LLEI 7/2022, de 16 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals per a impulsar el turisme sostenible.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9492 de 19.12.2022 | |
| Número identificador: | 2022/12073 | |
| Referència Base de Dades: | 011300/2022 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 19.12.2023 Data de fi de vigència: 15.11.2023 Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Turisme Descriptors: Temàtics: política de turisme, regió turística, turisme, política fiscal
LLEI 7/2022, de 16 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals per a impulsar el turisme sostenible. [2022/12073]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
PREÀMBUL
En l'actualitat el turisme es configura com una activitat amb gran repercussió en l'economia valenciana en termes de renda i ocupació, i destaca com el principal motor del sector serveis. Així i tot, es tracta d'un àmbit en el qual la Comunitat Valenciana es troba amb una competència important en països del nostre entorn, la qual cosa ens exigeix com a destinació oferir un producte diferenciat amb un especial èmfasi en la qualitat del servei turístic i de l'entorn mediambiental, de manera que millore el seu posicionament.
El sector turístic, a més, és un instrument estratègic capaç d'impulsar un desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible. Per això, és important adoptar mesures que augmenten la competitivitat de la destinació mateixa, amb millores en el benestar del turista i que fomenten el turisme de qualitat, sostenible i regeneratiu.
Es tracta d'un sector especialment afectat per la conjuntura, que, com hem comprovat en l'última dècada, és dinàmica i canviant. Sense anar més lluny, l'activitat d'aquest sector es pot arribar a veure afectada pel sorgiment de conflictes internacionals com estem experimentant amb la invasió d'Ucraïna o altres circumstàncies com ara la pandèmia o situacions meteorològiques extremes, així com la mateixa evolució dels diferents mercats turístics. Tot això posa en valor la necessària flexibilitat dels instruments de polítiques públiques relatives al turisme al mateix temps que accentua la necessitat d'una governança conjunta entre les administracions i el sector.
L'autonomia municipal és un dret consagrat a l'article 140 de la Constitució espanyola, en virtut del qual aquesta llei ofereix un instrument redistributiu als ajuntaments que podran aplicar de forma voluntària.
L'article 148.1.18.ª de la Constitució espanyola estableix que les comunitats autònomes poden assumir les competències en matèria de promoció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial. L'article 49 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana disposa que la Generalitat té competència exclusiva sobre el turisme.
L'Estatut d'autonomia mateix recull, en l'article 19, que:
1. En l'àmbit de les seues competències la Generalitat ha d'impulsar un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible, basat en la incorporació de processos d'innovació, la plena integració en la societat de la informació, la formació permanent, la producció obertament sostenible i una ocupació estable i de qualitat en la qual es garantisca la seguretat i la salut en el treball.
La Generalitat ha de promoure polítiques d'equilibri territorial entre les zones costaneres i les de l'interior.
2. Queda garantit el dret d'accés dels valencians i valencianes a les noves tecnologies i que la Generalitat desenvolupe polítiques actives que impulsen la formació, les infraestructures i la seua utilització.
Constitueix, doncs, l'objecte d'aquesta llei la creació de l'impost valencià sobre estades turístiques (IVET) com un impost propi de la Generalitat Valenciana que grava la capacitat econòmica posada de manifest per estar-se en un establiment turístic, i ho fa de manera progressiva en funció de la categoria de l'establiment, d'acord amb els principis constitucionals d'igualtat, generalitat, progressivitat i capacitat econòmica.
Hi ha impostos similars vigents en el nostre entorn. Entre els països del sud d'Europa, únicament Xipre no disposa d'una figura tributària associada al turisme, mentre que, en el conjunt d'Europa, 21 de 30 països ja han establit impostos d'aquest tipus, segons dades de l'European Tourism Association (Etoa).
Es tracta d'un impost vinculat a l'activitat turística enquadrat en els denominats de caràcter regeneratiu. És a dir, la recaptació servirà tant per a compensar els possibles efectes adversos del model turístic com per a aconseguir que l'activitat turística revertisca en una major qualitat de vida per als valencians i les valencianes, així com un major atractiu turístic que supose un avantatge competitiu respecte a altres destinacions.
