DECRET 253/2003, de 19 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel que s'aproven els Estatuts de la Universitat Politècnica de València.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4658 de 26.12.2003 | |
| Número identificador: | 2003/F13629 | |
| Referència Base de Dades: | 5630/2003 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Universitats Descriptors: Temàtics: universitat, reglament intern , Universitat Politècnica de València
DECRET 253/2003, de 19 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel que s'aproven els Estatuts de la Universitat Politècnica de València. [2003/F13629]
La Universitat Politècnica de València ha sol·licitat l'aprovació de la proposta d'Estatuts, aprovada pel Claustre de la Universitat en la seua reunió de 2 de juliol del 2003, complint el que establix la disposició transitòria segona de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats.
La sol·licitud ha sigut tramitada d'acord amb les previsions contingudes en l'article 6.2 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats, havent efectuat el previ control de legalitat. Per Acord de data 7 de novembre del 2003, del Consell de la Generalitat, es van formular diversos inconvenients de legalitat.
El Claustre de la Universitat Politècnica de València, en la reunió de data 9 de desembre de 2003 ha aprovat una nova proposta d'Estatuts.
Per tot això, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport, oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 19 de desembre de 2003,
DECRETE
Article únic
Aprovar els Estatuts de la Universitat Politècnica de València, d'acord amb el text contingut en l'annex a este decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat el Decret 145/1985, de 20 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Politècnica de València, i el Decret 203/1985, de 23 de desembre, que modifica a l'anterior.
DISPOSICIÓ FINAL
Este decret entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 19 de desembre de 2003
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Cultura, Educació i Esport,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
Annex
Estatuts de la Universitat Politècnica de València
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
CAPÍTOL I
De la naturalesa i els fins
Article 1. Naturalesa i principis inspiradors
1. La Universitat Politècnica de València és una institució de dret públic, dotada de personalitat jurídica i patrimoni propi. Com a institució d'educació superior, gaudeix d'autonomia acadèmica, econòmica, financera i de govern, d'acord amb la Constitució i la legislació vigent.
2. Aquests Estatuts constitueixen la norma bàsica del seu règim d'autogovern.
3. Els principis que inspiren l'actuació de la Universitat són els de llibertat, igualtat, justícia, solidaritat, democràcia i respecte pel medi ambient.
4. És principi rector de la Universitat Politècnica de València la llibertat acadèmica, que inclou les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi.
Article 2. Fins
Són fins de la Universitat Politècnica de València:
a) La finalitat essencial és la formació integral dels estudiants a través de la creació, el desenvolupament, la transmissió i la crítica de la ciència, de la tècnica, de l'art i de la cultura, des del respecte als principis ètics, amb una decidida orientació a la consecució d'una ocupació d'acord amb el seu nivell d'estudis.
b) L'estudi, la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i artístic, i també la participació en els processos d'innovació.
c) La contribució i el suport científic, tècnic i artístic al desenvolupament cultural, social i econòmic de l'Estat i en particular de la Comunitat Valenciana.
d) Assegurar una formació en contacte directe amb els problemes reals, per la qual cosa els plans d'estudi han de preveure un mínim de pràctiques tutelades en empreses, institucions públiques, fundacions i associacions sense ànim de lucre, d'acord amb un projecte formatiu que vetle pels interessos de l'alumne i en què s'establisquen mecanismes d'acreditació.
e) Proporcionar formació superior de qualitat durant tota la vida professional dels seus titulats.
f) La intensificació en la cooperació internacional mitjançant l'intercanvi de membres de la comunitat universitària, la col·laboració en el camp de la docència, la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació. És objectiu d'aquesta Universitat que tots els seus alumnes puguen cursar un període dels seus estudis universitaris en universitats d'altres països.
g) El foment i l'expansió de la cultura i del coneixement per mitjà de programes d'extensió universitària.
Article 3
Les llengües oficials de la Universitat Politècnica de València són les de la Comunitat Autònoma Valenciana.
CAPÍTOL II
Del règim jurídic
Article 4
1. La Universitat Politècnica de València es regeix per les legislacions de l'Estat i de la Comunitat Autònoma Valenciana en l'exercici de les competències respectives, per aquests Estatuts i per les normes que els despleguen.
2. La Universitat Politècnica de València, en l'exercici de la seua personalitat jurídica, pot adquirir, posseir, gravar o alienar qualssevol dels seus béns, tant mobles com immobles, amb subjecció al que estableixen aquests Estatuts i la legislació vigent.
3. La Universitat Politècnica de València, en la consideració d'Administració Pública, gaudeix de les prerrogatives següents:
a) La presumpció de legitimitat i l'executorietat dels seus actes, com també els poders d'execució forçosa i de revisió en via administrativa.
b) La potestat de sanció dins dels límits establits en la legislació vigent i aquests Estatuts.
c) Les facultats que la legislació vigent reconeix a les administracions públiques sobre contractació administrativa.
d) La inembargabilitat dels seus béns i drets, com també els privilegis de prelació i les preferències reconegudes a la hisenda pública per als crèdits d'aquesta, sens perjudici de les que corresponguen en aquesta matèria a les finances de l'Estat i de la Comunitat Valenciana.
Tot això en igualtat de drets amb qualssevol altres entitats públiques i sempre amb submissió al que estableix la legislació vigent en la matèria.
e) L'exempció de l'obligació de prestar tot tipus de garanties o caucions davant dels organismes administratius i davant dels jutjats i tribunals de qualsevol jurisdicció, d'acord amb el que s'estableix en la legislació vigent.
f) La facultat d'emprar el procediment de constrenyiment administratiu i la recuperació d'ofici dels seus béns en els termes establits en la legislació vigent per a les administracions públiques.
g) El gaudi de totes les exempcions o els beneficis que li reconega l'ordenament jurídic a títol general o particular.
h) Totes aquelles que legalment li corresponguen.
Article 5
1. La Universitat Politècnica de València, a fi de fomentar la ciència, l'educació i la cultura, pot constituir fundacions, institucions o organismes a través de qualssevol dels procediments legalment establits, així com participar en els seus òrgans de gestió. Així mateix, per a l'administració dels seus béns i drets, i per a la gestió dels seus serveis o la realització de les activitats d'investigació, desenvolupament i innovació, pot crear o participar en societats tant de capital públic com privat, o en qualsevol altra persona jurídica, pública o privada, així com participar en els seus òrgans de gestió.
2. La seua creació o participació serà acordada pel Consell Social a proposta del Consell de Govern.
Article 6
1. Les decisions dels òrgans col·legiats de la Universitat adopten la forma d'acords i les dels òrgans unipersonals, la de resolució.
2. Les resolucions del rector i els acords del Claustre Universitari, del Consell de Govern i del Consell Social posen fi a la via administrativa i són impugnables directament davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
3. Les resolucions o els acords dels altres òrgans de govern són susceptibles de ser recorreguts davant del rector, excepte els que hagen esdevingut ferms en via administrativa.
4. La reclamació prèvia en via administrativa és requisit per a l'exercici d'accions fonamentades en dret privat o laboral, excepte en aquells casos en què aquest requisit estiga exceptuat en una disposició amb rang de llei. El rector té competència per a resoldre la reclamació prèvia, que s'ha de tramitar segons la normativa d'aplicació.
Article 7
Correspon al rector i al Consell de Govern, en l'àmbit de les competències respectives, l'aprovació de l'exercici de qualsevol acció que es considere pertinent per a portar a terme la defensa dels interessos legítims de la Universitat Politècnica de València.
CAPÍTOL III
De la imatge corporativa, els honors i les distincions
Article 8. Símbols d'identitat de la Universitat Politècnica de València
Els símbols d'identitat de la Universitat Politècnica de València poden utilitzar-se indistintament en qualsevol de les seues llengües oficials. Són:
1. L'emblema de la Universitat Politècnica de València, que consisteix en la denominació Universitat Politècnica de València, escrita en tres línies i en caràcters de lletra majúscula; la A de cadascuna de les paraules en què apareix aquesta es representa amb un punt a la base. Sobre aquest conjunt denominatiu apareix un gràfic circular en la corona exterior del qual es llegeix «Universitat Politècnica València», al costat de dues creus gregues de petita dimensió. Dins del cercle es grafia un escut apuntat de barres verticals que presenten alternança de color groc i roig. Aquest escut és coronat per una corona la base de la qual, de color groc, té una sèrie de figuretes alineades en forma de rombe i ovalades, alternes; les ovalades són de color roig. Als costats de l'escut esmentat apareixen unes bandes, enrotllades als extrems; la de l'esquerra conté l'expressió «Ex Technica» i la de la dreta conté la paraula «Progressio».
2. El segell de la Universitat Politècnica de València reprodueix, en buit, l'emblema d'aquesta. El segell de la Universitat Politècnica de València serà signe d'autenticitat dels documents en què s'estampe.
3. La bandera de la Universitat Politècnica de València és de color blanc i té al centre l'emblema descrit en l'apartat 1.
Article 9. Ús dels símbols d'identitat
Els símbols d'identitat de la Universitat Politècnica de València formen part del seu patrimoni i només poden ser emprats per aquesta mateixa o per aquells a qui atorgue la l'autorització corresponent, sempre que l'ús s'ajuste als fins consignats de manera expressa en el document de concessió.
Article 10. Doctorat honoris causa
El doctorat honoris causa, màxima distinció acadèmica conferida per la Universitat Politècnica de València, es concedeix a proposta del rector o dels òrgans de govern de les facultats, escoles, departaments i instituts universitaris d'investigació, amb l'aprovació per majoria absoluta del Consell de Govern.
El rector, en acte acadèmic solemne, investeix el doctorand d'acord amb les normes legals i els costums tradicionals universitaris.
Article 11. Medalla de la Universitat Politècnica de València
1. La Medalla de la Universitat Politècnica de València és el màxim guardó que l'entitat atorga tant a persones com a institucions. La seua concessió competeix al Consell de Govern.
2. El Consell de Govern pot regular la concessió d'altres honors i distincions de la Universitat Politècnica de València.
TÍTOL PRIMER
De l'estructura de la universitat
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 12
La Universitat Politècnica de València és integrada per facultats, escoles tècniques o politècniques superiors, departaments, instituts universitaris d'investigació, centres i instituts propis d'investigació, i també per altres centres i estructures que legalment es puguen crear.
CAPÍTOL II
De les facultats i escoles
Article 13. Naturalesa
1. Les facultats i escoles tècniques o politècniques superiors són els centres encarregats de l'organització dels ensenyaments i dels processos acadèmics, administratius i de gestió conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial i amb validesa en tot el territori nacional.
2. Són membres dels centres enumerats en l'apartat anterior el personal docent i investigador i d'administració i serveis adscrits a aquests, i també els estudiants matriculats en alguna de les titulacions oficials impartides pel centre.
Article 14. Adscripció del professorat
1. Els professors que s'incorporen a la Universitat queden adscrits al centre que els assigne el departament, segons la convocatòria de la plaça.
2. El canvi d'adscripció a centres és efectuat pel rector a petició de l'interessat i requereix la permanència mínima d'un curs acadèmic en el centre anterior i l'informe motivat del departament i dels centres afectats.
Article 15. Funcions de les facultats i escoles
Correspon a la facultat o a l'escola:
1. Elaborar els seus plans d'estudi, amb l'establiment dels objectius formatius de cadascun, i elevar-los al Consell de Govern perquè els aprove.
2. Establir els criteris docents i d'avaluació de l'alumnat tenint en consideració els objectius formatius i professionals de cada titulació, i també l'aprovació i el posterior seguiment i control dels programes i de les metodologies docents i d'avaluació de les assignatures, presentats pels departaments per a cada curs.
3. Assignar la docència als departaments que garantisquen més qualitat, d'acord amb els criteris generals establits pel Consell de Govern.
4. Organitzar i supervisar les seues activitats docents i la gestió dels serveis de la seua competència.
5. Avaluar l'activitat docent del professorat que imparteix docència en el centre, d'acord amb la normativa que establisca el Consell de Govern.
6. Facilitar la millor inserció laboral dels titulats, especialment a través de l'organització de pràctiques en empreses, institucions públiques, fundacions i associacions sense ànim de lucre, i dels intercanvis acadèmics amb altres universitats. Així mateix, cal procurar-los formació permanent.
7. Elaborar i desenvolupar programes de postgrau en l'àmbit de la seua activitat.
8. Promoure convenis internacionals amb centres homòlegs per a intercanvis d'alumnes o reconeixement de títols o estudis.
9. Participar en els processos d'avaluació de la qualitat i l'acreditació promovent activament la millora de les seues activitats docents.
10. Promoure la realització de contractes amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.
11. Promoure, organitzar i desenvolupar les activitats que contribuïsquen a fer que la societat tinga el millor coneixement de la ciència i tecnologia corresponents a les titulacions que el centre imparteix.
CAPÍTOL III
Dels departaments
Article 16. Naturalesa
1. Els departaments són els òrgans encarregats de coordinar els ensenyaments d'una o diverses àrees de coneixement en un o diversos centres, d'acord amb la programació docent de la Universitat i de donar suport a les activitats i iniciatives docents i investigadores del professorat.
2. Els departaments agrupen el personal docent i investigador de la Universitat, funcionari i contractat, el personal d'investigació, els estudiants i el personal d'administració i de serveis que hi estiguen adscrits.
3. De manera excepcional, el Consell de Govern, de conformitat amb els requisits legals, pot acordar que professors d'una àrea de coneixement s'agrupen en més d'un departament.
4. Si un departament està integrat per professors que exerceixen activitats docents en diversos centres geogràficament dispersos, el Consell de Govern, a proposta d'aquell, pot autoritzar la constitució de seccions departamentals.
5. El Consell de Govern pot acordar la constitució, a l'efecte de coordinació de l'ensenyament, d'unitats docents en els departaments.
Article 17. Integració i adscripció del professorat
L'adscripció dels professors a un departament s'ha de fer tenint en consideració la convocatòria de cada plaça. El Consell de Govern, a petició de l'interessat i després d'un informe previ dels departaments afectats, realitzarà el procediment de canvi d'adscripció.
Article 18. Funcions dels departaments
Correspon als departaments:
1. Elaborar i proposar al centre, perquè s'aproven i posteriorment es publiquen, els programes de les distintes assignatures per impartir pel departament, que inclouran, a més, les metodologies docents i d'avaluació que s'empraran en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
2. Elaborar programes de doctorat dins del pla docent aprovat pel Consell de Govern; i poden desenvolupar, a més, programes de postgrau en l'àmbit de la seua activitat.
