DECRET LLEI 16/2020, de 13 de novembre, per a l'habilitació en Fininval del Fons Valencià de Resiliència davant de la situació derivada de la Covid-19.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 8955 de 18.11.2020 | |
| Número identificador: | 2020/9747 | |
| Referència Base de Dades: | 009281/2020 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 19.11.2020 Aquesta disposició afecta: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic Grup temàtic: Legislació Matèries: Economia i Hisenda Pública Malaltia infecciosa Descriptors: Temàtics: economia, malaltia infecciosa, empresa, política econòmica, préstec , monografies
DECRET LLEI 16/2020, de 13 de novembre, per a l'habilitació en Fininval del Fons Valencià de Resiliència davant de la situació derivada de la Covid-19. [2020/9747]
Preàmbul
Els efectes sobre el teixit productiu valencià de la crisi sanitària derivada de la Covid-19 seran molt profunds. Diferents estimacions suggereixen que el producte interior brut de la Comunitat Valenciana disminuirà més del 10 % en 2020, degut, en part, a l'especialització productiva de les empreses que hi resideixen, i en part també a la seua menor grandària i capitalització. Encara que les empreses han realitzat notables esforços per alleugerir les seues estructures de costos durant la crisi, reduint en la mesura del possible la contractació de serveis externalitzats i ajustant al màxim les plantilles, s'espera que les companyies registren pèrdues especialment severes en els sectors que han registrat una major caiguda de la demanda a causa de la crisi: comerç, transport, turisme, hostaleria, restauració i, en menor mesura, indústria.
En una primera fase de la crisi, les administracions públiques s'han ocupat de dissenyar mecanismes de liquiditat que permeteren a les empreses distribuir en el temps els costos de la pandèmia. En línia amb altres governs europeus, el Govern d'Espanya va aprovar mitjançant el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l'impacte econòmic i social de la Covid-19 un programa de garanties públiques per valor de 100.000 milions d'euros, per a cobrir fins al 80 % del risc de les operacions financeres subscrites amb la banca comercial per les empreses i autònoms, amb domicili social o seu d'activitat en territori nacional. Els terminis de les operacions garantides s'estenen fins a un màxim de sis anys, en coherència amb el marc temporal aprovat per la Comissió Europea a fi de regular les mesures d'ajuda estatal destinades a recolzar l'economia en el context de l'actual brot de Covid-19. D'altra banda, el Consell, a través de l'IVF, també va aprovar una línia de liquiditat per valor de 100 milions d'euros, destinada a cobrir les necessitats de finançament d'empreses solvents, que pogueren acreditar capacitat de reembossament del préstec sol·licitat en un termini màxim de cinc anys, ampliable excepcionalment a sis. Les diferents iniciatives públiques han sigut efectives, perquè el grau d'utilització dels programes ha sigut elevat i, aparentment, la demanda de finançament solvent ha quedat degudament coberta.
No obstant això, a mesura que la crisi ha anat avançant, s'han anat refredant les expectatives d'una ràpida recuperació de l'activitat econòmica, de manera que les pèrdues reals per a les empreses valencianes podrien ser finalment majors que les inicialment previstes. Aquesta circumstància planteja dos problemes de gran importància que es retroalimenten entre si. D'una banda, les majors pèrdues tendeixen a erosionar de manera notable els fons propis de les companyies, ja de per si limitats per ser-ne la majoria pimes de naturalesa familiar, generen problemes de solvència i comprometen seriosament la seua viabilitat a llarg termini. D'altra banda, les majors pèrdues comporten un increment de les necessitats de finançament dels negocis que, atés l'empitjorament dels indicadors de solvència, no sempre seran finançables per l'import necessari i a un cost accessible, fins i tot considerant les garanties públiques acordades.
