LLEI 3/2023, de 13 d'abril, de la Generalitat, d'Habitatges Col·laboratius de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9578 de 19.04.2023 | |
| Número identificador: | 2023/4166 | |
| Referència Base de Dades: | 004037/2023 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 09.05.2023 Aquesta disposició afecta: Modifica: - LLEI 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de la Resta de Tributs Cedits. (DOGV núm. 3153 de 31.12.1997) Ref. Base de dades 5352/1997
- DECRET LEGISLATIU 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refòs de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. [2021/7508] (DOGV núm. 9129 de 16.07.2021) Ref. Base de dades 007082/2021
Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Arquitectura i habitatge Descriptors: Temàtics: arrendament immobiliari, prestació familiar, cooperativa d'habitatges, Dret de l'habitatge, política de l'habitatge, habitatge, administració regional , monografies
LLEI 3/2023, de 13 d'abril, de la Generalitat, d'Habitatges Col·laboratius de la Comunitat Valenciana. [2023/4166]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d'aplicació
Article 3. Concepte d'habitatge col·laboratiu
Article 4. Habitatges col·laboratius de protecció pública
TÍTOL I. REQUISITS BÀSICS DELS EDIFICIS O CONJUNTS RESIDENCIALS
Article 5. Requisits bàsics de l'edificació
Article 6. Exigències bàsiques de funcionalitat
Article 7. Exigències bàsiques de seguretat
Article 8. Exigències bàsiques d'habitabilitat
Article 9. Principis de les normes de disseny i qualitat
TÍTOL II. RÈGIM DE L'HABITATGE COL·LABORATIU
Capítol I. Règim general
Article 10. Règim d'entitat titular d'habitatges col·laboratius
Article 11. Drets de les persones usuàries
Article 12. Deures de les persones usuàries
Article 13. Drets de l'entitat titular dels habitatges col·laboratius
Article 14. Deures de l'entitat titular dels habitatges col·laboratius
Article 15. Normes especials aplicables a totes les cooperatives titulars d'habitatges col·laboratius
Capítol II. Règim dels titulars d'habitatges col·laboratius d'interès social
Article 16. Concepte d'habitatges col·laboratius d'interès social
Article 17. Normes especials per a les cooperatives titulars d'habitatges col·laboratius d'interès social
TÍTOL III. ACCIÓ PÚBLICA RESPECTE DELS HABITATGES COL·LABORATIUS
Capítol I. Tanteig i retracte
Article 18. Dret de tanteig i retracte a favor de les administracions públiques
Capítol II. Mesures de foment
Article 19. Mesures de foment dels habitatges col·laboratius
Article 20. Compatibilitat de règims
Article 21. Col·laboració de l'entitat pública adscrita a la Conselleria d'Habitatge i afecció del pagament de la renda de lloguer
Capítol III. Règim sancionador
Article 22. Infraccions i sancions
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera. Règim competencial
Disposició addicional segona. Subvencions, préstecs i avals
Disposició addicional tercera
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Disposició transitòria única
DISPOSICIÓ DEROGATORIA
Disposició derogatòria única
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Segona. Implantació d'habitatges col·laboratius en sòl no urbanitzable en zones rurals i/o en perill de despoblament
Tercera. Incentius de caràcter fiscal
Quarta. Concepte de funció social en la declaració de cooperatives d'utilitat pública
Cinquena. Entrada en vigor
PREÀMBUL
I
La primera gran crisi del segle xxi, la crisi global, financera i econòmica de 2008, ens va deixar un profund ensenyament: considerar l'habitatge com un objecte al servei de l'especulació i desvincular-lo de la condició de dret subjectiu va ser a més d'un error que va dificultar l'accés mateix a l'habitatge, per la pujada dels preus, un error econòmic, que va provocar desocupació, desinversió, desnonaments, desafecció cap a les institucions per corrupció política i que va causar un únic increment, el de la pobresa durant més d'una dècada.
En definitiva, com es va expressar el 2011 pels moviments ciutadans que van omplir les places, una crisi, amb un component financer i immobiliari que va provocar cases sense gent i gent sense cases.
I l'any següent, la pandèmia covid-19. El confinament als habitatges dels qui en tenien, en residències de persones majors, en centres assistencials i desgraciadament l'augment del sentiment de soledat i aïllament de milers de persones que viuen i resideixen a la Comunitat Valenciana.
La pandèmia també ha manifestat amb major cruesa la magnitud social de la soledat no desitjada, l'aïllament social i la bretxa digital de milers de persones majors que la pateixen; per tant, els habitatges col·laboratius, com a model més inclusiu i sostenible que facilita la convivència i la cooperació entre els veïns i les veïnes, poden ser una oportunitat perquè les persones majors tinguen una vida digna, envellisquen en un entorn òptim i que la soledat siga triada i no imposada.
La guerra a Europa, l'augment dels preus de l'energia, la inflació i una previsible pujada dels préstecs hipotecaris dibuixen unes expectatives que per a poder afrontar-les requereixen la col·laboració no sols d'allò comú sinó també d'allò comunitari.
Soledad i aïllament social com uns dels grans mals del segle xxi, i tot això en el marc contradictori de l'augment de densitat a les ciutats, de les comunicacions electròniques, de la perenne companyia dels dispositius mòbils. Tanmateix, en aquest context emergeix l'insubstituïble suport d'un ésser humà a un altre ésser humà, com el suport vital per a la salut mental i general, quan no per a la pròpia supervivència, en definitiva, la interacció personal com un valor insubstituïble de la nostra civilització i la seua favorable evolució.
Podem concloure que el moment històric requereix el foment d'actuacions concordes amb aquest canvi de paradigma, i una conseqüència seria la presentació d'aquesta llei d'habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús de la Comunitat Valenciana. La primera a Espanya, que pretén ser l'inici d'un camí de reconeixement del dret públic autonòmic, pel qual ja han transitat experiències europees, també algunes d'espanyoles. Els objectius socials i constitucionals d'aquesta llei són els següents:
Fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat mitjançant una mena d'habitatges, els col·laboratius, en què el factor especulatiu es bandege, en accedir als habitatges mitjançant el pagament d'una quota actualitzada, el preu cert de la qual no està sotmès a les lleis del mercat.
Impulsar la reorientació del model productiu en matèria residencial, mitjançant la rehabilitació i/o construcció d'habitatges amb un alt nivell d'eficiència energètica, compliment normalitzat, assequibilitat en l'accés, descarbonització i integració de les energies renovables, cicle de vida i circularitat amb la finalitat d'assolir un bon nivell ambiental, de benestar i de salut.
Promoure l'hàbitat col·laboratiu, de manera que els qui participen conjuminen l'ús privat d'un habitatge al mateix temps que comparteixen amb altres persones uns espais i uns usos comuns. La filiació d'aquestes comunitats cohabitaria en un conjunt residencial que disposaria dels necessaris serveis i els subministraments complementaris, la convivència des de la cooperació, basada en un esperit de solidaritat i tolerància; tenir cobertes les necessitats materials que es vagen presentant en la vida; establir un model d'organització democràtic, horitzontal, transparent i participatiu amb la cura de les persones en el centre de la seua activitat.