3. Impartir la docència encarregada per cada centre i la de postgrau i doctorat.
4. Organitzar i supervisar les seues activitats docents, com també la gestió dels serveis de la seua competència.
5. Participar en la selecció del seu professorat d'acord amb la normativa vigent i amb els criteris que establisca la Universitat, com també ajudar a la promoció merescuda d'aquests.
6. Organitzar i desenvolupar la formació dels professors en les activitats de docència i investigació en les àrees de coneixement que els són pròpies.
7. Donar suport a l'activitat investigadora, fomentar la creació de grups i promoure projectes d'investigació.
8. Participar en els processos d'avaluació de la qualitat institucional i promoure activament la millora de la qualitat de les seues activitats de docència i investigació.
9. Promoure la realització de contractes amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.
10. Promoure, organitzar i desenvolupar les activitats que contribuïsquen a fer que la societat tinga el millor coneixement de la ciència i tecnologia corresponents a les àrees de coneixement que els són pròpies.
CAPÍTOL IV
Dels instituts universitaris d'investigació
Article 19. Naturalesa
Els instituts universitaris d'investigació són centres dedicats a la investigació científica, tècnica i creació artística.
Article 20. Tipologia
1. Els instituts universitaris d'investigació poden ser propis de la Universitat, adscrits, mixtos o interuniversitaris.
2. Són instituts propis els integrats per personal de la Universitat i amb dependència exclusiva d'aquesta.
3. Són instituts adscrits els que depenen d'altres organismes públics o privats i subscriuen un conveni amb la Universitat. L'esmentat conveni estableix les modalitats de cooperació entre la Universitat i l'institut.
4. Són instituts mixtos els que es creen en col·laboració amb altres organismes públics o privats mitjançant un conveni que estableix una estructura orgànica de doble dependència entre les entitats col·laboradores. El reglament de règim intern d'aquests instituts ha de ser aprovat per totes dues institucions.
5. Són instituts interuniversitaris els que es creen en col·laboració amb una altra o altres universitats mitjançant un conveni específic que n'establirà l'estructura i els fins.
6. El Consell de Govern ha de fixar els continguts dels acords de cooperació o els convenis que s'establisquen per a la creació d'instituts adscrits, mixtos i interuniversitaris.
Article 21. Funcions dels instituts universitaris d'investigació
Correspon als instituts universitaris d'investigació:
a) Organitzar i desenvolupar la investigació i transferència de la tecnologia en el seu camp d'activitat.
b) Elaborar programes de doctorat dins del pla docent aprovat pel Consell de Govern; a més a més, poden desenvolupar programes de postgrau en l'àmbit de la seua activitat.
c) Promoure la realització de contractes amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.
d) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat institucional i promoure activament la millora de la qualitat de les seues activitats.
CAPÍTOL V
De les estructures pròpies d'investigació
Article 22. Naturalesa i fins
1. Són estructures pròpies d'investigació de la Universitat Politècnica de València els grups I+D+i (Investigació, Desenvolupament i innovació), els centres d'investigació i els instituts d'investigació. No obstant això, els centres i instituts poden adquirir caràcter interuniversitari i mixt, segons ho establisca i ho regule el conveni escaient.
2. Aquestes estructures han d'estar orientades a l'exercici d'activitats d'investigació, desenvolupament i innovació, i han de donar resposta a la demandes de productes tecnològics i artístics, tant de la Universitat com de l'entorn social.
Article 23. Tipologia
1. Els grups de I+D+i constitueixen l'estructura bàsica per al desenvolupament de la investigació a la Universitat. Resulten de la lliure i voluntària agrupació d'investigadors i altre personal a l'entorn d'unes línies d'investigació determinades.
2. Els centres d'investigació són estructures I+D+i orientades a determinades àrees d'investigació. Han d'agrupar un nombre mínim d'investigadors i han de tenir una activitat investigadora destacada.
3. Els instituts d'investigació són estructures I+D+i orientades a determinades àrees d'investigació. Han d'agrupar un nombre mínim d'investigadors i tenir una activitat investigadora destacada, que ha de ser sempre més gran que l'exigida als centres.
4. Els centres i instituts d'investigació podran disposar de capacitat pròpia de gestió econòmica, administrativa i de recursos humans i materials.
Article 24. Estructures de suport
La Universitat es dotarà d'estructures tant de suport com d'interfície a fi de vertebrar i desenvolupar eficientment les seues activitats d'investigació.
Article 25. Regulació dels centres i instituts propis d'investigació
1. El Consell de Govern regularà el procediment i farà públics els requisits de creació, modificació i supressió d'aquestes estructures.
2. La seua creació es justifica pels avantatges derivats de la potenciació de les activitats investigadores, la consecució de recursos externs, la publicitat de la seua activitat, i les facilitats de difusió i explotació dels resultats.
3. A més, per a la seua creació es requereix acreditar resultats en les àrees d'investigació corresponents, i la consolidació i l'estabilitat prèvies en el temps del grup d'investigadors que s'hi integre.
4. Els instituts d'investigació podran sol·licitar la seua acreditació externa amb el fi del reconeixement com a instituts universitaris d'investigació.
5. Per al govern d'aquestes disposaran d'un director, que ha de ser doctor i amb activitat investigadora reconeguda, com també altres òrgans que establisca el seu reglament.
6. El rector designarà els directors dels centres i instituts propis d'investigació i el Consell de Govern aprovarà el seu reglament de funcionament intern.
CAPÍTOL VI
D'altres centres universitaris
Article 26. Altres centres universitaris propis
1. La Universitat Politècnica de València pot crear altres centres propis que tindran entre els fins específics l'extensió cultural, l'especialització professional, les aplicacions tecnològiques o artístiques i altres activitats formatives.
2. La creació o supressió dels centres propis correspon al Consell de Govern, el qual aprova el reglament de funcionament intern d'aquests centres.
Article 27. Centres d'ensenyaments universitaris adscrits
1. Les entitats públiques o privades poden sol·licitar l'adscripció de centres d'educació superior a la Universitat Politècnica de València.
2. Les propostes d'adscripció s'han de formular d'acord amb el que dispose el Consell de Govern.
3. La Universitat ha de vetlar per la qualitat dels centres adscrits.
4. L'adscripció d'aquests centres requereix l'informe previ del Consell de Govern, la proposta del Consell Social i l'aprovació de l'òrgan competent de la comunitat autònoma quan així ho requerisquen les disposicions legals vigents.
Article 28. Centres universitaris de cooperació internacional
La Universitat, en col·laboració amb altres universitats o centres de I+D+i estrangers, pot crear centres de cooperació internacional per al desenvolupament d'activitats docents, investigadores i de transferència de tecnologia. La creació, les funcions i l'avaluació d'aquest centres s'han d'establir en el document de creació, elaborat pel Consell de Govern.
CAPÍTOL VII
Dels serveis universitaris
Article 29. Serveis universitaris
La Universitat ha de crear i mantenir els serveis integrats en aquesta que siguen necessaris per al suport a l'estudi, a la docència i a la investigació com també l'assistència a la comunitat universitària per al compliment adequat de les seues funcions. La creació, modificació o supressió d'aquests serveis, així com la supervisió del seu funcionament, l'establiment dels criteris per a avaluar-lo i l'aprovació dels seus reglaments d'organització i funcionament, s'han de fer per acord del Consell de Govern, a proposta del rector.
CAPÍTOL VIII
Dels col·legis majors i de les residències universitàries
Article 30. Dels col·legis majors
1. Els col·legis majors són centres universitaris que, integrats en la Universitat, proporcionen residència als estudiants i promouen la formació cultural i científica dels residents i projecten la seua activitat al servei de la comunitat universitària.
2. Els col·legis majors poden ser creats per la mateixa Universitat o promoguts per altres entitats públiques o privades d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.
En aquest últim cas es requereix l'adscripció prèvia a la Universitat mitjançant el conveni escaient l'aprovació de la qual competeix al Consell de Govern.
3. Cada col·legi major ha de tenir un director, un consell de direcció i un consell col·legial que elegeix un degà per i entre els seus membres. En el cas dels adscrits, han de tenir un director acadèmic representant a la Universitat.
4. El nomenament dels directors dels col·legis majors correspon al rector, una vegada escoltat el Consell de Govern.
5. Els estatuts de cada col·legi, que són aprovats o modificats per Consell de Govern, han de fixar la composició, les competències i el funcionament dels òrgans col·legials, i han de garantir sempre la participació dels col·legials en la gestió d'aquell.
Article 31. Residències universitàries
1. Les residències universitàries es creen d'acord amb les normes dictades pel Consell de Govern.
2. Les residències poden ser creades per la mateixa Universitat o per altres entitats públiques o privades de conformitat amb la legislació vigent i amb aquests Estatuts.
En aquest últim cas es requereix l'adscripció prèvia a la Universitat mitjançant el conveni escaient, l'aprovació de la qual competeix al Consell de Govern.
TÍTOL SEGON
Del govern de la universitat
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 32. Òrgans de govern, de representació i d'administració de la Universitat Politècnica de València
1. Per al govern, la representació i l'administració de la Universitat, s'estableixen els òrgans següents:
I. Òrgans d'àmbit general:
a) Col·legiats:
Consell Social
Consell de Govern
Claustre Universitari
Junta Consultiva
b) Unipersonals:
Rector
Vicerectors
Secretari general
Gerent
II. Òrgans dels centres docents universitaris:
a) Col·legiats:
Junta d'Escola o Facultat
b) Unipersonals:
Director d'escola o degà de facultat
Subdirectors d'escola o vicedegans de facultat
Secretari d'escola o facultat
III. Òrgans dels departaments:
a) Col·legiats:
Consell de Departament
b) Unipersonals:
Director de departament
Subdirectors de departament
Secretari de departament
IV. Òrgans dels instituts universitaris d'investigació:
a) Col·legiats:
Consell d'institut universitari d'investigació
b) Unipersonals:
director d'institut universitari d'investigació
V. Òrgans de les estructures pròpies d'investigació
a) Unipersonals
Director de centre propi d'investigació
Director d'institut propi d'investigació
VI. Altres centres universitaris propis
a) Unipersonals
Director de centre propi
2. Els òrgans de govern poden dotar-se, per al millor funcionament i actuació, d'altres òrgans que els donen suport i assessorament. Aquests òrgans poden estar integrats també per persones alienes a la comunitat universitària.
Article 33. Assistència a les sessions
L'assistència a les sessions dels òrgans col·legiats de la Universitat és un dret i un deure dels membres que els integren. La regulació s'ha d'establir en els reglaments dels distints òrgans col·legiats.
Article 34. Exercici dels òrgans unipersonals
La dedicació a temps complet del personal universitari és requisit necessari per a l'exercici d'òrgans unipersonals de govern que, en cap cas, no es poden exercir simultàniament.
Article 35. Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals
El nomenament i cessament dels òrgans unipersonals s'ha de fer per resolució del rector, excepte en els centres i instituts mixtos i interuniversitaris, en què es farà segons el que dispose el conveni corresponent.
Article 36. Actuació dels òrgans de govern
1. Els òrgans de govern i representació de la Universitat actuen en exercici de les competències respectives i busquen la unitat d'acció institucional pròpia de la integració de conductes dirigides a un objectiu institucional comú que justifica la personalitat jurídica única de la Universitat.
2. Les competències dels òrgans de govern són irrenunciables i les han d'exercir els que les tinguen atribuïdes com a pròpies, tret de delegació o d'avocació.
3. Les convocatòries, el quòrum, el règim de sessions, el règim d'acords i les altres qüestions de procediment s'establiran en el reglament de cada òrgan d'acord amb la legislació vigent.
Article 37. Publicació d'acords
Els acords dels òrgans de govern seran publicats al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana quan les normes d'aplicació així ho establisquen.
En qualsevol cas, els acords dels òrgans de govern s'han de donar a conéixer a la comunitat universitària, en el seu àmbit d'actuació.
Article 38. Règim electoral i de la Junta Electoral de la Universitat.
1. Les eleccions dels membres dels òrgans de govern de la Universitat es regeixen pel que estableixen aquests Estatuts i per la normativa que hi siga d'aplicació.
2. L'organització electoral de la Universitat està constituïda per la Junta Electoral de la Universitat, la composició, les competències i el funcionament de la qual es determinaran mitjançant un reglament de règim electoral que el Consell de Govern aprove amb aquesta finalitat.
Així mateix el Consell de Govern pot establir altres juntes electorals i meses que desenvoluparan les seues funcions segons l'àrea de competència corresponent i que actuaran en coordinació i dependència amb la Junta Electoral de la Universitat.
Article 39. Eleccions a la Universitat
1. Les eleccions dels representants dels distints sectors de la comunitat universitària en els òrgans col·legiats es faran mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
2. El rector serà elegit per la comunitat universitària mitjançant elecció directa i sufragi universal, lliure i secret.
3. Tots i cadascun dels membres de la comunitat universitària, a efectes electorals, estaran assignats a un únic sector.
4. En les eleccions a representants dels distints sectors o col·lectius (excepte el d'estudiants) en el Claustre, Consell de Govern, Junta d'Escola o Facultat, Consell de Departament i Consell d'Institut, el procediment electoral es portarà a terme facilitant la participació de les minories de manera que en cada papereta el nombre de persones votades no supere els dos terços dels llocs a cobrir.
5. Els representants dels estudiants en els distints òrgans de govern seran elegits per la normativa proposada per la Delegació d'Alumnes de la Universitat, supervisada pel secretari general de la Universitat i aprovada, si s'escau, pel Consell de Govern.
6. Perdrà la condició de representant en un òrgan col·legiat qualsevol membre d'aquest que deixe de pertànyer al sector pel qual va ser elegit.
CAPÍTOL II
Dels òrgans de govern col·legiats d'àmbit general
SECCIÓ 1a.
Del Consell Social
Article 40. Naturalesa, composició i funcions
1. El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat.
2. La composició del Consell Social s'ha d'ajustar al que disposa la llei de la comunitat autònoma. Són membres del Consell: el rector, el secretari general i el gerent; un professor, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis, elegits pel Consell de Govern entre els seus membres. Els membres elegits pel Consell de Govern es renovaran després de la renovació dels representants del Claustre en el Consell de Govern.
3. Correspon al Consell Social les funcions que li atribuïsca la llei de la comunitat autònoma, en el marc de la legislació estatal.
4. El Consell Social, en col·laboració amb el Consell de Govern, desenvoluparà les vies que permeten una millor interacció de la Universitat amb l'entorn social.
SECCIÓ 2a.
Del Consell de Govern
Article 41. Naturalesa
El Consell de Govern és l'òrgan de govern de la Universitat.