En condicions normals, les empreses amb un nivell d'endeutament insostenible es veuen abocades a reestructurar el seu deute, o bé en el marc d'un acord extrajudicial amb els creditors, o bé en el context d'un procediment concursal. Si la reestructuració del deute no és possible dins del termini i en la forma escaient, l'excés d'endeutament sol derivar en la liquidació més o menys ordenada de l'empresa, destruint els actius intangibles que aquesta ha anat generant al llarg del temps, amb freqüència mitjançant finançament públic de naturalesa estatal o autonòmica. Evitar la deterioració d'aquests actius intangibles constitueix un objectiu primordial de les polítiques públiques, especialment si es té en compte que la feble situació de moltes empreses valencianes no és en aquest cas fruit de la mala gestió, sinó d'una circumstància externa imprevisible com la crisi sanitària, sense que pertoque invocar arguments de risc moral que justifiquen una resposta estrictament privada per a alinear els interessos de deutors i creditors.
En aquestes condicions, i en cas que la solució privada no fora suficient, és possible una intervenció pública en el disseny de la qual operarien tant criteris d'oportunitat política, basats en les externalitats positives del rescat per al conjunt de la societat, com criteris d'eficiència i eficàcia en la utilització dels recursos públics. Des de la perspectiva de les externalitats per al conjunt de la societat, el suport públic a les empreses amb el risc d'insolvència hauria de limitar-se a: a) empreses que desenvolupen activitats estratègiques, entenent per tals aquelles que són transversals al conjunt de sectors d'activitat; b) empreses la desaparició de les quals generaria una important destrucció d'ocupació en una zona geogràfica determinada, arrossegant altres empreses que presten serveis a la comunitat; i c) empreses que incorporen de manera intensiva al seu procés de producció diferents tipus d'actius intangibles, difícilment reemplaçables a curt termini. Des del punt de vista de l'eficiència i l'eficàcia dels recursos públics, la intervenció no hauria d'operar en companyies que no foren viables abans de la pandèmia, i per a obtindre el suport públic cal que el beneficiari de les ajudes aporte un pla de viabilitat rigorós elaborat per experts independents.
Així ho ha entés el Govern d'Espanya que, mitjançant el Reial Decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per a donar suport a la reactivació econòmica i l'ocupació, crea el Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (d'ara en avant, el «Fons estatal»), amb una dotació pressupostària de 10.000 milions d'euros. El Fons estatal es concep com una eina d'últim recurs per a empreses solvents a 1 de gener de 2020 que, a causa de les pèrdues patrimonials causades per la pandèmia, no troben en els instruments de liquiditat dissenyats pel govern una alternativa de finançament ajustat a les seues necessitats. El finançament atorgat pel Fons estatal no sols s'instrumenta mitjançant facilitats creditícies amb diferents nivells de subordinació, sinó que a més preveu la utilització d'instruments híbrids de capital i fins i tot l'adquisició de participacions empresarials, sempre amb caràcter temporal atés un programa preestablit d'amortitzacions, subjecte al seu torn a penalitzacions en cas d'incompliment. L'Acord del Consell de Ministres de 21 de juliol de 2020, pel qual s'estableix el funcionament del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques, estableix els criteris d'elegibilitat bàsics que han de reunir els sol·licitants, així com l'import mínim del finançament que ascendirà a 25 milions d'euros, excepte circumstàncies excepcionals.
En l'àmbit autonòmic valencià, un dels eixos fonamentals de l'estratègia del Consell per a fer front als efectes econòmics de la pandèmia ha consistit precisament a dissenyar una línia de préstecs participatius orientada a la xicoteta i mitjana empresa. El préstec participatiu és un instrument híbrid de capital, dels previstos pel Fons estatal, que està regulat en el Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l'activitat econòmica. A efectes mercantils, els préstecs participatius computen com a fons propis de l'empresa, sense atorgar a l'Administració cap participació en el capital de la companyia. L'Institut Valencià de Finances va incorporar aquesta línia de préstecs participatius a la seua cartera de negoci, acollint-se al Marc temporal nacional d'ajudes d'estat que, a diferència del Marc temporal comunitari, no inclou cap mesura de capitalització. Per això, la Generalitat notifica aquests préstecs participatius com si foren ajudes directes, i el seu import està subjecte al límit de 500.000,00 euros.
