Ficha disposicion

Ficha disposicion





LLEI 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 9486 de 09.12.2022
Número identificador:  2022/11735
Referència Base de Dades:  010995/2022
 

Permalink ELI:

https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/l/2022/12/05/6/



LLEI 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana [2022/11735]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:





Índex



Preàmbul



TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte de la llei

Article 2. Àmbit d'aplicació

Article 3. Principis rectors

Article 4. Definicions



TÍTOL I. GOVERNANÇA CLIMÀTICA I PER A LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Article 5. Comissió del Consell per a coordinar les polítiques públiques de canvi climàtic

Article 6. Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient

Article 7. Funcions de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica

Article 8. Comité de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana

Article 9. Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima



TÍTOL II. PLANIFICACIÓ EN CANVI CLIMÀTIC

Article 10. Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia



CAPÍTOL I. Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic.



Article 11. Naturalesa i contingut

Article 12. Programa d'adaptació al canvi climàtic

Article 13. Programa de mitigació d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle

Article 14. Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica

Article 15. Pressupostos de carboni

Article 16. Objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, energies renovables i eficiència energètica

Article 17. Tramitació i aprovació del Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic



CAPÍTOL II. Altres instruments de planificació

Article 18. Plans d'Acció per al Clima i l'Energia Sostenible

Article 19. Planificació de les instal·lacions d'energies renovables





CAPÍTOL III. Instruments de referència per a la planificació

Article 20. Escenaris climàtics de la Comunitat Valenciana

Article 21. Inventari d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en la Comunitat Valenciana



CAPÍTOL IV. Perspectiva climàtica i altres mesures de planificació



Article 22. Perspectiva climàtica

Article 23. Perspectiva climàtica en els pressupostos

Article 24. Perspectiva climàtica en els instruments de planificació



Article 25. Avaluació ambiental



TÍTOL III. REDUCCIÓ D'EMISSIONS EN LES POLÍTIQUES SECTORIALS

CAPÍTOL I. Reducció d'emissions

Article 26. Principis d'actuació

Article 27. Emissions no difuses

Article 28. Emissions difuses

Article 29. Compensació d'emissions difuses

Article 30. Registre valencià d'iniciatives de canvi climàtic





CAPÍTOL II. Eficiència Energètica

Article 31. Obligacions generals

Secció 1.ª Edificació, rehabilitació i regeneració urbana

Article 32. Mesures de foment

Article 33. Eficiència energètica en edificacions

Article 34. Certificacions d'eficiència energètica

Article 35. Atorgament de llicències

Article 36. Sistemes de gestió energètica

Article 37. Regeneració urbana

Secció 2.ª Infraestructures públiques

Article 38. Grans infraestructures i equipaments públics

Article 39. Infraestructures portuàries

Article 40. Enllumenat públic

Secció 3.ª Eficiència energètica d'instal·lacions i aparells

Article 41. Instal·lacions de distribució d'energia tèrmica de districte

Article 42. Substitució d'instal·lacions i aparells

Article 43. Classificació energètica d'instal·lacions tèrmiques



CAPÍTOL III. Energies renovables

Secció 1.ª Disposicions generals

Article 44. Preferència de les energies renovables

Article 45. Integració en el sistema elèctric de les energies renovables

Article 46. Adequació de les xarxes elèctriques

Secció 2.ª Ubicació de les instal·lacions i tramitació de projectes



Article 47. Ubicació de les instal·lacions

Article 48. Zones de desenvolupament prioritari

Article 49. Simplificació de la tramitació d'instal·lacions de generació renovable i d'autoconsum

Article 50. Tramitació d'instal·lacions de generació renovable

Article 51. Participació local en instal·lacions de generació renovable

Article 52. Establiment del dret de superfície

Secció 3.ª Aplicacions específiques de les energies renovables

Article 53. Generació en punts de consum aïllats

Article 54. Autoconsum

Article 55. Aprofitament dels grans aparcaments en superfície i de cobertes

Article 56. Paràmetres urbanístics



CAPÍTOL IV. Gestió de la demanda

Article 57. Gestió de la demanda



CAPÍTOL V. Biocombustibles

Article 58. Biocombustibles

Article 59. Limitació de combustibles menys respectuosos amb el medi ambient



CAPÍTOL VI. Polítiques de mobilitat i transport

Secció 1.ª Disposicions generals

Article 60. Promoció de la mobilitat sostenible

Article 61. Mobilitat sostenible en les àrees generadores d'alta mobilitat

Article 62. Campanyes per al foment de consum del producte local



Secció 2.ª Mobilitat lliure d'emissions

Article 63. Lloguer, adquisició i altres formes de tinença de vehicles lliures d'emissions

Article 64. Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics

Article 65. Reserva d'aparcament

Article 66. Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en aparcaments

Article 67. Vehicles de combustió interna



CAPÍTOL VII. Altres polítiques sectorials de mitigació

Article 68. Agricultura, ramaderia, pesca i gestió forestal

Article 69. Turisme

Article 70. Gestió de Residus



TÍTOL IV. MESURES D'ADAPTACIÓ A L'EFECTE DEL CANVI CLIMÀTIC I TRANSICIÓ JUSTA

Article 71. Principis d'actuació



CAPÍTOL I. Mesures específiques d'adaptació

Article 72. Ordenació del territori i urbanisme

Article 73. Agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura

Article 74. Salut Pública

Article 75. Atenció d'emergències, protecció civil i seguretat

Article 76. Xarxa de refugis climàtics

Article 77. Biodiversitat i sector forestal

Article 78. Recursos hídrics

Article 79. Dret humà d'accés a l'aigua potable i el sanejament



Article 80. Petjada hídrica. Registre de petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions

Article 81. Zones costaneres

Article 82. Infraestructures crítiques



CAPÍTOL II. Transició justa

Article 83. Transició Justa



TÍTOL V. POLÍTIQUES DE CONSCIENCIACIÓ, EDUCACIÓ I EXEMPLIFICACIÓ EN L'ADMINISTRACIÓ



CAPÍTOL I. Sensiblilització i difusió

Article 84. Reconeixement d'iniciatives

Article 85. Programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic

Article 86. Educació per al canvi climàtic

Article 87. Capacitació professional

Article 88. Impuls i promoció de programes d'investigació, desenvolupament i innovació

Article 89. Informació sobre consum energètic de productes i serveis



CAPÍTOL II. Mesures de contractació pública

Article 90. Disposicions generals

Article 91. Garantia de l'origen renovable del consum elèctric

Article 92. Abandó d'energies no renovables per part de l'administració

Article 93. Obres públiques

Article 94. Lloguer o adquisició d'immobles.

Article 95. Vehicles de les administracions públiques

Article 96. Organització d'esdeveniments i actes públics



CAPÍTOL III. Gestió energètica

Article 97. Gestió Energètica del sector públic



TÍTOL VI. INSTRUMENTS PER A LA REDUCCIÓ D'EMISSIONS DE GASOS D'EFECTE D'HIVERNACLE I L'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC



CAPÍTOL I. Mobilització de recursos econòmics

Article 98. Mobilització de recursos de les administracions públiques valencianes



CAPÍTOL II. Fiscalitat per a la transició ecològica

Secció 1.ª Consideracions generals

Article 99. Objectiu de la fiscalitat per a la transició ecològica

Article 100. Coordinació entre administracions

Article 101. Creació d'impostos per a la transició ecològica

Secció 2.ª Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

Article 102. Objecte i naturalesa

Article 103. Fet imposable

Article 104. Subjecte passiu

Article 105. Exempcions

Article 106. Base imposable

Article 107. Quota tributària

Article 108. Bonificacions

Article 109. Període impositiu i meritació

Article 110. Padró

Article 111. Pagament i domiciliació

Article 112. Gestió, recaptació i inspecció

Article 113. Infraccions i sancions

Article 114. Recursos i reclamacions

Secció 3.ª Impost sobre l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera provinents d'instal·lacions

Article 115. Objecte, finalitat i definicions

Article 116. Fet imposable

Article 117. Suposats de no subjecció

Article 118. Subjecte passiu

Article 119. Responsable solidari

Article 120. Base imposable

Article 121.Determinació de la base imposable.

Article 122. Determinació de la base liquidable

Article 123. Quota tributària

Article 124. Deduccions

Article 125. Quota líquida

Article 126. Període impositiu i meritació

Article 127. Declaració-liquidació i quota diferencial

Article 128. Pagaments fraccionats a compte

Article 129. Aplicació del tribut i règim sancionador

Article 130. Recursos i reclamacions

Secció 4.ª Impost sobre grans establiments comercials

Article 131. Objecte, naturalesa i àmbit d'aplicació

Article 132. Fet imposable

Article 133. Exempcions

Article 134. Subjecte Passiu

Article 135. Base imposable

Article 136. Mínim exempt i base liquidable

Article 137. Tipus de gravamen

Article 138. Quota tributària

Article 139. Període impositiu

Article 140. Meritació

Article 141. Autoliquidació de l'impost

Article 142. Gestió, recaptació i inspecció de l'impost

Article 143. Recursos i reclamacions

Article 144. Infraccions i sancions



CAPÍTOL III. Altres instruments per al compliment dels objectius de la llei

Article 145. Fons per a la Transició Ecològica

Article 146. Inscripció i incentius del Registre valencià d'iniciatives de canvi climàtic

Article 147. Promoció de tècniques i tecnologies per a la reducció d'emissions

Article 148. Municipis de baixa emissió de carboni i resilients

Article 149. Economia circular



TÍTOL VII. DISCIPLINA EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC



Article 150. Infraccions i sancions

Article 151. Tipificació d'infraccions

Article 152. Prescripció de les infraccions

Article 153. Sancions



DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera. Dotació de recursos.

Disposició addicional segona. Constitució del Comité d'Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana.

Disposició addicional tercera. Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic.

Disposició addicional quarta. Plans de Canvi Climàtic de les Entitats Locals.

Disposició addicional cinquena. Directrius d'incorporació de perspectiva climàtica.

Disposició addicional sisena. Avaluació d'impacte ambiental.

Disposició addicional setena. Planificació Territorial.

Disposició addicional huitena. Calendari d'adaptació.

Disposició addicional novena. Fons per a la Transició Ecològica.

Disposició addicional dècima. Formació dels gestors energètics.



Disposició addicional onzena. Rehabilitació del parc edificat públic.



Disposició addicional dotzena. Pacte d'alcaldes i alcaldesses pel clima i l'energia.

Disposició addicional tretzena. Posició del Consell davant l'Estat o Europa.

Disposició addicional catorzena. Condicions urbanístiques aplicables a la rehabilitació d'edificis amb la finalitat de millorar l'eficiència energètica.

Disposició addicional quinzena. Aprovació del pla de polítiques actives d'ocupació per a la transició ecològica.



DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera. Atorgament de llicències.

Disposició transitòria segona. Informació de flotes de vehicles.

Disposició transitòria tercera. Auditories energètiques al sector públic.

Disposició transitòria quarta.

Disposició transitória cinquena.



DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA



DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari.

Disposició final segona. Entrada en vigor.



ANNEX I Definicions



ANNEX II Percentatges mínims per a incorporar en les renovacions anuals de flota d'acord amb l'article 63.2 d'aquesta llei





PREÀMBUL



I



El canvi climàtic associat al ràpid augment de la temperatura del nostre planeta respecte als nivells preindustrials constitueix el major desafiament global al qual s'enfronta la humanitat en el seu conjunt, amb conseqüències potencialment devastadores per a les futures generacions. Hui dia, no existeix cap dubte que la principal causa del calfament global són les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (d'ara en avant GEH) produïdes per diferents activitats humanes, derivades del model econòmic que impera en la nostra societat com ara la producció industrial, la generació d'energia elèctrica mitjançant fonts no renovables, l'ús de combustibles fòssils, el transport o l'activitat agropecuària.



El calfament global és un problema d'equilibri mediambiental que incideix en àmbits molt diferents, des de conservació del patrimoni i els recursos naturals, a l'economia, l'accés a l'aigua, l'alimentació, la salut, els aspectes socials, el comerç, la planificació territorial, les infraestructures i la mobilitat, entre altres.

És un repte urgent que, d'una banda, requereix d'una transformació profunda del model energètic, productiu i de consum i, d'altra banda, de la prevenció i adaptació als impactes del canvi climàtic que actualment ja s'estan apreciant. L'acció en matèria de canvi climàtic és una política necessàriament transversal que requereix de l'acció concertada de totes les administracions, agents socials i econòmics, així com de la pròpia ciutadania, i des de totes les esferes: local, regional i global.



El Panell Intergovernamental d'Experts en canvi Climàtic (IPCC en les seues sigles en anglés) en el seu informe especial de 2018, relatiu als impactes del calfament global de 1,5 °C respecte als nivells preindustrials i les trajectòries de GEH per a limitar aquest calfament, observa amb preocupació l'evolució del canvi climàtic i alerta sobre la necessitat d'intensificar el ritme actual de descarbonització de la nostra economia. Així mateix, en el seu informe examinat en la 50.ª reunió de l'IPCC celebrada a l'agost de 2019 destaquen que les reduccions ràpides de les emissions antròpiques de GEH en tots els sectors, seguint trajectòries de mitigació ambicioses, redueixen els impactes negatius del canvi climàtic en els ecosistemes terrestres i els sistemes alimentaris.



La dimensió global del problema no pot portar-nos a acceptar-lo com una conseqüència inevitable de la naturalesa humana o del progrés tecnològic: és possible concebre models econòmics de societat alternatius que, a través de les reformes polítiques i de la deguda reorientació de les activitats econòmiques, usos de la tecnologia i del desenvolupament científic, reduïsquen la petjada ecològica i les emissions de GEH a nivells assimilables per a evitar un desequilibri climàtic, de manera que s'aconseguisca una resiliència que ens permeta afrontar els efectes del canvi climàtic ja en curs i al mateix temps es puguen augmentar els nivells de prosperitat i justícia social de la nostra societat.

La posada en marxa de polítiques efectives de lluita contra el canvi climàtic, més enllà d'una dimensió purament ambiental, és a més una qüestió de justícia social, ja que, en absència de mesures adequades i estratègicament orientades, el canvi climàtic conduirà a un agreujament de les desigualtats socials i un major perjudici als sectors més vulnerables. En aquest sentit, és evident que existeixen diferències substancials entre els col·lectius socials més responsables del canvi climàtic —ja siga pel seu major consum, o per rebre un benefici directe d'aquelles activitats econòmiques que més emissions produeixen— i aquells que pateixen o patiran les pitjors conseqüències d'aquest. D'igual manera, els efectes del canvi climàtic que han començat a manifestar-se en el nostre entorn immediat, com ara inundacions, sequeres o onades de calor afecten sovint i amb major cruesa als sectors socials més desfavorits, que a més disposen de menors recursos per a assegurar-se contra esdeveniments extrems, recuperar-se de les pèrdues econòmiques patides o emprendre pel seu compte mesures d'adaptació.



Tampoc pot obviar-se que el canvi climàtic té un impacte de gènere directe: les dones, a tot el món, fan front a majors riscos i pateixen els seus efectes amb major força. D'una banda, la pobresa general i la vulnerabilitat associada afecten en major grau a les dones i, per un altre, són elles les que majoritàriament s'encarreguen de les labors de cura i subsistència. En les nostres societats, el gènere és un element fonamental a l'hora d'analitzar l'accés a l'energia, segons un informe de 2017 del Parlament Europeu, [«Gender perspective on access to energy in the EU», European Parliament, 2017], les dones són més vulnerables a la pobresa energètica que els homes.

Així mateix, el canvi climàtic té un impacte específic en la joventut. El col·lectiu de persones joves és considerat més vulnerable a la pobresa (també energètica) que altres grups d'edat. Així ho avala l'informe AROPE 2018 (At-Risk-Of Poverty and Exclusion), elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social, que acredita que un 38,8% de la joventut valenciana es troba en risc d'exclusió social o pobresa.

Per tot això els governs han de prendre mesures per a protegir a tota la població dels efectes del canvi climàtic, i fer-ho sota el principi fonamental de responsabilitat ambiental de qui contamina paga, recollit en la legislació internacional i europea, i d'acord amb el qual la responsabilitat per la degradació mediambiental ha de recaure principalment en qui la causa. A més, a conseqüència del principi anterior, es desprén el principi de transició justa, d'acord amb el qual ha de protegir-se adequadament a aquells que, sense ser responsables de la degradació ambiental, es vegen perjudicats per les mesures necessàries per a corregir-la, evitant que la transició de model energètic es convertisca en una nova font d'injustícia i desigualtat.



Fer front al canvi climàtic suposa, necessàriament, prendre mesures de dos tipus: de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic. Les primeres destinades a reduir les emissions de GEH i, així, delimitar l'increment de la temperatura global. Les segones destinades a protegir la societat i el nostre hàbitat, i a disminuir l'impacte en els ecosistemes de les conseqüències ja inevitables del canvi climàtic.



Donat l'immens desafiament que suposa el canvi climàtic, la descarbonització completa de l'economia i els importants avanços en política d'adaptació que han d'aconseguir-se en poques dècades, convé emfatitzar que això no serà possible tan sols mitjançant mesures tècniques sectorials inconnexes o a través de l'aplicació d'incentius econòmics indirectes basats en la lògica de mercat. Per contra, és necessari desenvolupar un canvi estructural en el model productiu que conduïsca a una economia circular capaç de sustentar-se íntegrament en un cicle tancat de materials, en el qual les matèries primeres que no puguen obtindre's a partir de fonts renovables siguen recuperades a través del reciclatge i en el qual les necessitats energètiques puguen atendre's mitjançant un subministrament basat en energies renovables. Al seu torn, és fonamental promoure el principi de la reducció de residus com a eix clau en el model productiu i la contribució de les polítiques públiques i de les accions en l'àmbit econòmic a la reducció dels impactes en el medi natural, l'hàbitat i el conjunt d'ecosistemes.

Al mateix temps, és necessari fer un treball de preparació transversal en molts àmbits de l'economia i la societat per a reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. Es necessitaran mecanismes de planificació i avaluació a gran escala que hauran de permetre un control democràtic de la presa de decisions a través d'instruments de participació i transparència adequats i requeriran inversions a llarg termini a l'altura del salt en el model productiu i en la modernització ecològica que es requereix amb un retorn a mitjà o llarg termini que a vegades tindrà un caràcter social i territorial i no solament monetari. Així, tal com indica l'Agència Mediambiental Europea, és d'esperar que l'acció autònoma de les economies siga insuficient per a enfrontar-se a la complexitat, abast i magnitud dels riscos associats al canvi climàtic. Per tant, els poders públics, amb l'imprescindible control ciutadà a través de la participació, han de prendre la responsabilitat de dissenyar, dirigir i implementar una estratègia de transició que corresponga a la magnitud del problema en ambició, amplitud i també quant a l'oportunitat que suposa per a la nostra societat.



Així, el profund canvi de model energètic i productiu requerit només pot ser aconseguit a través d'un vertader canvi en el model socioeconòmic, aprofundint en tots els aspectes de la transició per a, sense deixar de vetlar pels interessos de totes les persones, aconseguir un model de societat sostenible i resilient, capaç d'afrontar el repte climàtic, però també més just, més pròsper i habitable, digne de ser llegat als nostres descendents.





II



La Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), aprovada en 1992, constitueix la primera resposta internacional al repte del canvi climàtic. Posteriorment, en 1997 se signa el Protocol de Kyoto l'objectiu del qual és limitar les emissions de GEH.



La Conferència de les Parts en la seua vint-i-unena sessió anual, la COP 21, marca una fita decisiva amb l'adopció de l'Acord de París al desembre de 2015. Aquest acord, que va entrar en vigor al novembre de 2016, és un instrument jurídicament vinculant per a les parts signants i estableix l'objectiu de mantindre l'increment de la temperatura global per davall dels 2 °C respecte als nivells preindustrials i, si és possible, mantindre'l per davall de 1,5 °C. Així mateix, l'acord ha de complir el principi d'equitat i assumir responsabilitats comunes però diferenciades en funció de les capacitats respectives, sent els països i regions més rics els que més han de contribuir i amb més urgència. A més, inclou l'acció per a l'adaptació i la resiliència davant els canvis del clima i els mecanismes de finançament climàtic a partir del 2020. L'Acord de París va ser ratificat pel conjunt de la Unió Europea el 4 d'octubre de 2016, i per l'Estat Espanyol el 12 de gener de 2017.



També, en l'àmbit internacional, al gener de 2016 es produeix un altre compromís de caràcter polític molt rellevant: l'adopció de l'Agenda 2030 de Nacions Unides amb l'establiment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (d'ara en avant ODS). Aquesta Agenda, complementària a l'Acord de París, incorpora el desenvolupament sostenible des d'una perspectiva econòmica, social i ambiental, i estableix l'Acció pel Clima com l'ODS número 13.

La Unió Europea ha exercit en el context mundial un especial lideratge en matèria de canvi climàtic amb l'adopció de mesures i objectius concrets, dirigits a reduir progressivament les emissions de GEH amb l'horitzó 2050 per a aconseguir la neutralitat de les emissions. Així mostra el seu lideratge després del llançament del Pacte Verd Europeu al desembre de 2019, on es planteja que per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050 és necessari la revisió de gran part de legislació europea i revisió dels objectius marcats fins al moment quant a eficiència energètica, emissions de GEH o penetració de les energies renovables, per a aconseguir una societat més justa i pròspera.



El Pacte Verd Europeu estableix un full de ruta amb accions per a impulsar un ús eficient dels recursos mitjançant el pas a una economia neta i circular i restaurar la biodiversitat i reduir la contaminació.



El Pacte descriu les inversions necessàries i els instruments de finançament disponibles, i explica com garantir una transició justa i integradora.

Per això, la Unió Europea aprova el Reglament (UE) 2021/1119 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 30 de juny de 2021 pel qual s'estableix el marc per a aconseguir la neutralitat climàtica i es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 401/2009 i (UE) 2018/1999 («Legislació europea sobre el clima») convertint aquest compromís polític en una obligació jurídica i en un incentiu per a la inversió. Per a aconseguir aquest objectiu, la Comissió Europea indica que serà necessari actuar en tots els sectors de la nostra economia: invertir en tecnologies respectuoses amb el medi ambient; fer costat a la indústria perquè innove; desplegar sistemes de transport públic i privat més nets, més barats i més sans; descarbonitzar el sector de l'energia; garantir que els edificis siguen més eficients des del punt de vista energètic; i col·laborar amb socis internacionals per a millorar les normes mediambientals mundials.

La Unió Europea també proporcionarà suport financer i assistència tècnica per a ajudar a les persones, les empreses i les regions més afectades per la transició cap a l'economia verda. Amb uns objectius cada vegada més ambiciosos, la Unió Europea estableix diversos paquets normatius i fulls de ruta, com el Full de ruta de l'Energia per a 2050 o el Llibre blanc sobre el Transport, el Paquet d'Energies Netes o l'Estratègia a llarg termini per a la descarbonització de la UE.

Així mateix, la nova Estratègia Europea d'Adaptació al Canvi Climàtic complementa el paquet de lluita contra el canvi climàtic, integrant en el dret europeu l'objectiu global d'adaptació de l'article 7 de l'Acord de París i l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 13. La proposta compromet a la UE i als Estats membres a continuar avançant per a impulsar la capacitat d'adaptació, reforçar la resiliència i reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic amb l'objectiu de potenciar la resiliència a Europa.

En matèria d'adaptació, Espanya va ser un dels primers països d'Europa a prendre mesures: en 2001 es va crear l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, que en 2004 va començar a treballar en un informe sobre els impactes del canvi climàtic a Espanya i sobre els escenaris previsibles, donant lloc a l'adopció del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) en 2006. El PNACC se centrava en desenvolupar escenaris climàtics regionals per a la geografia espanyola, coordinar els esforços del sistema de R+D en matèria d'adaptació, promoure la participació de tots els agents socials implicats i desenvolupar eines d'avaluació d'impactes i vulnerabilitat.

La Comunitat Valenciana ha fet seu el principi de responsabilitat compartida que regeix les polítiques internacionals mediambientals, conscient, a més, dels impactes i riscos sobre el territori valencià, espai geogràfic molt vulnerable al canvi climàtic durant el pròxim segle, sobretot pel que respecta a la disminució dels recursos hídrics, sequeres prolongades, onades de calor, regressió de la costa, pèrdues de biodiversitat, ecosistemes naturals i a l'increment dels processos d'erosió del sòl.



La política mediambiental en la Comunitat ha viscut diferents etapes. Inicialment, va caldre enfrontar-se a greus problemes mediambientals resultat d'un desenvolupament industrial que amenaçava la salut de la ciutadania i l'estat general del medi ambient. Posteriorment, va començar una nova fase de desenvolupament de les polítiques mediambientals amb l'establiment d'una sèrie de normatives, estratègies i plans que, finalment, s'han anat alineant amb les polítiques europees i internacionals.

En 2007 el Consell va començar a incorporar el canvi climàtic com una de les prioritats estratègiques d'actuació. Des de llavors s'han creat diferents comissions interdepartamentals, així com departaments específics en matèria de canvi climàtic i transició energètica o ecològica. Des de llavors, s'han elaborat tres estratègies de canvi climàtic, l'Estratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2008-2012; l'Estratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2013-2020; i finalment l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030, en la qual s'han implementat una sèrie d'indicadors de seguiment amb compromisos per part de tots els departaments de la Generalitat i s'ha incorporat la component energètica com a essencial en la lluita contra el canvi climàtic.



La primera Estratègia comprenia el període d'aplicació del Protocol de Kyoto de 2008 al 2012 i constituïa un marc d'acció global que integrava i reforçava línies i estratègies preexistents, a més de proposar algunes noves. Durant la seua vigència es van desenvolupar diferents accions per a la reducció de les emissions de GEH, l'augment de la capacitat d'adaptació i dels embornals. Una vegada superat aquest període i després de l'actualització dels compromisos adquirits a nivell europeu i nacional, es va fer necessària la seua revisió i l'actualització de les mesures en ella contingudes, amb la finalitat d'adaptar-se al nou context socioeconòmic del moment.

L'Estratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2013-2020 es va concebre com un document més ambiciós que a més establia un sistema d'indicadors de seguiment de les emissions basat en les millors dades disponibles.

No obstant això, el sistema d'indicadors establit no va donar els resultats esperats ni un grau d'execució satisfactori. A causa d'això i amb la finalitat de complir objectius marcats en l'Acord de París i els compromisos adquirits per la UE per a 2030 i 2050, la Comissió de Polítiques de Canvi Climàtic va acordar iniciar el procés de revisió de l'Estratègia 2013-2020 per a finalment elaborar l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2020-2030.

Tenint en compte la necessitat d'alinear les polítiques d'energia i canvi climàtic, atés que segons l'Agència Internacional de l'Energia dos terços de les emissions tenen el seu origen en la producció o consum d'energia, una adequada gestió d'aquesta serà fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Així, l'Estratègia inclou un conjunt de principis bàsics per a definir les mesures i actuacions basats principalment en la reducció dels consums energètics, el foment de les energies renovables, l'autoconsum energètic, l'impuls a una mobilitat més sostenible i l'impuls d'un equilibri territorial, sense deixar de costat el paper dels embornals de carboni com a instrument de reducció de la concentració de les emissions de GEH.

En aquest sentit, el Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables respon a la necessitat d'alineació de les polítiques energètiques i de canvi climàtic per a accelerar la transició energètica, al mateix temps que constitueix un potent instrument per a la reactivació econòmica i l'ocupació mitjançant l'impuls i facilitació de les inversions en renovables.

En qualsevol cas, davant l'enorme repte d'impulsar i accelerar, en els terminis establits en els compromisos assumits, la transició cap a una economia baixa en carboni i resilient és necessari dotar-se d'un potent instrument normatiu que, amb rang de Llei, vincule en l'execució dels seus preceptes a tot el seu àmbit d'aplicació. Un instrument que permeta efectivament avançar a la Comunitat Valenciana cap a un nou model social, econòmic i mediambiental, elevant al màxim rang normatiu algunes de les mesures contingudes en l'estratègia valenciana de canvi climàtic i energia.





III



L'elaboració de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana, així com de la Declaració d'Emergència Climàtica aprovada pel Consell el 6 de setembre de 2019, respon a la necessitat de definir un marc a mitjà i llarg termini per a garantir una transició ordenada de la nostra economia cap a una economia baixa en carboni, competitiva, innovadora, eficient en l'ús de recursos i resilient al clima, que és el que ens exigeix l'Acord de París i amb el qual ens hem compromés. Al seu torn, resulta necessari impulsar les mesures derivades d'obligacions europees i nacionals en matèria d'energia i clima ja assumides o actualment en fase de tramitació.

D'altra banda, partint de la constatació que el canvi climàtic és una matèria d'abast transversal que requereix de l'acció concertada de totes les administracions, agents socials i econòmics i la pròpia ciutadania i des de totes les esferes: local, regional i global, la present llei té per objecte establir el marc normatiu per a concertar, estructurar i organitzar la lluita contra el canvi climàtic en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.



Això resulta necessari per a incidir en tot el conjunt d'àrees de mitigació i repartir l'esforç entre elles en un context d'equitat, integritat i equilibri financer entre el públic i el privat, tenint en consideració la relació cost-eficiència i amb reconeixement de l'acció primerenca.



A més, la llei resulta oportuna en matèria d'adaptació al canvi climàtic, la incorporació del qual en la planificació sectorial necessita ser regulada tenint en compte la complementarietat i el compromís entre les diferents àrees competents per a reduir la vulnerabilitat del territori i la població.

El desenvolupament de la Llei es basa, per tant, en principis transversals com el d'assumir responsabilitats per contaminar, així com altres responsabilitats comunes però diferenciades, el de conscienciació, el d'acció preventiva, el de cautela, el de democratització, el de justícia social, el d'evidències científiques, el de transparència, el d'enfocament de gènere i el de col·laboració i cooperació. A més, les diferents accions de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic es basaran de manera crucial en la millor evidència científica disponible a cada moment.



Les finalitats que persegueix són, en primer lloc, reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera des de territori valencià, per la qual cosa s'inclou un conjunt de mesures de mitigació en els diferents sectors que tenen incidència sobre aquest fenomen. Així, s'estableix l'objectiu que la Comunitat Valenciana contribuïsca, en la mesura de la seua responsabilitat i capacitat, a la mitigació del canvi climàtic, assumint la seua quota de responsabilitat.

En aquest àmbit és convenient recordar que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle se separen en dos grans blocs. Un d'ells el formen les emissions d'alguns gasos dels sectors i activitats industrials sota el Règim Europeu del Comerç de Drets d'Emissió, regulat per la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. L'altre el formen la resta de les emissions, que provenen dels denominats sectors difusos, que són, fonamentalment, el transport, el sector residencial, comercial i institucional, el sector agrari, la gestió dels residus, els gasos fluorats i els sectors i activitats industrials no inclosos en el règim del comerç de drets d'emissió. El conjunt de legislació aplicable a les emissions dins del Sistema Europeu de Comerç és especialment ampli, per la qual cosa no és necessària més legislació en aquest camp. Per contra, no existeix suficient regulació de les emissions dels sectors difusos. Aquest buit legal justifica la present llei, que té com una de les seues finalitats el foment de les mesures de mitigació en aquests sectors.



En segon lloc, la present Llei escomet l'establiment del marc jurídic de la transició energètica, entesa com el procés de transformació d'un sistema energètic fòssil, centralitzat, bilateral entre la companyia elèctrica i el consumidor i unidireccional, basat en el preu a pagar pel consumit a l'empresa elèctrica en funció dels quilowatts hora consumits, a un altre sistema energètic renovable, eficient, descentralitzat, multilateral, on apareixen, entre altres conceptes com l'agregació o l'autoconsum compartit i passa a ser bidireccional, on el consumidor pot assumir també el paper de productor i venedor. Així mateix, aquesta transició energètica ha de tindre com a resultat una reducció substancial de la dependència energètica externa de la Comunitat, i tindre com a objectiu últim la completa autosuficiència energètica.