Article 42. Composició, elecció i renovació
1. El Consell de Govern, presidit pel rector o vicerector que el substituïsca, tindrà la composició següent:
a) El rector
b) El secretari general
c) El gerent
d) Tres representants del Consell Social que no pertanguen a la comunitat universitària
e) Cinquanta membres, dels quals:
e1) Quinze seran designats pel rector
e2) Vint representants del Claustre, distribuïts de la manera següent:
Professorat funcionari doctor: 10 representants
Resta de professorat i personal d'investigació: 4 representants, d'aquesta forma:
Resta de professorat: 3 representants
Ajudants i personal d'investigació: 1 representant
Alumnat: 4 representants
Personal d'administració i serveis: 2 representants
e3) Sis directors d'escoles o degans de facultat, com a mínim
e4) Sis directors de departament, com a mínim
e5) Tres directors d'institut universitari d'investigació, com a màxim
El nombre exacte dels representants mencionats en els apartats e3) a e5) dependrà del nombre d'instituts universitaris d'investigació existents a la Universitat. Quan aquest nombre siga igual o inferior a cinc, hi haurà set directors d'escola o degans de facultat, set directors de departament i un director d'institut universitari d'investigació. Quan aquest nombre siga igual o superior a sis, els representants dels directors de centre, departament i institut universitari d'investigació seran, respectivament, sis, sis i tres.
Els representants esmentats en els apartats e2) a e5) han de ser elegits pels seus parells.
2. Els membres del Consell de Govern, excloent-ne els representants del Consell Social, s'han de renovar amb el Claustre. El Consell de Govern regula el procediment de substitució en cas de vacants.
Article 43. Funcions del Consell de Govern
Corresponen al Consell de Govern les funcions següents:
a) Establir les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat, com també les directrius i els procediments per a aplicar-les, en els àmbits d'organització dels ensenyaments, investigació, recursos humans i econòmics, i elaboració dels pressupostos.
b) Acordar el procediment intern de creació, modificació i supressió d'escoles i facultats i instituts universitaris d'investigació.
c) Assistir el rector i col·laborar amb els altres òrgans de govern de la Universitat Politècnica de València en l'exercici de les funcions que els siguen pròpies.
d) Elaborar i aprovar les altres normes de desplegament d'aquests Estatuts, en especial les que es deriven de l'evolució del marc normatiu universitari, excepte quan aquests atribuïsquen l'esmentada aprovació a un altre òrgan.
e) Aprovar i modificar els plans d'estudi conduents a l'obtenció d'un títol oficial.
f) Aprovar els programes d'activitats acadèmiques en els aspectes generals i supervisar-ne el desenvolupament.
g) Establir els criteris i procediments per a la implantació i revalidació d'estudis.
h) Aprovar els plans d'investigació, desenvolupament i innovació de la Universitat.
i) Establir la política de selecció, avaluació, promoció i retribucions del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis, a proposta del rector.
j) Establir el sistema objectiu d'avaluació dels resultats de les activitats docents i investigadores de les diferents estructures que integren la Universitat i dels seus membres que servisca per a l'assignació de recursos i per a acordar els respectius plans de millora de la qualitat.
k) Vetlar per l'eficàcia de la docència, la investigació i la gestió en la Universitat, per les condicions de treball i de convivència de tots els universitaris i per la funció de servei públic que la Universitat ha de realitzar envers la societat, i prendre totes les iniciatives que considere necessàries per a aconseguir aquesta finalitat en l'àmbit de les seues competències. Vetlar perquè les diverses estructures que integren la Universitat complisquen les funcions que els són pròpies i coordinar l'actuació d'aquestes.
l) Establir la normativa relativa a la reducció de la dedicació al lloc de treball habitual per l'exercici d'òrgans unipersonals de la Universitat.
m) Elaborar i aprovar el seu propi reglament de funcionament.
Article 44. Funcionament
1. El Consell de Govern actua en ple i en comissió. El Ple del Consell de Govern pot dotar-se, amb caràcter assessor, de les comissions que estime convenients per al millor exercici de les seues funcions i en determina la composició i les funcions.
2. El Consell s'ha de reunir almenys una vegada cada tres mesos, i les comissions s'han de reunir totes les vegades que calga.
3. Quan la naturalesa dels assumptes així ho requerisca, el rector o el president de la Comissió corresponent pot convocar, amb veu però sense vot, totes les persones que estime necessari.
SECCIÓ 3a.
Del Claustre Universitari
Article 45. Naturalesa
El Claustre Universitari és el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària.
Article 46. Composició, elecció i mandat
1. El Claustre està integrat pel rector, que el presideix; el secretari general, que actua com a secretari; el gerent, i tres-cents membres, segons la composició següent:
Membres nats, descomptats del seu sector:
a) Quatre vicerectors
b) Tots els directors d'escola i degans de facultat
c) El delegat d'alumnes
Membres electes:
a) Professors funcionaris doctors: cinquanta-quatre per cent
b) Resta de professors i personal d'investigació: divuit per cent, amb la proporció següent:
b1) Resta de professors: tretze per cent
b2) Ajudants i personal d'investigació: cinc per cent
c) Alumnes: vint-i-un per cent
d) Personal d'administració i serveis: set per cent
2. La circumscripció a l'efecte de les eleccions a representants en el Claustre és la següent:
a) Membres dels cossos docents universitaris doctors: departament.
b) Resta de professors: centre.
c) Ajudants i personal d'investigació: única.
d) Alumnes: centre. No obstant això, la circumscripció dels alumnes de doctorat serà única.
e) Personal d'administració i serveis: única.
3. El període de mandat dels membres del Claustre és el següent:
1. El dels membres nats correspon al del seu càrrec.
2. El dels membres electes correspon al següent:
a) Els professors funcionaris doctors es renoven cada quatre anys.
b) La resta de professors es renoven cada quatre anys.
c) Els ajudants i el personal d'investigació es renoven cada dos anys.
d) Els alumnes es renoven cada any.
e) El personal d'administració i serveis es renova cada quatre anys.
No obstant això, el Claustre s'ha de renovar íntegrament després de les eleccions a rector.
Article 47. Funcions del Claustre Universitari
Correspon al Claustre Universitari:
a) Elaborar i reformar els Estatuts de la Universitat, a proposta del Consell de Govern o d'un terç dels claustrals.
b) Convocar, amb caràcter extraordinari, eleccions a rector en els termes fixats en aquests Estatuts.
c) Elegir els seus representants en el Consell de Govern.
d) Elegir i, si s'escau, revocar el defensor universitari, com també la recepció del seu informe anual.
e) Aprovar el reglament orgànic del defensor universitari, a proposta del Consell de Govern.
f) Rebre l'informe anual del Consell de Direcció relatiu a la situació de la Universitat i debatre les qüestions respecte d'això amb els membres d'aquest.
g) Formular recomanacions, propostes i declaracions institucionals.
h) Aprovar el seu propi reglament de funcionament intern.
Article 48. Funcionament
El funcionament del Claustre Universitari s'establirà en un reglament que ha d'incloure, entre altres qüestions, les següents:
1. La composició, les funcions i el funcionament de la Mesa del Claustre, que inclourà membres de tots els sectors, s'estableix en el reglament de funcionament del Claustre Universitari.
2. El Claustre ha de ser convocat pel rector almenys una vegada a l'any i quan ho sol·licite el Consell de Govern o, almenys, un terç dels claustrals, i s'han d'incloure, si s'escau, en l'ordre del dia les propostes dels sol·licitants de la convocatòria.
L'ordre del dia de les reunions del Claustre Universitari és fixat pel rector i inclou qualsevol punt que siga proposat per un deu per cent, almenys, dels membres del Claustre; a excepció de la proposta de convocatòria extraordinària d'eleccions a rector, que requereix, perquè hi siga inclosa, ser proposada, almenys, per un terç dels claustrals.
SECCIÓ 4a.
De la Junta Consultiva
Article 49. Naturalesa
La Junta Consultiva és l'òrgan ordinari d'assessorament del rector i del Consell de Govern en matèria acadèmica.
Article 50. Composició i mandat
La Junta Consultiva, presidida pel rector, està constituïda pel secretari general i quaranta membres designats pel Consell de Govern, amb un màxim de dos per àrea de coneixement, i com a màxim la quarta part han de pertànyer al Consell de Govern.
Els membres de la Junta Consultiva designats pel Consell de Govern han de tenir com a mínim cinc trams acreditats per les corresponents avaluacions positives entre mèrits docents i investigadors i amb almenys dos de cadascun.
La renovació dels membres s'efectua en renovar el Consell de Govern.
Article 51. Funcions de la Junta Consultiva
Correspon a la Junta Consultiva:
a) Informar sobre els programes de foment de la qualitat de la docència i la investigació.
b) Informar sobre els processos de promoció de professorat que s'establisquen en la Universitat.
c) Emetre tots els informes que li siguen sol·licitats pel rector o el Consell de Govern.
d) Elevar al rector i al Consell de Govern totes les propostes que estime oportunes en matèries de la seua competència.
Article 52. Funcionament
El Consell de Govern aprovarà un reglament de funcionament intern de la Junta Consultiva, a proposta d'aquesta.
En qualsevol cas, la Junta Consultiva serà convocada pel rector sempre que ho considere oportú o a requeriment del Consell de Govern.
CAPÍTOL III
Dels òrgans de govern unipersonals d'àmbit general
SECCIÓ 1a.
Del rector
Article 53. Naturalesa
1. El rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i té la representació d'aquesta. Exerceix la direcció, el govern i la gestió de la Universitat, desenvolupa les línies d'actuació aprovades pels òrgans col·legiats corresponents i executa els acords d'aquests.
2. És auxiliat en les seues funcions per un Consell de Direcció format pels vicerectors, el secretari general i el gerent.
Article 54. Elecció, nomenament, mandat, cessament i substitució
1. El rector és elegit per la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal, lliure i secret, entre funcionaris del cos de catedràtics d'universitat en actiu que presten serveis en aquesta. És nomenat per l'òrgan corresponent de la Comunitat Autònoma Valenciana.
2. El procediment d'elecció del rector s'ha d'ajustar al que estableixen aquests Estatuts i en el Reglament de Règim Electoral de la Universitat, de conformitat amb la legislació vigent.
3. El Consell de Govern ha de convocar les eleccions ordinàries a rector quan escaiga, i n'ha de fixar la data d'acord amb els terminis establits en el reglament que les regule.
4. El Claustre, amb caràcter extraordinari, pot convocar eleccions a rector a iniciativa d'un terç dels seus membres i amb aprovació de dos terços. En aquest supòsit extraordinari, l'esmentada iniciativa ha de ser presentada davant del secretari general, qui l'ha d'enviar a la Mesa del Claustre, que haurà de convocar el Claustre, en sessió extraordinària, en el termini màxim d'un mes, amb aquest únic punt de l'ordre del dia.
Si la iniciativa no és aprovada, cap dels signataris no podrà participar en la presentació d'una altra iniciativa d'aquest caràcter fins que passe un any des de la votació d'aquesta.
En el cas d'aprovar-se la proposta, el rector continuarà en funcions, el Claustre quedarà dissolt i s'haurien de fer eleccions a rector en el termini màxim de dos mesos lectius d'acord amb el sistema de votació establit en l'apartat 4.
5. L'escrutini s'haurà de realitzar mitjançant vot ponderat, aplicant els coeficients de ponderació que establisca la Junta Electoral de la Universitat, d'acord amb els percentatges que corresponguen a cada sector en el Claustre:
f) Professorat funcionari doctor: cinquanta-quatre per cent.
g) Resta de professorat i personal d'investigació: divuit per cent, d'aquesta forma:
b1) Resta de professorat: tretze per cent.
b2) Ajudants i personal d'investigació: cinc per cent.
h) Alumnat: vint-i-un per cent.
i) Personal d'administració i serveis: set per cent.
6. El mandat del rector dura quatre anys. El cessament ordinari del rector es produeix pel compliment del període per al qual va ser elegit o per dimissió produïda per decisió pròpia. En tots dos casos, el rector continua en funcions fins a la presa de possessió del successor.
7. En cas de vacant, absència o malaltia el rector, ha de ser substituït pel vicerector expressament designat pel rector o, si hi manca, pel vicerector de més grau i antiguitat.
Article 55. Competències
Correspon al rector:
a) Exercir la direcció, el govern i la gestió de la Universitat.
b) Vetlar pel compliment de la legalitat en totes les actuacions de la Universitat.
c) Representar administrativament i judicialment la Universitat en tota classe d'actes i negocis jurídics.
d) Subscriure convenis i contractes, adquirir béns mobles i immobles en nom i representació de la Universitat.
e) Expedir títols i diplomes.
f) Presidir i convocar el Consell de Govern, el Claustre Universitari i la Junta Consultiva.
g) Presidir tots els actes de la Universitat, excepte les precedències protocol·làries que establisca la legislació.
h) Exercir la direcció superior de tot el personal de la Universitat i adoptar, de conformitat amb la legislació vigent, les decisions relatives a les situacions administratives i el règim disciplinari. Així mateix, elevar a l'òrgan administratiu competent les propostes de sanció de separació del servei. Li correspon igualment adoptar les mesures corresponents en matèria de règim disciplinari dels estudiants.
i) Nomenar els membres de les comissions de selecció del personal docent i investigador i d'administració i serveis, funcionari i contractat, com també proposar la designació dels membres de la Comissió de Reclamacions al Consell de Govern, d'acord amb aquests Estatuts.
j) Convocar els concursos i les oposicions per a les places vacants de tot el personal de la Universitat, d'acord amb aquests Estatuts.
k) Subscriure els contractes i procedir al nomenament del professorat i de tot el personal al servei de la Universitat. Nomenar els titulars electes per als distints òrgans acadèmics, com també nomenar, destituir o cessar els titulars de càrrecs acadèmics i administratius de lliure designació.
l) Actuar com a òrgan de contractació.
m) Autoritzar la despesa i ordenar els pagaments en execució del pressupost.
n) Resoldre els recursos contra els acords dels òrgans de govern de la Universitat que no exhaurisquen la via administrativa. També resol els recursos potestatius que se li plantegen.
o) Ordenar l'exercici d'accions jurisdiccionals, administratives i economico-administratives; amb aquesta finalitat pot apoderar advocats i procuradors.
p) Exercir la resta de competències que li atribueix la legislació vigent i totes aquelles que corresponen a la Universitat i que no estan expressament assignades a altres òrgans d'aquesta.
SECCIÓ 2a.
Dels vicerectors
Article 56. Naturalesa i competències
1. Els vicerectors són els responsables de la gestió de les funcions universitàries que els atribueix el rector i actuen sota la direcció immediata d'aquest.
