LLEI 9/2006, de 5 de desembre de 2006, reguladora de camps de golf a la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5403 de 07.12.2006 | |
| Número identificador: | 2006/14296 | |
| Referència Base de Dades: | 6464/2006 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 09.12.2006 Data de fi de vigència: 20.08.2014 Notes: LEI 9/2006, de 5 de desembre de 2006, reguladora de camps de golf a la Comunitat Valenciana. Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge;Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Urbanisme i ordenació del territori Descriptors: Temàtics: reglamentació urbanística, instal.lació esportiva, impacte ambiental, consum d'aigua, necessitats d'aigua, gestió de l'espai, protecció del paisatge, zona d'esplai
LLEI 9/2006, de 5 de desembre de 2006, reguladora de camps de golf a la Comunitat Valenciana. [2006/14296]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
El golf, com a pràctica esportiva, ha experimentat un important procés de creixement en els últims anys, i s'ha convertit en un dels esports més practicats, tant pels valencians com pel gran nombre de visitants que rep la la Comunitat Valenciana, ja que per les seues especials característiques s'adapta perfectament a qualsevol edat i condició física, i satisfà les creixents demandes d'oci i salut de les societats avançades.
Ambientalment, el golf, per la seua gran extensió i capacitat d'adaptació al medi, pot constituir i ha de constituir un instrument que contribuïsca a la preservació i millora dels valors ambientals i paisatgístics del territori, tant del lloc on s'ubica com de l'entorn, en especial de les zones degradades.
Des del punt de vista econòmic, el golf és una activitat que pot representar un segment específic del sector turístic que complementa les ofertes tradicionals i introduïx un element de qualificació d'estes. D'altra banda, l'impacte social que produïx es traduïx en un augment net de l'ocupació amb una forta component local que implica majors oportunitats per als territoris on s'ubiquen els camps de golf.
La creixent demanda d'este tipus d'instal·lacions, tant per a residents com a visitants, constituïx per tant una oportunitat que l'administració ha de canalitzar, i resulta evident que el golf, ben regulat i ordenat, pot adquirir un caràcter dinamitzador i diversificador de l'activitat econòmica. La Generalitat, conscient de les repercussions positives que el golf té en allò social, ambiental i econòmic, afronta el repte de regular el marc jurídic de la implantació territorial dels camps de golf perquè estes instal·lacions contribuïsquen a la dinamització del territori i a millorar els valors paisatgístics de la Comunitat Valenciana.
La Llei Reguladora de Camps de Golf a la Comunitat Valenciana s'estructura en cinc títols, sis disposicions transitòries i dos disposicions finals.
El títol preliminar establix l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la llei i definix el concepte de camp de golf, com també els usos complementaris i usos compatibles. Es desvincula d'estes actuacions qualsevol altra que tinga com a objecte la promoció residencial, industrial o terciària que haurà de seguir els procediments i adequar-se a les exigències establides en la legislació territorial, urbanística, ambiental i sectorial que se li aplique.
Es dóna resposta així a la creixent demanda social d'este tipus d'instal·lació esportiva, depurant-la d'altres, amb les que sovint apareix vinculada, que desvirtuen el caràcter d'equipament esportiu. Tractament especial mereixen això no obstant les instal·lacions hoteleres i les de tipus assistencial amb una clara intenció de potenciar el turisme no residencial i ampliar una oferta turística de qualitat.
A fi que els camps de golf exercisquen un paper actiu en actuacions ambientals o paisatgístiques, es vincula a la seua implantació l'execució d'accions de conservació d'espais amb elevats valors ambientals, o de restauració de terrenys que per les seues característiques de degradació comporten una millora per al conjunt dels habitants de la zona, incloent la cessió dels terrenys.
El títol I establix el règim urbanístic i les condicions d'implantació aplicables als camps de golf. Per a contribuir i fomentar la conservació i millora dels recursos ambientals i paisatgístics del territori, els camps de golf hauran d'instal·lar-se en aquelles zones de major aptitud per a sustentar este ús. Per a això, s'exigix un estudi exhaustiu de les condicions de capacitat i vulnerabilitat del territori, unes condicions mínimes de grandària i disseny que garantisca la qualitat de la pràctica esportiva i de les instal·lacions, la integració paisatgística i el manteniment i recuperació ambiental de l'entorn.
Per la seua mateixa naturalesa, i tenint en compte que la seua implantació ha de fer-se al marge d'altres actuacions de caràcter residencial, industrial o terciari que no responguen a les estrictament previstes, la llei condiciona la seua ubicació al compliment de les condicions imposades pel planejament urbanístic, territorial, ambiental o sectorial, amb independència de la classificació urbanística que gaudisquen els terrenys. Preveu mesures de gestió que permeten satisfer legítimes aspiracions dels propietaris de sòl. Així limita l'expropiació per a aquells casos en què es tracte d'instal·lacions destinades exclusivament a l'activitat esportiva i d'iniciativa pública. Per a la resta de situacions es potencia el mecanisme de la reparcel·lació d'acord amb el que preveu la legislació urbanística, habilitant la possibilitat que siguen vinculats a sectors de sòl urbanitzable a fi de satisfer el principi de justa distribució de les càrregues i beneficis generats en el planejament.
A fi d'harmonitzar i integrar paisatgísticament estes instal·lacions en el seu entorn, la llei establix uns criteris de disseny i unes limitacions pel que fa a l'ocupació de sòl, grandària de les edificacions, materials i espècies vegetals alienes al context ambiental i cultural en què s'ubiquen, a més d'exigir l'elaboració d'un estudi de paisatge que garantisca esta integració.
Els camps de golf han de constituir un exemple de l'ús racional d'energia i recursos naturals. Amb este fi, la llei prima la utilització de fonts d'energia renovables i dedica una atenció especial a l'ús sostenible dels recursos hídrics, exigint la disponibilitat d'estos en les condicions adequades per al seu ús, donant prioritat a la utilització d'aigua depurada en terciari per al reg, sense que en cap cas puguen detraure's cabals de l'ús agrícola que no hagen sigut alliberats d'este ús, d'acord amb els procediments i les garanties establits per la legislació vigent.
El títol II proporciona el marc per a assolir els objectius ambientals establint les condicions d'explotació i gestió que hauran d'adoptar els camps de golf i les seues instal·lacions complementàries i compatibles, fixant l'obligatorietat que disposen d'un sistema integrat de gestió ambiental homologat i auditories que certifiquen i efectuen un seguiment del compliment d'estos criteris de sostenibilitat, prestant especial atenció a la gestió sostenible dels recursos hídrics a partir de l'elaboració d'un pla estratègic de reg, a més de potenciar la minimització del seu impacte ambiental mitjançant la gestió dels residus, i un adequat emmagatzematge de combustibles, utilització de fertilitzants, productes fitosanitaris i maquinària.
A fi de conscienciar i sensibilitzar en el respecte pel paisatge i el medi ambient tots aquells que intervenen en l'ús i el gaudi dels camps de golf, la llei exigix una actitud activa als titulars de camps de golf els quals han de proporcionar informació ambiental, com també formació al respecte a empleats i monitors.
