ORDRE 22/2021, d'11 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual es regula la caça i control del senglar a la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9219 de 19.11.2021 | |
| Número identificador: | 2021/11576 | |
| Referència Base de Dades: | 010624/2021 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica Grup temàtic: Legislació Matèries: Caça i pesca Descriptors: Temàtics: regulació de la caça, fauna, animal de caça
ORDRE 22/2021, d'11 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual es regula la caça i control del senglar a la Comunitat Valenciana. [2021/11576]
PREÀMBUL
El gener de 2012 es va publicar l'Ordre 3/2012, de 19 de gener, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es regula la caça i control del senglar en la Comunitat Valenciana. La norma tenia per objecte definir de manera expressa els períodes hàbils per als diferents tipus i modalitats de caça del senglar, les condicions generals de les autoritzacions de caça o control i els aspectes relatius a la seguretat en les caceres, i també concretar unes certes normes sobre les condicions de caça, control i gestió de l'espècie. Algunes de les previsions inicials com els períodes hàbils, modalitats de caça i normes de seguretat en les caceres han patit modificacions a través de les ordenes de vedes de caça d'anys posteriors. Aquesta situació genera inseguretat i complica la consulta de la norma per la dispersió de textos normatius en els quals es recullen els successius canvis.
D'altra banda, transcorreguda quasi una dècada des de la seua entrada en vigor, tots els espais cinegètics han presentat i aplicat les seues ordenacions a l'empara d'aquesta. No obstant això, s'ha constatat que les mesures aplicades no són suficients per a frenar l'expansió demogràfica de l'espècie, ni la freqüència i magnitud dels seus impactes sobre les activitats humanes i el medi natural.
En l'última dècada les captures anuals de l'espècie han crescut un 116 per cent, a pesar que el nombre de caçadors s'ha reduït en aquest mateix període en un 36 per cent. S'estima que en el 55 per cent dels municipis de la Comunitat existeix una situació de sobreabundància de senglar, entesa aquesta com l'existència d'unes poblacions excessives que poden comprometre la conservació de la resta d'espècies o valors naturals, i generar un nivell d'impactes incompatible amb el normal desenvolupament de la resta d'usos legítims del territori.
En aquest escenari de problemàtica creixent, resulta necessària una nova regulació dirigida a habilitar tècniques que permeten incrementar l'eficàcia de les accions de caça i control, limitar situacions que afavorisquen el foment de l'espècie i, en definitiva, actualitzar un marc normatiu inadequat per a l'escenari previst, agilitant a més els tràmits i procediments des de la perspectiva d'una administració eficient.
D'altra banda, la publicació del Reial decret 138/2020, de 28 de gener, pel qual s'estableix la normativa bàsica en matèria d'actuacions sanitàries en espècies cinegètiques que actuen com reservori de la tuberculosi (complex Mycobacterium tuberculosi) introdueix la necessitat de regular l'alimentació suplementària a les regions PATUBES (Pla d'actuació sobre tuberculosi en espècies silvestres). Regulació que s'escomet en aquesta ordre amb la finalitat d'incrementar l'eficàcia de les caceres sense contribuir al foment de l'espècie.
D'acord amb l'article 49.1.17 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat posseeix competència exclusiva en matèria de caça, i, de conformitat amb el seu article 50.6, correspon a la Generalitat en el marc de la legislació bàsica de l'Estat el desplegament legislatiu i l'execució en matèria de protecció del medi ambient, sense perjudici de l'establiment de normes addicionals de protecció.
Per tot això, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, oït el Consell Valencià de la Caça i a proposta de la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental i de conformitat amb aquesta, en virtut de les competències atribuïdes pel Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica,
ORDENE
Artículo 1. Objecte
L'objecte d'aquesta ordre és establir les directrius per a l'ordenació dels aprofitaments cinegètics de senglar i l'emissió d'autoritzacions de caça mitjançant tècniques de control o gestió. Aquestes directrius seran aplicables en la redacció i aprovació de plans tècnics, autoritzacions excepcionals i el seu seguiment.
Artículo 2. Modalitats esportives de caça de senglar
En els diferents espais cinegètics de la Comunitat Valenciana, podran autoritzar-se les modalitats següents de caça amb armes per al senglar:
Batuda menuda: aquella cacera en la qual amb ajuda d'un màxim de 30 gossos es bata una extensió de terreny o rodal, on prèviament s'han apostat caçadors i caçadores en els punts previsibles de fugida de les peces. El màxim de caçadors i caçadores amb armes de foc serà de 15.
Batuda: aquella modalitat organitzada igual que les batudes menudes quan se supera una de les dues quantitats anteriors. El nombre de postes per batuda no excedirà de 60 sense existència de límit en el nombre de gossos.