Segons estableix la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en l'article 129, en l'exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, les administracions públiques han d'actuar d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. En aquesta llei es veuen complits tots aquests principis, ja que la creació de l'IVET obeeix a la necessitat d'adoptar mesures que permeten obtenir recursos a fi d'oferir una major qualitat dels serveis turístics valencians.
Així mateix, aquesta llei, en virtut del principi de proporcionalitat, conté la regulació imprescindible per a atendre la necessitat que cal cobrir amb la norma, després de constatar que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposen menys obligacions als destinataris.
D'acord amb el principi de seguretat jurídica, aquesta iniciativa normativa s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea. D'aquesta forma es pretén generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilite el seu coneixement i comprensió i, en conseqüència, l'actuació i la presa de decisions de les persones i empreses.
El principi d'autonomia municipal informa també la creació d'aquest impost de tal forma que, d'acord amb l'article 38 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, la llei permet l'establiment de recàrrecs sobre l'impost a aquells municipis que així ho consideren, com a instrument de política turística. Així mateix, s'estableix una bonificació del 100 %.
Aquesta llei conté 24 articles distribuïts en tres títols, dos disposicions addicionals i tres disposicions finals.
El títol I disposa la creació de l'impost valencià sobre estades turístiques com un tribut indirecte, instantani i propi de la Comunitat Valenciana, i estableix l'afectació dels seus ingressos al finançament d'inversions i despeses vinculades a la promoció, impuls, protecció, foment i desenvolupament d'infraestructures turístiques.
El títol II regula els elements de l'impost a través de quatre capítols diferents.
El primer capítol delimita el fet imposable, constituït per l'estada que realitze el contribuent en establiments turístics. Així mateix, conté la relació d'establiments que tenen la consideració d'allotjament turístic a l'efecte d'aquesta llei. A més, i d'acord amb l'article 8 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, s'estableix una presumpció iuris et de iure en virtut de la qual s'entén que les estades en els establiments turístics a què es refereix el fet imposable constitueixen, en tot cas, estades turístiques. Aquest capítol regula també nou exempcions diferents per al gaudi de les quals cal aportar la justificació documental corresponent.
El segon capítol d'aquest títol regula els obligats tributaris. Distingeix entre la figura del contribuent tota persona física que realitze una estada i la del substitut del contribuent la persona física, jurídica o entitat que, mancada de personalitat jurídica, constituïsca una unitat econòmica o patrimoni separat, que siga titular de l'explotació dels establiments d'allotjament turístic, que està obligada al compliment de les obligacions materials i formals imposades per aquesta llei i les seues disposicions de desenvolupament. Finalment, tancant aquest segon capítol, es regulen els possibles responsables solidaris de l'ingrés d'aquest impost.
El capítol III regula la determinació del deute tributari, defineix la base imposable i especifica els mètodes per a la quantificació d'aquesta, la qual, com a regla general, s'ha d'establir pel règim d'estimació directa i subsidiàriament mitjançant el d'estimació indirecta.
La quota tributària s'obté mitjançant l'aplicació d'una quota fixa exigible per cada dia d'estada computable, amb el límit de set dies, en la qual s'han tingut en compte la categoria i el tipus d'establiment turístic d'acord amb la normativa sectorial vigent.
A fi de facilitar l'adaptació territorial d'aquesta mesura tributària, s'estableix la bonificació del 100 % aplicable sobre la quota íntegra de l'impost.
Finalment, el capítol IV habilita els ajuntaments a establir un recàrrec municipal voluntari sobre l'impost valencià sobre estades turístiques en relació amb els fets imposables produïts en establiments turístics situats dins del seu àmbit territorial, i tanca aquest títol amb les regles de meritació i exigibilitat de l'impost, que s'ha de reportar a l'inici de l'estada, així com les obligacions formals que ha de complir el substitut del contribuent, respecte de les quals s'aprova un llistat exhaustiu.
El títol III conté les normes de gestió i regula, en primer lloc, l'autoliquidació que ha de presentar-se per a la liquidació i el pagament d'aquest impost.
Com a impost propi de la Generalitat, s'atribueix la seua aplicació i l'exercici de la potestat sancionadora a l'Agència Tributària Valenciana, i la revisió en via economicoadministrativa, al Jurat Economicoadministratiu.