El títol III preveu per a les instal·lacions dels camps de golf uns procediments de tramitació ajustats als previstos per la legislació urbanística, territorial i ambiental, utilitzant els instruments que ja disposen d'una àmplia experiència d'aplicació a la Comunitat Valenciana.
La llei exigix una documentació que informe i justifique la implantació del camp de golf, evitant així la sol·licitud de projectes que no tinguen unes mínimes condicions, i inclou també l'obligatorietat de la declaració d'impacte ambiental favorable o, si és el cas, l'avaluació ambiental estratègica, atesa la gran repercussió territorial que comporten estes implantacions, i s'inclou com a preceptiva en l'annex de la Llei 2/1989, de 3 de març, de La Generalitat, d'Impacte Ambiental, com també en el Reglament que la desenrotlla. Igualment s'exigix la incorporació del preceptiu estudi de paisatge, de conformitat amb el que preveu la Llei 4/2004, de 30 de juny, de La Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
El títol IV establix un règim sancionador que, basat en el règim establit en la legislació urbanística, preveja dos circumstàncies específiques: l'incompliment de l'obligació d'efectuar auditories ambientals i la no-execució del mateix camp de golf.
L'objecte de la primera s'origina del nivell d'exigència establit en la llei al respecte. La segona constituïx un element eficaç de defensa dels usuaris finals que dissuadirà possibles promotors de mala fe que pretenguen atraure inversions baix una oferta del camp de golf com a element de referència que no s'arriba a executar, com també mesures d'especial rellevància per a aquelles promocions que ja es troben en tramitació a l'entrada en vigor i s'hagen plantejat conjuntament amb actuacions residencials. Els adquirents d'estos habitatges tenen garantida l'execució de l'equipament oferit tant per l'efecte dissuasori de la multa del promotor que no l'execute .del doble al quíntuple del seu cost. com per la garantia de l'execució subsidiària per l'administració a càrrec dels diners recaptats per la multa.
La quantitat econòmica restant es vincula a projectes per a la sostenibilitat pel fet que s'ha d'ingressar en el Fons d'Equitat Territorial previst per la Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
El règim transitori previst permet que els plans sotmesos al tràmit d'informació pública pels ajuntaments puguen seguir la seua tramitació, però en qualsevol cas hauran d'adaptar-se a les exigències de caràcter ambiental i paisatgístic previstes per la llei.
Esta llei es formula per raó de l'habilitació competencial establida pels articles 49.1.9 i 50.6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en relació amb l'article 148.1.3 i 9 de la Constitució espanyola, en els quals s'atribuïx a La Generalitat la competència exclusiva en matèria d'urbanisme, ordenació del territori i de gestió en matèria de protecció del medi ambient.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació de la llei
L'objecte d'esta llei és la regulació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana de les condicions per a la implantació territorial de les instal·lacions dedicades a la pràctica de l'esport del golf com també de les instal·lacions i construccions complementàries i compatibles previstes, amb la finalitat de garantir que estes s'ubiquen en les zones de major capacitat per a acollir-les, que el seu impacte sobre el medi siga el mínim possible, i que contribuïsquen a la recuperació i conservació dels valors naturals i paisatgístics dels llocs i de l'entorn on s'ubiquen.
Article 2. Concepte de camp de golf
A l'efecte de l'aplicació d'esta llei, s'entén per camp de golf la instal·lació esportiva que complisca els requeriments i les especificacions tècniques exigides per l'organisme competent per a regular la pràctica d'este esport. Es consideren incloses en este les instal·lacions directament relacionades amb esta pràctica esportiva com el club social, els camps de pràctiques, magatzems, cambra de pals i altres d'anàloga destinació.
Article 3. Terrenys associats a accions ambientals o paisatgístiques vinculats al camp de golf
1. Es consideren terrenys associats a un camp de golf aquells que hagen de ser objecte d'accions de conservació, restauració o millora de la qualitat ambiental o paisatgística a càrrec del promotor d'este.
2. Estos terrenys podran no ser contigus al camp de golf o als usos complementaris o compatibles i hauran de ser objecte de cessió gratuïta a l'administració amb una superfície igual a la quarta part del camp de golf, conforme a allò que s'ha definit en l'article 2 d'esta llei.
3. Hauran de respondre a alguna de les següents característiques d'idoneïtat, jerarquitzades per l'ordre de preferència següent:
a) Els sòls de pedreres o extraccions fora d'activitat.
b) Els sòls ocupats per abocadors clausurats.
c) Els sòls forestals incendiats.
d) Els sòls contaminats.
e) Els sòls amb edificacions o instal·lacions fora d'ús que constituïxen un impacte visual o ambiental.
4. La tramitació dels instruments de naturalesa urbanística necessaris per a la implantació d'un camp de golf, haurà de ser acompanyada del corresponent programa de restauració paisatgística o projecte ambiental, dels previstos en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de La Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, per als terrenys associats als que es referix este article.
5. L'acord pel qual s'aprove definitivament l'actuació, inclourà els projectes de naturalesa ambiental o paisatgística sobre estos terrenys.
6. No podrà ser concedida la llicència municipal que permeta l'ús de les instal·lacions fins que no hagen sigut rebudes per l'administració els sòls, les obres o accions previstes en este article.
Article 4. Usos complementaris, compatibles i incompatibles
1. Es consideren usos complementaris dels estrictament dedicats a la pràctica esportiva del golf els següents:
a) Altres instal·lacions esportives que no superen el 5 per 100 de la superfície destinada al camp de golf.
b) Allotjaments turístics dels previstos en la legislació sectorial, la superfície de la qual no supere el 2 per 100 de la destinada al camp de golf. Dins d'esta superfície s'admetran xicotetes instal·lacions esportives/recreatives.
c) Instal·lacions d'oci, esplai, restauració i comerç de venda al detall dedicats exclusivament a la comercialització d'articles esportius relacionats amb la pràctica del golf o altres esports dels previstos en l'apartat a) o aquells punts de venda que formen part d'allotjaments turístics, pertanyents a la modalitat d'establiments hotelers dedicats al servici dels clients sempre que no superen l'1 per 100 de la superfície destinada al camp de golf.
2. Es consideraran usos compatibles dels estrictament dedicats a la pràctica esportiva del golf, els usos de tipus assistencial, sanitari, cultural, de seguretat o administratiu, siga quina siga la seua titularitat, sempre que la seua superfície no supere l'1 per 100 de la superfície mínima destinada a camp de golf, de conformitat amb el que preveu l'article 21 de la llei.
3. Es consideren usos incompatibles, en l'àmbit de les actuacions que tinguen com a objecte la promoció de camps de golf, els usos residencials, industrials, terciaris i qualssevol altres que no siguen els complementaris o compatibles, en els termes assenyalats en els articles anteriors.
Article 5. Cessió de sòl protegit vinculat als usos complementaris i compatibles
La promoció d'usos complementaris i compatibles comporta la cessió de sòl protegit prevista per l'apartat 6 de l'article 13 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de La Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, amb una superfície igual a l'ocupada pels esmentats usos, i hi és d'aplicació tot allò que es preveu en este i en el seu desenrrotllament reglamentari.
