RESOLUCIÓ de 20 de desembre de 2010, de la directora general de Producció Agrària, per la qual s'aprova el Pla Anual Zoosanitari de 2011 i es despleguen les mesures que conté. [2011/819]
(DOGV núm. 6447 de 27.01.2011) Ref. Base de dades 000992/2011
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 28.01.2011 Aquesta disposició afecta: Afecta: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació Grup temàtic: Autoritzacions administratives Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, legislació veterinària, malaltia animal, explotació agrària, inspecció veterinària, bestiar, boví, oví, cabrum, equí, porcí, conill, avicultura, apicultura, aqüicultura, caça
RESOLUCIÓ de 20 de desembre de 2010, de la directora general de Producció Agrària, per la qual s'aprova el Pla Anual Zoosanitari de 2011 i es despleguen les mesures que conté. [2011/819]
La Direcció General de Producció Agrària, d'acord amb la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de Ramaderia de la Comunitat Valenciana, i la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de Sanitat Animal estatal, té entre les seues competències:
- Definir la implicació del ramader en les actuacions sanitàries que s'han de realitzar en la seua explotació.
- Facilitar el compliment de la normativa per a acreditar el manteniment de l'estatus sanitari de les explotacions ramaderes.
- Establir les exigències mínimes, per espècies ramaderes i malalties, pel que fa a: la freqüència, el nivell de mostratge i el calendari d'estes, d'acord amb la situació sanitària i dels programes definits per a cada una de les malalties.
Considerant que la sanitat animal és patrimoni de tots, i a tots correspon la seua defensa, este sistema de coresponsabilitat dels ramaders en el manteniment i la millora de l'estatus sanitari de les seues explotacions s'ha demostrat altament eficaç quan hi ha una implicació dels ramaders, sempre sota el control i la supervisió dels servicis veterinaris oficials de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Vist l'article 81 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de Ramaderia de la Comunitat Valenciana, en què s'establix que les explotacions ramaderes desplegaran de manera permanent un programa sanitari, elaborat i aplicat sota la supervisió d'un veterinari o veterinària en l'exercici de la seua professió.
Vist l'article 82 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de Ramaderia de la Comunitat Valenciana, per mitjà del qual es definix el concepte de programa sanitari.
Vist l'article 7 de la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de Sanitat Animal, en què s'establixen les obligacions dels particulars en matèria de prevenció de les malalties dels animals.
Vista la base legal per la qual es regulen els programes nacionals d'eradicació de malalties dels animals i la normativa referent als programes de vigilància de les diferents malalties objecte d'este pla anual zoosanitari:
Tuberculosi, brucel·losi, leucosi i peripneumònia. Regulat en el RD 2611/1996, de 20 de desembre, i les seues modificacions posteriors: RD 1047/2003, d'1 d'agost, i RD 51/2004, de 19 de gener; RD 1939/2004, de 27 de setembre; RD 1716/2000, de 13 d'octubre. Programes nacionals d'eradicació de la tuberculosi i la brucel·losi bovina, d'acord amb la Decisió 2008/897/CE.
Llengua blava. Regulat en el Reglament (CE) 1266/2007, de 26 d'octubre, de la Comissió, i la seua modificació en el Reglament (CE) 789/2009; RD 1228/2001, de 8 de novembre, del MAPA, i Orde ARM 3054/2008, de 27 d'octubre. Orde ARM/575/2010, de 10 de març, i Orde ARM/3023/2010, de 24 de novembre.
Brucel·losi ovina-caprina. Regulat en el RD 2611/1996, de 20 de desembre, i les seues modificacions posteriors; RD 1941/2004, de 27 de setembre; Programa Nacional d'Eradicació contra la Brucel·losi Ovina i Caprina, d'acord amb la Decisió 2008/897/CE.
Tremolor ovina o scrapie. Regulat en el RD 3454/2000, de 22 de desembre, del MAPA, i el Reglament CE 999/2001, de 22 de maig, del Parlament Europeu i del Consell, i les seues modificacions.
Pestes porcines, malaltia d'Aujeszky i malaltia vesicular. RD 324/2000, de 3 de març, pel qual s'establixen normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines. RD 360/2009, de 23 de març, pel qual s'establixen les bases del programa coordinat de lluita, control i eradicació de la malaltia d'Aujeszky. RD 1186/2006, de 13 d'octubre, pel qual s'establixen les bases del pla de vigilància sanitària serològica del bestiar porcí.
Malalties aviàries. RD 328/2003, de 14 de març, pel qual s'establix i es regula el Pla Sanitari Avícola. RD 372/2003, de 28 de març, pel qual s'establix i es regula el Registre General d'Establiments de Gallines Ponedores. RD 1084/2005, de 16 de setembre, d'ordenació d'avicultura de carn. Orde PRE/407/2006, de 14 de febrer, per la qual es modifica l'Orde PRE/1377/2005, de 16 de maig, per la qual s'establixen mesures de vigilància i control de determinades salmonel·losis en explotacions de gallines ponedores, a l'efecte de l'establiment d'un programa nacional pel que fa a la vacunació. Orde APA/940/2008, de 2 d'abril, per la qual s'establixen els barems d'indemnització per sacrifici obligatori dels animals objecte de programa nacional de control de Salmonella, en bandades d'aus reproductores i ponedores del gènere Gallus gallus. Orde APA/2442/2006, de 27 de juliol, per la qual s'establixen mesures especifiques de protecció amb relació a la influença aviària i modificacions posteriors. RD 445/2007, de 3 d'abril, per la qual s'establixen mesures de lluita contra la influença aviària. RD 1082/2009, de 3 de juliol, pel qual s'establixen els requisits de sanitat animal per al moviment d'animals d'explotacions cinegètiques, d'aqüicultura continental i de nuclis zoològics, com també d'animals de fauna silvestre. Programa Nacional de Vigilància, Control i Eradicació en Aus Reproductores, espècie Gallus gallus. Programes nacionals de mesures de vigilància i control de Salmonella en gallines ponedores, reproductores i broilers de l'espècie Gallus gallus. Programa Nacional per a la Vigilància i el Control de determinats Serotips de Salmonella en Titots de Reproducció i d'Engreix.
Mixomatosi i malaltia vírica hemorràgica. RD 1547/2004, de 25 de juny, pel qual s'establixen normes d'ordenació de les explotacions cunícoles, i la seua modificació per mitjà del RD 1221/2009, de 17 de juliol.
Varroosi i cria podrida americana. RD 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'establixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles. RD 448/2005, pel qual es modifica el RD 209/2002. RD 608/2006, de 19 de maig, pel qual s'establix i es regula un programa nacional de lluita i control de les malalties de les abelles de la mel. Resolució de 27 de setembre de 2006, del director general d'Investigació, Desenvolupament i Innovació Agropecuària, per la qual s'amplia el període de tractament davant de la varroosi.
