Ficha disposicion pc

CORRECCIÓ d'errades de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat 2021 [2021/413]

(DOGV núm. 9002 de 21.01.2021) Ref. Base de dades 000557/2021

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 01.01.2021
  Aquesta disposició afecta:
  	Corregeix: LLEI 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2021. [2020/11362]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Pressupostos i política pressupostària
  Descriptors:
  	Temàtics: hisenda regional, impost sobre la renda de les persones físiques, llista de preus, preu autoritzat, impost local, impost sobre transmissions patrimonials, deducció fiscal , monografies

CORRECCIÓ d'errades de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat 2021 [2021/413]
Advertida una errada en l’article 97 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat 2021 (DOGV 8987, 31.12.2020), es procedeix a la seua correcció:
Se substitueix el text de l’article 97 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat 2021, pel següent:


«Article 97
Es modifica la rúbrica de la secció II del llibre II, títol I, capítol I; s’afig un nou apartat 6, en l’article 6, es modifica l’article 11 apartat 3 lletra a i s’afig un apartat 4 a l’article 11; es modifiquen els apartats 2, lletra b, 4 i 5 de l’article 36 i s’afegeixen nous apartats 6 i 7; es modifica l’article 51 apartat 1; es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 70; es modifica l’apartat 8 de l’article 72; es modifica l’article 101; es modifica l’article 151 apartat 3; es modifica l’article 187 quater, apartat 2; es modifica l’article 202, apartat 4, lletra b, últim paràgraf; es modifica l’apartat 3 de l’article 203; es modifica l’article 211; es modifiquen els apartats 3 i 4 i s’afig un nou apartat 5 a l’article 211 bis; es modifica l’article 212, apartat 1; es modifica l’article 214, apartat 1, lletra a; es modifiquen la disposició addicional primera, la disposició addicional huitena, apartat 1, la disposició addicional tretzena, la disposició transitòria onzena i la disposició final segona i s’afegeix una disposició transitòria nova de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que queden amb la redacció següent:


«Secció II
Actuacions de transformació urbanística
i d’edificació i rehabilitació en sòl urbà

Article 6. El paisatge: definició, objectius i instruments
[...]
6. Els estudis de paisatge podran tramitar-se de manera independent i s’aprovaran per resolució de la direcció general competent en matèria de paisatge.

Article 11. Criteris per a l’ordenació del medi rural valencià

[...]
3. La planificació i implantació d’usos i activitats en el medi rural s’ajustarà a les directrius paisatgístiques següents, amb la finalitat de garantir una adequada integració en el seu entorn:
a) Les característiques volumètriques o compositives de les construccions seran les pròpies de les zones rurals.
b) Amb caràcter general, s’evitaran les construccions en llocs pròxims a carreteres, llits o vies pecuàries.
c) S’evitarà la col·locació i el manteniment d’anuncis, cartells i tanques publicitàries, excepte els que tinguen caràcter institucional o indicatiu i els que compten amb expressa autorització demanial i no generen un impacte paisatgístic.
4. S’afavorirà la reversibilitat de les instal·lacions i construccions subjectes a temporalitat emprant materials, tècniques i recursos adequats que puguen biodegradar-se, desmuntar-se o ser reutilitzats posteriorment.

Article 36. Xarxa secundària de dotacions i estàndards de qualitat urbana
[...]
2. L’ordenació detallada en sectors de planejament parcial ha de complir els estàndards dotacionals de qualitat urbana que s’estableixen en l’annex IV i, com a mínim, els següents:
[...]
b) En sòl industrial o terciari, es destinarà a zones verdes públiques almenys el 10 % de la superfície del sector i a equipaments públics almenys un 5 % de la superfície del sector. En els municipis pertanyents al sistema rural de la Comunitat Valenciana es podrà eximir el 5 % de superfície destinada a dotacions públiques.
[...]
4. En sòl urbà, quan l’edificabilitat residencial mitjana preexistent a la subzona d’ordenació detallada o a l’àrea homogènia per usos i tipologies ja supere el metre quadrat edificable per metre quadrat de sòl, el nou planejament no pot augmentar l’edificabilitat residencial aplicable a cada parcel·la respecte a les previsions del planejament anterior.

