ORDE 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels plans de convivència en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i s'establixen els protocols d'actuació i intervenció davant de supòsits de violència escolar.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7330 de 01.08.2014 | |
| Número identificador: | 2014/7282 | |
| Referència Base de Dades: | 006957/2014 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 02.08.2014 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: centre d'ensenyament, ensenyament primari, ensenyament secundari, violència, mètode pedagògic, educació cívica, protecció de la infància
ORDE 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels plans de convivència en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i s'establixen els protocols d'actuació i intervenció davant de supòsits de violència escolar.
[2014/7282]
PREÀMBUL
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig, d'Educació, modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, assenyala com uns dels principis en què s'inspira el sistema educatiu espanyol la transmissió i la posada en pràctica de valors que afavorisquen la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, i que ajuden a superar qualsevol tipus de discriminació. Esta llei considera essencial la preparació per a la ciutadania activa i l'adquisició de les competències socials i cíviques, arreplegades en la recomanació del Parlament Europeu i del Consell del 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l'aprenentatge permanent. En la Llei Orgànica 8/2013, s'aborda esta necessitat de forma transversal incorporant l'educació cívica i constitucional a totes les assignatures durant l'educació bàsica, de manera que l'adquisició de competències socials i cíviques s'incloga en la dinàmica quotidiana dels processos d'ensenyança i aprenentatge i es potencie d'eixa forma, a través d'un plantejament conjunt, la possibilitat de transferir-les i el seu caràcter orientador.
A més, en l'article 1, la Llei Orgànica 2/2006, modificada per la Llei Orgànica 8/2013, establix com un fi del sistema educatiu l'educació en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència. L'apartat k) destaca la necessitat d'una educació per a la prevenció de conflictes i la resolució pacífica d'estos, així com per a la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, i en especial en el de l'assetjament escolar. L'apartat l) afig que l'escola ha de desenrotllar els valors que fomenten la igualtat efectiva entre hòmens i dones, així com la prevenció de la violència de gènere. També destaca, en l'apartat h) bis, el paper que tenen els pares i els tutors en l'educació dels fills, i els reconeix com els primers responsables de l'educació dels seus fills.
Esta mateixa llei, en l'article 124, que regula les normes d'organització, funcionament i convivència en els centres docents, ordena que els centres elaboren un pla de convivència que incorporaran a la programació general anual i que arreplegarà totes les activitats que es programen a fi de fomentar un bon clima de convivència dins del centre escolar, la concreció dels drets i deures de l'alumnat i les mesures correctores aplicables en cas d'incompliment. Així mateix, reconeix els membres de l'equip directiu i els professors i professores com a autoritat pública en els procediments d'adopció de mesures correctores (art. 124.3), i ordena que les administracions educatives faciliten que els centres, en el marc de la seua autonomia, puguen elaborar les seues pròpies normes d'organització i funcionament (art. 124.4).
A la Comunitat Valenciana, el Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària, i el Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària, assenyalen, en els articles 19.7 i 15.7, respectivament, que és competència de la direcció dels centres afavorir la convivència en el centre i imposar les correccions que corresponguen d'acord amb el que establisca l'Administració educativa i en compliment dels criteris fixats pel consell escolar del centre. Els esmentats decrets ordenen la constitució de la comissió de convivència dins dels consells escolars, en regulen la composició i establixen que les competències s'especificaran en els reglaments de règim intern dels centres.
El Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i servicis, en l'article 6, establix els instruments bàsics per a la consecució d'un adequat clima de convivència en el centre: en primer lloc, l'elaboració d'un pla de prevenció de la violència i de promoció de la convivència, al qual pertanyen les unitats d'atenció i intervenció (UAI) en les direccions territorials d'Educació, dissenyades per a intervindre en casos greus de violència escolar i, al mateix temps, per a coordinar i assessorar la comunitat educativa; en segon lloc, inclou el Registre Central, creat en l'Orde de 25 de novembre de 2005, que havia sigut derogada per l'Orde de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, i, en tercer lloc dóna pautes per a l'elaboració del reglament de règim interior del centre i, finalment, ordena la creació del pla de convivència del centre.
El mateix decret, en l'article 8, diu que el projecte educatiu del centre arreplegarà els valors, els objectius i les prioritats d'actuació, així com el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l'educació en valors i altres ensenyances, i assigna a la direcció dels centres públics i als titulars dels centres privats concertats la garantia i la responsabilitat en l'aplicació de les normes de convivència incloses en l'esmentat projecte. Finalment, este mateix decret, en el títol IV, capítol II, article 52, reconeix la responsabilitat de la família en el procés educatiu dels seus fills i filles, que es concreta en el Decret 30/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual es regula la declaració de compromís família-tutor entre les famílies o els representants legals de l'alumnat i els centres educatius de la Comunitat Valenciana, i que es proposa com una ferramenta de prevenció i intervenció que afavorirà la col·laboració d'ambdós agents educatius per a millorar la qualitat de l'educació i els resultats de l'alumnat.
Dins d'este àmbit està la Llei 12/2008, de Protecció Integral de la Infància i l'Adolescència de la Comunitat Valenciana, i l'Orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d'Educació i de la Conselleria de Benestar Social, per la qual s'implanta el full de notificació de la possible situació de desprotecció del menor detectada des de l'àmbit educatiu a la Comunitat Valenciana i s'establix la coordinació interadministrativa per a la protecció integral de la infància. D'altra banda, des de la promulgació del Decret 233/2004, de 22 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual es crea l'Observatori per a la Convivència Escolar, s'han proposat i impulsat mesures de caràcter preventiu que han donat lloc al Pla de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència en els Centres Escolars de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant, PREVI), que establix mesures i facilita protocols d'actuació a fi d'ajudar els centres a previndre i gestionar situacions de conflicte.
En este mateix marc, i a fi de facilitar l'aplicació de les esmentades mesures preventives i agilitzar, si és el cas, els procediments protocol·laris que conduïsquen a una intervenció immediata davant d'un conflicte de convivència, per mitjà de l'Orde de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, s'ha regulat la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcada dins del Pla PREVI.
La Conselleria de Benestar Social podrà col·laborar en la formació del professorat en qüestions relatives a la prevenció i la resolució de conflictes en contextos interculturals mitjançant persones mediadores interculturals acreditades, segons l'Orde 8/2011, de 19 de maig, de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, per la qual es regula l'acreditació de la figura de mediació intercultural i el Registre de Mediadors Interculturals de la Comunitat Valenciana.
Esta conselleria desitja fer complir el mandat de la Llei 8/2013, de respondre a les necessitats plantejades pels centres i, al mateix temps, adequar els protocols d'actuació sobre la promoció de la convivència i prevenció de la violència en els centres escolars a la normativa desplegada després de la publicació de l'Orde de 31 de març de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula el pla de convivència dels centres docents. Així, esta orde incorpora els criteris desplegats per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa; el que establix la Llei 15/2010, de 3 de desembre, d'Autoritat del Professorat; la normativa de l'Orde 1/2010, de la Conselleria d'Educació i de la Conselleria de Benestar Social, per a la detecció i derivació de casos de desprotecció infantil, i les propostes d'actuació que arreplega la Llei 7/2012, de la Generalitat, Integral contra la Violència sobre la Dona, i respon a la necessitat de desplegar el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics
Esta orde, doncs, alhora que actualitza les mesures de promoció de la convivència en els centres docents mitjançant l'elaboració, el desenrotllament, la revisió i l'avaluació dels seus plans de convivència, establix els protocols d'actuació i d'intervenció davant de les situacions d'assetjament escolar i ciberassetjament, les alteracions greus de la convivència, el maltractament infantil, les situacions de violència de gènere en l'àmbit educatiu i les agressions al professorat i al personal d'administració i servicis.