Malalties de peixos, mol·luscos i crustacis, RD 1614/2008, de 3 d'octubre, relatiu als requisits zoosanitaris dels animals i dels productes de l'aqüicultura, com també a la prevenció i el control de determinades malalties dels animals aquàtics, i la seua modificació per mitjà del RD 1590/2009, de 16 d'octubre, i la Decisió de 20 de novembre de 2008, de la Comissió, per la qual s'establixen directrius per als sistemes de vigilància zoosanitària basats en el risc que disposa la Directiva 2006/88/CE, del Consell.
Esta resolució s'articula en tres apartats. Primer, aprovar el Pla Anual Zoosanitari amb unes actuacions generals i d'altres per espècies. Segon, aprovar les condicions per a les proves diagnòstiques i la presa de mostres i la remissió amb destinació a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal i laboratoris autoritzats. Tercer, aprovar el format de remissió d'informació de tal manera que tot això constituïx una autèntica xarxa de vigilància epidemiològica per a mantindre i millorar la sanitat animal de la Comunitat Valenciana.
Fetes les consultes pertinents a les organitzacions professionals agràries, i per tot això, resolc:
Primer. Aprovar el Pla Anual Zoosanitari següent
A. Actuacions generals
Tots els titulars d'explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana, a través dels seus servicis veterinaris (veterinaris d'explotació o d'agrupació de defensa sanitària), es responsabilitzen de realitzar els controls previstos en este pla anual zoosanitari de manera que s'acrediten les exigències mínimes per a mantindre l'estatus que garantisca un nivell sanitari adequat de les seues explotacions. Estes actuacions constituiran el programa sanitari mínim establit en l'article 81 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de Ramaderia de la Generalitat.
No obstant això, en tot moment els servicis veterinaris oficials podran realitzar per ells mateixos o amb mitjans propis els controls esmentats en el paràgraf anterior quan, per motius epizootiològics, es considere oportú, notificant-ho al titular.
Els titulars d'explotació, a través dels seus servicis veterinaris, informaran del resultat de visites, almenys trimestrals, que comproven la presència de mortalitat i morbiditat imputables a malalties objecte d'este pla, llevat del sector apícola, en què les visites seran anuals, almenys, a un assentament.
Totes les visites dels servicis veterinaris a les explotacions ramaderes que tinguen com a objecte alguna de les actuacions previstes en esta resolució es reflectiran en el llibre de visites de l'explotació. En el marc de l'execució de les actuacions previstes en esta resolució, el titular i el servici veterinari d'explotació hauran de deixar constància documental de les accions executades, dels diagnòstics realitzats i dels tractaments prescrits, si s'escau, en el llibre d'explotació.
Les explotacions amb qualificació sanitària favorable respecte a les malalties de control obligatori que no complisquen les disposicions d'este pla en la quantia i el termini definits per a cada espècie, perdran la qualificació sanitària esmentada i se'ls aplicaran les mesures previstes en la legislació especifica vigent.
Les explotacions amb espècies sotmeses a presa de mostres obligatòria, segons este pla, i que temporalment no tinguen animals, han de netejar i desinfectar les instal·lacions per a mantindre l'estatus sanitari, en el termini màxim de dos mesos des del buidatge. Una vegada acabada la neteja i desinfecció, es notificarà al servici veterinari oficial de la comarca per a la comprovació. En cas de no realitzar-se, perdran l'estatus sanitari que els corresponia.
L'anàlisi de les mostres rebudes es realitza a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i als laboratoris autoritzats per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. En el cas de l'aqüicultura, l'anàlisi de les mostres es realitza als laboratoris nacionals autoritzats. Les proves diagnòstiques de camp les realitzaran els servicis veterinaris i/o els veterinaris d'explotació d'agrupació de defensa sanitària.
Els veterinaris d'explotació i les agrupacions de defensa sanitària mantindran actualitzats els seus coneixements en matèria de policia sanitària d'intercanvi d'animals i programes oficials de sanitat animal per a les espècies de les explotacions on actuen en el desenvolupament de Pla Anual Zoosanitari.
B. Actuacions per espècies
1. Bestiar boví
1.1. Malalties objecte d'actuació
Tuberculosi
Brucel·losi
Peripneumònia
Leucosi
Llengua blava
1.2. Actuacions sanitàries: es desenvoluparan amb el coneixement i la supervisió del veterinari inspector pecuari de la seua comarca.
1.2.1. Tuberculosi i brucel·losi
1.2.1.1. Revisions
Es realitzaran les revisions serològiques i proves diagnòstiques (intradermotuberculinització) d'acord amb les pautes següents:
- Explotacions amb reproductors, d'aptitud llet i carn: una prova diagnòstica d'intradermotuberculinització en tots els bovins majors de 6 setmanes de vida, i una revisió serològica en tots els bovins majors de 12 mesos.
- Explotacions amb reproductors, d'aptitud de lídia o brau: realitzaran almenys dos revisions serològiques en tots els bovins majors de 12 mesos i dos proves diagnòstiques (intradermotuberculinització) en tots els bovins majors de 6 setmanes de vida a l'any i, si tenen esquellers, es faran tres vegades a l'any. El diagnòstic davant d'una mateixa malaltia es realitzarà amb un interval mínim de 3 mesos.
- Centres de concentració o engreixadors amb bovins d'aptitud lídia o brau: una prova en tots els bovins majors de 6 setmanes que resten a l'explotació més de 6 mesos i si tenen esquellers, estos es faran tres vegades a l'any. El diagnòstic davant d'una mateixa malaltia es realitzarà amb un interval mínim de 3 mesos.
Davant de la situació apizootiològica actual, almenys una tercera part de les explotacions d'aptitud lídia o brau en cada semestre de l'any 2011 es farà la intradermotuberculinització pels servicis veterinaris oficials o mitjans propis, segons criteris de risc, fins a completar en anys successius el 100% de les explotacions d'esta aptitud.
- Explotacions d'engreix independent: s'han de subministrar d'explotacions qualificades almenys T3-B3 i, a més, han de realitzar revisions en un nombre tal d'animals que garantisquen la detecció d'un 1 per cent de prevalença de la malaltia, amb un 95% de confiança, calculat sobre el cens mitjà de l'any anterior.
1.2.1.2. Moviments: davant de qualsevol moviment amb destinació diferent de sacrifici o d'engreixador qualificat com a T3 per a l'enviament posterior a escorxador, es realitzaran les proves en tots els animals objecte de moviment que per la seua edat puguen ser revisats davant de brucel·losi i tuberculosi 30 dies abans de la seua partida. A excepció dels moviments de caps de toreig amb destinació d'anada i tornada a espectacles tradicionals sempre que mantinguen la qualificació T3-B4. En les explotacions de destinació es procedirà a la realització d'una intradermotuberculinització dels animals objecte del moviment com a màxim 60 dies després de la seua arribada i sempre 42 dies després de la data de l'última intradermotuberculinització. Els animals han de romandre aïllats i només es podran incorporar al ramat quan s'obtinga el resultat negatiu de la prova d'intradermotuberculinització.
