DECRET 82/2006, de 9 de juny, del Consell, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació de la Rata Penada de Peus Grans i de la Rata Penada de Ferradura Mitjana a la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5279 de 13.06.2006 | |
| Número identificador: | 2006/F7015 | |
| Referència Base de Dades: | 3306/2006 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 14.06.2006 Notes: S'aprova el Pla de Recuperació de la Rata Penada de Peus Grans i de la Rata Penada de Ferradura Mitjana a la Comunitat Valenciana - Vegeu Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre. Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: protecció de la fauna, espècie protegida, mamífer salvatge
DECRET 82/2006, de 9 de juny, del Consell, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació de la Rata Penada de Peus Grans i de la Rata Penada de Ferradura Mitjana a la Comunitat Valenciana. [2006/F7015]
A la Comunitat Valenciana hi ha una gran diversitat d'espècies de rates penades si ho comparem amb altres regions d'Europa. De les 22 espècies registrades fins a la data, 11 es refugien a coves i avencs d'excepcionals característiques, on hi ha temperatures i humitats relatives especialment altes.
Entre les espècies cavernícoles n'hi ha dues, la rata penada de peus grans (Myotis capaccinii) i la rata penada de ferradura mitjana (Rhinolophus mehelyi), la supervivència de les quals depén en gran manera de la protecció urgent del medi on habiten, les coves i les àrees d'aigua dolça i vegetació de ribera on s'alimenten. A la Comunitat Valenciana les prospeccions realitzades des del 1998 fins al 2004 confirmen la presència d'aquestes dues espècies únicament a 18 de les més de 10.000 coves conegudes al territori. Les excepcionals característiques del microclima interior d'aquestes 18 cavitats i la seua proximitat a bones zones de ribera i aiguamolls encara ben conservats les fan indispensables per a la conservació d'aquestes espècies.
Aquesta alarmant situació ha obligat a incloure ambdues espècies en la màxima categoria d'amenaça: en perill d'extinció, dins de la legislació de la Comunitat Valenciana (Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades). A causa de l'absència de poblacions estables a altres regions del territori espanyol, la rata penada de peus grans també ha sigut recentment inclosa en la categoria d'en perill d'extinció dins del Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, Ordre MAM/2784/2004, de 28 de maig, per la qual s'exclou i canvien de categoria determinades espècies en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.
La rata penada de peus grans i la rata penada de ferradura mitjana són espècies catalogades en perill d'extinció pel Decret 32/2004, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció.
La necessitat legal d'aprovar un règim de protecció per a aquestes espècies de rates penades, previst en l'article 31.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, es reforça pel valor emblemàtic que ha tingut la figura de la rata penada en la història de la regió valenciana, per la situació especial que presenten algunes les seues poblacions, com també per la responsabilitat de la Generalitat de mantenir la presència d'aquestes espècies a la nostra Comunitat. A aquest respecte, en el cas de la rata penada de peus grans, la Comunitat Valenciana alberga al voltant de la meitat de la població de tota la península Ibèrica.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia, del Consell, en la reunió del dia 9 de juny de 2006,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. En compliment del que disposa l'article 4.a) del Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, l'objecte d'aquest Decret és l'establiment d'un règim especial de protecció de la rata penada de peus grans, la rata penada de ferradura i dels seus hàbitats, ordenar les accions necessàries per a assegurar el manteniment de les seues poblacions dins de l'àrea de distribució, assegurar la seua presència futura en el medi natural i allunyar ambdues espècies del perill d'extinció. Tot això justificat per la situació i característiques de les espècies, que es detallen a l'annex II d'aquesta disposició.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient assegurar el compliment d'aquest Pla a la Comunitat Valenciana.
Article 2. Àmbit
Aquest decret s'aplicarà a tot el territori de la Comunitat Valenciana pel que fa a la protecció dels exemplars de la rata penada de peus grans i de la rata penada de ferradura mitjana, i a les zones d'aplicació definides en l'article 3 pel que fa a la protecció del seu hàbitat.