Tanmateix, en actuacions de dotació, rehabilitació, renovació o regeneració urbana, per raons justificades en la memòria de viabilitat econòmica i sempre que siga compatible amb la racionalitat, la qualitat i el paisatge de l’ordenació urbana de l’àmbit en el qual es plantegen, pot incrementar-se l’edificabilitat respecte al planejament anterior, en els següents termes:
a) En unitats d’execució, l’índex d’edificabilitat bruta residencial de la unitat d’execució no pot superar en més d’un 50 % l’índex d’edificabilitat bruta residencial de la subzona d’ordenació o de l’àrea homogènia corresponent, sense que en cap cas puga superar el màxim de dos metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl residencial.

b) En parcel·les urbanes o solars, l’índex d’edificabilitat neta residencial de la parcel·la no pot superar en més d’un 50 % l’índex d’edificabilitat neta residencial mitjà de les parcel·les urbanes o solars situats a la subzona d’ordenació o de l’àrea homogènia corresponent.

c) En els supòsits previstos en les dues lletres anteriors, la densitat d’habitatges resultants no pot superar en més d’un 50 % la densitat d’habitatges mitjana de l’àmbit de referència utilitzat, amb el límit del duple de l’establida en l’apartat 3 d’aquest article.
d) L’increment de sòl dotacional públic que exigisca un increment d’edificabilitat, es determina de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article 63.3 d’aquesta llei i en l’annex IV, quant al càlcul de l’estàndard dotacional global, i amb caràcter general es fa en funció de les necessitats de l’entorn amb zones verdes o equipaments públics en la proporció adequada per a atendre les necessitats de la nova ordenació.

5. En sòl urbà, per als usos terciari o industrial sotmesos a actuacions de dotació, rehabilitació, renovació o regeneració urbana, per raons justificades en la memòria de viabilitat econòmica i sempre que siga compatible amb la racionalitat, la qualitat i el paisatge de l’ordenació urbana de l’àmbit en el qual es plantegen, pot incrementar-se l’edificabilitat atribuïda al planejament anterior al sòl objecte de modificació en els termes que reglamentàriament s’establisquen, sense que en cap cas es puga superar el duple de l’índex mitjà d’edificabilitat neta d’aquests usos en parcel·les urbanes o solars situats a la subzona d’ordenació o de l’àrea homogènia corresponent, o de dos metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl d’índex d’edificabilitat bruta d’aquests usos en unitats d’execució.
L’increment de sòl dotacional públic que exigisca l’increment d’edificabilitat es determina de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article 63.3 d’aquesta llei i en l’annex IV, quant al càlcul de l’estàndard dotacional global, i amb caràcter general es fa en funció de les necessitats de l’entorn amb zones verdes o equipaments públics en la proporció adequada per a atendre les necessitats de la nova ordenació.

6. Tanmateix, en els àmbits de referència utilitzats tant per a l’ús residencial com el terciari o l’industrial, quan l’estàndard dotacional global en la situació d’origen ja fora superior a 15 metres quadrats de sòl dotacional públic per cada 100 metres quadrats de sostre, no és necessari l’increment de sòl dotacional públic, sempre que es mantinga com a mínim l’indicat estàndard dotacional global.

7. En els supòsits dels apartats anteriors, quan siga impossible la cessió en terrenys en el mateix àmbit de l’actuació, les dotacions públiques poden materialitzar-se mitjançant la cessió en superfície edificada de valor equivalent, que s’han d’integrar en complexos immobiliaris definits en la legislació estatal de sòl, o bé s’han de compensar econòmicament. En aquest cas, l’import de la compensació ha de tenir com a única finalitat l’adquisició de sòl dotacional o la millora de qualitat urbana dels sòls dotacionals públics existents.

Article 51. Consultes a les administracions públiques afectades i elaboració del document d’abast de l’estudi ambiental i territorial estratègic
1. L’òrgan ambiental i territorial sotmetrà el document que conté l’esborrany del pla o programa i el document inicial estratègic a consultes de les administracions públiques afectades d’acord amb l’article 49.1, apartat b, d’aquesta llei i persones interessades, durant un termini mínim de trenta dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’informe per als plans que afecten exclusivament l’ordenació detallada o al sòl urbà que compte amb els serveis urbanístics implantats sense modificació de l’ús dominant de la zona d’ordenació estructural corresponent i durant un termini mínim de seixanta dies hàbils per als plans que afecten les altres determinacions compreses en l’ordenació estructural.