Article 6. Modalitats d'explotació dels camps de golf
1. A l'efecte d'esta llei, es consideraran com a modalitats d'explotació de camps de golf les següents:
a) Camp públic és aquell a les instal·lacions del qual li està permès l'accés lliure a usuaris en general.
b) Camp mixt és aquell en què es fa compatible el lliure accés a les instal·lacions a usuaris en general amb la figura de l'usuari abonat.
S'entén per abonat aquell usuari que gaudix d'un dret d'ús temporalment limitat.
c) Camp privat és aquell en què es restringix l'accés lliure a les instal·lacions a usuaris en general.
2. En els camps de golf de titularitat pública únicament s'admetran com a modalitat d'explotació les assenyalades en els supòsits a) i b) de l'apartat anterior.
3. Els camps de golf de titularitat privada podran ser explotats en qualsevol de les modalitats previstes en este article.
TÍTOL I
Condicions d'implantació
Capítol I
Règim urbanístic
Article 7. Implantació dels camps de golf
1. Els camps de golf podran implantar-se en qualsevol classe de sòl sempre que ho permeten les determinacions dels plans urbanístics, territorials, sectorials o ambientals que se'ls apliquen, com també les condicions regulades en esta llei.
2. Es localitzaran en aquelles zones que presenten una millor aptitud del terreny de conformitat amb l'article 14 de la llei, sent preferent la ubicació en aquelles zones d'elevada degradació del territori on la implantació del camp de golf contribuïsca notòriament a millorar els valors naturals i paisatgístics de la zona.
3. No serà exigible la distància mínima establida per l'apartat a) de l'article 27.2 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de La Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, a les instal·lacions corresponents als usos complementaris o compatibles vinculats a un camp de golf, ni tampoc els paràmetres continguts en l'article 27.3 de la llei esmentada.
4. Els terrenys associats per a accions ambientals o paisatgístiques als quals es referix l'article 3 d'esta llei tindran sempre la classificació de sòl no urbanitzable.
5. Els allotjaments turístics, el camp de golf i les seues instal·lacions annexes i la totalitat dels terrenys adscrits a l'autorització, constituiran una unitat indivisible. La indivisibilitat s'inscriurà en el registre de la propietat.
Article 8. Avaluació d'impacte ambiental
La promoció de camps de golf requerirà la declaració d'impacte ambiental favorable prèvia, i es considerarà a este efecte que els camps de golf es troben inclosos en l'apartat 1 de l'annex de la Llei 2/1989, de 3 de març, de La Generalitat, d'Impacte Ambiental.
Article 9. Ús dotacional
1. Els camps de golf de titularitat pública, incloses les instal·lacions directament relacionades amb la pràctica esportiva a què es referix l'article 2 d'esta llei, com també altres esportives, d'oci, esplai, restauració i comerç complementàries, i les compatibles de tipus assistencial, sanitari, cultural o administratiu, previstes en l'article 4, sempre que la titularitat d'unes i altres fora així mateix pública, seran considerades com a dotacions públiques integrants de la xarxa primària o estructural.
En cap cas, els camps de golf ni les instal·lacions i infraestructures estrictament necessàries per al manteniment regular del camp computaran a l'efecte dels estàndards exigits per la legislació urbanística.
2. Els camps de golf de titularitat privada es consideraran com a equipament no dotacional.
Article 10. Infraestructures i servicis
1. A càrrec de l'actuació que es propose, haurà de garantir-se tant la connexió amb les xarxes d'infraestructures i servicis que requerisca per al seu funcionament, com el condicionament de les existents quan així ho exigisca la funcionalitat i seguretat d'estes com a conseqüència de la implantació del camp de golf i les seues instal·lacions complementàries o compatibles.
2. Les administracions públiques competents podran exigir al promotor l'adopció de solucions diferents o complementàries de les propostes, a fi d'assegurar una prestació eficaç dels servicis públics. L'actuació inclourà l'adequació de totes les infraestructures i servicis existents, com també les servituds i afeccions que escaiguen, assegurant millors condicions de funcionament que les inicials.
3. Quan la instal·lació d'un camp de golf es realitze sobre terrenys que hagen sigut objecte d'una actuació de modernització de regadius subvencionada per l'administració, s'hauran de realitzar les obres de reposició d'infraestructures que mantinguen o reposen les existents a càrrec del promotor del camp de golf, mitjançant mesures compensatòries que garantisquen la permanència de les inversions en la modernització del camp de la Comunitat Valenciana.
4. Qualsevol element de la xarxa viària haurà de trobar-se a una distància mínima de sixanta metres de l'eix del carrer de joc i del perímetre del camp de pràctiques, i de trenta metres de la vora del carrer. A més, hauran d'adoptar-se solucions de disseny que asseguren un nivell sonor inferior a quaranta decibels des de qualsevol punt del recorregut de joc en el camp de golf.
5. Hauran de garantir-se com a mínim 75 places d'aparcament per cada nou forats, a més de les corresponents, per als usos previstos en l'article 4 d'esta llei, que s'atindran a allò que s'ha estipulat en la legislació urbanística i a les exigències de la seua legislació sectorial.
Article 11. Execució del sòl en camps de golf de titularitat pública
1. Els sòls que tinguen caràcter dotacional conforme a allò que determina l'article 9.1 d'esta llei, podran ser obtinguts per l'administració mitjançant expropiació o per cessió gratuïta quan estiguen integrats en un sector o adscrits a un o més sectors de sòl urbanitzable.
A este efecte, l'aprovació dels plans que continguen esta previsió portarà implícita la declaració d'utilitat pública i interés social, la necessitat ocupació i la declaració d'urgència d'esta, a l'efecte expropiatori, dels béns i drets necessaris per a la seua implantació.
2. La promoció, en qualsevol de les seues modalitats, de camps de golf de titularitat pública en sòl classificat com a no urbanitzable es tramitarà mitjançant el corresponent pla especial llevat que la seua implantació ja s'haja previst en la planificació territorial, urbanística i ambiental.
Article 12. Execució de camps de golf de titularitat privada
L'execució dels camps de golf de titularitat privada s'efectuarà conforme a les determinacions següents:
1. En sòl classificat com a no urbanitzable es tramitarà mitjançant l'atorgament de la preceptiva declaració d'interés comunitari.
2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, el sòl necessari per a l'execució de l'actuació podrà ser vinculat a un o més sectors de sòl urbanitzable en els plans que els prevegen. En este sentit, es diferencien:
a) Si la implantació del camp de golf i les seues instal·lacions complementàries i compatibles, si és el cas, ocupen sòls classificats com urbanitzable la vinculació es materialitzarà mitjançant la inclusió en una mateixa àrea de repartiment.
b) Si ocupa sòls classificats com no urbanitzables, seguirà el mateix tractament que els parcs públics naturals, d'acord amb el que preveu l'apartat 5 de l'article 58 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de La Generalitat, Urbanística Valenciana, i s'integrarà en l'àrea de repartiment resultant amb els corresponents coeficients de ponderació de valor.
3. Hauran de ser vinculats a estos sectors quan siguen confrontants o la seua distància permeta un gaudi privilegiat per part d'estos.
4. En qualsevol dels casos, els sòls associats a accions ambientals o paisatgístiques, quan no hi haja acord amb els propietaris, hauran de ser objecte del tractament previst en l'apartat 2.b) d'este article.
