LLEI 5/2017, de 10 de febrer, de la Generaliltat, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana [2017/1147]
(DOGV núm. 7978 de 13.02.2017) Ref. Base de dades 001470/2017
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 05.03.2017 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: Modificada per: - LLEI 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2017/12191]
- LLEI 27/2018, de 27 desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. [2018/12241]
- LLEI 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2021. [2020/11362]
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Caça i pesca Descriptors: Temàtics: indústria pesquera, pesca marítima, pesca esportiva, pesca tradicional, recurs marí, mol.lusc, cria de mol.luscos, aqüicultura, associació, pescador , monografies
LLEI 5/2017, de 10 de febrer, de la Generaliltat, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana [2017/1147]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que estableixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
I
La legislació autonòmica actual necessita una revisió i una actualització profundes que doten la nostra comunitat duna norma de referència del màxim rang en matèria de pesca marítima i aqüicultura, fins on ho permeten les competències autonòmiques.
Aquesta llei pretén unificar en una sola llei la regulació autonòmica en matèria de pesca marítima i defensa dels recursos pesquers, i incrementar les garanties per a un millor servei a linterès general, tot això en compliment de les obligacions dels poders públics i inspirant-se en la configuració duna política pròpia de la Comunitat Valenciana.
II
Des de la publicació de la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana, i de la Llei 2/1994, de 18 dabril, de la Generalitat, sobre defensa dels recursos pesquers, els profunds canvis patits tant pel marc legislatiu actual com per lactivitat dels professionals de la pesca i laqüicultura en fan aconsellable lactualització configurant la potestat sancionadora de ladministració de la Generalitat en les matèries de la seua competència, a la vista de lespecífica realitat sobre la qual ha dexercir-se, dacord amb els interessos generals propis de la Comunitat Valenciana.
A més, fa falta incorporar les determinacions de la política pesquera comuna, recentment actualitzades amb la publicació del Reglament (UE) número 1.380/2013, del Parlament Europeu i del Consell, d11 de desembre de 2013, sobre política pesquera comuna, i del Reglament (UE) número 1.379/2013, del Parlament Europeu i del Consell, d11 de desembre de 2013, pel qual sestableix lorganització comuna de mercats en el sector de productes de la pesca i de laqüicultura, ambdós publicats en el Diari Oficial de la Unió Europea L354, de 28 de desembre de 2013. Tot això sense deixar de tenir en compte el que preveu el Reglament (CE) número 1.224/2009, del Consell, de 20 de novembre de 2009, pel qual sestableix un règim comunitari de control per a garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna, es modifiquen els reglaments (CE) número 847/96, (CE) número 2.371/2002, (CE) número 811/2004, (CE) número 768/2005, (CE) número 2.115/2005, (CE) número 2.166/2005, (CE) número 388/2006, (CE) número 509/2007, (CE) número 676/2007, (CE) número 1.098/2007, (CE) número 1.300/2008, (CE) número 1.342/2008, i es deroguen els reglaments (CEE) número 2.847/93, (CE) número 1.627/94 i (CE) número 1.966/2006.
Al seu torn, la Unió Europea ha instat els estats membres a redoblar els seus esforços per a reduir la càrrega normativa, de manera que saconseguisca un marc regulador estable, clar i predictible. Amb lànim de millorar i aclarir el nostre sistema normatiu, la Generalitat ha assumit plenament aquells requeriments, i amb laprovació daquesta llei sen dóna compliment.
Al mateix temps, sha realitzat la revisió normativa corresponent tenint en compte les premisses establides en la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.
III
La pesca ha sigut tradicionalment una activitat important en àmplies zones al llarg del nostre litoral. El sector pesquer i de laqüicultura ocupa una posició important en leconomia valenciana.
La presència i lactivitat duna flota nombrosa i lús del litoral impliquen paral·lelament una afectació especial dels recursos pesquers existents al litoral marítim de la Comunitat Valenciana, que també constitueixen riquesa pròpia, recursos naturals que han de preservar-se per al futur. Els últims anys sha conformat un potent sector productor daqüicultura a la nostra comunitat, que aprofita les condicions especials de les nostres costes i que lidera la producció de peixos al Mediterrani espanyol i al conjunt nacional per mitjà de la cria de diferents espècies de peixos i de mol·luscos. Aquestes són les realitats a què vol atendre aquesta llei, amb el mar i les seues espècies animals com a referents genèrics: la pesca, el marisqueig, i amb ells també laqüicultura, tant continental com marina, afectant especialment la perspectiva professional de la pesca, amb tot el procés econòmic que comporta, però tractant també dordenar realitats complementàries, com és el seu exercici recreatiu i certes accions de diversificació dactivitats.
La política pesquera comuna, pel que fa a les activitats dexplotació, es basa en els objectius generals de protegir i conservar disponibles i accessibles els recursos marins aquàtics vius, i organitzar sobre una base sostenible lexplotació racional i responsable, en condicions econòmiques i socials apropiades per al sector, tenint en compte les repercussions en lecosistema marí, i prenent en consideració en particular tant les necessitats dels productors com les dels consumidors.
IV
Aquesta llei sha redactat respectant les competències exclusives de lEstat (article 149, apartat 1, subapartats 13, 19 i 30, «Bases i la coordinació de la planificació general de lactivitat econòmica»; «Pesca marítima, sense perjudici de les competències que en lordenació del sector satribuïsquen a les comunitats autònomes»; «Regulació de les condicions dobtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de larticle 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria»), com també la Llei 3/2001, de 26 de març de pesca marítima de lEstat.
Dacord amb els títols competencials, lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei orgànica 1/2006, de 10 dabril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana, incorpora els títols competencials següents: com a exclusius «Pesca a aigües interiors, marisqueig, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre. Confraries de pescadors», «Comerç interior, defensa del consumidor i de lusuari, sense perjudici de la política general de preus, lliure circulació de béns, la legislació de defensa de la competència i la legislació de lEstat» (article 49.1.17.è i 35.è); com a exclusiu, sense perjudici del que preveu larticle 149 de la Constitució, l«ensenyança professional nàutica pesquera», «Ensenyança nauticoesportiva i subaquaticoesportiva» (article 49.3.6.è i 7.è); el títol de desenvolupament legislatiu i execució de la legislació bàsica de lEstat en matèria d«Ordenació del sector pesquer, excepte les competències previstes en aquesta matèria en larticle 49 daquest Estatut» (article 50.7). Finalment, cal fer referència a les bases i lordenació de lactivitat econòmica general, la planificació de lactivitat econòmica de la Comunitat Valenciana que correspon a la Generalitat (article 52.1.1.r). A lempara daquests títols competencials, es dicta aquesta llei, al seu torn atenent les premisses referents a les garanties de lexercici de la potestat sancionadora i del procediment sancionador vigents.
V
Aquesta llei conté cent quatre articles que sordenen en onze títols, i alguns daquests títols (II, VI, IX, y XI), al seu torn, sordenen en capítols.
Dins del títol competencial de desenvolupament normatiu i execució en matèria dordenació del sector pesquer, tenen cabuda qüestions molt diverses que recorren tot el procés econòmic de lactivitat pesquera, des de lextracció fins a la comercialització completa dels seus productes, passant per lorganització dels productors i agents econòmics afectats. Tots aquests aspectes queden perfectament diferenciats al llarg del text de la llei, de manera que es dediquen títols específics a les disposicions relatives a la comercialització dels productes de la pesca (títol VII), del marisqueig (títol III) i de laqüicultura (títol V), com també a la regulació de les organitzacions pesqueres, fent especial insistència en les confraries de pescadors i les seues federacions, i les organitzacions de productors de productes pesquers (títol IX), i sinclouen en el títol II, «De la pesca marítima en aigües interiors», els altres aspectes relatius al sector pesquer com són la pesca marítima recreativa.
El títol I de la llei, amb el rètol «Disposicions generals», fixa en termes generals el seu objecte material, atén després lelement territorial, tenint en compte que aquest és especialment important per a la delimitació competencial en relació amb les matèries afectades: a) La pesca marítima, inclosa la recreativa, en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana; b) El marisqueig, en tot el litoral marítim de la Comunitat Valenciana; c) Lactivitat daqüicultura, igualment en tot el territori de la Comunitat Valenciana i en tot el seu litoral; d) La regulació específica del sector pesquer valencià i de la seua activitat econòmica (a part de lactivitat extractiva que constitueix pròpiament la pesca), i desenvolupa lordenació general del sector pesquer establida bàsicament per lEstat.
En el títol II, la sostenibilitat de lactivitat pesquera i aqüícola requereix, a través de la diversificació, noves fórmules de negoci diferents de les tradicionals. És per això que la conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura fomentarà el desenvolupament de les diferents actuacions de diversificació que siguen implantades com a complement a lactivitat pesquera i aqüícola principal. El turisme pesquer o mariner, com també el turisme aqüícola, es presenta com la primera línia de diversificació, que permet la revitalització de les zones costaneres i rurals on sexerceix lactivitat i promou, directament o indirectament, la difusió, la valoració i la promoció dels diferents oficis i formes de vida, com també el patrimoni i la cultura pesquera.
Les aigües interiors del litoral marítim de la Comunitat Valenciana constitueixen el límit espacial de la competència autonòmica de reglamentació de lactivitat pesquera extractiva. Limitades les aigües interiors per les línies de base rectes per a la delimitació de les aigües jurisdiccionals espanyoles, el sentit de la competència autonòmica esmentada no pot trobar-se en lestabliment de regulacions pròpies i completes de determinades modalitats de pesca, perquè aquestes mai sexerciten només en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana, sinó que les transvasen i queden subjectes a una doble competència normativa, lautonòmica per a les aigües interiors del litoral i lestatal per a les exteriors. Sent així, la substància, la viabilitat i el contingut de la competència autonòmica ha de buscar-se en les particularitats del medi marí sobre el qual pot incidir concretament aquesta competència, adoptant disposicions de caràcter especial adequades a les particularitats esmentades, bé imposant determinades singularitats, per a les aigües interiors del litoral valencià, en el règim de les modalitats de pesca admeses, bé adoptant règims diferenciats per a determinades zones amb una finalitat protectora dels recursos. Aquestes disposicions shan ubicat totes, sistemàticament, en el títol II, a fi de destacar la seua comuna limitació a les aigües marítimes interiors, que no regeix per a les restants disposicions de la llei.
Quant al règim general de lactivitat extractiva professional, en les diferents modalitats de pesca, es parteix del fet que la pesca en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana es realitzarà, amb caràcter general, dacord amb la regulació del règim, les condicions i les característiques que lEstat establisca per a les aigües exteriors, excepte allò que disposa aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari i, en tot cas, de conformitat amb la reglamentació de la pesca a la Mediterrània adoptada per la Unió Europea que shi aplique. En la regulació de cada modalitat de pesca marítima es disposen per la llei determinades especialitats per al seu exercici en les aigües interiors del litoral valencià, o santicipa linterès sobre determinats aspectes, i es reclamen per a aquests ordenacions tècniques específiques que ha dadoptar el Consell. En la mateixa línia i amb el mateix enfocament integrador dels règims en les aigües interiors i exteriors, sadmet la pesca en les aigües interiors del litoral daquelles embarcacions amb base en els ports de la Comunitat Valenciana que estiguen en possessió duna llicència de pesca per a les aigües exteriors del litoral marítim daquesta comunitat, en la modalitat autoritzada, encara que salvant expressament i clarament la possibilitat que el Consell, per a les aigües interiors esmentades, puga establir autoritzacions especials per a determinades zones o per a concretes modalitats.
La regulació de la pesca marítima recreativa sinclou en la llei per tal com les mesures protectores dels recursos marins han dimposar-se no sols a lexercici professional de la pesca, sinó amb igual o major raó a la pesca recreativa, els límits de la qual han de traçar-se. En tot cas, el règim de lactivitat pesquera recreativa sadopta des del reconeixement de la seua contribució al dinamisme turístic i econòmic de la nostra costa.
El títol III de la llei es dedica al marisqueig, entès com a activitats dirigides a lextracció de crustacis, mol·luscs, tunicats, equinoderms i altres invertebrats del medi marí, quan es realitze emprant arts i instruments de pesca específics per a una o diverses espècies. Daquesta manera, el marisqueig no és sinó una modalitat de pesca marítima, que hi concorre sobre la base de dos pressupostos: que el recurs extret siga marisc i que la captura es realitze amb arts i instruments específicament destinats a la captura de marisc, de forma artesanal. La llei aborda el marisqueig des de la perspectiva professional, sense perjudici del que puga resultar del règim de la pesca recreativa. La mateixa llei sotmet a llicència administrativa de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura el marisqueig a peu i la recol·lecció des dembarcació de mol·luscs bivalves, sense perjudici de la llicència específica que puga exigir el Consell per a altres modalitats de marisqueig des dembarcació.
En el títol IV sarreplega una de les novetats daquesta llei: sestableix en el nostre àmbit autonòmic el marc normatiu bàsic de regulació per a les activitats de cultiu i extracció de les algues i sargassos.
Laqüicultura, prevista en el títol V daquesta llei, constitueix una important activitat econòmica a la Unió Europea, i a la Comunitat Valenciana, un sector plenament consolidat i amb renovades expectatives de creixement. Laqüicultura augmenta la disponibilitat de peix i marisc, contribueix a reduir el dèficit comercial comunitari daquests productes i constitueix, a més, una alternativa a les limitacions de la pesca extractiva i una activitat generadora de desenvolupament tecnològic i científic. Tanmateix, ladministració és conscient que aquest tipus dinstal·lacions necessita controls rigorosos que minimitzen els impactes als ecosistemes marins, i ha de promoure una indústria aqüícola que complisca pràctiques sostenibles per a garantir tant la seguretat alimentària de la seua producció com un equilibri a lentorn en què es du a terme. El títol V de la llei, dedicat a laqüicultura, aporta una regulació adequada a la realitat de laqüicultura a la Comunitat Valenciana, no sols la marítima, sinó que inclou les instal·lacions establides en terra ferma, amb un règim simple, concentrat en laspecte de lautorització de les activitats, i facilita les tramitacions administratives, encara que això sense perjudici del rigor en el control dunes activitats que es produeixen i incideixen plenament en el medi natural. La Generalitat fomentarà sobretot la pesca sostenible i, en menor mesura, les inversions destinades a promoure el sector aqüícola i a donar suport al seu desenvolupament sostenible i a la innovació, dacord amb els fons propis que shabiliten pressupostàriament i els provinents de lEstat i de la Unió Europea.
El títol VI tracta de la conservació i explotació sostenible dels recursos pesquers: es potencia la figura de les «zones protegides dinterès pesquer», amb una configuració tècnica en principi unitària, però que ja en el mateix text legal diferencia modalitats, amb especialitats dabast molt diferent. Les zones protegides dinterès pesquer han de declarar-se administrativament, en el supòsit general, mitjançant un decret del Consell; i en el supòsit especial de les àrees dinstal·lació desculls artificials, la declaració correspon a la mateixa conselleria competent en matèria de pesca marítima en autoritzar la instal·lació de lescull. Les zones protegides poden qualificar-se com a «reserves marines dinterès pesquer», quan les condicions singulars de làrea a protegir i lelevat interès en la regeneració dels recursos pesquers determinen una major protecció, de caràcter integral. Sintrodueixen noves mesures per a la protecció, conservació i recuperació dels recursos pesquers, la possibilitat de realitzar repoblacions marines i la dordenar plans de gestió de la pesca.
