Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 5/2017, de 10 de febrer, de la Generaliltat, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana [2017/1147]

(DOGV núm. 7978 de 13.02.2017) Ref. Base de dades 001470/2017

LLEI 5/2017, de 10 de febrer, de la Generaliltat, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana [2017/1147]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


PREÀMBUL

I

La legislació autonòmica actual necessita una revisió i una actualització profundes que doten la nostra comunitat d’una norma de referència del màxim rang en matèria de pesca marítima i aqüicultura, fins on ho permeten les competències autonòmiques.
Aquesta llei pretén unificar en una sola llei la regulació autonòmica en matèria de pesca marítima i defensa dels recursos pesquers, i incrementar les garanties per a un millor servei a l’interès general, tot això en compliment de les obligacions dels poders públics i inspirant-se en la configuració d’una política pròpia de la Comunitat Valenciana.


II

Des de la publicació de la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana, i de la Llei 2/1994, de 18 d’abril, de la Generalitat, sobre defensa dels recursos pesquers, els profunds canvis patits tant pel marc legislatiu actual com per l’activitat dels professionals de la pesca i l’aqüicultura en fan aconsellable l’actualització configurant la potestat sancionadora de l’administració de la Generalitat en les matèries de la seua competència, a la vista de l’específica realitat sobre la qual ha d’exercir-se, d’acord amb els interessos generals propis de la Comunitat Valenciana.
A més, fa falta incorporar les determinacions de la política pesquera comuna, recentment actualitzades amb la publicació del Reglament (UE) número 1.380/2013, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2013, sobre política pesquera comuna, i del Reglament (UE) número 1.379/2013, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2013, pel qual s’estableix l’organització comuna de mercats en el sector de productes de la pesca i de l’aqüicultura, ambdós publicats en el Diari Oficial de la Unió Europea L354, de 28 de desembre de 2013. Tot això sense deixar de tenir en compte el que preveu el Reglament (CE) número 1.224/2009, del Consell, de 20 de novembre de 2009, pel qual s’estableix un règim comunitari de control per a garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna, es modifiquen els reglaments (CE) número 847/96, (CE) número 2.371/2002, (CE) número 811/2004, (CE) número 768/2005, (CE) número 2.115/2005, (CE) número 2.166/2005, (CE) número 388/2006, (CE) número 509/2007, (CE) número 676/2007, (CE) número 1.098/2007, (CE) número 1.300/2008, (CE) número 1.342/2008, i es deroguen els reglaments (CEE) número 2.847/93, (CE) número 1.627/94 i (CE) número 1.966/2006.
Al seu torn, la Unió Europea ha instat els estats membres a redoblar els seus esforços per a reduir la càrrega normativa, de manera que s’aconseguisca un marc regulador estable, clar i predictible. Amb l’ànim de millorar i aclarir el nostre sistema normatiu, la Generalitat ha assumit plenament aquells requeriments, i amb l’aprovació d’aquesta llei se’n dóna compliment.
Al mateix temps, s’ha realitzat la revisió normativa corresponent tenint en compte les premisses establides en la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.

III

La pesca ha sigut tradicionalment una activitat important en àmplies zones al llarg del nostre litoral. El sector pesquer i de l’aqüicultura ocupa una posició important en l’economia valenciana.
La presència i l’activitat d’una flota nombrosa i l’ús del litoral impliquen paral·lelament una afectació especial dels recursos pesquers existents al litoral marítim de la Comunitat Valenciana, que també constitueixen riquesa pròpia, recursos naturals que han de preservar-se per al futur. Els últims anys s’ha conformat un potent sector productor d’aqüicultura a la nostra comunitat, que aprofita les condicions especials de les nostres costes i que lidera la producció de peixos al Mediterrani espanyol i al conjunt nacional per mitjà de la cria de diferents espècies de peixos i de mol·luscos. Aquestes són les realitats a què vol atendre aquesta llei, amb el mar i les seues espècies animals com a referents genèrics: la pesca, el marisqueig, i amb ells també l’aqüicultura, tant continental com marina, afectant especialment la perspectiva professional de la pesca, amb tot el procés econòmic que comporta, però tractant també d’ordenar realitats complementàries, com és el seu exercici recreatiu i certes accions de diversificació d’activitats.

La política pesquera comuna, pel que fa a les activitats d’explotació, es basa en els objectius generals de protegir i conservar disponibles i accessibles els recursos marins aquàtics vius, i organitzar sobre una base sostenible l’explotació racional i responsable, en condicions econòmiques i socials apropiades per al sector, tenint en compte les repercussions en l’ecosistema marí, i prenent en consideració en particular tant les necessitats dels productors com les dels consumidors.


IV

Aquesta llei s’ha redactat respectant les competències exclusives de l’Estat (article 149, apartat 1, subapartats 13, 19 i 30, «Bases i la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica»; «Pesca marítima, sense perjudici de les competències que en l’ordenació del sector s’atribuïsquen a les comunitats autònomes»; «Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria»), com també la Llei 3/2001, de 26 de març de pesca marítima de l’Estat.
D’acord amb els títols competencials, l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, incorpora els títols competencials següents: com a exclusius «Pesca a aigües interiors, marisqueig, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre. Confraries de pescadors», «Comerç interior, defensa del consumidor i de l’usuari, sense perjudici de la política general de preus, lliure circulació de béns, la legislació de defensa de la competència i la legislació de l’Estat» (article 49.1.17.è i 35.è); com a exclusiu, sense perjudici del que preveu l’article 149 de la Constitució, l’«ensenyança professional nàutica pesquera», «Ensenyança nauticoesportiva i subaquaticoesportiva» (article 49.3.6.è i 7.è); el títol de desenvolupament legislatiu i execució de la legislació bàsica de l’Estat en matèria d’«Ordenació del sector pesquer, excepte les competències previstes en aquesta matèria en l’article 49 d’aquest Estatut» (article 50.7). Finalment, cal fer referència a les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general, la planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat Valenciana que correspon a la Generalitat (article 52.1.1.r). A l’empara d’aquests títols competencials, es dicta aquesta llei, al seu torn atenent les premisses referents a les garanties de l’exercici de la potestat sancionadora i del procediment sancionador vigents.


V

Aquesta llei conté cent quatre articles que s’ordenen en onze títols, i alguns d’aquests títols (II, VI, IX, y XI), al seu torn, s’ordenen en capítols.
Dins del títol competencial de desenvolupament normatiu i execució en matèria d’ordenació del sector pesquer, tenen cabuda qüestions molt diverses que recorren tot el procés econòmic de l’activitat pesquera, des de l’extracció fins a la comercialització completa dels seus productes, passant per l’organització dels productors i agents econòmics afectats. Tots aquests aspectes queden perfectament diferenciats al llarg del text de la llei, de manera que es dediquen títols específics a les disposicions relatives a la comercialització dels productes de la pesca (títol VII), del marisqueig (títol III) i de l’aqüicultura (títol V), com també a la regulació de les organitzacions pesqueres, fent especial insistència en les confraries de pescadors i les seues federacions, i les organitzacions de productors de productes pesquers (títol IX), i s’inclouen en el títol II, «De la pesca marítima en aigües interiors», els altres aspectes relatius al sector pesquer com són la pesca marítima recreativa.

El títol I de la llei, amb el rètol «Disposicions generals», fixa en termes generals el seu objecte material, atén després l’element territorial, tenint en compte que aquest és especialment important per a la delimitació competencial en relació amb les matèries afectades: a) La pesca marítima, inclosa la recreativa, en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana; b) El marisqueig, en tot el litoral marítim de la Comunitat Valenciana; c) L’activitat d’aqüicultura, igualment en tot el territori de la Comunitat Valenciana i en tot el seu litoral; d) La regulació específica del sector pesquer valencià i de la seua activitat econòmica (a part de l’activitat extractiva que constitueix pròpiament la pesca), i desenvolupa l’ordenació general del sector pesquer establida bàsicament per l’Estat.
En el títol II, la sostenibilitat de l’activitat pesquera i aqüícola requereix, a través de la diversificació, noves fórmules de negoci diferents de les tradicionals. És per això que la conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura fomentarà el desenvolupament de les diferents actuacions de diversificació que siguen implantades com a complement a l’activitat pesquera i aqüícola principal. El turisme pesquer o mariner, com també el turisme aqüícola, es presenta com la primera línia de diversificació, que permet la revitalització de les zones costaneres i rurals on s’exerceix l’activitat i promou, directament o indirectament, la difusió, la valoració i la promoció dels diferents oficis i formes de vida, com també el patrimoni i la cultura pesquera.
Les aigües interiors del litoral marítim de la Comunitat Valenciana constitueixen el límit espacial de la competència autonòmica de reglamentació de l’activitat pesquera extractiva. Limitades les aigües interiors per les línies de base rectes per a la delimitació de les aigües jurisdiccionals espanyoles, el sentit de la competència autonòmica esmentada no pot trobar-se en l’establiment de regulacions pròpies i completes de determinades modalitats de pesca, perquè aquestes mai s’exerciten només en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana, sinó que les transvasen i queden subjectes a una doble competència normativa, l’autonòmica per a les aigües interiors del litoral i l’estatal per a les exteriors. Sent així, la substància, la viabilitat i el contingut de la competència autonòmica ha de buscar-se en les particularitats del medi marí sobre el qual pot incidir concretament aquesta competència, adoptant disposicions de caràcter especial adequades a les particularitats esmentades, bé imposant determinades singularitats, per a les aigües interiors del litoral valencià, en el règim de les modalitats de pesca admeses, bé adoptant règims diferenciats per a determinades zones amb una finalitat protectora dels recursos. Aquestes disposicions s’han ubicat totes, sistemàticament, en el títol II, a fi de destacar la seua comuna limitació a les aigües marítimes interiors, que no regeix per a les restants disposicions de la llei.
Quant al règim general de l’activitat extractiva professional, en les diferents modalitats de pesca, es parteix del fet que la pesca en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana es realitzarà, amb caràcter general, d’acord amb la regulació del règim, les condicions i les característiques que l’Estat establisca per a les aigües exteriors, excepte allò que disposa aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari i, en tot cas, de conformitat amb la reglamentació de la pesca a la Mediterrània adoptada per la Unió Europea que s’hi aplique. En la regulació de cada modalitat de pesca marítima es disposen per la llei determinades especialitats per al seu exercici en les aigües interiors del litoral valencià, o s’anticipa l’interès sobre determinats aspectes, i es reclamen per a aquests ordenacions tècniques específiques que ha d’adoptar el Consell. En la mateixa línia i amb el mateix enfocament integrador dels règims en les aigües interiors i exteriors, s’admet la pesca en les aigües interiors del litoral d’aquelles embarcacions amb base en els ports de la Comunitat Valenciana que estiguen en possessió d’una llicència de pesca per a les aigües exteriors del litoral marítim d’aquesta comunitat, en la modalitat autoritzada, encara que salvant expressament i clarament la possibilitat que el Consell, per a les aigües interiors esmentades, puga establir autoritzacions especials per a determinades zones o per a concretes modalitats.
La regulació de la pesca marítima recreativa s’inclou en la llei per tal com les mesures protectores dels recursos marins han d’imposar-se no sols a l’exercici professional de la pesca, sinó amb igual o major raó a la pesca recreativa, els límits de la qual han de traçar-se. En tot cas, el règim de l’activitat pesquera recreativa s’adopta des del reconeixement de la seua contribució al dinamisme turístic i econòmic de la nostra costa.
El títol III de la llei es dedica al marisqueig, entès com a activitats dirigides a l’extracció de crustacis, mol·luscs, tunicats, equinoderms i altres invertebrats del medi marí, quan es realitze emprant arts i instruments de pesca específics per a una o diverses espècies. D’aquesta manera, el marisqueig no és sinó una modalitat de pesca marítima, que hi concorre sobre la base de dos pressupostos: que el recurs extret siga marisc i que la captura es realitze amb arts i instruments específicament destinats a la captura de marisc, de forma artesanal. La llei aborda el marisqueig des de la perspectiva professional, sense perjudici del que puga resultar del règim de la pesca recreativa. La mateixa llei sotmet a llicència administrativa de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura el marisqueig a peu i la recol·lecció des d’embarcació de mol·luscs bivalves, sense perjudici de la llicència específica que puga exigir el Consell per a altres modalitats de marisqueig des d’embarcació.
En el títol IV s’arreplega una de les novetats d’aquesta llei: s’estableix en el nostre àmbit autonòmic el marc normatiu bàsic de regulació per a les activitats de cultiu i extracció de les algues i sargassos.

L’aqüicultura, prevista en el títol V d’aquesta llei, constitueix una important activitat econòmica a la Unió Europea, i a la Comunitat Valenciana, un sector plenament consolidat i amb renovades expectatives de creixement. L’aqüicultura augmenta la disponibilitat de peix i marisc, contribueix a reduir el dèficit comercial comunitari d’aquests productes i constitueix, a més, una alternativa a les limitacions de la pesca extractiva i una activitat generadora de desenvolupament tecnològic i científic. Tanmateix, l’administració és conscient que aquest tipus d’instal·lacions necessita controls rigorosos que minimitzen els impactes als ecosistemes marins, i ha de promoure una indústria aqüícola que complisca pràctiques sostenibles per a garantir tant la seguretat alimentària de la seua producció com un equilibri a l’entorn en què es du a terme. El títol V de la llei, dedicat a l’aqüicultura, aporta una regulació adequada a la realitat de l’aqüicultura a la Comunitat Valenciana, no sols la marítima, sinó que inclou les instal·lacions establides en terra ferma, amb un règim simple, concentrat en l’aspecte de l’autorització de les activitats, i facilita les tramitacions administratives, encara que això sense perjudici del rigor en el control d’unes activitats que es produeixen i incideixen plenament en el medi natural. La Generalitat fomentarà sobretot la pesca sostenible i, en menor mesura, les inversions destinades a promoure el sector aqüícola i a donar suport al seu desenvolupament sostenible i a la innovació, d’acord amb els fons propis que s’habiliten pressupostàriament i els provinents de l’Estat i de la Unió Europea.
El títol VI tracta de la conservació i explotació sostenible dels recursos pesquers: es potencia la figura de les «zones protegides d’interès pesquer», amb una configuració tècnica en principi unitària, però que ja en el mateix text legal diferencia modalitats, amb especialitats d’abast molt diferent. Les zones protegides d’interès pesquer han de declarar-se administrativament, en el supòsit general, mitjançant un decret del Consell; i en el supòsit especial de les àrees d’instal·lació d’esculls artificials, la declaració correspon a la mateixa conselleria competent en matèria de pesca marítima en autoritzar la instal·lació de l’escull. Les zones protegides poden qualificar-se com a «reserves marines d’interès pesquer», quan les condicions singulars de l’àrea a protegir i l’elevat interès en la regeneració dels recursos pesquers determinen una major protecció, de caràcter integral. S’introdueixen noves mesures per a la protecció, conservació i recuperació dels recursos pesquers, la possibilitat de realitzar repoblacions marines i la d’ordenar plans de gestió de la pesca.
En el títol VII s’estableixen les mesures de comercialització dels productes de la pesca i de l’aqüicultura. En aquesta llei s’estableix des del desembarcament fins a la primera venda, fent especial incidència en la comunicació de dades, el control tècnic i sanitari dels productes i l’acreditació de la traçabilitat, amb la intenció d’evitar fraus i donar plenes garanties als consumidors. En aquesta llei s’estableix la informació al consumidor com un element fonamental que cal salvaguardar a la Comunitat Valenciana, i considera que la informació inclosa en l’etiqueta és una garantia per al consumidor, com també la informació que es conté en els instruments informatius en els llocs de venda.