2. El rector nomena els vicerectors i estableix les competències i funcions d'aquests.
Article 57. Nomenament i cessament
1. Els vicerectors són nomenats pel rector entre professors doctors que presten serveis a la Universitat.
2. Cessen per decisió del rector, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat d'aquest. En aquests dos últims casos, continuen exercint les funcions fins a la presa de possessió dels successors.
SECCIÓ 3a.
Del secretari general
Article 58. Naturalesa i competències
1. El secretari general és el fedatari públic dels actes i acords de la Universitat, i assisteix el rector en les tasques d'organització i administració d'aquesta.
2. Correspon al secretari general redactar i custodiar les actes de les sessions dels òrgans col·legiats en què figure com a secretari, expedir els certificats que corresponguen, donar publicitat als seus acords i vetlar pel seu compliment, així com qualsevol altra que li delegue el rector o li conferisca la normativa vigent, els presents Estatuts o les normes que els desenrotllen.
Article 59. Nomenament i cessament
1. El secretari general és nomenat pel rector entre funcionaris públics del grup A què presten serveis en la Universitat.
2. Cessa per decisió del rector, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat d'aquest. En els dos últims casos, continua exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.
SECCIÓ 4a.
Del gerent
Article 60. Naturalesa i competències
1. Al gerent li correspon la gestió dels serveis administratius i econòmics de la Universitat sota la dependència i supervisió del rector.
2. El gerent té dedicació a temps complet i no pot exercir funcions docents.
Article 61. Nomenament i cessament
1. El gerent és proposat pel rector i nomenat per aquest, d'acord amb el Consell Social. Aquest acord s'entén atorgat si no es formula oposició o inconvenient exprés a la proposta del rector en el termini d'un mes des de la presentació d'aquesta a la Secretaria del Consell Social.
2. Cessa per decisió del rector, d'acord amb el Consell Social; a petició pròpia, i, en tot cas, quan conclou el mandat del rector. En els dos últims casos, continua exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.
CAPÍTOL IV
Dels òrgans de govern col·legiats de les escoles i facultats
SECCIÓ ÚNICA
De la Junta d'Escola o Facultat
Article 62. Naturalesa
La Junta d'Escola o Facultat, presidida pel director o degà, és l'òrgan de govern dels esmentats centres.
Article 63. Composició i procediment d'elecció
1. La Junta d'Escola o Facultat estarà constituïda pels membres nats i un nombre màxim de seixanta membres electes, distribuïts de la manera següent:
Membres nats:
a) director o degà.
b) Secretari de l'escola o facultat; actua com a secretari de la Junta.
c) Subdirectorcap d'estudis.
d) Cap dels serveis administratius.
e) Delegat d'alumnes de l'escola o facultat.
Els membres nats no descomptaran del seu col·lectiu.
Membres electes:
f) Funcionaris dels cossos docents universitaris: percentatge obtingut de sumar a 53 el resultat de multiplicar per 7 la fracció resultant de dividir el nre. de funcionaris dels cossos docents universitaris adscrits al centre entre el nre. total de professors adscrits al centre.
g) Resta de personal docent i investigador: percentatge obtingut de sumar a 9 el resultat de multiplicar per 7 la fracció resultant de dividir el nre. de personal docent i investigador no funcionari adscrit al centre entre el nre. total de professors adscrits al centre.
h) Alumnes: vint-i-tres per cent.
i) Personal d'administració i serveis: vuit per cent.
Aquests càlculs es realitzaran utilitzant el concepte de professor equivalent a temps complet.
2. El procediment d'elecció dels membres electes dels col·lectius establits en l'apartat 1 anterior s'ha d'ajustar a les normes següents:
És requisit per a ser elector o elegible estar adscrit al centre. En qualsevol cas els departaments que tinguen assignada una docència més gran o igual que el dos i mig per cent de la càrrega docent del centre, o equivalent almenys a la de cinc professors titulars d'universitat a temps complet, tindran almenys un representant del col·lectiu f), elegit entre els seus membres adscrits al centre, que descomptaran del total.
L'elecció dels altres representants es regularà de la forma reglamentària corresponent.
3. La circumscripció electoral serà la següent:
a) Qualsevol departament que impartisca docència major o igual al dos i mig per cent de la càrrega docent del centre, o equivalent almenys a la de cinc professors titulars d'universitat a temps complet, ha d'elegir un professor funcionari entre els seus parells.
b) Per a la resta de membres dels col·lectius de funcionaris dels cossos docents universitaris la circumscripció serà única.
c) Resta de personal docent i investigador: única.
d) Alumnes: única.
e) Personal d'administració serveis: única.
4. Tots els col·lectius es renovaran cada quatre anys i, en tot cas, abans de l'elecció del director.
En el cas dels alumnes ho faran cada any.
Article 64. Funcions de la Junta d'Escola o Facultat
Correspon a Junta d'Escola o Facultat:
a) Elegir o revocar, si s'escau, el director o degà perquè siga nomenat o cessat pel rector.
b) Establir els criteris i organitzar el desenvolupament de les funcions del centre.
c) Elaborar i aprovar la proposta de distribució del pressupost, la relació de despeses i l'execució d'aquestes.
d) Proposar els nomenaments dels tribunals del projecte final de carrera, de tesina de llicenciatura i de qualssevol altres que calga constituir.
e) Informar sobre les peticions de revalidació d'estudis.
f) Organitzar, gestionar, coordinar i controlar els intercanvis acadèmics dels seus alumnes amb altres centres i universitats que tinguen subscrits acords de col·laboració amb la Universitat Politècnica de València.
g) Elaborar el projecte de Reglament perquè siga aprovat, si escau, pel Consell de Govern.
Article 65. Funcionament
1. El reglament del centre pot preveure l'existència d'una Comissió Permanent, amb competències delegades de la Junta d'Escola o Facultat. Els acords que adopte la Comissió Permanent referents a competències delegades per la Junta d'Escola o Facultat, requeriran la posterior ratificació.
2. La Junta d'Escola o Facultat s'ha de reunir en sessió ordinària almenys dues vegades a l'any.
CAPÍTOL V
Dels òrgans de govern unipersonals
de les escoles i facultats
SECCIÓ 1a
Dels directors d'escola o degans de facultat
Article 66. Naturalesa
Els directors d'escola o degans de facultat detenen la representació dels seus centres i exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària d'aquests.
Article 67. Elecció, nomenament, cessament i substitució
1. Els directors d'escola o degans de facultat són nomenats pel rector per un període de quatre anys, després d'elecció prèvia per la Junta d'Escola o Facultat, entre professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris adscrits al centre respectiu.
2. Els directors d'escola o degans de facultat són elegits per majoria dels vots vàlidament emesos en la Junta de Centre.
La revocació d'aquests es produeix en virtut d'acord adoptat per majoria absoluta de la Junta de Centre, a petició d'un terç dels membres d'aquesta.
3. En cas de vacant, absència o malaltia, el director o degà és substituït pel subdirector o vicedegà, expressament designat pel director o degà.
Article 68. Competències
Correspon al director o degà:
a) Desenvolupar les propostes i executar els acords de la Junta de Centre
b) Convocar i presidir la Junta de Centre.
c) Informar de la seua gestió a la Junta d'Escola o Facultat, almenys anualment i sempre que aquesta ho sol·licite.
d) Emetre informe, a requeriment dels òrgans competents de la Universitat, de les propostes de contractació i nomenament del professorat.
e) Autoritzar, si s'escau, els actes que hagen de fer-se al recinte del centre.
f) Executar els acords dels òrgans de govern de la Universitat en l'àmbit del seu centre.
g) Resoldre els conflictes d'atribucions que sorgisquen entre distints òrgans del centre.
h) Exercir l'autoritat superior del centre d'acord amb el seu àmbit i les seues competències: exercint la direcció, iniciativa i inspecció de tots els serveis del centre, i el control del compliment de les obligacions de les persones que hi presten serveis; disposant de les despeses pròpies del pressupost, i realitzant les propostes que pertoquen en matèria de contractació. Tot això d'acord amb la normativa legal vigent i en els termes que establisquen els òrgans de govern de la Universitat.
SECCIÓ 2a.
Dels subdirectors d'escola o vicedegans de facultat
Article 69
1. Per al millor exercici de les seues funcions, els directors o degans tenen l'auxili dels subdirectors o vicedegans en les àrees d'activitat a què respon la seua denominació, que actuen sota la seua direcció i dependència; són nomenats pel rector a proposta del director o degà, entre el personal adscrit al centre.
2. Cessen per decisió del rector a proposta del director o degà, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del director o degà. En els dos últims casos, continuaran exercint les funcions fins a la presa de possessió dels successors.
SECCIÓ 3a.
Del secretari d'escola o facultat
Article 70
1. El secretari del centre és nomenat pel rector, a proposta del director o degà, entre funcionaris adscrits a aquest. Cessa per decisió del rector a proposta del director o degà, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del director o degà. En els dos últims casos, continuarà exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.
2. En cas de vacant, absència o malaltia, el secretari és substituït pel subdirector o vicedegà que prèviament determine el director.
3. Són funcions del secretari, a més de les legalment establides, les següents:
a) Redactar i custodiar les actes dels òrgans de govern del centre.
b) Rebre i custodiar les actes de qualificació d'exàmens.
c) Expedir els documents i certificats de les actes dels acords dels òrgans del centre i donar fe dels actes o fets que presencie com a secretari o que consten en la documentació oficial.
d) Ocupar-se de la publicitat dels acords i les resolucions dels òrgans de govern del centre.
CAPÍTOL VI
Dels òrgans de govern col·legiats dels departaments
SECCIÓ ÚNICA
Del Consell de Departament
Article 71. Naturalesa
El Consell de Departament és l'òrgan col·legiat de govern del departament.
Article 72. Composició
1. El Consell de Departament està compost per:
a) El director, que el presideix; el subdirector que així s'establisca en el seu nomenament, i el secretari.
b) Tots els doctors del departament.
c) Els professors no doctors del departament, a temps complet, entre el quinze i el trenta per cent del nombre de doctors del departament, distribuïts de la forma següent:
c1) quinze per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors és menor que el vint-i-cinc per cent del nombre de doctors,
c2) vint per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors està comprés entre el vint-i-cinc i el cinquanta per cent del nombre de doctors,
c3) vint-i-cinc per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors està comprés entre el cinquanta i el cent per cent del nombre de doctors,
c4) trenta per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors és major o igual al nombre de doctors.
d) Ajudants i personal d'investigació no doctors: deu per cent del nombre de doctors del departament.
e) Alumnes: quinze per cent del nombre de doctors del departament; almenys s'han d'assegurar dos alumnes.
f) Personal d'administració i serveis no doctor: deu per cent del nombre de doctors del departament.
2. S'ha de reservar, en tot cas, el vuitanta per cent de la representació dels professors no doctors per als professors funcionaris no doctors.
3. Els membres elegibles del Consell de Departament són elegits pels seus parells.
4. La durada del mandat de representació dels membres del Consell de Departament és de quatre anys, excepte per als ajudants i el personal d'investigació, que és de dos anys, i per als alumnes, que és d'un any.
Article 73. Funcions del Consell de Departament
Correspon al Consell de Departament:
a) Elegir o revocar, si s'escau, el director perquè siga nomenat o cessat pel rector.
b) Establir els criteris i organitzar el desenvolupament de les funcions del departament.
c) Elaborar i aprovar la proposta de distribució del pressupost, la relació de despeses i l'execució d'aquestes.
d) Proposar al centre els tribunals d'avaluació de les assignatures que imparteix i de qualssevol altres que calga constituir.
e) Proposar la contractació de professors emèrits i visitants.
f) Proposar al rector, si s'escau, la contractació de personal per a efectuar treballs temporals o específics d'acord amb la legislació vigent.
g) Elaborar el projecte de Reglament perquè l'aprove, si escau, el Consell de Govern.
Article 74. Funcionament
1. El Reglament del Departament pot preveure l'existència d'una Comissió Permanent amb competències delegades del Consell de Departament. Els acords que adopte la Comissió Permanent referents a competències delegades pel Consell de Departament requeriran la ratificació posterior.
2. El Consell de Departament s'ha de reunir almenys dues vegades a l'any.
CAPÍTOL VII
Dels òrgans de govern unipersonals
dels departaments
SECCIÓ 1a.
Dels directors de departament
Article 75. Naturalesa
Els directors de departament detenen la representació d'aquest i exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària.
Article 76. Elecció, nomenament, mandat, cessament i substitució
1. Els directors de departament, nomenats pel rector, són elegits pel Consell de Departament entre professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris membres d'aquest.
2. L'elecció es fa per majoria dels vots vàlids emesos en el Consell de Departament.
3. El mandat dels directors de departament té una durada de quatre anys. Els directors de departament poden ser revocats pel Consell de Departament, a sol·licitud d'un terç dels membres, mitjançant acord aprovat per la majoria absoluta d'aquests.
4. Els directors de departament cessen, així mateix, a petició pròpia i quan conclou el seu mandat.
5. En cas de vacant, absència o malaltia, el director és substituït pel subdirector expressament designat pel director.
Article 77. Competències
Correspon al director de departament:
a) Desenvolupar les propostes i executar els acords del Consell de Departament.
b) Convocar i presidir el Consell de Departament.
c) Informar de la seua gestió al Consell de Departament, almenys anualment i sempre que aquest ho sol·licite.
d) Emetre informe, a requeriment dels òrgans competents de la Universitat, de les propostes de contractació i nomenament de professors.
e) Autoritzar, si s'escau, els actes que s'hagen de realitzar al recinte del departament.
f) Executar els acords dels òrgans de govern de la Universitat en l'àmbit del seu departament.
g) Resoldre els conflictes d'atribucions que sorgisquen entre distints òrgans del departament.
h) Exercir l'autoritat superior del centre d'acord amb el seu àmbit i les seues competències: exercint la direcció, iniciativa i inspecció de tots els serveis del departament, i el control del compliment de les obligacions de les persones que hi presten serveis; disposant de les despeses pròpies del pressupost, i realitzant les propostes que pertoquen en matèria de contractació. Tot això d'acord amb la normativa legal vigent i en els termes que establisquen els òrgans de govern de la Universitat.
SECCIÓ 2a.
Dels subdirectors de departament
Article 78. Designació, nomenament i cessament
1. Per al millor exercici de les seues funcions, els directors de departament disposen de l'auxili dels subdirectors en les àrees d'activitat a què respon la seua denominació, que actuen sota la seua direcció i dependència; són nomenats pel rector a proposta del director d'aquest, entre el personal docent i investigador i d'administració i serveis adscrit al departament.