En el títol VII sestableixen les mesures de comercialització dels productes de la pesca i de laqüicultura. En aquesta llei sestableix des del desembarcament fins a la primera venda, fent especial incidència en la comunicació de dades, el control tècnic i sanitari dels productes i lacreditació de la traçabilitat, amb la intenció devitar fraus i donar plenes garanties als consumidors. En aquesta llei sestableix la informació al consumidor com un element fonamental que cal salvaguardar a la Comunitat Valenciana, i considera que la informació inclosa en letiqueta és una garantia per al consumidor, com també la informació que es conté en els instruments informatius en els llocs de venda.
El títol VIII incorpora la regulació, de vegades provinent de la normativa bàsica estatal, de les condicions de construcció de nous vaixells, de la modernització i reestructuració de la flota i de lestabliment i el canvi de la base oficial dels vaixells en els ports de la Comunitat Valenciana, i en relació amb això sorienten les mesures administratives de foment als objectius adequats als principis generals establits per la llei i a la política pesquera comuna. També considera la promoció de la formació professional dels pescadors i la preparació dels joves que pretenguen incorporar-se a les activitats pesqueres. A més, es constaten les competències autonòmiques per a la certificació de la professionalitat per a lexercici de lactivitat pesquera.
Els antecedents remots de les confraries de pescadors han de buscar-se nou segles arrere, sobre la idea de constituir unes institucions de base associativa dels professionals de la pesca, amb finalitats de previsió social i organització laboral, encara que han patit una constant evolució paral·lelament a la de la vida política i social del país. El títol IX de la llei incorpora una regulació completa de les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana, bé que respectant el marc normatiu estatal que empara aquestes corporacions tradicionals, que encara estan destinades a complir en el futur importants funcions. La regulació que estableix la llei sorienta pels principis següents: un principi dispositiu, que deixa en mans dels professionals de la pesca la constitució mateixa de les confraries i el major o menor àmbit funcional, a partir del mínim de constituir òrgans de consulta i col·laboració amb ladministració en la promoció del sector pesquer i en la defensa dels seus interessos; lautonomia organitzativa de les confraries, a les quals simposen unes mínimes exigències de representativitat dalgun dels seus òrgans rectors, la configuració i denominació de les quals es pot establir lliurement; lautonomia funcional que es reconeix i garanteix a les confraries no obsta per a afirmar i habilitar unes facultats efectives sobre aquelles per part de ladministració pesquera de la Generalitat i, en particular, de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura. Atès que es parteix dun mapa consolidat de confraries de pescadors, la llei reconeix aquestes confraries existents, sense més que exigir-los ladequació a aquella, especialment de les seues disposicions estatutàries, en un termini raonable.
Com a complement a aquesta realitat tradicional, apareix la figura de les organitzacions de productors de productes pesquers i de laqüicultura, figura predominant en làmbit de la Unió Europea, la finalitat de la qual és garantir lexercici racional de la pesca i la millora de les condicions de venda dels seus productes.
En el títol X es dóna naturalesa a la possibilitat de desenvolupar un instrument assessor i de consulta en matèria pesquera i daqüicultura per al Consell i la seua administració, el denominat Consell Assessor de Pesca i Aqüicultura, amb la previsió del seu desplegament reglamentari posterior per a aspectes com lestructura i funcionament.
Finalment, sincorpora com a títol XI daquesta llei el règim administratiu sancionador en matèria de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura, inclosa la comercialització de productes de la pesca que, fins al moment dentrada en vigor daquesta llei, es troba en la Llei 2/1994, de 18 dabril, de la Generalitat, sobre defensa dels recursos pesquers, i el seu àmbit daplicació és la pesca marítima en aigües interiors i en totes les aigües jurisdiccionals espanyoles del litoral de la Comunitat Valenciana respecte del marisqueig i laqüicultura. El nou títol XI esmentat estableix el règim sancionador i divideix en cinc capítols el text normatiu. El capítol I està dedicat a la inspecció pesquera, estableix les condicions i les funcions del personal inspector, com també la necessitat duna programació de les seues activitats. Perseguint el millor control de les activitats regulades per aquesta llei, en el capítol II es tipifiquen com a infraccions no sols les activitats de captura sinó també les dindustrialització i comercialització. Així mateix, es consideren les accions greument atemptatòries contra la conservació dels recursos pesquers i del medi marí. En el capítol III sestableixen els diferents tipus de sancions aplicables a les infraccions tipificades i la seua graduació, i es presenta la possibilitat de reducció de les sancions pecuniàries en determinats supòsits, com també les circumstàncies que en permeten laplicació. En el següent capítol IV es preveu lextinció de la responsabilitat i, finalment, en un últim capítol, el V, es tracten els procediments sancionadors regulats, un per a les infraccions lleus i un altre per a les greus i molt greus, que pretenen ser àgils i operatius, sense cap minva dels drets dels presumptes responsables.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. Aquesta llei té per objecte la regulació de la pesca marítima en aigües interiors, del marisqueig i de laqüicultura, com també de la comercialització dels productes de la pesca i de laqüicultura en làmbit de les competències de la Comunitat Valenciana, i lestabliment del marc necessari per a lordenació específica del seu sector pesquer.
2. També sinclouen disposicions tendents a tipificar les infraccions administratives, establir les seues sancions i regular el procediment sancionador, tant en matèria de pesca marítima professional i recreativa en aigües interiors com en marisqueig i aqüicultura, i en la comercialització dels seus productes, en làmbit de les competències de la Generalitat.
Article 2. Definicions
A lefecte daquesta llei sentén per:
1. Recursos biològics marins: les espècies marines aquàtiques vives, disponibles i accessibles, incloses les eurihalines durant la seua vida marina.
2. Recursos biològics daigua dolça: les espècies aquàtiques daigua dolça vives, disponibles i accessibles.
3. Recursos pesquers: els recursos marins vius, com també els seus esquelets i la resta de productes daquells, susceptibles daprofitament.
4. Població: recurs biològic marí existent en una zona de gestió determinada.
5. Diversificació pesquera o aqüícola: lexercici dactivitats complementàries a les realitzades per professionals del sector pesquer, a fi de reforçar leconomia de les comunitats pesqueres.
6. Esforç pesquer: la intensitat amb què és exercida lactivitat pesquera, mesurada com la capacitat dun vaixell, segons la seua potència real en base a un estudi previ i arqueig, el seu temps dactivitat i altres paràmetres que puguen incidir en la seua intensitat de pesca. Lesforç de pesca desenvolupat per un conjunt de vaixells serà la suma de lexercit per cadascun dells.
7. Productes de la pesca: organismes aquàtics resultants de lactivitat pesquera, o els productes derivats daquests.
8. Aigües exteriors: aigües marítimes sota jurisdicció o sobirania espanyola, situades per fora de les línies de base, tal com sestableixen en la Llei 20/1967, de 8 dabril, sobre extensió de la jurisdicció marítima a dotze milles, a lefecte de pesca, i en el Reial decret 2.510/1977, de 5 dagost, daigües jurisdiccionals, línies de base rectes per a la seua delimitació.
9. Aigües interiors: les aigües marítimes sota jurisdicció o sobirania espanyola situades per dins de les línies de base.
10. Arrossegament de fons: la modalitat de pesca exercida per un vaixell que remolca, en contacte amb el fons, un art de xarxa a fi de capturar espècies marines destinades al consum humà o a la indústria de transformació.
11. Art dencerclament amb bescordella: una xarxa de forma pròxima a la rectangular, els extrems de la qual acaben en punys i la part inferior de la qual es tanca per mitjà dun cap denominat bescordella que passa per una sèrie danelles al llarg de la ralinga inferior i que permeten lembossament de la mola una vegada circumdada. La ralinga superior està proveïda de suros o qualsevol altre material que proporcione la flotabilitat de lart, i la inferior, dels ploms necessaris perquè lart safone amb la rapidesa adequada i es mantinga vertical.
12. Arts fixos i menors, els següents:
a) Arts fixos demmallament o enxarxada: són els formats per un o més draps de xarxa armats entre dues ralingues, la superior proveïda delements de flotació i la inferior de llasts. Es calen en posició vertical, els extrems de lart disposen de capçals, de caps guia units per la seua banda alta a boies de superfície i per la seua banda baixa a un sistema dancoratge, a fi que romanguen en la mateixa posició des que es calen fins que es lleven. Poden ser dun sol drap, tremalls o mixts o combinats.
b) Palangre de fons: aparell fix de pesca format per un cap anomenat mare del qual pengen a intervals altres caps més fins anomenats braçades als quals senfereixen o fan ferm hams de distintes grandàries. En els extrems i al llarg del cap mare van disposats els elements necessaris de flotació i ancoratge, que permeten mantenir els hams en profunditat.
c) Aparells dham: llinya, curricà, palangret i potera.
d) Arts de parada: arts fixos de xarxa semblants a lalmadrava, de la qual es diferencien per ser de menors dimensions. Es classifiquen en almadrava menor, almadraveta i moruna.
La moruna és lart de pesca passiu i fix format per una xarxa travessera dun sol drap calada perpendicularment a la costa amb un o dos caragols i un o dos cóps.
e) Arts de parany: són utensilis de pesca que es calen fixos al fons i actuen a manera de trampa per a la captura de diverses espècies pesqueres.
f) Bonitolera: xarxes de pesca per a túnids i afins del Mediterrani, característics de la província dAlacant.
13. Turisme pesquer o mariner: activitat exercida pels col·lectius de professionals del mar, per mitjà de contraprestació econòmica, orientada a la valoració i difusió de les activitats i productes del medi marí, com també dels costums, tradicions, patrimoni i cultura marinera, que per això transcendeix la mera activitat extractiva i comercial.
14. Turisme aqüícola: activitat exercida pels col·lectius de professionals que exerceixen lactivitat de laqüicultura, per mitjà de contraprestació econòmica, orientades a la valoració i difusió de la seua activitat i dels productes del medi aqüícola.
15. Comercialització: tot subministrament, remunerat o gratuït, dun producte de la pesca o de laqüicultura per a la seua distribució, consum o utilització en el mercat de la Unió Europea, des de lobtenció fins al consum final i que comprèn la tinença, transport, emmagatzematge, exposició i venda, inclosa la realitzada en els establiments de restauració.
16. Introducció en el mercat: la primera comercialització dun producte de la pesca o de laqüicultura en el mercat de la Unió Europea.
17. Primera venda: la que es realitza per primera vegada dins del territori de la Unió Europea i en la qual sacredita documentalment el preu del producte.
18. Algues: tal·lòfits vius, unicel·lulars o pluricel·lulars, que viuen en el medi marí.
19. Sargassos: algues que, despreses del substrat, bé per efecte de les onades o per altres circumstàncies naturals, sacumulen en les platges i altres zones del litoral.
20. Pesca tradicional: pesca darts menors de baix impacte.
21. Aqüicultura sostenible: és aquella que:
Utilitza pinsos dorigen vegetal procedents dagricultura sostenible i minimitza lús de farines i olis de peix.
Utilitza larves despècies cultivades i provinents de captivitat.
No degrada el medi ni la biodiversitat de la zona.
Garanteix la seguretat de les instal·lacions.
Ajuda a la sostenibilitat econòmica i el desenvolupament social de les comunitats locals a llarg termini.
Per a tot el que no està previst en aquesta llei caldrà ajustar-se a les definicions presents en la legislació bàsica de lEstat en matèria de pesca i en la normativa comunitària de política pesquera comuna.
Article 3. Àmbit daplicació
En relació amb làmbit de les competències de la Generalitat, les disposicions daquesta llei, atenent les matèries concretes objecte de la seua regulació, tindran labast següent:
1. Les disposicions relatives a la pesca, comprensives de la regulació de la gestió i protecció dels recursos marins i de les característiques i condicions de lactivitat extractiva pesquera, seran aplicables en les aigües marítimes interiors.
2. A la pesca marítima recreativa practicada en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana només li seran aplicables les disposicions daquesta llei, i del seu desplegament reglamentari, que tinguen expressament per objecte la seua directa regulació.
3. Les normes reguladores del marisqueig saplicaran en la zona maritimoterrestre, les aigües marítimes interiors i el mar territorial.
4. Les disposicions reguladores de laqüicultura seran aplicables a totes les activitats daquesta naturalesa realitzades en terra i en aigües continentals, en la zona maritimoterrestre, les aigües marítimes interiors i el mar territorial.
5. Les disposicions de desplegament de les bases estatals de lordenació del sector pesquer, comprensives de la regulació del desembarcament, transport i comercialització dels productes de la pesca i laqüicultura, del règim del sector productiu i econòmic pesquer, estenen la seua aplicació a tot el territori de la Comunitat Valenciana.
Article 4. Finalitats
Lactuació, normativa i executiva, de la Generalitat i de la seua administració es dirigirà principalment al compliment de les finalitats següents:
1. La protecció dels caladors del litoral marítim de la Comunitat Valenciana, la conservació dels recursos biològics marins i la gestió de les pesqueries.
2. La protecció de les zones biològicament sensibles, declarant-les zones protegides.
3. Lexplotació sostenible dels recursos pesquers i de laqüicultura des del punt de vista mediambiental, econòmic i social.
4. La racionalització de les estructures pesqueres marítimes en funció dels recursos existents.
5. La millora de les condicions de comercialització i transformació a la Comunitat Valenciana dels productes de la pesca i laqüicultura tant marítima com fluvial, garantint la traçabilitat, seguretat i qualitat dels productes.
6. La millora de la qualificació professional, de les rendes i de les condicions de vida i de treball dels pescadors.
7. El foment i lordenació de laqüicultura a la Comunitat Valenciana, prestant plena atenció a la sanitat i benestar animal i a la seguretat dels pinsos i dels aliments obtinguts.
8. La vertebració del sector pesquer marítim valencià.
9. Ordenar la pesca marítima recreativa, establint-se límits i sancions, fent prevaldre sempre el principi de precaució ecosistèmic en la presa de decisions sobre la gestió.
10. La diversificació pesquera o aqüícola.
11. La tipificació de les infraccions administratives i establiment de sancions, tant en matèria de pesca marítima, professional i recreativa, com en marisqueig i aqüicultura, en làmbit de les competències de la Generalitat.
TÍTOL II
De la pesca marítima en aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
De la pesca professional
Article 5. Règim general
La pesca professional en les aigües marítimes interiors del litoral de la Comunitat Valenciana es realitzarà de conformitat amb la reglamentació de la pesca a la Mediterrània aplicable adoptada per la Unió Europea, i amb el que disposa aquesta llei, en especial en aquest títol II i el seu desplegament reglamentari.
Article 6. Autorització de lactivitat
1. Lactivitat dexplotació dels recursos marins pel sector pesquer tindrà el caràcter de professional i serà realitzat pels titulars i embarcacions que disposen de les autoritzacions administratives legalment exigides per al seu exercici.
2. Les embarcacions que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana i que estiguen en possessió duna llicència de pesca per a les aigües exteriors del litoral marítim daquesta comunitat, podran exercir la pesca en les seues aigües interiors, en la modalitat autoritzada.
3. La conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura, per a les aigües interiors esmentades, podrà establir autoritzacions especials per a determinades zones o per a modalitats concretes, tenint sempre com a prioritat la salvaguarda decosistemes en risc.
4. La pesca professional només pot exercir-se amb els arts, els aparells i els instruments expressament autoritzats. El Consell podrà regular els arts per al seu ús en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Modalitats
1. Les modalitats de pesca aptes per al seu exercici en les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana són:
a) Arrossegament de fons.
b) Cércol.
c) Arts menors.
d) Palangre de superfície.
2. El Consell podrà declarar laptitud daltres modalitats, com també lexclusió dalguna delles, basant-se en la situació dels caladors, fent prevaldre el principi de precaució ecosistèmic.
Article 8. Canvis temporals de modalitat
La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà autoritzar, per a les aigües interiors, canvis de modalitat de pesca de caràcter temporal a les embarcacions que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana.