Caça a mà: modalitat en la qual no se situen caçadors i caçadores apostats en els punts previsibles de fugida de les peces. L'ús del rifle en aquesta modalitat està prohibit. No obstant això, depenent de l'estudi de cada cas a partir del pla tècnic d'ordenació cinegètica o de la sol·licitud d'autorització extraordinària, es podrà autoritzar el seu ús.
Caça per acostament: modalitat en la qual els caçadors i caçadores sense l'ajuda d'observadors ni gossos, excepte en el seu cas els utilitzats per a seguir el rastre de la peça una vegada ferida, busquen en solitari o en companyia la peça a abatre. Aquesta modalitat podrà ser complementària a altres autoritzacions d'espècies de caça major.
Caça a l'espera o a l'aguait: modalitat consistent en què, una vegada comprovades les tirades, els llocs d'aliment o banyadors dels animals, el caçador espera armat en un lloc fix a una distància prudencial, en horari crepuscular o nocturn.
Artículo 3. Tècniques de caça per raons de control o gestió
1. Les tècniques de caça susceptibles d'autorització per raons de control o gestió en els diferents espais cinegètics i altres terrenys de la Comunitat Valenciana seran totes les previstes en l'article anterior.
2. Podran autoritzar-se estructures tipus caixa, gàbia, o capturador, quan les anteriors tècniques no siguen solució satisfactòria perquè concórrega alguna de les situacions de l'apartat a d'aquest article, i d'acord amb les característiques i procediment següents:
a) Es possibilita l'ús d'aquesta mena d'estructures quan raons de seguretat desaconsellen l'ús d'armes de foc; quan el compliment del pla tècnic d'ordenació cinegètica aprovat s'haja constatat insuficient per a disminuir la densitat de les poblacions de senglar i no siga viable augmentar els esforços de caça i control amb les modalitats previstes en l'article 2, o bé quan l'administració competent en matèria cinegètica o de sanitat animal inste el seu ús en el marc d'accions de control per motius sanitaris.
b) La tècnica de control consisteix en la utilització d'estructures mòbils el tancament de les quals, una vegada haja entrat l'animal, es produïsca per accionament d'un sistema automàtic i el seu funcionament complisca els criteris de benestar animal fixats per accionament d'un sistema automàtic i el seu funcionament complisca els criteris d'homologació de mètodes de captura previstos en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. La tirada o entrada dels senglars podrà afavorir-se amb la utilització d'aliment a l'interior de la gàbia. Els senglars capturats no podran ser traslladats en viu i hauran de ser sacrificats en el lloc. Per a això, entre el personal a càrrec de la vigilància i maneig de les estructures de captura es comptarà amb personal habilitat per al control de predadors.
c) L'ús d'aquesta mena d'estructures de captura està sotmés a autorització administrativa. En les sol·licituds d'autorització s'indicarà la localització, el període previst de col·locació, el personal a càrrec del control i els motius o limitacions pels quals no es pot exercir un control eficaç mitjançant modalitats i tècniques ordinàries de caça. Les sol·licituds d'autorització es podran presentar tot l'any amb un mes d'antelació a l'activació. Correspondrà la seua resolució a la direcció territorial de la província corresponent amb competència en matèria cinegètica. El termini per a resoldre serà d'un mes, transcorregut el qual s'entendrà desestimada. Una vegada finalitzat el període autoritzat per a la captura, s'haurà de presentar memòria de resultats amb indicació dels dies que han estat actives les estructures i l'encebament o atraient empleat, i també totes aquelles dades requerides conforme al procediment i impresos vigents a cada moment.
d) Es comptarà amb el permís de la persona titular de la parcel·la on se situen. En el cas de sol·licituds per a l'autorització d'estructures de captura en espais cinegètics declarats, aquestes s'acompanyaran de la conformitat del titular cinegètic.
Artículo 4. Normes generals de caça, gestió i ordenació
Les modalitats esportives o tècniques de caça es podran autoritzar en qualsevol mena d'espai cinegètic, amb independència de la seua superfície, i podran estendre's a les zones de reserva de caça menor establides en els vedats conforme a l'article 30.2 de la Llei 13/2004, de 27 de setembre, de caça de la Comunitat Valenciana, i també a espais no cinegètics a petició del seu titular i en el marc de plans de gestió de l'espècie.
Durant la pràctica d'aquestes modalitats esportives o tècniques de caça, es podrà utilitzar armes de foc llargues d'ànima estriada, escopetes i arc, incloses armes blanques per a rematada de les peces.
Durant la pràctica de qualsevol modalitat o tècnica de caça major o menor, el senglar únicament podrà abatre's utilitzant com a munició la bala en l'arma de foc o puntes de caça major en l'arc. Finalitzada la temporada de caça menor a mà, durant les accions de caça que recull aquesta ordre no podrà portar-se una altra munició diferent de les referides anteriorment.
En totes les caceres de senglar es podran caçar els exemplars de porcs assilvestrats, porcs vietnamites assilvestrats i els seus encreuaments, en previsió de fenòmens de contaminació genètica.