2. Cessen per decisió del rector a proposta del director, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat d'aquest. En aquests dos últims casos, continuen exercint les funcions fins a la presa de possessió dels successors.
SECCIÓ 3a.
Del secretari de departament
Article 79. Designació, nomenament i cessament. Substitució i funcions
1. El secretari del departament és nomenat pel rector, a proposta del director, entre els funcionaris adscrits a aquest. Cessa per decisió del rector a proposta del director, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el seu mandat. En aquests dos últims casos, continua exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.
2. En cas d'absència, malaltia o vacant, el secretari ha de ser substituït pel subdirector que determine el director.
3. Són funcions del secretari, a més de les legalment establides
a) Redactar i custodiar les actes dels òrgans de govern del departament.
b) Expedir els documents i certificats de les actes dels acords dels òrgans del departament i donar fe de tos els actes o fets que presencie com a secretari o que consten en la documentació oficial.
c) Ocupar-se de la publicitat dels acords i les resolucions dels òrgans de govern del departament.
CAPÍTOL VIII
Dels òrgans de govern col·legiats
dels instituts universitaris d'investigació
SECCIÓ ÚNICA
Del Consell d'Institut Universitari d'Investigació
Article 80. Naturalesa
El Consell d'Institut Universitari d'Investigació és l'òrgan col·legiat d'aquest.
Article 81. Composició i funcionament
1. El Consell d'Institut està integrat per:
a) El director, que el presideix.
b) Tots els investigadors doctors.
c) Una representació de la resta del personal investigador.
d) Una representació del personal d'administració i serveis.
e) Si s'escau, una representació dels alumnes.
2. La durada del mandat de representació dels membres del Consell d'Institut, és de quatre anys, excepte per als estudiants, que és d'un any.
3. El Consell d'Institut es reunirà almenys dues vegades a l'any.
Article 82. Funcions del Consell d'Institut
Correspon al Consell d'Institut Universitari d'Investigació:
a) Assessorar el director en les qüestions que aquest requerisca.
b) Informar el rector de la designació o el cessament del seu director.
c) Programar i coordinar la seua docència especialitzada, de postgrau i de doctorat.
d) Proposar cursos d'especialització o de divulgació qualificada, seminaris especials, cicles de conferències i altres formes d'assessorament tècnic, dins de les seues línies d'investigació.
e) Proposar la contractació de personal investigador i, si s'escau, de personal tècnic especialitzat.
f) Elaborar el projecte de Reglament perquè l'aprove, si escau, el Consell de Govern.
CAPÍTOL IX
Dels òrgans de govern unipersonals
dels instituts universitaris d'investigació
SECCIÓ ÚNICA
Del director d'institut universitari d'investigació
Article 83. Naturalesa
Els directors d'instituts universitaris d'investigació detenen la representació d'aquests i exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària.
Article 84. Designació, nomenament, mandat, cessament i substitució
1. Els directors d'instituts universitaris d'investigació són designats i nomenats pel rector, després de consulta prèvia al Consell d'Institut, entre els doctors d'aquest que tinguen, com a mínim, dos trams acreditats per les corresponents avaluacions positives de mèrits d'investigació.
2. El mandat dels directors d'institut té una durada de quatre anys. La revocació es produeix per decisió del rector, una vegada escoltat el Consell d'Institut. Així mateix, els directors d'institut cessen a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del rector.
3. En cas de vacant, absència o malaltia, el director és substituït pel membre doctor de l'institut expressament designat pel rector.
Article 85. Competències
Correspon al director d'institut:
a) Convocar i presidir la Junta d'Institut.
b) Autoritzar, si s'escau, els actes que s'hagen de realitzar al recinte de l'institut.
c) Executar els acords dels òrgans de govern de la Universitat en l'àmbit del seu institut.
d) Resoldre els conflictes d'atribucions que sorgisquen entre distints òrgans de l'institut.
e) Exercir l'autoritat superior de l'institut d'acord amb el seu àmbit de competències: exercint la direcció, iniciativa i inspecció de tots els serveis de l'institut, i el control del compliment de les obligacions de les persones que hi presten serveis; disposant de les despeses pròpies del pressupost, i realitzant les propostes que pertoquen en matèria de contractació. Tot això d'acord amb la normativa legal vigent i en els termes que establisquen els òrgans de govern de la Universitat.
TÍTOL III
De les funcions de la universitat
CAPÍTOL I
De la docència i l'estudi
Article 86. Docència a la Universitat
1. És objectiu fonamental de la Universitat la docència de qualitat que tendeix a la formació integral i crítica dels alumnes.
2. La Universitat ha de promoure, mitjançant els convenis oportuns, l'experiència pràctica de l'alumne com a complement i desenvolupament dels coneixements adquirits durant el període de formació acadèmica per a una millor integració posterior en el món laboral.
3. La Universitat ha de promoure la integració entre docència i investigació i l'adaptació d'aquestes activitats a les necessitats i demandes socials vigents.
4. La Universitat ha de vetlar per la qualitat de l'ensenyament impartit i l'adequació d'aquest a la societat; ha de prendre les mesures necessàries per al compliment d'aquest objectiu prioritari.
5. La docència és un dret i un deure dels professors de la Universitat que han d'exercir amb llibertat de càtedra, sense més límits que el que estableix la Constitució i les lleis i els que es deriven de l'organització dels ensenyaments en la seua Universitat.
6. Es promourà l'ensenyament no presencial.
7. L'activitat i la dedicació docent, i la contribució al desenvolupament de metodologies actives del personal docent i investigador de la Universitat és criteri rellevant, atesa l'oportuna avaluació, per a determinar l'eficiència en el desenvolupament de la seua activitat docent. Amb aquesta finalitat, la Universitat establirà els criteris d'avaluació oportuns.
Article 87. Oferta docent de la Universitat
1. La Universitat Politècnica de València imparteix els ensenyaments següents:
a) Estudis conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.
b) Estudis conduents a l'obtenció de diplomes o títols propis, com també d'altres ensenyaments no reglats.
Article 88. Doctorat
1. Els estudis de doctorat conduents a l'obtenció del títol corresponent de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional, tenen com a finalitat l'especialització de l'estudiant en la seua formació investigadora dins d'un àmbit del coneixement científic, tècnic, humanístic o artístic. Es regeixen pel que estableix la legislació vigent i també pel que es disposa en aquests Estatuts i en la normativa aprovada pel Consell de Govern que els desplegue.
2. Correspon als departaments i, si s'escau, als instituts universitaris d'investigació, en què les àrees de coneixement i les línies d'investigació siguen incloses en l'àmbit de coneixement científic, tècnic, cultural o artístic objecte de l'especialització de l'estudiant en la seua formació investigadora, la proposta de programes de doctorat, la implantació dels programes que hagen sigut aprovats pel Consell de Govern la responsabilitat acadèmica dels quals els haja sigut assignada i la coordinació acadèmica d'aquests. Així mateix, els correspon l'admissió dels candidats als programes respectius, d'acord amb els criteris aprovats pel Consell de Govern.
Article 89. Implantació, modificació i supressió d'estudis
1. Correspon al Consell de Govern emetre un informe previ per a la implantació, modificació i supressió dels ensenyaments universitaris conduents a l'obtenció d'un títol oficial.
2. El procediment intern per a la implantació, modificació i supressió de tots els ensenyaments l'ha d'establir el Consell de Govern.
3. L'assignació de la impartició dels ensenyaments a la Universitat correspon al Consell de Govern.
Article 90. Plans d'estudis
Les propostes dels plans d'estudis han de ser fetes per les estructures amb competències docents a les quals el Consell de Govern les haja assignades.
Aquestes propostes de plans d'estudi han de detallar, almenys, els objectius formatius, els estudis de viabilitat i l'estudi de necessitats, tant de personal com de materials.
Una vegada aprovats els plans d'estudis de caràcter oficial, s'han de posar en coneixement de la comunitat autònoma a l'efecte de l'obtenció de l'informe favorable relatiu a la valoració econòmica del pla d'estudis i els altres requisits, obtingut el qual s'han d'enviar al Consell de Coordinació Universitària perquè siguen homologats d'acord amb la normativa vigent.
La proposta de modificació de plans d'estudis correspon a les estructures a què el Consell de Govern els va assignar.
Article 91. Avaluació de la qualitat
Sens perjudici de l'avaluació preceptiva per part de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i acreditació del desenvolupament efectiu de l'ensenyament, després del període d'implantació d'un pla d'estudis, la Universitat, en el marc de les seues actuacions tendents a l'avaluació de la qualitat, implantarà sistemes específics d'avaluació de la qualitat dels plans d'estudis.
Article 92. Integració en l'espai europeu d'ensenyament superior
1. En el marc de les normes que dicten el Govern i la Comunitat Autònoma Valenciana, en l'àmbit de les competències respectives, la Universitat adoptarà els mitjans necessaris per a la integració del seu sistema en l'espai europeu d'ensenyament superior.
2. La Universitat, en cooperació amb l'Estat i la Comunitat Autònoma Valenciana, fomentarà la mobilitat dels estudiants en l'espai europeu superior a través dels programes corresponents.
3. Així mateix, mitjançant acords amb altres institucions i seguint la reglamentació que s'establisca amb aquesta finalitat, la Universitat pot afegir les acreditacions de qualitat oportunes als diplomes i títols, amb vista a una integració i reconeixement de l'activitat d'aquesta Universitat en l'espai europeu d'ensenyament superior.
Article 93. Avaluació dels estudiants
1. El Consell de Govern establirà els procediments de verificació dels coneixements dels estudiants i de revisió de les seues qualificacions.
2. Els professors encarregats de la docència de cada assignatura han d'avaluar els seus estudiants d'acord amb els criteris proposats al centre i aprovats a l'inici del curs. Les possibles reclamacions dels estudiants seran ateses successivament pel departament encarregat de la docència i pel centre que imparteix la titulació.
3. Correspon a l'escola o la facultat el seguiment del progrés formatiu dels alumnes mitjançant l'anàlisi i l'avaluació interdisciplinar de les matèries cursades, de conformitat amb les normes que establisca el Consell de Govern.
4. El Consell de Govern és el responsable final de l'avaluació dels estudiants; actua com a última instància de reclamació a través d'una subcomissió integrada per professors pertanyents al Consell de Govern.
Article 94. Normes de progrés i permanència dels estudiants
Correspon al Consell Social aprovar les normes que regulen el progrés i la permanència dels estudiants a la Universitat, d'acord amb les característiques dels estudis respectius, bé per pròpia iniciativa o a proposta del Consell de Govern i després d'informe previ del Consell de Coordinació Universitària.
CAPÍTOL II
De la investigació, el desenvolupament i la innovació
Article 95. La investigació, funció de la Universitat
1. La investigació, fonament de la docència, mitjà per al progrés de la comunitat i suport de la transferència social del coneixement, constitueix una funció essencial de la Universitat Politècnica de València.
2. Es reconeix i es garanteix la llibertat d'investigació en l'àmbit universitari.
3. La Universitat assumeix, com un dels objectius essencials, el desenvolupament de la investigació científica, tècnica, artística i innovació tecnològica, com també la formació d'investigadors, i tindrà en consideració tant la investigació bàsica com l'aplicada.
Article 96. La investigació: dret i deure del professorat universitari
1. La investigació és un dret i un deure del personal docent i investigador de la Universitat, d'acord amb els seus fins generals i dins dels límits establits per l'ordenament jurídic.
2. La investigació a la Universitat s'organitza en grups d'investigació, departaments, instituts universitaris d'investigació, centres i instituts d'investigació propis, alguns dels quals poden ser de caràcter mixt; tot això d'acord amb el respecte a la llibertat individual i col·lectiva del personal investigador de la Universitat, tenint presents els principis d'eficàcia, interés social i la millora de la formació universitària i d'acord amb els termes establits en aquests Estatuts.
3. L'activitat i la dedicació investigadora, i la contribució al desenvolupament científic, tecnològic, artístic i a la innovació tecnològica del personal docent i investigador de la Universitat, serà criteri rellevant, atesa l'oportuna avaluació, per a determinar l'eficiència en el desplegament de la seua activitat investigadora. Amb aquesta finalitat, la Universitat establirà els criteris d'avaluació oportuns.
4. La Universitat fomentarà la formació integral del seu personal docent i investigador en les tasques pròpies de l'activitat investigadora.
Article 97. Foment de la investigació, del desenvolupament científic i artístic, i de la innovació tecnològica
1. La Universitat Politècnica de València desenvoluparà una investigació de qualitat amb els objectius de contribuir a l'avanç del coneixement, la innovació, la cultura, el desenvolupament humà sostenible i la millora de la qualitat de vida de les persones, com també de la competitivitat de les empreses.
2. Per als instituts universitaris d'investigació i les estructures pròpies d'investigació que, assolit un determinat nivell d'activitat i consolidació, disposen d'una acreditació externa, el Consell de Govern establirà els procediments i programes adequats per a dotar-los de recursos d'infraestructura i de personal.
3. Els recursos de tota classe que assignen els òrgans de govern de la Universitat per al foment de la I+D+i, en les diferents estructures d'investigació de la Universitat, estaran emmarcats en contractes-programa i condicionats al manteniment i la millora dels resultats de l'activitat investigadora.
CAPÍTOL III
De la col·laboració de la universitat i la societat
Article 98
La Universitat, a través de les activitats d'extensió universitària, té la comesa de promoure i articular les vies de difusió de l'activitat científica, tècnica, artística i cultural en l'àmbit de la comunitat universitària i de la societat.
Aquestes activitats d'extensió universitària poden desenvolupar-se en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, i prestaran especial atenció a les necessitats de l'entorn a fi d'aconseguir la màxima adequació entre les demandes socials i les activitats universitàries.
El Consell de Govern aprovarà les normes que es necessiten per a la millor ordenació d'aquestes activitats.
TÍTOL IV
De la comunitat universitària
Article 99. Comunitat universitària
La comunitat universitària està formada pel personal docent i investigador, el personal d'investigació, els estudiants i el personal d'administració i serveis.
CAPÍTOL I
Del personal docent i investigador
SECCIÓ 1a
Disposicions generals comunes
Article 100. Tipologia
1. El personal docent i investigador de la Universitat està compost per funcionaris dels cossos docents universitaris i per personal contractat.
2. El professorat universitari funcionari pertany als cossos docents de catedràtics d'universitat, titulars d'universitat, catedràtics d'escola universitària i titulars d'escola universitària.
3. La contractació de personal docent i investigador, en règim laboral, s'efectua a través de les figures d'ajudants, professors ajudants doctors, professors col·laboradors, professors contractats doctors, professors associats, professors emèrits, professors visitants i totes les altres que es preveuen en la legislació vigent.