El títol VIII incorpora la regulació, de vegades provinent de la normativa bàsica estatal, de les condicions de construcció de nous vaixells, de la modernització i reestructuració de la flota i de l’establiment i el canvi de la base oficial dels vaixells en els ports de la Comunitat Valenciana, i en relació amb això s’orienten les mesures administratives de foment als objectius adequats als principis generals establits per la llei i a la política pesquera comuna. També considera la promoció de la formació professional dels pescadors i la preparació dels joves que pretenguen incorporar-se a les activitats pesqueres. A més, es constaten les competències autonòmiques per a la certificació de la professionalitat per a l’exercici de l’activitat pesquera.

Els antecedents remots de les confraries de pescadors han de buscar-se nou segles arrere, sobre la idea de constituir unes institucions de base associativa dels professionals de la pesca, amb finalitats de previsió social i organització laboral, encara que han patit una constant evolució paral·lelament a la de la vida política i social del país. El títol IX de la llei incorpora una regulació completa de les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana, bé que respectant el marc normatiu estatal que empara aquestes corporacions tradicionals, que encara estan destinades a complir en el futur importants funcions. La regulació que estableix la llei s’orienta pels principis següents: un principi dispositiu, que deixa en mans dels professionals de la pesca la constitució mateixa de les confraries i el major o menor àmbit funcional, a partir del mínim de constituir òrgans de consulta i col·laboració amb l’administració en la promoció del sector pesquer i en la defensa dels seus interessos; l’autonomia organitzativa de les confraries, a les quals s’imposen unes mínimes exigències de representativitat d’algun dels seus òrgans rectors, la configuració i denominació de les quals es pot establir lliurement; l’autonomia funcional que es reconeix i garanteix a les confraries no obsta per a afirmar i habilitar unes facultats efectives sobre aquelles per part de l’administració pesquera de la Generalitat i, en particular, de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura. Atès que es parteix d’un mapa consolidat de confraries de pescadors, la llei reconeix aquestes confraries existents, sense més que exigir-los l’adequació a aquella, especialment de les seues disposicions estatutàries, en un termini raonable.
Com a complement a aquesta realitat tradicional, apareix la figura de les organitzacions de productors de productes pesquers i de l’aqüicultura, figura predominant en l’àmbit de la Unió Europea, la finalitat de la qual és garantir l’exercici racional de la pesca i la millora de les condicions de venda dels seus productes.
En el títol X es dóna naturalesa a la possibilitat de desenvolupar un instrument assessor i de consulta en matèria pesquera i d’aqüicultura per al Consell i la seua administració, el denominat Consell Assessor de Pesca i Aqüicultura, amb la previsió del seu desplegament reglamentari posterior per a aspectes com l’estructura i funcionament.
Finalment, s’incorpora com a títol XI d’aquesta llei el règim administratiu sancionador en matèria de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura, inclosa la comercialització de productes de la pesca que, fins al moment d’entrada en vigor d’aquesta llei, es troba en la Llei 2/1994, de 18 d’abril, de la Generalitat, sobre defensa dels recursos pesquers, i el seu àmbit d’aplicació és la pesca marítima en aigües interiors i en totes les aigües jurisdiccionals espanyoles del litoral de la Comunitat Valenciana respecte del marisqueig i l’aqüicultura. El nou títol XI esmentat estableix el règim sancionador i divideix en cinc capítols el text normatiu. El capítol I està dedicat a la inspecció pesquera, estableix les condicions i les funcions del personal inspector, com també la necessitat d’una programació de les seues activitats. Perseguint el millor control de les activitats regulades per aquesta llei, en el capítol II es tipifiquen com a infraccions no sols les activitats de captura sinó també les d’industrialització i comercialització. Així mateix, es consideren les accions greument atemptatòries contra la conservació dels recursos pesquers i del medi marí. En el capítol III s’estableixen els diferents tipus de sancions aplicables a les infraccions tipificades i la seua graduació, i es presenta la possibilitat de reducció de les sancions pecuniàries en determinats supòsits, com també les circumstàncies que en permeten l’aplicació. En el següent capítol IV es preveu l’extinció de la responsabilitat i, finalment, en un últim capítol, el V, es tracten els procediments sancionadors regulats, un per a les infraccions lleus i un altre per a les greus i molt greus, que pretenen ser àgils i operatius, sense cap minva dels drets dels presumptes responsables.



TÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte
1. Aquesta llei té per objecte la regulació de la pesca marítima en aigües interiors, del marisqueig i de l’aqüicultura, com també de la comercialització dels productes de la pesca i de l’aqüicultura en l’àmbit de les competències de la Comunitat Valenciana, i l’establiment del marc necessari per a l’ordenació específica del seu sector pesquer.

2. També s’inclouen disposicions tendents a tipificar les infraccions administratives, establir les seues sancions i regular el procediment sancionador, tant en matèria de pesca marítima professional i recreativa en aigües interiors com en marisqueig i aqüicultura, i en la comercialització dels seus productes, en l’àmbit de les competències de la Generalitat.


Article 2. Definicions
A l’efecte d’aquesta llei s’entén per:
1. Recursos biològics marins: les espècies marines aquàtiques vives, disponibles i accessibles, incloses les eurihalines durant la seua vida marina.
2. Recursos biològics d’aigua dolça: les espècies aquàtiques d’aigua dolça vives, disponibles i accessibles.
3. Recursos pesquers: els recursos marins vius, com també els seus esquelets i la resta de productes d’aquells, susceptibles d’aprofitament.

4. Població: recurs biològic marí existent en una zona de gestió determinada.
5. Diversificació pesquera o aqüícola: l’exercici d’activitats complementàries a les realitzades per professionals del sector pesquer, a fi de reforçar l’economia de les comunitats pesqueres.
6. Esforç pesquer: la intensitat amb què és exercida l’activitat pesquera, mesurada com la capacitat d’un vaixell, segons la seua potència real —en base a un estudi previ— i arqueig, el seu temps d’activitat i altres paràmetres que puguen incidir en la seua intensitat de pesca. L’esforç de pesca desenvolupat per un conjunt de vaixells serà la suma de l’exercit per cadascun d’ells.
7. Productes de la pesca: organismes aquàtics resultants de l’activitat pesquera, o els productes derivats d’aquests.
8. Aigües exteriors: aigües marítimes sota jurisdicció o sobirania espanyola, situades per fora de les línies de base, tal com s’estableixen en la Llei 20/1967, de 8 d’abril, sobre extensió de la jurisdicció marítima a dotze milles, a l’efecte de pesca, i en el Reial decret 2.510/1977, de 5 d’agost, d’aigües jurisdiccionals, línies de base rectes per a la seua delimitació.
9. Aigües interiors: les aigües marítimes sota jurisdicció o sobirania espanyola situades per dins de les línies de base.
10. Arrossegament de fons: la modalitat de pesca exercida per un vaixell que remolca, en contacte amb el fons, un art de xarxa a fi de capturar espècies marines destinades al consum humà o a la indústria de transformació.
11. Art d’encerclament amb bescordella: una xarxa de forma pròxima a la rectangular, els extrems de la qual acaben en punys i la part inferior de la qual es tanca per mitjà d’un cap denominat bescordella que passa per una sèrie d’anelles al llarg de la ralinga inferior i que permeten l’embossament de la mola una vegada circumdada. La ralinga superior està proveïda de suros o qualsevol altre material que proporcione la flotabilitat de l’art, i la inferior, dels ploms necessaris perquè l’art s’afone amb la rapidesa adequada i es mantinga vertical.
12. Arts fixos i menors, els següents:
a) Arts fixos d’emmallament o enxarxada: són els formats per un o més draps de xarxa armats entre dues ralingues, la superior proveïda d’elements de flotació i la inferior de llasts. Es calen en posició vertical, els extrems de l’art disposen de capçals, de caps guia units per la seua banda alta a boies de superfície i per la seua banda baixa a un sistema d’ancoratge, a fi que romanguen en la mateixa posició des que es calen fins que es lleven. Poden ser d’un sol drap, tremalls o mixts o combinats.
b) Palangre de fons: aparell fix de pesca format per un cap anomenat mare del qual pengen a intervals altres caps més fins anomenats braçades als quals s’enfereixen o fan ferm hams de distintes grandàries. En els extrems i al llarg del cap mare van disposats els elements necessaris de flotació i ancoratge, que permeten mantenir els hams en profunditat.

c) Aparells d’ham: llinya, curricà, palangret i potera.
d) Arts de parada: arts fixos de xarxa semblants a l’almadrava, de la qual es diferencien per ser de menors dimensions. Es classifiquen en almadrava menor, almadraveta i moruna.
La moruna és l’art de pesca passiu i fix format per una xarxa travessera d’un sol drap calada perpendicularment a la costa amb un o dos caragols i un o dos cóps.
e) Arts de parany: són utensilis de pesca que es calen fixos al fons i actuen a manera de trampa per a la captura de diverses espècies pesqueres.
f) Bonitolera: xarxes de pesca per a túnids i afins del Mediterrani, característics de la província d’Alacant.
13. Turisme pesquer o mariner: activitat exercida pels col·lectius de professionals del mar, per mitjà de contraprestació econòmica, orientada a la valoració i difusió de les activitats i productes del medi marí, com també dels costums, tradicions, patrimoni i cultura marinera, que per això transcendeix la mera activitat extractiva i comercial.

14. Turisme aqüícola: activitat exercida pels col·lectius de professionals que exerceixen l’activitat de l’aqüicultura, per mitjà de contraprestació econòmica, orientades a la valoració i difusió de la seua activitat i dels productes del medi aqüícola.
15. Comercialització: tot subministrament, remunerat o gratuït, d’un producte de la pesca o de l’aqüicultura per a la seua distribució, consum o utilització en el mercat de la Unió Europea, des de l’obtenció fins al consum final i que comprèn la tinença, transport, emmagatzematge, exposició i venda, inclosa la realitzada en els establiments de restauració.
16. Introducció en el mercat: la primera comercialització d’un producte de la pesca o de l’aqüicultura en el mercat de la Unió Europea.

17. Primera venda: la que es realitza per primera vegada dins del territori de la Unió Europea i en la qual s’acredita documentalment el preu del producte.
18. Algues: tal·lòfits vius, unicel·lulars o pluricel·lulars, que viuen en el medi marí.
19. Sargassos: algues que, despreses del substrat, bé per efecte de les onades o per altres circumstàncies naturals, s’acumulen en les platges i altres zones del litoral.
20. Pesca tradicional: pesca d’arts menors de baix impacte.
21. Aqüicultura sostenible: és aquella que:
– Utilitza pinsos d’origen vegetal procedents d’agricultura sostenible i minimitza l’ús de farines i olis de peix.
– Utilitza larves d’espècies cultivades i provinents de captivitat.
– No degrada el medi ni la biodiversitat de la zona.
– Garanteix la seguretat de les instal·lacions.
– Ajuda a la sostenibilitat econòmica i el desenvolupament social de les comunitats locals a llarg termini.
Per a tot el que no està previst en aquesta llei caldrà ajustar-se a les definicions presents en la legislació bàsica de l’Estat en matèria de pesca i en la normativa comunitària de política pesquera comuna.

Article 3. Àmbit d’aplicació
En relació amb l’àmbit de les competències de la Generalitat, les disposicions d’aquesta llei, atenent les matèries concretes objecte de la seua regulació, tindran l’abast següent:
1. Les disposicions relatives a la pesca, comprensives de la regulació de la gestió i protecció dels recursos marins i de les característiques i condicions de l’activitat extractiva pesquera, seran aplicables en les aigües marítimes interiors.
2. A la pesca marítima recreativa practicada en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana només li seran aplicables les disposicions d’aquesta llei, i del seu desplegament reglamentari, que tinguen expressament per objecte la seua directa regulació.
3. Les normes reguladores del marisqueig s’aplicaran en la zona maritimoterrestre, les aigües marítimes interiors i el mar territorial.
4. Les disposicions reguladores de l’aqüicultura seran aplicables a totes les activitats d’aquesta naturalesa realitzades en terra i en aigües continentals, en la zona maritimoterrestre, les aigües marítimes interiors i el mar territorial.
5. Les disposicions de desplegament de les bases estatals de l’ordenació del sector pesquer, comprensives de la regulació del desembarcament, transport i comercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura, del règim del sector productiu i econòmic pesquer, estenen la seua aplicació a tot el territori de la Comunitat Valenciana.

Article 4. Finalitats
L’actuació, normativa i executiva, de la Generalitat i de la seua administració es dirigirà principalment al compliment de les finalitats següents:
1. La protecció dels caladors del litoral marítim de la Comunitat Valenciana, la conservació dels recursos biològics marins i la gestió de les pesqueries.
2. La protecció de les zones biològicament sensibles, declarant-les zones protegides.
3. L’explotació sostenible dels recursos pesquers i de l’aqüicultura des del punt de vista mediambiental, econòmic i social.
4. La racionalització de les estructures pesqueres marítimes en funció dels recursos existents.
5. La millora de les condicions de comercialització i transformació a la Comunitat Valenciana dels productes de la pesca i l’aqüicultura tant marítima com fluvial, garantint la traçabilitat, seguretat i qualitat dels productes.
6. La millora de la qualificació professional, de les rendes i de les condicions de vida i de treball dels pescadors.
7. El foment i l’ordenació de l’aqüicultura a la Comunitat Valenciana, prestant plena atenció a la sanitat i benestar animal i a la seguretat dels pinsos i dels aliments obtinguts.
8. La vertebració del sector pesquer marítim valencià.
9. Ordenar la pesca marítima recreativa, establint-se límits i sancions, fent prevaldre sempre el principi de precaució ecosistèmic en la presa de decisions sobre la gestió.
10. La diversificació pesquera o aqüícola.
11. La tipificació de les infraccions administratives i establiment de sancions, tant en matèria de pesca marítima, professional i recreativa, com en marisqueig i aqüicultura, en l’àmbit de les competències de la Generalitat.


TÍTOL II
De la pesca marítima en aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I
De la pesca professional

Article 5. Règim general
La pesca professional en les aigües marítimes interiors del litoral de la Comunitat Valenciana es realitzarà de conformitat amb la reglamentació de la pesca a la Mediterrània aplicable adoptada per la Unió Europea, i amb el que disposa aquesta llei, en especial en aquest títol II i el seu desplegament reglamentari.

Article 6. Autorització de l’activitat
1. L’activitat d’explotació dels recursos marins pel sector pesquer tindrà el caràcter de professional i serà realitzat pels titulars i embarcacions que disposen de les autoritzacions administratives legalment exigides per al seu exercici.
2. Les embarcacions que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana i que estiguen en possessió d’una llicència de pesca per a les aigües exteriors del litoral marítim d’aquesta comunitat, podran exercir la pesca en les seues aigües interiors, en la modalitat autoritzada.
3. La conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura, per a les aigües interiors esmentades, podrà establir autoritzacions especials per a determinades zones o per a modalitats concretes, tenint sempre com a prioritat la salvaguarda d’ecosistemes en risc.
4. La pesca professional només pot exercir-se amb els arts, els aparells i els instruments expressament autoritzats. El Consell podrà regular els arts per al seu ús en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana.

Article 7. Modalitats
1. Les modalitats de pesca aptes per al seu exercici en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana són:
a) Arrossegament de fons.
b) Cércol.
c) Arts menors.
d) Palangre de superfície.
2. El Consell podrà declarar l’aptitud d’altres modalitats, com també l’exclusió d’alguna d’elles, basant-se en la situació dels caladors, fent prevaldre el principi de precaució ecosistèmic.

Article 8. Canvis temporals de modalitat
La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà autoritzar, per a les aigües interiors, canvis de modalitat de pesca de caràcter temporal a les embarcacions que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana.

Article 9. Arts prohibits
1. Es prohibeix l’ús dels arts de platja, coneguts tradicionalment com a bolig o pesseta, consistents en xarxes de cèrcol i d’arrossegament, esteses amb ajuda d’una embarcació i maniobrades des de la costa.
2. Es prohibeix l’exercici de la pesca amb arts de deriva.
3. Es prohibeix la pesca d’encerclament amb art de mosca.
4. No es permet la utilització de nanses dirigides a la captura de peixos.