Artículo 5. Normes excepcionals de caça, gestió i ordenació en zones declarades amb sobreabundància de senglar
La conselleria competent en matèria de caça establirà els municipis afectats amb caràcter generalitzat per sobreabundància de senglar segons la densitat de les seues poblacions i l'existència d'impactes sobre el medi i les activitats humanes. Anualment es revisarà la llista de municipis amb sobreabundància relacionats en l'annex I, d'acord amb la informació disponible.
En aquestes zones s'atendran les normes següents:
1. L'ordenació dels espais cinegètics declarats a través del seu pla tècnic d'ordenació cinegètica i del seu pla anual de gestió programarà un esforç o pressió de caça o control mínim, orientat a reconduir les densitats de l'espècie a l'estat de normalitat. Per a això, la direcció general competent en matèria de caça publicarà en el termini d'un any unes directrius tècniques sobre l'efectivitat i esforç mínim de caça o control per a les diferents modalitats i pla anual en funció dels resultats i conclusions de noves investigacions i informes tècnics en la matèria.
2. El subministrament d'alimentació artificial o l'ús d'engranalls únicament serà possible quan vaja associada a un augment de l'eficàcia d'una acció de control poblacional. En aquest sentit s'estarà al que es disposa per als municipis amb sobreabundància en l'article 13.
3. Quan un espai no cinegètic (refugi de fauna o zona de seguretat) per les seues característiques, població de l'espècie i absència de gestió, puga limitar o comprometre els esforços de gestió i control en el seu entorn pròxim, la conselleria competent en matèria de caça podrà sol·licitar a la persona titular o promotora la redacció i aplicació d'un pla de gestió de l'espècie.
Artículo 6. Normes de seguretat en batudes i batudes menudes
1. Normes generals de seguretat
a) Els observadors, batedors o acompanyants i caçadors hauran de vestir jupetins d'alta visibilitat o, en defecte d'això, peces d'alta visibilitat de característiques equivalents, preferentment de color taronja.
b) Els llocs se senyalitzaran mitjançant una banderola d'alta visibilitat, o en defecte d'això, el caçador o caçadora que ocupa aquest lloc portarà una gorra d'alta visibilitat.
c) Els caçadors i caçadores solament podran portar bala com a munició per a l'arma de foc.
d) Els batedors, gossers o persona que acompanya, amb llicència i permís, en el seu cas, del titular cinegètic, podran portar escopetes a fi de rematar les peces.
f) La mera aproximació cap al caçador o caçadora de persones alienes a la cacera comporta l'obligació d'obrir i descarregar l'arma de foc o retirar la fletxa de la corda i reposafletxes.
g) Se senyalitzaran els camins d'accés al rodal per a vehicles i les sendes homologades, segons el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de manera compatible amb la conservació del medi natural, mitjançant cartells que advertisquen del perill per la presència d'armes de foc. El cartell inclourà la llegenda corresponent de l'annex II en funció de si compta o no amb consentiment del titular o la titular del camí per a tallar l'accés i la data de realització de la cacera, que s'haurà de col·locar abans del crepuscle civil matutí, i romanent sobre el terreny fins a la finalització de la cacera (les característiques del cartell s'especifiquen en l'annex). Després de la finalització de la cacera es procedirà a la retirada dels cartells.
2. Normes específiques de seguretat
En les batudes i batudes menudes queda prohibit:
a) Doblar llocs, és a dir, que en un mateix lloc hi haja dues persones amb dues armes muntades.
b) Col·locar llocs interiors i exteriors a menys de 100 metres de tancaments cinegètics.
c) Practicar la modalitat denominada «a rereguarda», és a dir, situar-se per darrere de les línies de lloc per a aprofitar l'escapada d'animals, encara que siga en terreny d'un altre tancat, pel perill que comporta.
d) Entorpir, dificultar, interrompre o impedir les accions col·lectives de caça major legalment autoritzades amb vista a la seua preparació, organització, execució i possibilitats d'optimitzar resultats.
3. Normes de seguretat addicionals
a) Totes les persones que componen la cacera es reuniran obligatòriament abans de l'inici de la cacera en un punt de trobada prefixada que haurà de ser conegut per totes elles. Així mateix, es fixarà un punt de trobada o reunió després de la seua finalització.
b) Existirà un persona encarregada-responsable de l'organització i col·locació dels llocs o de coordinació dels posadors i posadores, que disposarà d'un llistat de tots els caçadors i caçadores que participen, i també el número de lloc que ocupen. Les funcions de la persona que està al càrrec o responsable seran:
1r. Organitzar racionalment el moviment i aparcament dels vehicles amb els quals s'accedeix al rodal.
2n. Abans de començar la cacera haurà d'indicar, personalment o a través dels posadors i posadores, a tots els caçadors i caçadores el camp de tir permés i especialment les direccions de tir a evitar, i també qualsevol altra precaució a tindre en compte, especialment el recorregut dels batedors.
