Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 200/2018, de 9 de novembre, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, el Santuari i Termes Romanes de Mura, a Llíria.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 8439 de 07.12.2018
Número identificador:  2018/11370
Referència Base de Dades:  011049/2018
 
  • Anàlisi documental

    Texto
    Texto Texto2
    Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
    Grup temàtic: Legislació
    Matèries: Patrimoni cultural
    Descriptors:
      Temàtics: monografies
      Descriptors toponímics: Llíria



DECRET 200/2018, de 9 de novembre, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, el Santuari i Termes Romanes de Mura, a Llíria. [2018/11370]

Preàmbul



L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic, sense perjudici del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjudici de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.

Mitjançant la Resolució de 9 de juny de 2017 (DOGV 19.06.2017), de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de bé d'interés cultural amb la categoria de zona arqueològica, a favor del Santuari i Termes Romanes de Mura, a Llíria, delimitant-les, determinant-ne els valors i descrivint els immobles que constitueixen referents caracteritzadors d'aquestes, articulant-se la corresponent normativa protectora i sotmetent-se l'expedient incoat a tràmit d'informació pública.



S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.

Consta en l'expedient l'informe favorable a la declaració de bé d'interés cultural del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat de València - Estudi General, que han donat la seua conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat, d'acord amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià. Consta a més un pronunciament de la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, d'aprovació per unanimitat d'una proposició no de llei per a garantia de la protecció, conservació i promoció del Santuari Oracular i les Termes de Mura.



Alhora s'han demanat a les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i no s'ha formulat cap al·legació per aquestes.



Per tot això i de conformitat amb el que estableixen l'article 26.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, i l'article 33 de la Llei 5/1983, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, el Consell, amb la deliberació prèvia, en la seua reunió del 9 de novembre de 2018,





DECRETE



Article 1. Objecte

Aquest decret té per objecte declarar bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, el Santuari i Termes Romanes de Mura, a Llíria (València), determinar els valors excepcionals que incorporen i que justifiquen la seua declaració com a bé d'interés cultural d'acord amb la descripció que contenen els annexos adjunts a aquest decret i establir el corresponent règim de protecció.



Article 2. Règim de la zona arqueològica

El jaciment arqueològic Santuari i Termes Romanes de Mura a Llíria (València) és un bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, i es regirà pel que disposa per als béns immobles d'interés cultural de naturalesa arqueològica la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en la secció segona, capítol III, del títol II, sense perjudici a més de l'íntegra aplicació a la zona arqueològica delimitada del règim que per a la protecció del patrimoni d'aquesta índole estableix el títol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 3. Usos permesos

Els usos permesos seran tots aquells que contribuïsquen a la investigació, la posada en valor, el gaudi patrimonial del bé, així com els existents en l'actualitat de conformitat amb la qualificació urbanística que atribueix a les parcel·les incloses en aquest enclavament el planejament en vigor. L'autorització particularitzada d'ús es regirà pel que disposen els articles 18 i 36 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 4. Règim d'intervenció en la zona arqueològica

De conformitat amb el que estableixen els articles 35, 59, 60 i 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, qualsevol actuació que pretenga realitzar-se en la zona arqueològica requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquesta autorització s'emetrà aplicant els criteris considerats en aquesta declaració.



Article 5. Patrimoni arqueològic

Per a la realització d'actuacions arqueològiques en el jaciment declarat bé d'interés cultural s'haurà de presentar una proposta d'intervenció que haurà de definir el seu abast en els termes que prescriu la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià i anar acompanyada de la documentació tècnica oportuna que permeta la seua avaluació patrimonial. També haurà d'especificar la ubicació així com adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

Aquesta declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica del Santuari i Termes Romanes de Mura, a Llíria (València), s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari general del patrimoni cultural valencià i en el Registre general de béns d'interès cultural, dependent de l'Administració General de l'Estat.



Segona. Incidència pressupostària

L'aplicació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Entrada en vigor

Aquest decret es publicarà en el BOE i entrarà en vigor l'endemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.