A continuació, es fa referència a la potestat sancionadora per a determinar el règim sancionador aplicable a les infraccions tributàries que es cometen.
La imprescindible col·laboració administrativa entre l'administració tributària i determinades autoritats i organismes redunda en una millor gestió de l'impost i en la reducció dels costos indirectes per als subjectes passius.
Finalment, s'estableix el mandat a les administracions per a habilitar fórmules de participació i transparència sobre les despeses corrents i inversions destinatàries de la recaptació.
Les disposicions addicionals estableixen la creació de la comissió d'assessorament i seguiment, que ha de realitzar un monitoratge permanent de la implementació de l'impost, així com l'elaboració d'un informe amb caràcter triennal que serveix com a avaluació d'aquesta política pública. A més, també s'estableix l'habilitació de les lleis de pressupostos generals. La segona disposa les facultats de desenvolupament reglamentari i, finalment, la disposició final tercera estableix l'entrada en vigor d'aquesta llei en el termini d'un any des que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa, objecte imposable i finalitat de l'impost
1. Es crea l'impost valencià sobre estades turístiques com a tribut indirecte, instantani i propi de la Comunitat Valenciana.
2. L'impost valencià sobre estades turístiques grava l'especial capacitat econòmica de les persones físiques posada de manifest per la seua estada en determinats establiments turístics situats al territori de la Comunitat Valenciana.
3. Els ingressos obtinguts per aquest impost estan afectats íntegrament a inversions i despeses vinculades a la promoció, impuls, protecció, foment i desenvolupament del turisme sostenible. En particular, han de ser destinats a:
a) Millorar els serveis que els municipis de la Comunitat Valenciana presten a les persones turistes.
b) Promocionar per part de l'ajuntament o de l'organisme gestor de la destinació, la destinació turística de la Comunitat Valenciana en el marc de la política de desestacionalització i diversificació del turisme.
c) Impulsar una mobilitat més sostenible, especialment en aquelles zones de major afluència turística.
d) Protegir i regenerar el medi ambient i els recursos naturals, i promocionar-los com a patrimoni amb un interès diferenciador. En el cas d'espais naturals compartits per diversos municipis, aquests poden acordar accions conjuntes.
e) Conservar i reparar el patrimoni cultural, així com incentivar la participació dels i les turistes en les activitats i esdeveniments culturals i festius de la Comunitat Valenciana del municipi o de la comarca o mancomunitat corresponent.
f) Les polítiques d'accés a l'habitatge en aquelles zones afectades per un increment de preus conseqüència de l'afluència turística.
g) Lluitar contra l'intrusisme i el frau en el sector de l'allotjament turístic.
h) Impulsar bones pràctiques laborals i la lluita contra la precarietat laboral en el sector turístic.
i) Millorar les infraestructures, reformes urbanes i dotacions turístiques de la Comunitat Valenciana.
j) Impulsar un turisme més inclusiu, accessible i social.
k) Millorar els barris amb major flux turístic.
l) Digitalització de la gestió de les destinacions i establiments turístics, inclòs el comerç que supose oferta complementària.
m) Compliment del Codi ètic valencià del turisme i implantació de tots els agents turístics en la seua adhesió i compliment.
Article 2. Compatibilitat tributària
L'exacció de l'impost valencià sobre estades turístiques és compatible amb la d'altres tributs propis, en particular amb aquelles taxes que puguen establir-se per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives que es referisquen, afecten o beneficien de manera particular els subjectes passius.
TÍTOL II
ELEMENTS DE L'IMPOST
CAPÍTOL I
Fet imposable
Article 3. Fet imposable de l'impost
1. Constitueixen el fet imposable de l'impost valencià sobre estades turístiques les estades realitzades pels contribuents en els establiments d'allotjament turístic següents situats a la Comunitat Valenciana:
a) Establiments hotelers
b) Blocs i conjunts d'apartaments turístics
c) Habitatges d'ús turístic
d) Càmpings
e) Àrees de pernocta en trànsit per a autocaravanes
f) Allotjament turístic rural
g) Albergs turístics
2. Constitueix, igualment, fet imposable de l'impost, el fondeig o amarrament d'embarcacions de creuer turístic quan realitzen escala en un port de la Comunitat Valenciana. En conseqüència, no es realitzarà el fet imposable de l'impost a les embarcacions de creuer turístic que tinguen eixida o destinació final a la Comunitat Valenciana.