3r. Ordenar el senyal acústic d'inici i fi de la cacera. En cap cas es podran utilitzar petards o coets com a senyal acústic.
4t. Resoldre els conflictes de tir o primera sang que puguen presentar-se.
5é. Interrompre o suspendre la cacera per imprevistos.
c) Els llocs es col·locaran desenfilats i separats entre si per accidents del terreny o, en defecte d'això, els llocs veïns es visualitzaran entre si.
d) Es prohibeix el canvi o abandó dels llocs per part dels caçadors i caçadores i els seus auxiliars durant la cacera.
e) La rematada de peces ferides fora dels llocs només es farà per part del personal autoritzat per l'organització de la batuda.
f) Els batedors i gossers hauran de facilitar la seua localització amb jupetins d'alta visibilitat i qualsevol senyal acústic.
g) Es prohibeix tindre carregades les armes abans del moment d'arribar a la postura o després d'abandonar-la.
h) Les persones responsables dels gossos que participen en la cacera portaran elements bàsics per a una primera cura per les ferides que puguen provocar els senglars i procuraran la ràpida recollida dels gossos una vegada finalitzada la cacera.
i) Les persones que participen en les batudes o batudes menudes podran utilitzar radiotelecomunicacions per a l'organització de la cacera, per raons de seguretat i per a millorar l'eficàcia o resultats d'aquesta.
Artículo 7. Pràctica de batudes i batudes menudes en camins
A fi de garantir l'èxit dels controls de senglar mitjançant batudes i batudes menudes, es podran apostar caçadors i caçadores, excepcionalment, en camins de terra o les seues proximitats, sempre que a més de les normes de seguretat esmentades, es duguen a terme les mesures següents:
a) Control d'accessos per persones encarregades a aquest efecte, a més de la corresponent senyalització.
b) El punt de control d'accessos estarà fora de la zona d'afecció de la cacera.
c) Comunicació de la realització de la cacera i de la col·locació de llocs en la zona de seguretat a l'ajuntament.
Artículo 8. Condicions de caça en les esperes
1. En les zones declarades amb sobreabundància de l'espècie, amb un informe tècnic previ que ho justifique, podrà habilitar-se en la resolució dels plans tècnics d'ordenació cinegètica o mitjançant autoritzacions extraordinàries l'ús dels mitjans i usos següents per a millorar l'eficàcia i resultats de les caceres. En aquest supòsit, aquestes caceres deixaran de tindre la consideració de modalitats esportives de caça passant a ser tècniques de caça per raons de control i gestió.
a) L'ús de dispositius electrònics, com ara detectors d'hora de pas i presència o cambres de parament fotogràfic, per al seguiment de fauna i la posterior realització d'esperes nocturnes al senglar.
b) L'ús de substàncies oloroses atraients no contaminants o nocives per al medi natural com ara extractes d'aliments o plantes o derivats d'orina.
c) La caça de cries.
d) L'ús de mires de visió nocturna o tèrmica incorporades a l'arma o com a mecanisme de punteria. L'ús d'aquests mètodes comportarà la necessitat d'identificar el caçador o caçadora autoritzats per al seu ús, bé en la resolució administrativa que n'autoritza l'ús, o bé en el permís nominal emés posteriorment pel titular o la titular cinegètics.
e) L'ús de fars, llanternes i qualsevol altra font lluminosa artificial, acoblada a l'arma o no, i també l'ús d'aparells de visió per raigs infrarojos.
f) La caça en aiguaders i engranalls sense limitació de distància al lloc.
Per a la resta de les zones, aquestes mesures només podran autoritzar-se de manera excepcional mitjançant autoritzacions extraordinàries concedides a l'empara de l'article 13 de la Llei 13/2004, de 27 de setembre, de caça de la Comunitat Valenciana.
El cobrament de peces ferides podrà posposar-se l'endemà al matí, fins i tot amb ajuda de gossos de rastre.
Artículo 9. Normes de seguretat en les esperes
Les condicions generals en matèria de seguretat per a esperes o aguaits seran:
Les armes es carregaran una vegada en el lloc, després de la localització de les zones de seguretat i camps possibles de tir, i es descarregaran una vegada finalitzada la cacera abans d'abandonar el lloc. En cas d'existència de cultius pendents de collita en les proximitats de zones de seguretat, el lloc se situarà d'esquena a aquestes.
L'abandó del lloc, bé per a rastrejar un animal ferit o de retorn fins al vehicle una vegada finalitzada la cacera, s'efectuarà amb un focus o llanterna encesa amb independència de la major o menor visibilitat en funció de l'estat de la lluna.
El nombre de caçadors i caçadores armats per lloc serà d'un.