Com que la pràctica ha revelat que aquest import és amb freqüència inferior a les necessitats de finançament de les empreses en dificultats, sembla oportú aplicar totes les possibilitats que ofereix la segona ampliació del Marc temporal comunitari per a ampliar les possibilitats d'actuació del Consell en aquest àmbit, sempre ajustant l'actuació de la Generalitat al principi de subsidiarietat respecte a les ajudes estatals plantejades pel Govern d'Espanya.
En aquest sentit, i tenint en compte que el Govern limita les actuacions del Fons estatal a aquelles sol·licituds de finançament que superen un llindar mínim de 25 milions d'euros, el Consell considera necessari cobrir les necessitats de finançament de companyies de mitjana grandària, que necessiten un suport financer per import inferior a aquest llindar mínim i superior a 500.000,00 euros, xifra que actualment cobreix la línia de participatius de l'IVF.
A aquest efecte, s'ha considerat convenient utilitzar la figura del Fons Fininval creat per la Llei de la Generalitat 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat, si bé cal complementar la regulació continguda en els arts. 96 a 99 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, per a habilitar Fininval per a la utilització d'instruments híbrids de capital i fins i tot per a l'adquisició de participacions empresarials, sempre amb caràcter temporal atés un programa preestablit d'amortitzacions.
Com a instrument legislatiu, el decret llei pot utilitzar-se sempre que el fi que justifica la legislació d'urgència, siga, tal com reiteradament ha exigit el nostre Tribunal Constitucional (sentències 6/1983, de 4 de febrer, F 5; 11/2002, de 17 de gener, F 4, 137/2003, de 3 de juliol, F 3 i 189/2005, de 7 juliol, F 3) subvenir a una situació concreta, dins dels objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, màximament quan la determinació d'aquest procediment no depén del Govern.
La doctrina constitucional continguda en la STC 61/2018, que recull la jurisprudència anterior més rellevant, indica que l'ús del decret llei s'ha estat acceptant en situacions que s'han qualificat de «conjuntures econòmiques problemàtiques». No hi ha dubte que la situació actual pot subsumir-se en el concepte de conjuntura econòmica problemàtica i requereix una resposta àgil a fi de crear les estructures necessàries per a abordar la crisi. Segons un recent informe del Banc d'Espanya, les pèrdues ocasionades per la pandèmia poden estendre's al 50 % del teixit productiu espanyol, sense que semble raonable esperar una menor incidència a la Comunitat Valenciana, tenint en compte la prevalença a la regió d'alguns sectors, com el turisme, que figuren entre els més afectats per la situació de crisi sanitària. En aquestes condicions, no seran poques les companyies que, al tancament de l'exercici 2020, es trobaran en causa de dissolució, conforme a l'article 363.1.e del Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats de capital. Sense un suport públic, que permeta restaurar l'equilibri patrimonial i finançar les necessitats de circulant, una part significativa del teixit productiu valencià, incloses algunes empreses de naturalesa estratègica per a la nostra economia, estan abocades a la liquidació en qüestió de mesos. D'altra banda, les mesures establertes pel decret llei no lesionen drets constitucionals i respecten el contingut essencial de la propietat privada i la lliure empresa, consagrats en l'article 33 i 38, respectivament, de la Constitució Espanyola.
De conformitat amb el que es disposa en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest decret llei s'ajusta als principis de bona regulació.
Així, d'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, la iniciativa es fonamenta en l'interés general que suposa atendre les circumstàncies socials i econòmiques excepcionals derivades de la crisi de salut pública provocada per la Covid-19, i és aquest el moment d'adoptar mesures addicionals per a subvenir a aquestes necessitats i constituir el decret llei l'instrument més adequat per a garantir-ne la consecució.