Les embarcacions de creuer turístic són aquelles que efectuen transport per mar amb finalitat exclusiva de plaer o d'esbarjo, completat amb allotjament i altres serveis.
3. Els establiments d'allotjament turístic, nomenats en el punt 1 d'aquest article, són a cada moment els definits i regulats en la normativa turística de la Comunitat Valenciana.
4. A l'efecte d'aquesta llei, es considera estada en establiments d'allotjament turístic el gaudi del servei d'allotjament per dia o fracció, amb pernoctació o sense.
5. A l'efecte d'aquesta llei, es presumeix que les estades als establiments d'allotjament turístic esmentades en els apartats anteriors d'aquest article constitueixen, en tot cas, estades turístiques.
Article 4. Exempcions
1. Estan exemptes de l'impost les estades següents:
a) Les de menors de setze anys.
b) Les estades subvencionades per programes socials de les administracions públiques de qualsevol estat membre de la Unió Europea.
c) Les estades per motiu de salut de qualsevol persona i del seu acompanyant, sempre que es justifique la necessitat de recepció de prestacions sanitàries incloses en la cartera de serveis del sistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana.
d) Les estades que es realitzen per causes de força major que es produïsquen al territori de la Comunitat Valenciana, entenent com a tals aquells que no s'hagen pogut preveure o que s'hagen pogut preveure però han resultat inevitables, com ara les catàstrofes naturals o els actes violents.
e) Les estades realitzades en els albergs juvenils integrats en la Xarxa Valenciana d'Albergs Juvenils (XVAJ) sempre que els seus destinataris tinguen una edat inferior als 30 anys.
f) Les estades que es realitzen per a participar en competicions esportives oficials.
g) Les estades organitzades per associacions declarades d'utilitat pública en el marc de les seues activitats.
h) Les estades que es realitzen per participar en congressos o esdeveniments científics organitzats per universitats públiques valencianes.
i) Les estades de persones amb discapacitat que acrediten un grau de discapacitat igual o superior al 66 %.
2. Per al gaudi i aplicació de les exempcions de l'apartat anterior, cal acreditar documentalment la concurrència de les circumstàncies que les originen per qualsevol mitjà admès en dret.
3. El substitut del contribuent ha de conservar durant el termini de prescripció una còpia del document emprat en cada cas per a justificar les exempcions anteriors.
CAPÍTOL II
Obligats tributaris
Article 5. Contribuent
1. És subjecte passiu contribuent de l'impost valencià sobre estades turístiques tota persona física que realitze una estada en qualsevol dels establiments d'allotjament turístic esmentats en l'article 3.1, o bé aquella persona o entitat, amb personalitat jurídica o sense, a nom de la qual es lliure la factura o document anàleg per l'estada de persones físiques en aquests establiments.
2. En el supòsit de embarcacions de creuer turístic, es considera subjecte passiu contribuent el creuerista que estiga en trànsit en el moment de meritació de l'impost
Article 6. Substitut del contribuent
Tenen la condició de subjectes passius substituts del contribuent, i per això estan obligats al compliment de les obligacions materials i formals imposades per aquesta llei i les seues disposicions de desenvolupament, les persones físiques o jurídiques, així com les entitats que, mancades de personalitat jurídica, constituïsquen una unitat econòmica o patrimoni separat, que siguen titulars de l'explotació de qualsevol dels establiments d'allotjament turístic esmentats en els articles 3.1 i 3.2.
Es presumeix, excepte prova en contra, que la persona titular de l'explotació és la que figura inscrita com a titular de l'establiment en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Responsables solidaris
1. Són responsables solidaris de l'ingrés dels deutes tributaris corresponents a les quotes reportades dels contribuents totes les persones físiques o jurídiques que contracten directament en nom del contribuent i facen d'intermediàries entre aquest i els establiments d'allotjament turístic de l'article 3.1.
2. En el supòsit de creuer turístic, responen solidàriament de l'ingrés del deute tributari els consignataris que, d'acord amb la llei estatal vigent de navegació marítima, actuen per compte dels subjectes passius substituts per mitjà d'un contracte d'agència o comissió.