La distància mínima entre llocs d'esperes serà, almenys, de 200 metres, llevat que existisquen accidents del terreny que impedisquen l'abast de la munició entre llocs. A més, els llocs se situaran, almenys, a 100 metres de la boga del vedat contigu, excepte acord entre els titulars dels espais cinegètics. Així mateix, quan es tracte de la boga entre vedat i zona comuna de caça es respectaran els 100 metres a ambdues parts de la boga.
Artículo 10. Períodes hàbils
Els períodes hàbils per a les diferents modalitats o tècniques de caça susceptibles d'autorització en els diferents espais cinegètics no excediran de:
Modalitat o tècnica de caça Període hàbil de caça
Batuda 1 setembre últim dia de febrer
Batuda menuda 1 setembre últim dia de febrer
Caça a mà 1 setembre últim dia de febrer
Caça a l'espera o a l'aguait Tot l'any
Caça per acostament 1 setembre últim dia de febrer
Els dies hàbils seran els establits en la resolució aprovatòria del pla tècnic d'ordenació cinegètica de cada espai cinegètic, amb un màxim de quatre dies hàbils a la setmana, a excepció de les esperes o aguaits que es podrà practicar sense límit de dies.
Artículo 11. Zones comunes de caça
1. En les zones comunes de caça, la pràctica de qualsevol modalitat de caça, o tècnica de caça per raons de control o gestió, requerirà autorització de la directora o el director territorial de la conselleria competent en matèria de caça, que es tramitarà en model normalitzat. El termini per a la resolució de les sol·licituds s'estableix en un mes, transcorregut el qual s'entendran desestimades.
2. Caça recreativa o esportiva: es permet la caça en batuda o batuda menuda, a mà en colla o a mà tot sol. Els períodes de caça per modalitat estaran regulats per l'ordre de vedes.
Per a la realització de batudes o batudes menudes, les sol·licituds s'efectuaran per la persona propietària del terreny, per federacions, per associacions o clubs de caçadors i caçadores, per associacions d'agricultors i agricultores o per l'ajuntament del terme municipal en el qual se situen els rodals a batre. A l'efecte del coneixement per part dels ajuntaments afectats de la realització de batudes o de batudes menudes, s'entregarà còpia de la sol·licitud presentada en la direcció territorial als ajuntaments on es vaja a realitzar la cacera, perquè aquests ho puguen tindre en compte davant la possibilitat d'organitzar un altre tipus d'esdeveniments durant les mateixes dates. Aquesta notificació a l'ajuntament es realitzarà, almenys, amb 15 dies d'antelació a la data de realització de la cacera.
3. Caça per raons de control o gestió: es permet l'ús de qualsevol de les tècniques de caça per raons de control o gestió. Cada tècnica de caça s'acollirà al seu període hàbil establit en l'article anterior.
Quan la mesura aplicable de control consistisca en la realització de batudes, batudes menudes, a mà en colla o a mà tot sol, les sol·licituds s'efectuaran per la persona propietària del terreny, federacions, associacions o clubs de caçadors i caçadores, o associacions d'agricultors i agricultores, o bé mitjançant declaració responsable quan es tracte de l'ajuntament del municipi en el qual se situen els rodals a batre.
Quan la mesura aplicable de control consistisca en la realització d'esperes, estarà legitimat per a sol·licitar-les la persona propietària de les parcel·les afectades, els titulars i les titulars del ben danyat, o amb la conformitat dels anteriors, federacions, associacions o clubs de caçadors i caçadores, associacions d'agricultors i agricultores, associacions de propietaris i propietàries, o l'ajuntament de la localitat. Aquest tipus de control en zones comunes només podrà concedir-se en els cultius i el seu entorn pròxim de fins a 100 metres, des de 15 dies abans de l'inici previsible dels danys fins a la collita o última collita. Per a aquests controls no podrà establir-se cap mena d'engranall o atraient.
Quan el control requerisca l'ús d'estructures tipus caixa, gàbia o corral estaran legitimats per al seu ús l'ajuntament, els agricultors i agricultores afectats per danys en els seus cultius.
Artículo 12. Planificació i comunicació de les caceres
1. El pla anual de gestió de cada tancat concretarà en el calendari de caça per a la temporada entrant l'esforç de caça i control previst per a l'espècie. En cas de detectar-se desviacions en la memòria anual entre l'estat de la població en la planificació prevista en el pla tècnic d'ordenació cinegètica i la situació actual, el pla anual proposarà els ajustos que corresponguen en el calendari de caça per a la temporada entrant.
2. Independentment de l'anterior, la realització de batudes menudes per a la caça de senglar haurà de ser comunicada per les titulars i pels titulars de l'aprofitament cinegètic amb una antelació mínima de cinc dies naturals a aquesta realització. La realització de batudes de caràcter general haurà de ser comunicada pels titulars i les titulars de l'aprofitament cinegètic amb una antelació mínima de 10 dies naturals.
En el cas de sol·licituds de batudes que requerisquen la col·locació d'un nombre superior a 60 llocs, el termini de sol·licitud serà d'un mes i en aquesta s'especificarà la ubicació dels llocs mitjançant coordenades UTM, fus 30, ETRS 89 i posicionats sobre el terreny, les quals seran facilitades en format digital Shapefile (.shp) al servei territorial de medi ambient corresponent a la província on es vaja a realitzar la cacera.
Els anteriors terminis es comptaran a partir de l'endemà de l'entrada en el registre administratiu competent per a conéixer d'aquesta comunicació o sol·licitud. En les anteriors comunicacions o sol·licituds s'especificarà la ubicació del punt de trobada dels caçadors i caçadores a l'inici i final de la batuda o batuda menuda, matrícula del vedat de caça o zona de caça controlada i identificació de la persona física encarregada o responsable de la cacera, adreça electrònica i telèfon de contacte, i també qualsevol altra dada requerida per l'imprés habilitat per la conselleria competent a aquest efecte.
Sense perjudici dels apartats anteriors i de la comunicació efectuada des de la direcció territorial a les agents i als agents de l'autoritat, la persona que organitza la batuda o batuda menuda posarà en coneixement del post de la Guàrdia Civil més pròxim la realització de la cacera amb, almenys, cinc dies naturals abans de la seua realització.
3. La comunicació de caceres i la presentació de tots els documents referits anteriorment en aquest article als quals estan obligades les persones titulars o arrendatàries dels espais cinegètics declarats, haurà de fer-se de manera telemàtica, bé directament o bé a través de la persona representant legal o designada per a gestions administratives.
Artículo 13. Regulació de l'alimentació suplementària
1. Amb caràcter general, l'alimentació suplementària del senglar està prohibida. S'exceptuen els supòsits següents:
a) Les explotacions espais de categories I i II del Pla d'actuació sobre tuberculosi en espècies silvestres (PATUBES). Ací estan inclosos els espais cinegètics destinats principalment a la cria i posterior venda de peces de caça vives per a la reproducció i repoblació en altres espais o per a sacrifici (carn), i també els tancaments cinegètics amb alimentació suplementària aprovada en el seu pla tècnic d'ordenació cinegètica.
b) En espais cinegètics declarats que no estiguen situats en municipis amb sobreabundància ni en comarca d'especial risc segons el PATUBES, únicament per a augmentar l'eficàcia de caceres individuals o col·lectives i sempre que la seua utilització i regulació estiga aprovada en el pla tècnic d'ordenació cinegètica de l'espai de què es tracte.
c) En municipis declarats amb sobreabundància i a les comarques d'especial risc de tuberculosi segons el PATUBES, el subministrament d'alimentació artificial o l'ús d'engranalls es limitarà als casos en els quals siga necessari a fi de concentrar o que s'afeccionen els animals en determinats punts de manera prèvia a les caceres. Aquesta necessitat serà valorada per la conselleria competent, a fi d'autoritzar, en el seu cas, les condicions d'alimentació suplementària autoritzades.
En el cas de batudes i batudes menudes, aquesta possibilitat es redueix en els 10 dies previs a la realització de la cacera, amb un únic punt d'encebament en el cas de batudes menudes i un màxim de tres punts d'encebament per cada 100 hectàrees de rodal a batre en el cas de batudes. En cadascun d'aquests punts no podrà existir en cap moment més de cinc quilograms d'aliment accessible per a l'espècie.
Per a les esperes, la disposició d'aliment o engranalls es limita al període comprés entre l'1 de setembre i el primer diumenge de març, amb un màxim d'un punt d'encebament per cada 100 hectàrees. En cadascun d'aquests punts no podrà existir en cap moment més de dos quilograms d'aliment accessible per a l'espècie. Es prohibeix de manera general l'existència de qualsevol mena de menjadora, engranall o punts d'alimentació artificial accessible per a l'espècie entre l'endemà del primer diumenge de març i el 31 d'agost, en aquest període l'encebament estarà supeditat a una problemàtica concreta d'impactes negatius en cultius, la quantitat màxima d'aliment disponible en aquest període serà igual a la indicada per a la resta de l'any.
2. En cap cas els punts d'alimentació se situaran a menys de 200 metres de carreteres o cultius dels que s'exclouen les sembres cinegètiques.
3. En qualsevol cas, l'alimentació suplementària haurà d'estar autoritzada i regulada en quantitat, temps i forma, bé siga en el pla tècnic d'ordenació cinegètica o bé en l'autorització concreta de la cacera.
4. Les accions realitzades pels titulars dels espais cinegètics dirigides a impedir l'entrada del senglar en cultius, com són la instal·lació de tanques o de pastors elèctrics, i també les accions realitzades per a impedir l'accés a les tolles pel bestiar boví, tindran la consideració d'inversions en benefici de les poblacions silvestres sempre que no compten amb finançament públic.