Article 13. Condicions de les edificacions
1. A les instal·lacions complementàries i compatibles amb els camps de golf se'ls aplicaran les condicions d'ocupació i edificabilitat establides en el planejament vigent, sempre que estes condicions es troben desenrotllades detalladament i no superen els paràmetres previstos en els apartats següents.
2. En aquells casos en què no hi haja planejament aplicable o, en el cas que este existisca, no incloga l'ordenació detallada de les condicions d'ocupació i edificabilitat de les esmentades instal·lacions, s'aplicaran els paràmetres següents:
a) L'edificabilitat màxima de les construccions vinculades al camp de golf, de conformitat amb l'article 2 d'esta llei, no podran superar els 1.000 metres quadrats construïts cada 9 forats, sense excedir en cap cas de 2.000 metres quadrats construïts.
b) El coeficient d'ocupació màxim de les instal·lacions destinades als usos complementaris previstos en els apartats a), b) i c) de l'article 4 d'esta llei no podrà excedir el 70 per 100, 50 per 100 i 60 per 100, respectivament. A més, els espais coberts de l'apartat a) no podran superar el 4 per 100 dels terrenys destinats a este ús.
c) El coeficient d'ocupació màxim dels terrenys destinats als usos compatibles previstos en l'article 5 d'esta llei no podrà excedir en cap cas del 50 per 100 de la superfície destinada a este ús.
d) Les edificacions disposaran com a màxim de dos plantes i una altura de cornisa que es mesurarà des del terreny natural de 10 metres, excepte en els següents:
. Els edificis destinats a ús hoteler de quatre i cinc estrelles podran tindre tres plantes i una altura de cornisa de 15 metres, disminuint el coeficient d'ocupació de l'apartat c) d'este article en un 15 per 100.
. Les instal·lacions dels usos complementaris de l'apartat c) de l'article 4 que tindran una sola planta i una altura màxima de cornisa de 5 metres.
e) Les parcel·les de les edificacions que afronten amb el camp de golf hauran de trobar-se almenys a 60 metres de l'eix del carrer de joc més pròxim, i s'afegiran 6 metres més fins a la façana de l'edificació, i incrementant 6 metres per cada planta de l'edificació.
3. El càlcul de l'ocupació i edificabilitat en planta, en allò que a este article es referix, com també per a la superfície dels usos complementaris i compatibles, s'obtindrà a partir de la superfície mínima de grandària del camp de golf que establix l'article 21 d'esta llei.
Capítol II
Criteris d'integració territorial
Article 14. Justificació de l'aptitud dels terrenys
1. A l'efecte de justificar la suficient aptitud dels terrenys per a la implantació de les instal·lacions, es tindrà en compte la capacitat d'acollida i la vulnerabilitat ambiental, i es consideraran com més aptes aquells terrenys que presenten, enfront d'esta activitat, major capacitat d'acollida i menor vulnerabilitat ambiental.
En tot cas, els emplaçaments que es proposen hauran de tindre una aptitud territorial superior a la mitjana existent en la totalitat del terme o termes municipals on s'ubiquen, i s'haurà de preveure expressament en la memòria justificativa.
2. Juntament amb la determinació de l'aptitud per a la ubicació del camp de golf es determinaran igualment aquelles zones del terme municipal que reunisquen les condicions per a la seua inclusió com a terrenys associats en aplicació de l'article 3 d'esta llei.
Article 15. Capacitat d'acollida
1. S'entén per capacitat d'acollida per a la implantació d'un camp de golf el grau d'idoneïtat del territori per a admetre l'activitat.
2. Per a l'anàlisi de la capacitat d'acollida dels terrenys es tindran en compte, com a mínim, els factors següents: el pendent, les condicions geotècniques, la incidència dels riscs naturals o induïts, l'existència d'edificacions, infraestructures i servicis, la disposició de recursos, l'accessibilitat, la capacitat agronòmica dels sòls i les possibilitats de connexions amb el transport públic.
Article 16. Vulnerabilitat ambiental
1. S'entén per vulnerabilitat ambiental la susceptibilitat del medi a resultar deteriorat per activitats antròpiques o per fenòmens naturals que produïsquen alteracions de les característiques i condicions naturals mesurades en termes de conseqüència.
2. Per a l'anàlisi de la vulnerabilitat ambiental dels terrenys per a la ubicació de camps de golf, i amb independència de la declaració d'impacte ambiental que haja d'emetre's conforme a la legislació ambiental aplicable, es tindran en compte, com a mínim, els factors següents: l'existència d'hàbitats i espècies d'interés, la qualitat i fragilitat del paisatge, la vulnerabilitat dels aqüífers i altres sistemes hídrics, la pèrdua de la capacitat agronòmica, l'afecció a punts geològics i paleontològics d'interés o al patrimoni històric.
Article 17. Integració paisatgística
1. El camp de golf s'integrarà paisatgísticament en el seu entorn, preservant el caràcter del lloc, especialment en les zones no utilitzades per al joc. Amb este fi, s'elaborarà un estudi de paisatge dels previstos en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de La Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge. Les edificacions i les instal·lacions respectaran les característiques tipològiques o solucions estètiques pròpies de la zona.
2. S'hauran d'identificar les vistes existents tant des de l'interior com des de l'exterior del camp de golf, com també tots aquells recorreguts que es consideren itineraris paisatgístics i el grau d'accessibilitat d'estos.
3. El tractament dels límits i tancaments del camp de golf i de les instal·lacions complementàries o compatibles s'efectuarà de manera que s'evite la interrupció de les vistes, integrant els espais interiors amb l'entorn immediat. Es recorrerà a sistemes tradicionals de tancament, propis de cada zona, quan es tracte del medi rural.
4. Es destinarà com a mínim un 20 per 100 de la superfície total del camp de golf a la creació de masses forestals, el manteniment de la qual anirà a càrrec de l'actuació.
5. Durant la construcció del camp de golf es protegiran els terrenys adjacents a este, i posteriorment s'executaran les mesures de restauració necessàries del paisatge alterat.
6. L'ordenació del camp de golf i de les seues instal·lacions complementàries i compatibles garantirà que el 50 per 100 del seu perímetre quede obert visualment al seu entorn, i haurà d'assegurar la comunicació amb la resta d'espais lliures i dotacions del municipi. Este criteri condicionarà l'ordenació del territori circumdant.
Article 18. Disponibilitat de recursos hídrics
1. Els promotors, públics o privats, de camps de golf hauran d'acreditar la disponibilitat prou recursos hídrics, i determinar les necessitats potencials de quantitat, qualitat i temporalitat, per a garantir el funcionament normal del camp i el desenrrotllament dels usos complementaris i compatibles que es proposen.
2. Es prioritzarà l'ús d'aigua depurada en terciari per al reg, siga quina en siga la font d'esta, complint els paràmetres de qualitat que li siguen exigibles, i seran a càrrec del promotor, públic o privat, les instal·lacions necessàries per a complementar-ne el tractament.
3. En cap cas es podran detraure cabals destinats al consum humà o ús agrícola que no hagen sigut alliberats d'este ús, d'acord amb els procediments i les garanties establits per la legislació vigent.