Article 10. Ordenacions específiques
Per al desenvolupament del que estableix aquest capítol, la conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura adoptarà per mitjà del corresponent desenvolupament normatiu o acte administratiu les mesures específiques d’ordenació de la pesca, entre les quals les següents:
a) Reglamentar els arts, les ormeigs, els aparells i els equips de pesca.
b) Delimitar zones de pesca i elaborar per a cada zona els reglaments específics.
c) Fixar períodes de veda per a les modalitats de pesca establides en aquesta llei, com també l’horari d’activitat pesquera diària, els dies d’activitat i el temps de calament continuat dels arts, quan escaiga.
d) Establir les espècies autoritzades i fixar-ne les grandàries mínimes.


CAPÍTOL II
De la pesca marítima recreativa

Article 11. Definició
1. A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per pesca marítima recreativa aquella que es realitza per afició o esport, sense cap retribució i sense ànim lucratiu.
2. Les captures assolides per mitjà d’aquesta activitat seran destinades exclusivament al consum propi del pescador o per a finalitats benèfiques o socials, i en cap cas se n’autoritzarà la venda.
3. La pesca marítima recreativa podrà ser exercida des d’embarcació o des de terra, i submarina, nadant o bussejant a pulmó lliure.


Article 12. Llicències de pesca recreativa
1. Per a l’exercici de la pesca recreativa submarina caldrà estar en possessió de la corresponent llicència d’activitat expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, que es concedirà als qui hagen complit setze anys i justifiquen que reuneixen les condicions físiques necessàries per a la pràctica normal d’aquesta activitat.
2. Per a l’exercici de la pesca recreativa des d’embarcació serà necessari estar en possessió de llicència expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura per a cada embarcació, que autoritzarà a exercir aquesta modalitat des d’embarcacions aptes per a aquesta activitat inscrites en la llista corresponent del registre oficial de vaixells.
3. Per a l’exercici de la pesca recreativa des de terra serà necessari estar en possessió de la llicència d’activitat expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, que autoritzarà el seu titular a exercir aquesta modalitat a peu des de la costa o des de qualsevol artefacte flotant no inscrit en la llista tercera corresponent del registre oficial de vaixells.

Article 13. Concursos de pesca
1. Les condicions d’autorització i la realització de concursos de pesca marítima seran objecte de desenvolupament reglamentari.
2. Els concursos de pesca organitzats per associacions de pesca esportiva legalment constituïdes, la zona de realització dels quals haja de reservar-se als participants, necessitaran l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, sense perjudici dels informes, autoritzacions o permisos d’altres òrgans o administracions públiques legalment preceptius.
3. Es crearà un registre de captures dels concursos de pesca de la Comunitat Valenciana, el funcionament i l’organització del qual serà objecte de desenvolupament reglamentari, i que contindrà com a mínim les captures, la modalitat de pesca, la zona i el tipus de campionat de cada concurs.

Article 14. Utensilis de pesca
1. La pesca recreativa des de la superfície només podrà practicar-se amb l’ormeig d’hams i amb l’art de caiguda denominat rall o esparver.

2. En la pràctica de la pesca submarina únicament podrà emprar-se l’arpó impulsat per mitjans mecànics.
3. Queden expressament prohibits els arts, els ormeigs i els utensilis propis de la pesca i el marisqueig professionals.
4. Així mateix, es prohibeix la utilització d’explosius i l’ús de llums i equips elèctrics o electrònics que servisquen d’atracció per a la pesca.

5. La pesca submarina recreativa no podrà practicar-se utilitzant equip autònom o semiautònom de busseig. Es presumirà aquesta pràctica il·legal quan en les embarcacions, en qualsevol circumstància, es tinguen o porten a bord simultàniament arpons de pesca i qualssevol dels equips de busseig esmentats.

Article 15. Espècies
Es prohibeix la captura d’espècies protegides, vedades o de grandària inferior a l’establida reglamentàriament, o d’aquelles que siguen expressament prohibides per l’administració pesquera per a la pesca recreativa.

Article 16. Reglamentació
1. S’especificarà reglamentàriament la temporalitat de les llicències, les condicions per a l’exercici de la pesca recreativa en les seues distintes modalitats, incloent-hi una referència expressa a la manera de justificació, si escau, de les condicions físiques necessàries per a la pràctica normal de l’activitat esmentada, i les característiques dels utensilis autoritzats. També es fixaran els períodes, les zones hàbils i les quotes de captures.
2. Les mesures de protecció i conservació dels recursos pesquers que s’apliquen per a la pesca professional seran d’aplicació per a la pesca de recreació i, en tot cas, es prohibeix la pràctica de la pesca recreativa en les reserves marines d’interès pesquer.
3. La conselleria competent en matèria de pesca, tot i el que s’anomena al punt anterior, podrà establir mesures complementàries per a la pesca de recreació per tal d’assegurar la conservació i protecció dels recursos i ecosistemes marins o perquè no interferisca amb l’activitat pesquera professional o la perjudique. Les mesures podran ser, entre altres, de:
a) Determinació de temps màxims de pesca.
b) Determinació de distàncies mínimes a embarcacions i arts de pesca professionals.
c) L’establiment de vedes temporals o zonals.
d) L’obligació de fer una declaració de desembarcament respecte de la captura de determinades espècies.
4. Per a obstaculitzar la venda il·legal de peix, es marcaran tots els exemplars de les espècies que figuren a l’annex 1 capturats durant l’activitat de la pesca de recreació. La marca consistirà en un tall a la base de les dues aletes pectorals i al lòbul inferior de l’aleta caudal tal com s’indica a l’annex 2, que es farà abans de desembarcar en el cas de pesca des d’embarcació, o de seguida que s’hagi capturat el peix, en el cas de pesca des de terra o pesca submarina.

El marcatge no impedirà mesurar la talla total de la captura.


CAPÍTOL III
Mesures de diversificació pesquera i aqüícola

Article 17. Coordinació i foment de la diversificació econòmica del sector pesquer i aqüícola
La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura fomentarà el desenvolupament de les diferents actuacions de diversificació que siguen implantades com a complement a l’activitat pesquera i aqüícola. Entre aquestes es troba el turisme aqüícola, el turisme pesquer o mariner i la pesca-turisme, que per les seues condicions particulars requereix una regulació específica.

Article 18. Condicions de la pesca-turisme
1. Per a l’exercici de la pesca-turisme s’haurà de comptar amb les corresponents autoritzacions administratives expedides per l’autoritat competent de la Comunitat Valenciana, prèvia comunicació al ministeri competent en matèria de pesca i obtenció dels informes preceptius d’òrgans d’altres administracions segons normativa vigent.

2. La realització d’aquesta activitat serà compatible amb la pesca extractiva per a la qual el vaixell estiga autoritzat, sempre que els vaixells esmentats reunisquen les condicions de seguretat i habitabilitat que reglamentàriament s’establisquen. En tot cas, els turistes embarcats a bord d’aquestes embarcacions no podran exercir l’activitat pesquera.
S’establiran reglamentàriament les condicions de complementarietat i compatibilitat de l’activitat de pesca extractiva i pesca-turisme i les condicions de l’embarcament del passatge.
3. Reglamentàriament, podran regular-se les condicions de comercialització dels productes pesquers així obtinguts.

Article 19. Mesures específiques
Es podran establir mesures específiques per a la pesca-turisme per raó de protecció i conservació dels recursos pesquers.


TÍTOL III
Del marisqueig

Article 20. Àmbit
1. Es regiran pel que disposa aquest títol les activitats de marisqueig dirigides a l’extracció de crustacis, mol·luscs, tunicats, equinoderms i altres invertebrats del medi marí, quan es realitze emprant arts i utensilis de pesca específics per a una o diverses espècies.

2. La cria d’aquestes espècies se sotmetrà al que disposa el títol V d’aquesta llei.

Article 21. Regulació de l’activitat i dels mitjans autoritzats per a la seua realització
La conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura per mitjà de desenvolupament reglamentari propi regularà:
1. Les diferents modalitats de marisqueig tant des d’embarcació com a peu.
2. Les zones autoritzades per al marisqueig.
3. La classificació, l’obertura i el tancament de zones de producció de mol·luscs bivalves, gasteròpodes, tunicats i equinoderms en aigües de la Comunitat Valenciana.
4. La temporalitat i limitacions de les llicències quan pertoque.
5. Els arts autoritzats, els instruments i els equips.

Article 22. Limitacions
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura establirà l’ordenació de l’activitat marisquera, en les seues distintes modalitats i fixarà els períodes de veda, els dies i l’horari d’exercici de l’activitat, les espècies autoritzades i les seues grandàries mínimes, com també els totals admissibles de captures autoritzats.
2. Es prohibeix la captura del dàtil de mar (Lithophaga lithophaga) i de la nacra (Pinna nobilis) i d’espècies silvestres incloses en el llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del catàleg espanyol d’espècies amenaçades.


TÍTOL IV
De les algues i els sargassos

Article 23. Règim de l’activitat relacionada amb les algues i els sargassos
1. L’extracció o la recollida d’algues i sargassos en zona marítima es farà des d’embarcacions degudament autoritzades, inscrites en la llista tercera del registre de vaixells.
2. La recollida de sargassos en la ribera del mar es podrà realitzar per qualsevol mitjà o instrument que no pertorbe el medi ambient.
3. Els instruments o els arts que s’empren, com també les zones, el període d’activitat i la resta de condicions, seran fixats per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i prendran sempre com a criteris prioritaris la conservació dels ecosistemes i el principi de precaució sobre la seua gestió.
4. Les disposicions previstes en el títol V, «De l’aqüicultura», d’aquesta llei s’apliquen a l’activitat del cultiu d’algues.
5. L’extracció d’algues requerirà el compliment d’un pla o projecte de desenvolupament d’activitat, que haurà de contenir, entre altres aspectes, el mètode d’extracció, la zona del litoral, els mitjans humans i materials a emprar, el termini d’execució, les quantitats d’extracció d’algues i el possible impacte en l’ecosistema marí.
6. El transport de les algues i sargassos haurà d’anar proveït del document de transport o declaració de recollida corresponent.
7. Es determinaran reglamentàriament les normes d’extracció o recollida d’algues i sargassos, els períodes d’activitat, la comercialització i els altres requisits exigits per a l’exercici de l’activitat, com el document de transport o la declaració de recollida.


TÍTOL V
De l’aqüicultura

Article 24. Aqüicultura
S’entén per aqüicultura, la cria o el cultiu d’organismes aquàtics amb tècniques encaminades a augmentar la producció dels organismes en qüestió per damunt de les capacitats naturals del medi. Els organismes esmentats són, al llarg de tota la fase de cria o cultiu i fins al moment de la seua recollida, propietat d’una persona física o jurídica.


Article 25. Zones aptes i zones d’interès
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà determinar les zones aptes i les zones d’interès per als establiments d’aqüicultura marina, basant-se en criteris de sostenibilitat ambiental i assegurant-se que les piscines no deterioren l’ecosistema costaner, ni contaminen la mar amb una utilització excessiva d’antibiòtics i pesticides, ni que es produïsquen fugues.
2. Les activitats d’aqüicultura marina només s’autoritzaran quan les aigües tinguen la qualitat adequada per a la cria de les espècies marines.

3. No s’autoritzaran establiments d’aqüicultura marina en zones amb fons bionòmics del tipus de praderies de fanerògames marines.

4. Una vegada haja estat declarada una zona d’interès per a cultius marins, no podrà veure’s afectada per abocaments d’aigües o residus que produïsquen contaminació o enterboliment de les aigües que siguen perjudicials per a les espècies explotades quant a la seua pèrdua de productivitat o pel seu potencial dany a la població humana consumidora.

Article 26. Autorització d’activitats
1. La realització d’activitats d’aqüicultura requerirà l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, sense perjudici dels informes, les avaluacions d’impacte ambiental, les autoritzacions o les concessions d’altres òrgans o administracions públiques legalment preceptius, i es donarà audiència, en tot cas, a les confraries de pescadors i a altres organitzacions del sector pesquer, associacions en defensa del medi ambient i altres organitzacions representants dels sectors afectats.
2. S’inclou entre les activitats subjectes a autorització les de repoblació marina, consistents en l’alliberament d’espècies animals o vegetals en qualsevol fase del seu cicle vital en el medi natural perquè incremente la seua població.
3. Es podran autoritzar provisionalment activitats i establiments de caràcter experimental, en el cas de projectes innovadors o que necessiten una experimentació prèvia. L’explotació definitiva se subjectarà al règim ordinari d’autorització.
4. S’establirà reglamentàriament el procediment d’autorització i registre d’aquestes activitats.
5. El contingut bàsic de les autoritzacions concedides, relatiu a les característiques del cultiu i la seua ubicació, es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Article 27. Vigència de les autoritzacions
1. Les autoritzacions d’aqüicultura es concediran amb caràcter temporal o indefinit, encara que en el cas que afecte terrenys de domini públic no podrà excedir el període de la concessió o autorització del seu ús.
2. Es determinaran reglamentàriament els motius d’extinció anticipada de les autoritzacions.

Article 28. Condicions sanitàries
1. La conselleria competent en sanitat animal establirà reglamentàriament i adoptarà les mesures sanitàries necessàries, de prevenció i control, amb relació a l’activitat d’aqüicultura. La conselleria esmentada prendrà especial cura per a evitar els riscos de propagació de malalties des de les granges a les poblacions salvatges que hi estan en contacte, i del fet que no es produïsquen fugides d’exemplars captius que es barregen genèticament amb els exemplars salvatges d’aquesta espècie i en disminuïsquen la diversitat genètica.
2. Les mesures que s’adopten amb aquesta finalitat seran de compliment obligatori per als titulars dels establiments.
3. Es regularà reglamentàriament la classificació, obertura i tancament de zones de producció de mol·luscs bivalves, gasteròpodes, tunicats i equinoderms en aigües de la Comunitat Valenciana.

Article 29. Control administratiu
L’administració autonòmica competent en aqüicultura comprovarà el compliment de les condicions de l’autorització d’activitat aqüícola, a l’efecte del qual s’haurà de permetre’s als seus tècnics i inspectors l’accés lliure a les instal·lacions i facilitar-los les dades que requerisquen sobre el funcionament de l’explotació.

Article 30. Informació estadística
Els titulars d’autoritzacions d’explotacions d’aqüicultura estaran obligats a aportar a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, a efectes estadístics, les dades relatives a la producció i al valor de les vendes.

Article 31. Registre d’Establiments d’Aqüicultura
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura desenvoluparà reglamentàriament el registre d’establiments d’aqüicultura de la Comunitat Valenciana.
2. En el registre s’inscriuran, d’ofici, els establiments prèviament autoritzats, i s’hi reflectiran els canvis de titularitat i les altres modificacions que es produïsquen respecte a les dades que conté.



TÍTOL VI
De la conservació i explotació sostenible
dels recursos pesquers

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 32. Objectiu
L’objectiu d’aquest títol és el d’establir les regulacions adequades per a afavorir el manteniment i la regeneració dels recursos pesquers de manera que se’n garantisca l’explotació sostenible al llarg del temps.


Article 33. Actuacions
Es podran adoptar mesures de limitació de l’activitat pesquera i marisquera, com també la seua regulació, fomentant l’ús d’arts i pràctiques selectives, adequant l’explotació de la flora i la fauna marina a condicions de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.