Article 3. Àrees d'aplicació
Les mesures de protecció i regeneració de l'hàbitat, previstes en este Pla s'aplicaran en els àmbits que a continuació s'especifiquen:
1. Àrees refugi
Es consideren àrees refugi de la rata penada de peus grans i de la rata penada de ferradura mitjana a la Comunitat Valenciana aquells refugis (cavitats naturals o artificials) que alberguen o han albergat en els últims 5 anys poblacions rellevants d'alguna de les espècies objecte d'aquest pla, i estan formades per la totalitat del desenvolupament subterrani de la cavitat mes una zona perifèrica de 50 m de radi des de cada boca de la cavitat la preservació de la qual es considera de capital importància per a la conservació de l'espècie i la seua població a la Comunitat Valenciana. La delimitació d'aquestes zones s'inclou com annex I a aquesta disposició i són les següents:
. Refugis d'estiu i d'hivern:
. Cova de les Rates Penades (Rótova). Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4313048 736371 fus 30 Datum europeu.
. Avenc de les Gralles (Tous) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4332219 701819 fus 30 Datum europeu.
. Cova de l'Ocre (Lucena del Cid) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4442323 732542 fus 30 Datum europeu.
. Cova de les Meravelles (Alzira) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4333945 722734 fus 30 Datum europeu.
. Túnel de Canals (Canals) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4311707 710204 fus 30 Datum europeu.
. Refugis d'estiu:
. Cova de la Moneda (Cotes). Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4326049 706583 fus 30 Datum europeu.
. Cova de les Meravelles (Llombai). Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4354736 708328 fus 30 Datum europeu.
. Cova de les Meravelles (Castelló). Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4434953 742531 fus 30 Datum europeu.
. Avenc Borreguillos (Salinas) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4261708 681036 fus 30 Datum europeu.
. Cova de la Punta de Benimàquia (Dénia) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4301645 766269 fus 30 Datum europeu.
. Cova Joliana (Alcoi). Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4284243 720680 fus 30 Datum europeu.
. Avenc Barratxina (Xixona). Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4272535 715676 fus 30 Datum europeu.
. Forat d'en Ferràs (Orpesa). Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4442252 764937 fus 30 Datum europeu.
. Túnel del Carcalín (Buñol) Superfície compresa dins de dos cercles de radi de 50 metres amb els centres situats a les UTM 4365469 689031 i 4365403 688916 fus 30 Datum europeu.
. Avenc del Puntal de Mateu (Náquera) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4393729 722639 fus 30 Datum europeu.
. Cova Obscura (Atzeneta del Maestrat) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4453850 737140 fus 30 Datum europeu.
. Molí de la Font (Castelló) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4434617 756189 fus 30 Datum europeu.
. Refugis d'hivern:
. Avenc del Campillo (Tous) Superfície compresa dins d'un cercle de radi de 50 metres amb el centre situat a la UTM 4344609 700547 fus 30 Datum europeu.
2. Reserves de fauna
Conforme al que disposa el Decret 30/2004, de 27 de febrer, del Consell, es podran declarar reserves de fauna els espais que, contenint un hàbitat potencialment adequat per a les espècies objecte d'aquest pla, constituïsquen reductes aïllats no inclosos en espais que gaudisquen en l'actualitat d'un estatus de protecció, i en aquestes es podran dur a terme les actuacions de conservació pertinents per a la recuperació de la població de la rata penada de peus grans o de la rata penada de ferradura mitjana.
Article 4. Definició de l'hàbitat
Per a la rata penada de peus grans es defineix com a hàbitat les cavitats naturals o artificials on es refugien per a criar, hivernar, copular o descansar, i els llocs on s'alimenten que poden ser punts d'aigua embassada (llacunes, basses, tolles, etc.) que continguen com a mínim una superfície d'aigua de 100 m² i cursos d'aigua corrent tant estacionals com permanents que presenten superfícies calmes, amb cabals d'amplària mitjana superior a 1 metre. En ambdós casos la superfície no ha de quedar tancada per la vegetació.
Per a la rata penada de ferradura mitjana es defineixen com les cavitats naturals o artificials on es refugien per a criar, hivernar, copular o descansar i les àrees amb vegetació de rambles i barrancs, boscos galeria de rius i rierols mediterranis i boscos escleròfils planifolis mediterranis on s'alimenten, especialment aquells que incloguen herbassars intercalats.