4. La Universitat pot cobrir amb caràcter interí les places que corresponguen a cossos docents universitaris mentre es du a terme la cobertura definitiva de les places pel procediment legalment establit. Així mateix, podrà subscriure contractes d'interinitat per a les figures de personal docent i investigador contractat.
Article 101. Règim jurídic
1. El professorat funcionari es regirà per la Llei Orgànica d'Universitats i les disposicions que la despleguen, per la legislació general de funcionaris que li siga d'aplicació i per aquests Estatuts.
2. El professorat contractat es regirà per la Llei Orgànica d'Universitats i les disposicions que la despleguen, com també per la normativa que dicte la comunitat autònoma i per aquests Estatuts, sens perjudici del que es disposa en la legislació laboral.
Article 102. Relació de llocs de treball
1. El Consell de Govern aprovarà, a proposta del rector, la relació de llocs de treball del personal docent i investigador, que inclourà la referència de totes les places, tant del personal dels cossos docents com del personal docent i investigador contractat, i informarà de la plantilla d'aquest personal al Consell Social.
Així mateix, correspon al Consell de Govern l'aprovació dels continguts mínims que s'han d'incloure en la relació de llocs de treball i també dels criteris bàsics que s'han d'aplicar en l'elaboració d'aquesta. La relació de llocs de treball determinarà quines places de personal docent i investigador seran proveïdes mitjançant concursos d'accés entre habilitats a l'efecte de la comunicació a la Secretaria General del Consell de Coordinació Universitària per a la convocatòria d'habilitació corresponent.
2. El Consell de Govern aprovarà, a proposta del rector, les modificacions que es produïsquen en la relació de llocs de treball i informarà el Consell Social de la modificació de la plantilla del personal docent i investigador.
Article 103. Drets del personal docent i investigador
Són drets del personal docent i investigador els següents:
a) Exercir les llibertats de càtedra i investigació i obtenir una valoració objectiva de la seua tasca quan aquesta siga requerida.
b) Rebre la formació permanent, per a la qual cosa poden fer ús de tots els mitjans previstos en les normes vigents que puguen necessitar a fi de mantenir actualitzada la seua formació.
c) La promoció professional en l'àmbit de treball de conformitat amb la normativa d'aplicació.
d) Participar en els òrgans de govern i d'administració de la Universitat en la forma prevista per les normes vigents i exercir els càrrecs i les funcions per als quals siguen elegits o designats.
e) Beneficiar-se de totes les prestacions socials que oferisca la Universitat.
f) Estar degudament informats de les qüestions que afecten la vida universitària i la seua activitat professional.
Article 104. Permisos, llicències i programes de mobilitat del personal docent i investigador
La Universitat disposarà de programes de mobilitat del personal docent i investigador que tindran en compte l'acreditació de la seua excel·lència acadèmica en el període corresponent, amb l'objectiu d'adquirir formació fora de l'àmbit de la Universitat.
Així mateix es facilitaran permisos i llicències per tal de fer estades de curta durada, compatibles amb l'exercici de les activitats docents, en centres de reconegut prestigi en l'àmbit de la investigació.
Tot això en el marc de la legislació aplicable i de conformitat amb els criteris que prèviament acorde el Consell de Govern.
Article 105. Deures del personal docent i investigador
Són deures del personal docent i investigador, a més dels que es deriven de la legislació vigent:
a) Exercir responsablement les tasques docents i investigadores pròpies de la seua categoria i lloc de treball d'acord amb el règim de dedicació.
b) Actualitzar la seua formació per tal de perfeccionar la seua activitat docent i investigadora.
c) Exercir amb responsabilitat els càrrecs per als quals haja sigut elegit o designat i participar en els òrgans col·legiats dels quals siga membre.
d) Formar part dels tribunals i les comissions per a les quals haja sigut nomenat.
e) Participar en els procediments establits per la Universitat per al control i l'avaluació de la seua activitat professional.
f) Respectar el patrimoni de la Universitat i també fer un correcte ús de les instal·lacions, béns i recursos d'aquesta.
Article 106. Avaluació de l'activitat del personal docent i investigador
El Consell de Govern establirà els criteris d'avaluació de l'activitat docent, investigadora i de gestió del seu personal docent i investigador, com també l'activitat mínima exigible, tenint en compte conjuntament les tres activitats esmentades.
Article 107. Òrgans de participació i representació
1. Els òrgans propis de representació del personal docent i investigador són la Junta de Personal, el Comité d'Empresa, les seccions sindicals i qualssevol altres que es regulen legalment.
2. La negociació col·lectiva s'ha d'efectuar d'acord amb el que preveu la legislació vigent.
SECCIÓ 2a
Del personal docent i investigador contractat laboral
Article 108. Personal docent i investigador contractat laboral
La Universitat pot contractar en règim laboral i dins de les seues disponibilitats pressupostàries personal docent i investigador entre les figures previstes en la legislació vigent; aquest personal no pot superar el quaranta-nou per cent del total del personal docent i investigador.
Article 109. Règim de dedicació i durada del contracte
1. Els contractes dels ajudants i professors ajudants doctors seran amb dedicació a temps complet, per una durada no superior a quatre anys improrrogables. Els contractes amb durada inferior a quatre anys es poden prorrogar fins a l'esmentat termini màxim.
2. Els contractes de professors col·laboradors seran amb dedicació a temps complet o a temps parcial i amb caràcter indefinit.
3. Els contractes dels professors contractats doctors seran amb dedicació a temps complet i amb caràcter indefinit.
4. Els contractes dels professors associats seran amb dedicació a temps parcial i, com a màxim, amb una durada de tres anys, prorrogables per períodes iguals, excepte en els supòsits de contractació per a satisfer provisionalment necessitats de docència sobrevingudes. Els contractes han de fixar el règim de dedicació dels professors associats, d'acord amb la normativa vigent.
El còmput del temps de dedicació a la docència pot establir-se per períodes anuals, sempre que així ho permeta la planificació docent de la Universitat.
5. Els contractes de professors emèrits seran a temps complet o a temps parcial, per un termini de tres anys, després d'informe previ de la Junta Consultiva en relació amb la proposta i una vegada escoltat el departament universitari a qui pertanga, i serà, si s'escau, renovable per un altre període igual, en acabar el qual el contracte quedarà extingit. Malgrat l'extinció de la relació contractual, la condició de professor emèrit serà vitalícia, a efectes honorífics.
6. Els contractes de professors visitants poden ser a temps complet o a temps parcial i tenen caràcter temporal, per un màxim de tres anys.
7. L'horari de docència queda supeditat a les necessitats del centre.
Article 110. Funcions del personal docent i investigador contractat laboral
1. Les funcions dels ajudants seran establides per la Universitat i han de ser compatibles amb la finalitat principal de completar la formació investigadora d'aquests.
Els ajudants podran col·laborar en tasques docents i, així, impartir un màxim de quatre hores setmanals, durant els dos primers anys, fonamentalment de tipus pràctic.
2. Les funcions dels professors ajudants doctors, que inclouran obligacions docents i investigadores, seran les establides per la Universitat.
3. Les funcions dels professors col·laboradors, que inclouran exclusivament obligacions docents i només per a aquelles àrees de coneixement que el Govern establisca, seran les fixades per la Universitat .
4. Les funcions dels professors contractats doctors, que inclouran la docència, la investigació i, si s'escau, la direcció de projectes d'investigació, seran les establides per la Universitat.
5. Les funcions dels professors associats, que seran exclusivament docents, seran establides per la Universitat .
6. Les funcions dels professors emèrits seran les establides per la Universitat. Preferentment se'ls assignarà la impartició de seminaris i cursos monogràfics i d'especialització, i també tasques d'investigació i docència en els estudis de doctorat.
7. Les funcions dels professors visitants seran les establides per la Universitat.
Article 111. Procediment de selecció
1. El procediment, els requisits i els criteris per a la selecció del personal docent i investigador contractat són els establits en la normativa de la Comunitat Valenciana i també en les normes que dicte el Consell de Govern.
2. La resolució dels concursos de provisió de les places del personal docent contractat es durà a terme amb les propostes de les comissions de selecció respectives; aquestes comissions emetran una resolució i l'elevaran el rector perquè procedisca al nomenament, si s'escau, de la persona proposada.
3. El Consell de Govern, després d'informe previ de la Junta Consultiva, aprovarà la normativa de contractació i els criteris generals d'avaluació sobre la base dels principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. En aquesta normativa s'establirà també el procediment de resolució de recursos que es puguen interposar durant el procediment de selecció i contra la resolució del concurs.
Així mateix, el Consell de Govern aprovarà el procediment per a cobrir les necessitats urgents de docència sobrevingudes durant el curs acadèmic, d'acord amb la normativa vigent.
4. Les comissions de selecció del professorat contractat han d'estar integrades per cinc membres, dels quals tres han de ser designats pel rector, entre els quals designarà el president, i almenys un ha de ser de l'àrea de coneixement a què correspon la plaça objecte de provisió. Els altres dos membres seran designats pel Consell del Departament al qual pertanga la plaça; han de ser de la mateixa àrea de coneixement que la plaça oferida, però poden ser si no n'hi ha d'una àrea afí.
5. Així mateix, formarà part de la comissió, en els termes establits en la normativa laboral aplicable, un representant del comité d'empresa que tinga la condició de professor de la Universitat Politècnica de València.
Tots els membres de les comissions de selecció han de tenir una titulació igual o superior a la de la plaça convocada, i també la resta de requisits que estableix la normativa d'aplicació.
SECCIÓ 3a
Del professorat dels cossos docents universitaris
Article 112. Règim de dedicació
1. El professorat funcionari de la Universitat ha d'exercir les seues funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet.
En casos excepcionals pot concedir-se al llarg del curs el canvi de règim de dedicació.
2. L'horari de docència queda supeditat a les necessitats del centre.
Article 113. Reingrés d'excedents al servei actiu
1. L'adscripció provisional de professors funcionaris en situació d'excedència que vulguen reingressar al servei actiu en aquesta Universitat a què pertanyia el centre universitari de procedència amb anterioritat a l'esmentada situació, serà acordada pel Rector, sempre que hi haja una plaça vacant en l'àrea de coneixement corresponent.
El Consell de Departament a què s'adscriga provisionalment el professor li assignarà tasques docents i investigadores acords amb el cos a què pertanga i la seua trajectòria professional.
La no-participació en qualsevol concurs que es convoque en la Universitat Politècnica de València per a cobrir places en el seu cos i àrea de coneixement determinarà la pèrdua de l'adscripció provisional.
2. El reingrés serà automàtic i definitiu, a sol·licitud del professor excedent, quan la Universitat d'origen fóra la Universitat Politècnica de València, sempre que hagen transcorregut almenys dos anys en situació d'excedència i no excedisca de cinc, i a condició que hi haja plaça vacant del mateix cos i àrea de coneixement.
En el cas que hi haja diversos funcionaris dels cossos docents universitaris que sol·liciten la mateixa plaça, es constituirà una comissió a l'efecte nomenada pel Consell de Govern que resoldrà d'acord amb els criteris establits per aquest.
Article 114. Provisió de places dels cossos docents universitaris
1. El Consell de Govern, segons el procediment reglamentari establit i en atenció a les necessitats docents i investigadores, acordarà les places que seran proveïdes mitjançant concurs d'accés, aprovarà els perfils docents de les places i les altres característiques que les identifiquen després de consulta prèvia al Consell del Departament a què s'adscriga la plaça.
Una vegada aprovades les places que seran proveïdes mitjançant concurs d'accés entre habilitats, es comunicaran a la Secretaria General del Consell de Coordinació Universitària.
2. El Consell de Govern proposarà al rector la convocatòria de concursos d'accés a places de funcionaris dels cossos docents universitaris. Aquesta convocatòria serà aprovada pel rector i es regirà per la legislació que li siga d'aplicació per aquests Estatuts i per la resta de normativa de desplegament.
Els continguts mínims de les convocatòries seran fixades pel Consell de Govern de conformitat amb la normativa d'aplicació.
3. El Consell de Govern dictarà les normes necessàries per a la provisió de vacants.
Article 115. Comissions de concursos d'accés
1. Els concursos d'accés seran resolts per una comissió formada per cinc membres que han de ser professors de l'àrea de coneixement o, si s'escau, afí a l'àrea de coneixement, d'igual o superior categoria funcionarial a la plaça del concurs; almenys dos d'aquests membres han de ser de categoria superior, excepte quan la plaça objecte de concurs siga de catedràtic d'universitat. Dos dels membres de la comissió poden ser professors d'un altre estat de la Unió Europea amb categoria equivalent a la dels altres membres.
2. Correspon al Consell de Govern, després de consulta prèvia al Consell de Departament del departament a què s'adscriga la plaça, designar els membres de les comissions per als concursos d'accés.
3. Tots els membres de la Comissió que pertanguen als cossos docents universitaris han de tenir el reconeixement dels períodes d'activitat investigadora mínima que s'estableixen per als membres de les comissions d'habilitació.
El president de la Comissió serà el professor pertanyent al cos docent superior amb més antiguitat.
Article 116. Comissió de reclamacions
Contra les propostes de les comissions dels concursos d'accés, els aspirants poden presentar reclamació davant del rector en el termini màxim de deu dies des de la publicació de la proposta. Admesa a tràmit la reclamació, se suspendran els nomenaments fins a la resolució per aquest.
La comissió de reclamacions estarà composta per set catedràtics d'universitat de la Universitat Politècnica de València, de diferents àrees de coneixement, amb àmplia experiència docent i investigadora, i amb un mínim de cinc sexennis o quinquennis, i amb almenys dos sexennis i dos quinquennis. Els esmentats membres seran designats pel Consell de Govern a proposta del rector.
La comissió de reclamacions de la Universitat valorarà les reclamacions contra la resolució de concurs d'accés i demanarà tots els informes que estime oportuns. L'acord de la comissió de reclamacions ha de ser motivat i s'ha de prendre per majoria de vots. En el procediment d'instrucció i de resolució de la reclamació s'han de seguir les normes del procediment administratiu comú.
Els membres de la comissió de reclamacions s'han de renovar cada quatre anys.
CAPÍTOL II
Del personal d'investigació
i becaris d'investigació
Article 117. Personal d'investigació i becaris d'investigació
1. A fi de potenciar la investigació, la Universitat es dotarà de personal d'investigació de les categories següents:
a) Els investigadors han de ser personal contractat amb el títol de doctor i amb dedicació prioritària a tasques d'investigació.
b) Els tècnics d'investigació han de ser personal contractat dedicat exclusivament a tasques de suport directe a la investigació. Per a ser considerat personal d'investigació a efectes electorals han de tenir almenys la titulació mínima exigible per a la presentació i defensa de la tesi doctoral.