II
L'article 148.1.3 de la Constitució atribueix en exclusiva a les comunitats autònomes la competència en matèria d'habitatge. És a dir, allò que es referisca a les construccions amb un fi residencial ha d'estar regulat per la legislació de les comunitats autònomes. Ara bé, aquesta exclusivitat no exclou que l'Estat puga exercir les seues competències pròpies i que, en fer-ho així, no influïsquen en algun aspecte que afecte els habitatges.
Així mateix, i seguint els criteris constitucionals, s'estableixen mesures de foment per a habitatges col·laboratius, sempre que es complisquen determinats requisits, amb respecte a la possibilitat que també siguen objecte d'ajuda per part de l'Estat.
La inexistència d'una regulació autonòmica d'aquesta forma de construcció, que faça possible aquesta modalitat residencial, com també l'existència de legislació estatal de foment d'aquesta, a través del Pla estatal per a l'accés a l'habitatge per als exercicis 2022-2025, Reial decret 42/2012, de 18 de gener, motiven la conveniència d'establir una regulació que faça possible l'exercici del dret constitucional a l'habitatge.
Atès que és l'objectiu d'aquesta llei fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat, mitjançant un model no especulatiu, la norma recull que aquest model només pot desenvolupar-se mitjançant aquelles formes jurídiques que no tenen com a finalitat principal el lucre. Per això, queda circumscrit a les societats cooperatives, la finalitat de les quals és la de satisfer les necessitats de les persones sòcies, i a les associacions, atès el seu caràcter legal d'entitats no lucratives, tant en la Llei 14/2008, de 18 de novembre, d'associacions de la Comunitat Valenciana, com la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, del dret d'associació.
III
En el títol preliminar, s'estableixen les disposicions generals i les definicions d'habitatge col·laboratiu. En el títol I, els requisits bàsics o mínims de qualitat i disseny. El règim jurídic pròpiament dit dels habitatges col·laboratius apareix en el títol II, i es distingeix un règim general d'un altre denominat d'interès social. El títol III es reserva per a incloure les mesures de foment o acció pública, tant pel que fa a nous supòsits de tanteig i retracte a favor de la Generalitat com les mesures de foment pròpiament dites.
La disposició addicional primera estableix el règim competencial al qual aquesta llei s'ajusta i compleix.
La disposició addicional segona dona el mandat a la Generalitat d'establir en el futur subvencions, préstecs i avals que fomenten el desenvolupament d'habitatges col·laboratius.
En la disposició final primera s'habilita el Consell per al desenvolupament reglamentari.
La disposició final segona modifica la legislació urbanística amb la finalitat de fer possible, d'una forma sostenible, la implantació d'aquestes actuacions en sòl rural, per a l'abast dels objectius previstos.
La disposició final tercera modifica la legislació en matèria fiscal, amb la finalitat que reculla aquesta modalitat d'accés a l'ús de l'habitatge, que la legislació actual no preveu.
La disposició final quarta ompli una norma «en blanc», per a conceptuar la funció social en les cooperatives d'utilitat pública.
La disposició final cinquena estableix el preceptiu termini d'entrada en vigor de la norma.
IV
La llei pretén normalitzar i fomentar una manera residencial alternativa a la de l'habitatge tradicional, per acostar-se més a l'objectiu de fer realitat el dret constitucional a un habitatge digne, adequat i assequible.
Per això aquesta llei naix amb diferents objectius de caràcter jurídic, entre altres:
Disposar d'un marc en el qual es definisquen amb rang legislatiu i amb caràcter de mínim conceptes que s'utilitzen de manera usual i en algunes disposicions normatives, amb la finalitat de dotar de seguretat jurídica les actuacions que es promoguen amb la finalitat residencial coneguda com a cohousing, cohabitatge o habitatge col·laboratiu.
Regular les condicions mínimes en les quals han de construir-se els edificis i els conjunts residencials en els quals els espais i els elements comuns i d'ús compartit tenen un major sentit i una major rellevància per a fer possible la convivència, la inclusió social des d'un enfocament desinstitucionalizador, la sostenibilitat econòmica i ambiental, la independència personal, l'accés a les prestacions assistencials domiciliàries, el gaudi del temps lliure i la participació en la presa de decisions.
Fomentar el model de cohabitatge de propietat o possessió compartida, amb possessió en règim de cessió d'ús, absència d'ànim de lucre, no especulativa, autogestionada, de participació més democràtica i que facilite la independència personal en tots els àmbits.
Facilitar l'habitatge col·laboratiu, evitant l'existència de barreres resultants de la falta de reconeixement del model, per a la qual cosa es considera necessari establir com a requisit, d'una banda, que la persona titular de l'edificació, ja siga en propietat o per qualsevol altre títol jurídic, haja d'adoptar la forma jurídica de cooperativa o associació, tenint en compte que són els principis que n'inspiren la constitució i el funcionament els que fan possible l'objectiu de la funció social d'aquesta classe d'habitatges. D'altra banda, establint un règim estatutari dels titulars dels habitatges col·laboratius, tant de qui ostenta aquesta titularitat sobre l'edifici com de les persones usuàries.
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Objecte
1. Aquesta llei té per objecte regular l'habitatge col·laboratiu i establir-ne el concepte legal, els requisits i les característiques, així com el règim jurídic de les entitats titulars d'aquestes.
Així mateix, estableix les condicions perquè els habitatges col·laboratius siguen qualificats d'interès social, així com les mesures de foment que els afecten.
2. Aquesta llei és aplicable tant a les promocions d'habitatges qualificats de protecció pública com als de promoció o renda lliure.
Article 2. Àmbit d'aplicació
Aquesta llei s'aplica a tot el territori de la Comunitat Valenciana, sempre que es tracte d'actuacions enquadrades en el seu objecte.
Article 3. Concepte d'habitatge col·laboratiu
Es consideren habitatges col·laboratius els edificis o els conjunts residencials la titularitat única dels quals pertany a una entitat participada pels seus usuaris, la gestió dels quals és compartida, adoptant la forma de cooperativa no lucrativa o d'associació no lucrativa. A més, han d'incorporar, almenys, els espais o les dependències següents:
1. Habitatges o dependències susceptibles d'aprofitament privat.
2. Elements comuns de l'edifici o el conjunt residencial, d'acord amb l'article 396 del Codi civil.
3. Espais o dependències per a l'ús comú, almenys en un 20% de la superfície total, per a desenvolupar algunes de les funcions inherents a l'ús residencial, i/o la prestació de serveis comunitaris i socials, excepte si la cooperativa d'habitatges s'estableix mitjançant la rehabilitació o l'adquisició d'un conjunt residencial preexistent i les característiques d'aquest no permeten assolir aquest percentatge; el mínim queda fixat en un 10% per a aquests casos.
Els espais comuns han de ser totalment accessibles i disposar de mesures d'evacuació suficients d'acord amb la normativa vigent. La cuina se situarà preferentment en la planta baixa.
Article 4. Habitatges col·laboratius de protecció pública
Es consideren habitatges col·laboratius de protecció pública aquells que així es qualifiquen d'acord amb el que hi ha previst en la legislació en matèria de protecció pública d'habitatge.