Article 9. Arts prohibits
1. Es prohibeix lús dels arts de platja, coneguts tradicionalment com a bolig o pesseta, consistents en xarxes de cèrcol i darrossegament, esteses amb ajuda duna embarcació i maniobrades des de la costa.
2. Es prohibeix lexercici de la pesca amb arts de deriva.
3. Es prohibeix la pesca dencerclament amb art de mosca.
4. No es permet la utilització de nanses dirigides a la captura de peixos.
Article 10. Ordenacions específiques
Per al desenvolupament del que estableix aquest capítol, la conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura adoptarà per mitjà del corresponent desenvolupament normatiu o acte administratiu les mesures específiques dordenació de la pesca, entre les quals les següents:
a) Reglamentar els arts, les ormeigs, els aparells i els equips de pesca.
b) Delimitar zones de pesca i elaborar per a cada zona els reglaments específics.
c) Fixar períodes de veda per a les modalitats de pesca establides en aquesta llei, com també lhorari dactivitat pesquera diària, els dies dactivitat i el temps de calament continuat dels arts, quan escaiga.
d) Establir les espècies autoritzades i fixar-ne les grandàries mínimes.
CAPÍTOL II
De la pesca marítima recreativa
Article 11. Definició
1. A lefecte daquesta llei, sentén per pesca marítima recreativa aquella que es realitza per afició o esport, sense cap retribució i sense ànim lucratiu.
2. Les captures assolides per mitjà daquesta activitat seran destinades exclusivament al consum propi del pescador o per a finalitats benèfiques o socials, i en cap cas se nautoritzarà la venda.
3. La pesca marítima recreativa podrà ser exercida des dembarcació o des de terra, i submarina, nadant o bussejant a pulmó lliure.
Article 12. Llicències de pesca recreativa
1. Per a lexercici de la pesca recreativa submarina caldrà estar en possessió de la corresponent llicència dactivitat expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, que es concedirà als qui hagen complit setze anys i justifiquen que reuneixen les condicions físiques necessàries per a la pràctica normal daquesta activitat.
2. Per a lexercici de la pesca recreativa des dembarcació serà necessari estar en possessió de llicència expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura per a cada embarcació, que autoritzarà a exercir aquesta modalitat des dembarcacions aptes per a aquesta activitat inscrites en la llista corresponent del registre oficial de vaixells.
3. Per a lexercici de la pesca recreativa des de terra serà necessari estar en possessió de la llicència dactivitat expedida per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, que autoritzarà el seu titular a exercir aquesta modalitat a peu des de la costa o des de qualsevol artefacte flotant no inscrit en la llista tercera corresponent del registre oficial de vaixells.
Article 13. Concursos de pesca
1. Les condicions dautorització i la realització de concursos de pesca marítima seran objecte de desenvolupament reglamentari.
2. Els concursos de pesca organitzats per associacions de pesca esportiva legalment constituïdes, la zona de realització dels quals haja de reservar-se als participants, necessitaran lautorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, sense perjudici dels informes, autoritzacions o permisos daltres òrgans o administracions públiques legalment preceptius.
3. Es crearà un registre de captures dels concursos de pesca de la Comunitat Valenciana, el funcionament i lorganització del qual serà objecte de desenvolupament reglamentari, i que contindrà com a mínim les captures, la modalitat de pesca, la zona i el tipus de campionat de cada concurs.
Article 14. Utensilis de pesca
1. La pesca recreativa des de la superfície només podrà practicar-se amb lormeig dhams i amb lart de caiguda denominat rall o esparver.
2. En la pràctica de la pesca submarina únicament podrà emprar-se larpó impulsat per mitjans mecànics.
3. Queden expressament prohibits els arts, els ormeigs i els utensilis propis de la pesca i el marisqueig professionals.
4. Així mateix, es prohibeix la utilització dexplosius i lús de llums i equips elèctrics o electrònics que servisquen datracció per a la pesca.
5. La pesca submarina recreativa no podrà practicar-se utilitzant equip autònom o semiautònom de busseig. Es presumirà aquesta pràctica il·legal quan en les embarcacions, en qualsevol circumstància, es tinguen o porten a bord simultàniament arpons de pesca i qualssevol dels equips de busseig esmentats.
Article 15. Espècies
Es prohibeix la captura despècies protegides, vedades o de grandària inferior a lestablida reglamentàriament, o daquelles que siguen expressament prohibides per ladministració pesquera per a la pesca recreativa.
Article 16. Reglamentació
1. Sespecificarà reglamentàriament la temporalitat de les llicències, les condicions per a lexercici de la pesca recreativa en les seues distintes modalitats, incloent-hi una referència expressa a la manera de justificació, si escau, de les condicions físiques necessàries per a la pràctica normal de lactivitat esmentada, i les característiques dels utensilis autoritzats. També es fixaran els períodes, les zones hàbils i les quotes de captures.
2. Les mesures de protecció i conservació dels recursos pesquers que sapliquen per a la pesca professional seran daplicació per a la pesca de recreació i, en tot cas, es prohibeix la pràctica de la pesca recreativa en les reserves marines dinterès pesquer.
3. La conselleria competent en matèria de pesca, tot i el que sanomena al punt anterior, podrà establir mesures complementàries per a la pesca de recreació per tal dassegurar la conservació i protecció dels recursos i ecosistemes marins o perquè no interferisca amb lactivitat pesquera professional o la perjudique. Les mesures podran ser, entre altres, de:
a) Determinació de temps màxims de pesca.
b) Determinació de distàncies mínimes a embarcacions i arts de pesca professionals.
c) Lestabliment de vedes temporals o zonals.
d) Lobligació de fer una declaració de desembarcament respecte de la captura de determinades espècies.
4. Per a obstaculitzar la venda il·legal de peix, es marcaran tots els exemplars de les espècies que figuren a lannex 1 capturats durant lactivitat de la pesca de recreació. La marca consistirà en un tall a la base de les dues aletes pectorals i al lòbul inferior de laleta caudal tal com sindica a lannex 2, que es farà abans de desembarcar en el cas de pesca des dembarcació, o de seguida que shagi capturat el peix, en el cas de pesca des de terra o pesca submarina.
El marcatge no impedirà mesurar la talla total de la captura.
CAPÍTOL III
Mesures de diversificació pesquera i aqüícola
Article 17. Coordinació i foment de la diversificació econòmica del sector pesquer i aqüícola
La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura fomentarà el desenvolupament de les diferents actuacions de diversificació que siguen implantades com a complement a lactivitat pesquera i aqüícola. Entre aquestes es troba el turisme aqüícola, el turisme pesquer o mariner i la pesca-turisme, que per les seues condicions particulars requereix una regulació específica.
Article 18. Condicions de la pesca-turisme
1. Per a lexercici de la pesca-turisme shaurà de comptar amb les corresponents autoritzacions administratives expedides per lautoritat competent de la Comunitat Valenciana, prèvia comunicació al ministeri competent en matèria de pesca i obtenció dels informes preceptius dòrgans daltres administracions segons normativa vigent.
2. La realització daquesta activitat serà compatible amb la pesca extractiva per a la qual el vaixell estiga autoritzat, sempre que els vaixells esmentats reunisquen les condicions de seguretat i habitabilitat que reglamentàriament sestablisquen. En tot cas, els turistes embarcats a bord daquestes embarcacions no podran exercir lactivitat pesquera.
Sestabliran reglamentàriament les condicions de complementarietat i compatibilitat de lactivitat de pesca extractiva i pesca-turisme i les condicions de lembarcament del passatge.
3. Reglamentàriament, podran regular-se les condicions de comercialització dels productes pesquers així obtinguts.
Article 19. Mesures específiques
Es podran establir mesures específiques per a la pesca-turisme per raó de protecció i conservació dels recursos pesquers.
TÍTOL III
Del marisqueig
Article 20. Àmbit
1. Es regiran pel que disposa aquest títol les activitats de marisqueig dirigides a lextracció de crustacis, mol·luscs, tunicats, equinoderms i altres invertebrats del medi marí, quan es realitze emprant arts i utensilis de pesca específics per a una o diverses espècies.
2. La cria daquestes espècies se sotmetrà al que disposa el títol V daquesta llei.
Article 21. Regulació de lactivitat i dels mitjans autoritzats per a la seua realització
La conselleria competent en pesca marítima i aqüicultura per mitjà de desenvolupament reglamentari propi regularà:
1. Les diferents modalitats de marisqueig tant des dembarcació com a peu.
2. Les zones autoritzades per al marisqueig.
3. La classificació, lobertura i el tancament de zones de producció de mol·luscs bivalves, gasteròpodes, tunicats i equinoderms en aigües de la Comunitat Valenciana.
4. La temporalitat i limitacions de les llicències quan pertoque.
5. Els arts autoritzats, els instruments i els equips.
Article 22. Limitacions
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura establirà lordenació de lactivitat marisquera, en les seues distintes modalitats i fixarà els períodes de veda, els dies i lhorari dexercici de lactivitat, les espècies autoritzades i les seues grandàries mínimes, com també els totals admissibles de captures autoritzats.
2. Es prohibeix la captura del dàtil de mar (Lithophaga lithophaga) i de la nacra (Pinna nobilis) i despècies silvestres incloses en el llistat despècies silvestres en règim de protecció especial i del catàleg espanyol despècies amenaçades.
TÍTOL IV
De les algues i els sargassos
Article 23. Règim de lactivitat relacionada amb les algues i els sargassos
1. Lextracció o la recollida dalgues i sargassos en zona marítima es farà des dembarcacions degudament autoritzades, inscrites en la llista tercera del registre de vaixells.
2. La recollida de sargassos en la ribera del mar es podrà realitzar per qualsevol mitjà o instrument que no pertorbe el medi ambient.
3. Els instruments o els arts que sempren, com també les zones, el període dactivitat i la resta de condicions, seran fixats per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i prendran sempre com a criteris prioritaris la conservació dels ecosistemes i el principi de precaució sobre la seua gestió.
4. Les disposicions previstes en el títol V, «De laqüicultura», daquesta llei sapliquen a lactivitat del cultiu dalgues.
5. Lextracció dalgues requerirà el compliment dun pla o projecte de desenvolupament dactivitat, que haurà de contenir, entre altres aspectes, el mètode dextracció, la zona del litoral, els mitjans humans i materials a emprar, el termini dexecució, les quantitats dextracció dalgues i el possible impacte en lecosistema marí.
6. El transport de les algues i sargassos haurà danar proveït del document de transport o declaració de recollida corresponent.
7. Es determinaran reglamentàriament les normes dextracció o recollida dalgues i sargassos, els períodes dactivitat, la comercialització i els altres requisits exigits per a lexercici de lactivitat, com el document de transport o la declaració de recollida.
TÍTOL V
De laqüicultura
Article 24. Aqüicultura
Sentén per aqüicultura, la cria o el cultiu dorganismes aquàtics amb tècniques encaminades a augmentar la producció dels organismes en qüestió per damunt de les capacitats naturals del medi. Els organismes esmentats són, al llarg de tota la fase de cria o cultiu i fins al moment de la seua recollida, propietat duna persona física o jurídica.
Article 25. Zones aptes i zones dinterès
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà determinar les zones aptes i les zones dinterès per als establiments daqüicultura marina, basant-se en criteris de sostenibilitat ambiental i assegurant-se que les piscines no deterioren lecosistema costaner, ni contaminen la mar amb una utilització excessiva dantibiòtics i pesticides, ni que es produïsquen fugues.
2. Les activitats daqüicultura marina només sautoritzaran quan les aigües tinguen la qualitat adequada per a la cria de les espècies marines.
3. No sautoritzaran establiments daqüicultura marina en zones amb fons bionòmics del tipus de praderies de fanerògames marines.
4. Una vegada haja estat declarada una zona dinterès per a cultius marins, no podrà veures afectada per abocaments daigües o residus que produïsquen contaminació o enterboliment de les aigües que siguen perjudicials per a les espècies explotades quant a la seua pèrdua de productivitat o pel seu potencial dany a la població humana consumidora.
Article 26. Autorització dactivitats
1. La realització dactivitats daqüicultura requerirà lautorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, sense perjudici dels informes, les avaluacions dimpacte ambiental, les autoritzacions o les concessions daltres òrgans o administracions públiques legalment preceptius, i es donarà audiència, en tot cas, a les confraries de pescadors i a altres organitzacions del sector pesquer, associacions en defensa del medi ambient i altres organitzacions representants dels sectors afectats.
2. Sinclou entre les activitats subjectes a autorització les de repoblació marina, consistents en lalliberament despècies animals o vegetals en qualsevol fase del seu cicle vital en el medi natural perquè incremente la seua població.
3. Es podran autoritzar provisionalment activitats i establiments de caràcter experimental, en el cas de projectes innovadors o que necessiten una experimentació prèvia. Lexplotació definitiva se subjectarà al règim ordinari dautorització.
4. Sestablirà reglamentàriament el procediment dautorització i registre daquestes activitats.
5. El contingut bàsic de les autoritzacions concedides, relatiu a les característiques del cultiu i la seua ubicació, es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Article 27. Vigència de les autoritzacions
1. Les autoritzacions daqüicultura es concediran amb caràcter temporal o indefinit, encara que en el cas que afecte terrenys de domini públic no podrà excedir el període de la concessió o autorització del seu ús.
2. Es determinaran reglamentàriament els motius dextinció anticipada de les autoritzacions.
Article 28. Condicions sanitàries
1. La conselleria competent en sanitat animal establirà reglamentàriament i adoptarà les mesures sanitàries necessàries, de prevenció i control, amb relació a lactivitat daqüicultura. La conselleria esmentada prendrà especial cura per a evitar els riscos de propagació de malalties des de les granges a les poblacions salvatges que hi estan en contacte, i del fet que no es produïsquen fugides dexemplars captius que es barregen genèticament amb els exemplars salvatges daquesta espècie i en disminuïsquen la diversitat genètica.
2. Les mesures que sadopten amb aquesta finalitat seran de compliment obligatori per als titulars dels establiments.
3. Es regularà reglamentàriament la classificació, obertura i tancament de zones de producció de mol·luscs bivalves, gasteròpodes, tunicats i equinoderms en aigües de la Comunitat Valenciana.
Article 29. Control administratiu
Ladministració autonòmica competent en aqüicultura comprovarà el compliment de les condicions de lautorització dactivitat aqüícola, a lefecte del qual shaurà de permetres als seus tècnics i inspectors laccés lliure a les instal·lacions i facilitar-los les dades que requerisquen sobre el funcionament de lexplotació.
Article 30. Informació estadística
Els titulars dautoritzacions dexplotacions daqüicultura estaran obligats a aportar a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, a efectes estadístics, les dades relatives a la producció i al valor de les vendes.
Article 31. Registre dEstabliments dAqüicultura
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura desenvoluparà reglamentàriament el registre destabliments daqüicultura de la Comunitat Valenciana.
2. En el registre sinscriuran, dofici, els establiments prèviament autoritzats, i shi reflectiran els canvis de titularitat i les altres modificacions que es produïsquen respecte a les dades que conté.
TÍTOL VI
De la conservació i explotació sostenible
dels recursos pesquers
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 32. Objectiu
Lobjectiu daquest títol és el destablir les regulacions adequades per a afavorir el manteniment i la regeneració dels recursos pesquers de manera que sen garantisca lexplotació sostenible al llarg del temps.