Article 5. Règim de protecció de les àrees d'aplicació
1. Normes de protecció
En les àrees refugi definides en l'article 3.1 d'aquest decret, a més de la normativa específica existent per als espais naturals protegits o la genèrica d'aplicació en cavitats naturals subterrànies, es limitarà qualsevol actuació que puga comportar una alteració de l'hàbitat amb el consegüent perjudici per a les espècies i, en particular es prohibeix excepte autorització expressa de la Direcció General de Gestió del Medi Natural les activitats següents:
a) Qualsevol activitat que puga ocasionar danys o molèsties a la flora, fauna i la resta de recursos naturals i culturals de l'àrea refugi.
b) La recol·lecció de qualsevol resta de guano pel seu interés per a la conservació dels invertebrats.
c) Qualsevol activitat que puga donar lloc a l'inici de processos erosius, amb el consegüent arrossegament de materials susceptibles de ser introduïts en el sistema subterrani.
d) Qualsevol activitat que comporte moviment de terres o treballs d'excavació.
e) L'activitat agrària en qualsevol de les seues modalitats, excepte aquelles que estiguen implantades en el moment de l'aprovació d'aquest decret.
f) Les activitats extractives amb tècniques mineres, fins i tot els aprofitaments d'àrids que no requerisquen labor subterrània, ni ús d'explosius.
g) Les activitats d'extracció d'aigües subterrànies, llevat de les que estiguen ja legalment implantades en el moment de l'aprovació del decret.
h) L'abocament de qualsevol tipus de materials o residus.
i) Les activitats que impliquen transformació de la cobertura vegetal, excepte aquelles actuacions que s'hajen de fer a zones habitades, d'esplai, de serveis, o qualsevol altra on calga mantenir la funcionalitat per a la qual havien sigut anteriorment condicionades.
j) L'edificació de qualsevol tipus.
k) L'execució de qualsevol tipus d'instal·lació en el desenvolupament subterrani de la cavitat.
l) Qualsevol obra que produïsca sorolls o vibracions en l'interior de la cova.
m) La utilització d'aparells productors de so, la pràctica de qualsevol activitat sorollosa i la utilització de flaixos fotogràfics en l'interior de la cavitat.
n) La instal·lació de punts fixos de llum de qualsevol naturalesa, en especial els situats en les entrades de la cavitat o en l'interior d'aquesta.
o) L'ús d'il·luminació amb carbur en qualsevol punt del desenvolupament subterrani de la cavitat.
p) En els períodes més crítics per a la conservació de les poblacions de rates penades (dates d'accés limitat) queda restringit l'accés a l'interior de la cavitat. D'aquesta manera, es prohibeix l'accés als refugis d'estiu des del 16 de març fins al 15 d'octubre (ambdós inclusivament), i als refugis d'hivern des del 16 d'octubre fins al 15 de març de l'any següent (ambdós inclusivament).
Amb independència de la tramitació a què estiga subjecta, l'avaluació ambiental (informe, estimació o declaració d'impacte ambiental o altres) de qualssevol actuacions, plans o projectes que, per les seues característiques o ubicació, puguen afectar les àrees definides en l'article 3 d'aquest decret, hauran d'avaluar amb especial atenció els efectes que sobre la conservació de la rata penada de peus grans i la rata penada de ferradura mitjana puguen derivar-se de la realització del projecte, com també esmentar expressament en la declaració corresponent l'efecte previst sobre les poblacions d'aquestes espècies.
En el cas de les àrees establides en l'article 3 d'aquest decret l'àmbit del qual es trobe inclòs en el d'un espai natural protegit que dispose de pla d'ordenació dels recursos naturals o pla rector d'ús i gestió en vigor, les determinacions d'aquest decret tindran caràcter complementari, en especial per a aquells aspectes que no hagen sigut objecte específic de regulació en aquests plans. En el cas que l'espai protegit no dispose de normativa aprovada o aquesta es trobe en procés de revisió, els plans corresponents hauran d'incorporar les determinacions d'aquest decret.
2. Actuacions en zones refugi:
Per a aconseguir els objectius plantejats durant la vigència d'aquest Pla de recuperació han d'escometre's les següents actuacions en les àrees refugi definides en l'article 3.1. d'aquest decret:
a) Instal·lació d'un tanca al voltant de la cavitat. Per al control de les visites en les dates d'accés limitat s'instal·larà un tanca perimetral. Aquesta tanca haurà d'estar instal·lada envoltant la boca de la cova i haurà de ser suficientment alta i rígida per a impedir el pas de persones però que permeta el trànsit lliure de les rates penades i d'altres vertebrats que puguen habitar en la cavitat.
b) Instal·lació de cartells informatius. Tot tancament haurà d'acompanyar-se amb la instal·lació d'un cartell informatiu que explique les raons de la protecció. Aquest cartell haurà de fer menció de les dates de tancament de la cavitat, com també de la necessitat de la seua conservació.