CAPÍTOL II
Mesures per a la protecció i la conservació dels recursos

Article 34. Mesures de conservació, protecció i recuperació
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà adoptar, entre altres, les mesures següents de protecció, conservació i recuperació dels recursos marins, que podran estar emmarcades en diferents plans de gestió.
2. Es podran establir com a mesures de protecció dels recursos pesquers:
a) El foment de l’ús d’arts i tècniques selectives amb la finalitat de disminuir el rebuig.
b) La prohibició de captura de determinades espècies pesqueres, talles o determinats pesos individuals.
c) La regulació de la pesca no professional, per la seua incidència sobre el recurs.
3. Per mitjà de la corresponent resolució, dictada per la direcció general competent en la matèria, es podran establir, entre altres, les mesures següents de conservació d’espècies marines objecte d’explotació:
a) L’establiment d’èpoques de veda.
b) L’establiment de zones de veda.
c) Regulació de l’esforç pesquer, establint les quantitats màximes o quotes de pesca per vaixell, pescador, espècie, zona o període, limitant el nombre de vaixells, el seu temps d’activitat, o tancant la pesquera.

d) Qualsevol altra mesura adequada per a la consecució de les finalitats fixades en aquest article.
4. S’establiran mesures de recuperació dels recursos pesquers, entre les qual podran figurar les accions de repoblació o ressembrada d’espècies d’interès pesquer, la instal·lació d’esculls artificials, la declaració de zones marítimes protegides i de reserves marines d’interès pesquer.

5. Amb caràcter general, es prohibeix l’extracció de flora i fauna marina sense finalitat pesquera autoritzada. Aquestes activitats podran ser autoritzades per la direcció general competent en pesca marítima amb finalitats d’educació, investigació o aquariofília, o en cas d’apreciar-s’hi raons d’interès general que ho justifiquen.
Article 35. De les zones protegides d’interès pesquer
1. Són zones protegides d’interès pesquer del litoral marítim de la Comunitat Valenciana les declarades administrativament, dins dels límits de les seues aigües interiors, pel seu especial interès per a la preservació i regeneració dels recursos pesquers, i s’hi limiten les activitats extractives de la fauna i flora marines i en general les pertorbadores del medi.
2. En tot cas, es declaren com a protegits els fons de praderies de fanerògames marines, els fons coral·lígens i els de maërl.
3. Mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura es declararan també com a protegides, durant el temps de consolidació dels seus efectes regeneradors, les àrees d’instal·lació d’esculls artificials.

Article 36. Declaració de zones protegides
1. La declaració de les zones protegides es farà per mitjà de l’aprovació del decret corresponent pel Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i contindrà com a mínim:
a) Delimitació geogràfica de l’àrea protegida.
b) Justificació de la declaració i del contingut del règim de protecció aplicable.
c) Vigència i revisió temporal de la declaració.
d) Prohibicions i limitacions de l’activitat pesquera i marisquera, de caràcter temporal o permanent, total o parcial, com també d’altres activitats que puguen incidir sobre la zona protegida.
e) Si escau, promoció d’altres mesures complementàries, respecte de l’àrea protegida i el seu entorn, per a l’afavoriment de la regeneració dels recursos marins.
2. Es garantirà en el procés descrit en l’article anterior la participació pública i efectiva entre les confraries de pescadors, altres organitzacions del sector pesquer, les associacions en defensa del medi ambient, els sectors locals afectats, entre altres, i es garantirà en tot moment l’accés a la informació i la comunicació d’aquests.

3. Quan les singulars condicions de l’àrea a protegir i l’elevat interès en la regeneració dels recursos pesquers determinen una major protecció, de caràcter integral, el decret pel qual es declare la zona de protecció podrà qualificar-la com a reserva marina d’interès pesquer.


Article 37. De les reserves marines d’interès pesquer
Amb la intenció d’afavorir la regeneració dels recursos marins, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura declararà com a reserva marina d’interès pesquer les zones que presenten condicions adequades per a la regeneració dels recursos pesquers, conservació de les espècies marines o recuperació dels ecosistemes. En el procediment fins a la declaració es demanaran informes a les confraries de pescadors, altres organitzacions del sector pesquer, associacions en defensa del medi ambient i sectors locals afectats, entre d’altres.

Dins d’aquestes reserves podran determinar-se diferents graus de protecció, de zones o espècies. Les mesures de protecció determinaran les limitacions o la prohibició, si escau, de l’exercici de l’activitat pesquera i qualsevol altra activitat que puga alterar l’equilibri natural.


Article 38. Esculls artificials
1. Són esculls artificials les zones marines en els fons de les quals s’instal·len un conjunt de mòduls o elements de diferents formes, duradors i d’un pes suficient que impedisca el seu desplaçament, a fi de protegir, regenerar i desenvolupar els recursos pesquers.
2. La instal·lació d’esculls artificials en aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana requerirà autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, sense perjudici de la concessió per a l’ús del domini públic atorgada per l’administració competent.
La instal·lació d’esculls artificials que ocupen simultàniament aigües interiors i exteriors requereix l’autorització conjunta del ministeri competent en aquella matèria i de la conselleria igualment competent respecte de les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana.
3. L’autorització de la conselleria declararà la protecció de l’àrea d’instal·lació de l’escull, amb el contingut mínim expressat en l’article 36, i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

4. Els requisits mínims que han de complir els esculls, tant construïts amb materials que no produïsquen contaminació en el medi marí com per mitjà de l’afonament de vaixells, s’establiran reglamentàriament.

5. En l’expedient d’autorització de la instal·lació d’esculls, hauran de ser oïdes necessàriament les confraries de pescadors i federacions de confraries afectades.

Article 39. Repoblacions marines
1. Només es podran efectuar repoblacions d’espècies marines autòctones amb l’objecte de regenerar els recursos marins. Aquestes repoblacions requeriran l’autorització prèvia de l’administració competent en pesca marítima i de l’autoritat competent en matèria de biodiversitat.

2. En les zones on s’efectuen aquestes repoblacions s’establiran normes especials per a l’exercici de la pesca, com també de totes aquelles activitats que puguen afectar l’efectivitat d’aquesta mesura.

Article 40. Plans de gestió de la pesca
1. L’administració competent en pesca marítima podrà ordenar, en l’àmbit de les seues competències, plans de gestió dels recursos pesquers o marisquers, per modalitats, zones o espècies objectiu en què es determinarà l’esforç pesquer admissible d’acord amb la situació dels recursos, amb la finalitat del manteniment de l’activitat pesquera a llarg termini.
2. Els plans de gestió podran contenir les determinacions:
a) El nombre d’embarcacions i les seues característiques, el nombre de pescadors o mariscadors que poden explotar els recursos d’una zona, com també les característiques dels arts utilitzats.
b) Els dies hàbils per a la pràctica professional de la pesca i el marisqueig i els horaris permesos.
c) El temps de calada d’arts fixos.
d) Les limitacions en l’espai o en el temps a l’exercici de l’activitat pesquera; així mateix, es podrà limitar el volum de les captures.


Article 41. Arts de pesca selectius
La conselleria competent en pesca i aqüicultura podrà regular l’ús d’arts de pesca selectius que disminuïsquen el rebuig i les captures d’immadurs. S’hauran de realitzar informes o estudis sobre la selectivitat de les arts de pesca i sobre la capacitat pesquera amb diferents tipologies d’arts, contemplant, també, els avanços progressius respecte als arts de pesca emprats en el passat.

Article 42. Obres, instal·lacions i la resta d’activitats en el mar
1. L’autorització administrativa per a la realització de qualsevol d’aquestes activitats en què concórreguen circumstàncies que puguen afectar els recursos pesquers o produir interferències amb l’activitat pesquera, requerirà una avaluació d’impacte ambiental com també un informe preceptiu de la direcció general competent en pesca marítima i aqüicultura, i avaluació d’impacte ambiental positiva.
2. L’autorització administrativa per a qualsevol classe d’abocaments en aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana requerirà un informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i avaluació d’impacte ambiental positiva en el qual es valorarà la seua incidència sobre els recursos marins vius.


TÍTOL VII
De la comercialització dels productes de la pesca
i de l’aqüicultura

Article 43. Desembarcament
1. El desembarcament dels productes de la pesca i l’aqüicultura marina es realitzarà en els llocs destinats a l’efecte per als productes en fresc i per als congelats i transformats a bord, en els ports pesquers autoritzats.
Dins de cada port, el desembarcament es produirà en els molls i els llocs delimitats per l’autoritat portuària.
2. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura determinarà els ports autoritzats per al desembarcament dels productes de la pesca i l’aqüicultura marina.
3. En el cas dels productes pesquers en què no s’efectue el desembarcament o la descàrrega en un port, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà determinar els llocs autoritzats per a la seua descàrrega.

Article 44. Control tècnic i sanitari dels productes frescs
1. Per a la verificació dels controls tècnics i sanitaris dels productes pesquers frescs desembarcats a la Comunitat Valenciana, s’estableix l’obligatorietat del pas de la totalitat dels productes esmentats per la llotja pesquera del port de descàrrega; el responsable de l’explotació de la llotja expedirà l’acreditació corresponent d’aquest compliment.

2. Quan el desembarcament es realitze en un port pesquer que no dispose de llotja pel reduït volum de descàrregues de productes pesquers frescs, la subjecció d’aquests productes desembarcats als controls tècnics i sanitaris es realitzarà en la forma que es dispose reglamentàriament.
3. Els productes pesquers que hagen de ser objecte de la primera venda en un lloc que no siga el port de desembarcament, aniran acompanyats, des de l’eixida del recinte portuari fins que es produïsca la primera venda, de la documentació que s’establisca reglamentàriament, entre la qual constarà la identificació de la mercaderia, l’origen i l’establiment de primera venda a què va destinada.
4. Les espècies de mol·luscs bivalves, equinoderms, gasteròpodes i tunicats reglamentàriament determinades, destinades a la seua comercialització i consum, hauran de passar obligatòriament per un centre d’expedició autoritzat, a fi d’efectuar-ne els controls tècnics i sanitaris.

5. En els productes de l’aqüicultura podrà realitzar-se la descàrrega en les instal·lacions o els establiments autoritzats per la direcció general competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura de la Generalitat.


Article 45. Comercialització
1. Sense perjudici de les autoritzacions o concessions per les autoritats competents de conformitat amb la normativa vigent, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura haurà de:

a) Autoritzar l’activitat de primera venda en les llotges o en altres establiments previstos en l’article següent, que complisquen els requisits establits reglamentàriament, ateses les necessitats generals d’ordenació del sector pesquer.
Aquesta autorització serà necessària tant per a la directa explotació de la llotja per l’autoritat portuària com per a la seua gestió per un tercer concessionari. En aquest últim supòsit, l’autorització s’instarà amb caràcter posterior a la convocatòria del procediment d’adjudicació del contracte de gestió, d’acord amb el que disposen els plecs de prescripcions tècniques i econòmiques. Per a l’adjudicació tindran prioritat tant les confraries de pescadors com les organitzacions de productors de peix i altres organitzacions representatives del sector oficialment reconegudes.
L’autoritat portuària competent comunicarà a l’administració pesquera autonòmica la identitat del responsable de l’explotació de la llotja pesquera de què es tracte.
b) Controlar la declaració de dades i la resta de documentació requerida per la normativa vigent per a la primera venda i el transport.
c) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de traçabilitat i etiquetatge, com també pel compliment de les normes d’ordenació pesquera vigents, en particular les relatives a espècies protegides, vedades i les referents a la grandària mínima establida.
d) L’etiquetatge podrà especificar la modalitat de pesca per a diferenciar clarament les modalitats de pesca artesanal.
2. Es prohibeix la comercialització dels productes extrets en l’exercici de la pesca marítima recreativa.

Article 46. Primera venda
La primera venda dels productes pesquers frescos a la Comunitat Valenciana s’efectuarà obligatòriament en les seues llotges pesqueres, sense perjudici de les excepcions establides en la normativa bàsica de l’Estat.
La primera venda de productes pesquers congelats o transformats a bord, com també la de productes de l’aqüicultura i productes pescats en aigües continentals a la Comunitat Valenciana es realitzarà en els establiments degudament autoritzats a l’efecte per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
La primera venda d’espècies de mol·luscos bivalves vius, equinoderms, gasteròpodes i tunicats reglamentàriament determinades s’haurà de realitzar a través de centres d’expedició autoritzats per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.

Article 47. Comunicació de vendes
El responsable de l’explotació de la llotja o de l’establiment autoritzat de primera venda haurà d’expedir les notes de primera venda, com també tota documentació d’informació prèvia que calga d’acord amb la normativa vigent, i trametre a l’administració pesquera autonòmica les dades establides reglamentàriament.

Article 48. Acreditació del producte
1. El transport i la comercialització dels productes de la pesca i de l’aqüicultura haurà de realitzar-se garantint en tot moment la traçabilitat del producte. S’establiran reglamentàriament els requisits exigits respecte d’això
2. Els productes pesquers frescs, refrigerats o cuits exposats a la venda en els establiments de la Comunitat Valenciana, hauran de complir amb els requisits establits en la normativa vigent d’etiquetatge i d’informació al consumidor. Per mitjà del corresponent desenvolupament reglamentari es relataran els requisits exigits sobre això.

Article 49. Autorització de llotges pesqueres
Mitjançant una resolució expressa de la direcció general competent en matèria de pesca marítima podran autoritzar-se llotges pesqueres.


TÍTOL VIII
Del sector pesquer

Article 50. Construcció de vaixells
1. D’acord amb la legislació bàsica d’ordenació del sector pesquer, la construcció de nous vaixells, per a l’establiment de la seua base en ports de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura quant a la seua destinació a l’activitat pesquera.
2. La Comunitat Valenciana atorgarà les autoritzacions tenint en compte la normativa bàsica corresponent i després de l’emissió dels informes preceptius segons la normativa vigent d’altres administracions. La Generalitat Valenciana defensarà i donarà suport prioritàriament, davant les diferents administracions, a la modernització dels vaixells que utilitzen arts de pesca sostenibles i selectius.
3. Sense perjudici d’això, l’exercici de l’activitat pesquera autoritzada a un vaixell de nova construcció quedarà condicionat a l’obtenció de la corresponent llicència de pesca per a un calador determinat.


Article 51. Modernització de la flota
De conformitat amb la legislació bàsica del sector pesquer, la modificació de les característiques i condicions tècniques de les embarcacions pesqueres que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana, haurà de ser autoritzada prèviament per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.

Article 52. Establiment i canvis de base
1. L’establiment de la base oficial d’un vaixell en ports de la Comunitat Valenciana, tant en els casos de nova construcció com en els de canvi entre ports de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, amb un informe previ, si és el cas, de l’autoritat portuària i la confraria de pescadors de la destinació del vaixell com també la corresponent federació provincial, per al control de l’adaptació de les capacitats de la flota a les modalitats de pesca i als caladors existents en el litoral de la Comunitat Valenciana, i tenint en compte les característiques i particularitats del port i les possibilitats de comercialització i de prestació de serveis.
2. L’administració pesquera de la Generalitat defendrà els interessos del sector pesquer de la Comunitat Valenciana en els procediments en què intervinga de canvis de base entre ports de diferents comunitats autònomes, i actuarà en tot moment d’acord amb la normativa estatal aplicable.

Article 53. Mesures de foment
1. L’administració pesquera autonòmica fomentarà la renovació, la modernització i la reestructuració de la flota pesquera de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la concessió d’ajudes públiques a les accions del sector amb l’objecte esmentat, d’acord amb els fons procedents de l’Estat i de la Unió Europea i els propis que habilite la Generalitat.
2. Les mesures per al foment de la modernització de la flota es dirigiran al compliment dels següents objectius:
a) Racionalitzar les operacions de la pesca.
b) Millorar les condicions de conservació a bord dels productes, per a garantir-ne la qualitat.
c) La millora de les condicions de vida i treball, de la seguretat i salut en el treball, com també de la seguretat de la vida humana en la mar.
d) Promoure la instal·lació d’equips de control de les operacions de la pesca.
e) La reducció de l’impacte ambiental de la flota pesquera.
f) Aquells altres que ajuden al compliment dels objectius de la política pesquera comuna.