Article 33. Actuacions
Es podran adoptar mesures de limitació de lactivitat pesquera i marisquera, com també la seua regulació, fomentant lús darts i pràctiques selectives, adequant lexplotació de la flora i la fauna marina a condicions de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
CAPÍTOL II
Mesures per a la protecció i la conservació dels recursos
Article 34. Mesures de conservació, protecció i recuperació
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà adoptar, entre altres, les mesures següents de protecció, conservació i recuperació dels recursos marins, que podran estar emmarcades en diferents plans de gestió.
2. Es podran establir com a mesures de protecció dels recursos pesquers:
a) El foment de lús darts i tècniques selectives amb la finalitat de disminuir el rebuig.
b) La prohibició de captura de determinades espècies pesqueres, talles o determinats pesos individuals.
c) La regulació de la pesca no professional, per la seua incidència sobre el recurs.
3. Per mitjà de la corresponent resolució, dictada per la direcció general competent en la matèria, es podran establir, entre altres, les mesures següents de conservació despècies marines objecte dexplotació:
a) Lestabliment dèpoques de veda.
b) Lestabliment de zones de veda.
c) Regulació de lesforç pesquer, establint les quantitats màximes o quotes de pesca per vaixell, pescador, espècie, zona o període, limitant el nombre de vaixells, el seu temps dactivitat, o tancant la pesquera.
d) Qualsevol altra mesura adequada per a la consecució de les finalitats fixades en aquest article.
4. Sestabliran mesures de recuperació dels recursos pesquers, entre les qual podran figurar les accions de repoblació o ressembrada despècies dinterès pesquer, la instal·lació desculls artificials, la declaració de zones marítimes protegides i de reserves marines dinterès pesquer.
5. Amb caràcter general, es prohibeix lextracció de flora i fauna marina sense finalitat pesquera autoritzada. Aquestes activitats podran ser autoritzades per la direcció general competent en pesca marítima amb finalitats deducació, investigació o aquariofília, o en cas dapreciar-shi raons dinterès general que ho justifiquen.
Article 35. De les zones protegides dinterès pesquer
1. Són zones protegides dinterès pesquer del litoral marítim de la Comunitat Valenciana les declarades administrativament, dins dels límits de les seues aigües interiors, pel seu especial interès per a la preservació i regeneració dels recursos pesquers, i shi limiten les activitats extractives de la fauna i flora marines i en general les pertorbadores del medi.
2. En tot cas, es declaren com a protegits els fons de praderies de fanerògames marines, els fons coral·lígens i els de maërl.
3. Mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura es declararan també com a protegides, durant el temps de consolidació dels seus efectes regeneradors, les àrees dinstal·lació desculls artificials.
Article 36. Declaració de zones protegides
1. La declaració de les zones protegides es farà per mitjà de laprovació del decret corresponent pel Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i contindrà com a mínim:
a) Delimitació geogràfica de làrea protegida.
b) Justificació de la declaració i del contingut del règim de protecció aplicable.
c) Vigència i revisió temporal de la declaració.
d) Prohibicions i limitacions de lactivitat pesquera i marisquera, de caràcter temporal o permanent, total o parcial, com també daltres activitats que puguen incidir sobre la zona protegida.
e) Si escau, promoció daltres mesures complementàries, respecte de làrea protegida i el seu entorn, per a lafavoriment de la regeneració dels recursos marins.
2. Es garantirà en el procés descrit en larticle anterior la participació pública i efectiva entre les confraries de pescadors, altres organitzacions del sector pesquer, les associacions en defensa del medi ambient, els sectors locals afectats, entre altres, i es garantirà en tot moment laccés a la informació i la comunicació daquests.
3. Quan les singulars condicions de làrea a protegir i lelevat interès en la regeneració dels recursos pesquers determinen una major protecció, de caràcter integral, el decret pel qual es declare la zona de protecció podrà qualificar-la com a reserva marina dinterès pesquer.
Article 37. De les reserves marines dinterès pesquer
Amb la intenció dafavorir la regeneració dels recursos marins, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura declararà com a reserva marina dinterès pesquer les zones que presenten condicions adequades per a la regeneració dels recursos pesquers, conservació de les espècies marines o recuperació dels ecosistemes. En el procediment fins a la declaració es demanaran informes a les confraries de pescadors, altres organitzacions del sector pesquer, associacions en defensa del medi ambient i sectors locals afectats, entre daltres.
Dins daquestes reserves podran determinar-se diferents graus de protecció, de zones o espècies. Les mesures de protecció determinaran les limitacions o la prohibició, si escau, de lexercici de lactivitat pesquera i qualsevol altra activitat que puga alterar lequilibri natural.
Article 38. Esculls artificials
1. Són esculls artificials les zones marines en els fons de les quals sinstal·len un conjunt de mòduls o elements de diferents formes, duradors i dun pes suficient que impedisca el seu desplaçament, a fi de protegir, regenerar i desenvolupar els recursos pesquers.
2. La instal·lació desculls artificials en aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana requerirà autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, sense perjudici de la concessió per a lús del domini públic atorgada per ladministració competent.
La instal·lació desculls artificials que ocupen simultàniament aigües interiors i exteriors requereix lautorització conjunta del ministeri competent en aquella matèria i de la conselleria igualment competent respecte de les aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana.
3. Lautorització de la conselleria declararà la protecció de làrea dinstal·lació de lescull, amb el contingut mínim expressat en larticle 36, i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
4. Els requisits mínims que han de complir els esculls, tant construïts amb materials que no produïsquen contaminació en el medi marí com per mitjà de lafonament de vaixells, sestabliran reglamentàriament.
5. En lexpedient dautorització de la instal·lació desculls, hauran de ser oïdes necessàriament les confraries de pescadors i federacions de confraries afectades.
Article 39. Repoblacions marines
1. Només es podran efectuar repoblacions despècies marines autòctones amb lobjecte de regenerar els recursos marins. Aquestes repoblacions requeriran lautorització prèvia de ladministració competent en pesca marítima i de lautoritat competent en matèria de biodiversitat.
2. En les zones on sefectuen aquestes repoblacions sestabliran normes especials per a lexercici de la pesca, com també de totes aquelles activitats que puguen afectar lefectivitat daquesta mesura.
Article 40. Plans de gestió de la pesca
1. Ladministració competent en pesca marítima podrà ordenar, en làmbit de les seues competències, plans de gestió dels recursos pesquers o marisquers, per modalitats, zones o espècies objectiu en què es determinarà lesforç pesquer admissible dacord amb la situació dels recursos, amb la finalitat del manteniment de lactivitat pesquera a llarg termini.
2. Els plans de gestió podran contenir les determinacions:
a) El nombre dembarcacions i les seues característiques, el nombre de pescadors o mariscadors que poden explotar els recursos duna zona, com també les característiques dels arts utilitzats.
b) Els dies hàbils per a la pràctica professional de la pesca i el marisqueig i els horaris permesos.
c) El temps de calada darts fixos.
d) Les limitacions en lespai o en el temps a lexercici de lactivitat pesquera; així mateix, es podrà limitar el volum de les captures.
Article 41. Arts de pesca selectius
La conselleria competent en pesca i aqüicultura podrà regular lús darts de pesca selectius que disminuïsquen el rebuig i les captures dimmadurs. Shauran de realitzar informes o estudis sobre la selectivitat de les arts de pesca i sobre la capacitat pesquera amb diferents tipologies darts, contemplant, també, els avanços progressius respecte als arts de pesca emprats en el passat.
Article 42. Obres, instal·lacions i la resta dactivitats en el mar
1. Lautorització administrativa per a la realització de qualsevol daquestes activitats en què concórreguen circumstàncies que puguen afectar els recursos pesquers o produir interferències amb lactivitat pesquera, requerirà una avaluació dimpacte ambiental com també un informe preceptiu de la direcció general competent en pesca marítima i aqüicultura, i avaluació dimpacte ambiental positiva.
2. Lautorització administrativa per a qualsevol classe dabocaments en aigües interiors del litoral de la Comunitat Valenciana requerirà un informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i avaluació dimpacte ambiental positiva en el qual es valorarà la seua incidència sobre els recursos marins vius.
TÍTOL VII
De la comercialització dels productes de la pesca
i de laqüicultura
Article 43. Desembarcament
1. El desembarcament dels productes de la pesca i laqüicultura marina es realitzarà en els llocs destinats a lefecte per als productes en fresc i per als congelats i transformats a bord, en els ports pesquers autoritzats.
Dins de cada port, el desembarcament es produirà en els molls i els llocs delimitats per lautoritat portuària.
2. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura determinarà els ports autoritzats per al desembarcament dels productes de la pesca i laqüicultura marina.
3. En el cas dels productes pesquers en què no sefectue el desembarcament o la descàrrega en un port, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura podrà determinar els llocs autoritzats per a la seua descàrrega.
Article 44. Control tècnic i sanitari dels productes frescs
1. Per a la verificació dels controls tècnics i sanitaris dels productes pesquers frescs desembarcats a la Comunitat Valenciana, sestableix lobligatorietat del pas de la totalitat dels productes esmentats per la llotja pesquera del port de descàrrega; el responsable de lexplotació de la llotja expedirà lacreditació corresponent daquest compliment.
2. Quan el desembarcament es realitze en un port pesquer que no dispose de llotja pel reduït volum de descàrregues de productes pesquers frescs, la subjecció daquests productes desembarcats als controls tècnics i sanitaris es realitzarà en la forma que es dispose reglamentàriament.
3. Els productes pesquers que hagen de ser objecte de la primera venda en un lloc que no siga el port de desembarcament, aniran acompanyats, des de leixida del recinte portuari fins que es produïsca la primera venda, de la documentació que sestablisca reglamentàriament, entre la qual constarà la identificació de la mercaderia, lorigen i lestabliment de primera venda a què va destinada.
4. Les espècies de mol·luscs bivalves, equinoderms, gasteròpodes i tunicats reglamentàriament determinades, destinades a la seua comercialització i consum, hauran de passar obligatòriament per un centre dexpedició autoritzat, a fi defectuar-ne els controls tècnics i sanitaris.
5. En els productes de laqüicultura podrà realitzar-se la descàrrega en les instal·lacions o els establiments autoritzats per la direcció general competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura de la Generalitat.
Article 45. Comercialització
1. Sense perjudici de les autoritzacions o concessions per les autoritats competents de conformitat amb la normativa vigent, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura haurà de:
a) Autoritzar lactivitat de primera venda en les llotges o en altres establiments previstos en larticle següent, que complisquen els requisits establits reglamentàriament, ateses les necessitats generals dordenació del sector pesquer.
Aquesta autorització serà necessària tant per a la directa explotació de la llotja per lautoritat portuària com per a la seua gestió per un tercer concessionari. En aquest últim supòsit, lautorització sinstarà amb caràcter posterior a la convocatòria del procediment dadjudicació del contracte de gestió, dacord amb el que disposen els plecs de prescripcions tècniques i econòmiques. Per a ladjudicació tindran prioritat tant les confraries de pescadors com les organitzacions de productors de peix i altres organitzacions representatives del sector oficialment reconegudes.
Lautoritat portuària competent comunicarà a ladministració pesquera autonòmica la identitat del responsable de lexplotació de la llotja pesquera de què es tracte.
b) Controlar la declaració de dades i la resta de documentació requerida per la normativa vigent per a la primera venda i el transport.
c) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de traçabilitat i etiquetatge, com també pel compliment de les normes dordenació pesquera vigents, en particular les relatives a espècies protegides, vedades i les referents a la grandària mínima establida.
d) Letiquetatge podrà especificar la modalitat de pesca per a diferenciar clarament les modalitats de pesca artesanal.
2. Es prohibeix la comercialització dels productes extrets en lexercici de la pesca marítima recreativa.
Article 46. Primera venda
La primera venda dels productes pesquers frescos a la Comunitat Valenciana sefectuarà obligatòriament en les seues llotges pesqueres, sense perjudici de les excepcions establides en la normativa bàsica de lEstat.
La primera venda de productes pesquers congelats o transformats a bord, com també la de productes de laqüicultura i productes pescats en aigües continentals a la Comunitat Valenciana es realitzarà en els establiments degudament autoritzats a lefecte per la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
La primera venda despècies de mol·luscos bivalves vius, equinoderms, gasteròpodes i tunicats reglamentàriament determinades shaurà de realitzar a través de centres dexpedició autoritzats per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
Article 47. Comunicació de vendes
El responsable de lexplotació de la llotja o de lestabliment autoritzat de primera venda haurà dexpedir les notes de primera venda, com també tota documentació dinformació prèvia que calga dacord amb la normativa vigent, i trametre a ladministració pesquera autonòmica les dades establides reglamentàriament.
Article 48. Acreditació del producte
1. El transport i la comercialització dels productes de la pesca i de laqüicultura haurà de realitzar-se garantint en tot moment la traçabilitat del producte. Sestabliran reglamentàriament els requisits exigits respecte daixò
2. Els productes pesquers frescs, refrigerats o cuits exposats a la venda en els establiments de la Comunitat Valenciana, hauran de complir amb els requisits establits en la normativa vigent detiquetatge i dinformació al consumidor. Per mitjà del corresponent desenvolupament reglamentari es relataran els requisits exigits sobre això.
Article 49. Autorització de llotges pesqueres
Mitjançant una resolució expressa de la direcció general competent en matèria de pesca marítima podran autoritzar-se llotges pesqueres.
TÍTOL VIII
Del sector pesquer
Article 50. Construcció de vaixells
1. Dacord amb la legislació bàsica dordenació del sector pesquer, la construcció de nous vaixells, per a lestabliment de la seua base en ports de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura quant a la seua destinació a lactivitat pesquera.
2. La Comunitat Valenciana atorgarà les autoritzacions tenint en compte la normativa bàsica corresponent i després de lemissió dels informes preceptius segons la normativa vigent daltres administracions. La Generalitat Valenciana defensarà i donarà suport prioritàriament, davant les diferents administracions, a la modernització dels vaixells que utilitzen arts de pesca sostenibles i selectius.
3. Sense perjudici daixò, lexercici de lactivitat pesquera autoritzada a un vaixell de nova construcció quedarà condicionat a lobtenció de la corresponent llicència de pesca per a un calador determinat.
Article 51. Modernització de la flota
De conformitat amb la legislació bàsica del sector pesquer, la modificació de les característiques i condicions tècniques de les embarcacions pesqueres que tinguen establida la seua base en ports de la Comunitat Valenciana, haurà de ser autoritzada prèviament per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
Article 52. Establiment i canvis de base
1. Lestabliment de la base oficial dun vaixell en ports de la Comunitat Valenciana, tant en els casos de nova construcció com en els de canvi entre ports de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, amb un informe previ, si és el cas, de lautoritat portuària i la confraria de pescadors de la destinació del vaixell com també la corresponent federació provincial, per al control de ladaptació de les capacitats de la flota a les modalitats de pesca i als caladors existents en el litoral de la Comunitat Valenciana, i tenint en compte les característiques i particularitats del port i les possibilitats de comercialització i de prestació de serveis.
2. Ladministració pesquera de la Generalitat defendrà els interessos del sector pesquer de la Comunitat Valenciana en els procediments en què intervinga de canvis de base entre ports de diferents comunitats autònomes, i actuarà en tot moment dacord amb la normativa estatal aplicable.
Article 53. Mesures de foment
1. Ladministració pesquera autonòmica fomentarà la renovació, la modernització i la reestructuració de la flota pesquera de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la concessió dajudes públiques a les accions del sector amb lobjecte esmentat, dacord amb els fons procedents de lEstat i de la Unió Europea i els propis que habilite la Generalitat.