TÍTOL I
Requisits bàsics dels edificis o conjunts residencials
Article 5. Requisits bàsics de l'edificació
1. Els edificis o conjunts residencials d'habitatge col·laboratiu han de projectar-se, construir-se, mantindre's i conservar-se de tal manera que possibiliten el ple desenvolupament de vida de les persones que hi cohabiten. Es caracteritzen per disposar de tres zones diferenciades d'ús:
a) Habitatges o dependències susceptibles d'aprofitament privat amb, almenys, espais per al desenvolupament de les funcions de dormitori, bany i sala, que han de ser d'ús exclusiu del nucli de convivència.
Totes les unitats privades han de disposar d'eixida de fum i almenys un 50% de les unitats privades han de disposar de cuina. Així mateix, s'ha de procurar que les unitats privades disposen de balcó o terrassa.
b) Espais o dependències per a ús comunitari previstos per a desenvolupar algunes de les funcions inherents a l'ús residencial i/o la prestació de serveis comunitaris i socials, com ara cuina, menjador, safareig, sala d'atenció sanitària o altres.
c) Elements comuns de l'edifici o conjunt residencial, d'acord amb l'article 396 del Codi civil.
2. A aquest efecte, com a edificis l'ús principal dels quals és habitatge, s'ha d'atendre a les disposicions vigents relatives als requisits bàsics de l'edificació previstes en la legislació d'ordenació de l'edificació, com també a les exigències bàsiques corresponents.
Article 6. Exigències bàsiques de funcionalitat
1. Els edificis o les edificacions dels conjunts residencials destinats a habitatge col·laboratiu, inclosos els espais compartits, han de ser aptes i conformes a l'ús per al qual estan previstos.
A aquest efecte, la disposició i la dimensió dels espais han d'ajustar-se als usos que s'hi desenvolupen d'acord amb els criteris que hi ha disposats en la normativa de disseny i qualitat.
Pel que fa als habitatges els espais han de tenir una funció privada, i als espais comuns i comunitaris han de tenir una funció comuna i determinada per l'entitat propietària o posseïdora de l'edifici o el conjunt residencial per acord dels qui en siguen titulars.
2. Així mateix, s'ha de garantir l'accessibilitat a l'edifici i permetre a totes les persones la utilització no discriminatòria, independent i segura dels espais. Per a això, han de concebre's, projectar-se i, si escau, rehabilitar-se seguint criteris d'accessibilitat universal, en els termes i condicions les previstos en el Decret 65/2019, de 26 d'abril, del Consell, de regulació de l'accessibilitat en l'edificació i als espais públics i el Codi tècnic d'edificació (CTE).
3. Els edificis i els conjunts residencials d'habitatge col·laboratiu han de disposar, a més, de la dotació suficient d'equipament, elements auxiliars i instal·lacions que permeten el desenvolupament dels usos i els subministrament necessaris, com també l'accés als serveis de subministrament energètic, de telecomunicació, audiovisuals i d'informació.
4. Els edificis han de preveure l'existència d'espais comuns per a poder atendre possibles necessitats assistencials en qualsevol moment, que han de ser suficients per a la promoció de l'autonomia i l'emancipació personals de qualsevol classe, amb els estàndards mínims establits en l'articulat.
Article 7. Exigències bàsiques de seguretat
Els edificis d'habitatge col·laboratiu i els complexos residencials han de garantir la seguretat dels usuaris i les usuàries.
Article 8. Exigències bàsiques d'habitabilitat
1. Amb la finalitat de garantir el benestar dels usuaris i les usuàries d'habitatge col·laboratiu, l'ambient interior dels edificis ha de disposar de les condicions de salubritat, d'il·luminació, de ventilació i de confort tèrmic i acústic exigit per la normativa vigent a cada moment.
A més, han d'estar en concordança amb els principis rectors de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica i, especialment, en matèria d'estalvi energètic i de protecció del medi ambient.
2. Del total de l'espai destinat a ús comunitari, almenys una estança ha de tenir una superfície mínima de 25 metres quadrats on s'hi puga inscriure un quadrat de 3,50 metres de costat. Especialment, la sala destinada a reunions pot compartimentar-se en la mesura en què les persones habitants acorden, en funció de l'ús específic al qual es destinen.
Aquest requisit no és exigible a les bugaderies i els banys comunitaris.
En qualsevol cas, ha de procurar-se la polivalència i la possibilitat de reorganització dels espais comunitaris.
3. Les unitats privades han de ser d'ús exclusiu dels membres del nucli de convivència i han de disposar d'un sistema de tancament que ho garantisca.
Han de disposar, almenys, de sala d'usos múltiples, dormitori i bany, i han de complir, com a mínim, els requisits previstos en la legislació vigent per a garantir l'accés a un habitatge digne en el marc del model d'habitatge col·laboratiu, amb adaptació al nombre de persones que conformen la unitat familiar i sobre la base de criteris d'accessibilitat universal.
4. Cal complir el que hi ha regulat en el Codi tècnic de l'edificació vigent.
Article 9. Principis de les normes de disseny i qualitat
Les normes de disseny i qualitat que han de respectar els edificis de cohabitatge que es regulen en aquesta llei es fonamenten en els principis generals següents:
a) Principi de funció social de l'habitatge amb relació a l'adequació a les activitats de cura que s'hi desenvolupen, en funció de les dimensions i l'accessibilitat per a les característiques de la persona, la família o la unitat de convivència a la qual es destine.
b) Principi de flexibilitat per a l'adequació a les diferents funcions i a les necessitats canviants de residència de les persones que utilitzen l'habitatge.
c) Principi de biohabitabilitat amb relació a la il·luminació, la ventilació, i el confort tèrmic.
d) Principi de rehabilitació, a fi de fomentar la recuperació i la conservació del parc edificat residencial, com també la conversió d'edificis d'altres usos, per a donar una resposta sostenible a la necessitat residencial.
e) Principi de sostenibilitat mediambiental d'acord amb l'eficiència energètica, la reducció d'emissions, la instal·lació d'energies renovables, l'economia circular i la minoració en la generació de residus, tenint en compte el cicle complet de vida útil de l'habitatge.
f) Principi de comunitat, respecte a la incorporació d'espais necessaris per al suport al funcionament de la comunitat d'usuaris i usuàries, per a facilitar-ne la reunió i la trobada.
g) Principi de resiliència, quant a la capacitat per a donar resposta a les situacions d'emergència i a conseqüència del canvi climàtic.
h) Principi de qualitat, amb la finalitat de garantir-ne l'ús i el manteniment adequats, i amb això la durabilitat.
i) Principi d'innovació, a fi d'incorporar els avanços cientificotecnològics i la implantació de la digitalització.
j) Principi de relació amb l'entorn, quant al vincle dels edificis residencials amb la ciutat i dels habitatges amb l'ambient exterior.
k) Accessibilitat universal i disseny per a totes les persones.
TÍTOL II
Règim de l'habitatge col·laboratiu
CAPÍTOL I
Règim general
Article 10. Règim d'entitat titular d'habitatges col·laboratius
Les cooperatives i les associacions titulars d'habitatges col·laboratius han d'ajustar-se a les normes següents:
1. No poden tenir ànim de lucre.
2. Han de tenir per objecte social facilitar allotjament, espais comunitaris i, si escau, serveis complementaris a les persones sòcies, per a si i per a les persones que hi convisquen, sense perjudici que puguen prestar-se també aquests serveis i la cessió dels espais comunitaris a tercers.