3. Reserves de fauna
En les reserves de fauna per a la rata penada de peus grans i la rata penada de ferradura mitjana a què es refereix l'article 3.2. d'aquest decret, la normativa aplicable serà com a mínim la que figure en les normes de protecció aprovades en la seua declaració o, si no n'hi ha, la continguda en l'article 5.1 d'aquest decret.
Article 6. Règim de protecció dels exemplars
1. D'acord amb el que preveu l'article 31 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, queda prohibit, amb caràcter general posseir, transportar, vendre, exposar per a la venda, importar o exportar exemplars vius o, i qualsevol activitat realitzada amb l'objecte de donar-los mort, capturar-los i perseguir-los.
2. La tinença d'exemplars vius només s'autoritzarà amb fins d'investigació. La tinença d'exemplars morts o les seues restes podrà autoritzar-se també amb fins educatius. Aquesta autorització exclourà expressament la cessió a tercers.
3. La captura d'exemplars en el medi natural amb fins d'investigació s'autoritzarà únicament quan estiga orientada directament a la conservació de l'espècie.
Article 7. Mesures de restauració de l'hàbitat
1. Per a recuperar la presència de les espècies dins de la seua àrea de distribució potencial, la Generalitat executarà projectes de restauració de l'hàbitat en àrees que reunisquen les característiques definides en l'article 4 d'aquest decret. D'altra banda, amb l'informe previ de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, s'habilitarà una línia de subvencions per al desenvolupament d'aquests treballs en les reserves de fauna creades per a la protecció de l'espècie.
2. Quan no hi haja disponibilitat de terrenys, i siga necessari per no existir una altra manera per a evitar la destrucció dels seus hàbitats, se'n compraran.
Article 8. Plans d'acció
1. El Pla de recuperació es desenvoluparà mitjançant successius plans d'acció per a la conservació dels rates penades cavernícoles que, per períodes de vigència no superiors a cinc anys, concretaran els objectius que s'han d'aconseguir i les actuacions i els mitjans necessaris per a la seua aplicació.
2. Totes les actuacions dels successius plans d'acció del Pla de recuperació de les espècies es duran a terme de forma continuada i per a aquelles accions que calga realitzar de manera puntual s'establiran fases d'execució en el corresponent pla d'acció.
3. Per al desenvolupament de les actuacions previstes en aquests plans, amb l'informe previ de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, el Consell establirà la dotació de mitjans humans i materials necessaris i habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de la col·laboració d'altres entitats públiques i privades que puguen tenir interés en la conservació d'aquesta espècie.
4. El contingut d'aquests plans serà:
a) Anàlisi de la situació d'ambdues espècies, distribució, estat de les poblacions i dels seus hàbitats, amenaces i avaluació de les actuacions de conservació executades prèviament.
b) Seguiment periòdic de les poblacions de rates penades cavernícoles; serà imprescindible realitzar un cens mínim anual en les àrees refugi i en l'època de major ocupació per part d'aquestes.
c) Desenvolupament d'altres línies d'investigació científica, sent prioritàries la determinació de l'ús de l'hàbitat, alimentació i efecte dels pesticides sobre les espècies de rates penades cavernícoles, impacte que els sistemes de tancament puguen tenir sobre les rates penades, els inventaris de les espècies de la fauna i la flora presents en les àrees d'actuació, i topografies i estudis climàtics de l'interior de les coves.
d) Desenvolupament del programa de conservació dels hàbitats i de les poblacions amb determinació de les mesures que s'han d'adoptar i les competències per al seu compliment.
e) Desenvolupament del programa de comunicació i educació ambiental.
f) Desenvolupament del programa de participació, amb detall dels mecanismes necessaris per a fomentar-la.
g) Desenvolupament del programa d'actuació amb indicació del calendari i fases d'execució, relació amb altres administracions, establiment d'acords i convenis, mesures legals i administratives complementàries i instruments financers requerits.
h) Programa de seguiment: mesures de control del compliment del pla i dels seus objectius.
5. Els successius plans d'acció que s'elaboren en desenvolupament d'aquest decret hauran de realitzar una estimació del compliment d'objectius, a través de l'avaluació dels indicadors exposats en l'article 12 d'aquest decret.
Article 9. Execució dels plans
1. Els plans d'acció seran elaborats per la Direcció General de Gestió del Medi Natural i aprovats per resolució del conseller de Territori i Habitatge.
2. A l'efecte de coordinar la seua execució, la Direcció General de Gestió del Medi Natural designarà un tècnic per a realitzar-ne el seguiment.