2. Les mesures per al foment de la modernització de la flota es dirigiran al compliment dels següents objectius:
a) Racionalitzar les operacions de la pesca.
b) Millorar les condicions de conservació a bord dels productes, per a garantir-ne la qualitat.
c) La millora de les condicions de vida i treball, de la seguretat i salut en el treball, com també de la seguretat de la vida humana en la mar.
d) Promoure la instal·lació dequips de control de les operacions de la pesca.
e) La reducció de limpacte ambiental de la flota pesquera.
f) Aquells altres que ajuden al compliment dels objectius de la política pesquera comuna.
Article 54. Accions prioritàries
Es consideren prioritàries, a lefecte de la concessió de les ajudes públiques per la Generalitat, sense perjudici dels condicionants que puguen imposar les administracions finançadores, estatal o europea, les accions següents:
a) Les accions que sadeqüen als plans i als programes plurianuals i sectorials de la Comunitat Valenciana.
b) Les accions destinades a la protecció dels recursos pesquers, entre elles, les de paralització temporal de lactivitat dels vaixells de pesca, amb la cobertura de les conseqüències que sen deriven.
c) Les accions destinades a la disminució de lús i locupació darts no selectius.
d) Les que milloren significativament les condicions higienicosanitàries de lactivitat pesquera i aqüícola i de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament.
e) Ladequació de les estructures comercials del sector pesquer.
f) El foment duna aqüicultura sostenible.
g) La diversificació pesquera o aqüícola.
Article 55. Promoció de la formació professional
1. La Generalitat promourà la capacitació i el reciclatge professional dels pescadors, com també la preparació de joves i persones desocupades de qualsevol edat que pretenguen incorporar-se a les activitats pesqueres.
2. Amb aquesta finalitat, hauran de realitzar-se les actuacions administratives següents:
a) La planificació i la programació de les accions formatives prioritàries per al sector pesquer.
b) La realització de les activitats formatives, en coordinació i col·laboració amb altres institucions públiques i privades.
c) Lobtenció de recursos econòmics i la seua aportació per al foment dels ensenyaments nauticopesquers.
d) Lelaboració destudis a fi davaluar les necessitats formatives i de reciclatge professional en làmbit maritimopesquer.
Article 56. Títols professionals
En el marc de la normativa bàsica estatal aplicable, ladministració autonòmica establirà les condicions i els requisits per a lobtenció dels títols professionals que calguen per a lexercici de lactivitat pesquera.
TÍTOL IX
De les organitzacions pesqueres de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
Les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana
Article 57. Naturalesa
1. Les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat dobrar per al compliment dels seus fins, integrades voluntàriament i lliurement per professionals de la pesca, armadors i treballadors de làmbit territorial respectiu.
2. Aquestes confraries es relacionen amb ladministració de la Generalitat a través de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura en els termes que preveu aquesta llei.
Article 58. Funcions
1. La funció pròpia de les confraries de pescadors és la dactuar com a òrgans de consulta i col·laboració amb ladministració, en la promoció i lordenació del sector pesquer, en la defensa dels seus interessos i en la conservació dels recursos pesquers.
2. Les confraries seran oïdes per ladministració de la Generalitat en lelaboració de les disposicions de caràcter general que afecten el sector pesquer.
3. Les confraries poden també realitzar activitats econòmiques relacionades amb la comercialització dels productes de la pesca i del marisqueig, amb laqüicultura i amb la prestació de serveis, inclosos els assistencials, als seus associats.
4. En tot cas, compliran les funcions respectant lexercici per les organitzacions empresarials i sindicals de les funcions de representació i negociació que els són pròpies.
5. El Consell, mitjançant un decret, podrà delegar en les confraries de pescadors lexercici de funcions administratives en matèries dinterès general pesquer quan, amb això, es millore la gestió administrativa i es facilite la relació dels pescadors amb ladministració pesquera autonòmica en els procediments administratius a què es referisca la delegació. Lacceptaran voluntàriament les confraries a les quals sels propose.
6. Les confraries podran ordenar lactivitat professional pesquera dels membres en el seu àmbit territorial establint normes de compliment obligatori per a aquests, sempre que les normes no siguen contràries a lordenament jurídic vigent.
7. Les confraries poden elevar informes i propostes a ladministració de la Generalitat sobre matèries objecte de la seua competència.
8. Les confraries podran afavorir la formació cultural i professional dels membres i facilitar-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas.
Article 59. Règim jurídic
1. Les confraries de pescadors es regiran per la legislació bàsica estatal, pel que disposa aquesta llei i per les disposicions que en el seu desenvolupament dicten el Consell i la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, i també pels respectius estatuts.
2. En tot cas, en els aspectes organitzatius i quan exercisquen potestats administratives, les confraries se sotmetran a la legislació administrativa que shi aplique.
3. En lexercici de les activitats econòmiques que eventualment realitzen sels aplicarà la legislació general que les regule.
Article 60. Creació, modificació i dissolució
1. La creació duna confraria de pescadors necessàriament haurà de ser promoguda per un 40 per 100 del cens de professionals de làmbit territorial de què es tracte, que aprovaran el projecte destatuts pels quals shaurà de regir i els sotmetrà a la ratificació de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
2. No podrà coincidir més duna confraria sobre un mateix àmbit territorial. En el cas que la creació duna nova confraria afecte làmbit daltres existents, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura resoldrà sobre lesmentada creació i sobre els àmbits de les confraries afectades, després de donar-los audiència i atès linterès general.
3. La fusió i la dissolució de confraries requerirà, almenys, lacord majoritari dels òrgans plenaris de les confraries afectades, excepte el que hi ha disposat en lapartat anterior, i la ratificació per la conselleria esmentada.
4. La conselleria podrà disposar, dacord amb linterès general pesquer, la dissolució forçosa daquelles confraries de pescadors que manifestament no atenguen el compliment dels seus fins, oïdes les federacions de confraries de pescadors existents en làmbit de la Comunitat Valenciana.
Article 61. Estatuts
1. Els estatuts de les confraries de pescadors hauran de regular, almenys, les qüestions següents:
a) La denominació, làmbit territorial i ladreça.
b) Lestructura organitzativa i funcional, amb expressió del règim delecció dels membres o els titulars dels distints òrgans rectors i diferenciació dels directament responsables de la gestió de les activitats a què es refereix lapartat 3 de larticle 58 daquest títol.
c) Els drets i les obligacions dels membres de la confraria.
d) El règim econòmic i comptable.
e) El patrimoni i els recursos econòmics previstos.
f) Les causes i el procediment de dissolució i la destinació del patrimoni.
2. La redacció dels estatuts i les modificacions que shi puguen efectuar requeriran lacord majoritari de lòrgan plenari de la confraria i els hauran daprovar la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
Article 62. Representativitat dels òrgans rectors
1. Els òrgans representatius de les confraries de pescadors són la junta general, el capítol i el patró major. Tots els càrrecs selegiran entre els membres de les confraries de pescadors mitjançant sufragi lliure, igual i secret, mitjançant el sistema que sestablisca estatutàriament. Se nassegurarà la representativitat i es mantindrà, en el cas dels òrgans col·legiats, la paritat en la representació de treballadors i armadors.
2. Lelecció de membres de lòrgan plenari superior de govern de la confraria la realitzaran els confrares mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, per un període de quatre anys, dacord amb la convocatòria genèrica per a totes les confraries que realitzarà, mitjançant una ordre, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
3. Els estatuts de les confraries i les convocatòries electorals de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura hauran de respectar les normes següents:
a) Lòrgan plenari superior de govern de cada confraria designarà una comissió electoral encarregada de la preparació del pla electoral, de laprovació del cens delectors, de la designació dels components de la mesa electoral i de la proclamació dels candidats. Resoldrà les reclamacions que shi formulen.
b) La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura aprovarà el pla electoral i controlarà, en via de recurs administratiu, els acords que adopte la comissió electoral.
c) La mesa electoral serà lencarregada de presidir la votació, vigilar-ne la regularitat i la legalitat i realitzar lescrutini.
d) El cens electoral el formaran tots els afiliats majors dedat al corrent de les obligacions econòmiques amb la confraria.
e) Es podran triar els que figuren en el cens electoral, acrediten en el període immediat anterior a la convocatòria un mínim de dos anys de pertinença ininterrompuda a la confraria i es presenten voluntàriament com a candidats.
4. Si se crea una nova confraria, els òrgans de govern sintegraran provisionalment en la forma en què dispose lacord de creació, ratificat per la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
5. Els estatuts de cada confraria regularan la designació de membres gestors, atès el criteri de representativitat per als casos en què no shagen celebrat legalment les eleccions de renovació de càrrecs o shagen produït vacants sobrevingudament.
Article 63. Recursos econòmics, règim pressupostari i comptable
1. Les confraries de pescadors podran comptar amb els recursos següents:
a) Les quotes o les derrames que acorde lòrgan plenari superior de govern.
b) Les rendes i els productes del seu patrimoni.
c) Els ingressos provinents de les activitats i els serveis.
d) Les donacions, els llegats, les ajudes i les subvencions que sels concedisquen.
e) Qualsevol altre recurs que, dacord amb la legislació o amb els seus estatuts, sels puga atribuir.
2. El pressupost corrent dingressos i despeses lhaurà delaborar i aprovar la junta general durant lúltim trimestre de lexercici anterior al de laplicació. La liquidació del pressupost de cada exercici es presentarà a la junta general per a aprovar-la dins del primer semestre de lexercici següent. Tant el pressupost com la liquidació shauran de trametre a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura en el termini de trenta dies comptadors des de laprovació respectiva.
3. Les confraries seguiran un pla de comptes únic, adaptat al pla general de comptabilitat, que dissenyarà, amb la participació de les confraries, la conselleria competent en matèria dhisenda i preveurà la diferenciació dels moviments corresponents a les activitats econòmiques a què es refereix larticle 58 daquesta llei.
Article 64. Federacions de confraries
1. Les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana, per acord dels òrgans plenaris superiors, podran constituir federacions provincials, amb la mateixa naturalesa de corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins.
2. Els estatuts de cada federació provincial expressaran les confraries que les integren, els òrgans de govern i la integració representativa, els fins i les facultats, el règim econòmic i els recursos que les financen, el procediment per a dissoldre-les o per a separa-les dalguna confraria federada.
3. Les federacions provincials podran formar la federació de la Comunitat Valenciana de federacions de confraries de pescadors.
4. Sense perjudici de les funcions atribuïdes a la federació de la Comunitat Valenciana de federacions de confraries de pescadors, els correspon expressament intervenir en els conflictes que puguen sorgir entre diferents federacions provincials o entre aquestes i les confraries concretes.
5. La creació i els estatuts de les federacions, els haurà daprovar la conselleria competent en matèria de pesca marítima.
6. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura pot dissoldre una federació quan no mantinga activitat o no tinga òrgans rectors legalment elegits. La resolució de dissolució sadoptarà prèvia informació pública i consulta amb les organitzacions del sector pesquer afectades.
7. A les federacions, sels aplicarà el que disposa larticle anterior.
Article 65. Registre de confraries de pescadors
1. En el registre de confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana, dependent de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, sinscriuran les confraries esmentades i les federacions i sanotaran tots els actes en els quals aquesta llei i la normativa que la desenvolupa determinen que aquesta conselleria intervinga.
2. La gestió daquest registre podrà ser desconcentrada en les unitats administratives territorials de la conselleria.
CAPÍTOL II
Les organitzacions de productors
Article 66. Concepte
Les organitzacions de productors són entitats reconegudes oficialment, constituïdes a iniciativa dels productors, a fi de garantir lexercici racional de la pesca i de laqüicultura i la millora de les condicions de venda de la producció.
Sestabliran reglamentàriament les condicions perquè ladministració les reconega i els retire aquest reconeixement.
Article 67. Objectius i obligacions
1. Són objectius comuns a les organitzacions de productors de productes de la pesca i de laqüicultura:
a) Millorar les condicions dintroducció en el mercat dels productes de la pesca i laqüicultura dels membres.
b) Augmentar la rendibilitat econòmica.
c) Estabilitzar els mercats.
d) Contribuir a labastiment daliments, promoure elevades normes de qualitat i seguretat alimentàries i contribuir a locupació a les zones costaneres i rurals.
e) Reduir limpacte mediambiental de la pesca, incloses mesures per a millorar la selectivitat dels arts de pesca.
2. Entre daltres, les organitzacions de productors de productes de la pesca tindran les obligacions següents:
a) Fomentar lexercici dactivitats pesqueres viables i sostenibles.
b) Evitar i reduir, tant com siga possible, les captures no desitjades de poblacions comercials i, quan calga, fer el millor ús daquestes captures.
c) Contribuir a la traçabilitat dels productes de la pesca i laccés a informació clara i completa per als consumidors.
d) Contribuir a leliminació de la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada.
3. Entre daltres, les organitzacions de productors de productes de laqüicultura tindran les obligacions següents:
a) Fomentar lexercici, pels seus membres, dactivitats daqüicultura sostenibles i propiciar oportunitats per a desenvolupar-les.
b) Assegurar que lactivitat dels seus membres sajusten als plans estratègics nacionals i autonòmics.
c) Esforçar-se per tal que els pinsos nutricionals dorigen pesquer utilitzats en laqüicultura provinguen de pesqueries amb gestió sostenible.
TÍTOL X
Consell assessor de pesca i aqüicultura
de la Comunitat Valenciana
Article 68. Naturalesa
El Consell Assessor de Pesca i Aqüicultura de la Comunitat Valenciana es crearà com un òrgan col·legiat permanent, interdisciplinari i de participació, per a lassessorament i la consulta, adscrit a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
Article 69. Funcions
El consell assessor exerceix les funcions següents:
1. Assessorar el Consell i ladministració en les matèries de pesca i aqüicultura, en tots els assumptes que li sotmeta el conseller o la consellera competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
2. Informar sobre els projectes de disposicions legislatives i reglamentàries en matèria de pesca i aqüicultura.
Article 70. Estructura i funcionament
1. El consell funcionarà en ple o en comissions de treball.
2. Mitjançant el desenvolupament reglamentari posterior, sestablirà:
a) La composició, que en tot cas tindrà representació paritària de tots els interessos que hi confluïsquen.
b) La designació dels membres.
c) El règim de funcionament intern.
TÍTOL XI
Règim sancionador
CAPÍTOL
Inspecció pesquera
Article 71. Del personal inspector
1. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, a fi dassegurar el compliment de les prescripcions en les matèries objecte daquesta llei, disposarà duna unitat dinspecció pesquera. El seu personal es considerarà agent de lautoritat en lexercici de lactivitat inspectora, sense perjudici de les competències de les forces i els cossos de seguretat de lEstat, i podrà requerir lauxili de les autoritats de marina i dels cossos i les forces de seguretat estatals, autonòmics i locals.
2. A aquest personal correspondran les funcions següents:
a) La vigilància i la inspecció, en làmbit de les competències de la Generalitat, dels vaixells, les activitats i els establiments relacionats amb la pesca marítima, el marisqueig i laqüicultura, i dels mercats i dels establiments de primera venda, transformació, comercialització i consum dels productes.
b) La inspecció de vehicles dedicats al transport de peix, mariscos i altres productes de la mar, per a la qual cosa els inspectors podran requerir la detenció del vehicle.
3. Per a lexercici daquestes funcions, els titulars i el personal de les activitats, les dependències o les instal·lacions objecte de la inspecció hi permetran el lliure accés dels inspectors degudament acreditats i els facilitaran la informació i la documentació necessàries per a la verificació del compliment de la normativa pesquera.
Article 72. Altres òrgans dinspecció
Es reconeix la condició dagents de lautoritat, a lefecte de la constatació dels fets infractors en les matèries i els àmbits regulats en aquesta llei, als funcionaris daltres òrgans i administracions públiques amb funcions inspectores quan, en lexercici de les seues funcions, observen lincompliment de les normes de la pesca marítima, el marisqueig i laqüicultura, com també de la circulació i la comercialització dels seus productes, i formalitzen lacta corresponent, que es trametrà a la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura.