Segona. Pla especial de protecció de l'entorn

D'acord amb el que disposa l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, el Pla especial de protecció de l'entorn del bé haurà d'aprovar-se en el termini d'un any des de la publicació d'aquesta declaració.



València, 9 de novembre de 2018



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



El conseller d'Educació, Investigació,

Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÁÑEZ

ANNEX I

Delimitació literal de la zona arqueològica del Santuari i Termes Romanes de Mura, a Llíria (València), descripció de les seues parts integrants i valors patrimonials que justifiquen la seua declaració



1. Denominació principal: Santuari i Termes Romanes de Mura.

2. Localització:

Província: València

Comarca: Camp de Túria

Municipi: Llíria

3. Delimitació literal de la zona arqueològica.

3.1. Justificació de la delimitació proposada del jaciment declarat zona arqueològica:

El bé d'interés cultural queda definit tant literalment com gràficament en els annexos adjunts que formen part d'aquesta resolució. La documentació complementària obra en l'expedient. Els criteris utilitzats per a delimitar la zona arqueològica es basen en la legislació vigent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, d'acord amb els paràmetres següents:



– Arqueològics: l'àmbit arqueològic integrat i protegit comprén la zona excavada amb el jaciment en si i les àrees marginals pendents d'excavació.

– Administratius: referències cadastrals i finques registrals esmentades anteriorment delimitant un polígon irregular en què es troba la zona arqueològica (jaciment del Santuari i Termes Romanes de Mura) i que s'enquadrada entre els espais públics i privats contigus.



Actualment figura inclosa en la secció segona de l'Inventari general del patrimoni cultural valencià com a bé de rellevància local. Codi 46.11.147-021.

El jaciment està constituït per un polígon irregular que conformen els següents punts i les seues coordenades:

3.2. Delimitació literal del jaciment declarat zona arqueològica:





Coordenades:

Fus: 30 ETRS 89. Sentit horari

UTMe: 706402

UTMn: 4389358

Altura: 169 m.s.n.m.



3.3. Descripció de la línia delimitadora:

Origen punt A: Punt 1

Sentit: Horari.

Coordenades:



Punt X UTMe Y UTMn

1 706348 4389334

2 706348 4389371

3 706375 4389373

4 706384 4389377

5 706384 4389400

6 706411 4389400

7 706424 4389388

8 706428 4389392

9 706464 4389339

10 706431 4389325

11 706402 4389325

12 706301 4389316

13 706397 4389314



La delimitació literal de la zona arqueològica del Santuari i Termes Romanes de Mura a Llíria s'inicia en el punt d'origen punt A 1: cantó de l'edifici del carrer Sant Vicent i cantó de pas de vianants de la zona verda. Des del punt d'origen 1 continua, seguint la línia del mur/banc que delimita l'àmbit excavat del jaciment arqueològic cap al N, fins al punt 2 situat al mur del Col·legi Fundació Llopis al carrer Sant Vicent. Continua cap a l'E pel punt 3 fins al punt 7 en el qual defineix el soterrani arqueològic i el mur de separació de les termes amb el Col·legi de la Fundació Llopis (punts 2, 3, 4, 5, 6 i 7). Contínua cap al punt 8, situat al carrer de vianants i seguint cap al SE la línia de façanes i voreres dels edificis situats a la plaça de les Termes (punts 8, 9), creuant el carrer Creu Roja fins al punt 10, segueix la línia en direcció cap a l'O fins al punt 11, travessant l'edifici que fa xamfrà, en l'actualitat de propietat privada, i continuant fins a la zona enjardinada (punts 11, 12, 13, 14 i 15) fins a connectar amb el punt d'origen A 1.





4. Descripció del jaciment declarat, de les parts que l'integren i determinació dels seus valors.

4.1. Descripció del jaciment declarat i les seues parts integrants:



A) Via dels temples i via de les termes amb dos monuments funeraris.