Article 10. Participació
1. La Generalitat facilitarà la participació d'entitats públiques i privades en l'execució de les actuacions previstes en aquest decret o en els plans d'acció. Igualment, ha d'afavorir-se la modificació d'aquelles pràctiques que resulten perjudicials per a la conservació d'aquestes espècies.
2. Haurà de donar-se prioritat a la difusió en els diferents estaments socials implicats en la conservació de la rata penada de peus grans i de la rata penada de ferradura mitjana fent insistència en la importància de la seua col·laboració en la conservació tant de l'hàbitat com de les espècies, de les mesures que s'han d'adoptar per a la protecció de l'hàbitat contingudes en aquest pla i a la vigilància del seu compliment.
3. Es considera de particular interés la firma de convenis de col·laboració amb propietaris, federacions d'espeleologia o esports de muntanya i ajuntaments implicats. Una altra via possible de col·laboració és la declaració de reserves voluntàries de fauna en terrenys pertanyents a aquestes entitats. També podran ser subvencionades les inversions relacionades amb actuacions previstes en aquest decret o en els plans d'acció.
4. Es consideraran prioritàries les propostes de les entitats l'àmbit d'actuació de les quals incloga les àrees descrites en els articles 3.1. i 3.2 d'aquest decret.
Article 11. Autoritzacions i excepcions
1. Les autoritzacions a què es refereixen els articles 5 i 6 hauran de ser emeses per la Direcció General de Gestió del Medi Natural. Aquestes autoritzacions s'hauran d'emetre en el termini màxim de dos mesos des de la data de recepció de la sol·licitud en l'òrgan competent.
2. En el cas d'àrees d'aplicació o reserves de rata penada de peus grans o rata penada de ferradura mitjana compreses en l'àmbit d'espais naturals protegits, llocs de la Xarxa Natura 2000 i zones humides catalogades, les autoritzacions a què es refereix l'article 6 d'aquest decret hauran de disposar de l'informe previ emés per l'òrgan responsable de la gestió de l'espai corresponent.
3. El règim d'excepció al marc general de protecció establit en els articles 5 i 6 serà el previst en l'article 28.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. Les autoritzacions excepcionals previstes en l'article 28.3 de la llei esmentada correspondran a la Direcció General de Gestió del Medi Natural.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Per als projectes d'interés general ja licitats abans de l'entrada en vigor d'aquest decret i que compten amb la declaració d'impacte ambiental favorable, en la qual s'hagen inclòs expressament mesures de conservació d'aquestes espècies o de les cavitats assenyalades en l'article 3, no s'aplicarà el que disposa l'article 5.1 d'aquest decret. No obstant això, la Direcció General de Gestió del Medi Natural, de la Conselleria de Territori i Habitatge, vetlarà per a garantir la major protecció d'aquestes espècies.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta la conselleria competent en matèria de medi ambient per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
València, 9 de juny de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX II
Informació sobre les espècies objecte del pla
1. Anàlisi de la situació actual
1.1. Distribució geogràfica general
La rata penada de peus grans està present de forma discontínua des de la península Ibèrica fins al mar Negre, i ocupa l'àrea d'influència litoral mediterrània i moltes de les illes mediterrànies majors. Així mateix, s'estén pel Pròxim Orient fins a Uzbequistan.
A Europa es coneixen dos nuclis de població ben diferenciats, un distribuït per la zona dels Balcans i un altre, molt relicte, a l'oest del Mediterrani.
A Espanya encara que hi ha nombroses observacions, es tracta en la seua majoria d'individus solitaris o xicotets grups no reproductors. Es reprodueix únicament en unes poques localitats de Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria.
La rata penada de ferradura mitjana es distribueix de forma fragmentada per la ribera nord del Mediterrani, i hi ha poblacions en la meitat inferior de la península Ibèrica, extrem sud d'Itàlia i, aparentment, en quasi tota la península Balcànica, i el sud de Romania. Ocupa també tota la franja costanera del nord d'Àfrica, Palestina i el nord del desert d'Aràbia. A l'orient del Mediterrani està present des de tota l'Àsia Menor fins a la Transcaucàsia i les muntanyes Zagros a Iran.
A la península Ibèrica s'estén al sud del sistema Central en l'occident i centre de la península, però falta en les elevacions, fins i tot lleugeres, dels sistemes muntanyosos Central, Ibèric, Bètic i Penibètic.