CAPÍTOL III
Determinació del deute tributari
Article 8. Base imposable
1. La base imposable d'aquest impost es determina pel nombre de dies de què conste cada període d'estada del contribuent en els establiments d'allotjament turístic als quals es refereixen els articles 3.1 i 3.2. El nombre màxim de dies a computar en cada període d'estada és de set dies per persona.
2. A l'efecte de còmput s'entén per dia d'estada, en tots els supòsits excepte en el cas dels creuers turístics, la franja horària que va des de les 12.00 hores del migdia fins a les 12.00 hores de l'endemà. Les estades inferiors a les indicades franges horàries es consideren estades d'un dia.
3. En el cas d'estades en embarcacions de creuer turístic, s'entendrà per estada cadascun dels períodes de vint-i-quatre hores computats des del fondeig o amarrament de l'embarcació. Les estades inferiors a les indicades franges horàries es consideren estades d'un dia.
4. La base imposable es determina pel mètode d'estimació directa i, subsidiàriament, pel d'estimació indirecta, de conformitat amb la Llei general tributària.
5. L'aplicació del mètode d'estimació indirecta per l'administració tributària correspon quan el substitut del contribuent no presente l'autoliquidació de l'impost o la presente incompleta o inexacta i no aporte les dades d'ocupació de l'establiment d'allotjament turístic.
6. Sense perjudici dels altres mitjans previstos per la legislació vigent, el nombre d'unitats d'estada allotjatives pot determinar-se:
a) A partir de les dades estadístiques d'ocupació dels establiments o equipaments del mateix tipus situats en el mateix àmbit territorial o en la mateixa marca turística.
b) A partir de les dades declarades per una mostra d'establiments o equipaments del mateix tipus inscrits en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana situats en la mateixa localitat o barri.
c) A partir de les dades procedents d'estudis del sector fets per organismes públics o per organitzacions privades d'acord amb tècniques estadístiques adequades.
d) A partir de les dades que consten al llibre-registre i parts d'entrada de viatgers de les persones que s'allotgen als establiments d'hostaleria situats a la Comunitat Valenciana.
Article 9. Quota íntegra
A la base imposable calculada d'acord amb el que es disposa en l'article anterior, cal aplicar-li la tarifa màxima continguda en el quadre següent per a la determinació de la quota tributària:
Tipologia turística Categoria Quota tributària
Establiments hotelers (hotels, hotels-apartaments i hotel balneari) Hotels 5*, 5* gran luxe i 4* superior. 2,00
Hotels de 4* i 3* superior. 1,5
Hotels de 1*, 2* i 3* 1
Hostals i pensions 0,5
Blocs i conjunts d'apartaments turístics Superior 1,5
Primer 1
Estàndard 0,5
Habitatges d'ús turístic Superior 1,5
Estàndard 1
Càmpings 0,5
Àrees de pernocta en trànsit per a autocaravanes 0,5
Allotjament turístic rural Cases rurals 5*, 5* gran luxe i 4* 1,5
Cases rurals i hotels rurals de 4* i 3* 1
Cases rurals i hotels rurals de 1*, 2* i 3* 0,5
Acampada en finca particular amb habitatge habilitat 0,5
Albergs turístics 0,5
Embarcacions de creuer turístic 1,5
Article 10. Bonificacions en la quota
Sobre la quota íntegra de l'impost s'aplica una bonificació del 100 %.
CAPÍTOL IV
Meritació i exigibilitat
Article 11. Recàrrec municipal voluntari
1. Els ajuntaments podran establir, en execució de la seua autonomia municipal, un recàrrec sobre l'impost valencià a les estades turístiques.
Aquest recàrrec s'exigirà als mateixos subjectes passius i en els mateixos casos previstos en la normativa reguladora de l'impost i consistirà en un percentatge sobre la quota íntegra de fins a un màxim del 100 %. Els ajuntaments establiran el recàrrec mitjançant una ordenança.
2. Les competències per a la seua aplicació, recaptació i potestat sancionadora correspondrà a l'Agència Tributària Valenciana, d'acord amb la normativa reguladora dels tributs propis de la Comunitat Valenciana.