2. Són becaris d'investigació de la Universitat els postgraduats universitaris (llicenciats, enginyers o arquitectes) adscrits a un departament o institut universitari d'investigació en virtut del gaudi d'una beca concedida mitjançant convocatòria pública dels plans o programes nacionals o de la comunitat autònoma, o altres beques que es consideren semblants d'acord amb els criteris fixats pel Consell de Govern, per a la seua formació en tasques fonamentalment d'investigació. Tindran la consideració a efectes electorals de personal d'investigació.
Els becaris d'investigació hauran de seguir un pla de formació que podrà incloure estades en altres centres d'investigació de prestigi reconegut.
3. La Universitat disposarà d'un registre general únic i centralitzat de personal d'investigació i becaris d'investigació, en què s'anotaran les altes i baixes, ordenades d'acord amb cada modalitat; aquest registre inclourà una succinta referència a les característiques de les beques i contractes, pel que fa a objecte, durada i quantia.
Article 118. Drets del personal d'investigació i becaris d'investigació
Són drets del personal d'investigació:
1. Tenir accés a aquelles activitats que organitze o concerte la Universitat i que contribuïsquen a la millora constant de la seua formació investigadora.
2. Participar en els òrgans de govern i administració de la Universitat en la forma prevista per les normes vigents i, si s'escau, exercir els càrrecs i les funcions per als quals siguen elegits o designats.
3. Beneficiar-se de totes les prestacions socials que oferisca la Universitat.
4. Estar degudament informats de les qüestions que afecten la vida universitària.
Article 119. Deures del personal d'investigació i becaris d'investigació
Són deures del personal d'investigació, a més dels derivats de la legislació vigent:
a) Exercir de manera responsable les tasques investigadores pròpies de la seua categoria i, en el cas dels becaris, les establides en l'objecte de la beca.
b) Actualitzar la seua formació per tal de perfeccionar la seua activitat investigadora.
c) Exercir amb responsabilitat els càrrecs per als quals haja sigut elegit o designat i participar en els òrgans col·legiats dels quals siga membre.
d) Respectar el patrimoni de la Universitat, com també fer un ús correcte de les instal·lacions, dels béns i dels recursos.
CAPÍTOL III
Dels estudiants
Article 120. Naturalesa
1. Són alumnes de la Universitat Politècnica de València els matriculats en qualsevol dels seus centres en ensenyaments conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional, i també ho són els qui estiguen fent els estudis de doctorat.
2. El Consell de Govern regularà el règim de drets i deures dels alumnes matriculats en títols propis de la Universitat.
Article 121. Drets dels estudiants
1. Són drets dels estudiants els reconeguts per la legislació vigent i, en particular, els següents:
a) Conéixer, abans de la matriculació, l'oferta i la programació docent de cada titulació, els criteris generals d'avaluació, els horaris d'impartició i els objectius i programes de les assignatures, com també les dates de realització de les proves d'avaluació.
b) Elegir lliurement grup, professor i llengua oficial en què s'impartisquen els estudis, a partir de les possibilitats oferides per la programació docent i les disponibilitats del centre.
c) Rebre un ensenyament teòric i pràctic de qualitat dirigit a la seua completa formació, didàcticament adequada i d'acord, en tot cas, amb els plans d'estudi de la titulació o de l'especialitat corresponent. Amb aquesta finalitat, la Universitat estimularà les possibilitats que ofereix l'ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.
d) Una avaluació objectiva del seu rendiment acadèmic, amb coneixement públic previ de les normes que el regulen, la revisió de les seues qualificacions mitjançant un procediment eficaç i personalitzat, abans de la incorporació a les actes oficials i, exercir, si s'escau, la reclamació corresponent.
e) Participar en el control i l'avaluació de la qualitat de l'ensenyament, del professorat i serveis de la universitat, d'acord amb el procediment corresponent.
f) Participar en els òrgans de govern i de representació de la Universitat i en els propis dels alumnes sens perjudici per al desenvolupament dels seus estudis, d'acord amb el que disposen aquests Estatuts.
g) Beneficiar-se de les ajudes, els préstecs, les beques, les exempcions i totes les prestacions assistencials que preveja la legislació vigent i que oferisca la Universitat.
h) Tenir garantides unes condicions de salut i seguretat adequades a les aules, als laboratoris i durant el desenvolupament de les pràctiques.
Article 122. Deures dels estudiants
Són deures dels estudiants els que estableix la legislació vigent i, en particular, els següents:
a) Realitzar la tasca acadèmica pròpia de la seua condició d'universitaris amb l'aprofitament escaient.
b) Aprofitar convenientment els recursos posats a la seua disposició.
c) Exercir responsablement els càrrecs per als quals hagen sigut elegits o designats.
d) Respectar el patrimoni de la Universitat i fer un ús correcte de les instal·lacions, dels béns i dels serveis.
e) Cooperar amb la resta de la comunitat universitària en el bon funcionament de la Universitat i en la millora dels serveis d'aquesta.
Article 123. Òrgans de representació dels alumnes
1. Delegacions d'alumnes
a) La Delegació d'Alumnes de la Universitat Politècnica de València (DAUPV), representa tots els alumnes de la Universitat; estructura i integra els seus òrgans de representació d'àmbit general a la Universitat, i totes les delegacions d'alumnes de centre.
b) La Delegació d'Alumnes de cada centre representa els alumnes de cada centre, i estructura i integra els òrgans de representació d'aquests.
2. Òrgans de representació dels alumnes
I. D'àmbit general
a) Col·legiats:
Ple de delegacions d'alumnes de centre
b) Unipersonals:
Delegat d'alumnes de la Universitat
Vicedelegats i coordinadors de la Universitat Politècnica de València
Secretari de la Delegació d'Alumnes
II. Dels centres docents universitaris:
Col·legiats i unipersonals: els aprovats pel Consell de Govern i reconeguts en el Reglament de la Delegació d'Alumnes de la Universitat.
3. El Consell de Govern aprovarà, si s'escau, a proposta de la Delegació d'Alumnes de la Universitat i supervisades pel secretari general de la Universitat, les normes necessàries respecte a la composició, les competències i el règim de funcionament dels òrgans de representació dels alumnes, així com les normes per a l'elecció de representants de l'alumnat en els distints òrgans de govern. Les eleccions dels seus representants s'han de fer mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe, secret i amb candidatures individuals.
4. La Delegació d'Alumnes de la Universitat i la delegació d'alumnes de cada centre han de vetlar pel compliment dels drets i deures dels alumnes de la Universitat.
5. La Delegació d'Alumnes de la Universitat i la delegació d'alumnes de cada centre han de disposar de les infraestructures, dels mitjans i de la col·laboració suficients per a dur a terme les seues funcions, d'acord amb les disponibilitats de la Universitat.
CAPÍTOL IV
Del personal d'administració i serveis
SECCIÓ 1a
Disposicions generals
Article 124. Personal d'administració i serveis
1. El personal d'administració i serveis de la Universitat està format per personal funcionari de les escales de la mateixa Universitat i per personal laboral contractat per la Universitat, com també per personal funcionari que pertany a cossos i escales d'altres administracions públiques.
2. El personal funcionari d'administració i de serveis es regeix per la Llei Orgànica d'Universitats i per les disposicions que la despleguen, per la legislació general de funcionaris, per les disposicions de desplegament d'aquesta que elabore la Comunitat Autònoma Valenciana i per aquests Estatuts.
El personal laboral d'administració i serveis, a més de les previsions de la Llei Orgànica d'Universitats i les normes de desplegament d'aquesta i dels Estatuts, es regeix per la legislació laboral i pels convenis col·lectius aplicables.
Article 125. Relació de llocs de treball
1. La relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis identifica i classifica els llocs de treball incloent-hi la denominació i les característiques essencials dels llocs, les retribucions complementàries i, si s'escau, els requisits per l'exercici i els mèrits preferents. En aquesta relació s'han d'especificar quins llocs es reserven, en atenció a la seua naturalesa, a personal funcionari, personal eventual o laboral, i també si són d'administració general o especial.
2. Correspon al rector proposar al Consell de Govern, que l'elevarà al Consell Social perquè siga aprovada, tant la relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis com les modificacions d'aquesta.
Article 126. Drets del personal d'administració i serveis
Són drets del personal d'administració i serveis:
a) Exercir la seua activitat d'acord amb criteris de professionalitat i obtenir una valoració objectiva de la seua tasca quan aquesta siga requerida i a ser informat dels resultats de la valoració.
b) Rebre la formació permanent necessària per a un exercici professional correcte del lloc de treball atesa l'actualització permanent que es deriva de la gestió de l'administració i els serveis universitaris.
c) La promoció professional en el seu àmbit de treball d'acord amb la normativa d'aplicació.
d) Participar en els òrgans de govern i d'administració de la Universitat d'acord amb el que estableixen aquests Estatuts.
e) Beneficiar-se de totes les prestacions socials que oferisca la Universitat.
f) Estar degudament informats de les qüestions que afecten la vida universitària.
Article 127. Deures del personal d'administració i serveis
Són deures del personal d'administració i serveis:
a) Exercir les tasques d'acord amb els principis de legalitat, eficiència i eficàcia, i contribuir als fins i la millora del funcionament de la Universitat com a servei públic.
b) Assumir les responsabilitats que els corresponguen per l'exercici del seu lloc davant dels òrgans de govern de la Universitat.
c) Participar en els procediments d'avaluació i de control de la seua activitat.
d) Participar en els òrgans de govern i administració de la Universitat en la forma prevista en les normes vigents, i exercir els càrrecs i les funcions per als quals han sigut elegits o designats.
e) Formar part dels tribunals i les comissions per als quals hagen sigut nomenats.
f) Respectar el patrimoni de la Universitat i fer un ús correcte de les instal·lacions, béns i recursos.
Article 128. Òrgans de participació i representació
1. Els òrgans propis de representació del personal d'administració i serveis són la Junta de Personal i el Comité d'Empresa, les seccions sindicals i qualsevol altre que es regule legalment.
2. La negociació col·lectiva s'ha de dur a terme d'acord amb el que preveu la legislació vigent.
Article 129. Retribucions
El personal d'administració i serveis és retribuït a càrrec del pressupost de la Universitat. La regulació del seu règim retributiu es realitzarà en les normes de funcionament que acompanyen el pressupost anual, dins dels límits que determine la Generalitat en el marc de les bases que dicte l'Estat.
Article 130. Formació
1. La Universitat promourà l'organització i l'execució d'accions de perfeccionament i promoció professional per al personal d'administració i serveis.
2. La Universitat fomentarà la mobilitat del personal d'administració i serveis amb l'objectiu d'adquirir formació fora de l'àmbit d'aquesta, en consideració a criteris d'excel·lència en l'exercici de les seues funcions. Per a aquesta finalitat el pressupost de la Universitat establirà recursos dins de les disponibilitats econòmiques anuals.
SECCIÓ 2ª
De la selecció i provisió de llocs de treball
del personal d'administració i serveis
Article 131. Escales de funcionaris i grups i categories del personal laboral
1. El Consell de Govern proposarà al Consell Social, si s'escau, la creació de les escales que considere necessàries.
2. Els grups i les categories del personal laboral de la Universitat seran els establits pel conveni col·lectiu que hi siga d'aplicació.
Article 132. Selecció i provisió del personal d'administració i serveis
1. La selecció del personal d'administració i serveis es realitzarà d'acord amb l'oferta d'ocupació pública de la Universitat i requerirà la superació de les proves selectives d'accés oportunes. La realització d'aquesta selecció s'ha d'efectuar d'acord amb els principis de publicitat, igualtat, capacitat i mèrit.
2. La convocatòria de les proves selectives per a ingressar a la Universitat ha de ser realitzada pel rector i s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i al Boletín Oficial del Estado. Es prendrà com a data d'efecte de la convocatòria la de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
3. El rector, d'acord amb els criteris establits en la legislació vigent, efectuarà la designació dels membres de les comissions encarregades de jutjar les proves selectives per a l'accés a aquesta Universitat.
4. La provisió de llocs de personal d'administració i serveis s'efectuarà pel sistema de concurs. Només podran cobrir-se pel sistema de lliure designació aquells llocs que figuren classificats amb aquesta denominació en la relació de llocs de treball.
CAPÍTOL V
Del defensor universitari
Article 133. Defensor universitari
1. El defensor universitari vetla pel respecte dels drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant de les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris.
Les seues actuacions, sempre dirigides a la millora de la qualitat universitària en tots els seus àmbits, no estan sotmeses a mandat imperatiu de cap instància universitària i es regeixen pels principis d'independència i d'autonomia.
El defensor universitari no pot intervenir en l'examen d'aquelles queixes sobre les quals hi haja pendent resolució judicial i l'ha de suspendre si, iniciada la seua actuació, una persona interessada interposa una demanda o un recurs davant dels òrgans judicials.
2. El defensor universitari és elegit per majoria absoluta del Claustre Universitari. Pot ser candidat qualsevol membre de la comunitat universitària i serà nomenat pel rector.
El defensor universitari presideix la Comissió d'Ètica, designada pel Claustre a proposta del Consell de Govern. Aquesta comissió tindrà com a funció essencial vetlar pel bon nom i per l'honorabilitat tant de la Universitat com a institució com de qualsevol dels seus membres.
El seu mandat tindrà la mateixa duració que la del Claustre que l'haja elegit. No obstant això, pot cessar a petició pròpia, i pot ser revocat per acord adoptat per majoria de dos terços del Claustre Universitari, a petició d'almenys un terç d'aquest.
Els òrgans de govern i la resta de membres de la comunitat universitària prestaran al defensor universitari el suport que aquest els demane en l'exercici de les seues funcions.
El Claustre aprovarà el Reglament del defensor universitari a proposta del Consell de Govern. Aquest Reglament establirà la dedicació i el règim de funcionament del defensor universitari. Pot ser dispensat totalment o parcialment de la resta de tasques universitàries pel Claustre Universitari.
TÍTOL V
Del règim patrimonial, econòmic i financer
Article 134
La Universitat Politècnica de València gaudeix d'autonomia econòmica i financera, d'acord amb el que estableixen les lleis.
CAPÍTOL I
Del patrimoni
Article 135. Patrimoni
1. El patrimoni de la Universitat és constituït pel conjunt de béns, drets i obligacions que siguen de la seua propietat, a més dels que puga adquirir o li siguen atribuïts per l'ordenament jurídic.
2. S'incorporaran al patrimoni de la Universitat les donacions que reba i el material inventariable i bibliogràfic que s'adquirisca a càrrec de fons d'investigació, excepte aquell que, per conveni, haja d'adscriure's a altres entitats.