1.2. Distribució detallada a la Comunitat Valenciana i estat de les poblacions
Encara que a la Comunitat Valenciana no és especialment abundant, la població de la rata penada de peus grans es troba estimada en diversos milers d'exemplars, fet que contrasta amb la raresa trobada en territoris veïns. Un grup de tres localitats amb abundant població testifica la seua presència a la Plana Alta i l'Alcalatén castellonencs, en possible relació amb els cursos del riu Millars i la rambla de la Viuda, i els aiguamolls del Prat de Cabanes-Torreblanca. No es coneixen cites recents ni al Camp de Morvedre ni a l'Horta. La major part de les localitats conegudes se situen a la vall baixa del Xúquer i a la Safor, on es coneixen sis localitats de cria, tres de les quals ajunten més de 500 individus cadascuna, i una altra més de 300. Està present a tota la franja nord d'Alacant, i es coneix una colònia de reproducció al Montgó i una altra a la serra del Rincón de Don Pedro, al costat de la llacuna de Salinas.
La rata penada de ferradura mitjana es coneix tan sols en una curta sèrie de localitats dins de la Comunitat Valenciana. Totes es localitzen a les terres baixes del territori. En la majoria d'aquestes tan sols es van observar un o uns pocs individus aïllats, o restes òssies. No sembla haver-hi poblacions estables a Alacant. Tan sols sembla relativament comuna a la vall baixa del Xúquer, on s'agrupen quasi totes les localitats conegudes. Encara ací, tan sols en dos refugis s'han observat més de 10 individus. A banda de les citacions d'aquesta àrea, a la província de València l'espècie tan sols s'ha observat a la cova Soterranya, a la serra Calderona, al nord de la província, on es va capturar un individu jove el 1986. A Castelló l'espècie tan sols es coneix de dues localitats. En una d'aquestes (cova d'Alt del Tossal de la Font, Vilafamés) tan sols es van trobar restes òssies. A l'altra (Forat d'en Ferràs, Orpesa) s'ha observat un xicotet nombre d'individus, que semblen reproduir-s'hi algun any.
1.3. Amenaces de les poblacions i del seu hàbitat a la Comunitat Valenciana
Igual que passa amb totes les espècies que conformen el grup de les rates penades cavernícoles, les causes de regressió d'ambdues espècies es troben relacionades amb l'alteració i destrucció d'aquests refugis i amb les molèsties ocasionades a les colònies durant les èpoques més crítiques del seu cicle vital.
Els refugis amb condicions microclimàtiques adequades per a albergar grans concentracions d'aquestes espècies són escassos. S'ha descrit la desaparició o disminució d'algunes poblacions conegudes, com la de les Coves de Sant Josep de la Vall d'Uixó, refugi que albergava colònies de rata penada de peus grans, entre altres, i que van ser inhabilitades per a les rates penades a causa de dos factors, una reixa el disseny de la qual impedia el seu pas cap a l'interior i la urbanització de l'entorn de la cavitat. Ha desaparegut almenys una agrupació molt nombrosa d'ambdues espècies a Alberic a causa d'una altra reixa que impedia el pas de les rates penades a l'interior d'una cova i que va ser instal·lada per a evitar accidents per caigudes al seu interior. També s'han descrit disminucions per molèsties causades pels visitants a les coves en moments crítics de la reproducció, i s'han donat casos esporàdics de vandalisme en les colònies.
La degradació i contaminació de les aigües superficials ha d'afectar la disponibilitat de recursos alimentaris, i per tant, ha de ser una de les majors amenaces per a l'espècie.
1.4. Avaluació de les accions de conservació realitzades
L'aprovació del projecte LIFE-Natura denominat Pla de conservació dels quiròpters a la Comunitat Valenciana l'any 2001, amb el finançament europeu consegüent, implica l'inici de la posada en marxa d'una sèrie d'actuacions encaminades a la recuperació de les poblacions, orientades a l'eliminació o reducció de les principals amenaces de l'espècie a la Comunitat Valenciana.
Anteriorment a aquesta data ja es van realitzar actuacions encaminades a recopilar la informació existent sobre les poblacions de l'espècie i definir les mesures de conservació prioritàries.
Amb el projecte Life-Natura esmentat, es duen a terme una sèrie d'accions encaminades a reduir o eliminar les amenaces que pesen sobre la població de la Comunitat Valenciana. Són les següents:
. Investigació sobre l'ús de l'hàbitat i alimentació d'ambdues espècies.
. Valoració de l'impacte dels pesticides d'origen agrícola sobre les rates penades.
. Seguiment de les poblacions de rates penades a la Comunitat Valenciana.