Article 19. Corredors verds
La implantació dels camps de golf no podrà interrompre els corredors de connexió entre espais naturals de l'entorn, garantint que l'activitat que en estos es desenrotlle no afecte els distints fluxos ambientals que entre ells es produïsquen, amb el màxim respecte al paisatge, la fauna i la flora autòctones.
Capítol III
Condicions de disseny
Article 20. Disseny del camp
El disseny del camp de golf ha de respectar i potenciar els recursos paisatgístics presents en la zona, garantint la seua integració de manera que es preserve la identitat del lloc.
El disseny haurà de considerar en tot cas la topografia existent, les àrees sensibles, la vegetació i fauna, el sistema de drenatge, les condicions climàtiques, les zones d'amortiment, i aquells altres factors que asseguren la viabilitat econòmica, la pràctica esportiva i la qualitat paisatgística.
Article 21. Distribució i traçat
1. El disseny del camp de golf estudiarà la millor ubicació dels elements següents:
a) Tee o lloc d'eixida: és el lloc des del qual s'inicia el joc en el forat que es juga, és a dir, l'àrea de cada forat especialment preparada per a jugar el primer colp.
b) Recorregut: comprén tant el carrer o fairway com el rough.
c) Carrer o fairway: comprén la zona del recorregut del forat entre el tee i el green, on la gespa està segada arran. El carrer tindrà un ample mínim de 40 metres en la caiguda de la bola, excepte en algun colp de joc de precisió exigent i amb una distància mínima entre eixos de carrers de 80 metres, augmentant en 10 metres si coincidix en les zones de caiguda.
d) Rough: zona del forat on l'herba està segada a major altura que al carrer, immediatament confrontant amb tee, green i carrer.
e) Green: terreny del forat especialment preparat per a la utilització del putt, on finalitza el recorregut del forat.
f) Outrough: àrea exterior de la zona de joc del forat, confrontant al rough.
g) Obstacles consistents en els següents:
. Búnquer o àrea de terreny preparada, sovint formant una depressió, en la qual la gespa o el terreny han sigut substituïts per arena o semblant.
. Obstacle d'aigua format per qualsevol mar, llac, estany, riu, bassa, rasa de drenatge o altres llits oberts d'aigua, continguen aigua o no, i qualsevol altre element de naturalesa semblant.
h) Camp de pràctiques: comprén l'àrea especialment delimitada, no inclosa en el recorregut del camp, per a la pràctica dels distints colps del joc de golf.
i) Camins interiors o vies de comunicació: zones confrontants a les zones de joc, que envolten el camp, i unixen uns forats amb altres.
2. El recorregut del camp de golf es distribuirà en forats, consistent en el tee o punt d'eixida, l'àrea del carrer o fairway, les zones de rough i outrough, els obstacles i el green, de conformitat amb el que preveu el punt anterior.
3. Els camps de golf s'ajustaran a les següents superfícies mínimes:
a) La superfície mínima d'un camp de golf de 9 forats en què tots ells siguen par 3, serà de 4 hectàrees, entenent per par el nombre de colps que la targeta del camp indica que s'han de fer en un forat.
b) La superfície mínima d'un camp de golf de 9 forats serà de 30 hectàrees
c) La superfície mínima d'un camp de golf de 18 forats serà de 55 hectàrees.
d) La superfície mínima per a un camp de 27 forats serà de 65 hectàrees. A partir d'esta grandària, s'hi requeriran com a mínim 2 hectàrees per cada nou forat addicional.
4. A l'efecte de l'aplicació de l'apartat anterior, no comptabilitzaran com a superfícies mínimes els terrenys associats al camp de golf segons es definixen en l'article 3 d'esta mateixa llei.
Article 22. Adaptació al terreny
1. El disseny del camp de golf i de les seues instal·lacions compatibles o complementàries s'adaptarà a la topografia del terreny, evitant grans moviments de sòl, sobreelevacions i talussos excessius. El disseny tindrà en compte la mínima alteració de la morfologia dels elements naturals de la zona, assegurant l'harmonia del camp amb el seu entorn, havent de garantir que no s'alteren els límits del camp i de les seues proximitats.
2. En el disseny dels camps de golf, especialment en aquells que se situen en zones d'interfície urbana forestal i en les proximitats de sòl forestal, s'adoptaran mesures per a evitar la prologanció d'incendis forestals, preveient tallafocs, podent actuar com a tal àrees amb vegetació de baix port i disposant les basses d'aigua de conformitat amb el que disposa l'apartat 3) de l'article 23 de la present Llei.
Article 23. Hidrologia
1. El disseny del camp procurarà no alterar els vessaments naturals, respectant en la mesura que es puga les zones de desaigüe i acumulació. Els sistemes de drenatge artificial no alteraran els nivells piezomètrics mitjans de la zona on s'instal·le el camp de golf.
2. Es delimitaran àrees d'amortiment especial per a la separació de les zones potencials de contaminació de les aigües subterrànies i superficials.
3. El disseny del camp de golf tindrà en compte la disposició de les basses d'aigua de manera que permeta garantir el seu ús per a l'extinció d'incendis i per a la regeneració d'espècies vegetals autòctones, com també l'arbratge, l'erosió i els vessaments naturals.
Article 24. Criteris d'integració d'elements existents
Una vegada justificada l'aptitud dels terrenys, segons allò que s'ha determinat en l'article 14 i següents d'esta llei, els elements preexistents dins del perímetre del camp de golf s'integraran d'acord amb els criteris següents:
a) S'identificaran i localitzaran aquelles àrees sensibles, per posseir un alt valor ambiental, cultural o paisatgístic, o ser necessària la protecció de la vegetació i fauna existent. Estes àrees determinaran les característiques distintives del camp de golf i l'escenari a preservar, que s'incorporarà com a part en el disseny del camp de golf de manera compatible.
b) La topografia i característiques naturals del lloc condicionarà la localització dels diversos elements del camp de golf en les zones més adequades.
c) Les masses arbòries, arbustives o formacions vegetals d'interés es dedicaran preferentment al rough, que comprendrà les àrees immediatament confrontants als carrers de joc dels forats del camp de golf. En tot cas, hauran d'estar formats per la vegetació pròpia del lloc.
d) L'outrough estarà format, preferentment, per la vegetació existent o, si és el cas, per aquella que tinga unes necessitats mínimes de manteniment, quedant prohibit introduir vegetació exòtica invasiva, i havent de servir com a barrera a la possible contaminació del camp en el seu entorn.
e) Els llacs, llits, rierols, o aiguamolls i altres ecosistemes hídrics hauran d'integrar-se amb la màxima preservació de les seues condicions naturals.
f) Sense perjuí de l'aplicació de la legislació en matèria de patrimoni cultural, les edificacions o infraestructures que posseïsquen un valor cultural, artístic o etnològic seran preservades i, en la mesura que siga possible, reutilitzades tant per a usos propis del camp com per als usos complementaris autoritzats.
Article 25. Conservació i protecció de la fauna
1. El disseny del camp s'efectuarà de manera que els terrenys de major fragilitat ambiental i paisatgística coincidisquen amb els de menor ús. Reservarà una zona, que no podrà ser mai menor al 10 per 100 de la superfície total del camp amb accés restringit, a fi de permetre el refugi i reproducció de la fauna que s'hi albergue. Estes terrenys hauran de tindre una morfologia adequada, propiciant una fàcil comunicació entre ells i amb els existents en l'entorn.