3. La conselleria competent en matèria d'hisenda establirà, mitjançant desenvolupament reglamentari, els terminis i la forma per efectuar la corresponent liquidació als ajuntaments que apliquen el recàrrec.
4. A aquest recàrrec municipal no li serà aplicable la bonificació prevista en l'article 10 de la present llei.
5. Els municipis tindran competència per a establir dos o més trams anuals diferents del recàrrec, segons les seues circumstàncies i peculiaritats, mitjançant ordenança.
6. L'Agència Tributària Valenciana podrà establir mecanismes de col·laboració per a aquells municipis que apliquen el recàrrec a l'impost objecte d'aquesta llei i que a més sol·liciten fer les gestions de recaptació del mateix recàrrec.
Article 12. Finalitat del recàrrec
A més de les finalitats generals i específiques de l'impost detallades en l'article 1.3 d'aquesta llei, els municipis podran destinar la recaptació obtinguda a les següents:
a) Finançament d'accions per al compliment dels requisits i necessitats com a membre de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, inclosos els referents a governança turística integral i transversal del mateix municipi, sostenibilitat, accessibilitat, intel·ligència turística, innovació, investigació i resiliència.
b) Ajudes municipals a establiments i serveis turístics de titularitat privada que tinguen els mateixos fins que els descrits en el present article.
c) Plans de sostenibilitat turística locals o comarcals.
d) Accions comarcals per a la sostenibilitat turística en destinació de les mancomunitats a què pertanyen els municipis.
Article 13. Meritació
1. L'impost es meritarà a l'inici de cada estada, computada per dia o fracció, en els establiments d'allotjament turístic objecte de l'impost.
2. Per inici de cada estada es considera el moment de posada a disposició de l'estança en l'establiment d'allotjament turístic, excepte en el supòsit de creuers turístics, en què l'inici de l'estada s'esdevé en el moment en què l'embarcació fa escala en algun port de la Comunitat Valenciana.
3. En cap cas les plataformes digitals de comercialització alienes al mateix establiment o altres intermediaris podran incloure l'import de l'impost en el cobrament de la reserva o l'estada. Sí que hauran d'informar del deure d'abonar a l'allotjament turístic abans del final de la seua estada i la quantia d'aquest amb independència que s'indique la quantia de forma orientativa. En conseqüència, s'abonarà exclusivament a la persona titular o explotadora de l'establiment de l'allotjament turístic.
Article 14. Exigibilitat
1. El substitut del contribuent exigirà l'impost al contribuent en qualsevol moment abans del final de la seua estada, i és, en tot cas, obligació del contribuent l'abonament del seu import al substitut, sense que càpia la seua repercussió en una altra persona o entitat.
2. En el cas de les exempcions, el contribuent ha de comunicar al substitut els elements necessaris per a determinar la quota tributària exigible i, si escau, ha d'aportar els justificants que acrediten la deguda aplicació.
Article 15. Obligacions formals del substitut del contribuent
El substitut del contribuent ha de complir amb les obligacions formals següents:
a) Presentació de les declaracions censals referides a l'inici de l'activitat d'explotació d'establiments d'allotjament turístic, als elements tributaris rellevants per a l'aplicació d'aquest impost i les seues modificacions, i al cessament d'activitat d'explotació. El contingut de les declaracions censals, la forma i els terminis per a presentar-les han de ser regulades mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d'hisenda.
b) Presentació de les autoliquidacions.
c) Expedició i lliurament al contribuent dels justificants d'exigència i cobrament de l'impost.
d) Gestió dels llibres i registres necessaris que reflectisquen, en general, els diferents elements tributaris necessaris per a l'aplicació de l'impost.
e) Registre de totes les operacions anteriors dins del termini fixat per a liquidació i pagament de l'impost.
f) Nomenament d'un representant amb domicili a la comunitat, per al supòsit de substituts del contribuent amb domicili fiscal fora del territori espanyol; cal comunicar aquest nomenament a l'administració tributària mitjançant una declaració censal.
