RESOLUCIÓ 10/2002, de 4 d'abril de 2002, de la Presidència de l'AVL, per la qual es publica l'acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptat en la reunió plenària del 25 de març de 2002, pel qual s'aprova el referent normatiu oficial del valencià.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4229 de 16.04.2002 | |
| Número identificador: | 2002/X3440 | |
| Referència Base de Dades: | 1593/2002 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 16.04.2002 Notes: Acord pel qual s'aprova el referent normatiu oficial del valencià. - Vegeu l'acord de 23 d'abril de 2002, del Govern Valencià (DOGV núm. 4237, de 26-04-02), pel qual s'incorporen com a oficials les solucions lingüístiques adoptades per l'Acadèmia. Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Acadèmia Valenciana de la Llengua Grup temàtic: Legislació Matèries: Valencià Descriptors: Temàtics: lingüística, cultura regional , valencià, normalització lingüística, monografies
RESOLUCIÓ 10/2002, de 4 d'abril de 2002, de la Presidència de l'AVL, per la qual es publica l'acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptat en la reunió plenària del 25 de març de 2002, pel qual s'aprova el referent normatiu oficial del valencià. [2002/X3440]
Segons establix l'article 26 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ordene la publicació de l'acord següent:
Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptat en la reunió plenària del 25 de març de 2002, pel qual s'aprova el referent normatiu oficial del valencià.
La Llei 7/1998, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, prescriu en l'article 3 que esta institució: té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià, i en l'article 7 a), reconeix com a competència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes.
D'acord amb estes atribucions, l'Acadèmia ha començat a elaborar una Gramàtica valenciana i un Diccionari valencià que, una vegada acabats i aprovats pel ple de la institució, seran els principals referents normatius oficials de l'idioma.
Estes obres s'inspiraran en dos criteris bàsics:
El respecte als principis consagrats en el Dictamen del Consell Valencià de Cultura del 13 de juliol de 1998 i en la llei mencionada, segons la qual l'actuació de l'Acadèmia partirà de les aportacions dels gramàtics i lexicògrafs valencians, la tradició literària valenciana, la realitat lingüística genuïna i la normativització consolidada a partir de les denominades Normes de Castelló, que és un patrimoni lingüístic a preservar i enriquir.
La voluntat d'integració de les diverses sensibilitats lingüístiques existents en la Comunitat Valenciana i el compromís de tindre en compte les seues aportacions respectives.
Segons estos criteris, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, sense perjuí d'altres acords que puga adoptar progressivament, a fi de prioritzar i recuperar solucions lingüístiques genuïnes, reconeix com a oficials:
Les grafies genuïnes de nombroses paraules usades pels escriptors clàssics i pels lexicògrafs valencians més prestigiosos, com ara, el manteniment de la a en paraules com arrancar, avançar, llançar, traure...; el manteniment de la e en paraules com redó, bàlsem, cànter...; les formes sense la r adventícia (orde, murta, cartó...).
Les característiques morfològiques i sintàctiques valencianes genuïnes, com ara, el plural en s de les paraules acabades en sc, st i xt (foscs, trists, texts...); els plurals en ns tals com hòmens, jóvens; els demostratius simples (este, eixe...); els possessius meua, teua, seua...; els numerals huit, dèsset, huitanta...; les formes verbals incoatives en isc/-ix (patisc, patixes, patix...); els imperfets de subjuntiu en ara, era, ira (cantara, vinguera, patira...); els infinitius tindre, vindre, valdre... i els participis verbals en it (establit, omplit, complit...); la distinció de per i per a davant d'infinitiu; la distinció entre al + infinitiu i en + infinitiu; la concordança del participi passat (l'he duta; les he vistes...).
El ric repertori lèxic i fraseològic valencià (defendre, faena, trellat, calfar, torcar, servici, castic, espenta, verdader, rogle, roín, oroneta, juí, despús-demà, al sendemà, bona cosa, a soles, a tothora...), procurant incorporar les aportacions específiques de les nostres comarques (bonegar, encanar-se, ans, rua, bellugar-se, brull, moixó...).
Mentre es realitzen els treballs indicats, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua acorda aprovar com a referent normatiu oficial del valencià, a tots els efectes, el conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l'aplicació i desplegament de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià des de l'aprovació d'esta llei (1983) fins a la data d'adopció d'este acord.