Tercer, amb aquesta Llei es pretén transformar el model productiu valencià, plantejant un nou model en el qual l'activitat econòmica siga compatible amb el respecte al medi ambient i en el qual les profundes reformes estructurals necessàries s'aprofiten per a crear un important nombre de llocs de treball en nous sectors d'alt valor afegit i sota impacte ambiental, en la línia amb el que s'estableix en el Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.

Quart, la present Llei persegueix que paral·lelament al procés de transició energètica es produïsca una democratització de l'economia, permetent que la ciutadania jugue un paper actiu en sectors tradicionalment monopolitzats per grans empreses en règim d'oligopoli, especialment en el sector de l'energia.

Cinqué, la Llei pretén dissenyar una estratègia general d'adaptació al canvi climàtic amb objectius a llarg termini, vinculant, per a reduir la vulnerabilitat de la societat i el medi ambient davant les conseqüències ja inevitables del canvi climàtic.

Sisé, la Llei s'esforça a garantir que el procés de transició energètica per a combatre el canvi climàtic es realitze tenint en compte consideracions de justícia social i que tots els ciutadans tinguen accés a l'energia, tenint en compte criteris de justícia territorial i intergeneracional.



Seté, la present Llei pretén reforçar el component ambiental de la fiscalitat en la Comunitat Valenciana, de manera que s'internalitzen dins dels costos dels agents les externalitats positives o negatives per al canvi climàtic de les diferents activitats objecte de gravamen.



Huité, la present Llei reconeix que l'educació té un paper estratègic en la transició ecològica justa, perquè el conjunt de la societat ha d'assumir en el seu estil de vida els profunds canvis derivats d'un nou model social, econòmic i ambiental. Per a això, la Llei persegueix, a través de les eines de l'educació ambiental per a la sostenibilitat, que les persones i les organitzacions prenguen consciència de la gravetat del canvi climàtic i es preparen per a l'adopció de comportaments, tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu, concordes amb la reducció de la petjada ecològica i la descarbonització.







IV



En aquest context, el Consell, primer, i després les Corts Valencianes, s'han convertit en impulsors de les transformacions normatives necessàries per a afrontar en la Comunitat Valenciana el desafiament del canvi climàtic i per a avançar amb pas decidit cap al millor compliment dels compromisos que en aquesta matèria han assumit els estats membres de la Unió Europea.

A aquest efecte, la regulació que conté aquesta llei s'aborda amb el màxim respecte al marc competencial establit en la Constitució i en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. En aquest marc tenen cabuda les intervencions normatives de caràcter autonòmic que, al mateix temps que faciliten a les instàncies centrals de l'Estat el compliment dels objectius de lluita contra el canvi climàtic, materialitzen polítiques ambientals i energètiques pròpies. Aquestes polítiques, en el cas valencià, poden permetre lícitament dibuixar un avançat model ambiental, adaptat a les especificitats territorials i cridat a influir de manera decisiva en la qualitat de l'aire i d'altres recursos naturals, en el desenvolupament econòmic i social sostenible i en un model turístic amb garantia de futur que pose l'accent en la sostenibilitat ambiental i les energies netes, en entorns naturals protegits i lliures d'emissions i, en definitiva, en més qualitat de vida per als residents en la Comunitat Valenciana o els qui la visiten.

De fet, l'Estatut d'Autonomia apunta en l'esmentada direcció en reconéixer que «tota persona té dret a gaudir d'un medi ambient segur, sa i ecològicament equilibrat» i en establir que «la Generalitat protegirà el medi ambient, la diversitat biològica, els processos ecològics i altres àrees d'especial importància ecològica» (article 17.2). En aquest sentit també és especialment significativa la prescripció que «la Generalitat impulsarà un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible, basat en la incorporació de processos d'innovació (…), la producció ambientalment sostenible i una ocupació estable i de qualitat en la qual es garantisca la seguretat i la salut en el treball.» (article 19.1).

Respecte a les regles competencials que emanen principalment dels articles 148 i 149 del text constitucional i dels articles 49.1.3, 50 i 52 de l'Estatut d'Autonomia, cal afirmar que el legislador valencià es pot emparar en diversos títols d'intervenció normativa a l'hora d'establir una regulació com la que és objecte d'aquesta llei, així com en la Sentencia del Tribunal Constitucional 87/2019, de 20 de juny, que interpreta la distribució de competències en matèria de protecció del medi ambient.

Com es tracta d'una llei essencialment ambiental, és important recordar, en primer lloc, que, d'acord amb l'apartat 6 de l'article 50 de l'Estatut, correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l'estat, el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de protecció del medi ambient, sense perjudici de la facultat d'establir normes addicionals de protecció.

En l'àmbit de la lluita contra el canvi climàtic i l'aposta per una transició energètica cap a una major sostenibilitat, són també regles competencials en joc les que es connecten, entre altres, a les següents matèries: ordenació del territori i del litoral, incloent l'urbanisme i l'habitatge (article 49.1.9.ª), transport (article 49.1.15.ª), planificació econòmica i indústria (article 52), instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia (article 49.1.16.ª), estadística d'interés de la Generalitat (article 49.1.32.ª), servei meteorològic de la Comunitat Valenciana (article 49.1.15.ª) i règim energètic (article 50.5).

La interpretació i l'aplicació dels esmentats títols de competències s'ha plantejat no sols des de l'assumpció que la lluita contra el canvi climàtic és una tasca a afrontar en sintonia amb les bases i els objectius de planificació estatal, sinó també tenint en compte un element addicional de gran transcendència: la competència exclusiva de la Generalitat per a desenvolupar i executar la legislació de la Unió Europea, en aquelles matèries que siguen de la seua competència en els termes de l'article 49.4 del text estatutari, la qual cosa adquireix una gran rellevància a l'hora d'innovar l'ordenament jurídic sense haver d'esperar en tots els casos la intervenció normativa prèvia de les instàncies centrals de l'Estat dirigida a la transposició de normes europees.



De fet, les polítiques europees en matèria de canvi climàtic concerneixen les institucions regionals i locals. La Decisió 406/2009/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril de 2009, sobre l'esforç dels Estats Membres per a reduir les seues emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a fi de complir els compromisos adquirits per la Comunitat fins a 2020, indica en la seua consideració preliminar número 29 que «a més dels diferents estats membres, els governs centrals, les autoritats i organitzacions locals i regionals i els agents del mercat (juntament amb les llars i els consumidors particulars) han de contribuir a la realització del compromís de reducció de la comunitat». Per tant, per a la consecució dels objectius de la Llei és necessari que l'administració autonòmica, els ajuntaments i la resta de les administracions públiques desenvolupen, en els seus respectius àmbits competencials, polítiques alineades amb aquests objectius.



Respecte a la legislació estatal que delimita l'espai d'intervenció regulativa que correspon a la Generalitat Valenciana, i que ha sigut presa en consideració, cal fer referència, entre altres, a les següents disposicions:

– La Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. Aquesta llei transposa la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 d'octubre, en el marc del Programa Europeu de Canvi Climàtic, adoptat l'any 2000.

– El Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, que en el seu article 7 preveu que les comunitats autònomes dicten normes addicionals de protecció en matèria de medi ambient per a fixar valors límit a les emissions de determinades activitats públiques i privades.

La Llei 7/2021, de 20 de març, de canvi climàtic i transició energètica té per objecte facilitar la descarbonització de l'economia espanyola i la seua transició a un model circular que garantisca l'ús racional dels recursos, així com l'adaptació al canvi climàtic i la implantació d'un model de desenvolupament sostenible que genere ocupació decent i contribuïsca a la reducció de les desigualtats. Aquesta norma de caràcter bàsic estableix que les Comunitats Autònomes amb competències en la matèria puguen establir nivells de protecció més alts que la legislació bàsica estatal en la descarbonització de l'economia espanyola i la seua transició a un model circular, que garantisca l'ús racional dels recursos, així com l'adaptació al canvi climàtic i la implantació d'un model de desenvolupament sostenible que genere ocupació decent i contribuïsca a la reducció de les desigualtats.





V



Aquesta llei s'estructura en un títol preliminar, set títols, quinze disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El títol preliminar conté les disposicions de caràcter general relatives al fi de la llei, el seu àmbit d'aplicació i els principis rectors en els quals es basa.

En el títol I es regulen els aspectes competencials i de governança de la política climàtica en la Comunitat Valenciana. Es dona continuïtat a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic com a òrgan tècnic col·legiat de coordinació i col·laboració entre els diferents departaments de l'administració del Consell i al Consell Assessor i de Participació en Medi Ambient que, com a òrgan de consulta i participació de la societat civil, podrà crear comissions especialitzades en matèria de canvi climàtic, tal com s'estableix en la seua normativa reguladora. També es crea el Comité d'Experts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a òrgan tecnicocientífic assessor del Consell en matèria de canvi climàtic i transició energètica.



El títol II conté quatre capítols i està dedicat als instruments de planificació que hauran d'emparar les mesures necessàries per a lluitar eficaçment contra els efectes del canvi climàtic, sempre respectant les estratègies i els objectius determinats per la Unió Europea en la planificació sobre matèria de canvi climàtic. Aquest títol introdueix l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia com el marc de decisions coherents, unificades i integrades que determinen el rumb a seguir i les accions i propòsits de la Generalitat per a aconseguir els objectius establits en aquesta llei.

El capítol I regula el Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic (d'ara en avant PVIECC), que té com a finalitat, concretar l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia, assignant a nivell sectorial objectius, metes, accions específiques i identificant als responsables de la seua execució. Constitueix, per tant, l'instrument, integrat i transversal, d'ordenació i planificació de les metes i objectius sectorials i de les accions específiques que s'han de desenvolupar preceptivament per a donar resposta a les finalitats d'aquesta llei. El PVIECC vincula en la seua execució a les diferents administracions públiques i a les persones físiques o jurídiques titulars d'activitats incloses en l'àmbit d'aquesta norma. També s'estableix la seua naturalesa jurídica i el seu contingut, i es determina la competència i el procediment per a la tramitació de la seua aprovació. Aquest capítol també tracta dels tres programes en què es desplega el citat Pla: Programa de Mitigació, Programa d'Adaptació i Programa, de Conscienciació Social i Capacitació Socioeconòmica per a la Transició Ecològica, determinant les àrees estratègiques de mitigació i adaptació, i el contingut de cadascun d'ells.



L'Agenda 2030 reconeix que la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic és el principal fòrum intergovernamental internacional per a negociar la resposta mundial al canvi climàtic, en l'article 6 del qual es recull la necessitat d'elaborar programes d'educació i sensibilització del públic sobre el canvi climàtic i els seus efectes, l'accés públic a la informació, la participació pública i la formació qualificada. Això queda recollit en l'article referit al Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica.



En aquest capítol, també es fixen els objectius a mitjà i llarg termini, que es concretaran en el PVIECC, i que parteixen de les principals propostes d'objectius de reducció d'emissions, eficiència i renovables en l'àmbit europeu, amb l'objectiu d'arribar a la neutralitat climàtica en emissions en 2050, en ple procés d'aprovació del projecte de Llei Espanyola de Canvi Climàtic i Transició Energètica i coincidint amb el debat europeu sobre el disseny i desplegament del Pacte Verd Europeu, presentat mitjançant la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Comité Econòmic i Social Europeu i al Comité de les Regions [COM (2019) 640 final].

Quant a l'eficiència energètica, al juny de 2018 el Parlament Europeu i el Consell van acordar un objectiu del 32,5% per a 2030. En aqueix mateix acord els objectius de penetració d'energies renovables, per a l'any 2030 se situen en un 32% de renovables per a 2030

Per part seua, la Llei espanyola de canvi climàtic i transició energètica persegueix reduir l'any 2030 les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del conjunt de l'economia espanyola en, almenys, un 23% respecte de l'any 1990, així com aconseguir una penetració d'energies d'origen renovable en el consum d'energia final de, almenys, un 42% aqueix mateix any; amb, almenys, un 74% de generació d'energia elèctrica a partir d'energies d'origen renovable; i l'eficiència energètica que aconseguisca una disminució del consum d'energia primària en, almenys, un 39,5%, respecte a la línia de base conforme a normativa comunitària.

El capítol II està dedicat als plans d'acció de clima i energia municipals, que han de constituir-se en instruments de planificació complementaris al PVIECC, tot això en l'àmbit de les competències pròpies dels municipis. També introdueix l'obligatorietat de disposar d'instruments de planificació de les instal·lacions de generació renovable amb l'objectiu de fomentar un model energètic distribuït i sostenible que, sobre la base de la normativa en matèria d'ordenació del territori i protecció del paisatge, ordene la ubicació territorial d'aquestes energies establint zones d'aptitud ambiental i territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica i eòlica.



El capítol III estableix els instruments de referència que serviran de base de coneixement de dades i informació per a la planificació, com els Escenaris Climàtics de la Comunitat Valenciana i l'Inventari Valencià d'Emissions de Gasos d'Efecte d'Hivernacle.

Finalment, el capítol IV d'aquest títol introdueix la perspectiva climàtica en l'elaboració dels pressupostos generals de la Generalitat, de lleis i reglaments, i de determinats instruments de planificació. També es trasllada aquesta perspectiva als procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes.

El títol III està dedicat a la integració del canvi climàtic en les polítiques sectorials i territorials, establint que la transició cap a una economia neutra en carboni haurà de ser tinguda en compte en el disseny i en l'aplicació de totes les polítiques públiques, estant obligades a adoptar mesures de reducció d'emissions. Aquest títol s'estructura en set capítols que recullen mesures relatives a la reducció d'emissions, eficiència energètica, energies renovables, gestió de la demanda, combustibles, mobilitat i el transport i altres polítiques sectorials de mitigació com l'agricultura, l'urbanisme i la gestió dels residus.



Respecte a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, es poden separar en dos blocs, un integrat per les emissions de gasos de les activitats industrials sotmesos al règim europeu del comerç de drets d'emissió, regulat per la Llei estatal 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, i un altre format per la resta de les emissions, que provenen dels sectors difusos, que són, bàsicament, el transport, el sector residencial, comercial i institucional, el sector agrari, la gestió dels residus, els gasos fluorats i les activitats industrials no incloses en el règim del comerç de drets d'emissions. La regulació que es conté en aquesta llei estableix mesures orientades a la reducció d'emissions, i diferència les emissions procedents dels sectors difusos de les quals venen ja regulades per la normativa estatal bàsica.



Es crea el Registre Valencià d'Iniciatives de Canvi Climàtic a fi de mobilitzar als agents privats en l'assumpció de compromisos voluntaris en la reducció d'emissions, adaptació al canvi climàtic, d'absorció i de compensació. El registre estableix determinades obligacions per a les organitzacions, entitats i empreses que desenvolupen totalment o parcialment una activitat econòmica en la Comunitat Valenciana, consistents a calcular, registrar i reduir les emissions de carboni. S'estableix que aquest registre siga compatible amb el corresponent registre estatal, la qual cosa permet unificar bases de dades i estableix una via de transmissió d'informació directa perquè l'Estat puga computar adequadament les reduccions d'emissions aconseguides en el territori de la Comunitat Valenciana.

Així mateix, la regulació de les energies renovables i l'eficiència energètica es duu a terme, d'acord amb el marc estatutari, amb la finalitat de fomentar la substitució de les fonts d'energia fòssil per altres de caràcter autòcton, inesgotables i respectuoses amb el medi ambient, així com l'ús racional de l'energia per a reduir les emissions d'efecte d'hivernacle. En aquest sentit, l'electrificació de l'economia pot jugar un paper fonamental amb vistes a incorporar energia renovable en àmbits on fins ara era pràcticament inexistent, com poden ser el transport o els usos tèrmics.

En matèria d'eficiència energètica, la present llei dedica especial atenció a les mesures específiques per a les edificacions, les infraestructures públiques i les instal·lacions i aparells.

Quant a les edificacions, es dona especial importància a la rehabilitació energètica de les edificacions existents, atés que es preveu que conformen la majoria del parc edificat de les pròximes dècades. La rehabilitació permet també millorar el confort tèrmic i acústic de les edificacions i combatre problemàtiques com la pobresa energètica, que es deriven no sols de la falta de recursos sinó també d'edificis que requereixen grans consums per a mantindre's en condicions òptimes de confort.

Per això, és essencial dotar de valor els certificats d'eficiència energètica per a aportar informació clara als propietaris dels edificis quant a les possibilitats de millora energètica i a la despesa energètica prevista.



En el bloc de les energies renovables, s'ordena la ubicació de les instal·lacions i la tramitació de projectes d'energia renovable, i s'inclouen disposicions específiques per a facilitar la seua implantació en el territori, la incorporació de renovables en edificis i aparcaments públics o privats, i l'obertura a la participació local en els projectes d'instal·lacions d'energia renovable. Es fa un èmfasi especial en l'autoconsum, mitjançant el qual els consumidors poden produir la seua energia i abocar els excedents a la xarxa per al seu aprofitament per part dels altres usuaris. Aquesta modalitat jugarà un paper fonamental en el desenvolupament de renovables, entre altres, pel seu potencial d'aprofitament d'espais urbanitzats per a la generació d'energia, les menors pèrdues per transport i distribució, així com la contribució a la democratització de l'energia, que permet als usuaris convertir-se en una part més activa del sistema energètic, entendre millor les seues necessitats energètiques i aconseguir importants estalvis.

La llei també s'ocupa de la gestió de la demanda i de la reducció de l'ús de combustibles fòssils, entre els quals prioritza el gas natural per les seues menors emissions.

Respecte a les polítiques de mobilitat i transport, s'inclouen aspectes relatius a la promoció de la mobilitat sostenible i, especialment, de la mobilitat elèctrica o lliure d'emissions.

El títol IV té per objecte l'adaptació al canvi climàtic i la transició justa. El Programa d'Adaptació al Canvi Climàtic establit en l'Article 12 i que, juntament amb el Programa de Mitigació i el Programa de Comunicació i Participació, conforma el PVIECC serà l'instrument de planificació bàsic, i s'haurà de considerar els riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i gestió hidrològica, de la costa i de les infraestructures crítiques, així com en l'agricultura, biodiversitat i els seus hàbitats. Quant a la transició justa, la Llei recull la necessitat d'elaborar una Estratègia de Transició Justa.



El títol V té la finalitat de conscienciar i educar a la societat en el canvi climàtic, així com d'establir les mesures perquè l'actuació de les administracions públiques siga coherents i que donen exemple. Aquest títol dona resposta a l'Agenda 2030 (ONU, 2015), que en una de les metes de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 13 («Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes»), indica que s'ha de «Millorar l'educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte de la mitigació del canvi climàtic, l'adaptació a ell, la reducció dels seus efectes i l'alerta primerenca». L'acció exemplar de l'administració adquireix rellevància a través de la compra i contractació pública en matèria d'energia, mobilitat, obres públiques i edificació, organització d'esdeveniments i actes públics amb la finalitat de reduir el seu impacte i contribuir als objectius de la present llei.

En el títol VI estableix una sèrie d'instruments per a impulsar la reducció efectiva d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i l'adaptació al canvi climàtic. S'estructura en tres capítols. El capítol I estableix que la Generalitat i les seues entitats vinculades i dependents destinen part del seu pressupost anual a actuacions amb impacte positiu en matèria de canvi climàtic, tant per a la mitigació com per a l'adaptació. El capítol II es dedica a la coordinació de les administracions amb l'objectiu de la fiscalitat per a una transició energètica.

En la secció 1.ª d'aquest capítol, es creen tres impostos sobre les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles de tracció mecànica, sobre les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle generades per les activitats econòmiques, i pel volum de vehicles que accedeixen a determinats establiments comercials implantats en grans superfícies. L'objectiu és que les externalitats mediambientals negatives associades a aquestes emissions, amb un cost que aquestes activitats no assumeixen, siguen finalment internalitzades, en coherència amb el principi normatiu d'assumir la responsabilitat per contaminar, regulat en la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals.

En la secció 2.ª es regula l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles de tracció mecànica, que té per objecte gravar les emissions de CO2 que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l'increment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Aquests tributs tenen caràcter finalista i es destinen a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.

En la secció 3.ª es fa el propi amb l'Impost sobre l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera generats en els processos productius amb la finalitat de reduir la seua emissió incentivant l'adopció de mesures que optimitzen l'acompliment mediambiental dels processos, així com la millora de la qualitat de l'aire.

I finalment en la secció 4.ª es regula l'impost sobre els grans establiments comercials, d'oci, hostaleria o espectacles, pel seu efecte de desplaçament massiu de vehicles i, en conseqüència, una externalitat negativa en el medi ambient, amb un cost que aquests establiments no assumeixen.

El capítol III estableix una altra sèrie d'instruments, el desenvolupament dels quals és necessari per al compliment dels objectius d'aquesta llei. Es crea el Fons per a la Transició Ecològica, fons de caràcter públic, sense personalitat jurídica, que té com a objectiu convertir-se en un instrument necessari per a l'execució de polítiques i accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic. També s'estableixen beneficis administratius per a les entitats inscrites en el Registre Valencià d'Iniciatives de Canvi Climàtic.

Així mateix, es destaca la importància que les administracions públiques valencianes promoguen i impulsen tècniques i tecnologies, la introducció de les quals en els processos productius de les activitats econòmiques permeten la reducció quantificable d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle al llarg de tot el cicle del producte o procés. Es crea, d'altra banda, la qualificació de Municipi de Baixa Emissió de Carboni i Resilient com a reconeixement que serà atorgat per la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, en atenció a les iniciatives públiques posades en marxa a nivell municipal en matèria de canvi climàtic.

Finalment, es regulen aspectes relatius a l'economia circular. Les accions en aquesta matèria tenen un impacte demostrat sobre la reducció de gasos d'efecte d'hivernacle, per això, es planteja la necessitat de comptar amb una normativa d'economia circular com a instrument fonamental de planificació en aquesta matèria, alineada amb els principis i objectius establits per la Unió Europea i que incloga plans d'acció.



El títol VII conté les prescripcions relatives a la disciplina en matèria de canvi climàtic i regula la inspecció i el règim sancionador. El règim sancionador es planteja, en general, com un instrument a activar només quan hagen fracassat els intents de reorientar les conductes irregulars i sempre que aquestes no estiguen ja previstes en altres sectors de l'ordenament jurídic.

Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals de la llei incorporen previsions i mandats específics, per a garantir el desenvolupament dels elements bàsics previstos en la norma que requereixen aprovació de normes reglamentàries, i estableixen el calendari de desenvolupament bàsic de la llei, o preveuen circumstàncies específiques que comporta l'aprovació de la nova llei en relació amb altres aspectes de l'ordenament jurídic que afecten la matèria de serveis socials.

Aquesta disposició està inclosa en el Pla Normatiu de l'Administració de la Generalitat per a 2020. S'adequa als principis de bona regulació previstos en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.



Aquesta llei és un instrument adequat per a garantir la consecució de la finalitat pretesa, atés que els principis, les línies d'actuació i les mesures que preveu donen resposta als greus riscos que amenacen a la Comunitat Valenciana, resulten imprescindibles per a aconseguir les finalitats indicades i són proporcionats a la situació de perill i als efectes derivats del canvi climàtic.

Amb la present llei, coherent amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, es compleixen les previsions del Pla Normatiu de l'Administració de la Generalitat 2021, i oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.





TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals



Article 1. Objecte de la llei

L'objecte d'aquesta llei és establir el marc normatiu d'acord amb la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, i la normativa de desenvolupament, per a l'adopció de mesures dirigides a la mitigació i a l'adaptació al canvi climàtic que garantisquen una transició ordenada cap a un model social, econòmic i ambiental resilient i neutre en carboni. A tals efectes són finalitats específiques d'aquesta llei:

a) Reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i incrementar la capacitat dels embornals de diòxid de carboni (CO), tot això tenint en compte els objectius que sobre aquest tema marquen la Unió Europea i el Govern d'Espanya.

b) Avançar en l'adaptació al canvi climàtic i reduir la vulnerabilitat de la societat valenciana davant els impactes adversos del canvi climàtic, des de la gestió del risc, i incorporant l'anàlisi de la resiliència als efectes adversos en la planificació del territori, els sectors i activitats, les infraestructures i les edificacions.

c) Impulsar la transició energètica justa cap a un futur model social, econòmic i ambiental en què el consum de combustibles fòssils tendisca a ser nul, basada en la reducció progressiva de la seua intensitat energètica i en la promoció d'un sistema energètic descentralitzat, democràtic i sostenible l'energia del qual provinga de fonts d'energia renovables i preferentment de proximitat.

d) Definir un marc de governança climàtica multinivell dirigit a garantir l'eficàcia de l'Estratègia valenciana de canvi climàtic i energia, del Pla valencià integrat d'energia i canvi climàtic derivat d'aquesta i de les accions concretes que hagen d'executar-se en àmbits sectorials específics.

e) Establir mecanismes que proveïsquen informació objectiva i avaluable sobre tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic, la seua avaluació temporal i els seus impactes.

f) Fixar els instruments de seguiment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a la Comunitat Valenciana i per als diversos sectors, productes i serveis, durant tot el cicle de vida.

g) Establir pressupostos de carboni globals i desagregats a nivell sectorial prenent com a base el potencial de reducció.

h) Incorporar el canvi climàtic en les principals polítiques públiques afectades i en les actuacions del conjunt de la societat.

i) Fomentar la conscienciació social, l'educació, la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació, que permeten reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en tots els sectors i millorar la resiliència del territori al canvi climàtic.

j) Promoure la participació ciutadana i la informació pública de la societat valenciana en l'elaboració i l'avaluació de les polítiques contingudes en aquesta llei.

k) Millorar l'eficiència energètica disminuint el consum d'energia primària per unitat de producció conformement a la normativa de la Unió Europea.



Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Les disposicions de la present llei s'apliquen a qualsevol activitat pública i privada regulada per la legislació autonòmica vigent, que en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana:

a) siga responsable de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, estiga o no regulada per la normativa sobre règim de comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.

b) capture i retinga carboni.

c) siga susceptible millorar o empitjorar la resiliència del territori a l'efecte del canvi climàtic.

d) siga susceptible d'incidir o de veure's afectada per riscos climàtics.

2. Són destinataris d'aquesta llei, i en conseqüència han de complir amb el que s'estableix en les seues disposicions, les administracions públiques valencianes i les persones físiques i jurídiques de naturalesa privada. A l'efecte d'aquesta llei, s'entendrà per administracions públiques valencianes:

a) L'administració de la Generalitat Valenciana, incloent el seu sector públic tal com es defineix en la llei 1/2015, de 6 de febrer, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i Subvencions.

b) En l'àmbit de les seues respectives competències, els entitats locals següents: municipis; províncies.; entitats d'àmbit territorial inferior al municipal instituïdes o reconegudes per la Generalitat; comarques o altres entitats que agrupen diversos municipis que puguen ser creades per la Generalitat; àrees metropolitanes; mancomunitats de municipis; organismes públics locals, com són els organismes autònoms i entitats públiques empresarials locals, vinculats o dependents de qualsevol de les entitats locals citades anteriorment, així com als consorcis dels quals formen part exclusivament aquestes entitats.



c) Les Universitats públiques valencianes, incloent les seues entitats vinculades o dependents.



Article 3. Principis rectors

Les actuacions derivades d'aquesta Llei i del seu desenvolupament es regiran pels principis reconeguts en el Dret nacional, comunitari i internacional d'aplicació en matèria d'energia i clima i, molt especialment, en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, de 9 de maig de 1992, l'Acord de París, adoptat el 12 de desembre de 2015, la Resolució aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 sobre Objectius de Desenvolupament Sostenible i la normativa europea, així com en els principis següents:

a) Desenvolupament sostenible, amb especial observança d'un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible en els termes establits en la seua legislació específica.

b) Descarbonització de l'economia valenciana, entenent per tal la consecució d'un model socioeconòmic neutre en emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, millora de la seua competitivitat i foment de l'economia circular.

c) Precaució, protecció del medi ambient, «qui contamina paga» i responsabilitat mediambiental.

d) Transició justa.

e) No regressió.

f) Coordinació i cooperació administrativa.

g) Col·laboració públic-privada i responsabilitat compartida de les administracions públiques, de les empreses i de la societat en general.



h) Administració exemplar i innovadora.

i) Conscienciació i formació de la ciutadania.

j) Participació pública, transparència i informació ciutadana.

k) Equitat entre gèneres i perspectiva juvenil.

Article 4. Definicions

A l'efecte de la present llei, els termes que en ella s'empren tindran el sentit que s'estableix en l'annex I.





TÍTOL I

Governança climàtica i per a la transició ecològica



Article 5. Comissió del Consell per a coordinar les polítiques de canvi climàtic

El Consell ha d'establir una comissió amb representants de diferents òrgans de l'administració del Consell, per a coordinar les polítiques de canvi climàtic, la planificació i el seguiment de la seua realització.



Article 6. Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient

1. El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient, creat pel Decret 5/2016 de 22 març del Consell, és l'òrgan assessor i via de participació d'institucions i entitats públiques i privades en matèria de medi ambient en la Comunitat Valenciana, amb les funcions i procediment que s'estableixen en la seua normativa reguladora. La seua composició serà paritària en dones i homes.

2. El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient de la Comunitat Valenciana podrà crear, d'acord amb el que s'establisca reglamentàriament, comissions especialitzades en matèria de canvi climàtic i transició ecològica promovent en elles la participació, informació i consulta a les organitzacions i entitats més representatives del teixit científic, social, econòmic i ambiental de la Comunitat Valenciana sobre les polítiques climàtiques.



Article 7. Funcions de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica

1. Les funcions que corresponen al departament competent en canvi climàtic i transició ecològica en l'àmbit de la present llei són:



a) Actualitzar, en cas necessari, l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia, impulsar la seua implementació i supervisar el seu compliment. Així mateix, elaborar i impulsar l'aprovació de noves estratègies futures per a anar adaptant-les a la situació actual segons el context.

b) Elaborar els projectes de reglaments relacionats amb els objectius d'aquesta llei.

c) Impulsar l'elaboració del Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic d'acord amb el coneixement científic i els compromisos internacionals. Supervisar el desenvolupament dels treballs d'execució i elevar a aprovació el document final.

d) Impulsar, dinamitzar i coordinar les mesures educatives de comunicació, conscienciació i capacitació de la ciutadania dins de les competències d'educació ambiental per a aconseguir una transició ecològica i justa.

e) Amb la finalitat d'elaborar l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia i el Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic, sobre la base dels procediments i les metodologies adoptats internacionalment:

1) Establir els criteris per a la realització dels inventaris d'emissions i les projeccions en aquesta matèria amb la finalitat de fixar els objectius de reducció d'emissions.

2) Establir els criteris per a l'elaboració dels escenaris climàtics en la Comunitat Valenciana per a diversos horitzons temporals.

3) Establir els criteris per a l'avaluació de la vulnerabilitat i els riscos conseqüència del canvi climàtic en la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d'identificar els àmbits d'acció prioritària per a l'adaptació al canvi climàtic.

f) Definir els indicadors quantitatius i qualitatius de mitigació, descarbonització, adaptació al canvi climàtic, governança i impacte en l'economia i establir el seu seguiment, sobre la base dels procediments i les metodologies adoptats internacionalment.

g) Gestionar el Registre Valencià d'Iniciatives de Canvi climàtic previst en la present llei.

h) Atorgar les autoritzacions d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a les activitats subjectes a la normativa sobre comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, valorar els informes verificats corresponents a aquestes emissions i exercir la potestat sancionadora en les matèries de la seua competència.

i) Desenvolupar metodologies de càlcul d'emissions i aplicació al plantejament territorial i urbanístic, sobre la base dels procediments i les metodologies adoptats internacionalment.

j) Aplicar el règim sancionador previst en la present llei.