La norma és conforme amb el principi de proporcionalitat en contindre la regulació imprescindible per a aconseguir l'objectiu de garantir el benestar de tota la ciutadania i dels treballadors i treballadores en particular i minimitzar l'impacte en l'activitat econòmica davant la situació excepcional. Atés el principi de seguretat jurídica, la norma és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, i la seua eficàcia està condicionada a l'autorització per part de les autoritats comunitàries dels programes de suport definits a l'empara d'aquesta.
Vista la urgència per a l'aprovació d'aquesta norma, se n'exceptuen els tràmits de consulta pública i d'audiència i informació públiques, de conformitat amb el que es disposa en l'article 133.4 de la Llei 39/2015.
En conseqüència, d'acord amb l'article 44.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i l'article 58 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller d'Hisenda i Model Econòmic i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió de 13 de novembre de 2020,
DECRETE
Article 1. Suport a la resiliència de les empreses valencianes
Dins del seu objectiu general previst en l'article 96.1 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat, Fininval podrà dur a terme mesures específiques de reforç de la solvència d'empreses no financeres que formen part dels sectors del comerç, oci, hostaleria, restauració, transport i indústria, així com d'aquelles altres que siguen estratègiques en el sentit de ser tractores o transversals per al conjunt de sectors d'activitat, representen un percentatge elevat de l'activitat econòmica i de l'ocupació en una demarcació geogràfica concreta, o incorporen al procés de producció actius intangibles de rellevància significativa, no reemplaçables a curt termini.
Aquestes mesures específiques abastaran la utilització d'aportacions de capital, instruments financers híbrids com a préstecs preferents i participatius o deute convertible en accions i facilitats creditícies amb diferent grau de subordinació en concret, deute privilegiat, ordinària o subordinada, tot això sempre amb caràcter temporal atés un programa preestablit d'amortitzacions, subjecte alhora a penalitzacions en cas d'incompliment.
A aquest efecte es dotarà un instrument financer específic dins de Fininval que es denominarà «Fons Valencià de Resiliència» (FVR).
Article 2. Dotació del Fons Valencià de Resiliència (FVR)
Les conselleries competents per raó del sector d'activitat de les empreses destinatàries i l'IVF mitjançant un acord específic establiran la dotació de l'FVR.
Els acords aconseguits hauran d'expressar el contingut mínim que s'estableix en l'article 97.3 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat.
Article 3. Beneficiàries
Podran ser beneficiàries del finançament qualsevol societat mercantil no cotitzada que complisca les condicions establertes en les convocatòries que l'IVF realitze una vegada formalitzat l'acord amb les conselleries interessades per a la dotació de l'FVR.
Article 4. Facultats de gestió i administració
Correspondran a l'IVF totes les facultats de gestió i administració en relació amb les empreses beneficiàries de l'FVR, incloent-hi la designació, si escau, de consellers o conselleres, la incorporació, si és el cas, a l'òrgan d'administració de l'entitat mitjançant la designació del nombre de consellers o conselleres equivalent a la seua quota de participació arredonida al nombre enter més pròxim i l'exercici de drets polítics que això comporte.
Les accions i participacions socials adquirides per l'FVR amb la finalitat indicada en aquest decret llei no s'integraran en el patrimoni de la Generalitat. Formaran un patrimoni separat administrat per l'IVF. En conseqüència, a aquestes acciones i participacions socials no els resultarà aplicable el que es disposa en la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Article 5. Compliment de la normativa en matèria d'ajudes d'Estat
Les operacions finançades per l'FVR s'ajustaran a la normativa d'Ajudes d'Estat de la Comissió Europea i en particular, a la Comunicació de la Comissió Europea sobre el Marc temporal relatiu a les mesures d'ajuda estatal destinades a donar suport a l'economia en el context de l'actual brot de Covid-19.