1.2.2. Llengua blava
1.2.2.1. Profilaxi vacunal: segons la legislació vigent a cada moment.
1.2.2.2. Desinsectació: mensual a les explotacions amb, almenys, una entrada de bovins trimestral en l'època d'actuació del vector (1 d'abril - 1 de desembre), es realitzaran desinsectacions contínues d'acord amb el producte utilitzat, de manera que es garantisca l'eficàcia de la mesura durant tot el període d'actuació del vector.
1.2.3. Peripneumònia i leucosi bovina enzoòtica
1.2.3.1 Revisions
A la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal es realitzarà una revisió serològica anual a tots els reproductors majors de 12 mesos de 70 explotacions, amb un cens superior de 50 animals i inferior a 1.000 majors d'un any, seleccionats entre les mostres rebudes per a analitzar brucel·losi bovina de forma aleatòria i representativa.
1.2.3.2 Moviments
Davant de qualsevol moviment amb destinació diferent de sacrifici o engreixador per a l'enviament posterior a escorxador, realitzaran les proves en tots els animals objecte de moviment que per la seua edat puguen ser revisats davant de leucosi bovina enzoòtica 30 dies abans de la partida. A excepció dels moviments de caps de toreig amb destinació d'anada i tornada a espectacles tradicionals. Este termini es pot ampliar pel servici veterinari oficial comarcal a tres mesos en el cas de moviments dins de la Comunitat Valenciana.
2. Bestiar oví i caprí
2.1. Malalties objecte d'actuació
Brucel·losi ovina-caprina
Tremolor o scrapie
Llengua blava
Tuberculosi
2.2. Actuacions sanitàries: es desenvoluparan amb el coneixement i la supervisió del veterinari inspector pecuari de la seua comarca.
2.2.1. Brucel·losi
2.2.1.1. Revisions: es revisaran almenys una vegada tots els reproductors de les explotacions en el primer semestre de l'any, començant per les explotacions M1 i M2, que es realitzaran el primer trimestre.
Les explotacions que complisquen tots els requisits exposats a continuació poden reduir la presa de mostres al 25% de femelles reproductores en edat fèrtil o sexualment madures, a més del 100% dels mascles reproductors i el 100% de les femelles destinades a reposició en l'últim any.
- Tres últims anys sense animals positius a l'explotació.
- Sense animals positius en l'últim any les explotacions limítrofes o confrontants que puguen ser factor de risc per utilització de pastures, abeuradores o zones de pas comunes.
- Que no realitzen transhumància.
- Que no presenten cap simptomatologia d'avortaments en l'últim any.
- Que no tinga entrada d'animals amb destinació a reproducció en l'últim any excepte amb controls analítics previs negatius.
- Que siguen explotacions amb un cens superior a 150 femelles reproductores.
L'edat de la presa de mostres serà:
- Per a les explotacions que vacunen o hagen vacunat en l'últim any amb REV-1, a partir de díhuit mesos en animals vacunats.
- En explotacions que vacunen o hagen vacunat en l'últim any i presenten animals positius en el sanejament anterior, l'edat serà a partir de 12 mesos.
- En les explotacions que no vacunen o no hagen vacunat en l'últim any, serà de sis mesos en animals no vacunats.
2.2.1.2. Profilaxi vacunal: tots els ovins i caprins de reposició, inclosos els mascles, s'han de vacunar amb REV-1 entre els tres i els sis mesos d'edat, excepte les explotacions M4 o les que tendixen a la qualificació com a M4, amb la sol·licitud prèvia del titular i l'autorització expressa de la Secció de Producció i Sanitat Animal de les direccions territorials en les condicions establides per la Direcció General de Producció Agrària. Els animals vacunats han de ser identificats individualment, de manera que es dispose en tot moment de la seua identificació i la data de vacunació.
2.2.1.3. Moviments: davant de qualsevol moviment amb destinació diferent de sacrifici o engreixador amb destinació posterior només a escorxador realitzaran les proves en tots els animals objecte de moviment que per la seua edat puguen ser revisats davant de brucel·losi, trenta dies abans de la partida. Este termini es pot ampliar pel servici veterinari oficial comarcal a tres mesos en el cas de moviments dins de la Comunitat Valenciana.
2.2.2. Control de la tremolor o scrapie
Presa de mostres de les ovelles i cabres mortes en explotació, majors de díhuit mesos, a raó, almenys, d'una mostra per associació de defensa sanitària, més:
1. Una mostra a l'any per cada 1.750 reproductores ovines integrades en agrupació de defensa sanitària.
2. Una mostra a l'any per cada 250 reproductores caprines integrades en agrupació de defensa sanitària.
3. Una mostra en explotacions de cens superior a 1.750 reproductores ovines no incloses en agrupació de defensa sanitària.
4. Una mostra en explotacions de cens superior a 250 reproductores caprines no incloses en agrupació de defensa sanitària.
La mostra per a diagnòstic de les encefalopaties espongiformes transmissibles s'enviarà a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal (UASA), acompanyada del formulari corresponent (models 2 i 3 de l'annex VII del RD 3454/2000), i s'indicarà en lletres majúscules la denominació de l'agrupació de defensa sanitària, federació o explotació ramadera, si s'escau. La presa de mostres es farà preferentment en animals amb simptomatologia nerviosa prèvia a la mort.
2.2.3. Llengua blava
2.2.3.1. Profilaxi vacunal: segons la legislació vigent a cada moment.
2.2.3.2. Desinsectació: mensual de les explotacions amb, almenys, una entrada d'ovins/caprins trimestral en l'època d'actuació del vector (1 d'abril a 1 de desembre), s'han de realitzar desinsectacions contínues segons el producte usat, de manera que es garantisca l'eficàcia de la mesura durant tot el període d'actuació del vector.
2.2.4. Tuberculosi
Explotacions de bestiar caprí: es duran a terme proves oficials de diagnòstic en caprins d'aquells ramats que conviuen o aprofiten pastures comunes amb el bestiar boví en el cas que alguna de les dos espècies es detecte com no lliure de la malaltia, d'aquells ramats que, encara que no complisquen el requisit de convivència, es detecten per mitjà de l'enquesta epidemiològica i/o la Base Espoligotipus com a fonts de la malaltia per als ramats de boví. S'utilitzarà com prova de rutina la IDTB comparativa, excepte en els casos de confirmació de complex Mycobacterium tuberculosis, en què s'aplicarà la prova simple, i es pot aplicar addicionalment la prova de gamma-interferó en els dos casos.