[…]

Article 70. Actuacions de transformació urbanística i d’edificació i rehabilitació en sòl urbà
1. En els termes establits per la legislació estatal de sòl, s’entenen per actuacions de transformació urbanística les següents:
a) Les actuacions d’urbanització que inclouen:
1r) Les actuacions de reforma i regeneració urbana les determinacions de la qual tenen per objecte la millora del mitjà urbà, la renovació i la millora dels equipaments i altres dotacions urbanístiques, inclosa la rehabilitació o la substitució del patrimoni edificat, quan hi haja situacions d’obsolescència o vulnerabilitat d’àrees urbanes delimitades amb aquesta finalitat.
Es consideren actuacions de regeneració urbana aquelles que incorporen mesures socials i econòmiques emmarcades en una estratègia administrativa globalitzada.
L’ordenació d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme mitjançant la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en l’article 72 d’aquesta llei i la gestió s’ha de desenvolupar prenent en consideració el règim aplicable a les actuacions aïllades o integrades, tal com es regula en l’article de la llei esmentat.
2n) Les actuacions de renovació urbana tenen per objecte la demolició i la substitució de la totalitat o de part de les edificacions preexistents, quan hi concórreguen circumstàncies singulars de deterioració física i ambiental que ho facen necessari, sense perjudici de satisfer qualssevol actuacions de rehabilitació d’edificis o la millora del mitjà urbà previstes en aquest article.
L’ordenació d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme mitjançant la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en l’article 72 d’aquesta llei, i la gestió s’ha de desenvolupar mitjançant la delimitació d’unitats d’execució en règim d’actuacions integrades, en virtut del que hi ha establit en aquesta llei.
b) Les actuacions de dotació les determinacions de la qual tenen per objecte preveure els sòls dotacionals i el percentatge públic de plusvàlues que es deriven de l’atribució d’un increment d’aprofitament consistent en un augment d’edificabilitat, de densitat o d’un canvi d’ús de diferent rendibilitat econòmica assignat sobre l’atorgat pel planejament anterior, atribuït a parcel·les concretes localitzades en una zona o subzona de sòl urbà, sense que l’actuació requerisca la reforma o la renovació de la urbanització preexistent. El desenvolupament d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme mitjançant el règim d’actuacions aïllades, excepte en el supòsit que afectara diversos propietaris i es requerira l’execució de noves obres d’urbanització, i en aquest cas es poden gestionar en règim d’actuacions integrades.
2. S’entenen com a actuacions d’edificació o de rehabilitació aquelles que tenen per objecte l’edificació o la rehabilitació d’edificis, incloses les seues instal·lacions, els seus espais privatius vinculats i, si escau, el sòl dotacional públic necessari per a atorgar-los la condició de solar. El desenvolupament d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme en règim d’actuacions aïllades.
[…]


Article 72. Plans de reforma interior de les actuacions de renovació i regeneració urbana
[…]
8. L’obtenció del sòl corresponent a actuacions aïllades en sòl urbà destinats a l’ús dotacional públic, com també el finançament de l’execució de les reserves dotacionals destinades a equipaments públics o dels costos derivats de les obres d’urbanització aïllades, sense perjudici de les ajudes públiques aplicables, es poden executar amb càrrec als increments d’aprofitament addicional que pogueren atribuir-se amb aquesta fi, bé en determinades parcel·les aïllades edificables o bé en els àmbits corresponents a aquelles unitats d’execució urbanitzadora localitzades en sòl urbà o en urbanitzable o a aquells complexos immobiliaris que així es delimiten, en els termes establits en el pla de reforma interior o en el pla general, justificada en el resultat de la preceptiva memòria de viabilitat econòmica. En tot cas, aquest aprofitament addicional correspon a l’administració amb caràcter fiduciari per a satisfer les finalitats assenyalades.