TÍTOL III
NORMES DE GESTIÓ DE L'IMPOST
Article 16. Gestió tributària
1. L'impost és exigible en règim d'autoliquidació als subjectes passius substituts del contribuent, que han de presentar l'autoliquidació de l'impost i efectuar l'ingrés corresponent mitjançant el model, termes i terminis previstos en una ordre de la conselleria competent en matèria d'hisenda, per a cadascun dels seus establiments d'allotjament turístic. Aquesta ordre pot disposar que la presentació de les autoliquidacions i, si és el cas, el pagament es realitzen obligatòriament per mitjans telemàtics.
2. Cal presentar l'autoliquidació, encara que no s'hagen reportat quotes en el període impositiu, sempre que el substitut i l'establiment d'allotjament turístic afectat estiguen donats d'alta en el cens a què fa referència la lletra a de l'article 15.
3. Poden firmar-se per a l'aplicació d'aquest impost convenis de col·laboració amb altres administracions públiques i amb entitats i institucions públiques o privades.
4. El pagament de les autoliquidacions i, si s'escau, el de les liquidacions d'aquest impost no pot ser objecte d'ajornament o de fraccionament. Les sol·licituds d'ajornament o fraccionament s'han d'inadmetre a tràmit.
5. Els òrgans sectorials d'inspecció competents poden, en el transcurs de les seues actuacions, requerir el titular de l'explotació de l'establiment o equipament turístic l'acreditació d'haver presentat les autoliquidacions de l'impost el termini de presentació de les quals haja transcorregut en el moment de l'actuació administrativa.
Article 17. Identificació dels establiments d'allotjament turístic
Els establiments d'allotjament turístic han de ser identificats, en les actuacions amb l'ATV, mitjançant el codi d'identificació de l'establiment en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana.
En el cas que un subjecte passiu no tinga assignat aquest codi, l'administració tributària pot sol·licitar que el registre esmentat li n'assigne un d'ofici.
Article 18. Aplicació de l'impost
L'aplicació del tribut, així com la tramitació i resolució dels procediments sancionadors que s'inicien per l'incompliment de les obligacions tributàries que estableix aquesta llei, corresponen a l'Agència Tributària Valenciana.
Article 19. Revisió en via administrativa
Contra els actes administratius que es dicten per raó de l'aplicació d'aquest impost o de la imposició de sancions, pot interposar-s'hi, amb caràcter potestatiu, un recurs de reposició o, directament, una reclamació economicoadministrativa davant el Jurat Economicoadministratiu, d'acord amb la Llei general tributària.
Article 20. Règim sancionador i infraccions tributàries
1. Sense perjudici de les regles especials d'aquest article, les infraccions tributàries es qualifiquen i sancionen d'acord amb la Llei general tributària i la resta de normes, complementàries o concordants, que regulen la potestat sancionadora de l'administració pública en matèria tributària.
2. Constitueix una infracció tributària lleu la consignació incompleta, inexacta o bé la falta de consignació en l'autoliquidació del codi d'identificació dels establiments d'allotjament turístic regulat en l'article 17 d'aquesta llei, que és sancionada amb multa pecuniària de 300 euros.
3. Constitueix una infracció tributària greu la falta de nomenament d'un representant pels substituts del contribuent amb domicili fiscal fora del territori espanyol, i la sanció consisteix en multa pecuniària fixa de 2.000 euros.
Article 21. Subministrament d'informació per la Direcció General de la Policia
1. La Direcció General de la Policia ha de subministrar, per mitjans electrònics, amb la periodicitat, els formats i en els terminis determinats mitjançant conveni, les dades contingudes en el registre de persones allotjades en els establiments d'allotjament turístic situats a la Comunitat Valenciana que siguen estrictament necessaris per a la comprovació de l'impost valencià sobre establiments turístics.
2. Es consideren dades estrictament necessàries les següents:
a) La identificació de l'establiment d'allotjament turístic situat a la Comunitat Valenciana.
b) La identificació del titular de l'explotació de l'establiment d'allotjament turístic.
c) El número i tipus de document d'identitat de la persona que s'allotja en l'establiment d'allotjament turístic i la seua data de naixement.
d) La data d'entrada en l'establiment d'allotjament turístic de cada persona que s'hi allotja i el nombre de dies previstos d'estada.