3. Bestiar porcí
3.1. Malalties objecte d'actuació:
Pesta porcina clàssica
Pesta porcina africana
Malaltia vesicular porcina
Malaltia d'Aujeszky
3.2. Actuacions sanitàries: es desenvoluparan amb el coneixement i la supervisió del veterinari inspector pecuari de la seua comarca.
3.2.1. Revisions i controls serològics per a la vigilància de pesta porcina clàssica, pesta porcina africana i malaltia vesicular porcina.
- Explotacions de selecció, de multiplicació, de porcs senglars, o amb sistema extensiu, des de les quals s'efectuen moviments de porcs per a cria, i centres d'inseminació.
a) Un primer control serològic del 100% dels reproductors, excepte si ja s'ha realitzat amb anterioritat i se n'ha obtingut un resultat negatiu.
b) Quadrimestralment, controls serològics sobre un nombre de reproductors que garantisca, amb un nivell de confiança del 95 per cent, detectar la presència de la malaltia si la seua taxa de prevalença és, com a mínim, del cinc per cent. Els controls s'efectuaran, preferentment, cada vegada en animals diferents.
- Explotacions de producció (cicle tancat, producció de garrins, mixtes i extensives que donen lloc a moviments de porcs de producció cap a altres explotacions i escorxadors): es realitzarà un control serològic anual en els porcs de cria existents en l'explotació, sobre un nombre de reproductors que garantisca, amb un nivell de confiança del 95 per cent, detectar la presència de la malaltia si la seua taxa de prevalença és, com a mínim, del cinc per cent.
- Explotacions per a recria de reproductors i transició de reproductores primípares: es realitzarà un control quadrimestral sobre un nombre d'animals que garantisca, amb un nivell de confiança del 95 per cent, detectar la presència de la malaltia si la seua prevalença és, com a mínim, del cinc per cent. Els controls s'efectuaran en animals representatius de totes les edats.
- Explotacions de porcs de producció únicament: els animals han de procedir d'explotacions en què s'hagen realitzat en l'explotació d'origen els controls periòdics dels punts anteriors.
3.2.2. Control i eradicació de la malaltia d'Aujeszky
3.2.2.1. Profilaxi vacunal de la malaltia d'Aujeszky:
La vacuna que cal utilitzar en reproductors i reposició serà oliosa.
Els reproductors es vacunaran en massa tres vegades a l'any, en la primera quinzena dels mesos de febrer, juny i octubre.
Tot animal futur reproductor ha d'haver sigut vacunat, almenys, tres vegades abans d'entrar en el cicle reproductiu, i s'administrarà la tercera dosi entre les 21 i 24 setmanes de vida, excepte l'autoreposició d'explotacions A4 i explotacions que complisquen les condicions establides per a qualificar-se com a oficialment indemnes de la malaltia d'Aujeszky, amb comunicació prèvia al servici veterinari oficial i autorització expressa de la Secció de Producció i Sanitat Animal de les direccions territorials en les condicions establides per la Direcció General de Producció Agrària.
Els animals d'engreix es vacunaran entre la desena i la dotzena setmana de vida, i es revacunaran 3 o 4 setmanes després. Si arriben a l'edat de 6 mesos es tornaran a vacunar i es revacunaran cada quatre mesos fins que abandonen l'explotació.
En explotacions d'engreix continu, amb cicles independents per naus (tot dins, tot fora), l'emplenament de les naus es realitzarà en un termini màxim de 14 dies i es vacunarà cada nau com s'indica en el paràgraf anterior.
En les explotacions d'engreix que practiquen l'entrada contínua, l'aplicació de la primera dosi s'efectuarà la primera setmana d'entrada dels animals i es revacunarà mensualment cada nau en massa.
3.2.2.2. Revisions serològiques davant de la malaltia d'Aujeszky:
- Explotacions de selecció, de multiplicació, de recria de reproductors, de transició de reproductores primípares i centres d'inseminació artificial: es realitzaran en els reproductors controls serològics quadrimestrals davant de la gE del virus de la malaltia d'Aujeszky, amb una grandària de mostra que permeta detectar la presència de la malaltia amb una prevalença mínima esperada del 5% i un grau de confiança del 95%.
- Explotacions de producció: les explotacions realitzaran semestralment, almenys, un control serològic dels reproductors, amb resultat negatiu davant de la gE del virus de la malaltia d'Aujeszky, en un nombre d'animals que garantisca, amb un nivell de confiança del 95%, detectar la presència de la malaltia si la seua taxa de prevalença és, com a mínim, del 5%. En explotacions de producció que en algun moment envien animals per a vida, estos controls serològics periòdics es realitzaran amb un interval màxim de 170 dies naturals.
- Les explotacions positives de cicle tancat realitzaran amb cada una de les revisions previstes en l'apartat anterior un mostratge d'un nombre d'animals que garantisca, amb un nivell de confiança del 95%, detectar la presència de la malaltia si la seua taxa de prevalença és, com a mínim, del 10% en la fase final de l'engreix, amb la finalitat de comprovar si hi ha recirculació vírica, i una vegada obtingut un resultat negatiu en l'engreix es realitzarà un mostratge de tots els reproductors que anteriorment no hagen donat resultat positiu.
- En les explotacions d'engreix amb cicles continus i en les explotacions de transició de garrins es realitzaran controls serològics semestrals. En les explotacions d'engreix amb cicles independents (tot dins, tot fora) es realitzarà un control serològic per cicle.
- Tant en els engreixadors com en les transicions de garrins, els controls seran realitzats en explotació o alternativament en escorxador, amb resultat negatiu davant de la gE del virus de la malaltia d'Aujeszky, amb una grandària de mostra que permeta detectar la presència de la malaltia amb una prevalença mínima esperada del 10% i un grau de confiança del 95%.
Tots els animals de reposició, qualsevol que siga l'origen, comptaran amb una revisió negativa a partir d'una mostra presa com a màxim un mes abans del primer cobriment.
- Tot reproductor seropositiu davant de la glicoproteïna GE es marcarà amb la supervisió del servici veterinari oficial de forma indeleble amb una marca específica que consistirà en un cròtal auricular de plàstic flexible o de plàstic llautó, de color verd, on anirà impresa la llegenda "GE+", i serà eliminat en el menor temps possible.
4. Avicultura
4.1. Malalties objecte d'actuació:
Salmonel·losi
Micoplasmosi
Influença aviària
Malaltia de Newcastle
Malaltia de Congo-Crimea
4.2. Actuacions sanitàries: es desenvoluparan amb el coneixement i la supervisió del veterinari inspector pecuari de la seua comarca.
4.2.1. Salmonel·losi
4.2.1.1. Profilaxi vacunal: en els animals que pertanyen a l'espècie Gallus gallus, les futures ponedores i reproductores es vacunaran davant de les salmonel·losis d'importància per a la salut pública abans d'entrar en producció.