2. A fi que els camps de golf exercisquen un paper actiu en la recuperació de la fauna autòctona, s'augmentaran les poblacions característiques de la zona, respectant els nius i caus, quedant prohibit introduir en les instal·lacions recreatives fauna exòtica o domèstica, en especial peixos i anàtids, podent servir estes espais com a suport a programes de conservació d'espècies amenaçades.
3. S'arbitraran normes internes d'ús del camp de golf que tinguen en compte estes circumstàncies, amb un informe previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 26. Selecció i conservació d'espècies vegetals
1. Les espècies de plantes cespitoses emprades en els camps de golf han d'estar adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona, havent de justificar que el tipus d'espècie a utilitzar minimitze el consum d'aigua.
2. La plantació d'espècies arbòries i arbustives haurà de realitzar-se amb espècies autòctones i amb altres espècies que hagen configurat els paisatges agraris tradicionals de l'entorn.
3. El projecte del camp contindrà un estudi específic per a la preservació, conservació i manteniment de les espècies arbòries i arbustives d'interés. Quan no siga possible mantindre en la seua ubicació seran trasplantades a les zones de menor ús esportiu.
Article 27.Sensibilització ambiental
Tot projecte de camp de golf haurà de disposar d'un conjunt d'accions programades per a sensibilitzar els seus usuaris sobre la defensa i la conservació dels valors de la flora i fauna del lloc.
Article 28. Tècniques de reg
Els camps de golf hauran de disposar d'una estació meteorològica, i incorporar als sistemes de reg tecnologia avançada pel que fa a estalvi i reutilització de l'aigua, ajustant els períodes del reg a les condicions meteorològiques com la precipitació, temperatura i evapotranspiració, a l'estat o condicions físiques, químiques i biològiques del sòl i als requisits de les espècies vegetals que allí s'implanten. Prèviament a la instal·lació del sistema de reg, s'executarà el sistema de drenatge, establit en l'apartat 2 de l'article 35 d'esta llei, per a la totalitat del camp de golf.
Article 29. Subministrament, evacuació i depuració
1. Les xarxes de subministrament es dissenyaran de forma independent en funció de la seua qualitat i destinació.
2. Les xarxes d'evacuació es dissenyaran de forma separada per a facilitar el seu posterior tractament i reutilització. Quan no siga viable la connexió a la xarxa de sanejament públic, en les condicions tècniques i econòmiques que determine l'informe de viabilitat i capacitat emés per l'òrgan autonòmic competent en matèria de sanejament d'aigües residuals, s'haurà d'incorporar un sistema de tractament i posterior reutilització d'estes en les mateixes instal·lacions del camp de golf o terrenys associats.
Article 30. Tancaments
1. Els elements de tancament del perímetre d'un camp de golf no constituiran una pantalla visual i seran sempre permeables al pas de les espècies, particularment en les zones contigües als terrenys de refugi previstos en l'article 25 de la present Llei.
2. Hauran d'harmonitzar amb el paisatge i el seu entorn natural, tenint en compte les construccions tradicionals que existiren en el seu entorn immediat.
Article 31. Disseny i traçat de camins interiors
1. Els camins interiors que servixen al camp de golf hauran de ser dissenyats i traçats procurant que estiguen allunyats dels cursos d'aigua i de les franges d'amortiment contigües als rierols si n'hi ha, i evitar les zones humides i propenses a l'erosió.
2. Els camins interiors del camp de golf podran tindre una amplària màxima de 3 metres, localitzant-se de manera que minimitzen l'impacte visual, garantisquen els itineraris paisatgístics i s'integren en el seu entorn.
Article 32. Materials
1. Els materials emprats en les instal·lacions, edificacions, tancaments, camins, ponts i altres obres incloses en el camp de golf, harmonitzaran amb la textura, forma i color de l'entorn adequant-se als existents en la zona, evitant imitacions que falsegen la composició física o la funcionalitat d'estos.
2. En la construcció de vials interiors i places d'aparcament, s'utilitzaran materials que minimitzen l'impacte ambiental i garantisquen la integració visual com la llast natural o la grava d'insistència, quedant prohibits els de tipus asfàltic.
Article 33. Accessibilitat
Totes les instal·lacions pròpies del camp de golf, més les complementàries i compatibles previstes en les seues diferents modalitats, hauran d'estar adaptades per a la seua utilització per persones amb discapacitat, respectant en tot cas les condicions d'accessibilitat establides per la normativa aplicable.
TÍTOL II
Condicions ambientals d'explotació
Article 34. Sistemes de gestió ambiental
1. Tot camp de golf, com també les seues instal·lacions complementàries i compatibles, haurà de disposar d'un sistema integrat de gestió ambiental degudament homologat, i haurà de superar igualment les corresponents auditories amb la periodicitat que en este sistema s'establisca, i que en cap cas serà superior a tres anys.
2. L'administració fomentarà la implantació preferent del sistema comunitari de gestió i auditories ambientals.
Article 35. Gestió de recursos hídrics
1. Es justificarà l'adequada gestió dels recursos hídrics en el camp de golf mitjançant l'elaboració d'un pla estratègic de reg.
2. El pla estratègic de reg contindrà com a mínim la identificació de les necessitats potencials en quantitat i temporalitat d'aigua, com també un informe sobre la seua qualitat, en relació amb el suport del sòl i el tipus de gespa que s'ha d'utilitzar, el sistema de drenatge previst en les instal·lacions del camp amb detalls constructius i seccions que mostren les característiques de l'execució, la delimitació de zones prioritàries de reg en èpoques d'escassetat d'aigua, i un estudi detallat del sistema de reg previst, com també tots aquells aspectes necessaris per a garantir la correcta gestió dels recursos hídrics.
3. Es designarà una persona responsable del sistema de reg del camp amb la funció de supervisar el seu bon funcionament i el consum responsable de l'aigua.
4. A fi d'optimar els recursos hídrics disponibles, s'haurà d'acreditar el compliment dels requisits següents:
a) La implantació de sistemes de reg adequats per a evitar perdudes per ruptures i les mesures adoptades per a minimitzar les aportacions d'aigua que fan falta.
b) La utilització d'espècies cespitoses adequades a la qualitat i quantitat de les aigües de reg que es preveu disposar, a les característiques del sòl i condicions climatològiques de la zona.
c) Les mesures elegides per a augmentar la capacitat d'emmagatzematge d'aigua en el camp, delimitant espais de separació per a les zones del camp amb aigua en la superfície especialment sensibles a la contaminació.
d) Les alternatives de disseny adoptades que minimitzen la superfície de reg, identificant zones prioritàries de reg en èpoques d'escassetat d'aigua.
e) Les adequades dimensions del disseny del camp de golf de tal manera que la superfície mitjana del forat, inclosos el tee, el carrer i el green, sense que compute a este efecte el rough, i l'outrough, no supere 1,3 hectàrees de reg. Un tècnic competent haurà de certificar que tots els greens tinguen un drenatge efectiu per al reciclatge de l'aigua.
f) El reciclatge de l'aigua utilitzada per a la neteja de maquinària i utensilis de jardineria.