Article 73. Programació de les activitats dinspecció
La inspecció ordinària de les activitats regulades en aquesta llei es desenvoluparà dacord amb els plans i els programes generals i específics que reglamentàriament es determinen, tot això sense perjudici de les actuacions singulars que calga emprendre.
CAPÍTOL II
Infraccions administratives en matèria de pesca i aqüicultura competència de la Generalitat
Article 74. Àmbit del règim sancionador
1. El procediment sancionador recollit en aquest capítol té com a objecte regular el procediment sancionador esmentat, tipificar les infraccions administratives i establir-ne les sancions, tant en matèria de pesca marítima, professional i recreativa, com en marisqueig i aqüicultura, en làmbit de les competències de la Generalitat.
2. Les accions o les omissions tipificades com a infracció en aquesta llei només es consideraran com a tals quan es cometen en aigües interiors o afecten làmbit competencial de la Comunitat Valenciana.
3. Quant a la distribució, la comercialització i la industrialització dels productes pesquers i de laqüicultura, es consideraran infraccions a aquesta llei totes les comeses en el territori de la Comunitat Valenciana.
Article 75. Persones responsables
1. Seran subjectes responsables, tant per acció com per omissió de les infraccions tipificades en aquesta llei, les persones físiques o jurídiques que les cometen per si o mitjançant persones jurídiques que exercisquen el control societari segons la legislació mercantil en vigor, encara que estiguen integrades en unions temporals dempreses, agrupacions o comunitats de béns sense personalitat jurídica i, en particular, les següents:
a) Els armadors, els propietaris o els empresaris, els patrons dels vaixells de pesca professional.
b) Els propietaris i capitans o patrons de les embarcacions de pesca recreativa.
c) Els pescadors, mariscadors i els titulars de les activitats daqüicultura.
d) Els titulars dempreses comercialitzadores o industrialitzadores que compren, transporten, venguen, emmagatzemen, distribuïsquen, tinguen, consignen, exposen o transformen espècies marines en veda o de talla inferior a la reglamentàriament establerta.
e) Els empresaris dhostaleria que oferisquen al consum espècies marines en veda o de talla inferior a la reglamentàriament establerta o de procedència il·legal.
f) Els qui contribuïsquen de qualsevol manera a la comissió de la infracció.
2. Les persones responsables dels vaixells pesquers, dels productes o de les instal·lacions objecte dinspecció col·laboraran per a realitzar la funció inspectora. La falta de col·laboració o lobstrucció, si escau, a lexercici de la funció esmentada se sancionarà dacord amb el que estableix aquesta llei.
3. Responsables solidaris:
3.1. Quan la infracció siga imputable a diverses persones i no siga possible determinar el grau de participació de cadascuna, respondran solidàriament:
1.r Els propietaris de vaixells, els armadors, els noliejadors, els importadors i els seus representants, els remolcadors, els consignataris, els titulars de la concessió de llotges pesqueres, els responsables autoritzats per a la primera venda, els mercats majoristes, els merca, els responsables dinstal·lacions dengreix de tonyina roja o altres recursos pesquers, els capitans i els patrons o les persones que dirigisquen les activitats pesqueres, en els supòsits dinfraccions de pesca marítima.
2.n Els transportistes o qualssevulla persones que participen en el transport de productes pesquers sense la documentació corresponent prevista per la llei.
3.r Els propietaris dempreses comercialitzadores o transformadores de productes pesquers o de laqüicultura i personal responsable daquestes, en els casos dinfraccions que afecten aquestes activitats.
3.2. Quan el compliment de les obligacions previstes en una disposició legal corresponga a diverses persones conjuntament, respondran de forma solidària de les infraccions que, si escau, es cometen i de les sancions que simposen.
3.3. Seran responsables solidaris per lincompliment de les obligacions imposades per la llei que comporten el deure de prevenir la infracció administrativa comesa per altres, les persones físiques i jurídiques sobre les quals recaiga aquest deure, quan així ho determine aquesta llei.
4. Els propietaris dembarcacions i els armadors, en el cas que es produïsca una denúncia per suposada infracció administrativa de pesca marítima, degudament requerits per a això, tenen el deure didentificar el patró o la persona responsable de lembarcació. Si incompleixen aquesta obligació, seran sancionats com a autors duna infracció greu de falta de col·laboració o obstrucció a les tasques dinspecció.
Article 76. Concurrència de responsabilitats
1. La responsabilitat per les accions o les omissions tipificades en aquesta llei és de naturalesa administrativa i no exclou les que corresponga dun altre ordre.
2. Les sancions que simposen a diferents subjectes com a conseqüència duna mateixa infracció tindran entre si caràcter independent.
3. No podran sancionar-se els fets que hagen estat sancionats penalment o administrativament en els casos en què saprecie identitat de subjecte, fet i fonament.
4. Quan el suposat fet infractor puga ser constitutiu de delicte o falta, es trametrà el tant de culpa al ministeri fiscal i se suspendrà la tramitació del procediment sancionador fins que el fiscal arxive la denúncia o lautoritat judicial no haja dictat una resolució ferma o que pose fi al procediment.
Si no shi ha apreciat lexistència de delicte o falta, lòrgan administratiu competent continuarà lexpedient sancionador. Els fets declarats provats en la resolució judicial ferma vincularan lòrgan administratiu.
Article 77. Classificació
Les infraccions administratives regulades en aquesta llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 78. Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus les següents:
1. La falta de la senyalització reglamentària en lexercici de la pesca.
2. La tinença a bord de les embarcacions darts, ormeigs i utensilis no permesos per al tipus de pesca autoritzat.
3. Lexercici de la pesca recreativa sense disposar de lautorització preceptiva o sense lassegurança de responsabilitat civil preceptiva.
4. La captura duna quantitat de pesca superior al límit màxim diari permès i inferior al doble.
5. Les violacions dels preceptes reguladors de la pesca desparver o de moruna.
6. La captura despècies protegides, vedades o de grandària inferior a lestablida reglamentàriament per pescadors recreatius.
7. Lanotació incorrecta en el diari de pesca, diari electrònic de bord, si escau, i en la declaració de desembarcament que no suposen una alteració de les dades relatives a les captures o a lesforç de pesca.
8. Lincompliment de les preceptives obligacions dinformació a les administracions públiques o la comunicació incomplint els seus terminis o condicions quan no estiga tipificada com a greu o molt greu.
9. Les accions o omissions que suposen incompliment de les obligacions establides en la legislació pesquera comunitària o previstes en convenis, acords o tractats internacionals en matèria de pesca i que no constituïsquen infracció greu o molt greu.
10. Qualsevol infracció del que estableix aquesta llei o la resta de la legislació vigent en matèria de pesca marítima quan no estiga tipificada com a greu o molt greu.
Article 79. Infraccions greus
Seran infraccions greus:
1. Quant als arts, els ormeigs, els utensilis i els equips de pesca:
a) Lincompliment greu de les mesures tècniques relatives a la forma dús.
b) La utilització o la tinença a bord darts, ormeigs, utensilis o equips de pesca prohibits, no autoritzats o antireglamentaris.
c) Lincompliment de la normativa sobre el transport i lestiba dels arts o aparells.
d) Lexercici de la pesca recreativa fent ús de llums artificials de superfície o submergits o de qualsevol altre mitjà irregular per a latracció, la detecció o la concentració artificial despècies pesqueres.
e) La pesca submarina amb equips no autoritzats i lexercici de la pesca submarina fent ús dequips de respiració autònoms o semiautònoms, de qualsevol altre sistema que permeta la respiració en immersió o utilitzant hidroplans o vehicles semblants.
2. Quant a les espècies:
a) La realització de qualsevol activitat que perjudique la gestió i la conservació dels recursos i de les activitats subaquàtiques sense disposar dautorització en aquelles zones en què siga exigible dacord amb la normativa vigent.
b) La repoblació marina sense la corresponent autorització o quan sincomplisquen les condicions establides en aquella.
c) Lincompliment greu quant a la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o lemmagatzematge, abans de la primera venda, despècies pesqueres la procedència de les quals no estiga acreditada dacord amb la normativa en vigor.
d) Lincompliment greu quant a la captura, la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o lemmagatzematge, abans de la primera venda, despècies pesqueres sense comptar amb les autoritzacions necessàries o en condicions diferents de les establides en aquelles.
e) Lincompliment greu quant a la captura, la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o lemmagatzematge, abans de la primera venda, despècies pesqueres no autoritzades o de les quals shagueren esgotat els totals admissibles de captures (TAC) o quotes.
f) Lincompliment greu quant a la captura, la tinença, el transbord, el desembarcament, la custòdia o lemmagatzematge, abans de la primera venda, despècies pesqueres de talla o pes inferiors als permesos o, si escau, quan se superen els marges permesos per a determinades espècies.
g) Lincompliment de la normativa sobre límits màxims de captura o desembarcament permesos.
3. Quant al control i la inspecció de lactivitat pesquera:
a) Alterar les dades i les circumstàncies que figuren en la llicència de pesca o en les corresponents autoritzacions de pesca
b) No portar a bord el diari de pesca o no tenir instal·lat el diari de bord electrònic, dacord amb la normativa vigent.
c) No emplenar el diari de pesca, el diari de bord electrònic o la declaració de desembarcament o fer-ho alterant les dades relatives a les captures, a lesforç de pesca o infringint la normativa en vigor.
d) No observar lobligació de portar a bord del vaixell les autoritzacions de pesca, els plans de bodega i qualsevol altre document exigit per la normativa vigent.
e) Incomplir lobligació de lliurar a les autoritats competents els fulls del diari de pesca i la declaració de desembarcament a larribada a port, en els terminis i la forma establits en la normativa vigent.
f) Incomplir lobligació de transmetre a les autoritats competents les gravacions del diari de bord electrònic, segons la normativa vigent. La identificació incorrecta o labsència didentificació en les caixes o els embalatges de les espècies a bord.
g) Incomplir lobligació de comunicar els desplaçaments, els transbords, el preavís darribada a port, les captures que es porten a bord o la seua absència i la informació sobre esforç pesquer, segons exigeix la normativa vigent.
h) No portar instal·lat a bord el dispositiu de control via satèl·lit o de qualsevol altra naturalesa, establit en la normativa vigent, per causes imputables a linteressat.
i) No tenir operatius o encesos els dispositius de control i les actuacions voluntàries de manipulació, apagada, alteració, dany o interferència en les comunicacions o el funcionament.
j) La falta denviament de posicions manuals de localització quan així ho estipule la normativa vigent.
k) Eliminar, alterar, ocultar o encobrir proves que puguen obtenir-se en el transcurs de les tasques o dels procediments de control i inspecció.
l) Les accions o les omissions que pertorben, obstruïsquen o impedisquen lexercici de les funcions dinspecció o vigilància.
4. Quant a lexercici de lactivitat:
a) Lexercici o la realització dactivitats de pesca sense disposar de llicència o de les autoritzacions corresponents, quan no siga falta lleu dacord a larticle 78.3.
b) Lincompliment de les condicions establides en les autoritzacions de pesca.
c) Lincompliment greu de les normes vigents sobre modalitats de pesca.
d) El canvi de modalitat de pesca sense comptar amb lautorització preceptiva.
e) Lexercici o la realització dactivitats de pesca professional o recreativa sense estar inclòs en el cens específic corresponent.
f) Lexercici dactivitats de pesca en fons prohibits, en caladors, zones o períodes de temps no autoritzats o en zones de veda.
g) Lexercici de pesca recreativa en zones protegides o vedades.
h) Lincompliment de les normes relatives a lesforç pesquer o de temps de calada dels arts o dels aparells.
i) La utilització o la tinença a bord de boies o balises que no complisquen la normativa vigent, o qualsevol altre incompliment de la normativa en matèria de senyalització.
j) Lincompliment de lobligació de respectar les distàncies mínimes per a vaixells i arts establits en la normativa vigent.
k) Lobtenció dautoritzacions de pesca en nombre superior a les permeses legalment per causes imputables a linteressat
l) Lorganització de concursos de pesca recreativa sense comptar amb la preceptiva autorització o incomplint-ne greument les condicions.
m) La captura duna quantitat de pesca per embarcació de més del doble del límit màxim diari autoritzat.
n) Lincompliment de les condicions o les característiques dels establiments autoritzats de cultius marins.
o) Lexistència en lembarcació de motors instal·lats amb potència superior a la màxima autoritzada per a lactivitat pesquera.
p) La descàrrega dels productes de la pesca des dembarcacions professionals fora dels ports o llocs autoritzats.
q) La realització de la primera venda dels productes de la pesca fora de les llotges pesqueres, dels centres o dels establiments autoritzats de primera venda, excepte en els supòsits legalment exceptuats.
r) La venda de productes de la pesca per pescadors recreatius.
s) La superació del límit de captures per pescadors recreatius.
t) Qualsevol incompliment no expressament tipificat de les disposicions reguladores de les zones protegides o vedades a la pesca o reserves marines dinterès pesquer.
u) La instal·lació o lexplotació destabliments daqüicultura sense lautorització o la concessió corresponent.
v) La realització dactivitats que causen danys greus als recursos marins.
w) La tinença, loferiment al consum, la comercialització o els transport dels productes de la pesca que no complisquen els requisits determinats de traçabilitat o etiquetatge.
x) Lexercici duna activitat pesquera darts menors o del marisqueig sense disposar de lautorització preceptiva.
5. Quant a ordenació el sector pesquer i de comercialització de productes de la pesca, del marisqueig i de laqüicultura:
a) La comercialització despècies pesqueres incomplint la normativa sobre categories de frescor i calibratge o sense comptar amb les autoritzacions necessàries o en condicions diferents de les establides en aquestes autoritzacions.
b) La realització doperacions de construcció o modernització de vaixells pesquers al marge o incomplint les preceptives autoritzacions dels òrgans competents de la comunitat autònoma.
c) La tinença, la consignació, el transport, el trànsit, lemmagatzematge, la transformació, lexposició i la venda, en qualsevol de les formes previstes legalment, de productes pesquers prohibits o de talla o pes inferiors als reglamentaris.
d) El transport de productes pesquers sense la corresponent documentació exigida en la legislació vigent.
e) Lincompliment de la normativa vigent relativa a la potència dels motors o altres paràmetres establits per als vaixells segons cada calador o modalitat de pesca.
f) El canvi de base del vaixell pesquer sense obtenir prèviament la corresponent autorització administrativa, excepte supòsit de força major.
g) Lobstrucció de les tasques dinspecció, sense arribar a impedir-ne lexercici.
h) Lentrada o leixida del port fora de lhorari establit per a lexercici de lactivitat pesquera, llevat que les maniobres esmentades tinguen lloc com a conseqüència dun estat de necessitat o força major, sense perjudici de les competències de lautoritat portuària.
i) Lincompliment dels descansos de pesca establits.
j) La realització dactivitats de venda de productes pesquers en lloc o en forma no autoritzats legalment o incomplint els requisits exigits, com també no expedir la nota de venda, si nhi ha obligació, o incloure-hi dades falses.
k) Lexercici dactivitats professionals pesqueres sense estar en possessió de la titulació que acredita la capacitació i la formació professional nauticopesquera.
l) El desembarcament o la descàrrega despècies i productes pesquers en condicions diferents de les establides.
m) La identificació incorrecta en les caixes o els embalatges de les espècies contingudes.
n) La contractació de personal que no dispose del títol o la targeta professional exigits per la normativa vigent.
o) Permetre que la realització duna funció o servei a bord siga duta a terme per algú sense la titulació o la dispensa corresponent.
p) Lobtenció, per mitjà de frau o documentació falsa, dun contracte per a exercir alguna de les funcions o exercir una determinada tasca, per a les quals la normativa vigent prescriu la necessitat de trobar-se en possessió dun determinat títol o de la dispensa corresponent.
q) La tinença, la consignació, el transport, el trànsit, lemmagatzematge, la transformació, lexposició i la venda, en qualsevol de les formes previstes legalment, de productes pesquers que no compleixen els requisits de traçabilitat, etiquetatge, higiene o informació al consumidor exigits per la normativa vigent.