Article 6. Confidencialitat
Les dades, documents i informacions que es troben en poder de l'IVF en virtut de les funcions que exercisca en les empreses per actuacions realitzades o finançades a càrrec de l'FVR tindran caràcter reservat i, amb les excepcions previstes en la normativa vigent, no podran ser divulgats a cap persona o autoritat, ni utilitzats amb finalitats diferents d'aquelles per a les quals van ser obtinguts. Quedaran també obligats a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents d'aquella per a la qual els siga subministrada els auditors de comptes, assessors legals i altres experts independents que puguen ser designats per l'IVF en relació amb el compliment de les funcions que tenen legalment atribuïdes.
La responsabilitat que en els casos previstos en les lleis li poguera correspondre, si escau, a l'empleat o empleada pública que, en nom de l'IVF s'integre com a membre d'un consell d'administració d'alguna empresa en el capital social de la qual participe l'FVR serà directament assumida per la Generalitat. No obstant això, es podrà exigir a l'empleat o empleada pública designada com a conseller o consellera en les empreses participades la responsabilitat en què haguera pogut incórrer pels danys i perjudicis causats en els seus béns o drets quan hi haguera hagut dol, culpa o negligència greu, conforme al que es preveu en les lleis administratives en matèria de responsabilitat patrimonial.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Supressió de l'habilitació
Correspondrà al Consell a proposta del conseller d'Hisenda i Model Econòmic adoptar la decisió de suprimir l'habilitació que concedeix aquest decret llei a Fininval per a establir mesures específiques de reforç de la solvència empresarial, quan jutge que les circumstàncies excepcionals que les justifiquen han desaparegut, sempre que això aconselle deixar aquesta habilitació sense efecte.
En el moment en què això es produïsca, el saldo que hi haja en aquell moment podrà ser assignat a qualsevol altre instrument financer vigent en el Fons o ingressat a favor de la Generalitat, amb l'acord del Consell Executiu de Fininval.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificació de l'article 97 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre
Es modifica l'article 97 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat que quedarà redactat com segueix:
«Article 97. Estructura de governança i òrgan de gestió
1. Es designa l'Institut Valencià de Finances (IVF) com a organisme gestor del fons per a la gestió dels instruments financers de la Generalitat i del seu sector públic dependent.
2. L'IVF durà a terme la gestió directa dels instruments financers del Fons, sense perjudici que puga confiar part de la seua execució a intermediaris financers.
3. Cada conselleria o entitat del sector públic instrumental i l'Institut Valencià de Finances (IVF), en nom propi i per compte del Fons, acordaran una estructura de funcionament dels instruments financers que s'hagen de crear, adequada per a garantir la correcta execució d'aquests i la utilització dels recursos del Fons aportats per cadascuna de les conselleries o entitats del sector públic instrumental interessades conforme als principis de gestió i les prioritats d'inversió identificades.
En cadascun dels acords que es formalitzen s'haurà de fer constar, almenys:
a) La definició, per part de la conselleria o entitat del sector públic instrumental, de l'instrument financer que es pretenga crear identificant producte, beneficiaris o destinataris, entre altres qüestions necessàries per al seu desenvolupament.
b) La dotació pressupostària que aportarà la conselleria o entitat del sector públic instrumental destinada a la creació dels instruments esmentats.
c) Els mecanismes de gestió d'aquest.
d) Les comissions que percebrà l'òrgan gestor, IVF, per gestionar-los.
e) L'estructura de governança de l'acord que permeta l'execució adequada de l'instrument financer que es cree.
Cada conselleria o entitat del sector públic instrumental que participe del fons Fininval realitzarà el control i serà responsable dels instruments que es creen en virtut de cadascun dels acords, així com de la seua execució.
4. L'estructura i governança de Fininval estarà composta pels òrgans següents:
a) President o presidenta
b) Consell Executiu
c) Comissió o comissions de gestió
d) Gestor
5. Tindrà la condició de president o presidenta de Fininval la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d'hisenda. A la presidència de Fininval li correspondrà:
a) Exercir la representació de Fininval.
b) Exercir la presidència del Consell Executiu
c) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries del Consell Executiu, així com la fixació de l'ordre del dia. Li correspondrà suspendre les sessions per causes justificades.
d) Presidir les sessions del Consell Executiu, moderar el desenvolupament dels debats i dirimir amb el seu vot els empats en les votacions celebrades a l'efecte d'adoptar acords.
e) Visar les actes i certificacions dels acords del Consell Executiu.