Per tot això, en virtut de les facultats que em conferixen l'article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell; el Decret 19/2012, de 7 de desembre, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les conselleries en què s'organitza l'Administració de la Generalitat; la disposició final segona del Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors i tutores, professorat i personal d'administració i servicis; de conformitat amb el que disposa el Decret 190/2012, de 21 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport; vista la proposta de la directora general d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, i de conformitat amb esta,
ORDENE
CAPÍTOL I
Disposicions preliminars
Article 1. Objecte
Esta orde té per objecte actualitzar la normativa per a l'elaboració, el desenrotllament, la revisió i l'avaluació dels plans de convivència en els centres educatius, així com proposar els protocols d'actuació i d'intervenció davant de supòsits de violència escolar amb conseqüències greument perjudicials per a la convivència en els centres.
Article 2. Àmbit d'aplicació
Esta orde serà aplicable en els centres docents sostinguts amb fons públics per la Generalitat valenciana que impartixen les ensenyances d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional Específica, Formació de Persones Adultes i ensenyances de règim especial.
Article 3. El pla de convivència
1. El pla de convivència ha d'arreplegar el conjunt de regles, normes, procediments i actuacions que permeten dur a terme la instauració i la continuïtat dels valors subscrits en el projecte educatiu del centre de què forma part. El pla de convivència té com a objectiu primordial la promoció de la convivència, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica d'estos, especialment la violència de gènere, la igualtat i la no-discriminació, atenent les circumstàncies i condicions personals de l'alumnat.
2. Els centres docents que tinguen elaborat i aprovat pel consell escolar el pla de convivència incorporaran els nous procediments d'actuació d'esta orde.
CAPÍTOL II
Normes generals
Article 4. Estructura del pla de convivència
El pla de convivència del centre educatiu inclourà, almenys, els aspectes següents:
1. Diagnòstic de l'estat de la convivència en el centre, que podrà arreplegar els aspectes incorporats en l'article 6, apartat 4, d'esta orde.
2. Composició i pla d'actuació de la comissió de convivència, en referència a les funcions regulades en l'article 11 del Decret 39/2008.
3. Mesures i accions orientades a la promoció de la convivència i a la prevenció de conflictes per a aconseguir un adequat clima educatiu en el centre.
4. Procediments d'actuació i d'intervenció previstos en el reglament de règim intern del centre, que han de ser adequats al que prescriu el Decret 39/2008, de 4 d'abril, sobre la convivència en els centres docents no universitaris. Els procediments han de preveure actuacions diferenciades depenent de si les conductes que alteren la convivència en el centre són considerades:
a) Conductes contràries a les normes de convivència, tal com estan tipificades en l'article 35 del Decret 39/2008.
b) Conductes greument perjudicials per a la convivència del centre, de conformitat amb l'article 42 del Decret 39/2008. En este cas, els procediments d'actuació arreplegaran, almenys, les accions que es detallen en els annexos I, II, III, IV, V, VI i VII d'esta orde.
5. Detecció de necessitats i planificació d'accions de formació en la matèria de convivència adreçades a la comunitat, tal com es disposa en l'article 14 del Decret 39/2008.
6. Estratègies per a realitzar la difusió, el seguiment i l'avaluació del pla de convivència en el marc del projecte educatiu.
7. Procediment per a articular la col·laboració amb entitats i institucions de l'entorn en el pla de convivència.
Article 5. Competències en l'elaboració i el desenrotllament del pla de convivència
1. El pla de convivència serà elaborat pels equips directius, dins del projecte educatiu del centre. La direcció del centre té la responsabilitat de redactar-lo d'acord amb les directrius emanades del consell escolar i atenent les propostes realitzades pel claustre de professors, l'associació de pares i mares d'alumnes i, en els centres d'Educació Secundària, les propostes del consell de delegats d'alumnes.
2. La implementació i el desenrotllament estaran coordinats per l'equip directiu.
3. És competència de la direcció del centre afavorir la convivència en el centre i resoldre els conflictes d'acord amb els criteris fixats en el reglament de règim intern i en el pla de convivència.
4. La consecució d'un clima adequat de convivència és una responsabilitat de tota la comunitat educativa; per això, el pla de convivència inclourà accions per a conscienciar i sensibilitzar tots els membres que la componen: professorat, alumnat, famílies, personal no docent i agents, professionals o mediadors interculturals de l'entorn que participen en la vida del centre.
5. Per a això, el professor o professora d'orientació educativa, o qui tinga atribuïdes estes funcions en el centre, assessorarà l'equip directiu en l'exercici de les seues competències, i els equips docents en la coordinació i el desenrotllament del pla de convivència.
Article 6. Aprovació, seguiment i avaluació del pla de convivència del centre
1. El Decret 233/1997, de 2 de setembre, i el Decret 234/1997, de 2 de setembre, tots dos del Govern Valencià, atribuïxen al consell escolar la competència d'aprovar i avaluar el pla de convivència del centre.
2. El pla de convivència haurà de ser coherent amb la resta de documents de planificació del centre.
3. A la comunicació anual de la programació general anual s'hi incorporaran les mesures que, amb propòsit de millora i per a tot el curs, es programaran i planificaran com a conseqüència de l'informe final de la convivència del curs anterior i de la priorització establida pels òrgans de decisió.
4. La comissió de convivència del consell escolar del centre realitzarà el seguiment del pla de convivència i elaborarà trimestralment un informe, que presentarà al consell escolar. Este informe arreplegarà les incidències produïdes, les actuacions realitzades, els resultats aconseguits i les propostes de millora que s'estimen pertinents.
5. La direcció del centre elaborarà un informe anual sobre la convivència del centre, que enviarà a la corresponent direcció territorial. De forma orientativa, l'informe podrà contindre els aspectes següents:
a) Actuacions de gestió i d'organització del centre que influïxen en la convivència.
b) Grau de participació en la vida del centre del professorat, de l'alumnat, de les famílies i del personal d'administració i servicis, així com d'altres institucions i entitats de l'entorn.
c) Actuacions realitzades en l'àmbit de la promoció, prevenció i intervenció en convivència, i efectivitat d'estes.
d) Conflictivitat detectada en el centre mitjançant l'anàlisi d'algunes variables, entre d'altres, les causes i els tipus de conflictes, els agents implicats i la localització d'aquells.
Article 7. Informe anual de l'estat de la convivència en els centres educatius de la Comunitat Valenciana
1. La inspecció de zona traslladarà les dades de l'informe a la UAI del PREVI de la seua direcció territorial. La UAI de cada direcció territorial realitzarà l'estudi anual dels plans de convivència de la província i l'elevarà a la direcció general competent en matèria de convivència.