4.2.1.2. Autocontrols
Els autocontrols de Salmonella i controls de desinfecció es realitzaran en laboratoris autoritzats per a esta finalitat per l'autoritat competent corresponent.
Una presa de mostres oficial substituirà l'autocontrol de Salmonella corresponent a eixa edat.
4.2.1.2.1. Verificació de la neteja i la desinfecció
Prèviament a la introducció en totes les explotacions d'animals de les espècies Gallus gallus (gallines) i Meleagridis gallopavo (titots), s'efectuarà un autocontrol de neteja d'instal·lacions i utillatge que demostre l'absència de Salmonella.
4.2.1.2.2. Autocontrols que cal realitzar en explotacions de l'espècie Gallus gallus
4.2.1.2.2.1. Reproductores. A les explotacions de selecció i multiplicació, el control consistirà en les preses de mostres i anàlisis:
4.2.1.2.2.1.1.Aviram de cria:
Polletes d'1 dia de vida:
10 mostres del revestiment de les caixes o meconis o polletes (vísceres) per a anàlisi de salmonel·la.
4 setmanes de vida:
Autocontrol de salmonel·la en excrements.
2 setmanes abans d'entrar en la fase de posta:
Autocontrol de salmonel·la en excrements.
4.2.1.2.2.1.2. Aviram de reproductores:
Autocontrols de salmonel·la en excrements cada 15 dies en fase de posta.
4.2.1.2.2.2. Aus de posta
4.2.1.2.2.2.1. Aviram de cria
Polletes d'1 dia de vida: 10 mostres del revestiment de les caixes o meconis o polletes (vísceres) per a anàlisi de salmonel·la.
Polletes 2 setmanes abans d'entrada a fase de posta: 1 mostra d'excrements per a autocontrol de salmonel·la.
4.2.1.2.2.2.2. Aviram de producció
Autocontrols de salmonel·la en excrements (o anelles en cas d'animals criats en terra) cada 15 setmanes en fase de posta.
Els autocontrols de salmonel·la en excrements de ponedores consistiran en 2 mostres d'excrements o 2 parells d'anelles de diferents localitzacions.
4.2.1.2.2.3. Pollastres d'engreix
Autocontrols de salmonel·la en 2 parells d'anelles en tot l'aviram de pollastres (broilers) de l'explotació dins de les 3 setmanes anteriors a l'eixida de les aus amb destinació a sacrifici.
4.2.1.2.3. Autocontrols que cal realitzar en explotacions de l'espècie Meleagridis gallopavo
4.2.1.2.3.1. Reproductores. A les explotacions de selecció i multiplicació, el control consistirà en les preses de mostres i anàlisis següents:
4.2.1.2.3.1.1. Aviram de cria:
Titots d'1 dia de vida:
10 mostres del revestiment de les caixes o meconis o polletes (vísceres) per a anàlisi de salmonel·la.
4 setmanes de vida:
Autocontrol de salmonel·la en excrements.
2 setmanes abans d'entrar a la fase de posta:
Autocontrol de salmonel·la en excrements.
4.2.1.2.3.1.2. Aviram de reproductores:
Autocontrols de salmonel·la en excrements cada 15 dies en fase de posta.
4.2.1.2.3.2. Titots d'engreix
Autocontrols de salmonel·la en 2 parells d'anelles en tot l'aviram de titots d'engreix de l'explotació dins de les 3 setmanes anteriors a l'eixida de les aus amb destinació a sacrifici.
4.2.1.2.4. Autocontrols que cal realitzar en explotacions cinegètiques (gal·liformes, columbiformes i anseriformes)
En totes les explotacions caldrà realitzar autocontrols de salmonel·la en excrements, que consistiran en dos mostres d'excrements o 2 parells d'anelles de diferents localitzacions, almenys una vegada al semestre en explotacions de cicle tancat, i almenys 3 setmanes abans de les soltes en explotacions sense reproductors.
4.2.1.2.5. Autocontrols que cal realitzar en explotacions d'estruços
En cada explotació caldrà recollir, almenys, 5 mostres de sang per a analítica de salmonel·la.
4.2.2. Micoplasmosi, influença aviària, malaltia de Newcastle i malaltia de Congo-Crimea
4.2.2.1. Autocontrols que cal realitzar en explotacions de l'espècie Gallus gallus
4.2.2.1.1. Reproductores. A les explotacions de selecció i multiplicació, el control consistirà en les preses de mostres i anàlisis següents:
4.2.2.1.1.1. Aviram de cria
Polletes d'1 dia de vida:
15 mostres de sang per a anàlisi de Mycoplasma gallisepticum i synoviae.
2 setmanes abans d'entrar en la fase de posta:
15 mostres de sang per a anàlisi de Mycoplasma gallisepticum i synoviae.
4.2.2.1.1.2. Aviram de reproductores
25-28 setmanes de vida:
15 mostres de sang per a anàlisi de malaltia de Newcastle, influença aviària i Mycoplasma gallisepticum i synoviae.
39-42 setmanes de vida:
15 mostres de sang per a anàlisi de Mycoplasma gallisepticum i synoviae
54-58 setmanes de vida:
15 mostres de sang per a anàlisi de malaltia de Newcastle, influença aviària i Mycoplasma gallisepticum i synoviae.
4.2.2.1.2. Aus de posta
4.2.2.1.2.1. Aviram de cria:
Polletes d'1 dia de vida: 15 mostres de sang Mycoplasma gallisepticum i synoviae.
14-18 setmanes de vida: 15 mostres de sang Mycoplasma gallisepticum i synoviae, influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.2.2.1.2.2. Aviram de producció:
30-35 setmanes de vida: 15 mostres de sang Mycoplasma gallisepticum i synoviae i malaltia de Newcastle.
47-50 setmanes de vida: 15 mostres de sang Mycoplasma gallisepticum i synoviae, influença aviària, malaltia de Newcastle.
En el cas que l'explotació realitze intercanvis intracomunitaris, els controls per a Mycoplasma gallisepticum es realitzaran cada tres mesos.
4.2.2.1.3. Pollastres d'engreix
A les explotacions situades als municipis (o part d'estos) recollits en l'Orde APA/2442/2006 i les seues modificacions en l'Orde APA/2556/2006 i l'Orde ARM/3301/2008, caldrà recollir, durant 2011, 15 sèrums d'animals majors de 30 dies per a control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.2.2.2. Autocontrols que cal realitzar en explotacions de l'espècie Meleagridis gallopavo
4.2.2.2.1. Reproductores. A les explotacions de selecció i multiplicació, el control consistirà en les preses de mostres i anàlisis següents:
Aviram de reproductores:
25-28 setmanes de vida:
15 mostres de sang per a anàlisi de malaltia de Newcastle i influença aviària.