2. Donat el seu caràcter transversal, en la mesura que el seu desplegament afecte altres àmbits competencials de la Generalitat Valenciana, com a energia, territori, urbanisme, medi natural, etc. el desenvolupament d'aquestes funcions, en allò que siga oportú, es realitzarà en col·laboració i de manera coordinada amb els respectius òrgans competents.



Article 8. Comitè de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana

1. Es crea el Comitè de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a òrgan cientificotècnic de consulta i assessorament del Consell en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, la composició del qual ha de ser equilibrada entre dones i homes.

2. El comitè, l'objecte del qual és l'estudi i el diagnòstic del canvi climàtic en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, assumeix les funcions següents:

a) Assessorar, a petició de la comissió del Consell per a coordinar les polítiques de canvi climàtic, en els aspectes tecnicocientífics del desenvolupament de l'Estratègia valenciana de canvi climàtic i energia. Proposar les bases per modificar-la i revisar-la i assessorar quant a implementar-la i executar-la.

b) Detectar àrees no investigades en els estudis de mitigació de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, els escenaris regionalitzats de canvi climàtic i l'adaptació als impactes del canvi climàtic a la Comunitat Valenciana.

c) Aprovar els dictàmens i els informes que s'elaboren en el si del comitè mateix o dels grups de treball. Validar metodologies per al desenvolupament dels instruments de referència per a la planificació del canvi climàtic.

d) Qualsevol altra funció que se li assigne per disposició legal o reglamentària per decret del Consell.

3. Formen part del Comitè de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a membres:

a) President o presidenta: la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic o la persona en qui delegue.

b) Vocals: són designats mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, entre experts científics i tècnics destacats en les respectives àrees de coneixement en l'àmbit del canvi climàtic, així com entre experts en difusió d'informació i comunicació ambiental.



c) La secretaria del Comitè de Persones Expertes i dels grups de treball que puguen constituir-se és exercida pel funcionari o funcionària públic adscrit al centre directiu competent en matèria de canvi climàtic, designat pel president o presidenta del Comitè de Persones Expertes, amb veu, però sense vot.

4. L'organització, la composició i les normes de funcionament es determinaran mitjançant decret del Consell a proposta del conseller o consellera competent en matèria de canvi climàtic.



Article 9. Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima

1. L'Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima és un fòrum de representació de la ciutadania que permeta la participació deliberativa, la generació de reflexions, coneixement col·lectiu envers el canvi climàtic i les polítiques públiques a desenvolupar en conseqüència.

2. L'assemblea ha de funcionar amb els principis de representativitat, imparcialitat, independència, organització autònoma, transparència i accés a la informació sobre el canvi climàtic amb caràcter previ a la participació.

3. La conselleria competent en transició ecològica ha de desenvolupar reglamentàriament, atesos els principis i objectius anteriors, la composició, organització i funcionament de l'Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima.





TÍTOL II

Planificació en canvi climàtic



Article 10. Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia

1. L'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia és el marc general de les polítiques, plans i actuacions sectorials de la Generalitat Valenciana per a aconseguir els objectius establerts en aquesta llei. Els diferents plans, programes i projectes han d'incorporar les directrius recollides en l'estratègia.

2. L'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia ha de contindre, com a mínim:

a) Els objectius de reducció d'emissions per a aconseguir una economia neutra en carboni.

b) Els objectius d'estalvi energètic, de producció i de consum d'energia renovable.

c) Els objectius en matèria d'adaptació al canvi climàtic.

d) Les línies, mesures i actuacions vinculades per al compliment dels objectius assenyalats en els apartats anteriors.

e) Els instruments transversals o comuns a la mitigació i l'adaptació, com són la investigació, divulgació i cooperació.

f) Elaboració d'un conjunt d'indicadors quantitatius i qualitatius de resiliència territorial.

g) Les actuacions de comunicació, participació i educació ambiental.

h) El sistema d'avaluació i seguiment de l'estratègia.

3. Almenys cada cinc anys, a la vista del coneixement científic, dels avanços tècnics i la legislació vigent, han de revisar-se i, en cas de ser necessari, actualitzar-se els objectius de l'estratègia vigent i les metes d'aquesta.

4. L'estratègia l'aprova el Consell, a proposta dels departaments competents en matèria de canvi climàtic i energia, amb la presa en consideració prèvia de la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic.





CAPÍTOL I

Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic



Article 11. Naturalesa i contingut

1. El Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic (d'ara en avant el Pla) és l'instrument, integrat i transversal, d'ordenació i planificació dels objectius sectorials i de les accions específiques que es desenvoluparan per a donar resposta a les finalitats d'aquesta llei. El pla es revisarà i actualitzarà amb una periodicitat quinquennal.



2. Les determinacions del Pla obliguen a les diferents administracions públiques que exercisquen les seues funcions en territori valencià i a les persones físiques o jurídiques titulars d'activitats incloses en l'àmbit de la llei.

3. El contingut del pla, que s'establirà d'acord amb els objectius i principis de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic, la legislació bàsica estatal, l'evolució del coneixement científic i de la transferència tecnològica i amb l'estratègia valenciana vigent, s'estructurarà en els següents apartats:

a) Programa d'Adaptació al canvi climàtic.

1) Objectius i indicadors quantitatius i qualitatius de l'estat de resiliència del territori.

2) Polítiques específiques per a aconseguir aquests objectius.

3) Mecanismes de pilotatge de les polítiques implementades amb seguiment dels objectius per a avaluar el seu grau d'assoliment.

4) Revisió i reformulació si escau del programa d'acord amb el resultat obtingut del punt anterior.

b) Programa de Mitigació d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

1) Objectius i contribucions quantitatives a nivell autonòmic i sectorial de reducció d'emissions i absorcions pels embornals i dels pressupostos de carboni en el marc de la planificació estatal.

2) Objectius d'estalvi i eficiència energètica i penetració d'energies renovables, garantint la contribució a aquests objectius de tots els sectors de l'economia.

3) Polítiques i mesures específiques per a aconseguir aqueixos objectius.

4) Mecanisme de seguiment del programa, la seua avaluació i pròrroga.

c) Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica.

d) Anàlisi del possible impacte del Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic en matèria d'igualtat de gènere.

e) Dotació pressupostària desglossada per a la implementació de les actuacions







Article 12. Programa d'adaptació al canvi climàtic

1. El Programa d'Adaptació té per objecte reduir els riscos econòmics, ambientals i socials derivats del canvi climàtic mitjançant la incorporació de mesures d'adaptació en els instruments de planificació autonòmica i local i en particular persegueix:

a) Orientar i establir les bases de disseny territorial en totes les escales per a assegurar la resiliència del territori davant els impactes del canvi climàtic.

b) Orientar i establir la programació d'actuacions d'adaptació al canvi climàtic de la societat valenciana, el teixit empresarial i productiu, l'Administració de la Generalitat i les entitats locals, segons una avaluació de riscos assumibles basada en un escenari comú.



c) Ampliar la base de coneixement sobre els impactes del canvi climàtic en el territori de la Comunitat Valenciana, promovent la sectorització de l'entorn i l'aprofitament de l'avaluació de les dades obtingudes aplicant tècniques d'intel·ligència artificial, que permeta fer prospectiva i ser proactius com a administracions públiques.

d) Incentivar la participació de la societat civil i dels sectors privats en la identificació d'oportunitats i amenaces, posant a la seua disposició les dades obtingudes pels sistemes de monitoratge del medi ambient de la Generalitat, d'acord amb la governança de dades de la Generalitat.



e) Efectuar un seguiment de l'avaluació dels efectes del canvi climàtic sobre l'ocupació i l'activitat econòmica.

2. Es consideraran àrees estratègiques per a l'adaptació, almenys, les següents:

a) Aigua i recursos hídrics.

b) Sòls i desertificació.

c) Biodiversitat, àrees protegides i serveis ecosistèmics.

d) Serveis ambientals dels sistemes agrícoles, sistemes agrícoles periurbans.

e) Reducció del risc de desastres.

f) Energia.

g) Salut.

h) Forestal, caça i pesca.

i) Agricultura, ramaderia, aqüicultura.

j) Ordenació del territori, urbanisme, ciutat, edificació i habitatge.



k) Mobilitat i infraestructures viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries.

l) Indústria i comerç.

m) Turisme.

n) Litoral.

o) Assegurances i finances.

p) Educació, societat i estils de vida.

q) Migracions associades al canvi climàtic.

3. El Programa d'Adaptació inclourà, almenys:

a) Els escenaris climàtics de referència, partint de les projeccions climàtiques disponibles a cada moment.

b) L'anàlisi de la resiliència del territori fent especial incidència en els sistemes forestals, agrícoles, litorals i fluvials i la seua connectivitat, així com les mesures necessàries per a assegurar la seua fortalesa.



c) L'anàlisi econòmica, social i ambiental dels principals impactes previstos en els escenaris climàtics per àrees estratègiques.

d) Els riscos i les possibles vulnerabilitats de la ciutadania i dels diferents sectors i ecosistemes davant el canvi climàtic, així com una anàlisi de la seua capacitat d'adaptació.

e) Les mesures específiques d'adaptació per a cadascuna de les àrees estratègiques i els àmbits territorials considerats vulnerables.

f) Les mesures de foment per a la participació de la iniciativa privada en les accions d'adaptació.

g) Les línies d'investigació i innovació prioritàries en matèria d'adaptació.

h) La previsió financera i la programació temporal de les mesures d'adaptació.

i) Els instruments per al seguiment, avaluació del programa i el compliment dels objectius d'adaptació, així com els mecanismes de correcció previstos en el cas de desviament d'aquests objectius.



Article 13. Programa de mitigació d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle

1. El Programa de mitigació d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle té per objecte establir les accions necessàries per a aconseguir els objectius globals de reducció d'emissions establits en aquesta llei, així com la coordinació, seguiment i impuls de les polítiques, plans i actuacions que contribuïsquen a aquesta reducció i la transició cap a un nou model energètic.

2. Es consideren àrees estratègiques per a la mitigació, d'emissions, almenys, les següents:

a) Indústria.

b) Agricultura, ramaderia, aqüicultura i pesca.

c) Edificació i habitatge.

d) Energia.

e) Residus.

f) Transport i mobilitat.

g) Usos del sòl, canvis del sòl i silvicultura.

h) Turisme.

i) Comerç.

j) Administracions públiques.

k) Universitats i centres educatius.

3. El Programa de mitigació d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle inclourà almenys:

a) L'anàlisi econòmica, social i ambiental dels impactes de la transició energètica per àrees estratègiques.

b) La planificació energètica de la Comunitat Valenciana per a almenys les pròximes dues dècades.

c) Un pressupost de carboni quinquennal, de caràcter indicatiu, coherent amb els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, mitjançant el qual s'establirà el volum de carboni disponible per a l'economia valenciana en el seu conjunt.

d) Objectius i contribucions quantitatives a nivell autonòmic i sectorial de reducció d'emissions i absorcions pels embornals i dels pressupostos de carboni en el marc de la planificació estatal.

e) Objectius d'estalvi i eficiència energètica i penetració d'energies renovables, garantint la contribució a aquests objectius de tots els sectors de l'economia.

f) Polítiques i mesures específiques per a aconseguir aqueixos objectius.

g) La previsió financera i la programació temporal de les mesures de mitigació d'emissions i transició energètica.

h) Mecanisme de seguiment del programa, la seua avaluació i pròrroga.



Article 14. Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica

1. El Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica té per objecte establir les accions necessàries de comunicació i educació perquè la ciutadania prenga un paper actiu en la lluita contra el canvi climàtic, prenent consciència de la crisi climàtica, assumint la transició ecològica i implicant-se en el desenvolupament de les polítiques de mitigació i d'adaptació en tots els nivells.



2. El Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica ha de preveure almenys:

a) Accions de comunicació, diferenciant les zones urbanes del litoral de les zones forestals de l'interior, per a sensibilitzar, conscienciar i millorar el coneixement sobre canvi climàtic a la Comunitat Valenciana, així com per a capacitar la ciutadania en els comportaments que li permeten transitar cap a un estil de vida baix en carboni.

b) Accions d'educació ambiental, formació i transferència de coneixement en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic. S'ha de prestar una especial atenció a les accions formatives del sistema educatiu valencià, així com a aquelles accions d'informació i comunicació dirigides especialment a aquells públics als quals és més difícil arribar a través dels canals de comunicació habituals, així com a la infància i a l'adolescència.

c) Accions d'informació, formació, capacitació, assessorament i orientació per a projectes de desenvolupament local sostenible vinculats a la protecció de la naturalesa, a l'economia circular i al desenvolupament de fonts d'energia renovables als municipis rurals de l'interior de la Comunitat Valenciana.

d) Accions de voluntariat ambiental en matèria de canvi climàtic.



e) Eines i procediments per a l'accés públic a la informació sobre canvi climàtic i els seus efectes.

f) Línies de participació i col·laboració de la societat civil en la lluita contra el canvi climàtic.

g) La previsió financera i la programació temporal de les mesures.



h) Els instruments per al seguiment i l'avaluació del programa, incloent els de la incorporació dels principis d'igualtat de gènere i la diversitat de col·lectius i situacions.

i) Identificació i coordinació d'aquells agents clau en la realització de tasques de comunicació i participació.

j) Accions formatives per a persones treballadores en la gestió dels riscos des de la perspectiva climàtica en els centres de treball, que fomenten la corresponsabilitat com a actors clau en l'execució i la proposta de bones pràctiques en empreses.

3. Les activitats de comunicació han d'utilitzar totes les eines comunicatives al seu abast. S'han d'emprar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i s'ha de recaptar el suport dels mitjans audiovisuals de la ràdio i la televisió valencianes (RTVV), on es dissenyaran campanyes específiques de comunicació i formació a la ciutadania.





Article 15. Pressupostos de carboni

1. Els pressupostos de carboni, com a mecanisme de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la present llei en les polítiques sectorials, seran aprovats per la conselleria competent en canvi climàtic, i tenen la finalitat de definir el repartiment, entre els diferents sectors d'activitat econòmica, dels objectius de reducció d'emissions difuses, i de marcar la quantitat total d'emissions per al conjunt de la Comunitat Valenciana, tot això en el marc dels objectius fixats per la Unió Europea i la legislació bàsica.

2. Els pressupostos de carboni, sobre una base científica, es fixaran de forma quinquennal i es prendran com a base per a la fixació d'objectius de reducció d'emissions i eficiència energètica, que s'hauran de complir progressivament per sectors.

3. Per a establir cada pressupost de carboni s'hauran de tindre en compte, entre altres factors, els impactes sobre els diferents sectors i el potencial tècnic de reducció d'emissions de cadascun, les circumstàncies econòmiques i socials, la competitivitat i la política energètica.

4. Els pressupostos de carboni seran públics i accessibles per via telemàtica en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i a través del Portal de Transparència.



Article 16. Objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, energies renovables i eficiència energètica

1. El Pla valencià integrat d'energia i canvi climàtic ha de preveure les quotes quinquennals de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle amb la finalitat d'aconseguir progressivament, prenent com a base de càlcul l'any 1990, els objectius següents:

a) Almenys el 40% per a l'any 2030.

b) La neutralitat per a l'any 2050.

Aquests objectius tenen caràcter vinculant per a les emissions difuses i indicatiu per a les no difuses.

2. El Pla valencià integrat d'energia i canvi climàtic ha de concretar quotes quinquennals d'estalvi i eficiència energètica, i ha de prendre com a base el consum primari per unitat de PIB registrat en l'exercici 2007 per a aconseguir una reducció en el consum primari almenys del 35,4% per a l'any 2030.

Així mateix, el pla ha d'establir els criteris mínims d'eficiència energètica que han de complir les infraestructures i instal·lacions públiques.

3. El Pla valencià integrat d'energia i canvi climàtic ha de preveure les mesures necessàries per a avançar cap a la major autosuficiència energètica, de manera que l'any 2030 hi haja la capacitat per a generar al territori de la Comunitat Valenciana, mitjançant energies renovables, almenys el 70% de l'energia elèctrica produïda en aquest territori. El pla ha de preveure quotes quinquennals de penetració d'energies renovables, per tecnologies, amb la finalitat d'aconseguir progressivament els objectius següents, definits com a proporció de l'energia final consumida al territori valencià d'almenys el 42% per a l'any 2030.

4. Els objectius de la planificació en matèria climàtica establits en el aquest article tenen caràcter de mínims, si bé s'han d'adaptar al que determinen a cada moment les institucions de la Unió Europea o els corresponents instruments de planificació aprovats per l'Estat. Aquesta adaptació s'efectua mitjançant decret del Consell.



5. La modificació dels objectius establits en els apartats 1, 2 i 3, que s'efectua mitjançant decret del Consell, representa un increment de l'objectiu i la senda vigents, és a dir, no pot suposar una disminució mediambiental, i han de reflectir la major ambició possible.



Article 17. Tramitació i aprovació del Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic

1. El Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic serà aprovat pel Consell a proposta del departament competent en matèria de canvi climàtic mitjançant Decret, prèvia presa en consideració de la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic.



2. El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient i el Comité d'Experts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana informaran de manera prèvia a la seua aprovació. Així mateix, el Consell Assessor i de Participació informarà del seguiment del Pla en els informes intermedis i en finalitzar, coneixerà els resultats i impulsarà recomanacions i noves mesures.

3. L'elaboració del Pla correspondrà a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, qui garantirà en la seua elaboració la participació real i efectiva de la ciutadania, així com de les administracions públiques afectades, donant compliment a les obligacions en matèria de participació pública en la presa de decisions ambientals derivades de la normativa en vigor en aquesta matèria.



4. La conselleria competent en canvi climàtic i transició ecològica realitzarà avaluacions intermèdies amb periodicitat anual, avaluant el compliment dels objectius, programes, actuacions i indicadors i proposant, en el seu cas, recomanacions i noves mesures per al seu compliment.

La persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica presentarà anualment al Consell i davant les Corts Valencianes l'avaluació intermèdia sobre el grau de desenvolupament i compliment del Pla i els seus programes. Aquesta avaluació serà pública.

5. Així mateix, en finalitzar cada període quinquennal, la conselleria competent en canvi climàtic i transició ecològica aprovarà l'informe final de compliment dels objectius, actuacions i indicadors establits, proposant, en el seu cas, recomanacions i noves mesures per al següent període de planificació. Dels resultats d'aquest informe es donarà compte al Consell i es presentarà davant les Corts Valencianes. Aquest informe serà públic.





CAPÍTOL II

Altres instruments de planificació



Article 18. Plans d'Acció per al Clima i l'Energia Sostenible

1. Els municipis de la Comunitat Valenciana, en el marc de les seues competències, aprovaran Plans d'Acció per al Clima i l'Energia Sostenible (PACES), d'acord amb la metodologia adoptada en l'àmbit de la Unió Europea. En cas que existisca entitat de gestió territorial supramunicipal, aquesta podrà elaborar aquests plans atés el conjunt de municipis que integren l'entitat de gestió, com les mancomunitats de municipis o les àrees metropolitanes.

2. Aquests plans hauran de ser coherents amb el Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic i amb el Registre valencià d'iniciatives de canvi climàtic.

3. Els municipis de població inferior a 5.000 habitants podran aprovar els plans de manera mancomunada o individual.

4. Aquests plans tindran el següent contingut mínim:

a) Anàlisi i l'avaluació d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.



b) Identificació i caracterització de riscos i vulnerabilitats causades pel canvi climàtic.

c) Objectius i les estratègies per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, que incloga les possibles modificacions adequades del planejament urbanístic i les ordenances municipals.

d) Accions de comunicació, conscienciació i formació

e) Regles per a l'avaluació i seguiment del pla.

5. Els PACES podran finançar-se amb el Fons per a la Transició Ecològica si els municipis apliquen mesures fiscals o altres regulacions al seu abast que incentiven les bones pràctiques, afavorint la mitigació i disminuint la vulnerabilitat, i penalitzen les males pràctiques.



6. Quan siga obligatòria la formulació d'un pla de mobilitat, d'acord amb la normativa autonòmica vigent en matèria de mobilitat, aquest pla s'integrarà en els PACES.

7. Els ajuntaments han d'elaborar i aprovar, cada dos anys, un informe sobre el grau de compliment de les seues PACES.



Article 19. Planificació de les instal·lacions d'energies renovables

1. El Consell ha d'establir la planificació de les instal·lacions destinades a la producció d'energies renovables, d'acord amb els requeriments i els procediments establits en el text refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, i la normativa sectorial que se li aplique.



2. La planificació ha d'ordenar territorialment la ubicació de les energies renovables, com també de les instal·lacions d'evacuació i els reforços de xarxa necessaris per a l'adequada connexió en el sistema elèctric en la Comunitat Valenciana, per mitjà de l'establiment de zones d'aptitud ambiental i territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica, d'energia eòlica i altres possibles fonts d'energies renovables, fomentant un model energètic distribuït i sostenible. Ha d'incorporar condicionants, mesures preventives i correctores dels possibles impactes negatius a nivell agrari, ambiental i paisatgístic. També pot determinar les zones de desenvolupament prioritari regulades en l'article 48.

3. La planificació ha d'ajustar-se als objectius i les determinacions del Pla valencià integrat d'energia i canvi climàtic, i adaptar-se a les previsions d'aquesta llei, d'acord amb el que s'estableix en el text refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny i en la normativa sectorial que se li aplique.

4. S'ha de fomentar des del Consell la implantació d'instal·lacions agrofotovoltaiques.





CAPÍTOL III

Instruments de referència per a la planificació



Article 20. Escenaris climàtics de la Comunitat Valenciana

1. La conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica comptarà amb els Escenaris Climàtics de la Comunitat Valenciana realitzats segons es determine en el Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic. Aquests escenaris es prendran com a referència en la planificació de la Comunitat Valenciana i s'actualitzaran segons els avanços científics que es vagen produint.

2. Per a l'avaluació dels efectes del canvi climàtic, els Escenaris Climàtics es calcularan amb els horitzons temporals que es determinen en el Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic.





Article 21. Inventari d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en la Comunitat Valenciana

1. Per a realitzar el seguiment de les emissions i la planificació de les polítiques, la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica elaborarà l'Inventari d'emissions a l'atmosfera i d'embornals de CO de la Comunitat Valenciana, amb periodicitat anual, no prorrogable. L'inventari s'elaborarà d'acord amb els criteris definits per la Unió Europea i pel Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic.

2. Aquest inventari inclourà les emissions naturals i antropogèniques per fonts d'emissió i l'absorció per embornals. També especificarà les projeccions d'aquestes emissions d'acord amb els criteris i escenaris vigents d'àmbit internacional.

3. L'inventari serà públic i accessible per via telemàtica en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i a través del Portal de Transparència.

4. Amb una periodicitat no superior a cinc anys, la conselleria amb competències en canvi climàtic elaborarà la petjada de carboni de la Comunitat Valenciana, en la qual, a més de les emissions estimades d'acord amb l'inventari a què es refereix l'apartat 2, han de tindre en compte les importacions i exportacions.





CAPÍTOL IV

Perspectiva climàtica i altres mesures de planificació



Article 22. Perspectiva climàtica

1. En els procediments d'elaboració de lleis i de disposicions de caràcter general i en l'activitat planificadora que promoguen o aproven les administracions públiques valencianes, s'haurà d'incorporar la perspectiva climàtica, de conformitat amb els estàndards o els objectius indicats en aquesta llei i en el Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic.

2. L'òrgan encarregat de tramitar qualsevol iniciativa normativa o planificadora haurà d'incorporar, amb caràcter preceptiu, una avaluació d'impacte climàtic, que tindrà per objecte analitzar la repercussió del projecte en la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic.



Article 23. Perspectiva climàtica en els pressupostos

S'haurà d'incorporar la perspectiva climàtica en el projecte de llei de pressupostos generals de la Generalitat i en els projectes de pressupostos de les administracions públiques valencianes. A aquest efecte, els òrgans competents valoraran en les corresponents memòries l'impacte dels respectius programes pressupostaris en els objectius del Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic.



Article 24. Perspectiva climàtica en els instruments de planificació



1. La nova formulació, adaptació o revisió dels plans sectorials i territorials de caràcter supramunicipal incorporaran la perspectiva climàtica en el procés d'avaluació ambiental. Així mateix, la documentació ambiental dels instruments de planejament municipal estructural i dels instruments de planejament municipal que desenvolupen ordenació detallada inclouran també aquesta perspectiva en el procés d'avaluació ambiental.

La perspectiva climàtica inclourà, almenys, les següents anàlisis:

a) Una anàlisi del seu impacte sobre les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle directes i indirectes, així com mesures destinades a minimitzar-les o compensar-les en cas que no es puguen evitar.

b) Una anàlisi de riscos i vulnerabilitat actual i prevista davant els efectes del canvi climàtic i mesures destinades a reduir-la.

c) Una avaluació de les necessitats energètiques del seu àmbit d'actuació i la determinació de les mesures necessàries per a minimitzar-les i per a garantir la generació d'energia d'origen renovable.



2. Els plans generals d'ordenació municipal reservaran una o diverses zones de sòl destinades a la generació d'energia renovable amb una superfície suficient per a atendre les necessitats d'energia que demanden els nous desenvolupaments urbanístics previstos en el planejament municipal.



Article 25. Avaluació ambiental

1. En els procediments d'avaluació ambiental dels plans, programes i projectes que estan subjectes a aquesta, s'hauran de tindre en compte els objectius d'aquesta llei i els del Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic.

2. En els informes que emeta el departament amb competències en matèria de canvi climàtic en aquests procediments s'avaluarà el potencial impacte directe i induït sobre el consum energètic i emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, i avaluació del risc climàtic, així com l'adequació al Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic i a la normativa vigent en matèria de canvi climàtic.







TÍTOL III

Reducció d'emissions en les polítiques sectorials



CAPÍTOL I

Reducció d'emissions



Article 26. Principis d'actuació

1. Els destinataris d'aquesta llei del article 2.2, estan obligats a col·laborar en les polítiques públiques de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en el marc de la legislació estatal bàsica i dels instruments de planificació previstos en la present llei.

2. La Generalitat impulsarà la reducció d'emissions en l'àmbit de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i la incentivarà en tots els sectors de l'activitat econòmica.

3. La Generalitat posarà a l'abast dels sectors públic i privat guies tècniques i eines per a facilitar els càlculs de petjada de carboni i d'absorció de gasos d'efecte d'hivernacle, així com les actuacions per a aconseguir reduccions d'emissions.

4. Les administracions competents impulsaran mesures de comunicació, conscienciació i formació en tots els sectors d'activitat per a afavorir la comprensió de les causes, el significat i l'abast de la crisi climàtica, així com per a facilitar l'ús sostenible dels recursos, i realitzar qualsevol activitat amb criteris de descarbonització.





Article 27. Emissions no difuses

Les grans i mitjanes empreses que desenvolupen totalment o parcialment la seua activitat a la Comunitat Valenciana i que estiguen sotmeses al règim de comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle prevists en la Llei 1/2005, de 9 de març, estan obligades:

a) A calcular i a acreditar anualment la petjada de carboni corresponent en les activitats que duguen a terme a la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'establisca en la normativa vigent.

b) Al compliment de les obligacions registrals establides en l'article 30 d'aquesta llei.



Article 28. Emissions difuses

1. Les grans i mitjanes empreses que desenvolupen totalment o parcialment l'activitat a la Comunitat Valenciana i que no estiguen sotmeses al règim de comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle han de reduir progressivament les emissions, amb la finalitat d'aconseguir els objectius establits en aquesta llei.

2. A l'efecte del que hi ha disposat en l'apartat anterior, els indicadors de referència per a la reducció d'emissions difuses s'han de fixar en el Pla valencià integrat d'energia i canvi climàtic i representen l'objectiu per a l'eficiència expressat en emissions específiques per a cadascuna de les categories d'activitats, en funció del sector, del subsector o de la branca d'activitat corresponent.

3. Els indicadors de referència poden ser de serveis, de processos, d'activitats o d'instal·lacions. S'han de referir a les emissions directes i a les emissions indirectes associades a l'electricitat i l'energia importada, i han de permetre la comparació de l'eficiència en condicions homogènies. Es determinen tenint en compte les particularitats de cada sector, les reduccions ja aconseguides i les millors tècniques i tecnologies disponibles a cada moment, així com la seua viabilitat tècnica i econòmica.



4. Les empreses a què fa referència l'apartat 1 d'aquest article estan obligades:

a) A calcular i acreditar anualment la petjada de carboni corresponent en el conjunt de les activitats que duguen a terme a la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'establisca reglamentàriament.

b) A complir les obligacions registrals establides en l'article 30 d'aquesta llei.

c) A elaborar i executar plans de reducció d'emissions i a presentar-los a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic en els termes que reglamentàriament es determine.

d) A adequar les seues actuacions als plans de reducció i als indicadors de referència de reducció d'emissions.

5. Els càlculs i els plans esmentats poden agregar-se per al conjunt de les instal·lacions i de les activitats de cada empresa en el territori de la Comunitat Valenciana, i poden incloure informació relativa a les emissions indirectes diferents a les definides en el punt 3.

6. En els casos en què les empreses no presenten els plans de reducció d'emissions en el termini establert, no hagen fixat objectius adequats de reducció o no hagen justificat la realització de les actuacions necessàries per a aconseguir aquests objectius, la conselleria competent en matèria de canvi climàtic ha de formular els requeriments necessaris per a corregir l'actuació empresarial, sense perjudici de la imposició de les sancions que pertoquen a conseqüència d'aquests incompliments en els termes establerts en el títol VII d'aquesta llei.



Article 29. Compensació d'emissions difuses

1. La Generalitat Valenciana establirà mecanismes voluntaris de compensació d'emissions no subjectes al règim de comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle mitjançant la participació o l'aportació a projectes de recuperació, protecció o gestió d'ecosistemes, activitats agràries o altres projectes d'absorció de CO, que es duguen a terme en la Comunitat Valenciana.

2. Les entitats subjectes a les obligacions de reducció d'emissions d'acord amb l'article 29.1 anterior podran substituir una part de les obligacions de reducció esmentades amb els mecanismes de compensació regulats en aquest article.



Article 30. Registre valencià d'iniciatives de canvi climàtic

1. Es crea el Registre valencià d'iniciatives de canvi climàtic amb l'objectiu que consten públicament els compromisos assumits per organismes, entitats i empreses de la Comunitat Valenciana en relació amb l'adopció d'accions que tinguen com a finalitat la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i l'adaptació al canvi climàtic.



2. Aquest Registre es coordinarà i serà interoperable amb el Registre de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, d'acord amb el que s'estableix en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

3. La inscripció es limitarà a organitzacions, organismes, entitats i empreses que desenvolupen una activitat econòmica, bé perquè la seua seu, domicili social, delegació o establiment permanent se situen en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, bé perquè desenvolupen la seua activitat econòmica en aquest àmbit encara que no tinguen seu, domicili social, delegació o establiment permanent en aquesta.

4. El Registre valencià d'Iniciatives de canvi climàtic disposa de quatre seccions:

a) Càlcul i reducció de petjada de carboni, per a inscriure la petjada de carboni anual de l'organització i informar sobre la reducció d'emissions de GEH.

b) Projectes d'absorció de diòxid de carboni, per a inscriure projectes que acrediten l'absorció de diòxid de carboni a través d'un canvi d'ús del sòl o un canvi en la gestió.

c) Compensació de petjada de carboni, per a inscriure accions de compensació de petjada de carboni mitjançant absorcions realitzades per les organitzacions inscrites en la secció de projectes d'absorció de diòxid de carboni.

d) Accions d'adaptació al canvi climàtic, per a inscriure l'anàlisi de risc climàtic i informar sobre les accions desenvolupades en matèria d'adaptació al canvi climàtic.

5. La inscripció en la secció a) del Registre, de càlcul i reducció de petjada de carboni, serà de caràcter obligatori per a les organitzacions que complisquen almenys una de les següents condicions:

a) Centres de treball afectats per la normativa de Comerç Europeu de Drets d'Emissió de Gasos d'Efecte d'hivernacle.

b) Entitats no afectades per la normativa de Comerç Europeu de Drets d'Emissió de Gasos d'Efecte d'hivernacle que pertanyen a alguna de les següents categories:

1) Ajuntaments de municipis de més de 5.000 habitants, pel que fa a l'organització administrativa pròpia de l'administració municipal.

2) Centres de treball del sector industrial amb un consum energètic final anual superior a 500 tones equivalents de petroli d'algunes de les següents activitats segons la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE 2009):

1.r Grup B: Indústries extractives.

2.n Grup C: Indústria manufacturera.

3.r Grup D: Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat.

4.t Grup E: Subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació.

5.é Grup F: Construcció.

3) Centres de treball privats en la Comunitat Valenciana amb un consum energètic final anual superior a 40 tones equivalents de petroli d'algunes de les següents activitats (CNAE 2009):

1.r Grup G: Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes.

2.n Grup I: Hostaleria.

3.r Grup J: Informació i Comunicacions.

4.t Grup K: Activitats financeres i d'assegurances.

5.é Grup L: Activitats immobiliàries.

6.é Grup M: Activitats professionals, científiques i tècniques.

7.é Grup P: Educació.

8.é Grup Q: Activitats sanitàries i de serveis socials.

9.é Grup R: Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment.

10.é Grup S: Altres serveis.

4) Les empreses de transport pesat privat de mercaderies i passatgers la flota dels quals supere les 10 unitats

6. Amb la finalitat d'establir el consum energètic total anual d'un establiment es farà una mitjana del consum anual dels últims tres anys.



7. La inscripció de la resta d'organitzacions en la secció a) del Registre serà voluntària.

8. Les entitats inscrites en la secció a) del Registre, de càlcul i reducció de petjada de carboni, deuran:

a) Calcular i reportar anualment la petjada de carboni de les emissions no afectades per la normativa de Comerç Europeu de Drets d'Emissió de gasos d'efecte d'hivernacle de la manera que es determine reglamentàriament.

b) Elaborar i executar plans de reducció d'emissions i presentar-los a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica en els termes que reglamentàriament s'establisquen.

c) Complir amb les obligacions d'inscripció en el Registre Valencià d'Iniciatives de Canvi Climàtic segons s'estableix en la present llei.



9. La inscripció de qualsevol organització en la secció b, Projectes d'absorció de diòxid de carboni, en la secció c, compensació de petjada de carboni i en la secció d, Accions d'adaptació al canvi climàtic serà voluntària. Aqueixes accions podran ser pactades amb la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, d'acord amb els escenaris i informació existent.

10. Per Decret del Consell es fixara el funcionament, contingut i condicions per a la inscripció, d'acord amb la legislació procedimental administrativa comuna de les administracions publiques aplicable als registres administratius.





CAPÍTOL II

Eficiència Energètica



Article 31. Obligacions generals

1. L'energia ha de ser usada de manera racional, utilitzant sistemes eficients i procurant el màxim estalvi.

2. En els edificis de nova construcció, en la reforma o rehabilitació dels edificis existents, en les infraestructures públiques i en les instal·lacions i aparells es compliran les mesures d'estalvi i eficiència energètica que s'establisquen d'acord amb aquest capítol.

Els conceptes de reforma i rehabilitació s'entendran d'acord amb el que estableix el Codi Tècnic de l'Edificació aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, o aquell que ho substituïsca.

3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana posaran en marxa línies d'acció per a incrementar l'eficiència energètica. Aquestes línies d'acció podran seguir estratègies de finançament basades en mecanismes de recuperació de les inversions realitzades (finançament a tercers, retorn de la inversió inicial sobre la base dels estalvis aconseguits, etc.).





Secció 1.ª

Edificació, rehabilitació i regeneració urbana



Article 32. Mesures de foment

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana impulsaran la reducció d'emissions en el procés constructiu de les edificacions i l'ús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment d'origen local. En aquest sentit, es promourà el càlcul de la petjada de carboni en els projectes de noves edificacions.



2. Així mateix, facilitaran i incentivaran la rehabilitació dels edificis existents i la construcció de nous edificis amb una qualificació energètica superior a la que exigisca la normativa vigent. La conselleria competent en matèria de canvi climàtic, en col·laboració amb el departament competent en matèria d'habitatge, elaborarà una guia de millors pràctiques.

3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana fomentaran l'obtenció de certificacions de construcció sostenible que avaluen, per a la construcció, ús i desmantellament dels edificis, la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, l'eficiència energètica, l'estalvi d'aigua i la disminució dels residus, de conformitat amb normes, estàndards o sistemes de certificació reconeguts a nivell nacional o internacional.

4. Les administracions públiques establiran programes de subvencions, d'ajudes i polítiques fiscals destinades a aconseguir eficiència energètica en la rehabilitació d'habitatges, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. Així mateix, es podran establir estratègies de finançament basades en mecanismes de recuperació de les inversions realitzades a partir de l'estalvi energètic.

5. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana fomentaran l'ús de materials de construcció i rehabilitació atés l'anàlisi del seu cicle de vida i la seua petjada de carboni, de conformitat amb normes, estàndards o sistemes de certificació reconeguts a nivell nacional o internacional.

6. El Consell, en l'àmbit de les seues competències, podrà modificar els instruments fiscals relatius a l'habitatge, els residus i les activitats econòmiques, entre altres, per a incentivar en el sector privat actuacions de mitigació del canvi climàtic, d'adaptació a aquest i el foment de la generació distribuïda. Així mateix, el Consell fomentarà i assessorarà perquè els entitats locals també adapten els seus instruments fiscals en la mateixa línia.

7. Les mesures establides en els apartats anteriors, la reglamentació tècnica sobre energia i l'estratègia a llarg termini per a la rehabilitació d'edificis seran coherents amb els objectius establits en els successius plans integrats d'Energia i Clima.

8. Se exceptuen de les obligacions recollides en els articles 33, 34, 35 i 36 d'aquesta llei els edificis industrials i els agrícoles no residencials, o part d'aquests, de baixa demanda energètica. Així mateix, el compliment d'aquestes obligacions en els edificis protegits quedarà condicionat a la seua compatibilitat amb la protecció patrimonial, podent-se implementar mesures compensatòries en el cas d'incompatibilitat.





Article 33. Eficiència energètica en edificacions

1. Per Decret del Consell es fixaran reglamentàriament els requisits i els valors addicionals als mínims previstos en la legislació bàsica estatal en matèria d'eficiència energètica, que hauran de complir les edificacions de nova construcció i les reformes i rehabilitacions de les existents.

2. Les noves edificacions que es construïsquen hauran de ser edificis de consum energètic quasi nul, en les condicions definides en el Codi Tècnic de l'Edificació, aprovat per Reial decret 314/2006, de 17 de març, desenvolupat recentment per Reial decret 390/2021, d'1 de juny.

3. Les administracions públiques valencianes afavoriran l'agrupació en instal·lacions centralitzades per a les comunitats de veïns i veïnes com a mecanisme de millora de la gestió energètica de l'edifici.

Article 34. Certificacions d'eficiència energètica

El Consell establirà reglamentàriament la informació addicional que hagen d'incorporar els certificats d'eficiència energètica de les noves edificacions i de les edificacions existents, quan, d'acord amb la legislació bàsica estatal, aquests siguen exigibles.

En tot cas, els certificats d'eficiència energètica incorporaran informació de la despesa energètica de l'edifici, així com un informe de propostes de millora d'eficiència energètica que inclourà l'ordre de prioritat d'aquestes, així com una estimació dels terminis de recuperació de la inversió o de la rendibilitat durant el seu cicle de vida útil.





Article 35. Atorgament de llicències

1. No es podrà atorgar la llicència de primera ocupació a noves edificacions sense disposar prèviament del certificat d'eficiència energètica a què fa referència l'article 34 anterior, degudament inscrit.



2. Així mateix, no es podrà atorgar el certificat de final d'obra del tècnic per a obres de rehabilitació, de reforma o canvi d'ús d'edificacions existents sense disposar prèviament de l'informe d'avaluació de l'edifici, degudament inscrit.

3. El que s'estableix en els punts anteriors s'aplicarà a aquells casos en què el certificat d'eficiència energètica siga exigible d'acord amb la legislació bàsica estatal vigent.



Article 36. Sistemes de gestió energètica

1. Tots els edificis o unitats d'aquests que disposen d'instal·lacions amb una potència tèrmica nominal instal·lada superior a 70 kW o una potència elèctrica contractada superior a 100 kW, hauran de disposar de sistemes de gestió energètica, de conformitat amb normes, estàndards o sistemes de certificació reconeguts a nivell nacional o internacional.

2. Els sistemes de gestió energètica inclouran els elements que es determinen reglamentàriament i, en tot cas:

a) La qualificació de l'edifici en el seu conjunt i la qualificació energètica de les corresponents instal·lacions tèrmiques.

b) Mesures d'estalvi, d'eficiència energètica i de generació renovable.

c) El seguiment anual del compliment del Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis i la documentació requerida per aquest reglament i la resta de normativa vigent en matèria d'eficiència energètica i de generació renovable.

d) El seguiment anual del consum energètic de les edificacions.



3. Els sistemes de gestió energètica inclouran el regulat en la normativa sobre eficiència energètica vigent, referent a auditoria energètica, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i promoció de l'eficiència del subministrament d'energia.

4. Els sistemes es podran presentar de forma agregada per al conjunt de les activitats d'una mateixa entitat o empresa i en tot cas acreditaran el compliment de la normativa vigent d'eficiència energètica en la totalitat de les instal·lacions que formen part d'aquesta.



5. Per Decret del Consell es determinarà el contingut i la periodicitat dels sistemes, els termes de la comunicació a l'òrgan competent en matèria d'energia, el règim d'avaluació de resultats i el distintiu que acredite el seu compliment i vigència.

6. Els subjectes obligats exhibiran el distintiu del sistema de gestió energètica en un lloc destacat i visible de l'immoble.

7. No serà exigible el sistema de gestió quan es presente en la conselleria competent en matèria d'energia la documentació completa de l'auditoria d'eficiència energètica prevista en la norma bàsica estatal, en relació amb les edificacions i les instal·lacions incloses en l'auditoria, quan aquesta acredite el compliment de la normativa vigent en matèria d'eficiència energètica, sense perjudici de l'obligació d'exhibir el corresponent distintiu.



Article 37. Regeneració urbana

1. Les mesures que s'adopten en matèria de planejament urbanístic de conformitat amb el text refós de la Llei del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, en el disseny i execució de projectes d'urbanització de noves àrees urbanes o en la regeneració d'espais urbans degradats han d'anar encaminades a un canvi de model urbanístic que prioritze la rehabilitació del parc d'habitatges i els edificis de consum energètic quasi nul i a reduir la vulnerabilitat i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, i concretament han d'anar encaminades a:



a) L'adaptació de la normativa urbanística i energètica perquè les noves àrees residencials siguen el màxim d'autosuficients energèticament i es dissenyen d'acord amb la següent jerarquia de criteris: reduir la demanda energètica, ser eficients en el disseny dels sistemes que cobreixen la demanda energètica, aprofitar els recursos energètics locals, promoure l'ús de materials de construcció de baix impacte ambiental i compensar les emissions de diòxid de carboni derivat de l'impacte energètic dels edificis amb parcs de generació a partir de fonts renovables.

b) El foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables en el sector de l'edificació.

c) L'adaptació de la normativa urbanística i ambiental perquè tant les figures de nous planejaments urbanístics, les seues modificacions i revisions que estiguen subjectes a avaluació ambiental estratègica ordinària com el planejament territorial incorporen, dins de l'estudi ambiental estratègic, una anàlisi quantitativa i una valoració descriptiva de l'impacte sobre les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i els impactes del canvi climàtic sobre el nou planejament, així com les mesures per a mitigar-lo i adaptar-se; tot això en els termes previstos en l'article 25.1 de la present llei. Els projectes d'urbanització que executen les previsions del planejament inclouran una anàlisi de les emissions vinculades a la mobilitat generada, els consums energètics del cicle de l'aigua i dels residus, i els consums energètics dels usos residencials i terciaris.



d) La selecció i classificació d'espais ja urbanitzats o ocupats per infraestructures i serveis amb potencialitats per a situar o compartir superfícies per a captar energies renovables.

2. Les administracions públiques valencianes han de promoure:

a) L'ús, per part dels professionals del disseny, projecció i construcció de zones residencials, de fonts d'energia renovable per a la calefacció, la refrigeració i l'aigua calenta sanitària, i de solucions constructives, tant estructurals com de tancaments altament eficients energèticament.

b) La construcció amb criteris bioclimàtics, amb l'objectiu d'atendre les condicions del seu entorn i no es genere la necessitat de consum energètic. Es tindran en compte qüestions com l'orientació, la capacitat de l'edifici, l'estudi del programa i l'ús de materials amb inèrcia tèrmica.

c) L'impuls de polítiques actives que fomenten la rehabilitació energètica del parc d'habitatges i la millora de l'estalvi i l'eficiència energètics. Les mesures per a la renovació energètica dels edificis han de prioritzar l'accessibilitat i l'eficiència energètica d'edificis i habitatges amb aprofitament d'energia renovable.

d) El reverdiment dels municipis per a fomentar el segrest de carboni i minimitzar l'efecte illa de calor.

e) La reserva de punts de càrrega de vehicles elèctrics en els centres de treball i edificis públics.

f) La implantació d'instal·lacions de subministrament i emmagatzematge d'energies renovables.

g) La limitació de l'extensió de la taca urbana i de sòl artificial mitjançant el desenvolupament de models compactes d'ocupació del territori que afavorisquen un ús mixt i més eficient i intensiu dels terrenys urbanitzats en els ordenaments territorial i urbanístic, minimitzen els desplaçaments i compten amb una xarxa eficaç de transport públic.



h) La garantia, en els nous desenvolupaments urbanístics, de la provisió energètica amb fonts d'energia cent per cent renovables, ja siga per connexió a la xarxa de consum ja siga facilitant l'autoconsum o, si escau, construint xarxes tancades.

i) El disseny i construcció dels espais públics des d'un punt de vista ecosistèmic tenint en compte aspectes com la permeabilitat del sòl, drenatges sostenibles, orientacions, adaptació climàtica, entre altres.









Secció 2.ª

Infraestructures públiques



Article 38. Grans infraestructures i equipaments públics

1. Els projectes de les grans infraestructures i equipaments, la titularitat dels quals corresponga a les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, hauran d'incloure una avaluació de les diferents alternatives relatives a la seua eficiència energètica i, especialment, a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle directes i indirectes en tot el seu cicle de vida, com també el cost del consum energètic corresponent a tota la seua vida útil.

2. Aquestes noves infraestructures hauran de complir els valors que fixe el Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic.



Article 39. Infraestructures portuàries

1. La Generalitat Valenciana aprovarà plans de sostenibilitat dels ports de la seua competència, en els quals es valorarà per a les embarcacions una oferta de punts de connexió per al subministrament o la recàrrega elèctrica i de subministrament de gas natural, així com mesures que incentiven l'ús d'embarcacions menys contaminants.

2. Es promourà l'aprofitament de l'energia de fonts renovables en els ports de competència autonòmica.



Article 40. Enllumenat públic

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana implantaran una xarxa d'enllumenat públic que, d'acord amb la legislació aplicable, minimitze el consum elèctric.

2. La progressiva adaptació de l'enllumenat al consum eficient es durà a terme amb criteris de reducció màxima de la contaminació lumínica respectant la normativa específica de protecció del medi nocturn.



3. La conselleria competent en matèria de transició ecològica, en col·laboració amb el departament competent en matèria d'energia, fixarà les especificacions tècniques que permeten la implantació de l'enllumenat públic d'acord amb els anteriors apartats.

4. Per al compliment del que es disposa en aquest article, les administracions públiques competents impulsaran programes de subvencions per a la substitució o l'adaptació de l'enllumenat públic.





Secció 3.ª

Eficiència energètica d'instal·lacions i aparells



Article 41. Instal·lacions de distribució d'energia tèrmica de districte



1. Les instal·lacions de distribució d'energia tèrmica de districte prioritàriament utilitzaran fonts d'energia primària d'origen renovable o energia residual procedent de depuradores, així com d'infraestructures industrials, equipaments i altres instal·lacions. En cas d'haver d'utilitzar combustibles fòssils, es prioritzaran aquells que produïsquen menys emissions.

2. Els projectes d'aquestes instal·lacions es podran declarar d'utilitat pública, d'acord amb la legislació bàsica estatal en matèria d'energia.





Article 42. Substitució d'instal·lacions i aparells

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana fomentaran la substitució d'instal·lacions d'energia obsoletes per altres més eficients, així com el consum d'aparells eficients.

El Consell promourà la substitució d'instal·lacions tèrmiques ineficients o basades en combustibles fòssils per bombes de calor d'alta eficiència o una altra solució tècnica equivalent a l'anterior.

2. Es podran declarar d'utilitat pública els projectes d'instal·lacions de pous de geotèrmia oberta i tancada en funció del seu interés energètic, d'acord amb la legislació bàsica estatal en matèria d'energia.





Article 43. Classificació energètica d'instal·lacions tèrmiques

1. El Consell establirà reglamentàriament un sistema de classificació energètica global al qual s'hauran de sotmetre, en el seu conjunt, els projectes de les instal·lacions tèrmiques, sense perjudici de la classificació individual dels seus equips i elements aïllats conforme a la legislació bàsica estatal. Aquest sistema permetrà la comparació de l'eficiència energètica de les instal·lacions.

2. Aquesta classificació energètica global serà obligatòria tant per a les noves instal·lacions com per a les substitucions o noves incorporacions d'elements en les instal·lacions ja existents, quan requerisquen projecte tècnic d'acord amb el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis.

3. La classificació de l'apartat anterior s'incorporarà al corresponent certificat d'eficiència energètica o al sistema de gestió energètica quan aquests siguen exigibles.





CAPÍTOL III

Energies renovables



Secció 1.ª

Disposicions generals



Article 44. Preferència de les energies renovables

1. En totes les edificacions i instal·lacions, siga quina en siga la titularitat, s'ha d'implantar progressivament el consum d'energia renovable.

2. En els instruments de planificació territorial i sectorial cal prioritzar, ateses les necessitats i les particularitats de cadascun, la instal·lació d'infraestructures d'energia renovable sobre aquelles que es basen en combustibles fòssils.

3. Sempre que siga possible, les instal·lacions d'energies renovables han de desenvolupar-se aprofitant espais urbans ja existents, construïts o artificials, minimitzant l'ocupació innecessària de sòls no transformats. La conselleria competent ha de fer un estudi de la capacitat del territori transformat per arribar als objectius sobre instal·lacions de energies fotovoltaiques.

4. La conselleria competent en patrimoni ha de fixar les normes per a la instal·lació d'energia solar fotovoltaica en els edificis o béns integrants en el patrimoni cultural valencià. Les sol·licituds de llicència d'obres s'entenen estimades una vegada transcorregut el termini per resoldre i notificar.



Article 45. Integració en el sistema elèctric de les energies renovables



1. La producció d'energia elèctrica mitjançant energies renovables es podrà complementar amb la hibridació de diferents tecnologies, així com amb la instal·lació d'equips d'emmagatzematge energètic amb la finalitat de proporcionar capacitat de gestió, assegurar la qualitat del subministrament i optimitzar tant l'ús de la xarxa existent com el desenvolupament de nova xarxa per a la seua integració.

2. La conselleria competent coordinarà amb l'operador del sistema elèctric i els gestors de xarxa de distribució la integració en aquest dels equips d'emmagatzematge energètic associats a instal·lacions de generació renovable, així com a altres necessitats del sistema elèctric de la Comunitat Valenciana. Aquests equips es podran declarar d'utilitat pública i tindran en tot cas consideració d'instal·lacions elèctriques a l'efecte dels articles 54 i següents de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric.



Article 46. Adequació de les xarxes elèctriques

1. La planificació i el desenvolupament de les xarxes de distribució d'energia elèctrica situades a la Comunitat Valenciana han de permetre la integració de l'energia renovable en aquestes xarxes.

2. La conselleria competent en matèria d'energia, en el marc de la participació de la Comunitat Valenciana en el procés de planificació estatal de la xarxa de transport d'energia elèctrica, ha de promoure l'adequació d'aquesta xarxa per a la integració de l'energia renovable.

3. Els titulars de les xarxes de distribució i transport d'energia elèctrica, en les condicions establertes en la normativa vigent, han de proporcionar informació tècnica sobre línies, subestacions o nodes de les xarxes, amb la finalitat de permetre l'avaluació de la viabilitat dels emplaçaments per a instal·lacions de generació renovable.

4. Les actuacions regulades en els punts anteriors cal dur-les a terme tenint en compte la definició de les zones de desenvolupament prioritari definides en l'article 48 següent i han d'incloure una previsió del calendari de desenvolupament de xarxa.

5. Els titulars de les xarxes de distribució i transport d'energia elèctrica, amb l'objectiu de dur a terme una gestió eficient i flexible tant de la mateixa xarxa com dels diferents recursos energètics connectats a aquesta, com també disposar d'un sistema elèctric més resilient davant les situacions meteorològiques i climàtiques adverses, han de promoure la digitalització i automatització d'aquestes xarxes.





Secció 2.ª

Ubicació de les instal·lacions i tramitació de projectes



Article 47. Ubicació de les instal·lacions

Les instal·lacions d'energia renovable, així com les seues línies d'evacuació i els reforços de xarxa necessaris, s'adequaran a les normes territorials i urbanístiques i se'ls reconeixerà l'ús compatible amb els usos propis del sòl no urbanitzable comú. S'afavorirà la implantació d'aquestes instal·lacions en les zones de desenvolupament prioritari, segons el que es preveu en l'article 19.



Article 48. Zones de desenvolupament prioritari

1. Són zones de desenvolupament prioritari aquelles unitats territorials, delimitades mitjançant instruments de planejament urbanístic i territorial d'àmbit supramunicipal, on les instal·lacions d'energia renovable, com també les seues línies d'evacuació i els reforços de xarxa necessaris, tenen la consideració d'ús admès a l'efecte de la legislació territorial i urbanística, sense perjudici del que s'estableix en l'article 47 amb relació a l'ús compatible d'aquesta mena d'instal·lacions en sòl no urbanitzable comú. La condició d'ús admès s'ha d'aplicar directament i el planejament urbanístic l'ha de respectar.

2. La planificació assenyalada en l'article 19 d'aquesta llei pot definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, com també la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona, considerant els aspectes següents:

a) La suficiència de la font d'energia.

b) L'aptitud ambiental i territorial per a acollir les instal·lacions.

c) La baixa productivitat o interès agrari de la zona.

d) La disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per a evacuar l'energia generada, o les infraestructures de xarxa que resultarien necessàries.

e) L'orografia, extensió, accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn.

f) La preservació de paisatges protegits o especialment representatius.

g) Les necessitats energètiques dels municipis afectats.

En la definició de les zones de desenvolupament prioritari cal comptar amb la participació dels ajuntaments.

3. La planificació referida en l'article 19 d'aquesta llei ha de garantir que la superfície total prevista per a aquestes zones siga adequada i suficient per a la generació d'energia equivalent al consum energètic anual de la Comunitat Valenciana, d'acord amb els objectius de consum establits en l'article 16, apartats 2 i 3 d'aquesta llei.

4. En els procediments per a la determinació d'aquestes zones, la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori ha d'emetre prèviament un informe.

5. En la indicació de la tipologia d'instal·lació que es pot situar en zones de desenvolupament prioritari, s'han d'establir les seues possibilitats d'hibridació amb altres tecnologies renovables quan les condicions de connexió a les xarxes de transport oferisquen oportunitats d'explotació d'aquestes plantes de producció d'energia i sempre que la hibridació no supose un perjudici ambiental i paisatgístic o que contravinga les normatives que regulen la protecció especial dels sòls i de l'entorn. En qualsevol cas, cal l'autorització administrativa corresponent per a instal·lar-les.



Article 49. Simplificació de la tramitació d'instal·lacions de generació renovable i d'autoconsum

Les administracions públiques, en l'àmbit de les seues competències, com també les empreses distribuïdores i transportistes d'electricitat, hauran d'establir protocols adequats per a simplificar i agilitzar l'execució dels projectes d'energia renovable i d'autoconsum i la seua connexió a les xarxes energètiques, així com les instal·lacions d'evacuació i de reforç de la xarxa.



Article 50. Tramitació d'instal·lacions de generació renovable

1. Les instal·lacions de generació renovable hauran de disposar de l'autorització administrativa de la direcció general competent en matèria d'energia amb les excepcions previstes expressament per la legislació sectorial.

2. No seran necessàries la prèvia autorització administrativa ni l'autorització administrativa de construcció per a les instal·lacions de generació elèctrica mitjançant energies renovables de fins a 100 kW de potència instal·lada, ni per a les instal·lacions de producció de xicoteta potència en el marc del que s'estableix en el Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.



3. A l'efecte de la seua tramitació i autorització, les instal·lacions d'evacuació es consideren part integrant de les corresponents instal·lacions d'energies renovables.



Article 51. Participació local en instal·lacions de generació renovable



1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han d'incentivar la participació local en instal·lacions d'energia renovable i promoure la capacitació de la ciutadania, les comunitats d'energia renovables, les comunitats ciutadanes d'energia i altres entitats de la societat civil per a fomentar-ne la participació en el desenvolupament i la gestió dels sistemes d'energia renovable.

2. A l'efecte d'aquesta llei, es consideren projectes de generació renovable amb participació local els promoguts per entitats que siguen considerades comunitats d'energia renovable i comunitats ciutadanes d'energia, d'acord amb la normativa europea.

3. Els projectes d'energies renovables amb participació local tenen la consideració de projectes d'interès per a la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en la Llei 19/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, d'acceleració de la inversió a projectes prioritaris, amb els efectes regulats en l'article 4 d'aquesta.

4. El Consell, per decret, ha de crear una borsa de terrenys on els seus propietaris els puguen posar a disposició per al desenvolupament de projectes d'energies renovables. El desenvolupament reglamentari d'aquesta llei ha de regular els seus criteris i requisits, tenint en compte la interoperabilitat d'aquesta borsa amb altres registres ja existents i amb la informació cartogràfica.



Article 52. Establiment del dret de superfície

1. Les administracions públiques podran constituir un dret de superfície sobre patrimoni de la seua titularitat a favor de cooperatives, comunitats d'energia renovable o comunitats ciutadanes d'energia legalment constituïdes per al desenvolupament de projectes de generació d'energies renovables o emmagatzematge energètic.

2. El dret de superfície per a aquesta finalitat només es podrà concedir mitjançant concurs públic reservat per a aquesta mena d'entitats, i s'hauran d'establir necessàriament en les bases:

a) La determinació exacta dels béns sobre els quals es constitueix el dret de superfície.

b) La duració màxima de la concessió i, en el seu cas, les oportunes pròrrogues, fins al màxim previst en la normativa de patrimoni públic aplicable.

c) El cànon anual que satisfer o el mecanisme de col·laboració per a l'aprofitament de l'energia generada, si escau.

d) La potència mínima de generació renovable o emmagatzematge a instal·lar i les seues característiques bàsiques.

e) El termini màxim de posada en marxa d'aquestes instal·lacions.

f) Els mecanismes de col·laboració i fiscalització a exercir per part de l'administració pública concedent.

g) La forma en què s'executarà la reversió a favor de l'administració pública concedent una vegada esgotat el termini de concessió o resolta aquesta.



Secció 3.ª

Aplicacions específiques de les energies renovables



Article 53. Generació en punts de consum aïllats

1. Les noves edificacions que constituïsquen punts de consum aïllat o aquelles que tinguen un canvi d'ús en sòl no urbanitzable han de cobrir la totalitat del seu consum elèctric mitjançant generació renovable d'autoconsum sempre que no hi haja possibilitat de connexió a la xarxa elèctrica, sense perjudici que es puguen instal·lar sistemes de suport o d'emergència que utilitzen combustibles fòssils.

2. El que es disposa en l'apartat anterior no s'aplica a les edificacions, construccions i instal·lacions legals vinculades a les activitats agràries. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de promoure la substitució de grups electrògens per sistemes de generació renovable.



Article 54. Autoconsum

1. Les administracions públiques fomentaran l'autoconsum d'energies renovables.

2. Es crea el Registre administratiu d'autoconsum, l'organització i el funcionament del qual s'establirà per Decret del Consell.

3. Les instal·lacions de generació per a autoconsum energètic podran ser per a l'ús d'un únic consumidor o compartides entre diversos consumidors, d'acord amb la normativa bàsica estatal d'aplicació. En aquest sentit, les administracions públiques valencianes fomentaran preferentment les comunitats energètiques d'autoconsum d'energia renovable.



Article 55. Aprofitament dels grans aparcaments en superfície i de cobertes

1. Els espais destinats a les places d'estacionament de tots els nous aparcaments de titularitat privada en sòl urbà situats en superfície que ocupen una àrea total superior a 1.000 metres quadrats s'han de cobrir amb plaques de generació solar fotovoltaica destinades a l'autoconsum de les instal·lacions associades a l'aparcament.



2. En les instal·lacions de titularitat privada amb aparcament en superfície en sòl urbà que ocupe una àrea total de 1.500 metres quadrats o més, i dispose d'una potència contractada de 50 kW o més, s'ha d'incorporar generació solar fotovoltaica per a autoconsum, bé en l'espai d'aparcament, bé en la coberta de les instal·lacions.



3. Cal cobrir amb plaques solars de generació fotovoltaica els espais destinats a les places d'estacionament de tots els aparcaments de titularitat pública en sòl urbà situats en superfície que ocupen una àrea total superior a 1.000 metres quadrats.

4. Les administracions públiques valencianes poden establir obligacions d'incorporació de generació renovable en aparcaments situats en sòl no urbà.

5. Sense perjudici del que s'estableix en la normativa bàsica estatal, s'ha d'incorporar generació solar fotovoltaica per a les cobertes de les edificacions següents:

a) Edificis residencials plurifamiliars i habitatges unifamiliars.

b) Construccions d'ús dotacional, industrial o terciari, de titularitat pública o privada, amb una superfície en planta superior a 250 metres quadrats. Aquesta disposició s'ha d'aplicar en edificacions, edificis o habitatges unifamiliars de nova construcció i en els que siguen objecte d'una reforma integral o canvi d'ús. S'estableix la possibilitat d'instal·lar aquests sistemes en ubicacions alternatives com a façanes en la mateixa parcel·la. Queden exceptuades les edificacions, edificis o habitatges amb coberta de fibrociment i en els casos en què les ombres projectades facen inviable la instal·lació, la qual cosa s'ha de justificar mitjançant un estudi tècnic.

6. De manera excepcional, l'organisme competent en l'autorització de la corresponent actuació pot determinar l'exempció o limitació de les obligacions establides en aquest article per motius d'inviabilitat tècnica o de protecció del paisatge o del patrimoni cultural, amb l'informe previ favorable de l'ajuntament corresponent.



7. En edificacions o cobertes industrials amb una superfície en planta inferior o igual a 1.000 metres quadrats amb sostres no aptes per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques, se n'ha d'afavorir la substitució per sostres que siguen aptes per a aquestes, a través d'incentius fiscals o línies de suport específiques per a aquesta mena de reformes.

8. Per a facilitar la integració de projectes de generació renovable en entorns urbanitzats i aconseguir una major penetració de renovables en cobertes i aparcaments, quan siga necessària la connexió de les diferents parts d'un mateix projecte per a assegurar la viabilitat econòmica i que aquesta s'haja de fer a través de sòl públic, el Consell ha de facilitar les servituds. Per decret del Consell se n'han de definir els criteris i el procediment.

9. Les administracions publiques han de fomentar les instal·lacions fotovoltaiques per a tot tipus d'empreses en els termes establits en la legislació vigent. El que es disposa en els apartats anteriors s'entén sense perjudici del que s'estableix en el Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la reactivació econòmica urgent.





Article 56. Paràmetres urbanístics

Les instal·lacions de producció d'energia renovable situades en aparcaments en sòl urbà o sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, no computaran urbanísticament en ocupació, en edificabilitat, en distància a fites ni en altura.





CAPÍTOL IV

Gestió de la demanda



Article 57. Gestió de la demanda

1. D'acord amb la normativa bàsica i en coordinació amb l'operador del sistema elèctric, el Consell regularà sistemes de gestió de la demanda elèctrica amb l'objectiu d'adequar-la a la disponibilitat de generació renovable i a la infraestructura de transport i distribució d'electricitat.



2. A aquest efecte, podrà establir obligacions mínimes de gestió per als sistemes d'acumulació d'energia elèctrica, per als grans consumidors, per als agregadors de demanda o per als consums que per les seues característiques siguen susceptibles de ser gestionats de forma agregada.



3. La regulació de la demanda haurà d'incloure, com a mínim, programes de modulació de la càrrega de la demanda i el fre del creixement de les puntes de demanda d'energia activa i reactiva.

4. D'acord amb l'objectiu de democratització de l'energia, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana promouran la implantació d'agregadors de demanda i la participació de la ciutadania i dels sectors econòmics en la gestió de la demanda.





CAPÍTOL V

Biocombustibles



Article 58. Biocombustibles

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de fomentar la generació i el consum de biocombustibles a partir del tractament d'aigües residuals i la reutilització d'olis d'ús domèstic i industrial, i dels residus i de les restes d'origen orgànic, així com la generació i el consum d'hidrogen d'origen renovable per la indústria i el transport.



2. Així mateix, han de fomentar la gestió i el consum de la biomassa forestal sostenible, de restes de poda de l'agricultura i de la jardineria com a font d'energia renovable, respectant el que s'estableix en els instruments tècnics de gestió forestal i la productivitat de les muntanyes reflectida en aquests, d'acord amb els principis establits en aquesta llei i amb els de l'economia circular, i el foment del desenvolupament local sostenible.

3. S'han d'identificar les oportunitats per a l'ús de recursos fins ara infraaprofitats com la biomassa agrícola, forestal i urbana, i el biogàs, entre altres.

4. En el cas del biometà, les administracions públiques fomentaran que s'injecte a les xarxes de gas natural, amb els tractaments i les condicions de qualitat exigibles per la normativa vigent.



Article 59. Limitació de combustibles menys respectuosos amb el medi ambient

1. Les noves instal·lacions tèrmiques utilitzaran preferentment l'energia d'origen renovable. En els projectes o memòries tècniques d'aquelles que hagen d'utilitzar combustibles fòssils s'haurà de justificar degudament aquesta circumstància.

2. Es prioritzarà l'ús del gas natural enfront d'altres fonts d'origen fòssil.





CAPÍTOL VI

Polítiques de mobilitat i transport



Secció 1.ª

Disposicions generals



Article 60. Promoció de la mobilitat sostenible

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de promoure la mobilitat sostenible i, de manera especial, han de fomentar:



a) Els plans i projectes orientats a potenciar el model de transport públic, col·lectiu i intermodal, que reduïsquen l'ús de l'automòbil i promoguen altres formes de transport sostenible sense emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

b) Els sistemes de gestió de la mobilitat basats en criteris d'eficiència energètica, reducció d'emissions i racionalització de l'ús de l'automòbil privat.

c) La mobilitat no motoritzada, especialment en els centres urbans i àrees metropolitanes.

d) La mobilitat elèctrica i la substitució o reconversió de vehicles per uns altres amb menys emissions associades, com també sistemes de vehicle compartit.

e) El transport ferroviari tant com manera de transport públic en àrees metropolitanes com a públic i de mercaderies a l'interior de la Comunitat Valenciana.

f) El desenvolupament de models compactes d'ocupació territorial que incentiven l'adopció de patrons sostenibles de mobilitat i l'urbanisme de proximitat.

2. Les mesures que s'adopten s'han de dirigir als objectius següents:



a) La racionalització de la demanda de mobilitat i transport privat, tant de mercaderies com de persones, per a optimitzar el conjunt de la xarxa d'infraestructures de transport públic, mitjançant l'adopció d'instruments de gestió, informació i foment del transport públic.



b) L'impuls de la millora en l'eficiència energètica del parc de vehicles mitjançant incentius econòmics i administratius per a la seua conversió o substitució per alternatives no contaminants.

c) La creació de les condicions tècniques i de gestió que faciliten la integració i la intermodalitat dels diversos models de transport, potenciant els models amb una major intensitat en l'ús de les energies no contaminants.

d) La promoció de la mobilitat elèctrica i la substitució o reconversió de vehicles de combustió interna a combustibles i mètodes de tracció alternatius amb menys emissions associades.

e) Delimitació de zones de baixes emissions d'accés restringit als vehicles més emissors i contaminants, conversions en zona de vianants, restriccions de trànsit en moments de major contaminació. Les possibles restriccions a la circulació de vehicles en funció de les seues emissions contaminants s'han de fer conforme a la classificació dels vehicles pel seu nivell d'emissions, d'acord amb el que s'estableix en el Reglament general de vehicles vigent.

f) La promoció de l'ús de la bicicleta, com també les infraestructures que en propicien l'ús amb seguretat, mitjançant xarxes de carrils bici amb connectivitat municipal i supramunicipal.

g) La promoció de l'ús de vehicles compartits.

Article 61. Mobilitat sostenible en les àrees generadores d'alta mobilitat

1. Les àrees generadores d'alta mobilitat, en sintonia amb la llei de mobilitat de la Comunitat Valenciana, prèviament a la seua implantació, realitzaran un pla de mobilitat on s'avalue la demanda de mobilitat associada a la nova implantació i s'establisquen les mesures que preceptivament s'executaran per a la seua gestió sostenible, sota els principis de l'existència, en tot cas, d'una connexió per als vianants-ciclista amb els nuclis urbans pròxims i una participació adequada del transport públic en relació amb el conjunt de maneres motoritzades.

2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana implantaran en els seus centres de treball punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, d'estacionament de bicicletes i per a altres formes de transport motoritzades i no motoritzades, preferiblement d'ús públic.



Article 62. Campanyes per al foment de consum del producte local



Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana promouran mitjançant campanyes i acords amb els diferents sectors econòmics el consum de productes locals, per a reduir el transport de mercaderies a llarga distància.





Secció 2.ª

Mobilitat lliure d'emissions



Article 63. Lloguer, adquisició i altres formes de tinença de vehicles lliures d'emissions

1. Les administracions públiques i les empreses estaran obligades, en el moment de renovar les seues respectives flotes, a substituir progressivament els seus vehicles de combustió interna per vehicles lliures d'emissions.

2. Les empreses de lloguer de vehicles, com també les grans i mitjanes empreses que substituïsquen anualment més del 30% dels seus vehicles, en renovar les seues flotes, compliran amb els percentatges mínims d'adquisició o de lloguer de vehicles lliures d'emissions establits en l'annex II d'aquesta llei. Aquest annex podrà ser modificat pel Consell mitjançant decret.

3. La regla anterior és aplicable a empreses amb activitat econòmica, bé perquè la seua seu, domicili social, delegació o establiment permanent se situen en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, bé perquè desenvolupen la seua activitat econòmica en aquest àmbit encara que no tinguen seu, domicili social, delegació o establiment permanent en la mateixa i flota de vehicles amb els quals compte per a desenvolupar la seua activitat econòmica en territori valencià, i únicament respecte a vehicles turismes, motocicletes i ciclomotors.

4. Les empreses a les quals es refereix l'apartat 2 d'aquest article comunicaran a l'administració competent la informació necessària per a la verificació del compliment de l'obligació de renovació progressiva de les seues flotes. Aquesta informació podrà ser interoperable amb els registres existents en la Direcció General de Trànsit.

Així mateix, estaran obligades a identificar totes les unitats de les quals disposen i a indicar si estan lliures d'emissions.



Article 64. Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de planificar i implantar una xarxa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics adequada i suficient per al compliment dels objectius fixats en aquesta llei. Per a tal efecte, es crea el sistema públic de gestió de recàrregues per a vehicle elèctric a la Comunitat Valenciana, que s'ha de regular reglamentàriament. Així mateix, s'ha de planificar el desenvolupament d'una xarxa de punts de proveïment de carburant de combustibles alternatius d'origen no fòssil.

2. Amb aquesta finalitat, també han de fomentar la implantació de punts de recàrrega elèctrica per part de particulars i en el sector privat. S'admet una declaració responsable o comunicació prèvia per a l'inici de les obres i l'activitat tant per al punt de recàrrega com per a les instal·lacions elèctriques necessàries per a connectar el punt de recàrrega a la xarxa elèctrica.

3. El desenvolupament de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics ha de tenir en compte la capacitat de la xarxa de distribució, que s'ha de reforçar progressivament per a permetre el compliment de l'apartat 1 d'aquest article.



Article 65. Reserva d'aparcament

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana reservaran places per a ús exclusiu de vehicles lliures d'emissions en les vies públiques i en els aparcaments públics de la seua titularitat qualsevol que siga la seua forma de gestió.

2. Les administracions titulars del servei públic d'aparcament instaran, en el seu cas, mesures oportunes perquè l'empresa concessionària s'adapte a l'obligació establida en l'apartat anterior.



3. Els aparcaments privats d'ús públic vinculats a una activitat econòmica, quan disposen de més de 40 places, reservaran per a ús exclusiu de vehicles lliures d'emissions un percentatge de places no inferior al 2 %, que s'incrementarà progressivament en els termes i terminis que s'establisquen reglamentàriament.



Article 66. Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en aparcaments



1. Tots els aparcaments d'edificis no residencials, amb més de 40 places d'estacionament han de disposar almenys d'un punt de recàrrega de vehicle elèctric per cada 40 places, i a partir de les 1.000 places amb un punt de recàrrega per cada 100 places.

2. Els aparcaments en edificis no residencials de nova construcció o on es realitze una reforma integral i amb més de 10 places d'estacionament, han de disposar d'almenys un punt de recàrrega de vehicle elèctric, i, a més de complir el requisit del paràgraf anterior, han de preveure la infraestructura necessària que possibilite la instal·lació futura en les places d'aparcament de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, sense perjudici del que hi ha disposat en el Codi tècnic d'edificació.



3. Poden establir-se mesures de foment per a la instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric en l'àmbit residencial, com també per a l'adequació de les instal·lacions elèctriques d'aparcaments previs a l'entrada en vigor del Reial decret 1.053/2014, de 12 de desembre.





Article 67. Vehicles de combustió interna

1. En el marc de la planificació estatal dirigida al compliment de tractats i acords internacionals subscrits en la matèria, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana adoptaran les mesures necessàries perquè l'any 2040 els vehicles turismes i comercials lleugers que es matriculen en la Comunitat siguen lliures d'emissions.

2. Les administracions públiques afavoriran mitjançant plans de penetració de vehicles elèctrics que el parc de vehicles turismes i comercials lleugers en 2050 siga un parc lliure d'emissions, a excepció dels vehicles amb matrícula de vehicle històric d'acord amb el que es disposa en la normativa reguladora de vehicles històrics vigent.



3. Els municipis en els quals hi haja àrees en què se superen, per motius associats al transport per carretera, els valors límit de qualitat de l'aire previstos en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera i la seua normativa de desenvolupament, podran establir, entre altres, restriccions de circulació a vehicles en funció de les seues emissions contaminants conforme a la classificació dels vehicles pel seu nivell d'emissions d'acord amb el que s'estableix en el Reglament General de Vehicles vigent.





CAPÍTOL VII

Altres polítiques sectorials de mitigació



Article 68. Agricultura, ramaderia, pesca i gestió forestal

1. La planificació i actuacions que desenvolupen les administracions públiques valencianes, en l'àmbit de les seues respectives competències, en relació amb l'activitat agrícola, ramadera, forestal i pesquera afavoriran la reducció d'emissions i la resiliència del territori.

2. En tot cas, tindrà compte:

a) La promoció dels productes agro-ramaders ecològics i de proximitat i de sistemes extensius de producció agrícola i ramadera.

b) La reducció d'emissions procedents de la fermentació entèrica, de la gestió de fems, de la fertilització nitrogenada i dels arrossars, i, en general, el foment de l'economia circular per a l'aprofitament de residus i subproductes agrícoles i ramaders. La gestió òptima de l'ús de fertilitzants, així com el foment de la correcta gestió dels purins, fems i residus agraris.

c) Impuls a la millora de la gestió del carboni dels sòls, mitjançant pràctiques agràries que incrementen el contingut de matèria orgànica del sòl o eviten la seua pèrdua.

d) El foment prioritari de les mesures dirigides a l'optimització de regadius que comporten un aprofitament de l'aigua millor i més racional, amb la màxima eficiència energètica i la introducció d'energies renovables.

e) El desenvolupament de nous herbicides i plaguicides compatibles amb el medi ambient, així com de nous tractaments de lluita biològica contra les plagues i malalties compatibles amb el respecte als ecosistemes.

f) El foment de la màxima eficiència energètica de la maquinària utilitzada en l'àmbit agropecuari i pesquer, així com de l'ús i implantació d'energies renovables.

g) Reduir la distància del transport de matèries primeres per a l'alimentació animal.

h) El reforçament del coneixement en el sector per a avançar en la reducció d'emissions, l'adaptació d'espècies i la conservació de la biodiversitat.

i) L'adopció de mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la capacitat d'actuar com a embornal i com a font d'energies renovables i materials de construcció sostenibles, avançant concretament cap a:

1) La conservació de la biodiversitat dels ecosistemes forestals i les seues funcions reguladores del cicle hidrològic i la protecció contra l'erosió i altres efectes adversos.

2) L'afavoriment d'una gestió forestal activa que permeta reduir el risc d'incendis forestals i aprofitar la biomassa forestal, regulant els deures i les obligacions de la propietat de les finques forestals.



3) El suport a les empreses de gestió forestal per a fomentar el compliment dels objectius d'aquesta llei.

4) El foment de la reforestació amb els objectius d'incrementar la fixació de carboni i la resiliència del territori a l'efecte del canvi climàtic.

5) El foment de plantacions forestals d'espècies de creixement mitjà i ràpid, recollides en la normativa sectorial d'ordenació i gestió forestal, que permeten un valor afegit en superfícies agrícoles en procés d'abandó, eviten la continuïtat de formacions forestals, potencien el consum de recursos naturals renovables i afavorisquen l'ús del sòl i un estalvi d'aigua.

j) Foment de programes de transferència d'investigació i coneixement de les noves tècniques o pràctiques.



Article 69. Turisme

1. En coordinació amb el que disposa la Llei 15/2018, de 7 de juny, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, les administracions competents han de garantir la incorporació de mesures encaminades cap a la promoció d'un model de turisme sostenible, menys consumidor de recursos, de menys emissions i més respectuós amb el territori. Concretament, han d'anar encaminades:

a) Al foment d'un model turístic que avalue les noves situacions, tant les oportunitats com les amenaces, derivades dels impactes del canvi climàtic.

b) Al tractament integral de la sostenibilitat del sector turístic, inclosos els recursos, els productes i les destinacions.

c) A la sensibilització i la informació, tant dels treballadors del sector com dels turistes, sobre l'ús sostenible dels recursos.

d) A l'ordenació i la gestió del territori, atesos els riscos i les vulnerabilitats conseqüència del canvi climàtic, amb especial esment a la renaturalització de les zones costaneres.

2. Entre els criteris de valoració per al finançament de projectes per al foment del turisme en l'àmbit de les ajudes de la Generalitat Valenciana, ha de ser un criteri de selecció positiu el fet que els beneficiaris tinguen una planificació que incloga les mesures a què es refereix l'apartat 1.

3. El Consell, amb l'objectiu de reduir la vulnerabilitat davant fenòmens meteorològics extrems i en el marc dels instruments de col·laboració, ha d'instar els municipis que tenen la consideració de turístics a disposar, en el marc de les seues competències, d'una planificació que incorpore una avaluació de les mesures específiques per a garantir els serveis bàsics municipals en època de màxima afluència turística i els ha de donar suport. Aquests serveis bàsics inclouen el proveïment d'aigua potable, el subministrament d'energia, la gestió de residus, el transport, la depuració d'aigües residuals urbanes, l'atenció primària de salut i el servei de telecomunicacions.



Article 70. Gestió de Residus

1. Les mesures que s'adopten en matèria de residus hauran d'encaminar-se a reduir l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, sobre la base del desenvolupament de l'economia circular i concretament es dirigiran a:

a) Reduir l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle en la gestió de residus, fent un seguiment anual per part dels ens gestors, de la reducció aconseguida sobre la base de la millora de la gestió.

b) Dirigir totes les actuacions cap a l'eliminació dels abocadors de la Comunitat Valenciana. Aplicar la jerarquia de residus establida per la Unió Europea prioritzant les opcions de gestió de: prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge, altres tipus de valorització i, finalment, l'eliminació.

c) Impulsar la implantació de models de recollida i transport de residus que incloguen la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en el propi procés.

d) Promoure la substitució de matèries primeres per subproductes o matèries primeres secundàries procedents de la valorització de residus afavorint l'economia circular.

e) Incorporar mesures de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle dels propis abocadors i promoure l'ús de combustible procedent de residus.

2. La conselleria competent en matèria de residus elaborarà la planificació en matèria de residus d'acord amb els objectius anteriors, el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana i la normativa europea. Les administracions públiques valencianes competents en gestió de residus, emprendran les accions necessàries per al compliment dels objectius fixats.

3. A fi de reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle amb origen en les activitats de gestió de residus, la legislació i la planificació que s'aprove en la Comunitat Valenciana en aquesta matèria tindrà com a objectius fonamentals:

a) Reduir la generació de residus.

b) Promoure l'aplicació d'usos de materials recuperats.

c) Limitar al màxim la deposició de residus en abocadors.





TÍTOL IV

Mesures d'adaptació a l'efecte

del canvi climàtic i transició justa



Article 71. Principis d'actuació

1. Tot l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei està obligat a col·laborar en les polítiques públiques d'adaptació a l'efecte del canvi climàtic i transició justa en el marc de la legislació estatal bàsica i dels instruments de planificació previstos en aquesta llei.

2. La Generalitat ha d'impulsar les accions d'adaptació en l'àmbit de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i les ha d'incentivar en tots els sectors de l'activitat econòmica. Tanmateix, s'ha de prestar especial atenció a l'assistència a les administracions locals, així com la seua capacitació en matèria d'adaptació al canvi climàtic, en el marc de les seues capacitats competencials.

3. La Generalitat ha de posar a l'abast dels sectors públic i privat guies tècniques i eines per a facilitar les actuacions per a l'adaptació. Les administracions competents han d'impulsar mesures de comunicació, conscienciació i formació en tots els sectors d'activitat per a afavorir la comprensió de les alteracions que inevitablement es produiran i per a reduir la vulnerabilitat humana i dels ecosistemes davant els impactes.





CAPÍTOL I

Mesures específiques d'adaptació



Article 72. Ordenació del territori i urbanisme

1. Els nous instruments d'ordenació del territori i urbanisme de la Comunitat Valenciana han d'incorporar els aspectes relacionats amb el canvi climàtic des de la perspectiva de la reducció dels riscos, la vulnerabilitat, el manteniment i el foment de la biodiversitat, els sistemes naturals i els agrícoles, i el trànsit cap a un territori neutre en carboni.



2. En els nuclis urbans han d'atendre l'atenuació de l'efecte illa de calor, l'increment del confort tèrmic i la reducció de les necessitats energètiques per a climatització, mitjançant la introducció o potenciació de la vegetació i, quan siga viable, de masses d'aigua.

3. Per a això, han d'utilitzar la informació i les tecnologies més apropiades i avançades a cada moment. S'han de considerar, entre altres, els aspectes següents:

a) Incorporació dels riscos climàtics (inundació, estrès tèrmic, estrès hídric i protecció dels aqüífers, pèrdua de la biodiversitat, augment del nivell de la mar, etcètera) com a factors condicionants del medi físic.



b) Inclusió de les causes i efectes del canvi climàtic i l'adaptació, en particular en l'àmbit territorial i la planificació urbana, a través d'una cartografia temàtica de resiliència territorial, d'impactes, vulnerabilitat i risc.

c) Promoció de la infraestructura verda i les solucions basades en la naturalesa, com a mecanismes per a regenerar els ecosistemes i per a mantindre i millorar la resiliència territorial i la salut de la població i, en general, reduir el risc davant el canvi climàtic.

d) Incorporació de la perspectiva climàtica en els plans d'acció territorial sectorials i integrats.

Així mateix, les administracions públiques valencianes han d'impulsar l'adaptació dels plans territorials parcials, plans territorials sectorials i plans generals d'ordenació urbana des de la perspectiva esmentada de la reducció dels riscos i el trànsit cap a un territori neutre en carboni.





Article 73. Agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura

La planificació i les actuacions que desenvolupen les administracions públiques valencianes, en l'àmbit de les seues respectives competències, en relació amb l'activitat agrícola, ramadera i pesquera, han de tenir en compte, almenys:

a) L'avaluació dels riscos per a aquests sectors y activitats i el territori derivats del canvi climàtic, així com les mesures identificades per a la reducció d'aquests i les oportunitats que poden aparèixer per al sector.



b) L'elaboració d'un informe de vulnerabilitats dels cultius i les espècies animals d'interès productiu més susceptibles de patir els impactes climàtics previstos.

c) La valorització d'espècies o varietats pròpies, principalment autòctones, que tinguen més capacitat per a adaptar-se a les noves condicions climàtiques d'acord amb treballs genètics i ecofisiològics, i l'increment de biodiversitat en els sistemes agraris.

d) Foment de programes de recerca per a adaptar els diferents cultius al canvi climàtic.

e) Foment de la investigació i l'anàlisi de models dinàmics de simulació dels diferents cultius davant de les diferents variables climàtiques i ambientals, i sobretot davant la deficiència hídrica.

f) El suport tècnic necessari per a l'impuls i el desenvolupament de les millors tècniques agronòmiques en relació amb el canvi climàtic, així com el foment de programa de transferència d'investigació i coneixement de les noves tècniques o pràctiques de l'activitat agropecuària dirigida als productors perquè s'hi adapten.



Article 74. Salut Pública

1. La planificació en matèria de salut haurà d'incloure l'anàlisi específica dels riscos per a la salut de la ciutadania produïts o intensificats pels canvis en les variables climàtiques.

2. De la mateixa manera, a fi d'actualitzar els estudis que avaluen la vulnerabilitat i els riscos a conseqüència de canvi climàtic en la Comunitat Valenciana, dirigits a elaborar el Programa d'adaptació del Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic, la conselleria competent en salut haurà de generar els informes que permeten valorar la incidència del canvi climàtic sobre la salut.

3. Les mesures que s'adopten han d'anar encaminades a la prevenció davant els efectes del canvi climàtic que puguen resultar adversos per a la salut de les persones, incloent mesures relatives a les malalties transmeses per vectors, a la qualitat de l'aigua i de l'aire, i a la protecció enfront de les onades de calor així com mesures en l'àmbit alimentari, davant qualsevol efecte del canvi climàtic que puga afectar la innocuïtat dels aliments i de difusió dels riscos per a la salut derivats dels efectes del canvi climàtic.

4. S'adoptaran igualment mesures destinades a avaluar els riscos dels treballadors i de les condicions laborals davant esdeveniments extrems i s'adoptaran les mesures preventives que corresponguen.



Article 75. Atenció d'emergències, protecció civil i seguretat

1. La conselleria competent en matèria de protecció civil i emergències inclourà en els plans d'emergència i de protecció civil vigents les modificacions que provinguen de l'increment de la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems.

2. Així mateix, aprovarà plans de contingència precisos perquè el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat i els serveis essencials d'atenció d'emergències puguen respondre als riscos derivats del canvi climàtic.

3. El conseller/a competent en matèria de seguretat inclourà en els plans de seguretat vigents les modificacions que procedisquen a conseqüència de l'increment de la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems, així com dels riscos socials i econòmics del canvi climàtic.



Article 76. Xarxa de refugis climàtics

La Generalitat ha d'impulsar, en col·laboració amb els ajuntaments, una xarxa de refugis climàtics en espais i equipaments públics que s'activaran com a llocs d'acollida de la ciutadania que ho necessite durant els fenòmens meteorològics adversos i temperatures extremes. Reglamentàriament s'ha de desenvolupar un catàleg amb aquests equipaments, les característiques que han de complir, que han de romandre oberts i accessibles a la ciutadania durant aquests fenòmens.





Article 77. Biodiversitat i sector forestal

1. Les administracions públiques valencianes han d'incorporar la perspectiva de canvi climàtic en els instruments d'ordenació dels recursos naturals i planificació i gestió dels espais naturals protegits. En aquest sentit, les actuacions han d'anar dirigides a la conservació del patrimoni natural i a garantir els serveis proporcionats pels ecosistemes per a la millora de la resiliència del territori davant els efectes del canvi climàtic.

2. Ha de garantir-se la gestió de la infraestructura verda a totes les escales definida en les directrius d'ordenació del territori atesos els criteris del seu disseny.

3. Des del planejament urbà s'han de promoure de manera prioritària les solucions naturals en:

a) La infraestructura verda urbana, com a element dirigit a la protegir la salut de la ciutadania i la resiliència davant fenòmens extrems.

b) Els espais periurbans, per a construir la continuïtat del medi urbà cap al medi rural, i la infraestructura verda en sòl periurbà, per a constituir un actiu de primer ordre per a la resiliència urbana i assegurar la permeabilització del sòl rural cap al medi urbà.

4. Les administracions públiques competents han de fer anàlisis de vulnerabilitat i risc de la Xarxa Natura 2000 i de les zones humides contra els impactes del canvi climàtic, i han de promoure i implementar les mesures necessàries per a adequar la seua gestió al nou context climàtic. Així mateix, han de promoure la interconnectivitat dels espais catalogats en aquesta xarxa.

5. Han de potenciar-se les races ramaderes autòctones i la ramaderia extensiva com a element de conservació de la biodiversitat contra els impactes del canvi climàtic, així com les espècies i varietats agrícoles tradicionals o locals adaptades al medi, fomentant l'agrobiodiversitat.



6. Les administracions públiques competents han d'avaluar la vulnerabilitat de la biodiversitat autòctona contra espècies invasores, i han de promoure i implementar les mesures necessàries per a una gestió efectiva de l'adaptació en aquest àmbit.

7. Les administracions públiques competents han d'avaluar els impactes, la vulnerabilitat i l'adaptació al canvi climàtic en el sector forestal valencià, i han de promoure i implementar les mesures necessàries per a una gestió forestal activa i sostenible que siga efectiva per a l'adaptació en aquest àmbit, de manera específica:

a) En els plans d'ordenació dels recursos forestals (PORF), i els serveis ambientals i les seues implicacions econòmiques i socials.

b) Sobre els incendis forestals, l'aprofitament de la biomassa forestal i la recuperació dels mosaics agroforestals, potenciant les espècies locals més adaptades fisiològicament a les condicions climàtiques.



c) Sobre plagues i malalties forestals

d) Amb l'elaboració d'un inventari intermedi forestal de la Comunitat Valenciana amb una periodicitat de deu anys, no prorrogable.





Article 78. Recursos hídrics

1. Les mesures que les administracions públiques valencianes adopten en matèria de recursos hídrics han d'anar encaminades a incorporar el canvi climàtic en la planificació hidrològica.

2. Els aspectes a tindre en compte han de ser almenys:

a) La identificació dels riscos derivats del canvi climàtic amb relació al seu impacte en les necessitats i usos de l'aigua i l'evolució de les tipologies de les masses d'aigua superficial i subterrània i les seues condicions de referència.

b) La inclusió de criteris d'adaptació i augment de la resiliència davant el canvi climàtic per a identificació, avaluació i selecció de mesures.

c) La realització del seguiment dels impactes associats al canvi del clima per a ajustar les mesures, en funció dels avanços del coneixement.



d) L'aplicació de mesures per a la restauració progressiva i integral dels ecosistemes i per a la gestió del cicle de l'aigua.

e) La reutilització i l'aprofitament eficaç i sostenible de les aigües regenerades i pluvials, a través de la creació d'infraestructures hidràuliques, com els tancs de tempestes o la instal·lació de xarxes separatives per a la recollida d'aigües pluvials.

f) La minimització de pèrdues d'aigua.

g) El foment dels sistemes de drenatge sostenible en entorns urbans basats en solucions naturals i el sistema d'infraestructura verda (SUDS).



h) El foment de la depuració d'aigües basats en solucions naturals i el sistema d'infraestructura verda.



Article 79. Dret humà d'accés a l'aigua potable i el sanejament



1. La Generalitat i les administracions públiques locals de la Comunitat Valenciana, en l'àmbit de les seues competències, han de vetlar perquè la població puga exercir de manera efectiva el dret humà d'accés a l'aigua potable i sanejament. Per a aquest fi, s'ha de garantir el correcte funcionament del cicle urbà de l'aigua.

2. A aquest efecte, la prestació dels serveis públics vinculats al cicle urbà de l'aigua han de complir els criteris de: disponibilitat, qualitat, acceptabilitat, accessibilitat, assequibilitat, recuperació dels costos i contaminador-pagador, equitat, eficàcia i eficiència, sostenibilitat, participació de la ciutadania, informació pública, transparència i rendició de comptes.

3. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seues competències, han de prendre, com a mínim, les mesures adients per a:

a) Garantir el mínim d'aigua salubre i neta per persona i dia d'acord amb l'OMS, amb independència de la seua capacitat de pagar els costos de l'abastiment.

b) Protegir les aigües i masses d'aigua per al consum humà, reservant i assignant les de millor qualitat per a aquesta finalitat.

c) Incloure en la planificació i gestió del cicle urbà de l'aigua l'anàlisi i avaluació dels riscos derivats del canvi climàtic, mesures de mitigació i adaptació, i aplicació d'un enfocament de l'anàlisi i avaluació dels riscos de contaminació i desabastiment de l'aigua destinada a consum humà.



Article 80. Petjada hídrica. Registre de petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions

1. Es crea el Registre públic de la petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, que tindrà per objecte la inscripció voluntària de la petjada d'hídrica dels productes, serveis i organitzacions, entesa com a eina per a calcular i comunicar el consum de recursos hídrics associats al cicle de vida d'un producte, servei o organització. El càlcul de la petjada hídrica es regirà pels estàndards acceptats internacionalment.



2. Podran inscriure's en el Registre les persones físiques o jurídiques tant públiques com privades que produïsquen, distribuïsquen o comercialitzen un producte o servei en la Comunitat Valenciana.

3. Reglamentàriament es determinaran l'organització i el funcionament del Registre. Es regularà el procediment d'inscripció i les conselleries competents per a resoldre sobre l'alta o la baixa en el Registre segons les categories de productes, serveis o organització. El procediment d'inscripció es desenvoluparà d'acord amb el que es preveu en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i altra normativa aplicable.

4. Reglamentàriament es regularà el logotip i les seues condicions d'ús, les obligacions vinculades a la seua utilització, la metodologia de càlcul de la petjada hídrica i el procediment de renovació o retirada.

5. La inscripció en el Registre atorgarà el dret a utilitzar el logotip de la petjada hídrica en l'establiment o en l'etiqueta del producte. Els productes incorporaran una avaluació de la petjada hídrica visible en l'etiquetatge i l'embalatge. Els resultats de la petjada han de ser llegibles. Per Decret del Consell, es determinaran les condicions que ha de complir l'etiquetatge o publicitat comercial del servei o organització per a recollir la petjada hídrica emesa en la fabricació del producte, prestació del servei o mera activitat de l'organització.

6. La inscripció en el Registre tindrà una validesa per un període de temps mínim de dos anys, que podrà ser prorrogat segons s'establisca reglamentàriament.

7. La conselleria competent en matèria de medi ambient haurà d'elaborar, amb una periodicitat no superior a dos anys, la petjada hídrica de la Comunitat Valenciana.



Article 81. Zones costaneres

1. Les administracions públiques valencianes hauran d'avançar de manera significativa en la reducció dels riscos generats per l'acció del clima en tota la línia del litoral valencià, així com en la reducció d'aquells riscos derivats dels canvis permanents del nivell de la mar, a l'augment de temperatura de la mar i el seu efecte en la climatologia atmosfèrica, i adaptar-se als canvis en les activitats econòmiques i l'explotació dels recursos (energia, pesca, marisqueria, recursos algals, etc.).



2. La conselleria competent en ordenació territorial procedirà a la revisió del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana incorporant el coneixement més actualitzat existent sobre impactes i riscos climàtics.

3. Després de procedir a la identificació dels espais, sectors i àmbits més exposats a riscos en les zones costaneres, les administracions competents, en sintonia amb el Programa d'adaptació al canvi climàtic establit en l'article 13, elaboraran els seus plans d'adaptació per a la reducció d'aquests riscos i implementaran les mesures identificades. Per a això es realitzarà i incorporarà l'avaluació econòmica de les mesures i solucions tècniques a adoptar, prioritzant les mateixes sobre la base del criteri cost-benefici, on el benefici tindrà en compte tant a la població, com els béns materials i el patrimoni natural afectat enfront del cost econòmic de l'adopció de les mesures.



Article 82. Infraestructures crítiques

1. Les entitats que promouen la planificació i execució dels projectes constructius de noves infraestructures crítiques com a ports, aeroports, transport, energia, residus i aigua, entre altres, hauran d'incorporar els aspectes de canvi climàtic en el marc de l'avaluació ambiental de plans i projectes, tal com queda recollit en la present llei.

2. Les entitats gestores de les infraestructures crítiques hauran de realitzar:

a) Una anàlisi del risc climàtic, així com la identificació de les mesures necessàries a executar per a reduir-lo en forma de document d'avaluació de riscos, anàlisis d'alternatives i pla d'adaptació.

b) Un càlcul de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle generades durant el seu ús, així com les mesures necessàries a executar per a avançar cap a la neutralitat en carboni.



CAPÍTOL II

Transició justa



Article 83. Transició justa

1. El Consell ha d'aprovar una estratègia valenciana de transició justa, que constituirà l'instrument d'àmbit autonòmic dirigit a la identificació i l'adopció de mesures que garantisquen, a través de mecanismes de protecció social, un tractament equitatiu i solidari per a col·lectius vulnerables, treballadors, sectors econòmics i territoris en la transició cap a una economia baixa en emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. El termini d'elaboració de la citada estratègia ha de ser de 12 mesos des de l'aprovació d'aquesta llei.

2. L'estratègia valenciana de transició justa ha de contenir, almenys, els continguts següents:

a) Identificació de col·lectius, sectors econòmics i territoris potencialment vulnerables al procés de transició per al compliment dels objectius de la llei.

b) Anàlisi de les oportunitats de creació d'activitat econòmica i ocupació vinculades a la transició ecològica.

c) Polítiques industrials, de recerca i desenvolupament, de promoció de l'activitat econòmica i del treball decent i formació ocupacional per a la transició justa en els termes de l'article 87 de la llei, que vetlen per garantir la salut de les persones i el medi ambient, i avaluen els riscos en la salut i la seguretat en el treball conseqüència del canvi climàtic.



d) Instruments per al seguiment del mercat de treball en el marc de la transició mitjançant la participació dels agents socials, així com en les taules de diàleg social.

e) El marc d'elaboració dels convenis de transició justa.

3. Els instruments d'aplicació i desenvolupament de l'estratègia valenciana de transició justa s'han d'elaborar tenint en compte la perspectiva de gènere, i han de vetlar pels principis d'inclusió social i accessibilitat universal.

4. En el marc de l'estratègia valenciana de transició justa, amb l'objectiu de fomentar l'activitat econòmica que afavorisca l'ocupabilitat de les treballadores i els treballadors vulnerables a la transició cap a una economia baixa en carboni, en particular, en casos de tancament o reconversió d'instal·lacions, es poden subscriure convenis de transició justa entre la Generalitat Valenciana i les entitats locals d'àrees geogràfiques vulnerables a la transició cap a una economia baixa en carboni, així com els actors afectats, incloent, entre altres, empreses, representants dels treballadors, universitats, centres educatius, associacions i organitzacions ambientals no governamentals.

5. Els convenis de transició justa han d'incloure:

a) Una avaluació de l'estat de vulnerabilitat de l'àrea geogràfica, els sectors econòmics, les empreses o els col·lectius afectats.

b) Compromisos de les parts participants en el conveni, incloses les empreses beneficiàries de mesures de suport per a la transició.

c) Mesures fiscals, de finançament, de suport a l'R+D+I, de digitalització, d'emprenedoria, d'ocupació, de protecció social i activitats formatives per a incentivar l'adaptació de les persones treballadores, supeditades al compliment dels objectius establits en el contracte.



d) Un calendari per a l'adopció de les mesures, amb objectius mesurables i mecanismes de seguiment.

6. En el marc de l'estratègia valenciana de transició justa, a fi d'abordar el fenomen de la pobresa energètica, el Consell, en el termini de dotze mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla d'acció contra la pobresa energètica a la Comunitat Valenciana. Mitjançant aquest pla es realitzarà un diagnòstic i una caracterització del problema, es dissenyaran indicadors oficials de mesurament, s'establiran objectius de reducció de la pobresa energètica en un horitzó a mitjà i llarg termini i es proposaran mesures concretes per a la consecució d'aquests objectius, així com les seues vies de finançament. En aquest pla s'han de tenir especialment en compte els llindars de renda i la situació de vulnerabilitat dels col·lectius afectats, com poden ser les dones o les persones joves. Per a l'elaboració del pla contra la pobresa energètica, el Consell ha de tenir la participació de les entitats locals, així com la dels agents i els col·lectius socials afectats.

7. Les administracions valencianes han de tenir en compte el principi de justícia climàtica a l'hora de dissenyar les seues polítiques de cooperació internacional.





TÍTOL V

Polítiques de conscienciació, educació

i exemplificació en l'Administració



CAPÍTOL I

Sensiblilització i difusió



Article 84. Reconeixement d'iniciatives

1. Reglamentàriament s'establirà un sistema de reconeixement basat en segells, distintius o premis autonòmics per a recompensar el compromís de la ciutadania, de les empreses i de les entitats públiques i privades amb la transició energètica, l'ús d'energies renovables, els objectius d'estalvi i eficiència energètica, la mitigació del canvi climàtic o la igualtat en l'àmbit de l'energia.

2. Reglamentàriament s'establirà i regularà el distintiu de Municipi Baix en Carboni, qualificació que reconeixerà a aquells municipis que hagen aconseguit més reduccions d'emissions o penetració de generació d'energies renovables.



Article 85. Programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic

1. Les administracions públiques, amb la col·laboració de la conselleria competent en matèria de Canvi Climàtic, promouran programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic des del coneixement científic, per a l'adopció de mesures de mitigació i adaptació que es puguen aplicar des dels àmbits públic i privat.



2. Els programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic es dissenyaran des de la perspectiva sistèmica de l'Agenda 2030, de manera que es potenciaran les sinergies amb totes les àrees educatives que promouen la sostenibilitat.

3. Les administracions públiques, amb la col·laboració de la conselleria competent en matèria de Canvi Climàtic, promouran programes d'informació i comunicació de totes aquelles mesures per a la descarbonització que es duen a terme en aquestes.



Article 86. Educació per al canvi climàtic

1. L'administració educativa ha de promoure la conscienciació sobre el canvi climàtic en tots els nivells educatius obligatoris i no obligatoris, inclòs l'àmbit universitari, a través d'accions com:



a) Ser conscients que els recursos del planeta són limitats i que els compartim amb la resta dels éssers vius, que no és possible el creixement infinit, sinó que som eco dependents.

b) Promoure la reflexió sobre la necessitat de canviar el nostre estil de vida en harmonia amb la naturalesa repensant la nostra manera d'organitzar-nos, el nostre model de consum, d'energia, turisme i de mobilitat sostenible.

c) Empoderar a les persones per a convertir-se en agents actius de canvi per a construir comunitats justes i equitatives que persegueixen una bona vida no sols per als éssers humans, sinó també per a tota la biosfera, de la qual depenen i formem part.

d) Enfortir la resiliència humana com la capacitat d'adaptació positiva als riscos relacionats amb el canvi climàtic i que ens ajuda a preparar-nos per al repte d'una transició ecològica.

2. L'administració educativa, amb la col·laboració de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, ha d'incorporar en els currículums educatius i en la formació del professorat, els continguts, les noves metodologies i models d'organització que resolguen els reptes i contribuïsquen al desenvolupament dels objectius per a la ciutadania global marcats en l'Agenda 2030, amb les especificitats del nostre territori.

3. L'administració educativa ha d'impulsar la implantació de titulacions de formació professional en les matèries específiques objecte d'aquesta llei.



Article 87. Capacitació professional

1. L'administració de la Generalitat promourà la formació ocupacional en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, de manera dialogada amb els agents econòmics i socials. Així mateix, col·laborarà amb els col·legis i associacions professionals per a millorar la formació dels professionals en aquesta matèria.

2. D'acord amb els principis de la transició justa, la Generalitat desenvoluparà polítiques actives d'ocupació per a afavorir la reconversió d'aquells llocs de treball associats a sistemes energètics intensius en emissions en altres vinculats a la transició energètica, mitjançant la formació específica en matèria d'energies renovables i eficiència energètica, així com incorporar el diàleg social a l'hora d'establir calendaris i mesures amb impacte sobre l'ocupació.

3. La Generalitat farà un especial esforç en la formació específica en matèria d'energies renovables i eficiència energètica, així com altres aspectes ambientals i de canvi climàtic com ara gestió d'aigües, residus, sòl i atmosfera, construcció sostenible i mobilitat, entre altres dirigida a la incorporació de les dones i els joves a aquest àmbit professional.



4. La Generalitat impulsarà la formació dels empleats públics en matèria de canvi climàtic.

5. La Generalitat, en el marc de les competències que ostenta, promourà:

a) L'adaptació dels currículums vinculats a la Formació Professional a la Transició Ecològica.

b) Mesures destinades a la conscienciació i divulgació per a cridar l'atenció dels futurs professionals sobre les oportunitats laborals que ofereix la transició ecològica.

6. Es promourà la difusió del coneixement ambiental a través de la divulgació de les bones pràctiques que s'estiguen realitzant en les empreses, propiciant la transferència de coneixements des del món científic i acadèmic cap a l'entorn social i laboral, mitjançant projectes col·laboratius entre universitats, instituts i centres tecnològics, empreses i sindicats.



Article 88. Impuls i promoció de programes d'investigació, desenvolupament i innovació

1. Les administracions públiques valencianes, en l'àmbit de les seues respectives competències, hauran d'impulsar accions destinades a impulsar i promocionar programes d'investigació i innovació que permeta fomentar el coneixement i l'educació ambiental i estimular la implementació de pràctiques sostenibles, la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i l'adaptació al canvi climàtic.

2. Amb la finalitat d'aconseguir aquests objectius, les administracions públiques valencianes competents en matèria d'educació, investigació, desenvolupament i innovació i en matèria de medi ambient i canvi climàtic hauran de coordinar les seues actuacions per a integrar aquests objectius en els seus instruments de planificació.

3. Les conselleries competents en matèria d'educació, investigació, desenvolupament i innovació, medi ambient i canvi climàtic hauran de revisar i actualitzar el tractament del canvi climàtic en els diversos itineraris formatius de l'educació formal que fomente la capacitació de la ciutadania per a avançar en la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes, i que impulse la formació del professorat per a assumir els reptes de futur.



Article 89. Informació sobre consum energètic de productes i serveis



1. El Consell, en col·laboració amb les administracions públiques i el sector privat, i en el marc de la regulació bàsica estatal i de l'ordenament europeu, podrà fomentar:

a) Els sistemes d'etiquetatge d'emissions associades a la producció i al transport de productes i la prestació de serveis.

b) La inclusió en l'etiquetatge de productes i serveis de la informació relativa a les emissions o a l'impacte ambiental.

2. En el marc de la legislació bàsica estatal, el Consell podrà limitar la publicitat d'aquells productes o serveis que, pel seu elevat consum energètic o emissions associades, resulten especialment perniciosos per al medi ambient.





CAPÍTOL II

Mesures de contractació pública



Article 90. Disposicions generals

1. En el marc de la legislació de contractes del sector públic, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i les entitats que conformen els seus respectius sectors públics, així com les Institucions de la Generalitat esmentades en l'article 20.3 de l'Estatut d'Autonomia, promouran la sostenibilitat energètica i mediambiental, d'acord amb els objectius de la present llei, en línia amb el que s'estableix en la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social.

2. A aquest efecte incorporaran, sempre que l'objecte del contracte ho permeta, criteris de sostenibilitat i d'eficiència energètica en la contractació. En cas contrari, els plecs justificaran motivadament la no inclusió d'aquests criteris.

3. Les administracions públiques introduiran com a criteris de valoració, la inscripció dels licitadors en els registres públics de petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions, petjada de carboni i la reducció o la compensació de les seues emissions, sempre que guarde relació amb l'objecte del contracte, i en els termes establits en la legislació bàsica estatal.

4. Les administracions públiques fomentaran modalitats de contractació que permeten sufragar els costos d'inversió mitjançant l'estalvi generat amb proveïdors de serveis energètics.

5. Les administracions públiques impulsaran la compra pública innovadora amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de solucions tecnològiques innovadores en matèria de mitigació i adaptació que afavorisquen el trànsit cap a una economia baixa en carboni i un territori resilient a l'efecte del canvi climàtic.



Article 91. Garantia de l'origen renovable del consum elèctric

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana garantiran que els contractes de subministrament elèctric que aquestes liciten a partir de l'entrada en vigor de la present llei siguen d'energia certificada d'origen 100% renovable. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en la mesura que siga possible, s'autoproveiran d'energia elèctrica renovable a través d'autoconsum o de contractes bilaterals.

2. Es promourà la contractació bilateral d'energia amb productors d'energia renovable, especialment de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en la normativa bàsica estatal i la normativa de contractació pública d'aplicació.



Article 92. Abandó d'energies no renovables per part de l'administració

Les administracions públiques valencianes preveuran la substitució progressiva dels equipaments situats en els seus edificis que utilitzen energies fòssils per uns altres que funcionen amb energies d'origen renovable.



Article 93. Obres públiques

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana inclouran en els plecs de les licitacions destinades a contractes d'obra o de concessions d'obra pública les següents prescripcions:

a) D'acord amb els requeriments de la normativa estatal les noves edificacions i instal·lacions seran de consum energètic quasi nul.



b) Les esmentades edificacions i instal·lacions inclouran fonts d'energia renovable situades en les mateixes o en terrenys limítrofs o adjacents, llevat que es justifique la seua inviabilitat tècnica.

c) Aquestes edificacions i instal·lacions incorporaran l'ús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment d'origen local.

d) La inclusió en els projectes de construcció o reforma d'edificacions d'una certificació de construcció sostenible que garantisca, per a la seua construcció, ús i desmantellament, la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, l'eficiència energètica, l'estalvi d'aigua i la reducció dels residus.

2. Les prescripcions anteriors també s'aplicaran als projectes redactats o executats per personal al servei de les administracions públiques o pels mitjans propis d'aquestes.

3. Correspon a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, amb la col·laboració dels sectors i les administracions públiques afectades, l'elaboració de guies tècniques que permeten l'adequat compliment d'aquest article.



Article 94. Lloguer o adquisició d'immobles

Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, per a valorar l'oferta econòmica més avantatjosa en relació amb el lloguer o l'adquisició d'immobles, inclouran necessàriament la quantificació econòmica del consum energètic previst.



Article 95. Vehicles de les administracions públiques

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana solament podran licitar l'adquisició o el lloguer de turismes, motocicletes, furgons i furgonetes lliures d'emissions. Es podran establir excepcions per raons tècniques, que es justificaran degudament en l'expedient de contractació.

2. En el cas de vehicles que hagen de funcionar amb combustibles fòssils, es prioritzarà l'adquisició o el lloguer d'aquells amb menors emissions.



Article 96. Organització d'esdeveniments i actes públics

La licitació de contractes per a l'organització d'esdeveniments i actes públics de caràcter social, cultural, esportiu o de naturalesa similar que duguen a terme les administracions públiques de la Comunitat Valenciana incorporarà en els corresponents plecs criteris de sostenibilitat, el càlcul de petjada de carboni, la seua publicació i la reducció d'emissions associades. Reglamentàriament es definiran els criteris mínims que s'aplicaran.





CAPÍTOL III

Gestió energètica



Article 97. Gestió Energètica del sector públic

1. Amb la finalitat de racionalitzar el seu consum energètic, les administracions públiques efectuaran auditories energètiques que inclouran propostes concretes de millores d'eficiència energètica per als edificis que ocupen o dels quals siguen titulars.

2. En cada administració pública valenciana s'implantarà la figura del gestor energètic amb la funció de realitzar un seguiment del consum energètic i proposar millores destinades a aconseguir l'eficiència energètica i la producció d'energies renovables en els edificis. Així mateix, li correspon proposar la implantació i realitzar el seguiment de les mesures derivades de les auditories energètiques.

3. En l'àmbit de la Generalitat Valenciana, hi haurà almenys un gestor en cada conselleria i entitat del sector públic instrumental. La resta de les administracions públiques valencianes hauran de disposar també de gestors energètics. A aquest efecte podran col·laborar entre si quan no disposen de mitjans suficients.

4. En els edificis del sector públic que, per motius de consum, superfície, exemplaritat o afluència de persones siga recomanable, s'exhibirà en un lloc visible pròxim a l'entrada un cartell explicatiu sobre les mesures d'estalvi, eficiència energètica i producció de renovables aplicades a l'edifici en els termes que es disposen en una resolució del conseller/a competent en matèria de canvi climàtic.



5. El desenvolupament reglamentari d'aquesta llei preveurà el procediment pel qual la conselleria competent en matèria de cooperació local, amb la col·laboració del departament competent en matèria d'energia, previ informe favorable de l'ajuntament corresponent, puga assumir la realització de l'auditoria energètica i la implantació de la figura del gestor energètic pels municipis amb una població inferior a 5.000 habitants que no ho facen de manera mancomunada.





TÍTOL VI

Instruments per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i l'adaptació al canvi climàtic



CAPÍTOL I

Mobilització de recursos econòmics



Article 98. Mobilització de recursos de les administracions públiques valencianes

L'Administració de la Generalitat Valenciana i la totalitat dels ens que conformen el seu sector públic, en l'elaboració de les seues propostes de pressupost anual, destinaran part d'aquest a actuacions amb impacte positiu en matèria de canvi climàtic, tant per a la mitigació com per a l'adaptació.





CAPÍTOL II

Fiscalitat per a la transició ecològica



Secció 1.ª

Consideracions generals



Article 99. Objectiu de la fiscalitat per a la transició ecològica

Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en els seus respectius àmbits de competència i en nom de l'efectiu compliment dels objectius de la present llei, podran gravar les actuacions que degraden, vulneren, produïsquen efectes nocius o incrementen les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle o facen augmentar la vulnerabilitat. També hauran d'incentivar fiscalment les actuacions que afavorisquen l'adaptació al canvi climàtic o la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle quan siga possible tècnica i econòmicament.





Article 100. Coordinació entre administracions

1. El Consell, en el marc dels instruments de col·laboració existents, fomentarà que les entitats locals, en l'àmbit de les seues competències en matèria de fiscalitat i en sintonia amb el que s'estableix en l'article 18.5, incentiven en el sector privat actuacions, que contribuïsquen a fer efectives les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic.



2. Aquestes podran ser algunes de les següents:

a) El foment de les energies renovables i de la generació distribuïda.



b) La descentralització de xarxes, comunitats energètiques locals i l'autoconsum energètic.

c) Els habitatges energèticament eficients.

d) La mobilitat sostenible.

e) L'estalvi d'aigua.

f) Les actuacions per a millorar la biodiversitat o per a evitar la seua pèrdua.

g) La reducció d'impactes sobre la salut.

h) Els equipaments més eficients.

i) La modificació dels processos de producció per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i altres agents contaminants.

j) La gestió forestal sostenible i la prevenció d'incendis forestals.



k) La prevenció en la generació de residus i la seua valorització.

l) La pesca, l'aqüicultura i la marisqueria sostenibles.

m) L'adaptació i reducció de la vulnerabilitat dels diferents sectors econòmics i sistemes naturals.



Article 101. Creació d'impostos per a la transició ecològica

1. Es creen els següents impostos per a la transició ecològica que es regulen en les seccions 2.ª, 3.ª i 4.ª d'aquest capítol:

a) Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

b) Impost sobre l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera d'activitats.

c) Impost ambiental sobre grans establiments comercials.

2. Aquests impostos tenen caràcter finalista. Els ingressos derivats dels mateixos es destinaran a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.





Secció 2.ª

Impost sobre les emissions de diòxid

de carboni dels vehicles de tracció mecànica



Article 102. Objecte i naturalesa

1. L'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica té per objecte gravar les emissions de diòxid de carboni que produïsquen aquells vehicles matriculats a partir de l'1 de gener de 2023.

2. Aquest tribut té caràcter finalista i es destina a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.



Article 103. Fet imposable

1. Constitueixen el fet imposable de l'impost l'aptitud per a emetre diòxid de carboni a l'atmosfera d'un vehicle apte per a circular per les vies públiques del qual és titular el subjecte passiu en el moment de la meritació de l'impost i inclòs dins de les categories següents:



a) Vehicles de les categories M1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de persones i el seu equipatge, que tenen com a màxim vuit seients a més del seient del conductor, sense espais per a viatgers drets) i N1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de mercaderies amb una massa màxima no superior a 3,5 tones), d'acord amb el que disposa el Reglament (UE) número 858/2018, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, sobre l'homologació i la vigilància del mercat dels vehicles de motor i els seus remolcs i dels sistemes, els components i les unitats tècniques independents destinades a aquests vehicles.



b) Vehicles de les categories L3e (motocicletes de dues rodes), L4e (motocicletes de dues rodes amb sidecar), L5e (tricicles de motor), L6e (quadricicles lleugers) i L7e (quadricicles pesants), d'acord amb el que disposa el Reglament (UE) 168/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de gener de 2013, relatiu a l'homologació dels vehicles de dues o tres rodes i dels quadricicles, i a la vigilància del mercat d'aquests vehicles.

2. A l'efecte d'aquest impost, es consideren aptes per a circular per les vies públiques els vehicles a què fa referència l'apartat 1, autoritzats d'acord amb el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2.822/1998, de 23 de desembre.

3. No estan subjectes a l'impost:

a) Els vehicles que, tot i haver sigut donats de baixa en el Registre General de Vehicles per l'antiguitat del model, poden ser autoritzats a circular excepcionalment en ocasió d'exhibicions, certàmens o carreres limitades a vehicles d'aquesta naturalesa.

b) Els vehicles donats de baixa definitiva o temporal.

c) Els vehicles amb matrícula temporal.

d) Els vehicles que tenen una nova matrícula ordinària diferent a la inicialment assignada en els supòsits previstos en l'article 27.2 Reglament general de vehicles, sempre que aquesta última siga anterior a la data indicada en l'article 102.1 de la llei.



Article 104. Subjecte passiu

1. Són subjectes passius de l'impost:

a) Les persones físiques que són titulars del vehicle i tenen el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.

b) Les persones jurídiques, i també les entitats sense personalitat jurídica que constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d'imposició definides com obligats tributaris per la normativa tributària general, que són titulars del vehicle i que tenen el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.

c) Les persones jurídiques, i també les entitats sense personalitat jurídica que constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d'imposició definides com obligats tributaris per la normativa tributària general, que són titulars del vehicle i no tenen el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana, però tenen un establiment, una sucursal o una oficina per als vehicles que, d'acord amb les dades que consten en el Registre de Vehicles, estan matriculats a la Comunitat Valenciana.



2. A l'efecte del que estableix aquest article, s'entén per titular del vehicle la persona identificada amb aquesta condició en el Registre General de Vehicles.



Article 105. Exempcions

Estan exempts de l'impost:

a) Els vehicles amb matrícula del cos diplomàtic o d'oficina consular i del seu personal tècnic administratiu, d'acord amb el que es disposa en l'annex XVIII del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2.822/1998, de 23 de desembre.

b) Els vehicles amb matrícula d'organització internacional i del seu personal tècnic administratiu, d'acord amb el que es disposa en l'annex XVIII del Reglament general de vehicles.

c) Els vehicles que hi corresponguen per l'aplicació de disposicions contingudes en tractats o convenis internacionals.

d) Els vehicles incorporats en el Registre General de Vehicles amb els codis de classificació per criteri d'utilització número 43 (ambulància), 44 (servei mèdic) i 45 (funerari) de l'annex II del Reglament general de vehicles.

e) Els vehicles incorporats en el Registre General de Vehicles amb el codi de classificació per criteri d'utilització número 01 (persones de mobilitat reduïda) de l'annex II del Reglament general de vehicles. Només es pot aplicar aquesta exempció sobre un vehicle per beneficiari.



f) Els vehicles amb matrícula de vehicle històric, d'acord amb el que es disposa en l'annex XVIII del Reglament general de vehicles.



Article 106. Base imposable

1. La base imposable de l'impost està constituïda per la capacitat potencial màxima del vehicle subjecte per a realitzar emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera dels vehicles matriculats a partir de l'1 de gener de 2023 inclosos en les categories esmentades en l'article 103 d'aquesta llei, mesurades en grams de diòxid de carboni per quilòmetre.



2. A l'efecte de l'apartat anterior, la base imposable coincideix amb les emissions oficials de diòxid de carboni que consten en el certificat o fitxa tècnica expedida pel fabricant o l'importador del vehicle. S'ha de formalitzar la col·laboració necessària amb la Direcció General de Trànsit per tal que facilite les dades sobre emissions oficials de diòxid de carboni que consten en la fitxa tècnica dels vehicles.

3. Si no es pot determinar la base imposable d'acord amb el que estableix l'apartat 2, perquè no es disposa de les emissions oficials de diòxid de carboni, la base imposable es calcula per aplicació de la fórmula següent, amb el límit mínim de 35 g CO2/km i el límit màxim de 499 g CO2/km.

a.1) En el cas de vehicles de categoria M1 amb combustible dièsel:



BI = 0,01642 x CC + 0,0114 x MMX + 0,05745 x MOM + 0,005106 x TR + 3,471 x T – 37,15

a.2) En el cas de vehicles de categoria N1 amb combustible dièsel:



BI = 0,01144 x CC + 2,699 x PF + 0,02635 x PN + 0,02562 x MMX + 0,03115 x MOM + 2,922 x T – 25,64



b) En el cas de vehicles amb combustible gasolina:

BI = 0,01149 x CC + 3,879 x PF + 0,04008 x MOM + 0,009541 x TR + 2,605 x T + 4,35

c) En el cas de vehicles híbrids elèctrics (HEV): BI = 0,8533 x PF + 0,1909 x PN + 0,02794 x MMX + 0,3922 x T + 14,28

d) En el cas altres vehicles que no preveuen les lletres anteriors: BI = 0,03399 x CC + 0,06862 x PN + 0,04134 x TR + 1,996 x T + 18,89

On:

– BI: emissions de CO expressades en unitats de grams per quilòmetre

– CC: cilindrada del vehicle expressada en unitats de centímetres cúbics

– PF: potència fiscal del vehicle expressada en unitats de cavalls fiscals

– PN: potència neta màxima del vehicle expressada en unitats de quilowatts

– MMX: pes màxim del vehicle expressat en quilograms

– MOM: massa d'ordre en marxa expressada en quilograms

– TR: tara del vehicle expressada en quilograms

– T: antiguitat del vehicle, que es calcula segons la fórmula següent:



T = (M – P) / 365,25

on:

– M: data corresponent a 31 de desembre del primer exercici de meritació de l'impost

– P: data de la primera matriculació del vehicle

4. En el cas dels vehicles de les categories L3e, L4e, L5e i L7e per als quals no es pot determinar la base imposable de l'impost, d'acord amb el que estableix l'apartat 2 d'aquest article, perquè no es disposa de les emissions oficials de diòxid de carboni, la base imposable es calcula mitjançant la fórmula següent, amb el límit mínim de 25 g CO2/km i el límit màxim de 249 g CO2/km:

BI = 3,311 x PF + 0,262 x PN + 0,1611 x MOM + 1,026 x T + 28,98

On:

– BI: emissions de CO expressades en unitats de grams per quilòmetre

– PF: potència fiscal del vehicle expressada en unitats de cavalls fiscals

– PN: potència neta màxima del vehicle expressada en unitats de quilowatts

– MOM: massa d'ordre en marxa expressada en quilograms

– T: antiguitat del vehicle, que es calcula segons la fórmula següent:



T = (M – P) / 365,25

on:

– M: data corresponent a 31 de desembre del primer exercici de meritació de l'impost

– P: data de la primera matriculació del vehicle



Article 107. Quota tributària

1. La quota íntegra s'obté quan s'aplica el tipus que correspon al volum total d'emissions oficials màximes de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, d'acord amb les taules següents:



a) Vehicles de la categoria M1 i de les categories L3e, L4e, L5e, L6e i L7e



Emissions oficials de diòxid de carboni Tipus (euros/gCO2/km)

Fins a 95 g/km 0,00

Més de 95 g/km 3





b) Vehicles de la categoria N1



Emissions oficials de diòxid de carboni Tipus (euros/gCO2/km)

Fins a 140 g/km 0,00

Més de 140 g/km 2





2. La quota líquida s'obté en aplicar a la quota íntegra les bonificacions previstes en l'article 108.



Article 108. Bonificacions

1. Els vehicles amb matrícula de vehicle històric, d'acord amb el que disposa l'annex XVIII del Reglament general de vehicles, gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota íntegra.

2. Per la domiciliació del pagament dels rebuts als quals es refereix l'article 109 s'aplica una bonificació del 2% de la quota íntegra. En el supòsit de la liquidació corresponent a l'alta en el padró, l'aplicació d'aquesta bonificació està condicionada, també, al fet que el subjecte passiu opta, sense estar obligat a fer-ho amb caràcter general, a rebre les notificacions de l'Agència Tributària Valenciana per mitjans electrònics i manté aquesta opció fins a la data de notificació de la liquidació corresponent a l'alta en el padró. L'aplicació de la bonificació queda condicionada al cobrament efectiu del rebut o la liquidació mitjançant la domiciliació del pagament i queda sense efecte si aquest cobrament no s'ha pogut efectuar per causa no imputable a l'administració, com també en cas de sol·licitud d'ajornament o fraccionament del deute.





Article 109. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu coincideix amb l'any natural, sense perjudici del que estableix l'apartat 2.

2. El període impositiu és inferior l'any natural en els supòsits següents:

a) Si es produeix en una data posterior a l'1 de gener qualsevol dels següents supòsits:

i. la primera matriculació a Espanya del vehicle,

ii. l'entrada en l'àmbit territorial d'aplicació de l'impost per trasllat del domicili fiscal del titular a la Comunitat Valenciana o per l'adquisició per part d'una persona amb domicili fiscal a la Comunitat Valenciana d'un vehicle matriculat a Espanya per primera vegada a partir de l'1 de gener de 2023 de titularitat d'una persona sense domicili fiscal a la Comunitat Valenciana,

iii. finalització de la situació de baixa temporal o rehabilitació del vehicle en el Registre de Vehicles.