3. La cooperativa no pot adjudicar privativament a les persones sòcies la propietat ni cap dret real limitat sobre els habitatges o les dependències susceptibles d'ús privat, com tampoc un dret de superfície sobre aquestes. Les persones sòcies i els qui hi convisquen gaudeixen de l'ús regulat per aquesta llei.
4. L'entitat titular de l'edifici exerceix el ple domini o tots els drets possessoris sobre aquest adjudicant, mitjançant el corresponent dret de cessió d'ús, el dret d'ús privatiu de cada habitatge i el comunitari dels elements comuns, necessàriament i per temps indefinit, en les condicions desenvolupades en els seus estatuts o normes internes, a cadascuna de les persones que formen part de la filiació d'aquesta entitat. El dret d'ús derivat d'aquesta cessió és un dret de naturalesa societària, de caràcter personalíssim, i en cap cas es pot configurar com a dret real.
De la mateixa manera, s'adjudicarà l'ús per temps limitat quan l'entitat propietària tinga adjudicat el domini o la possessió per un període de duració determinat i temporal.
5. Pot dur a terme les activitats següents:
a) La construcció, la reparació o la rehabilitació d'habitatges, dels edificis destinats a habitatge o dels locals, elements o serveis accessoris o complementaris dels habitatges o edificacions destinats a habitatge, així com procurar tot tipus de millores o noves instal·lacions o serveis, comuns o no, en aquests elements.
b) L'adquisició, parcel·lació i urbanització de terrenys, la conservació, manteniment i administració dels habitatges i altres edificacions, instal·lacions o serveis i, en general, el desenvolupament de totes les activitats i treballs que siguen necessaris per al compliment del seu objecte social.
c) La prestació de tota mena de serveis i el subministrament de béns relacionats amb l'habitatge i amb la millora de les condicions de vida de les persones sòcies i associades, així com de les persones que hi convisquen, com ara el manteniment dels serveis comuns, el subministrament d'energia incloent la generació, de calefacció, comunicacions, evacuació de residus, neteja, atenció domiciliària, menjador, oci, cultura, esport, serveis assistencials, mèdics, subministrament de béns de consum i, en general, el subministrament dels altres béns o serveis relacionats directament o indirectament amb les activitats anteriors, així com la promoció i el foment dels habitatges col·laboratius i la millora de l'entorn.
Amb caràcter general, s'entén que en el subministrament de béns i serveis a les persones sòcies no hi ha transmissions patrimonials, sinó que són els mateixos socis i sòcies els qui, com a consumidors directes, els han adquirits conjuntament de terceres persones.
6. Poden ser persones sòcies o associades les persones físiques que pretenguen allotjament per a elles i les persones que hi convisquen, així com els ens públics i les entitats sense ànim de lucre que requerisquen allotjament per a aquelles persones que, dependents d'elles, hagen de residir, per raó del seu treball o funció, a l'entorn d'una promoció cooperativa o que requerisquen locals per a desenvolupar les seues activitats. També poden ser persones sòcies les persones físiques o jurídiques que requerisquen locals per al desenvolupament de la seua activitat professional, empresarial i artística.
També poden ser socis o sòcies consumidors de la cooperativa les persones físiques i jurídiques que tinguen el caràcter exclusiu de consumidors de béns i serveis energètics vinculats amb les energies renovables i l'eficiència energètica en el marc d'una comunitat d'energia renovable o comunitat energètica, per al seu ús i consum i de les persones que convisquen amb elles.
7. El nombre mínim de persones sòcies o associades ha de ser de cinc i s'ha de fomentar la diversitat, la pluralitat i les diferents situacions i condicions socioeconòmiques.
8. La persona interessada a adquirir la condició de persona sòcia de l'entitat ha de realitzar, al capital social o fons social equivalent, una aportació obligatòria que no pot ser superior al 30% del cost d'adquisició, arrendament o promoció del conjunt residencial d'habitatges col·laboratius. Així mateix, la persona sòcia ha d'abonar les quotes periòdiques no retornables que fixen, en concepte de cessió d'ús, els òrgans de la cooperativa o l'associació, a fi d'atendre les despeses derivades del finançament, l'amortització, el manteniment i la millora dels habitatges i altres instal·lacions de la cooperativa o l'associació, així com les quotes no retornables que es fixen per a dotar altres fons i cobrir els altres serveis que puga prestar la cooperativa o l'associació als seus socis.
9. Les persones sòcies o associades tenen dret que se'ls cedisca l'ús privatiu d'un dels habitatges col·laboratius o dependències d'ús privat, així com el dret a l'ús i el gaudi dels elements i espais comuns i comunitaris, i a servir-se dels serveis que preste l'entitat titular, satisfent el preu, el cànon i els costos que establisquen els estatuts socials.
10. En cas de baixa de la persona sòcia o associada, els habitatges sempre han de quedar a la disposició de la cooperativa o l'associació amb la finalitat de posar-les a la disposició d'altres persones.
Els estatuts socials de l'entitat titular poden preveure que, en cas de baixa de les persones sòcies o associades com a tals, el reembossament de les quantitats aportades per a sufragar el cost de l'habitatge, sense prendre en consideració les quantitats lliurades en concepte de quota o cànon d'ús, i, si escau, les aportacions al capital social de la cooperativa o de l'associació, puguen ajornar-se fins que la sòcia o associada que siga baixa siga substituïda en els seus drets i obligacions per una altra sòcia o associada.
La persona titular del dret d'ús i gaudi d'un habitatge col·laboratiu no pot transmetre el seu dret.
En cas que el soci siga baixa, la cooperativa o l'associació recuperarà l'ús de l'habitatge desocupat i n'ha de cedir l'ús a un altre aspirant a soci. En cas que hi haja diverses persones aspirants a ser sòcies, s'ha de respectar l'ordre d'antiguitat en què hagen sol·licitat el seu ingrés, tenint preferència els afins del soci que haja sigut baixa, en concret, l'ascendent, el descendent, el cònjuge o la persona que haja conviscut amb el soci durant almenys tres anys, sempre que complisquen les condicions per a ser persona sòcia. Així mateix, també els ascendents o els descendents que estiguen en llista d'espera almenys cinc anys i sempre que complisquen les condicions per a ser persona sòcia. Igualment, preval la resolució judicial que es pronuncie sobre l'ús de l'habitatge per un dels cònjuges. Mentre no se'n produïsca la transmissió efectiva, la persona sòcia manté vigents els seus drets i obligacions. En cas que la baixa de la persona sòcia es produïra per la seua defunció, tenen preferència en l'adquisició de la condició de soci i, per tant, el dret d'ús sobre l'habitatge, els seus hereus i hereues, sempre que hagen conviscut durant almenys tres anys en l'habitatge o unitat de convivència. A més, és necessari que els hereus interessats complisquen amb les condicions per a ser persona sòcia i davant concurrència d'hereus interessats hi haja disponibilitat d'habitatges. En tot cas, el termini màxim fixat pels estatuts socials no pot excedir de cinc anys.