Article 54. Accions prioritàries
Es consideren prioritàries, a l’efecte de la concessió de les ajudes públiques per la Generalitat, sense perjudici dels condicionants que puguen imposar les administracions finançadores, estatal o europea, les accions següents:
a) Les accions que s’adeqüen als plans i als programes plurianuals i sectorials de la Comunitat Valenciana.
b) Les accions destinades a la protecció dels recursos pesquers, entre elles, les de paralització temporal de l’activitat dels vaixells de pesca, amb la cobertura de les conseqüències que se’n deriven.
c) Les accions destinades a la disminució de l’ús i l’ocupació d’arts no selectius.
d) Les que milloren significativament les condicions higienicosanitàries de l’activitat pesquera i aqüícola i de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament.
e) L’adequació de les estructures comercials del sector pesquer.
f) El foment d’una aqüicultura sostenible.
g) La diversificació pesquera o aqüícola.

Article 55. Promoció de la formació professional
1. La Generalitat promourà la capacitació i el reciclatge professional dels pescadors, com també la preparació de joves i persones desocupades de qualsevol edat que pretenguen incorporar-se a les activitats pesqueres.
2. Amb aquesta finalitat, hauran de realitzar-se les actuacions administratives següents:
a) La planificació i la programació de les accions formatives prioritàries per al sector pesquer.
b) La realització de les activitats formatives, en coordinació i col·laboració amb altres institucions públiques i privades.
c) L’obtenció de recursos econòmics i la seua aportació per al foment dels ensenyaments nauticopesquers.
d) L’elaboració d’estudis a fi d’avaluar les necessitats formatives i de reciclatge professional en l’àmbit maritimopesquer.

Article 56. Títols professionals
En el marc de la normativa bàsica estatal aplicable, l’administració autonòmica establirà les condicions i els requisits per a l’obtenció dels títols professionals que calguen per a l’exercici de l’activitat pesquera.

TÍTOL IX
De les organitzacions pesqueres de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I
Les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana

Article 57. Naturalesa
1. Les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins, integrades voluntàriament i lliurement per professionals de la pesca, armadors i treballadors de l’àmbit territorial respectiu.
2. Aquestes confraries es relacionen amb l’administració de la Generalitat a través de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura en els termes que preveu aquesta llei.

Article 58. Funcions
1. La funció pròpia de les confraries de pescadors és la d’actuar com a òrgans de consulta i col·laboració amb l’administració, en la promoció i l’ordenació del sector pesquer, en la defensa dels seus interessos i en la conservació dels recursos pesquers.
2. Les confraries seran oïdes per l’administració de la Generalitat en l’elaboració de les disposicions de caràcter general que afecten el sector pesquer.
3. Les confraries poden també realitzar activitats econòmiques relacionades amb la comercialització dels productes de la pesca i del marisqueig, amb l’aqüicultura i amb la prestació de serveis, inclosos els assistencials, als seus associats.
4. En tot cas, compliran les funcions respectant l’exercici per les organitzacions empresarials i sindicals de les funcions de representació i negociació que els són pròpies.
5. El Consell, mitjançant un decret, podrà delegar en les confraries de pescadors l’exercici de funcions administratives en matèries d’interès general pesquer quan, amb això, es millore la gestió administrativa i es facilite la relació dels pescadors amb l’administració pesquera autonòmica en els procediments administratius a què es referisca la delegació. L’acceptaran voluntàriament les confraries a les quals se’ls propose.

6. Les confraries podran ordenar l’activitat professional pesquera dels membres en el seu àmbit territorial establint normes de compliment obligatori per a aquests, sempre que les normes no siguen contràries a l’ordenament jurídic vigent.
7. Les confraries poden elevar informes i propostes a l’administració de la Generalitat sobre matèries objecte de la seua competència.
8. Les confraries podran afavorir la formació cultural i professional dels membres i facilitar-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas.

Article 59. Règim jurídic
1. Les confraries de pescadors es regiran per la legislació bàsica estatal, pel que disposa aquesta llei i per les disposicions que en el seu desenvolupament dicten el Consell i la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i també pels respectius estatuts.
2. En tot cas, en els aspectes organitzatius i quan exercisquen potestats administratives, les confraries se sotmetran a la legislació administrativa que s’hi aplique.
3. En l’exercici de les activitats econòmiques que eventualment realitzen se’ls aplicarà la legislació general que les regule.

Article 60. Creació, modificació i dissolució
1. La creació d’una confraria de pescadors necessàriament haurà de ser promoguda per un 40 per 100 del cens de professionals de l’àmbit territorial de què es tracte, que aprovaran el projecte d’estatuts pels quals s’haurà de regir i els sotmetrà a la ratificació de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
2. No podrà coincidir més d’una confraria sobre un mateix àmbit territorial. En el cas que la creació d’una nova confraria afecte l’àmbit d’altres existents, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura resoldrà sobre l’esmentada creació i sobre els àmbits de les confraries afectades, després de donar-los audiència i atès l’interès general.
3. La fusió i la dissolució de confraries requerirà, almenys, l’acord majoritari dels òrgans plenaris de les confraries afectades, excepte el que hi ha disposat en l’apartat anterior, i la ratificació per la conselleria esmentada.
4. La conselleria podrà disposar, d’acord amb l’interès general pesquer, la dissolució forçosa d’aquelles confraries de pescadors que manifestament no atenguen el compliment dels seus fins, oïdes les federacions de confraries de pescadors existents en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Article 61. Estatuts
1. Els estatuts de les confraries de pescadors hauran de regular, almenys, les qüestions següents:
a) La denominació, l’àmbit territorial i l’adreça.
b) L’estructura organitzativa i funcional, amb expressió del règim d’elecció dels membres o els titulars dels distints òrgans rectors i diferenciació dels directament responsables de la gestió de les activitats a què es refereix l’apartat 3 de l’article 58 d’aquest títol.
c) Els drets i les obligacions dels membres de la confraria.
d) El règim econòmic i comptable.
e) El patrimoni i els recursos econòmics previstos.
f) Les causes i el procediment de dissolució i la destinació del patrimoni.
2. La redacció dels estatuts i les modificacions que s’hi puguen efectuar requeriran l’acord majoritari de l’òrgan plenari de la confraria i els hauran d’aprovar la conselleria competent en matèria de pesca marítima.

Article 62. Representativitat dels òrgans rectors
1. Els òrgans representatius de les confraries de pescadors són la junta general, el capítol i el patró major. Tots els càrrecs s’elegiran entre els membres de les confraries de pescadors mitjançant sufragi lliure, igual i secret, mitjançant el sistema que s’establisca estatutàriament. Se n’assegurarà la representativitat i es mantindrà, en el cas dels òrgans col·legiats, la paritat en la representació de treballadors i armadors.

2. L’elecció de membres de l’òrgan plenari superior de govern de la confraria la realitzaran els confrares mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, per un període de quatre anys, d’acord amb la convocatòria genèrica per a totes les confraries que realitzarà, mitjançant una ordre, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
3. Els estatuts de les confraries i les convocatòries electorals de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura hauran de respectar les normes següents:
a) L’òrgan plenari superior de govern de cada confraria designarà una comissió electoral encarregada de la preparació del pla electoral, de l’aprovació del cens d’electors, de la designació dels components de la mesa electoral i de la proclamació dels candidats. Resoldrà les reclamacions que s’hi formulen.
b) La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura aprovarà el pla electoral i controlarà, en via de recurs administratiu, els acords que adopte la comissió electoral.
c) La mesa electoral serà l’encarregada de presidir la votació, vigilar-ne la regularitat i la legalitat i realitzar l’escrutini.
d) El cens electoral el formaran tots els afiliats majors d’edat al corrent de les obligacions econòmiques amb la confraria.
e) Es podran triar els que figuren en el cens electoral, acrediten en el període immediat anterior a la convocatòria un mínim de dos anys de pertinença ininterrompuda a la confraria i es presenten voluntàriament com a candidats.
4. Si se crea una nova confraria, els òrgans de govern s’integraran provisionalment en la forma en què dispose l’acord de creació, ratificat per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.

5. Els estatuts de cada confraria regularan la designació de membres gestors, atès el criteri de representativitat per als casos en què no s’hagen celebrat legalment les eleccions de renovació de càrrecs o s’hagen produït vacants sobrevingudament.

Article 63. Recursos econòmics, règim pressupostari i comptable
1. Les confraries de pescadors podran comptar amb els recursos següents:
a) Les quotes o les derrames que acorde l’òrgan plenari superior de govern.
b) Les rendes i els productes del seu patrimoni.
c) Els ingressos provinents de les activitats i els serveis.
d) Les donacions, els llegats, les ajudes i les subvencions que se’ls concedisquen.
e) Qualsevol altre recurs que, d’acord amb la legislació o amb els seus estatuts, se’ls puga atribuir.
2. El pressupost corrent d’ingressos i despeses l’haurà d’elaborar i aprovar la junta general durant l’últim trimestre de l’exercici anterior al de l’aplicació. La liquidació del pressupost de cada exercici es presentarà a la junta general per a aprovar-la dins del primer semestre de l’exercici següent. Tant el pressupost com la liquidació s’hauran de trametre a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura en el termini de trenta dies comptadors des de l’aprovació respectiva.

3. Les confraries seguiran un pla de comptes únic, adaptat al pla general de comptabilitat, que dissenyarà, amb la participació de les confraries, la conselleria competent en matèria d’hisenda i preveurà la diferenciació dels moviments corresponents a les activitats econòmiques a què es refereix l’article 58 d’aquesta llei.

Article 64. Federacions de confraries
1. Les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana, per acord dels òrgans plenaris superiors, podran constituir federacions provincials, amb la mateixa naturalesa de corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins.

2. Els estatuts de cada federació provincial expressaran les confraries que les integren, els òrgans de govern i la integració representativa, els fins i les facultats, el règim econòmic i els recursos que les financen, el procediment per a dissoldre-les o per a separa-les d’alguna confraria federada.
3. Les federacions provincials podran formar la federació de la Comunitat Valenciana de federacions de confraries de pescadors.
4. Sense perjudici de les funcions atribuïdes a la federació de la Comunitat Valenciana de federacions de confraries de pescadors, els correspon expressament intervenir en els conflictes que puguen sorgir entre diferents federacions provincials o entre aquestes i les confraries concretes.
5. La creació i els estatuts de les federacions, els haurà d’aprovar la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
6. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura pot dissoldre una federació quan no mantinga activitat o no tinga òrgans rectors legalment elegits. La resolució de dissolució s’adoptarà prèvia informació pública i consulta amb les organitzacions del sector pesquer afectades.
7. A les federacions, se’ls aplicarà el que disposa l’article anterior.


Article 65. Registre de confraries de pescadors
1. En el registre de confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana, dependent de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, s’inscriuran les confraries esmentades i les federacions i s’anotaran tots els actes en els quals aquesta llei i la normativa que la desenvolupa determinen que aquesta conselleria intervinga.
2. La gestió d’aquest registre podrà ser desconcentrada en les unitats administratives territorials de la conselleria.


CAPÍTOL II
Les organitzacions de productors

Article 66. Concepte
Les organitzacions de productors són entitats reconegudes oficialment, constituïdes a iniciativa dels productors, a fi de garantir l’exercici racional de la pesca i de l’aqüicultura i la millora de les condicions de venda de la producció.
S’establiran reglamentàriament les condicions perquè l’administració les reconega i els retire aquest reconeixement.

Article 67. Objectius i obligacions
1. Són objectius comuns a les organitzacions de productors de productes de la pesca i de l’aqüicultura:
a) Millorar les condicions d’introducció en el mercat dels productes de la pesca i l’aqüicultura dels membres.
b) Augmentar la rendibilitat econòmica.
c) Estabilitzar els mercats.
d) Contribuir a l’abastiment d’aliments, promoure elevades normes de qualitat i seguretat alimentàries i contribuir a l’ocupació a les zones costaneres i rurals.
e) Reduir l’impacte mediambiental de la pesca, incloses mesures per a millorar la selectivitat dels arts de pesca.
2. Entre d’altres, les organitzacions de productors de productes de la pesca tindran les obligacions següents:
a) Fomentar l’exercici d’activitats pesqueres viables i sostenibles.
b) Evitar i reduir, tant com siga possible, les captures no desitjades de poblacions comercials i, quan calga, fer el millor ús d’aquestes captures.
c) Contribuir a la traçabilitat dels productes de la pesca i l’accés a informació clara i completa per als consumidors.
d) Contribuir a l’eliminació de la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada.
3. Entre d’altres, les organitzacions de productors de productes de l’aqüicultura tindran les obligacions següents:
a) Fomentar l’exercici, pels seus membres, d’activitats d’aqüicultura sostenibles i propiciar oportunitats per a desenvolupar-les.
b) Assegurar que l’activitat dels seus membres s’ajusten als plans estratègics nacionals i autonòmics.
c) Esforçar-se per tal que els pinsos nutricionals d’origen pesquer utilitzats en l’aqüicultura provinguen de pesqueries amb gestió sostenible.


TÍTOL X
Consell assessor de pesca i aqüicultura
de la Comunitat Valenciana

Article 68. Naturalesa
El Consell Assessor de Pesca i Aqüicultura de la Comunitat Valenciana es crearà com un òrgan col·legiat permanent, interdisciplinari i de participació, per a l’assessorament i la consulta, adscrit a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.

Article 69. Funcions
El consell assessor exerceix les funcions següents:
1. Assessorar el Consell i l’administració en les matèries de pesca i aqüicultura, en tots els assumptes que li sotmeta el conseller o la consellera competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
2. Informar sobre els projectes de disposicions legislatives i reglamentàries en matèria de pesca i aqüicultura.

Article 70. Estructura i funcionament
1. El consell funcionarà en ple o en comissions de treball.
2. Mitjançant el desenvolupament reglamentari posterior, s’establirà:
a) La composició, que en tot cas tindrà representació paritària de tots els interessos que hi confluïsquen.
b) La designació dels membres.
c) El règim de funcionament intern.


TÍTOL XI
Règim sancionador

CAPÍTOL
Inspecció pesquera

Article 71. Del personal inspector
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, a fi d’assegurar el compliment de les prescripcions en les matèries objecte d’aquesta llei, disposarà d’una unitat d’inspecció pesquera. El seu personal es considerarà agent de l’autoritat en l’exercici de l’activitat inspectora, sense perjudici de les competències de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat, i podrà requerir l’auxili de les autoritats de marina i dels cossos i les forces de seguretat estatals, autonòmics i locals.
2. A aquest personal correspondran les funcions següents:
a) La vigilància i la inspecció, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels vaixells, les activitats i els establiments relacionats amb la pesca marítima, el marisqueig i l’aqüicultura, i dels mercats i dels establiments de primera venda, transformació, comercialització i consum dels productes.
b) La inspecció de vehicles dedicats al transport de peix, mariscos i altres productes de la mar, per a la qual cosa els inspectors podran requerir la detenció del vehicle.
3. Per a l’exercici d’aquestes funcions, els titulars i el personal de les activitats, les dependències o les instal·lacions objecte de la inspecció hi permetran el lliure accés dels inspectors degudament acreditats i els facilitaran la informació i la documentació necessàries per a la verificació del compliment de la normativa pesquera.

Article 72. Altres òrgans d’inspecció
Es reconeix la condició d’agents de l’autoritat, a l’efecte de la constatació dels fets infractors en les matèries i els àmbits regulats en aquesta llei, als funcionaris d’altres òrgans i administracions públiques amb funcions inspectores quan, en l’exercici de les seues funcions, observen l’incompliment de les normes de la pesca marítima, el marisqueig i l’aqüicultura, com també de la circulació i la comercialització dels seus productes, i formalitzen l’acta corresponent, que es trametrà a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.