[…]

Article 101. Constitució de complexos immobiliaris
1. El planejament pot preveure en única parcel·la superfícies edificades superposades tant en la rasant com en el subsol o en el vol, destinades a usos lucratius privats i a usos de domini públic constituïts en complex immobiliari de caràcter urbanístic, podent establir-se tant en edificacions ja realitzades com en sòls no edificats, en els termes establits en la legislació estatal de sòl i complint els requisits assenyalats en l’apartat 3 de l’annex XIII d’aquesta llei.

2. En tot cas, l’edificabilitat destinada a ús lucratiu privat computarà a l’efecte de la determinació dels estàndards de la xarxa secundària de dotacions i de la qualitat urbana en virtut del que hi ha establit en l’article 36 d’aquesta llei. En el supòsit previst en l’apartat 5 d’aquest article, es pot substituir la cessió de sòl dotacional pel lliurament de superfície edificada en els termes establits en l’apartat 3 de l’annex XIII d’aquesta llei.

Article 151. Garantia de promoció del programa d’actuació integrada
[...]
3. L’administració actuant, els organismes, entitats o empreses de capital íntegrament públic, per a assumir mitjançant gestió directa el desenvolupament d’un programa d’actuació, bastarà que comprometen crèdit a càrrec del seu pressupost per l’import equivalent a un 5 % del cost total de les càrregues del programa. En el supòsit de societats urbanístiques o ens sotmesos al dret privat podran garantir l’actuació mitjançant el compromís d’aquesta quantitat establida en les seues pròpies previsions d’ingressos o despeses o document similar, en els de pressupostos de les seues administracions titulars o mitjançant l’atorgament de les garanties exigides a un urbanitzador privat.

Article 187 quater. Iniciació de les actuacions per a l’edificació forçosa i subrogació de la Generalitat
[...]
2. Si l’ajuntament no incoa l’expedient de declaració d’incompliment del deure d’edificar o rehabilitar, o paralitza la seua tramitació per un termini superior a dos mesos, el tercer instant, per a les actuacions d’ús residencial, podrà sol·licitar a la conselleria competent en matèria d’habitatge la subrogació de la Generalitat a l’empara de l’article 60 Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local o entaular els processos judicials que li assistisquen.

Article 202. Activitats que requereixen declaració d’interés comunitari
[...]
4. b) últim paràgraf
Les instal·lacions, parts d’aquestes o els béns d’equip per a la producció hauran d’estar integrats en la construcció, i s’haurà d’acreditar una adequada gestió dels residus sòlids, de les aigües residuals i dels subproductes generats per l’activitat.
[...]

Article 203. Règim general de la declaració d’interès comunitari

[…]
3. L’autorització d’usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable mitjançant la declaració d’interès comunitari requereix l’elaboració d’un instrument de paisatge, el contingut del qual s’ha d’adaptar a la mena d’actuació proposada i al paisatge on se situa. Si, d’acord amb la legislació ambiental, fora necessària l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, aquesta s’ha de fer en la tramitació de la llicència substantiva del projecte que corresponga, d’acord amb el que establisca en la seua legislació sectorial. A més, en aquells supòsits en què l’actuació comporte una major concentració de població, de vehicles pesants, amb remolc, autocaravanes o similars, han d’efectuar una anàlisi dels efectes que generen i proposar solucions que les mitiguen, per tal de millorar la mobilitat sostenible de l’actuació amb l’entorn.

[…]

Es modifica l’article 211, amb la redacció següent:

Article 211. Ordenació de les actuacions de minimització de l’impacte territorial
1. L’ordenació estructural d’aquestes àrees es realitzarà per instruments de planejament amb capacitat d’establir l’ordenació estructural o per pla especial. L’ordenació detallada d’aquestes àrees es realitzarà per mitjà d’un pla especial.
L’ordenació estructural inclourà la delimitació de l’àmbit de l’actuació integrada, sense perjudici que el perímetre exacte de l’actuació puga concretar-se en l’ordenació detallada. L’ordenació detallada inclourà el perímetre exacte de l’actuació, la xarxa de serveis i, si escau, les dotacions públiques que foren necessàries, les edificacions existents, com també les diferents fases d’execució de les obres d’urbanització. Correspon a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme l’aprovació definitiva del pla especial, d’acord amb el llibre I d’aquesta llei, i a l’ajuntament, la selecció del programa de minimització i la designació de l’empresa adjudicatària del programa de minimització, segons aquest llibre II.