B) Illa 1 amb temple grec i taverna. Es documenten les restes d'un edifici en forma de temple grec, que bé podria ser realment un temple o bé un monument funerari alçat al costat de la via d'eixida/entrada a la ciutat (urbs) romana.

Al costat d'aquest edifici, en el cantó S del carrer dels temples i de les termes, va ser construïda una taverna, una instal·lació comercial permanent, amb rebotiga, que conserva restes de les pintures al fresc de les seues estances.

C) Illa 2 amb hospitia i temenos amb temple i edícula. Es conserven les restes d'una construcció denominada hospitia o hospitalia, a la qual s'accediria des del carrer Sant Vicent, a través d'una o dues portes (ostium) situades a la façana O. Es documenten diverses estances agrupades entorn d'un pati central descobert, envoltat en tres dels seus costats per una columnata, un porxat, un corredor, una ambulatio que configuren una espècie de casa (domus) de peristil. Al centre es trobaria un jardí amb arbres i plantes envoltat en tres dels costats per un safareig.



Al costat d'aquest edifici es conserven les restes d'un probable temple hexàstil, demolit en construir el thesauroi. Aquesta nova construcció es troba delimitada per un tèmenos, i inclou al seu interior un temple pròstil, dístil, in antis. En el centre de la cella es conserven les restes d'una cambra subterrània – 2,96 m per 1,75 m per 1,34 m – construïda amb grans lloses que descansen directament sobre el terreny natural.



Adossat al temple es troba una edícula (aedicula) de planta pràcticament quadrada utilitzada probablement com a estança per a depositar els exvots i les ofrenes.

D) Illa 3 amb dos edificis termals i zona de serveis. Se situen els dos edificis termals i les dependències de serveis. Les termes dobles ocupen una superfície aproximada de 3.600 m², dels quals 2.100 m² corresponen a la superfície edificada i els 1.500 m² restants a les palestres o patis a l'aire lliure. Amb poques paraules, s'emmarcarien dins del denominat tipus pompeià, ja que la palestra corre paral·lela a les sales termals, la disposició de totes les sales és axial respecte del mateix front i tenen un itinerari bàsic.



Termes majors:

La primera estança de les termes és el prothyrum o diathuron, una espècie de vestíbul (vestibulum), que podríem denominar-la també com a accesus o ingresus, amb una escalinata que permet salvar el desnivell de l'edifici respecte al carrer. És una sala de planta rectangular (4,66/4,68 m de llarg per 3,73/3,84 m d'ample) situada entre la porta del carrer, la porta thermarum, i la porta interior -ostium-, permetia el pas a la basílica thermarum.

La basílica thermarum és una estança planta basilical de 14,98 m de llarg per 11,40 m d'ample. Al centre de la sala es defineix un peristil amb 3 columnes en els costats curts i 4 en els costats llargs, que delimita una perístasi interior (8,64 m de longitud per 5,90 m d'amplària). Els espais que queden entre les columnes i el mur exterior configuren uns corredors laterals (porticus, ambulatio), amb paviment de rajoles romboïdals i pintures al fresc, i conserva al sòcol motius geomètrics que imiten crustae marmorae.

Des de la basílica es pot accedir a l'apoditeri (apodyterium) i iniciar el recorregut per les diverses estances de bany o a la palestra, gimnàs (gymnasium).

La basílica thermarum va acompanyada d'instal·lacions secundàries com la botiga, tabernae o popinae (1,50/2,00 m per 4,10/4,20 m), amb la seua corresponent rebotiga (3,90 m per 3,20 m) on s'emmagatzemaven les mercaderies i es realitzava la comptabilitat. Es conserven nombroses restes de les perforacions realitzades per a fixar les estanteries de fusta.

La primera sala termal (14,58 m de llarg per 7,74 m d'ample) es troba situada a continuació de la basílica thermarum. Al seu interior conté diverses estances relacionades amb les distintes fases del bany.