6. El Consell Executiu serà l'òrgan superior de govern i coordinació de Fininval. Estarà format pel president o presidenta d'aquest i els vocals següents:
a) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no n'hi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria de model econòmic i finançament.
b) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no n'hi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria d'economia sostenible, sectors productius, comerç i consum.
c) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no n'hi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria de promoció i desenvolupament del sector turístic.
d) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no n'hi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria d'agricultura i medi ambient.
e) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no n'hi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria de transport i mobilitat.
f) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no n'hi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria d'innovació.
g) La persona titular de la Direcció General de l'Institut Valencià de Finances, que actuarà com a secretari o secretària del Consell amb veu però sense vot.
7. Correspondrà a les persones vocals del Consell Executiu de Fininval.
a) Rebre, amb una antelació mínima de cinc dies, la convocatòria que conté l'ordre del dia de les reunions.
b) Participar en els debats de les sessions.
c) Exercir el seu dret al vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen.
d) Formular precs i preguntes.
e) Obtindre la informació necessària per a complir les funcions assignades.
f) Aquelles altres funcions que siguen inherents a la seua condició.
8. El Consell Executiu com a òrgan superior de govern i coordinació de Fininval tindrà la condició d'òrgan gestor d'aquest a l'efecte del que es disposa en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i serà competent per a:
a) Establir les directrius estratègiques d'actuació conforme a les prioritats d'inversió identificades, que seran de compliment preceptiu per al gestor. A aquest efecte, correspondrà al Consell Executiu autoritzar l'IVF a subscriure, en representació de Fininval, acords amb les diferents conselleries o entitats del sector públic instrumental per a la posada en funcionament d'instruments financers.
b) Adoptar les regles d'organització i funcionament intern de Fininval.
c) Aprovar els pressupostos anuals d'explotació i capital de Fininval.
d) Aprovar els comptes anuals de Fininval, aplicació de resultats, i liquidació dels pressupostos
e) Tindre la condició de comptedant a l'efecte de rendició de comptes conforme al que es preveu en la disposició addicional huitena de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, sector públic instrumental i subvencions de la Generalitat.
9. La comissió o comissions de gestió es constituiran en virtut dels acords que, segons el que es disposa en l'apartat 3 d'aquest article, es formalitzen entre les diferents conselleries o entitats del sector públic instrumental i l'IVF per a la posada en funcionament dels diferents instruments financers. És a dir, hi haurà una comissió de gestió per cada instrument financer que es pose en funcionament dins de Fininval.
10. La composició de la comissió o comissions de gestió serà la següent:
a) Una persona en representació de la conselleria o conselleries o entitats del sector públic instrumental, proponents de l'instrument financer, amb rang mínim de director o directora general. En el cas que l'instrument financer el promoga una sola conselleria o una sola entitat del sector públic instrumental es designaran dos membres per part de la conselleria o entitat del sector públic de què es tracte.
b) El director o directora general de l'IVF que exercirà la funció de secretaria de la comissió, amb veu però sense vot.
11. Les comissions de gestió tindran com a funció primordial supervisar l'execució adequada dels instruments financers que van donar lloc a aquestes i, en aquest sentit, vetlaran perquè es facilite tota la informació i col·laboració que siga necessària per a això entre les diferents conselleries o entitats del sector públic instrumental i l'IVF com a òrgan encarregat de la gestió del fons. Correspondrà a les comissions de gestió:
a) Elaborar, aprovar i subscriure les convocatòries públiques dels instruments financers creats.
b) Determinar els procediments i verificacions que l'IVF aplicarà en la tramitació dels instruments financers.
c) Adoptar la decisió que corresponga amb vista a la concessió o denegació en cada cas de l'actuació de què es tracte, amb l'informe previ de l'IVF en el qual s'acredite el compliment de les condicions d'elegibilitat establides en la convocatòria.