2. El pla especial ha d’incloure, almenys, els documents tècnics següents:
a) Memòria descriptiva de la situació actual i justificativa de la proposta, en la qual es descriguen les circumstàncies d’implantació de cada nucli d’habitatges, s’identifiquen les parcel·les cadastrals que l’integren, es detallen les construccions i els usos existents i les característiques dels serveis que estan dotades. S’ha d’afegir un annex amb la relació dels propietaris afectats.
b) Plans de l’estat actual de parcel·lació, infraestructures existents, grau d’edificació, relació amb els nuclis urbans, activitats qualificades i amb la xarxa primària d’infraestructures i serveis existents.

c) Pla d’ordenació que efectue una delimitació geomètricament racional del perímetre del nucli d’habitatges consolidat que s’ha de regularitzar, inclosos els terrenys estrictament necessaris per a implantar els serveis públics que es consideren adequats per al benestar de la població i la protecció de la qualitat del medi ambient, i també els estrictament necessaris destinats a usos públics o comuns. L’ordenació que es propose ha de respectar la parcel·lació existent, sense perjudici dels ajustos que resulten necessaris per a complir els condicionants establits en aquest article.
d) Estudi d’integració paisatgística amb el contingut establit en l’annex II d’aquesta llei, amb especial incidència en les mesures que s’han d’adoptar en les edificacions preexistents.
e) Estudi de viabilitat econòmica de la inversió, inclosos altres costos de regularització establits i el termini d’execució de les obres i informe de sostenibilitat econòmica.
f) Estudis i documentació requerida per la normativa ambiental aplicable.
3. El programa de minimització ha d’incloure, almenys, els documents següents:
a) Projecte d’obres públiques ordinàries a formular, que incloga les obres de minimització estrictament imprescindibles per a atendre les necessitats residencials existents i per a la minimització d’impactes que motiva el planejament, adaptades al caràcter de l’actuació i al parcel·lari, l’orografia, la hidrologia superficial i subterrània, els camins i les altres infraestructures existents. En particular, ha d’incloure, preceptivament, un sistema de depuració d’abocaments de tota mena, que es pot agrupar per habitatges, uns espais destinats a la recollida regular de residus sòlids, un sistema viari que permeta un accés rodat segur a les edificacions i l’adequada connexió del nucli d’habitatges amb la xarxa viària. Així mateix, si resulta possible des del punt de vista econòmic, tècnic i ambiental, la disposició d’un sistema de subministrament d’aigua potable i d’energia elèctrica.
b) Annex en el qual es descriuran les obres a executar a l’interior de les parcel·les particulars per a aconseguir l’adaptació paisatgística, connectar els serveis de l’habitatge a la xarxa de clavegueram i subministraments implantades, si escau i quan siga procedent, i l’adaptació de tancats o altres a les quals obligue el pla.
c) Estudi dels costos de la implantació de serveis que resulten d’utilitat a tots els afectats, que se sufragaran en un 80 % en proporció als metres quadrats de sostre de cadascuna dels habitatges i el 20 % restant en proporció a la superfície de la parcel·la vinculada. Els porxos i les instal·lacions esportives i de piscines computen cada metre quadrat d’ocupació de sòl com a equivalent a 0,5 m² de sostre.

d) Estudis dels costos de les obres a executar a l’interior de cadascuna de les parcel·les o edificacions particulars, en ser útils únicament al propietari, que se sufragaran a la seua costa.
e) Conveni urbanístic de gestió que regule les relacions entre els propietaris i l’administració actuant i el procediment d’execució de la minimització que preveurà, com a mínim, les determinacions següents:

1.r Regulació dels costos derivats de la minimització de l’impacte territorial que hauran de ser assumits pels propietaris afectats, mitjançant pagament de les quotes de minimització corresponents, la quantia de les quals haurà de ser fixada en el conveni urbanístic; les finques o les parcel·les corresponents quedaran afectes, amb caràcter real, al pagament de les quotes a què es refereix l’apartat c anterior. S’entendrà que les quotes de minimització regulades en aquest article comparteixen anàloga naturalesa jurídica que les quotes d’urbanització regulades en aquesta llei però a l’efecte de minimitzar els impactes territorials provocats per l’existència de construccions irregulars.
2.n Regulació del deure de cessió a l’administració del sòl necessari per a les dotacions públiques a incorporar a la gestió de la regularització. Aquest deure es complirà preferentment mitjançant la seua cessió a l’ajuntament en virtut de les condicions establides en el conveni urbanístic subscrit, o bé mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta, o en virtut, si escau, d’expropiació en benefici de l’actuació.