11. L'adquisició de la condició de soci o associat de l'entitat titular de la propietat o possessió de l'edifici o conjunt residencial destinat a habitatges col·laboratius es considera per a la persona sòcia o associada com a adquisició de l'habitatge habitual, quan es destine l'habitatge en cessió d'ús a aquest fi.
12. La cooperativa o l'associació titulars d'habitatges col·laboratius només pot arrendar a tercers no socis els locals comercials i les instal·lacions i edificacions complementàries disponibles. Quant als locals comercials, els estatuts han de preveure la reserva d'un percentatge d'aquests per a comerços o activitats d'àmbit social; en el cas que no es presente cap oferta, aquesta reserva quedarà oberta a altres comerços o activitats. En tot cas, l'assemblea general ha d'acordar la destinació de l'import obtingut per la seua alienació o arrendament, que en cap cas serà el repartiment entre els socis. També pot haver-hi persones sòcies de duració determinada. La duració d'aquesta condició de soci no pot ser superior a cinc anys i el nombre total d'habitatges ocupats per aquests socis de duració determinada no pot suposar més del 20% del conjunt d'habitatges cedits a persones sòcies de cada promoció o fase.
13. Els estatuts socials han de recollir els continguts esments en els apartats anteriors d'aquest article.
Article 11. Drets de les persones usuàries
Les persones usuàries, a més dels que, respectivament, els reconeix la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i dels reconeguts en l'article 10 d'aquesta llei, tenen els drets següents.
1. Ser cotitular de l'entitat propietària o posseïdora del conjunt residencial.
2. Gaudir d'un habitatge digne, adequat i assequible, dissenyat i construït perquè l'usen totes les persones i lliure d'immissions contaminants sota estàndards d'accessibilitat universal, de manera indefinida o temporal pel temps que dure el dret de possessió en favor de l'entitat.
3. Accedir a l'ús i el gaudi dels elements comuns i comunitaris del conjunt residencial, en la forma, la manera i la proporció que s'establisquen en els estatuts o les normes internes, de manera indefinida o temporal pel temps que dure el dret de possessió en favor de l'entitat.
4. Ser informat de l'estat de situació física i jurídica de l'habitatge i de la resta del conjunt residencial, per part de qui ostente les facultats de gestió i representació de la propietària.
5. Participar, en la forma en què es determine en seus estatuts i seguint els principis democràtics, des del moment de projectar-se l'actuació, en la planificació, el disseny, el manteniment i la gestió de la comunitat que ostente la propietat de l'edifici o el conjunt residencial.
6. Cedir, de manera temporal i justificada, el seu dret d'ús en la forma i amb els requisits previstos en els estatuts socials i en els reglaments de règim interior.
Article 12. Deures de les persones usuàries
Les persones usuàries, a més dels que, respectivament, els imposa la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i aquells derivats d'aquesta llei, tenen els deures següents.
1. Tenir cura de l'habitatge assignat i les instal·lacions, els elements comuns i tots els béns que facen possible la convivència compartida, com a posseïdores d'aquest.
2. Respectar i complir les normes aprovades per l'entitat propietària del conjunt residencial, com també respectar i complir els acords aprovats pels òrgans socials de l'entitat titular.
3. Respectar i fer un ús racional i adequat, d'acord en tot cas amb les seues característiques, la funció i la capacitat de servei, dels béns d'ús comú.
4. Fer les aportacions que l'entitat titular aprove per a adquirir terrenys, costos d'urbanització en sòl urbà i urbanitzable, construcció o rehabilitació de l'edifici o conjunt residencial o qualssevol altres despeses inicials suportades per l'entitat. A més de les aportacions anteriorment esmentades, les persones sòcies o associades han d'efectuar el pagament de les quotes o els cànons periòdics no retornables en concepte de cessió d'ús, sense perjudici del pagament dels serveis i els subministraments que efectivament contracten amb la cooperativa o l'associació, com també la quota corresponent en concepte de contribució a les despeses comunes de sosteniment de l'edifici o el conjunt residencial.
5. Residir de manera habitual a l'habitatge, constituir l'habitatge habitual o tenir el seu domicili per si mateixes o juntament amb les persones que convisquen amb la persona usuària.
Article 13. Drets de l'entitat titular dels habitatges col·laboratius
L'entitat titular dels habitatges col·laboratius, a més dels que, respectivament, li reconeix la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i dels reconeguts en l'article 10 d'aquesta llei, té els drets següents.
1. Ser respectada en el seu dret de propietat o possessori, si escau, del conjunt residencial íntegrament, sense perjudici de la cessió del dret d'ús a favor de les persones que formen part de l'entitat.
2. Aprovar els seus propis estatuts o normes internes de funcionament i organització, de manera democràtica.
3. Adoptar acords que afecten el règim de propietat i possessió del conjunt i el règim de funcionament i organització social, com també a fer-los complir.
4. Obtenir les ajudes que l'administració pública establisca, tant per al suport a la promoció i la construcció dels edificis, com a les previstes per a proporcionar assistència a col·lectius en situació de risc residencial o que requerisquen accedir a prestacions assistencials al mateix edifici on se situe l'habitatge col·laboratiu on residisca la persona usuària que així ho necessite.
5. Pot així mateix acollir les seues promocions d'obra els beneficis que la legislació d'habitatges protegits estableix, amb subjecció a la seua normativa específica, o bé en règim de preu lliure i/o, en general, acolliments a qualsevol altre sistema de finançament públic.
6. Exigir el pagament, si escau, de les quantitats necessàries per a sufragar els costos del sòl, la urbanització en sòl urbà i urbanitzable, la construcció o rehabilitació de l'edifici, el pagament de les quotes o cànons periòdics no retornables en concepte de cessió d'ús, el pagament dels serveis i els subministraments que efectivament contracten amb la cooperativa o l'associació, com també la quota corresponent en concepte de contribució a les despeses comunes de sosteniment de l'edifici o el conjunt residencial.
7. Expulsar la persona usuària que incomplisca l'obligació de pagament del capital destinat al cost de construcció del conjunt residencial, com també les altres aportacions econòmiques descrites en l'article 12.4. Cal fixar en els estatuts socials el nombre màxim de quotes impagades que permeten a l'entitat poder exercir aquesta facultat, la qual és obligatòria si es posa en perill la viabilitat econòmica del projecte.
Article 14. Deures de l'entitat titular dels habitatges col·laboratius
L'entitat titular dels habitatges col·laboratius, a més dels que, respectivament, li imposa la legislació sobre cooperatives o sobre associacions i dels derivats d'aquesta llei, té els deures següents:
1. Procurar a les persones sòcies o associades habitatges i locals, edificacions i instal·lacions complementàries, com també el subministrament, si escau, acordats per la seua filiació, sense ànim de lucre, de béns i serveis de manutenció, sanitaris, culturals, de formació, educatius i d'esbarjo que els permeten mantenir una adequada qualitat de vida i de desenvolupament personal a través, entre altres, del foment de la solidaritat personal i mútua ajuda. De la mateixa manera, han de millorar, conservar i administrar aquests immobles i els elements comuns, crear i prestar els serveis corresponents, com també la rehabilitació d'habitatges, locals i altres edificacions i instal·lacions destinades a ells.
2. Quan fora necessari, adquirir, parcel·lar i urbanitzar terrenys i, en general, desenvolupar les activitats i els treballs que siguen necessaris per al compliment del seu objecte social.