Article 36. Gestió dels abocaments i residus
1. Els sistemes de depuració dels abocaments i residus s'hauran d'adequar al que establix la legislació sectorial vigent.
2. S'haurà de realitzar una recollida selectiva de residus, diferenciant els residus perillosos dels residus urbans. Els residus orgànics específics, incloent les restes de sega, poda i aireig, hauran de depositar-se en punts adequats del camp, per al seu compostatge i posterior reutilització.
Article 37. Eficiència energètica
1. Els camps de golf prioritzaran l'estalvi energètic i la utilització de fonts d'energia renovables, establint dissenys que afavorisquen la racionalització i estalvi d'esta.
2. En tot cas, almenys el 50 per 100 de l'energia necessària per a la il·luminació exterior, incloent el camp de pràctiques i les instal·lacions dels usos compatibles i complementaris, i almenys el 65 per 100 de la necessària per a la producció d'aigua calenta sanitària, incloses les piscines cobertes, s'abastiran amb energia solar activa.
3. En la il·luminació exterior es prioritzarà la recerca del mínim consum, evitant en la mesura que es puga el reflex i contaminació lumínica de la contornada.
Article 38. Emmagatzematge de combustibles
1. L'emmagatzematge i dispensació de combustibles es realitzarà d'acord amb la legislació vigent en esta matèria, cercant una ubicació que minimitze els riscs amb relació a possibles incendis forestals.
2. Si hi ha depòsits en superfície hauran de disposar d'un perímetre de seguretat i un sistema de contenció d'aigües.
Article 39. Utilització de fertilitzants i productes fitosanitaris
1. Per a l'adob i tractament de la coberta vegetal, s'utilitzaran productes de baixa toxicitat i adobs d'alliberament lent que eviten la degradació de sòls i els ecosistemes hídrics presents en el camp de golf.
2. Les zones declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats en les disposicions i normativa vigents, seran analitzades periòdicament, adoptant-se obligatòriament les mesures necessàries per a eliminar o minimitzar l'efecte dels nitrats sobre les aigües. Igualment serà obligatòria la implantació d'estes mesures en les zones humides i els seus perímetres de protecció, independentment de la seua inclusió o no en les llistes de zones vulnerables.
3. Serà obligatori el registre detallat de tots els fertilitzants utilitzats. L'emmagatzematge de pesticides, productes químics o tòxics es realitzarà en una construcció metàl·lica i hermètica separada de la resta.
Article 40. Utilització de maquinària i equipament per al manteniment dels camps de golf
L'equipament i la maquinària per al manteniment del camp de golf hauran de ser dissenyats, elegits i emmagatzemats de manera que eliminen o minimitzen la pol·lució.
Article 41. Informació
1. Els titulars del camp de golf proporcionaran als jugadors i visitants informació sobre les mesures per a la prevenció i extinció d'incendis, el paisatge, els ecosistemes, la flora i fauna presents en el camp i el seu entorn pròxim en cada període estacional, adequant les normes internes d'ús del camp perquè la incidència sobre estes siga la mínima possible. S'instal·laran plafons informatius sobre la flora i fauna presents en el camp.
2. Els propietaris confrontants dels camps de golf seran informats de l'ús dels recursos hídrics per part del camp de golf i de les seues instal·lacions associades o complementàries, a fi de fomentar l'ús sostenible dels recursos hídrics.
Article 42. Formació
Els cursos de formació d'empleats i monitors del camp de golf, hauran d'incloure un mòdul ambiental que comprendrà, entre altres matèries, el coneixement i valoració de la fauna i flora present en el camp, el maneig de les espècies vegetals, ús racional d'adobs i tractaments fitosanitaris i la gestió sostenible del cicle hidràulic i dels residus, com també l'estalvi d'energia.
TÍTOL III
Procediment per a la implantació de camps de golf
Article 43. Tramitació
1. La promoció dels camps de golf en qualsevol classe de sòl s'ajustarà als instruments previstos en la legislació urbanística i territorial aplicable. Excepcionalment, en sòl no urbanitzable, obtinguda la declaració d'interés comunitari, quan el promotor no dispose de la totalitat dels terrenys, la seua execució es tramitarà conforme a les previsions de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de La Generalitat, Urbanística Valenciana, per als programes d'actuació aïllada considerant acreditada la disponibilitat civil sobre els terrenys quan es tinga la titularitat del menys el 15 per 100 de la propietat.
2. En els procediments administratius a què es referix l'apartat anterior haurà de sol·licitar-se informe vinculant als ajuntaments afectats i, donar audiència a les conselleries competents en matèria d'agricultura, esports i turisme, sense perjuí de demanar informes de totes les administracions públiques que es vegen afectades per l'actuació.
Article 44. Documentació
La documentació exigida en la legislació urbanística per a la tramitació d'instruments que prevegen la implantació de camps de golf haurà d'anar acompanyada d'un annex amb el contingut següent:
1. En la memòria informativa
a) Òrgan, entitat o persona física promotora del camp de golf, fent constar la modalitat de les instal·lacions per a la pràctica de golf, de conformitat amb el que disposa l'article 6 d'esta llei.
b) Estructura de la propietat de l'àrea proposada.
c) Les raons turístiques, ambientals, recreatives o de qualsevol índole que justifiquen la implantació del camp de golf en la comarca o municipi en què es pretén ubicar, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge.
d) Condicions climàtiques, determinant l'orientació del sol, vents predominants, temperatures i precipitacions anuals, com també aquells que s'estimen oportuns.
e) Condicions socioeconòmiques.
f) Topografia del terreny, indicant la configuració o relleu del terreny, el pendent i la localització de les zones naturals i àrees sensibles.
g) Infraestructures existents.
2. En la memòria justificativa
a) Estudi i justificació de la capacitat d'acollida dels terrenys afectats, en relació amb la resta del terme o termes municipals afectats, incloent els factors assenyalats en l'article 15 d'esta llei.
b) Estudi i justificació del grau de vulnerabilitat ambiental dels terrenys afectats, en els termes i amb les condicions exigides per l'article 16 d'esta llei.
c) Estudi i justificació de la connexió proposada a les xarxes d'infraestructures i servicis externs a l'actuació, prioritzant el menor impacte per al medi i fauna de la zona, com també de la previsió d'aparcaments, valorant així mateix la reposició dels servicis i infraestructures existents que resulten afectats per l'actuació, en els termes assenyalats per l'article 10 d'esta llei.
d) Estudi i justificació de la proposta de tancament dels terrenys afectats, en els termes assenyalats per l'article 30 d'esta llei.
e) Estudi i justificació de les actuacions tendents a la recuperació ambiental de l'entorn, d'acord amb el que establix l'article 3 d'esta llei.
f) Estudi i justificació de les solucions adoptades en relació amb la disponibilitat de recursos hídrics, segons les determinacions que, si és el cas, siguen exigides pels organismes de conca competents, en els termes assenyalats per l'article 18 d'esta llei.
g) Estudi dels valors i recursos naturals, culturals o històric artístics, existents en l'àmbit proposat i justificació de les mesures adoptades per a la seua preservació.
h) Localització i identificació dels terrenys de refugi i reproducció per a la fauna.
i) Localització i identificació de les vistes escèniques i dels itineraris paisatgístics.
j) Localització i característiques de les àrees d'amortiment previstes en la llei, en especial de conformitat amb el que disposa l'article 20, en l'apartat 2 de l'article 23, i en l'apartat 1 de l'article 31.