6. En els supòsits en què puga donar-se la concurrència de sancions, caldrà ajustar-se al que preveu la legislació bàsica de règim jurídic del sector públic.
Article 80. Infraccions molt greus
1. Constitueixen infraccions molt greus:
a) Lús darts, aparells o instruments no autoritzats o de mesures no reglamentàries, com també la captura despècies protegides, vedades o de grandària inferior a la que hi ha establida quan es cometen en zones protegides o vedades.
b) Lús o labocament de substàncies verinoses, corrosives, explosives o contaminants en lexercici de lactivitat pesquera, o el seu manteniment a bord amb fins pesquers.
c) La introducció despècies marines vives en establiments o en aigües del litoral de la Comunitat Valenciana, sense complir els requisits que reglamentàriament es determinen.
d) La realització dactivitats que causen o que per les seues característiques puguen causar danys greus als recursos marins a les zones declarades protegides.
e) Les infraccions previstes en lapartat 2.f de larticle anterior, quan es referisquen a espècies amb mesures de conservació o ordenació específiques.
f) Lexercici o la realització dactivitats professionals de pesca marítima sense estar inclòs en el cens de la flota pesquera operativa.
g) La realització dactivitats per a impedir el dret a lexercici de lactivitat pesquera.
h) La presentació de documents, dades, circumstàncies o informació falsos per a lobtenció dautoritzacions, permisos o llicències de qualsevol classe.
i) La presentació de documents, dades, circumstàncies o informació falsos per a lobtenció dajudes públiques a lactivitat pesquera, com també destinar-les a fins diferents dels previstos.
j) La resistència, desobediència o obstrucció greu a les autoritats competents en matèria de pesca marítima, agents i observadors que actuen per delegació o en virtut de qualsevol altra forma jurídica prevista en dret, que els impedisca lexercici de lactivitat.
k) Lobtenció de les autoritzacions precises sobre la base de documents o informacions falses.
l) La resistència o la desobediència greu a les autoritats dinspecció que els impedisca lexercici daquesta.
m) Tota conducta tipificada com a greu, quan comporte un incompliment de les obligacions establides en virtut de convenis, acords, tractats internacionals o normes de tercers països, que estiguen relacionades amb activitats de pesca de vaixells apàtrides, vaixells amb pavelló de països qualificats reglamentàriament com dabanderament de conveniència o vaixells de països tercers identificats per les organitzacions regionals dordenació pesquera o altres organitzacions internacionals, per haver incorregut en activitats de pesca il·legal, no declarada i no reglamentada o contràries a les mesures de conservació i gestió dels recursos pesquers.
n) La utilització de dispositius que reduïsquen la selectivitat dels arts o els aparells.
2. En els supòsits en què puga donar-se la concurrència de sancions, caldrà ajustar-se al que hi ha haja previst en la legislació bàsica estatal en matèria de règim jurídic del sector públic.
CAPÍTOL III
Sancions
Article 81. Classes de sancions
1. Per la comissió de les infraccions tipificades en aquesta llei podran imposar-se les sancions següents:
a) Advertència.
b) Amonestació pública.
c) Multa.
d) Assignació de punts dacord amb la normativa en vigor.
e) Inhabilitació per a lexercici o el desenvolupament dactivitats pesqueres durant un període no superior a dos anys.
f) Confiscació i destrucció darts, aparells o utensilis de pesca prohibits o que infringisquen la normativa vigent.
g) Decomís de productes o béns.
h) Suspensió, retirada o no renovació de les autoritzacions, les llicències o els permisos.
i) Impossibilitat dobtenció de préstecs, subvencions o ajudes públiques.
j) Confiscació del vaixell.
k) Immobilització temporal del vaixell.
l) Suspensió de lestatut doperador econòmic autoritzat.
m) Reducció o anul·lació dels drets o les possibilitats de pesca.
2. Les sancions recollides en lapartat anterior podran ser acumulables, amb les excepcions següents:
a) La inhabilitació per a lexercici o el desenvolupament dactivitats pesqueres no podrà ser superior a un període de tres anys en cas dinfraccions greus, i de cinc anys en cas dinfraccions molt greus.
b) La confiscació darts, aparells o utensilis de pesca podrà aplicar-se en cas dinfraccions molt greus i infraccions greus relatives a les espècies, i relatives als arts, els aparells, els utensilis, els instruments i els equips de pesca.
c) La suspensió, retirada o no renovació de les autoritzacions, les llicències o els permisos no podrà ser superior a un període de tres anys en cas dinfraccions greus.
d) La impossibilitat dobtenció de préstecs, subvencions o ajudes públiques no podrà ser superior a un període de tres anys en cas dinfraccions greus.
e) La confiscació del vaixell només podrà aplicar-se en cas dinfraccions molt greus.
f) La reducció o lanul·lació dels drets o les possibilitats de pesca podrà aplicar-se en cas dinfraccions molt greus i infraccions greus relatives al control i la inspecció de lactivitat pesquera, i relatives a les espècies.
g) Amb independència de les que puguen correspondre en concepte de sanció, lòrgan sancionador podrà acordar la imposició de multes coercitives dacord amb la legislació bàsica estatal en matèria de procediment administratiu comú, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent. La quantia de cadascuna de les multes esmentades no superarà el 20 % de la multa fixada per la infracció corresponent.
Article 82. Graduació de les sancions
Les sancions previstes per a cada infracció simposaran atenent la transcendència i la repercussió del perjudici causat al medi o als recursos marins, la intencionalitat o la negligència en la comissió i la reincidència de les persones responsables.
Article 83. Advertència i sanció de multa
Ladvertència i la sanció de multa simposaran en els supòsits i la quantia següents:
a) Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència o multa fins a 600 euros o, en cas dembarcacions de pesca professional, suspensió temporal de lactivitat pesquera del vaixell entre un dia i una setmana.
b) Les infraccions greus seran sancionades amb multa de 601 a 60.000 euros o, en cas dembarcacions de pesca professional, suspensió temporal de lactivitat pesquera del vaixell entre una setmana i un mes.
c) Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa de 60.001 a 600.000 euros o, en cas dembarcacions de pesca professional, suspensió temporal de lactivitat pesquera del vaixell entre un mes i dos anys.
Article 84. Sancions i graus
Dins dels trams precedents, les sancions pecuniàries simposaran en els graus mínim, mitjà o màxim. Les quanties dels graus esmentats es determinen per mitjà de desenvolupament reglamentari.
Les sancions pecuniàries simposaran motivadament en els graus mínim, mitjà o màxim en atenció als criteris que saprovaran per mitjà de desenvolupament reglamentari posterior.
Sactuarà digual manera quan sopte per suspensió temporal de lactivitat del vaixell.
Article 85. Suspensió temporal
1. Per la comissió dinfraccions molt greus podran imposar-se, en concurrència amb la de la multa, les sancions següents, segons escaiga:
a) Suspensió temporal de lactivitat pesquera del vaixell o de les funcions de capità o patró, segons que la responsabilitat de la infracció siga de larmador o daquests.
b) Suspensió temporal de lactivitat aqüícola.
2. Les sancions de suspensió temporal simposaran per un temps no superior a dos anys ni inferior a tres mesos.
Article 86. Retirada temporal de la llicència de pesca recreativa
En el cas dinfraccions greus o molt greus comeses en lexercici duna modalitat de pesca marítima recreativa per a la qual sexigisca llicència podrà imposar-se, juntament amb la sanció econòmica, la retirada de la llicència esmentada o, si escau, la suspensió del dret a obtenir, amb caràcter temporal:
a) En el cas dinfraccions greus aquesta retirada no podrà excedir un any ni ser inferior a tres mesos.
b) En el cas dinfraccions molt greus no podrà excedir tres anys ni ser inferior a sis mesos.
Article 87. Reducció de la sanció pecuniària en matèria de pesca marítima
Finalitzat el procediment sancionador en matèria de pesca marítima, i notificada la resolució sancionadora als responsables, aquests disposaran dun termini de vint dies hàbils per a realitzar el pagament voluntari amb reducció de la sanció pecuniària en els termes i les condicions previstos en larticle següent.
Article 88. Requisits i efectes de la reducció de la sanció pecuniària
1. El pagament voluntari amb reducció de la sanció pecuniària serà aplicable a les multes imposades per infraccions administratives en matèria de pesca marítima en aigües interiors de caràcter lleu o greu limport de les quals no supere els 15.000 euros.
2. En el supòsit de procediments sancionadors seguits per la comissió de més duna infracció, no serà aplicable aquesta reducció a cap de les sancions pecuniàries si la seua suma supera els 20.000 euros.
3. En cap cas serà aplicable aquesta reducció, quan en la resolució sancionadora shagen assignat punts, de conformitat amb la normativa vigent.
4. El pagament voluntari realitzat segons les condicions i els terminis fixats en aquesta llei, comportarà les conseqüències següents:
a) La reducció del 30 per cent de limport de la multa imposada en la resolució sancionadora.
b) La reducció del 50 per cent de limport de la multa imposada en aquells procediments finalitzats dacord amb el que hi ha disposat en larticle 29.1 del Reial decret 182/2015, de 13 de març, pel qual saprova el Reglament de procediment del règim sancionador en matèria de pesca marítima en aigües exteriors.
Article 89. Destinació de limport de les sancions pecuniàries en matèria de pesca marítima
Limport de les sancions pecuniàries imposades com a conseqüència dinfraccions en matèria de pesca marítima serà destinat íntegrament a la consecució per la conselleria competent en matèria de pesca i aqüicultura dels objectius dinvestigació pesquera i oceanogràfica, com també dels objectius de conservació, protecció i regeneració dels recursos pesquers descrits en el títol VI daquesta llei.
CAPÍTOL IV
Extinció de la responsabilitat
Article 90. Prescripció de les infraccions
1. Les infraccions administratives previstes en aquesta llei prescriuran: en el termini de tres anys, les molt greus; en el de dos anys, les greus, i en el dun any, les lleus.
2. Per al còmput dels terminis de prescripció dinfraccions caldrà ajustar-se al que hi ha determinat en la legislació del procediment administratiu comú.
En els supòsits dinfraccions continuades, el termini de prescripció començarà a comptar des del moment de la finalització de lactivitat o de lúltim acte amb què la infracció es consume. En el cas que els fets o les activitats constitutius dinfracció siguen desconeguts per no tenir signes externs, el termini esmentat es computarà des que aquests es manifesten.
3. La prescripció sinterromprà per la iniciació del procediment, i es considerarà a aquests efectes la data en què linteressat siga notificat de la resolució diniciació corresponent; tornarà a transcórrer el termini si lexpedient roman paralitzat durant més dun mes per causa no imputable al presumpte responsable.
Article 91. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per la comissió dinfraccions molt greus prescriuran al cap de tres anys; les imposades per greus, als dos anys, i les imposades per lleus, a lany.
Per al còmput dels terminis de prescripció de les sancions caldrà ajustar-se al que hi ha determinat en la legislació del procediment administratiu comú, sense perjudici del dret de la hisenda pública valenciana al cobrament de les multes, que prescriurà en la forma i els terminis previstos en les disposicions generals en matèria de recaptació administrativa.
CAPÍTOL V
Procediment
Article 92. Procediment administratiu sancionador i responsabilitat penal
1. Les sancions per la comissió de les infraccions previstes en aquesta llei simposaran dacord amb el procediment regulat en aquest capítol.
2. En qualsevol moment del procediment en què els òrgans competents per a resoldre aprecien, si escau, amb la moció raonada prèvia de linstructor, que els fets poden ser constitutius dil·lícit penal, ho posaran en coneixement del ministeri fiscal.
3. El procediment sancionador se suspendrà quan, pels mateixos fets, subjectes i fonaments se seguisquen actuacions judicials penals, fins que recaiga la resolució judicial.
Article 93. Mesures provisionals
1. Les autoritats competents en matèria de pesca marítima i els agents i les autoritats que actuen per delegació, podran adoptar, des del moment que tinguen coneixement de la comissió duna presumpta infracció, les mesures provisionals necessàries, incloses la suspensió de les autoritzacions de pesca, la presa i la retenció de lembarcació, i el decomís dels arts de pesca, de les captures pesqueres o de la càrrega en els supòsits dinfraccions greus o molt greus, per a assegurar, entre altres, leficàcia de la resolució que hi puga recaure, el bon fi del procediment, evitar el manteniment dels efectes de la infracció o garantir els interessos generals.
2. En tot cas, tindran la consideració de mesures provisionals les identificades com a mesures coercitives en la normativa internacional i comunitària contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada.
3. Ladopció daquestes mesures es realitzarà de forma motivada. Quan resulte necessari, per raons durgència o de necessitat, les autoritats competents adoptaran aquestes mesures de forma verbal, donant raó de la seua actuació, hauran de reflectir lacord i la seua motivació per escrit tan ràpidament com siga possible i, en tot cas, en un termini no superior a cinc dies, i ho traslladaran als interessats.
4. Les mesures provisionals hauran de ser confirmades, modificades o alçades en lacord diniciació del procediment, dins del termini de quinze dies des de ladopció. Les mesures adoptades quedaran sense efecte si no sinicia el procediment en aquest termini o quan lacord diniciació no continga un pronunciament exprés sobre aquelles.
5. Les mesures provisionals sadoptaran basant-se en un judici de raonabilitat i es triarà aquella que menys danye la situació jurídica de les persones interessades.
Article 94. Vigilància, inspecció i denúncia
1. Les autoritats i els agents encarregats de la vigilància i la inspecció en matèria de pesca marítima, tant a bord de vaixells i aeronaus com a terra, quan sorprenguen actes o omissions que puguen ser constitutius dinfraccions tipificades en aquesta llei, alçaran acta amb expressió dels fets i les circumstàncies relatius a la presumpta infracció. Quan afecte vaixells al mar interior, se nindicarà la posició concreta.
Al seu torn, podran exercir aquesta potestat de vigilància, inspecció i denúncia sobre les persones físiques o jurídiques que directament o indirectament puguen tenir algun tipus de relació jurídica, mercantil o financera o de qualsevol altre tipus amb lactivitat pesquera o la comercialització de productes pesquers.
2. En lacta esmentada també sexpressaran, si escau, les preses, confiscacions o decomisos cautelarment escaients, i sadoptaran en el moment de lalçament daquella les oportunes mesures de dipòsit, conservació o assegurament, les despeses de les quals aniran a càrrec del responsable de la infracció quan siga efectivament sancionat.
3. Una còpia de lacta serà lliurada al presumpte infractor en lacte dalçament mateix, si és possible, o, posteriorment, en notificar-se la incoació del procediment.
Article 95. Valor de la denúncia
1. Les actes de les autoritats i els seus agents a què es refereix larticle anterior, tindran la presumpció de veracitat, excepte prova en contra, respecte dels fets denunciats, sense perjudici del deure dacompanyar tots els elements probatoris que siguen possibles.
2. Quan per a lapreciació de la comissió de la infracció siga determinant la situació de lembarcació a la mar, i aquesta shaja constatat per mitjà de lús de mitjans tècnics des de terra, vaixells o aeronaus, sindicaran expressament les característiques dels mitjans esmentats.