2. La direcció general competent en matèria de convivència en els centres educatius elaborarà anualment un informe sobre l'estat de la convivència a la Comunitat Valenciana, el qual, entre altres dades, arreplegarà les relatives al desenrotllament dels plans de convivència en l'àmbit educatiu de la Comunitat Valenciana.
3. Esta informació es posarà a disposició l'Observatori per a la Convivència Escolar de la Comunitat Valenciana perquè exercisca les competències que li són pròpies.
Article 8. Mesures i accions orientades a la promoció de la convivència i a la prevenció de conflictes per a aconseguir un adequat clima educatiu en el centre
Les actuacions preventives a què es referix l'article 4, apartat tercer, d'esta orde hauran de ser coherents amb els diferents plans del centre i desenrotllar les accions proposades en el Decret 30/2014, de 14 de febrer, en tot allò que faça referència als compromisos establits entre família i tutor. Les esmentades actuacions s'actualitzaran cada curs en la programació general anual tenint en compte l'informe realitzat per la comissió de convivència en el curs anterior i les noves necessitats detectades. De manera orientativa, podran incloure:
a) Actuació d'èxit escolar, model dialògic de prevenció de conflictes. Este es fonamenta en el diàleg com a ferramenta que permet superar les desigualtats i que té com a objectiu aconseguir que no es produïsca cap tipus d'agressió en els centres educatius.
b) Accions de diagnòstic que faciliten la detecció de casos de violència greu i, per tant, ajuden a previndre'ls, com ara assetjament, discriminació o exclusió per raons de sexe; orientació; identitat de gènere, raça o religió, així com a crear estructures senzilles que faciliten a l'alumnat visibilitzar i denunciar estes situacions.
c) Accions que fomenten la participació de l'alumnat mitjançant estratègies basades en l'ajuda entre iguals.
d) Activitats que faciliten la participació de tota la comunitat educativa en accions de prevenció i promoció de la convivència del centre, així com en l'elaboració de les normes de convivència del centre i de l'aula. S'hi incorporaran també activitats adreçades a dotar d'atractiu la no-violència amb l'objectiu d'aconseguir que els espais dels nostres centres estiguen lliures de violència.
e) Accions per a donar a conéixer el pla de convivència i el reglament de règim interior a tota la comunitat educativa.
f) Accions que fomenten el respecte a la diversitat i la igualtat entre hòmens i dones per mitjà de l'educació dels sentiments i de les emocions, així com la capacitat d'elecció, basada en arguments de validesa i en coherència amb els valors de llibertat, respecte, igualtat i solidaritat.
g) Accions i mesures generals i específiques d'atenció a la diversitat que generen i fomenten el desenrotllament d'actituds inclusives en el centre i ajuden a crear un clima de respecte entre els membres de la comunitat educativa, per a la qual cosa es proposaran activitats adreçades a educar en la solidaritat i en el suport social a les víctimes, així com a tindre tolerància zero enfront de la violència, des de les edats més primerenques.
h) Accions que contribuïsquen, des de les diferents àrees i matèries del currículum, a la millora de la convivència mitjançant l'adquisició de les competències bàsiques, particularment de la competència social i cívica, del sentit de la iniciativa, de l'esperit emprenedor i de la competència digital, treballant conjuntament en el bon ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i de la identitat digital, i dotant la comunitat educativa d'estratègies per a assegurar la intimitat pública i privada.
i) Activitats d'acollida per a l'alumnat que es matricula en el centre per primera vegada i per a les seues famílies.
j) Activitats per a sensibilitzar tota la comunitat educativa davant dels casos de violència escolar greu, amb la finalitat de facilitar la prevenció, la detecció i l'eliminació d'estes manifestacions.
k) Activitats adreçades a previndre i resoldre conflictes en contextos interculturals.
Article 9. Aula de convivència
1. El Decret 39/2008, de 4 d'abril, en l'article 10, regula la creació d'aules de convivència en els centres docents com una manera d'abordar les conductes contràries a les normes de convivència, les quals estan tipificades en l'article 35 del mateix decret. En els centres que creen o tinguen ja creada l'aula de convivència, el pla de convivència n'establirà els criteris de funcionament.
2. De manera orientativa, els criteris de funcionament especificaran:
a) Criteris i condicions per a la incorporació d'un alumne a l'aula de convivència.
b) Procediment d'incorporació.
c) Actuacions que es treballaran en l'aula de convivència, d'acord amb els criteris pedagògics que, a este efecte, siguen establits per la comissió de coordinació pedagògica.
d) Procediment de comunicació d'esta acció a les famílies.
e) Perfil del professorat que atendrà l'aula.
3. La direcció general corresponent de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport tindrà en compte el bon funcionament de l'aula de convivència en els criteris de valoració per a l'autorització dels programes experimentals que incloguen accions de compensació educativa o en els relacionats amb la millora de la convivència escolar.
Article 10. Mediació en la resolució de conflictes
1. El Decret 39/2008, de 4 d'abril, en l'article 7, autoritza els centres docents per a constituir equips de mediació escolar.
2. En el pla de convivència del centre s'incorporaran les accions en què participen els equips de mediació, i s'especificarà:
a) Casos de conflicte que són derivables cap als equips de mediació.
b) Procediment per a derivar un cas de conflicte a l'equip de mediació.
c) Agents que intervenen en la mediació en el centre.
d) Procediment que s'ha de seguir per a la mediació.
e) Procediment de seguiment del compromís pactat entre les parts.
3. L'equip de mediació podrà estar constituït per professorat, per alumnat i per pares o mares. A més, podran realitzar també tasques de mediació uns altres professionals externs al centre que tinguen la formació apropiada, com és el cas dels mediadors interculturals acreditats segons l'Orde 8/2011, de 19 de maig.
4. Quan el procediment de mediació afecte l'alumnat, este procediment no eximirà del compliment de les correccions educatives o les mesures educatives disciplinàries que puguen aplicar-se per incompliment de les normes de convivència. Dins dels procediments disciplinaris, es podran tindre en compte com a atenuants la participació voluntària en el procés de mediació i el compliment demostrat dels compromisos acordats.
5. Els acords aconseguits en la mediació s'arreplegaran per escrit i seran firmats per les parts. Els acords seran totalment confidencials per als membres que participen en el procés de mediació.
6. Els professors de l'equip de mediació escolar que realitzen la formació a l'alumnat, al professorat i a les famílies tindran reconeixement i certificació com a ponents en el pla de formació del centre, segons l'Orde 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, que establix el model de formació permanent del professorat.
7. La direcció general corresponent de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport tindrà en compte l'existència d'equips de mediació en els centres escolars, en els criteris de valoració per a l'autorització dels programes experimentals que prevegen accions de compensació educativa o relacionats amb la millora de la convivència escolar. Així mateix, podrà ser considerada com una acció de qualitat dins dels plans estratègics dels centres educatius.
