DECRET 215/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 2385 de 11.11.1994 | |
| Número identificador: | 94/7786 | |
| Referència Base de Dades: | 2475/1994 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 12.11.1994 Data de fi de vigència: 10.08.2006 Notes: Reglament de casinos de joc de la Comunitat Valenciana. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Economia i Hisenda Grup temàtic: Legislació Matèries: Joc Descriptors: Temàtics: joc d'atzar, reglament administratiu, establiment de jocs
DECRET 215/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [94/7786]
La Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, per la qual es regula el joc en la Comunitat Valenciana, estableix els principis que han de regir l'autorització i la pràctica dels jocs d'atzar i instrumenta els mecanismes per aconseguir les finalitats que l'assumpció de les competències del joc per part de la Generalitat Valenciana comporta.
Tenint en compte la finalitat concreta perseguida per aquella, resulta evident la necessitat de complementar mitjançant una disposició de caràcter reglamentari el marc jurídic regulador dels jocs de casinos, d'altra banda necessari després de més de quinze anys de vigència de l'actual reglament.
Es doncs mitjançant aquest nou reglament, amb què es pretén unificar la normativa existent en la matèria i adequar-la als principis de la llei esmentada, amb la finalitat d'obtenir una regulació integral del subsector de casinos de joc, que va des de les disposicions generals del règim d'autoritzacions, empreses que poden ser organitzadores i gestores d'aquests, personal que presta el seus serveis i locals habilitats per a la pràctica d'aquells, i una completa regulació de cadascun dels jocs que poden practicar-se en els denominats casinos de joc. Amb aquesta nova normativa general, es pretén una millora del control administratiu que ha de mantenir-se sobre aquest tipus d'activitats, amb clara transcendència econòmica i social, incrementant, d'altra banda, les garanties necessàries que han de reunir les empreses que incideixen en el desenvolupament d'aquests jocs.
Per tot això, amb l'informe previ de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana i escoltat el Consell d'Estat, a proposta del conseller d'Economia i Hisenda i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 17 d'octubre de 1994,
DECRETE
Article únic
S'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana, que a continuació s'hi insereix.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Són derogades les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que estableix aquest decret i el reglament que s'hi aprova, en defecte de les previsions del qual i de les seues disposicions de desplegament s'aplicarà el règim contingut en les ordres del Ministeri de l'Interior de 9 de gener i 9 d'octubre, totes dues de 1979, per les quals s'aprovaren el Reglament de Casinos de Joc i el Catàleg de Jocs, respectivament.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza la Conselleria d'Economia i Hisenda per a dictar les disposicions necessàries per al compliment i desenvolupament del que disposa aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana
TÍTOL I
Disposicions generals i règim d'autoritzacions
CAPÍTOL I
Àmbit, objecte y règim jurídic
Article 1. Ambit i objecte
Aquest reglament té per objecte la regulació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana dels jocs propis de casinos en les seues distintes modalitats, dels establiments autoritzats per al seu desenvolupament i de les activitats econòmiques que hi tinguen relació.
Article 2. Règim jurídic
1. L'autorització, l'organització i el desenvolupament dels jocs de casinos s'atindran a les normes contingudes en aquest reglament i en la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc en la Comunitat Valenciana, i a totes aquelles disposicions que la despleguen i complementen.
2. Tindran la consideració legal de casinos de joc, i, per tant, s'hi podran practicar els jocs a què fan referència els articles 3 i 4 d'aquest reglament, els locals i establiments que reunint els requisits exigits per aquest reglament tinguen l'autorització atorgada per la Conselleria d'Economia i Hisenda.
3. Es prohibida l'organització i la pràctica de jocs que, amb el mateix o distint nom, constituesquen modalitats dels jocs propis de casinos i es realitzen fora d'aquests establiments o al marge de les autoritzacions, dels requisits i i de les condicions establerts en aquest reglament. Així mateix, cap establiment que no estiga autoritzat com a casino de joc podrà tenir aquesta denominació.
CAPÍTOL II
Dels jocs
Article 3. Jocs de casinos
1. Es consideraran jocs exclusius de casinos i, per tant, sols podran practicar-se en els locals o establiments autoritzats com a casinos de joc, els següents:
- Ruleta francesa.
- Ruleta americana.
- Vintiuna o BlackJack.
- Bola o Boule.
- Trenta i quaranta.
- Punt i Banca.
- Ferrocarril, Bacarà o Chemin de fer.
- Bacarà a dos taulers.
- Daus o craps.
- Ruleta de la Fortuna.
- Pòquer sense descart.
- Pòquer sintètic.
- Monte.
2. Els jocs enumerats en l'apartat anterior es desenvoluparan d'acord amb els requisits, elements, regles i prohibicions establertes per a cadascun d'ells en l'annex d'aquest reglament.
Article 4. Altres jocs
1. A més dels jocs establerts en l'article anterior, en els casinos de joc es podran practicar, prèvia autorització específica, els jocs autoritzats per a sales de bingo i salons de joc.
2. Així mateix, s'hi podran instal·lar màquines del tipus C o d'Atzar, de les definides en l'article 6 del vigent Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar, aprovat pel Decret 76/1993, de 28 de juny, del Govern Valencià.
3. Es prohibida la pràctica en casinos de joc de qualsevol altre joc que, amb igual o distint nom, no siga dels enumerats en aquest capítol II o es practique al marge dels requisits i de les condicions establerts en aquest reglament, fins i tot en el cas que constituesquen modalitats d'aquells.
CAPÍTOL III
De les empreses titulars
Article 5. Requisits de les empreses titulars
Per a poder ser empreses titulars d'un casino de joc, s'hauran de reunir els requisits següents:
a) Hauran de constituir-se necessàriament sota la forma jurídica de societat anònima, d'acord amb la legislació de la Unió Europea.
b) La societat haurà de tenir la nacionalitat de qualsevol dels països de la Unió Europea.
c) El seu objecte social únic i exclusiu haurà de ser l'explotació del casino de joc objecte de la sol·licitud d'autorització, i si s'escau dels altres serveis complementaris o accessoris relacionats amb la seua explotació.
d) El capital social mínim haurà de ser de 1.000.000.000 de pessetes (mil milions de pessetes), totalment subscrit i desemborsat, la quantia del qual no podrà disminuir durant l'existència de la societat.
e) Les accions representatives del capital social hauran de ser nominatives.
f) La participació directa o indirecta de capital estranger no podrà excedir dels límits establerts en el règim especial de les inversions estrangeres a Espanya.
g) La societat haurà de tenir administració col·legiada. Els administradors hauran de ser persones físiques, sense que el nombre de consellers estrangers puga excedir del proporcional a la part de capital estranger. Si algun dels administradors fos estranger les seues facultats haurien de ser mancomunades i no solidàries. A aquest efecte es considera com estrangers els ciutadans de països no integrants de la Unió Europea.
h) Cap dels socis o accionistes, ja siga persona física o jurídica, podrà tenir participacions en el capital ni càrrecs directius en més d'una societat explotadora de casinos de joc, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Forma d'atorgament de les autoritzacions
1. L'autorització a una empresa per a la instal·lació i explotació d'un local o establiment de casino de joc, s'efectuarà prèvia convocatòria de concurs públics.
2. La convocatòria de concurs públic es realitzarà mitjançant ordre de la Conselleria d'Economia i Hisenda, escoltada la Comissió Autonòmica del Joc i avaluada la necessitat d'increment de l'oferta dels jocs exclusius de casinos per la demanda existent, fet que haurà de ser constatat a l'efecte mitjançant els estudis pertinents.
3. L'ordre de convocatòria del concurs recollirà les bases que el regiran i els criteris objectius que permeten que l'adjudicació s'atorgue valorant les circumstàncies següents:
a) L'interés turístic del projecte.
b) Les garanties personals i financeres dels promotors.
c) La qualitat de les instal·lacions i els serveis complementaris que s'hi presten.
d) El programa d'inversions.
e) Lloc de la ubicació i influència directa i indirecta que puga tenir l'obertura del nou casino sobre els ja existents.
f) Generació de llocs de treball i pla de formació del personal i recursos humans amb què es compta.
g) Viabilitat econòmica del projecte basantse en els estudis realitzats.
h) Tecnologia per a l'organització i gestió de joc que es pretén adoptar.
Article 7. Sol·licitud
Les societats mercantils interessades en l'obtenció d'una autorització per a la instal·lació i explotació d'un casino de joc, que complesquen els requisits especificats en l'article 5 anterior, podran prendre part en el concurs convocat a l'efecte presentant-hi una sol·licitud que haurà de recollir:
a) Nom i cognoms, edat, nacionalitat, estat, professió, domicili i número del document nacional d'identitat del sol·licitant, o document equivalent, en cas de ser estranger, i la qualitat amb què actua en nom de la societat interessada.
b) Denominació, duració i domicili de la societat anònima representada, o projecte d'aquesta.
c) Nom comercial del casino i situació geogràfica de l'edifici o solar on pretén instal·lar-se, amb especificacions de les seues dimensions i característiques generals.
d) Nom i cognoms, edat, nacionalitat, estat, professió, domicili, número del document nacional d'identitat o document equivalent en cas de nacionalitat estrangera, dels socis o promotors, especificant-hi la seua respectiva quota de participació i dels administradors de la societat, i, si s'escau, dels directors, gerents o apoderats en general.
e) Data límit en què es pretén l'obertura del casino de joc.
f) Jocs la pràctica dels quals en el casino pretén que siguen autoritzats, dins dels inclosos en els articles 3 i 4 d'aquest reglament.
g) Períodes anuals de funcionament del casino, o propòsit de funcionament permanent.
Article 8. Documentació adjunta a la sol·licitud
Les sol·licituds hauran de dur adjunts els documents següents en quadruplicat exemplar:
a) Còpia o testimoni notarial de l'escriptura de constitució de la societat i dels seus estatuts, amb constància fefaent de la inscripció en el Registre Mercantil.
Si la societat no s'ha constituït, es presentarà projecte de l'escriptura i dels estatuts.
b) Còpia o testimoni notarial del poder del sol·licitant, quan no siga representant legal.
c) Certificats negatius d'antecedents penals dels promotors, administradors de la societat, directors, gerents i apoderats amb facultats d'administració. Si alguna de les persones expressades fos estranger no resident a Espanya, hauria d'adjuntar-hi també document equivalent expedit per l'autoritat competent del país de la seua residència, i traduït pel servei d'interpretació de llengües del Ministeri d'Afers Exteriors.
d) Certificació del Registre de la Propietat dels solars i, si s'escau, de l'edifici on s'instal·larà el casino de joc, o documents que acrediten la disponibilitat sobre aquests solars i immobles.
e) Estimació de la plantilla aproximada de persones que haurà de prestar serveis en el casino, amb indicació de les categories o llocs de treball respectius.
f) Memòria on es descriga l'organització i el funcionament del casino de joc, amb subjecció a les disposicions d'aquest reglament, els serveis complementaris que s'hi pretenguen prestar al públic i els tipus genèrics d'actes artístics, culturals, espectacles, etc. que es proposa organitzar-hi. Aquesta memòria haurà de contenir una descripció detallada dels sistemes previstos d'admissió i control dels jugadors, selecció, formació, gestió i control del personal, criteris de qualitat i revisions periòdiques del material de joc, comptabilitat i caixa indicant-hi en tot cas l'origen i la garantia de la tecnologia que han d'utilitzar en l'organització i el funcionament del casino.
g) Plans i projectes del casino de joc, amb especificacions de totes les seues característiques tècniques i en especial, quant a proveïment d'aigües potables, tractaments i evacuació d'aigües residuals, tractament i eliminació de fems, instal·lació elèctrica, accessos i aparcament i altres serveis exigits per l'ordenament urbanístic. El projecte s'haurà de referir, si s'escau, a les obres complementàries o d'adaptació que siguen necessàries.
En tot cas, la sala principal dels casinos de joc es projectarà per a una cabuda mínima de 500 persones i tindrà una superfície mínima de 1.000 metres quadrats, sense inclourehi l'ocupada per qualsevol tipus de servei complementari situat a l'interior, i les dependències auxiliars (caixa, recepció i altres).
h) Estudi econòmic-financer, que comprendrà, com a mínim, un estudi de la inversió, amb desglossament i detall de les aportacions que constitueixen el capital social, descripció de les fonts de finançament, previsions d'explotació i previsions de rendibilitat.
i) Relació de les mesures de seguretat que s'han d'instal·lar en el casino, entre les quals s'haurà de comptar necessàriament amb instal·lació contra incendis, unitat de producció autònoma d'energia elèctrica d'entrada automàtica en servei, servei de vigilants jurats de seguretat i caixes fortes.
També podran adjuntar a les sol·licituds els documents que s'estimen pertinents, en especial per al fiançament de les garanties personals i financeres dels membres de la societat i d'aquesta mateixa.
Article 9. Tramitació
Una vegada presentades les sol·licituds i la documentació annexa i la informació complementària que puga ser requerida, i previ informe de cadascun dels ajuntaments respectius, que hauran de ser emesos en el termini de 30 dies des de la petició d'aquests per part de la Conselleria d'Economia i Hisenda, i que es reputaran favorables si transcorre aquest termini i no s'ha rebut contestació, la Comissió Tècnica del Joc elaborarà i elevarà proposta de resolució al conseller d'Economia i Hisenda.
Article 10. Resolució
1. La resolució que autoritza la instal·lació del casino de joc serà efectuada per ordre del conseller d'Economia i Hisenda que serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i s'hi expressarà:
a) Denominació, duració, domicili, capital social i participació de capital estranger en la societat titular.
b) Nom comercial i localització del casino.
c) Relació dels socis promotors, amb especificació de les seues participacions respectives en el capital, i dels membres del consell d'administració, conseller-delegat, director generals o apoderats, si n'hi hagués.
d) Aprovació o modificacions del projecte arquitectònic proposat, dels serveis o de les activitats complementàries de caràcter turístic, i de les mesures de seguretat.
e) Jocs autoritzats, d'entre els inclosos en el catàleg.
f) Data límit per a procedir a l'obertura, fent constar-hi l'obligació de sol·licitar i obtenir prèviament la llicència municipal d'obertura i l'autorització de funcionament.
g) Obligació de procedir, en el termini màxim de trenta dies, a la constitució de la societat, si no estava ja constituïda.
h) Intransmissibilitat de l'autorització.
2. L'atorgament de l'autorització podrà condicionar-se a la modificació de qualsevol dels aspectes continguts en l'expedient. En el termini de deu dies hàbils des de la notificació, els interessats hauran de manifestar la seua conformitat a la Conselleria d'Economia i Hisenda, quedant caducada l'autorització en un altre cas.
CAPÍTOL IV
Autoritzacions d'obertura i funcionament
Article 11. Sol·licitud d'obertura i funcionament
1. Dins del termini assenyalat en l'autorització d'instal·lació i com a mínim trenta dies abans de la data prevista per a l'obertura del casino, la societat titular sol·licitarà de la Comissió Tècnica del Joc l'autorització d'obertura i funcionament.
2. Si l'obertura no pot efectuar-se dins del termini concedit per l'autorització d'instal·lació, la societat titular haurà de sol·licitar davant la Comissió Tècnica del Joc la pròrroga oportuna, justificant degudament i detalladament les causes que impedeixen el compliment del termini. La Comissió Tècnica del Joc, amb els informes previs pertinents resoldrà discrecionalment, atorgant o denegant la pròrroga. En el segon cas, i també quan expire el termini sense sol·licitar pròrroga, es declararà caducada l'autorització d'instal·lació i es publicaran i notificaran les resolucions acordades.
Article 12. Documentació complementària
La sol·licitud d'autorització d'obertura i funcionament haurà de dur adjunts els documents següents:
a) Llicència municipal d'obres i d'activitat.
b) Relació del personal que haja de prestar serveis en el casino, amb fotocòpia compulsada dels respectius contractes de treball i de les seues acreditacions personals, amb especificació dels llocs de treball.
c) Certificació acreditativa d'haver constituït la fiança a què es refereix l'article 51 d'aquest reglament.
d) Certificació d'obra acabada i que les obres i instal·lacions realitzades es corresponguen exactament amb el projecte bàsic pel qual es concedí l'autorització d'instal·lació.
e) Certificat de tècnic competent, visat pel col·legi professional respectiu, acreditatiu del funcionament idoni de totes les instal·lacions relacionades amb el joc i de les mesures de seguretat del casino.
f) Còpia o testimoni notarial de l'escriptura de declaració d'obra nova, amb constància fefaent de la seua liquidació i inscripció en el Registre de la Propietat.
g) Tots aquells documents que acrediten el compliment dels condicionants establerts en la resolució d'autorització d'instal·lació, en el cas que n'hi hagués.
Article 13. Tramitació i resolució
1. Una vegada rebuda la sol·licitud i la documentació a què es refereix l'article anterior, la Comissió Tècnica del Joc ordenarà practicar la inspecció oportuna per a comprovar el compliment dels requisits de la instal·lació i altres obligacions legals. La inspecció haurà de ser practicada en presència dels representants legals de la societat titular i dels tècnics que aquella designe, i se n'alçarà l'acta i l'informe corresponent.
2. Si l'examen dels documents presentats i el resultat de la inspecció són satisfactoris, la Comissió Tècnica del Joc estendrà l'autorització d'obertura i funcionament. No obstant això, si l'acord és denegatori, es reflectirà en resolució motivada, després d'haver-se concedit un termini per a corregir les deficiències observades. Transcorregut aquest termini, tornaran a practicar-se les comprovacions oportunes, i si el resultat n'és negatiu es dictarà aquella resolució que comporte la declaració de caducitat de l'autorització d'instal·lació que es tenia.
Article 14. Requisits formals de la resolució
En la resolució d'autorització d'obertura i funcionament del casino, es faran constar:
a) Les especificacions a què es refereixen els apartats a), b) i c) de l'article 10.1.
b) Les dates d'obertura i tancament de les temporades de funcionament del casino.
c) L'horari màxim de funcionament de les sales de joc, que s'establirà d'acord amb l'informe que a aquest efecte expedesca la Conselleria d'Administració Pública.
d) La relació dels jocs autoritzats i del nombre de taules o elements per a això.
e) Els límits mínims i màxims, si s'escau, de les apostes. A instància del sol·licitant, la resolució podrà autoritzar, per a cadascun dels jocs o per a taules determinades, una banda de fluctuació de límits mínims d'apostes.
f) Els terminis per a l'obertura de la totalitat dels serveis del casino, si no entren tots simultàniament en servei. Si l'autorització d'obertura i funcionament es refereix a una instal·lació provisional, es farà constar la data límit per a procedir a l'obertura de la instal·lació definitiva.
g) Els noms i cognoms del director de jocs, dels sotsdirectors i dels membres del comité de direcció, si s'escau.
h) El termini de duració de l'autorització.
i) La prohibició de cedir, a títol onerós o gratuït, l'autorització atorgada.
Article 15. Vigència i renovació
1. L'autorització d'obertura i funcionament es concedirà inicialment per termini d'un any amb caràcter provisional, i serà renovable per períodes successius de 10 anys; el termini de duració de l'autorització provisional es computarà a partir de l'endemà d'aquell en què es produí l'obertura al públic del casino; el termini de les autoritzacions definitives, a comptar des de l'endemà d'aquell en què expire la vigència de la precedent.
2. Sis mesos abans, com a mínim, de la data d'expiració de cada termini de vigència de l'autorització, la societat titular haurà d'instar, aportant a l'efecte els documents que li siguen requerits, de la Comissió Tècnica del Joc la renovació de l'autorització, la qual resoldrà previ informe de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana. La denegació de la sol·licitud, si s'escau, haurà de ser motivada, i sols podrà acordar-se quan hi concórrega alguna de les causes que, d'acord amb el que disposa l'article 16 d'aquest reglament, donen lloc a la revocació.
3. Si l'autorització d'obertura i funcionament del casino s'ha atorgat per a una instal·lació provisional, l'autorització inicial per un any sols podrà renovar-se per períodes d'igual duració fins l'entrada en funcionament de la instal·lació definitiva. L'obertura d'aquesta haurà de ser autoritzada i tramitada en la forma prevista pels articles 11 al 15 d'aquest reglament i no serà necessària la presentació dels documents que, aportats per a la instal·lació provisional, fossen vàlids per a la definitiva.
Si l'obertura de la instal·lació definitiva es produeix abans de transcórrer un any des de l'entrada en funcionament de la instal·lació provisional, l'autorització s'atorgarà pel període que reste de l'any, fent constar-hi el termini per a sol·licitar la renovació a què es refereix l'apartat 2 d'aquest article.
4. Si l'obertura de la instal·lació definitiva no es produeix en el termini assenyalat en l'autorització d'instal·lació o en les pròrrogues concedides, la caducitat de l'autorització d'instal·lació que s'acorde comportarà la de l'autorització d'obertura i funcionament atorgada per a la instal·lació provisional.
5. No obstant el que disposa l'apartat 1, la inspecció adscrita a la Comissió Tècnica del Joc procedirà cada dos anys, com a mínim, a la revisió completa de les instal·lacions del casino i de totes les restants circumstàncies previstes en els articles 5, 8 i 12 d'aquest reglament, per a comprovar el grau de manteniment i el compliment de les condicions previstes en les autoritzacions atorgades.
Article 16. Caducitat o extinció d'autoritzacions
Podrà cancel·lar-se l'autorització d'obertura i funcionament d'un casino de joc, i per tant, produir-se la caducitat o extinció de l'autorització d'instal·lació en els casos següents:
a) Per renúncia de la societat titular manifestada per escrit a la Conselleria d'Economia i Hisenda.
b) Per dissolució de la societat titular.
c) Pel transcurs del termini de validesa sense haver sol·licitat la renovació o la pròrroga.
d) Com a conseqüència d'expedient de sanció en matèria de joc que consistesca en la cancel·lació o revocació de l'autorització.
e) Pel no pagament dels impostos específics sobre el joc o l'ocultació total o parcial de la base imposable d'aquests.
f) Per resolució motivada adoptada pel procediment corresponent, que s'ajustarà, en tot cas, al que preveu la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i que reculla alguna de les causes següents:
Falsedat en les dades aportades per a l'obtenció de l'autorització d'instal·lació o per a l'autorització d'obertura i funcionament.
Modificació dels termes establerts en les respectives autoritzacions sense haver obtingut l'autorització prèvia establerta en aquest reglament.
L'incompliment de l'obligació que sobre constitució de fiances i manteniment de la seua vigència i import, està establerta en aquest reglament.
Quan es deixe de reunir els requisits a què es refereix l'article 5 d'aquest reglament.
Per pèrdua de la disponibilitat legal o de fet del local o establiment on està situat el casino de joc.
Per caducitat o revocació ferma de la llicència municipal d'obertura.
Quan el casino romanga tancat per més de trenta dies consecutius sense autorització prèvia.
Article 17. Modificacions de les autoritzacions
1. Requeriran autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc, les modificacions de les autoritzacions d'instal·lació i de les d'obertura i funcionament que impliquen:
a) Jocs que s'han de practicar en el casino.
b) Mínims i màxims de les apostes.
c) Horari màxim d'obertura i tancament, amb informe previ de la Conselleria d'Administració Pública.
d) Període anual de funcionament.
e) Modificacions substancials en les mesures de seguretat.
f) Modificacions substancials en l'edifici o locals del casino.
g) Modificacions dels òrgans d'administració i càrrecs directius.
h) Modificacions en el cos social de la societat titular, que impliquen entrada de nous socis o accionistes.
i) Constituir càrregues reals de qualsevol naturalesa sobre els immobles on es troba el casino.
2. Requerirà autorització prèvia dels serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda, les modificacions que impliquen:
a) Modificacions o reformes a efectuar en l'edifici del casino de joc que no comporten canvis en l'estructura, la configuració o afecten mesures de seguretat.
b) Transmissions de les accions entre socis quan es supere el 5% del capital social.
c) La suspensió del funcionament del casino, per un període superior a set i inferior a trenta dies.
d) Increments del capital social, quan no existint entrada de nous socis es produesca variació del percentatge de participació dels socis o accionistes.
3. Requerirà comunicació prèvia als serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda, les modificacions que impliquen:
a) Increment del capital social, quan no hi haja modificació de l'accionariat ni variació de percentatges de participació de cadascun dels socis o accionistes.
b) La suspensió del funcionament del casino de joc, per un període inferior a set dies.
c) La transmissió de les accions entre socis quan no supere el 5% del capital social i no es realitzen més de 2 transmissions en el període d'un any.
d) Les alteracions que es produesquen en les plantilles del personal al servei del casino.
e) Els canvis de màquines relacionades amb el desenvolupament del joc.
4. Les modificacions restants, no previstes expressament en les detallades anteriorment, requeriran en tot cas la comunicació prèvia de la Comissió Tècnica del Joc.
5. Si és soci o accionista de la societat titular del casino de joc una persona jurídica, aquesta queda subjecta al règim d'autorització prèvia establert en aquest article per a la transmissió o modificació del cos social d'aquesta.
TÍTOL II
De la sala de joc, del personal i el seu funcionament
CAPÍTOL I
De la sala de joc
Article 18. Serveis dels casinos de joc
1. Els casinos de joc hauran de prestar al públic obligatòriament els serveis següents:
a) Servei de bar.
b) Servei de restaurant.
c) Sala d'estar.
d) Sala d'espectacles o festes.
2. Així mateix tindran caràcter facultatiu els serveis següents:
a) Sala de teatre i cinema.
b) Sala de convencions.
c) Sala de concerts.
d) Sala d'exposicions.
e) Instal·lacions gimnàstiques o esportives.
f) Establiment de compres.
La prestació d'aquests serveis es convertirà en obligatòria si s'havien previst en la sol·licitud i estaven inclosos en l'autorització d'instal·lació.
3. Els serveis complementaris que preste el casino podran pertànyer o ser explotats per persona o empresa distinta de la titular del casino, hauran de localitzar-se en el mateix immoble o conjunt arquitectònic i l'empresa titular del casino de joc respondrà solidàriament amb el titular o explotador, si s'escau, de la qualitat dels serveis prestats.
Article 19. Sales de joc
1. En els casinos de joc hi haurà una sala principal i podran autoritzar-se sales privades. No obstant això, s'admetrà l'existència d'una antesala de la principal, en la qual es permetrà la instal·lació dels jocs següents:
a) Ruleta francesa.
b) Ruleta de la fortuna.
c) Bola o Boule.
d) Màquines del tipus «C».
L'existència d'aquesta antesala constarà en l'autorització d'instal·lació i en la d'obertura i funcionament.
2. Les sales a què es refereix l'apartat anterior hauran de trobar-se en el mateix edifici del casino, llevat que la Comissió Tècnica del Joc autoritze excepcionalment una altra ubicació. La disposició dels locals ha de ser tal que les sales estiguen aïllades unes d'altres i no siga normalment visible l'interior des de la via pública o des dels locals de lliure accés al públic.
3. Els visitants de les sales de joc han d'entrar en l'establiment i eixir-ne per les mateixes portes que els restants clients del casino. Es podran autoritzar, tanmateix, accessos o entrades independents per als serveis complementaris del casino, quan la seua naturalesa així ho faça aconsellable.
4. En l'interior de les sales de joc no s'admetran més serveis complementaris que els de cafeteria, bar o restaurant, els quals hauran d'estar clarament separats de les taules, encara que no necessàriament mitjançant envans o tancaments d'obra.
5. El paviment i parets de les sales hauran de ser revestits de material no combustible que afavorirà la insonorització. Independentment de la general del local, cada taula disposarà d'il·luminació pròpia, que elimine les ombres sense produir lluentors que puguen enllumenar els jugadors o empleats. Totes les sales de joc disposaran d'instal·lació d'aire condicionat.
Article 20. Admissió
1. L'entrada a les sales de joc dels casinos és prohibida a:
a) Els menors de 18 anys encara que es troben emancipats.
b) Els que per decisió judicial hagen estat declarats incapaços, pròdigs o culpables de fallida fraudulenta, mentre no siguen rehabilitats.
c) Les persones que es troben en situació de llibertat condicional o sotmeses al compliment de mesures de seguretat.
d) Les persones que donen mostres de trobar-se en estat d'embriaguesa i de patir malaltia mental i els que puguen pertorbar l'ordre, la tranquil·litat i el desenvolupament dels jocs.
e) Les persones que pretenguen entrar-hi portant armes o objectes que puguen utilitzar-se com a tals.
f) Les persones que es troben incloses en el Registre de Prohibits.
2. El control del respecte de les prohibicions a què es refereix aquest article serà exercit pels serveis d'admissió del casino. Si el director de jocs adverteix la presència en la sala d'alguna persona compresa en les prohibicions esmentades, l'haurà d'invitar a abandonar-la immediatament.
3. Independentment de les condicions i prohibicions a què es refereixen els apartats anteriors, el director de jocs haurà d'invitar a abandonar el casino les persones que, encara que no constant-ne antecedents, produesquen pertorbacions en l'ordre de les sales de joc o cometen irregularitats en la pràctica dels jocs, siga quina siga la naturalesa d'unes i d'altres. Aquestes expulsions seran comunicades immediatament a l'administració.
Article 21. Altres condicions d'admissió
1. Els casinos podran exigir a qui vulga accedir a la sala principal determinades condicions quant a la vestimenta o etiqueta, tant amb caràcter permanent com restringides a determinades èpoques, jornades o hores de funcionament de les sales de joc.
2. Per a imposar altres condicions o prohibicions d'admissió a les sales de joc diferents de les esmentades en l'article anterior i en l'apartat anterior, els casinos hauran de sol·licitar autorització de la Comissió Tècnica del Joc, la qual les denegarà si fossen arbitràries, injustificadament discriminatòries o lesives als drets fonamentals de la persona.
3. Les condicions especials per a admissió en els casinos de joc d'accés restringit seran fixades en l'autorització d'obertura i funcionament, sense perjudici de les addicionals que puguen establir-se posteriorment, prèvia autorització de la Comissió Tècnica del Joc. Unes i altres hauran de respectar els límits a què es refereix l'apartat anterior.
4. Totes les condicions i prohibicions especials a què es refereix aquest article hauran de trobar-se impreses i exposades en lloc visible del local en què s'efectue el tràmit d'admissió dels visitants.
Article 22. Llistat de prohibits
1. La Comissió Tècnica del Joc elaborarà un Registre de Prohibits sense accés a casinos de joc, en el qual es determinarà l'àmbit territorial, el termini de prohibició i les causes d'aquesta.
2. En aquest Registre de Prohibits s'inclouran:
a) Les persones que voluntàriament ho sol·liciten, per si mateix o pels cònjuges, excepte en el cas de separació, o pels fills majors d'edat, i també els pares respecte als fills que convisquen amb ells sota la seua dependència econòmica.
b) Aquelles persones respecte de les quals les empreses titulars d'un casino de joc, per raons fonamentades, sol·liciten la inclusió; en aquest cas la prohibició sols obligarà el casino que la sol·licità, llevat que les circumstàncies aconsellen estendre aquesta prohibició.
c) Les que com a conseqüència d'expedient de sanció queden expressament sancionades amb prohibició d'entrada per un temps determinat.
3. La inclusió en el Registre serà efectuada per la Comissió Tècnica del Joc, prèvia tramitació de l'oportú expedient administratiu.
4. El Registre de Prohibits tindrà caràcter reservat i no podrà fer-se públic de cap manera, el seu contingut serà conegut exclusivament per l'Administració i pels casinos de joc.
5. Ja que en alguns casos, la inclusió en el Registre de Prohibits tindrà efectes per a tot l'Estat, la Comissió Tècnica del Joc arbitrarà les mesures necessàries per a fer efectiu aquest registre i la manera de comunicació entre les administracions implicades i, si s'escau, amb els establiments de joc que s'establesca.
Article 23. Servei d'admissió
1. Per a tenir accés a les sales de joc principal i privades, els visitants hauran d'obtenir una targeta d'entrada en el servei d'admissió del casino, que s'haurà de trobar a l'entrada.
2. No serà preceptiva la targeta d'entrada per a l'antesala de la sala principal, si bé les persones interessades hauran de presentar al servei d'admissió la identificació que la direcció del casino estime suficient.
3. Les targetes d'entrada tenen sempre caràcter nominatiu. Les persones a favor de les quals s'expedesquen estan obligades a presentar-la en tot moment a requeriment dels empleats del casino o dels funcionaris de control. Si no ho fan o no poden ferho seran expulsades de les sales de joc.
4. Les targetes d'entrada estaran numerades correlativament i contindran, almenys, les dades següents: nom i cognoms, número del document nacional d'identitat o equivalent, número de la fitxa personal del client, a què es refereix l'article següent, data d'emissió, termini de validesa, firma del director de joc o segell del casino.
5. Les targetes d'entrada s'expediran a un preu unitari, que serà fixat per la Comissió Tècnica del Joc, a proposta del casino, i tindran validesa per a un sol dia.
No obstant això, el casino, amb l'autorització prèvia de la Comissió Tècnica del Joc, podrà establir targetes especials de preu inferior a l'unitari en els casos següents:
a) Persones que assistesquen a convencions o congressos realitzats en la regió on es trobe el casino de joc.
b) Persones integrants de viatges col·lectius.
c) Grup de persones que utilitzen els serveis complementaris del casino.
d) Targetes de validesa superior a un dia, que podran expedir-se per una setmana, per un mes o per tota la temporada anual, i el preu de la qual serà fixat per la Comissió Tècnica del Joc a proposta del casino, sense que puga baixar de 5, 10 i 25 vegades, respectivament, del preu fixat per a les de validesa d'un sol dia.
6. La targeta d'entrada dóna dret a l'accés a la sala o sales principals de joc que hi haja en el casino i a la pràctica dels jocs en la forma establerta reglamentàriament per a cadascun d'ells.
La Comissió Tècnica del Joc a petició de la societat titular, podrà autoritzar discrecionalment l'existència de sales privades, a les quals sol es tindrà accés amb la invitació prèvia de la direcció del casino. L'accés i el gaudiment dels restants serveis complementaris del casino podrà subordinar-se a l'expedició d'entrades independents, amb subjecció a les normes especials que regulen cada tipus d'activitat.
7. L'expedició de targetes podrà substituir-se transitòriament, en cas de produir-se una aglomeració en el servei d'admissió del casino, pel lliurament d'un volant provisional, previ dipòsit del document identificador i de l'import de la targeta.
8. En el servei d'admissió del casino haurà d'haver fullets gratuïts on consten les normes generals de funcionament de les sales de joc que la direcció estime d'interés i, necessàriament, les relatives a l'horari, el canvi de moneda estrangera, l'obligació de jugar amb diners en efectiu, les apostes màximes i mínimes en cada tipus de joc, les condicions d'admissió, els preus de les targetes i els jocs que puguen practicar-se en el casino.
9. Així mateix, podran existir fullets que continguen les regles per a la pràctica dels jocs que hi haja al casino.
Article 24. Requisits de la targeta d'entrada
1. Les targetes d'entrada seran separades a mesura que siguen expedides, d'un talonari la matriu del qual reproduirà el número d'ordre de la targeta; aquest número serà correlatiu per a cadascuna de les sèries (dia, setmana, mes i temporada). Les targetes de preu reduït, previstes en l'article anterior, hauran d'expedir-se de talonaris independents.
2. Els talonaris hauran de ser segellats, timbrats o encunyats pels serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda corresponent, que n'anotaran la numeració.
3. La matriu del talonari serà conservada pels serveis del casino, a l'efecte de la inspecció governativa i fiscal d'aquests durant 5 anys. No obstant això, podrà procedir-se a la destrucció de les matrius, quan aquestes arriben a un volum excessiu. Prèviament a això, el servei de control del casino haurà d'autoritzarho i alçar acta on es facen constar els talonaris que s'han de destruir, amb indicació de la numeració de cadascun d'ells, les seues sèries (de dia, setmana i temporada) i preus respectius. L'acta serà alçada per triplicat, el funcionari en conservarà l'original, una còpia el casino i la tercera s'enviarà als serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda corresponents.
4. En el servei d'admissió del casino haurà d'haver, almenys, un doble fitxer que haurà de ser consultat prèviament a l'expedició de la targeta i que constarà:
a) El primer, d'una fitxa numerada i nominativa de cada persona que siga admesa al casino. Aquesta fitxa serà estesa en la primera visita al casino i haurà de contenir les dades següents: nom i cognoms, data de naixement, adreça completa del titular, número del document identificador exhibit i la seua firma. També contindrà un espai en blanc per a observacions i per a l'anotació de les dates successives en què el titular acudesca al casino.
b) El segon, d'una fitxa nominativa de les persones que tinguen prohibit l'accés al casino.
5. El contingut de tots dos fitxers tindrà caràcter reservat, i sols podrà ser revelat pel casino als serveis de control i inspecció i, prèvia instància escrita, a les autoritats governatives o els seus agents per motius d'inspecció i control, i a les autoritats jurisdiccionals. Això no obstant, les dades del fitxer a què es refereix la lletra b) de l'apartat anterior podran ser comunicades a altres casinos, que hauran de guardar idèntica reserva sobre aquestes.
6. La Comissió Tècnica del Joc podrà autoritzar als casinos de joc la implantació de sistemes mecanitzats o mitjançant ordinador, tant per a dur els fitxers a què es refereix l'apartat 4 d'aquest article com per a l'expedició de targetes d'entrada, eximint, si fa el cas, del compliment dels requisits no essencials que no siguen susceptibles de conservació adequada en els suports magnètics o siguen incompatibles amb el funcionament mecanitzat del sistema.
7. No serà exigible l'expedició de targetes d'entrada per a l'accés a les sales de joc i altres dependències del casino, als membres de la Comissió Tècnica del Joc, a l'alcalde de l'ajuntament en el terme municipal del qual es trobe el casino, i als altres funcionaris que en compliment de les seues funcions s'hi personen i tinguen relació amb les actuacions i activitats que es desenvolupen al casino.
CAPÍTOL II
Del funcionament de sales de joc
Article 25. Horari de funcionament
1. Dins dels límits màxims d'horari fixats per l'autorització d'obertura i funcionament, el casino determinarà les hores en què efectivament comencen i acaben els jocs i podrà establir horaris distints per als dies laborables, festius i vespres, però sense que en cap cas el funcionament de la sala principal de jocs del casino puga excedir de setze hores diàries.
2. El casino comunicarà a la Comissió Tècnica del Joc l'horari o horaris realment practicats en la sala principal de jocs. Si es proposa variar-los, tant per a reduir-los com per a ampliar-los dins dels límits màxims de l'autorització, haurà de comunicarho igualment i no podran posar-se en pràctica sinó quan aquesta expresse la seua conformitat o transcorreguen tres dies hàbils des de la comunicació sense que haja manifestat la seua oposició al canvi.
3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, el casino podrà excedir l'horari autoritzat pel que fa a l'hora de tancament, bé amb caràcter excepcional, bé amb caràcter normal, per a la pràctica del bacarà en totes o algunes de les seues modalitats, sempre que el nombre de jugadors presents ho justifique, però sense que en cap cas les sales de joc puguen estar obertes més de vint hores sense interrupció.
L'horari de funcionament de la sala de «boule» i, si fa el cas, de les sales privades, podrà ser distint del general de la sala principal de jocs i haurà de ser autoritzat específicament per la Comissió Tècnica del Joc.
4. L'horari de funcionament de la sala o sales del casino haurà d'anunciar-se gràficament en el local destinat a la recepció o control de visitants. L'obertura al públic i la finalització dels jocs hauran de produir-se precisament a les hores previstes, sense que puguen alterar-se, excepte en la forma prevista en l'apartat 2 d'aquest article. El casino no podrà suspendre els jocs abans de l'hora prevista, llevat que per causa de força major o quan, faltant menys de dues hores per a la fixada per al tancament, transcorreguen trenta minuts sense que es trobe cap visitant en la sala de joc.
5. Durant l'horari de funcionament de les sales de joc, el casino podrà suspendre transitòriament l'admissió de visitants quan el nombre d'assistents en l'interior faça desaconsellable l'increment per raons de seguretat passiva o greu inconvenient o molèstia per a la pràctica normal dels jocs.
Article 26. Canvi de divises
1. Els casinos de joc podran efectuar canvis de moneda estrangera en les seues dependències de caixa o instal·lar oficines exclusivament dedicades a això, amb subjecció a les normes vigents sobre canvi de divises. En cap cas podrà efectuar-se el canvi en les taules de joc.
2. També podran instal·lar-se en els casinos, fora de les sales de joc, oficines dependents d'entitats bancàries espanyoles, la instal·lació, el funcionament i les operacions de les quals es subjectaran a les normes o instruccions que dicte el Ministeri d'Economia i Hisenda.
3. Les oficines compreses en els dos apartats anteriors hauran d'estar obertes al públic durant tot l'horari normal de funcionament de les sales de joc.
4. La Comissió Tècnica del Joc podrà autoritzar la instal·lació de caixers automàtics d'entitats bancàries, fora de les sales de joc.
Article 27. Funcionament de les taules de joc
1. Els visitants de les sales de joc no estan obligats a participar en els jocs.
2. Una vegada efectuada la bestreta sobre la caixa d'una taula determinada, el casino està obligat a posar-la en funcionament quan s'hi presente el primer jugador i a continuar el joc fins l'hora fixada per a l'acabament, Una vegada iniciat el joc, en cada taula de la manera descrita, la partida no podrà ser interrompuda abans de l'hora en cap taula, excepte quan els jugadors se'n retiren d'alguna o quan concórrega el supòsit a què es refereix l'apartat següent. El director de jocs, amb la conformitat del funcionari encarregat del control del casino si aquest s'hi troba present, podrà també clausurar el joc en una taula quan hi haja fonamentades sospites que el joc es desenvolupa incorrectament o fraudulentament de la qual cosa s'alçarà l'acta oportuna.
3. Quan en les sales funcionen diverses taules de joc i la partida haja perdut animació en alguna d'elles, el director de jocs podrà suspendre la partida, però deixant en servei taules del mateix joc en nombre suficient al seu criteri perquè els jugadors presents puguen continuar la partida. La mateixa regla s'aplicarà a l'inici de la sessió en les sales de joc quan el nombre de jugadors presents no aconselle la posada en funcionament de totes les taules al mateix temps, cas en què l'obertura de taules podrà efectuar-se de manera progressiva.
4. En el transcurs de tot l'horari en què el casino es trobe obert al públic, haurà de posar en servei, com a mínim, una taula de cada joc autoritzat. En tot cas hauran d'estar en servei simultàniament, com a mínim, una taula de ruleta, una altra de ruleta americana i una altra de blackjack.
Del que disposa l'apartat anterior s'exceptuen les taules corresponents a jocs de cercle, que sols hauran de ser posades en servei quan ho sol·liciten almenys quatre jugadors. També queden exceptuades les taules de joc que es troben situades en les sales privades.
5. Els jocs cessaran obligatòriament a l'hora fixada com a límit. En cada taula de joc, moments abans de l'hora límit, el cap de la taula anunciarà en veu alta «les tres últimes boles», en les taules de bola, ruleta, ruleta americana i ruleta de la fortuna; l'»últim tirador» en les taules de daus; «les últimes cinc mans» en les taules de punt i banca, pòquer, monte i bacarà, en qualsevol de les seues modalitats, i l'»últim sabot», en la taula de blackjack. En les taules de trenta i quaranta, la partida ha d'aturar-se en l'últim escapçament que s'efectue dins dels trenta últims minuts d'horari.
6. Si el casino té autoritzada, a l'empara del que estableix l'article 14.e), la possibilitat de modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinades, aquesta possibilitat s'exercirà amb subjecció als requisits següents:
a) Durant el desenvolupament de la sessió, i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar-ne el límit d'aposta, anunciant les tres últimes boles o mans amb el límit anterior, i completant la bestreta de la taula si pertoca.
b) En tot cas, el casino haurà de posar en funcionament una taula almenys, amb el límit mínim d'apostes autoritzada per a aquesta taula de joc, llevat que en l'autorització concreta es dispose una altra cosa.
Article 28. Naturalesa de les apostes
1. Els jocs s'hauran de practicar sols amb diners en efectiu. Són prohibides i mancaran de tot valor les apostes sota paraula, i tota forma d'associació de dos o més jugadors amb l'ànim de sobrepassar els límits màxims en cada tipus d'apostes establertes en les distintes taules de joc.
2. Les sumes constitutives de les apostes estaran representades per bitllets i moneda metàl·lica de curs legal a Espanya, o per fitxes o plaques facilitades pel casino al seu risc i ventura.
3. La direcció del casino podrà establir que totes les apostes s'efectuen en múltiples del mínim autoritzat per a cada taula.
Article 29. Les apostes en els jocs de contrapartida
1. En els jocs anomenats de contrapartida, com la bola, el trenta i quaranta, la ruleta americana, francesa o de la fortuna, el blackjack, els daus, el punt i banca, el pòquer sense descart i el monte, les apostes sols poden efectuar-se mitjançant fitxes o plaques.
2. El canvi de diners per fitxes o plaques, per als jocs abans esmentats, pot efectuar-se en les dependències de caixa que haurà d'haver en les sales de joc o bé en la mateixa taula. Es prohibeix en tot cas efectuar canvis per mitjà dels empleats que es troben entre els jugadors.
3. El canvi de diners o plaques per fitxes en la taula de joc serà efectuat pel crupier que després de col·locar en un lloc visible de la taula disposada a l'efecte el bitllet o bitllets de banc desplegats o les plaques, dirà en veu alta el seu valor. Acte seguit, alinearà i comptarà davant d'ell de manera ostensible les fitxes passantles al client o efectuant l'aposta per aquest sol·licitada. Finalment, i així mateix de manera ostensible, col·locarà la placa o fitxa canviada en la caixa de la taula i el bitllet l'introduirà en una altra caixa distinta metàl·lica i tancada amb clau que normalment forma part de la mateixa taula de joc.
4. Els bitllets canviats no podran traure's de la caixa fins al final de la partida i amb la finalitat d'efectuar-ne el compte. Això no obstant, si l'acumulació de bitllets en les caixes fos excessiva, podrien extraure's aquestes i efectuar el compte dels bitllets en el departament de caixa o en altra dependència destinada a l'efecte, però en tot cas en presència del funcionari encarregat del control del casino si aquest s'hi troba present. La quantia dels bitllets així comptats es farà constar en una acta succinta que firmaran un funcionari del servei de control, si s'escau, i el director de jocs o persona que el substituesca la còpia de la qual s'introduirà en la caixa que haja de tornar a ser col·locada en la taula o en la qual ja s'hagués col·locat per a substituir-la.
Aquest procediment serà també aplicable per al compte parcial de les propines, en el cas que la caixa respectiva no admetés més fitxes.
Article 30. Les apostes en els jocs de cercle
1. En els jocs anomenats de cercle, com el bacarà en totes les seues modalitats i el pòquer sintètic, la suma en banca ha de compondre's exclusivament de fitxes i plaques. Les apostes poden efectuar-se en bitllets de banc, però en cas de pèrdua, el seu canvi és obligatori.
2. Les operacions de canvi hauran de ser efectuades en les dependències de caixa de les sales. En les taules de jocs, els jugadors sols podran canviar a un empleat del casino, distint del crupier i que no tindrà una altra funció que la indicada. Aquest empleat extraurà les fitxes o plaques canviades d'una caixa especial localitzada junt a la taula, que contindrà una suma fixada pel director de jocs a l'inici de cada temporada de jocs.
3. Quan l'empleat encarregat del canvi necessite un major nombre de fitxes i plaques per a la seua caixa, expedirà un document indicatiu de les fitxes i plaques que sol·licita de la caixa central i de les plaques o bitllets de banc a canviar. Aquest document, firmat per l'empleat i pel cap de partida, serà enviat a la caixa central mitjançant un altre empleat especial, el qual tornarà sense demora a l'encarregat del canvi el nombre exacte de fitxes i plaques sol·licitades. El document acreditatiu del canvi haurà de quedar dipositat en la caixa central.
El procediment previst en aquest apartat s'aplicarà també quan siga necessari canviar plaques o fitxes en les taules de joc a què es refereix l'article precedent.
Article 31. Apostes oblidades o perdudes
1. Les quantitats o apostes que es troben oblidades o perdudes al terra o sobre les taules de joc, o abandonades durant les partides, i el propietari de les quals siga desconegut, seran dutes immediatament a la caixa principal del casino i anotades en un registre especial. El seu import es farà constar en una partida especial de la comptabilitat del casino, el saldo de la qual haurà de coincidir, en acabar la temporada, amb la suma que done el registre abans al·ludit.
2. En el cas de quantitats abandonades durant les partides, l'import es determinarà pel total de l'aposta inicial oblidada, sense computar-hi els guanys que poguessen haver-se acumulat fins al moment en què s'advertesca, després de buscar el propietari, que les quantitats o apostes estiguen efectivament abandonades.
3. Si el legítim propietari de la quantitat o aposta trobada apareix i demostra de manera indiscutible el seu dret, el casino li restituirà aquesta quantitat. L'import de la restitució s'anotarà en la partida especial de la comptabilitat i en el registre a què es refereix l'apartat 1, fent constar-hi la data del reintegrament, el nom i l'adreça de l'interessat, les proves presentades i una referència a l'anotació primitiva.
4. Les quantitats ingressades pel casino en aquest concepte seran lliurades a l'ajuntament de la localitat on es trobe, per a obres d'assistència social o beneficència.
El lliurament es farà dins dels trenta primers dies de cada any.
Article 32. Baralles o jocs complets de naips
1. Les baralles o jocs complets de naips per a ús del casino hauran d'estar agrupades en manolls de sis, denominats «mitja dotzena». Cada «mitja dotzena» durà un número d'ordre assignat pel fabricant de naips que s'anotarà en rebreles en un llibre especial visat per la Comissió Tècnica del Joc.
2. Els casinos de joc només podran adquirir «mitges dotzenes» de naips als fabricants autoritzats. Aquests fabricants sols podran facilitar aquests naips als casinos legalment autoritzats. Cada casino podrà imprimir el seu logotip en el revers dels naips.
3. En cada casino, i dins de les sales de joc, hi haurà un armari amb la inscripció «dipòsit de naips», on es guardaran necessàriament totes les «mitges dotzenes» noves o usades, junt amb el llibre de registre a què al·ludeix l'apartat 1.
L'armari estarà permanentment tancat amb clau, que es trobarà en poder del director de jocs o persona que el substituesca. L'armari sols s'obrirà per a l'extracció de «mitges dotzenes» o per al dipòsit de les noves o usades, sempre en presència del titular de la clau i de l'empleat que haja de fer-se càrrec dels naips, o bé per a la inspecció del contingut, a requeriment de funcionari encarregat de la vigilància.
4. El casino sols emprarà en els jocs naips que es troben en perfecte estat. Qualsevol jugador podrà demanar que es comprove l'estat dels naips, cosa que es farà immediatament i el director de jocs decidirà si són hàbils per a l'ús.
Els jocs de naips rebutjats, marcats o deteriorats han de ser col·locats en les «mitges dotzenes» complets i guardats en el dipòsit de naips fins la seua destrucció posterior, sense que per cap concepte puguen ser venuts o lliurats gratuïtament a qualsevol persona. La destrucció es farà en presència dels funcionaris de control, els quals prèviament comprovaran si les «mitges dotzenes» estan completes i contenen naips marcats o deteriorats i posteriorment n'anotaran la destrucció en el llibre de registre.
5. El que disposen els apartats anteriors serà aplicable als jocs de daus, els quals hauran de trobar-se en envasaments tancats i precintats que abans d'utilitzar-se es trencaran a la vista del públic o davant els funcionaris del servei de control del casino. La conservació i destrucció es farà en la forma prevista per als naips.
Article 33. Comprovació dels naips
1. Les «mitges dotzenes» seran extretes del dipòsit de naips en el moment en què vagen a ser utilitzades. Si són noves es desempaquetaran en la mateixa taula de joc i s'invitarà el públic i els jugadors a comprovar que els precintes estan intactes.
2. Els naips seran col·locats sobre la taula boca amunt perquè puga comprovar-se que no hi ha hagut canvi en l'ordre de col·locació d'aquests pel fabricant. El crupier els comptarà i, tot seguit, els dipositarà de nou sobre el tapet i els remenarà estant les cartes cap avall. Els naips que ja haguessen estat utilitzats en una partida anterior seran remenats de la mateixa forma.
3. El remenament es farà en un sol munt, amb els dits separats i els naips agrupats en paquets petits, de manera que no s'alcen del tapet i no es modifique l'ordre resultant. Cap naip ha de ser separat o senyalat.
4. Durant la partida, en acabar cada talla i abans d'efectuar-se'n el remenament, el crupier dividirà els naips en dos munts: un de les cartes alçades i un altre de les tapades. Seguidament tornarà d'una sola vegada el primer munt sobre el segon i les remenarà en la forma indicada en els dos apartats anteriors.
5. Quan la partida haja acabat, els naips s'hauran de tornar a col·locar immediatament en l'ordre establert pel fabricant i ser examinats per a detectar-hi les marques que puguen tenir.
6. Quan en qualsevol moment es comprove que ha desaparegut algun naip dels manolls examinats, o que hi ha naips en excés, marcats o que pareguen estranys al manoll d'origen, es retirarà de la taula la «mitja dotzena» corresponent i se'n donarà compte immediat amb totes les indicacions relatives a la forma i circumstàncies en què el defecte fou descobert als funcionaris del servei de control si són presents en el casino o si no n'hi són se n'alçarà acta que els serà comunicada.
Article 34. Canvi de fitxes i plaques
1. El casino canviarà als jugadors les fitxes i plaques que es troben en poder seu, ja siguen restes de les canviades anteriorment, ja siguen constitutives de guanys, pel seu import en moneda espanyola, sense poder efectuar cap deducció.
2. El pagament en metàl·lic podrà ser substituït pel lliurament d'un xec contra compte del casino, en aquest cas s'alçarà acta per duplicat, firmada pel perceptor i un caixer o persona que el substituesca, conservant cadascuna de les parts un exemplar.
El pagament mitjançant xec sols serà procedent a petició del jugador o prèvia la seua conformitat expressa, llevat els casos en què s'haja reduït en un 50% en la caixa central del casino la suma en metàl·lic que estableix l'article 37 o quan la suma que s'ha de pagar ultrapasse la quantitat que establesca la Comissió Tècnica del Joc.
3. Si el xec resulta impagat, en tot o en part, el jugador podrà dirigir-se a la Comissió Tècnica del Joc en reclamació de la quantitat deguda, adjuntant la còpia de l'acta a què es refereix l'apartat anterior. La Comissió Tècnica del Joc escoltarà el director de jocs i una vegada comprovada l'autenticitat de l'acta i l'impagament del deute, li concedirà un termini de tres dies hàbils per a dipositar en la Comissió Tècnica del Joc la quantitat deguda que es lliurarà al jugador. Si no ho fa, expedirà al jugador l'oportú manament de pagament, amb qual aquest podrà fer efectiva la quantitat en la caixa general de dipòsits contra la fiança dipositada pel casino.
En qualsevol cas, en la resolució que dicte la Comissió Tècnica del Joc farà expressa reserva de les accions civils o penals que poguessen correspondre a les parts.
4. Si per qualsevol circumstància el casino no pogués pagar els guanys als jugadors, el director de jocs ordenarà la immediata suspensió dels jocs i demanarà la presència dels funcionaris encarregats del servei de control, davant els quals s'estendran les corresponents actes de deute en la forma prevista en l'apartat 2 d'aquest article.
S'enviarà còpia de les actes esmentades a la Comissió Tècnica del Joc, la qual podrà acordar la suspensió provisional de l'autorització concedida i procedirà en tot cas en la forma prevista en l'apartat 3 d'aquest article.
5. Si el director de jocs no diposita en termini suficient les quantitats degudes i la fiança és insuficient per afrontar els deutes acreditats en les actes, la Comissió Tècnica del Joc no lliurarà manament de pagament contra la fiança i requerirà la societat titular del casino perquè presente davant el jutjat competent sol·licitud de suspensió de pagaments, que es tramitarà segons la legislació vigent en la matèria.
El que disposa el paràgraf anterior serà aplicable, tant en el supòsit de l'apartat 3, com en el de l'apartat 4 d'aquest article. En tot cas, la Comissió Tècnica del Joc incoarà l'oportú expedient de sanció per a la depuració de les responsabilitats que pertoquen.
6. El casino no estarà obligat a expedir als jugadors certificacions acreditatives dels seus guanys.
Article 35. Bestretes mínimes a les taules
1. Les taules dedicades a jocs de contrapartida rebran de la caixa central del casino, en el moment de començar la partida, una bestreta en fitxes i plaques per a respondre dels guanys dels jugadors, l'import de la qual serà determinat d'acord amb les prescripcions d'aquest article.
Aquesta bestreta serà reposada per la caixa central del casino tantes vegades com calga durant la partida, però la quantia de les noves bestretes serà sempre la mateixa que la de la bestreta inicial.
Les bestretes han de facilitar-se a la taula en la mesura que siga possible, en fitxes i plaques de petit valor a fi de reduir o eliminar els canvis entre la taula i la caixa central.
2. L'import de les bestretes serà, com a mínim, el següent:
a) En el joc de la bola, el resultat de multiplicar per 4.000 la quantia de l'aposta mínima fixada per l'autorització d'obertura i funcionament.
b) En els jocs de la ruleta, ruleta americana, ruleta de la fortuna i daus, el resultat de multiplicar per 15.000 la quantia de l'aposta mínima de la taula.
c) En els jocs de trenta i quaranta, pòquer sense descart, monte i punt i banca, el resultat de multiplicar per 10.000 la quantia de l'aposta mínima de la taula.
d) En el joc del blackjack, el resultat de multiplicar per 5.000 la quantia de l'aposta mínima de la taula.
Article 36. Control de resultats de cada taula de joc
1. Les fitxes i plaques constitutives de la bestreta seran traslladades a la taula en una caixa especialment destinada a aquesta finalitat. El contingut es lliurarà al cap de taula.
2. Una vegada en la taula, les fitxes i les plaques seran col·locades sobre aquesta i comptades pel crupier. La quantitat resultant serà pronunciada per aquest en veu alta i anotada seguidament en el registre de bestretes. Tot això en presència del director de jocs o persona que el substituesca, el qual firmarà aquest registre junt amb els funcionaris encarregats del control del casino, si s'hi troben presents. El mateix procediment se seguirà quan calga fer noves bestretes en el transcurs de la partida.
3. En acabar la jornada es comptaran les existències de fitxes i plaques de la taula i els bitllets canviats en aquesta, anotantse les quantitats resultants en el registre de bestretes. El compte es farà en presència, en tot cas, d'un empleat, almenys, de la taula, d'un caixer i del director de jocs o persona que el substituesca, els quals certificaran sota la seua responsabilitat l'exactitud de l'anotació efectuada, firmant a continuació. Si els funcionaris encarregats del control del casino es troben presents, firmaran també en el registre. En qualsevol cas en l'obertura i tancament de taules, la presència del director de jocs en el recompte podrà ser substituïda per la d'un sotsdirector, per algun membre del comité de direcció o per alguns dels empleats de màxima categoria.
4. Les operacions referides en els dos apartats anteriors hauran de ser realitzades amb la suficient lentitud perquè els presents puguen seguirles en tot el seu detall. Qualsevol dels assistents a l'acte podrà sol·licitar el registre de bestretes per assegurar-se que les quantitats anotades corresponen exactament a les pronunciades. Així mateix, els funcionaris encarregats del control del casino podran efectuar les comprovacions que estimen necessàries.
Article 37. Dipòsit mínim per a pagament de premis
1. Els casinos de joc hauran de tenir en la caixa central, a l'inici de cada sessió, una suma de diners que, com a mínim, serà d'igual quantia a la de l'import de la bestreta corresponent a la taula de ruleta amb el mínim d'apostes més elevat. Aquesta suma de diners podrà substituir-se parcialment per la tinença d'una quantitat equivalent, blocada en un compte bancari i disponible en tot moment per al pagament de premis, i prèvia autorització de la Comissió Tècnica del Joc. No obstant això, la quantitat existent en metàl·lic en la caixa central no podrà ser inferior al 50% del total.
2. Independentment de les restants obligacions comptables que reglamentàriament s'establesquen, la caixa central del casino haurà de dur un registre especial per taules per bestretes i reposicions.
Article 38. Documents i informació mínima en la sala
1. En els locals del casino haurà d'haver a disposició del públic un exemplar de la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana, un altre d'aquest reglament i un altre del reglament interior de l'establiment, si en tingués.
2. Sobre cada taula de joc o en un lloc pròxim a aquesta, i en lloc visible per a qualsevol dels jugadors, haurà de figurar un anunci en el qual s'indique el número de la taula, l'import de la bestreta inicial i les apostes mínimes i màximes permeses en les distintes sorts.
CAPÍTOL III
Del personal
Article 39. Organs de direcció dels jocs
1. La direcció dels jocs i el control del seu desenvolupament corresponen primàriament al director de jocs, sense perjudici de les facultats generals que corresponguen als òrgans de direcció o administració de la societat titular.
2. El director de jocs podrà ser auxiliat en l'exercici de les seues funcions per un comité de direcció i per un o diversos sotsdirectors. L'existència de comité de direcció no exclourà el nomenament de sotsdirector o sotsdirectors, si això s'estima necessari.
Els membres del comité de direcció i el o els sotsdirectors hauran de ser nomenats pel consell d'administració de la societat, o per l'òrgan o persona en qui estiguen delegades les seues facultats.
3. El comité de direcció, quan n'hi haja, estarà compost com a mínim per quatre membres, un dels quals haurà de ser necessàriament el director de jocs; hauran de ser majors d'edat i trobar-se en ple ús dels seus drets civils. Els estrangers sols podran formar part del comité quan exercesquen funcions de direcció dels jocs. Això no obstant, si el director de jocs fos estranger, tots els membres del comité de direcció haurian de ser ciutadans de la Unió Europea, llevat d'aquell.
4. El sotsdirector o sotsdirectors hauran de ser, així mateix, majors d'edat i trobar-se en ple ús dels seus drets civils. Si el director de jocs és estranger, sols un dels sotsdirectors podrà ser estranger, excepte si hi hagués un sol sotsdirector, cas en què haurà de ser ciutadà de la Unió Europea.
Article 40. Nomenament dels òrgans de direcció
1. El nomenament del director de jocs i dels restants membres del comité de direcció i així mateix dels sotsdirectors, si fa el cas, requeriran l'aprovació de la Comissió Tècnica del Joc, la qual s'atorgarà, si s'escau, en l'autorització d'obertura i funcionament. Aquestes persones seran proveïdes del document a què al·ludeix l'article 44.
2. L'aprovació a què es refereix l'apartat anterior podrà ser revocada en cas d'incompliment greu de les seues funcions. La revocació de l'aprovació serà efectuada per la Comissió Tècnica del Joc, tindrà caràcter motivat i obligarà la societat a remoure'l del seu lloc.
3. En cas de mort, incapacitat, dimissió o cessament de les persones a què es refereix l'apartat 1, la societat haurà de comunicarho dins dels cinc dies següents a la Comissió Tècnica del Joc. En el cas del director de jocs, la societat nomenarà transitòriament per a assumir les seues funcions, i de forma immediata, un dels sotsdirectors, si n'hi ha, o un dels membres del comité de direcció.
4. Dins dels trenta dies següents al cessament, la societat haurà de proposar a la Comissió Tècnica del Joc la persona que haja de substituir el cessat.
Article 41. Facultats dels òrgans de direcció
1. El director de jocs, els sotsdirectors i els altres membres del comité de direcció són els responsables de l'ordenació i correcta explotació dels jocs davant l'Administració i la societat titular, dins dels termes de l'autorització administrativa i de les normes de la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana i d'aquest reglament. Sols ells podran impartir ordres al personal de jocs, segons el repartiment de funcions que entre aquests establesquen els òrgans rectors de la societat.
2. El director de jocs podrà ser substituït en les seues funcions pels sotsdirectors i pels membres del comité de direcció. Excepcionalment, i, en tot cas, per temps no superior a un dia, podrà ser substituït també per un dels inspectors o empleats de control de la màxima categoria existent en el casino. El nom del substitut haurà de ser comunicat seguidament als funcionaris encarregats del control del casino, si s'hi trobaven presents, i, en tot cas, els serà comunicat.
3. El director de jocs, o persona que el substituesca, és responsable de la custòdia del material de jocs existent al casino, dels fitxers dels jugadors i altra documentació, i de la correcta manera de dur la comptabilitat específica dels jocs. Tots els objectes indicats hauran de trobar-se permanentment a disposició dels funcionaris encarregats del control del casino que ho sol·liciten.
Article 42. Prohibicions per als òrgans de direcció
Es prohibit al director de jocs, als sotsdirectors i als membres del comité de direcció:
a) Participar en els jocs que es desenvolupen en el mateix casino, bé directament o bé mitjançant persona interposada.
b) Exercir funcions pròpies dels empleats de les sales de joc. Això no obstant, els sotsdirectors podran substituir transitòriament els caps de taula en l'exercici de la seua funció, prèvia comunicació al funcionari encarregat del control del casino, si aquest s'hi troba present, però en cap cas als crupiers.
c) Rebre per qualsevol títol participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis del jocs.
d) Participar en la distribució del tronc de propines a què es refereix l'article 46.4.
Article 43. Personal de joc i altres
1. Tot el personal de servei en les sales de joc, i el de secretaria, recepció, caixa i comptabilitat haurà de ser contractat en qualsevol de les formes presents en la legislació laboral vigent, sense perjudici de les normes especials que puga dictar l'autoritat laboral i dels convenis col·lectius que puguen concloure's.
2. Els cessaments que per qualsevol causa es produesquen en el personal a què es refereix l'apartat anterior seran comunicats per la societat als serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda corresponents.
Article 44. Document professional
1. Sols el personal autoritzat degudament pels serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda, podrà prestar serveis en els casinos de joc. Aquesta autorització s'efectuarà a través de l'expedició de l'oportú document professional, del qual hauran d'estar proveïdes, en tot cas, totes les persones l'activitat professional de les quals estiga directament relacionada amb el desenvolupament dels jocs.
2. El document professional serà expedit pels serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda, prèvia sol·licitud de la persona interessada, que haurà d'acreditar no estar inhabilitat per a l'exercici de la professió, i la capacitat professional, mitjançant certificació de l'empresa on preste el seu servei, vaja a prestar-lo o de les empreses on els haja prestat, tindrà duració de cinc anys i es renovaran per períodes d'igual duració. No obstant això, podrà ser revocat en execució de sentència que inhabilite per a l'exercici d'aquesta activitat o com a conseqüència de l'exercici de la potestat sancionadora.
3. El document professional serà de tres categories:
a) Direcció, per al director de jocs, sotsdirectors i membres del comité de direcció i per als càrrecs directius de la societat titular del casino.
b) Joc, per al personal que presta els seus serveis directament relacionats amb el desenvolupament dels jocs.
c) Serveis, per a la resta del personal.
4. Tot el personal del casino està obligat a proporcionar als agents de l'autoritat competent en matèria de jocs tota la informació que se'ls sol·licite i que es referesca a l'exercici de les funcions pròpies de cadascun.
Article 45. Prohibicions per al personal del casino
1. Es prohibit a la totalitat del personal, siga o no empleat de la societat titular, i a excepció de les persones a què es refereix l'article 42:
a) Entrar o romandre en les sales de joc fora de les hores de servei, excepte amb l'autorització de la direcció i excepte els representants sindicals.
b) Percebre participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis dels jocs, sense perjudici del que disposa l'article següent.
c) Concedir préstecs als jugadors.
d) Transportar fitxes, plaques o diners durant el servei en l'interior del casino de forma diferent a la prevista en les normes de funcionament dels jocs, o guardarles de forma que la seua procedència o utilització no puguen ser justificades.
2. Es prohibit al personal de jocs i els seus auxiliars, i al de recepció, caixa i seguretat:
a) Participar directament o per mitjà de tercera persona en els jocs d'atzar que es practiquen en el casino de joc on presta serveis.
b) Consumir begudes alcohòliques durant les hores de servei.
3. Les persones que exercesquen funcions de crupier o canvista en les taules de joc i el personal de caixa no podran portar vestits amb butxaques.
4. Els empleats que participen directament en la pràctica dels jocs, i els seus cònjuges, ascendents i descendents fins al primer grau de cosanguinitat, no podran tenir cap participació en el capital de la societat titular del casino.
Article 46. Propines
1. La societat titular del casino podrà acordar la no admissió de propines per part del personal; en aquest cas haurà d'advertir-se als jugadors en forma clarament visible en l'accés al casino o en el servei de recepció. Si s'admeten propines, el seu lliurament serà sempre discrecional quant a l'ocasió i quantia.
2. La Comissió Tècnica del Joc, prèvia audiència de la societat titular, podrà prohibir temporalment o definitivament l'admissió de propines, quan s'haguessen comés abusos en l'exigència o percepció d'aquestes.
3. Es prohibit al director de jocs, als sotsdirectors, als membres del comité de direcció i al personal de jocs sol·licitar propines dels jugadors o acceptarles a títol personal. En les sales de joc, les propines que per qualsevol títol lliuren els jugadors hauran de ser immediatament dipositades em les caixes que a aquest efecte hi haurà en les taules de joc i, si s'escau, en els departaments de recepció i caixa, sense que puguen ser guardades d'altra forma, en tot o en part. En cas d'error o abús, el director de jocs disposarà el que pertoque quant a la devolució.
L'import de les propines es comptarà en acabar l'horari de joc i s'anotarà diàriament en un compte especial.
4. La societat titular del casino haurà de comunicar a la Comissió Tècnica del Joc els criteris de distribució del tronc de propines. El tronc estarà constituït per la massa global de les propines, i es repartirà una part entre els empleats en funció de l'activitat que cadascun desplegue i una altra per a atendre els costs de personal i serveis socials en favor dels clients. La distribució del tronc serà establerta de comú acord entre la societat titular i els representants dels treballadors.
En la mateixa forma s'haurà de procedir per a les modificacions de distribució.
CAPÍTOL IV
De la documentació comptable de l'empresa titular, dels jocs i garanties i obligacions
Article 47. Documentació comptable
1. A més de la comptabilitat general de l'empresa titular del casino, que regula el codi de comerç i de la de caràcter fiscal establerta per la normativa específica de cada impost, el control documental d'ingressos produïts pels jocs es durà a terme mitjançant el registre de beneficis, en els jocs de cercle, el registre de bestretes en els jocs de contrapartida i el llibre registre de control d'ingressos, per a un i altre tipus de joc.
2. Aquests llibres i registres específics dels jocs hauran d'estar enquadernats, foliats i segellats per la Comissió Tècnica del Joc. No hauran de presentar esmenes ni raspadures, les correccions que siguen necessàries es faran en tinta roja i hauran de ser salvades amb la firma del director de jocs, o persones que el substituesquen o dels funcionaris del servei de control, si s'hi troben presents.
Article 48. Registre de bestretes
1. En cadascuna de les taules dedicades a jocs de contrapartida, com el de la bola, la ruleta, ruleta de la fortuna, ruleta americana, el trenta i quaranta, el blackjack, els daus, el pòquer sense descart, el monte, i el punt i banca, hi haurà un registre especial de bestretes, que durà un número que serà el mateix de la taula a què es refereix.
2. En el registre de bestretes s'anotaran, en la forma descrita en l'article 36 d'aquest reglament, l'import de la bestreta inicial i, si s'escau, el de les bestretes complementàries, i l'import total de les existències en la caixa d'efectiu i fitxes al final de cada sessió.
3. El registre de bestretes es tancarà per sessions i es totalitzarà cada dia, al final del qual els resultats obtinguts hauran de ser traslladats al llibreregistre de control d'ingressos. L'ús del registre de bestretes és obligatori i és prohibida la inscripció directa en el llibreregistre de control d'ingressos.
Article 49. Registre de beneficis
1. En cadascuna de les taules de joc de cercle, com el bacarà en les seues diverses modalitats i el pòquer sintètic, hi haurà un registre de beneficis per anotar-hi l'ingrés brut percebut pel casino en la pràctica d'aquests jocs.
2. En aquest registre que s'ajustarà al model oficial s'haurà de fer constar:
a) El nom exacte del joc a què correspon cada taula.
b) Número d'ordre del registre, que haurà de ser el mateix de la taula.
c) Hora d'obertura de la partida.
d) Hores d'interrupció i represa de la partida, si s'escau.
e) Nom dels crupiers i canvista.
f) Nom del banquer o banquers en el bacarà a dos taulers, ja siga a banca oberta o limitada.
3. En acabar la partida el crupier, en presència del director de jocs o persona que el substituesca i d'un caixer, obrirà el pou o cagnotte, comptarà les fitxes i plaques que hi haja i pronunciarà en veu alta la quantitat total. Aquesta serà anotada immediatament en el registre de beneficis, en el qual el director de jocs o persona que el substituesca, un caixer i un empleat de la taula, certitificaran, sota la seua responsabilitat, l'exactitud de l'anotació efectuada i firmaran a continuació.
Article 50. Llibreregistre de control d'ingressos
1. En el llibreregistre de control d'ingressos s'anotaran els resultats dels registres de bestretes o de beneficis de cadascuna de les taules, totalitzats per dia. El llibre registre s'ajustarà al model oficial.
2. Les anotacions en el llibreregistre de control d'ingressos s'efectuaran al final de la jornada i abans necessàriament de l'inici de la següent. Se n'extraurà el resultat total, fentlo constar en número i lletres, i a continuació certificarà la seua exactitud el director de jocs o un sotsdirector o membre del comité de direcció.
Article 51. Fiances
1. Amb caràcter previ a la sol·licitud de l'autorització d'obertura i funcionament a què es refereix l'article 11 d'aquest reglament, l'empresa titular de l'autorització d'instal·lació del casino de joc haurà de constituir una fiança de 150 milions de pessetes.
2. La fiança haurà de constituir-se a disposició de la direcció dels serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda corresponent al domicili del casino de joc.
3. La fiança podrà constituir-se en metàl·lic, per aval bancari, títols de deute públic o pòlissa de caució individual i s'haurà de mantenir en constant vigència i per la totalitat del seu import.
Quan la fiança es presente mitjançant aval, no es podrà utilitzar el benefici d'excussió a què es refereix l'article 1.830 del Codi Civil i concordants.
4. La fiança quedarà afecta al pagament forçós de les sancions pecuniàries que els òrgans de l'Administració imposen a la societat titular de la sala, i també dels premis, tributs i salaris que s'hagen de pagar com a conseqüència de l'explotació del casino.
5. Si es produeix la disminució de la quantia de la fiança, l'empresa o entitat que l'hagués constituït disposarà d'un termini màxim d'un mes per a completar-la en la quantia obligatòria. Si no es compleix això, es produirà la cancel·lació de la inscripció o caducitat de les autoritzacions.
6. Una vegada desaparegudes les causes que motivaren la constitució, es podrà sol·licitar la devolució.
Per a tornarles es disposarà la publicació de la sol·licitud en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana perquè, en el termini de dos mesos des de la publicació, puguen embargar-la els que hi tinguen dret.
Una vegada transcorregut el termini indicat sense cap reclamació, es trametrà l'expedient als serveis territorials on es constituí la fiança autoritzat-ne la devolució.
Article 52. Informació anual
1. El director de jocs o persona que el substituesca tindrà permanentment a disposició dels funcionaris del servei de control informació suficient sobre el nombre de visitants, divises canviades, drop realitzat, ingressos de cadascuna de les taules i recaptació de les màquines.
2. Dins del mes següent al venciment de cada trimestre, l'empresa titular del casino de joc haurà d'enviar a la Comissió Tècnica del Joc el balanç de sumes i saldos dels seus comptes generals.
3. Anualment l'empresa titular del casino haurà d'enviar a la Comissió Tècnica del Joc, dins del vuit primers mesos de cada any, l'auditoria externa dels seus estats financers i còpia de la declaració de l'Impost sobre Societats.
TÍTOL III
Règim de sancions
CAPÍTOL I
Infraccions i sancions
Article 53. Infraccions administratives en matèria de joc
Són infraccions administratives en matèria de joc les accions o omissions voluntàries tipificades en la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny.
Article 54. Faltes molt greus
Són infraccions o faltes molt greus les tipificades en l'article 23 de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, i especialment les següents:
a) L'explotació de casinos de joc sense les preceptives autoritzacions d'instal·lació i obertura i funcionament.
b) L'explotació de casinos de joc per empreses o per persones físiques o jurídiques distintes de les autoritzades.
c) La cessió per qualsevol títol de les autoritzacions o permisos atorgats.
d) La manipulació dels jocs en perjudici o benefici dels jugadors.
e) La participació com a jugadors, directament o per mitjà de terceres persones, del personal empleat i directiu, dels accionistes i partícips de les empreses dedicades a la gestió, organització i explotació del joc, i també dels cònjuges, ascendents i descendents d'aquelles en línia directa de primer grau, en el joc que gestionen o exploten aquestes empreses.
f) La concessió de préstecs als jugadors o apostants.
g) L'impagament total o parcial als jugadors o apostants de les quantitats amb què haguessen estat premiats.
h) Obtenir les corresponents autoritzacions mitjançant l'aportació de dades o documents no conformes amb la realitat.
i) La negativa o l'obstrucció a l'actuació inspectora de control i vigilància realitzada per agents de l'autoritat i pels funcionaris i òrgans encarregats o habilitats específicament per a l'exercici d'aquestes funcions.
j) La modificació o vulneració de qualsevol de les condicions essencials basantse en les quals es van concedir les preceptives autoritzacions d'instal·lació i obertura i funcionament de casinos de joc, al marge de les normes contingudes en la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana o d'aquest reglament.
k) Permetre o consentir la pràctica de jocs de casinos en locals no autoritzats o per persones no autoritzades.
l) Efectuar publicitat dels jocs o dels locals o establiments on aquest es practique sense la deguda autorització o al marge dels límits fixats en aquesta.
m) La fabricació, la comercialització i la venda d'elements per a la pràctica de jocs de casinos sense posseir la corresponent homologació o incomplint els requisits i les condicions establertes en aquesta.
n) La utilització d'elements de joc no homologats i la substitució o manipulació fraudulenta de material de joc.
Article 55. Faltes greus
Són infraccions o faltes greus les tipificades en l'article 24 de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1998, de 3 de juny, i especialment les següents:
a) Permetre la pràctica de jocs de casinos i l'accés als locals o casinos autoritzats, a persones que ho tinguen prohibit d'acord amb el que estableix la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana o aquest reglament.
b) Reduir el capital de les societats o les fiances per davall dels límits establerts en aquest reglament.
c) La transferència d'accions o participacions de capital social sense la prèvia autorització, o si s'escau la realització de les modificacions previstes en l'article 17 d'aquest reglament que requeresquen autorització prèvia sense haver-la obtingut.
d) La inexistència de les mesures de seguretat exigides en l'autorització d'instal·lació i obertura i funcionament o el mal funcionament d'aquestes.
e) No facilitar als òrgans de l'Administració la informació requerida per a un adequat control de l'activitat.
f) L'admissió d'un nombre de jugadors que excedesca de la capacitat màxima autoritzada per al casino.
g) Mancar o dur incorrectament els llibres o registres exigits en aquest reglament.
Article 56. Faltes lleus
Són infraccions o faltes lleus les tipificades com a tals en l'article 25 de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, i en particular:
a) La prestació de serveis per personal sense l'oportuna acreditació professional.
b) Sol·licitar propines als jugadors per part del personal de joc, o acceptarles a títol personal, o si s'escau, acceptar propines dels jugadors quan estiguen expressament prohibides.
c) La realització de les modificacions previstes en l'article 17 d'aquest reglament sense la notificació a l'òrgan corresponent de l'Administració,
d) Realitzar treballs o funcions, per part de qualsevol membre del personal al servei del casino, distintes a les pròpies de la seua qualificació laboral, reflectida en la corresponent acreditació personal.
e) Permetre l'entrada de visitants sense haver obtingut la targeta d'entrada.
f) La negativa a recollir en acta les reclamacions que desitgen formular els jugadors o empleats de la sala.
g) La conducta desconsiderada sobre jugadors, tant en el desenvolupament del joc com en el cas de protestes o reclamacions d'aquests.
h) En general, l'incompliment dels requisits o prohibicions establerts en aquest reglament sempre que no tinguen la consideració d'infracció greu o molt greu.
Article 57. Sancions
1. D'acord amb l'article 27 de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, les infraccions del que disposa aquest reglament podran ser sancionades:
a) Les lleus amb multa de fins a 500.000 pessetes.
b) Les greus amb multa de fins a 5.000.000 de pessetes.
c) Les molt greus amb multa de fins a 100.000.000 de pessetes.
A més de les sancions de multa, la comissió d'una infracció comportarà, si s'escau, el lliurament a l'Administració o als perjudicats, que haguessen estat identificats, dels beneficis il·lícits obtinguts.
2. Les infraccions que hagen estat sancionades d'acord amb el que disposa l'apartat anterior, i tinguen la qualificació de greus o molt greus, en atenció a la seua naturalesa, repetició o transcendència, podran a més ser sancionades, segons que disposa l'article 28 de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, amb:
a) Suspensió, cancel·lació temporal o revocació definitiva de l'autorització d'instal·lació.
b) Clausura temporal o definitiva del local o establiment o inhabilitació definitiva d'aquest per a activitats de joc.
c) Inhabilitació temporal o definitiva per a ser titular de les autoritzacions referides en aquest reglament.
No obstant això, quan l'activitat principal que s'exercesca en un establiment no siga de joc, no podrà ser clausurat aquest, si bé podrà acordar-se la prohibició d'instal·lació i realització d'activitats de joc.
3. Per causa d'infracció molt greu o greu comesa pel personal de l'empresa, es podrà imposar, accessòriament a la sanció de multa, la suspensió de la capacitat per a l'exercici de la seua activitat en casinos de joc.
4. Per a la graduació de les sancions, a banda de la qualificació de la infracció comesa, es tindran en compte les circumstàncies personals o materials que concórreguen en els fets, concretament la contumàcia en la conducta de l'infractor, la reiteració en la comissió de faltes, la publicitat o notorietat dels fets i la transcendència econòmica i social de la infracció comesa.
5. En tot cas, la comissió de tres faltes lleus en un període d'un any tindrà la consideració d'una falta greu, i la comissió de tres faltes greus en un any o de cinc en tres anys tindrà la consideració d'una falta molt greu.
Article 58. Regles d'imputació
1. Són responsables de les infraccions regulades en aquest reglament els seus autors, siguen persones físiques o jurídiques.
2. En el cas d'infraccions comeses per directius, administradors o, en general, personal empleat, seran responsable solidaris les persones o entitats per a les quals presten els seus serveis.
CAPÍTOL II
Competències, procediment i facultats de l'Administració
Article 59. Facultats de l'Administració
1. Quan hi haja indicis de falta greu o molt greu l'òrgan que instrueix l'expedient podrà acordar, com a mesura cautelar, el tancament dels establiments on es practique el joc vulnerant les disposicions legals, i el precinte, el dipòsit o la incautació dels materials usats per a aquesta pràctica.
2. Sense perjudici del que disposen els articles anteriors, en els supòsits de falta d'autorització, revocació, o suspensió d'aquesta, l'entitat infractora lliurarà a l'Administració les màquines o els elements de joc objecte de la infracció, amb la finalitat que aquesta adopte les mesures oportunes destinades a evitar-ne l'ús, fins la seua alienació o inutilització, cas en què seran tornades als seus propietaris.
Així mateix, atenent la naturalesa de la infracció, l'Administració podrà ordenar el comís de les apostes hagudes i dels beneficis il·lícits obtinguts, l'import dels quals s'ingressarà en la Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana.
Article 60. Competències
1. Serà competent per a incoar i tramitar l'expedient la secretaria de la Comissió Tècnica del Joc quan hi haja indicis d'infracció molt greu, i el director dels serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda quan els indicis siguen d'infracció greu o lleu.
2. Les infraccions administratives qualificades com molt greus seran sancionades pel conseller d'Economia i Hisenda amb multa de fins a vint-i-cinc milions de pessetes, i pel Govern Valencià amb multa de fins a cent milions de pessetes.
3. Les infraccions administratives qualificades com greus i lleus seran sancionades amb multa de fins a cinc milions de pessetes o cinc-centes mil pessetes, respectivament, pel director dels serveis territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda corresponent.
4. Les sancions addicionals o accessòries no pecuniàries podran ser imposades per l'òrgan competent per a la imposició de la sanció pecuniària.
Article 61. Procediment
Les sancions s'imposaran amb subjecció als tràmits regulats en l'article 30 apartats u i dos de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, amb independència de la categoria de la infracció, a aquest efecte serà supletori el que disposa la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
1. Es faculta la Conselleria d'Economia i Hisenda, previ informe de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana, per a modificar l'annex d'aquest reglament.
2. S'autoritza la Conselleria d'Economia i Hisenda per a dictar les disposicions necessàries per al compliment i desplegament del que disposa aquest reglament.
Segona
Les renovacions de les autoritzacions s'efectuaran segons el requisits i les condicions que estableix aquesta norma.
Tercera
El termini màxim per a resoldre les autoritzacions establertes en aquest reglament que siguen conseqüència de sol·licituds formulades pels interessats, serà de sis mesos a comptar des de la presentació d'aquelles.
Una vegada transcorregut aquest termini, es procedirà segons que estableixen els articles 43 i 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, a excepció de les autoritzacions previstes en l'article 17 d'aquest reglament, cas en el qual l'efecte de l'absència de resolució expressa en el termini indicat serà negatiu.
Quarta
1. El conseller d'Economia i Hisenda, previ informe favorable de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana, per a la qual cosa s'haurà de realitzar un estudi sobre la incidència econòmica i social en el context territorial i en els altres jocs autoritzats, podrà autoritzar als casinos de joc existents o que puguen existir, amb caràcter excepcional i per a determinades èpoques de l'any, l'obertura de sales per a la pràctica d'alguns jocs de casino, en els locals situats fora del recinte o complex on es trobe situat el casino, i també els serveis accessoris d'aquest.
2. Aquestes sales de joc, que funcionaran com a apèndixs del casino de joc, hauran d'estar situades a una distància no inferior a 60 km d'aquell o de qualsevol altre que pogués haver-hi.
3. Cap casino de joc podrà tenir més d'una sala de les regulades en aquesta disposició.
4. Aquestes sales hauran de comptar amb l'autorització i llicència d'obertura de l'ajuntament respectiu i hauran de complir amb els requisits i les condicions que per a establiments de pública concurrència estan establerts en la normativa bàsica d'edificació i en la Llei Reguladora de Espectacles Públics de la Generalitat Valenciana. D'igual forma, aquestes sales hauran d'estar dotades dels serveis d'admissió i control que estableix aquest reglament per a la sala principal dels casinos.
Cinquena
El règim d'explotació de màquines recreatives i d'atzar en els casinos de joc legalment autoritzats en la Comunitat Valenciana, serà el que es regula en el Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar, aprovat per Decret 76/1993, de 28 de juny, del Govern Valencià.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
1. Les empreses titulars de casinos de joc que a l'entrada en vigor d'aquest reglament tinguen casinos, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, disposaran d'un termini màxim de sis mesos per a adaptar-se a les exigències i requisits continguts en els articles 5 i 51 d'aquest text.
2. No obstant això, l'ampliació de capital podrà ser desemborsada durant el termini màxim de cinc anys.
Segona
Els expedients de modificació i les autoritzacions que es troben en tramitació, davant la Conselleria d'Economia i Hisenda, en la data d'entrada en vigor d'aquest reglament, s'hauran d'atenir, quant als requisits, condicions i tràmits necessaris, a les disposicions d'aquest reglament.
Tercera
1. Les autoritzacions d'instal·lació i les d'obertura i funcionament de casinos de joc, atorgades d'acord amb la legislació anterior, tindran el termini de vigència que s'hi indique.
2. La renovació s'ajustarà al que regula la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc en la Comunitat Valenciana i aquest reglament.
ANNEX
Catàleg de jocs
01. RULETA
I. Denominació
La ruleta és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial del qual és que els participants juguen contra l'establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depén del moviment d'una bola que es mou dins d'una roda horitzontal giratòria.
II. Elements del joc
Instruments de la ruleta
El material d'aquest joc es compon d'un cilindre de fusta, d'uns 56 centímetres de diàmetre, a l'interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic. Aquest disc, la part superior del qual presenta una superfície lleugerament còncava, està dividit en 37 caselles radials, separades per petits envans metàl·lics. Aquests compartiments, alternativament rojos i negres, estan numerats de l'1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que no podrà ser ni roig ni negre. Mai dos números consecutius són veïns, i, d'altra banda, els números la suma de xifres dels quals siga parell són sempre negres, així com també el 10 i el 29 i a excepció del 19. Un dispositiu que sobreïx de l'eix, consistent en dos travessers encreuats en el centre mateix de la ruleta, permet donarli un moviment giratori en un pla horitzontal.
La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, al centre o a l'extrem de la qual hi ha la roda esmentada. A una banda d'aquesta o a les dues hi ha el tauler o taulers, on estan dibuixats els mateixos 36 números rojos i negres, disposats en tres columnes de dotze, un espai reservat al zero i altres per a les diver-ses combinacions o sorts on hi haurà impresos en espanyol els distints termes o abreviatures indicatives d'aquelles.
Segons que en la taula hi haja un o dos taulers, la ruleta es denomina «a un tauler» o «a dos taulers», respectivament
RULETA
III. Personal
1. Classes
El personal afecte a cada ruleta comprén:
a) Per a la denominada «a dos taulers»: un cap de taula i un sotscap de taula, que han de col·locar-se cara a cara i de cara al cilindre; quatre crupiers que se situen en el centre de la taula, respectivament a dreta i esquerra d'aquells, i dos «extrems de taula», instal·lats en les extremitats d'aquesta.
b) Per a la denominada «a un sol tauler»: un cap de taula, dos crupiers i un «extrem de taula».
2. Competències
a) El cap i el sotscap tenen per missió dirigir la partida i controlar els canvis realitzats en el curs d'aquesta; els és prohibit manipular, de qualsevol manera que siga, els diners, les plaques o les fitxes.
b) Els crupiers hauran d'encarregar-se, successivament i seguint un ordre de rotació establert, d'accionar el cilindre i llançar-hi la bola i de dur a terme les altres operacions necessàries per a la realització del joc, el contingut del qual s'especifica en l'apartat corresponent a les regles de funcionament. Així mateix, podran col·locar les postes sobre la taula.
c) Els «extrems de taula» tenen per missió col·locar les postes en la zona que ells controlen a petició dels jugadors presents en la taula i exercir-hi una vigilància particular, a fi d'evitar errors, discussions i possibles fraus.
IV. Regles de la ruleta
1. Combinacions possibles
Els jugadors sols poden fer ús de les combinacions següents:
A) Possibilitats o sorts múltiples.
a) Ple o número complet. Consisteix a fer l'aposta en un qualsevol dels 37 números i proporciona al jugador que guanya trentacinc vegades la seua posta.
b) Parella o cavall. L'aposta es posa a cavall sobre la línia que separa dos números i proporciona al jugador que guanya disset vegades la seua posta.
c) Fila transversal. Es juga als tres números seguits que constitueixen una fila, col·locant la seua aposta en mig de la línia longitudinal que separa les files dels espais laterals destinats a les sorts senzilles. En cas d'eixir un dels tres números, el jugador obté onze vegades la quantitat que hi posà. També es pagaran onze vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions «0, 1, 2» i «0, 2, 3», postes denominades tradicionalment com transversals del 0.
d) Quadre. L'aposta es fa sobre quatre números contigus que formen un quadre, col·locantse la posta en el punt d'intersecció de les línies que separen aquests números. En cas de guany, s'obté vuit vegades la posta esmentada. També es pagaran vuit vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions «0, 1, 2, 3», aquesta posta es denomina 4 números.
e) Sisena o doble fila transversal. L'aposta comprén sis números i el possible guany suposa cinc vegades l'aposta.
f) Columna. Comprén l'aposta dels dotze números que integren una columna, el possible guany ascendeix a dues vegades la quantitat apostada.
g) Dotzena. Comprén l'aposta els números de l'1 al 12 (primera dotzena), els números del 13 al 24 (segona dotzena) o els números del 25 al 36 (tercera dotzena), i el possible guany ascendeix a dues vegades la quantitat apostada.
h) Dues columnes o columna a cavall. S'aposta a 24 números corresponents a dues dotzenes i el guany ascendeix a la meitat de la posta.
i) Dues dotzenes o dotzena a cavall. S'aposta a 24 números pertanyents a dues dotzenes i el guany ascendeix a la meitat de la posta.
En tots els casos, el jugador que guanya conserva la seua aposta i pot retirar-la.
B) Possibilitats o sorts senzilles
a) Possibilitats. Els jugadors poden apostar sobre parell o imparell (números parells o imparells); sobre roig o negre (números rojos o negres), o sobre «falta (números de l'1 al 18) o «passa» (números del 19 al 36).
En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva l'aposta i pot retirar-la. El guany ascendeix al valor de la quantitat apostada.
b) Supòsit d'eixida del zero. En aquest cas, s'ofereixen dues solucions al jugador que ha apostat sobre una sort senzilla: primera, retirar la meitat de l'aposta, mentre l'altra meitat la recupera la banca, i segona, deixar la totalitat de l'aposta en «presó». Si en la jugada següent no ix el zero, les postes guanyadores col·locades en «presó» recobren purament i simplement la llibertat i es perden definitivament totes les altres.
Si el zero ix per segona, tercera vegada, etc., el jugador té la mateixa opció, tenint en compte que el valor inicial de l'aposta es considera que ha perdut el 50 per 100 del seu valor a cada eixida del zero. Si està per davall del mínim de la taula, l'aposta ha de quedar en «presó» fins que s'allibere.
Quan el zero ix en l'última jugada de la sessió, el jugador està obligat a acceptar el reintegrament de la meitat, de la quarta part, de la vuitena part, etcètera, de l'aposta inicial, segons que es tracte de la primera, segona, tercera eixida, etcètera, del número zero.
2. Màxims i mínims de les apostes.
A) Normes generals sobre aquests límits.
El mínim de les apostes en la ruleta està determinat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les sorts senzilles, el màxim representa 540 vegades la quantitat fixada com a mínim de posta.
b) En les sorts múltiples, el màxim està representat:
En el ple o número complet per 30 vegades el mínim de l'aposta; en la parella o cavall, per 60 vegades; en la fila transversal, per 90 vegades; en el quadre, per 120 vegades; en la sisena, per 180 vegades; en la columna i dotzena, per 360 vegades; en la doble columna i doble dotzena, per 720 vegades; respectant que les apostes siguen múltiples dels mínims de les taules.
B) Normes especials.
El director del casino podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinades, sempre que el casino tinga autorització, a l'empara del que disposa l'article 14.e) del Reglament de Casinos de Joc i, en tot cas, amb subjecció als requisits següents:
a) Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar el límit d'aposta d'aquesta d'acord amb el que estableix l'article 27.6.a) del reglament.
b) En tot cas, el casino haurà de posar en funcionament una taula, almenys, amb el límit d'apostes autoritzat per a aquest joc, llevat que en l'autorització concreta es dispose una altra cosa.
Aquesta variació en els mínims de les apostes afecta la bestreta que ha de lliurar-se a cada taula, el límit màxim de les apostes i la suma dels diners que el casino ha de tenir en caixa com a garantia de les apostes en la forma establerta per l'article 37 del Reglament de Casinos.
TAULER DE RULETA FRANCESA
3. Funcionament del joc
Les fases successives d'aquest són les següents:
a) El crupier encarregat de maniobrar l'aparell obligatòriament ha d'accionar cada vegada el cilindre en un sentit oposat a l'anterior i llançar-hi la bola en el sentit invers.
b) Abans d'aquesta maniobra i mentre la força centrífuga reté la bola en la galeria, els jugadors poden realitzar les seues apostes, fins al moment en què el crupier, a causa que el moviment de la bola es fa més lent i es troba a punt de caure dins del disc, anuncie «no hi va més». Des d'aleshores, cap posta pot ser acceptada.
c) Quan la bola s'atura definitivament en una de les trenta-set caselles, el crupier anunciarà en veu alta el número i les sorts senzilles guanyadores, tocant amb la seua raqueta el número esmentat per a designar-lo ostensiblement al públic, a continuació els crupiers procedeixen a retirar les apostes perdedores i al pagament d'aquelles que han resultat guanyadores, segons l'ordre següent: dobles columnes, columnes, dobles dotzenes i dotzenes; sorts simples (roig, negre, parells, imparells, passa i falta); sisenes i files transversals, quadre i parelles, i, en últim lloc, els plens o números complets. En les taules amb un sol pas seran indistintament els crupiers els qui pagaran les apostes guanyadores després de retirar les apostes perdedores.
d) En el supòsit que una fitxa o qualsevol altre objecte caiga en el cilindre durant la rotació de la bola o que la bola salte fora del cilindre o en el cas d'un llançament defectuós de la bola o que la bola estant totalment aturada la rotació del cilindre no hi caigués, el cap de taula ha d'aturar el joc i anunciar immediatament en veu alta «tirada nul·la», rebre la bola i lliurar-la al crupier perquè la hi torne a llançar, posantla abans en el número que caigué en la jugada anterior.
e) Al final de cada sessió, el cilindre haurà de ser tancat amb una tapa proveïda de clau o precinte segellat.
02. RULETA AMERICANA AMB UN SOL ZERO
El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regeixen la ruleta anomenada europea o francesa. Per això, en aquest apartat únicament es recullen aquelles normes que són específiques de la ruleta americana, i, en conseqüència, per a tot el que no s'hi preveu es consideran aplicables les disposicions referents a la ruleta contingudes en l'epígraf 01 d'aquest catàleg.
I. Instruments de la ruleta americana
Hi ha dues diferències respecte a la ruleta europea:
a) Les apostes es col·loquen sobre una de les dues bandes del tapet la disposició del qual, per al cas de les apostes en la banda esquerra, és la que es reflecteix en la figura número 3.
b) En la vora del cilindre es col·locarà un nombre de capses o compartiments transparents igual a la xifra màxima de colors existents. Aquestes capses, netament separades les unes de les altres, estan destinades a rebre una fitxa, sense valor determinat, sobre la qual es col·loca un marcador que indica el valor donat a les fitxes d'aqueix color pel jugador. Aquest valor pot anar del mínim al màxim de les postes de la taula sobre un número enter, acomodantse al valor individual de les fitxes existents en el casino.
Els marcadors del valor assignat a les fitxes pel jugador podran col·locar-se també en el lloc pròxim a la taula de joc a què es refereix l'article 50.2 del Reglament de Casinos de Joc o bé ser col·locades sobre un pedestal adherit a l'arc exterior del cilindre, de forma que la seua base estiga a l'altura de la vora d'aquest cilindre.
II. Elements personals
a) La taula de joc és de petites dimensions, encara que pot ser autoritzat l'ús d'una taula doble. Sols podrà participar-hi un nombre limitat de jugadors, d'acord amb les característiques de la taula. Així mateix, podrà participar-hi un nombre no superior a tres jugadors, amb fitxes de valor, quan tots els colors estiguen ocupats.
b) El personal afecte a cada ruleta comprén un cap de taula, un crupier i, eventualment, un auxiliar, encarregat, entre altres funcions d'assistència a aquest, d'ordenar els munts de fitxes.
El cap de taula és responsable de la claredat i regularitat del joc, dels pagaments, de totes les operacions efectuades en la seua taula i del control dels marcadors.
III. Funcionament del joc
a) En cada jugada, el crupier, quan no estiga assistit per l'auxiliar, ha de reconstruir els munts de fitxes.
b) Els pagaments s'han d'efectuar sempre en l'ordre següent: doble columna, columna, passa, imparell, negre, roig, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, transversal, quadre, parella o cavall i en últim lloc el ple o número complet; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores, es paguen totes d'una sola vegada, encara que les apostes siguen de distinta classe. Els pagaments es realitzen amb fitxes de color d'un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i plaques de valor o ambdues.
RULETA AMERICANA AMB UN SOL ZERO
IV. Combinacions del joc
Dins de les sorts senzilles, en cas d'eixida del zero, es perd la meitat de l'aposta i es recupera l'altra meitat.
V. Màxims i mínims de les apostes
El mínim d'aposta està determinat per l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. El jugador, en el moment en què s'atribueix una sèrie de fitxes, pot fixar el valor que ell vulga donar a cadascuna d'elles, dins dels límits del mínim i màxim sobre un número enter. Si no es fa ús d'aquesta facultat, cadascuna de les seues fitxes representa el mínim de la posta de la taula.
El màxim està fixat:
a) Respecte a les sorts senzilles, en 360 vegades la posta mínima.
b) Respecte a les sorts múltiples, el número enter suposa 20 vegades aquesta quantitat mínima; en la parella o cavall, 40 vegades; en la fila transversal, 60 vegades; en el quadre, 80 vegades; en la sisena, 120 vegades; en la columna o dotzena, 240 vegades, i en la doble columna i doble dotzena, 480 vegades mínim per posta.
03. VINT-I-UNA O BLACK JACK
I. Denominació
La vint-i-una o Black Jack és un joc d'atzar practicat amb cartes de les denominades de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i el seu objecte és aconseguir vint-i-un punts o aproximars'hi sense passar d'aquest límit.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Al Black Jack es juga amb sis baralles de 52 cartes cadascuna, tres d'un color i tres d'un altre. Les figures valen 10 punts, l'as un punt o 11, segons convinga al jugador, i les altres cartes tindran el seu valor nominal.
2. Distribuïdor o sabot
És un recipient on s'introdueixen les cartes, una vegada remenades convenientment, per a procedir a distribuir-les. S'hi fan lliscar i apareixen d'una en una.
Tots els distribuïdors han de ser numerats en cada establiment i guardats en l'armari de les cartes o en un altre distint que complesca les mateixes exigències. La distribució a les diferents taules la fa el director o empleat responsable a l'inici de cada sessió, procurant evitar que els mateixos distribuïdors es destinen sistemàticament a les mateixes taules.
Haurà de pertànyer obligatòriament a un model homologat pel Ministeri d'Indústria i Energia.
III. Personal del Black Jack
L'inspector o cap de taula.
Li correspon controlar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten. Pot haver-hi un inspector o cap de taula cada dues taules.
El crupier.
Es el que dirigeix la partida i té com a missió remenar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les postes perdedores i pagar les que resulten guanyadores.
IV. Jugadors
a) Asseguts. El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d'apostes marcades en el tapet, la xifra màxima de les quals és set. Si algunes places no estan cobertes, els jugadors poden apostar sobre les vacants dins dels límits de l'aposta, manant sobre ella el de major aposta o d'igualtat el de mà més pròxima a la caixeta. Així mateix, podran apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador dins dels límits de l'aposta màxima. En qualsevol cas, el jugador situat en la primera línia davant de cada casella serà el que mane en aquesta.
Cada «mà» d'un jugador serà considerada individualment i seguirà l'ordre normal de distribució i petició de cartes.
b) Poden també participar en el joc els jugadors que estiguen drets apostant sobre la «mà» d'un jugador, dins dels límits de l'aposta màxima de cada plaça. No obstant això, no poden donar al jugador consells o instruccions, i han d'acceptar les seues iniciatives.
c) En cap cas el nombre d'apostes per places o casella podrà excedir del nombre de quatre.
V. Regles del joc
1. Possibilitats de joc
a) Joc simple o Black Jack. Quan s'hagen efectuat totes les apostes el crupier distribuirà una carta a cada «mà», començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donantse ell mateix una altra carta.
Després es distribuirà una segona carta, sempre en el mateix ordre, a cada «mà».
Seguidament preguntarà als jugadors que tenen la «mà» si volen cartes addicionals. Cada jugador podrà refusar o demanar cartes complementàries, una per una, fins que ho crega oportú, però en cap cas podrà demanar cartes suplementàries si ha obtingut ja una puntuació superior a 21 o més. Quan una «mà» obtinga una puntuació de 21 perdrà, i el crupier recollirà immediatament la seua aposta i les cartes abans de passar a la «mà» següent.
Quan els jugadors hagen fet el seu joc, el crupier es donarà a ell mateix una o diverses cartes, sempre que tinga competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se i no podrà prendre cartes suplementàries. En cas contrari, haurà de demanar altres cartes fins que el total de la seua puntuació arribe a 17 o més. Quan tinga un as entre les seues cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor arriba a 17 o més i sempre que no compte amb més de 21 punts, en aquest cas prendrà el valor d'un punt. No obstant això, si tots els jugadors s'haguessen passat, el crupier no necessitaria prendre més cartes.
El crupier, després d'anunciar la seua puntuació, recollirà les apostes perdedores i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Anirà aleshores recollint les cartes i col·locantles amb les cares cap avall en un recipient destinat per aquesta finalitat, i apartarà les seues en últim lloc.
Si el banquer s'ha passat de 21 punts, pagarà totes les apostes que encara estiguen sobre el tapet.
Si no té 21 punts, recollirà les apostes de les «mans» que tinguen una puntuació inferior a la seua i pagarà aquelles que la tinguen superior. Les «mans» que hagen obtingut una puntuació igual a la del banquer seran nul·les i els titulars podran retirar les seues apostes una vegada que hagen estat recollides les seues cartes.
Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l'aposta, però si un jugador fa un Black Jack, que consisteix a aconseguir 21 punts amb sols les dues primeres cartes, se li pagarà sempre en raó de tres per dos. El Black Jack guanyarà sempre a la puntuació de 21 obtinguda amb més de dues cartes.
b) L'assegurança. Quan la primera carta del crupier siga un as, els jugadors podran assegurar-se contra el possible Black Jack de la banca. El crupier proposarà aquesta assegurança al conjunt de jugadors i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demane. A partir d'aquest moment, ningú podrà assegurar-se.
El jugador que s'assegure dipositarà sobre la línia «assegurança», situada davant del seu lloc, una quantitat igual a la meitat de la seua aposta primitiva. Si el crupier trau aleshores un 10, és a dir, si fa un Black Jack, recollirà les apostes que perden i pagarà les assegurances en raó de dos per un. Si no fa Black Jack recollirà les assegurances i cobrarà o pagarà les altres apostes com el joc simple.
c) Els parells. Quan un jugador rep les dues primeres cartes del mateix valor, podrà jugar «a dues mans». Si utilitza aquesta possibilitat haurà de fer una aposta igual a la seua inicial en l'altra carta. Aquestes dues cartes i aquestes dues apostes seran considerades aleshores com «mans» separades i independents i cadascuna tindrà el seu valor i destinació propis. Podrà, per tant, formar tantes «mans» com siga el nombre de cartes d'igual valor que reba, fins a un màxim de sis parells per cada mà inicial.
El jugador es plantarà, demanarà cartes i jugarà en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la «mà» més a la seua dreta abans de passar a la següent. Si forma un nou parell, podrà de nou separar-lo i dipositar-hi una altra aposta igual.
Quan un jugador separe un parell d'asos, només se li permetrà demanar una sola carta per cada as que ha format una nova «mà».
Si un jugador separa un parell d'asos o un parell de cartes que valguen 10 punts cadascuna i amb la següent totalitza 21 punts, aquesta jugada no serà considerada com Black Jack i se li pagarà solament una vegada l'aposta. d) Aposta doble. Quan el jugador obtinga 9, 10 o 11 punts amb les dues primeres cartes, o un 8 i un as, o un 9 i un as, podrà doblar la seua aposta. En aquest cas, només tindrà dret a una sola carta suplementària, sent el valor de l'as d'un punt. La doble aposta estarà autoritzada per a totes les «mans» compresos els parells.
En el supòsit indicat el crupier advertirà expressament el jugador que el valor de l'as és d'un punt.
La Conselleria d'Economia i Hisenda podrà autoritzar per a aquest tipus de joc la denominada «aposta acumulada».
2. Màxim i mínim de les apostes.
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se, dins dels límits del mínim o múltiples i màxim abans de distribuir les cartes.
a) El mínim serà fixat per l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. Són aplicables a aquest joc les normes de la ruleta referents a la possibilitat de modificar el mínim i el màxim de les apostes.
b) El màxim de les apostes és fixat per cada taula en l'autorització en 50, 100 o 200 vegades el mínim de la posta.
El màxim s'entén per «mà» i pot ser sobrepassat en el supòsit d'un jugador assegut, titular de diverses «mans» d'altres jugadors.3. Funcionament del joc
Hi ha diverses operacions que són prèvies a l'inici de cada partida:
a) L'extracció de cartes del dipòsit, el desempaquetament i el remenament s'atindran a les normes que reglamentàriament es determinen.
b) Finalitzades les operacions prèvies, cadascun dels munts es remenarà i escapçarà separadament, almenys tres vegades. Seguidament el crupier reunirà els sis jocs i efectuarà un escapçament i finalment la mitja dotzena es presentarà al jugador que va rebre la carta roja en l'últim passa perquè efectue un nou i últim escapçament, en el supòsit que refuse fer-lo, el crupier anirà oferintles als altres jugadors, seguint les agulles del rellotge, perquè l'efectuen, començant per l'esquerra del crupier, si cap dels jugadors accepta fer l'últim escapçament, aquest serà realitzat pel cap de taula. A l'inici de la partida l'últim escapçament començarà a oferir-se al primer jugador assegut en la taula, començant per l'esquerra del crupier.
Després d'aquest, el crupier col·locarà un separador de mostra o de blocatge, a fi de deixar com a reserva una quantitat de cartes equivalent com a mínim a un joc. A continuació s'introduiran les cartes en el distribuïdor o sabot.
c) Abans de distribuir les cartes, el crupier apartarà les cincs primeres del distribuïdor i començarà després la partida.
Les cartes es distribuiran sempre amb les cares cap amunt. Quan aparega el separador, el crupier ha d'ensenyar-lo al públic i anunciarà que la jugada que està realitzant és l'última de l'escapçament. Si apareix una carta amb la cara cap amunt en el distribuïdor s'eliminarà.
04. BOLA O BOULE
I. Denominació
La bola o «boule» és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depén, igual que en la ruleta, del moviment d'una bola que es mou dins d'una plataforma circular.
II. Elements del joc
El joc de la bola es practica en una taula, en el centre de la qual es troba la plataforma circular i, als seus costats, dos o més taulers destinats a rebre les apostes. També pot incloure un sol tauler.
La plataforma esmentada consisteix en un plat circular d'1,50 metres de diàmetre inserit en un quadre d'1,85 metres de costat. En el centre presenta un eixint al voltant del qual es distribueixen dues files, amb 18 orificis, i amb la numeració de l'1 al 9, en un dels quals caurà la bola de cautxú indicant el número guanyador.
Els orificis amb els números 1, 3, 6 i 8 són de color negre, i de color roig els números 2, 4, 7 i 9, el número 5 és groc o d'un altre color, però mai roig o negre.
Els taulers de joc són idèntics i estan dividits en un determinat nombre de caselles que corresponen a les diverses combinacions possibles. El jugador pot elegir entre les sorts múltiples o senzilles, que consisteixen a realitzar l'aposta sobre parell o imparell (números parells o parells), roig o negre (números rojos o negres), passa (números superiors al 5), i falta (números inferiors al 5). Aquest número 5 indicat no figura en cap d'aquestes combinacions, ocupa la casella central del tauler i pot ser jugat com qualsevol altre número, però no és ni roig ni negre i està exclòs de la sèrie imparell, passa o falta.
BOULE
III. El personal
El personal afecte és el següent:
a) El cap de taula és el que dirigeix aquesta.
b) Hi haurà crupier, un per cada tauler, encarregat de llançar la bola, seguint un ordre de rotació establert per la direcció, sense que cap d'ells puga especialitzar-se en aquesta missió.
IV. Jugadors
a) Combinacions possibles. Sols es poden usar dues combinacions:
Primera: apostar sobre número enter, de l'1 al 9, en aquest cas el guanyador rep set vegades el valor de la seua aposta.
Segona: apostar sobre sort senzilla (roig o negre, parell o imparell, passa o falta). En tots aquests casos, el guanyador recupera la seua aposta i rep un valor igual a ella. No obstant això, quan ix el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre aquestes sorts senzilles.
b) Màxim i mínim d'apostes.
El mínim d'apostes està fixat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. No obstant això, el director responsable de l'establiment pot obrir els taulers amb una aposta mínima igual a dues vegades l'autoritzada, sempre que aquell mínim siga mantingut, almenys, en un tauler, durant tot el temps en què romanga obert aquest establiment.
El màxim d'apostes estarà fixat en l'autorització. Per a les apostes sobre un número enter, no podrà ser inferior a 40 vegades ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les sorts senzilles no podrà ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades aquest número.
Aquest màxim s'aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l'establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d'apostes que pertanyen a jugadors diferents i col·locats sobre un número enter o sobre una sort senzilla.
c) Funcionament del joc.
Les apostes són realitzades pels jugadors a partir del moment en què el cap de la partida anuncia "facen les seues apostes". Aquestes són col·locades, en forma de fitxes, en una de les caselles del tauler escollit pel jugador.
A continuació la bola hi és llançada pel crupier al llarg de la vora exterior del plat circular, en el qual donarà nombroses voltes abans d'abordar la zona dels orificis. Es en aquest moment quan el crupier pregunta "Estan fetes les apostes?. Seguidament anuncia "no hi va més". Des d'aleshores tota aposta dipositada després d'aquest avís és rebutjada i el crupier torna les fitxes a l'apostant tardà amb el seu rastell o raqueta.
Una vegada que la bola queda immobilitzada en un orifici, el llançador de la bola anuncia el resultat, dient en veu alta el número guanyador i les sorts senzilles.
El crupier recull aleshores, amb el rastell, totes les apostes perdedores, deixant sobre la taula les apostes guanyadores, a les qual ell afegeix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seua aposta i pot retirar-la del joc.
05. TRENTA I QUARANTA
I. Denominació
El trenta i quaranta és un joc d'atzar practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Al trenta i quaranta es juga amb sis baralles, de les denominades franceses, de 52 cartes cadascuna, totes d'un mateix color, sense índexs. Les figures valen 10 punts, l'as un punt i les cartes el seu valor nominal.
2. Taula de joc.
Tindrà forma d'escut, dividida en quatre caselles, dos d'elles de major grandària, que correspondran al "roig" i "negre"; ambdues estaran separades per una banda central que contindrà el "color" i més avall se situarà una casella en forma triangular per a l'"invers".
En la part oposada se situarà el cap de taula i als dos costats d'ell es col·locaran els dos crupiers. Davant i a l'esquerra del crupier remenador hi haurà una ranura en la qual es dipositaran les cartes usades i davant dels dos crupiers la caixa que conté la banca de la taula.
TRENTA I QUARANTA
III. El personal
Cada taula tindrà permanentment destinats al seu servei un cap de taula i dos crupiers.
El cap de taula serà el responsable del correcte desenvolupament del joc.
Crupiers: n'hi haurà dos, situats un davant de l'altre. Un d'ells, el crupier remenador, tindrà com a missió el repartiment de les cartes i l'altre el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les postes perdedores.
IV. Jugadors
En cada partida poden apostar un nombre indeterminat d'ells.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
S'han de formar dues files desplaçades de cartes, la de dalt denominada "negra" i la de baix "roja". Es distribuiran cartes fins que s'obtinga per cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40.
Els jugadors no poden fer ús més que de les combinacions següents, per les quals ells reben l'equivalent de la seua aposta:
a) Roig o negre: guanyarà la fila les cartes de la qual tinguen un valor més pròxim a 31.
b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra.
En cas contrari hi ha invers.
Quan dues files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul llevat que aquest punt siga 31. En aquest cas regeixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero en la ruleta. Les apostes iguals o superiors, mitjançant el dipòsit d'1 per 100 de l'import de l'aposta efectuat en el moment de la posta: a aquest efecte se situarà un senyal o placa sobre la posta en realitzar aquesta.
2. Màxim i mínim de les apostes.
El mínim de les apostes està determinat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim serà igual a 1.000 vegades el mínim establert.
3. Desenvolupament del joc.
Una vegada realitzada pel crupier l'operació de remenar les cartes, el jugador més pròxim a la dreta d'aquest les escapçarà.
Tot seguit el crupier col·loca una carta roja davant de les cinc últimes cartes del munt. L'aparició d'aquesta carta roja determina l'anul·lació del joc en curs, i es procedeix a posar en la taula i boca avall les cinc últimes cartes i recomptar-les.
Després de ser introduïdes les cartes en el sabot es realitza, en forma descoberta, la col·locació d'aquestes sobre la taula, que començarà necessàriament per la fila negra. Quan el total arribe o sobrepasse els 31 punts, s'iniciarà la col·locació de cartes en la fila roja. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les sorts guanyadores (per exemple: dos negre i color guanyen o negre i invers guanyen, i el mateix començant pel roig, és a dir, dos roig i color guanyen o negre i invers, el crupier anunciarà també color guanya o color perd). Tot seguit es pagaran les apostes guanyadores, operació que es realitzarà obligatòriament sort per sort, començant sempre per color o invers i després negre i roig i per les apostes més allunyades del crupier. Sols després d'haver estat retirades les postes perdedores podrà procedir-se al pagament de les apostes guanyadores.
Les cartes hauran de romandre sobre la taula durant tot el temps que dure la retirada i el pagament de les apostes, de forma que els jugadors puguen comprovar les puntuacions dels distints jocs.
05. TRENTA I QUARANTA
I. Denominació
El trenta i quaranta és un joc d'atzar practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Al trenta i quaranta es juga amb sis baralles, de les denominades franceses, de 52 cartes cadascuna, totes d'un mateix color, sense índexs. Les figures valen 10 punts, l'as un punt i les cartes el seu valor nominal.
2. Taula de joc.
Tindrà forma d'escut, dividida en quatre caselles, dos d'elles de major grandària, que correspondran al "roig" i "negre"; ambdues estaran separades per una banda central que contindrà el "color" i més avall se situarà una casella en forma triangular per a l'"invers".
En la part oposada se situarà el cap de taula i als dos costats d'ell es col·locaran els dos crupiers. Davant i a l'esquerra del crupier remenador hi haurà una ranura en la qual es dipositaran les cartes usades i davant dels dos crupiers la caixa que conté la banca de la taula.
TRENTA I QUARANTA
III. El personal
Cada taula tindrà permanentment destinats al seu servei un cap de taula i dos crupiers.
El cap de taula serà el responsable del correcte desenvolupament del joc.
Crupiers: n'hi haurà dos, situats un davant de l'altre. Un d'ells, el crupier remenador, tindrà com a missió el repartiment de les cartes i l'altre el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les postes perdedores.
IV. Jugadors
En cada partida poden apostar un nombre indeterminat d'ells.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
S'han de formar dues files desplaçades de cartes, la de dalt denominada "negra" i la de baix "roja". Es distribuiran cartes fins que s'obtinga per cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40.
Els jugadors no poden fer ús més que de les combinacions següents, per les quals ells reben l'equivalent de la seua aposta:
a) Roig o negre: guanyarà la fila les cartes de la qual tinguen un valor més pròxim a 31.
b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra.
En cas contrari hi ha invers.
Quan dues files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul llevat que aquest punt siga 31. En aquest cas regeixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero en la ruleta. Les apostes iguals o superiors, mitjançant el dipòsit d'1 per 100 de l'import de l'aposta efectuat en el moment de la posta: a aquest efecte se situarà un senyal o placa sobre la posta en realitzar aquesta.
2. Màxim i mínim de les apostes.
El mínim de les apostes està determinat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim serà igual a 1.000 vegades el mínim establert.
3. Desenvolupament del joc.
Una vegada realitzada pel crupier l'operació de remenar les cartes, el jugador més pròxim a la dreta d'aquest les escapçarà.
Tot seguit el crupier col·loca una carta roja davant de les cinc últimes cartes del munt. L'aparició d'aquesta carta roja determina l'anul·lació del joc en curs, i es procedeix a posar en la taula i boca avall les cinc últimes cartes i recomptar-les.
Després de ser introduïdes les cartes en el sabot es realitza, en forma descoberta, la col·locació d'aquestes sobre la taula, que començarà necessàriament per la fila negra. Quan el total arribe o sobrepasse els 31 punts, s'iniciarà la col·locació de cartes en la fila roja. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les sorts guanyadores (per exemple: dos negre i color guanyen o negre i invers guanyen, i el mateix començant pel roig, és a dir, dos roig i color guanyen o negre i invers, el crupier anunciarà també color guanya o color perd). Tot seguit es pagaran les apostes guanyadores, operació que es realitzarà obligatòriament sort per sort, començant sempre per color o invers i després negre i roig i per les apostes més allunyades del crupier. Sols després d'haver estat retirades les postes perdedores podrà procedir-se al pagament de les apostes guanyadores.
Les cartes hauran de romandre sobre la taula durant tot el temps que dure la retirada i el pagament de les apostes, de forma que els jugadors puguen comprovar les puntuacions dels distints jocs.
07. FERROCARRIL, BACARA O CHEMIN DE FER
I. Denominació
El bacarà-ferrocarril, conegut també com chemin de fer, és un joc de cartes dels denominats de cercle que enfronta diversos jugadors entre ells, un d'ells té la banca contra la qual poden apostar tots els jugadors que es troben asseguts i els que es troben darrere d'aquests drets.
II. Elements del joc
1. Cartes.
S'utilitzaran sis baralles, de 52 cartes, de les denominades franceses, sense índexs, la meitat d'elles d'un color i l'altra meitat de color distint.
Les cartes poden ser usades diverses vegades i no hauran de ser substituïdes per altres, sempre que es troben en perfecte estat. Pel que fa a les característiques que han de reunir les cartes i a la forma de ser remenades i manejades durant el joc, es farà el que disposa el Reglament de Casinos de Joc.
2. Distribuïdor o sabot.
Es farà el que disposa l'epígraf 03, apartat 11, punt 2.
3. Taula de joc.
Serà de forma ovalada, amb un lleuger tall o ranura en un dels seus costats majors, que indica la posició del crupier. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier. Cada departament pot donar acollida a un sol jugador.
La superfície central de la taula ha de contenir les obertures o ranures següents: Una en el centre, on s'introduiran les cartes usades, també anomenada canastra; una altra a la dreta del crupier, per a les deduccions en benefici de la casa, anomenada pou o cagnotte, i una última, o dues si s'escau, per a propines. La quantitat que constitueix la banca estarà situada davant del crupier a la seua esquerra, a la dreta d'aquest se situaran els guanys del banquer que no constituesquen la banca (que no hagen estat posats en joc per aquest).
III. Personal
Cada taula de joc tindrà permanentment al seu servei un inspector, un crupier i un canvista (empleat de canvis).
1. Inspector.
Es el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc. Durà una relació de jugadors que aspiren a ocupar places que puguen quedar-se vacants.
2. Crupier.
Sense perjudici de les funcions que al llarg d'aquest epígraf del catàleg se li atribueixen, tindrà encomanades les següents: recompte, remenament i introducció de cartes en el sabot, trasllat de les cartes als jugadors per mitjà de la seua pala, anunci en veu alta de les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors, càlcul i ingrés de la quantitat que corresponga al pou en la ranura corresponent, introducció de les cartes usades i de les propines en les ranures destinades a l'efecte.
Així mateix, li correspon la custòdia i el control de la suma que constitueix la banca i el pagament dels guanys als jugadors. També orientar els jugadors que ho sol·liciten sobre les regles aplicables en cada cas.
3. Canvista.
Situat dret davant o darrere del crupier, té per missió efectuar el canvi de diners per fitxes als jugadors que ho sol·liciten i al crupier.
A més hi haurà servidors auxiliars en nombre no superior a un per quatre taules o fracció. No podran intervenir en allò que es relacione amb el desenvolupament del joc, les cartes o les fitxes.
IV. Jugadors
Davant de cadascun dels departaments de la taula, podrà seure un jugador. La superfície dels departaments podrà ser utilitzada per a dipositar-hi les fitxes i manejar, si s'escau, les cartes. També podran participar en el joc els jugadors que vulguen, situant-se drets al voltant de la taula i darrere dels que es troben asseguts.
A tots els efectes s'estableix l'ordre de prioritat entre els jugadors: els jugadors asseguts sobre els que estan drets; entre els primers se seguirà la numeració correlativa dels departaments a partir del que es trobe situat a la dreta del banquer. Entre els que estan drets se seguirà el mateix ordre de prioritats que entre els asseguts. El jugador assegut que canvia de lloc durant una talla està obligat a deixar passar la "mà" -"saludar"- a més no pot exercir el dret de prioritat per a adquirir la "mà" passada, és a dir, agafar la banca, o per a fer banc fins que no haja estat "saludat". El mateix ocorrerà quan un jugador ocupe una plaça vacant durant la distribució d'un sabot.
Si el canvi de seient o l'arribada d'un nou jugador es fa en acabar la talla, l'ordre de prioritats romandrà intacte.
En cap cas pot un jugador ocupar plaça de seient en diverses taules de joc simultàniament.
L'ocupació de places vacants es farà de la forma següent: tindran prioritats, durant l'escapçament, els inscrits en la llista en poder de l'inspector, una vegada conclosa aquesta, els jugadors asseguts que hagen sol·licitat canvi de plaça.
El jugador que durant dues vegades consecutives refuse prendre la mà haurà d'abandonar la seua plaça en la taula de joc.
Es prohibit als jugadors drets desplaçar-se de lloc per a seguir la "mà". El que ho faça serà cobrat el primer o pagat l'últim, si s'escau.
El jugador que estiga absent de la taula quan li corresponga agafar la "mà" perdrà la seua plaça en benefici del primer inscrit en la llista d'espera.
En cap cas podrà ocupar-se una plaça de seient momentàniament buida.
V. Banca
La banca s'adjudicarà inicialment al jugador situat a la dreta del crupier (assegut davant del departament número 2) i serà rotatòria seguint l'ordre de numeració dels departaments.
Qualsevol jugador, estiga assegut o dret, podrà en qualsevol passe de la banca associar-se al banquer, si aquest ho accepta, posant a la seua disposició una quantitat determinada. L'associat no podrà intervenir en cap moment en el joc i guanyarà o perdrà en les mateixes condicions que el banquer.
La banca podrà ser retinguda pel jugador mentre guanye i en cas de pèrdua, haurà de ser cedida al jugador situat a la seua dreta. El mateix ocorrerà quan la banca siga abandonada voluntàriament. Si algun dels jugadors no vol agafar la banca, aquesta continuarà en rotació per l'ordre establert. En tot cas, el jugador que agafa la banca haurà de fer-ho, almenys, amb la mateixa quantitat que el que l'abandonà voluntàriament.
Si cap jugador assegut vol adquirir la banca, s'ofereix als que estan drets, i si ningú l'adquireix, el jugador que cedí la banca o passà la "mà" pot associar-se amb el jugador que l'ha adquirida posteriorment.
Quan la banca no ha estat adquirida en el torn rotatori, se subhastarà i adjudicarà al més dient d'entre els jugadors asseguts i drets, a excepció del banquer. Els jugadors asseguts sols tindran prioritats sobre els que es troben drets en cas de licitacions iguals.
Quan algun jugador que estiga dret adquireix la banca (pren la "mà") i la torna a passar, aquella s'ofereix primer al jugador assegut a la dreta de l'últim jugador assegut que tinga la banca. Quan el jugador que adquireix la banca està assegut en passar-la, aquesta s'oferirà primer al jugador assegut a la seua dreta.
Una vegada adjudicada la banca, el total que la forma pot ser augmentat pel jugador en relació amb la quantitat oferta, però mai disminuït.
Si la banca adjudicada és superior a la banca anterior, el jugador que havia fet banca abans de passar-li la "mà" té dret a agafar les cartes, encara que la seua aposta siga inferior a la d'altres jugadors, però sols per una jugada.
El banquer que passa la "mà" i el seu associat no podran participar en la subhasta de la "mà" que acaben de passar, però si que podran fer-ho quan el nou banquer passe la "mà" i així successivament.
Si cap jugador adquirí la banca, aquesta torna al jugador situat a la dreta del banquer que passà la "mà", el qual l'haurà d'acceptar pel mínim establert en la taula. En cas de no fer-ho, cedirà la seua plaça.
Quan el jugador que adquirí una "mà" passada perd, el sabot torna al jugador assegut a la dreta del banquer que passà la "mà".
El jugador que adquireix la banca està obligat a donar cartes almenys una vegada. Si es nega, la banca se subhastarà, però no podran licitar per ella ni aquest jugador ni l'anterior banquer si havia passat la "mà". Si en aquesta primera jugada hi ha igualtat de punts la banca pot ser cedida d'acord amb les regles generals.
El mínim de punt o mínim de les postes, és a dir, la quantitat mínima per a poder jugar com a punt contra la banca, no serà necessàriament idèntic per a les distintes taules, ni podrà ser inferior en cap cas al mínim autoritzat per la Comissió Tècnica del Joc, que haurà d'aparéixer ostensiblement indicat en la taula.
El màxim del punt o quantitat màxima que pot exposar un jugador és aquella quantitat equivalent a l'existent en la banca en cada jugada. Quan un jugador arriba a aquesta quantitat màxima es diu que "fa banc".
El màxim de la banca haurà de ser equivalent a 100 vegades el mínim autoritzat per al punt i el mínim d'aquella no podrà ser inferior al d'aquest. Prèvia sol·licitud dels casinos podrà autoritzar-se que la banca jugue sense màxim limitat.
La deducció en benefici de l'establiment queda fixada en un 5 per 100 sobre les quantitats guanyades pel banquer en cada jugada.
"Garatge" és la quantitat o conjunt de quantitats que el banquer exclou del joc, quan es donen els casos o circumstàncies següents:
a) "Garatge" voluntari. Els guanys obtinguts pel banquer normalment passen a formar part de la banca, però aquell podrà decidir voluntàriament excloure-les del joc, sempre que la suma d'aquestes supere la quantitat equivalent a 50 vegades el mínim del punt, aleshores passen a constituir o formar part del "garatge".
b) "Garatge" obligatori. Es la quantitat que el banquer ha d'excloure del joc en la mesura en què l'import de la banca excedesca de la suma de valors dels punts.
c) "Garatge" impropi. Es aquella part de la banca que el banquer no pot posar en joc, perquè excedeix de la quantitat màxima permesa per a aquella, és a dir, de 100 vegades el mínim del punt.
d) Exclusió del "garatge". En el cas que la banca jugue sense màxim limitat, el banquer podrà renunciar al "garatge" anunciant "tot hi va".
VI. Regles del joc
El valor del joc depén dels punts adjudicats a cada carta, que són els que duen inscrits, llevat el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric i l'as, que val un punt. Se suma la puntuació de les cartes i es menyspreen les desenes, té valor exclusivament la xifra de les unitats. Guanyarà aquell joc la puntuació del qual siga de nou o estiga més pròxima a aquesta xifra. En cas d'empat, la jugada és considerada nul·la.
El banquer reparteix inicialment i de forma alternativa dues cartes tapades al jugador que s'enfronta amb ell, i es dóna a ell mateix dues cartes tapades. Si rebudes les seues primeres cartes, la puntuació és de vuit o nou, aquestes seran descobertes i s'abat el joc, i el contrari haurà de mostrar així mateix el seu joc.
En els altres casos el jugador que s'enfronta a la banca podrà sol·licitar una tercera carta o considerar-se servit, la qual cosa anunciarà utilitzant els termes "carta" i "no", respectivament. L'actuació del jugador s'atendrà a les regles següents:
- Quan té 0, 1, 2, 3 o 4, ha de demanar carta.
- Quan té 5, pot optar.
- Quan té 6 o 7, ha de plantar-se.
En el supòsit que el jugador faça banc, no se li aplicaran aquestes regles i tindrà llibertat per a demanar carta o quedar-se servit, sempre que ho autoritze el director de joc abans de començar la partida. A continuació, el banquer podrà optar entre demanar carta o no fer-ho, llevat quan té zero (bacarà), en què és obligatori sol·licitar una tercera carta. A diferència de les anteriors, la tercera carta es dóna sempre descoberta. El joc acaba amb l'anunci de la puntuació de cada jugador, el descobriment de les cartes i el pagament o retirada de les apostes, si s'escau.
Tot jugador pot sol·licitar al crupier aclariments sobre les regles del joc, el qual està obligat a donar-li'n. Si el jugador té puntuació de 5 i sol·licita consell al crupier, aquest el farà plantar-se.
El banquer podrà, si ho vol, sol·licitar del crupier el quadre de jugades de la banca, en aquest cas s'haurà d'ajustar al que aquest estableix.
T: Significa demanar la tercera carta.
P: Significa plantar-se.
O: Significa que es pot optar
VII. Desenvolupament del joc
Es condició imprescindible perquè el joc puga començar que hi haja en la taula un mínim de quatre jugadors, xifra que haurà de mantenir-se al llarg de tota la partida.
Al principi de cada partida, el crupier, després de remenar les cartes, les ofereix als jugadors, dient: "senyors, les cartes passen". Qualsevol jugador pot remenar les cartes, que hauran de ser remenades per última vegada pel crupier quan li siguen tornades. Fet això, ofereix les cartes al jugador situat a la seua esquerra, i així successivament, fins que algun escapçe el munt.
A continuació es col·locarà en l'interior, abans de les set cartes finals del munt, una carta-blocatge, o carta de detenció, d'un color que permeta diferenciar-la de les altres. La aparició d'aquella carta determinarà el final de la partida i no es podrà realitzar cap jugada més, llevat la que s'està duent a terme en el moment.
Adjudicada la banca, el banquer anunciarà la quantitat posada en joc, que serà lliurada en fitxes al crupier, el qual les col·locarà sobre la taula, a la seua esquerra. Tot seguit, aquest anunciarà la suma, indicant als jugadors que és la xifra màxima que poden jugar; per a això utilitzarà l'expressió "hi ha ... pessetes en la banca".
Si hi ha diversos jugadors que vulguen fer banc, se seguirà l'ordre de les prioritats establert en l'apartat
IV.
El banc fet per un sol jugador, fins i tot si està dret, té preferència sobre el banc en associació.
Si cap dels jugadors, asseguts o drets, està disposat a fer banc, pot anunciar-se banc parcial amb l'expressió "banc amb la taula", per a la qual cosa la quantitat de la posta haurà de ser la meitat de la banca. A continuació, el crupier invitarà la resta dels jugadors a completar amb les seues apostes la suma en banca, fins que amb la veu "no hi va més apostes" done per acabat el temps d'apostar.
El jugador que ha anunciat "banc amb la taula" té dret a agafar les cartes, fins i tot si està dret, excepte quan algú diu la frase "amb la taula i últim complet", sent el fet de completar l'altra meitat el que dóna prioritat. El "banc amb la taula" és considerat un acte aïllat i no dóna prioritat per a la jugada següent llevat que haja estat sol.
Quan ningú fa banc, ni banc amb la taula, les cartes que es donen al jugador assegut l'aposta del qual siga més alta. En cas d'igualtat d'apostes, se seguirà l'ordre general de prioritats entre els jugadors. Es prohibit que un jugador assegut unesca la seua aposta a la d'altres jugadors, estiguen drets o asseguts.
La petició de banc no té preferència quan les cartes han estat ja distribuïdes, excepte quan el jugador repeteix el banc, "banc seguit", en aquest cas pot fer-ho fins i tot després de la distribució de les cartes, sempre que un altre jugador no les tinga ja en la mà. Té dret a demanar banc seguit en el jugador que féu banc i perdé.
Si en el cas de banc seguit el crupier dóna per error les cartes a un altre jugador, aquestes podran ser reclamades (la carta és considerada vista quan ha estat alçada del tapís).
Si la petició de banc seguit es produeix després de la distribució i lliurament de les cartes a un altre jugador, aquest últim té preferència si ha pres cartes i les ha vistes.
Quan havent-se anunciat correctament banc seguit un jugador pren les cartes abans que el crupier les done al jugador que anuncià banc seguit, aquelles li seran retirades, encara que hagen estat vistes, i es lliuraran al jugador a què corresponga.
Tot banc seguit abandonat pot ser recuperat en cas d'igualtat de puntuació entre el banquer i un altre jugador o jugadors.
Quan ningú fa banc i sols un jugador aposta contra la banca, aquesta tindrà dret al banc seguit.
Una vegada realitzades les apostes, i després de la veu del crupier "no hi va més apostes", el banquer extraurà les cartes del sabot i les distribuirà d'una en una alternativament començant pel jugador contrari. Les cartes seran traslladades fins a ell pel crupier mitjançant la pala. Es formalment prohibit al banquer distribuir les cartes abans que el crupier haja anunciat "no hi va més apostes"; no obstant això, podrà instar el crupier perquè retire les postes efectuades després de mencionar aquesta frase.
Una vegada examinades les cartes i sol·licitada, si fa el cas, una tercera, es descobriran els respectius jocs i el crupier pagarà al guanyador. Si el triomf ha correspost al banquer, el crupier efectuarà la deducció corresponent al pou o cagnotte, i s'introduirà l'import en la ranura destinada a l'efecte. Els guanys del banquer passaran a formar part de la banca, llevat si aquest decideix excloure-les del joc, d'acord amb el que preveu l'apartat V: en aquest cas el crupier les col·locarà sobre la taula, a la seua dreta.
Quan s'hagen acabat les cartes d'un sabot, el crupier realitzarà les operacions corresponents de remenament, escapçament i introducció del munt en el sabot. El banquer que guanya l'última jugada d'un escapçament té dret a continuar sent-ho en la pròxima, si ofereix una quantitat igual a la que constituïa la banca.
Davant la petició d'algun jugador, les cartes seran controlades al final de la talla.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Es prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d'haver acabat el temps de les apostes. Les cartes tretes no podran en cap cas ser reintegrades al sabot, i el jugador que les hi va traure irregularment està obligat a continuar la jugada. Si en un cas excepcional l'inspector estima que no ha d'aplicar aquesta regla amb tot rigor, la carta o cartes tretes hauran de ser obligatòriament rebutjades i no podran ser utilitzades pel jugador que pren la "mà" passada.
Tota carta que aparega descoberta en ser extreta del sabot es considerarà inservible i serà retirada, sense que per això puguen els jugadors disminuir o retirar les seues apostes.
Si en el transcurs de la distribució apareixen dues o més cartes enganxades entre si, la jugada serà anul·lada.
Quan alguna carta caiga al terra sols podrà ser recollida pel crupier o qualsevol altre empleat de l'establiment i en conservarà el valor, a continuació es reemprendrà la jugada.
2. Errors del crupier
Si el crupier descobreix accidentalment alguna carta durant la distribució, els jugadors hauran d'ajustar-se a les regles del joc de banquer i punt. En el cas que les dues cartes del punt siguen descobertes, el banquer s'haurà d'atenir al que disposa el quadre de jugades de la banca i en les casos opcionals haurà de demanar carta. Qualsevol altra falta comesa pel crupier durant el repartiment de les cartes anul·larà la jugada, sempre que no puga ser aquella rectificada sense perjudici per al banquer i el jugador.
En cas que el crupier anuncie per error "carta" quan el punt ha dit "no", la jugada es restableix segons el quadre. Si el banquer té 0, 1, 2, 3, 4 o 5 i ja ha tret una carta, aquesta li és adjudicada i la segona es rebutja; si té 6 o 7, qualsevol carta estreta és rebutjada.
3. Errors del banquer
L'extracció per part del banquer d'una cinquena carta, després d'haver-ne donat dues al punt i haver-se'n donat ell mateix dues, l'obligarà a acceptar-la per a si en el cas que el punt no sol·licite una tercera carta.
Si el banquer, en la distribució inicial, es dóna més de dues cartes, es considera que té una puntuació de zero (bacarà), encara que conserve el dret a demanar una altra carta.
Quan en donar la tercera carta el banquer dóna per error dues cartes al jugador contrari, se li adjudicarà aquella de les dues amb què es forme una puntuació més alta. Ocorrerà el contrari quan el banquer es done a si mateix dues cartes en compte d'una.
Si durant la distribució de les dues primeres cartes del punt el banquer deixa caure'n alguna en la canastra, es considera que el punt abat amb 9. Quan això ocorre amb la tercera carta del punt, es considerarà que la seua puntuació és de 9. El banquer tindrà en aquest cas dret a una tercera carta, llevat si té 7.
Si durant el repartiment el banquer descobreix la primera o la tercera carta, en anar ambdues dirigides al punt, aquell haurà de descobrir la seua carta respectiva. Quan el banquer descobreix per error les dues cartes dirigides al contrari, a més de descobrir les seues dues cartes, haurà d'ajustar obligatòriament el seu joc al quadre de jugades de la banca.
El banquer ha de parlar sempre després del punt. Si abat abans que aquest s'haja pronunciat, els jugadors podran retirar les seues apostes. Quan el banquer, tenint 8 o 9, dóna o ofereix cartes, perd el seu dret a abatre.
La introducció pel banquer d'alguna carta en la canastra abans que haja estat vista de forma inequívoca per la resta de jugadors, comportarà la pèrdua de la jugada per al banquer.
No podrà efectuar-se cap reclamació contra el banquer quan la jugada haja acabat i les apostes hagen estat cobrades o pagades.
4. Errors dels jugadors
Es formalment prohibit veure les cartes rebudes de forma lenta i tenir-les en la mà massa temps. Qualsevol jugador que empre massa temps en anunciar el seu joc no podrà continuar tenint les cartes.
Excepte el crupier, ningú podrà donar consells als jugadors, Quan s'infringesca aquesta regla, es farà el que disposa el quadre de jugades.
Si per error el punt diu "carta" en compte de "no", o viceversa, el banquer té dret a donar-li o a negar-li la carta, llevat que aquell tinga bacarà. En tot cas, el banquer haurà de pronunciar-s'hi abans de traure la carta.
En el cas que el punt s'oblide d'abatre al seu moment, perd aquest dret: si ha demanat carta, la decisió la prendrà el banquer. El punt que tenint 9 oblida abatre perd la jugada si el banquer abat amb 8.
Qualsevol altre error en l'anunci del joc per part del punt serà rectificat i, si pertoca, es rebutjaran les cartes posades en joc com a conseqüència d'aquest error. S'exceptuarà d'aquesta regla el jugador que fa banc; en aquest cas haurà de patir les conseqüències del seu error, excepte si té zero, bacarà, amb les seues dues primeres cartes, aleshores podrà sol·licitar sempre una tercera carta.
Si el jugador llança les cartes a la canastra abans que hagen estat vistes, la jugada es donarà per perduda.
Les apostes dels punts han d'estar situades a descobert damunt de la taula i han de ser vigilades per ells mateixos. Cap reclamació podrà ser acceptada si s'ha incomplert aquesta regla. Quan hi haja postes col·locades sobre la ratlla, juguen la meitat, qualsevol altre anunci per part del jugador obliga el crupier al canvi immediat, sense que el jugador puga oposar-s'hi.
Els casos no previstos en aquest epígraf del Catàleg de Jocs seran sotmesos a l'apreciació de l'inspector de la taula, el qual resoldrà
08. BACARA A DOS TAULERS
I. Denominació
El bacarà a dos taulers és un joc de cartes dels denominats de cercle, que enfronta un jugador que és la banca amb altres jugadors, i contra el qual poden apostar tant els jugadors que es troben asseguts al voltant de la taula de joc com els que estan situats drets darrere d'aquells.
Rep també el nom de banca o banca francesa i pot revestir dues modalitats: banca limitada i banca lliure o oberta. En el primer cas, el banquer sols respondrà per la quantitat, que situada sobre la taula constitueix la banca en cada moment. En la banca lliure o banca oberta, el seu titular ha de respondre davant totes les postes sense límit.
En la banca limitada hi haurà un límit o xifra màxima per a constituir la banca, independentment que durant el transcurs del joc el banc supere amb els seus guanys aquesta quantitat màxima d'adjudicació.
II. Elements de joc
1. Cartes
S'hi utilitzaran baralles de 52 cartes, de les denominades franceses, sense índexs, i és obligatori que siguen sempre baralles per estrenar. Seran necessàries sis baralles, tres d'un color i tres d'un altre, tant en la banca lliure com la limitada.
2. Distribuïdor o sabot
Es farà el que disposa l'epígraf 03, apartat 11, punt 2.
3. Taula de joc.
Serà ovalada, amb un lleuger tall o ranura en un dels costats majors, que indicarà la posició del crupier. Davant d'ell es col·locarà el banquer, que tindrà a la seua dreta el primer tauler, format per una sèrie de departaments i numerats a partir del més pròxim al banquer, que durà el número 1; a la seua esquerra hi haurà el segon tauler, amb el mateix nombre de departaments i numeració correlativa, iniciada amb el número següent a l'últim del primer tauler, en el departament situat més pròxim al banquer.
A més, cada tauler tindrà una superfície delimitada destinada a recollir les postes que es volen realitzar sobre l'altre tauler. Les apostes, col·locades sobre la ratlla que separa aquella superfície de la resta del tauler, jugaran per parts iguals als dos taulers.
En la part lliure de la taula hi haurà una primera ranura per a les cartes usades, anomenada canastra; una segona ranura, a la dreta del crupier per a les deduccions en beneficis de la casa sobre els guanys del banquer, que rep el nom de pou o cagnotte, i una tercera ranura, que poden ser-ne dues, per a recollir-hi les propines.
III. Personal
El personal mínim necessari serà: un inspector, un crupier, un canvista i un auxiliar. Serà aplicable a l'inspector, el crupier i el canvista, respectivament, el que disposen els números 1, 2 i 3 de l'apartat III de l'epígraf 07 d'aquest catàleg.
IV. Jugadors
També anomenats punts, cadascun podrà ocupar un dels departaments numerats en la taula. Així mateix, s'hi podran asseure més jugadors, que es situaran darrere d'aquells, entre els distints departaments.
Igualment podran realitzar apostes en els distints taulers tots aquells jugadors que estiguen situats drets, darrere d'aquells que estiguen asseguts.
L'ordre de prioritat, a efectes d'apostes, entre els jugadors serà el següent: dins d'un mateix tauler, els jugadors asseguts en els departaments numerats més pròxims al banquer; a continuació, la resta dels jugadors, pel mateix ordre que els asseguts.
En el supòsit que s'anuncie banc en ambdós taulers, es procedirà per sorteig per a determinar la prioritat dels taulers.
Les cartes sols podran ser manejades pels jugadors que estiguen asseguts en departaments numerats i s'establirà un torn rotatori segons l'ordre de numeració de cada tauler. Les cartes hauran de ser cedides pel jugador, seguint el torn establert en cas de triomf de la banca. Es exceptuat d'aquesta regla el jugador que faça banc, que estiga dret o assegut per a manejar les cartes.
Els jugadors que vulguen ocupar una plaça asseguda s'hauran de fer inscriure en la llista d'espera que duu l'inspector en cada taula.
V. Banca
1. L'inspector, a l'hora d'obertura, anunciarà el nom del banquer i la quantitat de l'import de la banca. Si no hi ha banquer, l'inspector subhastarà la banca, l'adjudicarà al més dient i podran licitar per ella tots els jugadors.
En cas d'igualtat de licitacions les adjudicacions es faran per sorteig.
L'adjudicació podrà fer-se a una o a diverses talles, i a judici del director de joc, per a un o diversos dies. L'import de la banca haurà de ser dipositat, abans de l'inici de la partida, en la caixa del casino, en efectiu o mitjançant xecs lliurats per banc.
El banquer podrà abandonar la banca una vegada realitzada la primera jugada, anunciant la quantitat que retira. Si el banquer guanya i es retira, durant el mateix sabot, no podrà tornar a ser banquer. S'entendrà que la banca ha saltat quan no hi queden fons. En aquest cas, el banquer té dret a continuar, efectuant un nou dipòsit igual o superior a l'inicial, o a abandonar la banca. En cas que continue amb la banca pot canviar de sabot.
En qualsevol dels casos i abandonada la banca pel banquer, l'inspector tornarà a oferir-la a un altre, per la mateixa quantitat inicial. Si no és acceptada per ningú se subhastarà o, si fa el cas, se sortejarà novament, iniciant-se després un nou sabot. Si no s'hi presenta cap licitador, es donarà per acabada la partida.
El mínim i el màxim de les postes serà establert en l'autorització. Els mínims podran variar per a les distintes taules de joc.
La quantitat que forme la banca serà necessàriament limitada en la modalitat de banca limitada. En l'autorització es fixarà el màxim i el mínim de la banca.
2. En la banca lliure no hi haurà límit màxim per a la banca, i l'establiment no podrà fixar un màxim a les postes dels jugadors. Qualsevol jugador podrà ser banquer, en la modalitat de banca lliure, si justifica l'existència d'un dipòsit considerat suficient, en la mateixa caixa de l'establiment o en la d'una entitat de crèdit prèviament admesa per la direcció de l'establiment, de tal forma que puga pagar totes les apostes sense que la responsabilitat de l'establiment puga veure's en cap moment compromesa.
El bacarà amb banca lliure sols podrà practicar-se en una taula per cada establiment i per un màxim de dues sessions separades entre si per l'hora del sopar. En cada sessió es jugaran dues talles.
3. La deducció en benefici de l'establiment és fixada en un 2 per 100 sobre les quantitats guanyades en cada jugada pel banquer per a la banca limitada, i en 1,25 per 100 per a la banca lliure.
VI. Regles del joc
Les regles contingudes en l'apartat VI de l'epígraf 07 d'aquest catàleg són aplicables amb caràcter general. Sense perjudici d'això s'estableixen les adaptacions que es detallen a continuació.
S'enfronten dos jugadors, un per cada tauler, contra el banquer, seguint el torn establert en l'apartat IV del paràgraf 5.
Si la puntuació de les dues primeres cartes és de 0, 1, 2, 3 i 4, els jugadors han de demanar una tercera carta; si aquesta puntuació es de 5 tenen llibertat per a demanar carta o quedar-se servits, i, per fi, si és de 8 o 9 han de descobrir les seues cartes. Es exceptuat d'aquesta regla el jugador que al principi de la partida faça banc.
El banquer pot demanar carta o plantar-se, llevat si sol·licita del crupier el quadre de jugades de la banca, en aquest cas haurà de seguir-lo sempre que s'indique el mateix per als dos taulers. El quadre de jugades de la banca és el recollit en l'epígraf 07 d'aquest catàleg.
Un 8 amb les dues primeres cartes guanya sempre a un 8 o 9 utilitzant una tercera carta.
Pot demanar banc qualsevol jugador, estiga assegut o dret, per una sola vegada i al principi de cada partida. El banc comprendrà els dos taulers, però el joc es desenvoluparà exactament igual que si hi hagués dos jugadors, de tal forma que el jugador no podrà veure les cartes del segon tauler fins haver jugat en el primer tauler. En cas que hi haja joc nul, podrà repetir-se la jugada fins dues vegades més. S'entendrà que hi ha hagut joc nul quan no hi ha hagut pèrdua o guany per part de cap dels dos jugadors.
Es prohibit als punts el joc en associació.
VII. Desenvolupament del joc
Es condició imprescindible perquè el joc puga començar que hi haja un mínim de dos jugadors per tauler, xifra que s'haurà de mantenir al llarg de tota la partida.
Una vegada realitzades les operacions de recompte, remenament i escapçament del munt es col·locarà al seu interior una carta-blocatge o carta de detenció d'un color que permeta diferenciar-la de les altres, vetlant que per davall d'ella queden 10 cartes. L'aparició d'aquella carta determinarà el final de la partida i no es podrà realitzar cap jugada més, llevat la que s'està duent a terme en aquell moment.
Una vegada adjudicada la banca, d'acord amb el que estableix l'apartat V, el banquer lliurarà la quantitat posada en joc, en fitxes, al crupier perquè la custodie. A continuació, es realitzaran les postes en ambdós taulers, d'acord amb l'ordre de prioritat que estableix l'apartat IV, paràgraf 3, fins que el crupier anuncie amb la veu "ja no hi va més" l'acabament del temps d'apostar. Les apostes no podran ser col·locades immediatament a la dreta o a l'esquerra del banquer i del crupier.
Les apostes col·locades sobre la ratlla que separa la zona del jugador de la zona d'apostes juguen la meitat, de la mateixa forma que les postes col·locades sobre la ratlla que separa la zona d'apostes d'un tauler d'un altre tauler juguen als dos taulers. En aquest cas, quan la meitat d'una aposta a cavall representa un número imparell d'unitats d'apostes, es considera que la fracció més forta juga al primer tauler.
El banquer, aleshores, extraurà les cartes del sabot i les repartirà d'una en una per l'ordre següent: primer tauler, segon tauler i banca. Les cartes seran traslladades fins als jugadors pel crupier mitjançant una pala. Seran els contraris de la banca i tindran les cartes els jugadors a què corresponga, d'acord amb el torn establert en l'apartat IV, paràgraf 5. El jugador que té la mà, després d'haver vist la seua puntuació, abata o no, ha de deixar les cartes sobre la taula. Una vegada examinades les cartes, els jugadors que són mà en cada tauler hauran de pronunciar-s'hi pel seu ordre respectiu i abans del banquer. Acabada la jugada, el crupier separa les cartes i anuncia el punt. El banquer haurà d'ensenyar el seu punt en els dos taulers.
A continuació el crupier pagarà les postes guanyadores i retirarà les perdedores; en el cas que el banquer guanye en els dos taulers, o el seu guany en un siga superior a la pèrdua en l'altre, el crupier ingressarà la quantitat que corresponga al pou o cagnotte, en la ranura destinada a l'efecte. Els guanys del banquer passaran a formar part de la banca. Davant la petició d'algun jugador, les cartes seran controlades al final de la talla.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Es prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d'haver acabat el temps de les apostes. Les cartes tretes no podran en cap cas ser reintegrades al sabot i el jugador que les hi va traure irregularment està obligat a seguir la jugada. Si en un cas excepcional el director responsable de l'establiment estima que no ha d'aplicar aquesta regla, la carta o cartes tretes hauran de ser obligatòriament rebutjades i no podran ser utilitzades pel jugador que pren la mà.
Tota carta que aparega descoberta en ser extreta del sabot es considerarà inservible i serà retirada, sense que per això els jugadors puguen disminuir o retirar les seues apostes.
Si en el transcurs de la distribució apareixen dues o més cartes enganxades entre si la jugada serà nul·la
Quan alguna carta caiga al terra sols podrà ser recollida pel crupier o qualsevol altre empleat de l'establiment i en conservarà el valor, després continuarà la jugada.
Si les cartes són donades o preses per error per un jugador distint del que té la mà, si aquell ja s'hi pronuncià, la jugada serà mantinguda i les cartes es passaran en la jugada següent al jugador a qui corresponga.
2. Errors del banquer.
En tots els casos de distribució irregular la jugada serà rectificada, si això es pot fer de forma evident; en cas contrari, serà anul·lada.
Si el banquer dóna carta a un tauler que ha dit "no" o no dóna carta a un tauler que ho sol·licità, la jugada es durà a terme d'acord amb el que disposa el paràgraf 3r. del número 3 d'aquest apartat i cap aposta podrà ser augmentada, disminuïda o retirada.
Si durant la distribució algunes cartes cauen en la canastra sense haver estat vistes, la jugada serà anul·lada per al tauler que perdé les cartes o per als dos taulers, si corresponien al banquer. En el cas que es tracte d'alguna de les terceres apostes, si ha estat vista, serà recuperada pel crupier i la jugada continuarà.
3. Actuacions del banquer en les jugades restablertes.
Quan un tauler abat el banquer, és obligat a seguir el quadre de jugades de la banca respecte a l'altre tauler, demanant tercera carta en els dos supòsits opcionals.
Quan el quadre de jugades de la banca indica el mateix per als dos taulers, el banquer haurà de seguir-lo.
Quan el quadre indica demanar carta en un tauler i plantar-se en l'altre, el banquer és lliure de plantar-se o demanar, si l'error ha estat d'un jugador o del crupier; si l'error ha estat del banquer, aquest haurà de demanar carta obligatòriament, si en té cinc o menys, o plantar-se en cas contrari. Donar carta a un tauler que no l'ha sol·licitada o donar a un tauler la carta destinada a un altre, no constitueix una falta del banquer que no perd el seu dret a sol·licitar una tercera carta.
4. Errors dels jugadors
Si el primer tauler diu "no" tenint-ne menys de cinc i el segon tauler ha rebut carta, aquesta tornarà al primer tauler; el segon tauler rebrà aleshores la carta següent, haja estat recollida o no pel banquer, i aquest actuarà d'acord amb el que disposa el número 3 d'aquest apartat.
Si el primer tauler demana carta, tenint-se sis o més, la carta rebuda anirà al segon tauler, si demanà carta, o al banquer, d'acord amb les regles contingudes en aquest apartat, número 3.
Si el primer tauler diu "carta" i després "no" o viceversa, el crupier haurà de fer especificar al jugador el que vol i comprovar-ne la puntuació. Si aquesta és de cinc, la primera paraula serà considerada correcta, si té un altre punt, la jugada serà restablerta d'acord amb les regles dels paràgrafs anteriors.
El jugador que diu "no" tenint-ne vuit o nou perd el dret a abatre; si demana carta, la jugada serà restablerta d'acord amb els paràgrafs anteriors.
Les mateixes regles s'aplicaran entre el segon tauler i el banquer, en cas d'error d'aquell tauler.
5. Es formalment prohibit veure les cartes rebudes de forma lenta i tenir-les en la mà massa temps. Qualsevol jugador que empre molt de temps en anunciar el seu joc no podrà continuar tenint les cartes.
Excepte el crupier ningú podrà donar consell als jugadors. Quan s'infringesca aquesta regla, es farà el que disposa el quadre de jugades.
Si les cartes del banquer o d'algun dels taulers són llançades, a la canastra, sense haver estat mostrades, es considerarà que la seua puntuació era de zero (bacarà). Si aquesta falta és comesa pel crupier, les cartes seran recollides i la puntuació reconstituïda d'acord amb el testimoni del jugador les cartes del qual foren llançades a la canastra i dels altres jugadors que les hagen vistes.
El banquer que anuncia un punt que no és el seu podrà sol·licitar una tercera carta, sempre que els altres jugadors no hagen mostrat els seus punts. En cas contrari, es farà el que disposa el paràgraf tercer del número 3 d'aquest apartat.
Cap reclamació podrà ser formulada una vegada acabada la jugada corresponent i pagades o cobrades les apostes.
Els casos no previstos en aquest catàleg de jocs seran resolts per l'inspector de taula.
09. DAUS O CRAPS
I. Denominació
El joc de daus és un joc d'atzar dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Daus
El joc de daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 20 a 25 mm de costat. Hauran de tenir les vores ben definides (tallants), els angles vius i els punts marcats al ras.
No s'admetran, per tant, daus amb vores bisellades, angles arrodonits o punts còncaus.
En una de les cares figurarà el número d'ordre del fabricant i les sigles de l'establiment, sense que això en perjudique l'equilibri.
En cada sessió es posaran a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus sis daus en perfecte estat i distints dels usats en la sessió anterior.
S'utilitzaran dos daus en la partida, els altrea quatre quedaran en reserva en una cavitat prevista a aquest efecte en les taules de joc, per al cas d'haver de substituir els primers.
III. Personal
En cada taula de daus prestaran els seus serveis un cap de taula, dos crupiers i un stickman.
El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc i col·labora amb els crupiers en el maneig de les fitxes i dipositant els diners en caixa.
Els crupiers s'ocuparan de recollir les apostes perdudes, col·locar, si fa el cas, les apostes sobre la caixa indicant el punt, i pagar les apostes guanyadores. S'ocuparan, així mateix, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors.
El stickman estarà encarregat de comprovar el bon estat dels daus, de lliurar-los als jugadors i fer els advertiments necessaris per al desenvolupament del joc.
IV. Regles del joc
1. Combinacions
Els jugadors només podran fer ús de les classes de sort següents:
A. Sorts senzilles, que es pagaran a la par.
Win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb 7 o 11, perd amb 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha eixit és el punt, que és indicat pel crupier mitjançant una placa col·locada sobre la caixa corresponent a aquest número. Les apostes sobre el Win guanyen si el punt es repeteix, perden si ix el 7 i es repeteixen si ix una altra xifra. Els daus canvien de mà quan ix el 7, que fa perdre.
Don't Win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb 2 o 3, perd amb 7 o 11 i dóna resultat nul en 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha eixit és el punt. Les apostes sobre Don't Win guanyen si ix el 7 i es perden si el punt es repeteix.
Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Aquesta sort guanya si ix el 7 o l'11 en la tirada següent i perd si ix el 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra qualsevol, l'aposta és col·locada sobre la casella que porta el número que isqué, i a partir de la tirada següent, guanya si ix el número esmentat i perd amb el 7, quedant pendent el resultat si ix qualsevol altre número.
Don't Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Guanya si ix el 2 o 3, perd amb el 7 o l'11 i dóna resultat nul amb el 12. Si ix qualsevol altra xifra, l'aposta és col·locada en la casella corresponent, i a partir de la jugada següent guanya si ix el 7 i perd si ix el punt sobre el que està col·locada l'aposta.
Les apostes col·locades sobre Win no poden ser retirades i han de jugar fins que s'hagen guanyat o perdut.
Field. Que es juga en qualsevol moment de la partida, sent decisiva cada "tirada" Guanya si ix el 2, 3, 3, 9, 10, 11 o 12 i perden els resultats restants. Es paga doble si ix el 2 o el 12, i a la par per a les altres puntuacions.
Big 6. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no isca una o altra puntuació l'aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador.
Big 8. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no isca una o altra puntuació l'aposta continua, però pot retirar-la l'apostant.
Under 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts formats pels daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7.
Over 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts formats pels daus és superior a 7 i perd quan és igual o inferior a 7.
B. Sorts múltiples que es poden jugar en qualsevol moment de la partida
Hard Ways. Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles; les apostes poden ser reiterades després de cada tirada no decisiva. Guanya si ix "el doble elegit" i per amb 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen set vegades l'aposta; el doble de 3 i el doble de 4, nou vegades l'aposta.
Joc de 7. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix el 7, perd si ix qualsevol altre resultat.
Joc d'11. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix l'11, per si ix qualsevol altre resultat.
Any Craps. Que es paga set vegades l'aposta. Guanya si ix el 2, 3 o 12, perd si ix qualsevol altre número.
Craps 2. Que es paga trenta vegades l'aposta. Guanya si ix el 2, per amb qual altre resultat.
Craps 3. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix el 3, per amb qual altre resultat.
Craps 12. Que es paga trenta vegades l'aposta. Guanya si ix el 12, per amb qual altre resultat.
Horm. Que es paga quatre vegades l'aposta. Aquesta sort, que associa el Craps amb el joc de l'11, guanya si ix 2, 3, 12 o 11, perd amb qualsevol altre resultat.
C. Sorts associades, que sols poden jugar-se quan la sort simple corresponent, el punt de la qual és conegut, ha estat ja apostada i segueixen la sort d'aquesta, encara que poden ser retirades després d'un joc no decisiu.
La sort associada al Win l'aposta del qual es fa en la proximitat i a l'exterior de la sort senzilla corresponent, guanya amb el punt, perd amb 7 i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L'aposta és pagada 2 per 1 si el punt és 4 o 10; 3 per 2 si el punt és 5 o 9, 6 per 5 si el punt és 6 o 8.
La sort associada al Don't Wind, l'aposta del qual es fa sobre l'aposta principal de la sort senzilla corresponent, guanya amb el 7, perd amb el punt i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L'aposta es paga 1 per 2 si el punt és 4 o 10; 2 per 3 si el punt és 5 o 9, i 5 per 6 si el punt és 6 o 8.
La sort associada del Come, l'aposta del qual es fa sobre l'aposta principal de la sort senzilla corresponent o pròxima a ella. Aquesta sort guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el Come i es paga com la sort associada del Win.
La sort associada al Don't Come, l'aposta del qual es fa sobre l'aposta principal de la sort simple corresponent. Aquesta sort guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el Don't Come i es paga com la sort associada al Don't Win.
D. Les Place Bets, que poden jugar-se en qualsevol moment de la partida sobre els números 4, 5, 6, 9 o 10 i poden ser retirades les apostes en les tirades no decisives.
La Right Bet, en què l'aposta es fa segons la posició del jugador, a cavall sobre la línia, davant o darrere de qualsevol número elegit. Aquesta sort guanya si el punt ix abans del 7; perd amb el 7 o dóna resultat nul. L'aposta es paga 7 per 6 si el punt és 6 o 8; 7 per 5 si el punt és 5 o 9, i 9 per 5, si el punt és 4 o 10.
La Wrong Bet, en què l'aposta es fa en la casella posterior del número elegit i que és indicada pel crupier, amb l'ajuda d'una contramarca. Amb la indicació Wrong Bet. Guanya si ix el 7 abans del punt, perd si ix el punt o dóna resultat nul. L'aposta és pagada 4 per 5 si el punt és 6 o 8; 5 per 8 si el punt és 5 o 9, i 5 per 11 si el punt és 4 o 10.
2. Apostes
Les apostes mínima i màxima es determinaran en l'autorització del casino.
En les sorts senzilles, l'aposta màxima no podrà ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades del mínim de la taula.
En les sorts múltiples, l'aposta màxima serà calculada de forma que el guany possible siga, almenys, igual al permés pel màxim sobre les sorts senzilles, i com a màxim, igual al triple d'aquest guany.
En les apostes associades, de Win i Come, l'aposta màxima serà determinada per l'import de les apostes efectivament fetes, sobre les sorts senzilles corresponents.
En les sorts associades del Don't Win i del Don't Win el màxim de l'aposta es fixarà d'acord amb el punt jugat, és a dir, per a 4 i 10, el 200 per 100 de l'import de l'aposta feta sobre la sort senzilla corresponent; per al 5 i 9, el 150 per 100 d'aquest import, i per a 6 o 8, el 120 per 100 del mateix import.
En les Right Bet, el màxim de l'aposta es fixarà d'acord amb el punt jugat i igual al màxim de les apostes en les sorts senzilles per a 4, 5, 9 i 10 o el 120 per 100 d'aquest màxim per a 6 i 8.
En les Wrong Bet, el màxim de l'aposta es fixarà d'acord amb el punt jugat i igual al 125 per 100 del màxim de les apostes sobre les sorts senzilles per a 6 i 8, al 160 per 100 d'aquest màxim per al 5 i 9 i al 220 per 100 per al 4 i el 10.
3. Funcionament
El nombre de jugadors que podrà ocupar cada taula de daus no estarà limitat.
Els daus seran oferts als jugadors començant, en iniciar-se la partida, per aquell que es trobe a l'esquerra dels crupiers i després seguint el sentit de les agulles del rellotge. Si un jugador els refusa, els daus passaran al jugador següent. El stickman passarà els daus al jugador per mitjà d'un bastó, evitant tocar-los, excepte quan haja d'examinar-los o replegar-los quan caiguen al terra.
El jugador que llance els daus haurà de fer-ho immediatament després de l'anunci de "ja no hi va més", i no haurà de fregar-los ni guardar-los en la mà.
El tirador podrà demanar que es canvien els daus abans de llançar-los, però no podrà aconseguir el número designat com a punt, llevat en el cas que un dau salte fora de la taula i caiga al terra; en aquest cas se li oferirà elegir entre els quatre daus restants de la taula, per a acabar la jugada. Si al final d'aquesta no es troba el dau perdut, es proveirà la taula d'un nou joc i se'n retiraran els anteriors.
Els daus es llançaran al llarg de la taula, de tal manera que s'aturen dins d'aquesta, després que ambdós daus hagen tocat la vora oposada al jugador que els hi ha llançats.
Els daus hauran de rodar i no lliscar perquè la jugada resulte vàlida. Si els daus es trenquen, se superposen, munten sobre una fitxa o cauen de la taula o damunt de la vora d'aquesta, o en la canastra dels daus de reserva, o si el llançament no ha estat correcte, el stickman anunciarà "tirada nul·la".
El cap de taula podrà privar un jugador del seu dret a tirar els daus si incompleix repetidament les regles del llançament.
Després d'un nombre determinat de tirades, el cap de taula podrà acordar el canvi de daus. El stickman anunciarà aleshores "canvi de daus" i posarà davant del jugador, amb el bastó, els sis daus al servei de la taula. El jugador n'agafarà dos per a llançar-los-hi i els quatre restants seran tornats, a la vista del jugador, a la caixa prevista a aquest efecte.
No podran fer-se apostes després del "ja no hi va més". El jugador que tira els daus haurà d'apostar sobre el Win o sobre el Don't Win abans de llançar-los-hi, a més podrà jugar sobre totes les altres sorts possibles.
10. RULETA DE LA FORTUNA
I. Denominació
La ruleta de la fortuna és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depén del moviment d'una roda que gira.
II. Elements del joc
La ruleta de la fortuna es practica en una taula, on hi ha dibuixades les sèries de les apostes.
La ruleta, de fusta, amb un tatxot central en daurat, té un diàmetre de 152 cm, va muntada en un pal de fusta de 8" que es suporta en una sòlida base també de fusta. Té cinquanta-quatre divisions metàl·liques (cel·les); cadascuna d'elles duu dibuixat un símbol que correspon a una posta.
La taula està dividida en un determinat nombre de caselles. El jugador pot elegir entre les següents combinacions: 24, 15, 7, 4, 2 i Jocker.
La taula durà un capsa per a l'efectiu i una capsa per a les apostes.
RULETA DE LA FORTUNA
III. El personal
El personal afecte és el següent:
a) El cap de taula, és el que dirigeix aquesta i és l'encarregat de fer girar la roda.
b) Hi haurà crupier encarregat d'efectuar els pagaments i retirar les apostes perdedores.
IV. Jugadors
1. Combinacions possibles.
Es pot apostar a 24 posicions, cas en què el guanyador empata; apostar 15 posicions, pagant-se als guanyadors 2 a 1; a 7 posicions, pagant-se 5 a 1; a 4 posicions, pagant-se 10 a 1; a 2 posicions, pagant-se 20 a 1, i en els dos Jocker es paga 45 a 1.
2. El màxim i el mínim de les apostes.
El màxim i el mínim de les apostes està fixat en l'autorització de la Comissió Tècnica del Joc.
3. Funcionament del joc.
Les apostes són realitzades pels jugadors a partir del moment en què el cap de taula anuncia "facen les seues apostes". Aquestes són col·locades, en forma de fitxes, en una de les caselles de la taula escollida pel jugador.
A continuació el cap de taula fa girar la roda, que dóna nombroses voltes abans s'aturar-se. Quan la roda vaja perdent força en el gir, el crupier preguntarà "estan fetes les apostes?". Seguidament anunciarà "no hi va més". Des d'aleshores tota aposta dipositada després d'aquest avís és refusada i el crupier torna la fitxa a l'apostant tardà. Una vegada que la roda queda immobilitzada en una casella, el cap de taula anuncia el resultat, dient en veu alta la posició guanyadora.
El crupier recull aleshores totes les apostes perdedores i deixa sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegeix el guany. El jugador que guanya recupera en tots els casos l'aposta i pot retirar-la del joc.
11. POQUER SENSE DESCART
I. Denominació
El pòquer sense descart és un joc d'atzar, practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Al pòquer es juga amb una baralla, de les denominades franceses, de 52 cartes. El valor d'aquestes, ordenades de major a menor és: as, rei, dama, jota, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.
2. Taula de joc
Serà de les mateixes mesures i característiques que la de Blac Jack, amb les caselles d'apostes dividides en dos espais, un per a la posta inicial i davant un altre per a la segona aposta.
III. Personal
a) El cap de taula. A qui correspondrà controlar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten. Pot existir un cap de taula cada dos taules.
b) El crupier. És el que dirigeix la partida, té com a missió remenar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar els que resulten guanyadors.
IV: Jugadors.
1. Asseguts.
El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d'apostes marcades en el tapet, fins a un màxim de sis. Així mateix, podran apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador amb el seu consentiment i dins dels límits de l'aposta màxima.
2. També poden participar-hi els jugadors que estiguen drets, apostant sobre la "mà" d'un jugador amb el consentiment d'aquest i dins dels límits de l'aposta màxima. El nombre màxim d'apostes per casella no serà superior a quatre.
En tots els casos, el jugador assegut davant de cada casella serà el que hi mane i no podrà ensenyar les seues cartes als altres apostants en la seua casella per a demanar consell.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:
a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d'un mateix coll (exemple: as, rei, dama, jota i 10, de trèvol). Es paga 100 vegades l'aposta.
b) Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix coll (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8, de trèvol). Es paga 25 vegades l'aposta.
c) Pòquer. És el format per quatre cartes d'un mateix valor (exemple: 4 reis). Es paga 20 vegades l'aposta.
d) Full. És el format per tres cartes d'un mateix valor i altres dues d'igual valor però distint de l'anterior (exemple: 3 sets i 2 vuits). Es paga 7 vegades l'aposta.
e) Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix coll (exemple: as, 4, 7, 8 i dama, de trèvol): Es paga 5 vegades l'aposta.
f) Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes elles siguen del mateix coll (exemple: 7, 8, 9, 10 i jota). Es paga quatre vegades l'aposta.
g) Trio: És el format per tres cartes d'un mateix valor (exemple: tres dames). Es paga 3 vegades l'aposta.
h) Doble parella. Es la formada per dues cartes del mateix valor i altres dues d'igual valor però distint de l'anterior (exemple: dos reis i dos sets). Es paga 2 vegades l'aposta.
i) Parella. Es la formada per dues cartes d'igual valor i les altres tres diferents (exemple: 2 dames). Es paga una vegada l'aposta.
j) Cartes majors. Quan no es produeixen cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors, atenent en primer lloc la carta de major valor, si fossen iguals, a la següent i així successivament. Es paga una vegada l'aposta.
En qualsevol cas, el jugador sols guanyarà les apostes quan la seua combinació siga superior a la del crupier, la perdrà en cas contrari i conservarà l'aposta però sense guanyar cap premi en cas d'empat. Quan crupier i jugador tinguen la mateixa jugada, guanyarà l'aposta que tinga la combinació formada per cartes de major valor, atenent les regles següents: quan tots dos tinguen pòquer, guanyarà aquell que el tinga superior (exemple: un pòquer de reis supera un de dames).
Quan tots dos tinguen full, guanyarà aquell que tinga les tres cartes igual de major valor.
Quan tots dos tinguen escala, de qualsevol tipus, guanyarà aquell que tinga la carta de major valor.
Quan tots dos tinguen color, guanyarà aquell que tinga la carta de major valor (segons allò descrit per a "cartes majors".
Quan tots dos tinguen trio, guanyarà aquell que el tinga format per cartes de major valor (igual que en el pòquer).
Quan tots dos tinguen doble parella, guanyarà aquell que tinga la parella formada per cartes de major valor, si coincideix, s'estaria a la segona parella i en últim cas, a la carta restant de major valor.
Quan tots dos tinguen parella, guanyarà aquell que la tinga de major valor, i si coincideix, s'atendrà la carta de major valor (segons allò descrit per a cartes majors).
2. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula.
El director del casino podrà establir els mínims i els màxims de les taules d'acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada per al casino.
3. Bandes de fluctuació per a l'aposta inicial
- Mínim de 500 pessetes i màxim de 12.500 pessetes.
- Mínim de 1.000 pessetes i màxim de 25.000 pessetes.
- Mínim de 2.000 pessetes i màxim de 50.000 pessetes.
4. Desenvolupament del joc
L'extracció de cartes del dipòsit, el desempaquetament i el remenament, s'atendran a les normes del Reglament de Casinos de Joc.
Abans de la distribució de les cartes, els jugadors hauran d'efectuar les seues apostes inicials dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el "no hi va més" i començarà la distribució de les cartes d'una en una, boca avall, a cada "mà", començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, donant també carta per a la banca, fins a completar la distribució de les cinc cartes per cada "mà" i per a la banca, amb l'excepció que l'última carta per a la banca es donarà descoberta.
Els jugadors miren les seues cartes i tenen l'opció de continuar el joc (anar-hi) dient "hi vaig", o retirar-se'n (passar-ne) dient "passe". Els que opten per "anar-hi" hauran de doblar l'aposta inicial que serà retirada en aqueix moment pel crupier.
Després que els jugadors s'hagen decidit per "anar-hi" o "passar-ne", el crupier descobreix les quatre cartes tapades de la banca.
La banca sols juga si entre les seues cartes hi ha, com a mínim, un as i un rei, o una combinació superior, si no és així pagarà a cada jugador una quantitat idèntica a l'apostada inicialment (1 per 1).
Si la banca juga, és a dir, si té, com a mínim, un as i un rei o una combinació superior, el crupier compararà les seues cartes amb les dels jugadors i pagarà les combinacions superiors a la seua, d'acord amb el que estableix l'apartat 1 de les regles del joc per a la segona aposta abonant a la par (1 per 1) l'aposta inicial.
Els jugadors la combinació dels quals siga inferior a la del crupier perdran les seues apostes, que seran retirades en la totalitat per aquest.
En cas d'empat es farà el que disposa l'apartat 1.
Qualsevol error en la distribució de les cartes, bé en el nombre d'aquestes o en l'aparició indeguda d'alguna carta descoberta, suposarà l'anul·lació de tota la jugada.
Es prohibit als jugadors intercanviar informació sobre les seues cartes o descobrir-les abans de temps; qualsevol violació d'aquesta prohibició suposarà la pèrdua de la totalitat de l'aposta.
Una vegada retirades les apostes perdedores i pagats els premis a les guanyadores, es donarà per acabada la jugada i s'iniciarà una nova.
CARROUSEL
Al marge de tot el joc de la taula, es por participar en un carrousel entre totes les taules, en què els jugadors que ho vulguen introdueixen monedes en una ranura situada davant de la seua casella.
Si aconsegueix una escala reial se li pagarà allò acumulat de totes les taules i si aconsegueix una escala de color, cobrarà el 10% d'allò acumulat.
Aquest sistema funciona de forma similar al jackpot d'una màquina "C" i la totalitat de les monedes introduïdes s'incorpora a allò acumulat.
12. PÒQUER SINTÈTIC
I. Denominació
El pòquer sintètic és un joc de cartes de cercle que enfronta diversos jugadors entre si. L'objecte del joc és aconseguir la major combinació possible amb set cartes, tenint en compte que d'aquestes cartes, en descobrir el jugador, només en tenen valor cinc.
II. Elements del joc
1. Cartes
S'hi juga amb 28 cartes en compte de 52. D'aquestes 52 cartes, sols se seleccionen per al joc l'as, rei, dama, jota, 10, 9, i 8 de cada coll.
L'as pot ser utilitzat com la carta més petita davant de menor amb què es jugue, o com as darrere del rei.
2. Taula de joc
Serà redona amb una sèrie de departaments separats i numerats correlativament a partir de la dreta del crupier que durà el número 1. Cada departament donarà acollida a un jugador assegut.
La taula ha de tenir 2 ranures, una a la dreta del crupier per a les deduccions en benefici de la casa, anomenada pou o cagnotte, i una altra a l'esquerra per a introduir-hi propines.
3. Benefici
El benefici del casino serà del 3% sobre els diners aportats en cada mà, s'introduirà en el pou o cagnotte i es deduirà abans de fer el pagament al jugador guanyador de cada mà.
III. Personal
Cada taula de joc tindrà permanentment al seu servei un crupier i un canvista. La sala on es desenvolupa el joc estarà controlada per un encarregat de la direcció.
1. Encarregat de la direcció
Es el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspondrà resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc. Durà una relació de jugadors que aspiren a ocupar les places que puguen quedar vacants.
2. Crupiers
Sense perjudici de les funcions que més endavant se li atribueixen, tindrà encomanades les següents: recompte, remenament i repartiment de les cartes als jugadors; anunci en veu alta de les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; càlcul i ingrés de la quantitat corresponent a l'establiment que haurà d'introduir en la ranura que per a aquest fi hi ha en la taula, i introducció de les propines en la ranura de la taula destinada a aquest efecte.
Controla el joc i vigila que cap jugador aposte fora de torn, custodia i controla la suma que constitueix el pot i el paga; resoldrà als jugadors els dubtes sobre les regles que s'han d'aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tinga problemes amb algun jugador els haurà de comunicar a l'encarregat de la direcció.
3. Canvista
Té per missió efectuar el canvi de diners per fitxes als jugadors que ho sol·liciten i al crupier, així mateix, podrà efectuar qualsevol tipus de servei auxiliar.
IV. Jugadors
Davant de cadascun dels departaments de la taula de joc, sols s'hi podrà asseure un jugador. La superfície dels departaments podrà ser utilitzada per a dipositar-hi les fitxes i mantenir-hi, si s'escau, les cartes.
A l'inici de cada partida se sortejaran els llocs.
Si la partida ja està iniciada i els jugadors asseguts, serà l'encarregat de la direcció qui assigne el lloc en la taula si n'hi ha plaça lliure.
A petició pròpia un jugador pot descansar dues mans sense perdre el lloc en la taula.
Es totalment prohibit que un jugador abandone la taula de joc deixant encarregat a un altre jugador que el realitze i iguale les apostes ja que cada jugador juga per ell mateix i no es permet:
- el joc per parelles ni temporalment
- jugar-se el pot conjuntament
- ni repartir-se el pot voluntàriament
- ni la convivència entre jugadors
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles
Els jugadors sols poden fer ús de les combinacions que més avall es descriuen les quals estan ordenades segons la seua importància de major a menor:
a) Escala de color reial: és la formada per les 5 cartes correlatives més altes d'un mateix coll (as, rei, dama, jota, 10).
b) Escala de color: és la formada per 5 cartes correlatives d'un mateix coll (8, 9, 10, jota i dama).
c) Pòquer: és el format per 4 cartes d'un mateix valor (4 reis).
d) Full: és el format per 3 cartes d'un mateix valor i altres 2 d'igual valor (3 vuits i 2 nous).
e) Color: és el format per 5 cartes no correlatives d'un mateix coll (8, 9, 10, dama i as de trèvols).
f) Escala: és la formada per 5 cartes correlatives de distints colls.
g) Trio: és el format per 3 cartes del mateix valor i les 2 restants sense formar parella (3 vuits, dama i rei).
h) Figures: formades per 5 cartes compreses entre l'as i la jota. Aquesta combinació sols és utilitzada en les varietats de pòquer cobert.
i) Doble parella: és la formada per 2 parelles de cartes de distints valor (2 nous, 2 jotes i 1 as).
j) Parella: és la formada per 2 cartes del mateix valor (2 reis, 8, 9 i as).
k) Carta major: quan una mà no té cap de les combinacions anteriors és guanyada pel jugador que tinga la carta major.
2. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims establerts.
Resta inicial
Reposició mínima
50.000
10.000
25.000
5.000
Normes especials.
El director del casino podrà modificar els mínims i els màxims de les taules d'acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada per la Comissió Tècnica del Joc de la Generalitat Valenciana.
3. Desenvolupament del joc
Es condició indispensable perquè el joc puga començar que hi haja en la taula de joc com a mínim 4 jugadors, xifra que s'haurà de mantenir al llarg de tota la partida.
Al principi de cada partida el crupier ha d'assenyalar clarament amb una peça redona (marca), col·locant-la davant del jugador, qui és la mà. La mà anirà rodant en el sentit contrari a les agulles del rellotge cada vegada que acaba una mà. El crupier podrà comprovar que estan la totalitat de les cartes que componen la baralla i remenar-la almenys 3 vegades de la forma següent::
- remenar (tipus chemin de fer)
- agrupar
- remenar
En realitzar l'acte de remenar el crupier haurà de fer-ho de forma que les cartes no siguen vistes pels altres jugadors.
Qualsevol jugador pot remenar les cartes que hauran de ser remenades per última vegada pel crupier de la forma anteriorment assenyalada quan li siguen tornades.
Una vegada fet això ofereix les cartes al jugador situat a l'esquerra de la mà que escapça.
Si en escapçar queda al descobert alguna carta del manoll, s'ha de tornar a remenar.
En fer l'escapçament s'han de complir les condicions següents:
- Usar una sola mà.
- La direcció de l'escapçament ha de ser recta i allunyant-se del cos.
- La mà lliure no pot tocar la baralla fins que després de l'escapçament els munts de cartes s'hagen juntat una altra vegada.
- La mà lliure no ha de tapar la vista als jugadors de tal forma que no hi puguen veure el procediment d'escapçament.
Ja que cada mà és un joc diferent i el seu resultat no influeix en jocs anteriors i posteriors, els jugadors que vulguen participar en una mà han de realitzar l'aposta mínima/ante, fixada pel casino, abans que el crupier repartesca les cartes. Totes les apostes es reuneixen en un lloc comú que s'anomena pot. Tot seguit i ja que el joc es desenvolupa en el sentit contrari de les agulles del rellotge reparteix les cartes.
El crupier ha de tenir cura en donar les cartes perquè aquestes no siguen vistes pels altres jugadors, per això en repartir-les no ha d'alçar-les sinó lliscar-les sobre la taula.
El crupier reparteix dues cartes cobertes a cada jugador i exposa unes altres cinc sobre la taula, la primera d'elles descoberta i la resta cobertes. A partir d'aquest moment comença el primer torn d'apostes pel jugador que té la mà. Una vegada acabades aquestes descobreix la segona carta i vindrà el segon torn d'apostes, el qual serà obert pel jugador que féu l'aposta més alta, i així successivament fins que descobreix la cinquena i última carta i comença l'últim torn d'apostes.
Una vegada acabades les apostes, i començant pel jugador que realitzà l'última aposta més alta, es descobreixen les cartes i es paga al guanyador o guanyadors en el cas que hi haja diverses jugades del mateix valor.
Una vegada que els jugadors han realitzat l'aposta inicial i arriba el torn de les apostes tenen les opcions següents:
- Retirar-se'n i eixir del joc per a la qual cosa ha de donar a conéixer la seua intenció, quan siga el seu torn, posant les cartes damunt de la taula i allunyant-les el més possible de les cartes que s'estiguen usant en el joc. En aquest cas el crupier retira les cartes que no han de ser vistes per ningú.
Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que haja realitzat i no pot expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors.
- Passar-ne, a qualsevol jugador que ha arribat al torn d'apostar se li permet fer una aposta de res dient passe, sempre que cap jugador anterior haja realitzat una aposta durant aquest interval d'apostes. Qualsevol jugador que estiga participant en el joc pot reservar-se fins que algun dels jugadors decidesca apostar, en aquest cas per a seguir participant en el joc ha de cobrir l'aposta.
- Cobrir l'aposta ficant en el pot el nombre suficient de fitxes perquè el valor que representen aquestes siga igual a la de qualsevol altre jugador però no superior.
- Pujar l'aposta ficant en el pot el nombre de fitxes suficients per a cobrir l'aposta incloent-hi algunes fitxes més per a superar l'aposta, la qual cosa farà que els jugadors, situats a la seua dreta, realitzen alguna de les accions anteriors anteriorment descrites.
Al final de les apostes tots els jugadors que queden en la mà (actius) han de haver posat el mateix valor de fitxes en el pot, excepte si la resta no arriba al valor total, aleshores juga la part proporcional.
Si en acabar el torn de les apostes sols hi ha un jugador que ha realitzat una aposta i tots els altres n'han passat, guanya automàticament la mà i se'n duu el pot.
Abans de realitzar l'aposta, cada jugador pot reunir les seus fitxes dins de l'espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha realitzat l'aposta quan trasllada més enllà de la línia que delimita l'espai les fitxes o, en situacions pocs clares, des del moment en què el crupier introdueix les fitxes en el pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador.
Un jugador no pot realitzar una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i pujar l'aposta. Les apostes han de realitzar-se d'una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte a la jugada en si. Els jugadors han de disposar dels diners en fitxes suficients per a acabar la mà. En el cas que no en tinguen jugaran la quantitat proporcional apostada.
El crupier ha de mantenir les cartes no utilitzades sota control, cap jugador és autoritzat a veure-les durant la partida. No cal que un jugador diga la combinació que té en mostrar les cartes, tampoc es té en compte el que haja dit, ja que és el crupier qui estableix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si fa el cas, corregeix les combinacions que hagen estat erròniament dites pels jugadors.
El crupier una vegada que s'ha assegurat que tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora i que tots els jugadors que han perdut estan d'acord amb la combinació guanyadora sols és retirada quan el crupier ha lliurat el pot al guanyador.
En el cas que hi haja combinacions del mateix valor, el crupier reparteix el pot entre els distints jugadors que tinguen la mateixa combinació.
Cap jugador pot influir o criticar el joc que realitze un altre jugador. No es permet que hi haja persones mirant el desenvolupament de la partida llevat el personal del casino degudament autoritzat.
Les cartes que dóna el crupier durant la mà sols es descobriran quan el crupier anuncia el descobriment de la jugada.
Solament els jugadors poden veure les seues cartes cobertes i són responsables que ningú les veja.
Els jugadors solament podran apostar les fitxes o els diners que tinguen sobre la taula abans que s'inicie cada mà.
VI. Errors i infraccions en el joc
1. Errors en el repartiment
Si durant el repartiment de les cartes es produeix algun dels supòsits següents, totes les cartes són recollides pel crupier que inicia la mà de nou:
a) Si els jugadors no reben les cartes en l'ordre normal.
b) Si un jugador rep menys o més de les 2 cartes que li corresponen.
c) Si apareix alguna carta descoberta.
2. Errors del crupier
a) Si el crupier descobreix més d'una carta, de les 5 comunes, en cada interval d'apostes es considerarà com a vàlida la primera i s'hauran de substituir les altres per les cartes de la baralla que no s'hagen utilitzat i en el cas de no haver-ne suficients es considerarà anul·lada la mà.
b) Si el crupier descobreix una carta, de les 5 comunes, abans que haja finalitzat el torn d'apostes, aquesta carta es considerarà anul·lada i se substituirà per una altra nova de les que queden en la baralla.
13. MONTE O BANCA
I. Denominació
El monte o banca és un joc d'atzar, practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Al monte es juga amb dues baralles, una roja i una blava, de les denominades espanyoles, de 40 cartes cadascuna, amb quatre colls, oros, copes, espases i bastos, de 10 cartes cadascuna: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, sota, cavall i rei.
2.- Distribuïdor o sabot
Dels regulats en el Black Jack.
3.- Taula de joc
De mesures mínimes similars a les d'una taula de punt i banca.
III. El personal
1. L'inspector
Es el responsable màxim del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc.
2. El crupier tirador
Es el que dirigeix la partida i té com a missió la de remenar les cartes i distribuir-les als jugadors, pot estar assistit per un ajudant remenador.
3. El crupier pagador
Es el que retira les apostes perdedores i efectua el pagament a les que resulten guanyadores.
IV. Jugadors
Podran participar en el joc els jugadors asseguts davant la taula i els que romanguen drets.
V. Banca
L'establiment es constitueix en banca i li correspondrà el cobrament i el pagament de les apostes.
En el supòsit que una vegada efectuades les apostes la primera carta descoberta corresponga a alguna de les cartes emplaçades, es deduirà de totes les apostes guanyadores un 10% en benefici de l'establiment, excepte en la vista hermosa.
VI. Regles del joc
1. Combinacions possibles
a) Sorts múltiples:
- Vista hermosa. Consisteix a apostar que la primera carta que es descobreix és del mateix valor i del coll següent que aquella sobre la qual s'aposta, seguint un ordre circular dels colls: oros, copes, espases i bastos. Casella d'aposta en el tauler denominada Vis.
Es paga 32 vegades la posta sempre que no hi haja cartes doblades o cremades, descomptant-se'n un punt per cadascuna d'elles.
- Camo, Anti i Viudo.
Camo. Es juga a la carta del mateix valor i del coll posterior a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el tauler denominada C.
Anti. Es l'aposta a la carta del mateix valor i del coll anterior a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el tauler denominada A.
Viudo. L'aposta s'efectua a la carta del mateix valor i de cap dels colls immediats a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el tauler denominada V.
El Camo, Anti i Viudo es paga 11 vegades l'aposta, en la fase de Primeres del joc, descomptant-se'n un punt per carta doblegada si n'hi hagués.
En la fase del joc de Segones, es paga 5 vegades l'aposta.
- El Salto. S'aposta una carta del mateix valor que la carta emplaçada de qualsevol dels colls. Casella d'aposta en el tauler denominada S.
Solament es pot apostar a aquesta combinació en la fase de joc de Primeres.
Es paga tres vegades l'aposta.
b) Sorts senzilles:
- Cartes. Les apostes sobre cartes es poden efectuar d'una carta contra una altra de les emplaçades en sentit horitzontal o vertical; o de dues cartes contra les altres dues de les emplaçades Cartes. Es guanya quan es descobreix una carta del mateix valor que una de les emplaçades. El guany ascendeix al valor de la quantitat apostada (1 per 1).
2.- Màxims i mínims de les apostes.
El mínim de les apostes en el joc del monte està determinat per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les sorts senzilles (Cartes) el màxim serà de 300 vegades la quantitat fixada com a mínim de posta.
b) En les sorts múltiples el màxim serà:
- En la Vista hermosa 10 vegades el mínim de l'aposta.
- En el Camo, Anti i Viudo, 30 vegades el mínim de l'aposta en el joc de Primeres i 60 en el de Segones.
- En el Salto, 100 vegades l'aposta mínima.
3. Desenvolupament del joc
El joc té dues fases, denominades de Primeres i de Segones, segons el desenvolupament següent:
El crupier tirador rep un manoll de l'ajudant remenador, si n'hi ha. En el cas contrari el tirador faria les dues funcions. Escapça el manoll, l'introdueix en el sabot i comença la partida. N'extrau una carta anunciant "primera carta" i l'emplaça en la casella superior esquerra i seguidament una altra carta anunciant "segona carta" que emplaçarà en la casella superior dreta. A continuació descobrirà dues cartes més, anunciant "tercera carta", que emplaçarà en la casella inferior esquerra i "quarta carta", en la casella inferior dreta.
En aqueix moment comencen les apostes anunciant "facen joc", es deixarà el temps suficient per a realitzar-les i seguidament tancarà les apostes amb el "no hi va més"; començant la fase del joc de Primeres.
Quan isca alguna carta guanyadora en joc amb les emplaçades anteriorment, la carta perdedora es col·locarà boca avall, se'n retiraran les apostes perdedores i es pagaran les guanyadores.
Una vegada efectuades aquestes operacions, la fase del joc de Primeres haurà finalitzat, iniciant-se el de Segones, amb les cartes horitzontals que continuen emplaçades.
S'anunciarà de nou "facen joc" i una vegada efectuades les apostes es tancaran amb el "no hi va més" per al joc de Segones.
4. Regles especials
- Per a cartes doblades.
Si en descobrir les dues primeres cartes són del mateix valor es cremaran.
Si en descobrir la tercera i quarta carta, per la part superior del manoll, alguna d'elles és del mateix valor que la primera o la segona, aquesta carta es considerarà doblada i es col·locarà damunt, es descobrirà una nova carta, i si és novament del mateix valor es considerarà doblada o triplicada segons pertoque. Finalment, si abans de completar l'extracció de les quatre primeres cartes, d'alguna de les dues primeres es descobriran les quatre del mateix valor, s'anul·larà la jugada.
Totes les cartes doblades, triplicades o cremades restaran un punt per carta del pagament de l'aposta Vis.
- Per a les apostes a sorts senzilles Cartes, se seguiran les regles següents:
a) Una carta doblada anul·larà la Camo de la carta de davant (horitzontalment) i de la d'avall (verticalment). Sols guanyaran amb l'Anti i el Viudo.
b) Dues cartes doblades anul·laran les Camos de les cartes tercera i quarta. Cobraran amb l'Anti i el Viudo. En el joc de les diagonals no produeix cap efecte sobre el joc.
c) Una carta triplicada anul·la la Camo i el Viudo de la de davant (horitzontalment) i les Camos de la tercera i quarta carta emplaçada. Guanyarà la carta de davant solament amb l'Anti i les d'avall (3ª i 4ª) amb l'Anti i el Viudo.
d) Una carta triplicada i una altra doblada.
Si es triplica la primera i es dobla la segona, la triplicada anul·la la Camo i el Viudo de la segona i de la tercera i la Camo de la quarta. Es guanyarà amb l'Anti en la segona i la tercera i amb el Viudo i l'Anti en la quarta.
Si es tripliquen la primera i la segona, anul·len la Camo i el Viudo de la tercera i la quarta i solament es guanyarà amb l'Anti.
- Per a les apostes a Salto:
a) Una carta doblada anul·la la Camo de les cartes contràries, sols guanyarà amb l'Anti i el Viudo.
b) Una carta triplicada anul·la la Camo i el Viudo de les cartes contràries, sols guanyarà amb l'Anti.
DISTRIBUCIÓ DE LA TAULA DE JOC
EL JOC DE LES CARTES DOBLES
Per a ser doblades les cartes sempre haurà de ser amb les cartes tretes per damunt, és a dir amb la carta tercera o quarta.
Les cartes de Primeres poden ser doblades en traure les dues primeres per davall, sempre que siguen iguals es cremaran (anul·laran). Cada carta cremada restarà un punt per al pagament de la Vista hermosa.
Exemple carta doble
1. Quan jugue el 2 contra el 5 amb la Camo del 2, la carta no guanya i el 5 no perd. Sols guanya i perd amb l'Anti i Viudo.
2. Quan jugue el 3 i l'1 contra el 2 i el 5 no guanyaran les cartes amb la Camo del 4, guanyaran les altres.
3. De la mateixa manera, la carta 5 no perd amb la Camo del 2 i del 4.
4. Si ix el 5 les cartes que juguen contra ell perden totes.
Quan les cartes es doblen com en l'exemple següent:
1. Quan jugue el 5 i el 2 contra el 4 i el 3 les cartes no paguen ni perden amb les Camos del 4 i el 3. Sols guanyen i perden amb l'Anti i el Viudo d'ambdós.
2. Amb el 5 i el 2 tot guanya i perd.
EL JOC DE LES CARTES TRIPLES
Per a ser triplicades les cartes ha de ser per dalt, amb la tercera o quarta.
Exemple de la carta triple
1. Quan jugue el 2 contra el 5 amb la Camo i el Viudo no guanya la carta i el 5 no perd. Sols amb l'Anti guanyen i perden les cartes.
2. Les "panxes" ni guanyen ni perden amb les Camos del 3 i 4. Sols guanyen i perden amb l'Anti i Viudo del 3 i 4.
Quan les cartes es tripliquen i doblen com en aquest exemple:
1. La triple anul·la la Camo i el Viudo del 4 i la doble anul·la la Camo del 3. Això vol dir que amb la Camo i Viudo del 4, les cartes ni guanyen ni perden; sols fan joc amb l'Anti.
Amb la Camo del 3, les cartes ni guanyen ni perden, fan joc amb l'Anti i Viudo.
2. Quan jugue el 5 contra el 2 sols guanya i perd amb l'Anti.
Quan les cartes es tripliquen com en aquest exemple:
1. Les triples anul·len la Camo i el Viudo del 4 i 3. Es a dir, les cartes 4 i 3 sols guanyen amb l'Anti.
2. Eixint el 5 o el 2 totes les cartes guanyen i perden.