3. Promoure un ús social dels elements i els espais comuns i comunitaris i evitar-ne la cessió en lloguer a tercers i amb destinació a proporcionar serveis als usuaris i les usuàries.
4. Crear i autogestionar els serveis d'assistència i prestacions socials necessaris i acordats per a atendre les necessitats dels socis i les sòcies si escau.
5. Incloure, en els seus estatuts o normes internes, l'existència dels drets de tanteig i retracte previstos en aquesta llei en favor de la Generalitat i d'aquells ajuntaments adherits al conveni de tanteig i retracte amb la Generalitat.
6. Notificar a la conselleria competent en matèria d'habitatge, en els supòsits de cohabitatge de protecció pública, l'existència de qualsevol trava o execució que poguera comportar la pèrdua del títol de propietat de l'edifici residencial, a l'efecte que aquesta administració puga exercir els drets de tanteig i retracte, o adoptar algun tipus de mesura de foment que impedisca la pèrdua dels drets possessoris dels adjudicataris del dret de cessió d'ús.
7. Establir un model transparent d'accés a la titularitat de la propietat de l'entitat i a la condició de membre de l'entitat, que impulse criteris inclusius i de diversitat.
8. Donar preferència a les persones amb una discapacitat igual o superior al 33% en l'accés a la condició de persona sòcia o en el cas de les persones sòcies expectants, a l'accés a l'habitatge, en un percentatge del 10% dels habitatges disponibles. Aquest percentatge només opera per a aquelles actuacions en les quals el nombre d'habitatges és superior a deu.
9. Incloure mesures de gestió mediambiental de l'edifici.
10. Complir la resta de deures i obligacions que els impose la legislació aplicable.
Article 15. Normes especials aplicables a totes les cooperatives titulars d'habitatges col·laboratius
1. En el cas que la titularitat única de l'edificació o el conjunt residencial en què es troben els habitatges col·laboratius en règim de propietat o per qualsevol altre títol corresponga a una cooperativa, aquesta pot configurar-se com a cooperativa d'habitatges, com a cooperativa polivalent d'habitatges i de consum o com a cooperativa de consum.
2. Els estatuts de la cooperativa han de contenir les normes especials següents:
a) S'ha de regular el règim d'ingrés i de baixa de les persones sòcies, així com el règim de transmissions de les seues aportacions al capital social. A aquest efecte, es pot condicionar la transmissió de les aportacions al capital social, i amb aquestes la transmissió de la condició de persona sòcia, a les persones que hi convisquen, amb l'antiguitat que s'establisca estatutàriament. Sense perjudici de l'anterior, en el cas de la transmissió per causa de mort, els hereus que no complisquen els requisits previstos estatutàriament per a substituir el causant en la condició de persona sòcia tenen dret al reembossament de les aportacions a capital social, en els termes previstos en aquesta llei i, supletòriament, s'hi aplica la legislació cooperativa. La transmissió de les aportacions a capital social i, amb aquestes, de la condició de persona sòcia, porta implícita la transmissió el dret d'ús regulat en aquesta llei.
b) Es pot preveure que, en el cas que el dret d'ús de l'habitatge col·laboratiu corresponga a més d'una persona sòcia, entre elles designen una sola persona perquè assistisca a les assemblees generals amb dret de veu i de vot. En aquests casos, els estatuts socials han d'atribuir un sol dret de vot a cada habitatge o dependència susceptible d'ús privatiu.
c) Es pot regular la figura del soci temporal per a establir vincles socials de duració determinada, sempre que el conjunt d'aquests socis i sòcies no supere la cinquena part del total de les persones sòcies de caràcter indefinit, ni dels vots d'aquestes en l'assemblea general. Així mateix, poden ser sòcies d'aquestes cooperatives les administracions públiques amb competència en matèria d'habitatge.
d) És requisit indispensable que en els estatuts socials conste que es tracta d'una cooperativa no lucrativa a l'efecte de l'article 114 del text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana aprovat per Decret legislatiu 2/2015, del 15 de maig, del Consell. Com a conseqüència, les aportacions a capital en cap cas han de ser remunerades, sense perjudici de la seua actualització de valor a l'índex de preus al consum.
3. La reserva obligatòria constituïda de conformitat amb la legislació cooperativa pot destinar-se a garantir la devolució dels préstecs en què haja incorregut la cooperativa per a la construcció o la rehabilitació de l'edifici en què estiguen instal·lats els habitatges col·laboratius, mitjançant qualsevol figura jurídica.
4. Entre els fins als quals destinar el Fons de Formació i Promoció es troben, a més dels previstos en la legislació cooperativa, les activitats culturals, socials, lúdiques, assistencials, sanitàries, esportives i altres anàlogues en benefici de les persones usuàries de l'edifici, així com de l'entorn, i a la difusió i el foment dels habitatges col·laboratius.
CAPÍTOL II
Règim de les titulars d'habitatges col·laboratius d'interès social
Article 16. Concepte d'habitatges col·laboratius d'interès social
1. A l'efecte d'aquesta llei tenen la consideració d'habitatges col·laboratius d'interès social els que, complint els requisits exigits pels articles anteriors, reunisquen, a més, les característiques següents:
a) Mantenir el conjunt edificat sota una titularitat única de la cooperativa o associació a perpetuïtat, sense poder realitzar la divisió horitzontal de l'edifici.
Tanmateix, poden assignar quotes de participació per als habitatges o les dependències susceptibles d'ús privatiu als efectes exclusius de determinar la participació de cadascun en el conjunt de les despeses comunes de l'edificació o amb la finalitat d'individualitzar la responsabilitat enfront de tercers en cas que les persones sòcies o associades actuen com a avaladores o garants dels préstecs al promotor que haja sol·licitat la titular de l'edifici o el conjunt residencial.
En cas de transmissió de l'edifici o del conjunt residencial o de part d'aquest, s'ha de realitzar a altres entitats de similars característiques o a la Generalitat Valenciana. Així mateix, en cas de dissolució de l'entitat, s'ha de destinar l'edifici, el conjunt residencial o el patrimoni romanent a una entitat no lucrativa de fins anàlegs o a la Generalitat Valenciana.
b) Almenys, el 15% dels habitatges col·laboratius ha de destinar-se a un col·lectiu necessitat d'habitatge assequible. Es consideren tals els majors de 60 anys, les persones amb discapacitat superior al 33%, les dones víctimes de violència de gènere, els joves i les persones extutelades menors de 35 anys i els habitatges tutelats, entre altres.
c) Regular, en els estatuts socials, l'obligació d'aprovar un pla d'activitats comunes que incloga la d'una assistència comuna a les necessitats del grup vulnerable, si escau.
2. A l'efecte del que disposa l'article 107.2 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, es considera que l'habitatge col·laboratiu d'interès social és habitatge social i, per tant, prestador de serveis d'interès econòmic general.
