Ficha disposicion

Ficha disposicion





RESOLUCIÓ de 20 d'octubre de 2014, de la Secretaria Autonòmica de Sanitat, per mitjà de la qual els centres d'informació i prevenció de la sida



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 7404 de 17.11.2014
Número identificador:  2014/10384
Referència Base de Dades:  010230/2014
 



RESOLUCIÓ de 20 d'octubre de 2014, de la Secretaria Autonòmica de Sanitat, per mitjà de la qual els centres d'informació i prevenció de la sida (CIPS) d'Alacant, Castelló i València passen a ser unitats de prevenció de la sida i infeccions de transmissió sexual (UPS i ITS) i se'n regula l'activitat. [2014/10384]

La Conselleria de Sanitat, a proposta de la Direcció General de Salut Pública, ha decidit millorar l'abordatge sanitari de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en la Comunitat, i optimitzar els recursos actuals.

La principal via de transmissió tant per a les ITS com per al VIH són ja les relacions sexuals, moltes mesures preventives i els principals grups de població destinataris són els mateixos. El nou Pla Estratègic de Prevenció i Control de la Infecció pel VIH i Altres Infeccions de Transmissió Sexual 2013-2016 (Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat) conté de forma destacada eixe abordatge conjunt.



L'OMS i ONUSIDA consideren que els servicis sanitaris específics per a l'atenció de les ITS constituïxen un punt de contacte essencial amb els individus amb alt risc de contraure VIH i ITS, tant per al diagnòstic i tractament com per a educació i assessorament. L'existència de centres específics d'atenció a les ITS i VIH permet conéixer des del punt de vista epidemiològic la població nuclear i pont, que podria actuar afavorint la disseminació d'estes infeccions a la població general (Estratègia Mundial de Prevenció i Control de les ITS 2006-2015. OMS).



La conselleria disposa de tres centres d'informació i prevenció de la sida (CIPS), enquadrats en els centres de salut pública (CSP) d'Alacant, Castelló i València, que són des de fa 25 anys l'estructura fonamental d'abordatge de prevenció de la infecció per VIH en la Comunitat, i poden adaptar-se fàcilment com a unitats d'informació i prevenció del VIH/sida i altres ITS, i reforçar així les activitats preventives contra estos problemes de salut, especialment les dirigides a reduir-ne la transmissió sexual.

Els CIPS són porta d'entrada al sistema sanitari per a col·lectius d'una gran transcendència per a la salut pública, per ser grups poblacionals amb una prevalença de determinats problemes de salut més elevada que la de la població general i a vegades amb dificultats d'accés als recursos sanitaris, amb les repercussions que això pot tindre en la salut pública.

D'altra banda, cal millorar la coordinació entre prevenció i assistència, i especialment dels CIPS amb Atenció Primària, Laboratori i altres especialitats mèdiques com ara Dermatologia, Infeccioses o Digestiu, per mitjà de protocols de derivació clars, àgils i homogenis.



Amb tot això, respectant el principi d'austeritat i de racionalització en el gasto sanitari públic, s'espera donar un millor servici i al reduir el nombre de noves infeccions, a canvi, el benefici sanitari, econòmic i en definitiva social obtingut ha de ser molt important.

En atenció de les consideracions exposades i fent ús de les competències que m'atorga el Decret 4/2014, de 3 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat, resolc:



Primer

Els centres d'informació i prevenció de la sida (CIPS) passen a ser unitats de prevenció de la sida i infeccions de transmissió sexual (UPS i ITS), han de mantindre el caràcter preventiu i ampliar les activitats comunitàries relacionades amb el VIH/sida a les ITS.



Segon

Els grups poblacionals o col·lectius sobre els quals poden fer activitats assistencials són els col·lectius d'especial vulnerabilitat, usuaris habituals dels centres.

Per a assegurar l'homogeneïtat en les actuacions d'estos centres s'establirà un protocol comú d'actuació i derivació, que serà aprovat per les direccions generals competents en matèria de salut pública, assistència sanitària i farmàcia.

Tercer

L'activitat assistencial de les UPS i ITS serà protocol·litzada i se circumscriurà als següents problemes de salut i codis (CIM-9-MC): VIH (042, 079.53); sífilis (097); gonocòccia (098); altres uretritis (597); hepatitis víriques (070); clamidiosis, condiloma acuminat i mol·lusc contagiós (078); limfogranuloma veneri (099); herpes (054); VPH (M8050/0, M8060/0); tricomones (131); pediculosi (132) i sarna (133).





Quart

Les UPS i ITS podran sol·licitar les proves serològiques i les determinacions analítiques necessàries per al diagnòstic dels problemes de salut esmentats. En casos excepcionals, justificats per raons de salut pública, podran sol·licitar en persones infectades pel VIH: subpoblacions limfocitàries, càrrega viral, toxoplasma i citomegalovirus, test de resistències, Mantoux o test de gestació.



Quint

Les UPS i ITS disposaran dels recursos necessaris, inclosos materials per a l'exploració, presa de mostres i atenció de casos d'emergència.



Els metges de salut pública que desenrotllen la seua activitat en les UPS i ITS podran:

1. Accedir al sistema d'informació ambulatòria (Abulcassis).

2. Disposar de receptes del SNS i fulls d'interconsulta amb especialistes, inclòs el laboratori.

3. Disposar de medicació d'elecció per a tractaments in situ només per a casos excepcionals, que per problemes administratius o socials no siga possible resoldre d'una altra forma.



Sext

A fi d'assegurar l'homogeneïtat de les activitats sanitàries realitzades en les UPS i ITS, un grup de treball, constituït per representants de les direccions generals competents en matèria de salut pública, assistència sanitària i farmàcia, en durà a terme el seguiment, per mitjà dels indicadors de la seua activitat, facilitats anualment des de les UPS i ITS a través de la direcció general competent en matèria de salut pública.





Sèptim

Esta resolució entrarà en vigor el dia 1 de desembre de 2014.



València, 20 d'octubre de 2014.– El secretari autonòmic de Sanitat: Luis Ibáñez Gadea.

Mapa web