3. Projecte o avantprojecte de camp de golf i de totes les instal·lacions complementàries tant esportives com turístiques i pla de mesures per a minimitzar l'impacte ambiental en el procés de construcció.
4. Estudi d'impacte ambiental
5. Compromís de no utilització de les instal·lacions complementàries i compatibles fins que no haja finalitzat la construcció del camp de golf.
6. Estudi de paisatge de conformitat amb el que preveu la Llei 4/2004, de 30 de juny, de La Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
7. Pla estratègic de reg, segons apareix definit en l'article 35 d'esta llei.
8. Fitxa tècnica del camp de golf per a la seua descripció que inclourà els elements següents: el nombre de forats totals del recorregut, el par del camp, distància total del camp i de cada forat des de les distintes barres d'eixida i l'handicap individualitzat de cada forats.
TÍTOL IV
Règim sancionador
Article 45. Règim sancionador
1. Les infraccions que es cometen en aplicació d'esta llei se sancionaran de conformitat amb el que establix la legislació urbanística i sectorial que siga d'aplicació.
2. Amb independència de la imposició de la sancions establides en els articles següents, el responsable de la infracció estarà obligat a restaurar l'ordre infringit, reparant el dany que puga haver-se ocasionat com a conseqüència de l'actuació infractora.
3. Per a la imposició de les sancions previstes en els articles següents, com també per a l'adopció de les mesures de restauració que escaiguen, seran competents tant els ajuntaments com els òrgans urbanístics de La Generalitat, en funció de la quantia de la sanció que s'hi propose, conforme a la distribució competencial establida en la normativa aplicable.
Article 46. Auditories
1. L'incompliment de l'obligació de realitzar les auditories establides per l'article 34 d'esta llei es considerarà infracció urbanística greu, i serà sancionada amb multa de 6.000 a 60.000 euros, tenint en compte la major o menor incidència ambiental de la infracció, com també la reincidència dels titulars de l'actuació en la comissió d'infraccions de naturalesa semblant. Serà responsable de la infracció la persona física o jurídica titular de l'actuació.
2. La sanció assenyalada en l'apartat anterior s'imposarà en la seua quantia màxima quan a conseqüència de la infracció s'haja posat en perill la integritat d'espais naturals, flora o fauna sotmesos a especial protecció.
Article 47. Inexecució del camp de golf
La no-execució del camp de golf en els termes establerts en la corresponent declaració d'interés comunitari o en els acords d'aprovació definitiva dels instruments de planejament corresponents, constituïx infracció urbanística greu, procedint imposar una sanció per un import igual del doble al quíntuple del pressupost de contracta del camp de golf i les instal·lacions directament relacionades amb esta pràctica esportiva que anirà destinat a la seua execució subsidiària i la resta al Fons d'Equitat Territorial.
Disposicions transitòries
Primera. Adaptació dels plans a esta llei
Els municipis que prevegen la implantació de camps de golf en el seu planejament hauran d'adaptar-lo a esta llei, incoant el corresponent expedient de revisió, o mitjançant l'expedient d'adaptació que es tramitarà de conformitat amb el que disposa la legislació urbanística aplicable.
Segona. Règim transitori dels instruments de planejament de caràcter espacial
1. Qualsevol instrument de planejament urbanístic el contingut del qual puga resultar afectat per esta llei, i que es trobe en tramitació en la data de la seua entrada en vigor, haurà d'adaptar les seues determinacions al que establix esta.
2. S'exceptuen de l'obligació establida en l'apartat anterior aquells instruments de planejament urbanístic de caràcter espacial que hagen sigut sotmesos a tràmit d'informació pública per l'òrgan competent amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei.
En estos supòsits:
a) Haurà de justificar-se el compliment, i si és el cas adaptar-se, a les exigències relatives a l'aptitud dels terrenys, capacitat d'acollida i vulnerabilitat ambiental d'estas, integració paisatgística, disponibilitat de recursos hídrics i respecte als corredors ambientals, establides en els articles 14, 15, 16, apartats 1 al 5 de l'article 17, 18 i 19 d'esta llei.
b) Els projectes d'execució de les instal·lacions, necessaris per a l'obtenció de les llicències urbanístiques requerides, hauran de complir les condicions de disseny, integració i gestió ambiental establides en els articles 20 a 42, ambdós inclusivament, d'esta llei.
3. Les determinacions previstes en l'apartat anterior s'aplicaran per als procediments regulats en les disposicions transitòries tercera i quarta.
Tercera. Règim transitori dels programes per al desenrrotllament d'actuacions integrades
1. Els programes per al desenrrotllament d'actuacions integrades que tinguen com a objecte la implantació d'un camp de golf, ja siga de mode aïllat o conjuntament amb altres actuacions, i que hagen sigut sotmesos a tràmit d'informació pública amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei, es resoldran de conformitat amb el que establix la normativa vigent al moment d'iniciar el procediment.
2. Per a aquells programes que prevegen la implantació conjunta de camps de golf i usos residencials s'establixen les obligacions següents:
a) Els ajuntaments no podran concedir llicència d'ocupació als habitatges fins que no s'hagen executat les obres corresponents al camp de golf i les seues instal·lacions annexes.
b) La no-execució del camp de golf constituïx causa de resolució de l'adjudicació, amb les conseqüències que es deriven per a l'urbanitzador regulades per la legislació urbanística.
c) L'administració actuant haurà de comunicar a les persones interessades les circumstàncies que hagen de ser objecte de modificació relatives al seu expedient, i disposar els terminis previstos en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Quarta. Règim transitori de les declaracions d'interés comunitari
Els procediments ja iniciats a l'entrada en vigor d'esta llei que tinguen com a objecte la declaració d'interés comunitari per a la promoció, en sòl no urbanitzable, d'un camp de golf, s'hauran de resoldre de conformitat amb la normativa vigent en la data de presentació pel seu promotor de la corresponent sol·licitud davant l'òrgan urbanístic competent.
Cinquena. Reforma o ampliació de camps de golf existents a l'entrada en vigor d'esta llei
1. L'ampliació dels camps de golf existents a l'entrada en vigor d'esta llei haurà de respectar les condicions de disseny establides en esta llei, en la part que s'amplie, i el títol II en el conjunt de les instal·lacions resultants.
2. No podran ser objecte d'ampliació les instal·lacions compatibles o complementàries si les existents superen els índexs d'ocupació establits en esta llei.
Sisena. Avaluació ambiental estratègica
Fins que no s'aproven les disposicions legals necessàries per a complir a la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a l'avaluació de l'efecte de determinats plans i programes en el medi ambient, els estudis i avaluacions ambientals estratègics que hagen de dur-se a terme per a l'execució de les previsions contingudes en esta llei es regiran pel que disposa la legislació ambiental aplicable.
Disposicions finals
Primera. Desenrrotllament i aplicació d'esta llei
Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al millor desenrrotllament i aplicació d'esta llei.
Segona. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 5 de desembre de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