. Control i eliminació de les molèsties causades per presència humana en alguns refugis importants.
. Programa de sensibilització i educació ambiental.
Aquestes accions donen la informació necessària per a una millor gestió de l'hàbitat i a més es duen a terme actuacions que minimitzen els riscos per a les dues espècies.
Fins a la data, això no obstant, estava pendent la creació d'un marc jurídic i normatiu que ordene totes les actuacions necessàries, de manera que aquestes no es duguen a terme de forma espontània i sense criteris constants. Finalment, es considera necessari establir un marc de participació reglada d'entitats públiques i privades en la conservació d'aquesta espècie, que permeta repartir esforços i iniciatives més enllà de l'administració ambiental.
2. Mesures de conservació
2.1. Establiment d'objectius
Els objectius a llarg termini no poden ser altres que assegurar la supervivència de les espècies, mantenint poblacions estables en diferents localitats de la seua àrea de distribució. A mitjà termini ens marquem els objectius següents:
. Posseir els millors coneixements possibles sobre la distribució, ocupació dels refugis i l'ús de l'hàbitat d'ambdues espècies.
. Assegurar i millorar les condicions dels refugis coneguts més importants.
2.2. Mesures directes de protecció de les espècies
Ha de donar-se prioritat en la vigilància i el control de les molèsties causades per la presència humana en els refugis més importants. S'han de realitzar plans de control i seguiment d'aquestes molèsties per a salvaguardar les poblacions existents.
S'ha d'estudiar la conveniència de la instal·lació d'algun tipus de protecció física que permeta el control de les visites. La instal·lació de tancaments, encara que pot resultar difícil per la localització de les entrades als refugis, es considera de gran importància per a evitar les molèsties en les dates de cria i hivernació.
2.3. Mesures de conservació i restauració de l'hàbitat
D'acord amb la legislació vigent en matèria de conservació de la natura, ha de donar-se prioritat a la protecció de les espècies en el seu medi natural. Amb la premissa que resulta sempre més efectiu i més econòmic el manteniment i la millora de l'hàbitat existent que la inversió per a la creació de nous hàbitats, s'estableix que el criteri prioritari serà la conservació dels hàbitats actualment existents, aplicant al màxim tota la legislació vigent.
Haurà de donar-se prioritat a la difusió en els diferents estaments socials implicats en la conservació de la rata penada de peus grans i de la rata penada de ferradura mitjana (a nivell local, propietaris, agricultors i agents de l'autoritat) fent insistència en la importància de la seua col·laboració en la conservació tant de l'hàbitat com de les espècies, de les mesures que s'han d'adoptar per a la protecció de l'hàbitat contingudes en aquest pla i a la vigilància del seu compliment. Igualment, s'ha d'afavorir, mitjançant subvencions o convenis, la modificació d'aquelles pràctiques que resulten perjudicials per a la conservació d'aquestes espècies.
Finalment, cal controlar les actuacions dels organismes públics que puguen alterar l'hàbitat de la rata penada de peus grans i de la rata penada de ferradura mitjana, mitjançant el compliment de la normativa d'impacte ambiental corresponent.
Quan resulte estrictament necessari, per no existir una altra manera per a evitar la destrucció dels seus hàbitats, es compraran terrenys.
2.4. Desenvolupament de programes d'investigació i educatius
La investigació científica ha de proveir els coneixements necessaris per a totes les actuacions de maneig tant de l'hàbitat com de les espècies, per la qual cosa ha de ser un motor fonamental de tot pla de recuperació. La investigació científica ha d'anar encaminada a obtenir les dades necessàries en cada fase del programa i desenvolupar-se en funció de l'evolució de les poblacions i de la seua distribució en les distintes àrees estipulades.
Es consideren prioritàries les investigacions sobre l'ús de l'hàbitat, requeriments ecològics, determinació d'aquells paràmetres de l'hàbitat que són determinants per al seu ús, relacions entre els diferents refugis, estudis sobre interaccions interespecífiques i intraespecífiques, sobre ecologia tròfica, moviments de les poblacions, etc.
Tant els objectius com el desenvolupament i els resultats del Pla de recuperació han de fer-se públics per a obtenir un suport social a la seua execució, sense el qual és difícil que arribe a complir-se amb l'èxit esperat.
