DECRET 100/2000, de 27 de juny, del Govern Valencià, pel qual s'establix el currículum dels ensenyaments superiors de Ceràmica i es regula l'accés als dits ensenyaments.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 3787 de 06.07.2000 | |
| Número identificador: | 2000/X5600 | |
| Referència Base de Dades: | 2272/2000 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: educació artística, programa d'ensenyament, accés a l'educació, ceràmica, legislació escolar
DECRET 100/2000, de 27 de juny, del Govern Valencià, pel qual s'establix el currículum dels ensenyaments superiors de Ceràmica i es regula l'accés als dits ensenyaments. [2000/X5600]
La Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, establix com a finalitat dels Ensenyaments Artístics proporcionar als alumnes una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de les arts. En el dit sentit, l'article 49.3 establix la possibilitat que els estudis de caràcter professional en l'àmbit de les arts plàstiques, l'abast, contingut i característiques dels quals així ho aconsellen, es configuren com a estudis superiors, i a l'empara de tal previsió legal es va publicar el Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, pel qual s'establixen els estudis superiors de Ceràmica, pertanyents als ensenyaments d'Arts Plàstiques, el títol corresponent, equivalent a tots els efectes al de diplomat universitari, la prova d'accés i els aspectes bàsics del currículum, amb la finalitat de proporcionar una formació integral de professionals en què es desenrotllen les seues capacitats artístiques, tecnològiques, pedagògiques i d'investigació en el sector.
La Comunitat Valenciana ha produït aportacions importants i singulars en l'àmbit de la ceràmica: d'una banda la incontestable puixança del sector productiu ceràmic, font de riquesa i un dels principals motors de la nostra economia, exigent amb la qualitat dels seus productes i, per tant, amb el nivell de preparació dels seus professionals artístics i tècnics. D'altra banda, la citada doble faceta, industrial i artística, va ser bàsica en l'estructuració del pla d'estudis que va establir el Decret de 18 de febrer de 1949, sobre reorganització dels ensenyaments de l'Escola de Ceràmica de Manises, freqüentment revisat des de l'experiència i esperit investigador del seu professorat per tal d'anar ajustant els seus continguts a les exigències de la innovació del sector productiu ceràmic pel que fa a investigació i desenrotllament, tecnologies, estils i tendències artístiques.
Conseqüentment amb el que s'ha exposat, sorgix en la Comunitat Valenciana la necessitat d'una reforma i actualització en l'organització i contingut dels citats ensenyaments i la conveniència d'acostar l'àmbit acadèmic a les zones on s'ubica el sector productiu ceràmic, artístic i industrial, de manera que es produïsca la màxima identitat entre el perfil formatiu dels futurs professionals i les característiques que demanen els citats sectors econòmics. Per a això, el Govern Valencià opta per no demorar el desenrotllament del ja citat reial decret, possibilitant que la Comunitat Valenciana puga comptar amb centres docents actualitzats i capaços de donar les oportunes respostes per mitjà de la preparació de professionals amb formació de rang universitari.
El present decret tracta, per tant, d'avançar en la direcció que assenyala el títol superior de Ceràmica, i a tal efecte el seu fi últim consistix a garantir l'existència d'un perfil de professionals amb criteris per a la creació i utilització dels materials ceràmics i per a manifestar les seues capacitats artístiques i creatives, a partir del nexe interdisciplinari existent entre el producte industrial i la cultura i producció artística.
Resulta singularment rellevant la regulació de la prova d'accés per als qui desitgen cursar els estudis superiors de Ceràmica. Davant d'uns estudis molt estructurats, d'elevada densitat i consistència en el seu contingut i en la seua evident projecció professionalitzadora, la prova d'accés emfatitza en l'amplitud i profunditat de domini dels coneixements que han d'aportar com a requisit previ els qui aspiren a ser alumnes de les Escoles Superiors de Ceràmica. Per això la prova d'accés pretén valorar tant la solidesa de dits coneixements propis de l'etapa educativa anterior com la capacitat artística mínima exigible, pedres angulars en la nova formulació de l'ensenyament superior de Ceràmica i condició imprescindible per a abordar la carrera amb garanties suficients d'èxit.
Pel que fa a la carrera, es regulen les normes generals sobre els ensenyaments superiors de Ceràmica, i en l'annex I el present decret desenrotlla l'organització general del currículum, que s'organitza per mitjà d'assignatures pròpies de les matèries troncals, de propòsit general, i de les matèries específiques susceptibles d'estar organitzades per mitjà d'itineraris formatius.
Este conjunt formatiu el completa una important càrrega lectiva d'assignatures optatives per tal de configurar els perfils professionals concrets dels itineraris triats per l'alumnat, i que constituïsquen un nucli flexible molt adaptat a les demandes reals dels contextos empresarials de la producció ceràmica. Finalment, dins de l'àmbit de l'optativitat, els centres docents oferiran també l'orientació i formació bàsica perquè el tècnic superior de Ceràmica puga afrontar des de la seua perspectiva professional els aspectes resolutius de la conservació i la restauració ceràmica.
En l'annex II, el decret desenrotlla el contingut, dels ensenyaments, que s'impartirà a les escoles superiors de Ceràmica de la Comunitat Valenciana i els centres autoritzats de Ceràmica, caracteritzat per l'extensió i profunditat formativa. Estos continguts estan expressats com a indicadors, de manera que els centres docents, fent ús de la seua competència organitzativa i pedagògica, puguen estructurar-los en àmbits de coneixement, reordenar-los, concretar-los i ajustar-los conjugant el màxim rigor pedagògic amb les exigències del desenrotllament artístic, la ciència i les noves tecnologies.
Finalment, l'annex III establix els requisits que han de reunir dits centres docents, públics o privats, com una garantia més de la qualitat de l'oferta educativa pel que fa al nivell organitzatiu i d'ús de les seues dependències, instal·lacions i servicis.
Per tot això, d'acord amb l'informe del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller de Cultura i Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 27 de juny de 2000,
DECRETE
Títol preliminar
Objecte i àmbit d'aplicació de la norma
Article 1
1. El present decret té com a objecte la regulació del currículum dels ensenyaments superiors de Ceràmica d'acord amb el que establix l'apartat tres de l'article 4 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu i integra el que establix el Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, pel qual s'establixen els aspectes bàsics del currículum de dits ensenyaments
2. Així mateix regula la prova d'accés al primer curs dels estudis superiors de Ceràmica, de conformitat amb l'article 5.2 del Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre.
3. Conforme indica la disposició addicional primera del Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, els centres públics que impartisquen els estudis superiors de Ceràmica es denominaran Escoles Superiors de Ceràmica. Així mateix, els centres privats que impartisquen els ensenyaments a què es referix el present Decret es denominaran Centres Autoritzats de Ceràmica.
Article 2
El present decret s'aplicarà en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Títol primer
Regulació dels estudis superiors de Ceràmica
Capítol I.
Finalitat dels ensenyaments
Article 3
Els estudis superiors de Ceràmica tenen com a finalitat la formació integral de professionals que desenrotllen capacitats artístiques, tecnològiques, pedagògiques i d'investigació, aplicades a la innovació industrial i artística i que puguen contribuir a la millora de la qualitat de les produccions ceràmiques.
Capítol II
Organització general dels ensenyaments
Article 4
1. Segons disposa l'article 2 del Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, els estudis superiors de Ceràmica comprendran tres cursos acadèmics, amb una càrrega lectiva total de 270 crèdits, així com la realització d'un projecte final de carrera. A estos efectes, s'entén per crèdit la unitat de valoració de l'activitat acadèmica, equivalent a deu hores lectives.
2. Fent ús de la seua autonomia pedagògica i organitzativa els centres desenrotllaran al màxim les formes de treball en equip tant del professorat com de l'alumnat, i per mitjà de l'estudi, donaran prevalència a la funció investigadora docent i fomentaran l'activitat creativa, l'actualització permanent dels coneixements i la consecució d'objectius amb marcat caràcter tècnic, innovador i anticipatiu.
3. Els estudis superiors de Ceràmica podran cursar-se únicament en règim d'ensenyament oficial.
Capítol III
Titulació
Article 5
1. Conforme indica l'article 3 del Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, al final dels estudis establits en el present decret s'atorgarà el títol superior de Ceràmica que serà equivalent, a tots els efectes, al de diplomat universitari.
2. El títol superior de Ceràmica tindrà caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.
Capítol IV
Currículum dels estudis superiors de Ceràmica
Article 6
1. Als efectes del que disposa el present decret s'entén per currículum dels estudis superiors de Ceràmica al conjunt d'objectius, continguts i criteris d'avaluació que han de regular la seua pràctica docent.
2. Els centres, quan desenrotllen el currículum dels seus ensenyaments tindran en compte les necessitats de desenrotllament econòmic i social del territori de la seua competència educativa, així com la funció d'estos ensenyaments en el foment del seu patrimoni cultural. Per a això, impulsaran la participació dels sectors artístics, professional i empresarial i de tots aquells organismes i institucions artístiques i culturals, o altres que tinguen objectius o funcions pròxims als seus interessos, per mitjà de l'establiment dels acords i convenis en els termes que establix per a estes accions la normativa vigent.
3. Per al desenrotllament del currículum es tindrà en compte, així mateix, una distribució horària setmanal que permeta la rendibilització de les instal·lacions i tallers.
4. Per tal de possibilitar una millor adaptació curricular a les característiques dels sectors productius de la ceràmica i als interessos formatius de l'alumnat, el currículum dels ensenyaments superiors de Ceràmica propi de la Comunitat Valenciana oferirà dos itineraris formatius, acadèmicament equivalents a efectes de promoció de curs i obtenció de la titulació final de la carrera, que estaran orientats cap a la ciència i tecnologia ceràmica, i cap a l'art ceràmic respectivament.
5. En el moment de la seua matriculació en el curs corresponent, els alumnes optaran per l'itinerari formatiu que desitgen cursar, tenint en compte que dita opció tindrà caràcter únic.
6. Les assignatures corresponents als itineraris formatius s'ajustaran als continguts expressats en l'annex II del present decret, si bé per a la seua organització, implementació i programació els centres docents podran comptar amb els criteris aportats pels respectius sectors empresarials ceràmics a fi d'aconseguir el millor ajust de l'oferta acadèmica.
Article 7
Els objectius dels ensenyaments dels estudis superiors de Ceràmica que s'establixen en el present decret garantixen una formació homogènia dels qui obtinguen el títol superior de Ceràmica. Estan constituïts pels objectius generals i específics següents:
7.1 Objectius generals
Els objectius generals que es fixen a continuació garantixen l'adquisició de les capacitats corresponents al nivell educatiu d'estos ensenyaments d'arts plàstiques. Dits objectius són els que a continuació s'indiquen:
a) Conèixer el marc econòmic i organitzatiu en què es desenrotlla l'activitat empresarial i la capacitat del disseny d'intervindre com a factor d'identitat, d'innovació i de desenrotllament de la qualitat, referit en especial als àmbits productius de la Comunitat Valenciana.
b) Comprendre les produccions ceràmiques com el resultat de la integració d'elements formals, funcionals i comunicatius que responen a criteris de demanda social, cultural i de mercat.
c) Entendre, plantejar i resoldre els problemes formals, funcionals, tècnics i d'idoneïtat productiva i socioeconòmica que es presenten en l'exercici de l'activitat professional, adaptant-se a l'evolució dels processos tecnològics i industrials, a les concepcions estètiques i socioculturals i als procediments de racionalització i organització empresarial tendents a optimar les condicions de la gestió i la producció.
d) Desenrotllar la imaginació, la sensibilitat artística, les capacitats d'anàlisi, síntesi i sentit crític, així com potenciar les actituds creatives necessàries per a la resolució dels problemes propis d'esta activitat.
e) Valorar i seleccionar amb rigor crític la significació artística, cultural i social del disseny enriquida per l'evolució de la investigació científica i del progrés tecnològic.
f) Desenrotllar capacitats d'autoaprenentatge i transferència dels coneixements.
g) Estimular l'interés per la protecció, promoció i creixement del llegat patrimonial i pel foment de la identitat i cohesió cultural de les societats en què dit llegat es genera, amb especial atenció al patrimoni valencià.
h) Treballar amb aprofitament en equips de caràcter multidisciplinari, garantint la utilització adequada i integrada dels criteris, coneixements, habilitats i destreses adquirits durant el procés d'aprenentatge.
7.2 Objectius específics
Els estudis superiors de Ceràmica tenen com a objectius específics la consecució de les capacitats següents:
a) Caracteritzar les matèries primeres components de la ceràmica i realitzar la formulació de les seues composicions.
b) Utilitzar adequadament les tècniques i els procediments artístics i artesanals tradicionals, així com aquells que caracteritzen les produccions artístiques d'este àmbit professional en l'actualitat.
c) Generar solucions creatives als problemes de forma, funció, configuració, finalitat i qualitat dels objectes i servicis per mitjà de l'anàlisi, la investigació i la determinació de les seues propietats i qualitats físiques i dels seus valors simbòlics i comunicatius.
d) Concebre i desenrotllar correctament els projectes de disseny ceràmic i les seues maquetes o prototips, observant els requisits i condicionants previs, aplicant criteris que comporten l'enriquiment i millora de la qualitat en l'ús i consum de les produccions.
e) Conèixer i comprendre la significació de les produccions artístiques i utilitàries com a producte manifest de l'evolució del coneixement científic, dels models i estructures socials i de les diverses conceptualitzacions estètiques, i analitzar la seua influència en l'evolució sociològica del gust i en la fenomenologia del disseny contemporani.
f) Generar processos d'ideació i creació tant artístics com tècnics, resolent els problemes que en els processos de realització d'esborranys que puguen plantejar-se.
g) Analitzar, avaluar i verificar la viabilitat productiva dels projectes, des de criteris d'innovació formal, gestió empresarial i demandes del mercat.
h) Conèixer i investigar les característiques, propietats, qualitats, comportaments i capacitat de transformació dels materials que componen els productes i que afecten als seus processos creatius de configuració formal.
i) Adquirir una visió científicament fonamentada sobre la percepció i el comportament de la forma, de la matèria, de l'espai, del moviment i del color; així com, respecte del color, conèixer les lleis, la mesura, els codis normatius i el seu desenrotllament i fabricació en este sector productiu.
j) Analitzar, interpretar, adaptar i produir informació que afecte a la realització dels projectes, ja siga pel que fa als distints processos d'investigació i desenrotllament dels productes i servicis, als requisits materials i d'idoneïtat productiva, com, si cal, a les instruccions de manteniment, ús o consum.
k) Conèixer, aplicar i desenrotllar correctament les tècniques i els procediments propis dels distints laboratoris i tallers, així com saber controlar i avaluar la qualitat de les produccions.
l) Conèixer i manejar adequadament les eines, equips i maquinàries.
ll) Conèixer processos i fases de fabricació, producció i/o manufacturat més usuals en el sector ceràmic i aplicar principis d'investigació.
m) Conèixer i saber adoptar les mesures de manteniment periòdic dels equips i maquinària utilitzats, observant amb detall les especificacions tècniques
n) Conèixer i aplicar la normativa que regula i condiciona l'activitat professional i les mesures sobre la protecció a la creació i producció artística i industrial.
o) Utilitzar les mesures preventives necessàries perquè els processos de realització i producció utilitzats no incidisquen negativament en la salut i en el medi ambient.
p) Organitzar, dirigir, coordinar o assessorar equips de treball vinculats a projectes ceràmics.
Article 8
1. Els continguts dels estudis superiors de Ceràmica s'organitzen en matèries de caràcter teoricopràctic que es classifiquen en:
a) Matèries troncals
b) Matèries específiques
2. Les matèries troncals desenrotllen a través de les seues assignatures els continguts que permeten aconseguir els objectius generals dels estudis superiors de Ceràmica.
3. Les matèries específiques desenrotllen a través de les seues assignatures els continguts que permeten aconseguir els objectius específics dels estudis superiors de Ceràmica.
Article 9
Les escoles superiors de Ceràmica i els centres autoritzats de Ceràmica organitzaran el currículum en àrees de coneixement a què s'adscriurà les distintes matèries i assignatures del currículum a fi d'afavorir la seua coherència interna i la seua intenció formativa. A estos efectes, les àrees de coneixement són:
a) Àrea de la ciència i tecnologia ceràmica
b) Àrea de l'art i el disseny ceràmic
Article 10
1. El desenrotllament del currículum dels estudis superiors de Ceràmica inclourà assignatures optatives amb una càrrega lectiva total de 60 crèdits i una càrrega per assignatura optativa compresa entre un mínim de 6 i un màxim de 12 crèdits, que s'atribuiran a continguts diferents dels corresponents a les matèries troncals i específiques cursades per l'alumne, i la finalitat del qual siga actualitzar, complementar i/o ampliar la formació pròpia de dits estudis, sense perjudici del que determina la disposició addicional segona d'este decret pel que fa a la seua revisió.
2. L'alumne elegirà entre les assignatures optatives oferides per l'Escola Superior de Ceràmica aquelles que considere convenients per a completar el total de crèdits dels cursos segon i tercer, de manera que ell mateix contribuïsca a organitzar amb major precisió el seu itinerari formatiu. A este efecte l'escola superior oferirà un màxim de 8 assignatures optatives per curs.
3. Els centres docents establiran els criteris que determinen l'ordre de prioritat de l'alumnat per a efectuar la seua elecció d'assignatures optatives, de manera que l'oferta es configure de manera autènticament professionalitzadora.
4. La Conselleria de Cultura i Educació autoritzarà, si cal, les assignatures optatives conforme les propostes que presente cada centre en el curs anterior al de la seua implantació. A estos efectes, establirà el procediment, els requisits i els terminis per a la sol·licitud d'autorització de les assignatures optatives.
5. La Conselleria de Cultura i Educació establirà les condicions per a convalidar com a assignatures optatives els aprenentatges resultants dels convenis i acords que pogueren establir-se per a alumnes del tercer curs en empreses del sector ceràmic, institucions d'investigació i desenrotllament ceràmic, servicis o departaments de conservació i restauració museística o patrimonial i entitats considerades de fins semblants d'acord amb el criteri de la Conselleria de Cultura i Educació.
Article 11
1. Les matèries i assignatures, la seua organització en itineraris formatius, els cursos en què hauran d' impartir-se i els seus temps lectius s'establixen en l'annex I del present decret.
2. Els continguts de les assignatures s'inclouen en l'annex II
3. Els requisits dels centres docents que hagen d'impartir estos ensenyaments superiors figuren en l'annex III.
Capítol V
Projecte Final de Carrera
Article 12
1. El Projecte Final de Carrera consistirà en la concepció i correcte desenrotllament d'un projecte amb disseny original de l'alumne, per a l'àmbit de la producció industrial o artística ceràmica.
2. La realització del Projecte Final de Carrera requerirà haver superat prèviament la totalitat de les assignatures que integren el corresponent currículum.
3. El projecte podrà realitzar-se al centre educatiu i/o en lloc distint a este, així com en col·laboració amb organismes, institucions, empreses, estudis de disseny o d'art competents. Així mateix, podrà consistir en la realització de treballs professionals acadèmicament dirigits o aquells altres efectuats en el marc de programes d'intercanvi nacional o internacional.
4. Es consideren aspectes bàsics i prescriptius del Projecte Final de Carrera els següents:
a) Estudi dels requisits i condicionants tecnicotecnològics, funcionals, estètics i comunicatius que afecten a la seua realització.
b) Plans, maquetes i/o prototips realitzats, així com, si cal, les condicions i instruccions d'ús i consum.
c) Anàlisi de la seua viabilitat productiva i econòmica realitzada des de criteris d'innovació formal, de gestió empresarial i de mercat.
d) Memòria analítica, metodològica i justificativa, que incloga un informe documental i gràfic complet de les diverses etapes de desenrotllament.
5. La Conselleria de Cultura i Educació establirà els terminis i procediment perquè els alumnes desenrotllen el Projecte Final de Carrera, tenint en compte les següents normes:
a) Cada Projecte Final de Carrera es realitzarà necessàriament amb la supervisió d'un professor tutor designat a l'efecte.
b) Per a la realització del Projecte Final de Carrera al centre educatiu, l'activitat de l'estudiant s'ajustarà a l'horari i els requisits que la corresponent Escola Superior de Ceràmica determirà anualment.
c) El Projecte Final de Carrera tindrà una equivalència de 20 crèdits.
d) La presentació i ulterior defensa del Projecte Final de Carrera serà efectuada pel seu autor davant d'un tribunal, constituït per professors del centre docent, que emetrà l'avaluació final al final de les seues actuacions.Esta avaluació serà única i tindrà caràcter integrador.
Capítol VI
Projecte curricular
Article 13
1. Els centres docents concretaran i completaran el currículum d'estos ensenyaments per mitjà de l'elaboració per part dels seus departaments d'un projecte curricular que adquirirà caràcter prescriptiu una vegada aprovat pel consell escolar del centre docent públic o el seu equivalent en el cas dels centres privats.
2. Cada projecte curricular inclourà la distribució per cursos dels objectius, continguts i criteris d'avaluació establits.
3. El projecte curricular del centre, a què s'adjuntarà la programació didàctica de cada assignatura, s'incorporarà a la programació general anual del centre docent.
4. Els professors elaboraran, dins de l'acció departamental i coordinats pel seu cap de departament, els programes de les assignatures que impartisquen, que estaran d'acord amb el currículum establit en este decret i amb el projecte curricular corresponent.
5. Els professors desenrotllaran en la seua activitat docent l'aplicació de les programacions de les assignatures que impartisquen.
Capítol VII
Avaluació i promoció de l'alumnat
Article 14
1. L'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es basarà en el grau de consecució dels objectius generals i específics d'estos ensenyaments, per al qual prendrà com a referència immediata els criteris d'avaluació establits en l'article 15 del present decret, així com els que, a més a més dels citats, els centres docents, al fer ús de la seua autonomia pedagògica, disposen en desenrotllament del seu projecte curricular.
2. L'avaluació serà diferenciada en cada una de les assignatures que constituïxen el currículum.
Article 15
L'avaluació en els estudis superiors de Ceràmica es realitzarà tenint en compte els criteris bàsics que es fixen a continuació:
a) La correcta caracterització de les matèries primeres i els materials ceràmics i la correcció en la formulació de les seues composicions, així com la capacitat per a transformar-los per mitjà dels sistemes tecnològics propis d'este sector atenent als requisits sobre propietats i especificacions tècniques d'acord amb l'ús a què es destinen.
b) La correcta utilització de les tècniques i procediments artístics i artesanals tradicionals, així com aquells que caracteritzen les produccions artístiques d'este àmbit professional en l'actualitat.
c) El coneixement del marc econòmic i organitzatiu empresarial i de la capacitat d'este professional per a formar-ne part i organitzar, dirigir, coordinar i assessorar equips de treball vinculats professionalment als projectes, a través de la investigació i la pràctica, els factors d'identitat, innovació i desenrotllament de la qualitat empresarial.
d) El desenrotllament de la sensibilitat estètica i de les capacitats d'anàlisi, síntesi i sentit crític, així com la creativitat demostrada en la resolució dels problemes formals, funcionals i comunicatius.
e) El coneixement, la correcta utilització i la investigació dels llenguatges plàstics, les tècniques artístiques i el desenrotllament de valors simbòlics.
f) El coneixement i comprensió de la Història de l'Art i de la Història del Disseny, de la seua significació estètica a través de les produccions artístiques i utilitàries, així com la capacitat demostrada en l'anàlisi de l'evolució sociològica del gust i de la fenomenologia del disseny contemporani.
g) L'anàlisi, la interpretació i la producció d'informació relativa als processos d'investigació i desenrotllament dels productes i servicis i, si cal, a les instruccions de manteniment, ús i consum, que afecten a la realització dels projectes.
h) El coneixement, la correcta aplicació i el desenrotllament de les tècniques i els procediments propis dels distints laboratoris i tallers, així com el control i la correcta avaluació dels índexs de qualitat de les produccions i la capacitat per a adaptar-se a l'evolució tecnològica i industrial.
i) El coneixement de les característiques, propietats físiques i químiques, qualitats, comportaments i capacitat de transformació de les matèries primeres i materials compostos que intervenen en la composició dels productes ceràmics i la creativitat demostrada en la intervenció en els processos de producció i configuració formal.
j) El coneixement i ús adequat de les eines i maquinàries, el coneixement dels processos i fases de fabricació, producció i/o manufacturat més usuals en l'àmbit sectorial ceràmic, així com el coneixement de les mesures que han d'adoptar-se per al manteniment periòdic dels equips i maquinària utilitzats, observant amb detall les especificacions tècniques.
k) L'aplicació de criteris científicament fonamentats sobre la percepció i el comportament de la forma, de la matèria, de l'espai, del moviment i del color; així com, respecte del color, conèixer les lleis, la mesura, els codis normatius i el seu desenrotllament i fabricació en este sector productiu.
l) El coneixement del marc legal i reglamentari que regula i condiciona l'activitat professional i les mesures sobre la protecció a la creació artística i industrial i sobre la protecció de la salut i el medi ambient.
ll) La concepció, planificació i correcte desenrotllament dels projectes de disseny, el grau d'observació i compliment dels requisits i condicionants tecnicotecnològics, funcionals, estètics i comunicatius, la realització de maquetes i prototips i la seua correcta anàlisi, avaluació i verificació de la viabilitat productiva, així com la innovació formal produïda des de criteris de demanda social, cultural i de mercat.
m) La capacitat demostrada per a integrar-se en equips de caràcter interdisciplinari, per a l'autoaprenentatge i per a la transferència dels coneixements.
n) L'interés i capacitat demostrats en la protecció, promoció, conservació, restauració i creixement del llegat patrimonial.
Article 16
1. En els processos d'avaluació els alumnes seran qualificats en totes les assignatures per mitjà d'escala numèrica d'1 a 10, considerant-se positives les qualificacions de 5 i superiors, i negatives les inferiors a 5.
2. Els centres docents efectuaran almenys tres sessions d'avaluació al llarg del període lectiu, de les quals l'última tindrà caràcter final i es realitzarà al mes de juny, abans del període vacacional estival.
3. Els alumnes i les alumnes que, com a conseqüència de l'avaluació final indicada en el punt anterior, tinguen assignatures amb qualificació inferior a 5 i per tant pendents de superació, podran concórrer a les proves extraordinàries que se celebraran en el mes de setembre, abans de l'inici del curs acadèmic següent.
4. La qualificació negativa en setembre de tres o més assignatures impedirà la promoció d'un alumne al curs següent. El límit de permanència en cada curs serà de 2 anys.
5. Cas de tindre pendents de superació una o dos assignatures, l'alumne es matricularà del curs següent i de les matèries pendents, si bé en el cas de ser matèries entre les quals el projecte curricular haja establit vinculacions, la superació de l'assignatura del curs a què s'accedix estarà vinculada a la prèvia superació del que tinguera pendent.
6. Els alumnes disposaran d'un límit de quatre convocatòries per a superar una assignatura, sense que en cap cas la permanència de l'alumne al centre docent puga excedir de sis cursos acadèmics.
7. Podrà ampliar-se únicament en un any la permanència en estos ensenyaments quan hi haja circumstàncies considerades de caràcter excepcional pel consell escolar del centre docent, que impedisquen el normal desenrotllament dels estudis, sense que puga considerar-se a este efecte la falta de rendiment acadèmic. Correspondrà a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística la concessió de dita ampliació a sol·licitud de l'interessat i amb l'informe previ del consell escolar de l'Escola Superior de Ceràmica o del seu equivalent en el cas del Centre Autoritzat de Ceràmica en què estiga matriculat el sol·licitant.
Títol II
Accés als estudis superiors de Ceràmica
Capítol I
Procediments d'accés
Article 17
1. Segons disposa l'article 49.4 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, per a accedir als estudis superiors de Ceràmica es requerirà estar en possessió del Títol de Batxiller previst en l'article 29 de la citada llei, o declarat equivalent, i superar la prova d'accés que regula el present decret.
2. Podran també accedir a estos estudis superiors de Ceràmica les persones majors de 25 anys que, sense posseir el títol de Batxiller, superen la prova d'accés a què es referix l'article 19 del present decret, a la qual podran accedir sempre que prèviament hagen superat una prova de maduresa de coneixements propis de l'etapa educativa precedent, que serà establida pel mateix tribunal a què fa referència l'article 20 d'este decret i als efectes de la qual la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys es considerarà requisit acadèmic equivalent.
Article 18
De conformitat amb l'article 8 del Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, podran accedir directament a estos estudis:
a) Els qui estigueren en possessió d'algun dels títols de Tècnic Superior d'Arts Plàstiques i Disseny, o declarat equivalent, en les condicions que establisca el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport fent ús de la seua competència al respecte. A estos efectes podrà determinar revalidacions d'assignatures de continguts anàlegs, així com a correspondències amb la pràctica laboral i/o professional.
b) Els qui, d'acord amb la regulació que establisca a l'efecte el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, estigueren en possessió de determinats títols de Tècnic Superior de Formació Professional específica, o equivalents.
Capítol II
Prova d'accés
Article 19
La prova d'accés a estos estudis tindrà com a finalitat valorar els coneixements, les aptituds i la maduresa per a cursar amb aprofitament estos ensenyaments. Les condicions per a la realització i desenrotllament de les convocatòries, organització, desenrotllament i avaluació de la prova d'accés a estos estudis seran les que s'expressa en el present decret .
Article 20
1. Els directors i directores dels centres docents designaran els Tribunals que hagen d'organitzar, preparar el contingut dels exercicis i desenrotllar i avaluar la prova d'accés.
2. Cada tribunal estarà format per un president, que serà l'inspector d'educació a qui correspon actuar com tal en el centre docent, o pel director de dit centre, i per quatre Vocals pertanyents a la plantilla del centre docent que tinguen alguna de les titulacions a què fa referència l'article 27 d'este decret, entre els quals actuarà de secretari el de menor edat. Tots els membres del tribunal ho seran en concurrència equilibrada amb respecte al distint caràcter humanístic, artístic i cientifico-tecnològic propi de les proves d'accés, podent designar-se més d'un tribunal si el nombre d'aspirants així ho aconsellara.
3. A l'efectuar-se la designació dels membres del tribunal, es farà també la dels qui hagen d'actuar com a suplents en cas de recusació o impossibilitat dels titulars, així com la d'altres professors que puguen concórrer en qualitat d'assessors sense exercir funció qualificadora.
4. Cada tribunal deixarà constància dels resultats obtinguts en la prova d'accés pels candidats en una acta, elaborada per qui actue de secretari, única per a tots els exercicis que la constituïxen, que haurà d'estar firmada per tots els seus membres. L'acta serà lliurada a la secretaria del centre per a la seua custòdia i per a la confecció, a partir de les dades consignades, de la relació d'aspirants que hagen superat la prova. La relació d'aspirants serà única i estarà ordenada de major a menor puntuació obtinguda.
5. La secretaria del centre docent exposarà al tauler d'anuncis una còpia de l'acta així com la relació a què es referix el punt anterior.
6. Segos determina l'article 5.4 del Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, la superació d'esta prova permetrà accedir a qualsevol dels centres del territori nacional on es cursen estos ensenyaments, sense perjudici de la seua disponibilitat de places.
Article 21
1. La Conselleria de Cultura i Educació establirà les convocatòries per a l'accés a estos estudis superiors de Ceràmica de manera que puguen concòrrer els qui hagen obtingut el títol de batxiller en el mateix any acadèmic, així com els qui hagen superat la prova de maduresa de coeniximents a què es referix l'article 17.2 d'este decret.
2. Els directors territorials de Cultura i Educació autoritzaran, si cal, les propostes de calendari per a la celebració de la convocatòria de proves d'accés elaborades pels centres docents, en què constaran els llocs escolars disponibles.
3. A l'objecte de preservar els principis d'igualtat i objectivitat que ha de presidir la prova d'accés, la convocatòria serà única per a tots els aspirants, sense separació ni distinció entre els qui reunisquen o no els requisits acadèmics a què es referix l'article 17.
Article 22
La prova d'accés als estudis superiors de Ceràmica constarà dels exercicis següents:
1. Primer exercici:
1.1 Versarà sobre les següents matèries comunes del nivell educatiu precedent: Valencià: Llengua i Literatura , Llengua Castellana i Literatura, Història, Matemàtiques, Física i Química, i Llengua estrangera. Cada aspirant seleccionarà tres de dites matèries en l'acte d'inscripció i desenrotllarà per escrit una qüestió de cada una de les matèries elegides, que entregarà als aspirants en l'acte de la prova. A tal efecte, el tribunal proposarà quatre qüestions de cada una de les matèries.
1.2 El temps màxim per a contestar a cada una de les matèries serà de seixanta minuts, podent desenrotllar-se les respostes indistintament en valencià o castellà. La prova d'idioma estranger podrà respondre's en eixe idioma.
1.3 En el primer exercici es valoraran tant els coneixements del nivell educatiu precedent, com el grau de maduresa pel que fa a la comprensió de conceptes, la utilització del llenguatge, la capacitat d'anàlisi i síntesi i l'adequada integració dels fenòmens tractats amb altres disciplines afins.
2. Segon exercici:
2.1 Este exercici constarà de dos parts:
a) La primera part, tindrà una duració màxima de cinc hores i consistirà en la realització d'un exercici de representació d'un model tridimensional per mitjà de l'aplicació de tècniques i llenguatges propis del dibuix artístic i la seua representació o un altre model diferent en un sistema propi dels llenguatges de representació tècnica.
b) La segona part, amb una duració màxima d'una hora, consistirà en la realització d'un exercici compositiu a color realitzat amb tècnica lliure, basat en la lliure interpretació del model proposat.
2.2 En el segon exercici es valorarà la fidelitat, tant artística com tècnica, de la representació, així com les aptituds creatives, les habilitats, les destreses, la sensibilitat artística demostrada en la realització de l'exercici, els coneixements, la comprensió tècnica, la capacitat per a plantejar i resoldre problemes, la qualitat i la precisió en l'acabat del treball i la correcta utilització de les tècniques emprades.
Article 23
1. La qualificació del primer exercici s'expressarà en termes numèrics utilitzant per a això l'escala d'un a deu amb dos decimals i cal obtindre una qualificació igual o superior a cinc per a la seua superació.
2. La qualificació del segon exercici s'expressarà en termes numèrics utilitzant per a això l'escala d'un a deu amb dos decimals i cal obtindre una qualificació igual o superior a cinc per a la seua superació. Discrecionalment el tribunal podrà optar per establir la ponderació de qualificacions corresponent a les 2 parts de l'exercici.
3. La qualificació final de la prova d'accés resultarà de la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en els dos exercicis superats, per la qual cosa resulta necessari superar el primer per a poder concórrer al segon.
4 Per tal d'obtindre la mitjana ponderada a què es referix el punt anterior, el primer exercici es valorarà en un quaranta per cent i el segon exercici en un seixanta per cent, expressant-se la qualificació final en escala de termes numèrics entre un i deu, amb dos decimals.
Capítol III
Adjudicació de llocs escolars
Article 24
1. Per a l'adjudicació dels llocs escolars a què es referisca la convocatòria els aspirants que hagen superat la prova seran ordenats segons les qualificacions finals obtingudes i les adjudicacions seguiran el següent ordre de preferència:
1r. Aspirants que hagen superat la prova d'accés al centre on desitgen cursar els ensenyaments i durant el curs acadèmic de la convocatòria.
2n. Aspirants que hagueren superat la prova d'accés al centre on desitgen cursar els ensenyaments i en anteriors convocatòries.
3r. Aspirants que hagueren superat la prova d'accés en distint centre i durant el curs acadèmic de la convocatòria.
4t. Aspirants que hagueren superat la prova d'accés en distint centre i en anteriors convocatòries.
2. Quan es produïsquen circumstàncies d'igualtat entre aspirants en aplicació del procediment indicat en el punt anterior, es dirimiran a través de la nota mitjana de l'expedient acadèmic del batxillerat, o, si cal, de les qualificacions corresponents al tercer curs del batxillerat unificat i polivalent i del curs d'orientació universitària.
3. En cas de no obtindre plaça per a cursar estos estudis, l'aspirant podrà concórrer fins a un màxim de quatre noves convocatòries per a poder millorar la qualificació obtinguda en la prova d'accés.
Títol III
Efectes del títol superior de Ceràmica
Capítol I
Efectes acadèmics del títol superior de Ceràmica
Article 25
1. La Conselleria de Cultura i Educació aplicarà les convalidacions d'assignatures que establisca el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport entre els diferents títols d'Arts Plàstiques i Disseny d'este mateix nivell educatiu.
2. Els qui obtinguen el títol superior de Ceràmica a què es referix el present Decret podran accedir al segon cicle d'altres estudis superiors o universitaris en les condicions que determine el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Article 26
La Conselleria de Cultura i Educació aplicarà les equivalències del títol de Ceràmica que a efectes de docència establisca el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per a l'accés a determinades especialitats del Cos de Professors d'Arts Plàstiques i Disseny, en desenrotllament de la disposició addicional quinzena.3 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
Títol IV
Professorat que ha d'impartir la docència
en les escoles superiors de Ceràmica
Article 27
1. Per a impartir la docència dels estudis superiors de Ceràmica serà requisit indispensable estar en possessió del títol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o del títol declarat equivalent a aquells, a efectes de docència.
2. Per a impartir docència als centres públics que implanten els estudis superiors de Ceràmica serà d'aplicació el que establix en la disposició addicional catorzena, punt 2, de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, així com el que disposa la disposició final segona, punt 2, de la Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Requisits dels centres
Els centres docents que impartisquen els estudis superiors de Ceràmica a què es referix el present decret hauran de complir els següents requisits:
a) Els establits amb caràcter general en el títol primer del Reial Decret 389/1992, de 15 d'abril, pel qual es regulen els requisits mínims dels centres que impartisquen Ensenyaments Artístics, així com els establits en el capítol III de dit Reial Decret, per als centres superiors d'ensenyament de Disseny.
b) Els derivats de la naturalesa especial d'estos ensenyaments, d'acord amb el que preveu la disposició addicional segona del mencionat Reial Decret 389/1992, i que s'especifiquen en l'annex III del present decret.
Segona. Escoles superiors de Ceràmica
La Conselleria de Cultura i Educació efectuarà els estudis conduents a la implantació d'estos ensenyaments en la Comunitat Valenciana, de manera que la seua ubicació es corresponga amb la de les àrees territorials on es trobe situada la producció industrial ceràmica més representativa del sector.
Tercera. Centres autoritzats de Ceràmica
Estos centres impartiran amb plenes competències acadèmiques els ensenyaments que regula este decret quan tinguen la corresponent autorització de la Conselleria de Cultura i Educació. En la dita autorització es farà constar el centre públic docent al qual queden adscrits a efectes administratius.
Quarta. Relació numèrica professor/alumne
La relació numèrica professor/alumnes per a la impartició de cada assignatura corresponent als estudis superiors de Ceràmica serà d'1/15, sense perjudici de que la Conselleria de Cultura i Educació puga determinar una relació professor/ alumnes més reduïda per a impartir determinades assignatures.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Projecte educatiu i projecte curricular durant el període d'implantació dels ensenyaments
Durant el període d'implantació dels estudis superiors de Ceràmica, el procés d'elaboració del projecte educatiu i del projecte curricular que efectuen els centres docents tindrà caràcter provisional, i s'efectuaran curs a curs els ajustos que estime pertinents la comissió de coordinació pedagògica pel que fa a la distribució dels continguts, sense perjudici de les competències que corresponguen als departaments i al claustre de professors en esta matèria.
Segona. Implantació inicial dels ensenyaments
Els centres docents efectuaran la implantació inicial dels ensenyaments regulats en el present decret curs a curs sense interrupcions.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Professors especialistes i emèrits
1. La Conselleria de Cultura i Educació podrà establir en les condicions que es determinen, la contractació dels professors especialistes previstos en la Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre, per a la impartició de determinades assignatures o aspectes del currículum.
2. La Conselleria de Cultura i Educació podrà efectuar contractacions de professors que es declaren emèrits, de conformitat amb la normativa reguladora que establisca el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport en desenrotllament de la disposició addicional quinzena 7 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, segons la redacció donada pel punt tres de la la disposició final segona de la Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre.
Segona. Revisió i actualització dels ensenyaments
La Conselleria de Cultura i Educació sol·licitarà quan les circunstàncies ho requeriran, i en qualsevol cas cada quatre anys, al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport la revisió i, si cal, l'actualització dels estudis superiors de Ceràmica, per tal de garantir per una part la seua permanent millora de l'organització curricular, de la càrrega lectiva corresponent a les assignatures obligatòries, de la càrrega lectiva de les assignatures optatives, que podra arribar fins al 25% de la càrrega total d'estos estudis, i per altra part oferir adequada resposta a la demanda social i productiva procurant la seua adaptació a l'evolució de l'exercici professional i la incorporació de la innovació artística, científica, industrial i tecnològica.
Tercera. Habilitació normativa
S'autoritza el conseller de Cultura, Educació i Ciència per a dictar les disposicions que calguen per a l'aplicació i el desplegament del que establix el present decret.
Quarta. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 21 de juny de 2000
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller de Cultura i Educació,
MANUEL TARANCÓN FANDOS
Annex I
Organització del currículum
1. Organització de matèries i assignatures:
Les matèries estan organitzades en les assignatures següents:
1.1 Matèries troncals
1.1.1 Matèria troncal : Fonaments artístics
Assignatures:
Fonaments artístics del Dibuix
Fonaments artístics: volum, forma i color I i II
Anàlisi de la forma i el color
1.1.2 Matèria troncal: Història i teoria de l'Art i del Disseny
Assignatures:
Història i teoria de l'Art i del Disseny I i II
Història de la Ceràmica
1.1.3 Matèria troncal : Fonaments científics
Assignatures:
Fonaments científics: Física i Química
Fonaments científics: Matemàtiques
1.1.4 Matèria troncal: Sistemes de representació
Assignatures:
Sistemes de representació I i II
1.1.5 Matèria troncal: Projectes bàsics
Assignatura:
Projectes bàsics
1.2 Matèries específiques
1.2.1 Matèria específica: Ciència i tecnologies aplicades al sector ceràmic
Assignatures:
Materials ceràmics I, II i III
Tecnologia ceràmica I i II
Anàlisi química I i II
Color ceràmic
1.2.2 Matèria específica: Projectes: Ceràmica
Assignatura:
Projectes: Ceràmica
1.2.3. Matèria específica: Modelisme, matrisseria i seriació ceràmica
Assignatures:
Modelisme, matrisseria i seriació ceràmica
1.2.4 Matèria específica: Decoració ceràmica
Assignatures:
Decoració ceràmica
Desenrotllament de projectes I i II
1.2.5. Matèria específica: Ciències socials i legislació aplicades al sector ceràmic
Assignatures:
Ciències socials i legislació aplicades al sector ceràmic
2. Assignatures que conformen els itineraris acadèmics
2.1 Itinerari d'art ceràmic
Sistemes de representació II
Desenrotllament de projectes I i II
Anàlisi de la forma i color
Història de la Ceràmica
2.2 Itinerari de ciència i tecnologia
Color ceràmic
Tecnologia ceràmica II
Materials ceràmics III
Anàlisi química I i II
3. Distribució de les assignatures i càrrega lectiva del currículum expressada en crèdits
3.1 Primer curs
Fonaments artístics. Dibuix: 12
Fonaments artístics. Volum, forma i color I: 6
Sistemes de representació I:6
Fonaments científics. Física i Química: 9
Fonaments científics. Matemàtiques: 6
Ciència i Tecnologia. Materials ceràmics I: 9
Ciència i Tecnologia.Tecnologia ceràmica I: 15
Decoració ceràmica: 9
Història i teoria de l'Art i del Disseny I: 6
Total crèdits primer curs: 90
3.2 Segon curs
Fonaments artístics. Volum, forma i color II: 6
Projectes bàsics: 6
Ciència i Tecnologia. Materials ceràmics II: 15
Història i teoria de l'Art i del Disseny II: 6
Ciències socials i legislació aplicada al sector ceràmic: 6
Itinerari d'Art Ceràmic
Desenrotllament de projectes I: 15
Sistemes de representació II: 6
Història de la ceràmica: 6
Itinerari de Ciència i Tecnologia
Anàlisi química I: 6
Color ceràmic: 6
Tecnologia ceràmica II: 15
Assignatures optatives:24
Total crèdits segon curs: 90
3.3 Tercer curs
Projectes: ceràmica. 18
Modelisme, matrisseria i seriació ceràmica: 9
Itinerari d'Art Ceràmic
Desenrotllament de projectes II: 15
Anàlisi de la forma i el color: 12
Itinerari de Ciència i Tecnologia
Anàlisi química II: 12
Materials ceràmics III: 15
Assignatures optatives: 36
Total crèdits tercer curs: 90
Annex II
Currículum dels ensenyaments superiors de ceràmica
1. Matèries troncals
1.1 Fonaments artístics
Assignatures
Dibuix.