Si les operacions suposen conjuntament un suport a la solvència del beneficiari per import superior a 5.000.000,00 d'euros, es requerirà l'autorització prèvia del Consell.
d) Aprovar les novacions, refinançaments, reestructuracions d'operacions i en general les modificacions dels acords que puguen sorgir al llarg de la duració de les mesures acordades, així com qualsevol actuació tendent a maximitzar la recuperació dels imports deguts en cas d'impagament.
12. El gestor de Fininval serà l'Institut Valencià de Finances (IVF) i també ho serà dels diferents instruments financers que s'acorden. En tant que gestor de Fininval correspondrà a l'IVF:
a) Formalitzar en nom propi i per compte del Fons tots els instruments financers i contractes d'operacions financeres derivats de l'execució de les línies d'actuació del Fons.
b) Realitzar els cobraments i els pagaments derivats de les operacions del Fons.
c) Registrar totes les operacions en una comptabilitat específica, separada i independent de la pròpia.
d) Actuar com a depositari dels títols acreditatius de les operacions realitzades en nom propi i per compte del Fons.
e) Subscriure i formalitzar els acords, convenis i contractes que resulten necessaris per a la gestió del Fons.
f) Actuar com a representant i per compte del fons davant l'administració tributària de l'Estat, de la hisenda pública de la Generalitat, o qualsevol altra administració, amb caràcter general.
g) Col·laborar amb els òrgans de control competents subministrant tota la informació que li siga requerida per aquests en l'exercici de les seues competències de comprovació i control.
h) Elaboració dels avantprojectes de pressupostos anuals d'explotació i capital del Fons i dels costos per la gestió del Fons.
i) Elaboració i formulació dels comptes anuals, la proposta d'aplicació de resultats i les liquidacions dels pressupostos i dels costos per la gestió.
j) Prestar els mitjans necessaris per al compliment de les finalitats del Fons.
k) Representar Fininval en els òrgans de govern de les empreses receptores del finançament atorgat pel Fons, quan aquesta es materialitze en aportacions de capital o així ho aconselle la supervisió de les obligacions contretes pel deutor. A aquest efecte, l'IVF podrà delegar la representació de Fininval en tercers designats atenent criteris d'experiència en l'exercici professional d'aquestes funcions.
l) Reclamar extrajudicialment i judicialment, en el cas d'incompliment per part de la prestatària de qualsevol obligació pactada, l'import que s'acredite pel contracte, tant per capital com per interessos, despeses i tributs, així com executar les garanties pactades.
m) En general, el gestor portarà totes aquelles accions i iniciatives que resulten necessàries per a la gestió del Fons.
13. En relació amb els diferents instruments financers l'IVF, com a gestor d'aquests, serà competent per a la instrucció del procediment de concessió de finançament, a l'empara de les convocatòries aprovades per les diferents comissions de gestió. En concret, tindrà encomanades les atribucions següents:
a) Realitzar les comprovacions que tinguen per convenients per a verificar les dades de les declaracions aportades per les empreses sol·licitants.
b) Examinar tota la documentació presentada.
c) Verificar l'adequació dels projectes presentats als objectius que es persegueixen amb el finançament en particular i amb els requisits de la convocatòria en general.
d) Determinar quines són les despeses elegibles d'acord amb el que especifica la convocatòria.
e) Emetre l'informe d'elegibilitat de cada projecte presentat.
14. En la seua condició de gestor, l'IVF no assumeix cap responsabilitat econòmica per l'execució de Fininval ni dels seus instruments financers, es limitarà a gestionar els fons aportats per les conselleries proponents, seguint les directrius estratègiques aprovades pel Consell Executiu i, en cadascun dels instruments financers, les directrius que haja establit cadascuna de les comissions de gestió.»
Segona. Habilitació
Es faculta el Consell per a desplegar i executar aquest decret llei.
Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 13 de novembre de 2020
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic
VICENT SOLER I MARCO