54-58 setmanes de vida:
15 mostres de sang per a anàlisi de malaltia de Newcastle i influença aviària.
4.2.2.2.2. Titots d'engreix
A les explotacions situades als municipis (o part d'estos) recollits en l'Orde APA/2442/2006 i les seues modificacions en l'Orde APA/2556/2006 i l'Orde ARM/3301/2008, caldrà recollir, durant 2010, 15 sèrums d'animals majors de 30 dies per a control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.2.2.3. Autocontrols que cal realitzar en explotacions de l'espècie ànecs:
A les explotacions situades als municipis (o part d'estos) recollits en l'Orde APA/2442/2006 i les seues modificacions en l'Orde APA/2556/2006 i l'Orde ARM/3301/2008, caldrà recollir, durant 2010, 15 sèrums d'animals majors de 30 dies per a control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.2.2.4. Autocontrols que cal realitzar en explotacions d'estruços:
En cada explotació caldrà recollir, almenys, 5 mostres de sang per a analítica de malaltia de Newcastle, Congo-Crimea i salmonel·la.
4.2.2.5. Autocontrols que cal realitzar en explotacions de guatles de posta:
6-8 setmanes de vida: després de l'entrada de les guatles a la nau de posta s'arreplegaran 15 sèrums per al control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
20-28 setmanes de vida: s'arreplegaran 15 sèrums per al control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
4.2.2.6. Explotacions cinegètiques (gal·liformes, columbiformes i anseriformes):
En estes explotacions es prendran mostres als reproductors. En el cas que l'explotació no dispose de reproductors, es realitzarà una vigilància passiva sobre els animals allí existents.
Les explotacions situades als municipis (o part d'estos) arreplegats en l'Orde APA/2442/2006 i en l'Orde APA/2556/2006 i l'Orde ARM/3301/2008: a les explotacions amb reproductors, caldrà recollir 20 sèrums d'animals majors de 30 dies, almenys una vegada en cada trimestre,
Resta d'explotacions cinegètiques: a les explotacions amb reproductors caldrà recollir 20 sèrums d'animals majors de 30 dies, almenys una vegada en cada semestre, i a les explotacions sense reproductors s'arreplegaran 20 sèrums 3 setmanes abans de començar les soltes, en els dos casos per al control d'influença aviària i malaltia de Newcastle.
5. Cuniculicultura
5.1. Malalties objecte d'actuació:
Mixomatosi
Malaltia vírica hemorràgica
Micosi
Parasitosi
5.2. Actuacions:
5.2.1. Explotacions no qualificades o qualificades X2 o H2:
Mixomatosi: 2 vacunacions a l'any als reproductors.
Malaltia vírica hemorràgica: 1 vacunació anual als reproductors.
Parasitosi: una desparasitació anual.
Micosi: informe semestral sobre la incidència pel veterinari d'explotació.
5.2.2. Explotacions qualificades com a X3/H3:
Mixomatosi i malaltia vírica hemorràgica: revisions serològiques anuals per a detectar la malaltia amb una prevalença del 5% i un nivell de confiança del 95%, amb informe d'absència de simptomatologia, en el primer i tercer trimestre de l'any.
Parasitosi: una desparasitació anual.
Micosi: informe semestral del veterinari d'explotació sobre la incidència.
6. Apicultura
6.1. Malalties objecte d'actuació: varroosi i cria podrida americana.
6.2. Actuacions:
6.2.1. Visita de vigilància sanitària, almenys anual en l'assentament de nombre més gran de ruscos de l'explotació, d'acord amb la normativa vigent per a detecció de cria podrida americana i varroosi i, si s'escau, altres patologies.
6.2.2. Un tractament obligatori davant de varroosi a l'any, amb medicaments veterinaris, que es podrà realitzar des del mes de setembre fins al dia 15 de gener de l'any següent en els ruscos presents a la Comunitat Valenciana.
7. Aqüicultura
7.1. Malalties de peixos, mol·luscos i crustacis
7.2. Actuacions:
7.2.1. Selecció representativa dels animals d'aqüicultura que estiguen moribunds o hagen mort recentment. Haurà de procedir-se al seu examen clínic semestral, tant extern com intern, per a comprovar si s'han produït canvis patològics importants en eixos animals. L'examen haurà d'atendre especialment la detecció de qualsevol cas d'infecció per alguna de les malalties que s'enumeren en l'annex IV, part II, de la Directiva 2006/88/CE (malalties enumerades).
7.2.2. Si els resultats d'eixe examen fan sospitar la presència d'una d'eixes malalties, els animals d'aqüicultura de l'explotació o de la zona de cria de mol·luscos hauran de sotmetre's a una anàlisi en laboratori autoritzat.
8. Espècies cinegètiques
Serà aplicable el contingut d'este pla anual zoosanitari en les equivalències per a les següents espècies cinegètiques en règim de captivitat o semicaptivitat amb caràcter previ al moviment per a vida i, en tot cas, en ubicacions situades a menys d'un quilòmetre d'explotacions d'espècies susceptibles de contagi.
- Porcs senglars bestiar porcí.
- Conills de bosc bestiar cunícola.
- Cèrvids bestiar boví carn.
- Càprids salvatges bestiar caprí.
- Òvids salvatges bestiar oví.
Per a les explotacions cinegètiques reconegudes, serà obligatori el compliment d'este pla anual zoosanitari en les equivalències del punt anterior.
Segon. Aprovar les condicions següents per a les proves diagnòstiques, la presa de mostres i la remissió amb destinació a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal i laboratoris autoritzats
Els veterinaris responsables de l'aplicació del Pla Anual Zoosanitari:
- Elaboraran un calendari de presa de mostres o entrada d'animals que permeta conéixer amb antelació les actuacions previstes en el Pla Anual Zoosanitari, per explotacions, i que haurà de ser comunicat al servici veterinari oficial comarcal.
- En les seues actuacions en les explotacions ramaderes, observaran les normes de bioseguretat necessàries.
- Emplenaran totalment la fitxa de presa de mostres fent ús de les etiquetes de codi de barres que proporcione la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació quan es destinen a la UASA, i entregaran un exemplar a cada un dels destinataris que s'indiquen en cada una de les còpies de l'imprés.
- Comunicaran al servici veterinari oficial comarcal les dificultats o incidències que troben en el compliment del Pla Anual Zoosanitari, especialment l'absència d'identificació individual en un termini inferior a tres dies.
- S'asseguraran de la identificació individual dels animals en què siga preceptiu.