L'apoditeri és la primera sala termal i comunica amb el frigidari (frigidarium), amb el tepidarium, destrictarium i amb la cella fornacarum i/o amb les latrines (latrinae).

Al costat de l'apoditeri es troba la cella frigidaria, sala en què es troba una piscina d'aigua freda, utilitzada normalment després del recorregut pels diversos espais calefactats de les termes. Una porta de servei, posticum, comunicava amb el praefurnium.

Al costat de l'apoditeri, entre aquest i la primera sala calenta, l'assa sudatio, es localitza una estança calefactada, separada del primer per un barandat de lateres; és la denominada com tepidari, destrictarium, unctorium, elaeothesium (cella tepidaria, unctuaria). L'hypocaustum d'aquesta habitació no disposa d'un forn propi.

En la segona sala es troba el denominat caldarium I, probablement un assa sudatio o sauna, una sala rectangular (6,28/6,32 m de per 9,36 m de llarg) situada entre el tepidarium i el caldarium II, amb una superfície aproximada de 58,40 m². En la seua configuració interna es defineixen dos moments: un primer corresponent a la construcció inicial en què el paviment ocupa la totalitat de l'estança i un segon, realitzat poc de temps després, en el qual es construeix un alveus en el seu extrem E, que ocupa tot l'ample de la sala, la qual cosa obliga a travessar-lo per a poder accedir al caldarium II. Aquesta estança presentava un sistema de calefacció extremadament complex, amb el seu praefurnium, hipocaustum realitzat amb sèries d'arcs de rajola i pilae, suspensurae i concameratio.

La tercera i última sala correspon a la cella caldaria o cella aquarum coctilium; el caldarium II. L'estança (18,84/18,90 m de llarg per 7,94/ 7,96 m d'ample) es compon de tres parts principals: una estança circular, el laconicum, en un dels extrems, amb un labrum sobre un peu elevat al centre, un espai buit en mitat de l'estança, la sudatio, sudatorium, espai per al bany de vapor i un bany d'aigua calenta: l'alveus, en l'altre extrem. La calefacció de la cella caldaria es realitzava a través del seu hypocaustum, una cambra construïda en el subsòl, bàsicament amb arcuacions, emprant les pilae per a reforçar la zona sobre la qual recolzava el pluteus de l'alveus gran. En aquesta cambra subterrània, la temperatura s'elevava amb l'ajuda de dos forns i dels seus conductes (hypocausis), col·locats sota el paviment del caldarium. Comptava l'estança, a més, amb una elaborada concameratio per a evacuar el fum de l'estança.

Afrontant amb les tres sales anteriors, amb accés des de l'estança del frigidarium i des de la zona de serveis, es localitza la cella fornaculae balnearum, la sala de calderes en què es troben els forns i els conductes empleats per a calfar la sala termal als banys. Els praefurnia es troben situats en els murs E i S. Es coneixen tres forns, tots comunicats amb els hypocausta de les estances contigües a través d'obertures practicades en els murs, dos d'aquests comuniquen amb el caldarium i un tercer comunica amb el hypocaustum de l'assa sudatio. A aquesta estança arribava l'aigua canalitzada, per a la qual cosa es va utilitzar una tecnologia complexa, comptant a més, amb els seus corresponents canals d'evacuació de residus, com les cloacae i les pagaies.





Termes menors:

L'edifici, estructuralment consta de dos cossos: les estances de bany i el cos d'entrada.

Les termes menors són una construcció en forma de «L» que tanca el conjunt termal pel SE. En l'actualitat s'ha pogut delimitar la totalitat de les sales que configuren aquest edifici termal, que a diferència de l'anterior presenta una planta més complexa. S'ha observat una palestra a l'aire lliure, una basílica thermarum o peristil, un frigidarium-apodytherium, una piscina càlida, dos caldaria i dos praefurnia.

La palestra és la primera sala de les termes, per on s'accedeix a l'interior del recinte. Consta d'un corredor porticat i un espai obert de 176 m², amb una xicoteta natatio, on es practicaven els esports.