Article 73. Programació de les activitats d’inspecció
La inspecció ordinària de les activitats regulades en aquesta llei es desenvoluparà d’acord amb els plans i els programes generals i específics que reglamentàriament es determinen, tot això sense perjudici de les actuacions singulars que calga emprendre.


CAPÍTOL II
Infraccions administratives en matèria de pesca i aqüicultura competència de la Generalitat

Article 74. Àmbit del règim sancionador
1. El procediment sancionador recollit en aquest capítol té com a objecte regular el procediment sancionador esmentat, tipificar les infraccions administratives i establir-ne les sancions, tant en matèria de pesca marítima, professional i recreativa, com en marisqueig i aqüicultura, en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
2. Les accions o les omissions tipificades com a infracció en aquesta llei només es consideraran com a tals quan es cometen en aigües interiors o afecten l’àmbit competencial de la Comunitat Valenciana.
3. Quant a la distribució, la comercialització i la industrialització dels productes pesquers i de l’aqüicultura, es consideraran infraccions a aquesta llei totes les comeses en el territori de la Comunitat Valenciana.


Article 75. Persones responsables
1. Seran subjectes responsables, tant per acció com per omissió de les infraccions tipificades en aquesta llei, les persones físiques o jurídiques que les cometen per si o mitjançant persones jurídiques que exercisquen el control societari segons la legislació mercantil en vigor, encara que estiguen integrades en unions temporals d’empreses, agrupacions o comunitats de béns sense personalitat jurídica i, en particular, les següents:
a) Els armadors, els propietaris o els empresaris, els patrons dels vaixells de pesca professional.
b) Els propietaris i capitans o patrons de les embarcacions de pesca recreativa.
c) Els pescadors, mariscadors i els titulars de les activitats d’aqüicultura.
d) Els titulars d’empreses comercialitzadores o industrialitzadores que compren, transporten, venguen, emmagatzemen, distribuïsquen, tinguen, consignen, exposen o transformen espècies marines en veda o de talla inferior a la reglamentàriament establerta.
e) Els empresaris d’hostaleria que oferisquen al consum espècies marines en veda o de talla inferior a la reglamentàriament establerta o de procedència il·legal.
f) Els qui contribuïsquen de qualsevol manera a la comissió de la infracció.
2. Les persones responsables dels vaixells pesquers, dels productes o de les instal·lacions objecte d’inspecció col·laboraran per a realitzar la funció inspectora. La falta de col·laboració o l’obstrucció, si escau, a l’exercici de la funció esmentada se sancionarà d’acord amb el que estableix aquesta llei.
3. Responsables solidaris:
3.1. Quan la infracció siga imputable a diverses persones i no siga possible determinar el grau de participació de cadascuna, respondran solidàriament:
1.r Els propietaris de vaixells, els armadors, els noliejadors, els importadors i els seus representants, els remolcadors, els consignataris, els titulars de la concessió de llotges pesqueres, els responsables autoritzats per a la primera venda, els mercats majoristes, els merca, els responsables d’instal·lacions d’engreix de tonyina roja o altres recursos pesquers, els capitans i els patrons o les persones que dirigisquen les activitats pesqueres, en els supòsits d’infraccions de pesca marítima.
2.n Els transportistes o qualssevulla persones que participen en el transport de productes pesquers sense la documentació corresponent prevista per la llei.
3.r Els propietaris d’empreses comercialitzadores o transformadores de productes pesquers o de l’aqüicultura i personal responsable d’aquestes, en els casos d’infraccions que afecten aquestes activitats.
3.2. Quan el compliment de les obligacions previstes en una disposició legal corresponga a diverses persones conjuntament, respondran de forma solidària de les infraccions que, si escau, es cometen i de les sancions que s’imposen.
3.3. Seran responsables solidaris per l’incompliment de les obligacions imposades per la llei que comporten el deure de prevenir la infracció administrativa comesa per altres, les persones físiques i jurídiques sobre les quals recaiga aquest deure, quan així ho determine aquesta llei.

4. Els propietaris d’embarcacions i els armadors, en el cas que es produïsca una denúncia per suposada infracció administrativa de pesca marítima, degudament requerits per a això, tenen el deure d’identificar el patró o la persona responsable de l’embarcació. Si incompleixen aquesta obligació, seran sancionats com a autors d’una infracció greu de falta de col·laboració o obstrucció a les tasques d’inspecció.

Article 76. Concurrència de responsabilitats
1. La responsabilitat per les accions o les omissions tipificades en aquesta llei és de naturalesa administrativa i no exclou les que corresponga d’un altre ordre.
2. Les sancions que s’imposen a diferents subjectes com a conseqüència d’una mateixa infracció tindran entre si caràcter independent.

3. No podran sancionar-se els fets que hagen estat sancionats penalment o administrativament en els casos en què s’aprecie identitat de subjecte, fet i fonament.
4. Quan el suposat fet infractor puga ser constitutiu de delicte o falta, es trametrà el tant de culpa al ministeri fiscal i se suspendrà la tramitació del procediment sancionador fins que el fiscal arxive la denúncia o l’autoritat judicial no haja dictat una resolució ferma o que pose fi al procediment.
Si no s’hi ha apreciat l’existència de delicte o falta, l’òrgan administratiu competent continuarà l’expedient sancionador. Els fets declarats provats en la resolució judicial ferma vincularan l’òrgan administratiu.


Article 77. Classificació
Les infraccions administratives regulades en aquesta llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 78. Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus les següents:
1. La falta de la senyalització reglamentària en l’exercici de la pesca.
2. La tinença a bord de les embarcacions d’arts, ormeigs i utensilis no permesos per al tipus de pesca autoritzat.
3. L’exercici de la pesca recreativa sense disposar de l’autorització preceptiva o sense l’assegurança de responsabilitat civil preceptiva.
4. La captura d’una quantitat de pesca superior al límit màxim diari permès i inferior al doble.
5. Les violacions dels preceptes reguladors de la pesca d’esparver o de moruna.
6. La captura d’espècies protegides, vedades o de grandària inferior a l’establida reglamentàriament per pescadors recreatius.
7. L’anotació incorrecta en el diari de pesca, diari electrònic de bord, si escau, i en la declaració de desembarcament que no suposen una alteració de les dades relatives a les captures o a l’esforç de pesca.

8. L’incompliment de les preceptives obligacions d’informació a les administracions públiques o la comunicació incomplint els seus terminis o condicions quan no estiga tipificada com a greu o molt greu.

9. Les accions o omissions que suposen incompliment de les obligacions establides en la legislació pesquera comunitària o previstes en convenis, acords o tractats internacionals en matèria de pesca i que no constituïsquen infracció greu o molt greu.
10. Qualsevol infracció del que estableix aquesta llei o la resta de la legislació vigent en matèria de pesca marítima quan no estiga tipificada com a greu o molt greu.

Article 79. Infraccions greus
Seran infraccions greus:
1. Quant als arts, els ormeigs, els utensilis i els equips de pesca:

a) L’incompliment greu de les mesures tècniques relatives a la forma d’ús.
b) La utilització o la tinença a bord d’arts, ormeigs, utensilis o equips de pesca prohibits, no autoritzats o antireglamentaris.
c) L’incompliment de la normativa sobre el transport i l’estiba dels arts o aparells.
d) L’exercici de la pesca recreativa fent ús de llums artificials de superfície o submergits o de qualsevol altre mitjà irregular per a l’atracció, la detecció o la concentració artificial d’espècies pesqueres.
e) La pesca submarina amb equips no autoritzats i l’exercici de la pesca submarina fent ús d’equips de respiració autònoms o semiautònoms, de qualsevol altre sistema que permeta la respiració en immersió o utilitzant hidroplans o vehicles semblants.
2. Quant a les espècies:
a) La realització de qualsevol activitat que perjudique la gestió i la conservació dels recursos i de les activitats subaquàtiques sense disposar d’autorització en aquelles zones en què siga exigible d’acord amb la normativa vigent.
b) La repoblació marina sense la corresponent autorització o quan s’incomplisquen les condicions establides en aquella.
c) L’incompliment greu quant a la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o l’emmagatzematge, abans de la primera venda, d’espècies pesqueres la procedència de les quals no estiga acreditada d’acord amb la normativa en vigor.
d) L’incompliment greu quant a la captura, la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o l’emmagatzematge, abans de la primera venda, d’espècies pesqueres sense comptar amb les autoritzacions necessàries o en condicions diferents de les establides en aquelles.
e) L’incompliment greu quant a la captura, la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o l’emmagatzematge, abans de la primera venda, d’espècies pesqueres no autoritzades o de les quals s’hagueren esgotat els totals admissibles de captures (TAC) o quotes.
f) L’incompliment greu quant a la captura, la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o l’emmagatzematge, abans de la primera venda, d’espècies pesqueres de talla o pes inferiors als permesos o, si escau, quan se superen els marges permesos per a determinades espècies.
g) L’incompliment de la normativa sobre límits màxims de captura o desembarcament permesos.
3. Quant al control i la inspecció de l’activitat pesquera:
a) Alterar les dades i les circumstàncies que figuren en la llicència de pesca o en les corresponents autoritzacions de pesca
b) No portar a bord el diari de pesca o no tenir instal·lat el diari de bord electrònic, d’acord amb la normativa vigent.
c) No emplenar el diari de pesca, el diari de bord electrònic o la declaració de desembarcament o fer-ho alterant les dades relatives a les captures, a l’esforç de pesca o infringint la normativa en vigor.

d) No observar l’obligació de portar a bord del vaixell les autoritzacions de pesca, els plans de bodega i qualsevol altre document exigit per la normativa vigent.
e) Incomplir l’obligació de lliurar a les autoritats competents els fulls del diari de pesca i la declaració de desembarcament a l’arribada a port, en els terminis i la forma establits en la normativa vigent.
f) Incomplir l’obligació de transmetre a les autoritats competents les gravacions del diari de bord electrònic, segons la normativa vigent. La identificació incorrecta o l’absència d’identificació en les caixes o els embalatges de les espècies a bord.
g) Incomplir l’obligació de comunicar els desplaçaments, els transbords, el preavís d’arribada a port, les captures que es porten a bord o la seua absència i la informació sobre esforç pesquer, segons exigeix la normativa vigent.
h) No portar instal·lat a bord el dispositiu de control via satèl·lit o de qualsevol altra naturalesa, establit en la normativa vigent, per causes imputables a l’interessat.
i) No tenir operatius o encesos els dispositius de control i les actuacions voluntàries de manipulació, apagada, alteració, dany o interferència en les comunicacions o el funcionament.
j) La falta d’enviament de posicions manuals de localització quan així ho estipule la normativa vigent.
k) Eliminar, alterar, ocultar o encobrir proves que puguen obtenir-se en el transcurs de les tasques o dels procediments de control i inspecció.
l) Les accions o les omissions que pertorben, obstruïsquen o impedisquen l’exercici de les funcions d’inspecció o vigilància.
4. Quant a l’exercici de l’activitat:
a) L’exercici o la realització d’activitats de pesca sense disposar de llicència o de les autoritzacions corresponents, quan no siga falta lleu d’acord a l’article 78.3.
b) L’incompliment de les condicions establides en les autoritzacions de pesca.
c) L’incompliment greu de les normes vigents sobre modalitats de pesca.
d) El canvi de modalitat de pesca sense comptar amb l’autorització preceptiva.
e) L’exercici o la realització d’activitats de pesca professional o recreativa sense estar inclòs en el cens específic corresponent.
f) L’exercici d’activitats de pesca en fons prohibits, en caladors, zones o períodes de temps no autoritzats o en zones de veda.
g) L’exercici de pesca recreativa en zones protegides o vedades.
h) L’incompliment de les normes relatives a l’esforç pesquer o de temps de calada dels arts o dels aparells.
i) La utilització o la tinença a bord de boies o balises que no complisquen la normativa vigent, o qualsevol altre incompliment de la normativa en matèria de senyalització.
j) L’incompliment de l’obligació de respectar les distàncies mínimes per a vaixells i arts establits en la normativa vigent.
k) L’obtenció d’autoritzacions de pesca en nombre superior a les permeses legalment per causes imputables a l’interessat
l) L’organització de concursos de pesca recreativa sense comptar amb la preceptiva autorització o incomplint-ne greument les condicions.

m) La captura d’una quantitat de pesca per embarcació de més del doble del límit màxim diari autoritzat.
n) L’incompliment de les condicions o les característiques dels establiments autoritzats de cultius marins.
o) L’existència en l’embarcació de motors instal·lats amb potència superior a la màxima autoritzada per a l’activitat pesquera.
p) La descàrrega dels productes de la pesca des d’embarcacions professionals fora dels ports o llocs autoritzats.
q) La realització de la primera venda dels productes de la pesca fora de les llotges pesqueres, dels centres o dels establiments autoritzats de primera venda, excepte en els supòsits legalment exceptuats.
r) La venda de productes de la pesca per pescadors recreatius.

s) La superació del límit de captures per pescadors recreatius.

t) Qualsevol incompliment no expressament tipificat de les disposicions reguladores de les zones protegides o vedades a la pesca o reserves marines d’interès pesquer.
u) La instal·lació o l’explotació d’establiments d’aqüicultura sense l’autorització o la concessió corresponent.
v) La realització d’activitats que causen danys greus als recursos marins.
w) La tinença, l’oferiment al consum, la comercialització o els transport dels productes de la pesca que no complisquen els requisits determinats de traçabilitat o etiquetatge.
x) L’exercici d’una activitat pesquera d’arts menors o del marisqueig sense disposar de l’autorització preceptiva.
5. Quant a ordenació el sector pesquer i de comercialització de productes de la pesca, del marisqueig i de l’aqüicultura:
a) La comercialització d’espècies pesqueres incomplint la normativa sobre categories de frescor i calibratge o sense comptar amb les autoritzacions necessàries o en condicions diferents de les establides en aquestes autoritzacions.
b) La realització d’operacions de construcció o modernització de vaixells pesquers al marge o incomplint les preceptives autoritzacions dels òrgans competents de la comunitat autònoma.
c) La tinença, la consignació, el transport, el trànsit, l’emmagatzematge, la transformació, l’exposició i la venda, en qualsevol de les formes previstes legalment, de productes pesquers prohibits o de talla o pes inferiors als reglamentaris.
d) El transport de productes pesquers sense la corresponent documentació exigida en la legislació vigent.
e) L’incompliment de la normativa vigent relativa a la potència dels motors o altres paràmetres establits per als vaixells segons cada calador o modalitat de pesca.
f) El canvi de base del vaixell pesquer sense obtenir prèviament la corresponent autorització administrativa, excepte supòsit de força major.
g) L’obstrucció de les tasques d’inspecció, sense arribar a impedir-ne l’exercici.
h) L’entrada o l’eixida del port fora de l’horari establit per a l’exercici de l’activitat pesquera, llevat que les maniobres esmentades tinguen lloc com a conseqüència d’un estat de necessitat o força major, sense perjudici de les competències de l’autoritat portuària.
i) L’incompliment dels descansos de pesca establits.
j) La realització d’activitats de venda de productes pesquers en lloc o en forma no autoritzats legalment o incomplint els requisits exigits, com també no expedir la nota de venda, si n’hi ha obligació, o incloure-hi dades falses.
k) L’exercici d’activitats professionals pesqueres sense estar en possessió de la titulació que acredita la capacitació i la formació professional nauticopesquera.
l) El desembarcament o la descàrrega d’espècies i productes pesquers en condicions diferents de les establides.
m) La identificació incorrecta en les caixes o els embalatges de les espècies contingudes.
n) La contractació de personal que no dispose del títol o la targeta professional exigits per la normativa vigent.
o) Permetre que la realització d’una funció o servei a bord siga duta a terme per algú sense la titulació o la dispensa corresponent.

p) L’obtenció, per mitjà de frau o documentació falsa, d’un contracte per a exercir alguna de les funcions o exercir una determinada tasca, per a les quals la normativa vigent prescriu la necessitat de trobar-se en possessió d’un determinat títol o de la dispensa corresponent.

q) La tinença, la consignació, el transport, el trànsit, l’emmagatzematge, la transformació, l’exposició i la venda, en qualsevol de les formes previstes legalment, de productes pesquers que no compleixen els requisits de traçabilitat, etiquetatge, higiene o informació al consumidor exigits per la normativa vigent.
6. En els supòsits en què puga donar-se la concurrència de sancions, caldrà ajustar-se al que preveu la legislació bàsica de règim jurídic del sector públic.