- En el cas d'oví-caprí, de cada animal que s'identifique s'indicarà, en el full de camp, si es tracta d'una nova identificació per reposició pròpia o aliena (i s'hi anotarà «RP» o «RA», segons el cas) o de recrotalació per substitució d'un cròtal deteriorat. En este cas, cal anotar «RC» i indicar el número de crotal que s'ha substituït. Qualsevol altra identificació diferent de les anteriors haurà d'anotar-se com a «RX». Els fulls de camp s'enviaran en un termini no superior a 7 dies als servicis veterinaris comarcals.
- En el cas de porcí, s'indicarà en el full de camp, per a les reproductores, el número de part identificació individual, i per a l'engreix, l'edat en setmanes, i s'enviaran en un termini no superior a 7 dies als servicis veterinaris comarcals.
- En el cas de boví, els veterinaris que actuen confrontaran els animals presents en la base de dades oficials de bestiar boví amb els animals presents en l'explotació, i es comunicarà la diferència a la Secció de Producció i Sanitat Animal dels servicis territorials en el termini màxim de 7 dies, i 3 dies si s'observen irregularitats en la identificació. El servici veterinari oficial comarcal facilitarà la llista actualitzada de números d'identificació individual per explotació extreta del RIIA.
- Els veterinaris actuants en les proves d'intradermotuberculinització han de remetre els fulls de camp en un termini no major de 7 dies, i si hi ha animals positius o sospitosos, en un termini no major de 3 dies, a la Secció de Producció i Sanitat Animal dels servicis territorials. Els animals diagnosticats com a positius o sospitosos es marcaran per mitjà de microxip en l'espai interescapular i es fotografiaran en format digital. La fotografia comprendrà, com a mínim, el cap de l'animal positiu de manera que es puguen llegir les marques auriculars i, si s'escau, una lateral on es puga apreciar la marca a foc o qualsevol altra particularitat que siga destacable en l'animal. Els arxius de les fotografies s'han de remetre al Servici Veterinari Oficial Comarcal per mitjà de correu electrònic..
- Identificaran per mitjà de numeració cada un dels tubs de sagnat, en el cas de diagnòstic individual.
- Es manejaran les mostres de manera que s'elimine el sèrum correctament, si és el cas.
- Mantindran les mostres en condicions de conservació adequades.
- Remetran les mostres, mantenint la cadena de fred, a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal (UASA) en el cas de València, i a les direccions territorials en el cas de Castelló i Alacant, o a laboratoris autoritzats per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. En este últim cas, els laboratoris autoritzats remetran en fitxer electrònic els resultats de les anàlisis per a la seua càrrega a l'aplicació UASA de la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal.
- El temps d'entrega a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal o als servicis territorials (Castelló i Alacant) des de la presa de mostres serà de 2 dies, ampliables a 4 si les condicions de conservació són òptimes. La recepció de mostres de la Unitat d'Anàlisi Animal controlarà el període de temps transcorregut entre la presa de mostres i l'entrada a la Unitat d'Anàlisi Animal, i comunicarà al Servici de Producció i Sanitat Animal les irregularitats observades. Quan la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal detecte un índex d'hemòlisi superior al 5% sense causa imputable al material de presa de mostra podrà rebutjar l'enviament, i notificarà este fet amb caràcter immediat al veterinari i als servicis territorials corresponents.
- Si en el procés d'extracció de mostres el veterinari que actua observa la presència d'animals amb simptomatologia clínica de malaltia de declaració obligatòria, anotarà el número d'identificació de l'animal afectat i ho farà saber immediatament al servici veterinari oficial comarcal corresponent.
- En el cas de les mostres per a diagnòstic d'encefalopatia espongiforme transmissible que han de ser preses pels veterinaris d'agrupació de defensa sanitària a l'explotació, seran remeses en recipients estancs, en el termini més breu possible, a la Unitat d'Anàlisi de Sanitat Animal, respectant la cadena de fred. La presa de mostres haurà de seguir el protocol establit pel Pla de Control d'Encefalopaties Espongiformes Transmissibles i la mostra consistirà en el tronc encefàlic, incloent-hi cerebel.
- L'acreditació de la desinsectació haurà de contindre la informació següent: identificació del responsable de l'aplicació, producte usat, data d'aplicació i, si és el cas, temps d'espera.
Tercer. Aprovar la remissió d'informació epidemiològica de la manera següent
Els veterinaris responsables de l'aplicació del Pla Anual Zoosanitari comunicaran, als mesos de gener, abril, juliol i octubre, per a cada una de les explotacions, les dades de vacunacions i actuacions obligatòries per a l'espècie, en format de fitxer informàtic, referits al trimestre anterior. Els veterinaris que actuen en el marc d'una o diverses agrupacions de defensa sanitària, a més de comunicar els números de registre de les explotacions indicaran l'agrupació de defensa sanitària de pertinença d'estes, i en el cas de veterinaris d'explotació al marge d'agrupació de defensa sanitària només comunicaran el número de registre de l'explotació. Els camps i el format en què es produirà esta comunicació són els que s'indiquen en els annexos d'esta resolució. En el cas de l'espècie apícola, la comunicació s'efectuarà únicament al mes d'octubre i farà referència als 12 mesos anteriors per als fitxers d'altres actuacions PAZ i mortalitat. En el cas d'explotacions avícoles, la informació es podrà gestionar a través de l'Associació Avícola Valenciana i el Centre de Qualitat i Alimentació Avícola, a través de l'enviament de fitxers electrònics que continguen la informació dels annexos.
La comunicació s'efectuarà per mitjà de fitxer adjunt al missatge electrònic, enviat a l'adreça
S'emplenaran tots els camps dels fitxers, tret del cas d'explotacions que es mantinguen sense cens durant un trimestre complet. En este cas, s'indicarà remetent un fitxer de mortalitat en què s'especificarà, a més del número d'explotació, el trimestre de què es tracta amb el primer dia de cada trimestre com a data fictícia (01.01.2011 per al primer trimestre, 01.04.2011 per al segon, 01.07.2011 per al tercer i 01.10.2011 per al quart) i el codi 999 com a percentatge de mortalitat per a reconéixer-la com sense cens eixe trimestre.
Contra esta resolució, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació o publicació, un recurs d'alçada davant del secretari autonòmic d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de conformitat amb les disposicions dels articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
València, 20 de desembre de 2010.- La directora general de Producció Agrària: Laura Peñarroya Fabregat.
Annex I
Descripció fitxer vacunacions realitzades segons el PAZ
El format del fitxer que han d'enviar els veterinaris responsables de l'aplicació a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació amb la informació de les vacunacions efectuades s'ajustarà a la descripció següent.
Remetran periòdicament el fitxer en format CSV, i el seu nom ha de contindre les lletres VAC, el NIF del veterinari d'explotació o el CIF de l'ADS que comunica les vacunacions i el número de trimestre i l'any d'execució. El format ha de quedar de la manera següent: VAC_nif/cif_xx_xxxx.csv.