3. Correspon al secretari general la inscripció en els registres públics dels béns i drets la titularitat dels quals tinga la Universitat.
Article 136. Béns de domini públic i patrimonials
1. La Universitat Politècnica de València és titular dels béns de domini públic destinats al compliment dels seus fins i d'aquells que en el futur siguen destinats a les mateixes finalitats per l'Estat, la comunitat autònoma, les corporacions locals o altres institucions.
2. Correspon al Consell de Govern la gestió dels béns de domini públic i els actes de disposició dels béns patrimonials de caràcter immoble, i també dels béns mobles d'extraordinari valor, amb l'aprovació del Consell Social i d'acord amb la legislació autonòmica aplicable. Correspon al rector, a proposta del gerent, la disposició dels béns no indicats abans.
Article 137. Resultats de la investigació
1. La Universitat gestionarà les patents i invencions realitzades per tot el seu personal com a conseqüència de la seua activitat, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de propietat intel·lectual i industrial.
2. El Consell de Govern regularà les qüestions relatives a l'ús dels resultats de la investigació i l'atribució dels rendiments econòmics que puguen derivar-se'n, com també la distribució del benefici obtingut per l'explotació i la cessió de les patents, entre la mateixa Universitat, la unitat en què s'ha efectuat la investigació i les persones que han portat a terme la investigació.
3. Els contractes que la Universitat faça amb persones, universitats, o entitats públiques i privades per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic, com també per al desenvolupament d'ensenyaments d'especialització o activitats específiques de formació, s'han de realitzar d'acord amb la normativa que desenvolupe el Consell de Govern i d'acord amb la legislació que el regule.
CAPÍTOL II
Del règim econòmic i financer
Article 138. Pressupost i compte anual
1. La Universitat ha d'elaborar en cada exercici econòmic un pressupost que ha de ser públic, únic, equilibrat i que arreplegarà la totalitat d'ingressos i despeses.
2. El gerent, d'acord amb les directrius del rector, ha de confeccionar l'avantprojecte de pressupost. El rector el presentarà al Consell de Govern que l'elevarà perquè siga aprovat, al Consell Social.
3. Les normes de funcionament de cada pressupost anual arreplegaran les competències dels diferents òrgans en matèria de modificacions pressupostàries, gestió del pressupost de despeses i ingressos i règim de disposició de fons, com també tots aquells aspectes de caràcter econòmic que es consideren necessaris per al compliment adequat dels fins de la Universitat.
4. Al terme de cada exercici econòmic el gerent ha de confeccionar el compte anual que ha d'incloure la liquidació del pressupost. El rector el presentarà al Consell de Govern que l'elevarà perquè siga aprovat, al Consell Social.
Article 139. Control intern
La Universitat assegura el control intern de les seues despeses, ingressos i inversions, d'acord amb els principis de legalitat, eficàcia, eficiència i economia, a través de la unitat administrativa corresponent, que actua amb plena autonomia funcional.
Article 140. Contractació administrativa
El rector és l'òrgan de contractació de la Universitat i està facultat per a subscriure en nom i representació seua els contractes en què intervinga la Universitat. Exerceix les seues funcions d'acord amb la legislació vigent en matèria de contractació administrativa.
TÍTOL VI
De la reforma dels estatuts
Article 141. Iniciativa
La iniciativa de la reforma dels Estatuts correspon al Consell de Govern o a un nombre de claustrals no inferior a un terç dels components del Claustre Universitari.
Article 142. Procediment
1. La proposta de modificació s'ha de presentar mitjançant un escrit dirigit al rector. Juntament amb el text proposat s'ha d'adjuntar la motivació de la reforma.
2. Una vegada comprovat pel rector que la proposta de modificació reuneix els requisits formals per a la tramitació, es procedeix a enviar el text a tots els claustrals per a l'esmena de conformitat amb la normativa electoral que s'establisca amb aquesta finalitat.
3. El rector convocarà una sessió extraordinària del Claustre en el termini que s'establisca reglamentàriament i les citacions als membres del Claustre han d'anar acompanyades del text de la proposta de la modificació i de la motivació d'aquesta.
4. El projecte de reforma dels Estatuts ha de ser aprovat pel Claustre per majoria absoluta dels membres de dret.
5. Si s'escau, el text aprovat, juntament amb un text refós amb els actuals Estatuts s'enviarà al Consell de Govern de la Comunitat Autònoma Valenciana a fi que, després del control previ de legalitat, es procedisca a l'aprovació i la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i al Boletín Oficial del Estado.
Els Estatuts entraran en vigor a partir del dia en què es publiquen en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
6. En el cas que el Consell de la Generalitat pose inconvenients de legalitat al text, el Claustre Universitari ha de decidir sobre la incorporació d'aquest o si proposa la presentació d'al·legacions.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Interpretació dels Estatuts
La interpretació d'aquests Estatuts correspon a una comissió qualificada delegada del Claustre. El règim i la composició d'aquesta s'establirà en el Reglament del Claustre.
Segona
El Consell de Govern ha d'adoptar les mesures transitòries necessàries en relació amb les qüestions la regulació estatutària de les quals puga ser derogada per desplegaments legislatius posteriors. En el termini de dotze mesos el Consell de Govern ha de proposar al Claustre la reforma corresponent dels Estatuts d'acord amb la normativa prevista en aquests.
Tercera. Terminis i dies inhàbils
Tots els terminis previstos en aquests Estatuts s'han de computar d'acord amb el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o norma que la substituïsca.
Quarta. Denominacions
Totes les denominacions contingudes en els presents Estatuts d'òrgans unipersonals de govern, representació, càrrecs i membres de la comunitat universitària, així com qualssevol altres, que s'efectuen en gènere masculí, s'han d'entendre fetes en gènere masculí o femení i s'hi utilitzaran indistintament, segons el sexe del titular que els exercisca.
Les denominacions relatives a alumnes i estudiants s'han d'entendre fetes indistintament.
Cinquena. Integració de persones amb discapacitat
La Universitat continuarà la seua política d'integració social de persones amb discapacitat i procurarà la integració tant d'estudiants per a l'ensenyament universitari com del personal en l'exercici de les seues funcions.
Sisena. Medi Ambient
La Universitat intensificarà el foment del respecte al medi ambient, com també el sentit de la responsabilitat entre els seus membres per a la conservació i millora del medi ambient, en el marc de la normativa europea d'implantació de mesures mediambientals.
Setena
La Universitat promourà en les seues actuacions la contribució a la cooperació per al desenvolupament, el foment de l'educació intercultural i la cultura de la pau.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Reglaments d'organització i funcionament
En el termini màxim de divuit mesos des de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, els òrgans de govern han d'adaptar-hi els seus reglaments d'organització i funcionament. En el mateix termini han de ser elaborats o adaptats els reglaments de qualssevol altres òrgans previstos en aquests Estatuts i que, d'acord amb aquests, hagen de tenir el seu propi reglament.
Fins a l'aprovació dels reglaments a què es refereix aquesta disposició, continuaran en vigor els anteriors, quan n'hi haja, en tot el que no contradiguen aquests Estatuts.
Segona
1. Mentre es procedeix a l'adaptació o la substitució de les normes, de les disposicions i dels acords de la Universitat de conformitat amb aquests Estatuts, aquelles continuaran vigents sempre que no s'oposen a aquests.
En allò que s'opose al que estableixen els Estatuts, el Consell de Govern, o el Consell de Govern Provisional si aquell no estiguera encara constituït, ha de prendre els acords oportuns en aplicació d'aquests.
2. Així mateix, en cas d'absència del desplegament normatiu reglamentari, el Consell de Govern, o el Consell de Govern Provisional si aquell no estiguera encara constituït, pot adoptar, en el marc de la legalitat vigent, els acords oportuns per al bon funcionament de la Universitat. Aquelles disposicions tindrien validesa fins a l'aprovació de les normes reglamentàries definitives.
Tercera. Renovació d'òrgans de govern
En compliment del que disposa la disposició transitòria segona, apartat tres, de la Llei Orgànica d'Universitats, s'han de convocar eleccions a rector abans de la finalització del seu mandat, segons decret de nomenament de la Generalitat.
En el termini de dos mesos, com a màxim, des de la presa de possessió del rector, s'han de convocar eleccions a juntes d'escola o facultat i consells de departaments i d'instituts universitaris d'investigació.
Una vegada constituïdes les noves juntes d'escola o facultat i consells de departaments i d'instituts universitaris, es procedirà a l'elecció dels degans i directors corresponents en el termini màxim d'un mes.
Celebrades les eleccions anteriors, en el termini màxim de sis mesos des de la presa de possessió del rector s'ha de procedir a la convocatòria d'eleccions per a renovar el Claustre.
El Consell de Govern ha de renovar-se i constituir-se en el termini d'un mes des de la data de la constitució del Claustre.
En el termini màxim de tres mesos des de la constitució del Consell de Govern s'ha de constituir la Junta Consultiva, d'acord amb el que disposen aquests Estatuts.
Durant tot el període transitori d'eleccions, el Consell de Govern Provisional ha d'adoptar els acords necessaris per a la realització dels procediments i de les normatives electorals referides més amunt, en tot allò que no estiga regulat en aquests Estatuts.
Quarta
Declarat a extingir el cos de mestres de taller o laboratori, els actuals mestres que hi pertanguen s'han d'assimilar, a l'efecte de participació en els òrgans col·legiats de la Universitat, als professors titulars d'escola universitària.
Cinquena
En els processos de selecció per a la contractació de professors contractats doctors, professors col·laboradors i ajudants doctors, la Universitat Politècnica de València estableix com a mèrit preferent haver mantingut, abans de l'onze de novembre de dos mil dos, qualsevol classe de relació contractual amb la Universitat Politècnica de València per a realitzar funcions docents o investigadores.
Sisena
Fins a l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, són centres docents de la Universitat Politècnica de València:
Escola Politècnica Superior d'Alcoi
Escola Politècnica Superior de Gandia
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura
Escola Tècnica Superior de Gestió en l'Edificació
Escola Tècnica Superior d'Informàtica Aplicada
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny
Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms
Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports
Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació
Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials
Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia
Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses
Facultat de Belles Arts
Facultat d'Informàtica
Setena
Fins a l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, són departaments de la Universitat Politècnica de València:
Dep. de Biologia Vegetal
Dep. de Biotecnologia
Dep. de Ciència Animal
Dep. de Composició Arquitectònica
Dep. de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art
Dep. de Comunicacions
Dep. de Conservació i Restauració de Béns Culturals
Dep. de Construccions Arquitectòniques
Dep. de Dibuix
Dep. d'Economia i Ciències Socials
Dep. d'Ecosistemes Agroforestals
Dep. d'Escultura
Dep. d'Estadística i Investigació Operativa Aplicades i Qualitat
Dep. d'Expressió Gràfica Arquitectònica
Dep. d'Expressió Gràfica en l'Enginyeria
Dep. de Física Aplicada
Dep. d'Idiomes
Dep. d'Informàtica de Sistemes i Computadors
Dep. d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria
Dep. d'Enginyeria de la Construcció i de Projectes d'Enginyeria Civil
Dep. d'Enginyeria de Sistemes i Automàtica
Dep. d'Enginyeria del Terreny
Dep. d'Enginyeria i Infraestructura dels Transports
Dep. d'Enginyeria Elèctrica
Dep. d'Enginyeria Electrònica
Dep. d'Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient
Dep. d'Enginyeria Mecànica i de Materials
Dep. d'Enginyeria Química i Nuclear
Dep. d'Enginyeria Rural i Agroalimentària
Dep. d'Enginyeria Tèxtil i Paperera
Dep. de Màquines i Motors Tèrmics
Dep. de Matemàtica Aplicada
Dep. de Mecànica dels Medis Continus i Teoria d'Estructures
Dep. de Mecanització i Tecnologia Agrària
Dep. d'Organització d'Empreses, Economia Financera i Comptabilitat
Dep. de Pintura
Dep. de Producció Vegetal
Dep. de Projectes Arquitectònics
Dep. de Projectes d'Enginyeria
Dep. de Química
Dep. de Sistemes Informàtics i Computació
Dep. de Tecnologia d'Aliments
Dep. de Termodinàmica Aplicada
Dep. d'Urbanisme
Vuitena
Fins a l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, són instituts universitaris d'investigació de la Universitat Politècnica de València:
Institut de Biomecànica de València
Novena
Fins a l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, són instituts mixtos d'investigació, instituts de l'organisme públic d'investigació valencià adscrit o estructures no convencionals d'investigació i desenvolupament (ENCID) de la Universitat Politècnica de València:
Centre de Biomaterials
Centre de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana
Centre d'Ecologia Química Agrícola
Centre d'Especialització en Gestió d'Empreses Agroalimentàries
Centre de Gestió i Enginyeria de la Producció
Centre d'Enginyeria Econòmica
Centre d'Investigació i Innovació en Bioenginyeria
Centre d'Investigació en Tecnologia de Vehicles
Centre en Xarxa de I+D+I en Enginyeria Biomèdica
Centre Valencià d'Estudis del Reg
CMT Motors Tèrmics
Institut Agroforestal Mediterrani
Institut d'Aplicacions de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions
Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial
Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes
Institut de Disseny per a la Fabricació i Producció Automatitzada
Institut d'Infraestructura del Transport i del Material Mòbil
Institut d'Enginyeria d'Aliments per al Desenvolupament
Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient
Institut d'Enginyeria Energètica
Institut d'Enginyeria Informàtica, Multimèdia, Comunicacions i Computadors
Institut de Matemàtica Multidisciplinar
Institut de Restauració del Patrimoni
Institut de Tecnologia Elèctrica
Institut de Tecnologia Química
Institut del Transport i Territori
Institut per a la Creació i el Desenvolupament d'Empreses
Institut per a la Gestió de la Innovació i el Coneixement
Institut Tecnològic d'Informàtica
Institut Tecnològic de l'Aigua
Unitat Associada de Tecnologia d'Ones
Aquestes estructures d'investigació s'han d'adaptar, d'acord amb els criteris i procediments que establisca el Consell de Govern, a fi de constituir-se en centres propis d'investigació o instituts propis d'investigació en els termes que fixen aquests Estatuts.
Desena
A l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, la Universitat Politècnica de València participa en les estructures de col·laboració internacional següents:
Fundació DECOSUR, a Uruguai
Corporació COINNOVAR, a Colòmbia
Centre de Cooperació Acadèmica (CETA-UPV), a l'Havana, Cuba
Centre de Vinculació amb l'Entorn (VEN), a Guanajuato, Mèxic
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única