Article 11. Registre d'incidències en matèria de convivència
1. L'Orde de 12 de setembre de 2007 regula el procediment de notificació dels centres docents a la Conselleria d'Educació dels incidents que suposen violència exercida sobre persones i béns, els quals, per la seua naturalesa o per les conseqüències que tinguen, perjudiquen la convivència en el centre. Esta orde estén l'obligació de la notificació del mateix tipus d'incidents que s'esdevinguen en la realització de les activitats extraescolars, en els servicis complementaris de menjador i de transport, així com en les produïdes fora del recinte escolar però que estiguen motivades per la vida escolar o directament relacionades amb esta i afecten algun membre de la comunitat educativa, sempre assegurant l'anonimat de l'alumnat implicat i la confidencialitat.
2. La notificació es realitzarà mitjançant la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, en l'adreça http://www.cece.gva.es/eva/val/previ.htm. La notificació garantirà l'anonimat i la no-identificació personal de l'alumnat implicat, així com la confidencialitat de les dades arreplegades en cada cas.
3. Els incidents produïts en els centres, provocats per conductes greument perjudicials per a la convivència en este, tal com queden tipificades en l'article 42 del Decret 39/2008, i que estan arreplegades en l'article 4.4.b d'esta orde, són susceptibles de ser registrats en el Registre Central del Pla PREVI.
Article 12. Comunicació al ministeri fiscal i a la direcció territorial competent en matèria d'educació
En els casos d'especial gravetat (agressions amb lesions físiques greus, assetjament acreditat, abús o intent d'abús acreditat sobre membres de la comunitat escolar, actuació discriminatòria o conducta vexatòria per raó de sexe, sobre membres de la comunitat escolar), i per a garantir els drets de les víctimes, en tots els supòsits en què es donen conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre, si la incidència produïda pot ser constitutiva de delicte o de falta penal, la direcció del centre públic o el titular del centre privat concertat comunicarà la incidència simultàniament al ministeri fiscal i a la direcció territorial competent en matèria d'educació, en compliment de l'article 44 del Decret 39/2008, de 4 d'abril, respecte a la responsabilitat penal. Per a esta comunicació s'utilitzarà el model que es troba en l'annex VII d'esta orde.
Article 13. Regla de no-gasto
La implementació i el posterior desplegament d'esta orde no podran tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignats a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials que esta tinga assignats.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Assessorament
La Direcció General d'Ordenació, Innovació i Política Lingüística, per mitjà dels centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE), assessorarà els centres docents en l'elaboració, seguiment, desenrotllament i avaluació del pla de convivència.
Segona. Difusió i supervisió de l'aplicació de la norma
1. Les direccions territorials d'Educació, en el seu corresponent àmbit de gestió, adoptaran les mesures necessàries per a la difusió i l'aplicació d'esta norma.
2. La Inspecció d'Educació assessorarà la comunitat educativa i supervisarà el procés d'elaboració, seguiment, desenrotllament i avaluació dels plans de convivència dels centres docents.
Tercera
S'autoritza la secretaria autonòmica amb competències en educació i la direcció general amb competències en convivència escolar per a adoptar les mesures o les instruccions necessàries per a la interpretació, el desplegament i l'aplicació del que disposa esta orde.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Es deroguen l'Orde de 31 de març de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula el pla de convivència dels centres docents de nivells no universitaris de la Comunitat Valenciana, i totes les normes del mateix rang o inferior que s'oposen al que disposa esta orde.
DISPOSICIÓ FINAL
Única
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 28 de juliol de 2014
La consellera d'Educació, Cultura i Esport,
MARÍA JOSÉ CATALÁ VERDET
PROCEDIMENTS D'INTERVENCIÓ DAVANT DE SUPÒSITS DE VIOLÈNCIA ESCOLAR
ANNEX I
Assetjament escolar i ciberassetjament
L'assetjament escolar
L'assetjament escolar és entés com el maltractament psicològic, verbal o físic patit per un alumne o alumna en l'àmbit escolar, derivat de factors personals (físics, psicològics, d'orientació o d'identitat sexuals) o col·lectius (factors ètnics, grup social, religiós) de forma reiterada i al llarg d'un període de temps determinat.
L'assetjament escolar pot adoptar distintes manifestacions: l'exclusió i la marginació socials, l'agressió verbal, les vexacions i humiliacions, l'agressió física indirecta, l'agressió física directa, la intimidació, les amenaces o el xantatge, entre d'altres.
És important no confondre este fenomen amb agressions esporàdiques entre l'alumnat i que seran ateses aplicant les mesures educatives que el centre tinga establides en el seu pla de convivència i en el reglament de règim intern.
Característiques
a) Hi ha intencionalitat. S'expressa en una acció agressiva que genera en la víctima l'expectativa de ser blanc de futurs atacs.
b) Reiteració. Es repetix en el temps. L'agressió produïda no és un fet aïllat i la víctima la patix de manera continuada.
c) Hi ha desequilibri de poder. Es produïx una desigualtat de poder físic, psicològic o social, que genera un desequilibri de forces en les relacions interpersonals.
d) Es produïx indefensió i personalització. L'objectiu del maltractament sol ser un únic alumne o alumna, que és col·locat d'esta manera en una situació d'indefensió.
e) Ben sovint pot tindre un component col·lectiu o grupal. Normalment no hi ha un sol agressor o agressora, sinó diversos.
f) Normalment apareixen observadors passius. Les situacions d'assetjament usualment són conegudes per terceres persones que no fan prou perquè cesse l'agressió.
g) Esta situació d'invisibilitat sol passar desapercebuda moltes vegades per als adults.
El ciberassetjament
Dins dels diferents tipus d'assetjament i les seues manifestacions, recentment els experts han elaborat un nou concepte d'assetjament, el que utilitza mitjans electrònics i rep el nom de ciberassetjament. Esta conducta es definix com a assetjament entre iguals en l'entorn TIC i inclou actuacions de xantatge, vexacions i insults entre alumnes. Suposa difusió d'informació lesiva o difamatòria en format electrònic. El ciberassetjament és un fenomen de gran rellevància per la seua prevalença, la gravetat de les seues conseqüències i les dificultats que presenta per a ser previngut i tractat.
Característiques
a) Agressió repetida i duradora en el temps.
b) Intenció de causar dany: no sempre es dóna en els primers estadis del procés.
c) Sol haver-hi contacte o relació prèvia en el món físic.
d) Pot estar lligat o no a situacions d'assetjament en la vida real.
e) Usa mitjans TIC: missatges de mòbil, adreça electrònica, telèfons mòbils, xarxes socials, blogs, fòrums, sales de xats.
Protocol d'actuació davant de l'assetjament i del ciberassetjament
1. Detectar i comunicar la situació.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites d'una situació d'assetjament o de ciberassetjament sobre algun alumne o alumna, ho comunicarà a un professor o professora, al tutor o tutora o a l'equip directiu. En tot cas, qui reba la informació sempre n'informarà l'equip directiu.
2. Primeres actuacions.
a) Equip directiu, que es posarà en contacte amb el tutor o tutora de l'alumne o alumna afectats; estarà assessorat pels servicis psicopedagògics escolars, el departament d'orientació, el gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribuïdes les funcions d'assessorament en el centre, i arreplegarà la informació per a analitzar i valorar la intervenció que calga.
b) L'equip d'intervenció, que planificarà de manera ràpida els recursos personals, materials i organitzatius, i el moment i el lloc de reunió amb els agressors, la víctima i els espectadors, sempre que siguen alumnes del centre.
c) En el ciberassetjament és important tindre informació de la intensitat, difusió i característiques del mitjà o dispositiu utilitzat. Si hi ha proves físiques, estes han de conservar-se (impressió de pantalla, còpia del missatge), sempre sense lesionar els drets de cap persona i respectant la confidencialitat de les actuacions.