Article 22. Subministrament d'informació per les autoritats portuàries
1. Les autoritats portuàries de la Comunitat Valenciana han de trametre a l'Agència Tributària Valenciana la relació d'embarcacions de creuer turístic que han fet escala, en els termes de l'article 3, durant l'any anterior en cada port que li corresponga gestionar.
2. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d'hisenda s'ha de regular el contingut, forma i termini de presentació d'aquesta declaració informativa.
Article 23. Dades estadístiques
De conformitat amb l'article 25 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, l'Agència Tributària Valenciana pot cedir les dades obtingudes de la gestió de l'impost a la conselleria competent en matèria de turisme, amb un procés previ de dissociació i anonimització.
Article 24. Transparència i participació
El Consell i els ajuntaments que decidisquen aplicar el recàrrec a aquest impost han d'habilitar fórmules per a informar i facilitar la participació dels i les turistes sobre la destinació de la recaptació d'aquest.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Recàrrec municipal voluntari
Els ajuntaments que no apliquen el recàrrec sobre l'impost valencià d'estades turístiques segons l'article 11 d'aquesta llei, així com els establiments situats dins del seu àmbit territorial, no hauran de realitzar cap declaració sobre això.
Davant l'aprovació del referit recàrrec, l'ajuntament informarà l'òrgan o estructura municipal de participació en l'acció pública turística, perquè exercisca les seues funcions recollides a l'article 13 del Decret 5/2020, de 10 de gener, del Consell, de regulació de l'Estatut del municipi turístic de la Comunitat Valenciana.
Segona. Comissió d'assessorament i seguiment
1. Es constituirà una comissió de caràcter autonòmic d'assessorament i seguiment de la implementació de l'impost conformada per representants del Consell, entre ells de les conselleries competents en matèria de turisme i tributs, així com representants de les empreses del sector, sindicats, associacions de veïns i dels municipis que decidisquen aplicar el recàrrec al qual fan referència l'article 11 i la disposició addicional primera.
2. Aquesta comissió ha de realitzar funcions d'assessorament i seguiment permanent de l'aplicació de l'impost i ha de tenir en compte indicadors com l'evolució del nivell d'ocupació, el nombre de places activades, el rendiment per cada plaça oberta o qualsevol altre indicador dels sectors turístics del municipi. La composició, organització i funcions específiques d'aquesta es regularà amb el desenvolupament reglamentari corresponent.
3. En el termini de tres anys comptadors de l'entrada en vigor d'aquesta llei i posteriorment cada tres anys, el Consell ha d'elaborar un informe d'avaluació d'impacte de la llei i de l'impost. L'informe ha d'incloure una anàlisi detallada i motivada, com a mínim, de l'eficàcia de l'impost, a l'efecte de determinar en quina mesura s'han aconseguit les finalitats preteses amb la seua aprovació, i l'eficiència de la llei, identificant les càrregues administratives que podrien haver sigut innecessàries, així com de l'impacte que l'impost puga generar.
4. Igualment, atenent l'autonomia municipal, es poden crear comissions de seguiment i assessorament a nivell municipal en aquells municipis que implementen el recàrrec amb les mateixes funcions i àmbits de representació que la comissió autonòmica. També es podran atribuir les funcions als òrgans de cogestió publicoprivats que hi haja o es creen al municipi.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació de les lleis de pressupostos generals
Les lleis de pressupostos de la Comunitat Valenciana poden modificar el règim d'exempcions i qualsevol altre element de quantificació de l'impost regulat en aquesta llei.
Segona. Facultats de desenvolupament reglamentari
S'habilita el Consell de la Generalitat Valenciana per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament d'aquesta llei que no hagen sigut atribuïdes a altres òrgans.
Tercera. Entrada en vigor
Les disposicions de la present llei entraran en vigor en el termini d'un any des de la seua publicació en el DOGV.
Els ajuntaments que decidisquen aplicar de manera voluntària el recàrrec al qual fa referència la disposició addicional primera se subjectaran a la normativa reguladora de la imposició i ordenació dels tributs locals continguda en el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
De l'adopció dels acords provisionals i definitius d'establiment, modificació o supressió del recàrrec haurà de donar-se compte a la conselleria competent en matèria d'hisenda.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 16 de desembre de 2022
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER