ha de contenir la informació suficient per a identificar clarament les persones usuàries, prescriure la intervenció i documentar els resultats amb exactitud.
Ha de constituir linstrument tècnic bàsic que, en aplicació dels principis dunitat dacció i integració, permeta la relació entre els nivells datenció primària i datenció secundària del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, el contingut del qual ha destar adaptat al nivell dintervenció i al tipus de prestació que es realitze en cada moment, amb la finalitat daconseguir la continuïtat i la complementarietat de les intervencions.
2. Totes les persones usuàries del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials han de tenir una història social única, vinculada al número de registre del sistema dinformació poblacional, que serà iniciada en latenció primària del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, sense perjudici que en situacions durgència social siga iniciada en latenció secundària.
3. La història social única tindrà un número didentificació i un contingut mínim que serà el següent:
a) Informació i documents que continguen les dades, les valoracions i les informacions rellevants sobre la situació.
b) El pla personalitzat dintervenció social i la identificació de les persones professionals i de les prestacions.
4. La història social única ha de ser clarament llegible, evitant, en la mesura que es puga, la utilització de símbols i abreviatures. Així mateix, sestabliran mecanismes que permeten identificar les accions, intervencions i prescripcions dutes a terme per cada professional.
5. La història social única es dissenyarà amb tecnologia digital, tenint en compte tots els criteris que permeten i garantisquen la interoperabilitat interna en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com amb altres sistemes de protecció.
6. Les entitats que, de conformitat amb larticle 5 daquesta llei, integren el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, hauran dincorporar en la història social única la informació i els documents que la conformen, en els termes que reglamentàriament sestablisquen; autoritzant-se, a aquest efecte, larreplega, el tractament i la cessió de les dades de caràcter personal, necessàries per a documentar el procés dintervenció social.
Tals incorporacions tindran caràcter confidencial dacord amb la normativa reguladora sobre protecció de dades de caràcter personal, la normativa europea sobre protecció de dades de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació daquestes dades, la resta de la normativa que siga aplicable i els protocols normalitzats en matèria de serveis socials, així com de conformitat amb el que estableix larticle 102.
7. Sautoritza larreplega, el tractament i la cessió de les dades de caràcter personal alienes al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, necessàries per a documentar el procés dintervenció social.
Article 74. Dret daccés de les persones usuàries a la història social única
1. Les persones usuàries de serveis socials, directament o per mitjà de representació acreditada degudament, tenen el dret daccés als documents i les dades de la seua història social única i a obtenir còpia daquests en format accessible.
2. En el cas de la gestió de prestacions i intervencions socials de caràcter convivencial, familiar, així com grupal, les persones afectades per aquelles tindran dret daccés de manera individual a la documentació relativa al seu propi procés.
3. En el supòsit de les persones menors dedat o amb capacitat modificada judicialment, la persona titular de la pàtria potestat o tutela, com també el Ministeri Fiscal, podrà exercir el dret daccés.
4. El dret daccés per part de les persones usuàries a la documentació de la història social única no podrà ser exercit en perjudici del dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que hi consten, arreplegades en interès terapèutic o assistencial de les persones usuàries, ni en perjudici del dret de les persones professionals participants en la seua elaboració, els quals poden oposar al dret daccés la reserva de les seues anotacions subjectives.
5. En cas de trasllat obligat o urgent de la persona usuària a un altre centre assistencial des del qual no fóra possible laccés electrònic a la seua història social única, es trametrà una còpia completa de la història social única en suport paper o digital, a fi de garantir a les persones professionals del centre de destinació el ple coneixement de la situació social actualitzada de la persona.
6. En el cas de persones usuàries de serveis socials difuntes, només sha de facilitar laccés a la història social única a persones hereves per raons familiars o de fet, llevat que la persona morta ho haja prohibit expressament i així sacredite. No sha de facilitar informació que afecte la intimitat de la persona difunta ni les anotacions subjectives de les persones professionals ni les que perjudiquen tercers. La Generalitat Valenciana ha de regular laccés en els casos afectats per violència de gènere i masclista.
7. En cas de tractar-se de persones usuàries de serveis socials menors dedat mortes o persones amb capacitat modificada judicialment, aquestes facultats podran exercir-se també per les persones que hagueren sigut els seus representants legals en el moment de la defunció o, en el marc de les seues competències, pel Ministeri Fiscal, que podrà actuar dofici o a instància de qualsevol persona física o jurídica interessada.
8. En el cas de persones usuàries amb discapacitat o diversitat funcional difuntes, també podran exercir aquestes facultats, a més de pels qui sha assenyalat en els apartats anteriors, pels qui hagueren sigut designats legalment per a lexercici de funcions de suport.
Article 75. Dret daccés de les persones professionals a la història social única
1. Laccès a la història social única guardarà lestricte secret professional i es limitarà al contingut necessari, adequat i pertinent, en atenció a les concretes funcions encomanades, de conformitat amb el que es dispose reglamentàriament.
2. En particular, no serà necessari el consentiment de la persona usuària per a laccés, per part dels citats professionals, a les dades personals que consten en la història social única, inclús a través de mitjans electrònics, entre organismes i serveis del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials o altres sistemes de protecció.
3. El personal en làmbit de la intervenció professional del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, degudament acreditat i el que exerceix funcions de gestió, inspecció, avaluació, acreditació i planificació, té accés a les històries socials en el compliment de les seues funcions de comprovació de la qualitat de lassistència, el respecte dels drets de la persona usuària o qualsevol altra obligació del centre en relació amb les persones usuàries o del propi Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Article 76. Termini de conservació de la història social única
1. Per a garantir els usos futurs de la història social única, aquesta es conservarà un mínim de vint anys des de la data dalta de cada procés dintervenció. No obstant això, la Generalitat podrà seleccionar i destruir els documents que no siguen rellevants per a la intervenció, transcorreguts cinc anys des de lúltima atenció de la persona usuària.
En el cas de persones mortes, el termini de conservació de la història social única es limitarà a cinc anys.
2. La història social única podrà conservar-se per un temps superior a lassenyalat, per a fins darxiu en interès públic, fins dinvestigació científica, històrica o fins estadístics.
En el tractament de dades personals de la història social única per a aquests fins sevitarà la identificació de les persones afectades, llevat que lanonimat siga incompatible amb les finalitats perseguides o que les persones usuàries hi hagen donat el seu consentiment explícit, de forma prèvia.
En el tractament amb fins dinvestigació científica, històrica o estadístics, els drets daccés, rectificació, limitació i oposició al tractament de les dades de caràcter personal, podran ser limitats, sempre que siga probable que aqueixos drets impossibiliten o obstaculitzen greument lèxit dels fins científics i quant aqueixes excepcions siguen necessàries per a aconseguir aqueixos fins.
3. La responsabilitat immediata de custodiar la història social única recau en la direcció dels centres datenció primària o secundària, o bé en les persones professionals de serveis socials que duen a terme la seua activitat de forma individual.
4. Les històries socials que siguen prova en un procés judicial o procediment administratiu es conservaran fins a la seua finalització.
5. La història social única ha de conservar-se en les condicions que garantisquen lautenticitat, la integritat, la confidencialitat, la preservació i el correcte manteniment de la informació assistencial registrada, i que asseguren la seua completa reproductibilitat en el futur, durant el temps en què siga obligatori conservar-la, independentment del suport en què es trobe, que no ha de ser necessàriament el suport original.
6. En el procés de translació de la informació de la història social única, des del suport original a un altre suport, tant si és digital com duna altra naturalesa, ha de garantir-se la inalterabilitat, autenticitat i perdurabilitat de la informació assistencial, així com la confidencialitat de les dades i de la informació que contenen.
7. Els processos de digitalització de la història social única que es duguen a terme han de realitzar-se dacord amb la normativa tècnica dinteroperabilitat vigent, amb el nivell de resolució, garantia dimatge fidels i íntegres i metadades associades a la digitalització, per a facilitar laccés a la història social única des de qualsevol punt del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
8. Les persones responsables de custodiar la història social única, també són responsables de destruir correctament la documentació que prèviament shaja decidit expurgar, adoptant les mesures de seguretat que impedisquen la recuperació o restauració de les dades contingudes en aquesta.
9. En el supòsit de tancament de centres de serveis socials o de cessament definitiu dactivitats professionals de serveis socials a títol individual, ha de garantir-se el manteniment de laccés legalment reconegut a les històries socials que es troben sota la custòdia dels centres esmentats o professionals, en benefici de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i, especialment, dels drets de les persones usuàries en matèria de documentació de serveis socials i de protecció de dades personals.
Article 77. Custòdia i seguretat de la història social única
1. La custòdia de la història social única estarà sota la responsabilitat última de la Generalitat.
2. La custòdia de les històries socials que, amb caràcter temporal i fins a la seua digitalització, romanguen en format no digital, estarà sota la responsabilitat de la direcció del centre datenció primària o secundària de serveis socials.
Aquests centres datenció de serveis socials hauran dadoptar totes les mesures de seguretat, tècniques i organitzatives necessàries per a garantir el dret daccés a la història social única i protegir les dades de caràcter personal contingudes en aquella, tot evitant-ne la destrucció o la pèrdua accidental, així com laccés, alteració, comunicació o qualsevol altre tractament no autoritzat.
En tot cas, hauran dadoptar-se les mesures de seguretat establides per lEsquema Nacional de Seguretat, per a assegurar laccés, integritat, disponibilitat, autenticitat, confidencialitat, traçabilitat i conservació de les dades, informacions i serveis utilitzats, principalment en mitjans electrònics, que gestionen la història social única. Així mateix, sadoptaran les mesures que permeten la interoperabilitat de la història social única per mitjans electrònics, de conformitat amb les Normes Tècniques dInteroperabilitat de lEsquema Nacional dInteroperabilitat.
3. La protecció de dades personals de la història social única, en el seu tractament automatitzat o no automatitzat, es farà tenint en compte lestat de la tècnica, els costos daplicació, i la naturalesa, labast, el context i els fins del tractament de les dades personals de la història social única, així com riscos de probabilitat i gravetat variables per als drets i llibertats de les persones físiques, i saplicaran mesures tècniques i organitzatives apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat al risc.
4. Es realitzaran les avaluacions dimpacte relatives a la protecció de les dades, en particular, si sutilitzen noves tecnologies en les operacions de tractament de les dades personals de la història social, història social única o quan, per la seua naturalesa, abast, context o fins, existisca un alt risc per als drets i llibertats de les persones físiques.
Article 78. El Pla personalitzat dintervenció social
1. És linstrument dirigit a les persones usuàries, famílies o unitats de convivència, dissenyat per a garantir el caràcter integral de latenció, la seua continuïtat i homogeneïtat en les intervencions entre distints equips professionals.
2. En els casos dactuacions conjuntes per part de latenció primària i de latenció secundària, es dissenyarà un únic pla personalitzat dintervenció social on shan dincloure les actuacions pròpies de cadascun dels nivells a fi devitar duplicitats. Cal deixar establit, de manera prèvia a lactuació conjunta, la persona professional responsable daquest pla personalitzat dintervenció social.
3. El pla personalitzat dintervenció social ha de recollir, almenys, els aspectes següents:
a) Diagnòstic de la situació i la valoració de les necessitats datenció que identifique explícitament les capacitats i les potencialitats de la persona i la seua família i el termini estimat per a realitzar tot el procés.
b) Planificació de les actuacions, acords i compromisos presos entre la persona, la seua família o unitat de convivència i els equips professionals implicats.
c) Indicadors i la periodicitat del seguiment que permeta lavaluació de la consecució dels objectius i reorientar, si escau, la intervenció i les actuacions.
4. El pla personalitzat dintervenció social, sobre el qual han de ser informades, cal consensuar-lo amb la persona i la seua família o unitat de convivència. En cas de desacord, ha de prevaldre el criteri tècnic en les situacions de risc o desprotecció social.
Article 79. Sistema dInformació Valencià en Serveis Socials
1. El Sistema dInformació Valencià en Serveis Socials és el conjunt daplicacions informàtiques integrades i interoperables per a ladequada gestió del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
2. El desenvolupament del sistema dinformació valencià en serveis socials es realitzarà de conformitat amb la normativa orgànica i funcional de la conselleria competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions.
3. El Sistema dInformació Valencià en Serveis Socials inclourà, entre altres, les següents eines informàtiques bàsiques:
a) Laplicació dinformació multiterritorial, que és una eina danàlisi i explotació de dades basada en indicadors aportats des de tot el territori de la Comunitat Valenciana per les seues administracions públiques.
b) El sistema dinformació de persones usuàries.
c) Les aplicacions informàtiques per a la gestió de les prestacions des de les diferents administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
d) Altres aplicacions referides a lautorització de serveis, professionals del sistema, normativa, ocupació de places, entre altres.
4. La utilització daquest sistema dinformació serà obligatòria per a totes les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
5. La conselleria competent en matèria de serveis socials garantirà el disseny i manteniment i actualització permanent del sistema dinformació valencià de serveis socials, així com la gestió de lautorització o permisos daccés i acreditació de firmes en el sistema esmentat.
6. El sistema dinformació valencià en serveis socials ha de ser interoperable amb els sistemes dinformació de salut i ocupació, entre daltres departaments de gestió autonòmica. Així mateix, ha de tenir definits protocols que permeten la integració i la interoperabilitat amb altres sistemes dinformació pertanyents a les entitats locals, a altres administracions autonòmiques i a ladministració de lEstat. A més, el desplegament reglamentari ha de determinar laccés i lintercanvi dinformació entre tals sistemes dinformació i els de les entitats privades col·laboradores del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
7. Tots els agents públics i privats integrats en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials han daportar la informació necessària per al bon funcionament i lactualització permanent del Sistema dInformació Valencià en Serveis Socials.
Secció quarta
Garanties i condicions de suport a la intervenció
Article 80. Autoritat
1. En lexercici final de les seues funcions, tenen la consideració dautoritat les persones empleades públiques que, en làmbit del Sistema Públic València de Serveis Socials, exerceixen funcions dintervenció social de caràcter tècnic o directiu.
2. El personal inspector té la consideració dautoritat en lexercici de les seues funcions, i sha didentificar a aquest efecte.
Article 81. Estabilitat laboral i qualitat de locupació de les persones professionals dels serveis socials
1. Les administracions públiques valencianes promouran la qualitat en locupació i lestabilitat laboral de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a fi daconseguir la continuïtat i qualitat en la seua prestació, dacord amb el que disposa la normativa autonòmica o del règim local daplicació, així com dordenació de la funció pública valenciana.
2. A tals efectes es considerarà lestabilitat laboral i la qualitat docupació de les persones professionals de serveis socials com a criteri avaluable en laccés al finançament pública per part de les entitats locals.
Igualment, serà criteri avaluable ladopció de mesures a favor de lefectivitat del principi digualtat en els termes establits en la normativa estatal i autonòmica en matèria digualtat.
Article 82. Mobilitat del personal funcionari del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
Les persones professionals de les administracions públiques que conformen el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials en els seus distints nivells funcionals podran ocupar, amb caràcter voluntari, places vacants de la seua mateixa categoria professional, en la forma que es determine reglamentàriament i de conformitat amb el principi de reciprocitat entre administracions, els acords de col·laboració que subscriguen i en el marc previst en la normativa reguladora de lEstatut Bàsic de lEmpleat Públic i la legislació bàsica de règim local aplicable, així com la normativa autonòmica de la seua aplicació en matèria de funció pública valenciana.
Article 83. Ètica professional
A més de les condicions materials, laborals i tècniques, la qualitat de les prestacions i els serveis, incorporarà lexigència de complir per part dels equips de professionals el conjunt de compromisos i deures propis de lètica i deontologia professionals.
Article 84. Comitè dÈtica dels Serveis Socials
1. Es crearà un comitè dètica com a òrgan col·legiat consultiu de caràcter interdisciplinari i adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials, que tindrà per objecte identificar, analitzar i avaluar aquells aspectes ètics de la pràctica professional amb la finalitat de vetlar pels drets de les persones usuàries dels serveis socials.
2. Les funcions, organització i funcionament del comitè dètica es desenvoluparan reglamentàriament. En tot cas, comprendran, com a mínim, les següents:
a) Promoure ladopció de principis ètics en les polítiques socials, en la provisió dels serveis socials i en les actuacions professionals, conforme a larticle 6 daquesta llei.
b) Afavorir la presa de consciència professional i ciutadana de la importància duna reflexió ètica en el marc dels serveis socials.
c) Proporcionar respostes a les consultes plantejades per professionals, persones usuàries o ciutadania sobre dilemes ètics que puguen desenvolupar-se en el transcurs dactuacions de caràcter tècnic.
d) Proposar protocols dactuació per a aquelles situacions que, per la seua gravetat o per la seua freqüència, generen conflictes ètics.
e) Promoure la formació contínua i docència en ètica dirigida a les persones professionals, col·laborant amb els col·legis i associacions professionals de les disciplines dels equips dintervenció social.
f) Desenvolupar investigacions sobre qüestions dètica en relació amb la intervenció de caràcter social.
g) Qualsevol altra funció que els puguen ser assignades per la normativa que la desenvolupe.
3. Ha destar conformat per persones professionals de reconegut prestigi en làmbit dels serveis socials i altres sistemes de protecció social amb capacitació, competència i preparació adequades, així com per persones expertes en el camp de lètica nomenades a proposta del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials. En tot cas, sha de garantir que la composició del comitè dètica siga paritària i equitativa territorialment.
4. El comitè dètica considerarà les propostes de composició realitzades per part dels col·legis i associacions professionals vinculats amb làmbit dels serveis socials, les entitats més representatives del sector, i la resta de sistemes de protecció social.
5. La determinació de les funcions, la seua composició amb criteris de pluralitat i els mecanismes de funcionament del comitè dètica es desenvoluparan reglamentàriament, podent aprovar-se pel propi comitè les normes del seu règim interior.
TÍTOL IV
Col·laboració de la iniciativa privada
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 85. Col·laboració de la iniciativa privada
1. La iniciativa privada en matèria de serveis socials podrà ser exercida per entitats diniciativa social i per entitats diniciativa mercantil, així com per persones físiques.
2. Als efectes daquesta llei, són entitats diniciativa social les fundacions, associacions, organitzacions de voluntariat i altres entitats sense ànim de lucre que realitzen actuacions de serveis socials previstes en el seu objecte social. Així mateix, es consideraran incloses les societats cooperatives qualificades com a entitats sense ànim de lucre, dacord amb la seua normativa específica.
3. Als efectes daquesta llei són entitats diniciativa mercantil les persones jurídiques i les altres entitats privades amb ànim de lucre, que adopten qualsevol forma societària reconeguda per la legislació mercantil, i que realitzen actuacions de serveis socials previstes en el seu objecte social.
4. Lestabilitat de locupació i la qualitat en locupació de les persones professionals de les entitats diniciativa privada prestadores de serveis socials es considerarà com a criteri avaluable en laccés al finançament públic per part daquestes.
5. En els procediments dadjudicació de contractes per a la gestió de serveis públics, les administracions públiques aplicaran els criteris qualitatius de qualitat, inclosos el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, laccessibilitat, el disseny universal o el disseny per a totes les persones usuàries, les característiques socials, mediambientals i innovadores, la comercialització i les seues condicions, dacord amb la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic.
6. Es garantirà la coordinació, transparència i la transmissió dinformació als equips professionals de serveis socials de la zona bàsica i àrea del territori dactuació, per part de la conselleria competent en matèria de serveis socials i les entitats diniciativa privada, així com la coherència i complementarietat amb les prestacions oferides en aquelles.
Article 86. Clàusules socials
Les administracions públiques valencianes han de valorar els plans digualtat i les clàusules socials, saludables i mediambientals, de conformitat amb la normativa vigent, en els procediments de concessió dels concerts, com també en els convenis, els contractes i els acords de col·laboració.
CAPÍTOL II
Acció concertada amb la iniciativa social
Article 87. Concepte, règim general i principis de lacció concertada
1. Els acords dacció concertada són instruments organitzatius de naturalesa no contractual a través dels quals les administracions competents podran organitzar la prestació de serveis socials per entitats diniciativa social la finançament del qual, accés i control siguen de la seua competència, ajustant-se al procediment i requisits que preveu aquesta llei i la normativa sectorial que siga aplicable.
2. Les administracions públiques valencianes ajustaran la seua acció concertada amb tercers per a la prestació de serveis socials, als principis següents:
a) Subsidiarietat, conforme al qual lacció concertada amb entitats diniciativa social estarà subordinada, amb caràcter previ, a la utilització òptima dels serveis propis.
b) Solidaritat, respectant, valorant i potenciant la implicació de les entitats diniciativa social definides en aquesta llei, en la prestació de serveis de caràcter social a les persones.
c) Igualtat, garantint que en lacció concertada quede assegurat que latenció que es preste a les persones usuàries es realitze en plena igualtat amb aquelles que siguen ateses directament per lAdministració.
d) Publicitat, preveient que les convocatòries de sol·licituds dacció concertada siguen objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
e) Transparència, difonent en el portal de transparència els acords dacció concertada en vigor en cada moment.
f) No-discriminació, establint condicions daccés a lacció concertada que garantisquen la igualtat entre les entitats que hi opten.
g) Eficiència pressupostària, fixant contraprestacions econòmiques a percebre per les entitats concertades dacord amb les tarifes màximes o mòduls que sestablisquen, que cobriran, com a màxim, els costos variables, fixos i permanents de prestació del servei, sense incloure benefici industrial.
h) Participació activa i efectiva de les persones que utilitzen els serveis, per si o a través dels seus representants legals, junt amb les persones professionals i lestructura de direcció, des de la planificació de les activitats fins a lavaluació de latenció prestada.
i) Coordinació, col·laboració i cooperació entre les actuacions diniciativa social en règim dacció concertada amb les administracions públiques competents en matèria de serveis socials. Sefectuarà dacord amb la planificació autonòmica i el que estableix aquesta llei.
3. Els serveis que es proveïsquen per mitjà dacció concertada no podran suposar, en cap cas, una minva dels drets de les persones usuàries regulats en larticle 10 daquesta llei.
4. Mitjançant decret del Consell es desenvoluparan els requisits i els criteris de valoració de centres i serveis, la formalització i els efectes de lacció concertada, la seua resolució, les limitacions i les prohibicions per a concertar, les causes dextinció, com també el finançament de lacció concertada.
En tot cas, no es podrà concertar amb aquells centres i serveis que no disposen de la preceptiva acreditació.
Article 88. Àmbit objectiu
1. Seran objecte dacció concertada aquells serveis prestats per entitats diniciativa social que, dentre els previstos en aquesta llei, siguen determinats per la normativa que siga aplicable. Així mateix, podran ser objecte dacció concertada:
a) La reserva i ocupació de places per les persones usuàries del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, laccés de les quals serà autoritzat per les administracions públiques competents, dacord amb els criteris establits en aquesta llei.
b) La gestió de serveis, dacord amb el que sestablisca en la normativa que siga aplicable.
2. Quan la prestació del servei comporte processos que requerisquen de diferents tipus dintervencions en distints serveis, ladministració competent podrà adoptar un sol acord dacció concertada amb dues o més entitats, imposant en lacord esmentat mecanismes de coordinació i col·laboració de compliment obligatori.
3. El règim dacció concertada serà incompatible amb la concessió de subvencions econòmiques per al finançament de les actuacions o serveis que hagen sigut objecte de concert.
Article 89. Requisits daccés al règim de concert
1. Podran accedir al règim dacció concertada les entitats diniciativa social prestadores de serveis socials que complisquen els requisits següents:
a) Estar degudament inscrites en el sector de serveis socials en el Registre dentitats i serveis de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
b) Trobar-se al corrent en el pagament de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
c) Els serveis objecte dacció concertada hauran de disposar dacreditació administrativa, autorització de funcionament o complir el deure de comunicació per mitjà de declaració responsable, dacord amb la normativa general de serveis socials i amb la normativa sectorial.
2. Als efectes destabliment de concerts, les administracions públiques valencianes podran valorar, a favor daquelles entitats que acrediten la seua efectiva aplicació al llarg de la seua trajectòria, entre altres, les següents característiques:
a) Prestar o gestionar serveis dirigits a persones en situació de vulnerabilitat.
b) Millorar les ràtios del personal contractat per al servei a concertar establides en aquesta llei i la resta de normativa.
c) Tenir en compte la participació ciutadana, a través dactuacions dajuda mútua en latenció de les necessitats socials del servei i del voluntariat social.
d) Comptar amb més dun 40 % de dones en els òrgans de direcció.
e) Aplicar mesures orientades a la coresponsabilitat i a uns usos del temps racionals i saludables.
f) Aplicar mesures per a lefectiva integració laboral de les persones amb diversitat funcional o discapacitat més enllà de les previstes legalment.
g) Aplicar mesures per a la preservació, conservació o restauració del medi ambient.
h) Aplicar sistemes dassegurament o millora contínua de la qualitat.
i) Aplicar mesures orientades a la millora de les condicions laborals.
j) Garantir lestabilitat laboral de les persones professionals dels serveis socials mitjançant bones pràctiques com ara la subrogació de personal laboral, entre altres.
k) Garantir i millorar el compliment dels convenis col·lectius sectorials que se li apliquen, així com la seua adhesió a aquells.
l) Comptar amb un pla digualtat de gènere i contra la discriminació per raó dorientació sexual i identitat de gènere.
m) Oferir un recurs del qual existisca demanda objectiva no prou coberta en el territori de referència.
n) Garantir laplicació en els processos de contractació laboral de clàusules socials, afavorint especialment la contractació de les persones en situació dexclusió, de víctimes de violència de gènere i masclista i de joves extutelats, entre altres.
Article 90. Durada dels concerts
Els concerts hauran destablir-se amb una durada temporal no superior a quatre anys. Els concerts podran prorrogar-se fins a un període de dos anys, només mitjançant un acord explícit dambdues parts. En acabar el període esmentat, ladministració competent podrà establir un nou concert.
Article 91. Pagament delegat
Es podrà desenvolupar i aplicar el pagament delegat al personal professional i datenció directa dels serveis concertats per la conselleria competent en matèria de serveis socials, quan així sestablisca per la llei de pressupostos de la Generalitat, shi publiquen els mòduls corresponents i lassignació dels fons públics destinats al sosteniment dels serveis esmentats es realitze a través de mòduls econòmics diferenciats de despeses de personal i de despeses generals o altres despeses. Lobjectiu esmentat quedarà completament definit pressupostàriament, a través de les habilitacions de despesa que siguen necessàries i sistema de pagament per a lexecució dels concerts socials. Tot això, sense perjudici del que disposa larticle 34 daquesta llei.
CAPÍTOL III
Contractació amb la iniciativa privada
Article 92. Contractació amb la iniciativa privada
1. Les administracions públiques valencianes podran contractar la provisió de les prestacions de la seua competència amb entitats diniciativa privada, dacord amb el que estableix la normativa aplicable en matèria de contractes del sector públic.
2. Les administracions públiques inclouran en la contractació pública clàusules de responsabilitat social i de transparència, bé com a criteris dadjudicació o bé com a condicions especials dexecució, en els plecs de clàusules administratives particulars.
3. Per a aquest tipus de contractes amb entitats diniciativa privada, també serà daplicació el que sestableix en aquesta llei com també aquells altres punts i acords que ladministració pública competent especifique en el contracte o el plec de condicions.
CAPÍTOL IV
Foment de la iniciativa social
Article 93. Foment de la iniciativa social
1. Les administracions públiques valencianes podran promoure la col·laboració de les entitats diniciativa social en la provisió de prestacions per mitjà de latorgament de subvencions en règim de concurrència competitiva, dacord amb els requisits de la seua normativa reguladora.
2. Les subvencions i ajudes podran tindre, entre altres, les finalitats següents:
a) El desenvolupament personal, promoció de lautonomia i accessibilitat universal i inclusió social, en els termes establits en la seua normativa reguladora.
b) El manteniment de serveis.
c) La promoció de programes i actuacions de serveis socials, en especial daquells que tinguen caràcter innovador o es dirigisquen a grups de població vulnerables.
d) El foment de lassociacionisme, lajuda mútua i el voluntariat.
e) La implementació daccions formatives en làmbit dels serveis socials.
f) El foment dactivitats de R+D+I relacionades amb làmbit dels serveis socials.
g) La promoció daltres programes i accions dinterès general dirigides a grups i persones en situació de risc, vulnerabilitat social, desprotecció o dependència amb caràcter preventiu.
h) Altres accions danàloga o semblant naturalesa i finalitat que les anteriors.
3. Les administracions públiques valencianes podran subscriure amb la iniciativa social convenis i acords de col·laboració que tinguen per objecte aquelles actuacions relacionades amb la provisió de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que, per raó de les persones jurídiques, objecte o causa, no siguen susceptibles de subjectar-se a les normes sobre contractació del sector públic o sobre acció concertada regulades en aquesta llei.
4. Eixos convenis i acords de col·laboració es regiran pel que disposa la normativa corresponent, dacord amb lordenament jurídic.
TÍTOL V
Participació
Article 94. Disposicions generals
1. Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials garantiran lexistència de vies efectius que faciliten la participació cívica en la planificació, funcionament i avaluació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a fi dintegrar els processos deliberatius en la presa de decisions, adequant el sistema a les necessitats i diversitat de les persones en el procés de participació al llarg del seu cicle vital.
2. A eixos efectes, tindran especial consideració les associacions representatives de la ciutadania, les organitzacions de persones professionals dels serveis socials, el voluntariat social, les entitats de la iniciativa privada de serveis socials, i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.
3. La participació cívica en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials sarticularà per mitjà dels òrgans de participació ciutadana i els procediments participatius establits per aquesta llei, la participació en làmbit dels centres, el voluntariat social o qualsevol altra acció que resulte pertinent. Sense perjudici de la coordinació amb la mesa de diàleg civil, així com amb la mesa de diàleg social i qualsevol altre òrgan de participació, en làmbit de les polítiques inclusives i els drets socials, que puga crear-se en un futur.
4. La composició dels òrgans de participació sestablirà reglamentàriament i contemplarà la presència de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, els col·legis i associacions professionals, les persones usuàries dels serveis socials i les entitats socials més representatives de caràcter cívic, ciutadà i veïnal, les quals comptaran amb una representació que serà, com a mínim, del 40 % del total dels seus membres, dacord amb la normativa reguladora.
5. En tot cas, en la composició dels òrgans de participació es garantirà la paritat de gènere i una equitativa distribució territorial.
Article 95. Òrgans de participació
1. Sestableixen els següents òrgans de participació en matèria de serveis socials:
a) El Consell Valencià dInclusió i Drets Socials, dàmbit autonòmic.
b) Els consells locals dinclusió i drets socials, dàmbit local, supralocal o infralocal.
2. La determinació de la composició i el règim de funcionament dels consells locals dInclusió i Drets Socials, és competència de les respectives entitats locals, en el marc del que estableix aquesta llei i en el seu desplegament reglamentari.
Article 96. Consell Valencià dInclusió i Drets Socials
1. El Consell Valencià dInclusió i Drets Socials és lòrgan superior de participació i de caràcter consultiu en matèria de serveis socials i està adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials.
2. Corresponen al Consell Valencià dInclusió i Drets Socials les funcions següents:
a) Emetre informes previs que li siguen sol·licitats sobre els avantprojectes de llei i decrets del Consell en matèria de serveis socials.
b) Emetre informes sobre els instruments de planificació i sobre el catàleg i la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com sobre els seus canvis i modificacions.
c) Debatre i emetre informes sobre lavantprojecte de pressupostos de la Generalitat en matèria de serveis socials, així com fer-ne el seguiment de lexecució.
d) Emetre els dictàmens que li siguen sol·licitats per la conselleria competent en matèria de serveis socials.
e) Emetre un informe anual sobre la gestió dels serveis socials. La persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials presentarà anualment al Consell linforme esmentat, que es remetrà també a les Corts Valencianes.
f) Realitzar el seguiment de lexecució dels plans i programes autonòmics en matèria de serveis socials.
g) Conèixer i informar la memòria anual dactivitats del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
h) Formular propostes i recomanacions per a la millora del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
i) Deliberar sobre les qüestions que la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials sotmeta a la seua consideració.
j) Conèixer les polítiques públiques en matèria de serveis socials, vetlar per la seua equitat territorial i articular-les amb els sistemes deducació, salut, cultura, ocupació, habitatge i justícia.
k) Qualssevol altres que se li atribuïsquen legalment o reglamentària.
Article 97. Organització i funcionament del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials
1. Reglamentàriament es regularà lorganització i el funcionament del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials, dacord amb els principis generals establits per aquest article i amb els criteris sobre òrgans col·legiats de participació de la Generalitat.
2. El Consell Valencià dInclusió i Drets Socials es reunirà, almenys, semestralment, a convocatòria de la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials que exercisca les funcions de la presidència o a petició dun terç del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials. No obstant això, la consellera o conseller podrà delegar aquestes funcions en un alt càrrec amb rang de secretari autonòmic.
Per a la convocatòria prevista a petició dun terç o més del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials les persones sol·licitants hauran de rubricar la sol·licitud de convocatòria i una mateixa persona no podrà signar més de dues convocatòries lany.
3. El Consell Valencià dInclusió i Drets Socials podrà sol·licitar la participació daquelles persones que, pels seus coneixements, per la responsabilitat del càrrec que ocupen o per altres motius, puguen fer-hi aportacions dinterès.
4. La conselleria competent en matèria de serveis socials posarà a disposició del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials els mitjans personals i materials necessaris per a complir les seues funcions. Una persona al servei de la Generalitat adscrita al departament competent en matèria de serveis socials exercirà les funcions de la secretaria.
5. La composició del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials respectarà els principis següents:
a) Representativitat. En formaran part entitats i associacions ciutadanes i aquelles de làmbit dels serveis socials, les entitats locals respectant en la seua composició la diversitat de la societat.
b) Inclusió. Sestabliran mecanismes per a evitar lexclusió de valors o interessos territorials, socials o sectorials relacionats amb les matèries que es debaten en el Consell.
c) Obertura. El reglament del Consell establirà els mecanismes que garantisquen laccés puntual de grups, entitats o persones que no en formen part, si és objectivament necessari a causa de la matèria que es debata.
6. El Consell Valencià dInclusió i Drets Socials ha de comptar amb les entitats locals i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, com també les entitats més representatives dels interessos de la ciutadania, de les persones usuàries, professionals, de les entitats diniciativa social, de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives i de les universitats.
7. Els representants daltres òrgans de participació de la Generalitat podran assistir a les sessions del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials per raons doportunitat, sent possible que aquests òrgans i el Consell Valencià dInclusió i Drets Socials duguen a terme deliberacions conjuntes.
Article 98. Estructura del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials
1. El Consell Valencià dInclusió i Drets Socials sestructura en els òrgans següents:
a) Els òrgans unipersonals, que seran la presidència, la vicepresidència i la secretaria.
b) El Ple. Tracta les matèries estratègiques més importants per al sistema de serveis socials, especialment les que estan relacionades amb la planificació.
2. Les comissions específiques, que poden ser permanents o temporals, han de tractar, de forma especialitzada, sobre planificació, programació i ordenació dàmbits concrets dels serveis socials. Una de les comissions permanents ha de representar els interessos de les entitats del tercer sector.
3. Podran crear-se comissions temporals per a deliberar sobre projectes concrets.
4. La presidència serà ostentada per la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials, i la vicepresidència serà ostentada per la secretària o secretari autonòmic competent en matèria de serveis socials.
5. La secretaria serà ocupada per un funcionari o funcionària de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
6. El nombre, funcions i continguts de les comissions, la relació entre el Ple i les comissions, així com el nomenament i atribucions dels òrgans unipersonals del Consell es determinaran reglamentàriament.
7. Els òrgans de participació creats per la conselleria competent en matèria de serveis socials estaran representats en el Consell Valencià dInclusió i Drets Socials, dacord amb el que determine el desenvolupament reglamentari corresponent.
Article 99. Els consells locals dinclusió i drets socials dàmbit local o zonal
1. Els consells locals dinclusió i drets socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a lassessorament i la consulta en matèria de serveis socials, de conformitat amb lestructura territorial prevista en aquesta llei.
2. Els consells locals dinclusió i drets socials podran ser dàmbit local o de zona, de conformitat amb el que es desenvolupe reglamentàriament.
3. Aquests consells tindran representants de les entitats locals, de les persones usuàries, de les entitats representatives dels interessos de la ciutadania, organitzacions empresarials i sindicals més representatives, de les organitzacions professionals i de les entitats diniciativa privada col·laboradores del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials del seu àmbit territorial.
4. Els consells de participació sectorials que tinguen creats les corporacions locals tindran representació en el consell local dinclusió i drets socials del seu àmbit territorial.
5. Els municipis grans podran desconcentrar els seus consells locals dinclusió i drets socials en totes les zones que puguen delimitar.
6. En els municipis de menys de 5.000 habitants podran incorporar les funcions dels consells de participació local dinclusió i drets socials als consells de participació ja constituïts.
7. Aquests consells podran desenvolupar jornades formatives, tallers o activitats en matèria de participació, entre altres.
Article 100. Processos de participació
1. Shan destablir processos de participació en la planificació, la gestió, el seguiment, lorganització, el funcionament i lavaluació dels serveis socials, que han dincloure les fases següents:
a) Informació, en la qual es donarà a conèixer a la ciutadania el projecte en la participació del qual la requereix.
b) Debat ciutadà, en el qual es promourà lintercanvi de propostes entre la ciutadania i les administracions públiques.
c) Retorn, en què es traslladarà a la ciutadania participant el resultat del procés.
2. Sense perjudici de lanterior, es fomentarà la participació individualitzada de la ciutadania a través de lús de les tecnologies de la informació, així com per mitjà de qualssevol mecanismes que resulten dutilitat per a fomentar el seu interès per contribuir a la millora permanent dels serveis socials, dacord amb la normativa vigent de la seua aplicació.
3. En el cas daquelles qüestions vinculades amb la col·laboració, la coordinació i la cooperació entre ladministració de la Generalitat i les entitats locals, sha de traslladar a lòrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials regulat en aquesta llei. Així mateix, en el cas daquelles relacionades amb la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre els distints departaments de la Generalitat sha de traslladar a la Comissió Delegada dInclusió i Drets Socials o lòrgan que la substituïsca.
Article 101. Participació en làmbit dels centres
1. Als centres de titularitat pública on es presten serveis socials o es realitzen actuacions en matèries de serveis socials i en els privats que reben finançament públic, sha destablir procés de participació democràtica de les persones usuàries, de les seues famílies o representants legals, de les persones professionals, entre daltres, a través dels consells de centre, en la forma que sestablisca reglamentàriament.
2. Als centres de serveis socials on es presten els serveis en zones bàsiques de serveis socials es poden establir consells de participació entre les persones usuàries, les seues famílies o representants legals o les persones professionals, entre daltres, en la forma que sestablisca reglamentàriament.
3. Les administracions públiques han de promoure la participació daltres col·lectius i associacions pròximes, realitzar programes dactivitats i tallers i establir objectius i indicadors que permeten avaluar lacció comunitària.
4. Als centres esmentats en lapartat dos shan destablir processos de participació democràtica relatius a la planificació, la gestió, el seguiment, lorganització i lavaluació del funcionament dels serveis socials a les zones bàsiques.
5. En el seu àmbit de referència, podran desenvolupar jornades formatives, tallers o activitats en la seua matèria, entre altres.
Article 102. Dret daccés a la documentació administrativa
1. La ciutadania i les entitats que intervenen en processos de participació tindran dret a accedir a la informació necessària per al compliment de les seues funcions, dacord amb la legislació vigent.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials ha de garantir la difusió i laccés dels seus plans, estudis, informes generals, guies i recomanacions tècniques pels mitjans més adequats i en format accessible.
Article 103. Del voluntariat
1. Es promourà i fomentarà la participació solidària de les persones en accions de voluntariat a través dentitats públiques o diniciativa social.
2. Serà despecial interès el foment dorganitzacions dajuda mútua, entenent com a tals les entitats sense ànim de lucre, on les sòcies i els socis siguen persones que afronten directament una situació de necessitat o dificultat, o és afrontada pels seus familiars.
3. Les empreses podran promoure i participar en programes de voluntariat sempre que les actuacions que realitzen puguen qualificar-se dinterès general, sincloguen en algun dels àmbits dactuació de voluntariat i respecten els valors i principis que inspiren lacció voluntària, dacord amb la legislació vigent en matèria de voluntariat.
4. Lactivitat voluntària no implicarà, en cap cas, relació de caràcter laboral o mercantil o contraprestació econòmica i tindrà sempre un caràcter complementari de latenció professional, no podent, en cap cas, substituir la labor que corresponga a un exercici professional.
TÍTOL VI
Finançament
Article 104. Fonts de finançament
1. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es finançarà amb càrrec a:
a) Els pressupostos de la Generalitat.
b) Els pressupostos dels ajuntaments, les diputacions provincials i la resta dentitats locals de la Comunitat Valenciana.
c) Les aportacions finalistes dels pressupostos generals de lEstat i de la Unió Europea.
2. Així mateix, podrà finançar-se per:
a) Les aportacions de les persones usuàries que, si és el cas, sestablisquen en norma amb rang de llei.
b) Les participacions econòmiques de persones físiques o jurídiques de naturalesa privada procedents de donacions, herències, llegats i la resta daportacions voluntàries per a fins de serveis socials, dacord amb la normativa de patrimoni de la Generalitat.
Article 105. Obligacions de les administracions públiques en matèria de finançament
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana garantiran el finançament necessari per a assegurar el dret de la ciutadania a rebre les prestacions reconegudes en el Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i el desenvolupament adequat dels serveis socials de la seua respectiva competència.
2. Els crèdits que la Generalitat consigne per al finançament de les prestacions garantides tindran la consideració dampliables, dacord amb el que establisca la normativa pressupostària.
Article 106. Sistema de finançament i principis
1. El finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials estarà referit, per a cada nivell funcional datenció, als conceptes següents:
a) Personal
b) Prestacions professionals, econòmiques i tecnològiques
c) Infraestructures i equipaments, diferenciant entre construcció i manteniment.
2. El cofinançament de la Generalitat amb les diputacions provincials, els ajuntaments i altres formes dorganització reconegudes, sefectuarà conforme al principi dequitat territorial, amb lobjecte de garantir que tota la ciutadania reba un nivell mínim de prestacions.
3. La distribució del finançament de cada concepte per a cada nivell funcional datenció serà, amb caràcter general, lestablida en els articles següents.
Article 107. Finançament de personal
1. Per al finançament del personal, la Generalitat establirà anualment els mòduls mínims de finançament dels llocs de treball de les persones professionals de serveis socials en la llei de pressupostos de la Generalitat corresponent, amb un informe previ de lÒrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials, limport del qual correspondrà al cost que li supose a la Generalitat un treballador o treballadora igualment classificat.
Les entitats locals corresponents podran establir, en els seus pressupostos i en làmbit de les seues competències, millores en els mòduls establerts per la Generalitat a què es refereix el paràgraf anterior.
2. Per al finançament del personal datenció primària de competència dels municipis de conformitat amb larticle 29, la Generalitat, en el marc de la planificació estratègica, establirà la distribució del finançament entre la Generalitat i les entitats locals.
La Generalitat, en lexercici de les competències de coordinació de les diputacions provincials referides en larticle 30 daquesta llei, establirà els percentatges de participació daquestes en el finançament per al desenvolupament de les seues funcions dassistència tècnica i econòmica als municipis.
A fi de garantir un esforç econòmic proporcional i equitatiu de les tres diputacions provincials, per llei autonòmica es fixarà el llindar de població dels municipis a finançar per cada diputació provincial, atenent a la diferent distribució i concentració de la població en cadascuna.
Lesforç econòmic esmentat no podrà suposar, en cap cas, finançar el personal de poblacions, la suma dels habitants de les quals represente a més del 25 % de la població total de la seua respectiva província.
El finançament per part de les diputacions provincials no arribarà als municipis de més de 20.000 habitants, de conformitat amb el que disposa la normativa de règim local vigent.
Serà obligació de les entitats locals laplicació dels acords o convenis col·lectius vigents, independentment de les quanties dels mòduls finançats.
3. El finançament del personal datenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat, com també del personal datenció secundària, es realitzarà amb càrrec al pressupost de ladministració titular del servei corresponent.
4. La Generalitat garantirà la dotació suficient de personal en la conselleria competent en matèria de serveis socials, per a ladequada execució de les seues competències i la garantia dels drets de les persones usuàries dels serveis socials. Disposarà dels equips professionals necessaris per a lassegurament de la gestió de les prestacions que resulten de la seua competència.
Amb tal fi, la Generalitat establirà els mecanismes adequats per a cobrir tots els llocs les funcions dels quals estiguen vinculades al reconeixement i gestió de les prestacions definides com garantides en aquesta llei, tant professionals com econòmiques o tecnològiques.
Article 108. Finançament de prestacions
1. Les prestacions la competència de les quals corresponga a la Generalitat seran finançades íntegrament per aquesta.
2. Per al finançament de les prestacions datenció primària no integrades en lapartat anterior, la Generalitat, en el marc de la planificació estratègica, establirà la distribució del finançament entre la Generalitat i les entitats locals.
La Generalitat, en lexercici de les competències de coordinació de les diputacions provincials referides en larticle 30 daquesta llei, establirà els percentatges de participació daquestes en el finançament per al desenvolupament de les seues funcions dassistència tècnica i econòmica als municipis.
A fi de garantir un esforç econòmic proporcional i equitatiu de les tres diputacions provincials, per llei autonòmica es fixarà el llindar de població dels municipis a finançar per cada diputació provincial, atenent a la diferent distribució i concentració de la població en cadascuna.
Lesforç econòmic esmentat no podrà suposar, en cap cas, finançar aquelles prestacions en poblacions, la suma dels habitants de la qual represente a més del 25 % de la població total de la seua respectiva província.
El finançament per part de les diputacions provincials no arribarà als municipis de més de 20.000 habitants, de conformitat amb el que disposa la normativa de règim local vigent.
3. El finançament de prestacions datenció secundària es realitzarà amb càrrec al pressupost de ladministració titular del servei corresponent.
Article 109. Finançament dinfraestructures i equipaments de serveis socials
1. La conselleria competent en matèria de serveis socials, amb la participació de lòrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials, ha delaborar i aprovar un pla quadriennal dinfraestructures de serveis socials, en el qual sestablirà la participació de la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments o altres entitats locals en el finançament de la construcció de noves infraestructures i nous equipaments de serveis socials del conjunt del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
El Pla dinfraestructures de serveis socials sha de realitzar dacord amb el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana. Així mateix, dins de linforme davaluació del pla estratègic, sha de realitzar una valoració del desplegament del Pla dinfraestructures de serveis socials durant aquest període.
2. Els ajuntaments proporcionaran el sòl necessari per a la construcció de noves infraestructures i equipaments de serveis socials.
3. El manteniment de les infraestructures i els equipaments datenció primària es realitzarà amb càrrec a lentitat titular.
4. El manteniment de les infraestructures i equipaments en el nivell de latenció secundària es realitzarà amb càrrec a ladministració pública titular.
5. Les diputacions provincials, en lexercici de les seues funcions dassistència tècnica i econòmica als municipis i dacord amb el que disposa la normativa vigent sobre règim local, han de participar en el finançament de les noves infraestructures i equipaments de serveis socials datenció primària, com també en el manteniment, als municipis de menys de 20.000 habitants, sota la coordinació de la Generalitat en la definició de les matèries, els serveis i les activitats a desenvolupar per part de les diputacions provincials dacord amb la planificació estratègica.
6. El Pla dinfraestructures de serveis socials ha de tenir en compte, a més del que sha assenyalat en larticle 44, les zones de la Comunitat Valenciana amb risc de despoblació i les oportunitats que aquest pla pot suposar per al desenvolupament local.
Article 110. Fórmules de col·laboració financera
1. La col·laboració entre les distintes administracions públiques de la Comunitat Valenciana per al finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es fixarà a través de convenis de col·laboració plurianuals o altres fórmules previstes en la normativa vigent. Els convenis i la resta de fórmules de col·laboració financera seran coherents amb el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
2. La durada dels convenis sestablirà en funció dels supòsits següents:
a) En els supòsits de finançament del personal i de les prestacions professionals, econòmiques i tecnològiques datenció primària, la durada dels convenis serà de cinc anys, prorrogables per períodes iguals.
b) En els supòsits de finançament de programes inclosos en el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, la durada dels convenis serà de quatre anys com a màxim.
c) En els supòsits de finançament dequipaments i infraestructures, la durada dels convenis serà la que es dispose en el Pla dinfraestructures de serveis socials.
3. Per a rebre el finançament previst, els municipis i les mancomunitats, per si sols o agrupats, hauran de justificar la realització de totes les actuacions incloses en els convenis. Una vegada rebut el finançament estable dels llocs de treball de la zona bàsica de serveis socials, les entitats locals incorporaran aquests llocs a la seua plantilla, amb subjecció a la normativa reguladora sobre incorporació de nous efectius.
4. Els fons aportats per altres fonts de finançament diferent de les aportacions de les administracions obligades mencionades en els apartats anteriors es deduiran del cost total del finançament a lefecte de determinar-ne la distribució.
5. Les relacions jurídiques o econòmiques i les relacions de col·laboració interadministratives en matèria de serveis socials es regularan a través de contractes programa que es desenvoluparan reglamentàriament, amb la finalitat de millorar la qualitat dels serveis públics dirigits a la ciutadania i leficiència en la utilització dels recursos públics.
A lefecte del paràgraf anterior, sentén per contractes programa aquells convenis interadministratius plurianuals subscrits per a la gestió de lexecució de les prestacions.
6. Serà preceptiva la utilització dels contractes programa per part de la Generalitat i les diputacions provincials com a instrument per a regular el finançament als ajuntaments i les mancomunitats per a la prestació de serveis socials.
7. Els instruments de formalització dels contractes programa han despecificar, com a mínim:
a) Òrgans que concerten els contractes-programa i facultat amb la qual actua cadascú.
b) Objecte i àmbit daplicació.
c) Serveis, centres i programes inclosos.
d) Objectius i actuacions que sacorden desenvolupar.
e) Compromisos i obligacions de les parts.
f) Criteris de lavaluació del compliment dels contractes programa i el seu seguiment permanent.
g) Modalitat de finançament.
h) Període de vigència i, si escau, de la pròrroga.
i) Causes dextinció i efectes daquesta.
j) Entrada en vigor.
Article 111. Participació econòmica de les persones usuàries en el cost del servei
1. La participació econòmica de les persones usuàries de serveis socials serà complementària del finançament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. La determinació daquesta participació es fonamentarà en els principis dequitat, progressivitat, redistribució i solidaritat.
2. Les prestacions contingudes en el Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i en el seu posterior desplegament reglamentari en la Cartera de prestacions, han destar subjectes a la normativa reguladora de taxes en matèria datenció social, excepte aquelles en què shaja establit que són gratuïtes.
Article 112. Aplicació de les taxes en matèria datenció social
De conformitat amb la normativa de la Generalitat en matèria de taxes, saplicaran les taxes següents:
1. Saplicarà la taxa sobre la prestació del servei datenció residencial en els equipaments de la xarxa de centres i serveis públics i concertats datenció social dependents de la Generalitat. Als efectes daquest article, es considera atenció residencial, prestada en règim de dret públic, la proveïda a les persones usuàries en els centres següents:
a) Centres residencials de titularitat de lAdministració de la Generalitat o dels seus organismes o entitats dependents.
b) Centres residencials de titularitat de les entitats locals de la Comunitat Valenciana o dels seus organismes o entitats dependents, i els centres residencials privats concertats, sempre que laccés de la persona usuària al servei datenció residencial es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.
c) Els centres residencials privats de entitats sense ànim de lucre subvencionats per la Generalitat o integrats en el règim de concert social per la Generalitat, sempre que laccés de la persona usuària al servei datenció residencial es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.
2. Saplicarà la taxa sobre la prestació del servei dhabitatge tutelat en equipaments de la xarxa de centres i serveis públics i concertats datenció social dependents de la Generalitat. Als efectes daquest article, es considera atenció en habitatge tutelat, prestada en règim de dret públic, la proveïda a les persones usuàries en:
a) Els habitatges tutelats de titularitat de ladministració de la Generalitat i dels organismes o entitats dependents.
b) Els habitatges tutelats de titularitat de les entitats locals de la Comunitat Valenciana o dels organismes o entitats dependents, sempre que laccés de la persona usuària al recurs es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
c) Els habitatges tutelats privats concertats, sempre que laccés de la persona usuària al recurs es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.
d) Els habitatges tutelats de titularitat de entitats sense ànim de lucre que estiguen majoritàriament subvencionades en els despeses de manteniment i funcionament per la conselleria competent en matèria de serveis socials o participen en programes anuals de finançament de places, sempre que laccés de la persona usuària al recurs es duga a terme mitjançant una resolució administrativa, dictada pels òrgans competents de la conselleria que tinga assignades competències en matèria de serveis socials.
Article 113. Determinació de la participació econòmica de les persones usuàries en el cost de la prestació de serveis
1. Lestabliment de la capacitat econòmica personal es determinarà per la renda personal. Per al càlcul de la renda personal es tindran en compte els aspectes següents:
a) Naturalesa, tipus i cost del servei.
b) Intensitat del servei assignat a la persona usuària.
c) Capacitat econòmica de la persona, en especial nivell de renda i patrimoni, excloent-ne els patrimonis protegits de persones amb discapacitat, dacord amb la seua normativa aplicable.
d) Nombre de membres de la unitat familiar o de convivència.
e) Circumstàncies socials de les persones destinatàries per a les quals es destine la prestació.
2. La quota íntegra de la taxa sobtindrà minorant la capacitat econòmica de la persona usuària en limport de la quantitat mínima garantida per a despeses personals.
Així mateix, la quota íntegra de la taxa corresponent no podrà excedir, en cap cas, del 90 % del cost unitari de referència del servei que es fixarà anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat.
3. En cap cas, no es podrà excloure una persona de les prestacions finançades totalment o parcialment amb fons públics, pel fet de no disposar de recursos econòmics o resultar aquests insuficients. Així mateix, en cap cas laccés a les prestacions, la seua modalitat, intensitat o qualitat, així com la prioritat o la urgència en la seua prestació, podrà fixar-se en funció de la contribució de les persones usuàries al seu cost.
Article 114. Exempcions i bonificacions
1. Les persones usuàries es beneficiaran de les exempcions i bonificacions que es preveuen en la Llei de taxes de la Generalitat i en la normativa reguladora de preus públics que resulte daplicació.
2. Sense perjudici del que es disposa a lapartat 1, en la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials es determinaran les prestacions que estaran exemptes daportació per part de les persones usuàries.
3. Sense perjudici del que es disposa en lapartat 1, la Generalitat ha destablir i regular un sistema de bonificacions per a la participació en les prestacions garantides i condicionades, amb la finalitat datendre situacions dinsuficiència de recursos de les persones usuàries. Les bonificacions han destablir-se en funció del nivell de renda personal i de les obligacions econòmiques respecte de les persones que la persona usuària tinga al seu càrrec.
TÍTOL VII
Qualitat, investigació, innovació, formació i avaluació
CAPÍTOL I
De la qualitat
Article 115. Qualitat en serveis socials
1. La qualitat dels serveis socials constitueix un principi i objectiu prioritari dels serveis socials valencians.
2. Les administracions públiques valencianes promouran la millora de la qualitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i, en especial, la qualificació i la formació del personal empleat públic, la investigació i els avanços socials.
Article 116. Objectius de la qualitat en els serveis socials
1. Correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials, en col·laboració amb les entitats locals, la millora contínua de la qualitat dels serveis a través dels objectius següents:
a) Fomentar la cultura de qualitat en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
b) Dissenyar processos integrals datenció fonamentats en les normes, els valors i les certificacions existents, com també en els millors resultats davaluacions constatats.
c) Dissenyar i implementar la formació, lassessorament, lauditoria i la certificació dins dels processos de millora contínua en làmbit de la qualitat dels serveis socials, sense perjudici del reconeixement daltres sistemes dacreditació de la qualitat.
2. Els instruments que pose en funcionament la conselleria competent en matèria de serveis socials i, per a la millora contínua de la qualitat dels serveis, aquests seran aplicables a la totalitat dagents involucrats en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
3. Els nivells de qualitat seran exigibles a totes les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i es podran fixar respecte als recursos materials i equipaments, els recursos humans i els processos de gestió.
4. Per a assegurar el desenvolupament i laplicació dels processos de qualitat, en el pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana cal incloure lestratègia de qualitat que, com a mínim, ha de preveure els aspectes següents:
a) La definició dels objectius de qualitat que shi establisquen.
b) Els instruments i els sistemes de millora generals i sectorials.
c) Els estudis dopinió i els resultats dels procediments de participació de les persones usuàries i les seues famílies, com també altres agents involucrats.
d) Els requisits de qualitat exigibles a les prestacions i els serveis dels serveis socials.
e) Les directrius en matèria de formació de les persones professionals de serveis socials.
f) Els criteris de qualitat en locupació.
g) La perspectiva de gènere en la gestió, lorganització i la prestació de serveis.
h) Els mecanismes de tramitació de suggeriments, queixes i reclamacions de les persones usuàries o famílies.
5. Els mecanismes i els indicadors per al seguiment, lavaluació i la garantia de compliment dels objectius de qualitat establits en lestratègia, com també per a permetre lanàlisi comparativa entre prestacions i entre serveis del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials mateix.
Article 117. Qualitat en recursos humans
1. Per a garantir la qualitat dels serveis, les persones professionals de serveis socials han de reunir els requisits de titulació, formació complementària i habilitats específiques i, si és el cas, experiència que es determine per a cada lloc de treball.
2. La Generalitat promourà el desenvolupament dun model de gestió de les competències professionals necessàries per a un exercici àgil, eficaç i flexible de la pràctica professional, afavorint-ne la permanent adaptació a les necessitats de les persones i a les noves exigències socials i professionals en làmbit dels serveis socials, promovent, alhora, la cultura innovadora, la creativitat i el talent del personal que desenvolupa la seua activitat professional en el marc del sistema.
Article 118. Coordinació amb altres instruments de qualitat dels serveis públics de la Generalitat
Els criteris i estàndards de qualitat i els mecanismes de promoció, gestió, control i avaluació de la qualitat esmentada, seran establits i implementats en coordinació amb aquells altres instruments generals del sistema per a la millora de la qualitat dels serveis públics que establisca la Generalitat. Així mateix, les avaluacions de qualitat es coordinaran amb la unitat administrativa amb competències en matèria de gestió i millora de la qualitat dels serveis públics.
CAPÍTOL II
De la investigació, la innovació i la formació
Article 119. Investigació i innovació
1. La Generalitat impulsarà la realització de projectes i programes dinvestigació i innovació que tinguen per objecte el desenvolupament de nous serveis, productes, tècniques o procediments aplicats per a la seua millora, així com per a la consecució daquells fins i objectius que sestimen prioritaris.
2. Els projectes i programes podran formar part de loferta de R+D+I de la Generalitat i estaran oberts a les universitats, a totes aquelles institucions públiques i privades, així com a persones expertes procedents de la comunitat científica, tècnica i empresarial, que es dediquen a la investigació, el desenvolupament i la innovació en làmbit dels serveis socials.
3. Sestabliran els instruments necessaris per a participar en els projectes internacionals, europeus i en lEstat, destinats a la innovació en làmbit social.
4. La Generalitat podrà determinar els drets que li corresponguen en els resultats dels projectes i programes dinvestigació i innovació, en funció del seu grau de participació en els mateixos. Així mateix, també podrà determinar els mecanismes i mesures exigibles a les persones beneficiàries daquests projectes per a garantir la transferència tecnològica dels resultats obtinguts i la seua utilització en favor de la prestació dels serveis socials, segons allò que sha establit per la legislació de drets de la propietat intel·lectual i industrial i de la propietat, i altres drets que tinguen per objecte la cosa material a què està incorporada la creació intel·lectual.
5. La Generalitat ha de fomentar lemprenedoria com a font generadora dinnovació en làmbit dels serveis socials i promoure el talent, la creativitat, la cultura innovadora i les bones pràctiques.
Article 120. Objectius de la investigació i la innovació en serveis socials
1. La investigació que es realitze en el marc del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials estarà fonamentalment orientada a la generació destratègies i bones pràctiques i innovació social, en resposta a les necessitats i expectatives de la ciutadania.
2. La investigació i la innovació en serveis socials tindran per objecte:
a) Lestudi prospectiu de les característiques i necessitats que puguen presentar els distints grups de població, a fi de desenvolupar estratègies de prevenció i sensibilització.
b) Lestudi de les causes i factors que incideixen sobre levolució de la demanda de serveis.
c) Lanàlisi de la demanda i del seu impacte en ladequació, oportunitat i cost dels serveis socials.
d) Lestudi i disseny de les fórmules dorganització, gestió i avaluació del sistema de serveis socials.
e) Lestudi i implantació dinnovacions tecnològiques.
f) Limpuls dels mecanismes dirigits al reconeixement de les competències en innovació, així com lestímul de la innovació en processos i incorporació de noves tecnologies.
g) La comunicació tècnica i la formació innovadora en noves experiències dintervenció social, creant relacions eficaces dintercanvi de coneixement i de persones professionals en projectes datenció a necessitats emergents dels serveis socials, facilitant la seua transferència, tenint en compte les prioritats definides en el marc de la política dinvestigació i innovació de la Generalitat.
h) La col·laboració amb totes aquelles entitats públiques i privades que tinguen per objecte la investigació aplicada en els camps de ciències socials.
i) Qualsevol altre que contribuïsca al manteniment i millora del sistema de serveis socials.