Article 80. Infraccions molt greus
1. Constitueixen infraccions molt greus:
a) L’ús d’arts, aparells o instruments no autoritzats o de mesures no reglamentàries, com també la captura d’espècies protegides, vedades o de grandària inferior a la que hi ha establida quan es cometen en zones protegides o vedades.
b) L’ús o l’abocament de substàncies verinoses, corrosives, explosives o contaminants en l’exercici de l’activitat pesquera, o el seu manteniment a bord amb fins pesquers.
c) La introducció d’espècies marines vives en establiments o en aigües del litoral de la Comunitat Valenciana, sense complir els requisits que reglamentàriament es determinen.
d) La realització d’activitats que causen o que per les seues característiques puguen causar danys greus als recursos marins a les zones declarades protegides.
e) Les infraccions previstes en l’apartat 2.f de l’article anterior, quan es referisquen a espècies amb mesures de conservació o ordenació específiques.
f) L’exercici o la realització d’activitats professionals de pesca marítima sense estar inclòs en el cens de la flota pesquera operativa.
g) La realització d’activitats per a impedir el dret a l’exercici de l’activitat pesquera.
h) La presentació de documents, dades, circumstàncies o informació falsos per a l’obtenció d’autoritzacions, permisos o llicències de qualsevol classe.
i) La presentació de documents, dades, circumstàncies o informació falsos per a l’obtenció d’ajudes públiques a l’activitat pesquera, com també destinar-les a fins diferents dels previstos.
j) La resistència, desobediència o obstrucció greu a les autoritats competents en matèria de pesca marítima, agents i observadors que actuen per delegació o en virtut de qualsevol altra forma jurídica prevista en dret, que els impedisca l’exercici de l’activitat.
k) L’obtenció de les autoritzacions precises sobre la base de documents o informacions falses.
l) La resistència o la desobediència greu a les autoritats d’inspecció que els impedisca l’exercici d’aquesta.
m) Tota conducta tipificada com a greu, quan comporte un incompliment de les obligacions establides en virtut de convenis, acords, tractats internacionals o normes de tercers països, que estiguen relacionades amb activitats de pesca de vaixells apàtrides, vaixells amb pavelló de països qualificats reglamentàriament com d’abanderament de conveniència o vaixells de països tercers identificats per les organitzacions regionals d’ordenació pesquera o altres organitzacions internacionals, per haver incorregut en activitats de pesca il·legal, no declarada i no reglamentada o contràries a les mesures de conservació i gestió dels recursos pesquers.
n) La utilització de dispositius que reduïsquen la selectivitat dels arts o els aparells.
2. En els supòsits en què puga donar-se la concurrència de sancions, caldrà ajustar-se al que hi ha haja previst en la legislació bàsica estatal en matèria de règim jurídic del sector públic.


CAPÍTOL III
Sancions

Article 81. Classes de sancions
1. Per la comissió de les infraccions tipificades en aquesta llei podran imposar-se les sancions següents:
a) Advertència.
b) Amonestació pública.
c) Multa.
d) Assignació de punts d’acord amb la normativa en vigor.
e) Inhabilitació per a l’exercici o el desenvolupament d’activitats pesqueres durant un període no superior a dos anys.
f) Confiscació i destrucció d’arts, aparells o utensilis de pesca prohibits o que infringisquen la normativa vigent.
g) Decomís de productes o béns.
h) Suspensió, retirada o no renovació de les autoritzacions, les llicències o els permisos.
i) Impossibilitat d’obtenció de préstecs, subvencions o ajudes públiques.
j) Confiscació del vaixell.
k) Immobilització temporal del vaixell.
l) Suspensió de l’estatut d’operador econòmic autoritzat.
m) Reducció o anul·lació dels drets o les possibilitats de pesca.
2. Les sancions recollides en l’apartat anterior podran ser acumulables, amb les excepcions següents:
a) La inhabilitació per a l’exercici o el desenvolupament d’activitats pesqueres no podrà ser superior a un període de tres anys en cas d’infraccions greus, i de cinc anys en cas d’infraccions molt greus.
b) La confiscació d’arts, aparells o utensilis de pesca podrà aplicar-se en cas d’infraccions molt greus i infraccions greus relatives a les espècies, i relatives als arts, els aparells, els utensilis, els instruments i els equips de pesca.
c) La suspensió, retirada o no renovació de les autoritzacions, les llicències o els permisos no podrà ser superior a un període de tres anys en cas d’infraccions greus.
d) La impossibilitat d’obtenció de préstecs, subvencions o ajudes públiques no podrà ser superior a un període de tres anys en cas d’infraccions greus.
e) La confiscació del vaixell només podrà aplicar-se en cas d’infraccions molt greus.
f) La reducció o l’anul·lació dels drets o les possibilitats de pesca podrà aplicar-se en cas d’infraccions molt greus i infraccions greus relatives al control i la inspecció de l’activitat pesquera, i relatives a les espècies.
g) Amb independència de les que puguen correspondre en concepte de sanció, l’òrgan sancionador podrà acordar la imposició de multes coercitives d’acord amb la legislació bàsica estatal en matèria de procediment administratiu comú, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent. La quantia de cadascuna de les multes esmentades no superarà el 20 % de la multa fixada per la infracció corresponent.

Article 82. Graduació de les sancions
Les sancions previstes per a cada infracció s’imposaran atenent la transcendència i la repercussió del perjudici causat al medi o als recursos marins, la intencionalitat o la negligència en la comissió i la reincidència de les persones responsables.

Article 83. Advertència i sanció de multa
L’advertència i la sanció de multa s’imposaran en els supòsits i la quantia següents:
a) Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència o multa fins a 600 euros o, en cas d’embarcacions de pesca professional, suspensió temporal de l’activitat pesquera del vaixell entre un dia i una setmana.
b) Les infraccions greus seran sancionades amb multa de 601 a 60.000 euros o, en cas d’embarcacions de pesca professional, suspensió temporal de l’activitat pesquera del vaixell entre una setmana i un mes.

c) Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa de 60.001 a 600.000 euros o, en cas d’embarcacions de pesca professional, suspensió temporal de l’activitat pesquera del vaixell entre un mes i dos anys.

Article 84. Sancions i graus
Dins dels trams precedents, les sancions pecuniàries s’imposaran en els graus mínim, mitjà o màxim. Les quanties dels graus esmentats es determinen per mitjà de desenvolupament reglamentari.
Les sancions pecuniàries s’imposaran motivadament en els graus mínim, mitjà o màxim en atenció als criteris que s’aprovaran per mitjà de desenvolupament reglamentari posterior.
S’actuarà d’igual manera quan s’opte per suspensió temporal de l’activitat del vaixell.
Article 85. Suspensió temporal
1. Per la comissió d’infraccions molt greus podran imposar-se, en concurrència amb la de la multa, les sancions següents, segons escaiga:
a) Suspensió temporal de l’activitat pesquera del vaixell o de les funcions de capità o patró, segons que la responsabilitat de la infracció siga de l’armador o d’aquests.
b) Suspensió temporal de l’activitat aqüícola.
2. Les sancions de suspensió temporal s’imposaran per un temps no superior a dos anys ni inferior a tres mesos.

Article 86. Retirada temporal de la llicència de pesca recreativa
En el cas d’infraccions greus o molt greus comeses en l’exercici d’una modalitat de pesca marítima recreativa per a la qual s’exigisca llicència podrà imposar-se, juntament amb la sanció econòmica, la retirada de la llicència esmentada o, si escau, la suspensió del dret a obtenir, amb caràcter temporal:
a) En el cas d’infraccions greus aquesta retirada no podrà excedir un any ni ser inferior a tres mesos.
b) En el cas d’infraccions molt greus no podrà excedir tres anys ni ser inferior a sis mesos.

Article 87. Reducció de la sanció pecuniària en matèria de pesca marítima
Finalitzat el procediment sancionador en matèria de pesca marítima, i notificada la resolució sancionadora als responsables, aquests disposaran d’un termini de vint dies hàbils per a realitzar el pagament voluntari amb reducció de la sanció pecuniària en els termes i les condicions previstos en l’article següent.

Article 88. Requisits i efectes de la reducció de la sanció pecuniària

1. El pagament voluntari amb reducció de la sanció pecuniària serà aplicable a les multes imposades per infraccions administratives en matèria de pesca marítima en aigües interiors de caràcter lleu o greu l’import de les quals no supere els 15.000 euros.
2. En el supòsit de procediments sancionadors seguits per la comissió de més d’una infracció, no serà aplicable aquesta reducció a cap de les sancions pecuniàries si la seua suma supera els 20.000 euros.

3. En cap cas serà aplicable aquesta reducció, quan en la resolució sancionadora s’hagen assignat punts, de conformitat amb la normativa vigent.
4. El pagament voluntari realitzat segons les condicions i els terminis fixats en aquesta llei, comportarà les conseqüències següents:
a) La reducció del 30 per cent de l’import de la multa imposada en la resolució sancionadora.
b) La reducció del 50 per cent de l’import de la multa imposada en aquells procediments finalitzats d’acord amb el que hi ha disposat en l’article 29.1 del Reial decret 182/2015, de 13 de març, pel qual s’aprova el Reglament de procediment del règim sancionador en matèria de pesca marítima en aigües exteriors.

Article 89. Destinació de l’import de les sancions pecuniàries en matèria de pesca marítima
L’import de les sancions pecuniàries imposades com a conseqüència d’infraccions en matèria de pesca marítima serà destinat íntegrament a la consecució per la conselleria competent en matèria de pesca i aqüicultura dels objectius d’investigació pesquera i oceanogràfica, com també dels objectius de conservació, protecció i regeneració dels recursos pesquers descrits en el títol VI d’aquesta llei.



CAPÍTOL IV
Extinció de la responsabilitat

Article 90. Prescripció de les infraccions
1. Les infraccions administratives previstes en aquesta llei prescriuran: en el termini de tres anys, les molt greus; en el de dos anys, les greus, i en el d’un any, les lleus.
2. Per al còmput dels terminis de prescripció d’infraccions caldrà ajustar-se al que hi ha determinat en la legislació del procediment administratiu comú.
En els supòsits d’infraccions continuades, el termini de prescripció començarà a comptar des del moment de la finalització de l’activitat o de l’últim acte amb què la infracció es consume. En el cas que els fets o les activitats constitutius d’infracció siguen desconeguts per no tenir signes externs, el termini esmentat es computarà des que aquests es manifesten.
3. La prescripció s’interromprà per la iniciació del procediment, i es considerarà a aquests efectes la data en què l’interessat siga notificat de la resolució d’iniciació corresponent; tornarà a transcórrer el termini si l’expedient roman paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

Article 91. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per la comissió d’infraccions molt greus prescriuran al cap de tres anys; les imposades per greus, als dos anys, i les imposades per lleus, a l’any.
Per al còmput dels terminis de prescripció de les sancions caldrà ajustar-se al que hi ha determinat en la legislació del procediment administratiu comú, sense perjudici del dret de la hisenda pública valenciana al cobrament de les multes, que prescriurà en la forma i els terminis previstos en les disposicions generals en matèria de recaptació administrativa.


CAPÍTOL V
Procediment

Article 92. Procediment administratiu sancionador i responsabilitat penal
1. Les sancions per la comissió de les infraccions previstes en aquesta llei s’imposaran d’acord amb el procediment regulat en aquest capítol.
2. En qualsevol moment del procediment en què els òrgans competents per a resoldre aprecien, si escau, amb la moció raonada prèvia de l’instructor, que els fets poden ser constitutius d’il·lícit penal, ho posaran en coneixement del ministeri fiscal.
3. El procediment sancionador se suspendrà quan, pels mateixos fets, subjectes i fonaments se seguisquen actuacions judicials penals, fins que recaiga la resolució judicial.

Article 93. Mesures provisionals
1. Les autoritats competents en matèria de pesca marítima i els agents i les autoritats que actuen per delegació, podran adoptar, des del moment que tinguen coneixement de la comissió d’una presumpta infracció, les mesures provisionals necessàries, incloses la suspensió de les autoritzacions de pesca, la presa i la retenció de l’embarcació, i el decomís dels arts de pesca, de les captures pesqueres o de la càrrega en els supòsits d’infraccions greus o molt greus, per a assegurar, entre altres, l’eficàcia de la resolució que hi puga recaure, el bon fi del procediment, evitar el manteniment dels efectes de la infracció o garantir els interessos generals.
2. En tot cas, tindran la consideració de mesures provisionals les identificades com a mesures coercitives en la normativa internacional i comunitària contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada.
3. L’adopció d’aquestes mesures es realitzarà de forma motivada. Quan resulte necessari, per raons d’urgència o de necessitat, les autoritats competents adoptaran aquestes mesures de forma verbal, donant raó de la seua actuació, hauran de reflectir l’acord i la seua motivació per escrit tan ràpidament com siga possible i, en tot cas, en un termini no superior a cinc dies, i ho traslladaran als interessats.
4. Les mesures provisionals hauran de ser confirmades, modificades o alçades en l’acord d’iniciació del procediment, dins del termini de quinze dies des de l’adopció. Les mesures adoptades quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment en aquest termini o quan l’acord d’iniciació no continga un pronunciament exprés sobre aquelles.

5. Les mesures provisionals s’adoptaran basant-se en un judici de raonabilitat i es triarà aquella que menys danye la situació jurídica de les persones interessades.
Article 94. Vigilància, inspecció i denúncia
1. Les autoritats i els agents encarregats de la vigilància i la inspecció en matèria de pesca marítima, tant a bord de vaixells i aeronaus com a terra, quan sorprenguen actes o omissions que puguen ser constitutius d’infraccions tipificades en aquesta llei, alçaran acta amb expressió dels fets i les circumstàncies relatius a la presumpta infracció. Quan afecte vaixells al mar interior, se n’indicarà la posició concreta.

Al seu torn, podran exercir aquesta potestat de vigilància, inspecció i denúncia sobre les persones físiques o jurídiques que directament o indirectament puguen tenir algun tipus de relació jurídica, mercantil o financera o de qualsevol altre tipus amb l’activitat pesquera o la comercialització de productes pesquers.
2. En l’acta esmentada també s’expressaran, si escau, les preses, confiscacions o decomisos cautelarment escaients, i s’adoptaran en el moment de l’alçament d’aquella les oportunes mesures de dipòsit, conservació o assegurament, les despeses de les quals aniran a càrrec del responsable de la infracció quan siga efectivament sancionat.
3. Una còpia de l’acta serà lliurada al presumpte infractor en l’acte d’alçament mateix, si és possible, o, posteriorment, en notificar-se la incoació del procediment.

Article 95. Valor de la denúncia
1. Les actes de les autoritats i els seus agents a què es refereix l’article anterior, tindran la presumpció de veracitat, excepte prova en contra, respecte dels fets denunciats, sense perjudici del deure d’acompanyar tots els elements probatoris que siguen possibles.
2. Quan per a l’apreciació de la comissió de la infracció siga determinant la situació de l’embarcació a la mar, i aquesta s’haja constatat per mitjà de l’ús de mitjans tècnics des de terra, vaixells o aeronaus, s’indicaran expressament les característiques dels mitjans esmentats.

Article 96. Incoació
1. L’acta alçada serà cursada sense dilació als serveis territorials de la conselleria competent en pesca marítima, en la qual la direcció dels serveis esmentats incoarà el procediment sancionador, que s’instruirà d’acord amb el que hi ha disposat en els articles següents, segons la gravetat de la infracció.
2. La incoació podrà també acordar-se per denúncia d’altres autoritats o òrgans administratius o de particulars.

Article 97. Mesures prèvies
1. En la resolució d’iniciació del procediment, la direcció dels serveis territorials resoldrà sobre les mesures cautelars o d’una altra naturalesa.
2. Si escau, disposarà:
a) Tornar al mar les espècies vives vedades o de grandària antireglamentària o, en el cas que això no siga viable, lliurar-les per a consum a un establiment benèfic; en ambdós casos, s’alçarà l’acta corresponent.

b) Els vaixells capturats o retinguts seran alliberats sense dilació, amb la constitució prèvia d’una fiança o una altra garantia financera legalment prevista, la quantia de la qual serà fixada per l’òrgan competent, per mitjà de l’acte administratiu corresponent, i no podrà excedir l’import de la sanció que puga correspondre per la infracció o les infraccions comeses. El termini per a la prestació de la fiança serà d’un mes des de la fixació i podrà ser prorrogat per idèntic temps i per causes justificades. En cas de no prestar-se fiança en el termini establit, el vaixell quedarà a disposició de la conselleria competent en matèria de pesca i aqüicultura, que podrà decidir sobre la seua ubicació i la seua destinació d’acord amb la legislació vigent.
c) Els arts, els ormeigs o els utensilis de pesca antireglamentaris decomissats seran destruïts. Els reglamentaris decomissats seran tornats a l’interessat, amb la constitució prèvia de fiança o una altra garantia financera legalment prevista, segons els mateixos termes, procediment i conseqüències expressats en l’apartat anterior.
d) Les captures pesqueres o els productes de la pesca decomissats, quan siguen aptes per al consum, podran:
– Distribuir-se entre entitats benèfiques i altres institucions públiques i privades sense ànim de lucre. Aquesta opció tindrà caràcter preferent.
– Vendre’s en llotja o lloc autoritzat, i l’import de la venda quedarà en dipòsit a disposició de l’òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador.
– Amb caràcter subsidiari, i quan no siga possible la venda en llotja, s’acordarà l’inici del procediment de subhasta pública, en els termes que reglamentàriament es desenvolupen.
– Destruir-se: aquesta serà l’última opció i únicament en els casos en què les opcions anteriors no siguen factibles.
e) En cas de captures pesqueres decomissades no aptes per al consum, es destruiran en tot cas, excepte per motius fundats de caràcter mediambiental, museístic, científic, educatiu o turístic.

3. Les despeses derivades de l’adopció de mesures provisionals i cautelars, o de les sancions, si escau, aniran a càrrec del presumpte infractor o infractors.

Article 98. Notificacions
1. Els capitans i els patrons, o les persones interessades que dirigisquen les activitats pesqueres, seran notificats juntament amb el titular de la llicència de pesca amb què presten el seu servei, com també qualsevol que puga ostentar la condició d’interessat, d’acord amb el que hi ha determinat en la legislació de procediment administratiu comú.
2. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, amb relació als actes que hagen de ser notificats per l’administració autonòmica en el marc dels procediments sancionadors en matèria de pesca marítima, podrà establir la utilització obligatòria de mitjans electrònics per a aquells interessats que, per raó de la seua capacitat econòmica o tècnica, dedicació o altres motius que es desenvolupen reglamentàriament, tinguen garantit l’accés i disponibilitat dels mitjans tecnològics necessaris.

Article 99. Procediment sancionador per a les infraccions lleus
1. Quan la direcció dels serveis territorials estime que hi ha prou elements de judici per a qualificar la infracció de lleu, es tramitarà el procediment d’acord amb el que hi ha disposat en aquest article.
2. La iniciació es produirà per acord de la direcció dels serveis territorials, en el qual s’identificaran els subjectes presumptament responsables, s’exposaran succintament els fets que motiven la incoació del procediment, la qualificació com a infraccions lleus i les sancions que puguen correspondre, sense perjudici del que resulte de la instrucció. En el mateix acord es farà el nomenament de l’instructor, amb indicació expressa del règim de la seua recusació, i s’indicarà l’òrgan competent per a resoldre. S’hi expressaran també, si escau, les mesures provisionals que s’adopten, sense perjudici de les que puguen acordar-se durant la tramitació. En el cas que hi haja mesures provisionals adoptades abans de la iniciació del procediment, es farà un pronunciament exprés sobre la seua destinació, el seu manteniment, la seua modificació o el seu alçament. En el mateix acord es farà indicació del dret a formular al·legacions, pràctica de diligències i proposició de proves en els termes que resulten de l’apartat següent.
3. En el termini de deu dies a partir de la comunicació i la notificació de l’acord d’iniciació, l’òrgan instructor i els interessats efectuaran, respectivament, les actuacions preliminars, l’aportació de totes les al·legacions, els documents i les informacions que estimen convenients i, si escau, la proposició i pràctica de la prova admesa.
4. Transcorregut aquest termini, l’òrgan instructor formularà una proposta de resolució. En el cas que entenga que els fets poden ser constitutius d’infracció greu o molt greu, proposarà acomodar el procediment als tràmits previstos en l’article 101, la qual cosa es notificarà als interessats perquè, en el termini de cinc dies, puguen al·legar el que estimen convenient.
5. Formulada la proposta de resolució, l’òrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a la determinació correcta dels fets o per a la resolució adequada del procediment. L’acord de realització d’actuacions complementàries es notificarà als interessats i, practicades aquestes, se’ls concedirà un nou tràmit d’audiència i vista de l’expedient per terme de vuit dies.
6. La resolució serà motivada i decidirà totes les qüestions plantejades pels interessats i les derivades del procediment.
7. El procediment sancionador per infraccions lleus haurà de ser resolt i degudament notificada la resolució sancionadora en el termini màxim de sis mesos des que s’inicie. Transcorregut el termini esmentat, es declararà la caducitat de les actuacions, sense perjudici que l’òrgan competent puga acordar l’inici d’un nou procediment fins que no haja prescrit la infracció.

Article 100. Tramitació abreujada
1. Quan, al temps d’iniciar-se el procediment sancionador, l’òrgan competent dispose de tots els elements que permeten formular la proposta de resolució, aquesta s’incorporarà a l’acord d’iniciació.
2. L’acord es comunicarà a l’instructor, amb trasllat de totes les actuacions que hi haja respecte d’això i es notificarà als interessats, entesos com la persona o les persones presumptament responsables de la infracció.
3. En la notificació s’advertirà expressament als interessats que, en cas de no formular al·legacions ni aportar nous documents o elements de prova en un termini de quinze dies, podrà dictar-se la resolució d’acord amb la proposta esmentada.
4. La tramitació abreujada prevista en aquest precepte podrà aplicar-se únicament a les infraccions lleus.

Article 101. Procediment sancionador per a les infraccions greus i molt greus
1. Quan els fets puguen ser constitutius d’infracció greu o molt greu, el director dels serveis territorials dictarà una providència d’incoació en què designarà l’instructor del procediment. Aquest notificarà als interessats la incoació esmentada i el seu nomenament, la identitat de l’autoritat competent per a imposar la sanció, la norma que atribueix aquesta competència, els fets que se’ls imputa i les infraccions que poden constituir, i els concedirà un termini de deu dies perquè formulen totes les al·legacions i proposen els mitjans de prova que estimen pertinents.
2. A la vista de l’acta i de les al·legacions, l’instructor acordarà la pràctica de totes les proves o les diligències que estime necessàries.
3. L’instructor formularà després la proposta de resolució, que notificarà als interessats perquè al·leguen tot el que estimen convenient a la seua defensa, en un termini de vuit dies. Transcorregut aquest, trametrà l’expedient amb la seua proposta i, si escau, amb les al·legacions de l’interessat, a l’òrgan competent per a resoldre.
4. El procediment sancionador per a la imposició de sancions com a conseqüència d’infraccions greus i molt greus es tramitarà i resoldrà en el termini d’un any.
Transcorregut aquest termini, l’òrgan competent per a resoldre declararà la caducitat de les actuacions, sense perjudici de sol·licitar així mateix a l’òrgan competent l’inici d’un nou procediment, fins que no haja prescrit la infracció.

Article 102. Efectes de la resolució sobre les mesures prèvies
1. Quan la resolució siga sancionadora, juntament amb les sancions que s’imposen, s’acordarà la destrucció dels arts, els aparells i els instruments decomissats que siguen qualificats d’antireglamentaris i se n’alçarà l’oportuna acta d’execució. Els reglamentaris seran tornats o, si escau, cancel·lada la fiança, una vegada acreditat el pagament de la multa imposada.
2. Quan, per qualsevol causa, el procediment acabe sense resolució sancionadora, es tornaran a l’interessat els béns decomissats, sempre que es puga fer això d’acord amb la normativa aplicable, i es cancel·larà la fiança.

Article 103. Competència sancionadora
1. La competència per a la imposició de les sancions previstes en aquesta llei correspondrà a:
a) La persona titular de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, en el cas d’infraccions molt greus.
b) La direcció general competent en matèria d’inspecció marítima, respecte de les infraccions greus.
c) La direcció dels serveis territorials competent en matèria de pesca marítima en l’àmbit de la qual es cometa la infracció lleu.
2. L’autoritat o l’òrgan competent per a imposar la sanció proposada resoldrà igualment, en tot cas, quan aprecie que haja de ser la multa d’inferior quantia o per infracció de menor gravetat a aquelles per a les quals és competent de conformitat amb les regles de l’apartat anterior.
Article 104. Destinació del decomís dels arts, els aparells i els utensilis de la pesca o de les captures pesqueres, els productes de pesca o dels productes o els béns obtinguts com a mesura provisional
1. Els arts, els aparells o els utensilis de pesca antireglamentaris decomissats seran destruïts, llevat que tinguen un valor històric o patrimonial, cas en què es poden lliurar a entitats sense ànim de lucre. Els reglamentaris decomissats seran tornats a l’interessat, amb la constitució prèvia d’una fiança o d’una altra garantia financera prevista normativament la quantia de la qual serà fixada per l’òrgan competent, mitjançant el corresponent acte administratiu, i no podrà excedir l’import de la sanció que puga correspondre per la infracció o les infraccions comeses. El termini per a la prestació de la fiança serà d’un mes des que es fixe i podrà ser prorrogat per idèntic temps i per causes justificades. En cas de no prestar-se fiança en el termini establit, els arts, els aparells o els utensilis de pesca reglamentaris quedaran a disposició de la conselleria competent, que podrà decidir sobre la seua destinació d’acord amb la legislació vigent.
2. Les captures pesqueres o els productes de pesca decomissats, en el cas que tinguen possibilitats de sobreviure, hauran de tornar-se al medi marí sense dilació. En cas contrari, quan siguen aptes per al consum, podran:
a) Preferentment, vendre’s en llotja o lloc autoritzat, i l’import d’aquesta venda quedarà en dipòsit a disposició de l’òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador.
b) Amb caràcter subsidiari, i quan no siga possible la venda en llotja, distribuir-se entre entitats benèfiques i altres institucions públiques i privades sense ànim de lucre, com també entitats que, a pesar de no tenir caràcter humanitari, facen de manera puntual aquest tipus de servei.
c) Com a última opció, i únicament en els casos en què cap de les opcions anteriors siga possible, es categoritzaran com a subproductes animals no destinats al consum humà, i es tractaran d’acord amb la normativa que els siga aplicable, llevat que, en tot cas, en pertoque la destrucció.
d) Les despeses derivades de l’adopció de mesures provisionals i cautelars, o de les sancions, si escau, aniran a càrrec del presumpte infractor.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Mesures de gestió pesquera i de protecció i conservació dels recursos pesquers
Les mesures de gestió pesquera i de protecció i conservació de recursos pesquers, atesa la naturalesa que tenen, queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Règim normatiu de les autoritzacions d’activitats d’aqüicultura
Al règim d’autoritzacions d’activitats d’aqüicultura, li seran aplicables les disposicions previstes en la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana (articles 43 a 56), i les normes que desenvolupen els articles recollits en l’Ordre de 26 de novembre de 2007, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s’estableixen normes d’ordenació i ajudes en el sector de la pesca i l’aqüicultura, en la redacció vigent, mentre regulen aspectes no previstos en aquesta llei, i fins a l’aprovació del desenvolupament reglamentari posterior corresponent.

Segona. Zones actualment protegides
1. Sense perjudici de l’adopció de les disposicions o les resolucions necessàries per a la millor adequació al que hi ha disposat en el capítol III del títol II d’aquesta llei, es consideraran zones protegides d’interès pesquer del litoral marítim de la Comunitat Valenciana les següents:

a) La zona de reserva marina sobre les aigües pròximes circumdants a l’illa de Tabarca.
b) La zona de reserva marina en l’entorn del cap de Sant Antoni.
c) Les zones declarades pel Decret 219/1997, de 12 d’agost, del Consell, pel qual es declaren zones protegides d’interès pesquer.
d) Les zones dels esculls artificials autoritzats a les aigües interiors de la Comunitat Valenciana en què estiguen vigents les mesures limitadores de l’activitat pesquera.
e) La zona d’aigües interiors compresa a la reserva natural marina d’Irta (Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell).
f) Les zones vedades per al marisqueig en el marc d’aplicació del Pla de gestió del marisqueig de mol·luscos bivalves.
2. De conformitat amb l’article 35 d’aquesta llei, les zones a, b i e de l’apartat anterior queden qualificades com a reserves marines d’interès pesquer.

Tercera. Confraries existents
1. Es reconeixen com a confraries de pescadors i com a federacions d’aquestes a la Comunitat Valenciana les existents a l’entrada en vigor d’aquesta llei.
2. Els seus estatuts hauran d’adaptar-se al que hi ha disposat en el títol IX d’aquesta llei, per a la qual cosa les confraries i les seues federacions n’aprovaran els projectes i els trametran a la conselleria competent en matèria de pesca marítima, perquè els ratifique, abans d’un any des de l’aprovació d’aquesta llei.

Quarta. Llotges en funcionament autoritzades
Durant la vigència de les seues actuals concessions d’explotació es consideren autoritzades les llotges dels ports pesquers de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Castelló, Borriana, Sagunt, València, Cullera, Gandia, Dénia, Xàbia, Moraira, Calp, Altea, la Vila Joiosa, el Campello, Alacant, Santa Pola, Guardamar del Segura i Torrevella.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana, i la Llei 2/1994, de 18 d’abril, de la Generalitat, sobre defensa dels recursos pesquers, com també totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que hi ha disposat en aquesta llei.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desenvolupament reglamentari
Es faculta el Consell per a dictar les disposicions reglamentàries executives que resulten necessàries per al desenvolupament i l’aplicació del que hi ha disposat en aquesta llei.

Segona. Actualització de l’import de les multes
Les quanties econòmiques de les sancions previstes en aquesta llei podran actualitzar-se en les lleis de pressupostos de la Generalitat.

Tercera. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor als vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 10 de febrer de 2017

El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER


ANNEX I
Espècies subjectes a marcatge

Nom científic Nom comú
en valencià Nom comú
en castellà
Dentex dentex Déntol Dentón
Epinephelus sp Anfós Mero Mero
Sciaena umbra Corb Corball de roca/Corball Corvallo/Corvina negra
Scorpaena scrofa Cap-roig/Escorpa roja Gallineta/Cabracho
Seriola dumerili Verderol/Cerviola Lechola/Serviola
Umbrina cirrosa Reig Verrugato
Zeus faber Gall Gallo de San Pedro





ANNEX II
Exemples de tall per a marcatge de les espècies de l’annex 1

linea
Mapa web