3. Mesures d'urgència.
a) Augmentar la supervisió i vigilància del professorat i personal del centre durant els moments de descans i de pati; de l'estada al menjador, als banys i als vestidors, i de les entrades i eixides del centre.
b) Avisar les famílies de la víctima i dels assetjadors.
c) Explicar a l'alumne assetjat totes i cada una de les mesures que es prendran per a donar-li seguretat.
d) En cas de ciberassetjament, indicar a l'alumne, si és el cas, que canvie contrasenyes i revise les mesures de privacitat, i insistir-li en el fet que no faça desaparéixer les proves físiques que tinga.
e) Demanar a l'alumne assetjat que comunique a un adult qualsevol insult, ofensa o agressió que reba i oferir-li els mecanismes i les vies perquè ho faça amb la major discreció possible.
f) Una vegada oït l'alumne assetjador i analitzada la situació, la direcció del centre li aplicarà les mesures cautelars que considere necessàries seguint el procediment disciplinari, segons el Decret 39/2008.
g) Quan s'haja valorat la situació, la direcció del centre decidirà aplicar al cas, o no, les mesures educatives correctores i disciplinàries, i si s'inicia el procediment d'obertura d'expedient disciplinari, segons el Decret 39/2008, de 4 d'abril.
4. Comunicació de la incidència.
a) La direcció del centre informarà la comissió de convivència de la situació i del pla d'intervenció.
b) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció Educativa.
c) Si la situació s'agreuja o sobrepassa la capacitat d'actuació del centre, se n'ha d'informar la Inspecció perquè, si ho estima oportú, sol·licite l'assessorament o la intervenció de la unitat d'atenció i intervenció del PREVI de la direcció territorial corresponent. La Inspecció Educativa decidirà sobre la necessitat i el tipus d'intervenció.
5. Comunicació a famílies i representants legals de tots els implicats
a) La direcció del centre farà les entrevistes necessàries, preferentment de manera individual.
b) La direcció del centre informarà les famílies dels alumnes implicats en el conflicte de les mesures i actuacions de caràcter individual, així com les mesures de caràcter organitzatiu i preventiu proposades per al grup, nivell o centre educatiu.
c) Segons la gravetat del cas, la direcció del centre comunicarà a la família de la víctima la conveniència o no de denunciar el cas a les Forces de Seguretat de l'Estat.
d) Tal com consta en l'article 41 del Decret 39/2008, en aquells supòsits reincidents i en els casos en què el centre reclame la implicació directa dels pares, mares, tutors o tutores de l'alumne o alumna i estos la rebutgen, l'Administració educativa, si considera que esta conducta causa un greu dany al procés educatiu del seu fill o filla, ho comunicarà a les institucions públiques competents per motiu de desprotecció, amb un informe previ a la Inspecció Educativa.
6. Seguiment del cas per part de les unitats d'atenció i intervenció i de la Inspecció del centre.
La Inspecció i les unitats d'atenció i intervenció de les direccions territorials col·laboraran amb la direcció del centre en el seguiment del cas en què hagen intervingut.
7. Definició de mesures de tractament individualitzat amb la víctima i els agressors, i de sensibilització amb observadors, amb les famílies i amb la resta de l'alumnat
a) Estes mesures i actuacions es referiran tant a les que s'apliquen en el centre i en l'aula, com a les que s'apliquen a l'alumnat en conflicte. Caldrà garantir el tractament individualitzat tant de la víctima i de les persones agressores com de l'alumnat espectador, i incloure actuacions específiques de sensibilització per a la resta de l'alumnat.
b) Amb caràcter orientatiu, en la web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport es proposen mesures i actuacions per a treballar l'assetjament escolar en les diferents tipologies que pot presentar, en l'enllaç http://www.cece.gva.es/eva/val/previ.htm.
ANNEX II
Conductes que alteren la convivència de forma greu i reincident: insults, amenaces, agressions, baralles o vandalisme
Diferenciem el protocol d'intervenció davant d'estes situacions a escala general, del protocol d'actuació quan els alumnes que provoquen estos incidents manifesten problemes greus de conducta o trastorns.
Alumnat que altera greument la convivència
Es caracteritza per l'incompliment de les normes socials bàsiques de convivència, que es manifesten per mitjà de conductes disruptives greus i reincidents, com ara insults, amenaces, agressions, baralles sobre algun alumne o alumna o accions de vandalisme sobre el centre i les seues instal·lacions. Són conductes, en general, que atempten contra la dignitat personal d'altres membres de la comunitat educativa.
A) Procediment d'intervenció en general
1. Detectar i comunicar la situació.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement d'una situació de conductes disruptives molt greus, com ara insults, amenaces, agressions, baralles o vandalisme sobre algun alumne o alumna, o sobre el centre i les seues instal·lacions, o que les presencie, tractarà de conéixer els fets i la situació i ho comunicarà a la direcció del centre.
2. Primeres actuacions.
a) La direcció arreplegarà i analitzarà la informació, i prendrà les mesures que considere necessàries.
b) La direcció del centre, o la persona en qui delegue, comunicarà a les famílies la incidència produïda i els informarà de la situació.
3. Mesures d'intervenció general.
Mesures educatives correctores i disciplinàries.
Les alteracions de conducta molt greus, com ara insults, amenaces, agressions, baralles entre alumnes o accions de vandalisme sobre el centre i les seues instal·lacions, es consideren conductes perjudicials per a la convivència del centre, i, per tant, s'actuarà aplicant mesures educatives correctores o disciplinàries, segons el Decret 39/2008, de 4 d'abril, que estaran especificades en el reglament de règim interior del centre.
La direcció del centre arreplegarà la informació, i una vegada oïda la comissió de convivència categoritzarà el tipus d'incidència i proposarà mesures correctores o disciplinàries, que tindran un caràcter educatiu i recuperador de la convivència en el centre.
a) Si es proposen mesures educatives correctores per a alguna de les conductes tipificades en l'article 35 del Decret 39/2008, de 4 d'abril, s'ajustaran a l'article 36 del mateix decret.
b) Si es proposen mesures educatives disciplinàries per alguna de les conductes tipificades en l'article 42 del Decret 39/2008, s'ajustaran a l'article 43 del decret.
4. Mesures de suport.
La direcció del centre, si ho considera convenient, podrà sol·licitar altres mesures de suport i col·laboració externes i recórrer als servicis d'unes altres administracions i institucions, entre d'altres, els servicis socials municipals, els servicis especialitzats d'atenció a la família i la infància (SEAFI), les unitats de prevenció comunitàries (UPC), les unitats de conductes addictives (UCA), els centres de salut. En estos casos, es planificarà la intervenció conjunta amb totes les institucions que hi estiguen implicades.