Article 96. Incoació
1. Lacta alçada serà cursada sense dilació als serveis territorials de la conselleria competent en pesca marítima, en la qual la direcció dels serveis esmentats incoarà el procediment sancionador, que sinstruirà dacord amb el que hi ha disposat en els articles següents, segons la gravetat de la infracció.
2. La incoació podrà també acordar-se per denúncia daltres autoritats o òrgans administratius o de particulars.
Article 97. Mesures prèvies
1. En la resolució diniciació del procediment, la direcció dels serveis territorials resoldrà sobre les mesures cautelars o duna altra naturalesa.
2. Si escau, disposarà:
a) Tornar al mar les espècies vives vedades o de grandària antireglamentària o, en el cas que això no siga viable, lliurar-les per a consum a un establiment benèfic; en ambdós casos, salçarà lacta corresponent.
b) Els vaixells capturats o retinguts seran alliberats sense dilació, amb la constitució prèvia duna fiança o una altra garantia financera legalment prevista, la quantia de la qual serà fixada per lòrgan competent, per mitjà de lacte administratiu corresponent, i no podrà excedir limport de la sanció que puga correspondre per la infracció o les infraccions comeses. El termini per a la prestació de la fiança serà dun mes des de la fixació i podrà ser prorrogat per idèntic temps i per causes justificades. En cas de no prestar-se fiança en el termini establit, el vaixell quedarà a disposició de la conselleria competent en matèria de pesca i aqüicultura, que podrà decidir sobre la seua ubicació i la seua destinació dacord amb la legislació vigent.
c) Els arts, els ormeigs o els utensilis de pesca antireglamentaris decomissats seran destruïts. Els reglamentaris decomissats seran tornats a linteressat, amb la constitució prèvia de fiança o una altra garantia financera legalment prevista, segons els mateixos termes, procediment i conseqüències expressats en lapartat anterior.
d) Les captures pesqueres o els productes de la pesca decomissats, quan siguen aptes per al consum, podran:
Distribuir-se entre entitats benèfiques i altres institucions públiques i privades sense ànim de lucre. Aquesta opció tindrà caràcter preferent.
Vendres en llotja o lloc autoritzat, i limport de la venda quedarà en dipòsit a disposició de lòrgan competent per a iniciar el procediment sancionador.
Amb caràcter subsidiari, i quan no siga possible la venda en llotja, sacordarà linici del procediment de subhasta pública, en els termes que reglamentàriament es desenvolupen.
Destruir-se: aquesta serà lúltima opció i únicament en els casos en què les opcions anteriors no siguen factibles.
e) En cas de captures pesqueres decomissades no aptes per al consum, es destruiran en tot cas, excepte per motius fundats de caràcter mediambiental, museístic, científic, educatiu o turístic.
3. Les despeses derivades de ladopció de mesures provisionals i cautelars, o de les sancions, si escau, aniran a càrrec del presumpte infractor o infractors.
Article 98. Notificacions
1. Els capitans i els patrons, o les persones interessades que dirigisquen les activitats pesqueres, seran notificats juntament amb el titular de la llicència de pesca amb què presten el seu servei, com també qualsevol que puga ostentar la condició dinteressat, dacord amb el que hi ha determinat en la legislació de procediment administratiu comú.
2. La conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, amb relació als actes que hagen de ser notificats per ladministració autonòmica en el marc dels procediments sancionadors en matèria de pesca marítima, podrà establir la utilització obligatòria de mitjans electrònics per a aquells interessats que, per raó de la seua capacitat econòmica o tècnica, dedicació o altres motius que es desenvolupen reglamentàriament, tinguen garantit laccés i disponibilitat dels mitjans tecnològics necessaris.
Article 99. Procediment sancionador per a les infraccions lleus
1. Quan la direcció dels serveis territorials estime que hi ha prou elements de judici per a qualificar la infracció de lleu, es tramitarà el procediment dacord amb el que hi ha disposat en aquest article.
2. La iniciació es produirà per acord de la direcció dels serveis territorials, en el qual sidentificaran els subjectes presumptament responsables, sexposaran succintament els fets que motiven la incoació del procediment, la qualificació com a infraccions lleus i les sancions que puguen correspondre, sense perjudici del que resulte de la instrucció. En el mateix acord es farà el nomenament de linstructor, amb indicació expressa del règim de la seua recusació, i sindicarà lòrgan competent per a resoldre. Shi expressaran també, si escau, les mesures provisionals que sadopten, sense perjudici de les que puguen acordar-se durant la tramitació. En el cas que hi haja mesures provisionals adoptades abans de la iniciació del procediment, es farà un pronunciament exprés sobre la seua destinació, el seu manteniment, la seua modificació o el seu alçament. En el mateix acord es farà indicació del dret a formular al·legacions, pràctica de diligències i proposició de proves en els termes que resulten de lapartat següent.
3. En el termini de deu dies a partir de la comunicació i la notificació de lacord diniciació, lòrgan instructor i els interessats efectuaran, respectivament, les actuacions preliminars, laportació de totes les al·legacions, els documents i les informacions que estimen convenients i, si escau, la proposició i pràctica de la prova admesa.
4. Transcorregut aquest termini, lòrgan instructor formularà una proposta de resolució. En el cas que entenga que els fets poden ser constitutius dinfracció greu o molt greu, proposarà acomodar el procediment als tràmits previstos en larticle 101, la qual cosa es notificarà als interessats perquè, en el termini de cinc dies, puguen al·legar el que estimen convenient.
5. Formulada la proposta de resolució, lòrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a la determinació correcta dels fets o per a la resolució adequada del procediment. Lacord de realització dactuacions complementàries es notificarà als interessats i, practicades aquestes, sels concedirà un nou tràmit daudiència i vista de lexpedient per terme de vuit dies.
6. La resolució serà motivada i decidirà totes les qüestions plantejades pels interessats i les derivades del procediment.
7. El procediment sancionador per infraccions lleus haurà de ser resolt i degudament notificada la resolució sancionadora en el termini màxim de sis mesos des que sinicie. Transcorregut el termini esmentat, es declararà la caducitat de les actuacions, sense perjudici que lòrgan competent puga acordar linici dun nou procediment fins que no haja prescrit la infracció.
Article 100. Tramitació abreujada
1. Quan, al temps diniciar-se el procediment sancionador, lòrgan competent dispose de tots els elements que permeten formular la proposta de resolució, aquesta sincorporarà a lacord diniciació.
2. Lacord es comunicarà a linstructor, amb trasllat de totes les actuacions que hi haja respecte daixò i es notificarà als interessats, entesos com la persona o les persones presumptament responsables de la infracció.
3. En la notificació sadvertirà expressament als interessats que, en cas de no formular al·legacions ni aportar nous documents o elements de prova en un termini de quinze dies, podrà dictar-se la resolució dacord amb la proposta esmentada.
4. La tramitació abreujada prevista en aquest precepte podrà aplicar-se únicament a les infraccions lleus.
Article 101. Procediment sancionador per a les infraccions greus i molt greus
1. Quan els fets puguen ser constitutius dinfracció greu o molt greu, el director dels serveis territorials dictarà una providència dincoació en què designarà linstructor del procediment. Aquest notificarà als interessats la incoació esmentada i el seu nomenament, la identitat de lautoritat competent per a imposar la sanció, la norma que atribueix aquesta competència, els fets que sels imputa i les infraccions que poden constituir, i els concedirà un termini de deu dies perquè formulen totes les al·legacions i proposen els mitjans de prova que estimen pertinents.
2. A la vista de lacta i de les al·legacions, linstructor acordarà la pràctica de totes les proves o les diligències que estime necessàries.
3. Linstructor formularà després la proposta de resolució, que notificarà als interessats perquè al·leguen tot el que estimen convenient a la seua defensa, en un termini de vuit dies. Transcorregut aquest, trametrà lexpedient amb la seua proposta i, si escau, amb les al·legacions de linteressat, a lòrgan competent per a resoldre.
4. El procediment sancionador per a la imposició de sancions com a conseqüència dinfraccions greus i molt greus es tramitarà i resoldrà en el termini dun any.
Transcorregut aquest termini, lòrgan competent per a resoldre declararà la caducitat de les actuacions, sense perjudici de sol·licitar així mateix a lòrgan competent linici dun nou procediment, fins que no haja prescrit la infracció.
Article 102. Efectes de la resolució sobre les mesures prèvies
1. Quan la resolució siga sancionadora, juntament amb les sancions que simposen, sacordarà la destrucció dels arts, els aparells i els instruments decomissats que siguen qualificats dantireglamentaris i se nalçarà loportuna acta dexecució. Els reglamentaris seran tornats o, si escau, cancel·lada la fiança, una vegada acreditat el pagament de la multa imposada.
2. Quan, per qualsevol causa, el procediment acabe sense resolució sancionadora, es tornaran a linteressat els béns decomissats, sempre que es puga fer això dacord amb la normativa aplicable, i es cancel·larà la fiança.
Article 103. Competència sancionadora
1. La competència per a la imposició de les sancions previstes en aquesta llei correspondrà a:
a) La persona titular de la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura, en el cas dinfraccions molt greus.
b) La direcció general competent en matèria dinspecció marítima, respecte de les infraccions greus.
c) La direcció dels serveis territorials competent en matèria de pesca marítima en làmbit de la qual es cometa la infracció lleu.
2. Lautoritat o lòrgan competent per a imposar la sanció proposada resoldrà igualment, en tot cas, quan aprecie que haja de ser la multa dinferior quantia o per infracció de menor gravetat a aquelles per a les quals és competent de conformitat amb les regles de lapartat anterior.
Article 104. Destinació del decomís dels arts, els aparells i els utensilis de la pesca o de les captures pesqueres, els productes de pesca o dels productes o els béns obtinguts com a mesura provisional
1. Els arts, els aparells o els utensilis de pesca antireglamentaris decomissats seran destruïts, llevat que tinguen un valor històric o patrimonial, cas en què es poden lliurar a entitats sense ànim de lucre. Els reglamentaris decomissats seran tornats a linteressat, amb la constitució prèvia duna fiança o duna altra garantia financera prevista normativament la quantia de la qual serà fixada per lòrgan competent, mitjançant el corresponent acte administratiu, i no podrà excedir limport de la sanció que puga correspondre per la infracció o les infraccions comeses. El termini per a la prestació de la fiança serà dun mes des que es fixe i podrà ser prorrogat per idèntic temps i per causes justificades. En cas de no prestar-se fiança en el termini establit, els arts, els aparells o els utensilis de pesca reglamentaris quedaran a disposició de la conselleria competent, que podrà decidir sobre la seua destinació dacord amb la legislació vigent.
2. Les captures pesqueres o els productes de pesca decomissats, en el cas que tinguen possibilitats de sobreviure, hauran de tornar-se al medi marí sense dilació. En cas contrari, quan siguen aptes per al consum, podran:
a) Preferentment, vendres en llotja o lloc autoritzat, i limport daquesta venda quedarà en dipòsit a disposició de lòrgan competent per a iniciar el procediment sancionador.
b) Amb caràcter subsidiari, i quan no siga possible la venda en llotja, distribuir-se entre entitats benèfiques i altres institucions públiques i privades sense ànim de lucre, com també entitats que, a pesar de no tenir caràcter humanitari, facen de manera puntual aquest tipus de servei.
c) Com a última opció, i únicament en els casos en què cap de les opcions anteriors siga possible, es categoritzaran com a subproductes animals no destinats al consum humà, i es tractaran dacord amb la normativa que els siga aplicable, llevat que, en tot cas, en pertoque la destrucció.
d) Les despeses derivades de ladopció de mesures provisionals i cautelars, o de les sancions, si escau, aniran a càrrec del presumpte infractor.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Mesures de gestió pesquera i de protecció i conservació dels recursos pesquers
Les mesures de gestió pesquera i de protecció i conservació de recursos pesquers, atesa la naturalesa que tenen, queden fora de làmbit daplicació de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim normatiu de les autoritzacions dactivitats daqüicultura
Al règim dautoritzacions dactivitats daqüicultura, li seran aplicables les disposicions previstes en la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana (articles 43 a 56), i les normes que desenvolupen els articles recollits en lOrdre de 26 de novembre de 2007, de la Conselleria dAgricultura, Pesca i Alimentació, per la qual sestableixen normes dordenació i ajudes en el sector de la pesca i laqüicultura, en la redacció vigent, mentre regulen aspectes no previstos en aquesta llei, i fins a laprovació del desenvolupament reglamentari posterior corresponent.
Segona. Zones actualment protegides
1. Sense perjudici de ladopció de les disposicions o les resolucions necessàries per a la millor adequació al que hi ha disposat en el capítol III del títol II daquesta llei, es consideraran zones protegides dinterès pesquer del litoral marítim de la Comunitat Valenciana les següents:
a) La zona de reserva marina sobre les aigües pròximes circumdants a lilla de Tabarca.
b) La zona de reserva marina en lentorn del cap de Sant Antoni.
c) Les zones declarades pel Decret 219/1997, de 12 dagost, del Consell, pel qual es declaren zones protegides dinterès pesquer.
d) Les zones dels esculls artificials autoritzats a les aigües interiors de la Comunitat Valenciana en què estiguen vigents les mesures limitadores de lactivitat pesquera.
e) La zona daigües interiors compresa a la reserva natural marina dIrta (Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell).
f) Les zones vedades per al marisqueig en el marc daplicació del Pla de gestió del marisqueig de mol·luscos bivalves.
2. De conformitat amb larticle 35 daquesta llei, les zones a, b i e de lapartat anterior queden qualificades com a reserves marines dinterès pesquer.
Tercera. Confraries existents
1. Es reconeixen com a confraries de pescadors i com a federacions daquestes a la Comunitat Valenciana les existents a lentrada en vigor daquesta llei.
2. Els seus estatuts hauran dadaptar-se al que hi ha disposat en el títol IX daquesta llei, per a la qual cosa les confraries i les seues federacions naprovaran els projectes i els trametran a la conselleria competent en matèria de pesca marítima, perquè els ratifique, abans dun any des de laprovació daquesta llei.
Quarta. Llotges en funcionament autoritzades
Durant la vigència de les seues actuals concessions dexplotació es consideren autoritzades les llotges dels ports pesquers de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Castelló, Borriana, Sagunt, València, Cullera, Gandia, Dénia, Xàbia, Moraira, Calp, Altea, la Vila Joiosa, el Campello, Alacant, Santa Pola, Guardamar del Segura i Torrevella.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat, de pesca marítima de la Comunitat Valenciana, i la Llei 2/1994, de 18 dabril, de la Generalitat, sobre defensa dels recursos pesquers, com també totes les disposicions del mateix rang o dun rang inferior que soposen al que hi ha disposat en aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Es faculta el Consell per a dictar les disposicions reglamentàries executives que resulten necessàries per al desenvolupament i laplicació del que hi ha disposat en aquesta llei.
Segona. Actualització de limport de les multes
Les quanties econòmiques de les sancions previstes en aquesta llei podran actualitzar-se en les lleis de pressupostos de la Generalitat.
Tercera. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor als vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 10 de febrer de 2017
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER
ANNEX I
Espècies subjectes a marcatge
Nom científic Nom comú
en valencià Nom comú
en castellà
Dentex dentex Déntol Dentón
Epinephelus sp Anfós Mero Mero
Sciaena umbra Corb Corball de roca/Corball Corvallo/Corvina negra
Scorpaena scrofa Cap-roig/Escorpa roja Gallineta/Cabracho
Seriola dumerili Verderol/Cerviola Lechola/Serviola
Umbrina cirrosa Reig Verrugato
Zeus faber Gall Gallo de San Pedro
ANNEX II
Exemples de tall per a marcatge de les espècies de lannex 1