Una estança de planta rectangular (7,40 m per 4,80 m) separa la palestra de la basílica thermarum, un espai de planta rectangular (18 m per 10,90 m) amb un espai central (12,40 m per 5,60 m) delimitat per pilars o columnes.

Des d'aquesta estança es passa a la primera sala termal, l'apoditeri (11,90 m per 6,30 m), amb una edícula lateral per al frigidarium (5,60 m per 4 m). També des de l'apoditeri s'accedeix a la denominada piscina càlida (6,70 m per 5,90 m) element innovador respecte de les termes grans, perquè es tracta d'una piscina coberta i climatitzada, amb el seu corresponent hipocaustum. Aquesta estança faria probablement la funció de tepidarium.

Des de l'apoditeri s'accedeix al denominat caldarium I, sala de planta rectangular (10 m per 6 m) i d'aquest al caldarium II, sala de dimensions semblants i presència de l'absis característic. La seua configuració interna i el sistema de calefacció segueix les pautes descrites per a les termes majors.

Aquestes termes menors disposes de dos cellae fornacarum, una situada dins de la construcció monumental, situada a continuació del caldarium i una altra construïda posteriorment, fora del conjunt, en l'angle que creguen el caldarium II i la piscina càlida.

El praefurnium del caldarium es caracteritza per ser una sala de planta bàsicament rectangular amb edícules laterals (10,62 m per 7 m) L'accés al praefurnium es realitza per dos punts diferents: des de l'àrea de serveis situada en la part posterior de l'edifici, corresponent a l'entrada del combustible i des de la palestra de les termes majors passant per una porta xicoteta i baixant almenys huit escalons de pedra calcària. A l'interior de la sala hi ha dos fornii connectats amb el caldarium, un que comunica directament amb el gran alveus frontal, calfant per mitjà del «sistema de tortuga», i un altre que es comunica amb el hypocaustum de la l'esmentada sala, per sota de l'edícula lateral.



El praefurnium de la piscina càlida i el caldarium I és una sala de planta rectangular (5,20 m per 4,70 m), amb dos fornii, un per a cada estança.

Aquest gran conjunt arqueològic monumental presenta senyals d'abandó des de principi del segle IV d. de C., encara que a partir de meitat del segle V i fins a principi del segle VII d. de C. s'aprofita l'antic edifici termal amb una altra funció, probablement com a establiment monàstic.



4.2. Determinació dels seus valors:

Llíria, antiga Edeta, és junt amb Saguntum i Valentia una de les ciutats de referència del nostre territori per a les èpoques ibèrica i romana. En l'època imperial la ciutat adquireix un poder notable lligat, en molts casos, al prestigi que arriben a adquirir alguns dels seus habitants, com és el cas de M. Cornelio Nigrino Curiacio Materno, membre de l'aristocràcia senatorial de l'imperi i candidat a l'imperi.



Les restes més monumentals i representatives d'aquesta antiga ciutat romana són, fins a la data, els corresponents a l'àmbit ocupat pel Santuari i les Termes Romanes de Mura. En un primer moment aquest espai corresponia a una zona situada fora del pomerium de l'urbs. Per aquesta discorria una de les principals vies d'entrada a la ciutat en què es van construir importants monuments funeraris, algun dels quals encara es poden contemplar en l'àmbit arqueològic integrat i protegit.



A partir de meitat del segle I d. de C. la ciutat creix amb la construcció de nous espais públics que impliquen l'ampliació de l'urbs romana, absorbint els antics monuments funeraris.

El Santuari i les Termes Romanes de Mura constitueixen un dels conjunts arqueològics i arquitectònics monumentals més singulars i importants de la Hispània Romana. Manté un bon estat de conservació. Les restes conservades formen part d'un complex de caràcter públic, en què es diferencien dues zones: una religiosa (santuari) i un conjunt termal doble amb les seues dependències dotacionals.

Mapa web