Alumnat amb alteracions greus de conducta
Les alteracions greus de conducta fan referència a un patró de comportament persistent, repetitiu i inadequat a l'edat del menor. D'acord amb la Classificació Internacional de Malalties CIM-10, publicada per l'OMS, estes alteracions greus de conducta solen enquadrar-se com a comportament antisocial, comportaments oposicionistes desafiadors, trastorn d'ansietat, trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat o impulsivitat, trastorn dissocial en preadolescents i adolescents, trastorn explosiu intermitent, alteracions del son, conductes de risc per consum de substàncies tòxiques o alcohol, o alteracions de la conducta alimentària, entre d'altres. Es caracteritzen per l'incompliment de les normes socials bàsiques de convivència i per l'oposició als requeriments a les figures d'autoritat, la qual cosa genera un deteriorament en les relacions familiars o socials. Este comportament té repercussions negatives per a l'alumnat que el patix i per al medi en què desenrotlla la seua vida: família, escola, oci... Els seus comportaments van més enllà dels límits tolerables i les conductes impedixen a la persona tindre un procés d'adaptació i desenrotllar tot el seu potencial adequadament.
En l'àmbit educatiu, estos alumnes presenten necessitats educatives específiques derivades de trastorns temporals o permanents de la personalitat o de la conducta, i requerixen aprenentatges i recursos excepcionals.
B) Procediment d'intervenció específic
1. Detectar i comunicar.
Davant d'un incident greu provocat per un alumne que presenta una alteració greu de la conducta, si és possible, i sempre que no estiguem a càrrec d'uns altres alumnes, serà acompanyat a la zona de despatxos i s'informarà del cas el director, el cap d'estudis o el cap de personal dels servicis psicopedagògics escolars, el departament d'orientació, el gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribuïdes les funcions d'assessorament en el centre. Sempre que siga possible, l'alumne quedarà sota la supervisió d'un adult.
2. Intervenció d'urgència.
Si la situació de crisi continua, es cridarà en primer lloc la família perquè acudisquen al centre; si no s'obté resposta de la família, i en els supòsits de perill greu i imminent, es telefonarà al 112 per a sol·licitar ajuda.
3. Mesures d'intervenció específiques.
a) Comunicació de la intervenció a la família. La direcció del centre, o la persona en qui es delegue, comunicarà la realització o la revisió de l'avaluació sociopsicopedagògica de l'alumne.
b) Arreplega i anàlisi d'informació. L'equip directiu, junt amb el tutor o tutora de l'alumne, l'equip de professors i el personal dels servicis psicopedagògics escolars, el departament d'orientació, el gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribuïdes les funcions d'assessorament en el centre, recopilarà informació sobre la intensitat, duració, freqüència i context en què apareixen estes conductes en l'alumne.
c) Avaluació psicopedagògica. Es realitzarà o revisarà l'avaluació sociopsicopedagògica, en la qual haurà de constar la planificació de la intervenció, l'organització dels suports i les coordinacions externes necessàries.
d) Sol·licitud de mesures de suport. La direcció del centre podrà sol·licitar mesures de suport i col·laboració externes al centre, entre d'altres, amb els servicis socials municipals, el servicis especialitzat d'atenció a la família i la infància (SEAFI), la unitat de prevenció comunitàries (UPC), la unitat de conductes addictives (UCA), els centres de salut, la unitat de salut mental infantil i juvenil (USMIJ), centres hospitalaris, associacions especialitzades.
e) Recursos complementaris. La direcció del centre podrà, a més, sol·licitar recursos extraordinaris en la convocatòria anual de recursos personals complementaris d'Educació Especial regulats en l'Orde de 16 de juliol de 2001 per a Educació Infantil i Primària, i en l'Orde del 14 de març de 2005 per a Educació Secundària.
f) Mesures educatives correctores i disciplinàries. La direcció del centre, una vegada analitzada la situació i valorat el pla d'intervenció proposat per a l'alumne, aplicarà les mesures correctores i disciplinàries que estime convenients i respectarà la regulació del Decret 39/2008, de 4 d'abril.
C) Comunicació de les incidències
a) La direcció del centre informarà la comissió de convivència de la situació i del pla d'intervenció.
b) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció Educativa.
c) Si la situació s'agreuja o sobrepassa la capacitat d'actuació del centre, se n'ha d'informar la Inspecció perquè, si ho estima oportú, sol·licite l'assessorament i la intervenció de la unitat d'atenció i intervenció del PREVI de la direcció territorial corresponent.
D) Comunicació a famílies i representants legals de totes les persones implicades
a) S'informarà les famílies dels implicats de les mesures i actuacions de caràcter individual adoptades, així com de les de caràcter organitzatiu i preventiu proposades per al grup, nivell i centre educatiu, preservant sempre la confidencialitat absoluta en el tractament del cas.
b) Totes les mesures correctores i disciplinàries previstes en els articles 36 i 43 del Decret 39/2008, de 4 d'abril, hauran de ser comunicades formalment als pares, mares, tutors o tutores de l'alumnat menor d'edat.
c) Tal com consta en l'article 41 del Decret 39/2008, en els supòsits reincidents i en els casos en què el centre reclame la implicació directa dels pares, mares, tutors o tutores de l'alumne o alumna i estos la rebutgen, l'Administració educativa, si considera que esta conducta causa un greu dany al procés educatiu del seu fill o filla, ho comunicarà a les institucions públiques competents per motiu de desprotecció, amb un informe previ a la Inspecció Educativa.
6. Seguiment del cas per part de les unitats d'atenció i intervenció i de la inspecció del centre.
La inspecció i les unitats d'atenció i intervenció de les direccions territorials col·laboraran amb la direcció del centre en el seguiment dels casos en què hagen intervingut.
ANNEX III
Maltractament infantil
El maltractament infantil es definix com qualsevol acció no accidental que comporta abús (emocional, físic o sexual) o descuit (emocional o físic) cap a un menor de díhuit anys, que és realitzada pel seu progenitor o cuidador principal, per una altra persona o per qualsevol institució, i que amenace l'adequat desenrotllament del xiquet. Dins del maltractament considerem tant el maltractament actiu, entés com a abús físic, sexual i emocional, com els maltractaments passius, com ara la negligència física i emocional. El maltractament pot ser familiar o extrafamiliar.
Protecció en l'àmbit escolar
Els quatre escalons de protecció de la població infantil són els pares, els ciutadans, els professionals de les administracions i l'entitat pública competent en matèria de protecció infantil.
L'àmbit escolar ocupa una posició privilegiada en el procés de protecció del menor i en la detecció, la notificació, la investigació i l'avaluació. Pels centres passen la totalitat dels xiquets i adolescents de la comunitat, i és el lloc on romanen una gran part del seu temps. Per a molts menors que patixen el maltractament en l'àmbit familiar en edats primerenques, l'escolarització els permet trencar amb l'aïllament social en què l'han patit.
Gravetat i presa de decisions
La valoració d'urgència de la situació estarà determinada per la gravetat del succés observat i per la probabilitat que torne a repetir-se (nivell de risc) si no es prenen les mesures de protecció oportunes.
Un cas serà greu si corre perill la integritat física o psicològica del menor (existència de palisses, castics físics forts, sospita d'abús sexual, etc.), si el xiquet és un bebé o té menys de cinc anys, o si patix una discapacitat que li impedix autoprotegir-se o demanar ajuda. La urgència determinarà el tipus d'actuació del professional de l'educació, el protocol que es posarà en marxa i la prioritat del cas.