Artículo 14. Trasllats i soltes de senglar
1. Es prohibeixen les soltes de senglar en el medi natural, excepte les soltes previstes en l'article 11, apartat a, del Decret 178/2005, del 18 de novembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen les condicions dels closos en el medi natural i dels tancaments cinegètics, amb la finalitat de millorar la qualitat de la població existent per a evitar la seua endogàmia. Per a això, cada cinc anys es podrà introduir un 20 per cent del cens declarat l'any anterior en la cartilla ramadera. Els exemplars introduïts estaran identificats amb cròtals en lloc visible.
2. Per als tancaments cinegètics preexistents i els futurs que puguen instal·lar-se, el senglar deixa de ser espècie susceptible d'introducció per a reforç de caceres.
3. Quan la destinació siga la Comunitat Valenciana, únicament es podran autoritzar trasllats d'exemplars vius procedents d'explotacions de producció i reproducció amb destinació a altres granges de la mateixa categoria o a tancaments cinegètics per a evitar l'endogàmia.
4. Es prohibeix la captura en viu de senglars del medi natural la destinació dels quals siga diferent del sacrifici immediat.
Artículo 15. Mesures de control i de seguiment per motius sanitaris
1. Els titulars d'espais cinegètics o no cinegètics hauran de col·laborar en la presa de mostres per al seguiment sanitari de les poblacions d'espècies cinegètiques, per a això prendran les mostres dels exemplars capturats que l'autoritat competent en caça o en sanitat animal els indique, o bé es coordinaran amb personal de l'administració per a facilitar-los la presa d'aquestes.
2. El trasllat d'exemplars morts que han sigut abatuts en caceres dutes a terme en tancaments cinegètics, espais de categoria I, II i III, regulats pel Reial decret 138/2020 de 28 de gener, comportarà obligatòriament la presa de mostres per a analitzar les malalties que es preveuen en el Pla nacional de vigilància sanitària porcina i el Pla nacional d'actuació sobre tuberculosi en espècies silvestres. La presa de mostres la realitzarà el personal veterinari que s'encarrega del programa sanitari de l'explotació o el designat per l'autoritat sanitària.
3. Davant una sospita o declaració d'epizoòtia, la conselleria competent en sanitat animal en coordinació amb la conselleria competent en matèria cinegètica podrà emprendre les accions que estime necessàries per al seu control independentment de la mena d'espai de què es tracte, emprant qualsevol modalitat de caça o tècnica de control poblacional i amb els mitjans humans i materials que requerisca. Els titulars dels espais cinegètics estaran obligats a col·laborar quan se'ls requerisca.
4. L'incompliment del deure de col·laboració o l'incompliment dels requeriments o l'obstaculització a l'actuació de l'autoritat competent en matèria de sanitat animal o cinegètica en els tres apartats anteriors se sancionarà d'acord amb la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de sanitat animal.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Primera. Habilitació
S'habilita a la direcció general amb competències en matèria de caça perquè, mitjançant resolució, modifique els termes municipals declarats amb sobreabundància, i també els valors límit de referència per a les densitats normals de l'espècie en cada territori.
Així mateix, s'autoritza la direcció general amb competències en matèria de caça perquè, mitjançant resolució, modifique qualssevol de les dates i períodes establits en aquesta ordre.
Segona. Regla de no despesa pública
La implementació i el posterior desenvolupament d'aquesta ordre no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats a la conselleria amb competències en matèria de caça en la data de publicació d'aquesta i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els mitjans personals i materials de l'esmentada conselleria.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogada l'Ordre 3/2012, de 19 de gener, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es regula la caça i el control del senglar en la Comunitat Valenciana.
Queda derogada la disposició addicional tercera de l'Ordre 18/2015, de 19 de juny, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es fixen, per a la temporada 2015-2016, els períodes hàbils i les normes de caça en les zones comunes i s'estableixen altres regulacions en els vedats de caça i zones de caça controlada en la Comunitat Valenciana.
Queda derogada la disposició final segona de l'Ordre 16/2016, de 13 de juliol, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es fixen, per a la temporada 2016-2017, els períodes hàbils i normes de caça en les zones comunes i s'estableixen altres regulacions en els vedats de caça i zones de caça controlada en la Comunitat Valenciana.
Queda derogada la disposició final tercera de l'Ordre 1/2019, d'11 de juliol, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, de veda per la qual es fixen els períodes hàbils i les normes de caça en les zones comunes, i s'estableixen altres regulacions en els vedats de caça i zones de caça controlada en la Comunitat Valenciana, i també mesures de control o de possible erradicació de l'arruí (Ammotragus lervia).