Elements conceptuals i comportaments bàsics de la forma bidimensional. Representació i expressió de forma i llenguatges compositius. Aprofundiment en l'estudi de mitjans i mètodes gràfics aplicats a la ceràmica. Anàlisi dels processos sensorials, perceptius i cognitius. Memòria icònica. Estudi dels elements conceptuals representatius de la forma, espai i moviment del món objectual i de la figura humana.
Fonaments artístics:
Volum, Forma i Color I i II
Elements conceptuals i comportaments bàsics de les formes tridimensionals. Elements estructurals i configuracions tridimensionals. Aprofundiment en l'estudi dels processos tècnics volumètrics: Materials, mitjans i formes d'elaboració. Condicionants de l'organització tridimensional. Valors expressius i simbòlics de la forma. Escultura ceràmica: L'escultura com a llenguatge. Estudi de la fenomenologia de la forma i el color: els seus fonaments científics i la seua intervenció en la configuració dels llenguatges plàstics. Estudi dels processos sensorials perceptius i cognitius. Estudi i anàlisi dels elements i conceptes representatius, expressius, comunicatius i interactius de la matèria, la forma i el color. Aprofundiment teoricopràctic i adaptació a la configuració ceràmica. Estudis pictogràfics i projecció ceràmica.
Anàlisi de la forma i color
La forma ceràmica com a manifestació expressiva. Anàlisi de propostes i aprenentatge experimental. Valors expressius dels materials ceràmics. Suports ceràmics: texturació, color i plasticitat. Variables en funció del color i de la forma. Formes seriades: processos d'elaboració i construcció. El Projecte singular: l'escultura ceràmica. Tècniques constructives per a l'escultura ceràmica. Ceràmica i espai públic: materials i tècniques. El mural ceràmic: desenrotllament i aplicacions en l'espai interior i exterior.
1.2 Història i teoria de l'Art i del Disseny
Assignatures:
Història i teoria de l'Art i del Disseny I i II
Coneixement de la història de la humanitat a través de l'anàlisi, la interpretació i la sistematització de les produccions artístiques, i utilitàries i de la seua funció social amb especial incidència en les produccions ceràmiques. Anàlisi de les teories, metodologies i enfocaments interpretatius de la fenomenologia de l'art i el disseny. Els llenguatges visuals: narrativitat, significació i teorització estètica. Iconografia i iconologia. Forma, ús i valor dels objectes. Imatges i espais en les diverses cultures i a través del temps. Metamorfosi de l'escultura en el S. XX. Models i temes de l'escultura contemporània Anàlisi de les últimes tendències.
Història de la ceràmica
La història cultural dels pobles a través de les seues produccions ceràmiques tècniques i artístiques (usos, funcionalitat i expressió estètica). Especial referència als aspectes historicoartístics de la Ceràmica valenciana. Anàlisi dels productes ceràmics com a resultat del progrés tecnològic. Estudi de creacions ceràmiques artístiques com a manifestació d'art instrumental i com a creacions estètiques. Relació dels antecedents i conseqüents de les creacions de ceràmica artística. Anàlisi de l'essència d'allò que cada lliçó històrica de la Ceràmica puga aportar al present al món de l'art i al món del disseny industrial, amb especial referència a la creativitat i tendències en Ceràmica valenciana. Foment de la creativitat a artistes i dissenyadors en el camp ceràmic.
1.3 Fonaments científics
Assignatures
Matemàtiques.
Estudi dels fonaments matemàtics teòrics i pràctics, dels procediments i els mètodes numèrics i estadístics necessaris per a l'anàlisi, la simulació i la interpretació geomètrica, artística, tecnològica i socioeconòmica.
Física i Química.
Estudi i anàlisi dels conceptes físics i la seua articulació en lleis, teories i models. Comportament de les matèries sòlides i els fluids, així com de les seues característiques i propietats mecàniques, tèrmiques, òptiques, electromagnètiques i químiques. Estudi i anàlisi dels conceptes químics i la seua articulació en lleis, teories i models, així com de les propietats dels elements i dels compostos i les seues transformacions químiques en l'àmbit de les produccions ceràmiques.
1.4 Sistemes de representació
Assignatures
Sistemes de representació I i II
Estudi i correcta utilització dels diversos sistemes de representació tècnica de l'espai, els objectes, les llums i les ombres, així com la simbologia i la normalització específica. Estudi correlacional i comparat dels sistemes de representació pel que fa a llenguatges universals i instruments que garantixen la transmissió de formes i invencions. Normativa específica aplicable als projectes de disseny en el sector ceràmic.
1.5 Projectes bàsics
Assignatures
Projectes bàsics
Tècniques de creativitat. Metodologies de disseny. Fonamentació pràctica dels procediments, tècniques, llenguatges i metodologies de realització dels projectes i el seu ús en la ideació i resolució de projectes corresponents als diferents camps del disseny. Anàlisi de l'evolució històrica del producte. Cicle de vida del producte. Aplicació pràctica dels criteris d'anàlisi, síntesi i metodologia. Criteris de decisió. Mètodes de resolució del projecte. Plànols de taller i plànols definitius. Models, maquetes i prototipus. Avaluació final del projecte.
2. Matèries específiques
2.1 Ciència i tecnologies aplicades al sector ceràmic
Assignatures
Materials ceràmics I, II i III
Coneixement i classificació dels principals materials utilitzats per l'home al llarg de la seua història. Estats d'agregació i estructura de la matèria. Sòlids cristal·lins, amorfs, i vitris. Classificació i descripció dels productes ceràmics pel seu ús. Estructura, propietats fisicoquímiques, configuració i classificació de les matèries primeres, Materials ceràmics, compostos orgànics i inorgànics. Propietats dels materials ceràmics, característiques, comportament, i qualitats tècniques. Fonaments científics, principis, lleis, teories, transformacions i processos termodinàmics. Transformacions fisicoquímiques dels materials ceràmics en les diferents etapes d'elaboració. Mètodes d'assaigs físics i químics del laboratori de materials ceràmics. Mètodes d'assaig i caracterització de materials. Formulació, càlcul i ajustament de les composicions. Transformacions de fases. Diagrames d'equilibri. Detecció i correcció de defectes. Reformulació i optimització de composicions.
Tecnologia ceràmica I i II
Classificació i estructuració de les etapes o fases dels processos industrials. Operacions bàsiques en les etapes tecnològiques de preparació de matèries primeres, preparació de pastes ceràmiques i conformació de peça. Descripció teòrica dels mètodes físics de control d'estes fases del procés ceràmic. Tecnologia de la preparació de pastes i recobriments ceràmics. Tecnologia de conformació de peces. Estudi de combustibles i teoria bàsica de cocció. Operacions bàsiques en les etapes tecnològiques d'eixugat, esmaltat, i cocció de productes ceràmics. Descripció teòrica dels mètodes físics de control d'estes fases del procés ceràmic. Tecnologia d'eixugat, cocció i acabat de productes ceràmics. Descripció teòrica dels procediments de control de les etapes de fabricació. Tecnologia de fabricació industrial de frites i colorants ceràmics. Repercussió mediambiental de les indústries i procediments ceràmics: avaluació, tractament i reutilització d'aigües residuals, efluents gasosos i residus sòlids. Procediments de control de les etapes de fabricació. Controls sobre producte acabat. Control de qualitat de processos. Relació de la generació de defectes amb les diferents etapes productives.
Anàlisi química I i II
Anàlisi química qualitativa i quantitativa. Anàlisi racional. Anàlisi de les matèries primeres i materials compostos orgànics i inorgànics. Introducció a les tècniques instrumentals. Tècniques de caracterització química de materials. Identificació i quantificació dels components de la matèria. Tècniques de caracterització de materials.
Color ceràmic
Fonaments fisicoquímics de la formació de color: absorció en l'espectre visible. Transferències electròniques. Coloració iònica. Coloració col·loïdal. Matèries per a la producció del color ceràmic. Colorants artificials: Estructura i classificació de la DCMA. Propietats. Fabricació. Compatibilitats: composicions òptimes dels esmalts, mescla de colorants. Aplicacions dels colorants Colors llustre. Sals metàl·liques. Ordenacions del color: descripció, paràmetres i sistemes. Mesura instrumental i codis normatius del color: sistema CIE. Diferències de color i diagrama cromàtic. Metamerisme. Equips de mesura.
2.2 Projectes: Ceràmica
Assignatures
Projectes: Ceràmica.
Definició i realització de projectes ceràmics. Estudi analític de l'evolució històrica dels usos i productes, dels condicionants tecnicotecnològics, funcionals i comunicatius. Cicle de vida del producte. Requisits i especificacions. Ideació i bocetació. Realització de plànols i memòria. Material de presentació i nivells d'acabat. Definició i realització de models, maquetes, prototips i presèries. Modelització i simulació. Prototipació ràpida. Estudi de pressupostos i anàlisi de viabilitat. Criteris de qualitat. Avaluació i verificació. Gestió de Projectes industrials. Resolució dels projectes. Noves tecnologies aplicades al disseny integral i la producció industrial Ceràmica. Informàtica global i disseny integral. Xarxes ofimàtiques. Modelització i simulació. Comunicacions integrades. Organització dels treballs. Diferents tècniques de prototipat ràpid.
2.3 Modelisme, matrisseria i seriació ceràmica
Assignatures
Modelisme, matrisseria i seriació Ceràmica. Materials, maquinària, equips i tècniques de confecció en el modelisme i matrisseria per al sector ceràmic. Disseny i producció de motles. Mètodes de reproducció. Tipus de motles. Emmagatzemament i conservació. Estimació de paràmetres de vida del motle. Muntatge i repassat de peces. Defectes d'acabats en prototips i presèries. Taules de control i fitxes tècniques. Noves tecnologies aplicades al disseny i producció de models, motles i matrius per al sector ceràmic.
2.4 Decoració ceràmica
Assignatures
Decoració ceràmica
Classificació de les tècniques decoratives artesanals i industrials: procediments, pastes, suports, color, texturacions. Integració de l'anàlisi estètica i compositiva. Procediments directes, semidirectes i industrials. Adequació a la indústria del paviment i revestiment ceràmic, servici de taula, Ceràmica de construcció i Ceràmica artística.
Desenrotllament de projectes I i II
Mètodes de decoració per a ceràmica artística. Funció de la decoració en el producte ceràmic. Adaptació del suport informàtic al procés creatiu i decoratiu. Estudi dels elements bàsics de la decoració en funció del suport bidimensional i tridimensional. Procediments artístics ceràmics. La significació de l'objecte ceràmic en la societat contemporània. procediments artisticoartesanals: de l'argila al producte ceràmic. Producte artístic: tècnica i expressió. Condicionants previs: ús i utilització diferencial de les pastes ceràmiques, recursos materials i expectatives del producte. Tècniques directes de configuració en estat plàstic: mètodes manuals. Procediments de modelatge de barbotines. Mètode d'exadic. La tècnica del tornejat: tecnologies tradicionals i modernes. Modificacions de la forma en estat plàstic. Tractament de les superfícies dels objectes ceràmics. Decoracions per a suports de baixa temperatura: decoració amb engobes, vidriats, vitrificables, llustres i pigments ceràmics. Decoració sobre suports d'alta temperatura: decoració amb engobes, òxids i sals metàl·liques, vidriats i pigments ceràmics. Experimentació amb vidriats de baixa temperatura: comportament dels òxids colorants amb diferents frites ceràmiques; opacificació i matisació de vidriats. Experimentació amb vidriats d'alta temperatura: vidriats de diferents composicions. Vidriats mats i opacs. Comportament dels òxids colorants i les seues mescles diferents.
2.5 Ciències socials i legislació aplicades al sector ceràmic
Assignatures
Ciències socials i legislació aplicades al sector ceràmic
Estudi de les caracteritzacions empresarials i tècniques d'organització dels recursos aplicats a l'estudi de la millora de processos i mètodes de producció industrial. Legislació i normativa relativa al sector ceràmic. Estudi de la normativa existent pel que fa a marques, patents, homologacions i certificats. Anàlisi de models empresarials valencians. Aplicació de principis d'investigació operativa per a l'anàlisi de situacions, la presa de decisions i la tendència a òptims dels processos i mètodes de producció, prospectiva i anàlisi de mercat. Gestió de la producció.
3. Assignatures optatives
60 crèdits configurables pels centres docents, que poden estar constituïts per:
a) Ampliació d'aspectes concrets d'assignatures corresponents al currículum de l'alumnat
b) Assignatures corresponents a un itinerari distint al seguit per l'alumne.
c) Assignatures proposades per les respectives escoles superiors de Ceràmica que compten amb l'autorització de la Conselleria de Cultura i Educació.
d) Activitat formativa convalidable que es referix l'article 10.5 d'este decret.
e) Assignatures d'estudis superiors, distints als establits en el present Decret i del mateix rang acadèmic, prèviament establides per la Conselleria de Cultura i Educació com a convalidables.
Annex III
Requisits que han de reunir els centres que impartisquen
els estudis superiors de Ceràmica
A més del que preveu la disposició addicional segona del Reial Decret 2.398/1998, de 6 de novembre, les escoles superiors de Ceràmica hauran de disposar de les instal·lacions i condicions materials següents:
1. Una aula de Projectes, amb una superfície no inferior a 120 metres quadrats, amb dotació d'ordinadors independents o en xarxa, perifèrics d'impressió compartits, escànner per a captura d'imatges d'alta definició i els programes informàtics adequats per al desenrotllament de la matèria.
2. Una aula d'aplicacions informàtiques, amb una superfície no inferior a 90 metres quadrats, amb dotació d'ordinadors independents o en xarxa, i ordinador de professor amb reprojecció de pantalla. Perifèrics d'impressió compartits per multiplexor i escànner per a captura d'imatges i els programes informàtics adequats per al desenrotllament de la matèria.
3. Una aula-taller de prototips, dotat de màquines-eines per a la confecció d'estos en escaiola, polímers o metall i maquinària especifica per a la realització industrial de peces de revolució (sistema Uniróller).
4. Un laboratori general ceràmic, amb una superfície no inferior a 200 metres quadrats, estructurat en àrees dotades dels equipaments propis de les tècniques específiques de cada una d'elles definides de la forma següent:
a) Àrea de caracterització química, mineralògica i estructural de matèries primeres, materials i productes ceràmics, dotada amb les següents tècniques: espectrofotometria seqüencial de fluorescència de raigs X, espectrofotometria d'absorció atòmica, espectrofotometria ultraviolat-visible, difractometria de rajos X amb cambra d'alta temperatura, termogravimetria ATG-ATD, determinació de superfície específica (BET), microscòpia òptica, microscòpia electrònica (MET i MEEB) i preparació de mostres per a microscòpia òptica.
b) Àrea d'assaigs tecnològics i colorimetria industrial, dotada de les següents tècniques: dilatometria, anàlisi granulomètric, determinació de propietats reològiques, dispositius de control de producte acabat, dispositius de control de la corba de cocció i colorimetria industrial.
5 Una nau de forns, amb una superfície no inferior a 250 metres quadrats, dotada amb els equipaments de forns necessaris per a coure en cru i decoració de peces.