L'avaluació exhaustiva correspon als servicis socials o al servici de protecció de menors.
Protocol d'actuació davant d'una situació observada de maltractaments i desprotecció del menor
1. Identificació.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites d'una situació de maltractament infantil ho comunicarà a l'equip directiu.
2. Actuacions immediates.
Després d'esta comunicació, es reunirà l'equip directiu amb el tutor o tutora de l'alumne o alumna afectat i el personal dels servicis psicopedagògics escolars, el departament d'orientació, el gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribuïdes les funcions d'assessorament en el centre, per a recopilar informació, analitzar-la i valorar la intervenció que calga.
3. Notificació.
L'equip educatiu emplenarà el full de notificació que apareix en l'Orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d'Educació i la Conselleria de Benestar Social. L'equip directiu podrà demanar l'assessorament del personal dels servicis psicopedagògics escolars o del personal que tinga atribuïdes les funcions d'assessorament educatiu.
4. Comunicació de la situació.
a) La direcció del centre enviarà l'original del full de notificació als servicis socials municipals de la localitat on residix el menor, n'arxivarà una còpia en l'expedient de l'alumne i en remetrà una altra a la direcció general competent en matèria de protecció de menors de la Conselleria de Benestar Social.
b) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció Educativa.
c) Si la situació s'agreuja i sobrepassa la capacitat d'actuació del centre, se n'haurà d'informar la Inspecció Educativa, que sol·licitarà l'assessorament o la intervenció de la unitat d'atenció i intervenció (UAI) de la direcció territorial corresponent. La Inspecció Educativa decidirà sobre la necessitat i el tipus d'intervenció.
d) La comunicació a la família es realitzarà una vegada informades les autoritats competents, i serà realitzada per la direcció del centre.
Procediment d'urgència
1. Davant d'un alumne que presente lesions físiques, greu negligència o abús sexual, un membre de l'equip directiu o del personal docent en qui es delegue, l'acompanyarà al centre de salut o als servicis d'urgència de l'hospital més pròxim.
2 La direcció comunicarà la situació d'urgència a la policia local, a la Conselleria de Benestar Social i a la Fiscalia de Menors. Per a la comunicació s'utilitzarà
El full de notificació que apareix en l'Orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d'Educació i de la Conselleria de Benestar Social.
Per a la comunicació a l'autoritat judicial i al ministeri fiscal s'utilitzarà el model que es troba en l'annex VII d'esta orde.
3. La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció Educativa perquè, si ho estima oportú, sol·licite l'assessorament o la intervenció de la unitat d'atenció i intervenció (UAI) de la direcció territorial corresponent. La Inspecció Educativa decidirà sobre la necessitat i tipus d'intervenció.
L'enllaç de la pàgina web de Benestar Social és: http://www.bsocial.gva.es/va/web/menor.
ANNEX IV
Violència de gènere
S'entén per violència de gènere aquella que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones, s'exercix sobre ella pel fet de ser-ho. Esta violència comprén qualsevol acte de violència basada en el gènere que tinga com a conseqüència, o que tinga possibilitats de tindre com a conseqüència, perjuí o patiment en la salut física, sexual o psicològica de la dona. Les amenaces, la pressió exercida sobre elles per a forçar la seua voluntat o la seua conducta, la privació arbitrària de la seua llibertat, tant si es produïxen en la vida pública com privada, són comportaments violents per raó de gènere.
Tipus de violència de gènere
a) Violència física: és qualsevol acte de força contra el cos de la dona, amb resultat o risc de produir lesió física o dany. Estos actes de violència física contra la dona poden ser exercits per hòmens amb els quals tinga o haja tingut relacions de parella, o per hòmens del seu entorn familiar, social i laboral.
b) Violència psicològica: és tota conducta que produïsca desvaloració o patiment en la dona mitjançant amenaces, humiliacions o vexacions, exigència d'obediència o de submissió, coerció, insults, aïllament, culpabilització o limitacions del seu àmbit de llibertat. Estos comportaments poden ser exercits per qui siga o haja sigut el seu cònjuge o per qui estiga o haja estat lligat a ella per anàloga relació d'afectivitat, inclús sense convivència. Així mateix, tindran la consideració d'actes de violència psicològica contra la dona els exercits per hòmens en el seu entorn familiar, social i laboral.
c) Violència econòmica: consistix en la privació intencionada, i no justificada legalment, de recursos per al benestar físic o psicològic de la dona i de les seues filles i fills, o la discriminació en la disposició dels recursos compartits en l'àmbit de la convivència de parella.
d) Violència sexual i abusos sexuals: és qualsevol acte de naturalesa sexual forçada per l'agressor i no consentida per la dona. La violència sexual comprén qualsevol imposició, per mitjà de la força o la intimidació, de relacions sexuals no consentides, i l'abús sexual, amb independència que l'agressor tinga o no relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu amb la víctima.
Protocol d'actuació davant d'una situació de violència de gènere
1. Identificació.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites de casos de violència de gènere ho notificarà a la direcció del centre.
a) Recollida d'informació. Després d'esta comunicació, es reunirà l'equip directiu amb el tutor o tutora de l'alumne o alumna afectat, amb els servicis psicopedagògics escolars o amb el personal que tinga atribuïdes les funcions d'assessorament educatiu, per a recopilar informació, analitzar-la i valorar la intervenció que calga.
b) Actuació. En els supòsits de perill greu i imminent, i si la situació ho requerix, es telefonarà al 112 i es traslladarà la persona agredida a l'hospital de referència. La direcció del centre podrà sol·licitar mesures de suport i col·laboració externes al centre. Si es considerara necessari, s'establirà comunicació amb el servici especialitzat d'atenció a la família i la infància (SEAFI), els centres de salut, la unitat de salut mental infantil i juvenil (USMIJ), els hospitals més pròxims, els centres d'acollida i les entitats especialitzades.
c) Aplicació de mesures disciplinàries. En el cas que les persones agressores siguen alumnes del centre, oïda la comissió de convivència, s'actuarà tal com es regula en els articles 42 a 49 del Decret 39/2008, de 4 d'abril.
2. Comunicació de la situació.
a) La direcció del centre informarà la comissió de convivència de la situació i del pla d'intervenció.
b) En el cas que la incidència puga ser constitutiva de delicte o de falta penal, la direcció del centre ho comunicarà per fax al ministeri fiscal utilitzant l'annex VII d'esta orde. Esta comunicació s'adreçarà a la sala de la Fiscalia que corresponga:
1) Si els agressors i les víctimes són menors, a la Fiscalia de Menors.
2) Si els agressors són majors d'edat i la víctima menor d'edat, a la Fiscalia de Violència de Gènere.
3) Si els agressors i les víctimes són majors d'edat, a la Fiscalia de Violència de Gènere.
c) La direcció del centre realitzarà la comunicació al Registre Central i a la Inspecció Educativa, i podrà sol·licitar l'assessorament o la intervenció de la unitat d'atenció i intervenció (UAI) de la direcció territorial corresponent. La Inspecció Educativa decidirà sobre la necessitat i el tipus d'intervenció.