3.r Regulació dels terminis per a fer efectiva la cessió a l’administració dels sòls assenyalats en el número anterior, en funció, si escau, de les fases de minimització que es complisquen segons l’apartat 6 següent.
4. En el cas que hi haja activitats que puguen resultar incompatibles amb l’ús residencial a una distància del nucli d’habitatges inferior a la prevista per la normativa específica que els siga aplicable, es requerirà informe de les conselleries competents per raó de l’activitat de què es tracte i ordenació del territori.
5. Excepte conveni acordat entre els propietaris que representen la majoria de les parcel·les edificables privatives resultants i l’ajuntament, i en aquest cas es determinarà la modalitat d’execució per la propietat d’acord amb aquesta llei, el desenvolupament i l’execució de l’actuació es durà a terme per iniciativa pública, bé mitjançant gestió directa, bé mitjançant gestió indirecta a través de la selecció d’una empresa adjudicatària, d’acord amb el que s’estableix en aquesta llei i en la legislació estatal de contractes del sector públic.
6. En el cas de gestió directa, l’execució del programa de minimització d’impacte podrà desenvolupar-se mitjançant l’aplicació del règim de contribucions especials o altres formes de finançament que s’establisquen per l’administració urbanística actuant.
7. Es permetrà, mitjançant resolució degudament justificada, l’execució per fases de les obres de minimització, sempre que el termini total d’aquestes no supere els cinc anys, que es podran ampliar fins a un màxim del doble en aquells casos justificats per l’elevat cost de les obres de minimització per metre quadrat o per les dificultats tècniques de l’execució.
8. La propietat haurà de participar necessàriament en l’execució del programa, de manera voluntària o forçosa, i haurà d’abonar, en tot cas, la retribució a l’administració o a l’empresa adjudicatària en metàl·lic.


Article 211 bis
[...]
3. L’atorgament de la llicència queda sotmès al règim general establit en l’article 201 d’aquesta llei.
4. Requereix informe previ i vinculant de les administracions amb competències afectades, l’atorgament de llicència a edificacions, respecte de les quals càpien accions de restabliment de la legalitat urbanística, que es troben:
a) Situades en sòl que gaudisca de qualsevol classe de protecció pels seus especials valors ambientals.
b) Afectades per limitacions d’ús específiques derivades de l’aplicació de la normativa sectorial de mines, costes, aigües, risc d’inundació o infraestructures, o per l’existència d’activitats implantades legalment o en procés de legalització.
5. L’acte d’atorgament d’aquestes llicències ha de contenir el conjunt de condicionants establits, que han de ser verificats per l’ajuntament. Així mateix, l’ajuntament ha de comunicar a l’Agència Valenciana de Protecció del Territori tant l’acte d’atorgament d’aquestes llicències com les corresponents llicències d’ocupació.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 212, amb la redacció següent:

Efectes de l’actuació de minimització de l’impacte territorial
1. Després d’aprovar el pla especial o el programa de minimització, les parcel·les existents són indivisibles, excepte per a l’agregació de la part segregada a una altra confrontant, si ambdues compleixen la parcel·la mínima establida.

Article 214. Actuacions subjectes a declaració responsable
1. Estan subjectes a declaració responsable, en els termes de l’article 222 d’aquesta llei:
a) La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres similars, la posada en servei de centres de transformació d’energia elèctrica de mitjana tensió, sempre que hagueren sigut autoritzats amb anterioritat, i la col·locació d’antenes o dispositius de comunicació de qualsevol classe i la reparació de conduccions en el subsol, només en sòl urbà i sempre que no afecte domini públic, edificis protegits o entorns protegits d’immobles declarats bé d’interés cultural o bé de rellevància local, ni altres àrees de vigilància arqueològica.
[…]


Disposició addicional primera. Cartografia
En la seua elaboració, tots els plans i projectes adoptaran una cartografia comuna en suport digital, homogènia i estandarditzada, en un format editable i compatible amb el programari de sistemes d’informació geogràfica, les bases i els continguts de la qual hauran de ser facilitats per l’organisme del Consell competent en matèria d’urbanisme i ordenació del territori. Per a procedir a l’emissió d’informes sectorials en totes les fases de consultes a les administracions afectades serà necessària l’entrega de la cartografia elaborada.