En aquests supòsits, el període impositiu s'inicia el dia de la sol·licitud de matriculació, canvi de domicili fiscal, alta o rehabilitació.

b) Si es produeix abans del 31 de desembre alguna de les següents circumstàncies:

i. baixa definitiva o temporal del vehicle,

ii. eixida de l'àmbit territorial d'aplicació de l'impost per trasllat del domicili fiscal del titular fora de la Comunitat Valenciana,

iii. adquisició per part d'una persona o entitat sense domicili fiscal a la Comunitat Valenciana d'un vehicle de titularitat d'una persona o entitat amb domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.

En aquests supòsits, el període impositiu finalitza el dia anterior al del canvi de domicili fiscal o el dia de la sol·licitud o resolució de baixa.



3. L'impost es merita l'últim dia del període impositiu.

4. L'import de la quota tributària es prorrateja per dies quan el període impositiu no coincideix amb l'any natural.

5. En el supòsit de segona o ulterior transmissió del vehicle, està obligat a satisfer l'impost referit en tot el període impositiu qui és titular en la data de meritació, sense perjudici dels pactes privats que hi haja entre les parts.



Article 110. Padró

1. L'impost es gestiona mitjançant padró i l'elabora i l'aprova l'Agència Tributària Valenciana a partir de les dades de què disposa, d'acord amb el que estableixen els apartats següents.

2. Les dades i els elements tributaris que configuren el padró de l'impost són els referenciats el 31 de desembre de cada any i recullen la situació corresponent a la data de meritació de l'impost, determinada en l'article 109.3 d'aquesta llei.

3. El padró ha de contenir per a cada subjecte passiu les dades següents:

a) Noms i cognoms o raó social de la persona o entitat titular del vehicle.

b) Número d'identificació fiscal.

c) Dades d'identificació del vehicle.

d) Nombre de dies del període impositiu.

e) Exempció aplicable, si s'aplica.

f) Base imposable.

g) Quota íntegra.

h) Bonificació de la quota tributària, si s'aplica.

i) Quota tributària.

j) Número del compte corrent en el qual s'ha de domiciliar, si escau, l'ingrés.

4. Amb caràcter previ a l'elaboració definitiva del padró, l'Agència Tributària Valenciana elabora un padró provisional, que té, per a cadascuna de les persones interessades, el caràcter de proposta de liquidació i que s'exposa al públic de l'1 al 15 de maig de l'any natural posterior al de meritació, mitjançant la seua publicació per l'Agència Tributària Valenciana en la seu electrònica de la Generalitat. Aquesta exposició pública ha de ser objecte d'anunci previ publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Una vegada finalitzat el tràmit d'exposició pública, les persones interessades disposen d'un termini de quinze dies hàbils per a presentar al·legacions a la proposta de liquidació.

5. El padró definitiu l'aprova la persona responsable del Departament de Gestió Tributària de l'Agència Tributària Valenciana i s'exposa al públic, del 16 al 30 de setembre de l'any natural posterior al de meritació, en la seu electrònica de la Generalitat. Aquesta exposició pública ha d'anunciar-se prèviament per mitjà d'un edicte publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que ha d'incloure les dades següents:

a) Període de cobrament.

b) Modalitats de pagament admeses.

c) En el cas de domiciliació del pagament, dates en les quals es realitzarà el càrrec en el compte dels rebuts i, si escau, de les liquidacions corresponents a l'alta en el padró.

d) Llocs en els quals es pot efectuar el pagament.

e) Un advertiment que, transcorregut el termini de pagament sense que s'haja efectuat, s'inicia el període executiu i els deutes s'exigeixen mitjançant el procediment de constrenyiment amb els recàrrecs corresponents del període executiu, els interessos de demora i, si escau, els costos que se'n deriven.

f) Recursos procedents contra les liquidacions.

g) Òrgans competents per a resoldre'ls.

h) Terminis per a interposar els recursos.

6. En el cas d'alta en el padró, l'exposició pública del padró definitiu té l'efecte de notificació de la inclusió en el padró i la liquidació corresponent a aquesta alta s'ha de notificar al contribuent de manera individual.

7. En els exercicis successius, l'exposició al públic del padró definitiu té, per a cadascuna de les persones interessades, l'efecte de notificació de les liquidacions que es continguen.

8. L'alta, la modificació o la baixa en el padró de l'impost pot produir-se també a conseqüència d'un procediment de comprovació iniciat pels òrgans de gestió tributària de l'Agència Tributària Valenciana, a partir de les dades de què dispose l'administració o d'una actuació d'investigació de la inspecció dels tributs de la Generalitat.



9. Les dades de caràcter personal incloses en el padró es tracten d'acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals.



Article 111. Pagament i domiciliació

1. L'exacció dels deutes notificats col·lectivament s'ha de fer mitjançant un rebut. El termini d'ingrés en període voluntari d'aquests deutes comprèn del 16 de setembre al 20 de novembre o l'hàbil immediatament posterior. El pagament per a la notificació individual s'ha d'efectuar d'acord amb els terminis establits en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

2. Una vegada notificada l'alta en el padró provisional, els contribuents que desitgen domiciliar el pagament del deute han d'optar-hi mitjançant una comunicació dirigida al responsable del departament de gestió tributària. La domiciliació ha de sol·licitar-se en el termini de dos mesos, comptadors des que finalitze el període d'exposició del padró provisional al qual es refereix l'article 110.4, i s'inclou en el padró definitiu. Les sol·licituds presentades amb posterioritat a aquesta data tenen efectes per als exercicis següents.

3. La domiciliació del pagament dels exercicis futurs també pot sol·licitar-se en el moment d'efectuar l'ingrés del deute en les entitats financeres col·laboradores. En el supòsit de la liquidació corresponent a l'alta en el padró, aquesta domiciliació està condicionada al fet que el subjecte passiu opta, quan no hi està obligat amb caràcter general, per rebre les notificacions de l'Agència Tributària Valenciana per mitjans electrònics i manté aquesta opció fins a la data de notificació d'aquella liquidació.





Article 112. Gestió, recaptació i inspecció

La gestió i recaptació de l'impost i la seua inspecció en tot el territori de la Comunitat Valenciana correspon a l'Agència Tributària Valenciana d'acord amb el que s'estableix en la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans de la conselleria competent en matèria d'inspecció i control d'emissions de diòxid de carboni dels vehicles.



Article 113. Infraccions i sancions

Les infraccions tributàries de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica seran qualificades i sancionades d'acord amb el que es dispose en la Llei General Tributària i altres normes de general aplicació.



Article 114. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d'inspecció i de recaptació dictats en l'àmbit de l'impost poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant l'òrgan competent, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que ha dictat l'acte impugnat.





Secció 3.ª

Impost sobre l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle

a l'atmosfera provinents d'instal·lacions



Article 115. Objecte, finalitat i definicions

1. L'impost sobre l'emissió de GEH a l'atmosfera generats en els processos productius des d'instal·lacions situades a la Comunitat Valenciana té la finalitat de reduir-ne l'emissió incentivant l'adopció de mesures que optimitzen la realització mediambiental dels processos, com també la millora de la qualitat de l'aire.



2. Aquest tribut té caràcter finalista i es destina a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.

3. A l'efecte d'aquest impost, s'entén per:

a) Emissió: descàrrega a l'atmosfera contínua o discontínua de matèries, substàncies o formes d'energia procedents, directament o indirectament, de qualsevol font susceptible de produir contaminació atmosfèrica.

b) Gasos d'efecte d'hivernacle: les emissions de diòxid de carboni (CO) i metà (CH4).

c) Instal·lació: qualsevol unitat tècnica fixa on es desenvolupen una o més de les activitats industrials enumerades en l'annex I de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d'activitats a la Comunitat Valenciana.

4. Aquest tribut és compatible amb el que estableix la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, que regula l'impost sobre activitats que incideixen en el medi ambient, respecte a la modalitat d'emissió a l'atmosfera d'òxids de nitrogen i diòxid de sofre recollida en l'article 154.Dos.1, quan el conjunt d'aquestes emissions concorre en una mateixa instal·lació.



Article 116. Fet imposable

Constitueix el fet imposable l'emissió a l'atmosfera de GEH (CO2 i CH4), que es realitze des de les instal·lacions a les quals es refereix l'article 115 de la present Llei.



Article 117. Suposats de no subjecció

No estan subjectes a l'impost les emissions següents:

1. Les emissions de GEH procedents de la combustió de biomassa, biocarburant o biocombustibles, així com les emissions procedents de la cogeneració d'alta eficiència.

2. Les emissions de GEH realitzades des d'instal·lacions incloses en l'annex I de la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, o la norma que la substituïsca.



Article 118. Subjecte passiu

1. Són subjectes passius a títol de contribuents les persones físiques o jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica a què es refereix l'article 35 de la Llei General Tributària o norma que li substituïsca que exploten les instal·lacions en les quals es desenvolupen les activitats que determinen les emissions a l'atmosfera gravades per aquest impost.

2. La concurrència de dues o més persones o entitats en l'explotació d'una mateixa instal·lació a què es refereix l'apartat anterior determinarà que queden solidàriament obligats enfront de la Hisenda de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que es disposa en l'article 35 de la Llei General Tributària o norma que li substituïsca, podent dirigir-se l'acció administrativa de cobrament contra qualsevol d'ells per la totalitat de la quota.



Article 119. Responsable solidari

Serà responsable solidari del pagament de l'impost el propietari de la instal·lació des de la qual es realitze l'emissió en cas que no coincidisca amb la persona que explote aquella.



Article 120. Base imposable

1. Constitueixen la base imposable de l'impost les quantitats de GEH (CO2 i CH4) emeses a l'atmosfera per una mateixa instal·lació contaminant durant el període impositiu corresponent.



2. Les quantitats emeses de GEH s'han d'expressar en quilotones/any de CO2-eq. A aquest efecte, es considera una regla de conversió d'1 tona de metà (CH4) equivalent a 25 tones de CO2-eq.





Article 121. Determinació de la base imposable

1. La determinació de la quantitat emesa de CO2-eq es realitza mitjançant els mètodes de càlcul normativament establits. Si la instal·lació està inscrita en el Registre de Petjada de Carboni, la base imposable són les emissions que ha registrat i si no, factors d'emissió d'acord amb l'últim inventari nacional d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, a partir de les quantitats d'ús de combustibles, nombre de caps de bestiar o tones de residus tractades.

2. Les emissions declarades poden ser sotmeses a verificació per entitat acreditada per l'Entitat Nacional d'Acreditació per a verificació d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

3. Reglamentàriament s'han d'establir els procediments per a calcular les quantitats emeses.



Article 122. Determinació de la base liquidable

La base liquidable s'obtindrà aplicant a les quantitats de GEH (CO2 y CH4) emeses a l'atmosfera per una mateixa instal·lació contaminant, durant el període impositiu corresponent, que constitueixen la base imposable les següents reduccions de CO2-eq: 1 kilotona/any.





Article 123. Quota tributària

La quota tributària de l'impost s'obtindrà aplicant a les unitats contaminants de la base liquidable el següent tipus de gravamen: 200 euros/kilotona de CO2-eq.



Article 124. Deduccions

1. Els subjectes passius tenen dret a una deducció en la quota íntegra per les inversions realitzades en el període impositiu en infraestructures i béns d'equip orientats al control, la prevenció i la correcció de la contaminació.

2. Es consideren incloses entre les inversions orientades al control, la prevenció i la correcció de la contaminació aquelles que ocasionen la reducció del consum de combustibles o l'ús de combustibles més nets que disminuïsquen les unitats contaminants per volum de producte obtingut, així com aquelles que reduïsquen les emissions fugitives.



3. Amb aquesta finalitat, la inversió s'entén realitzada quan els elements patrimonials siguen posats en condicions de funcionament, i s'han de mantenir els mateixos nivells d'idoneïtat mediambiental, almenys, durant els tres anys següents.

4. La deducció s'aplica en els percentatges següents:

a) El 25% de l'import de la inversió, quan les instal·lacions afectades hagen obtingut el certificat EMAS o ISO 14000 sobre la gestió ambiental. Aquest certificat ha d'estar en vigor i incloure en l'abast les activitats i els emplaçaments objecte de la inversió realitzada.



b) El 15% de l'import de la inversió, quan no s'hagen obtingut els certificats anteriors.

5. El límit de les deduccions referides en les lletres anteriors és del 50% de la quota íntegra de l'impost. La deducció per inversions orientades al control, la prevenció i la correcció de la contaminació que no puga aplicar-se en el període impositiu corresponent per excedir d'aquest límit només pot ser aplicada en els cinc períodes impositius següents, amb el límit del 50% de la quota íntegra de cada període.



6. El límit de les deduccions indicat en l'apartat anterior és del 100% en el cas d'instal·lacions que tinguen emissions de GEH inferiors a 20.000 tCO2/any i realitzen inversions orientades al control, la prevenció i la correcció de la contaminació, certificades mediambientalment per una entitat acreditada a tal efecte.

7. En tots els casos, és condició necessària per a l'aplicació de la deducció l'obtenció d'una certificació acreditativa de la idoneïtat mediambiental de la inversió expedida per una entitat acreditada per a això.



8. No és procedent l'aplicació de la deducció prevista en aquest article quan les quantitats invertides procedisquen de subvencions o ajudes públiques concedides per a aquestes inversions, ni en el cas que les inversions siguen exigibles per a aconseguir els paràmetres de qualitat ambiental que resulten d'obligat compliment. La part de la inversió que no haja sigut objecte de subvenció pot desgravar-se.

9. Reglamentàriament s'han de fixar els requisits formals i procedimentals per a l'aplicació de les deduccions.



Article 125. Quota líquida

La quota líquida serà el resultat d'aplicar a la quota tributària les deduccions establides en l'article anterior. En els supòsits en què no siguen aplicables les deduccions, la quota líquida serà igual a la quota íntegra.



Article 126. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu coincidirà amb l'any natural.

2. L'impost es reportarà el 31 de desembre de cada any, sense perjudici del que s'estableix en l'apartat següent.

3. El període impositiu serà inferior a l'any natural quan se cesse en la realització de les activitats que ocasionen les emissions en un dia diferent al 31 de desembre i aquesta circumstància siga posada en coneixement de la conselleria competent en matèria de medi ambient, produint-se la meritació de l'impost en la data d'aquest cessament. També ho serà en el cas de les corresponents activitats s'inicien en data diferent a l'1 de gener.



Article 127. Declaració-liquidació i quota diferencial

1. Els subjectes passius estan obligats a presentar una declaració anual per cada instal·lació que exploten, dins del termini dels dos mesos següents a la conclusió del període impositiu, quan la seua base imposable siga igual o superior a 1 kilotona/any de CO2-eq.

Els subjectes passius, al temps de presentar la seua declaració, han de determinar, si escau, la quota diferencial. La quota diferencial és el resultat de deduir de la quota líquida els pagaments fraccionats a compte a què es refereix l'article següent que haguen sigut ja realitzats pel subjecte passiu. En el cas d'activitats no sotmeses a comerç d'emissions que exploten més d'una instal·lació, es pot fer una única declaració anual adjuntant un desglossament per a cada instal·lació.



2. Si la quota diferencial és positiva, se n'ha d'ingressar l'import en el termini assenyalat en l'apartat anterior i en el lloc i la forma establits per la Conselleria d'Hisenda.

3. Si, com a resultat de la deducció dels pagaments fraccionats a compte, s'obté una quota diferencial negativa, el subjecte passiu pot sol·licitar-ne la devolució. En els supòsits en què se sol·licite la devolució, la Conselleria d'Hisenda abonarà les quantitats corresponents dins dels sis mesos següents a la data de la sol·licitud.



Article 128. Pagaments fraccionats a compte

1. En els primers vint dies naturals dels mesos d'abril, juliol i octubre, els subjectes passius hauran d'efectuar un pagament fraccionat a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estiga en curs quan la seua base liquidable resulte positiva.

2. En el supòsit d'inici de l'activitat, els pagaments fraccionats es realitzaran a partir del trimestre en què s'inicie aquesta activitat, en els terminis a què es refereix l'apartat anterior.

3. L'import de cada pagament fraccionat resultarà d'aplicar la tarifa vigent l'any en curs a la base liquidable acumulada des de l'inici de l'any fins a la conclusió de cada trimestre i amb deducció dels pagaments fraccionats realitzats durant el període impositiu i, en el seu cas, de la quota diferencial negativa d'exercicis anteriors.



Article 129. Aplicació del tribut i règim sancionador

1. Les funcions i les competències relacionades amb l'aplicació de l'impost corresponen a l'Agència Tributària Valenciana, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans de la conselleria competent en matèria d'inspecció i control d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.



2. Les infraccions tributàries de l'impost es qualifiquen i sancionen d'acord amb el que disposa la Llei general tributària i les seues normes de desenvolupament.



Article 130. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d'inspecció i de recaptació dictats en l'àmbit de l'impost poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant l'òrgan competent, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que ha dictat l'acte impugnat.





Secció 4.ª

Impost sobre grans establiments comercials



Article 131. Objecte, naturalesa i àmbit d'aplicació

1. La present secció té per objecte la regulació de l'impost sobre els grans establiments comercials, d'oci, hostaleria o espectacles, que es defineix com un impost ambiental.

2. Aquest impost grava la singular capacitat econòmica que concorre en determinats establiments amb finalitats, comercials, d'oci, hostaleria o espectacles a conseqüència d'estar implantats en grans superfícies que, pel seu efecte d'atracció al consum, provoca un desplaçament de vehicles.

3. Aquest tribut té caràcter finalista i es destina a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.

4. L'impost sobre grans establiments comercials és exigible al territori de la Comunitat Valenciana.



Article 132. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l'impost el dany mediambiental causat pel trànsit generat per les grans superfícies amb finalitats comercials, d'oci, hostaleria o espectacles, que disposen d'aparcament per a la seua clientela.

2. A l'efecte del que es disposa per l'apartat 1, s'entén per utilització de grans superfícies amb finalitats comercials, d'oci, hostaleria o espectacles la que duen a terme els següents establiments:

a) Grans establiments comercials territorials individuals dedicats a la venda al detall que disposen d'una superfície comercial igual o superior a 2.500 metres quadrats.

b) Grans establiments comercials territorials col·lectius, integrats per un conjunt d'establiments en els quals es realitzen activitats comercials, d'oci, hostaleria o espectacles que disposen d'una superfície comercial igual o superior a 2.500 metres quadrats.



3. L'establiment que no complisca el requisit de superfície mínima assenyalat en cada cas està subjecte a l'impost quan, a conseqüència d'una ampliació de la superfície comercial, iguale o supere els 2.500 metres quadrats.

4. A l'efecte del que es disposa en aquest article, s'entén per superfície comercial dels establiments comercials de caràcter individual o col·lectiu, la superfície total de les àrees o locals on s'exposen els productes amb caràcter habitual i permanent, o els destinats a tal finalitat amb caràcter eventual o periòdic, als quals puga accedir el client, així com els aparadors i els espais interns destinats al trànsit de les persones i a la presentació o dispensació dels productes. Quan aquesta no estiga clarament definida, es considerarà com a tal el 60% de la superfície construïda prevista de l'establiment, sense considerar accessos i espais destinats a aparcament i magatzematge.

5. A l'efecte del còmput de la superfície comercial es troben sota l'àmbit de l'impost totes les activitats comercials, així com els serveis prestats per empreses d'oci, hostaleria i espectacles.

6. A l'efecte d'aquest impost, no es consideren dins de trama urbana consolidada les concentracions comercials.



Article 133. Exempcions

Estaran exempts de l'impost:

a) Els mercats municipals.

b) Les exposicions i fires de mostres de caràcter temporal la finalitat principal del qual no siga l'exercici regular d'activitats comercials sinó l'exposició de productes.

c) Els mercats públics de venda no sedentària.

d) Els establiments comercials individuals o col·lectius que, malgrat complir les condicions de l'apartat 2 de l'article 132, siguen classificats pel Pla d'Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana com a establiments sense impacte territorial.



Article 134. Subjecte passiu

1. Són subjectes passius, en qualitat de contribuents, les persones físiques o jurídiques, així com les entitats que sense tindre personalitat jurídica constituïsquen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició, que siguen titulars d'un o més dels establiments als quals es refereix l'article 132.2.

2. A l'efecte del que s'estableix per la present llei, tenen la consideració de titular d'establiment comercial les persones físiques o jurídiques, així com les entitats a les quals es refereix l'apartat 1, que realitzen de manera directa l'activitat comercial o de prestació de serveis a què es refereix l'article 132.1. En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, ho és la persona titular de la llicència comercial o assimilable. En cas que hi haja més d'un propietari de la totalitat dels locals integrants del gran establiment comercial territorial col·lectiu, el conjunt té, a l'efecte d'aquest impost, la consideració d'unitat econòmica, en els termes establits per la normativa tributària general aplicable als tributs propis.



3. És responsable subsidiari de l'impost el titular del dret de propietat del bé immoble en el qual està situat l'establiment o de qualsevol altre dret real sobre el bé immoble.



Article 135. Base imposable

1. La base imposable s'obté de l'aplicació de la següent fórmula:



BI = (N – E)

On:

N = nombre de vehicles que, durant el període impositiu, accedeixen a l'aparcament que disposa l'establiment comercial, d'acord amb les lectures dels sistemes de mesurament dels accessos a l'aparcament.



E = nombre de vehicles exclosos perquè han accedit a l'aparcament de l'establiment en virtut d'un contracte de lloguer o contractes similars, o perquè es tracta de vehicles de treballadors de l'establiment que accedeixen al mateix en els seus dies laborables, així com vehicles amb distintiu «zero emissions» de la Direcció General de Trànsit.



2. En cas que no es puga determinar la base imposable d'acord amb el que s'estableix per l'apartat 1 perquè l'aparcament no disposa d'un instrument de comptatge de vehicles, o perquè l'establiment no disposa d'aparcament, la base imposable es calcula aplicant la següent fórmula:



BI = Ràtio VD × S × dies d'obertura × CTU

On:

– Ràtio VD és la ràtio de vehicles/dia i m² de superfície comercial segons la categoria de l'establiment que s'indica en la taula següent:





– S és la superfície comercial computable.

a) En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, la superfície total.

b) En la resta dels casos, la superfície comercial.

– Els dies d'obertura són els d'obertura de l'establiment durant el període impositiu.

– CTU= coeficient aplicable segons que l'establiment estiga situat, d'acord amb la normativa urbanística, dins o fora de la trama urbana (TU) o del nucli històric i dels seus eixamples (NH) en cas que no estiga definida la TU del municipi. L'aplicació d'aquest coeficient dependrà de si es decideix gravar solament els establiments fora de la trama urbana o si es decideix gravar tots aquests establiments independentment de la seua ubicació.



Situación de l'establiment Coeficient

Dins del TU o NH 1,00

Fora del TU o NH 1,20





3. A l'efecte del que s'estableix per l'apartat 2, s'apliquen les següents regles:

a) S'entén que un establiment disposa d'aparcament quan aquest es destina preferentment a l'ús dels clients de l'establiment, independentment de la seua titularitat, el tipus de gestió o el sistema de pagament.

b) S'entén que un establiment és especialitzat quan el 80% de la superfície comercial, com a mínim, està destinat al producte o gamma de productes que determina l'especialització.

c) Als establiments col·lectius compostos per establiments especialitzats en la mateixa gamma de producte se'ls aplica la ràtio de la categoria d'establiment especialitzat corresponent, sobre la superfície comercial.

d) En el cas de galeries comercials en les quals es trobe un supermercat o un hipermercat que ocupe més del 80% de la superfície total d'un establiment col·lectiu, ha d'aplicar-se la ràtio VD corresponent a la categoria de supermercat o d'hipermercat, respectivament





Article 136. Mínim exempt i base liquidable

La base liquidable s'obté d'aplicar a la base imposable una reducció de 60.000 vehicles en concepte de mínim exempt.



Article 137. Tipus de gravamen

El tipus de gravamen s'estableix en 0,18 euros per vehicle.



Article 138. Quota tributària

La quota tributària de l'impost s'obté d'aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen.



Article 139. Període impositiu

1. El període impositiu coincideix amb l'any natural, sense perjudici del que s'estableix per l'apartat 2.

2. Quan l'obertura de l'establiment es produïsca en una data posterior a l'1 de gener, el període impositiu comprén des de la data d'obertura fins al 31 de desembre del mateix any. En el cas de tancament de l'establiment, el període impositiu comprén des de l'1 de gener fins a la data de tancament.



Article 140. Meritació

L'impost es merita el 31 de desembre de cada any, excepte en els casos de tancament de l'establiment, en els quals l'impost es merita en la data de tancament.



Article 141. Autoliquidació de l'impost

1. Els subjectes passius estan obligats a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar el corresponent ingrés entre els dies 1 i 20 del mes de febrer següent a la data de meritació de l'impost.

2. El model d'autoliquidació ha d'aprovar-se per ordre del conseller/a competent en matèria d'hisenda.



Article 142. Gestió, recaptació i inspecció de l'impost

La gestió, la recaptació i la inspecció de l'impost corresponen a l'Agència Tributària Valenciana d'acord amb el que s'estableix en la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans de la conselleria competent en matèria de comerç amb funcions d'inspecció i control sobre els establiments comercials.



Article 143. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d'inspecció i de recaptació dictats en l'àmbit de l'impost poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant l'òrgan competent, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que ha dictat l'acte impugnat.



Article 144. Infraccions i sancions

Les infraccions seran qualificades i sancionades d'acord amb el que es dispose en la Llei General Tributària i altres normes de general aplicació.







CAPÍTOL III

Altres instruments per al compliment dels objectius de la llei



Article 145. Fons per a la Transició Ecològica

1. El Fons per a la Transició Ecològica és un fons de caràcter públic, sense personalitat jurídica, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, l'objectiu del qual és convertir-se en un instrument necessari per a l'execució de polítiques i accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com per a la inversió en investigació i innovació en noves tecnologies per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

2. El Fons per a la Transició Ecològica pot impulsar les següents actuacions, entre altres:

a) Les accions necessàries per al compliment de l'estratègia de transició justa a la Comunitat Valenciana

b) El foment de les energies renovables i de l'eficiència energètica.



c) La descentralització de xarxes i l'autoconsum energètic.

d) Els habitatges energèticament eficients.

e) La mobilitat sostenible.

f) L'eficiència i l'estalvi d'aigua.

g) La conservació de la biodiversitat i la lluita contra la pèrdua d'aquesta.

h) La reducció d'impactes sobre la salut i la sanitat animal i vegetal.



i) La garantia de protecció de la població davant l'increment del risc de fenòmens meteorològics extrems.

j) Els equipaments més eficients.

k) La modificació dels processos de producció per a reduir les emissions contaminants.

l) La gestió forestal sostenible per a la prevenció d'incendis forestals.

m) La investigació i la innovació en l'àmbit del canvi climàtic.



n) La comunicació i l'educació sobre el canvi climàtic.

o) La transformació del model agroindustrial en un nou model que garantisca la sobirania alimentària.

p) La transició del sector primari cap a models independents dels hidrocarburs.

q) L'adaptació i la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics i dels sistemes naturals.

r) Els serveis ambientals o ecosistèmics.

s) La investigació i la innovació en tècniques i tecnologies per a la reducció d'emissions.

t) La creació de xarxes de monitoratge de paràmetres de l'entorn orientades a l'obtenció de dades obertes que permeten una anàlisi de l'entorn i la seua evolució per part de tota la societat.

u) La recuperació i la restauració de connectors i corredors del sistema d'infraestructura verda i altres mesures que augmenten la connectivitat i la grandària efectiva de la malla de fragmentació.

v) Qualsevol altra que siga necessària per al compliment dels objectius d'aquesta llei.

3. El Fons per a la Transició Ecològica es finança amb els recursos econòmics següents:

a) El cent per cent dels ingressos obtinguts de la recaptació de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, de l'impost d'emissió de GEH a l'atmosfera generats en els processos productius des d'instal·lacions situades en la Comunitat Valenciana i de l'impost ambiental a grans establiments comercials, regulats en el capítol II del títol VI.

b) La part dels ingressos de les assignacions tributàries de l'impost sobre la renda de les persones físiques per a finalitats d'interès social que corresponguen a la Generalitat Valenciana i que aquesta destine a la protecció del medi ambient.

c) Qualsevol altra font de recursos econòmics que el Consell considere adequada, amb subjecció a la llei i dins de l'ordre constitucional de distribució de competències.

4. La Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic ha de proposar a la direcció general competent en canvi climàtic les prioritats d'actuació i el repartiment corresponent ateses les disponibilitats econòmiques del Fons per a la Transició Ecològica, al Pla valencià integrat d'energia i canvi climàtic, i l'anàlisi cost-eficiència.

Article 146. Inscripció i incentius del Registre valencià d'iniciatives de canvi climàtic

1. La inscripció serà pública en els termes que estableix la normativa que regula els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, sense perjudici del que dispose la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.



2. La inscripció en el Registre serà gratuïta i comportarà per a les entitats inscrites beneficis administratius que seran desenvolupats reglamentàriament i que podran consistir, entre altres, en els següents:



a) Acreditació del compliment dels requisits per a l'aplicació d'exempcions, reduccions, deduccions o bonificacions en el pagament de taxes ambientals i impostos.

b) Utilització com a criteri d'adjudicació de contractes públics.

c) Atorgament de reconeixements públics.

d) Utilització com a criteri de valoració en el procés de concessió d'ajudes i subvencions públiques.



Article 147. Promoció de tècniques i tecnologies per a la reducció d'emissions

1. Les administracions públiques valencianes competents promouran i impulsaran tècniques i tecnologies la introducció de les quals en els processos productius de les activitats econòmiques permeten la reducció quantificable d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle al llarg de tot el cicle del producte o procés considerat. Es promourà així mateix l'elaboració d'un catàleg de tècniques i tecnologies per a la reducció d'emissions sobre la base a la taxonomia europea per a evitar el «greenwashing» o blanqueig ecològic. La inversió en aquestes tècniques i tecnologies pot donar lloc a l'aplicació de beneficis fiscals.

2. Les normes o bases reguladores de la concessió d'ajudes o subvencions per a la realització de projectes o actuacions destinats a la protecció del medi ambient establiran criteris de valoració relatius a l'ús de processos productius que permeten la reducció quantificable d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i/o adquisició de béns d'equip amb el mateix efecte reductor.



Article 148. Municipis de baixa emissió de carboni i resilients

1. Es crea la qualificació de Municipi de Baixa Emissió de Carboni i Resilient com a reconeixement que serà atorgat per la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, en atenció a les iniciatives públiques posades en marxa a nivell municipal en matèria de canvi climàtic.



2. Es regularan reglamentàriament els requisits per a aquesta qualificació.

3. Serà requisit indispensable per a aquesta qualificació que el municipi tinga aprovat un pla d'acció per al clima i l'energia sostenible dels indicats en l'article 18 d'aquesta llei i que, en tot cas, hagen donat compliment a les obligacions de comunicació i actes en relació amb la seua aprovació i dels informes sobre el grau de compliment d'aquests a què es refereix l'article 18.7.

4. Les bases reguladores d'ajudes o subvencions a municipis per a aquelles iniciatives relacionades amb les àrees estratègiques de canvi climàtic tindran en compte positivament la qualificació de municipi de baixa emissió de carboni i resilient.



Article 149. Economia circular

Les accions en matèria d'economia circular tenen un impacte demostrat sobre la reducció de gasos d'efecte d'hivernacle, per això, el Consell elaborarà normativa específica sobre economia circular com a instrument fonamental de planificació en aquesta matèria, alineada amb els principis i objectius establits per la Unió Europea. Aquesta normativa serà coordinada pel departament competent en matèria de medi ambient i canvi climàtic i aprovada pel Consell.