Hauran de realitzar-se tant campanyes genèriques dirigides a la població en general, com altres específiques destinades a tractar aspectes concrets del pla i dirigides als sectors més relacionats amb aquestes espècies, especialment als agents de l'autoritat encarregats de la vigilància del seu compliment i als afectats per les mesures (propietaris de coves, federacions i clubs d'espeleòlegs i altres esports a l'aire lliure, empreses d'activitats d'aventura, etc.).
Independentment, es realitzarà la difusió del pla i dels seus resultats en ambients científics i tècnics mitjançant les publicacions especialitzades que es consideren més oportunes.
3. Programa d'actuacions
3.1. Plans d'acció
L'execució concreta de les mesures relacionades en l'apartat anterior depén de l'existència de suficients mitjans humans i materials, com també de l'evolució d'ambdues espècies.
Per aquest motiu, resulta preferible no realitzar un únic programa d'actuacions, sinó que periòdicament s'aproven plans d'acció que establisquen tant els objectius com les actuacions que s'han de desenvolupar i detallen els mitjans humans i financers destinats a aquests fins.
Totes les actuacions dels successius plans d'acció del Pla de recuperació de les espècies s'hauran de dur a terme de forma continuada i per a aquelles accions que calga realitzar de manera puntual s'hauran d'establir fases d'execució en el corresponent pla d'acció.
3.2. Relació amb altres administracions
Es considera necessari l'establiment de convenis de col·laboració o acords, amb ajuntaments, propietaris de terrenys i administracions amb competències substantives, per a la realització de treballs de gestió o restauració de l'hàbitat, campanyes de divulgació, etc.
3.3. Instruments financers requerits
Totes les accions que s'han de realitzar dins dels successius plans d'acció estaran finançades a càrrec del pressupost de la Conselleria de Territori i Habitatge, sense que això implique l'exclusió de finançament per part d'altres administracions o altres programes d'inversió.
La Conselleria de Territori i Habitatge assignarà a aquest programa el personal necessari per a l'adequada execució.
4. Avaluació del pla
4.1. Objectiu
Es tracta d'avaluar, d'una banda, el compliment del pla i, d'una altra, l'adequació de les mesures contingudes en aquest i les accions realitzades al compliment dels objectius marcats.
Es considera que la millor forma d'avaluar el pla és realitzar un seguiment que aporte informació sobre la situació de les espècies en el seu medi natural, i per tant, de l'avaluació del seu risc d'extinció mitjançant censos i prospeccions periòdiques en el medi.
Això no obstant, hi ha altres indicadors que poden donar informació sobre el compliment total o parcial dels objectius del pla i que es detallen a continuació. Els successius plans d'acció que s'elaboren en desenvolupament d'aquest decret hauran de realitzar una estimació del compliment d'objectius, mitjançant l'avaluació d'aquests indicadors.
4.2. Indicadors de compliment d'objectius
Poden considerar-se com a indicadors del compliment dels objectius establits els factors següents:
. Augment en el nombre de femelles reproductores, ja que això implica un augment de la qualitat de l'hàbitat utilitzat i una disminució del risc de perill d'extinció.
. Augment del nombre de cavitats ocupades per la rata penada de peus grans o la rata penada de ferradura mitjana amb reproducció comprovada i en anys consecutius ja que és signe de colonització de noves zones i, per tant, de reducció de factors negatius en el seu hàbitat i disminució del perill d'extinció per expansió de les poblacions en un nombre més gran de refugis.
. Augment del nombre d'exemplars a la Comunitat Valenciana, com a mesura d'estabilitat en la qualitat de l'hàbitat ocupat per aquestes espècies.
. Augment en el nombre de convenis i acords establits, la qual cosa equival a una major disponibilitat de mitjans humans i materials amb què dur a terme treballs de protecció dels refugis i restauració de l'hàbitat per a adaptar-lo a les necessitats de l'espècie.
5. Mecanismes de participació
La Generalitat facilitarà la participació d'entitats públiques i privades en l'execució dels plans d'acció per a la conservació d'aquestes espècies. Es considera de particular interés la firma de convenis de col·laboració amb propietaris, federacions d'espeleologia o esports de muntanya i ajuntaments implicats.
Una altra via possible de col·laboració és la declaració de reserves voluntàries de fauna en terrenys pertanyents a aquestes entitats.
Es consideraran prioritàries les propostes de les entitats l'àmbit d'actuació de les quals incloga les àrees descrites en els articles 3.1 i 3.2 del Decret del Pla de Recuperació.
Així mateix, podran ser subvencionades les inversions relacionades amb actuacions previstes en aquest decret o en els plans d'acció.