Article 17. Normes especials per a les cooperatives titulars d'habitatges col·laboratius considerats d'interès social
Les cooperatives titulars d'habitatges col·laboratius considerats d'interès social han de complir els requisits següents:
a) La cooperativa ha de constituir-se com a entitat de caràcter no lucratiu a l'empara de l'article 114 del text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell. i complir els requisits previstos en aquesta norma, i específicament ha de fer constar expressament en els seus estatuts el que hi ha previst en aquesta norma legal.
b) La cooperativa no pot adjudicar privativament a les persones sòcies la propietat ni cap dret real limitat sobre els habitatges o les dependències susceptibles d'ús privat, com tampoc un dret de superfície sobre aquestes. Les persones sòcies i els qui hi convisquen gaudeixen del dret d'ús regulat en aquesta llei.
c) Els estatuts socials han de recollir expressament les prohibicions contingudes en l'article 17.1 d'aquesta llei relatives a la prohibició a les persones sòcies de transmetre el dret d'ús de manera autònoma i desvinculat de la condició de persona sòcia, sense perjudici del que hi ha previst en l'apartat següent d'aquest article i a efectuar la divisió horitzontal de l'edifici.
d) Han de preveure en els seus estatuts socials, l'obligació de constituir un fons de reserva de caràcter irrepartible per a poder cobrir impagaments de quotes o cànons que s'establisquen per a satisfer almenys tres quotes del préstec personal o l'hipotecari que es puga constituir sobre l'immoble o sobre el dret de superfície i que es formalitze per a satisfer el cost de construcció de l'edifici o el conjunt residencial. Aquest fons pot ser substituït pel seu fons de reserva obligatori. Així mateix, els estatuts socials han de preveure que aquest fons puga ser pignorat a favor de l'entitat bancària com a manera de garantir el préstec esmentat.
e) Els estatuts socials han de regular un fons social d'ajuda mútua, que s'ha de dotar en funció dels resultats anuals, en la quantia que es determine en els estatuts socials, amb la finalitat de cobrir els possibles impagaments de quotes o cànons en els quals poguera incórrer alguna persona sòcia, el qual s'ha de destinar a satisfer el destí que tenia la quota impagada.
f) Les aportacions a capital social obligatori no són remunerades, sense perjudici de la seua actualització, d'acord amb la legislació cooperativa. El mateix criteri s'aplica en cas de reemborsament de les aportacions inicials per a l'adquisició del dret a la titularitat del conjunt residencial.
g) Els estatuts socials han d'admetre la possibilitat que la Generalitat Valenciana puga ser sòcia de la cooperativa o associada de l'associació, amb la finalitat de poder destinar els habitatges a persones amb risc residencial. Així mateix, pot preveure's que es destinen alguns habitatges a la Generalitat amb la mateixa finalitat, mitjançant conveni amb aquesta.
h) En cap cas no es prohibeix la tinença d'animals de companyia.
Aquests requisits s'han de mantenir durant tot el temps en què la cooperativa siga beneficiària de les mesures de foment previstes en aquesta llei.
TÍTOL III
Acció pública respecte de l'habitatge col·laboratiu
CAPÍTOL I
Tanteig i retracte
Article 18. Dret de tanteig i retracte a favor de les administracions públiques
Quan, a conseqüència d'un procediment d'execució patrimonial o realització patrimonial extrajudicial, l'entitat titular de l'edifici o el conjunt residencial d'habitatges col·laboratius puga perdre la seua condició de titular d'aquest i, amb això, la possessió dels habitatges, són aplicables les normes autonòmiques i estatals sobre dret de tanteig i retracte.
CAPÍTOL II
Mesures de foment
Article 19. Mesures de foment dels habitatges col·laboratius
1. La Generalitat i les entitats locals són competents per a establir mesures dirigides a fer efectiu el dret constitucional a un habitatge digne, adequat i assequible mitjançant polítiques de promoció i gestió de l'habitatge col·laboratiu per si mateixes o a través d'entitats sense ànim de lucre.
2. A aquest efecte, aquestes mesures poden referir-se a la promoció, l'accés i la rehabilitació d'habitatges, facilitant el finançament adequat i procurant la prestació de garanties que siguen necessàries.
3. La Generalitat i les entitats locals poden establir bonificacions tributàries dins de l'àmbit de les seues competències.
4. La Generalitat Valenciana ha d'habilitar un servei d'assessorament a la ciutadania sobre habitatges col·laboratius.
5. A l'efecte de les bonificacions potestatives establides en la llei reguladora de les hisendes locals, sobre l'impost de béns immobles i l'impost de construccions, instal·lacions i obres, els habitatges col·laboratius als quals es refereix aquesta llei es declaren d'especial interès o utilitat pública.
6. És compatible l'obtenció de la cessió de sòl públic amb la concessió directa d'ajudes als usuaris i les entitats que complisquen amb els requisits de les bases.
7. En el cas que les administracions públiques de la Comunitat Valenciana posen a disposició mitjançant concurs públic solars i/o drets de superfície, sempre que aquestes no tinguen altres necessitats d'àmbit social, entre els criteris de valoració en els plecs administratius s'ha d'incloure les entitats que complisquen amb els requisits previstos en aquesta llei, sempre que es comprometen a destinar-los a la promoció, la construcció i la gestió d'habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús. Exclusivament, en el cas dels titulars d'edificis o conjunts residencials d'habitatges col·laboratius d'interès social, aquestes cessions poden ser per preu inferior al de mercat, sempre que es comprometen a construir habitatges col·laboratius d'interès social.
8. Poden cedir-se de manera directa a les entitats a les quals es refereix aquesta llei els drets de superfície que formen part de béns del patrimoni públic de sòl, d'acord amb l'article 105.4.d del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, d'aprovació del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, per a construir habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús. Exclusivament en el cas dels titulars d'edificis o conjunts residencials d'habitatges col·laboratius d'interès social, aquestes cessions poden ser per preu inferior al de mercat.
9. Les cooperatives d'habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús d'interès social, a l'empara del que disposen els articles 9.4.b i 9.5.f del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana aprovat per Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, poden ser beneficiàries directes de les mesures de foment que establisquen els poders públics, com també perceptores i gestores de les ajudes atorgades a les persones usuàries.
10. En els supòsits previstos en els apartats 4, 5, 6 i 7 d'aquest article, d'acord amb l'article 105.5 del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, no se'ls apliquen els límits temporals que per a la cessió i l'explotació dels béns integrants del patrimoni de la Generalitat estableix la normativa sectorial autonòmica.
11. En aquelles subvencions en matèria de promoció pública d'habitatges destinades a ajuntaments, s'ha d'establir un criteri de puntuació per a les entitats locals que tinguen bonificacions tributàries i/o accions per al foment dels habitatges col·laboratius.
Article 20. Compatibilitat de règims
Els habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús poden acollir-se a qualsevol règim de protecció pública, sempre que complisquen els requisits previstos en la normativa reguladora. Aquestes ajudes són compatibles amb les establides en aquesta llei o les que es dicten en el desenvolupament d'aquesta.
Article 21. Col·laboració de l'entitat pública adscrita a la Conselleria d'Habitatge i afecció del pagament de la renda de lloguer
1. L'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl de la Generalitat, o entitat pública que la substituïsca, pot afectar el pagament del lloguer de l'habitatge la possessió del qual cedisquen, els usuaris i les usuàries, mitjançant títol jurídic suficient, al pagament de les quotes de l'habitatge col·laboratiu que habiten. Aquest habitatge ha de passar a ser gestionat per l'entitat pública i a tenir per això la condició, mentre dure el contracte de cessió, de part del parc públic d'habitatge de la Generalitat, i s'ha de destinar a lloguer social en la forma establida reglamentàriament. A la finalització del contracte de lloguer ha de ser retornat al cedent en les mateixes condicions d'ús en què li va ser lliurat, sense perjudici del menyscapte derivat del transcurs del temps.
