ACORD de 28 de gener de 2003, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4429 de 30.01.2003 | |
| Número identificador: | 2003/1034 | |
| Referència Base de Dades: | 0380/2003 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 31.01.2003 Data de fi de vigència: 18.11.2015 Notes: Aprovació definitiva del Pla d'Acció Territorial sectorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Obres Públiques, Urbanisme i Transports Grup temàtic: Legislació Matèries: Urbanisme i ordenació del territori Protecció civil Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, prevenció de riscos, inundació, construcció urbana, ordenació hidràulica
ACORD de 28 de gener de 2003, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). [2003/1034]
El Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 28 de gener de 2003, va adoptar l'acord següent:
Vist l'expedient relatiu al projecte de Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), del qual resulten els següents
I. Antecedents
Primer
La Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per Orde de 8 de març de 1999, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 3.456, de 17 de març de 1999, va declarar de necessària observança, en la redacció dels plans urbanístics o territorials que es formularen a la Comunitat Valenciana, la cartografia temàtica publicada per la dita Conselleria sobre Delimitació del risc d'inundació a escala regional a la Comunitat Valenciana, que il·lustrava i delimitava les zones del nostre territori sotmeses a risc d'inundació apreciable.
Segon
El 12 de març de 2001 el conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports va sotmetre a informació pública el projecte de Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana, junt amb el seu estudi d'impacte ambiental, per un període de dos mesos. Cosa que es va anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 3.969, de 29 de març de 2001) i en els diaris no oficials d'àmplia difusió a la Comunitat Valenciana denominats Las Provincias, El Mundo, El País, Mediterráneo i El Periódico d'Alacant de 6 d'abril de 2001. La dita informació pública va ser prorrogada fins al 30 de setembre de 2001 per Resolució del mateix conseller de 10 de maig de 2001, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 4.002, de 18 de maig de 2001), i en els citats diaris no oficials el dia 19 de maig de 2001. Així mateix, es van remetre uns CD editats per la Conselleria de Obres Públiques, Urbanisme i Transports a tots els municipis valencians i a la resta d'institucions afectades per les determinacions del PATRICOVA en fase de consulta pública.
Durant el període d'informació pública al qual va estar sotmés el PATRICOVA es van presentar 67 escrits d'al·legacions (32 particulars i 35 de municipis valencians), així com van rebre els informes de la Confederacions Hidrogràfiques del Xúquer i del Segura, de RENFE, de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana i de la Direcció General d'Interior, de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, de la Generalitat Valenciana.
Tercer
El PATRICOVA està integrat pels documents següents: memòria i apèndixs, programa d'actuacions, plans, normativa urbanística i estudi d'impacte ambiental.
Quart
S'han sol·licitat informes a les Confederacions Hidrogràfiques del Xúquer, de l'Ebre, del Segura, a la Direcció General d'Interior de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana, a la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
Consten en l'expedient els informes de la Direcció General de Política Autonòmica del Ministeri d'Administracions Públiques de 7 de febrer de 2001; de la Direcció General d'Interior de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana de 5 de juny del 2001, de la Confederació Hidrogràfica del Segura i la del Xúquer de 30 de març de 2001 i 1 d'octubre del 2001 respectivament; de RENFE de 17 de setembre de 2001, i de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana de 28 de setembre de 2001 (que remet diversos informes emesos per les subdelegacions del Govern a Alacant, Castelló i València, pel Ministeri de Foment, per la Guàrdia Civil, per la Direcció Superior de Policia i per la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient).
Cinqué
El 30 de maig de 2001, per Orde del Ministeri de Medi Ambient, es va concedir el Premi Nacional Aqua de Medi Ambient a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana per l'elaboració del present projecte de PATRICOVA (BOE núm. 132, de 2 de juny de 2001).
Sisé
El 4 de juliol de 2002 la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi va dictar la Declaració d'Impacte Ambiental positiva.
Seté
El 28 d'octubre de 2002 el Servici d'Ordenació del Territori, de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial, de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, va emetre un informe tècnic raonat sobre l'estimació o la desestimació de les al·legacions o els suggeriments formulats en l'expedient.
Huité
El 30 d'octubre de 2002 el director general d'Urbanisme i Ordenació Territorial va formular proposta de resolució del expedient de referència.
Nové
El 31 d'octubre del 2002 el conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports va resoldre: 1. Estimar o desestimar les al·legacions o els suggeriments formulats en el present expedient del PATRICOVA de conformitat amb l'informe tècnic emés respecte d'això per a cada una d'estes, pel Servici d'Ordenació del Territori de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial. 2. Incorporar les modificacions pertinents al projecte del PATRICOVA segons el citat informe tècnic emés respecte d'això. 3. Aprovar provisionalment el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). 4. Proposar al Govern Valencià l'aprovació definitiva del PATRICOVA.
II. Consideracions jurídiques
Primera
Respecte al procediment, en el cas present s'han observat les prescripcions legals establides per a la tramitació dels Plans d'Acció Territorial, que estan constituïdes pels articles 43 i 54 de la Llei d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana en relació amb l'article 142.2 del Reglament de Planejament Urbanístic de la Comunitat Valenciana. Així mateix, s'han demanat els diferents informes preceptius i la documentació es troba completa.
Segona
Quant al fons de l'assumpte, l'objecte del PATRICOVA és dotar la Comunitat Valenciana d'un instrument d'ordenació, coordinació i protecció territorial, encaminat a previndre els riscs d'inundació per mitjà de l'establiment d'una sèrie de determinacions dirigides a minorar els efectes socioeconòmics i urbanisticoterritorials de les actuacions que es produïsquen sobre terrenys afectats per risc d'inundació apreciable.
Així, el PATRICOVA preveu, amb caràcter no vinculant, una sèrie d'actuacions davant de l'impacte actual de les inundacions. Igualment, es regulen, en la Normativa del Pla, amb caràcter obligatori, una sèrie de normes d'orientació territorial dirigides a previndre futures afeccions per risc d'inundació, i que arrepleguen, així mateix, les condicions d'usos i d'edificació per a les zones inundables.
Els objectius que es perseguixen amb el Pla d'Acció Territorial, d'acord amb el que arreplega la memòria d'este, són:
Anàlisi i diagnòstic de la situació actual de l'impacte existent en el territori de la Comunitat Valenciana.
Definició dels objectius que s'han d'aconseguir d'acord amb l'avaluació territorialitzada de l'impacte associat al risc d'inundació.
Proposició justificada de les mesures d'actuació previstes per a la reducció del dit impacte.
Articulació amb el planejament municipal i territorial integrat existent, així com amb el previst per altres administracions competents.
Normativa tècnica i de protecció aplicables en l'execució del pla.
Avaluació del cost a partir de les actuacions concretes amb l'establiment de l'orde de prioritats en la seua execució.
L'àmbit del PATRICOVA comprén la totalitat de la Comunitat Valenciana, la qual cosa suposa una superfície total de 23.269 km². D'ací la dificultat del dit document per a establir un alt grau de concreció tant en els resultats del diagnòstic de la situació existent com en relació amb les propostes que s'han de realitzar, cosa que, no obstant això, no resta importància al document elaborat, principalment com a instrument que introduïx una normativa urbanística d'obligat compliment les repercussions de caràcter preventiu d'esta es consideren no solament adequades, sinó imprescindibles en un territori en què el fenomen de les inundacions té gran transcendència.
Convé destacar que l'activitat de delimitació de les denominades zones inundables s'ha d'encardinar primordialment dins de l'àmbit corresponent a l'ordenació del territori i l'urbanisme, matèries en relació amb les quals la Generalitat Valenciana té la competència exclusiva segons l'article 148.1.3a de la Constitució i l'article 31.9 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Ara bé, en l'exercici d'esta activitat resulta ineludible subratllar la necessitat d'articular i, si és procedent, reforçar en este àmbit material els corresponents mecanismes de coordinació i col·laboració entre les diferents administracions públiques implicades (Hidràulica, Protecció Civil, Medi Ambient i Municipis) i, especialment, entre els respectius instruments de planificació.
Per això, sota els principis de coordinació i cooperació interadministrativa que garantixen la seua eficàcia, el fi o l'objectiu últim que es perseguix amb el PATRICOVA és obtindre la màxima reducció possible dels impactes territorials provocats pels fenòmens d'inundació a la Comunitat Valenciana, tant dels detectats en l'actualitat com dels potencials que es pogueren produir en el futur.
Tercera
Correspon al conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports l'aprovació provisional del present Pla d'Acció Territorial i al Consell de la Generalitat acordar la seua aprovació definitiva, de conformitat amb allò que determinen els articles 5.b) i 6.b) del Reglament dels Òrgans Urbanístics de la Generalitat Valenciana, aprovat pel Decret 77/1996, de 16 d'abril, del Consell de la Generalitat.
En virtut d'això, de conformitat amb el que establixen els preceptes legals citats i la resta de general i pertinent aplicació, i a proposta del conseller d'Obres, Públiques, Urbanisme i Transports, el Consell de la Generalitat
ACORDA
Aprovar definitivament el Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).
El present acord es publicarà íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, junt amb la normativa urbanística aprovada, el text de la qual s'inserix com a annex.
Contra el present acord, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de dos mesos, comptadors des del dia següent de la notificació o publicació oficial d'este, de conformitat amb el que preveuen els articles 10.1.b), 42.2 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això sense perjuí que es puga exercitar qualsevol altre recurs que s'estime oportú.
Valencia, 28 de gener de 2003
El vicepresident i secretari del Govern Valencià,
JOSÉ JOAQUÍN RIPOLL SERRANO
ANNEX
Normativa urbanística
Índex
Capítol I. Disposicions de caràcter general
Article 1. Naturalesa del pla
Article 2. Àmbit del pla
Article 3. Obligatorietat i interpretació del pla
Article 4. Vigència, executivitat i publicitat del pla
Article 5. Revisió del pla
Article 6. Modificació del pla
Capítol II. Del risc d'inundació
Secció primera. Definicions i terminologia de conceptes
Article 7. Sentit i abast de les definicions i la terminologia de conceptes
Article 8. Llit del riu
Article 9. Via d'intens desaigüe
Article 10. Zona d'acumulació d'aigua
Article 11. Con d'inundació
Article 12. Zona d'inundació
Article 13. Risc d'inundació
Secció segona. Obtenció del risc d'inundació
Article 14. Nivells de risc d'inundació
Article 15. Determinació del risc d'inundació
Article 16. Estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació
Article 17. Documentació dels estudis d'inundabilitat
Article 18. Tramitació dels estudis d'inundabilitat
Capítol III. Risc d'inundació i planificació territorial i urbanística
Secció primera. Limitacions a l'ús del sòl pel risc d'inundació
Article 19. Municipis amb elevat risc d'inundació
Article 20. Anàlisi del risc d'inundació en el planejament urbanístic
Article 21. Tractament del risc d'inundació en el planejament urbanístic
Article 22. Limitacions en el sòl no urbanitzable comú afectat pel risc d'inundació
Article 23. Limitacions en sòl urbanitzable sense programa aprovat afectat pel risc d'inundació
Article 24. Condicionants en sòl urbà i urbanitzable amb programa aprovat afectat pel risc d'inundació
Secció segona. Adequació de les infraestructures i edificacions en zones inundables
Article 25. Foment de les actuacions d'adequació
Article 26. Condicions generals d'adequació de les infraestructures
Article 27. Condicions generals d'adequació de les edificacions
Article 28. Adequació addicional en zones de risc 2, 3 i 4
Article 29. Senyalització de zones inundables
Capítol IV. De les actuacions de defensa
Article 30. Condicions d'ús del sòl al costat dels llits del riu
Article 31. Mesures de defensa en els plans generals
Article 32. Actuacions estructurals
Article 33. Zones naturals de flux desbordat
Article 34. Drenatge d'aigües pluvials
Article 35. Actuacions de restauració hidrologicoforestal
Article 36. Uns altres tipus d'actuacions de defensa
Article 37. Coordinació de les actuacions
Disposicions addicionals
Primera. Municipis amb elevat risc d'inundació
Segona. Condicions establides en els municipis amb elevat risc d'inundació
Tercera. Vigència de la cartografia de delimitació del risc d'inundació a escala regional de la Comunitat Valenciana
Quarta. Incidència en els plans generals o en les modificacions de planejament en tramitació
CAPÍTOL I
Disposicions de caràcter general
Article 1. Naturalesa del pla
El Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) és un Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial dels prevists en la Llei 6/1989, de 7 de juliol, de la Generalitat Valenciana, d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana.
La problemàtica sobre la qual actua el PATRICOVA és el risc d'inundació a escala regional a la Comunitat Valenciana.
Article 2. Àmbit del pla
Les disposicions contingudes en esta normativa i en els altres documents del PATRICOVA són d'aplicació en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
Article 3. Obligatorietat, documentació i interpretació del pla
1. Els particulars, igual que l'administració, estan obligats al compliment de les disposicions contingudes en el present Pla d'Acció Territorial així com en tots els instruments de planejament territorial i urbanístic que s'aproven en complement o desenrotllament d'este.
2. Integren el PATRICOVA els documents següents: memòria, programa d'actuacions, plans d'ordenació i normativa, tenint tan sols caràcter vinculant els dos últims. Els catàlegs d'actuacions estructurals i de restauració hidrologicoforestal s'inclouen únicament amb caràcter orientatiu, sense que suposen compromís final pel que fa a les solucions que s'han de desenrotllar, agents encarregats o compromís inversor.
3. En cas de discrepància entre les determinacions contingudes en els distints documents del PATRICOVA es resoldran tenint en compte el compliment dels objectius perseguits per este i que es troben plasmats en la memòria. Les possibles contradiccions internes que existisquen se substanciaran d'acord amb el criteri exposat i amb el principi general de prevalència del text escrit sobre els documents gràfics. Si a pesar dels criteris indicats subsistiren imprecisions o contradiccions en les determinacions del pla, prevaldrà aquella determinació més favorable a l'interés públic.
4. Les referències a preceptes legals i reglamentaris vigents s'entendran fetes sense perjuí de l'aplicació de preceptes de dret necessari que es dicten amb posterioritat.
Article 4. Vigència, executivitat i publicitat del pla
1. La vigència del present Pla d'Acció Territorial és indefinida, mentre no es revise.
2. El PATRICOVA serà immediatament executiu des de la publicació del contingut de l'acord aprovatori pel que fa a la legitimació d'expropiacions per a executar les obres públiques en este previstes, així com a les limitacions a la classificació del sòl i subjecció d'este a les normes legals de directa aplicació. La resta del pla entrarà en vigor als quinze dies de la publicació de la resolució aprovatòria amb transcripció de la seua normativa en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
3. El PATRICOVA, una vegada aprovat, serà públic i qualsevol persona podrà, en tot moment, consultar-lo i informarse'n en la Conselleria competent en matèria d'ordenació del territori.
4. La citada Conselleria, amb l'objecte de propiciar una millor difusió pública, realitzarà una edició oficial de la normativa del pla, en termini no superior a sis mesos comptadors des de la seua aprovació.
Article 5. Revisió del pla
S'entén per revisió del pla l'adopció de nous criteris respecte de la delimitació del risc d'inundació propiciada per l'execució d'actuacions estructurals o pel desenrotllament de planejament. Concretament, són causes de revisió del PATRICOVA:
a) L'execució de les dos terceres parts de les actuacions estructurals previstes que, al seu torn, reduïsquen a un terç l'impacte actual de les inundacions.
b) La revisió, almenys, de les dos terceres parts dels plans generals dels municipis afectats pel risc d'inundació que, al seu torn, representen les dos terceres parts de la superfície inundable de la Comunitat Valenciana.
c) El transcurs de deu anys des de la seua aprovació definitiva.
A estos efectes, la Conselleria competent en matèria d'ordenació del territori haurà de constatar la concurrència o no de les dos primeres circumstàncies als cinc anys de la seua aprovació.
Article 6. Modificació del pla
1. La Conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, d'ofici o a instància dels municipis afectats, podrà procedir a modificar puntualment el PATRICOVA després de l'execució d'alguna de les seues actuacions estructurals especialment importants, per a determinar la nova delimitació i nivells de risc associats a les zones d'inundació resultants.
2. Les modificacions del PATRICOVA que comporten una nova delimitació o canvi de nivell de risc associat a una zona d'inundació se sotmetran al mateix procediment legal previst per a la seua aprovació.
CAPÍTOL II
Del risc d'inundació
Secció primera
Definicions i terminologia de conceptes
Article 7. Sentit i abast de les definicions i terminologia de conceptes
La definició dels conceptes que es realitza en esta secció té un caràcter merament instrumental. El seu objecte és facilitar la identificació d'aquells elements associats a la xàrcia hidrogràfica de necessària delimitació pels plans generals. Les definicions que es realitzen ho són a l'efecte d'esta normativa, sense que amb això es pretenga contradir d'altres homòlogues que figuren en disposicions legals que, en tot cas, prevaldran sobre aquelles.
Article 8. Llit del riu
Llit del riu és aquell curs d'aigua contínua o intermitent que estiga o haja estat assenyalat com a tal en la cartografia publicada, a qualsevol escala, per l'Institut Geogràfic Nacional o per l'Institut Cartogràfic Valencià o, en tot cas, aquell la superfície de conca vessant del qual siga superior a mig quilòmetre quadrat (0,5 km²). La delimitació del llit del riu s'atendrà al que definix el Reglament del Domini Públic Hidràulic i tindrà, com a mínim, una amplària de tres metres (3 m).
Article 9. Via d'intens desaigüe
Via d'intens desaigüe és aquella part del territori on es concentra el flux d'una avinguda, en l'entorn d'un llit del riu o fora d'este en cas de desbordament. La seua delimitació correspondrà a la part del territori actual pel qual pot passar l'avinguda de cent (100) anys de període de retorn i produir una sobreelevació de la làmina d'aigua de trenta centímetres (30 cm) o superior que la que es produiria amb eixa mateixa avinguda considerant tota la planura d'inundació.
Article 10. Zona d'acumulació d'aigua
S'entén per zona d'acumulació d'aigua els endorreismes i semiendorreismes naturals o artificials on, en cas de fortes precipitacions, s'acumula aigua sense possibilitat de correcte drenatge. La seua delimitació es correspondrà amb la part del territori en la qual l'alçària d'aigua acumulada amb nivell horitzontal puga ser superior a huitanta centímetres (80 cm).
Article 11. Con d'inundació
Con d'inundació és la principal zona d'inundació dins d'un con al·luvial o, amb caràcter general, la part del territori aigües avall d'una desaparició de llit del riu que, si és de xicoteta entitat, pot no arribar a formar un con al·luvial. Si fora dificultosa la localització de l'àpex del con s'adoptarà com a tal el punt de disminució sensible de la capacitat de desaigüe del llit del riu, i esta s'entendrà aproximadament com una reducció d'un vint per cent (20%) en termes de cabal.
En la seua determinació s'atendrà a la delimitació geomorfològica del con al·luvial. En tot cas, inclourà almenys tot el territori que es trobe a una cota inferior a la de l'àpex, i a una distància de cent metres (100 m) del llit del riu comprés entre l'àpex i el final del con al·luvial o desaparició d'este mateix, si la superfície de la conca vessant és inferior a un quilòmetre quadrat (1 km²). Per a superfícies majors, esta distància s'obtindrà amb l'expressió següent:
D = 100 A0,3
on D (distància) està donada en metres (m) i A (superfície de la conca vessant), en quilòmetres quadrats (km²).
Article 12. Zona d'inundació
S'entén per zona d'inundació aquella superfície inundable els mecanismes d'inundació de la qual són independents de la resta i es troba delimitada com a tal en este pla, en la cartografia oficial de la Generalitat. Tot això sense perjuí de les delimitacions que puga efectuar l'organisme de conca corresponent i, fins i tot, les que es puguen realitzar a major escala en els plans generals municipals.
Article 13. Risc d'inundació, zona de risc i increment significatiu del risc
Risc d'inundació és la major o menor perillositat que una part del territori es veja inundada. El risc o la perillositat es mesura com a combinació de la freqüència o el període de retorn amb què es produïsquen les inundacions i de la seua magnitud.
Zona de risc és aquella part del territori que té el mateix nivell de risc i es troba en la mateixa zona d'inundació.
Es considera que hi ha un increment significatiu del risc d'inundació quan es produïx un augment del calat màxim o del temps d'inundació de més d'un deu per cent (10%) per a qualsevol període de retorn entre 25 i 500 anys, provocat per qualsevol nou element artificial situat en la zona d'inundació.
Secció segona
Obtenció del risc d'inundació
Article 14. Nivells de risc d'inundació
1. A efectes d'esta normativa s'establixen sis nivells de risc que, de major a menor, són:
Risc 1. Quan la probabilitat que en un any qualsevol se sofrisca, almenys, una inundació és superior a 0,04 (equivalent a un període de retorn inferior a 25 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua superior a huitanta centímetres (80 cm).
Risc 2. Quan la probabilitat que en un any qualsevol se sofrisca, almenys, una inundació es troba entre 0,04 i 0,01 (equivalent a un període de retorn entre 25 i 100 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua superior a huitanta centímetres (80 cm).
Risc 3. Quan la probabilitat que en un any qualsevol se sofrisca, almenys, una inundació és superior a 0,04 (equivalent a un període de retorn inferior a 25 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua inferior a huitanta centímetres (80 cm).
Risc 4. Quan la probabilitat que en un any qualsevol se sofrisca, almenys, una inundació es troba entre 0,04 i 0,01 (equivalent a un període de retorn entre 25 i 100 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua inferior a huitanta centímetres (80 cm).
Risc 5. Quan la probabilitat que en un any qualsevol se sofrisca, almenys, una inundació es troba entre 0,01 i 0,002 (equivalent a un període de retorn entre 100 i 500 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua superior a huitanta centímetres (80 cm).
Risc 6. Quan la probabilitat que en un any qualsevol se sofrisca, almenys, una inundació es troba entre 0,01 i 0,002 (equivalent a un període de retorn entre 100 i 500 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua inferior a huitanta centímetres (80 cm).
2. La delimitació concreta de les zones i nivells de risc associats a estes és la que es conté en els plans d'ordenació del PATRICOVA.
Article 15. Determinació del risc d'inundació
El risc d'inundació de qualsevol punt de la Comunitat Valenciana es determinarà segons:
El que reflectixen els plans generals de cada municipi.
Els estudis oficials i plans aprovats per la Generalitat o per un organisme de Conca.
Els estudis d'inundabilitat que es realitzen a l'efecte.
En cas de contradicció entre estudis prevaldrà el que assenyala els desenrotllats a major escala (menor denominador), sempre que estos s'hagueren realitzat amb semblant nivell de rigor.
Article 16. Estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació
1. El PATRICOVA, ja que es tracta d'un estudi regional realitzat en origen a escala 1:50.000, és susceptible de ser concretat, ampliat, i, fins i tot, modificat per mitjà d'estudis d'inundabilitat més precisos que, en tot cas, es realitzaran d'acord amb el que establix esta normativa.
2. Els estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació, realitzats a l'escala adequada i elaborats per tècnic competent, són imprescindibles per a admetre decisions de planejament que s'aparten de les determinacions contingudes en els documents de caràcter vinculant del PATRICOVA. La dita competència tècnica haurà de ser convenientment avalada per mitjà de l'oportú visat a l'estudi aportat realitzat pel col·legi professional corresponent.
Article 17. Documentació dels estudis d'inundabilitat
La documentació mínima exigible a un estudi d'inundabilitat d'una zona d'inundació serà la següent:
a) Estudi geomorfològic, que oriente fonamentalment sobre l'extensió potencial de la inundació i l'existència de vies de flux desbordat principals.
b) Estudi de les inundacions històriques, per a donat suport i confirmar els resultats de l'estudi geomorfològic i com a element de calibratge de la hidrologia i de la hidràulica.
c) Estudi hidrològic, per a la determinació dels cabals que determinen les inundacions amb diferents nivells de probabilitat. Per a la seua realització s'empraran models de tipus hidrometereològic si bé, si hi ha una estació d'aforaments amb dades suficients, es podran utilitzar també mètodes estadístics.
d) Estudi hidràulic, per a determinar les capacitats de desaigüe dels llits, els punts de desbordament i la magnitud de la inundació allí on es produïsca. S'empraran models que seran acords amb la problemàtica que cal resoldre, i se selecciona justificadament entre un model transitori o estacionari i entre un unidimensional o bidimensional.
e) Cartografies de les zones de risc, dels llits, cons d'inundació, zones d'acumulació d'aigua i vies d'intens desaigüe.
Article 18. Tramitació dels estudis d'inundabilitat
Els estudis d'inundabilitat per a la concreció del risc d'inundació seran aprovats per la Conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, després de l'informe previ de l'organisme de Conca corresponent. El citat informe, que s'emetrà en el termini màxim de tres mesos, es considera preceptiu i determinant en la resolució que s'adopte, i es reconeix el caràcter positiu d'este en cas de silenci administratiu.
CAPÍTOL III
Risc d'inundació i planificació territorial i urbanística
Secció primera
Limitacions a l'ús del sòl pel risc d'inundació
Article 19. Municipis amb elevat risc d'inundació
A l'efecte d'esta normativa es consideren municipis amb elevat risc d'inundació aquells en què, almenys, les dos terceres parts (2/3) del seu terme municipal estan afectades pel risc, o bé aquells altres que, encara que no complint la condició anterior, tenen fortes limitacions per a orientar els seus futurs desenrotllaments cap a zones no inundables per la morfologia del seu territori.
La relació de municipis amb elevat risc d'inundació, així com les condicions en estos establides, s'arrepleguen en les disposicions addicionals primera i segona de la present normativa.
Article 20. Anàlisi del risc d'inundació en el planejament urbanístic
Els plans d'Acció Territorial, els plans generals i els seus instruments de desenrotllament modificatius hauran d'analitzar les condicions de drenatge superficial del territori, tant de les aigües caigudes en el seu àmbit d'actuació com les de les conques vessants que l'afecten.
Per a això, com a mínim reflectiran en la part informativa:
a) El domini públic hidràulic i les seues zones de servitud i de policia, allí on hagen sigut delimitats per l'organisme de Conca.
b) Les zones de risc d'inundació determinades d'acord amb l'article 15.
c) Tots els llits, zones d'acumulació d'aigua i cons d'inundació, almenys per a aquells la conca vessant dels quals tinga una superfície superior a mig quilòmetre quadrat (0,5 km²), o que suposen un risc apreciable per a les activitats humanes.
Article 21. Tractament del risc d'inundació en el planejament urbanístic
1. Els plans generals classificaran com a sòl no urbanitzable d'especial protecció el domini públic hidràulic de conformitat amb la seua legislació reguladora, així com les zones d'inundació de risc 1 delimitades en el PATRICOVA, excepte aquelles que estiguen classificades com a sòl urbà, supòsit este, en el qual mantindran tal consideració.
2. En estes zones es prohibix qualsevol tipus d'edificació, excepte les previstes expressament en el planejament municipal a l'entrada en vigor del PATRICOVA, que deuran realitzarse, en tot cas, d'acord amb els condicionants específics d'edificació assenyalats per al sòl urbà sotmés a risc d'inundació, així com la realització d'obres d'infraestructures que siguen vulnerables o puguen modificar negativament el procés d'inundació.
3. El planejament, en cap cas, podrà donar lloc a un increment significatiu del risc d'inundació en el seu terme municipal o en el d'altres municipis potencialment afectats, a excepció dels supòsits prevists en l'article 33.
Article 22. Limitacions en sòl no urbanitzable afectat pel risc d'inundació
1. El sòl no urbanitzable afectat per risc d'inundació no podrà ser objecte de reclassificació com a sòl urbà o urbanitzable, excepte en els municipis amb elevat risc d'inundació, que se subjectaran al que disposa l'article 19 d'esta normativa.
2. En sòl no urbanitzable afectat per risc d'inundació de nivell 2, 3 o 4, es prohibixen els usos i les activitats següents: habitatges; estables, granges i vivers d'animals; estacions de subministrament de carburants; indústries qualificades o amb risc químic; establiments hotelers i campaments de turisme; centres hípics i parcs zoològics; servicis funeraris i cementeris; depòsits d'emmagatzematge de residus i abocadors; equipaments estratègics com a centres d'emergència, parcs de bombers, quarters, centres escolars i sanitaris i pavellons esportius coberts; infraestructures puntuals estratègiques com a plantes potabilitzadores i centres de producció, transformació i emmagatzematge d'energia.
3. En sòl no urbanitzable afectat per risc d'inundació de nivell 5 o 6, es prohibixen els mateixos usos i les activitats assenyalats en l'apartat anterior, excepte els habitatges i els establiments hotelers, que si són autoritzables, després de l'adopció prèvia de les mesures d'adequació de l'edificació que s'imposen.
4. Qualsevol altre ús o activitat que es pretenga implantar en sòl no urbanitzable afectat per risc d'inundació que no haja sigut expressament assenyalat en els dos apartats anteriors, haurà de justificar la procedència d'ubicació en este.
5. Les limitacions d'ús en el sòl no urbanitzable afectat per risc d'inundació assenyalades en el present article podran ser objecte d'excepció, justificadament, en els municipis amb elevat risc d'inundació.
Article 23. Limitacions en sòl urbanitzable sense programa aprovat afectat pel risc d'inundació
1. El sòl urbanitzable classificat pel planejament vigent que estiga afectat per risc d'inundació i no tinga un programa per al desenrotllament de les actuacions integrades aprovat definitivament, haurà de ser objecte d'un estudi d'inundabilitat específic amb caràcter previ a la seua programació.
2. L'estudi conclourà sobre la procedència de:
Desclassificar tot o part del citat sòl.
Establir condicions a l'ordenació detallada per a evitar la localització dels usos més vulnerables en les zones de major perillositat del sector.
Realitzar obres de defensa que, en tot cas, hauran d'incloure's en les obres d'urbanització de l'actuació.
Imposar condicions a la forma i disposició de les edificacions que s'han de materialitzar dins del sector.
3. La programació i el posterior desenrotllament del sòl urbanitzable afectat per risc d'inundació no podrà comportar un increment significatiu del risc d'inundació en el seu terme municipal o en el d'altres municipis potencialment afectats, a excepció dels supòsits prevists en l'article 33.
4. En particular, les indústries que emmagatzemen, transformen, manipulen, generen, aboquen, etc., productes que pogueren resultar ambientalment perjudicials per a l'entorn de l'activitat com a conseqüència de l'arrossegament, dilució o filtració, generats per l'efecte d'una inundació i, en especial, per a la salut humana, el sòl i/o l'aigua, la vegetació i la fauna, hauran de ser avaluades individualment a fi de justificar l'autorització per a la seua instal·lació en sòls sotmesos a risc d'inundació.
Article 24. Condicionants en sòl urbà i urbanitzable amb programa aprovat afectat pel risc d'inundació
Els ajuntaments, en el sòl urbà i urbanitzable amb programa aprovat afectat pel risc d'inundació, hauran de verificar la incidència d'este i imposar, quan procedisca, condicions d'adequació de les futures edificacions. Així mateix, impulsaran, junt amb les restants administracions públiques implicades, la realització d'aquelles actuacions de defensa que siguen més prioritàries.
Secció segona
Adequació de l'edificació i infraestructures
en zones inundables
Article 25. Foment de les actuacions d'adequació
1. La Conselleria competent en materia d'ordenació del territori, en coordinació amb els organismes de Conca, fomentarà el desenrotllament de normes tecnològiques sectorials d'adequació davant d'una inundació, en ampliació del que descriu esta secció.
2. Els plans d'Acció Territorial, els plans generals i els instruments que els desenrotllen podran establir, en complement del PATRICOVA, normes específiques d'aplicació en el seu terme municipal.
Article 26. Condicions generals d'adequació de les infraestructures
1. Les infraestructures superficials, els suports d'infraestructures aèries, els elements superficials de les infraestructures subterrànies o qualsevol element que discórrega, se situe o creue una zona inundable a una cota superior en quaranta centímetres (40 cm) a la del terreny circumdant, no haurà de provocar un increment significatiu del risc en els usos urbans actuals o planificats.
2. Es cuidarà especialment el drenatge transversal dels passeigs marítims per mitjà de l'execució de pontons o guals en els encreuaments amb els carrers perpendiculars a estos, així com evitant la col·locació d'elements verticals i murs continus que obstaculitzen el flux de les aigües.
3. Els períodes de retorn de disseny del drenatge transversal i de protecció de les infraestructures de tota classe seran de:
a) 500 anys en les infraestructures estratègiques d'alta vulnerabilitat, tals com carreteres d'intensitat mitjana diària (IMD) major de dos mil (2.000) vehicles/dia, línies de ferrocarril, grans conduccions de proveïment, potabilitzadores, depuradores, gaseoductes, línies elèctriques d'alta tensió, estacions transformadores, grans depòsits d'aigua, de líquids i gasos inflamables o tòxics i centrals de telecomunicacions. Nivell que podrà reduirse fins a un mínim de 100 anys si es justifica la inviabilitat tècnica o econòmica de qualsevol altra solució de protecció superior.
b) 100 anys en les infraestructures de vulnerabilitat mitjana, com la resta de carreteres de les xàrcies nacional i autonòmica, resta de carreteres amb intensitat mitjana diària (IMD) major de cinccents (500) vehicles/dia, línies de mitjana tensió, subestacions elèctriques, passeigs marítims i xàrcies de séquies o assarbs de qualsevol tipus. Nivell que podrà reduirse fins a un mínim de 25 anys si es justifica la inviabilitat tècnica o econòmica de qualsevol altra solució de protecció superior.
4. Els drenatges transversals de les infraestructures lineals, a fi d'evitar la seua obstrucció, tindran una dimensió mínima lliure d'obstacles d'un metre (1m). En els casos en què part de la secció lliure del drenatge es trobara per davall del nivell del terreny circumdant, la superfície transversal de la secció lliure d'este serà d'un metre i mig quadrat (1,5 m²).
5. Els projectes d'urbanització preveuran els col·lectors d'aigües residuals sempre per davall de les conduccions de la resta de les xàrcies de distribució dels altres servicis bàsics. El traçat en planta dels col·lectors principals de pluvials hauran de discórrer pels carrers més baixos, mentre que la resta de conduccions i servicis ho faran pels carrers més alts. Al seu torn, en els carrers oberts al trànsit rodat, el punt més alt de la calçada se situarà, almenys, deu centímetres (10 cm) per davall de les voreres, i la profunditat de la rigola respecte d'estes és, almenys, de vint-i-cinc centímetres (25 cm).
6. A fi de no disminuir la capacitat de desaigüe de les zones agrícoles afectades per risc d'inundació, s'evitarà la sobreelevació o cobriment de les xàrcies de séquies i assarbs.
7. El traçat en planta de les infraestructures lineals superficials evitarà el seu encreuament transversal amb els cons d'inundació, i es traçarà, en tot cas, el més aigües amunt possible d'estos.
Article 27. Condicions generals d'adequació de les edificacions
1. En zones subjectes a risc d'inundació,
a) Les edificacions d'una planta que es realitzen hauran de tindre un cobert o terrat accessible des del seu interior per mitjà d'escala.
b) La disposició de les noves edificacions es realitzarà de forma que s'orienten en el sentit del flux desbordat. S'evitarà la seua disposició transversal per a no causar efectes barrera que produïsquen sobreelevació del calat aconseguit per les aigües en l'entorn.
c) El forjat corresponent a la planta baixa de les futures construccions se situarà per damunt de la rasant del carrer circumdant.
2. Es prohibixen els usos residencials, industrials i comercials, excepte la part destinada a magatzematge, a cota inferior a la rasant del terreny o del carrer.
Article 28. Adequació addicional en zones de risc 2, 3 i 4
1. No es permetran les plantes de soterrani o semisoterrani, excepte en ús residencial intensiu sempre que es complisquen les condicions següents:
a) L'accés siga estanc.
b) El sistema de drenatge no estiga connectat a la xàrcia de clavegueram i dispose d'un sistema de bombament independent alimentat per mitjà de grup electrogen.
c) L'ús d'estos soterranis siga exclusivament d'aparcament de vehicles.
d) La rampa d'accés estiga sobreelevada deu centímetres (10 cm) sobre la rasant de la vorera.
e) Les conduccions de sanejament que discórreguen o puguen abocar en el seu interior hauran de ser estanques davant de les pressions produïdes en cas d'inundació.
2. Les connexions a la xàrcia de clavegueram no permetran el flux de l'aigua en sentit contrari, per mitjà de vàlvula automàtica o manual o qualsevol altre mecanisme que ho impedisca.
3. En edificacions d'ús residencial, industrial, comercial i de servicis es realitzaran les adequacions següents:
a) La cota del forjat de planta baixa de l'habitatge o del local se situarà a huitanta centímetres (80 cm) per damunt de la rasant del carrer, excepte en sòl urbà consolidat per l'edificació que tinga fronts de façana uniformes en alçària de cornisa, que podran ser eximits per l'ajuntament.
b) Portes, finestres i tancaments de façana seran estancs fins una alçària d'un metre i mig (1,5 m) per damunt de la rasant del carrer.
c) Els elements més sensibles de l'habitatge o del local, tals com la caixa general de protecció, se situaran a setanta centímetres (70 cm) per damunt de la cota del forjat de planta baixa.
4. A fi d'evitar l'efecte d'embassament i el consegüent perill de ruptura brusca, les tanques i els murs de tancament de les parcel·les seran permeables al flux de l'aigua a partir de quaranta centímetres (40 cm) d'alçària i en tot el seu perímetre.
5. Els fonaments, les estructures i els tancaments d'edificis hauran de calcularse per a suportar la pressió i/o subpressió produïda per una alçària d'aigua d'un metre i mig (1,5 m). Els depòsits i els elements semblants es dissenyaran i s'ancoraran al terreny de forma que s'evite la possibilitat de flotació.
Article 29. Senyalització de zones inundables
1. Els guals inundables de qualsevol carretera amb intensitat mitja diària (IMD) major de cent (100) vehicles/dia hauran d'estar convenientment senyalitzats per mitjà de la col·locació de senyals d'advertiment i escales d'indicació de la profunditat màxima de l'aigua.
2. Els campaments de turisme i zones d'acampada que es troben situats en zona de risc hauran de tindre la senyalització adequada, que inclourà les normes que caldrà seguir en cas d'inundació.
3. En els marges dels llits i en els cons d'inundació aigües avall dels desaigües de preses, assuts, sobreeixidors, etc., que puguen desaiguar en temps sec un cabal superior a vint metres cúbics per segon (20 m³/s), haurà de senyalitzar-se el risc que existix, així com les normes que caldrà seguir en cas d'una solta inesperada en la longitud i l'escampament necessaris.
CAPÍTOL IV
De les actuacions de defensa
Article 30. Condicions d'ús del sòl al costat dels llits
1. L'ordenació detallada dels sòls urbanitzable confrontants amb els llits haurà de disposar terrenys destinats a espais lliures i zones verdes públiques al costat del domini públic hidràulic o llit, en cas de no estar aquell definit, i al llarg de tota la seua extensió. Els mencionats espais lliures i zones verdes hauran de complir les condicions dimensionals exigides per als jardins per la legislació urbanística aplicable. En cap cas podran computar com a zona verda els terrenys ocupats pel llit.
2. Amb l'objecte de fomentar la protecció dels marges i ecosistemes de ribera, es potenciarà l'ús com a espais lliures i zones verdes de les zones confrontants amb els llits. El tractament i enjardinament d'estes serà l'adequat al seu caràcter inundable i de suport d'un ecosistema fluvial i de ribera.
Article 31. Mesures de defensa en els Plans Generals
1. Els plans generals d'aquells municipis que es troben subjectes a risc d'inundació adoptaran mesures de defensa, estructurals o no estructurals, per a disminuir el citat risc.
En el cas en què les mesures de defensa afecten a més d'un municipi, hauran de ser coordinades per la Generalitat o per l'organisme de Conca, en l'exercici de les seues respectives competències.
2. El desenrotllament urbanístic estarà supeditat, en tot cas, a l'existència prèvia:
a) d'un projecte de construcció aprovat de les actuacions estructurals de defensa plantejades.
b) de, si es tracta d'una obra pública, consignació pressupostària i termini de realització no superior al previst per a l'execució de les obres d'urbanització i edificació del sector.
c) de, si es tracta d'una obra que s'ha de realitzar a càrrec del programa, compromís d'executar-la simultàniament amb la resta de les obres d'urbanització.
Article 32. Actuacions estructurals
1. El nivell de protecció de qualsevol estructura de defensa contra les inundacions en zona urbana haurà d'estar comprés entre cinc-cents i cent (500 i 100) anys de període de retorn, i s'haurà de justificar raonadament l'adopció del nivell de disseny.
El nivell de protecció de qualsevol estructura de defensa contra les inundacions en zona no urbana haurà d'estar comprés entre cent i vint-i-cinc (100 i 25) anys de període de retorn, i s'haurà de justificar raonadament l'adopció del nivell de disseny.
Els criteris justificatius s'hauran d'atindre a les directrius marcades per l'organisme de Conca.
2. Les canalitzacions cobertes només es permetran en trams urbans altament antròpics i amb un nivell de protecció, almenys, de cinc-cents (500) anys de període de retorn, i una vegada analitzats els efectes del seu comportament hidràulic amb cabals superiors. A més, per a evitar la seua obstrucció durant una crescuda, hauran de disposar d'un element de retenció de sòlids grossos arrossegats.
3. Qualsevol actuació estructural haurà de tindre en compte la minimització dels danys en cas de desbordament d'esta, especialment si conduïxen l'aigua a una cota superior a la del terreny circumdant. Quan una actuació comporte un increment de risc, s'haurà de preveure el planejament afectat i hauran de ser considerades les corresponents mesures compensatòries per a les zones afectades.
Article 33. Zones naturals de flux desbordat
Totes les actuacions hauran de tindre en compte la identificació de les vies naturals com a preferents per al possible flux desbordat. En particular, els plans generals limitaran els usos en l'entorn de les marjals perquè estes puguen actuar com a zones de desbordament natural, i evitar els impactes futurs que pogueren incidir negativament en contra del seu manteniment com a zones d'interés ambiental.
Article 34. Drenatge d'aigües pluvials
El drenatge de les aigües pluvials en les àrees urbanes de superfície major a cent hectàrees (100 ha.) complirà les condicions següents:
a) Es dissenyaran amb un nivell de protecció, almenys, de 15 anys de període de retorn.
b) El diàmetre mínim de les conduccions de drenatge de pluvials serà de quatre-cents mil·límetres (400 mm).
c) Els embornals i albellons seran no atascables i les dimensions mínimes de les reixetes, almenys, de:
cinquanta centímetres (50 cm) de longitud en els verticals del rastell,
mil dos-cents cinquanta centímetres quadrats (1.250 cm²) de superfície en els horitzontals.
Article 35. Actuacions de restauració hidrologicoforestal
1. La Generalitat, de forma compatible amb els seus plans de reforestació, haurà de preveure les actuacions de restauració hidrologicoforestal de prioritat alta previstes en el PATRICOVA.
2. Seran objectius d'estos plans, a més dels de millora i manteniment de l'ecosistema i d'incrementar els valors paisatgístics, la disminució de l'erosió i del vessament superficial en les conques vessants a les zones d'inundació.
Article 36. Uns altres tipus d'actuacions de defensa
A més de les actuacions previstes en el PATRICOVA o en els plans dels organismes de Conca, les administracions competents fomentaran la utilització d'altres mesures complementàries com el desenrotllament d'una política activa d'assegurances davant de les inundacions, la realització de plans de senyalització de les zones inundables, desenrotllament de normes tecnològiques de l'edificació i de les infraestructures en zona de risc, i programes d'informació i d'educació de la població, entre d'altres.
Article 37. Supervisió i coordinació de les actuacions
La supervisió de l'execució de les actuacions previstes en el PATRICOVA correspon a la Conselleria competent en matèria d'ordenació del territori, en coordinació amb els organismes de Conca.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Municipis amb elevat risc d'inundació
1. Són municipis amb elevat risc d'inundació a la Comunitat Valenciana: Albalat de la Ribera, Alboraya, Algemesí, Almàssera, Almoradí, Alzira, Benimuslem, Bonrepòs i Mirambell, Callosa de Segura, Catral, Cullera, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Formentera del Segura, Fortaleny, Orihuela, Polinyà de Xúquer, Quartell, Rafal, Riola, Sollana, Tavernes Blanques i Tavernes de la Valldigna.
2. Esta llista es podrà ampliar amb aquells altres municipis que, encara que no tenen afectades pel risc, almenys, les dos terceres parts (2/3) de la seua superfície, si que tenen fortes limitacions per a orientar els futurs desenrotllaments cap a zones no inundables.
3. La inclusió de nous municipis en la categoria d'elevat risc d'inundació es realitzarà per resolució del conseller competent en matèria d'ordenació del territori, a petició raonada dels municipis afectats. A estos efectes, l'ajuntament interessat haurà de presentar, junt amb la sol·licitud d'inclusió, la documentació necessària per a acreditar la concurrència de les referides circumstàncies.
4. La consideració d'un municipi com d'alt risc d'inundació és una situació transitòria, i es poden excloure de la citada categoria aquells municipis en què, després de la realització d'una actuació estructural, s'ha eliminat en tot o en part el risc. La citada exclusió es realitzarà, igualment, per mitjà de resolució del conseller competent en matèria d'ordenació del territori, després de l'aprovació de la corresponent modificació del PATRICOVA.
Segona. Condicions establides en els municipis amb elevat risc d'inundació
1. En estos municipis qualsevol reclassificació de sòl no urbanitzable inundable que es propose haurà de justificar les fortes limitacions per a orientar els desenrotllaments cap a zones amb menor risc.
L'estudi d'inundabilitat, que s'haurà d'elaborar preceptivament i amb caràcter previ a la proposta de reclassificació, conclourà sobre la procedència d'esta en termes anàlegs als prevists en l'article 23, i inclourà, si és procedent, les limitacions d'usos que s'estimen necessàries.
2. Els desenrotllaments que es plantegen en estos municipis tendiran a models intensius de concentració de l'edificació, davant de models extensius de baixa alçària i alta ocupació del territori.
3. En la declaració d'interés comunitari de nous usos i activitats en sòl no urbanitzable s'aplicarà, amb caràcter general, el mateix criteri enunciat per a les reclassificacions, i s'haurà de justificar la no implantació en unes altres zones amb menor nivell risc.
Tercera. Vigència de la cartografia de delimitació del risc d'inundació a escala regional de la Comunitat Valenciana
La cartografia de delimitació del risc d'inundació a escala regional de la Comunitat Valenciana declarada de necessària observança en la redacció dels plans urbanístics o territorials per Orde de 8 de març de 1999, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, continua vigent excepte en allò que s'opose al PATRICOVA. A estos efectes, es donarà publicitat als canvis que s'han introduït sobre esta.
Quarta. Incidència en els plans generals o modificacions de planejament en tramitació