El fitxer contindrà, en cada línia, els camps següents, separats per punt i coma.
1. Explotació [obligatori]: el format de l'explotació consta de 14 posicions que s'estructuren de la manera següent:
- Posicions 1-2: corresponen al país (per a Espanya: ES).
- Posicions 3-4: codi INE de província (exemple: 46).
- Posicions 5-7: codi INE del municipi (exemple: 001).
- Posicions 8-14: número assignat a l'explotació dins del municipi.
2. Espècie [obligatori]: segons la taula de codis taula SP de l'annex IV.
3. Categoria d'animals vacunats [obligatori]: codificada segons la taula CAT_VAC de l'annex.
4. Malaltia/Vacuna [obligatori]: codificada segons la taula de codis ENF_VAC de l'annex IV.
5. Data de la vacuna [obligatori]: format dd/mm/aaaa.
6. Nombre d'animals vacunats [obligatori]: nombre enter d'animals vacunats en la de la categoria indicada.
7. Tipus de vacuna [obligatori]: codificat segons la taula TIPO_VAC de l'annex IV.
8. Lot [obligatori]: text lliure d'un màxim de 14. Este camp no pot ser nul.
9. Marca comercial [obligatori]: codificada segons la taula MARCA_VAC de l'annex IV.
Annex II
Descripció del fitxer altres actuacions PAZ
El format del fitxer que han d'enviar els veterinaris responsables de l'aplicació a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació amb la informació de les preses de mostres efectuades s'ajustarà a la descripció següent:
Remetran periòdicament el fitxer en format CSV, i el seu nom ha de contindre les lletres PAZ, el NIF del veterinari d'explotació o el CIF de l'ADS que comunica les actuacions, el número de trimestre i l'any d'execució. El format ha de quedar de la manera següent: PAZ_nif/cif_xx_xxxx.csv.
El fitxer contindrà, en cada línia, els camps següents separats per punt i coma.
La primera línia ha d'incloure el NIF/CIF, el nom del veterinari responsable, el número de telèfon, l'adreça electrònica i el fax, separats per punt i coma.
A continuació, les línies de dades de la manera següent:
1. Explotació [obligatori]: el format de l'explotació consta de 14 posicions que s'estructuren de la manera següent:
- Posicions 1-2: corresponen al país (per a Espanya: ES).
- Posicions 3-4: codi INE de província (exemple: 46).
- Posicions 5-7: codi INE del municipi (exemple: 001).
- Posicions 8-14: número assignat a l'explotació dins del municipi.
2. Espècie [obligatori]: segons la taula de codis taula SP de l'annex IV.
3. Data de la presa de mostres [obligatori], format dd/mm/aaaa.
4. Tipus d'animals mostrejats [obligatori], referent als rangs establits en el PAZ, en l'annex IV, taula de codis TIPO_PAZ.
5. Tipus de mostra [obligatori], segons la taula de codis MUESTRA_PAZ de l'annex IV.
6. Grup de malalties [obligatori], malalties per a les quals es prenen les mostres, codificades segons la taula de codis ENF_PAZ de l'annex IV.
7. Nombre d'animals mostrejats [obligatori], nombre enter amb el total d'animals mostrejats de la categoria indicada.
En el cas d'avicultura de carn (pollastres d'engreix), la presentació d'este fitxer podrà substituir-se per la presentació trimestral dels fulls de ramat davant del servici veterinari oficial de la comarca.
ANNEX III
Descripció del fitxer visites PAZ i mortalitat
El format del fitxer que han d'enviar els veterinaris responsables de l'aplicació a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la informació de les dates de visita realitzades i el percentatge de mortalitat global de l'explotació des de l'última visita, s'ajustarà a la descripció següent:
Remetran trimestralment el fitxer (llevat de l'apicultura, que serà anual) en format CSV, i el seu nom ha de contindre les lletres MOR, el NIF del veterinari d'explotació o el CIF de l'ADS, el número de trimestre (dos dígits) i l'any d'execució (quatre dígits). El format quedarà de la manera següent: MOR_nif/cif_xx_xxxx.csv.
El fitxer contindrà, en cada línia, els camps següents separats per punt i coma.
1. Explotació [obligatori]: el format de l'explotació consta de 14 posicions, que s'estructuren de la manera següent:
- Posicions 1-2: corresponen al país (per a Espanya: ES).
- Posicions 3-4: codi INE de província (exemple: 46).
- Posicions 5-7: codi INE del municipi (exemple: 001).
- Posicions 8-14: número assignat a l'explotació dins del municipi.
2. Espècie [obligatori]: segons la taula de codis, taula SP, de l'annex IV.
3. Data de visita a l'explotació [obligatori]: format dd/mm/aaaa.
4. Mortalitat [obligatori]: camp numèric enter, expressat en percentatge d'animals morts a l'explotació respecte del cens total mitjà cada tres mesos.
En el cas d'avicultura de carn (pollastres d'engreix), la presentació d'este fitxer es pot substituir per la presentació trimestral dels fulls de ramat davant del servici veterinari oficial de la comarca.
Annex IV
Taules de codificació per a fitxers de càrrega
Taula SP
Codi espècie Espècie
01 BÒVIDS
02 PORCS
03 OVÍ
04 CAPRÍ
05 ÈQUIDS
06 GALLINES
07 TITOTS
08 PINTADES
09 ÀNECS
10 OQUES
11 GUATLES
12 COLOMS
13 FAISANS
14 PERDIUS
15 ESTRUÇOS
16 CONILLS
17 LLEBRES
18 ABELLES
23 CÉRVOLS
24 CABIROLS
25 DAINES
26 SENGLARS
62 CABRA SALVATGE
80 ASES I MULES
82 MUFLONS
Taula CAT_VAC
Taula SP Aqüicultura
Codi espècie Espècie
29 ORADA
30 LLOBARRO
31 RÈMOL
32 SALMÓ
33 TÚNIDS
34 ANGUILA
35 TILÀPIA
36 GAMBETA
37 LLAGOSTÍ
38 CRANC DE FONS
39 CRANC DE RIU
40 TRUITA
41 TENCA
42 ESTURIÓ
43 CARPA
44 CLÒTXINA
45 CLOÏSSA
46 OSTRA
47 CATXEL
61 REIG
83 LLENGUADO
84 TELLERINA
85 ROSSELLONA
86 POLP
91 ABADEJO
92 BESUC
Taula ENF_VAC
Taula TIPO_VAC
Taula MARCA_VAC
Taula TIPO_PAZ
Taula MUESTRA_PAZ
Taula ENF_PAZ
* * * * *
Tabla CAT_VAC
Tabla ENF_VAC
Tabla TIPO_VAC
Tabla MARCA_VAC
Tabla TIPO_PAZ
Tabla MUESTRA_PAZ
Tabla ENF_PAZ