Article 121. Formació
1. És obligació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials facilitar el perfeccionament i lampliació dels coneixements, les habilitats i les aptituds del personal empleat per a millorar en lexercici de les seues funcions i contribuir a la seua promoció professional.
2. Les persones empleades públiques de serveis socials tenen lobligació de contribuir a millorar la qualitat dels serveis públics, per mitjà de la seua participació en les activitats formatives i laplicació dels coneixements i competències adquirides en lactivitat professional diària.
3. La formació estarà dirigida també a la preparació professional en nous camps dintervenció davant necessitats emergents en les realitats socials i pot ampliar-se a professionals de les entitats col·laboradores de la xarxa del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, en les condicions que es determinen reglamentàriament.
4. En el cas de les persones cuidadores en lentorn familiar, sha delaborar un pla integral de formació específica en cures i atenció a persones en situació de dependència. Així mateix, poden obtenir un certificat de ladministració que nacredite lassistència i la formació específica i que puga servir en altres àmbits laborals una vegada no calga laportació en làmbit familiar.
Article 122. Objectius de la formació en serveis socials
Són objectius de la formació en serveis socials, els següents:
a) Facilitar el millor funcionament de tota la xarxa que comprèn el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, atenent a la millora dels recursos humans que hi participen.
b) Estudiar les necessitats formatives de les persones professionals per a millorar la seua intervenció en els processos de treball en què participen.
c) Dissenyar els plans formatius destinats al perfeccionament professional atenent a les seues necessitats de coneixement i habilitats.
d) Desenvolupar les carreres professionals dins del sistema general previst.
e) Atendre les propostes daltres administracions i organitzacions socials col·laboradores per a la millora de la seua xarxa datenció i de les persones que hi participen, dins de les accions formatives que simpulsen des de la Conselleria competent en matèria de serveis socials.
f) Generar i difondre coneixement i evidència sobre les millors pràctiques de latenció social.
CAPÍTOL III
De lavaluació
Article 123. Avaluació
1. La Generalitat establirà mecanismes davaluació ajustats a les estructures, els processos i resultats de totes les actuacions que es desenvolupen en el marc dels serveis socials a la Comunitat Valenciana.
2. Independentment del seguiment tècnic del funcionament dels serveis socials valencians que haja de realitzar-se, la conselleria amb competències en matèria de serveis socials coordinarà, supervisarà i avaluarà els serveis atenent a les seues característiques particulars.
Article 124. Objectius de lavaluació
Seran objectius de lavaluació en serveis socials els següents:
a) Avaluar les polítiques socials, els plans dactuació, el funcionament de les prestacions i la idoneïtat dels serveis disposats, en els distints tipus de prestacions.
b) Conèixer les expectatives i necessitats de la ciutadania per a la planificació i provisió dels serveis i les prestacions.
c) Implantar sistemes de mesurament de lactivitat, per mitjà de lestabliment dinstruments i indicadors, a fi dobtindre la informació necessària per al compliment dels estàndards fixats en els processos davaluació per a cada tipus de servei.
CAPÍTOL IV
De lInstitut Valencià de Formació, Investigació
i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)
Article 125. Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ)
1. LInstitut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ), és lòrgan administratiu de la Generalitat amb rang de direcció general, que estarà adscrit a la conselleria amb competències en matèria de serveis socials, encarregat dimpulsar la formació, avaluació i la normalització de la qualitat en el sector dels serveis socials valencians, així com la investigació científica, la innovació i el desenvolupament tecnològic, sempre en col·laboració i cooperació amb aquelles institucions i ens que tinguen com a finalitat les activitats investigadores, formatives i davaluació i gestió de la qualitat.
2. En particular, a títol enunciatiu, són funcions de lInstitut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ) les següents:
a) Promoure i realitzar projectes dinvestigació aplicada, innovació i qualitat propis, concertats o finançats, relacionats amb la prevenció i la intervenció individual, familiar, de grups o comunitària en matèria digualtat, inclusió, autonomia personal, diversitat o infància i adolescència, entre daltres. Com ara, els estudis de valoració de les condicions socioeconòmiques de la població, la mesura de la vulnerabilitat social i de necessitats dinclusió i la idoneïtat de les estructures datenció social, entre daltres.
Igualment, és funció de linstitut avaluar les condicions laborals de les persones professionals de serveis socials, com també la proposta de mesures que en milloren la salut laboral.
Per a aquestes funcions sha de constituir, mitjançant un decret, un observatori del Sistema Públic de Serveis Socials, que pot organitzar-se per seccions i ha de ser daccés al públic, de la manera més accessible possible.
LObservatori del Sistema Públic de Serveis Socials ha denllaçar i compartir la informació i les dades amb lObservatori Valencià de Salut i proporcionar la informació de forma complementària amb lobjectiu principal daprofundir en la millora de la política i la gestió pública. LObservatori del Sistema Públic de Serveis Socials també sha de coordinar amb altres observatoris i respectar-ne lautonomia.
La unitat destadística de la conselleria competent en matèria de serveis socials sha de coordinar amb IVAFIQ per tal de millorar i fer més eficaces les polítiques públiques en matèria de serveis socials a partir de lexplotació estadística.
b) Desenvolupar actuacions en temes de planificació, intervenció i avaluació als òrgans dependents de la Generalitat, com també a les entitats locals.
c) Impulsar i, si escau, elaborar estudis, propostes i plans dactuació estratègics i de qualitat en matèria de serveis socials.
d) Transferir els resultats científics obtinguts i fomentar els processos formatius, la innovació, lavaluació i la qualitat en totes les actuacions pròpies del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, principalment quant a la determinació de les bones pràctiques i la certificació de la qualitat.
e) Contribuir a la formació de personal investigador en làmbit dels seus fins científics.
f) Establir les directrius i realitzar la formació de les persones professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, a partir de la identificació de les necessitats formatives i orientades a la millora de les intervencions, lincrement de la satisfacció de la ciutadania atesa i la millora de la qualitat de la xarxa de serveis socials.
g) Fomentar les relacions amb altres institucions, també internacionals, de la comunitat científica, i promoure lorganització de congressos i reunions científiques, relacionats amb les ciències socials, i la intervenció per a la inclusió i cohesió social en temes despecial interès per a la Comunitat Valenciana.
h) Qualssevol altres funcions que expressament se li assignen o deriven dels fins de caràcter general a càrrec seu.
3. Així mateix, posarà a disposició dels municipis la possibilitat de realitzar les avaluacions i informes de les necessitats i vulnerabilitat social, dins dels plans territorials dactuació local o zonal, amb vista a la millora de latenció immediata, preventiva, així com de la intervenció de les persones en situació o risc dexclusió social, enfortint els mecanismes dinclusió i cohesió social.
4. Es finançarà amb els crèdits que anualment es prevegen per al funcionament dels òrgans i unitats administratives adscrites a la conselleria competent en matèria de serveis socials.
Article 126. Col·laboració institucional
Per al compliment dels seus fins i en col·laboració amb els organismes competents en els respectius àmbits, lInstitut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ) podrà realitzar qualssevol mena dactes de gestió i disposició, lobjectiu dels quals siga la realització dactivitats dinvestigació, formació, innovació, avaluació i qualitat, o establir relacions contractuals o de cooperació amb administracions i institucions i entitats públiques o privades i particulars, especialment les dirigides a la constitució dunitats mixtes amb les universitats i altres centres dinvestigació valencians, quan la persona titular de la conselleria li delegue expressament aquestes atribucions, ja que li corresponen legalment amb caràcter general.
TÍTOL VIII
De la inspecció, control i seguiment
dels serveis socials
CAPÍTOL I
De la Inspecció en matèria de serveis socials
Article 127. Àmbit
1. Correspon a la conselleria competent en matèria de serveis socials lexercici de lactuació inspectora en el territori de la Comunitat Valenciana. Estan sotmesos a la inspecció en matèria de serveis socials els serveis de totes les entitats, públiques i privades, que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana, amb independència de lexistència o no dànim de lucre, de la seua situació administrativa, de la denominació formal de lactivitat, així com del lloc on la persona titular tinga la seu social o el domicili legal.
2. Té per objecte lassessorament, lassistència tècnica, la vigilància, el control i la comprovació de lobservança i el compliment de la normativa vigent en matèria de serveis socials, contribuint al bon funcionament dels serveis socials a la Comunitat Valenciana, garantint els drets de les persones usuàries, i millorant de manera contínua el nivell de qualitat en latenció i en la prestació dels serveis socials.
Article 128. Funcions de la Inspecció de Serveis Socials
Les funcions bàsiques de la Inspecció de Serveis Socials són les següents:
a) Vetlar pel respecte dels drets de les persones usuàries dels serveis socials.
b) Comprovar el compliment de les lleis i la resta de disposicions vigents en matèria de serveis socials, tot assessorant, orientant, proposant i, si és el cas, adoptant mesures per al restabliment i lassegurament de la legalitat, si fóra necessari.
c) Informar lòrgan competent dels resultats de lactivitat inspectora, proposant mesures per a elevar els nivells de qualitat dins dels plans de millora de les prestacions i serveis a més de la formulació de mesures correctores davant les possibles deficiències que es puguen detectar.
d) La col·laboració amb la conselleria amb competències en matèria de serveis socials en les tasques de planificació, en la realització de funcions relacionades amb el disseny, lelaboració, lorganització, la gestió, la posada en marxa i lavaluació de qualsevol de les estratègies, els plans, la mapificació i els instruments tècnics que sarrepleguen en aquesta llei.
e) Facilitar lassistència tècnica a les persones interessades sobre els seus drets i deures, així com a les entitats, sobre la forma de complir les disposicions vigents sobre la matèria.
f) Verificar ladequació dels concerts, contractes de gestió de serveis socials i altres formes de gestió dels fons públics als criteris establits per aquesta llei i les seues disposicions de desplegament.
g) Elaborar informes i estudis que siguen sol·licitats, en relació amb les matèries objecte dinspecció.
h) Qualssevol altres que satribuïsquen reglamentàriament.
Article 129. Personal inspector
1. És personal inspector en matèria de serveis socials aquell que desenvolupe les funcions incloses en larticle anterior i estiga adscrit orgànicament a la Inspecció de Serveis Socials o habilitat per lòrgan competent per a exercir les funcions esmentades, tenint en el seu exercici la condició dautoritat pública, havent dacreditar-se com a tals quan exercisquen les seues funcions inspectores.
2. La inspecció podrà recaptar, si ho estima necessari, per al compliment de les seues atribucions, la col·laboració daltres departaments autonòmics, dels municipis i la resta dentitats locals, així com de les persones físiques o jurídiques titulars dels serveis de serveis socials, de les gerències i de les direccions daquests, i de totes les que siguen oportunes per al compliment de les seues funcions.
3. El personal inspector haurà de guardar secret professional respecte als assumptes que coneguen per raó del seu càrrec, funció i actuacions. Així mateix, en el desenvolupament de la seua actuació haurà de respectar els principis dobjectivitat, transparència i imparcialitat.
4. El nombre defectius destinats a les funcions dinspecció sajustarà a les necessitats de la població de referència en el territori, i garantirà almenys una ràtio duna persona inspectora per cada 150.000 habitants, sempre que existisca crèdit adequat i suficient.
5. El personal dinspecció que en lexercici de les seues funcions deduïsca la possibilitat dalguna infracció en qualsevol matèria, ho ha de fer saber immediatament a lòrgan competent de ladministració corresponent.
Article 130. Planificació de les actuacions inspectores
1. Les actuacions inspectores respondran a la planificació i la programació establides, sense perjudici de les actuacions derivades de denuncies o propostes de caràcter extraordinari que es formulen que podran tenir caràcter prioritari.
2. La conselleria competent en matèria de serveis socials aprovarà el pla dinspecció i les programacions anuals, que contindran els objectius a assolir, els àmbits dactuació, les accions a desenvolupar i el termini previst per a la seua execució.
3. Selaboraran memòries anuals on sarreplegaran les actuacions efectuades, el grau de compliment de la programació anual, així com altres actuacions que shagen desenvolupat durant lany.
Article 131. Actuació de la Inspecció
El personal inspector, en lexercici de les seues funcions estarà autoritzat per a:
a) Entrar lliurement, després didentificar-se i sense necessitat de notificació prèvia, en qualsevol moment, en tot servei que proveïsca prestacions dacord amb el que estableix aquesta llei.
b) Visitar el domicili de les persones beneficiàries de prestacions per a verificar la qualitat de lassistència i latenció prestada, i poder comprovar els requisits i les condicions necessàries, amb la sol·licitud prèvia de permís i amb el consentiment dels seus titulars. No obstant això, davant la negativa del permís esmentat per a accedir al domicili, el personal inspector podrà posposar la visita dinspecció i, si preval la negativa sense causa justificada, podrà entendres també com a obstrucció a la labor inspectora.
c) Efectuar qualsevol classe de mesuraments i de comprovacions materials, la presa de mostres i la utilització de mitjans electrònics, així com realitzar totes les investigacions i exàmens que estime adequats en el desenvolupament de les seues funcions, per a comprovar el compliment daquesta llei i les seues normes de desplegament.
d) Accedir a totes les instal·lacions i a la documentació per a la comprovació dels requisits funcionals de compliment obligatori dels serveis i entitats de serveis socials, podent examinar-los per a valorar la seua adequació a la normativa que els resulte aplicable.
e) Accedir a la història social única de les persones usuàries dels serveis socials, a fi de garantir ladequada atenció assistencial.
f) Realitzar entrevistes a les persones usuàries dels serveis socials o bé a les persones representants legals daquelles, així com al personal que desenvolupe les seues funcions en serveis o pertanga a lentitat que els gestiona, podent efectuar gravacions, prèvia comunicació de les persones entrevistades.
g) Requerir laportació de la documentació que es considere necessària per al desenvolupament de la funció inspectora, així com informes o qualssevol altres dades que siguen necessàries.
h) Requerir la realització de les correccions necessàries per a lesmena dels incompliments detectats en la visita dinspecció.
i) Citar a compareixença les persones relacionades amb lobjecte de la inspecció que considere necessàries, fent constar, expressament, lloc, data, hora i objecte de la compareixença, així com els efectes de desatendre-la.
j) Proposar el tancament i el cessament de lactivitat daquells serveis que no disposen de la preceptiva autorització de funcionament, dacord amb el que disposa larticle 58, relatiu a lautorització.
k) Elaborar i emetre els informes de les actuacions realitzades, especialment daquells que li hagen estat requerits.
l) Realitzar quantes actuacions siguen necessàries per al compliment de les funcions dinspecció que desenvolupen.
m) Aquelles altres que satribuïsquen reglamentàriament.
Article 132. Mesures durgència
Davant lapreciació duna situació de vulnerabilitat imminent o perjudici greu per a la salut o la seguretat de les persones usuàries, el personal inspector podrà adoptar mesures durgència consistents en la suspensió temporal dactivitats, la inhabilitació de dependències, la immobilització, retirada o intervenció de productes i béns productius, el tancament temporal de lestabliment i qualsevol altra que es crega oportuna.
De ladopció de les mesures esmentades en els terminis que es consideren, es donarà coneixement immediat a lòrgan competent per a la incoació de lexpedient sancionador, el qual haurà de confirmar-les, modificar-les o deixar-les sense efecte, adoptant les mesures necessàries perquè la situació de risc o perjudici de cessament.
Article 133. Actes dinspecció
1. La Inspecció estendrà acta de totes les seues intervencions una vegada efectuades les comprovacions i esbrinaments oportuns. Lacta dinspecció és el document, en model oficial, en el qual el personal inspector arreplega per escrit les dades relatives a lentitat o servei, i el resultat duna concreta actuació inspectora, en el moment i lloc en què aquesta es realitza. De lacta esmentada sentregarà una còpia a la persona davant la qual sestén, que quedarà així notificada. Lacta serà obligatòriament firmada per la persona titular o representant de lentitat o servei, a fi de garantir el coneixement del seu contingut. En cas de negativa a ser firmada, la inspecció ho farà constar en aquella, sent aquesta remesa a lentitat de manera fefaent per algun dels mitjans previstos en les disposicions legals vigents.
2. Lacta dinspecció ostenta el caràcter de document públic, té presumpció de veracitat i gaudeix de valor probatori respecte als fets reflectits en aquella que hagen sigut constatats de manera fefaent pel personal inspector, sense perjudici de les proves que, en defensa dels seus drets i interessos, puguen proposar o aportar les persones interessades.
3. Si el personal inspector actuant apreciara algun fet que poguera ser constitutiu dinfracció, hauran de fer-ho constar en lacta, ressenyant els fets constatats, amb expressió del precepte vulnerat, als efectes de la tipificació de la infracció i la sanció que puga correspondre, si és el cas.
4. Als efectes de les propostes dinici de procediments sancionadors o disciplinaris, quan saprecien irregularitats o incompliments amb indicis racionals de responsabilitat, les actes de la inspecció i els seus corresponents informes tindran la consideració dactuacions prèvies.
CAPÍTOL II
De les responsabilitats
Article 134. Subjectes responsables
1. Seran subjectes responsables les persones físiques o jurídiques a les que siguen imputables les accions o omissions constitutives dinfraccions tipificades en aquesta llei, així com les persones titulars, gestores i directores dels serveis.
2. Les obligacions que simposen conjuntament a diverses persones implicaran la responsabilitat solidària daquestes. En els supòsits de canvi de titularitat de serveis una vegada iniciat un procediment sancionador, les persones físiques o jurídiques que passen a ser titulars o a exercir tals funcions respondran subsidiàriament.
3. Als efectes de la imputació de responsabilitats es tindran en compte els factors personals que puguen limitar la capacitat dobrar i compten amb la precisa protecció jurídica.
Article 135. Responsabilitats
1. Les responsabilitats administratives derivades daquesta llei sexigiran sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o laborals en què poguera haver incorregut la persona infractora amb la seua actuació.
2. En els supòsits que els fets pogueren ser constitutius de delicte, sinformarà el Ministeri Fiscal o lòrgan judicial competent.
3. Ladministració suspendrà el procediment sancionador quan tinga coneixement de la tramitació dun procés judicial fundat en els mateixos fets i identitat de subjecte. Si lautoritat judicial competent no estima lexistència de delicte, ladministració reprendrà el procediment sempre que els fets en qüestió shagen considerat com a provats per lautoritat esmentada.
4. En tot cas, les mesures administratives que shagen adoptat per a garantir la salut o la seguretat de les persones es mantindran fins que lautoritat judicial shi pronuncie.
CAPÍTOL III
De les infraccions
Secció primera
De les infraccions
Article 136. Infraccions
1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions dels diferents subjectes responsables de les entitats i serveis, ja siguen públics o privats, que vulneren les normes legals o reglamentàries en làmbit dels serveis socials, tipificades i sancionades de conformitat amb aquesta llei.
2. El que disposa lapartat anterior sentén sense perjudici daquelles altres infraccions que siguen aplicables en virtut daltres normatives sectorials, respecte de les quals aquest règim jurídic serà daplicació supletòria.
Article 137. Tipus dinfraccions
Les infraccions es qualifiquen de lleus, greus i molt greus, de conformitat amb el que estableix aquesta llei, i dacord amb la naturalesa del deure infringit, el dret afectat i la gravetat dels riscos.
Secció segona
De les infraccions de les entitats i serveis
Article 138. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les següents:
a) Incomplir les condicions materials i funcionals exigides per a la seua autorització o acreditació, dacord amb la tipologia específica de cada servei, sempre que lincompliment no pose en perill la salut o seguretat de les persones usuàries, i si aquesta llei no tipifica expressament aquestes infraccions de greus o molt greus.
b) Mantindre els locals, instal·lacions, mobiliari o efectes amb deficiències en el seu estat, en el seu funcionament, en la seua neteja o higiene, sense que sen derive risc per a la integritat física o la salut de les persones usuàries.
c) No donar prou publicitat al sistema dadmissions i al preu dels serveis.
d) No tindre actualitzat ni correctament omplit el llibre de registre de persones usuàries.
e) Que el pla personalitzat dintervenció social o els protocols dactuació i els registres preceptius no estiguen complets ni actualitzats, incomplint la respectiva normativa sectorial, si no es vulneren els drets de les persones usuàries.
f) Que el reglament de règim interior o el document de contracte assistencial amb les persones usuàries incomplisca la normativa, si no sen vulneren els drets.
g) No tindre actualitzat lexpedient individual de les persones usuàries, sempre que no sen vulneren els drets.
h) No disposar o no facilitar els fulls de reclamacions pertinents.
i) No publicitar al tauler danuncis la informació preceptiva.
j) No disposar dels sistemes de participació previstos reglamentàriament per a les persones usuàries o els seus representants legals.
k) Obstruir la labor inspectora de manera que es retarde el compliment de les obligacions dinformació, comunicació o compareixença.
l) Incomplir lobligació sobre supervisió i formació continuada del personal adscrit als serveis quan la normativa ho establisca.
m) Cometre qualsevol altra infracció que vulnere el que disposa aquesta llei o les seues normes de desplegament i no constituïsca infracció greu o molt greu.
Article 139. Infraccions greus
Són infraccions greus les següents:
a) No disposar de llibre de registre de persones usuàries.
b) No disposar de tauler danuncis, així com no publicar el preu dels serveis ni el sistema que haja de regir les admissions o falsejar o ocultar informació respecte al sistema dadmissions i tarifa de preus.
c) No notificar en els terminis establits els canvis de titularitat, així com realitzar una modificació siga aquesta substancial o no; superar la capacitat assistencial autoritzada dun servei sense haver obtingut lautorització administrativa corresponent; incomplir el deure de presentar la declaració responsable amb caràcter previ a la prestació dun servei, quan aquesta siga preceptiva.
d) No disposar de lexpedient individual de la persona usuària o disposar-ne, però amb greus insuficiències quant al contingut exigible, així com no disposar dun historial datenció, del pla personalitzat dintervenció social, així com dels registres preceptius, o que aquests presenten greus insuficiències quant al seu contingut i actualització, sense ajustar-se a la respectiva normativa sectorial i a la correcta implantació i ompliment. Així mateix, incomplir el deure de confidencialitat i el deure de reserva de dades personals, familiars o socials de les persones usuàries.
e) Incomplir les condicions materials, especialment pel que fa a accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques i funcionals exigides per a la seua autorització o acreditació, dacord amb la tipologia específica de cada recurs.
f) Obstruir la labor inspectora per mitjà daccions o omissions que dificulten, pertorben o retarden les funcions pròpies de la Inspecció; incomplir compareixences o requeriments efectuats; no atendre les instruccions per a la realització de les correccions proposades, així com obstaculitzar la comunicació lliure amb les persones usuàries, treballadores o responsables.
g) Admetre en un centre residencial persones amb trastorns psíquics que els impedisquen decidir per si mateixes sense lautorització judicial expressa o, en cas dingrés urgent o per incapacitat sobrevinguda dalguna persona resident, no haver-ho posat en coneixement immediat de lautoritat esmentada o, en cas dingrés per raons durgència, no haver-ho posat en coneixement immediat de lautoritat esmentada en els termes que preveu la normativa vigent.
h) Difondre per qualsevol mitjà audiovisual o fent ús de les xarxes socials i, en aquestes, duna imatge desajustada, no respectuosa ni inclusiva de les persones especialment vulnerables, contrària a la manifestació enriquidora de la diversitat humana.
i) Així mateix, incomplir el deure de la vigilància i control per a garantir la seguretat de les persones usuàries.
j) No disposar de pla dautoprotecció, així com no instal·lar o no mantenir, en adequades condicions dús, totes les mesures de seguretat, protecció contra incendis i evacuació que figuren com a requisits indispensables per a lautorització administrativa, dacord amb la tipologia específica de cada servei.
k) No disposar o no aplicar el reglament de règim interior, no tenir subscrit el contracte assistencial amb la persona usuària o incomplir els seus pactes, o que aquest no sajuste a la normativa. No disposar dels protocols i els programes exigibles per a cada tipus de servei.
l) No disposar del personal establit per la normativa reguladora de cada servei, tant en la dedicació com en la qualificació professional exigida i necessària per a lexercici de les seues funcions, quan no constituïsca infracció molt greu.
m) No disposar de carta de menús o que no estiga supervisada pel personal tècnic corresponent.
n) Mantenir els locals, les instal·lacions, el mobiliari o els efectes amb deficiències en el seu estat, funcionament, neteja o higiene, derivant-sen perjudici greu per a la integritat física o la salut de les persones usuàries o professionals, incloses les pertinences de les persones usuàries, els objectes personals, les ajudes tècniques i el vestuari.
o) Causar, per acció o omissió, risc o dany efectiu per a la salut amb perjudicis per a les persones usuàries, com ara manca de neteja o higiene, mobilitzacions i canvis posturals, prevenció de malalties, o imposar a les persones usuàries horaris totalment inadequats quant al descans o als menjars, dacord amb els estàndards de vida socialment admesos, i qualsevol altre que conculque algun dret reconegut per disposicions normatives en làmbit dels serveis socials i que no constituïsca falta lleu o molt greu, ja siga de forma conscient o deliberada, per abandó de la diligència o falta de precaució exigible.
p) Vulnerar el dret de la persona usuària a ser informada sobre els aspectes assistencials que lafecten, inclosa la utilització de les seues dades en estudis o investigacions, i, especialment, sobre la salut i altres circumstàncies personals. Així mateix, vulnerar el dret de les persones usuàries a intervenir i formar part dels òrgans de participació democràtica i a ingressar i eixir del centre, excepte el que estableix a aquest efecte la legislació vigent per a les persones menors dedat i les persones amb capacitat modificada judicialment. També, vulnerar o posar dificultats per a lexercici dels drets a la dignitat, a la intimitat, al manteniment de relacions interpersonals i a rebre visites, i de tots els reconeguts per aquesta llei i les seues normes de desplegament, si no són infraccions tipificades de molt greus.
q) Tractar les persones usuàries de forma discriminatòria o sense la consideració o el respecte deguts a la seua dignitat, intimitat o situació psíquica i física, ja siga de paraula, per acció o per omissió, així com dur a terme coaccions, amenaces, represàlies o qualsevol altra forma de pressió sobre les persones usuàries.
r) Faltar a la claredat i la transparència en ladministració, custòdia i maneig de fons i béns de la persona usuària dels centres per part de la direcció o administració del centre de serveis socials quan, a causa de la situació física o psíquica de les persones usuàries, siguen i actuen com a guardadors de fet conforme al Codi Civil i sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagen incorregut.
s) Aplicar les ajudes i subvencions públiques a finalitats diferents daquelles per a les quals hagueren sigut atorgades, sense perjudici daltres responsabilitats civils o penals en què es puga incórrer.
t) Procedir al tancament dun centre o al cessament duna activitat dun servei sense haver obtingut lautorització pertinent o sense haver-ho comunicat, respectivament, en el supòsit que es tracte dun centre o servei dels serveis socials valencians.
Article 140. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les següents:
a) Obrir o tancar un centre, canviar la seua ubicació, ocultar-ne la naturalesa, o exercir actuacions distintes sense haver obtingut la corresponent autorització administrativa, provisional o definitiva de lòrgan competent en matèria de serveis socials.
b) Obstruir la labor inspectora per impedir laccés a les dependències del servei, resistència reiterada, coacció, amenaces, violència o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre el personal inspector, sense perjudici de les responsabilitats penals en què es poguera haver incorregut.
c) Exercir qualsevol forma de pressió sobre les persones usuàries, familiars o denunciants a fi de perjudicar la labor inspectora.
d) Lagressió al personal del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials en lexercici de les seues funcions, sense perjudici de les responsabilitats penals en què es poguera haver incorregut.
e) Efectuar nous ingressos de persones en els serveis, després dhaver sigut notificada una resolució administrativa de tancament.
f) Ometre o no prestar ladequada atenció sanitària i farmacèutica incomplint els procediments i protocols normalitzats i ladequada pràctica clínica, incloent-hi la inadequada administració dels tractaments prescrits o lús de mesures de contenció no homologades o no prescrites pel personal facultatiu.
g) Sotmetre les persones usuàries a qualsevol tipus de maltractament físic o psíquic, així com silenciar o encobrir les actuacions esmentades.
h) Proporcionar a les persones usuàries un tracte degradant que afecte greument la seua dignitat, vulnerar el seu dret a la intimitat i qualsevol altre dret, així com dificultar-ne el gaudi per mitjà daccions o omissions que ocasionen un perjudici molt greu a les persones usuàries.
i) Mantindre els locals, instal·lacions, mobiliari o efectes amb greus deficiències en el seu estat, funcionament, neteja o higiene, derivant-sen perjudicis molt greus per a la integritat física o la salut de les persones usuàries o professionals, incloses les seues pertinences, objectes personals, ajudes tècniques i vestuari.
j) Tractar de forma discriminatòria les persones usuàries per raó dedat, filiació, raça, sexe, religió, diversitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
k) Servir aliments en quantitat i qualitat insuficients, o que no complisquen les condicions higièniques, dietètiques, nutritives i de valor calòric requerides, o sense respectar les necessitats de les persones usuàries.
l) Incomplir la plantilla de personal exigida quan lincompliment esmentat se situe per damunt del 20 % o no garantir latenció directa continuada, si això comporta perjudicis greus per a les persones usuàries.
m) Abandonar el lloc de treball el personal responsable sense que assegure que el servei continua prestant-se correctament.
n) Lincompliment de les mesures durgència social adoptades en aplicació del que estableix larticle 70 daquesta llei, així com les que, si és el cas, sadopten en el marc del procediment sancionador que sinstruïsca.
o) Cometre més duna infracció greu en el termini dun any quan així shaja declarat per resolució administrativa ferma.
p) Les incloses en larticle anterior, si sen desprèn dany molt greu i irreparable per a les persones usuàries.
Article 141. Prescripció dinfraccions
Les infraccions prescriuran al cap dun any, si són lleus; als tres anys, si són greus; i als cinc anys, si són molt greus, des del moment en què shagueren comés.
CAPÍTOL IV
De les sancions
Article 142. Sancions
Les infraccions tipificades en aquesta llei, imputables a les entitats i persones que intervenen en la prestació dun servei, donaran lloc a laplicació de les corresponents sancions segons la qualificació de la infracció.
Article 143. Sancions a entitats i serveis
1. Per infraccions lleus de les entitats i serveis es podran imposar les sancions següents:
a) Advertència.
b) Multa de 1.000 a 10.000 euros.
2. Per infraccions greus de les entitats i serveis es podran imposar les sancions següents:
a) Multa de 10.001 a 80.000 euros.
b) Prohibició daccedir al finançament pública durant un període de fins a un any.
c) Tancament temporal total o parcial dels serveis fins a lesmena de la deficiència amb un període màxim dun any.
d) Prohibició de fins a dos anys per a lexercici dactuacions en matèria de serveis socials.
e) Inhabilitació per a exercir com a director o directora de centres de serveis socials durant un màxim de dos anys següents, i prohibició per a lexercici dactuacions de serveis socials, bé directament, a títol individual, bé indirectament, sent membre de lòrgan dadministració o havent sigut apoderat amb qualsevol de les facultats que corresponen a aquest òrgan de persones jurídiques que es dediquen, directament o indirectament, a tals actuacions.
3. Per infraccions molt greus de les entitats i serveis es podran imposar les sancions següents:
a) Multa de 80.001 a 300.000 euros.
b) Prohibició daccedir al finançament públic durant un període de fins a tres anys.
c) Tancament temporal total o parcial del servei per un període màxim de tres anys; o tancament definitiu total o parcial del servei. Quan es tracte del tancament definitiu, implicarà la revocació de lautorització administrativa corresponent.
d) Prohibició de fins a cinc anys per a lexercici dactuacions en matèria de serveis socials.
e) Inhabilitació per a exercir com a director o directora de centres de serveis socials durant un màxim dels cinc anys següents, i prohibició per a lexercici dactuacions en matèria de serveis socials, bé directament, a títol individual, bé indirectament, sent membre de lòrgan dadministració o havent sigut apoderat amb qualsevol de les facultats que corresponen a aquest òrgan de persones jurídiques que es dediquen, directament o indirectament, a tals actuacions.
4. Totes les quanties previstes en aquest article podran ser revisades periòdicament pel Consell en atenció a les variacions que experimente líndex de preus al consum.
5. Si la infracció comesa per lentitat deriva de lincompliment de la normativa vigent en matèria de preus, la resolució sancionadora pot incloure un pronunciament sobre la devolució a les persones usuàries duna quantia equivalent a limport del que sha pagat indegudament, si és el cas, amb laplicació dels interessos legals que corresponguen.
Article 144. Imposició de les sancions
1. Per a la imposició de les sancions shaurà de guardar la deguda adequació i proporcionalitat entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció comesa i la sanció aplicada, i sestablirà atenent a les circumstàncies següents:
a) La gravetat del risc o perill i dels perjudicis causats a nivell físic, moral i material.
b) Grau dintencionalitat, negligència i culpabilitat de linfractor o infractora.
c) La rellevància o transcendència social dels fets, apreciada pel nombre dentitats o persones afectades i per la transitorietat o permanència de la infracció.
d) Lincompliment dadvertències, recomanacions i requeriments previs efectuats.
e) La reincidència i reiteració.
f) El compliment i acreditació de lesmena de les normes infringides, en qualsevol moment del procediment administratiu sancionador, si encara no sha dictat una resolució.
g) El benefici econòmic obtingut per la infracció. Atenent al principi de proporcionalitat, la imposició de sancions pecuniàries haurà de preveure que la comissió de les infraccions tipificades no resulte més beneficiosa per a la persona infractora que el compliment de les normes infringides.
Per això, en tots aquells casos en què de la infracció es derive un enriquiment indegut, la persona o entitat infractora haurà dabonar, a més de la multa corresponent en funció de la gravetat de la infracció, limport equivalent a lenriquiment esmentat, més els interessos legals que corresponguen.
2. Les sancions que puguen afectar drets laborals individuals hauran de respectar el que disposa la normativa daplicació legal i convencional pròpia en cada àmbit.
Article 145. Prescripció de sancions
1. Les sancions que simposen per infraccions lleus prescriuen al cap dun any; les imposades per infraccions greus, als tres anys, i les corresponents a infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys.
2. El termini de prescripció començarà a comptar des de lendemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció, o des que es trencara el compliment de la sanció si haguera començat.
Article 146. Publicitat de les sancions
Els òrgans competents per a resoldre els expedients sancionadors per la comissió dinfraccions molt greus i reiteració, podran acordar la publicació de les sancions imposades, una vegada hagen adquirit fermesa, en el portal de transparència de la Generalitat i en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
CAPÍTOL V
Del procediment sancionador
Article 147. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador de les infraccions tipificades en aquesta llei sajustarà al que disposa la normativa vigent en matèria de procediment administratiu comú.
El termini màxim per a dictar i notificar la resolució dun expedient sancionador serà de nou mesos.
2. El procediment sancionador siniciarà mitjançant un acord motivat de la persona titular de la direcció general competent per raó de la matèria a través de les vies següents: per iniciativa pròpia, com a conseqüència dordre superior; per denúncia, a petició raonada daltres òrgans administratius; o en virtut de les actuacions prèvies practicades.
3. Per a la incoació de lexpedient sancionador, la persona titular de la direcció general competent en nomenarà instructor un funcionari o funcionària que es trobe adscrit a la unitat administrativa competent per raó de la matèria. A fi de preservar la imparcialitat del procediment sancionador i dotar duna major garantia el presumpte infractor o infractora, en cap cas podran actuar com a instructors o instructores de lexpedient aquelles persones que tinguen atribuïdes funcions dinvestigació, esbrinament i inspecció, i les actuacions de les quals hagen servit de base per a la iniciació del procediment.
4. La resolució de lexpedient sancionador, així com la imposició de sancions, si és el cas, correspondrà a la persona titular de la direcció general competent. Quan la sanció simpose per la comissió duna falta molt greu, la resolució correspondrà dictar-la a la persona titular de la secretaria autonòmica competent per raó de la matèria.
5. Contra les resolucions recaigudes per infraccions dictades per la persona titular de la direcció general o de la secretaria autonòmica competent, es podrà interposar recurs dalçada davant lòrgan superior jeràrquic de la conselleria competent en matèria de serveis socials, dacord amb el que disposa la legislació sobre el procediment administratiu comú de les administracions públiques.
6. En tot cas, quan la sanció implique el tancament definitiu de lestabliment, la competència recaurà en la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
Article 148. Mesures provisionals
1. En els casos durgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, amb ladequada i suficient motivació, lòrgan competent per a iniciar el procediment sancionador podrà adoptar mesures provisionals, que hauran dajustar-se en intensitat i proporcionalitat a la naturalesa i gravetat de la presumpta infracció. Podran consistir en:
a) Tancament temporal, total o parcial, del servei, o suspensió temporal, total o parcial, de la provisió de prestacions o de la realització dactivitats, incloent-hi en aquesta última categoria la prohibició dacceptació de noves persones usuàries.
b) Prestació de fiança fins una quantia equivalent a limport màxim de la multa que podria correspondre per la comissió de la presumpta infracció.
c) Suspensió temporal de la possibilitat daccedir a finançament públic.
d) Trasllat temporal de la persona usuària a un altre servei quan la presumpta infracció siga de caràcter greu o molt greu.
f) Immobilitzar o retirar productes per raons dhigiene, sanitat o seguretat.
2. Durant la tramitació del procediment hauran dalçar-se les mesures provisionals si desapareixen les causes que en van motivar ladopció. La resolució definitiva de lexpedient ha de ratificar o deixar sense efecte les mesures provisionals adoptades.
3. En cas de no adoptar-se lacord dinici del procediment sancionador, hauran dalçar-se les mesures provisionals adoptades.
4. En cap cas aquestes mesures tindran caràcter de sanció. No obstant això, tampoc la seua adopció impedirà linici dexpedient sancionador quan els fets que les van motivar pogueren ser constitutius dinfracció.
Article 149. Destinació de limport de les sancions
Ladministració de la Generalitat ha de destinar els ingressos derivats de la imposició de les sancions establides en aquesta llei a la millora de la qualitat i a la cobertura del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Actualització de la quantia de les sancions
La quantia de les sancions previstes en aquesta llei podrà actualitzar-se, conforme a líndex de preus al consum o sistema que el substituïsca, mitjançant decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
Segona. Modificació del catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials
El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials podrà ser actualitzat i modificat per decret, excepte les prestacions que han sigut reconegudes com a garantides en aquesta llei.
Tercera. Ràtio de personal del servei dinspecció en matèria de serveis socials
El personal del servei dinspecció en matèria de serveis socials sincrementarà progressivament, fins a aconseguir una ràtio dun inspector o inspectora per cada 150.000 habitants, en el termini màxim de tres anys.
Quarta. Acreditació de qualitat
Els centres i els serveis que formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, com també els col·laboradors, hauran de comptar, en un termini màxim de quatre anys, amb una acreditació de qualitat.
Cinquena. Persones amb diversitat funcional o discapacitat
Als efectes daquesta llei, tindran la consideració de persones amb diversitat funcional o discapacitat les definides així en la Llei 9/2018, de 24 dabril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 dabril, de la Generalitat, sobre lestatut de les persones amb discapacitat, així com les referides a larticle 4.1 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que saprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat.
Sisena. Del Sistema dInformació Poblacional
Als efectes del que disposa larticle 72 daquesta llei, el que disposa la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana sobre el Sistema dInformació Poblacional (SIP), sentendrà que incorpora, així mateix, la informació referent al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Setena. Delegació de competències en les entitats locals en matèria de serveis socials de titularitat de la Generalitat
1. La Generalitat podrà delegar, de conformitat amb la normativa de règim local, com també amb la normativa dàmbit estatal i autonòmic que hi siga aplicable, els serveis datenció diürna i nocturna, datenció ambulatòria i dallotjament alternatiu de latenció primària de caràcter específic regulats als apartats d, e i f de larticle 18.2 daquesta llei, en les entitats locals en el territori de les quals estiguen situades o se situaran.
2. Aquesta delegació requerirà acceptació per part de lentitat local interessada i sacompanyarà dels recursos econòmics suficients perquè siga efectiva, de conformitat amb el que hi ha disposat en la normativa sobre règim local vigent.
Vuitena. Convenis de mobilitat del personal funcionari
En el termini màxim de tres anys, per mitjà dels corresponents convenis, es promourà el dret a la mobilitat administrativa del personal funcionari, dacord amb el que estableix larticle 82, amb reciprocitat entre les persones professionals dels serveis socials de ladministració autonòmica valenciana i les entitats locals, inclosos els seus organismes autònoms i entitats de dret públic, en el marc previst en el text refós de lEstatut Bàsic de lEmpleat Públic, i restant legislació bàsica de règim local aplicable, així com amb el que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol.
Novena. Vinculació dels consells locals dInclusió i Drets Socials dàmbit local o zonal amb els consells municipals dinclusió i drets socials de la renda valenciana dinclusió
Els consells municipals dinclusió i drets socials previstos en el Pla Valencià dInclusió i Cohesió Social per al seu seguiment i avaluació durant el seu desenvolupament i en larticle 48 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de Renda Valenciana dInclusió per a la sensibilització, coordinació, anàlisi i propostes de millora de laplicació de la llei esmentada, passaran a constituir-se com a comissions permanents de seguiment de la renda valenciana dinclusió i del Pla valencià dinclusió i cohesió social, en el seu àmbit local, en lestructura dels consells locals dinclusió i drets socials dàmbit local o zonal regulats en larticle 99 daquesta llei.
Desena. Centres i serveis de caràcter experimental
En atenció a linterès general i amb lobjecte de possibilitar el desenvolupament de modalitats alternatives i innovadores datenció, la Generalitat, en col·laboració amb la resta dadministracions públiques valencianes, podrà autoritzar, amb caràcter excepcional i per un termini màxim de dos anys, prorrogable per un any més, centres i serveis de caràcter experimental. Si finalitzat el termini es considerara, sobre la base duna avaluació qualitativa, que la modalitat datenció constitueix una alternativa adequada i viable, es regularan els requisits materials, funcionals i de personal corresponents.
Onzena. Serveis datenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat
Els serveis datenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat proveiran les seues prestacions a través dels centres que es concreten a continuació:
1. Els serveis datenció diürna proveiran les seues prestacions a través de centres de dia per a persones majors dependents, centres ocupacionals, centres de dia per a persones amb diversitat funcional, centres de dia per a malalts mentals i centres de dia per a la infància i ladolescència, entre altres.
2. Els serveis datenció ambulatòria proveiran les seues prestacions a través de centres datenció primerenca, centres de rehabilitació i inserció social, punts de trobada familiar, centres dona 24 hores i centres especialitzats datenció a majors, entre altres.
3. Els serveis dallotjament alternatiu proveiran les seues prestacions a través dalbergs i habitatges tutelats en les seues diferents modalitats, entre altres.
Dotzena. Acreditació de programes
El procediment i els requisits dacreditació de programes en matèria de serveis socials podran ser regulats mitjançant lordre corresponent de la conselleria competent en matèria de serveis socials.
Tretzena. Acreditació de serveis i programes per a laccés a subvencions
Per a laccés al finançament públic de la Generalitat en matèria de serveis socials, els serveis, els centres i els programes hauran de ser acreditats de conformitat amb el que es desenvolupe reglamentàriament, sense perjudici del que establisca la normativa bàsica estatal en matèria de dependència i promoció de lautonomia personal.
Catorzena. Víctimes de violència de gènere i masclista
Als efectes daquesta llei, tindran la consideració de víctimes de violència de gènere i masclista les que acrediten aquesta condició dacord amb el que es disposa en larticle 9 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en làmbit de la Comunitat Valenciana.
Quinzena
En lestabliment de lorganització territorial a través del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana es tindran en compte les demarcacions territorials que consten a lannex de la Llei 21/2018, de 16 doctubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana.
Setzena
1. LObservatori de Serveis Socials ha de treballar en col·laboració i coordinació amb els observatoris dinfància i immigració a fi destablir estratègies conjuntament i transversalment. En aquest mateix sentit, amb la resta dobservatoris adscrits a la conselleria competent shan de coordinar mitjançant lObservatori de Serveis Socials.
2. Les funcions del Consell Interterritorial de Serveis Socials, Promoció de lAutonomia i Atenció a la Dependència i del Comitè Consultiu Autonòmic del Sistema Valencià per a lAutonomia Personal i Atenció a la Dependència ha dassumir-les lÒrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials.
3. Les funcions de la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat, la Comissió Interdepartamental per a la Coordinació i lAtenció Integral de les Persones amb Autisme, la Comissió Interdepartamental de Família i Igualtat dOportunitats entre Dones i Homes, la Comissió Interdepartamental dImmigració i les de la Comissió Interdepartamental de la Formació de Persones Adultes ha dassumir-les la Comissió Delegada dInclusió i Drets Socials.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Transferència dinfraestructures i equipaments datenció primària i datenció secundària entre administracions públiques
1. La Generalitat, dacord amb el que dispose el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana, i amb un informe previ de lÒrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials previst en larticle 49 daquesta llei, promourà el procés perquè es produïsca, de forma progressiva, la transferència a la Generalitat de les infraestructures i equipaments datenció secundària i dels serveis datenció diürna, datenció ambulatòria i dallotjament alternatiu de latenció primària de caràcter específic regulats als apartats d, e i f de larticle 18.2 daquesta llei de titularitat de les entitats locals, amb subjecció al reglament de béns de les entitats locals i a la resta de normativa que resulte daplicació.
2. Fins que no es produïsca aquest procés de transferència de titularitat, les infraestructures i els equipaments de les entitats locals continuaran sent de titularitat daquestes i el seu finançament es farà amb càrrec al pressupost de ladministració titular daquestes.
Segona. Provisió de les prestacions a partir de lentrada en vigor de la llei
Fins a lestabliment de lestructura territorial fixada en el capítol IV del títol I daquesta llei, amb laprovació del Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana, les administracions públiques continuaran proveint les diferents prestacions de la forma efectuada fins al moment.
Tercera. Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials
1. El Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials adscrit a la conselleria competent en matèria de serveis socials canvia la denominació per la de Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana, la regulació del qual es conté en larticle 57 daquesta llei.
2. Lesmentat Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana mantindrà totes les dades registrals existents a lentrada en vigor daquesta llei, i sentendran incloses en les futures modificacions que del registre mencionat puguen efectuar-se per les normes del seu desenvolupament.
3. Fins que no es dicte la normativa de desenvolupament daquesta llei que regule el Registre general de titulars dactivitats, serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana, mantindrà la seua vigència el Decret 91/2002, de 30 de maig, del govern valencià, sobre registre dels titulars dactivitats dacció social, i autorització de funcionament dels serveis i centres dacció social, a la Comunitat Valenciana.
Quarta. Finançament del personal
Dacord amb el marc competencial i les consignacions pressupostàries anuals, el finançament del personal es regirà per les regles següents:
1. El mòdul anual mínim de finançament del personal tècnic per a lexercici següent a lentrada en vigor daquesta llei serà de 31.000 euros.
2. El mòdul anual mínim de finançament del personal administratiu i del personal amb formació professional per a lexercici següent a lentrada en vigor daquesta llei serà de 22.000 euros.
3. Per als successius exercicis, els mòduls anuals mínims esmentats es fixaran anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat.
4. En els primers cinc exercicis a partir de lentrada en vigor daquesta llei, i per al personal datenció primària de competència de conformitat amb larticle 29 daquesta llei, cada administració pública de la Comunitat Valenciana finançarà un percentatge del mòdul de finançament del personal previst en lapartat anterior, dacord amb la distribució següent i de conformitat amb el que hi ha disposat en la disposició final segona:
a) La Generalitat finançarà limport total del mòdul de personal a tot el territori de la Comunitat Valenciana, a excepció de les quanties que corresponga aportar als ajuntaments i a les diputacions provincials, determinades en els apartats següents daquesta disposició.
b) Les diputacions provincials, dacord amb el que hi ha disposat en larticle 106.2 daquesta llei, finançaran un percentatge mínim del mòdul de finançament del personal dels municipis de les seues respectives províncies, dacord amb la distribució següent: la Diputació dAlacant finançarà el 85 % del mòdul dels municipis de menys de 20.000 habitants i el 90 % en els municipis de menys de 10.000; la Diputació de Castelló finançarà el 90 % del mòdul dels municipis de menys de 10.000 habitants, i la Diputació de València finançarà el 85 % del mòdul dels municipis de menys de 15.000 habitants i el 90 % en els municipis de menys de 10.000.
c) Els ajuntaments finançaran el 10 % del mòdul a què es refereix lapartat primer en els municipis de menys de 10.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent. Aquest percentatge podrà reduir-se ateses les especials particularitats i lesforç econòmic dels municipis, dacord amb els requisits que sestablisquen reglamentàriament, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.
d) Els ajuntaments finançaran el 15 % del mòdul a què es refereix lapartat primer en els municipis amb població superior a 10.000 habitants i inferior a 20.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.
e) En els municipis amb població entre 20.000 i 50.000 habitants, ambdós inclosos, correspondrà als ajuntaments el finançament del 20 % del mòdul esmentat.
f) En municipis de més de 50.000 i fins a 100.000 habitants, els ajuntaments aportaran el 25 % del mòdul.
g) En municipis de més de 100.000 habitants, els ajuntaments finançaran el 30 % del mòdul.
5. En el nivell datenció secundària, el finançament es realitzarà amb càrrec a ladministració titular del recurs.
Cinquena. Finançament de les prestacions
Dacord amb el marc competencial i les consignacions pressupostàries anuals, el finançament de les prestacions es regirà pels criteris i les regles següents:
1. Les prestacions la competència de les quals corresponga a la Generalitat seran finançades íntegrament per aquesta.
2. Per al finançament de les prestacions datenció primària, no integrades en lapartat anterior, en els primers cinc exercicis a partir de lentrada en vigor daquesta llei, cada administració pública de la Comunitat Valenciana finançarà un percentatge del cost total de les prestacions, dacord amb la distribució següent i de conformitat amb el que hi ha disposat en la disposició final segona:
a) La Generalitat finançarà les prestacions a tot el territori de la Comunitat Valenciana, a excepció de les quanties que corresponga aportar als ajuntaments i a les diputacions determinades en els apartats següents daquesta disposició.
b) Les diputacions provincials, dacord amb el que hi ha disposat en larticle 106 daquesta llei, finançaran un percentatge del cost de les prestacions dels municipis de les seues respectives províncies, dacord amb la distribució establida en lapartat 4.b de la disposició transitòria quarta.
c) Els ajuntaments finançaran el 10 % del cost en els municipis de menys de 10.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent. Aquest percentatge podrà reduir-se ateses les especials particularitats i lesforç econòmic dels municipis, dacord amb els requisits que sestablisquen reglamentàriament, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.
d) Els ajuntaments finançaran el 15 % del cost de les prestacions en els municipis amb població superior a 10.000 habitants i inferior a 20.000 habitants, amb independència de si el percentatge restant és finançat per la Generalitat o per la diputació provincial corresponent.
e) En els municipis amb població igual o superior a 20.000 habitants, els ajuntaments aportaran el 25 % del finançament de les prestacions professionals i el 50 % de les prestacions econòmiques i tecnològiques.
3. En el nivell datenció secundària, el finançament es realitzarà amb càrrec a ladministració titular del recurs, de conformitat amb el que hi ha disposat en la disposició transitòria primera.
Sisena. Estabilitat en locupació
1. Els processos selectius que sinicien a partir de lentrada en vigor daquesta llei podran incloure processos de consolidació docupació del personal de municipis o mancomunitats que conformen els equips professionals de les zones bàsiques de serveis socials, en els quals es tindrà en compte tant lexperiència professional com els coneixements especialitzats obtinguts.
Per a la plena constitució del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, les administracions locals podran convocar a oferta pública docupació els llocs vacants dels equips professionals de les zones bàsiques de serveis socials mitjançant concurs oposició. Aquestes convocatòries tindran caràcter excepcional i es podran convocar en cada administració local per una sola vegada per a cada cos, escala o categoria afectada.
2. Complirà el requisit daccés als llocs deducació social el personal que posseïsca lhabilitació professional prevista en la disposició addicional única de la Llei 15/2003, de 24 de novembre, de la Generalitat, de creació del Col·legi Oficial dEducadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana, o prevista en altra legislació autonòmica reguladora de lhabilitació esmentada.
El personal educador que no posseïsca la titulació deducació social o la referida habilitació podrà continuar ocupant el seu lloc de treball, participar en aquest procés selectiu excepcional sempre que posseïsca una titulació del nivell exigit, i incorporar-se a la borsa de treball que pot derivar del procés esmentat.
3. Les persones professionals llicenciades en psicopedagogia, titulació universitària corresponent al pla antic, tindran el mateix reconeixement professional que el previst per als pedagogs en larticle 64 daquesta llei.
Setena. Procediments sancionadors en tramitació
Els procediments sancionadors que es troben iniciats a lentrada en vigor daquesta llei, continuaran tramitant-se dacord amb el que estableix la legislació vigent en el moment en què es va cometre la infracció, llevat que les disposicions sancionadores daquesta llei afavorisquen la persona presumpta infractora, i en aquest cas resultaran aquestes daplicació.
Vuitena. Òrgans de participació
1. Laprovació de la regulació del Consell Valencià dInclusió i Drets Socials en el termini màxim de deu mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, comportarà la derogació de la normativa vigent reguladora del Consell de Benestar Social i del Fòrum Valencià de la Immigració.
2. El Consell Valencià dIgualtat, Inclusió i serveis Socials, dacord amb la normativa que el regule, assumirà les funcions actualment exercides pel Consell de Benestar Social.
3. Fins que no saprove la regulació del Consell Valencià dIgualtat, Inclusió i serveis Socials, mantindrà la seua vigència i funcions el Consell de Benestar Social.
Novena. Exigibilitat de les prestacions garantides
1. Les prestacions definides com a garantides en aquesta llei produiran efectes jurídics als díhuit mesos de lentrada en vigor daquesta llei.
2. El que disposa el paràgraf anterior no afectarà les prestacions ja consolidades com a dret subjectiu.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queda expressament derogada la Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Serveis Socials en làmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Fins que no es dicten les disposicions necessàries per al desenvolupament daquesta norma, conservaran la seua vigència les disposicions que regulen les matèries regulades per aquesta llei.
3. Sense perjudici del que hi ha disposat en lapartat anterior, a lentrada en vigor daquesta llei queden derogades les normes següents:
a) Decret 232/1997, de 2 de setembre, del govern valencià, pel qual es crea lObservatori de Publicitat no Sexista de la Comunitat Valenciana.
b) Decret 20/2004, de 13 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea lObservatori de Gènere de la Comunitat Valenciana.
c) Decret 35/2007, de 30 de març, del Consell, sobre creació, composició i règim de funcionament del Consell Interterritorial de Serveis Socials, Promoció de lAutonomia Personal i Atenció a la Dependència de la Comunitat Valenciana.
d) Decret 113/2009, de 31 de juliol, del Consell, pel qual es modifica el Decret 35/2007, de 30 de març, del Consell, sobre creació, composició i règim de funcionament del Consell Interterritorial de Serveis Socials, Promoció de lAutonomia Personal i Atenció a la Dependència de la Comunitat Valenciana.
e) Decret 38/2010, de 19 de febrer, del Consell, pel qual es crea el Comitè Consultiu Autonòmic del Sistema Valencià per a lAutonomia i Atenció a la Dependència i se nestableixen les normes de funcionament.
f) Decret 5/2000, d11 de gener, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat.
g) Decret 4/2011, de 21 de gener, del Consell, pel qual es modifica el Decret 5/2000, d11 de gener, amb què es va crear la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat.
h) Decret 14/2005, de 21 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica el Decret 5/2000, d11 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental per a la Integració Social de les Persones amb Discapacitat.
i) Decret 57/2002, de 5 dabril, del Consell, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a la Coordinació i lAtenció Integral de les Persones amb Autisme.
j) Decret 167/2011, de 4 de novembre, del Consell, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de Família i Igualtat dOportunitats entre Dones i Homes
k) Decret 53/2012, de 30 de març, del Consell, pel qual es modifica el Decret 143/2002, de 3 de setembre, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental per a Combatre la Violència Domèstica a la Comunitat Valenciana.
l) Decret 33/2002, de 26 de febrer, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental dImmigració.
m) Decret 88/2002, de 30 de maig, del govern valencià, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental dImmigració.
n) Decret 189/2007, de 5 doctubre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental dImmigració.
o) Decret 152/2006, de 6 doctubre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental dImmigració.
p) Decret 189/2007, de 5 doctubre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 33/2002, de 26 de febrer, del Consell, pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental dImmigració.
q) Decret 73/1995, de 2 de maig, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de la Formació de Persones Adultes.
r) Decret 3/1998, de 20 de gener, del govern valencià, pel qual es modifica larticle 3 del Decret 73/1995, de 2 de maig, del govern valencià, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de la Formació de Persones Adultes.
s) Decret 84/2014, de 6 de juny, del Consell, pel qui es modifica larticle 54 del Reglament de la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, dIntegració de les Persones Immigrants a la Comunitat Valenciana.
t) Decret 94/2009, de 10 de juliol, del Consell, de modificació del Decret 52/2004, de 2 dabril, del Consell, pel qual es va crear el Fòrum de la Comunitat Valenciana contra la Violència de Gènere i Persones Dependents en lÀmbit de la Família.
u) Decret 104/2009, de 29 de juliol, del Consell, pel qual es crea i es regula la Taula de la Solidaritat de la Comunitat Valenciana.
v) Decret 119/2000, de 25 de juliol, del govern valencià, pel qual es modifiquen determinats decrets del govern valencià relatius a òrgans col·legiats en què participa la Conselleria de Benestar Social.
w) Els Títols VII i VIII del Decret 93/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual saprova el Reglament de la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, dIntegració de les Persones Immigrants en la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Calendari de desenvolupament bàsic de la llei
1. A proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell, en el termini màxim de díhuit mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, aprovarà reglamentàriament el Pla Estratègic de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana.
2. En el termini màxim de díhuit mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, i a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell procedirà a laprovació de la Cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
3. El Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials i en el termini màxim de dotze mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, aprovarà reglamentàriament el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana i serveis i plantilles professionals.
4. La conselleria competent en matèria de serveis socials, en el termini màxim de díhuit mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, aprovarà un Pla dinfraestructures de serveis socials quadriennal.
El pla inclourà les actuacions necessàries per a la millora de les instal·lacions i equipaments existents, a més de les previsions de creació de noves infraestructures en relació amb la previsió establida en el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana.
5. A proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell, en el termini màxim de sis mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, regularà el Consell Valencià dInclusió i Drets Socials.
6. A proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell, en el termini màxim de dotze mesos regularà reglamentàriament la història social única.
7. El Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, en el termini màxim de dotze mesos desenvoluparà la regulació sobre els espais vulnerables.
8. En el termini màxim de nou mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, i a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, el Consell aprovarà reglamentàriament el Comitè dÈtica dels Serveis Socials.
9. Les disposicions reglamentàries essencials de desenvolupament daquesta llei, comportaran un dictamen preceptiu del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.
Segona. Composició dequips, ràtios en atenció primària i atenció secundària
1. En el cas de latenció primària de caràcter bàsic, fins que no entre en vigor el decret mencionat en lapartat 3 de la disposició anterior, es mantindran la composició dequips professionals i ràtios establides en el model social bàsic desenvolupat per la conselleria competent en matèria de serveis socials, utilitzat per a la planificació i el finançament dels equips de serveis socials generals en les lleis de pressupostos de la Generalitat per als exercicis 2017 i 2018, que seguirà vigent per a lexercici 2019.
2. En el primer exercici econòmic després de lentrada en vigor daquesta llei, es durà a terme la reestructuració de latenció primària de caràcter bàsic, així com la reordenació del sistema de finançament compartit entre la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments regulades en les disposicions transitòries quarta i cinquena daquesta llei.
3. En el segon exercici econòmic després de lentrada en vigor daquesta llei, es durà a terme la reestructuració de latenció primària de caràcter específic, així com la reordenació del sistema de finançament compartit entre la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments regulades en les disposicions transitòries quarta i cinquena daquesta llei.
4. Les ràtios del personal datenció primària bàsica del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, definides en larticle 65, saconseguiran en el termini màxim de tres anys a partir de lentrada en vigor daquesta llei.
5. El que disposen els apartats anteriors sentendrà sense perjudici del que estableix la legislació bàsica sobre règim local i lautonomia de les respectives entitats locals.
Tercera. Targeta dinformació personalitzada
Serà objecte de desplegament reglamentari la targeta dinformació personalitzada amb la finalitat de determinar-ne el contingut, aplicabilitat i quantes altres qüestions siguen necessàries per al seu desenvolupament.
Quarta. Modificació de la llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
1. Es modifica lapartat 5 de larticle 13 de la llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, que passa a tenir la redacció següent:
5. Els plans municipals ordenaran les reserves de dotacions públiques i lobtenció del sòl necessari per a implantar-les, dacord amb la planificació sectorial en matèria sanitària, educativa, de serveis socials, administrativa i dinfraestructures. Els òrgans administratius competents en aquestes matèries participaran en els processos daprovació dels plans.
2. Es modifica lapartat d de larticle 48 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, que passa a tenir la següent redacció:
d) Administracions públiques afectades: aquelles administracions públiques que tenen competències específiques en les matèries següents: població, salut humana, biodiversitat, geodiversitat, fauna, flora, sòl, aigua, aire, factors climàtics, paisatge, béns materials, patrimoni cultural inclòs en el patrimoni històric, educació, serveis socials, sanitat, ordenació del territori i urbanisme.
Cinquena. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor al mes de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 18 de febrer de 2019
El president de la Generalitat,
Ximo Puig i Ferrer