2. Les quantitats que reba l'usuari d'un habitatge en règim de cessió d'ús per la cessió a l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl de l'habitatge que constituïa la seua residència habitual fins a aquell moment, no són considerades com a renda a l'efecte de no superar els màxims legals establits per a obtenir els beneficis del règim de protecció pública.
CAPÍTOL III
Règim sancionador
Article 22. Infraccions i sancions
El règim sancionador aplicable en cas d'incompliment de les obligacions relatives a l'ús de la funció social de l'habitatge, com també qualsevol altre previst en l'àmbit de la legislació sobre habitatge de la Comunitat Valenciana, és l'establit en la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l'habitatge, la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de l'habitatge, i la resta de legislació autonòmica aplicable.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Règim competencial
La Generalitat és l'administració competent per a regular la matèria d'habitatge de manera exclusiva, en els termes establits en l'article 148.1.3 de la Constitució espanyola amb relació a l'article 47 del mateix text legal i l'article 49.1.9.ª de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix la competència exclusiva sobre l'ordenació del territori i el litoral, urbanisme i habitatge.
Així mateix, és competent per a regular el règim de les cooperatives en virtut del que hi ha disposat en l'article 49.1.21.ª de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.
També té competències en matèria fiscal, segons l'article 157.1.a de la Constitució espanyola, amb relació als articles 10 i 11 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, i l'article 13.Cinc, de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, desenvolupada per la Llei 13/1996, de 23 de desembre, de la Generalitat.
Segona. Subvencions, préstecs i avals
A partir de l'aprovació d'aquesta llei, el Consell ha d'incloure en els seus projectes de llei de pressupostos dotació pressupostària suficient per al foment dels projectes d'habitatge col·laboratiu d'interès social, en forma de subvencions i segons la disponibilitat pressupostària.
També segons la disponibilitat pressupostària, ha d'aprovar un programa de concessió de préstecs i avals, amb l'objectiu de fomentar l'habitatge col·laboratiu d'interès social.
La Generalitat Valenciana ha de posar en marxa mesures, recursos i convenis amb altres entitats que permeten constituir fons per a avals o garanties per a donar suport al finançament de projectes d'habitatge col·laboratiu en cessió d'ús i facilitar l'escalabilitat del model.
Tercera
Es reconeix un límit d'IPREM superior en autopromoció en habitatge col·laboratiu, i s'estableix un contingent o quota màxima d'unitats de convivència que puguen sobrepassar el límit de l'IPREM de referència establit per al model, havent de mantenir-se sempre l'IPREM mitjà de la cooperativa dins del límit esmentat.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
Les normes d'habitabilitat i disseny d'habitatges col·laboratius de la Comunitat Valenciana han de complir la normativa vigent en matèria d'habitabilitat i disseny d'habitatges en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en què s'han de regular les condicions específiques dels habitatges col·laboratius.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogades les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que hi ha disposat en aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
S'autoritza el Consell a desenvolupar reglamentàriament els preceptes d'aquesta llei, com també a aprovar les normes complementàries que facen possible l'execució dels termes d'aquesta.
Segona. Implantació d'habitatges col·laboratius en sòl no urbanitzable en zones rurals i/o en perill de despoblament
1. S'afegeix un apartat g, al paràgraf 1 de l'article 211 del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell.
g) Edificis o conjunts residencials existents que puguen destinar-se a habitatges col·laboratius en cessió d'ús, sempre que vagen estretament vinculats a l'activació o el manteniment de la producció agrícola o altres activitats pròpies o tradicionals del medi rural i que es duguen a terme exclusivament amb la rehabilitació d'edificacions tradicionals existents.
2. Es modifica el paràgraf 1 de l'article 216 del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda amb la redacció següent.
1. La Generalitat intervé en l'autorització d'usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable, dins els límits i en les condicions establides en aquest text refós, per mitjà d'una declaració d'interès comunitari amb caràcter previ a la llicència municipal, en els supòsits previstos en l'article 211.1, paràgrafs d, e, f i g d'aquest text refós. Així mateix, és exigible obtenir declaració d'interès comunitari per a la implantació d'aquestes activitats en edificacions existents, com també per a la modificació de les ja atorgades.
Tercera. Incentius de caràcter fiscal
1. S'afegeix un apartat a l'article 14 bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de la resta tributs cedits, que queda redactat així:
Cinquè. S'estableix una bonificació del 99% de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en endavant ITPAJD, sobre els fets imposables següents:
a) L'adquisició, la construcció, l'adequació o la rehabilitació del sòl, l'edifici o les instal·lacions que constituïsquen un habitatge col·laboratiu d'interès social.
b) La declaració d'obra nova de l'edifici o el conjunt residencial d'habitatges col·laboratius d'interès social.
c) Els préstecs amb garantia hipotecària destinats al finançament de l'adquisició o la construcció o la rehabilitació de l'edifici per habitatge col·laboratiu d'interès social.
d) Els arrendaments exempts de l'impost sobre el valor afegit derivats de la cessió d'ús als socis d'habitatges col·laboratius d'interès social.
2. Es modifica la primera frase i l'apartat 2.n de l'article 4.U.n de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de la resta tributs cedits, i s'eximeix del còmput de tinença de l'habitatge que s'haja cedit a l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl, que queda redactat així:
n) Per arrendament o pagament per la cessió fent ús de l'habitatge habitual, sobre les quantitats satisfetes en el període impositiu, sempre que figure de manera separada en el rebut que se li emeta per l'entitat titular la part que es corresponga amb aquest concepte.
[
]
2.n Que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seua unitat familiar siguen titulars, de manera individual o conjuntament, de la totalitat del ple domini o d'un dret real d'ús o gaudi constituït sobre un altre habitatge distant a menys de cinquanta quilòmetres de l'habitatge arrendat, llevat que hi haja una resolució administrativa o judicial que els n'impedisca l'ús com a residència. No es computa com un altre habitatge el que el seu titular cedisca a l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl per a la cessió en lloguer social quan la persona cedent siga major de 65 anys i passe a ser usuària d'un habitatge col·laboratiu, d'interès social, en règim de cessió d'ús.
Quarta. Concepte de funció social en la declaració de cooperatives d'utilitat pública
A l'efecte del que hi ha previst en la legislació especial sobre cooperatives amb vista a la declaració de cooperativa d'utilitat pública, es considera funció social la promoció, la construcció, la rehabilitació d'edificis i conjunts residencials per a l'adaptació a habitatge col·laboratiu i la gestió d'habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús sense ànim de lucre. En tot cas, la cooperativa ha d'ostentar la titularitat, en propietat o com a posseïdora, de l'edifici o el conjunt residencial on se situen habitatges col·laboratius que s'han de gaudir en règim de cessió d'ús per part de les persones sòcies d'aquesta societat.
Cinquena. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor als vint dies que es publique íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 13 d'abril de 2023
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER