Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 182/2011, de 25 de novembre, del Consell, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Politècnica de València.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 6661 de 29.11.2011
Número identificador:  2011/12123
Referència Base de Dades:  012087/2011
 



DECRET 182/2011, de 25 de novembre, del Consell, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Politècnica de València. [2011/12123]

Preàmbul



La Universitat Politècnica de València va sol·licitar l'aprovació de la proposta d'Estatuts, aprovada pel Claustre de la Universitat en sessió del dia 13 de desembre de 2010, en atenció al que disposa l'article 2.2.a) de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats.



La sol·licitud ha sigut tramitada d'acord amb les previsions contingudes en l'article 6.2 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats, havent-se realitzat el previ control de legalitat. El Claustre de la Universitat Politècnica de València, en sessió del 18 d'octubre de 2011, ha aprovat una nova proposta d'Estatuts, a la vista dels diversos inconvenients de legalitat formulats.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació, Formació i Ocupació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 25 de novembre de 2011,





DECRETE



Article únic. Aprovació dels Estatuts de la Universitat Politècnica de València

S'aproven els Estatuts de la Universitat Politècnica de València, d'acord amb el text contingut en l'annex d'este decret.





DISPOSICIÓ ADDICIONAL



Única. Limitació al gasto

La implementació i posterior desenrotllament d'este decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignada a l'esmentada conselleria, i,en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la universitat.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Derogació normativa

Queda derogat el Decret 253/2003, de 19 de desembre, del Consell, pel qual es van aprovar els Estatuts de la Universitat Politècnica de València





DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

Este decret entrarà en vigor a partir de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.



Valencia 25 de novembre de 2011



El president de la Generalitat,

ALBERTO FABRA PART



El conseller d'Educació, Formació i Ocupació,

JOSÉ CISCAR BOLUFER







ANNEX



REFORMA DELS ESTATUTS

DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA



TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals



CAPÍTOL I

Naturalesa i fins



Article 1. Denominació, naturalesa, valors i principis inspiradors



1. La Universitat Politècnica de València és la denominació oficial única que adopta la institució regida per aquests Estatuts.

2. La Universitat Politècnica de València és una institució de dret públic, dotada de personalitat jurídica i patrimoni propi. Com a institució d'educació superior, gaudeix d'autonomia acadèmica, econòmica, financera i de govern, d'acord amb la Constitució i la legislació vigent.

3. Aquests Estatuts constitueixen la norma bàsica del seu règim d'autogovern.

4. Els valors que inspiren l'organització i l'actuació democràtica de la Universitat són la llibertat, la igualtat, la justícia, la solidaritat i el pluralisme, amb ple respecte al desenvolupament sostenible, així com als drets i llibertats reconeguts en la Constitució espanyola i en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

5. És principi rector de la Universitat Politècnica de València la llibertat acadèmica, que inclou les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi.



Article 2. Fins

Són fins de la Universitat Politècnica de València:

a) La finalitat essencial és la formació integral dels estudiants a través de la creació, el desenvolupament, la transmissió i la crítica de la ciència, de la tècnica, de l'art i de la cultura, des del respecte als principis ètics, amb una decidida orientació a la consecució d'una ocupació d'acord amb el seu nivell d'estudis.

b) L'estudi, la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i artístic, i també la participació en els processos d'innovació.

c) La contribució i el suport científic, tècnic i artístic al desenvolupament cultural, social i econòmic de l'Estat i en particular de la Comunitat Valenciana.

d)) Assegurar una formació en contacte directe amb els problemes reals, per la qual cosa els plans d'estudi han de preveure un mínim de pràctiques tutelades en empreses, institucions públiques, fundacions i associacions sense ànim de lucre, d'acord amb un projecte formatiu que vetle pels interessos de l'alumne i en què s'establisquen mecanismes d'acreditació.

e) Proporcionar formació superior de qualitat durant tota la vida professional dels seus titulats.

f) La intensificació en la cooperació internacional mitjançant l'intercanvi de membres de la comunitat universitària, la col·laboració en el camp de la docència, la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació. És objectiu d'aquesta Universitat que tots els seus alumnes puguen cursar un període dels seus estudis universitaris en universitats d'altres països.

g) El foment i l'expansió de la cultura i del coneixement per mitjà de programes d'extensió universitària.

h) Afavorir la pràctica esportiva de tots els membres de la comunitat universitària, i compatibilitzar-la amb les seues activitats universitàries.

i) El foment de l'efectivitat del principi d'igualtat entre dones i homes, així com garantir la igualtat d'oportunitats i no-discriminació per raons de sexe, orientació sexual, raça, religió, discapacitat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.



Article 3. Responsabilitat social corporativa

La Universitat Politècnica de València és una institució pública al servei de la societat i convençuda de la importància de la responsabilitat social corporativa. En conseqüència, es compromet a:

a) Impulsar la cooperació al desenvolupament.

b) Potenciar l'ús del valencià en l'ensenyament i en l'administració.

c) Afavorir les polítiques d'igualtat en tots els seus àmbits.

d) Augmentar la sensibilitat mediambiental de la comunitat universitària.



Article 4. Llengües oficials

1. Les llengües oficials de la Universitat Politècnica de València són les de la Comunitat Valenciana.

2. La Universitat establirà per als membres de la comunitat universitària processos d'acollida que afavorisquen el coneixement suficient de les llengües oficials.



CAPÍTOL II

Règim jurídic



Article 5. Règim jurídic, competències patrimonials i prerrogatives



1. La Universitat Politècnica de València es regeix per les legislacions de l'Estat i de la Comunitat Autònoma Valenciana en l'exercici de les competències respectives, per aquests Estatuts i per les normes que els despleguen.

2. La Universitat Politècnica de València, en l'exercici de la seua personalitat jurídica, pot adquirir, posseir, gravar, alienar o efectuar qualsevol altre acte de disposició sobre qualssevol dels seus béns, tant mobles com immobles, amb subjecció al que estableixen aquests Estatuts i la legislació vigent.



3. La Universitat Politècnica de València, en la consideració d'Administració pública, gaudeix de les prerrogatives següents:

a) La presumpció de legitimitat i l'executorietat dels seus actes, com també els poders d'execució forçosa i de revisió en via administrativa.

b) La potestat de sanció dins dels límits establits en la legislació vigent i aquests Estatuts.

c) Les facultats que la legislació vigent reconeix a les administracions públiques sobre contractació administrativa.

d) La inembargabilitat dels seus béns i drets, com també els privilegis de prelació i preferències reconegudes a la hisenda pública per als crèdits d'aquesta, sens perjudici de les que corresponen en aquesta matèria a les finances de l'Estat i de la Comunitat Valenciana.

Tot això en igualtat de drets amb qualssevol altres entitats públiques i sempre amb submissió al que estableix la legislació vigent en la matèria.

e) L'exempció de l'obligació de prestar tot tipus de garanties o caucions davant dels organismes administratius i davant dels jutjats i tribunals de qualsevol jurisdicció, d'acord amb el que s'estableix en la legislació vigent.

f) La facultat d'emprar el procediment de constrenyiment administratiu i la recuperació d'ofici dels seus béns en els termes establits en la legislació vigent per a les administracions públiques.

g) El gaudi de totes les exempcions o els beneficis que li reconeix l'ordenament jurídic a títol general o particular.

h) Totes aquelles que legalment li corresponen.



Article 6. Creació de persones jurídiques

1. La Universitat Politècnica de València, a fi de fomentar la ciència, l'educació i la cultura, pot constituir fundacions, institucions o organismes a través de qualssevol dels procediments legalment establits, així com participar en els seus òrgans de gestió. Així mateix, per a l'administració dels seus béns i drets, i per a la gestió dels seus serveis o la realització de les activitats d'investigació, desenvolupament i innovació, pot crear o participar en societats tant de capital públic com privat, o en qualsevol altra persona jurídica, pública o privada, així com participar en els seus òrgans de gestió.

2. La seua creació o participació serà acordada pel Consell Social a proposta del Consell de Govern.



Article 7. Resolucions d'òrgans de govern

1. Les decisions dels òrgans col·legiats de la Universitat adopten la forma d'acords i les dels òrgans unipersonals, la de resolució.

2. Les resolucions del rector i els acords del Claustre Universitari, del Consell de Govern i del Consell Social posen fi a la via administrativa i són impugnables directament davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.

3. Les resolucions o els acords dels altres òrgans de govern són susceptibles de ser recorreguts davant del rector, excepte els que hagen esdevingut ferms en via administrativa.

4. La reclamació prèvia en via administrativa és requisit per a l'exercici d'accions fonamentades en dret privat o laboral, excepte en aquells casos en què aquest requisit està exceptuat en una disposició amb rang de llei.



Article 8. Defensa dels interessos legítims de la Universitat

Correspon al rector i al Consell de Govern, en l'àmbit de les competències respectives, l'aprovació de l'exercici de qualsevol acció que es considere pertinent per a portar a terme la defensa dels interessos legítims de la Universitat Politècnica de València.





CAPÍTOL III

Imatge corporativa, honors i distincions



Article 9. Elements d'identitat de la Universitat Politècnica de València

Els elements d'identitat de la Universitat Politècnica de València són:

1. El símbol de la Universitat Politècnica de València consisteix en un gràfic circular en el fons blanc del qual apareix un escut apuntat i sobre un fons groc, quatre barres verticals, tot això rematat per una corona reial oberta, que es mostra flanquejat a ambdós costats per dues bandes enrotllades als extrems amb el lema de la Universitat Politècnica de València en negre: «EX TECHNICA», la dreta, i «PROGRESSIO», l'esquerra, vorejat tot això d'una anella blanca carregada amb les lletres «UNIVERSITAT POLITÈCNICA», a la part superior, i «VALÈNCIA», a la part inferior, i entre aquestes s'intercalen dues creus gregues, tots en negre.

2. El segell de la Universitat Politècnica de València en reprodueix, en buit, el símbol. El segell de la Universitat Politècnica de València és signe d'autenticitat dels documents en què s'estampe.

3. La bandera de la Universitat Politècnica de València és de color blanc i té al centre el símbol descrit en l'apartat 1.

4. La representació gràfica de la marca de la Universitat Politècnica de València l'aprova el Consell de Govern i identifica la Universitat Politècnica de València. Aquesta representació gràfica de la marca ha de ser usada per totes les seues estructures, així com pels seus òrgans de govern i de representació en totes les activitats en què participen.





Article 10. Ús dels elements d'identitat

Els elements d'identitat de la Universitat Politècnica de València formen part del seu patrimoni i només poden ser emprats per aquesta mateixa o per aquells a qui atorgue l'autorització corresponent, sempre que l'ús s'ajuste als fins consignats de manera expressa en el document de concessió. El règim i les condicions d'ús dels elements d'identitat, així com d'altres elements que poden identificar la Universitat Politècnica de València, s'han d'establir en la normativa que aprove el consell de Govern.



Article 11. Doctorat honoris causa

El doctorat honoris causa, màxima distinció acadèmica conferida per la Universitat Politècnica de València, es concedeix a proposta del rector o dels òrgans de govern de les facultats, escoles, departaments i instituts universitaris d'investigació, amb l'aprovació per majoria absoluta del Consell de Govern.

El rector, en acte acadèmic solemne, investeix el doctorand d'acord amb les normes legals i els costums tradicionals universitaris.



Article 12. Medalla de la Universitat Politècnica de València

1. La Medalla de la Universitat Politècnica de València és el màxim guardó que l'entitat atorga tant a persones com a institucions. La seua concessió competeix al Consell de Govern.

2. El Consell de Govern pot regular la concessió d'altres honors i distincions de la Universitat Politècnica de València.





TÍTOL I

De l'estructura de la Universitat



CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 13. Estructures organitzatives

1. La Universitat Politècnica de València està integrada per facultats, escoles tècniques o politècniques superiors, departaments, instituts universitaris d'investigació i els altres centres o estructures necessaris per a l'exercici de les seues funcions.

2. La Generalitat acorda la creació, modificació i supressió de les facultats, escoles tècniques o politècniques superiors i instituts universitaris d'investigació.





CAPÍTOL II

De les facultats i escoles



Article 14. Naturalesa

1. Les facultats i escoles tècniques o politècniques superiors són els centres encarregats de l'organització dels ensenyaments i dels processos acadèmics, administratius i de gestió conduents a l'obtenció de títols de grau i títols de màster universitari que habiliten per a l'exercici de professions regulades. Poden organitzar i desenvolupar també ensenyaments conduents a l'obtenció d'altres títols de oficials o propis, així com portar a cap aquelles altres funcions que determine la Universitat.



2. Són membres dels centres enumerats en l'apartat anterior el personal docent i investigador i d'administració i serveis adscrits a aquests, i també els estudiants matriculats en alguna de les titulacions oficials impartides pel centre.



Article 15. Adscripció del professorat

1. Els professors que s'incorporen a la Universitat queden adscrits al centre que els assigne el departament, segons la convocatòria de la plaça.

2. El canvi d'adscripció a centres és efectuat pel rector a petició de l'interessat i requereix la permanència mínima d'un curs acadèmic en el centre anterior i l'informe motivat del departament i dels centres afectats.



Article 16. Funcions de les facultats i escoles

Correspon a la facultat o escola:

1. Dissenyar, organitzar i desenvolupar ensenyaments oficials en l'àmbit de la seua activitat, conduents a l'obtenció de títols oficials o propis, d'acord amb l'oferta docent aprovada pel Consell de Govern.



2. Elaborar els seus plans d'estudi, i establir els objectius formatius de cadascun, i elevar-los al Consell de Govern perquè els aprove.



3. Establir els criteris docents i d'avaluació de l'alumnat tenint en consideració els objectius formatius i professionals de cada titulació, i també l'aprovació i el posterior seguiment i control dels programes i de les metodologies docents i d'avaluació de les assignatures, presentats pels departaments per a cada curs.

4. Assignar la docència als departaments que garantisquen una major qualitat, d'acord amb els criteris generals establits pel Consell de Govern.

5. Avaluar l'activitat docent del professorat que imparteix docència al centre, d'acord amb la normativa que establisca el Consell de Govern.

6. Facilitar la millor inserció laboral dels titulats, especialment a través de l'organització de pràctiques en empreses, institucions públiques, fundacions, associacions sense ànim de lucre, i dels intercanvis acadèmics amb altres universitats. Així mateix, cal procurar-los formació permanent.

7. Promoure convenis internacionals amb centres homòlegs per a intercanvis d'alumnes i/o reconeixement de títols o estudis.

8. Organitzar i supervisar les seues activitats docents, així com la gestió dels serveis de competència seua.

9. Promoure la realització de contractes amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.

10. Participar en els processos d'avaluació de la qualitat i acreditació i promoure'n activament la millora de les activitats docents.

11. Promoure, organitzar i desenvolupar les activitats que contribueixen perquè la societat tinga el millor coneixement de la ciència i tecnologia corresponents a les titulacions que el centre imparteix.





CAPÍTOL III

Dels departaments



Article 17. Naturalesa

1. Els departaments són les unitats de docència i investigació encarregades de coordinar els ensenyaments d'un o diversos àmbits del coneixement en un o diferents centres, d'acord amb la programació docent de la Universitat i de donar suport a les activitats i iniciatives docents i investigadores del professorat. Poden organitzar i desenvolupar també programes i estudis conduents a l'obtenció de títols de màster universitari, doctor o altres títols propis, així com portar a cap aquelles altres funcions que determine la Universitat.

2. Els departaments agrupen el personal docent i investigador de la Universitat, funcionari i contractat, el personal d'investigació, els estudiants i el personal d'administració i de serveis que hi estiguen adscrits.

3. De manera excepcional, el Consell de Govern, de conformitat amb els requisits legals, pot acordar que professors d'una àrea de coneixement s'agrupen en més d'un departament.

4. Si un departament està integrat per professors que exerceixen activitats docents en diversos centres geogràficament dispersos, el Consell de Govern, a proposta d'aquell, pot autoritzar la constitució de seccions departamentals.

5. El Consell de Govern pot acordar la constitució, a l'efecte de coordinació de l'ensenyament, d'unitats docents en els departaments.





Article 18. Integració i adscripció del professorat

L'adscripció dels professors a un departament s'ha de fer prenent en consideració la convocatòria de cada plaça. El Consell de Govern, a petició de l'interessat i després d'un informe previ dels departaments afectats, realitzarà el procediment de canvi d'adscripció.



Article 19. Funcions dels departaments

Correspon als departaments:

1. Organitzar i desenvolupar la investigació i transferència del coneixement i de la tecnologia en el seu camp d'activitat.

2. Elaborar i proposar a les estructures responsables dels títols oficials, per a l'aprovació i publicació posterior, les guies docents de les distintes assignatures a impartir pel departament, que inclouran, entre altres, el programa de l'assignatura, així com les metodologies docents i d'avaluació que s'empraran en el procés d'ensenyament-aprenentatge.



3. Impartir la docència encarregada per cada estructura responsable de títol i l'organitzada pel mateix departament.

4. Dissenyar, organitzar i desenvolupar ensenyaments oficials en l'àmbit de la seua activitat, conduents a l'obtenció de títols oficials de màster universitari i doctor, així com altres títols propis, d'acord amb l'oferta docent aprovada pel Consell de Govern.

5. Elaborar els seus plans d'estudi, i establir els objectius formatius de cadascun, i elevar-los al Consell de Govern per a l'aprovació.



6. Establir els criteris docents i d'avaluació de l'alumnat, i atendre els objectius formatius i professionals de cada titulació, així com l'aprovació i el seguiment posterior i control dels programes i de les metodologies docents i d'avaluació de les assignatures presentats per a cada curs pels departaments.

7. Assignar la docència als departaments que garantisquen una major qualitat, d'acord amb els criteris generals establits pel Consell de Govern.

8. Avaluar l'activitat del professorat desenvolupada al departament, d'acord amb la normativa que establisca el Consell de Govern.



9. Promoure convenis internacionals amb altres entitats i institucions per a intercanvis d'alumnes i/o reconeixement de títols o estudis.



10. Organitzar i supervisar les seues activitats docents i d'investigació, així com la gestió dels serveis de competència seua.

11. Participar en la selecció del professorat d'acord amb la normativa vigent i amb els criteris que establisca la Universitat, així com ajudar a la seua promoció merescuda.

12. Organitzar i desenvolupar la formació del professorat en les activitats de docència i investigació en les àrees de coneixement que els són pròpies.

13. Donar suport a l'activitat investigadora, i fomentar la creació de grups i promoure projectes d'investigació.

14. Promoure la realització de contractes amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.

15. Participar en els processos d'avaluació de la qualitat institucional i promoure activament la millora de la qualitat i l'acreditació de les seues activitats de docència, investigació i transferència del coneixement.

16. Promoure, organitzar i desenvolupar les activitats que contribuïsquen a fer la societat tinga el millor coneixement de la ciència i tecnologia corresponents a les àrees de coneixement que els són pròpies.



Article 20. Creació, modificació o supressió de departaments

1. La creació, modificació o supressió de departaments correspon al Consell de Govern, d'acord amb el que disposen els presents Estatuts i la legislació vigent.

2. El nombre de membres del personal docent i investigador necessari per a la constitució d'un departament s'ha de determinar reglamentàriament.

3. La iniciativa per a la creació, modificació o supressió d'un departament correspon al mateix Consell de Govern, als departaments i al rector.

4. La proposta de creació, modificació o supressió ha d'anar acompanyada d'una memòria justificativa en què, com a mínim, s'han d'incloure la raó de la proposta, les àrees o àmbits de coneixement i les assignatures, la justificació acadèmica dels objectius docents i de les línies d'investigació, el pla econòmic i els mitjans personals i materials.

L'expedient s'ha de sotmetre a un període d'informació pública.





CAPÍTOL IV

Dels instituts universitaris d'investigació



Article 21. Naturalesa

Els instituts universitaris d'investigació són estructures dedicades a la investigació científica i tècnica o a la creació artística. Poden organitzar i desenvolupar programes i estudis conduents a l'obtenció de títols de màster universitari, doctor o altres títols propis, així com portar a cap aquelles altres funcions que determine la Universitat.





Article 22. Tipologia

1. Els instituts universitaris d'investigació poden ser propis de la Universitat, adscrits, mixtos o interuniversitaris.

2. Són instituts propis els integrats per personal de la Universitat i amb dependència exclusiva d'aquesta.

3. Són instituts adscrits els que depenen d'altres organismes públics o privats i subscriuen un conveni amb la Universitat. L'esmentat conveni estableix les modalitats de cooperació entre la Universitat i l'institut.



4. Són instituts mixtos els promoguts i participats en col·laboració amb altres organismes d'investigació públics o privats sense ànim de lucre, mitjançant un conveni que ha d'establir una estructura orgànica de doble dependència entre les entitats col·laboradores. El reglament de règim intern d'aquests instituts ha de ser aprovat per ambdues institucions.

5. Són instituts interuniversitaris els que es creen en col·laboració amb una altra o altres universitats mitjançant un conveni específic que n'ha d'establir l'estructura i els fins.

6. El Consell de Govern ha de fixar els continguts dels acords de cooperació o els convenis que s'establisquen per a la creació d'instituts adscrits, mixtos i interuniversitaris.



Article 23. Funcions dels instituts universitaris d'investigació



Correspon als instituts universitaris d'investigació:

1. Organitzar i desenvolupar la investigació i transferència del coneixement i de la tecnologia en el seu camp d'activitat.

2. Dissenyar, organitzar i desenvolupar ensenyaments oficials en l'àmbit de la seua activitat, conduents a l'obtenció de títols oficials de màster universitari i doctor, així com altres títols propis, d'acord amb l'oferta docent aprovada pel Consell de Govern.

3. Elaborar els seus plans d'estudi, i establir els objectius formatius de cadascun, i elevar-los al Consell de Govern per a l'aprovació.



4. Establir els criteris docents i d'avaluació de l'alumnat, i atendre els objectius formatius i professionals de cada titulació, així com l'aprovació i el seguiment posterior i control dels programes i de les metodologies docents i d'avaluació de les assignatures presentats per a cada curs pels departaments.

5. Assignar la docència als departaments que garantisquen una major qualitat, d'acord amb els criteris generals establits pel Consell de Govern.

6. Avaluar l'activitat del professorat desenvolupada a l'institut, d'acord amb la normativa que establisca el Consell de Govern.

7. Promoure convenis internacionals amb altres entitats i institucions per a intercanvis d'alumnes i/o reconeixement de títols o estudis.



8. Organitzar i supervisar les seues activitats docents i d'investigació, així com la gestió dels serveis de competència seua.

9. Donar suport a l'activtat investigadora, i fomentar la creació de grups i promoure projectes d'investigació.

10. Promoure la realització de contractes amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.

11. Participar en els processos d'avaluació de la qualitat institucional i promoure activament la millora de la qualitat i l'acreditació de les seues activitats de docència, investigació i transferència del coneixement.

12. Promoure, organitzar i desenvolupar les activitats que contribueixen perquè la societat tinga el millor coneixement de la ciència i tecnologia corresponents als àmbits de la investigació que li són propis.







CAPÍTOL V

Estructures pròpies d'investigació



Article 24. Naturalesa i fins

1. Són estructures pròpies d'investigació de la Universitat Politècnica de València els grups I+D+i (Investigació, Desenvolupament i innovació), els centres d'investigació i els instituts d'investigació. No obstant això, els centres i instituts poden adquirir caràcter interuniversitari i mixt, segons ho establisca i ho regule el conveni escaient.

2. Aquestes estructures han d'estar orientades a l'exercici d'activitats d'investigació, desenvolupament i innovació, i han de donar resposta a la demanda de productes tecnològics i artístics, tant de la Universitat com de l'entorn social.



Article 25. Tipologia

1. Els grups d'I+D+i constitueixen l'estructura bàsica per al desenvolupament de la investigació a la Universitat. Resulten de la lliure i voluntària agrupació d'investigadors i altre personal a l'entorn d'unes línies d'investigació determinades.

2. Els centres d'investigació són estructures I+D+i orientades a determinades àrees d'investigació. Han d'agrupar un nombre mínim d'investigadors i han de tenir una activitat investigadora destacada.



3. Els instituts d'investigació són estructures I+D+i orientades a determinades àrees d'investigació. Han d'agrupar un nombre mínim d'investigadors i tenir una activitat investigadora destacada, que ha de ser sempre més gran que l'exigida als centres.

4. Els centres i instituts d'investigació poden disposar de capacitat pròpia de gestió econòmica, administrativa i de recursos humans i materials.



Article 26. Estructures de suport

La Universitat es dotarà d'estructures tant de suport com d'interfície a fi de vertebrar i desenvolupar eficientment les seues activitats d'investigació.



Article 27. Regulació dels centres i instituts propis d'investigació



1. El Consell de Govern ha de regular el procediment i fer públics els requisits de creació, modificació i supressió d'aquestes estructures.



2. La seua creació es justifica pels avantatges derivats de la potenciació de les activitats investigadores, la consecució de recursos externs, la publicitat de l'activitat i les facilitats de difusió i explotació dels resultats.

3. A més, per a la seua creació es requereix acreditar resultats en les àrees d'investigació corresponents i la consolidació i l'estabilitat prèvies en el temps del grup d'investigadors que s'hi integre.

4. Els instituts d'investigació poden sol·licitar la seua acreditació externa amb el fi del reconeixement com a instituts universitaris d'investigació.

5. Per al govern d'aquestes han de disposar d'un director, que ha de ser doctor i amb activitat investigadora reconeguda, com també altres òrgans que establisca el seu reglament.

6. El rector ha de designar els directors dels centres i instituts propis d'investigació i el Consell de Govern ha d'aprovar el reglament de funcionament intern.



CAPÍTOL VI

D'altres centres universitaris



Article 28. Altres centres universitaris propis

1. La Universitat Politècnica de València pot crear altres centres propis, que tindran entre els seus fins específics l'extensió cultural, l'especialització professional, les aplicacions tecnològiques o artístiques i altres activitats formatives o d'investigació.

2. La creació o supressió dels centres propis correspon al Consell de Govern, el qual aprova el reglament de funcionament intern d'aquests centres.



Article 29. Centres d'ensenyaments universitaris adscrits

1. Les entitats públiques o privades poden sol·licitar l'adscripció de centres d'educació superior a la Universitat Politècnica de València.



2. Les propostes d'adscripció s'han de formular d'acord amb el que dispose el Consell de Govern.

3. La Universitat ha de vetlar per la qualitat dels centres adscrits.

4. L'adscripció d'aquests centres és a proposta del Consell de Govern, després de l'informe previ favorable del Consell Social i requereix l'aprovació de l'òrgan competent de la comunitat autònoma quan així ho requereixen les disposicions legals vigents.



Article 30. Centres universitaris de cooperació internacional

La Universitat, en col·laboració amb altres universitats o centres d'I+D+i estrangers, pot crear centres de cooperació internacional per al desenvolupament d'activitats docents, investigadores i de transferència de tecnologia. La creació, les funcions i l'avaluació d'aquests centres s'han d'establir en el document de creació, elaborat pel Consell de Govern.

CAPÍTOL VII

Dels serveis universitaris



Article 31. Serveis universitaris

1. La Universitat ha de crear i mantenir els serveis integrats en aquesta que són necessaris per al suport a l'estudi, a la docència i a la investigació, així com l'assistència a la comunitat universitària per al compliment adequat de les seues funcions. La creació, modificació o supressió dels dits serveis, així com la supervisió del funcionament, l'establiment dels criteris per a l'avaluació i l'aprovació dels reglaments d'organització i funcionament s'han de realitzar per acord del Consell de Govern, a proposta del rector.

2. La Universitat establirà un sistema integrat de gestió de la qualitat en els serveis universitaris.





CAPÍTOL VIII

Dels col·legis majors i de les residències universitàries



Article 32. Dels col·legis majors

1. Els col·legis majors són centres universitaris que, integrats a la Universitat, proporcionen residència als estudiants i promouen la formació cultural i científica dels residents i en projecten l'activitat al servei de la comunitat universitària.

2. Els col·legis majors poden ser creats per la mateixa Universitat o promoguts per altres entitats públiques o privades d'acord amb la legislació vigent i aquests Estatuts.

En aquest últim cas es requereix l'adscripció prèvia a la Universitat mitjançant el conveni escaient l'aprovació del qual competeix al Consell de Govern.

3. Cada col·legi major ha de tenir un director, un consell de direcció i un consell col·legial que elegeix un degà pels seus membres i entre aquests. En el cas dels adscrits, han de tenir un director acadèmic representant a la Universitat.

4. El nomenament dels directors dels col·legis majors correspon al rector, una vegada oït el Consell de Govern.

5. Els estatuts de cada col·legi, que són aprovats o modificats per Consell de Govern, han de fixar la composició, les competències i el funcionament dels òrgans col·legials, i han de garantir sempre la participació dels col·legials en la gestió d'aquell.



Article 33. Residències universitàries

1. Les residències universitàries es creen d'acord amb les normes dictades pel Consell de Govern.

2. Les residències poden ser creades per la mateixa Universitat o per altres entitats públiques o privades de conformitat amb la legislació vigent i amb aquests Estatuts.

En aquest últim cas es requereix l'adscripció prèvia a la Universitat mitjançant el conveni escaient, l'aprovació del qual competeix al Consell de Govern.





TÍTOL II

Del govern de la Universitat



CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 34. Òrgans de govern, representació i participació de la Universitat Politècnica de València

1. Òrgans de govern i representació

1.1. D'àmbit general

1.1.1. Col·legiats

Consell Social

Consell de Govern

Claustre Universitari

1.1.2. Unipersonals

Rector

Vicerector

Secretari general

Gerent

Director d'àrea

1.2. D'àmbit de les escoles o facultats, departaments, instituts universitaris d'investigació, estructures pròpies d'investigació i d'altres centres propis

1.2.1. Col·legiats

Junta d'Escola o Facultat

Consell de Departament

Consell d'Institut Universitari d'Investigació

1.2.2. Unipersonals

director d'escola o degà de facultat, departament i institut universitari d'investigació

Subdirector d'escola o facultat, departament i institut universitari d'investigació

Secretari d'escola o facultat, departament i institut universitari d'investigació

Director de centre propi d'investigació i institut propi d'investigació

2. Òrgans de representació i participació

2.1. Del personal

Junta del Personal Docent i Investigador

Junta del Personal d'Administració i Serveis

Comitè d'Empresa

Seccions sindicals

2.2. D'àmbit de les escoles o facultats, departaments i instituts universitaris d'investigació

Coordinador de directors d'escola o facultat

Coordinador de directors de departament

Coordinador de directors d'institut universitari d'investigació



2.3. De l'alumnat

Col·legiats:

Ple delegacions d'alumnes UPV

Ple delegació d'alumnes d'escola o facultat

Unipersonals:

Delegat d'alumnes UPV

Delegat d'alumnes d'escola o facultat

3. Els òrgans de govern poden dotar-se, per al millor funcionament i actuació, d'altres òrgans que els donen suport i assessorament. Aquests òrgans poden estar integrats també per persones alienes a la comunitat universitària.



Article 35. Assistència a les sessions

L'assistència a les sessions dels òrgans col·legiats de la Universitat és un dret i un deure dels membres que els integren. La regulació s'ha d'establir en els reglaments dels distints òrgans col·legiats.





Article 36. Exercici dels òrgans unipersonals

La dedicació a temps complet del personal universitari és requisit necessari per a l'exercici d'òrgans unipersonals de govern que, en cap cas, no es poden exercir simultàniament.



Article 37. Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals

El nomenament i cessament dels òrgans unipersonals s'ha de fer per resolució del rector, excepte en els centres i instituts mixtos i interuniversitaris, en què es farà segons el que dispose el conveni corresponent.



Article 38. Actuació dels òrgans de govern

1. Els òrgans de govern i representació de la Universitat actuen en l'exercici de les competències respectives i busquen la unitat d'acció institucional pròpia de la integració de conductes dirigides a un objectiu institucional comú que justifica la personalitat jurídica única de la Universitat.

2. Les competències dels òrgans de govern són irrenunciables i les han d'exercir els que les tinguen atribuïdes com a pròpies, tret de delegació o d'avocació.

3. Les convocatòries, el quòrum, el règim de sessions, el règim d'acords i les altres qüestions de procediment s'han d'establir en el reglament de cada òrgan d'acord amb la legislació vigent.



Article 39. Publicació d'acords

Els acords dels òrgans de govern s'han de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana quan les normes d'aplicació així ho estableixen.

En qualsevol cas, els acords dels òrgans de govern s'han de donar a conèixer a la comunitat universitària, en el seu àmbit d'actuació mitjançant la publicació en el Butlletí Oficial de la Universitat Politècnica de València, creat per acord de 9 de novembre de 2006 del Consell de Govern.



Article 40. Règim electoral i de la Junta Electoral de la Universitat



1. Les eleccions dels membres dels òrgans de govern de la Universitat es regeixen pel que estableixen aquests Estatuts i per la normativa que li siga d'aplicació.

2. L'organització electoral de la Universitat està constituïda per la Junta Electoral de la Universitat, la composició, les competències i el funcionament de la qual s'han de determinar mitjançant un reglament de règim electoral que el Consell de Govern aprove amb aquesta finalitat.

Així mateix, el Consell de Govern pot establir altres juntes electorals i meses que han de desenvolupar les seues funcions segons l'àrea de competència corresponent i que han d'actuar en coordinació i dependència amb la Junta Electoral de la Universitat.



Article 41. De les eleccions a la Universitat

1. Les eleccions dels representants dels distints sectors de la comunitat universitària en els òrgans col·legiats s'han de realitzar mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret entre els que siguen proclamats electors en el procés electoral respectiu, sense que, en cap cas, siga possible la delegació de vot.

Els processos electorals s'han de desenvolupar en els terminis que s'indiquen en el calendari electoral que, per a cada procés, aprova l'òrgan convocant.

2. El rector, l'elegeix la comunitat universitària mitjançant elecció directa i sufragi universal, lliure i secret.

3. Poden exercir el dret de sufragi actiu i passiu els membres de la comunitat universitària que, en les dates de la convocatòria de les eleccions i de la votació, es troben prestant serveis a la Universitat Politècnica de València o estiguen matriculats en qualssevol dels ensenyaments que s'imparteixen a la Universitat Politècnica de València conduents a l'obtenció de títols oficials amb validesa en tot el territori nacional.



4. Tots i cadascun dels membres de la comunitat universitària estan assignats, a efectes electorals, a un únic sector seguint els criteris següents:

a) Si s'exerceixen dos llocs de treball, de professor associat i de personal d'administració i serveis, s'entén que pertany al grup considerat com a principal a efectes de compatibilitat.

b) Quan s'exerceix un lloc de treball a la Universitat i, a més, posseeix la condició d'alumne d'esta, ha de tenir prioritat el lloc de treball, de manera que se l'ha d'incloure en el grup que correspon en funció del lloc que exerceix.

c) Quan un membre de la comunitat universitària posseeix la condició de personal investigador en formació i la d'alumne, ha de tenir prioritat la primera de manera que es considera inclòs en el sector en què està inclòs el personal d'investigació en formació.

d) Els alumnes matriculats en més d'un centre han de constar en el cens del que tenen més crèdits matriculats.

e) En qualsevol altre supòsit, la Junta Electoral decideix, en consideració als criteris exposats adés, el sector pel qual pot votar i ser votat.



5. En les eleccions a representants dels distints sectors de la comunitat universitària en els òrgans col·legiats, el procediment electoral s'ha de portar a cap facilitant la participació de les minories de manera que en cada papereta el nombre de persones votades no siga superior a dos terços dels llocs a cobrir.

6. Els representants dels distints sectors en els òrgans de govern i de representació s'han d'elegir d'acord amb al Reglament de Règim Electoral que a aquest efecte aprove el Consell de Govern, i s'hi han d'establir els mecanismes per a efectuar el vot per correu i el vot anticipat.

7. Perdrà la condició de representant en un òrgan col·legiat qualsevol membre d'aquest que ha deixat de pertànyer al sector pel qual va ser elegit.

8. S'ha de propiciar la presència equilibrada entre dones i homes en els òrgans de govern.





CAPÍTOL II

Dels òrgans de govern col·legiats d'àmbit general



Secció primera

Del Consell Social



Article 42. Naturalesa, composició i funcions

1. El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat a la Universitat i ha d'exercir com a element d'interrelació entre la Universitat i la societat.

2. La composició del Consell Social s'ha d'ajustar al que disposa la llei de la Comunitat Valenciana. Són membres del Consell: el rector, el secretari general i el gerent; un professor, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis, elegits pel Consell de Govern entre els seus membres. Els membres elegits pel Consell de Govern es renoven després de la renovació dels representants del Claustre en aquest.

3. Correspon al Consell Social les funcions que li atribueix la llei de la Comunitat Valenciana, en el marc de la legislació estatal, i, en especial, la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la Universitat i del rendiment dels seus serveis i promoure la col·laboració de la societat en el finançament de la Universitat.

4. El Consell Social, en col·laboració amb el Consell de Govern, ha de desenvolupar les vies que permeten una millor interacció de la Universitat amb l'entorn social.





Secció segona

Del Consell de Govern



Article 43. Naturalesa

El Consell de Govern és l'òrgan de govern de la Universitat.





Article 44. Composició, elecció i renovació

1. El Consell de Govern, presidit pel rector o vicerector que el substituïsca, té la composició següent:

a) El rector.

b) El secretari genera.l

c) El gerent.

d) Tres representants del Consell Social que no pertanguen a la comunitat universitària.

e) Cinquanta membres, dels quals:

e1) Quinze designats pel rector, entre els quals s'integren els vicerectors.

e2) Vint representants del Claustre, distribuïts de la manera següent:

Professorat funcionari doctor: 10 representants.

Altre personal docent i investigador: 4 representants.

Alumnat: 4 representants.

Personal d'administració i serveis: 2 representants.

e3) Sis directors d'escola o degans de facultat, entre els quals es troba el coordinador

e4) Sis directors de departament, entre els quals es troba el coordinador

e5) Tres directors d'institut universitari d'investigació, entre els quals es troba el coordinador

Els representants esmentats en els apartats e2) a e5) han de ser elegits pels seus parells.

2. Els membres del Consell de Govern, excloent-ne els representants del Consell Social, s'han de renovar amb el Claustre. El Consell de Govern regula el procediment de substitució en cas de vacants.





Article 45. Funcions del Consell de Govern

Corresponen al Consell de Govern les funcions següents:

a) Establir les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat, com també les directrius i els procediments per a aplicar-les, en els àmbits d'organització dels ensenyaments, investigació, recursos humans i econòmics, i elaboració dels pressupostos.

b) Proposar la creació, modificació i supressió d'escoles i facultats i instituts universitaris d'investigació d'acord amb el procediment intern que aprove.

c) Acordar la creació, modificació i supressió dels departaments i els altres centres o estructures, distints de facultats i escoles, necessaris per a complir les funcions de la Universitat d'acord amb el procediment intern que aprove, de conformitat amb els termes previstos en la legislació vigent.

d) Assistir el rector i col·laborar amb els altres òrgans de govern de la Universitat Politècnica de València en l'exercici de les funcions que els són pròpies.

e) Elaborar i aprovar la resta de normes de desplegament d'aquests Estatuts, en especial les que es deriven de l'evolució del marc normatiu universitari, excepte quan aquests atribueixen la dita aprovació a un altre òrgan.

f) Aprovar i modificar els plans d'estudi conduents a obtenir un títol oficial.

g) Aprovar els programes d'activitats acadèmiques en els aspectes generals i supervisar el seu desenvolupament.

h) Establir els criteris i procediments per a la implantació i el reconeixement d'estudis.

i) Aprovar els plans d'investigació, desenvolupament i innovació de la Universitat.

j) Establir la política de selecció, avaluació, promoció i retribucions del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis, a proposta del rector.

k) Establir el sistema objectiu d'avaluació dels resultats de les activitats docents i investigadores de les diferents estructures que integren la Universitat i dels seus membres que servisca per a assignar recursos i per a acordar els respectius plans de millora de la qualitat.

l) Vetlar per l'eficàcia de la docència, la investigació i la gestió a la Universitat, per les condicions de treball i de convivència de tots els universitaris i per la funció de servei públic que la Universitat ha de realitzar amb vista a la societat, i prendre totes les iniciatives que considere necessàries per a aconseguir aquesta finalitat en l'àmbit de les seues competències. Vetlar perquè les diverses estructures que integren la Universitat complisquen les funcions que els són pròpies i coordinar la seua actuació.

m) Establir la normativa relativa a la reducció de la dedicació al lloc de treball habitual per l'exercici d'òrgans unipersonals de la Universitat.

n) Elaborar i aprovar el propi reglament de funcionament.



Article 46. Funcionament

1. El Consell de Govern actua en ple i en comissió. El Ple del Consell de Govern pot dotar-se, amb caràcter assessor, de les comissions que estime convenients per al millor exercici de les seues funcions i en determina la composició i les funcions.

2. El Consell s'ha de reunir almenys una vegada cada tres mesos, i les comissions s'han de reunir totes les vegades que calga.

3. Quan la naturalesa dels assumptes així ho requerisca, el rector o el president de la comissió corresponent pot convocar, amb veu però sense vot, totes les persones que estime necessari.



Secció tercera

Del Claustre Universitari



Article 47. Naturalesa

El Claustre Universitari és el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària.



Article 48. Composició, elecció i mandat

1. El Claustre està integrat pel rector, que el presideix, el secretari general, que actua com a secretari, el gerent i tres-cents membres, segons la composició següent:

Membres nats, descomptats del seu sector:

a) Quatre vicerectors.

b) Tots els directors d'escola i degans de facultat.

c) El delegat d'alumnes.

Membres electes:

a) Professors funcionaris doctors: cinquanta-quatre per cent.

b) Altre personal docent i investigador: quinze per cent.

c) Alumnes: vint-i-un per cent.

d) Personal d'administració i serveis: deu per cent.

2. La circumscripció a l'efecte de les eleccions a representants en el Claustre és la següent:

a) Membres dels cossos docents universitaris doctors: departament.

b) Altre personal docent i investigador. Professors: centre, altre personal: única.

c) Alumnes: centre. No obstant això, la circumscripció dels alumnes de doctorat és única.

d) Personal d'administració i serveis: única.

3. El període de mandat dels membres del Claustre és el següent:



El dels membres nats correspon al del seu càrrec.

El dels membres electes correspon al següent:

a) Els professors funcionaris doctors es renoven cada quatre anys.



b) Altre personal docent i investigador s'ha de renovar cada quatre anys.

c) Els alumnes es renoven cada any.

d) El personal d'administració i serveis es renova cada quatre anys.

No obstant això, el Claustre s'ha de renovar íntegrament després de les eleccions a rector.



Article 49. Funcions del Claustre Universitari

Correspon al Claustre Universitari:

a) Elaborar i reformar els Estatuts de la Universitat, a proposta del Consell de Govern o d'un terç dels claustrals.

b) Convocar, amb caràcter extraordinari, eleccions a rector en els termes fixats en aquests Estatuts.

c) Elegir els seus representants en el Consell de Govern.

d) Elegir i, si s'escau, revocar el defensor universitari, com també la recepció del seu informe anual.

e) Aprovar el reglament orgànic del defensor universitari, a proposta del Consell de Govern.

f) Debatre l'informe anual del rector relatiu a la situació de la Universitat.

g) Formular recomanacions, propostes i declaracions institucionals.

h) Aprovar el seu propi reglament de funcionament intern.



Article 50. Funcionament

El funcionament del Claustre Universitari s'establirà en un reglament que ha d'incloure, entre altres qüestions, les següents:

1. La composició, les funcions i el funcionament de la Mesa del Claustre, que ha d'incloure membres de tots els sectors, s'estableix en el reglament de funcionament del Claustre Universitari.

2. El rector ha de convocar el Claustre almenys una vegada l'any i quan ho sol·licite el Consell de Govern o, almenys, un terç dels claustrals, i s'han d'incloure, si s'escau, en l'ordre del dia les propostes dels sol·licitants de la convocatòria.

L'ordre del dia de les reunions del Claustre Universitari el fixa el rector i inclou qualsevol punt que propose un deu per cent, almenys, dels membres del Claustre; a excepció de la proposta de convocatòria extraordinària d'eleccions a rector, que requereix, perquè s'hi incloga, ser proposada, almenys, per un terç dels claustrals.





CAPÍTOL III

Dels òrgans de govern unipersonals d'àmbit general



Secció primera

Del rector



Article 51. Naturalesa

1. El rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i n'exerceix la representació. Desenvolupa les línies d'actuació aprovades pels òrgans col·legiats corresponents i n'executa els acords.



2. Els vicerectors, el secretari general i el gerent l'auxilien en les seues funcions.



Article 52. Elecció, nomenament, mandat, cessament i substitució

1. El rector és elegit per la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal, lliure i secret, entre funcionaris del cos de catedràtics d'universitat en actiu que presten serveis en aquesta. És nomenat per l'òrgan corresponent de la Comunitat Autònoma Valenciana.

2. El procediment d'elecció del rector s'ha d'ajustar al que estableixen aquests Estatuts i en el Reglament de Règim Electoral de la Universitat, de conformitat amb la legislació vigent.

3. El Consell de Govern ha de convocar les eleccions ordinàries a rector quan escaiga, i n'ha de fixar la data d'acord amb els terminis establits en el reglament que les regule.

4. El Claustre, amb caràcter extraordinari, pot convocar eleccions a rector a iniciativa d'un terç dels seus membres i amb aprovació de dos terços. En aquest supòsit extraordinari, l'esmentada iniciativa ha de ser presentada davant del secretari general, qui l'ha d'enviar a la Mesa del Claustre, que haurà de convocar el Claustre, en sessió extraordinària, en el termini màxim d'un mes, amb aquest únic punt de l'ordre del dia.

Si la iniciativa no s'aprova, cap dels signataris no pot participar en la presentació d'una altra iniciativa d'aquest caràcter fins que passe un any des de la votació d'aquesta.

En el cas d'aprovar-se la proposta, el rector continua en funcions, el Claustre queda dissolt i s'han de fer eleccions a rector en el termini màxim de dos mesos lectius d'acord amb el sistema de votació establit en l'apartat 4.

5. L'escrutini s'ha de realitzar mitjançant vot ponderat, i aplicar els coeficients de ponderació que establisca la Junta Electoral de la Universitat, d'acord amb els percentatges que corresponen a cada sector en el Claustre:

a) Professorat funcionari doctor: cinquanta-quatre per cent.

b) Altre personal docent i investigador: quinze per cent.

c) Alumnat: vint-i-un per cent.

d) Personal d'administració i serveis: deu per cent.

6. El mandat del rector dura quatre anys, i pot ser reelegit de manera consecutiva una sola vegada. El cessament ordinari del rector es produeix pel compliment del període per al qual va ser elegit o per dimissió produïda per decisió pròpia. En tots dos casos, el rector continua en funcions fins a la presa de possessió del successor.

7. En cas de vacant, absència o malaltia, el rector ha de ser substituït pel vicerector expressament designat pel rector o, si hi manca, pel vicerector de més grau i antiguitat.



Article 53. Competències

Correspon al rector:

a) Exercir la direcció, el govern i la gestió de la Universitat.

b) Vetlar pel compliment de la legalitat en totes les actuacions de la Universitat.

c) Representar administrativament i judicialment la Universitat en tota classe d'actes i negocis jurídics.

d) Subscriure convenis i contractes, adquirir béns mobles i immobles en nom i representació de la Universitat.

e) Expedir títols i diplomes.

f) Presidir i convocar el Consell de Govern i el Claustre Universitari.

g) Presidir tots els actes de la Universitat, excepte les precedències protocol·làries que establisca la legislació.

h) Exercir la direcció superior de tot el personal de la Universitat i adoptar, de conformitat amb la legislació vigent, les decisions relatives a les situacions administratives i el règim disciplinari. Així mateix, elevar a l'òrgan administratiu competent les propostes de sanció de separació del servei. Li correspon igualment adoptar les mesures corresponents en matèria de règim disciplinari dels estudiants.



i) Nomenar els membres de les comissions de selecció del personal docent i investigador i d'administració i serveis, funcionari i contractat, com també proposar la designació dels membres de la Comissió de Reclamacions al Consell de Govern, d'acord amb aquests Estatuts.



j) Convocar els concursos i les oposicions per a les places vacants de tot el personal de la Universitat, d'acord amb aquests Estatuts.



k) Subscriure els contractes i procedir al nomenament del professorat i de tot el personal al servei de la Universitat. Nomenar els titulars electes per als distints òrgans acadèmics, com també nomenar, destituir o cessar els titulars de càrrecs acadèmics i administratius de lliure designació.

l) Actuar com a òrgan de contractació de la Universitat, i està facultat per a subscriure en nom i representació seu els contractes en què aquesta intervé. Exerceix les seues funcions d'acord amb la legislació vigent en matèria de contractació administrativa.

m) Autoritzar la despesa i ordenar els pagaments en execució del pressupost.

n) Resoldre els recursos contra els acords dels òrgans de govern de la Universitat que no esgoten la via administrativa. Igualment, resol els recursos potestatius que se li plantegen, així com les reclamacions prèvies a la via judicial civil i laboral.

o) Ordenar l'exercici d'accions jurisdiccionals, administratives i economicoadministratives i apoderar a aquest efecte advocats i procuradors, així com promoure la mediació, l'arbitratge i la conciliació en els àmbits en què l'ordenament jurídic ho permet. Així mateix, nomena els perits o professionals intervinents necessaris en qualssevol procediments judicials o de solució de conflictes.

p) Resoldre els procediments de responsabilitat patrimonial.

q) Exercir la resta de competències que li atribueix la legislació vigent i totes les que corresponen a la Universitat i no estan expressament assignades a uns altres òrgans d'aquesta.





Secció segona

Dels vicerectors



Article 54. Naturalesa i competències

1. Els vicerectors són els responsables de la gestió de les funcions universitàries que els atribueix el rector i actuen sota la direcció immediata d'aquest.

2. El rector nomena els vicerectors, en nombre no superior a dotze, i determina les seues competències i funcions.



Article 55. Nomenament i cessament

1. Els vicerectors són nomenats pel rector entre professors doctors que presten serveis a la Universitat.

2. Cessen per decisió del rector, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat d'aquest. En aquests dos últims casos, continuen exercint les funcions fins a la presa de possessió dels successors.





Secció tercera

Del secretari general



Article 56. Naturalesa i competències

1. El secretari general és el fedatari públic dels actes i acords de la Universitat, i assisteix el rector en les tasques d'organització i administració d'aquesta.

2. Correspon al secretari general redactar i custodiar les actes de les sessions dels òrgans col·legiats en què figure com a secretari, expedir els certificats que corresponguen, donar publicitat als seus acords i vetlar pel seu compliment, així com qualsevol altra que li delegue el rector o li conferisca la normativa vigent, els presents Estatuts o les normes que els despleguen.



Article 57. Nomenament i cessament

1. El rector nomena el secretari general entre funcionaris públics del grup A, subgrup A1 que presten serveis a la Universitat.



2. Cessa per decisió del rector, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat d'aquest. En els dos últims casos, continua exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.





Secció quarta

Del gerent



Article 58. Naturalesa i competències

1. Correspon al gerent la gestió dels serveis administratius i econòmics de la Universitat sota la dependència i supervisió del rector.



2. El gerent té dedicació a temps complet i no pot exercir funcions docents.



Article 59. Nomenament i cessament

1. El rector proposa i nomena el gerent, d'acord amb el Consell Social atenent criteris de competència professional i experiència. El dit acord s'entén atorgat si no es formula oposició o contrarietat expressa a la proposta del rector en el termini d'un mes des de la presentació a la Secretaria del Consell Social.



2. Cessa per decisió del rector, d'acord amb el Consell Social; a petició pròpia, i, en tot cas, quan conclou el mandat del rector. En els dos últims casos, continua exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.





Secció cinquena

Del director d'àrea



Article 60. Naturalesa i competències

El director d'àrea és el responsable de la gestió de les funcions universitàries que li atribueix el rector i actua sota la direcció immediata d'un vicerector, el secretari general o gerent.



Article 61. Nomenament i cessament

1. El rector nomena el director d'àrea i s'assimila als efectes retributius a director de departament.

2. Cessa per decisió del rector, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del rector.





CAPÍTOL IV

Dels òrgans de govern col·legiats de les escoles i facultats



Secció única

De la Junta d'Escola o Facultat



Article 62. Naturalesa

La Junta d'Escola o Facultat, presidida pel director o degà, és l'òrgan de govern dels esmentats centres.



Article 63. Composició i procediment d'elecció

1. La Junta d'Escola o Facultat està constituïda pels membres nats i un nombre màxim de seixanta membres electes, distribuïts de la manera següent:

Membres nats:

a) Director o degà.

b) Secretari de l'escola o la facultat; actua com a secretari de la Junta.

c) Subdirector-cap d'estudis.

d) Cap dels serveis administratius.

e) Delegat d'alumnes de l'escola o la facultat.

Els membres nats no descomptaran del seu col·lectiu.

Membres electes:

f) Funcionaris dels cossos docents universitaris: percentatge obtingut de sumar a 53 el resultat de multiplicar per 7 la fracció resultant de dividir el nombre de funcionaris dels cossos docents universitaris adscrits al centre entre el nombre total de professors adscrits al centre.



g) Altre personal docent i investigador: percentatge obtingut de sumar a 9 el resultat de multiplicar per 7 la fracció resultant de dividir el nombre de personal docent i investigador no funcionari adscrit al centre entre el nombre total de professors adscrits al centre.

h) Alumnes: vint-i-tres per cent.

i) Personal d'administració i serveis: vuit per cent.

Aquests càlculs es realitzaran utilitzant el concepte de professor equivalent a temps complet.

2. El procediment d'elecció dels membres electes dels col·lectius establits en l'apartat 1 anterior s'ha d'ajustar a les normes següents:



És requisit per a ser elector o elegible estar adscrit al centre. En qualsevol cas, els departaments que tinguen assignada una docència superior o igual al dos i mig per cent de la càrrega docent del centre, o equivalent almenys a la de cinc professors titulars d'universitat a temps complet, tenen almenys un representant del col·lectiu f), elegit entre els seus membres adscrits al centre, que descompten del total.



L'elecció dels altres representants es regula de la forma reglamentària corresponent.

3. La circumscripció electoral és la següent:

a) Qualsevol departament que impartisca docència superior o igual al dos i mig per cent de la càrrega docent del centre, o equivalent almenys a la de cinc professors titulars d'universitat a temps complet, ha d'elegir un professor funcionari entre els seus parells.

b) Per a la resta de membres dels col·lectius de funcionaris dels cossos docents universitaris la circumscripció és única.

c) Altre personal docent i investigador: única.

d) Alumnes: única.

e) Personal d'administració serveis: única.

4. Tots els col·lectius s'han de renovar cada quatre anys i, en tot cas, abans de l'elecció del director.

En el cas dels alumnes ho fan cada any.



Article 64. Funcions de la Junta d'Escola o Facultat

Correspon a la Junta d'Escola o Facultat:

a) Proposar, amb caràcter extraordinari, la convocatòria d'eleccions a director o degà en els termes fixats en aquests Estatuts.

b) Establir els criteris i organitzar el desenvolupament de les funcions del centre.

c) Elaborar i aprovar la proposta de distribució del pressupost, la relació de despeses i l'execució d'aquestes.

d) Aprovar els nomenaments dels tribunals de treballs de fi de grau o treballs de fi de màster de les titulacions oficials organitzades pel centre i de qualssevol altres que siga procedent constituir.

e) Emetre un informe de les sol·licituds de reconeixement de crèdits en les titulacions oficials organitzades pel centre.

f) Organitzar, gestionar, coordinar i controlar els intercanvis acadèmics dels seus alumnes amb altres centres i universitats que tinguen subscrits acords de col·laboració amb la Universitat Politècnica de València.

g) Elaborar el projecte de Reglament perquè l'aprove, si escau, el Consell de Govern.

h) Portar a cap les altres funcions que determine la Universitat.





Article 65. Funcionament

1. El reglament del centre pot preveure l'existència d'una Comissió Permanent, amb competències delegades de la Junta d'Escola o Facultat. Els acords que adopte la Comissió Permanent referents a competències delegades per la Junta d'Escola o Facultat, requereixen la ratificació posterior.

2. La Junta d'Escola o Facultat s'ha de reunir en sessió ordinària almenys dues vegades l'any.



CAPÍTOL V

Dels òrgans de govern unipersonals

de les escoles i facultats



Secció primera

Del director d'escola o degà de facultat



Article 66. Naturalesa

El director d'escola o degà de facultat deté la representació dels seus centres i exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària d'aquests.



Article 67. Elecció, nomenament, mandat, cessament i substitució

1. El rector nomena el director d'escola o degà de facultat després de l'elecció prèvia per la comunitat universitària de l'escola o la facultat.

2. La comunitat universitària de l'escola o la facultat elegeix el director d'escola o degà de facultat, mitjançant elecció directa i sufragi universal, lliure i secret, entre professors amb vinculació permanent a la Universitat que estiguen adscrits a l'escola o la facultat.



3. El mandat dels director d'escola o degà de facultat té una durada de quatre anys, i poden ser reelegits de manera consecutiva una sola vegada.

4. El Consell de Govern convoca eleccions ordinàries a director d'escola o degà de facultat quan siga procedent i ha d'aprovar el calendari electoral, i s'ha d'aplicar, en el seu àmbit, el que estableix l'article 41 dels Estatuts presents.

5. La Junta de Escola o Facultat, amb caràcter extraordinari, pot proposar la convocatòria d'eleccions a director o degà a iniciativa d'un terç dels seus membres i amb aprovació de dos terços. En aquest supòsit extraordinari, la dita iniciativa es presenta al secretari general, qui l'ha de trametre al director o degà, que ha de convocar la Junta d'Escola o Facultat, en sessió extraordinària, en el termini màxim d'un mes, amb aquest únic punt de l'ordre del dia.

Si la iniciativa no s'aprova, cap dels signataris pot participar en la presentació d'una altra iniciativa d'aquest caràcter fins passat un any des de la votació d'aquesta.

En el cas d'aprovar-se la proposta, el director o degà continua en funcions, i queda la Junta d'Escola o Facultat dissolta i es realitzen eleccions a director o degà en el termini màxim de dos mesos lectius, d'acord amb el sistema de votació establit en l'apartat següent.



6. L'escrutini es realitza mitjançant vot ponderat, i s'apliquen els coeficients de ponderació que estableix la Junta Electoral, d'acord amb els percentatges establits per a l'elecció de la Junta d'Escola o Facultat.

7. El director d'escola o degà de facultat cessa a petició pròpia i quan en conclou el mandat.

8. El subdirector o vicedegà substitueix, en cas de vacant, absència o malaltia, el director o degà, expressament dessignat pel director o degà.



Article 68. Competències

Correspon al director o degà:

a) Desenvolupar les propostes i executar els acords de la Junta de Centre.

b) Convocar i presidir la Junta de Centre.

c) Informar de la gestió a la Junta d'Escola o Facultat, almenys anualment i sempre que aquesta ho sol·licite.

d) Emetre informe, a requeriment dels òrgans competents de la Universitat, de les propostes de contractació i nomenament del professorat.

e) Autoritzar, si s'escau, els actes que hagen de fer-se al recinte del centre.

f) Executar els acords dels òrgans de govern de la Universitat en l'àmbit del seu centre.

g) Resoldre els conflictes d'atribucions que sorgisquen entre distints òrgans del centre.

h) Exercir l'autoritat superior del centre d'acord amb el seu àmbit i les seues competències: exercint la direcció, iniciativa i inspecció de tots els serveis del centre, i el control del compliment de les obligacions de les persones que hi presten serveis; disposant de les despeses pròpies del pressupost, i realitzant les propostes que pertoquen en matèria de contractació. Tot això d'acord amb la normativa legal vigent i en els termes que establisquen els òrgans de govern de la Universitat.







Secció segona

Del subdirector d'escola o vicedegà de facultat



Article 69. Naturalesa i competències

1. Per al millor exercici de les seues funcions, el director o degà té l'auxili del subdirector o vicedegà en les àrees d'activitat a què respon la seua denominació, que actua sota la seua direcció i dependència; és nomenat pel rector a proposta del director o degà, entre el personal adscrit al centre.

2. Cessa per decisió del rector a proposta del director o degà, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del director o degà.







Secció tercera

Del secretari d'escola o facultat



Article 70. Naturalesa i competències

1. El secretari del centre és nomenat pel rector, a proposta del director o degà, entre funcionaris adscrits a aquest. Cessa per decisió del rector a proposta del director o degà, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del director o degà. En els dos últims casos, continuarà exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.



2. En cas de vacant, absència o malaltia, el secretari és substituït pel subdirector o vicedegà que prèviament determine el director.

3. Són funcions del secretari, a més de les legalment establides, les següents:

a) Redactar i custodiar les actes dels òrgans de govern del centre.



b) Rebre i custodiar les actes de qualificació d'exàmens.

c) Expedir els documents i certificats de les actes dels acords dels òrgans del centre i donar fe dels actes o fets que presencie com a secretari o que consten en la documentació oficial.



d) Ocupar-se de la publicitat dels acords i les resolucions dels òrgans de govern del centre.





CAPÍTOL VI

Dels òrgans de govern col·legiats dels departaments



Secció única

Del consell de Departament



Article 71. Naturalesa

El Consell de Departament és l'òrgan col·legiat de govern del departament.



Article 72. Composició

1. El Consell de Departament està compost per:

a) El director, que el presideix; el subdirector que així s'establisca en el seu nomenament, i el secretari.

b) Tots els doctors del departament.

c) Els professors no doctors del departament, a temps complet, entre el quinze i el trenta per cent del nombre de doctors del departament, distribuïts de la manera següent:

c1) quinze per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors és menor que el vint-i-cinc per cent del nombre de doctors.



c2) vint per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors està comprés entre el vint-i-cinc i el cinquanta per cent del nombre de doctors.

c3) vint-i-cinc per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors està comprés entre el cinquanta i el cent per cent del nombre de doctors.

c4) trenta per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors és superior o igual al nombre de doctors.

d) Altre personal docent i investigador no doctor: deu per cent del nombre de doctors del departament.

e) Alumnes: quinze per cent del nombre de doctors del departament; almenys s'han d'assegurar dos alumnes.

f) Personal d'administració i serveis no doctor: deu per cent del nombre de doctors del departament.

2. S'ha de reservar, en tot cas, el vuitanta per cent de la representació dels professors no doctors per als professors funcionaris no doctors.



3. Els membres elegibles del Consell de Departament són elegits pels seus parells.

4. La durada del mandat de representació dels membres del Consell de Departament és de quatre anys, excepte per als alumnes que és d'un any



Article 73. Funcions del Consell de Departament

Correspon al Consell de Departament:

a) Elegir o revocar, si s'escau, el director perquè siga nomenat o cessat pel rector.

b) Establir els criteris i organitzar el desenvolupament de les funcions del departament.

c) Elaborar i aprovar la proposta de distribució del pressupost, la relació de despeses i l'execució d'aquestes.

d) Proposar els tribunals d'avaluació de les assignatures que imparteix i de qualssevol altres que siga procedent constituir.

e) Aprovar els nomenaments dels tribunals de treballs de fi de màster de les titulacions oficials organitzades pel departament i de qualssevol altres que siga procedent constituir.

f) Emetre un informe de les sol·licituds de reconeixement de crèdits en les titulacions oficials organitzades pel departament.

g) Proposar la contractació de professorat emèrit i visitant.

h) Proposar al rector, si és el cas, contractar personal per a efectuar treballs temporals o específics d'acord amb la legislació vigent.



i) Elaborar el projecte de reglament per a l'aprovació, si és procedent, pel Consell de Govern.

j) Portar a cap les altres funcions que determine la Universitat.





Article 74. Funcionament

1. El Reglament del Departament pot preveure l'existència d'una Comissió Permanent amb competències delegades del Consell de Departament. Els acords que adopte la Comissió Permanent referents a competències delegades pel Consell de Departament requereixen la ratificació posterior.

2. El Consell de Departament s'ha de reunir almenys dues vegades l'any.





CAPÍTOL VII

Dels òrgans de govern unipersonals dels departaments



Secció primera

Del director de departament



Article 75. Naturalesa

El director de departament deté la representació d'aquest i exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària.



Article 76. Elecció, nomenament, mandat, cessament i substitució

1. El director de departament, nomenat pel rector, l'elegeix el Consell de Departament entre el professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat.

2. L'elecció es fa per majoria dels vots vàlids emesos en el Consell de Departament.

3. El mandat del director de departament té una durada de quatre anys, i pot ser reelegit de manera consecutiva una sola vegada. El director de departament pot ser revocat pel Consell de Departament, a sol·licitud d'un terç dels seus membres, mitjançant acord aprovat per la majoria absoluta d'aquests.

4. El director de departament cessa, així mateix, a petició pròpia i quan en conclou el mandat.

5. En cas de vacant, absència o malaltia, el director és substituït pel subdirector expressament designat pel director.



Article 77. Competències

Correspon al director de departament:

a) Desenvolupar les propostes i executar els acords del Consell de Departament.

b) Convocar i presidir el Consell de Departament.

c) Informar de la seua gestió al Consell de Departament, almenys anualment i sempre que aquest ho sol·licite.

d) Emetre un informe, a requeriment dels òrgans competents de la Universitat, sobre les propostes de contractació i nomenament de professors.

e) Autoritzar, si s'escau, els actes que s'han de realitzar al recinte del departament.

f) Executar els acords dels òrgans de govern de la Universitat en l'àmbit del seu departament.

g) Resoldre els conflictes d'atribucions que sorgisquen entre distints òrgans del departament.

h) Exercir l'autoritat superior del departament d'acord amb el seu àmbit i les seues competències: exercint la direcció, iniciativa i inspecció de tots els serveis del departament, i el control del compliment de les obligacions de les persones que hi presten serveis; disposant de les despeses pròpies del pressupost, i realitzant les propostes que pertoquen en matèria de contractació. Tot això d'acord amb la normativa legal vigent i en els termes que establisquen els òrgans de govern de la Universitat.







Secció segona

Del subdirector de departament



Article 78. Designació, nomenament i cessament

1. Per al millor exercici de les seues funcions, el director de departament disposa de l'auxili del subdirector en les àrees d'activitat a què respon la seua denominació, que actua sota la seua direcció i dependència; es nomenat pel rector a proposta del director d'aquest, entre el personal docent i investigador i d'administració i serveis adscrit al departament.

2. Cessa per decisió del rector a proposta del director, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del director.





Secció tercera

Del secretari de departament



Article 79. Designació, nomenament i cessament. Substitució i funcions

1. El rector nomena el secretari de departament, a proposta del director, entre els funcionaris adscrits a aquest. Cessa per decisió del rector a proposta del director, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el seu mandat. En aquests dos últims casos, continua exercint les funcions fins a la presa de possessió del successor.

2. En cas d'absència, malaltia o vacant, el secretari ha de ser substituït pel subdirector que determine el director.

3. Són funcions del secretari, a més de les legalment establides:



a) Redactar i custodiar les actes dels òrgans de govern del departament.

b) Expedir els documents i certificats de les actes dels acords dels òrgans del departament i donar fe de tots els actes o fets que presencie com a secretari o que consten en la documentació oficial.



c) Ocupar-se de la publicitat dels acords i les resolucions dels òrgans de govern del departament.





CAPÍTOL VIII

Dels òrgans de govern col·legiats dels instituts

universitaris d'investigació



Secció única

Del Consell d'Institut Universitari d'Investigació



Article 80. Naturalesa

El Consell d'Institut Universitari d'Investigació és l'òrgan col·legiat d'aquest.



Article 81. Composició i funcionament

1. El Consell d'Institut està integrat per:

a) El director, que el presideix, i si és el cas, el subdirector que així s'estableix en el nomenament i el secretari.

b) Tots els doctors de l'institut.

c) La resta de personal no doctor de l'institut a temps complet, excepte els inclosos en els apartats d), e) i f), entre el quinze i el trenta per cent del nombre de doctors de l'institut distribuïts de la manera següent:

c1) quinze per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors és menor que el vent-i-cinc per cent del nombre de doctors.



c2) vint per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors està comprès entre el vint-i-cinc i el cinquanta per cent del nombre de doctors.

c3) vint-i-cinc per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors està comprès entre el cinquanta i el cent per cent del nombre de doctors.

c4) trenta per cent del nombre de doctors si el nombre de no doctors és superior o igual al nombre de doctors.

d) Altre personal docent i investigador no doctor: deu per cent del nombre de doctors de l'institut.

e) Alumnes: quinze per cent del nombre de doctors de l'institut, que assegure almenys dos alumnes.

f) Personal d'administració i serveis no doctor: deu per cent del nombre de doctors de l'institut

2. Els membres elegibles de l'institut són elegits pels seus parells.



3. La durada del mandat de representació dels membres del Consell d'Institut és de quatre anys, excepte per als estudiants, que és d'un any.

4. El Consell d'Institut s'ha de reunir almenys dues vegades l'any.



Article 82. Funcions del Consell d'Institut

Correspon al Consell d'Institut Universitari d'Investigació:



a) Assessorar el director en les qüestions que aquest requerisca.

b) Elegir o revocar, si és el cas, el director per al seu nomenament o cessament pel rector.

c) Proposar cursos d'especialització o de divulgació qualificada, seminaris especials, cicles de conferències i altres formes d'assessorament tècnic, dins de les seues línies d'investigació.

d) Proposar la contractació de personal investigador i, si s'escau, de personal tècnic especialitzat.

e) Elaborar el projecte de Reglament perquè l'aprove, si escau, el Consell de Govern.

f) Establir els criteris i organitzar el desenvolupament de les funcions de l'institut.

g) Elaborar i aprovar la proposta de distribució del pressupost, la relació de despeses i l'execució.

h) Aprovar els nomenaments dels tribunals de treballs final de màster de les titulacions oficials organitzades per l'institut i de qualssevol altres que siga procedent constituir.

i) Portar a cap les altres funcions que determine la Universitat.





CAPÍTOL IX

Dels òrgans de govern unipersonals

dels instituts universitaris d'investigació



Secció primera

Del director d'institut universitari d'investigació



Article 83. Naturalesa

El director d'institut universitari d'investigació deté la representació d'aquest i exerceix les seues funcions de direcció i gestió ordinària.





Article 84. Elecció, nomenament, mandat, cessament i substitució

1. El director d'institut universitari d'investigació és nomenat pel rector, després de consulta prèvia al Consell d'Institut, entre els doctors d'aquest que tinguen, com a mínim, dos trams acreditats per les corresponents avaluacions positives de mèrits d'investigació.



2. L'elecció es realitza per majoria dels vots vàlids emesos en el Consell de l'Institut.

3. El mandat del director d'institut té una durada de quatre anys, i poden ser reelegits de manera consecutiva una sola vegada. Poden ser revocats pel Consell d'Institut a sol·licitud d'un terç dels membres, mitjançant un acord aprovat per la majoria absoluta d'aquests.

4. Així mateix, el director d'institut cessa a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el seu mandat.

5. En cas de vacant, absència o malaltia el director se substitueix, si és el cas, pel subdirector expressament designat pel rector o pel secretari.



Article 85. Competències

Correspon al director d'institut:

a) Convocar i presidir la Junta d'Institut.

b) Autoritzar, si s'escau, els actes que s'han de realitzar al recinte de l'institut.

c) Executar els acords dels òrgans de govern de la Universitat en l'àmbit del seu institut.

d) Resoldre els conflictes d'atribucions que sorgisquen entre distints òrgans de l'institut.

e) Exercir l'autoritat superior de l'institut d'acord amb el seu àmbit de competències: exercint la direcció, iniciativa i inspecció de tots els serveis de l'institut, i el control del compliment de les obligacions de les persones que hi presten serveis; disposant de les despeses pròpies del pressupost, i realitzant les propostes que pertoquen en matèria de contractació. Tot això d'acord amb la normativa legal vigent i en els termes que establisquen els òrgans de govern de la Universitat.







Secció segona

Del subdirector d'institut universitari d'investigació



Article 86. Designació, nomenament i cessament

1. Per al millor exercici de les seues funcions, el director d'institut universitari d'investigació disposa de l'auxili del subdirector o subdirectors en les àrees d'activitat a què en respon la denominació, que actua sota la seua direcció i dependència, i és nomenat pel rector a proposta del director, entre el personal docent i investigador i d'administració i serveis adscrits a l'institut universitari.



2. Cessa per decisió del rector a proposta del director, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del director.





Secció tercera

Del secretari d'institut universitari d'investigació



Article 87. Designació, nomenament i cessament. Substitució i funcions

1. El rector nomena el secretari d'institut universitari d'investigació, a proposta del director entre funcionaris adscrits a aquest. Cessa per decisió del rector a proposta del director, a petició pròpia i, en tot cas, quan conclou el mandat del director.



2. En cas d'absència, malaltia o vacant, el secretari és substituït pel subdirector que determine el director.

3. Són funcions del secretari, a més de les legalment establides:



a) Redactar i custodiar les actes dels òrgans de l'institut universitari d'investigació.

b) Expedir els documents i certificats de les actes dels acords dels òrgans de l'institut universitari d'investigació i donar fe de tots els actes o fets que presencie en la seua condició de secretari o consten en la documentació oficial.

c) Tenir cura de la publicitat dels acords i resolucions dels òrgans de govern de l'institut universitari d'investigació.





TÍTOL III

De les funcions de la Universitat



CAPÍTOL I

De la docència i l'estudi



Article 88. Docència a la Universitat

1. És objectiu fonamental de la Universitat la docència de qualitat que tendeix a la formació integral i crítica dels alumnes.

2. La Universitat ha de promoure, mitjançant els convenis oportuns, l'experiència pràctica de l'alumne com a complement i desenvolupament dels coneixements adquirits durant el període de formació acadèmica per a una millor integració posterior en el món laboral.

3. La Universitat ha de promoure la integració entre docència i investigació i l'adaptació d'aquestes activitats a les necessitats i demandes socials vigents.

4. La Universitat ha de vetlar per la qualitat de l'ensenyament impartit i l'adequació d'aquest a la societat; ha de prendre les mesures necessàries per al compliment d'aquest objectiu prioritari.

5. La docència és un dret i un deure dels professors de la Universitat que han d'exercir amb llibertat de càtedra, sense més límits que el que estableix la Constitució i les lleis i els que es deriven de l'organització dels ensenyaments en la seua Universitat.

6. Es promourà l'ensenyament no presencial.

7. L'activitat i la dedicació docent, i la contribució al desenvolupament de metodologies actives del personal docent i investigador de la Universitat és criteri rellevant, atesa l'oportuna avaluació, per a determinar l'eficiència en el desenvolupament de la seua activitat docent. Amb aquesta finalitat, la Universitat ha d'establir els criteris d'avaluació oportuns.



Article 89. Oferta docent de la Universitat

1. La Universitat Politècnica de València imparteix els estudis conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.

2. A més, la Universitat Politècnica de València imparteix els estudis conduents a l'obtenció de títols propis, així com altres ensenyaments no oficials.



Article 90. Doctorat

1 Els estudis de doctorat conduents a l'obtenció del títol corresponent de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional tenen com a finalitat l'especialització de l'estudiant en la seua formació investigadora dins d'un àmbit del coneixement científic, tècnic, humanístic o artístic. Es regeixen pel que estableix la legislació vigent i també pel que es disposa en aquests Estatuts i en la normativa aprovada pel Consell de Govern que els desplegue.

2. Correspon als departaments i als instituts universitaris d'investigació, amb àrees de coneixement i línies d'investigació concernides en l'àmbit de coneixement científic, tècnic, cultural o artístic objecte de l'especialització de l'estudiant en la seua formació investigadora, la proposta de programes de doctorat, la implantació dels programes que s'han aprovat al Consell de Govern la responsabilitat acadèmica del qual se'ls ha assignat i la seua coordinació acadèmica. Igualment, els correspon l'admissió dels candidats als programes respectius, d'acord amb els criteris aprovats pel Consell de Govern.





Article 91. Implantació. Modificació i supressió d'ensenyaments

1. Correspon al Consell de Govern emetre un informe previ i, si és el cas, proposar d'implantar, modificar i suspendre els ensenyaments universitaris conduents a obtenir un títol oficial.

2. Correspon al Consell de Govern acordar d'implantar, modificar i suspendre els títols propis i altres títols no oficials segons el procediment que aprove.



Article 92. Plans d'estudis

Les propostes dels plans d'estudis les realitzen les estructures responsables dels títols oficials amb competències docents a què el Consell de Govern els les ha assignat.

Una vegada aprovats en el Consell de Govern, els plans d'estudis de títols de caràcter oficial es tramiten davant de les autoritats autonòmiques i estatals d'acord amb els procediments establits en la normativa vigent.

La proposta de modificació de plans d'estudis correspon a les estructures a què el Consell de Govern els les va assignar.



Article 93. Avaluació de la qualitat

Sens perjudici de l'avaluació preceptiva, per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació, del desenvolupament efectiu de l'ensenyament, després del període d'implantació d'un pla d'estudis, la Universitat, en el marc de les seues actuacions tendents a l'avaluació de la qualitat, ha d'implantar sistemes específics d'avaluació de la qualitat dels plans d'estudis.



Article 94. Integració en l'espai europeu d'educació superior

1. La Universitat, en cooperació amb l'Estat i la Comunitat Valenciana, ha de fomentar la mobilitat de l'alumnat, personal docent i investigador i personal d'administració i serveis en l'àmbit de l'espai europeu d'educació superior i en altres àmbits universitaris, a través dels programes corresponents.

2. La Universitat ha de fomentar l'organització, la implantació i la coordinació de títols de màster universitari i programes de doctorat de caràcter interuniversitari i, preferentment, amb participació d'universitats estrangeres.



Article 95. De l'avaluació dels estudiants

1. El Consell de Govern ha d'establir els procediments de verificació dels coneixements dels estudiants i de revisió de les seues qualificacions.

2. El professorat encarregat de la docència de cada assignatura ha d'avaluar els seus estudiants d'acord amb els criteris establits per les estructures responsables dels títols oficials.

3. Correspon a l'estructura responsable d'un títol el seguiment del progrés formatiu de l'alumnat mitjançant l'anàlisi i avaluació interdisciplinàries de les matèries cursades, de conformitat amb les normes que estableix el Consell de Govern.

4. Les reclamacions dels estudiants a les avaluacions dels professors s'interposen davant de les estructures acadèmiques responsables dels títols oficials, de conformitat amb les normes que estableix el Consell de Govern.



Article 96. Normes de progrés i permanència dels estudiants

Correspon al Consell Social aprovar les normes que regulen el progrés i la permanència dels estudiants a la Universitat, d'acord amb les característiques dels estudis respectius, bé per pròpia iniciativa o a proposta del Consell de Govern i després de l'informe previ del Consell d'Universitats.



CAPÍTOL II

De la investigació, desenvolupament i innovació



Article 97. La investigació, funció de la Universitat

1. La investigació és fonament de la docència i un instrument primordial per al desenvolupament social a través de la transferència dels seus resultats a la societat. Com a tal, constitueix una funció essencial de la Universitat Politècnica de València.

2. Es reconeix i es garanteix la llibertat d'investigació en l'àmbit universitari.

3. La Universitat assumeix, com un dels objectius essencials, el desenvolupament de la investigació científica, tècnica, artística i innovació tecnològica, com també la formació d'investigadors, i tindrà en consideració tant la investigació bàsica com l'aplicada.



Article 98. La investigació: dret i deure del professorat universitari



1. La investigació és un dret i un deure del personal docent i investigador de la Universitat, d'acord amb els seus fins generals i dins dels límits establits per l'ordenament jurídic.

2. La investigació a la Universitat s'organitza en grups d'investigació, departaments, instituts universitaris d'investigació, centres i instituts d'investigació propis, alguns dels quals poden ser de caràcter mixt; tot això d'acord amb el respecte a la llibertat individual i col·lectiva del personal investigador de la Universitat, tenint presents els principis d'eficàcia, interès social i la millora de la formació universitària i d'acord amb els termes establits en aquests Estatuts.



3. L'activitat i la dedicació investigadora, i la contribució al desenvolupament científic, tecnològic, artístic i a la innovació tecnològica del personal docent i investigador de la Universitat, és criteri rellevant, atesa l'oportuna avaluació, per a determinar l'eficiència en el desplegament de la seua activitat investigadora. Amb aquesta finalitat, la Universitat ha d'establir els criteris d'avaluació oportuns.

4. La Universitat ha de fomentar la formació integral del seu personal docent i investigador en les tasques pròpies de l'activitat investigadora.



Article 99. Foment de la investigació, del desenvolupament científic i artístic i de la innovació tecnològica

1. La Universitat Politècnica de València ha de desenvolupar una investigació de qualitat amb els objectius de contribuir a l'avenç del coneixement, la innovació, la cultura, el desenvolupament humà sostenible i la millora de la qualitat de vida de les persones, com també de la competitivitat de les empreses.

2. Per als instituts universitaris d'investigació i les estructures pròpies d'investigació que, assolit un determinat nivell d'activitat i consolidació, disposen d'una acreditació externa, el Consell de Govern ha d'establir els procediments i programes adequats per a dotar-los de recursos d'infraestructura i de personal.

3. Els recursos de tota classe que assignen els òrgans de govern de la Universitat per al foment de la I+D+i, en les diferents estructures d'investigació de la Universitat, han d'estar emmarcats en contractes-programa i condicionats al manteniment i la millora dels resultats de l'activitat investigadora.





CAPÍTOL III

De la col·laboració de la Universitat i la societat



Article 100. Extensió universitària

La Universitat, a través de les activitats d'extensió universitària, té la comesa de promoure i articular les vies de difusió de l'activitat científica, tècnica, artística i cultural en l'àmbit de la comunitat universitària i de la societat.

Aquestes activitats d'extensió universitària poden desenvolupar-se en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, i han de prestar atenció especial a les necessitats de l'entorn a fi d'aconseguir la màxima adequació entre les demandes socials i les activitats universitàries.

El Consell de Govern ha d'aprovar les normes que es necessiten per a la millor ordenació d'aquestes activitats.













TÍTOL IV

De la comunitat universitària



Article 101. Comunitat universitària

La comunitat universitària està formada pel personal docent i investigador, els estudiants i el personal d'administració i serveis.





CAPÍTOL I

Del personal docent i investigador



Secció primera

Disposicions generals comunes



Article 102. Tipologia

1. El personal docent i investigador de la Universitat està compost per funcionaris dels cossos docents universitaris i per personal contractat docent, investigador (tècnic o altre personal) i per personal d'investigació en formació.

2. El professorat universitari funcionari pertany als cossos docents de catedràtics d'universitat i professorat titular d'universitat.



3. La contractació de personal docent i investigador, en règim laboral, s'ha de realitzar a través de les figures d'ajudant, professor ajudant doctor, professor contractat doctor, professor associat i professor visitant i totes les que es poden preveure en la legislació vigent.



4. La Universitat pot contractar personal docent, investigador (tècnic o altre personal), per durada determinada, a través de programes nacionals o autonòmics específics, o per al desenvolupament de projectes d'investigació científica, tècnica o artística, d'innovació pedagògica, encàrrecs docents especialitzats de durada limitada, així com altres activitats acadèmiques de caràcter temporal.

5. Pot nomenar-se professors emèrits entre el professorat jubilat que ha prestat serveis destacats a la universitat.

6. La Universitat pot cobrir amb caràcter interí les places que corresponen a cossos docents universitaris fins que es produeix la cobertura definitiva pel procediment legalment establit. Així mateix, pot subscriure contractes laborals d'interinitat per a les figures de personal docent i investigador contractat.



Article 103. Règim jurídic

1. El professorat funcionari es regeix per la Llei Orgànica d'Universitats i les disposicions que la despleguen, per la legislació general de funcionaris que li siga d'aplicació i per aquests Estatuts.

2. El professorat contractat es regeix per la Llei Orgànica d'Universitats i les disposicions que la despleguen, com també per la normativa que dicte la comunitat autònoma i per aquests Estatuts, sens perjudici del que es disposa en la legislació laboral.



Article 104. Relació de llocs de treball

1. El Consell de Govern ha d'aprovar, a proposta del rector, la relació de llocs de treball del personal docent i investigador, que ha d'incloure la referència de totes les places, tant del personal dels cossos docents com del personal docent i investigador contractat, i ha d'informar de la plantilla d'este personal al Consell Social.

Així mateix, correspon al Consell de Govern aprovar els continguts mínims a incloure en la relació de llocs de treball, així com els criteris bàsics a aplicar en la seua elaboració.

2. El Consell de Govern ha d'aprovar, a proposta del rector, les modificacions que es produïsquen en la relació de llocs de treball i ha d'informar el Consell Social sobre la modificació de la plantilla del personal docent i investigador.



Article 105. Drets del personal docent i investigador

Són drets del personal docent i investigador els següents:

a) Exercir les llibertats de càtedra i investigació i obtenir una valoració objectiva de la seua tasca quan aquesta es requereix.

b) Rebre la formació permanent, per a la qual cosa poden fer ús de tots els mitjans previstos en les normes vigents que puguen necessitar a fi de mantenir actualitzada la seua formació.

c) La promoció professional en l'àmbit de treball de conformitat amb la normativa d'aplicació.

d) Participar en els òrgans de govern i d'administració de la Universitat en la forma prevista per les normes vigents i exercir els càrrecs i les funcions per als quals siguen elegits o designats.

e) Beneficiar-se de totes les prestacions socials que ofereix la Universitat.

f) Estar degudament informats de les qüestions que afecten la vida universitària i la seua activitat professional.



Article 106. Permisos, llicències i programes de mobilitat del personal docent i investigador

La Universitat ha de disposar de programes de mobilitat del personal docent i investigador que han de tenir en compte l'acreditació de la seua excel·lència acadèmica en el període corresponent, amb l'objectiu d'adquirir formació fora de l'àmbit de la Universitat.

Així mateix, s'han de facilitar permisos i llicències per tal de fer estades de curta durada, compatibles amb l'exercici de les activitats docents, en centres de reconegut prestigi en l'àmbit de la investigació.

Tot això en el marc de la legislació aplicable i de conformitat amb els criteris que prèviament acorde el Consell de Govern.



Article 107. Deures del personal docent i investigador

Són deures del personal docent i investigador, a més dels que es deriven de la legislació vigent:

a) Exercir responsablement les tasques docents i investigadores pròpies de la seua categoria i lloc de treball d'acord amb el règim de dedicació.

b) Actualitzar la seua formació.

c) Exercir amb responsabilitat els càrrecs per als quals ha sigut elegit o designat i participar en els òrgans col·legiats dels quals és membre.



d) Formar part dels tribunals i les comissions per a les quals ha sigut nomenat.

e) Participar en els procediments establits per la Universitat per al control i l'avaluació de la seua activitat professional.

f) Respectar el patrimoni de la Universitat i també fer un ús correcte de les instal·lacions, béns i recursos d'aquesta.



Article 108. Avaluació de l'activitat del personal docent i investigador



1. El Consell de Govern ha d'establir els criteris d'avaluació de l'activitat i dedicació docent, de gestió i investigadora i la contribució al desenvolupament científic, tecnològic o artístic del personal docent i investigador, que són rellevants per a determinar la seua eficiència en el desenvolupament de la seua activitat.

2. La Universitat ha de facilitar la compatibilitat en l'exercici de la docència i la investigació i ha d'incentivar el desenvolupament d'una trajectòria professional que permeta una dedicació més intensa a l'activitat docent o a la investigadora.

3. La Universitat ha de fomentar la realització d'activitats de transferència de coneixement, formació permanent i cooperació amb el sistema productiu. L'exercici de les dites activitats dóna dret a l'avaluació dels seus resultats i al reconeixement dels mèrits assolits, com a criteri rellevant per a determinar la seua eficiència en el desenvolupament de la seua activitat.



Article 109. Òrgans de participació i representació

1. Els òrgans propis de representació del personal docent i investigador són la Junta de Personal, el Comitè d'Empresa, les seccions sindicals i qualssevol altres que es regulen legalment.

2. La negociació col·lectiva s'ha d'efectuar d'acord amb el que preveu la legislació vigent.





Secció segona

Del personal docent i investigador contractat laboral



Article 110. El personal docent i investigador contractat laboral

La Universitat pot contractar en règim laboral i dins de les seues disponibilitats pressupostàries personal docent i investigador entre les figures previstes en la legislació vigent, que no pot superar el 49 per cent del total del personal docent i investigador. En tot cas, el personal docent i investigador amb contracte laboral temporal no pot superar el 40 per cent de la plantilla docent.



Article 111. Règim de dedicació i durada del contracte

1. Els contractes dels ajudants i professorat ajudant doctor és amb dedicació a temps complet, per una durada no inferior a un any ni superior a cinc. Els contractes amb durada inferior a cinc anys es poden prorrogar fins al dit termini màxim.

En tot cas, el temps total de durada conjunta entre ambdues figures contractuals no pot excedir de vuit anys, i es computa també el temps de contracte en altres universitats, i interromp el còmput de durada del contracte les situacions d'incapacitat temporal, maternitat i adopció o acolliment.

2. Els contractes del professorat contractat doctors és a temps complet i amb caràcter indefinit.

3. Els contractes del professorat associat són a temps parcial i amb una durada trimestral, semestral o anual, prorrogables per períodes iguals, excepte en els supòsits de contractació per a satisfer provisionalment necessitats de docència sobrevingudes, sempre que es continue acreditant l'exercici de l'activitat professional fora de l'àmbit acadèmic universitari. Els contractes han de fixar el règim de dedicació del professorat associat d'acord amb la normativa vigent.

El còmput del temps de dedicació a la docència pot establir-se per períodes anuals, sempre que així ho permeta la planificació docent de la Universitat.

4. Els contractes de professorat visitant poden ser a temps complet o a temps parcial i tenen caràcter temporal amb la durada que s'acorde entre les parts.

5. Les figures contractuals de professor ajudant doctor i professor contractat doctor necessiten, com a requisit previ a la contractació, haver obtingut l'acreditació universitària adequada a la figura corresponent per l'agència estatal o valenciana d'acreditació de la qualitat del professorat.

6. L'horari de docència està supeditat a les necessitats organitzatives de les estructures responsables de títol en què presten la labor docent.





Article 112. Funcions del personal docent i investigador contractat laboral

1. Les funcions dels ajudants les estableix la Universitat, i han de resultar compatibles amb la finalitat principal de completar la formació docent i investigadora d'estos.

Els ajudants han de col·laborar en tasques docents d'índole pràctica fins a un màxim de seixanta hores anuals.

2. Les funcions dels professors ajudants doctors, que inclouran obligacions docents i investigadores, són les que estableix la Universitat



3. Les funcions del professorat contractat doctor, que han d'incloure la docència, la investigació i, si és el cas, la direcció de projectes d'investigació, són les que estableix la Universitat.

4. Les funcions del professorat associat, que són exclusivament docents, les ha d'establir la Universitat.

5. Les funcions del professorat visitant les estableix la Universitat.





Article 113. Procediment de selecció

1. El procediment, els requisits i els criteris per a seleccionar el personal docent i investigador contractat són els que estableix la normativa de la Comunitat Valenciana, així com les normes que dicte el Consell de Govern.

2. La resolució dels concursos de provisió de les places del personal docent contractat es durà a terme amb les propostes de les comissions de selecció respectives; aquestes comissions han d'emetre una resolució i l'han d'elevar al rector perquè nomene, si s'escau, la persona proposada.

3. El Consell de Govern ha d'aprovar la normativa de contractació i els criteris generals d'avaluació sobre la base dels principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. En la dita normativa s'ha d'establir també el procediment de resolució de recursos que es poden interposar durant el procediment de selecció i contra la resolució del concurs.

Així mateix, el Consell de Govern ha d'aprovar el procediment per a cobrir les necessitats urgents de docència sobrevingudes durant el curs acadèmic, d'acord amb la normativa vigent.

4. Les comissions de selecció del professorat contractat han d'estar integrades per cinc membres, dels quals tres han de ser designats pel rector, entre els quals designa el president, i almenys un ha de ser de l'àrea de coneixement a què correspon la plaça objecte de provisió. Els altres dos membres els designa el Consell del Departament al qual pertanga la plaça; han de ser de la mateixa àrea de coneixement que la plaça oferida, però poden ser -si no n'hi ha- d'una àrea afí.



5. Tots els membres de les comissions de selecció han de tenir una titulació igual o superior a la de la plaça convocada, i també la resta de requisits que estableix la normativa d'aplicació.







Secció tercera

Del professorat emèrit



Article 114. Professorat emèrit

1. La Universitat pot nomenar professors emèrits, dins de les seues possibilitats pressupostàries, entre el professorat jubilat funcionari dels cossos docents universitaris que ha prestat serveis destacats en l'exercici d'activitats docents, d'investigació i/o de gestió a la Universitat durant, almenys, vint-i-cinc anys, acredite un total de deu períodes de què es deriven efectes econòmics entre els de l'activitat docent reconeguda i els de l'activitat investigadora i no ha sigut subjecte a sanció ferma de caràcter administratiu durant el període de prestació de serveis.



2. El Consell de Govern, a proposta d'un departament i amb informe preceptiu de la comissió amb competències en matèria de professorat, pot acordar el nomenament com a professor emèrit aquelles persones que compleixen els requisits de l'apartat anterior.

3. El nomenament és a temps parcial, per un termini d'un màxim de tres anys, que és prorrogable, com a màxim un any.

4. Una vegada extingit el període màxim de nomenament, es manté la condició de professor emèrit a efectes honorífics amb caràcter vitalici.

5. Les funcions i la dedicació dels professors emèrits les estableix la Universitat en la relació de llocs de treball corresponent. Els professors emèrits poden realitzar tot tipus d'activitats acadèmiques i d'investigació, excepte l'acompliment d'òrgans de govern unipersonals. Les seues obligacions docents i de permanència s'han de regir per la legislació vigent i consisteixen preferentment en la impartició de seminaris i cursos monogràfics i d'especialització, així com labors d'investigació i docència en estudis oficials de postgrau.







Secció quarta

Del professorat dels cossos docents universitaris



Article 115. Règim de dedicació

1. El professorat funcionari de la Universitat ha d'exercir les seues funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet.

En casos excepcionals pot concedir-se al llarg del curs el canvi de règim de dedicació.

2. L'horari de docència està supeditat a les necessitats organitzatives de les estructures responsables de títol en què en presten la labor docent.



Article 116. Reingrés d'excedents al servei actiu

1. El reingrés al servei actiu dels funcionaris dels cossos docents universitaris en situació d'excedència voluntària s'efectua mitjançant l'obtenció d'una plaça en els concursos d'accés als cossos docents universitaris que qualsevol universitat convoque, d'acord amb la legislació vigent i sense perjudici del que disposa l'article 83 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats, en la redacció vigent.



2. L'adscripció provisional de professorat funcionari en situació d'excedència que vulga reingressar en el servei actiu en aquesta universitat a què pertanyia el centre universitari de procedència amb anterioritat a la dita situació, l'acorda el rector, sempre que hi haja una plaça vacant en l'àrea de coneixement corresponent.



El Consell de Departament a què s'adscriu provisionalment el professor l'ha d'assignar tasques docents i investigadores d'acord amb el cos a què pertany i la seua trajectòria professional.

La no participació en qualsevol concurs que es convoque a la Universitat Politècnica de València per a cobrir places en el seu cos i àrea de coneixement determina la pèrdua de l'adscripció provisional.



3. El reingrés és automàtic i definitiu, a sol·licitud del professor excedent, quan la Universitat d'origen és la Universitat Politècnica de València, sempre que hagen transcorregut, almenys, dos anys en situació d'excedència, i no n'excedisquen de cinc, i a condició que hi haja plaça vacant del mateix cos i àrea de coneixement.

En el cas que hi haja diversos funcionaris dels cossos docents universitaris que sol·liciten la mateixa plaça, s'ha de constituir una comissió a l'efecte nomenada pel Consell de Govern, que ha de resoldre d'acord amb els criteris establits per aquest.



Article 117. Provisió de places dels cossos docents universitaris



1. En els concursos d'accés queden garantits, en tot moment, la igualtat d'oportunitats dels aspirants, el respecte als principis de mèrit i capacitat i el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes.

2. Els concursos d'accés als cossos docents universitaris es regeixen per les bases de les convocatòries respectives, per la legislació que s'ha d'aplicar i per aquests Estatuts.

3. Als concursos pot presentar-se qui estiga acreditat de conformitat amb el que disposa la normativa aplicable, així com els funcionaris dels cossos de professors titulars d'universitat i catedràtics d'universitat.



4. El Consell de Govern ha d'acordar, de conformitat amb la normativa aplicable, la convocatòria dels concursos d'accés a places dels cossos docents universitaris després de l'informe previ del Consell de Departament, sempre que estiguen dotades en l'estat de despeses del pressupost.

5. La convocatòria s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat i en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Els terminis compten des de l'endemà de la publicació en el Boletín Oficial del Estado i les proves s'han de realitzar a les instal·lacions de la Universitat Politècnica de València.

6. El procediment, els requisits i els criteris per a l'accés als cossos docents universitaris són els que estableix la normativa aplicable, així com les normes que dicte el Consell de Govern.



Article 118. Comissions de concursos d'accés

1. Els concursos d'accés els ha de jutjar comissions, la composició de les quals s'ha d'ajustar als principis d'imparcialitat i professionalitat dels seus membres, i procurar una composició equilibrada entre dones i homes, tret que no siga possible per raons fundades i objectives degudament motivades.

2. El rector nomena els membres de les comissions, després de l'acord previ del Consell de Govern.

3. Els membres de la comissió han de pertànyer a un cos docent universitari d'igual, equivalent o superior categoria al de la plaça objecte del concurs. En tot cas, quan es convoquen places de professor titular d'universitat, almenys dos dels membres de la comissió han de pertànyer al cos de catedràtics d'universitat, i si les places convocades són de catedràtic d'universitat, tots els membres han de pertànyer a aquest cos de catedràtics d'universitat. Els membres de les comissions han de ser professors d'alguna de les àrees de coneixement a què pertanya el professorat del departament a què s'adscriu la plaça o, si és el cas, d'una àrea de coneixement afí.



4. Dos dels membres de la comissió poden ser professors d'un altre estat membre de la Unió Europea amb categoria equivalent a la de la resta de membres.

5. El procediment per a nomenar les comissions el determina un acord del Consell de Govern. Per a cadascuna de les comissions han de nomenar-se tants suplents com titulars.



Article 119. Comissió de Reclamacions

Contra les propostes de les comissions dels concursos d'accés, els aspirants poden presentar una reclamació al rector en el termini màxim de deu dies des de la publicació d'aquesta. Admesa a tràmit la reclamació, s'han de suspendre els nomenaments fins a la resolució per aquest.

La Comissió de Reclamacions ha d'estar composta per set catedràtics d'universitat de la Universitat Politècnica de València, de diferents àrees de coneixement, amb àmplia experiència docent i investigadora, i amb un mínim de cinc sexennis o quinquennis, i amb almenys dos sexennis i dos quinquennis. Els dits membres els designa el Consell de Govern, a proposta del rector.

Aquesta comissió ha d'examinar l'expedient relatiu al concurs per a vetlar per les garanties establides i ha de ratificar o no la proposta reclamada en el termini màxim de tres mesos, per a després el rector dictar la resolució en congruència amb el que indique la comissió. El transcurs del termini establit sense resoldre s'entén com a refusat de la reclamació presentada.

Els membres de la Comissió de Reclamacions s'han de renovar cada quatre anys.



CAPÍTOL II

Dels estudiants



Article 120. Naturalesa

1. Són alumnes de la Universitat Politècnica de València els matriculats en qualssevol dels ensenyaments conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.

2. El Consell de Govern ha de regular el règim de drets i deures dels alumnes matriculats en títols propis de la Universitat.



Article 121. Drets dels estudiants

1. Els estudiants tenen dret a la igualtat d'oportunitats i no discriminació per raons de sexe, raça, religió o discapacitat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social en l'accés a la Universitat, ingrés als centres, permanència a la Universitat i exercici dels seus drets acadèmics.

2. Són drets dels estudiants els reconeguts per la legislació vigent i, en particular, els següents:

a) Conèixer, abans de la matriculació, l'oferta i la programació docent de cada titulació, els criteris generals d'avaluació, els horaris d'impartició i els objectius i programes de les assignatures, com també les dates de realització de les proves d'avaluació.

b) Elegir lliurement grup, professor i llengua oficial en què s'impartisquen els estudis, a partir de les possibilitats oferides per la programació docent i les disponibilitats de l'estructura responsable de títol.



c) Rebre un ensenyament teòric i pràctic de qualitat dirigit a la seua completa formació, didàcticament adequat i d'acord, en tot cas, amb els plans d'estudi de la titulació o de l'especialitat corresponent. Amb aquesta finalitat, la Universitat ha d'estimular les possibilitats que ofereix l'ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

d) Una avaluació objectiva del seu rendiment acadèmic, amb coneixement públic previ de les normes que el regulen, la revisió de les seues qualificacions mitjançant un procediment eficaç i personalitzat, abans de la incorporació a les actes oficials i, exercir, si s'escau, la reclamació corresponent.

e) Participar en el control i l'avaluació de la qualitat de l'ensenyament, del professorat i serveis de la universitat, d'acord amb el procediment corresponent.

f) Participar en els òrgans de govern i de representació de la Universitat i en els propis dels alumnes sens perjudici per al desenvolupament dels seus estudis, d'acord amb el que disposen aquests Estatuts.



g) Beneficiar-se de les ajudes, els préstecs, les beques, les exempcions i totes les prestacions assistencials que preveu la legislació vigent i que ofereix la Universitat.

h) Tenir garantides unes condicions de salut i seguretat adequades a les aules, als laboratoris i durant el desenvolupament de les pràctiques.

i) Obtenir reconeixement acadèmic per la participació en activitats universitàries, culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació.

j) Una atenció que facilite compaginar els estudis amb l'activitat laboral.



Article 122. Deures dels estudiants

Són deures dels estudiants els que estableix la legislació vigent i, en particular, els següents:

a) Realitzar la tasca acadèmica pròpia de la seua condició d'universitaris amb l'aprofitament escaient.

b) Aprofitar convenientment els recursos posats a disposició seua.



c) Exercir responsablement els càrrecs per als quals han sigut elegits o designats.

d) Respectar el patrimoni de la Universitat i fer un ús correcte de les instal·lacions, dels béns i dels serveis.

e) Cooperar amb la resta de la comunitat universitària en el bon funcionament de la Universitat i en la millora dels serveis d'aquesta.



Article 123. Dels òrgans de representació dels alumnes

1. Delegacions d'alumnes:

a) La Delegació d'Alumnes de la Universitat Politècnica de València (DAUPV) representa tots els alumnes de la Universitat; n'estructura i integra els òrgans de representació d'àmbit general a la Universitat, i totes les delegacions d'alumnes de centre.

b) La Delegació d'Alumnes de cada centre representa els alumnes de cada centre, i n'estructura i integra els òrgans de representació.



2. Òrgans de representació dels alumnes:

I. D'àmbit general

a) Col·legiats:

Ple de delegacions d'alumnes de centre.

b) Unipersonals:

Delegat d'alumnes de la Universitat.

Vicedelegats i coordinadors de la Universitat Politècnica de València.

Secretari de la Delegació d'Alumnes.

II. Dels centres docents universitaris:

Col·legiats i unipersonals: els aprovats pel Consell de Govern i reconeguts en el Reglament de la Delegació d'Alumnes de la Universitat.



3. El Consell de Govern ha d'aprovar, si és el cas, a proposta de la Delegació d'Alumnes de la Universitat, supervisada pel secretari general de la Universitat, les normes necessàries respecte a la composició, les competències i el règim de funcionament dels òrgans de representació de l'alumnat. En tot cas, les eleccions dels seus representants s'ha de realitzar mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe, secret i candidatures individuals.

4. La Delegació d'Alumnes de la Universitat i la delegació d'alumnes de cada centre han de vetlar pel compliment dels drets i deures dels alumnes de la Universitat.

5. La Delegació d'Alumnes de la Universitat i la delegació d'alumnes de cada centre han de disposar dels mitjans materials i personals suficients per al desenvolupament de les seues funcions.

6. La Delegació d'Alumnes de la Universitat i la delegació d'alumnes de cada centre han d'administrar el pressupost que se'ls assigne i han de gestionar els mitjans de què disposa.





CAPÍTOL III

Del personal d'administració i serveis



Secció primera

Disposicions generals



Article 124. Personal d'administració i serveis

1. El personal d'administració i serveis de la Universitat està format per personal funcionari de les escales de la mateixa Universitat i per personal laboral contractat per la Universitat, com també per personal funcionari que pertany a cossos i escales d'altres administracions públiques.

2. El personal funcionari d'administració i de serveis es regeix per la Llei Orgànica d'Universitats i per les disposicions que la despleguen, per la legislació general de funcionaris, per les disposicions de desplegament d'aquesta que elabore la Comunitat Valenciana i per aquests Estatuts.

El personal laboral d'administració i serveis, a més de les previsions de la Llei Orgànica d'Universitats i les normes de desplegament d'aquesta i dels Estatuts, es regeix per la legislació laboral i pels convenis col·lectius aplicables.



Article 125. Relació de llocs de treball

1. La relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis identifica i classifica els llocs de treball incloent-hi la denominació i les característiques essencials dels llocs, les retribucions complementàries i, si s'escau, els requisits per l'exercici i els mèrits preferents. En aquesta relació s'han d'especificar quins llocs es reserven, en atenció a la seua naturalesa, a personal funcionari, personal eventual o laboral, i també si són d'administració general o especial.

2. Correspon al rector proposar al Consell de Govern, que l'elevarà al Consell Social perquè s'aprove, tant la relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis com les modificacions d'aquesta.





Article 126. Drets del personal d'administració i serveis

Són drets del personal d'administració i serveis:

a) Exercir la seua activitat d'acord amb criteris de professionalitat i obtenir una valoració objectiva de la seua tasca quan es requereix aquesta i a ser informat sobre els resultats de la valoració.

b) Rebre la formació permanent necessària per a un exercici professional correcte del lloc de treball atesa l'actualització permanent que es deriva de la gestió de l'administració i els serveis universitaris.



c) La promoció professional en el seu àmbit de treball d'acord amb la normativa d'aplicació.

d) Participar en els òrgans de govern i d'administració de la Universitat d'acord amb el que estableixen aquests Estatuts.

e) Beneficiar-se de totes les prestacions socials que ofereix la Universitat.

f) Estar degudament informats sobre les qüestions que afecten la vida universitària.



Article 127. Deures del personal d'administració i serveis

Són deures del personal d'administració i serveis:

a) Exercir les tasques d'acord amb els principis de legalitat, eficiència i eficàcia, i contribuir als fins i la millora del funcionament de la Universitat com a servei públic.

b) Assumir les responsabilitats que els corresponen per l'exercici del seu lloc davant dels òrgans de govern de la Universitat.

c) Participar en els procediments d'avaluació i de control de la seua activitat.

d) Participar en els òrgans de govern i administració de la Universitat en la forma prevista en les normes vigents, i exercir els càrrecs i les funcions per als quals han sigut elegits o designats.

e) Formar part dels tribunals i les comissions per als quals han sigut nomenats.

f) Respectar el patrimoni de la Universitat i fer un ús correcte de les instal·lacions, béns i recursos.



Article 128. Òrgans de participació i representació

1. Els òrgans propis de representació del personal d'administració i serveis són la Junta de Personal, el Comitè d'Empresa, les seccions sindicals i qualsevol altre que es regule legalment.

2. La negociació col·lectiva s'ha de dur a terme d'acord amb el que preveu la legislació vigent.



Article 129. Retribucions

El personal d'administració i serveis és retribuït a càrrec del pressupost de la Universitat. La regulació del seu règim retributiu s'ha de realitzar en les normes de funcionament que acompanyen el pressupost anual, dins dels límits que determine la Generalitat en el marc de les bases que dicte l'Estat.



Article 130. Formació

1. La Universitat ha de promoure l'organització i l'execució d'accions de perfeccionament i promoció professional per al personal d'administració i serveis.

2. La Universitat ha de fomentar la mobilitat del personal d'administració i serveis amb l'objectiu d'adquirir formació fora de l'àmbit d'aquesta, en consideració a criteris d'excel·lència en l'exercici de les seues funcions. Per a aquesta finalitat el pressupost de la Universitat ha d'establir recursos dins de les disponibilitats econòmiques anuals.





Secció segona

De la selecció i provisió de llocs de treball

del personal d'administració i serveis



Article 131. Escales de funcionaris i grups i categories del personal laboral

1. El Consell de Govern ha de proposar al Consell Social, si s'escau, la creació de les escales que considere necessàries.

2. Els grups i les categories del personal laboral de la Universitat els estableix el conveni col·lectiu que li és d'aplicació.





Article 132. Selecció i provisió del personal d'administració i serveis



1. La selecció del personal d'administració i serveis s'ha de realitzar d'acord amb l'oferta d'ocupació pública de la Universitat i requereix la superació de les proves selectives d'accés oportunes. La realització d'aquesta selecció s'ha d'efectuar d'acord amb els principis de publicitat, igualtat, capacitat i mèrit.

2. La convocatòria de les proves selectives per a ingressar a la Universitat ha de ser realitzada pel rector i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado. Es pren com a data d'efecte de la convocatòria la de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

3. La designació dels membres de les comissions encarregades de jutjar les proves selectives per a accés a la Universitat i de provisió de llocs l'efectua el rector, d'acord amb els criteris establits en la legislació vigent.

4. La provisió de llocs de personal d'administració i serveis s'ha de realitzar pel sistema de concurs. Només poden cobrir-se pel sistema de lliure designació els llocs que figuren classificats com a tals en la relació de llocs de treball.

En tot cas, en els procediments de provisió de llocs de treball s'han de garantir els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.



La Universitat Politècnica de València ha de promoure les condicions perquè el personal d'administració i serveis puga exercir les seues funcions en altres universitats. A aquest fi, poden formalitzar-se convenis entre les universitats o amb altres administracions públiques que garantisquen el dret a la mobilitat del personal respectiu sota el principi de reciprocitat.





TÍTOL IV

Del defensor universitari



Article 133. Defensor universitari

1. El defensor universitari vetla pel respecte dels drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant de les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris.

Les seues actuacions, sempre dirigides a la millora de la qualitat universitària en tots els seus àmbits, no estan sotmeses a mandat imperatiu de cap instància universitària i es regeixen pels principis d'independència i d'autonomia.

El defensor universitari no pot intervenir en l'examen d'aquelles queixes sobre les quals hi ha pendent resolució judicial i l'ha de suspendre si, iniciada la seua actuació, una persona interessada interposa una demanda o un recurs davant dels òrgans judicials.

2. El defensor universitari és elegit per majoria absoluta del Claustre Universitari. Pot ser candidat qualsevol membre de la comunitat universitària i el nomena el rector.

El defensor universitari presideix la Comissió d'Ètica, designada pel Claustre a proposta del Consell de Govern. Aquesta comissió té com a funció essencial vetlar pel bon nom i per l'honorabilitat tant de la Universitat com a institució com de qualsevol dels seus membres.



El seu mandat té la mateixa durada que la del Claustre que l'ha elegit. No obstant això, pot cessar a petició pròpia, i pot ser revocat per acord adoptat per majoria de dos terços del Claustre Universitari, a petició d'almenys un terç d'aquest.

Els òrgans de govern i la resta de membres de la comunitat universitària han de prestar al defensor universitari el suport que aquest els demane en l'exercici de les seues funcions.

El Claustre ha d'aprovar el Reglament del Defensor Universitari a proposta del Consell de Govern. Aquest Reglament ha d'establir la dedicació i el règim de funcionament del defensor universitari. Pot ser dispensat totalment o parcialment de la resta de tasques universitàries pel Claustre Universitari.





TÍTOL VI

Del règim patrimonial, econòmic i financer



Article 134. Autonomia econòmica i financera

La Universitat Politècnica de València gaudeix d'autonomia econòmica i financera, d'acord amb el que estableixen les lleis.





CAPÍTOL I

Del patrimoni



Article 135. Patrimoni

1. Constitueix el patrimoni de la Universitat el conjunt de béns, drets i obligacions que són propietat seua, a més dels que puga adquirir o li atribueixen l'ordenament jurídic.

2. S'han d'incorporar al patrimoni de la Universitat les donacions que reba i el material inventariable i bibliogràfic que s'adquirisca a càrrec de fons d'investigació, excepte aquell que, per conveni, ha d'adscriure's a altres entitats.

3. Correspon al secretari general la inscripció en els registres públics dels béns i drets la titularitat dels quals tinga la Universitat.





Article 136. Béns de domini públic i patrimonials

1. La Universitat Politècnica de València és titular dels béns de domini públic destinats al compliment dels seus fins i d'aquells que en el futur es destinen a les mateixes finalitats per l'Estat, la comunitat autònoma, les corporacions locals o altres institucions.

2. Correspon al Consell de Govern la gestió dels béns de domini públic i els actes de disposició dels béns patrimonials de caràcter immoble, i també dels béns mobles d'extraordinari valor, amb l'aprovació del Consell Social i d'acord amb la legislació autonòmica aplicable. Correspon al rector, a proposta del gerent, la disposició dels béns no indicats adés.



Article 137. Resultats de la investigació

1. La Universitat ha de gestionar les patents i invencions realitzades per tot el seu personal com a conseqüència de la seua activitat, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de propietat intel·lectual i industrial.

2. El Consell de Govern ha de regular les qüestions relatives a l'ús dels resultats de la investigació i l'atribució dels rendiments econòmics que puguen derivar-se'n, com també la distribució del benefici obtingut per l'explotació i la cessió de les patents, entre la mateixa Universitat, la unitat en què s'ha efectuat la investigació i les persones que han portat a terme la investigació.

3. Els contractes que la Universitat faça amb persones, universitats, o entitats públiques i privades per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic, com també per al desenvolupament d'ensenyaments d'especialització o activitats específiques de formació, s'han de realitzar d'acord amb la normativa que desplegue el Consell de Govern i d'acord amb la legislació que el regule.

4. El Consell de Govern ha de regular la normativa de creació, reconeixement i relació de les empreses derivades (spin-off) creades a partir de patents, resultats generats per projectes d'investigació o de transferència de coneixement a la Universitat, així com la gestió de la cartera de participacions en aquestes. En tot cas, la creació o participació l'acorda el Consell Social a proposta del Consell de Govern.







CAPÍTOL II

Del règim econòmic i financer



Article 138. Pressupost i compte anual

1. La Universitat ha d'elaborar en cada exercici econòmic un pressupost que ha de ser públic, únic i equilibrat i que ha de recollir la totalitat d'ingressos i despeses.

2. El gerent, d'acord amb les directrius del rector, ha de confeccionar l'avantprojecte de pressupost. El rector l'ha de presentar al Consell de Govern que l'ha d'elevar perquè l'aprove, al Consell Social.

3. Les normes de funcionament de cada pressupost anual han de recollir les competències dels diferents òrgans en matèria de modificacions pressupostàries, gestió del pressupost de despeses i ingressos i règim de disposició de fons, com també tots aquells aspectes de caràcter econòmic que es consideren necessaris per al compliment adequat dels fins de la Universitat.

4. Al terme de cada exercici econòmic el gerent ha de confeccionar el compte anual que ha d'incloure la liquidació del pressupost. El rector l'ha de presentar al Consell de Govern que l'ha d'elevar perquè l'aprove, al Consell Social.



Article 139. Control intern

La Universitat assegura el control intern de les seues despeses, ingressos i inversions, d'acord amb els principis de legalitat, eficàcia, eficiència i economia, a través de la unitat administrativa corresponent, que actua amb plena autonomia funcional.





TÍTOL VII

De la reforma dels estatuts



Article 140. Iniciativa

La iniciativa de la reforma dels Estatuts correspon al Consell de Govern o a un nombre de claustrals no inferior a un terç dels components del Claustre Universitari.



Article 141. Procediment ordinari de reforma dels Estatuts

1. Una comissió elegida pel Claustre ha de redactar un avantprojecte de reforma dels Estatuts.

2. L'avantprojecte es farà conèixer a la comunitat universitària a través d'un període d'informació pública, per tal que hi puguen presentar esmenes parcials.

3. Finalitzat el període d'informació pública, la Comissió de Reforma dels Estatuts decideix sobre l'aprovació o no de les esmenes.



El text resultant, que conforma el projecte de reforma dels Estatuts, s'ha de trametre a la Mesa del Claustre.

4. La Mesa del Claustre, una vegada rebut el projecte de reforma dels Estatuts, ha de determinar l'obertura d'un període de presentació d'esmenes pels membres del Claustre.

5. La Mesa del Claustre estableix el procediment de debat i aprovació del projecte i les esmenes, i l'aprovació de les esmenes requereix majoria absoluta de vots afirmatius.

6. Finalitzat el procés de votació de les esmenes s'ha de sotmetre a votació el text definitiu del projecte de reforma dels Estatuts, que ha de ser aprovat per la majoria absoluta de vots afirmatius.

Article 142. Procediment especial de reforma parcial dels Estatuts



Quan es produeix una modificació legal que obliga a reformar parcialment aquests Estatuts, el rector, amb un informe previ favorable del Consell de Govern, ha de proposar al Claustre Universitari el text que s'ha de reformar acompanyat de la motivació corresponent.





Article 143. Remissió del projecte de reforma dels Estatuts al Consell de la Generalitat.

1. El projecte de reforma dels Estatuts aprovat, junt amb un text refós amb els Estatuts vigents, s'ha de trametre al Consell de la Generalitat per tal que, després d'un control previ de legalitat, s'aprove i es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.

Els Estatuts entren en vigor a partir de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

2. En el supòsit que el Consell de la Generalitat pose inconvenients de legalitat al text, el Claustre Universitari decidirà sobre la incorporació o si proposa la presentació d'al·legacions.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Interpretació dels Estatuts

La interpretació d'aquests Estatuts correspon a una comissió qualificada delegada del Claustre. El règim i la composició d'aquesta s'ha d'establir en el Reglament del Claustre.



Segona. Adaptació estatutària

El Consell de Govern ha d'adoptar les mesures transitòries necessàries amb relació a les qüestions la regulació estatutària de les quals pot resultar derogada per desplegaments legislatius posteriors. En el cas que una norma no establisca expressament un termini, en un termini màxim de dotze mesos, des de la publicació de la norma legal corresponent, el Consell de Govern ha de proposar al Claustre la reforma corresponent dels Estatuts d'acord amb la normativa prevista en aquests.





Tercera. Terminis i dies inhàbils

Tots els terminis previstos en aquests Estatuts s'han de computar d'acord amb el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o norma que la substituïsca.



Quarta. Denominacions

Totes les denominacions contingudes en els presents Estatuts d'òrgans unipersonals de govern, representació, càrrecs i membres de la comunitat universitària, així com qualssevol altres, que s'efectuen en gènere masculí, s'han d'entendre fetes en gènere masculí o femení i s'hi utilitzaran indistintament, segons el sexe del titular que els exerceix.



Les denominacions relatives a alumnes i estudiants s'han d'entendre fetes indistintament.





DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Primera. Reglaments d'organització i funcionament

En el termini màxim de divuit mesos des de l'entrada en vigor de la modificació d'aquests Estatuts, en aplicació de la disposició addicional vuitena.de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats, els òrgans de govern han d'adaptar-hi els reglaments d'organització i funcionament. En el mateix termini s'han d'elaborar o adaptar els reglaments de qualssevol altres òrgans previstos en aquests Estatuts i que, d'acord amb aquests, han de tenir un reglament propi.



Fins a l'aprovació dels reglaments a què es refereix aquesta disposició, continuen en vigor els anteriors, si n'hi ha, en tot allò que no contradiuen aquests Estatuts.

Segona. Vigència normativa

1. Fins que s'adapten o se substitueixen les normes, les disposicions i els acords de la Universitat de conformitat a aquests Estatuts, continuen vigents en la mesura que no s'oposen a aquests



En allò que s'opose al que estableixen els Estatuts, el Consell de Govern, adopta els acords oportuns en aplicació d'aquests.



2. Així mateix, en cas d'absència de desplegament normatiu reglamentari, el Consell de Govern pot adoptar, en el marc de la legalitat vigent, els acords oportuns per al bon funcionament de la Universitat. Les dites disposicions tenen validesa fins a l'aprovació de les normes reglamentàries definitives.



Tercera. Renovació d'òrgans de govern i de representació

Els òrgans de govern i de representació establits en aquests Estatuts mantenen la composició durant el període de mandat per al qual van ser elegits.



Quarta. Cos de mestres de taller o laboratori

Declarat a extingir el cos de mestres de taller o laboratori, els actuals mestres que hi pertanguen s'han d'assimilar, a l'efecte de participació en els òrgans col·legiats de la Universitat, als professors titulars d'escola universitària.



Cinquena. Personal contractat docent

En els processos de selecció per a la contractació de professors contractats doctors, professors col·laboradors i ajudants doctors, la Universitat Politècnica de València estableix com a mèrit preferent haver mantingut, abans de l'11 de novembre de 2002, qualsevol classe de relació contractual amb la Universitat Politècnica de València per a realitzar funcions docents o investigadores, de conformitat amb el que disposa la disposició transitòria tercera, apartat 2, del Decret 174/2002, de 15 d'octubre, del Consell, sobre Règim i Retribucions del Personal Docent i Investigador Contractat Laboral de les Universitats Públiques Valencianes i sobre Retribucions Addicionals del Professorat Universitari.





Sisena. Contractació de professorat col·laborador

1. Qui està contractat com a professor col·laborador segons la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats, pot continuar en l'exercici de les seues funcions docents i investigadores.



2. Poden ser convocats, amb caràcter excepcional i de manera motivada, concursos per a contractar professorat col·laborador fins al 3 de maig de 2013 en determinades titulacions específiques que s'han d'indicar en la convocatòria i que per la seua naturalesa i contingut poden ser ateses per diplomats, enginyers tècnics i arquitectes tècnics per a cobrir necessitats docents singulars que no poden ser ateses a través de les modalitats de contractació laboral específiques de l'àmbit universitari previstes en l'article 48.2 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats.

3. La contractació s'ha de realitzar entre diplomats, arquitectes tècnics o enginyers tècnics que, en tot cas, han de disposar d'un informe favorable emès a l'efecte per l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación o l'òrgan d'avaluació externa que per llei la Generalitat determine.

4. En la convocatòria s'ha de precisar les titulacions concretes de diplomat, enginyer tècnic i arquitecte tècnic que per a cada cas s'exigeixen i les activitats docents singulars que ha d'exercir el candidat, així com altres requisits específics que guarden relació objectiva amb les activitats docents singulars a exercir, de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 989/2008, de 13 de juny, pel qual es regula la contractació excepcional de professors col·laboradors.





Setena. Catedràtics d'escoles universitàries

1. Declarat a extingir el cos de catedràtics d'escoles universitàries a partir de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d'abril, després de la sol·licitud prèvia adreçada al rector, els funcionaris doctores del cos de catedràtics d'escola universitària, poden integrar-se en el cos de professors titulars d'universitat en les mateixes places que ocupen, i mantenir tots els seus drets, i es computa com a data d'ingrés en el cos de professors titulars d'universitat la que tenen en el cos d'origen.



2. Qui no sol·licite la dita integració continua en la situació actual i en conserva la plena capacitat docent i investigadora. Així mateix, poden presentar la sol·licitud per a obtenir l'acreditació per a catedràtic d'universitat prevista en l'article 60.1 de la Llei Orgànica d'Universitats.



Vuitena. Professors titulars d'escoles universitàries i col·laboradors



1. Declarat a extingir el cos de professors titulars d'escoles universitàries, a l'efecte de l'accés d'aquests professors al cos de professors titulars d'universitat, els professors titulars d'escola universitària que, a l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d'abril, posseeixen el títol de doctor o l'obtinguen posteriorment, i s'acrediten específicament en el marc del que preveu l'article 57 de la Llei Orgànica d'Universitats, segons la redacció donada per la Llei Orgànica 4/2007, accediran directament al cos de professors titulars d'universitat, en les pròpies places. Per a l'acreditació de professors titulars d'escola universitària s'ha de valorar la investigació, la gestió i, particularment, la docència.



2. La Universitat Politècnica de València ha d'establir programes tendents a afavorir que els professors titulars d'escola universitària i col·laboradors puguen compaginar les seues tasques docents amb l'obtenció del títol de doctor.

3. Qui no accedisca a la condició de professor titular d'universitat continua en la seua situació actual, i en manté tots els drets i conserva la plena capacitat docent i, si és el cas, investigadora.



4. Mentre hi haja professorat titular d'escoles universitàries o habilitat per a la dita categoria que no estiga acreditat per a una categoria superior, poden convocar-se concursos entre aquests per a ocupar places de titulars d'escoles universitàries.

Mapa web