Ordre de 22 d'abril de 1991, del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual aprova la modificació i el text refós que desplega les normes d'habitabilitat i de disseny d'habitatges en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 1548 de 22.05.1991 | Referència Base de Dades: | 1307/1991 |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Obres Públiques, Urbanisme i Transports Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Arquitectura i habitatge Descriptors: Temàtics: reglamentació urbanística, habitatge, reglamentació de la construcció, hàbitat urbà
Ordre de 22 d'abril de 1991, del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual aprova la modificació i el text refós que desplega les normes d'habitabilitat i de disseny d'habitatges en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
El Decret 85/1989, de 12 de juny, aprovà les normes d'habitabilitat i de disseny de vivendes a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
L'Ordre de 28 de juny de 1989, del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports desplegava les normes d'habitabilitat i de disseny de vivendes a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, i les designa abreujadament HD/89.
La Correcció d'errades de l'Ordre de 28 de juny de 1989, fou publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en data 11 d'agost de 1989.
L'Ordre de 19 d'octubre de 1990, del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports modificava l'Ordre de 28 de juny de 1989, i passava a designar abreujadament les normes d'habitabilitat i de disseny de vivendes a l'àmbit de la Comunitat Valenciana com a HD/90.
Per tot aixà, cal publicar un text refós de les anteriors ordres i correccions i introduir-hi les modificacions adients per tal de recollir-les en un document i, així, facilitar-ne l'aplicació i evitar-ne interpretacions falses.
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, pel Decret 85/1989, de 12 de juny del Consell de la Generalitat Valenciana, és autoritzat per dictar les ordres de desplegament oportunes per al compliment del decret precitat, per això
ORDENE
Article primer
Aprovar la modificació i el text refós que desplega les Normes d'Habitabilitat i de Disseny de Vivendes a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que d'ara en avant es designaran abreujadament HD/91, com a text únic d'aplicació a partir de la vigència d'aquesta ordre.
Article segon
Serà preceptiu la inclusió d'aquestes normes en els instruments urbanístics que es tramiten, per tal que els òrgans competents en donen l'aprovació definitiva.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Quedaran derogades les Ordres de 28 de juny de 1989 i de 19 d'octubre de 1990, de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
DISPOSICIO FINAL
Aquesta ordre entra en vigor el dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 22 d'abril de 1991.
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
EUGENIO BURRIEL DE ORUETA
INDEX
Generalitats
Introducció.
Estructura.
Desplegament.
Text articulat.
Capítol I. L'habitatge existent.
L'habitatge.
Article 1.1. Composició.
1.2. Compartimentació.
1.3. Dimensions superficials.
1.4. Dimensions lineals.
1.5. Il·luminació.
1.6. Ventilació.
1.7. Instal·lacions.
1.8. Equips o aparells.
1.9. Acabats superficials.
L'edifici.
Article 1.10. Circulacions horitzontals i verticals.
1.11. Celoberts i patis de servei
1.12. Locals.
1.13. Estabilitat.
1. 14. Il·luminació i ventilació.
1. 15. Estanguitat.
Capítol II. L'habitatge de nova planta.
L'habitatge.
Article 2.1. Composició.
2.2. Relació entre espais.
2.3. Dimensions superficials.
2.4. Dimensions lineals.
2.5. Il·luminació.
2.6. Ventilació.
2.7 Atenuació acústica.
2.8. Instal·lacions.
2.9. Equips o aparells.
2.10. Acabats superficials.
L'edifici
Article 2.11. Circulacions horitzontals i verticals.
2.12. Patis.
2.13. Buits de servei.
2.14. Aparcaments.
2.15. Estabilitat.
2.16. Seguretat contra el robament.
2.17. Seguretat contra la caiguda.
2.18. Seguretat contra el foc.
2.19. Seguretat contra el llamp.
2.20. Seguretat contra riscos de les instal·lacions.
2.21. Il·luminació.
2.22. Ventilació.
2.23. Atenuació acústica.
2.24. Confort higrotèrmic.
2.25. Proveïment d'aigua.
2.26. Subministrament d'energia elèctrica.
2.27. Evacuació d'aigües residuals.
2.28. Evacuació d'aigües pluvials.
L'emplaçament.
Article 2.29. Accessos.
2.30. Situació.
2.31. Proveïment d'aigua.
2.32. Subministrament d'energia elèctrica.
2.33. Evacuació d'aigües residuals.
Capítol III. L'habitatge de protecció oficial (VPQ)
L'edifici.
Article 3.1. Aparcaments.
3.2. Trasters independents dels habitatges.
L'emplaçament.
Article 3.3. Serveis urbanístics dels terrenys.
Annexos
Annex I: Normes bàsiques d'edificació i reglaments específics i altres disposicions d'obligatòria consideració a l'efecte d'aquesta normativa.
Annex II: Definicions contingudes en aquesta normativa.
Annex III: Criteris en termes d'exigència en que' es basa aquesta normativa.
L'habitatge.
L'edifici.
L'emplaçament.
GENERALITATS
Introducció
En aquesta norma sobre habitabilitat i disseny es consideren les propietats que ha de reunir l'habitatge; en ell mateix i inclòs al seu entorn, per a satisfer les exigències de l'individu i de la societat.
La normativa vigent actualment consisteix en una sèrie d'especificacions tècniques sancionades per l'experiència amb un caràcter estrictament descriptiu. Açò comporta l'inconvenient de limitar el nombre de solucions i impedir l'aportació de noves tècniques o disposicions, que limiten el projectista per un conjunt de xifres a partir de les quals el disseny no és reglamentari.
Com a alternativa,. les especificacions amb caràcter d'exigència defineixen el funcionament adient i els resultats que s'han d'obtenir de l'edifici, en lloc d'especificar i descriure detalladament els seus elements constituents. Així, el criteri en termes d'exigència, permet al responsable del projecte d'establir el grau de funcionalitat a assolir, a partir de uns mínims necessaris per poder considerar l'espai construït com a habitable.
No obstant això, un reglament redactat en termes d'exigència és, sens dubte, més difícil d'aplicar que els formulats de manera descriptiva. Per tant, aquesta normativa desenvolupa solucions descriptives tenint en compte, però, que aquestes solucions no són limitatives d'altres que complesquen de manera justificada l'exigència.
Estructura
La normativa que a continuació es desplega es compon d'un text articulat i tres annexos.
a) El Text Articulat: conté normativa amb caràcter descriptiu en tres nivells: si l'habitatge existeix en l'actualitat, si és de nova edificació o si sent de nova edificació és sotmès al règim de protecció oficial.
* El nivell referit a l'habitatge que hi ha és el nivell de habitabilitat i constitueix el llindar per sota del qual és difícil considerar que es complesquen les exigències de l'habitatge.
* El nivell referit a habitatge de nova planta és el nivell de disseny i constitueix el nivell en què es compleixen les exigències en la majoria de les ocasions. Si és edificació de nova construcció és possible requerir un nivell de satisfacció superior al mínim.
* El nivell referit a l'habitatge de nova planta sotmès al règim de protecció oficial fa referència a requisits administratius específics d'aquest règim o bé a condicions derivades del tipus d'habitatge que es protegeix i al caràcter social d'aquesta.
b) Els annexos: contenen informacions que clarifiquen o desenvolupen el contingut del text articulat:
* L'annex I fa referència a les normes bàsiques d'edificació i reglaments específics d'obligatòria consideració a l'efecte d'aquesta normativa. A més inclou el títol complet i dates de promulgació i publicació, i també un text aclaratori.
* L'annex II inclou les definicions contingudes en aquesta normativa, que s'han extret del text articulat per a facilitar la seua consulta, però compten amb el mateix grau d'obligatorietat que aquest.
* L'annex III conté els criteris en termes d'exigència en què es basen les solucions descriptives del text articulat. Qualsevol casuística no contemplada en l'articulat ha de solucionar-se de manera satisfactòria en aquestes exigències.
Desenvolupament
Cada nivell del text articulat està contingut en un capítol.
Cada capítol es desenvolupa segons una seqüència que va des de l'aspecte privat al comunitari en els apartats següents:
- L'habitatge.
- L'edifici.
- L'emplaçament de l'edifici.
En cada apartat es desenvolupen les següents condicions a través de l'articulat.
Condicions espacials:
Aquelles que es refereixen als aspectes dimensionals, de composició, de compatibilitat entre espais i la connexió entre aquestos. Es defineix l'espai en què es desenvolupen les funcions humanes o els sistemes que les serveixen.
Condicions de seguretat:
Aquelles que protegeixen l'espai habitable de perills derivats de causes naturals, fenòmens atmosfèrics, riscs catastròfics; també de causes humanes com robatori, caiguda, incendi; de riscs derivats de les instal·lacions, etc.
Condicions de salubritat:
Aquelles que fan l'espai habitable adequat sensorialment a la vida humana, amb uns nivells de confort pel que fa a il·luminació i assolellament, aireació i ventilació, atenuació acústica i condicions higrotèrmiques.
Condicions de dotació:
Les que disposen en l'espai habitable dels materials i textures adequats a la funció o activitat que s'hi desenvolupa; a més, la previsió de mecanismes i aparells, instal·lacions o sistemes que possibiliten i afavoresquen el desenvolupament de l'esmentada funció.
CAPITOL I
L'habitatge existent
L'habitatge
Condicions espacials
Article 1.1. Composició.
L'habitatge estarà format, com a mínim, dels recintes compartimentals o habitacions següents: dormitori, bany i una altra habitació,, en la qual podran desenvolupar-se la resta de les funcions que l'habitatge té (Vegeu Annex III).
Tindrà consideració d'habitatge-apartament el que tinga únicament un bany i un recinte per a la resta de les funcions.
Article 1.2. Compartimentació.
Els recintes compartimentats o habitacions seran independents entre si, de manera que ningú utilitze un dormitori o el bany, com a pas obligat a una altra habitació.
En habitatges d'un únic dormitori, aquest podrà ser pas obligat per al bany.
Article 1.3. Dimensions superficials.
L'habitatge tindrà una superfície útil mínima de 30 m2, tret de l'habitatge-apartament que tindrà una superfície útil mínima de 24 m2.
Les superfícies útils mínimes per habitació seran les següents:
- Cuina: 5 m2.-
- Estar-comedor: 12 m2.
- Dormitori: 6 m2.
L'habitatge disposarà, almenys, d'un dormitori de 10 m2.
En cas que la cuina, estar i menjador constituesquen un únic recinte, la superfície útil mínima d'aquest serà de 14 m2.
Article 1.4. Dimensions lineals.
L'altura lliure mínima de l'habitatge serà de 2'40 m en dormitoris i estàncies, i s'admetran sortints que reduesquen aquesta altura fins als 2'20 m amb ocupació en planta de cada recinte de fins el 10% de la seua superfície.
En corredors, lavabos i cuines, l'altura lliure mínima serà de 2'20 m.
L'amplària mínima en corredors serà de 0'90 m i es permetran estrangulaments de 0'70 m.
Condicions de salubritat
Article 1.5. Il·luminació.
Els recintes compartimentats o habitacions amb excepció d'accés, bany, rebost i traster, disposaran de buits a l'exterior.
En les habitacions, tret d'aquella en què es dispose la cuina, es permetrà que la il·luminació natural es faça a través d'una altra habitació o recinte il·luminat mitjançant buits a l'exterior, sense que siga la suma de les superfícies útils de les habitacions en segones llums superior al 40% de la superfície útil total de l'habitatge.
En tots els casos, la superfície dels buits a l'exterior, no serà inferior al deu per cent del total de la superfície útil dels recintes il·luminats a través de dits buits. Els buits entre habitacions o recintes compliran aquesta condició.
Article 1.6. Ventilació.
Els buits per a il·luminació, de qualsevol recinte o habitació, seran practicables en una superfície no inferior a la tercera part de la superfície mínima d'il·luminació indicada en l'apartat d'il·luminació.
Els banys i els lavabos no podran ventilar-se mitjançant altres recintes o habitacions, i per això si no tenen buits de ventilació directa a l'exterior, se'ls dotarà d'un sistema de ventilació forçat amb renovació continuada d'aire, o bé d'un sistema de ventilació mecànic amb una capacitat mínima d'extracció de 10 l/seg.
Condicions de dotació
Article 1.7. Instal·lacions.
L'habitatge comptarà almenys amb les següents instal·lacions en perfectes condicions d'ús:
- Xarxa interior a l'habitatge per a proveïment d'aigua als aparells sanitaris i electrodomèstics, quan s'escaiga.
- Xarxa interior a l'habitatge per a subministrament d'energia elèctrica a punts de consum. El subministrament podrà ser realitzat per xarxes urbanes o solucions alternatives quan s'escaiga.
- Xarxa interior a l'habitatge de desguàs d'aparells sanitaris i electrodomèstics, si s'escau. Existirà tancament hidràulic a l'eixida de desguàs de cada aparell. Podrà utilitzar-se en el desguàs de lavabos, bidets, banyeres, dutxes, caixa sifònica registrable abans de l'escomesa a les baixants.
Article 1.8. Equips i aparells.
A la cuina, hi haurà un equip mínim compost per: pica i espais per a cuina, forn, frigorífic i llavadora.
Al bany, hi haurà almenys els aparells següents: wàter i lavabo amb instal·lació d'aigua freda i dutxa amb instal·lació d'aigua freda i calenta.
Article 1.9. Acabaments superficials.
Els paraments de lavabo i cuina seran rentables i impermeables, almenys, fins 2'00 m d'altura des del terra.
L'edifici
Condicions espacials
Article 1.10. Circulacions horitzontals i verticals.
L'accés (vestíbul, portal) i les circulacions horitzontals comptaran amb les següents dimensions lliures:
- Altura mínima: 2'30 m.
- Amplària mínima: 0'80 m.
- Ascensor: sempre que tècnicament siga possible, caldrà que n'hi haja si l'altura entre el paviment de l'accés en planta baixa i de l'últim pis d'habitatge és major de 14 m.
Article 1.11. Celoberts i patis de serveis.
Als patis d'il·luminació i ventilació, es podrà inscriure un cercle que tinga un diàmetre no inferior a 1/6 de l'altura d'aquest, comptable des del seu paviment fins la coronació d'obra.
A fi que a aquestos patis recaiguen els espais de l'estar o dormitori, caldrà a més, que el diàmetre mínim del cercle incribible siga igual o major de 3 metres en patis comunitaris. En els edificis d'habitatges amb patis privatius d'un únic habitatge aquest mínim podrà reduir-se a 2 metres.
Si hi havia patis de dimensions inferiors a les anteriors, es pemetran sempre que la superfície il·luminada i ventilada a través d'aquestos siga inferior al 40% de la superfície útil total de l'habitatge.
Els patis de servei o patis petits, tindran secció suficient i seran practicables per al seu registrament i neteja.
Article 1.12. Locals.
Els locals que no es destinen a habitatge com els apartaments i garatges es trobaran independitzats de l'habitatge.
Si hi havia estables o quadres, se situaran en construccions annexes separades de l'edifici destinat a habitatge.
Condicions de seguretat
Article 1.13. Estabilitat.
L'edifici serà estructuralment estable, i no estarà afectat per lliscaments, girs, ni enfonsaments que posen en perill els ocupants o tercers, o bé afecten els edificis confrontants.
La sobrecàrrega d'ús vigent en la norma «Accions en l'Edificació» (annex I) condicionarà, i limitarà els usos als quals es puga destinar l'edifici.
Condicions de salubritat
Article 1.14. Il·luminació i ventilació.
L'escala comunitària de l'edifici haurà d'estar il·luminada i ventilada directament a façana o pati o bé zenitalment.
En escales amb il·luminació zenital, la superfície translúcida haurà de ser, almenys, de 2/3 de la totalitat de la planta de l'escala, i hi haurà a més, una ventilació perimetral en el trobament de l'envidriament amb la caixa d'escala.
Article 1.15. Estanqueïtat.
Els habitatges situats en la planta baixa hauran d'estar aïllats del terreny mitjançant una cambra d'aire ventilada. Si hi mancara, haurà d'existir un sistema d'impermeabilització que evite l'aparició d'humitats en l'habitatge procedents del terreny.
CAPITOL II
L'habitatge de nova planta
L'habitatge
Condicions espacials
Article 2.1 Composició.
Tot habitatge estarà compost, com a mínim, dels recintes, compartiments o habitacions següents: dormitori, bany i una altra habitació, en la qual podran desenvolupar-se la resta de les funcions de l'habitatge. (Vegeu Annex III).
Els habitatges de més de tres dormitoris comptaran com a mínim amb dos banys; un podrà ser un lavabo. (Vegeu Annex II).
Tindrà consideració d'habitatge-apartament la formada únicament per un bany i un recinte per a la resta de les funcions.
Article 2.2. Relació entre els espais.
Els espais elementals (vegeu Annex III) s'hi relacionen mitjançant un criteri de compatibilitat que implica superposició parcial o total d'aquestos si no existeix simultaneïtat de les funcions. Aquest criteri valora els espais elements com a compatibles o no compatibles. També s'aplica un criteri de connexió, de manera que el pas d'un espai a un altre no supose menyscapte de les funcions que es facen en un d'ells.
Per a una fàcil comprensió de les relacions entre els vuit espais elements, es visualitza la seua relació en el quadre adjunt segons els dos criteris exposats.
Veure imatge
El safareig, lavabo i bany no seran pas obligat per a accedir a una altra habitació.
Els dormitoris podran ser pas obligat per a accedir a bany o lavabo.
Quan l'habitatge tinga més d'un dormitori, almenys un bany serà accessible des d'espais de circulació de l'habitatge.
Conforme als anteriors criteris s'obtenen, en funció del programa, uns recintes o habitacions que contenen un únic espai o distints espais compatibles.
Article 2.3. Dimensions superficials.
Pel que fa al dimensionat, la superfície útil mínima de l'habitatge en funció del número de dormitoris serà:
Habitatge d'1 dormitori: 30 m2.
Habitatge de 2 dormitoris: 40 m2.
Habitatge de 3 dormitoris: 55 m2.
Habitatge de 4 dormitoris: 70 m2.
En el cas de l'habitatge-apartament la superfície útil mínima serà de 24 m2.
Les dimensions superficials mínimes per habitació seran:
Cuina: 5 m2.
Estar-menjador: 14 m2.
Estar-menjador-cuina: 18 m2.
Dormitori senzill: 6 m2.
Dormitori doble: 8 m2.
Dormitori principal: 10 m2.
Tot habitatge disposarà almenys d'un dormitori de 10 m2.
Article 2.4. Dimensions lineals.
L'altura lliure mínima de l'habitatge serà 2'50 m en dormitoris i estances i s'admetran sortints fins 2'20 m amb ocupació en planta en cada recinte fins el 10% de superfície d'aquest. En corredors, lavabos i cuines, l'altura lliure mínima serà de 2'20 m.
Les altures mínimes anteriors es compliran, almenys, sobre les superfícies mínimes exigibles a les habitacions i als habitatges segons l'article anterior.
L'accés a l'habitatge, des de l'edifici o des de l'exterior, serà a través d'una porta l'espai lliure de la qual no serà menor de 0'80 m x 2'00 m. A més d'aquest accés, l'habitatge tindrà un buit a l'exterior amb amplària major de 0'90 m i superfície major de 1'50 m2 per al trasllat de mobiliari.
L'espai lliure de pas entre habitacions no serà inferior a 0'70 m tret del bany o safareig, que pot reduir-se a 0'60 m.
L'amplària mínima de corredors serà de 0'90 m i es permetran estrangulaments de 0'80 m.
Les figures mínimes inscriptibles en els recintes o habitacions es reflecteixen en el següent quadre:
Veure imatge
La dimensió dels buits de pas, amplàries mínimes i figures mínimes inscriptibles en els recintes o habitacions anteriorment indicats, no són d'aplicació en habitatges per a persones amb mobilitat disminuïda que es regiran per la seua reglamentació específica. (annex 1-18).
Condicions de salubritat
Article 2.5. Il·luminació.
Els recintes compartimentats o habitacions amb excepció d'accés, bany, rebost i traster, disposaran de buits a l'exterior envidriats per a la seua il·luminació.
La superfície dels espais d'il·luminació no serà inferior al 10% de la superfície útil del recinte il·luminat.
Aquesta superfície mínima haurà de trobar-se compresa entre els 0'50 i els 2'20 m d'altura. La il·luminació zenital pot ser complementària però no substitutiva de la descrita.
Els possibles estrangulaments que es produesquen a l'interior de les habitacions per a aplegar als buits de façana, no tindran una profunditat, fins el buit, superior a l'amplària de l'estrangulament.
Almenys el 30% de la superfície útil de l'habitatge s'il·luminarà a través de buits que recaiguen directament a la via pública, pati d'illa de coses o patis del tipus I (vegeu article 2.12). Estar, necessàriament, haurà d'estar inclòs en la superfície.
Hi haurà sistemes permanents per a l'enfosquiment en les habitacions destinades a descans.
Article 2.6. Ventilació.
Els buits d'il·luminació seran practicables, almenys, en la tercera part de la superfície mínima d'il·luminació, definida anteriorment, per ala ventilació dels recintes o habitacions.
A la cuina, hi haurà, a més a més de buits d'il·luminació, un sistema de ventilació mecànica amb conducte independent, preferentment vertical, per a l'extracció de fums i gasos de la cocció d'aliments, amb una capacitat mínima de 30 l/s. Així mateix, és convenient de disposar també d'un sistema de ventilació forçada (Vegeu Annex II).
Tots els aparells que utilitzen combustibles per a funcionar tindran resolta l'evacuació a l'exterior dels fums i gasos de combustió (Vegeu Annex I).
Si el bany o lavabo no tinguera buits d'il·luminació i ventilació directa a l'exterior, disposarà d'un sistema de ventilació forçada amb renovació continua d'aire.
Els sistemes de ventilació forçada seran independents segons l'ús. Així, a un mateix col·lector no es connectaran conductes de ventilació de banys i de cuines o d'altres recintes simultàniament.
No s'escometrà a cap sistema de ventilació forçada conductes d'eixida de fums de combustió o de ventilació mecànica.
Les condicions que reuniran els sistemes de ventilació forçada continua mitjançant conducte, seran les següents:
a) Només un col·lector, servirà un màxim de set plantes.
b) Tots els conductes han de ser verticals i realitzats en material incombustible. Al capdamunt de la xemeneia de ventilació s'instal·larà un aspirador estàtic.
c) El col·lector i els conductes individuals estaran aïllats com cal de l'ambient exterior, per tal d'evitar pèrdues de temperatura que entrebanquen el tiratge correcte del conducte col·lector.
d) El col·lector tindrà una secció mínima de 400 cm2 i els conductes individuals una secció mínima de 150 cm2..
Article 2.7. Atenuació acústica.
Es proveirà l'aïllament acústic necessari, d'acord amb allò especificat en la NBE-CA vigent (Annex I-1).
Condicions de dotació
Article 2.8. Instal·lacions.
Tot habitatge tindrà almenys les següents instal·lacions:
- Xarxa interior de proveïment d'aigua freda i calenta amb sistema d'escalfament individual o col·lectiu, tot això d'acord amb les normes bàsiques per a les Instal·lacions Interiors de Proveïment d'Aigua (Annex 1-6). S'haurà de garantir la independència parcial de la instal·lació mitjançant aixetes de pas a cada local humit, serà també convenient que s'instal·len en cada un dels seus aparells sanitaris.
- Xarxa interior de subministrament d'energia elèctrica per a il·luminació i usos domèstics. En el cas de subministrament mitjançant xarxa, complirà el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió vigent (Annex 1-7), per al nivell mínim d'electrificació.
- Xarxa interior de desguàs d'aparells sanitaris i electrodomèstics, si s'esca. Hi haurà tancadura hidràulica a l'eixida del desguàs de cada aparell mitjançant sifó individual, o bé se'ls podrà substituir per una caixa sifònica registrable interposada entre els desguassos dels aparells i baixant, llevat del wàter. La connexió a la xarxa d'evacuació de l'edifici s'efectuarà d'acord amb la NTE-ISA (Annex I-15).
- Xarxes interiors d'antena de TV i telèfon. En edificis de més d'un habitatge, hi haurà, a més a més, una instal·lació d'interfonia per a comunicar aquests habitatges amb l'accés exterior de l'edifici.
Article 2.9. Equips i Aparells.
Les cambres humides (cuina, safareig, bany i lavabo) tindran els següents equips i aparells.
- Cuina: un fregador amb proveïment d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancadura hidràulica. Espai per a cuina, forn i frigorífic.
- Safareig: Haurà de tenir un espai per a llavadora o per a safareig, amb presa d'aigua, desguàs i connexió elèctrica.
- Bany: un wàter amb proveïment d'aigua i evacuació amb tancadura hidràulica. Un lavabo, un bidet i una dutxa o banyera amb subministrament d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancadura hidràulica.
- Lavabo: un wàter i un lavabo, en les mateixes condicions que els anteriors.
Caldrà que hi haja una solució arquitectònica que garantesca un estenedor de roba a l'ambient exterior protegit de les vistes des de l'exterior de l'edifici.
En qualsevol cas, es tindran en compte les prescripcions de l'article 2.22.
Article 2.10. Acabaments superficials.
Les cambres humides (cuina, safareig, bany i lavabo) seran revestides amb material rentable i impermeable fins una altura mínima de 2'00 m. El revestiment en l'àrea de cocció ha de ser a més a més incombustible.
En cas de cuines situades al mateix recinte de l'estar o el menjador es revestiran els paraments en contacte amb el mobiliari o equip específics de cuina, amb material rentable i impermeable fins una altura mínima de 2'00 m i en l'àrea de cocció a més a més incombustible.
L'edifici
Condicions espacials
Article 2.11. Circulacions horitzontals i verticals.
Les circulacions horitzontals i verticals comptaran amb les següents dimensions lliures, en espais comuns d'edificis de més d'un habitatge:
Porta d'accés: tindrà una amplària de 0'90 m i una altura mínima de 2'05 m.
Vestíbul: podrà inscriure's un cercle de diàmetre 1'50 m.
Corredors: tindran una amplària mínima de 1'20 m i una altura lliure de 2'40 m com a mínim.
Com a criteri de disseny, es tindrà en consideració que a través de qualsevol espai comú de l'edifici puga circular horitzontalment un prisma de 2'00 x 0'60 x 0'60 m.
En aquells edificis en què siga obligatòria l'existència d'ascensor, hi haurà un itinerari practicable per a persones amb mobilitat disminuïda, a partir del trobament de l'alineació de l'edifici amb la rasant de la vorera i fins l'ascensor. A aquest efecte, s'entén que un itinerari és practicable si:
1. No inclou escala ni escalons aïllats.
2. Té una amplària mínima de 0'90 m.
3. En els canvis de direcció disposa de l'espai mínim necessari per a efectuar els girs amb cadira de rodes.
4. El pendent màxim per a salvar un desnivell mitjançant rampa és del 8%. S'admet fins un 10% en trams de longitud inferior a 10 m i es podrà augmentar aquest pendent fins el límit del 12% en trams de longitud inferior a 3 m.
En l'itinerari practicable, el desnivell admissible, per a accedir-hi sense rampa des de l'espai exterior, tindrà una altura màxima de 0'12 m salvada per un plànol inclinat.
L'escala:
Els trams d'escala hauran de complir les següents condicions:
Amplària mínima de tram: 1 m. Petjada mínima: 0'27 m.
Contrapetja màxima: 0'19 m.
El número màxim de contrapetges per tram serà de 16.
S'haurà de complir que la suma de petjada més el doble de la contrapetja siga superior a 0'59 m i inferior a 0'68 m.
L'altura lliure mínima serà de 2'20 m, amidada des de l'aresta exterior de l'escaló fins la cara inferior del tram immediatament superior.
En escales corbes o compensades, es complirà que a 0'40 m de qualsevol barana, la petjada dels graons serà major o igual a 0'25 m, i aquesta amplària es complirà en una longitud d'escaló d'almenys 0'70 m.
Els replans o plans d'escala, tindran una amplària mínima igual a l'amplària del tram Major que dóna a aquest, i una longitud mínima de 0'70 m.
En el cas de replans que s'utilitzen d'accés a habitatges o locals, l'amplària mínima serà de 1'20 m i la distància mínima entre l'aresta de l'últim escaló i el buit de les portes a les quals servesca serà de 0'25 m.
En edificis d'un únic habitatge, les anteriors dimensions podran ser incrementades o disminuïdes en un 20%, segons que es tracte d'una condició màxima o mínima respectivament, tret de la petjada mínima i la contrapetja màxima que tindran les mateixes condicions.
L'ascensor: caldrà que n'hi haja si l'altura entre el nivell de la vorera, amidat en l'eix del portal, i el nivell del paviment de l'última planta d'accés a habitatges fóra superior a 12 m.
Caldrà que es faça un segon ascensor si l'altura, amidada de la mateixa manera que el cas anterior, fóra superior a 26 m o si el número d'habitatges servits per l'ascensor fóra superior a 28.
A l'objecte de fer un itinerari practicable per a persones amb mobilitat disminuïda, almenys un ascensor comptarà amb les característiques següents:
- Les portes, tant de la cabina com les d'accés a cada planta, tindran un espai lliure amb una amplària mínima de 0'80 m i seran automàtiques.
- La cabina de l'ascensor tindrà, com a mínim, unes dimensions lliures de 0'90 x 1'20 m, i serà la de menor dimensió la que confronta amb el buit d'accés a aquest. La superfície mínima serà de 1'20 m2.
- El desnivell màxim entre el llindar de la cabina i el corresponent a la porta d'accés a cada planta serà de + /- 20 mil·límetres.
Els replans d'accés des de l'ascensor a cada planta tindran una amplària d'1'20 m.
Article 2.12. Patis.
Els patis de l'edifici es poden considerar interiors o exteriors, segons que estiguen continguts dins del volum de l'edifici o situats en la façana.
Els patis interiors, en funció de l'heterogeneïtat d'usos als quals serveixen comptaran amb unes dimensions mínimes per a garantir la menor interferència d'usos, dins els límits de les exigències de salubritat. S'estableixen quatre tipus de patis:
Tipus 1. Aquests patis, podran servir simultàniament a qualsevol tipus d'habitació o espai comú, inclòs l'estat. Si serviren a l'estat, els paraments d'aquestos patis hauran de tenir tractament de façana en el seu disseny i construcció, i seran utilitzables com a espai comunitari.
Tipus 2. Aquests patis, podran servir simultàniament a qualsevol tipus d'habitació o espai comú, tret de l'estar.
Tipus 3. Aquests patis, podran servir a les mateixes habitacions que els del tipus 2, i no es permetrà que hi recaiguen simultàniament cuines i dormitoris.
Tipus 4. Aquests patis, podran servir únicament a banys, lavabos, safareigs i a espais comuns de l'edifici.
Les dimensions que defineixen aquestos patis i també les
Veure imatge
habitacions a les quals poden servir es reflecteixen en el quadre següent. El diàmetre mínim de la circumferència inscriptible és variable segons siga habitatge plurifamiliar o unifamiliar.
En els patis Tipus 1, quan l'ample del solar siga inferior al diàmetre obtingut per aplicació del quadre anterior, es prendrà com a ample del pati el del solar i com a profunditat del pati el diàmetre de la circumferència obtingut.
En edificis d'un o dos habitatges per planta, situats en solars de reduïdes dimensions en comparació a l'altura edificable, els patis quedaran exempts del compliment de les dimensions mínimes anteriors, si existeix una possibilitat material de realitzar una distribució racional en planta dels habitatges, a causa a la desproporció que hi ha entre la superfície mínima del pati exigible, segons aquesta normativa, i la superfície del solar. En qualsevol cas, haurà de complir la regulació dels patis mínims especificats en les Ordenances Municipals corresponents.
Els patis exteriors, compliran les limitacions a l'efecte contemplades en les Ordenances Municipals d'Edificació corresponents.
Tots els patis, tant interiors com exteriors, si no són d'ús privat, seran accessibles, des d'espais comuns, per al seu manteniment i neteja.
Article 2.13. Buits de servei.
Els buits de servei que continguen instal·lacions comunes o conjunts d'escomeses individuals, hauran de ser registrades des d'espais comuns i permetran realitzar adequadament les operacions de manteniment i reparació. Les instal·lacions en el seu interior estaran separades entre si, segons la seua normativa específica (Annex I).
Article 2.14. Aparcaments.
En el disseny d'aparcaments, en edificis d'habitatges, s'atendran a les Ordenances Municipals corresponents.
Subsidiàriament, es tindran en compte les condicions particulars de disseny dels aparcaments en edificis d'habitatges de protecció oficial (article 3.1).
Condicions de seguretat
Article 2.15. Estabilitat.
L'edifici serà estructuralment estable, i no haurà d'estar afectat per lliscaments del conjunt, girs o enfonsaments que posen en perill els ocupants o tercers, o bé efecte als edificis confrontants.
La sobrecàrrega d'ús vigent en la norma «Accions en l'Edificació» (Annex 1-4) condicionarà i limitarà els usos als quals puga destinar-se l'edifici.
Article 2.16. Seguretat contra el robament.
En el disseny i construcció de l'edifici, s'adoptaran les solucions arquitectòniques adequades, que dificulten l'accés a aquest de persones no autoritzades que puguen constituir un risc tant per a l'edifici com per als usuaris o els béns.
La solució adoptada serà compatible amb la fàcil evacuació de l'edifici en cas d'emergència.
Article 2.17. Seguretat contra la caiguda.
Els espais de finestra, l'altura de les quals sobre el paviment de l'habitatge o espais comuns siga inferior a 0'90 m estaran protegits per vidre armat o de seguretat, plafons o baranes, fins l'altura de 0'90 m des del paviment, i resistiran una càrrega horitzontal de 100 kg/m aplicat en la part superior.
En elements comuns d'edificis de més d'un habitatge, els balcons, terrasses, espais amb desnivells bruscs d'altura superior a 0'70 m, escales, rampes, etc. estaran protegits per baranes amb les característiques següents:
- Altura mínima:
0'90 m en l'interior de l'edifici (escales, rampes ... )
1'00 m en l'exterior de l'edifici (balcons, terrasses ... )
- Resistir una càrrega horitzontal: 100 kg/m.
- Disseny: no permetre el pas entre els seus buits d'una esfera de diàmetre major de 0'12 m, ni ser escalable.
Article 2.18. Seguretat contra el foc.
L'edifici complirà les condicions de protecció contra incendis d'acord amb el que s'especifica en la NBE-CPI vigent (Annex I-3) i les Ordenances Municipals corresponents.
Article 2.19. Seguretat contra llamps.
Els edificis disposaran de parallamps, en les condicions determinades per la normativa vigent (Annex I-17) i d'acord amb els criteris de disseny i càlcul de la NTE-IPP (Instal·lacions de protecció: parallamps). (Annex I-16).
Article 2.20. Seguretat contra els riscs de les instal·lacions.
Les instal·lacions de l'edifici tindran les suficients mesures de seguretat pel que fa a la ubicació, disposició, accessibilitat, compartimentació, etc., reflectides en les normatives especifiques i en les normes bàsiques de l'edificació. (Vegeu Annex I-6, 7, 8, 10, 11).
Condicions de salubritat
Article 2.21. Il·luminació.
- Escales. en edificis de més d'un habitatge, les escales comptaran amb il·luminació natural, amb un mínim d'un metre quadrat per planta i en totes les plantes en les quals hi haja habitatges. Aquesta no s'ha de produir a través de balcons o terrasses d'ús privat per evitar-ne el possible tancament
La il·luminació zenital serà admissible fins quatre plantes, i haurà de quedar un buit central lliure en tota l'altura de l'escala, en el qual es puga inscriure un cercle de 1'10 m de diàmetre, i tindrà una superfície translúcida superior als 2/3 de la superfície en planta d'escala.
Article 2.22. Ventilació.
- Façanes i Patis:
En el disseny de façanes i patis, tant interiors com exteiors, per a limitar possibles estrangulaments, es tindran en compte les següents condicions:
Des d'un punt qualsevol d'un buit d'il·luminació i ventilació i en el plànol horitzontal que passe per aquest punt, es podrà observar sense obstruccions, un segment de L metres de longitud, paral·lel a la façana i situat a L metres d'aquesta, de tal manera que l'angle de visió que definesca el punt amb l'esmentat segment siga igual o superior a 451.
La dimensió L, d'acord amb el tipus de pati, prendrà els valors següents:
Tipus de pati 1 2 i 3 4
L (m.) 6'00/4'00 3'00/2'00 2'00/1'50
El valor major de L, de cada requadre és aplicable a edificis de més d'un habitatge i el menor a edificis d'un habitatge
En cas de patis coberts, hi haurà una eixida d'aire a la part superior d'almenys, 1/6 de la superfície en planta del pati El cobriment del pati serà translúcid.
- Escales: les escales d'edificis d'habitatge tindran ventilació directa. Els seus buits d'il·luminació seran practicables, almenys, en la sisena part de la superfície mínima d'il·luminació definida anteriorment, i no es produirà a través de balcons o terrats d'ús privat.
En cas d'il·luminació zenital haurà d'existir una ventilació perimetral en el trobament de l'envidriament amb la caixa d'escala.
-,Conductes de ventilació: els conductes de ventilació sobrepassaran el nivell de la coberta en, almenys, 1'10 m si no hi havia obstruccions en un radi de 6 metres; en cas contrari, s'haurà d'incrementar aquesta altura en funció de l'altura de l'obstrucció i la distància d'aquesta al conducte, segons NTE-ISV (Annex I-12).
Solucions alternatives als conductes de ventilació:
1. Els banys i safareigs podran ventilar mitjançant patinets de dimensions mínimes 1,20 x 0, 80 m, seran registrables per a la seua neteja i manteniment i serviran un màxim de vuit plantes.
2. S'admet la ventilació mecànica per conductes verticals independents fins a la coberta, per a cada bany o lavabo de cada habitatge, amb els requisits que exigeix la normativa exigencial (Annex II).
Article 2.23. Atenuació acústica.
Els elements separadors entre distints locals, habitatges i zones comuns, comptaran amb el suficient aïllament del soroll aeri i del soroll d'impacte, segons la NBE-CA vigent. (Annex I-1).
Article 2.24. Confort higrotèrmic.
Estarà garantida, en condicions normals, l'estanqueïtat dels tancaments de façana, cobertes i el terra de l'edifici, de l'aigua i el vent.
Els registres de les persianes hauran de ser estancs a l'aigua i al vent i estaran aïllats tèrmicament.
En els habitatges situats en planta baixa hauran d'estar aïllats del terreny mitjançant una cambra d'aire ventilada i barrera antihumitat corresponent. Si hi mancava, hi haurà un sistema d'impermeabilització que evite l'aparició en d'humitats en l'habitatge procedents del terreny.
La pèrdua global de calor de l'edifici, el disseny i el càlcul dels elements de compartimentació i tancament, i el sistema de calefacció que hi haja, s'ajustaran a la NBE-CT vigent i reglamentació específica d'instal·lacions. (Annex I-2, 10).
Condicions de dotació
Article 2.25. Proveïment d'aigua.
El cabal i la pressió de la xarxa interior seran suficients per a aconseguir el subministrament mínim, segons la norma bàsica vigent (Annex I-6), en circumstàncies normals i en el punt més desfavorable. Si hi manca, haurà d'instal·lar-se un sistema que garantesca el cabal i la pressió en els punts de consum.
La independència de fluid quedarà assegurada impedent-se la mescla amb aigües residuals o d'origen distint al previst.,
Quedarà assegurada així mateix, la independència de l'usuari, de manera que puga accedir a la xarxa general sense servitud, que puga seccionar la seua instal·lació i que permeta la instal·lació d'un comptador individual.
El traçat de la instal·lació serà preferentment per zones d'ús comú, o de fàcil accés des d'aquestes, per a facilitar el manteniment.
Article 2.26. Subministrament d'energia elèctrica i d'altres instal·lacions
La independència de la instal·lació elèctrica es garantirà mitjançant seccionament general de la xarxa i seleccionament parcial de circuits en aparcaments, zones comuns, locals, habitatges, etc.
Estarà assegurada la independència del subministrament d'energia elèctrica de cada usuari, de manera que tinga accés directe a la centralització comuna, puga instal·lar un comptador individual que puga seccionar la instal·lació d'aquest.
El traçat de la instal·lació elèctrica serà preferentment per zones d'ús comú o de fàcil accés, i seran independents les derivacions individuals.
Els edificis de més d'un habitatge comptaran amb instal·lacions generals d'antena col·lectiva, interfonia des de l'accés exterior a cada habitatge i de telèfons.
Els edificis d'habitatges comptaran amb instal·lació general de connexió a terra de les instal·lacions i masses metàl·liques, segons el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. (Annex I-7).
Article 2.27. Evacuació d'aigües residuals.
La independència de la instal·lació s'assegurarà mitjançant: tancadura hidràulica a la sortida dels aparells en l'interior de l'habitatge, ventilació de les baixants amb l'exterior, arquetes accessibles a peu de baixant o si hi mancava, si la xarxa és penjada es disposarà de registres en els punts de trobament entre baixant i xarxa horitzontal, i finalment, mitjançant pou general, preferentment sifònic, en la connexió a la xarxa de clavegueram.
El traçat de la instal·lació serà preferentment per zones d'ús comú o de fàcil accés, especialment les arquetes de col·lectors horitzontals.
Les estances de comptadors disposaran d'albelló sifònic.
Article 2.28. Evacuació d'aigües pluvials.
Les aigües pluvials recollides en les cobertes de l'edifici no vessaran directament a la via pública, sinó que s'hauran de conduir mitjançant baixants a la xarxa de sanejament, sempre que aquesta tinga prou capacitat i ho permeta la normativa municipal corresponent.
Condicions espacials
Article 2.29. Accessos.
Els accessos, tant de vianant com de trànsit rodat, hauran d'estar pavimentats fins a l'edifici, i estarà prevista l'evacuació d'aigües de pluja per clavegueram o si hi mancava per vessament natural del terreny, que es dotarà de les pendents adequades.
L'emplaçament
Condicions de seguretat i salubritat
Article 2.30. Situació.
Els abocadors de fem comunals, les estacions de transformació d'escombraries, les instal·lacions d'aigües residuals i d'altres indústries molestes, insalubres, nocives, o perilloses, estaran separades dels emplaçaments d'habitatges, i es respectaran les distàncies prescrites en la seua normativa específica vigent (Annex I-13)
No estaran immediats a dunes movedisses.
Distaran més de 25 m d'àrees forestals qualificades amb reconegut perill d'incendi, i l'esmentada banda, estarà lliure d'arbusts o vegetació.
Condicions de dotació
Article 2.31. Proveïment d'aigua.
El proveïment d'aigua es realitzarà mitjançant connexió a la xarxa de subministrament públic, i es trobarà aquesta connexió proveïda de clau de tallament per al seu aïllament de la xarxa. En cas de proveïment particular, realitzat mitjançant pou o aljub, es garantirà un aforament mínim de 100 litres per persona i dia, i s'assegurarà la potabilitat de l'aigua mitjançant anàlisi. Per a evitar una possible contaminació, el pou estarà situat, si hi hagués desnivell, en cota superior al pou d'aigües residuals i en qualsevol cas a més de 50 metres de distància d'aquest.
Article 2.32. Subministrament d'energia elèctrica.
El subministrament d'energia elèctrica es realitzarà mitjançant connexió a la xarxa pública, d'acord amb la reglamentació específica (annex 1-7). En cas d'instal·lació autònoma, si no hi havia xarxa pública -, es garantirà el subministrament necessari per a les dotacions d'enllumenat, equips i sistemes, especificats en els apartats d'habitatge.
Article 2.33. Evacuació d'aigües residuals.
L'evacuació d'aigües residuals es realitzarà mitjançant connexió a la xarxa de clavegueram, estant aquesta connexió proveïda de pou registrable. Si no hi hagués xarxa de clavegueram, l'evacuació es farà mitjançant un sistema de depuració i abocament d'acord amb NTE-ISD (Annex I-14).
CAPITOL III,
L'habitatge de protecció oficial (HPO)
L'edifici
Article 3.1. Aparcaments.
Estaran situats en planta baixa o soterrani dels edificis destinats a habitatge, o en locals independents.
No estaran situats sobre habitatges llevat dels casos justificats que garantesquen les exigències de seguretat, salubritat i insonorització.
En el seu disseny, es tindran en compte les següents condicions:
* Vestíbul: serà independent funcionalment de l'accés de vehicles.
* Accés de vianants: en aparcaments es disposarà d'un accés per als vianants independent de la rampa d'accèé de vehicles. Quan aquest accés es realitze per rampa o escala, aquestes compliran allò especificat en l'article 2.11 que fa referència a circulacions horitzontals i verticals de l'edifici.
* Espais d'accés: l'amplària mínima d'espais d'accés i replans complirà amb les següents limitacions:
- A carrers d'amplària igual o superior a 12 m = 3'00 m.
- A carrers d'amplària inferior a 12 m = 4'00 m.
En aparcaments amb capacitat superior a 100 places l'espai d'accés serà de 6'00 m, o bé tindrà dos espais independents amb l'amplària definida anteriorment d'acord amb l'amplària de carrer.
Tots els aparcaments disposaran d'un replà amb una amplària igual a l'espai mínim i amb una fondària mínima de 5'00 metres, sense incloure en aquesta superfície la d'ús públic, i amb pendent menor del 5%.
Si la porta de l'aparcament es situa al plànol de façana o al replà tindrà l'amplària mínima d'aquestes.
- Si la porta de l'aparcament se situa en contacte amb la rampa tindrà l'amplària mínima d'aquesta.
* Rampa: complirà amb les següents limitacions:
- Recta: Pendent no major del 16%.
- Revolta: pendent no major del 12%.
- Radi de gir mínim en l'eix: 6 m.
- Amplària de rampa mínima: 3'00 m.
Les rampes que servesquen a més de 100 places tindran una amplària mínima de 6 m amb dos sentits de circulació diferenciats o existiran dues rampes independents amb una amplària de 3 m cadascuna.
* Distribució interior: complirà les següents limitacions:
- Altura lliure: 2'20 m.
- Nombre màxim de places: no major que la superfície
útil total en m2. (incloent-hi voreres, corredors per a maniobres, etc.) dividida per 2 ' 0 m2.
No major que el nombre d'habitatges de l'edifici quan aquestes places estiguen vinculades a habitatges.
- Nombre mínim de places: No menor que la superfície útil total en m2 dividida per 30 m2.
- Dimensió mínima per plaça: 2'2Ox4'50 m d'amplària i longitud lliures de suports estructurals.
- Amplària de carrer mínima: 3'00 m.
- Radi de gir mínim en l'eix: 4'50 m.
- Només s'haurà de fer maniobra per tal d'estacionar el vehicle, i s'hi deixarà un espai lliure davant de la plaça com a mínim de 4'50 m x 2'20 m.
* Garatges en habitatges unifamiliars: en habitatges unifamiliars es compliran les condicions de disseny anteriors amb les següents modificacions:
- Replà: superfície mínima 2'70 x 2'50 m pendent màxim del 6%.
- Buit d'accés mínim: 2'70 m.
- Superfície mínima de garatge: 14 m2.
- Dimensions mínimes: 2,'55 x 4'80 m. (amplària i longitud).
* Il·luminació: en aparcaments, la il·luminació artificial s'efectuarà exclusivament mitjançant llums elèctrics conforme al REBT (Vegeu annex I).
* Ventilació: l'evacuació de gasos de l'interior de l'aparcament s'efectuarà seguint algun dels següents sistemes:
- Ventilació natural: aquesta es produirà a través d'espais oberts a l'exterior o a patis interiors d'ús exclusiu als quals no recaiguen buits d'altres locals o habitatges.
La superfície mínima de ventilació serà d'1 metre quadrat de buit per cada 200 metres quadrats de superfície d'aparcament, i els buits se situaran de forma que es produesca ventilació creuada.
En el cas de ventilar a façana o a patis d'illa, els buits de ventilació estaran separats suficientment de qualsevol buit d'habitatges o altres locals, per a evitar interferències entre elis.
- Ventilació mecànica: realitzada per mitjans mecànics garantida la renovació de l'aire viciat de l'interior amb un cabal mínim de 250 M3/hora per plaça d'aparcament.
Els conductes d'extracció seran exclusius de l'aparcament. No s'hi podran connectar a un altre tipus de locals o habitatges.
En aparcaments amb capacitat superior a 100 places hauran d'existir simultàniament als dos sistemes de ventilació, natural i mecànica, descrits anteriorment.
* Protecció contra el foc: els aparcaments compliran les condicions de protecció contra incendi, regulats en les Ordenances Municipals corresponents i en la NBE-CPI vigent. (Annex I-3).
Article 3.2. Trasters independents dels habitatges.
S'admetran com a trasters annexos als habitatges, els locals destinats a tal fi exclusiu, sense que se n'incorpore cap. Els locals tindran un accés directe des de les zones comunes de circulació de l'edifici.
En el cas d'edificis d'un sol habitatge, l'accés al traster es farà des de l'exterior. La superfície d'il·luminació exterior d'aquests, si l'hagués, estarà situada per damunt d'1'80 m del nivell del sòl del local. La superfície útil del traster serà, com a màxim, el 15% de la superfície útil de l'habitatge a què estiga adscrit.
L'emplaçament
Article 3.3. Serveis urbanístics dels terrenys.
Per a poder edificar sobre el sòl, aquest haurà de complir amb l'establert en el Reial Decret 1346/1976, de 9 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana.
En qualsevol dels casos, els terrenys que el planejament incloga en sòl urbà, hauran d'estar dotats d'accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica. Si aquests no hi són, es podrà edificar quan s'assegure l'execució simultània de la urbanització i de l'edificació. S'haurà de complir prèviament el següent:
a) Que es justifique documentalment haver prestat fiança a favor de l'Ajuntament corresponent, en quantia suficient per a garantir l'execució de les obres d'urbanització, que assoliran no únicament les obres que afecten al front de façana o façanes del terreny sobre el qual es pretenga construir, sinó totes les infrastructures necessàries perquè es puguen prestar els serveis públics necessaris tals com xarxa de proveïment d'aigües, sanejament, enllumenat públic i pavimentació de voreres i calçades, fins el punt d'enllaç amb les xarxes generals i viàries que estiguen en funcionament. (Art. 78 de la Llei, art. 40 del Reglament de Gestió i concordants).
b) Que el projecte incloga el dels serveis que faltaren i que hauran de realitzar-se abans de sol·licitar la Qualificació Definitiva (Art. 76 del Reglament d'HPO).
Quan es tracte de projectes que s'executaran per fases, s'atendrà al disposat en l'art. 79 del Reglament.
Quan la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana ho permeta, es podrà edificar en sòl no urbanitzable, en complir-se els tràmits previs que en aquesta s'establesquen.
En aquest cas, haurà de comptar amb sanejament natural per a les aigües pluvials i la instal·lació de depuració i abocament s'ajustarà quant a disseny, càlcul i construcció al que específica la NTE-ISD (Annex I-14).
ANNEX 1
Normes bàsiques d'edificació, reglaments específics i d'altres disposicions d'obligatòria consideració a l'efecte d'aquesta normativa.-
1. NBE-CA-88: Condicions Acústiques en els edificis. Reial Decret 1909/1981 de 24 de juliol (BOE 7-9-81). Modificat per Reial Decret 2115/1982, de 12 d'agost (BOE 3-9-82 i 7-10-82). Modificat de nou per Ordre de 29 de setembre de 1988 (BOE 8-10-88).
La primera part, articulada, recull les directrius generals i les prescripcions obligatòries i la segona, en cinc annexos, detalla els conceptes fonamentals, les característiques acústiques de l'entorn i de l'interior dels edificis i estableix procediments de càlcul, condicions dels materials i recomanacions.
2. NBE-CT-79: Condicions Tèrmiques dels edificis. Reial Decret 2429/1979 de la Presidència de Govern de 6 de juliol, BOE de 22 d'octubre de 1979.
Només per a edificis de nova planta. Preveu aspectes de confort tèrmic, prohibició de condensacions i limitació de pèrdues de calor per transmissió, infiltració en buits, etc., amb la finalitat d'estalviar energia d'acord amb el clima i la forma dels edificis.
La primera part, articulada, recull les prescripcions obligatòries i la segona, procediments de càlcul, condicions dels materials i recomanacions.
3. NBE-CPI-91: Condicions de Protecció contra Incendis dels edificis. Reial Decret 279/1991, d'1 de març (BOE de 8 de març de 1991).
Estableix unes condicions generals per a la prevenció i protecció contra incendis que han de complir els edificis dels següents aspectes: compartimentació, evacuació i senyalització; comportament al foc dels elements constructius i materials; instal·lacions generals i locals de risc especial; instal·lacions de protecció contra incendi; condicions particulars per a distints usos.
Complementàriament existeixen uns apèndixs de comportament al foc dels elements constructius; senyals d'evaquació i índex de disposicions relacionades amb la protecció contra incendis en els edificis.
4. NBE-AE-88: Accions en l'Edificació. Decret 195/1963, del Ministerio de la Vivienda de 17 de gener de 1963; BOE de 9 de febrer de 1963. Modificada per Reial Decret 1370/1988 d'11 de novembre.
Estableix les accions gravitatòries del vent, tèrmiques i reològiques que han de considerar-se en el projecte i execució de tot tipus de edificacions.
5. Normes sismo-resistents PDS- 1/174. Part A. Decret 3209/1974 del Ministeri de Planificació del Desenvolupament de 30 de agost de 1.974; BOE de 21 de novembre de 1974.
Estableix les accions sísmiques que han de considerar-se en el projecte, la construcció i l'explotació de tot tipus d'obres i serveis.
6. Normes bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament d'aigua. Ordre del Ministeri d'Indústria de 9 de desembre de 1975; BOE de 13 de gener de 1976 i 12 de febrer de 1976.
D'obligada aplicació a totes les instal·lacions per a prestació de serveis públics de proveïment d'aigua.
7. Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 2413/1973 del Ministeri d'Indústria de 20 de setembre de 1973; BOE de 9 d'octubre de 1973, i Instruccions Complementàries.
Normes bàsiques de caràcter general que defineixen l'àmbit i les característiques de les instal·lacions electrotècniques de baixa tensió, els preceptes que afecten a les relacions entre les empreses subministradores i els usuaris, els problemes de seguretat i aspectes que es refereixen a la intervenció de l'administració i el procediment aplicable en cada cas.
8. Reglament d'aparells d'elevació i manutenció i instrucció tècnica complementària MIE-AEM-1. Reial Decret 2291/1985 del Ministeri d'Indústria. i Energia de 8 de novembre de 1985. Ordre de 23 de setembre de 1987; BOE 6 d'octubre de 1987.
9. Antenes col·lectives. Llei 49/1966 del Cap d'Estat de 23 de juny de 1966; BOE de 25 de juliol de 1966.
Declara obligatòria la instal·lació d'antenes col·lectives a tot immoble de nova construcció i en els ja habitats, en determinades condicions, i es dictaran normes tècniques per a assegurar una bona recepció dels senyals.
10. Reglament d'instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària, a fi de racionalitzar el seu consum energètic i instruccions tècniques complementàries. Reial Decret 1618/1980, de la Presidència de Govern, de 4 de juliol de 1980, BOE de 6 d'agost de 1980. Modificat pel Reial Decret 2946/1982 de la Presidència de Govern, de 10 d'octubre de 1982; BOE de 12 de novembre de 1982.
Defineix les condicions que han de complir les instal·lacions que consumeixen energia amb finalitats tèrmiques no industrials, per a aconseguir-ne un ús racional, atesa la qualitat i seguretat d'aquestes i la protecció del medi ambient.
11. Normes bàsiques d'instal·lació de gas en edificis habitats. Ordre de la Presidència de Govern de 29 de març de 1974; BOE 30 de març de 1974.
D'aplicació a les instal·lacions per a utilització de tot tipus de gasos combustibles.
Constitueix un compendi de tots els requisits tècnics que han de complir les instal·lacions a fi d'obtenir l'adequada seguretat. A tal fi es preveu: el dimensionament de les canonades, materials, instal·lacions, instal·lació de canonades, reductors, reguladors i limitadors de pressió, la instal·lació de comptadors, instal·lació d'aparells, assajos i verificacions, entrada d'aire comprimit i evacuació de fums.
12. NTE-ISV: Norma Tecnològica de l'Edificació, Instal·lacions de Salubritat: Ventilació. Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 2 de juliol de 1975; BOE 5 i 12 de juliol de 1975.
Renovació d'aire en locals situats en edificis d'habitatges amb un màxim de 20 plantes, inclós el garatge.
13. Reglament d'activitats molestes, insalubres i perilloses. Decret 2414/1961 de la Presidència de Govern de 30 de novembre de 1961; BOE 7 de desembre de 1961; correcció d'errades, el 7 de març de 1962.
Obliga les indústries que es dediquen a activitats que produeixen fums, pols, vapors o gasos a dotar-se d'instal·lacions eficaces i adequades de precipitació de la pols o depuració dels vapors o gasos, en sec, en humit o per procediment elèctric i obliga que en cap cas les concentracions d'aquests elements ultrapassen unes determinades xifres.
14. NTE-ISD: Norma Tecnològica de l'Edificació, Instal·lacions de Salubritat: Depuració i abocament. Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 9 de gener de 1974; BOE 16 i 19 de gener de 1964.
Depuració i abocament de les aigües residuals de tipus domèstic, no industrials, procedents d'una xarxa d'evacuació que serveix a una població P no major de 10.000 habitants.
15. NTE-ISC: Norma Tecnològica de l'Edificació, Instal·lacions de Salubritat: Clavegueram. Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 6 de març de 1973; BOE 17 de març de 1973.
Evacuació d'aigües pluvials i residuals des de les respectives connexions de servei fins al canal receptor o fins l'estació depuradora quan aquesta siga necessària.
16. NTE-IPP: Norma Tecnològica de l'Edificació, Instal·lacions de Protecció: Parallamps. Ordre del Ministeri de l'Habitatge d'1 de març de 1973; BOE de 10 de març de 1973.
Instal·lacions de protecció contra els llamps des del cap o xarxa de captació, fins la connexió a terra de l'edifici.
17. Parallamps radioactius. Reial Decret 1428/1986 del Ministeri d'Indústria i Energia de 13 de juny de 1986. BOE 11 de juliol de 1986.
Prohibeix l'ús de radioelements en la fabricació de Parallamps i la importació i instal·lació dels que incorporen fonts radioactives.
18. Característiques d'habitatges per a minusvàlids en HPO. Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 3 de març de 1980; BOE de 18 de març de 1980 i Reial Decret 355/80 del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 25 de gener de 1980. BOE de 28 de febrer de 1980.
ANNEX II
Definicions contingudes en aquesta normativa
Altura lliure
S'entén per altura lliure la separació existent, amidada en sentit vertical, entre el pla del paviment i el sostre en qualsevol dels seus punts.
Altura de pati
Es la separació que hi ha, mesurada en sentit vertical, el pla del paviment de la planta inferior d'habitatge amb il·luminació pel pati i la línia de coronació definida per l'edificació de més altura continguda en el perímetre del pati, excloses les edificacions mitgeres enfrontades.
Com a condició general no s'admeten altres construccions que superen els 45º a partir del pla horitzontal que conté la línia de coronació.
En el cas de patis no adossats a edificis mitgeres de més altura no computaran a l'efecte de definir la línia de coronació la caixa de l'escala:, la cambra de l'ascensor o els dos si estan situats en el mateix costat del pati. Els altres costats del pati hauran de complir la condició general.
Lavabo
Es denomina lavabo l'habitació destinada a la higiene de les persones, d'existència complementària en alguns habitatges amb característiques reduïdes respecte del bany.
Bany
Es denomina bany l'habitació destinada a la higiene de les persones, d'existència obligada a tots els habitatges, amb les característiques definides en ets epígrafs corresponents.
Dimensió lliure
Es la separació, amidada en horitzontal, vertical o en la direcció adequada, entre els màxims sortins del buit, paraments enfrontats, arestes, etc., que s'estiguen regulant.
Garatge o aparcament
Tot local, cobert i amb tancadors laterals, destinat a la vigilància amb caràcter regular, de vehicles de motor i mecànics.
Segones llums
Una habitació o recinte compartimentat està en segones llums, quan realitza la seua ventilació i il·luminació, exclusivament, mitjançant una obertura comuna i permanent amb una altra habitació o recinte, que té buits d'il·luminació i ventilació exterior de l'edifici.
Superfície útil
S'entén per superfície útil, a l'efecte exclusiu d'aquesta norma la del sòl de l'habitatge, tancada pel perímetre definit per la cara interior dels seus tancadors amb l'exterior o amb altres habitatges o locals de qualsevol ús. Del conjunt de superfície útil resta exclosa la superfície ocupada, en planta, per les partions interiors de l'habitatge fixes o mòbils, elements estructurals verticals i canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 100 cm2, i aquella superfície de sòl de l'habitatge sobre la qual l'altura lliure siga inferior a 1'5 metres. No es computen a l'efecte exclusiu d'aquesta norma, les superfícies de sòl dels espais exteriors com terrasses i balcons.
Ventilació forçada
La produïda per la circulació i sortida de l'aire d'un recinte, de manera continuada, mitjançant un conducte vertical amb aspirador estàtic al seu extrem superior i situat a l'ambient exterior.
Ventilació mecànica
La produïda per la circulació i eixida de l'aire d'un recinte a l'exterior, quan és impulsat per un mecanisme motor.
Vestíbul
Espai d'accés comú a diversos habitatges.
ANNEX III
Criteris en termes d'exigència en els quals es basa aquesta normativa
L'habitatge
Exigències espacials
Es considera habitatge, tot espai destinat a ús autònom que permeta el desenvolupament de les funcions humanes, i constitueix un conjunt d'espais d'ús privat i delimitat, que té connexió pròpia entre tots dos sense necessitat de travessar àrees d'ús comunitari.
Els espais interiors de l'habitatge, que en conjunt el constitueixen, permetran desenvolupar les funcions humanes elementals, i s'estableixen els compartiments necessaris per tal de satisfer els requisits específics de cada funció. El dimensionament d'aquests espais interiors serà d'acord amb la funció o funcions assignades i la possible comptabilitat en l'espai o en el temps.
Els espais per a les funcions humanes
Es determinen per la funció que preveu desenvolupar en el seu interior. A l'efecte d'aquesta norma es defineixen vuit espais elementals que respondran unívocament a les funcions previstes segons s'indica tot seguit:
a) Accés i desplaçament: a l'habitatge es permetrà la funció d'accés des de l'espai exterior o interior de l'edifici i també la possibilitat de circulació de les persones per a canviar d'activitat d'un espai a un altre. Aquest espai podrà diferenciar-se o compartimentar-se segons les activitats dels espais als quals serveix.
b) Relació i lleure: en l'habitatge podran desenvolupar-se les activitats pròpies de la convivència i lleure dels seus habitants i la relació social. Aquest espai serà diferenciat d'altres espais, i també es podrà compartimentar. El dimensionament tindrà en compte el moblament específic.,
c) Ingestió d'aliments: a l'habitatge existirà un espai que permeta la ingestió d'aliments simultàniament a tots els usuaris. Aquest espai serà diferenciat d'altres espais i podrà compartimentar-se. El dimensionament considerarà el moblament específic.
d) Preparació d'aliments: a l'habitatge hi haurà un rebost que permeta l'emmagatzematge i conservació d'aliments; i la preparació i cocció, neteja d'estris utilitzats i evacuació de residus. Aquest espai estarà diferenciat d'altres espais i es podrà compartimentar. El dimensionament considerarà el moblament i aparells específics.
e) Neteja de les coses: haurà a l'habitatge un espai que permeta la neteja i el manteniment de la roba de vestir, i els béns i elements continguts a l'espai habitable. Aquest espai estarà diferenciat d'altres espais i preferentment obert a l'espai exterior. El dimensionament considerarà el moblament i aparells específics.
f) Formació i treball: a l'habitatge es podran realitzar funcions intel·lectuals i de formació de les persones, com l'estudi i semblants. També, es permetran activitats professionals que no entrebanquen les altres funcions de l'espai. L'espai per a aquesta funció haurà d'estar compartimentat per les necessàries condicions d'assossec, i podrà ser compartit amb altres segons el seu règim d'ús.
g) Descans: l'habitatge comptarà amb un o alguns espais que permeten dormir simultàniament a tots els ocupants. Estaran compartimentats per raó de l'aïllament necessari. El dimensionament tindrà en compte el moblament específic.
h) Higiene personal: l'habitatge disposarà, si més no, d'un espai per a l'exercici de les activitats de neteja personal i evacuació. Atés el seu caràcter haurà d'estar compartimentat pel caràcter privatiu entre sexes i edats dels usuaris. El dimensionament comptarà amb els aparells específics.
Aquests espais, definits per la funció, podran compartimentar se en recintes o habitacions la denominació individualitzada dels quals és la següent:
Veure imatge
Exigències de salubritat
Il·luminació i assolellada
S'atendrà que la il·luminació siga fonamentalment solar en els espais interiors de l'habitatge i assolirà en el període diürn els nivells suficients de durada, d'acord amb les funcions humanes que s'hi desenvolupen.
Per als espais d'accés i bany pot Substituir la il·luminació natural per il·luminació artificial amb els mateixos nivells. En tots els espais la il·luminació complementària ha d'existir com a dotació per a les hores nocturnes.
Atenuació acústica
En els espais interiors no existiran sorolls que entrebanquen el desenvolupament i les funcions per a les quals estiguen destinades. Per tant no hi produiran molèsties o incomoditat ni faran difícil la concentració afegint fatiga o dificultant el son. Així mateix es procurarà la no intel·legibilitat de la paraula humana entre locals contigus.
Ventilació
Als espais interiors estara assegurada de manera suficient la renovació d'aire fresc de l'exterior. Us condicions per a la renovació d'aire als espais assegurarà l'eliminació de fums i gasos, i l'absència d'olors desagradables permanents.
Els paràmetres que mesuren la satisfacció d'aquesta necessitat són :
a) La renovació mitjana d'aire, expressada en taxa de renovació per hora.
b) El cabal d'aire extret per local.
Els valors mínims ' d'aquests paràmetres són:
1. A locals de baixa demanda de ventilació com accés, sala d'estar, menjador, treball (no pol·lucionant) i dormitori:
- Renovació mitjana de local = 0'5 renovacions/hora.
2. A locals d'alta demanda de ventilació com cuina, safareig i bany:
- Cabal extret continu de 10 litres per segon. A més, a cuines, aquest cabal serà complementat per un cabal extret intermitent de 30 litres per segon.
Es recomanable que la circulació d'aire es produesca en el següent sentit: dormitoris, estar i circulació cap a la cuina, bany i safareig.
Confort higrotèrmic
En els espais interiors de l'habitatge es donaran les condicions necessàries perquè els paràmetres que mesuren la satisfacció d'aquesta exigència temperatura, velocitat de l'aire i humitat relativa- es, mantinguen en condicions de confort, i així es facilitarà la higiene dels usuaris i la bona conservació de l'habitatge.
La temperatura superficial de la cara interior dels paraments serà en qualsevol cas superior a la del punt de rosada de l'aire interior, per a assegurar l'absència de condensacions en els esmentats paraments.
Exigències de dotació
Instal·lacions i equips.
Els espais elementals necessiten d'equip, moblament i instal·lacions, com a elements necessaris per al desenvolupament de les funcions que els són propis. La provisió d'aquests elements per a cada espai s'expressa en la taula següent:
Veure imatge
Les superfícies que delimiten els espais elementals comptaran amb els acabats adequats a les funcions que s'hi desenvolupen i no presentaran textures agressives al tacte o formes que presenten perill per als usuaris. Aquesta exigència no s'acompleix a través dels paràmetres valorables, sinó mitjançant condicions dels paviments i paraments:
a) Els paviments, en general, no seran pulverulents ni lliscadissos, i no presentaran relleixos o celles que provoquen entrebancs a les persones que els transiten. Als recintes com cuina, safareig, bany i si s'escau estenedor, seran a més llavables i impermeables.
b) Els paraments, en general, no seran pulverulents ni agressius al tacte. Als recintes humits seran a més llavables i impermeables.
L'edifici
Exigències espacials
L'edifici d'habitatges i les edificacions annexes s'ajustaran al planejament vigent pel que fa a altura, volum, profunditat edificable, alineacions, etc. Es podran considerar habitacles els habitatges en un edifici fora d'ordenació, en casos justificats.
Al conjunt de l'edifici, els habitatges podran estar disposats segons les distintes tipologies i ubicacions. Podran existir locals destinats a usos complementaris de l'habitatge: comercials, etc.
En la compartimentació de l'edifici, s'identificaran clarament els
habitatges, locals d'ús privat, locals d'ús comú, buits de servei, instal·lacions, aparells elevadors, etc., de manera que s'eviten interferències entre diversos usos.
Circulacions
Els accessos i les circulacions horitzontals i verticals estaran suficientment dimensionades, segons el nombre d'usuaris de l'edifici, per tal de permetren l'accés i l'evacuació.
Façanes
Les façanes, balcons, galeries, terrasses i d'altres espais exteriors, tindran les dimensions adequades per al seu ús específic i no interferiran l'ús dels locals o habitacions interiors a què serveixen.
Celoberts i patis de servei.
Els patis interiors i exteriors de l'edifici, comptaran amb les dimensions suficients per a garantir les condicions especificades en les exigències de salubritat, quant a il·luminació i ventilació.
Els patis de servei verticals, xemeneies i buits de ventilació, conductes d'instal·lacions i serveis, buits d'aparells elevadors, etc., seran dimensionats de manera que permeten el seu ús específic i de manteniment, d'acord amb les respectives reglamentacions.
Aparcaments
Els aparcaments de vehicles comptaran amb un dimensionament pel que fa a altura, amplada, pendent, etc., sufients per a permetre el fàcil accés i eixida de vehicles, i la connexió amb els accessos a l'edifici pels usuaris, i comptarà amb espai suficient de circulació d'acord a les reglamentacions respectives.
Locals
Els espais de l'edifici no destinats a habitatge, ja siga en comú: locals d'instal·lacions o emmagatzematge; 0 privats: trasters, locals comercials, etc., seran dimensionats d'acord amb el seu ús i reglamentacions específiques.
Exigències de seguretat i protecció
L'edifici d'habitatges, tant en conjunt com en el contacte amb l'exterior, serà estable i durable davant riscs naturals i meteorològics: pluja, granis, llamps, vent, i del foc o dels moviments sísmics.
Disposarà dels suficients dispositius de seguretat a fi d'evitar els riscs humans. Assegurarà els ocupants contra els accidents i caigudes que per inadvertència o mal ús es pogueren produir, i d'altres que hi garantesquen la impenetrabilitat de tercers sense el consentiments dels ocupants.
Així mateix, l'edifici disposarà dels suficients mecanismes de seguretat per tal d'evitar els riscs per causes d'instal·lacions de subministrament d'aigua, energia elèctrica, gas, evacuació de residus i escombraries, i també de les instal·lacions d'ascensors o d'altres comunicacions verticals.
Exigències de salubritat
Els accesos, circulacions verticals i horitzontals i els locals de l'edifici, hauran de complir les següents condicions de salubritat:
Il·luminació
A tots els recorreguts, a zones comunes de l'edifici, s'aconseguirà un nivell mínim d'il·luminació de 40 lux per mitjans naturals o artificials.
Atenuació acústica
Entre habitatges, instal·lacions de l'edifici, zones comunes i locals de l'edifici d'ús diferent al de l'habitatge, s'assegurarà la compartimentació l'aïllament acústic adequat, que evite interferències entre els diferents usos.,
Ventilació
Hi haurà els dispositius necessaris per a una renovació periòdica de l'aire i evacuació de l'aire viciat.
En cas de possible contaminació entre locals i zones comunes, es disposaran conductes de ventilació adequats per a l'extracció de fums, gasos de combustió, gasos densos, etc., d'acord a la reglamentació específica.
Confort higrotèrmic
La temperatura superficial dels paraments, per la seua part interior, no serà inferior a la temperatura de rosada, per tal d'evitar condensacions i humitats interiors.
Estanqueïtat
En el contacte de l'edifici amb l'exterior o amb el terreny, estarà garantida l'estanqueïtat davant l'aigua.
Exigències de dotació
L'edifici d'habitatges estarà dotat de xarxes de proveïment d'aigua, subministrament d'energia elèctrica o una altra energia alternativa, i evacuació d'aigües residuals, que connecten la xarxa exterior a l'edifici amb les xarxes individuals dels habitatges, i el subministrament a locals i zones comunes.
Les instal·lacions anteriors i també les opcionals com transport, gas, climatització, àudio-visuals, etc., compliran els reglaments específics indicats en l'annex I.
L'emplaçament
Exigències espacials
L'emplaçament de l'edifici haurà de ser accesible i identificable des de l'espai exterior, de manera que resté garantit l'accés tant a peu com rodat, l'accés de serveis públics d'urgència com ambulàncies i bombers i l'accés de serveis de reparació, de proveïment i de recollida de fems. Estaran dimensionats d'acord amb el reglament específic.
Exigències de seguretat i protecció
L'emplaçament de l'edifici estarà exposat a riscs previsibles de catàstrofes, tals com riuades, inundacions, corriments de terra, allaus de neu, etc., tret que s'adopten les adients solucions de protecció. Així mateix, no estarà pròxim a zones naturals o a instal·lacions artificials que atempten contra la salubritat dels habitants.