DECRET LLEI 1/2018, de 2 de febrer, del Consell, pel qual es deroga la disposició addicional segona, sobre el personal en els establiments de distribució al detall i venda al públic de carburants i combustibles, de la Llei 1/2011, de 22 de març. [2018/1016]
(DOGV núm. 8227 de 05.02.2018) Ref. Base de dades 001194/2018
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 06.02.2018 Data de fi de vigència: 25.12.2019 Aquesta disposició afecta: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball Grup temàtic: Legislació Matèries: Indústria i energia Descriptors: Temàtics: administració del personal, venda al detall, gasolina
DECRET LLEI 1/2018, de 2 de febrer, del Consell, pel qual es deroga la disposició addicional segona, sobre el personal en els establiments de distribució al detall i venda al públic de carburants i combustibles, de la Llei 1/2011, de 22 de març. [2018/1016]
PREÀMBUL
La Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i dorganització de la Generalitat, en larticle 81, va introduir la disposició addicional segona de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual saprova lEstatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana, en què sestableix lobligació per als establiments de distribució al detall i venda al públic de carburants i combustibles, de disposar duna persona responsable dels serveis en horari diürn, que a més de garantir els drets de les persones usuàries, siga responsable datendre les persones amb diversitat funcional.
La Direcció General del Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes (GROW) de la Comissió Europea va emetre un requeriment el 23 de febrer de 2017 (EU Pilot (2017) 9146: Estacions de servei automàtiques a Espanya. Llibertat destabliment. Justificació. Anàlisi de necessitat i de proporcionalitat), pel qual es demana al Regne dEspanya la següent informació addicional i justificació:
« Totes les normatives autonòmiques que requerisquen la presència dun nombre mínim dempleats en estacions de servei a Espanya.
Informació sobre la notificació de totes aqueixes disposicions a la Comissió Europea, dacord amb larticle 15, apartat 7, de la directiva de serveis.
Lanàlisi de necessitat i proporcionalitat de la restricció. En particular, desitgem disposar dexplicacions detallades sobre per què aqueix requisit és necessari i adequat i per què no shan adoptat unes altres mesures alternatives menys restrictives».
Lesmentada direcció general es referia en el seu requeriment a la necessitat de complir el que disposa la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. En larticle 15 daquesta directiva només es permet als estats membres introduir nous requisits, com el de lobligació de tenir un nombre mínim de persones empleades, quan complisquen les condiciones de no-discriminació, de necessitat (que els requisits estiguen justificats per una raó imperiosa dinterés general), i de proporcionalitat (que siguen adequats per a garantir la realització de lobjectiu que es persegueix, no vagen més enllà del necessari per a aconseguir-lo i no es puguen substituir per altres mesures menys restrictives).
Els departaments competents de lAdministració de la Generalitat van interpretar que lobligació que simposa en les estacions de servei, en el cas de la Comunitat Valenciana, se circumscriu que una persona atenga les persones amb diversitat funcional quan aquestes no puguen subministrar-se de forma autònoma el combustible. Segons aquesta interpretació, la norma no seria incompatible amb el règim dautoservei ni amb les estacions desateses, perquè la interpretació correcta del que preveu la disposició addicional segona de la Llei 1/2011 seria que les empreses han de poder autoorganitzar-se per al compliment de lobligació datendre les persones amb diversitat funcional, «quan no puguen accedir al subministrament en règim dautoservei».
La Comissió Europea manifesta respecte daquest motiu que veu molt difícil que «es puga demostrar empíricament la seua necessitat i proporcionalitat». En aqueix sentit, es recorda que altres comunitats autònomes i estats membres de la UE (Dinamarca, Suècia) també protegeixen les persones consumidores i discapacitades, i en canvi no inclouen aquestes mesures. Aquest fet és, per a la Comissió, un «indici clar que la prohibició és innecessària i desproporcionada». Per a acabar, recorda que ja es van obrir procediments Pilot contra Grècia, per no permetre lobertura de gasolineres en supermercats, i contra Itàlia, per no permetre gasolineres desateses en les grans ciutats. La Comissió adverteix que no es tractarà Espanya de forma diferent a Grècia o Itàlia.
El Ministeri dEnergia, Turisme i Agenda Digital ha traslladat a les comunitats autònomes el contingut de la reunió mantinguda entre el Regne dEspanya i la Direcció General GROW de la Unió Europea sobre la EU Pilot (2017) 9146; i ha confirmat que la postura oficial de la Comissió és que qualsevol imposició per normativa legal o reglamentària duna plantilla mínima en les estacions de servei ha de justificar la seua necessitat i proporcionalitat.
Si no hi ha senyals de progrés en el sentit deliminar les restriccions o de justificar amb estudis empírics la necessitat i proporcionalitat, la Direcció General GROW té decidit proposar lobertura dun procediment dinfracció contra Espanya.
Tot i que la Unió Europea no esmenta la Comunitat Valenciana com a Administració que prohibeix les estacions automàtiques, la raó no és que haja acceptat lexplicació que va oferir sobre la matèria la Generalitat, sinó que la falta de desenvolupament reglamentari ha dut a considerar que, tot i que es considera una prohibició, aquesta no sestà fent efectiva en lactualitat.
Per tot això, concorre la urgent i extraordinària necessitat de aprovar una norma amb rang de llei, a la vista del procediment obert per la Comissió Europea, i eliminar la possible contradicció amb la Directiva 2006/123/CE.
No obstant el seu caràcter extraordinari i urgent, aquest decret llei incorpora els principis de bona regulació de larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En conseqüència, en ús de lautorització de larticle 44.4 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller dEconomia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió de 2 de febrer de 2018,
DECRETE
Article únic. Derogació de la disposició addicional segona de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual saprova lEstatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana
Es deroga la disposició addicional segona de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual saprova lEstatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Incidència pressupostària
Laplicació i desenvolupament daquest decret llei no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada en la conselleria competent per raó de la matèria i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o dun rang inferior que soposen al que disposa aquest decret llei.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor lendemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 2 de febrer de 2018
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller dEconomia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