3. Comunicació a famílies i representants legals de tots els implicats.
a) La direcció informarà les famílies dels implicats del fet de violència i de les mesures i accions adoptades.
b) Segons la gravetat del cas, la direcció del centre comunicarà a la família de la víctima la conveniència de denunciar-lo a les forces de seguretat.
c) Tal com consta en l'article 41 del Decret 39/2008, en els casos reincidents i en els que el centre reclame la implicació directa dels pares, mares, tutors o tutores de l'alumne o l'alumna i estos la rebutgen, l'Administració educativa, si considera que esta conducta causa un greu dany al procés educatiu del seu fill o filla, ho comunicarà a les institucions públiques competents per motiu de desprotecció, amb un informe previ a la Inspecció Educativa.
4. Seguiment del cas per part de les unitats d'atenció i intervenció i de la Inspecció del centre.
La Inspecció i les unitats d'atenció i intervenció de les direccions territorials col·laboraran amb la direcció del centre en el seguiment dels casos en què hagen intervingut.
ANNEX V
Agressions al professorat o al personal d'administració i servicis
Definició
Es considera agressió al professorat qualsevol acció il·lícita que vaja en contra dels drets del personal docent o d'administració o servicis, tal com queden arreplegats en l'article 4 de la Llei 15/2010, d'Autoritat del Professorat, quant als drets del personal docent.
Destinataris
Este protocol d'actuació està adreçat als equips docents, al personal d'administració i al personal que preste servicis en els centres docents públics o en els centres privats concertats no universitaris de la Comunitat Valenciana, en l'exercici de les seues funcions.
Protocol de protecció, assistència i suport al professorat davant d'agressions, com a conseqüència de l'exercici legítim de les seues funcions
1. Detecció i comunicació de la incidència.
a) Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement d'una agressió que tinga per objecte el personal docent, el d'administració o el de servicis, té l'obligació de comunicar-ho a la direcció del centre.
b) Així mateix, si els fets que són objecte de l'agressió poden ser constitutius de delicte o de falta, presentarà una denúncia davant del ministeri fiscal, del jutjat de guàrdia, o en qualsevol dependència de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
c) El professorat o el personal d'administració i servicis, si així ho estima oportú, sol·licitarà l'assistència jurídica de l'Advocacia General, tal com es disposa en l'article 7 de la Llei 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, perquè exercisca les accions legals que corresponguen. La sol·licitud serà remesa per la direcció del centre i s'enviarà a la direcció territorial, on l'inspector o inspectora de zona elaborarà un informe; posteriorment, tota la documentació es traslladarà al secretari territorial que dóna el vistiplau, qui l'elevarà a la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
d) La sol·licitud d'assistència jurídica contindrà la informació següent: dades personals de la persona interessada, telèfon de contacte, relat dels fets i tots els elements de prova de què es disposen i que servisquen per a confirmar aquells, amb citació de testimonis i, si és possible, dels seus relats dels fets. Així mateix, anirà acompanyada de la denúncia presentada, del comunicat d'assistència mèdica, si n'hi ha, i d'un certificat de la direcció que confirme si els fets denunciats estan relacionats amb l'exercici de la funció o càrrec de la persona sol·licitant.
e) El director o directora notificarà immediatament el fet denunciat a la Inspecció Educativa i ho comunicarà al Registre Central del PREVI.
f) La direcció del centre realitzarà tots els tràmits previstos en este protocol amb la màxima celeritat.
2. Intervenció de la Direcció General de Personal.
La Direcció General de Personal Docent, a la vista de la documentació remesa per qui sol·licite assistència jurídica, emetrà, com a superior jeràrquic, l'informe a què es referix l'article 11.2 de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, d'Assistència Jurídica a la Generalitat. L'esmentat informe indicarà si es complixen els requisits previstos en la llei mencionada perquè la persona sol·licitant puga rebre l'assistència de l'Advocacia General. La direcció general traslladarà totes les actuacions fetes i realitzarà les actuacions complementàries que considere necessàries.
3. Resolució.
L'advocat general de la Generalitat, de conformitat amb el que disposa l'article 11.2 de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, d'Assistència Jurídica a la Generalitat, prendrà l'acord que corresponga i el comunicarà a la persona interessada.
La facultat concedida a la persona interessada per este article no menyscaba el seu dret a designar advocat que l'assistisca o a sol·licitar que este li siga designat d'ofici, segons l'article 12.3 de l'esmentada Llei 10/2005.
ANNEX VI
Consideracions específiques davant de qualsevol de les situacions plantejades en els annexos, si es produïxen fora del centre
Actuacions en general
Segons s'arreplega en l'article 28 del Decret 39/2008, de 4 d'abril, s'aplicaran de forma general els protocols d'assetjament i ciberassetjament escolar, i de conductes que alteren la convivència de forma greu i reincident (insults, amenaces, agressions, baralles o vandalisme, maltractament infantil i violència de gènere), si estes situacions es produïxen fora del centre, en activitats extraescolars o complementàries, i en les realitzades fora del recinte escolar però que estiguen motivades per la vida escolar o directament relacionades amb esta. Els casos seran tractats d'acord amb el reglament de règim intern de cada centre.
Actuació davant d'una situació de violència de gènere fora del centre
1. En el cas de violència de gènere fora del centre, se seguirà el procediment de l'annex IV d'esta orde. En este cas, si la persona que patix l'agressió és menor i es considera que hi ha desprotecció, es podran utilitzar el full de notificació i el procediment de l'Orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d'Educació i de la Conselleria de Benestar Social, per a la comunicació de la situació a la Conselleria de Benestar Social i a la Fiscalia de Menors.
2. Davant la situació descrita al punt anterior, la comunicació a la família es realitzarà només després de les actuacions que s'arrepleguen en els apartats 2.b i 2.c, amb els quals s'informaran les autoritats competents.
Procediment davant d'actes vandàlics, agressions, baralles, consum i tràfic de substàncies perjudicials per a la salut, en l'entorn escolar
L'acord de col·laboració per a la millora de la convivència i de la seguretat escolar entre la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport i la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana, seguirà el procediment següent:
a) La direcció del centre realitzarà la comunicació de la situació d'agressió, baralles o vandalisme a les Forces de Seguretat de l'Estat competents.
b) Quan es produïsca una situació de conflicte que estiga relacionada amb problemes de convivència o que atempte contra persones o instal·lacions en les proximitats del centre escolar, l'equip directiu arreplegarà les incidències en la fitxa de l'entorn escolar, que està disponible en http://www.cece.gva.es/eva/docs/convivencia/entorn_escolar.pdf, i la remetrà a la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Política Lingüística de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a l'adreça de correu electrònic convivencia@gva.es.
c) La Direcció General d'Ordenació, Innovació i Política Lingüística remetrà l'informe a la Delegació del Govern per mitjà de l'Àrea d'Alta Inspecció d'Educació. En l'acord de col·laboració esmentat, la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana es compromet a informar la direcció general que ha originat la comunicació de les accions que s'hagen realitzat en relació amb l'incident.
d) La Direcció General d'Ordenació, Innovació i Política Lingüística informarà el centre interessat i la respectiva direcció territorial d'Educació sobre els casos comunicats a la Delegació de Govern. Si no s'ha realitzat cap comunicació d'incidències, l'esmentada direcció general informarà també d'esta circumstància.