TÍTOL VII

Disciplina en matèria de canvi climàtic



Article 150. Infraccions i sancions

1. Constitueixen infraccions administratives en les matèries regulades en aquesta llei, les accions o omissions tipificades i sancionades en els articles següents, sense perjudici de les infraccions tipificades en les normes amb rang de Llei, d'aplicació en la Comunitat Valenciana, que regulen sectorialment aquestes matèries.

2. Les infraccions administratives establides en aquesta Llei s'entenen sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d'un altre ordre en què puguen incórrer els seus autors.



Article 151. Tipificació d'infraccions

1. Les infraccions administratives regulades en la present Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. És infracció molt greu:

L'incompliment del deure de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle segons el que es disposa en aquesta llei, quan aquestes emissions superen el 100% l'indicador permés i l'entitat, organisme o empresa haja sigut prèviament advertida pels serveis públics d'inspecció.

3. Són infraccions greus els següents fets:

a) L'incompliment del deure de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle segons el que es disposa en aquesta llei, quan aquestes emissions superen el 50% l'indicador permés i l'entitat, organisme o empresa haja sigut prèviament advertida pels serveis públics d'inspecció.

b) L'incompliment en l'elaboració dels plans de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

c) L'incompliment de realització de l'anàlisi de risc de canvi climàtic i el càlcul de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i l'establiment de mesures en el procediment d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes, segons el que es disposa en l'article 25.



d) L'expedició de certificats, informes, actes, memòries o projectes tècnics o qualsevol altra documentació que estan obligats a elaborar o presentar els subjectes privats segons el que es disposa en aquesta llei quan el seu contingut continga dades falses.

e) Qualsevol altre incompliment dels requisits, de les obligacions o prohibicions establides en la reglamentació de desenvolupament d'aquesta Llei quan el presumpte responsable haja sigut prèviament advertit pels serveis públics d'inspecció.

f) La reincidència en falta lleu per la qual haguera sigut sancionat en el termini dels dos anys anteriors a la comissió d'aquesta.

4. Són infraccions lleus els següents fets:

a) L'incompliment del deure de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle segons el que es disposa en aquesta llei, i l'entitat, organisme o empresa haja sigut prèviament advertida pels serveis públics d'inspecció.

b) L'incompliment de la inscripció en el Registre valencià d'iniciatives de canvi climàtic i resta de les obligacions registrals establides en l'article 30.

c) La falta de col·laboració amb els serveis públics d'inspecció, així com la negativa a facilitar la informació requerida per les administracions públiques, quan no comporte infracció greu.

d) L'elaboració dels plans de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle defectuosa i/o incompleta.



Article 152. Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions a què es refereix l'article anterior prescriuran en els següents terminis:

a) Cinc anys en cas d'infraccions molt greus.

b) Tres anys en cas d'infraccions greus.

c) Un any en cas d'infraccions lleus.

2. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s'haguera comés.

3. En els supòsits d'infraccions continuades, el termini de prescripció començarà a comptar des del moment de la finalització de l'activitat o de l'últim acte amb el qual la infracció es consuma. En els supòsits d'infraccions permanents el termini començarà a comptar des del dia que s'elimine la situació il·lícita. En el cas que els fets o activitats constitutius d'infracció foren desconeguts perquè no tenen signes externs, aquest termini es computarà des que aquests es manifesten.





Article 153. Sancions

1. Per la comissió de les infraccions administratives previstes en aquesta Llei es podran imposar totes o alguna de les següents sancions:

a) Per a les infraccions molt greus:

1) Multes entre 250.001 euros a 2.500.000 euros.

2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions.

3) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període no inferior a dos anys, ni superior a cinc.

4) Revocació de l'autorització o suspensió d'aquesta per un temps no inferior a un any, ni superior a cinc.

5) Cessament definitiu o temporal de les activitats per un període no superior als cinc anys.

6) Inhabilitació per a l'exercici de l'activitat per un període no inferior a un any, ni superior a dos.

b) Per a les infraccions greus:

1) Multa de 25.001 euros a 250.000 euros.

2) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període màxim de dos anys.

3) evocació de l'autorització o suspensió d'aquesta per un temps màxim d'un any.

4) Cessament temporal de les activitats per un període màxim de tres anys.

5) Inhabilitació per a l'exercici de l'activitat per un període màxim d'un any.

c) Per a les infraccions lleus:

1) Multa de 600 euros a 25.000 euros.

2) Prevenció.

2. Quan la quantia de la multa resultara inferior al benefici obtingut per la comissió de la infracció, la sanció serà augmentada, com a màxim, fins al doble de l'import del benefici obtingut per l'infractor.



3. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran als cinc anys, per les greus als tres anys i per les lleus a l'any.







DISPOSICIONS ADDICIONALS



Disposició addicional primera. Dotació de recursos

Les Administracions públiques de la Comunitat Valenciana, d'acord amb les seues competències, es dotaran dels recursos humans i materials suficients per a garantir el compliment dels objectius establits en la present Llei.



Disposició addicional segona. Constitució del Comité d'Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana

El Comité d'Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana ha de constituir-se en el termini de sis mesos a comptar des de l'entrada en vigor de la present Llei.



Disposició addicional tercera. Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic

1. El Pla Valencià Integrat d'Energia i Canvi Climàtic, regulat en el capítol I del títol II d'aquesta llei, s'aprovarà en el termini màxim d'un any des de la seua entrada en vigor.

2. D'acord amb el que s'estableix en la Llei 9/2003, de 2 d'abril, per a la igualtat entre dones i homes, en el Pla s'incorporarà la perspectiva de gènere, tant quant a participació de les dones com professionals, expertes, ciutadanes o representants polítiques o de sectors clau, com a nivell tècnic i d'estudi, de manera que en el Pla queden reflectits els usos i les necessitats de les dones.

3. A aquest efecte, en el termini màxim de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, totes les conselleries de la Generalitat Valenciana aportaran a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic la informació que els siga requerida respecte als seus àmbits competencials.

Disposició addicional quarta. Plans de Canvi Climàtic de les Entitats Locals

En el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei els municipis valencians aprovaran els seus Plans de Canvi Climàtics establits en l'article 18, sense perjudici de les pròpies competències de les entitats locals.



Disposició addicional cinquena. Directrius d'incorporació de perspectiva climàtica

El conseller/a competent en matèria de medi ambient i canvi climàtic en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei aprovarà les directrius en les quals s'indiquen les pautes que s'hauran de seguir per a la incorporació de la perspectiva climàtica en l'elaboració de lleis i disposicions de caràcter general.



Disposició addicional sisena. Avaluació d'impacte ambiental

La conselleria competent en matèria de medi ambient i canvi climàtic en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, dictarà directrius en les quals s'indiquen les pautes que s'han de seguir per a la incorporació del canvi climàtic en el procediment d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes.



Disposició addicional setena. Planificació Territorial

Amb motiu de l'aprovació o revisió dels Plans d'Acció Territorial i Plans Generals Estructurals, es procedirà a la seua anàlisi des de la perspectiva de la reducció dels riscos climàtics i el trànsit cap a un territori neutre en carboni abans de 2030.



Disposició addicional huitena. Calendari d'adaptació

1. Abans de l'1 de gener de 2026:

a) L'enllumenat públic existent s'adaptarà al que es preveu en els apartats 1 i 2 de l'article 40 d'aquesta llei.

b) Els aparcaments existents s'adaptaran al que es preveu en els articles 55.2, 55.3 i 66.1 d'aquesta llei, excepte els d'aquelles empreses o administracions que disposen de més de deu aparcaments subjectes al que es preveu en els articles esmentats, i en aquest cas s'adaptaran abans de l'1 de gener de 2027.

c) D'acord amb el que s'estableix en l'article 64 d'aquesta llei, es fixa l'objectiu d'aconseguir almenys mil punts de recàrrega de vehicle elèctric d'accés públic.

2. Sense perjudici del que s'estableix en l'article 59 d'aquesta llei en relació amb les instal·lacions tèrmiques, s'aplicaran les següents mesures:

a) Les instal·lacions tèrmiques que entren en funcionament a partir de l'1 de gener de 2027 no podran utilitzar el gasoil com a combustible.

b) Les instal·lacions tèrmiques que entren en funcionament a partir de l'1 de gener de 2040 no podran utilitzar combustibles fòssils.

3. S'autoritza el Consell a modificar mitjançant un decret el calendari d'adaptació previst en els apartats 1 i 2 d'aquesta disposició addicional.

4. Els grans centres generadors de mobilitat hauran d'introduir els plans de mobilitat sostenible als quals fa referència l'article 60 d'aquesta llei en el termini de dos anys des de la seua entrada en vigor.



Disposició addicional novena. Fons per a la Transició Ecològica

El Consell, en el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'establir per reglament el funcionament del Fons per a la Transició Ecològica, que, transitòriament, fins que no estiguen desenvolupats els instruments de fiscalitat ambiental, ha d'incorporar una partida pressupostària ordinària per a la lluita contra el canvi climàtic.



Disposició addicional dècima. Formació dels gestors energètics

La conselleria competent en matèria d'energia promourà mesures formatives específiques per a l'exercici de les funcions pròpies dels gestors energètics regulats en l'article 97 d'aquesta llei.







Disposició addicional onzena. Rehabilitació del parc edificat públic



Les administracions públiques valencianes duran a terme una planificació per a la rehabilitació progressiva del seu parc edificat per a millorar l'eficiència energètica d'aquest.



Disposició addicional dotzena. Pacte d'alcaldes i alcaldesses pel clima i l'energia

El Consell fomentarà l'adhesió dels municipis de la Comunitat Valenciana al Pacte d'alcaldes i alcaldesses pel clima i l'energia impulsat per la Comissió Europea.



Disposició addicional tretzena. Posició del Consell davant l'Estat o Europa

La posició del Consell en els òrgans o processos de participació o consulta d'àmbit estatal, europeu o internacional en què participe tindrà en compte els principis d'aquesta llei i la vulnerabilitat de la Comunitat Valenciana enfront el canvi climàtic.



Disposició addicional catorzena. Condicions urbanístiques aplicables a la rehabilitació d'edificis amb la finalitat de millorar l'eficiència energètica

Les administracions competents en matèria urbanística han d'establir i aplicar condicions urbanístiques en els seus planejaments amb relació als efectes d'ocupació del sòl i volum edificable o altres que es consideren oportunes per a fer viables i afavorir aquestes rehabilitacions d'edificis amb la finalitat de millorar l'eficiència energètica.





Disposició addicional quinzena. Aprovació del pla de polítiques actives d'ocupació per a la transició ecològica

El Consell, en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, aprovarà un pla de polítiques actives d'ocupació en resposta al que s'estableix en l'article 87 d'aquesta llei.





DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Disposició transitòria primera. Atorgament de llicències

En relació amb el que s'estableix en l'article 35, aquesta normativa no afectarà les llicències municipals d'obres, de primera ocupació, d'obres de rehabilitació, de reforma o canvi d'ús i a l'obtenció i inscripció del certificat d'eficiència energètica sol·licitades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei.



Disposició transitòria segona. Informació de flotes de vehicles

Fins que es produïsca el desenvolupament reglamentari corresponent, i a partir del mes següent al de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les empreses a les quals es refereix l'apartat 2 del seu article 63 facilitaran a la conselleria competent en matèria de mobilitat i transport les dades relatives als següents aspectes:

a) El número total i la identificació dels vehicles integrants de la flota.

b) La identificació dels cotxes i les motocicletes lliures d'emissions.





Disposició transitòria tercera. Auditories energètiques al sector públic



Mentre no s'aprove i entre en vigor el desenvolupament reglamentari al qual fa referència el punt 5 de l'article 97 d'aquesta llei, no serà exigible la realització d'auditories energètiques per part dels municipis amb una població inferior a 5.000 habitants.



Disposició transitòria quarta

No estan subjectes a l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica els vehicles procedents d'altres països de la Unió Europea que hagen sigut autoritzats per primera vegada per a circular amb anterioritat a l'1 de gener de 2023, que es matriculen per primera vegada a Espanya sempre que el titular actual ho haja sigut durant els dotze mesos anteriors a la data d'aquesta matriculació.



Disposició transitòria cinquena

Fins que s'establisca la planificació d'instal·lacions destinades a la producció d'energies renovables prevista a l'article 19, amb la consegüent definició de les zones de desenvolupament prioritari establertes a l'article 48, s'ha d'aplicar allò previst tant en el text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovada pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, i la prevista en el Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.







DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única

Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquesta llei.





DISPOSICIONS FINALS



Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari

1. S'habilita el Consell per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i l'execució d'aquesta llei.

2. S'insta el Consell perquè dicte, en els terminis que s'indiquen des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les disposicions següents:

a) En un termini de dotze mesos, el reglament sobre el funcionament i la composició de l'òrgan previst en l'article 8 d'aquesta llei.

b) En el termini de dos anys, la reglamentació corresponent a la petjada de carboni i, especialment, el registre previst en l'article 30 d'aquesta llei.

c) En el termini d'un any, el reglament sobre els sistemes de gestió energètica regulats en l'article 37 d'aquesta llei.

d) En el termini d'un any, els requisits i valors addicionals dels certificats d'eficiència energètica regulats en els articles 33 i 34 d'aquesta llei.

e) En el termini màxim de cinc anys s'ha de regular reglamentàriament el Registre de Petjada Hídrica de Productes, Serveis i Organitzacions previst en l'article 80 d'aquesta llei.

f) En el termini màxim de dos anys, s'ha de regular reglamentàriament els requisits per a la qualificació de municipi de baixa emissió en carboni i resilient previst en l'article 84.2 d'aquesta llei.

g) En un termini de dotze mesos, els reglaments de desenvolupament que han d'establir els procediments de càlcul de les quantitats emeses per a la determinació de la base imposable prevista en l'article 121.3

h) En un termini màxim de 24 mesos s'ha de desenvolupar la resta de reglaments de desenvolupament previstos en la present llei.



Disposició final segona. Entrada en vigor

1. Aquesta llei entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. No obstant això, les següents previsions produiran efectes a partir de les dates que s'indiquen a continuació:

a) Les relatives al càlcul i registre de la petjada de carboni de l'article 27, els apartats a i b de l'article 28.4 i l'apartat 5 de l'article 30 d'aquesta llei, a partir de l'1 de gener de 2025.

b) Les relatives a l'obligació de reducció d'emissions dels apartats c i d de l'article 28.4 i l'article 28.6 d'aquesta llei, a partir de l'1 de gener de 2025.

c) Les relatives als sistemes de gestió energètica de l'article 36 d'aquesta llei, a partir de l'1 de gener de 2025.

d) Les relatives a la instal·lació de generació d'energia solar fotovoltaica en cobertes i aparcaments dels apartats 1 i 5.b de l'article 55 d'aquesta llei, a partir de l'1 de gener de 2025; i les relatives a la instal·lació de generació d'energia solar fotovoltaica en cobertes de l'apartat 5.a de l'article 55, a partir de l'1 de gener de 2028.

e) Les relatives a la justificació de l'ús de combustibles fòssils en les noves instal·lacions tèrmiques dels apartats 1 i 2 de l'article 59 d'aquesta llei, a partir de l'1 de gener de 2025.

f) Les relatives a les edificacions de consum energètic quasi nul de l'article 33.2 d'aquesta llei, en cas d'edificacions de titularitat privada, a partir de l'1 de gener de 2025.

g) Les relatives als impostos prevists en la secció segona, tercera i quarta del capítol II del títol VI a partir de l'1 de gener de 2025.

3. L'article 55 d'aquesta llei s'entén aplicable també a les instal·lacions que s'hagen autoritzat en els dos anys anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.



València, 5 de desembre de 2022



El president de la Generalitat

Ximo Puig i Ferrer





ANNEX I

Definicions



1. Absorció de CO2: el segrest de diòxid de carboni, CO2, de l'atmosfera per part d'embornals biològics.

2. Adaptació al canvi climàtic: Capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar els danys o aprofitar les oportunitats.

3. Anàlisi de cicle de vida (ACV): metodologia de disseny que investiga el cicle de vida d'un producte o servei avaluant els impactes ambientals durant totes les etapes de la seua existència: extracció, producció, distribució, ús i fi de vida (reutilització, reciclatge, valorització i eliminació/disposició dels residus/rebutge). L'ACV es realitza mitjançant la quantificació de l'ús de recursos («entrades» com a energia, matèries primeres, aigua) i emissions ambientals («eixides» a l'aire, aigua i sòl) associats amb el sistema que s'està avaluant.



4. Any base: Any que, si no s'especifica el contrari, serveix de referència per al càlcul dels objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en el context del Protocol de Kyoto, que va entrar en vigor en 2005. Es considera com a any base 1990.

5. Balanç de carboni neutre. Equilibri que es produeix quan les emissions de carboni igualen a les fixació.

6. Canvi climàtic: canvi en el clima atribuït directament o indirectament a l'activitat humana que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.

7. Cicle de vida de producte: progressió d'un producte a través de les quatre etapes del seu temps en el mercat que són: introducció, creixement, maduresa i declivi.

8. Comerç de drets d'emissió (règim de): Sistema creat per la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell de 13 d'octubre de 2003, per la qual s'estableix un règim per al comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle en la Comunitat Europea.



9. Compensació d'emissions: En relació amb un servei, procés o producte la prestació o l'elaboració del qual dona lloc a una emissió neta de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) durant el seu cicle de vida, la compensació es basa en un altre procés o mecanisme, alié a aquest cicle de vida, que done lloc a una absorció de carboni, que siga possible avaluar i certificar, en quantitat equivalent a les emissions de GEH produïdes pel primer.

10. Drets d'emissió: El dret subjectiu a emetre una tona equivalent de diòxid de carboni, durant un període determinat d'una instal·lació inclosa en l'àmbit d'aplicació del règim de comerç de drets d'emissió.



11. Descentralització de les xarxes: és la transformació de «el carrer d'un només sentit» de l'energia, en una carretera de múltiples sentits i múltiples carrils. La generació d'energia centralitzada cada vegada més dona lloc al descentralitzat, ja que les noves tecnologies eòliques, solars i d'emmagatzematge permeten diferents formes de generació, emmagatzematge i transmissió d'energia. Per a un consumidor d'energia, ja siga en la seua llar o negoci, la descentralització significa que cada vegada més s'involucrarà en la producció d'energia i també, en el seu emmagatzematge. Evolucionarà de consumidor energètic unilateral a «prosumidor» energètics multidireccional.

12. Ecodisseny: Integració de criteris ambientals en tot el cicle de vida d'un producte per a aconseguir el mínim impacte ambiental possible en aquest. Presa en consideració des de la selecció i obtenció de les matèries primeres, la utilització de processos de producció eficients, el manteniment i la reutilització, reciclatge o tractament del producte i els seus residus al final de la seua vida útil.

13. Economia circular: Economia basada en l'eficiència en l'ús dels recursos per a aconseguir el major nivell de sostenibilitat, prolongant la vida útil dels productes i serveis i aconseguint «més amb menys» mitjançant l'ecodisseny, la prevenció i minimització de la generació de residus, la reutilització, la reparació i el reciclatge dels materials i productes.

14. Economia neutra en carboni: La neutralitat en carboni és l'equivalent a un resultat net de zero emissions. Aquest equilibri s'aconsegueix mitjançant l'eliminació gradual de l'ús dels combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural, etc.), principals causants del calfament global i la compensació de la resta de les emissions.

15. Edifici de consum d'energia quasi nul: Edifici, nou o existent, que compleix amb les exigències reglamentàries establides en el Document Bàsic «DB HE Estalvi d'Energia» referent a la limitació de consum energètic per a edificis de nova construcció, definició establida en el Reial decret 732/2019, de 20 de desembre, pel qual s'aprova el codi tècnic de l'edificació.

16. Efecte d'hivernacle: Elevació de la temperatura de la superfície terrestre produïda per la dificultat de dissipació de la radiació infraroja a causa de la presència en l'atmosfera de determinats gasos i substàncies, denominats gasos d'efecte d'hivernacle.

17. Eficiència energètica: la relació entre els resultats obtinguts per a la producció d'un servei, bé o energia, i els recursos energètics utilitzats per a la seua consecució.

18. Emissions: l'alliberament a l'atmosfera de gasos d'efecte d'hivernacle i els seus precursors a partir de les fonts que depenen directament o indirectament de l'activitat humana.

19. Emissions difuses: emissions de gasos d'efecte d'hivernacle corresponents a sectors i activitats no subjectes al comerç de drets d'emissió.

20. Emissions directes: emissions procedents de processos que alliberen gasos d'efecte d'hivernacle que pertanyen o són controlades per l'organització, com per exemple, les emissions provinents de la combustió en calderes, forns, vehicles, etc. També s'hi inclouen les emissions fugitives, com per exemple, les fugues d'aire condicionat, fugues de metà de conductes, etc.

21. Emissions indirectes: emissions procedents de les operacions i les activitats d'una organització, però provinents de processos que alliberen gasos d'efecte d'hivernacle que no pertanyen ni són controlades per l'organització. Aquestes emissions ocorren generalment en la cadena aigua amunt i/o aigua avall. Entre aquestes emissions es destaquen les causades per l'energia importada, el transport, els productes que utilitza l'organització, les emissions associades a l'ús dels productes de l'organització i altres emissions específiques no catalogades en les emissions anteriors.

22. Emissions no difuses: emissions de gasos d'efecte d'hivernacle corresponents a sectors i activitats subjectes al comerç de dret d'emissions regulat per la Llei 1/2005, de 9 de març, que regula el comerç de dret d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.

23. Energia renovable: energia procedent de fonts renovables no de combustibles fòssils, és a dir, energia eòlica, solar, aerotèrmica, geotèrmica i altres energies de l'ambient, hidrotèrmica, de les ones, hidràulica, biomassa, gasos d'abocador, gasos de plantes de depuració i biogàs i plantes de valorització energètica.

24. Escenaris climàtics: Projeccions d'evolució del clima futur per a diferents suposats d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. Aquests supòsits es concreten en escenaris d'emissió, que són una descripció versemblant de la mena de desenvolupament futur, basada en un conjunt coherent i internament consistent d'hipòtesi sobre l'evolució demogràfica, econòmica, tecnològica, social i ambiental.

25. Gasos d'efecte d'hivernacle (GEI): Components gasosos de l'atmosfera tant d'origen natural o a causa d'activitats humanes que provoquen l'efecte d'hivernacle en absorbir i reemetre radiació infraroja. Els reconeguts per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic com a contribuents al Canvi Climàtic són en aquests moments: diòxid de carboni (CO2), gas metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hexafluorur de sofre (SF6), Trifluorur de nitrogen (NF3) perfluorcarbons (PFCs) i hidrofluorcarbons (HFCs).

26. Generació distribuïda: Aquella que a més de provindre de fonts renovables, es connecta a la xarxa de distribució d'energia elèctrica i es caracteritza per trobar-se instal·lada en punts pròxims als consums d'energia final, reduint els trànsits d'energia en nivells superiors de tensió. bb) Governança climàtica: conjunt de mecanismes i mesures orientades a dirigir al sistema social, econòmic i ambiental cap a la prevenció, mitigació o adaptació als riscos del canvi climàtic. cc) Petjada de carboni: la totalitat de les emissions d'efecte d'hivernacle associada a una organització, esdeveniment o activitat o al cicle de vida d'un producte o servei quantificada per a avaluar la seua contribució al canvi climàtic. S'expressa en tones equivalents de CO.



27. Petjada Hídrica: indicador integral de l'apropiació dels recursos d'aigua dolça que s'utilitza per a mesurar el volum total d'aigua dolça usat per a produir els béns, productes i serveis d'un empresa o organització. La petjada hídrica té necessàriament una dimensió temporal i una dimensió espacial i avalua tant l'ús d'aigua directe com l'indirecte. Es pot calcular per a qualsevol grup definit de consumidors.



28. Instal·lació tèrmica: Aquelles instal·lacions definides en l'apèndix 1, del Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, després de la seua modificació operada per Reial decret 178/2021, de 23 de març.

29. Justícia climàtica: Abordatge per a una transició ecològica justa que parteix de les desigualtats globals en emissions i en l'assumpció de les conseqüències, i que reconeix i aborda les grans desigualtats per a afrontar les conseqüències del canvi climàtic en les persones segons el sexe i el gènere, l'origen social, tipus d'ocupació i capacitat econòmica, l'ètnia, i la regió del món en la qual viuen.

30. Mitjana Empresa: Es defineix com a mitjana aquella empresa que ocupa entre 50 i 250 persones i el volum de negocis de les quals anual no excedeix de 50 milions de € o el balanç general anual dels quals no excedeix de 43 milions €. Tota empresa que supere aquests límits és considera gran empresa, segon Recomanació 2003/361/CE de la Comissió, de 6 de maig de 2003, sobre la definició de microempreses, petites i mitjanes empreses

31. Mitigació del canvi climàtic: Intervenció humana per a reduir les emissions o millorar els embornals de gasos d'efecte d'hivernacle.



32. Mobilitat sostenible: Un sistema de transport que permet a individus i societats moure's lliurement, accedir, comunicar o establir relacions, satisfer les seues necessitats d'accés a àrees d'activitat amb total seguretat de manera compatible amb la salut dels éssers humans i els ecosistemes. A més de reduir la contaminació dels vehicles, la mobilitat sostenible també busca protegir els col·lectius més vulnerables, donar valor al temps dels desplaçaments, internalitzar els costos socioeconòmics de cada medi de transport i garantir l'accés universal de la ciutadania als llocs públics i equipaments en transport públic col·lectiu o en mitjans no motoritzats.



33. Pressupost de carboni: contingent permès d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle assignat a una organització, entitat o un territori durant un determinat període de temps

34. Persona Jove: A l'efecte d'aquesta llei s'entén per persona jove la definició que de la mateixa es fa en la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de polítiques integrals de joventut.

35. Pobresa energètica: Situació de dificultat en què es troba una llar de la Comunitat Valenciana per a fer front al pagament del seu consum energètic i que comporta una falta d'accés normalitzat als subministraments d'electricitat, aigua, gas i altres fonts de combustibles energètics, a proposta dels serveis socials municipals.

36. Projecció climàtica: Pronòstic del clima, resultat d'obtindre una estimació de l'evolució real del clima en el futur, per exemple, en escales de temps estacionals, interanuals o més prolongades. Atés que l'evolució del sistema climàtic pot ser molt sensible a les condicions inicials, aquestes prediccions solen ser probabilístiques.

37. Resiliència: capacitat d'un sistema per a resistir, absorbir i recuperar-se dels efectes del perill de manera oportuna i eficient, conservant o restablint les seues estructures, funcions i identitat bàsiques essencials.



38. Risc climàtic: Probabilitat de greus pèrdues socioeconòmiques i d'ecosistemes causades per l'exposició a impactes d'esdeveniments climatològics, sumada a condicions de vulnerabilitat i capacitat insuficient per a reduir o respondre a les seues conseqüències. La gestió del risc climàtic és un factor clau per a garantir i incrementar la seguretat humana, benestar, qualitat de vida i desenvolupament sostenible.



39. Serveis ecosistèmics: Conjunt de beneficis directes o indirectes derivats del funcionament o regulació dels ecosistemes, inclosos els intangibles.

40. Sistema de Gestió Energètica (SGE): part del sistema de gestió de l'organització dedicat a desenvolupar i implantar una política energètica, així com a gestionar aquells elements de les seues activitats, productes o serveis que interactuen amb l'ús de l'energia (aspectes energètics). Es tracta d'un procediment organitzat de previsió i control del consum d'energia, que té com a fi la millora contínua i aconseguir el major rendiment energètic possible sense disminuir el nivell de prestacions obtingudes.

41. Embornal de carboni: qualsevol procés, activitat o mecanisme, natural o artificial, que absorbisca de l'atmosfera o fixe gasos d'efecte d'hivernacle, aerosols o precursors d'aquests. Els embornals més comuns són l'oceà, l'atmosfera, el sòl, els boscos i la vegetació.



42. Tona equivalent de diòxid de carboni: Una tona mètrica de diòxid de carboni, o la quantitat d'un altre gas d'efecte d'hivernacle que posseïsca un potencial de calfament global equivalent.

43. Tona equivalent d'energia (TEP): unitat d'energia. El seu valor equivalent és l'energia produïda en la combustió d'una tona de cru de petroli. El valor convencional utilitzat és 41,87 GJ = 11.630 Kwh.



44. Transició ecològica: Procés de canvi en els sistemes productius i de consum, així com sociopolítics, que conduïsca a un model descarbonitzat de societat i economia, en el transcurs de la qual l'ús de combustibles fòssils (petroli, gas, carbó) es reduïsca substancialment respecte a els nivells actuals, amb l'objectiu final de la seua substitució completa per fonts alternatives d'energies renovables.

45. Vehicles compartits: La utilització en comú d'un vehicle terrestre a motor per un conductor i un o diversos passatgers, efectuat a títol no onerós, excepte per la compartició de despeses inherents a un viatge en vehicle privat, en el marc d'un desplaçament que el conductor efectua pel seu propi compte. Les empreses que realitzen activitats d'intermediació, amb aquesta finalitat, poden fer-ho a títol onerós.



46. Vehicle elèctric: Vehicle de motor equipat d'un grup de propulsió amb almenys un mecanisme elèctric no perifèric que funciona com a convertidor d'energia i està dotat d'un sistema d'emmagatzematge d'energia recarregable, que pot recarregar-se des de l'exterior.



47. Vulnerabilitat: Grau en què un sistema és susceptible o incapaç d'afrontar els efectes adversos del canvi climàtic, incloent la variabilitat i els extrems climàtics. El grau de vulnerabilitat depèn del caràcter, la magnitud i la rapidesa de les variacions climàtiques i de les fluctuacions a les quals està exposat un sistema o sector, així com de la seua sensibilitat i capacitat d'adaptació.

48. Zona de Baixa Emissió: S'entén per zona de baixa emissió l'àmbit delimitat per una Administració pública, en exercici de les seues competències, dins del seu territori, de caràcter continu, i en el qual s'apliquen restriccions d'accés, circulació i estacionament de vehicles per a millorar la qualitat de l'aire i mitigar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, conforme a la classificació dels vehicles pel seu nivell d'emissions d'acord amb el que s'estableix en el Reglament General de Vehicles vigent.









ANNEX II

Percentatges mínims per a incorporar en les renovacions anuals de flota d'acord amb l'article 63.2 d'aquesta llei



Any de renovació Percentatge mínim d'adquisició o lloguer

d'unitats sobre els vehicles nous adquirits en l'any Percentatge mínim sobre el

nombre total d'unitats de la flota

2022 6 % 1,8 %

2023 9 % 2,7 %

2024 12 % 3,6 %

2025 17 % 5,1 %

2026 22 % 6,6 %

2027 28 % 8,4 %

2028 35 % 10,5 %

2029 42 % 12,6 %

2030 50 % 15 %

2031 58 % 17,4 %

2032 68 % 20,4 %

2033 78 % 23,4 %

2034 88 % 26,4 %

2035 100 % 30 %







* * * * *



ANEXO II

Porcentajes mínimos para incorporar en las renovaciones anuales de flota de acuerdo con el artículo 63.2 de esta ley



Año de renovación Porcentaje mínimo de adquisición o alquiler de unidades

sobre los vehículos nuevos adquiridos en el año Porcentaje mínimo sobre el número

total de unidades de la flota

2022 6 % 1,8 %

2023 9 % 2,7 %

2024 12 % 3,6 %

2025 17 % 5,1 %

2026 22 % 6,6 %

2027 28 % 8,4 %

2028 35 % 10,5 %

2029 42 % 12,6 %

2030 50 % 15 %

2031 58 % 17,4 %

2032 68 % 20,4 %

2033 78 % 23,4 %

2034 88 % 26,4 %

2035 100 % 30 %

Mapa web