Disposició addicional huitena en la LOTUP. Entitats urbanístiques de capital públic
1. La Generalitat, les diputacions provincials i els municipis, així com els ens instrumentals que en depenguen podran crear i servir-se d’entitats urbanístiques de capital públic per a gestionar les competències urbanístiques i especialment per a les finalitats de redacció, gestió i execució del planejament, consultoria i assistència tècnica, prestació, implantació, ampliació, conservació o manteniment de serveis i activitats urbanitzadores, d’execució d’equipaments, així com la gestió i explotació de les obres i serveis resultants.
Aquestes societats tindran la consideració d’ens instrumentals per a la gestió directa dels serveis públics i activitats per als quals ha sigut constituïda i, si escau, de mitjà propi de l’administració, per a l’execució d’actuacions específiques que se li encarreguen o encomanen el seu règim serà l’establit a aquest efecte en la legislació de contractes del sector públic i en la legislació de règim jurídic del sector públic.


Es modifica la disposició addicional tretzena, amb la redacció següent:
Disposició addicional tretzena
De l’Agència Valenciana de Protecció del Territori
[…]
Cinquena. Seu
L’Agència de Protecció del Territori té la seu principal a qualsevol localitat de la Comunitat Valenciana que establisca el consell de direcció a proposta del conseller competent en matèria d’urbanisme, sense perjudici que puguen existir dependències de l’agència a altres ciutats de la Comunitat Valenciana.

Es modifica la disposició transitòria onzena, amb la redacció següent:
Queden suspesos fins al 31 de desembre de 2023 els terminis per a sol·licitar i tramitar l’expropiació pregada prevista en l’article 104 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, d’aquelles parcel·les dotacionals que l’administració no haja obtingut o que, tot i haver-les obtingudes i ocupades, ho ha fet mitjançant qualsevol tipus de contraprestació o reserva de l’aprofitament per la propietat.


Es modifica la disposició final segona, redactada com segueix:
Autorització al Consell per a aprovar un text refós de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
S’autoritza el Consell per a aprovar, fins al 30 de juny de 2021, un text refós que consolide i integre en un text únic, degudament regularitzat, aclarit, harmonitzat i d’acord amb les normes de llenguatge inclusiu, les modificacions incorporades des de l’entrada en vigor en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana. La facultat de delegació legislativa afecta la Llei 5/2014, de 25 de juliol, i les disposicions amb rang de llei modificatives d’aquesta llei fins que el Consell aprove el text refós.

Es crea una nova disposició transitòria sobre Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge:
1. Durant l’emergència sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19, les instal·lacions de gestió de residus domèstics i industrials han sigut declarades servei essencial per a aquelles persones que es promoguen durant els exercicis 2021, 2022 i 2023, o bé que disposen de finançament europeu per a la reconstrucció per la crisi sanitària de la Covid-19 i que s’assigne finançament europeu per a la millora dels serveis de valorització de residus domèstics o residus assimilables. Per a això, les administracions públiques estan facultades a l’execució directa de les obres de millora i ampliació en les infraestructures de servei públic bàsic essencial o servei essencial, existents o en procés de construcció, del conjunt d’instal·lacions de la Comunitat Valenciana.

2. L’execució de les obres i les instal·lació d’ampliació i millora dins de la superfície ja autoritzada del complex de valorització, una vegada aprovat el projecte d’execució d’obres, pot tramitar-se mitjançant una declaració responsable, d’acord amb el que hi ha establit en l’article 214 d’aquesta llei; han d’autoliquidar a l’ajuntament el corresponent impost de construcció i obres abans d’iniciar les obres.

3. L’execució de les obres i instal·lacions de nova construcció es tramitaran d’acord amb el que hi ha establit en l’article 224 d’aquesta llei».