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen o contradiguen el que es disposa en aquesta ordre.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
Fins a la publicació de directrius tècniques referides en l'article 5, apartat 1, es programarà l'esforç o pressió de caça mínim mitjançant caceres col·lectives (batudes i batudes menudes) equivalent a 30 llocs per cada quilòmetre quadrat de terreny forestal i temporada. Aquesta pressió de caça podrà reduir-se fins a un màxim d'una tercera part en funció de l'execució de modalitats de caça alternatives com les esperes nocturnes o la caça de l'espècie a mà. En aquest supòsit, en els instruments d'ordenació del vedat parcial haurà de justificar-se adequadament que l'execució d'aquestes modalitats de caça alternatives és d'intensitat suficient per a mantindre la població de senglar en un estat de normalitat aplicant un esforç de caça en caceres col·lectives menor a l'indicat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Modificació de l'Ordre 1/2019, d'11 de juliol, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, de veda per la qual es fixen els períodes hàbils i les normes de caça en les zones comunes, i s'estableixen altres regulacions en els vedats de caça i zones de caça controlada en la Comunitat Valenciana, i també mesures de control o de possible erradicació de l'arruí (Ammotragus lervia).
1. L'apartat «Condicions específiques» de l'article 3.6 queda redactat en la seua integritat en els termes següents:
«Les establides en l'autorització preceptiva de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de caça. En aquests casos, estarà legitimat per a sol·licitar-les la persona propietària de les parcel·les afectades, les titulars i els titulars del bé danyat, o amb la conformitat dels anteriors, les federacions, les associacions o els clubs de caçadors i caçadores, les associacions d'agricultors i agricultores, les associacions de propietàries i propietaris o l'ajuntament de la localitat. Aquest tipus de control en zones comunes només podrà concedir-se en els llocs exactes de cultius afectats o en les infraestructures danyades, des de 15 dies abans de l'inici previsible dels danys fins a la collita o última collita. Fora d'aquests llocs no podrà establir-se cap mena d'engranalls.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 11 de novembre de 2021
La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural,
Emergència Climàtica i Transició Ecològica,
Mireia Mollà Herrera.
ANNEX I
Llista de municipis qualificats amb sobreabundància de senglar
Alacant
Atzúbia (l'), Agres, Aigües, Alcalalí, Alcosser, Alcoleja, Alcoi, Alfafara, Alfàs del Pi (l'), Algueña, Almudaina, Alqueria d'Asnar (l'), Altea, Balones, Banyeres de Mariola, Benasau, Beneixama, Beniarbeig, Beniardá, Beniarrés, Benidoleig, Benidorm, Benifallim, Benifato, Benigembla, Benilloba, Benillup, Benimantell, Benimarfull, Benimassot, Benimeli, Benissa, Biar, Bolulla, Callosa d'en Sarrià, Calp, Camp de Mirra (el), Cañada, Castalla, Castell de Castells, Castell de Guadalest (el), Cocentaina, Confrides, Cox, Dénia, Elda, Fageca, Famorca, Finestrat, Gaianes, Gata de Gorgos, Gorga, Hondón de los Frailes, Ibi, Llíber, Millena, Monòver, Murla, Muro de Alcoy, Nucia (la), Orba, Orxa (l'), Orxeta, Parcent, Pedreguer, Pego, Penàguila, Petrer, Pinós (el), Planes, Poble Nou de Benitatxell (el), Polop, Quatretondeta, Ràfol d'Almúnia (el), Relleu, Romana (la), Sagra, Salinas, Sanet y Negrals, Sax, Sella, Senija, Tàrbena, Teulada, Tibi, Tollos, Tormos, Torre de les Maçanes (la), Vall d'Alcalà (la), Vall de Gallinera (la), Vall de Laguar (la), Vall d'Ebo (la), Verger (el), Vila Joiosa (la), Xàbia, Xaló, Xixona.
València
Ador, Agullent, Aielo de Rugat, Albaida, Albalat dels Tarongers, Alborache, Alcúdia de Crespins (l'), Alfara de la Baronia, Alfarp, Alfauir, Algar de Palancia, Algímia d'Alfara, Almiserà, Alzira, Anna, Antella, Atzeneta d'Albaida, Ayora, Bèlgida, Barx, Barxeta, Bellús, Benagéber, Benaguasil, Beniatjar, Benicolet, Benifairó de la Valldigna, Benifairó de les Valls, Benigànim, Benirredrà, Benissanó, Benissoda, Bicorp, Bocairent, Bolbaite, Bufali, Bugarra, Buñol, Calles, Camporrobles, Canals, Carcaixent, Carrícola, Casinos, Castelló de Rugat, Castellonet de la Conquesta, Catadau, Cerdà, Chella, Chelva, Chera, Cheste, Chiva, Chulilla, Cofrentes, Corbera, Cortes de Pallás, Cotes, Daimús, Domeño, Enguera, Énova (l'), Estivella, Estubeny, Favara, Font de la Figuera (la), Font d'en Carròs (la), Fontanars dels Alforins, Gandia, Gátova, Gavarda, Genovés (el), Gilet, Godelleta, Guadassuar, Higueruelas, Jalance, Jarafuel, Llanera de Ranes, Llaurí, Llíria, Llocnou de Sant Jeroni, Llombai, Llosa de Ranes (la), Llutxent, Loriguilla, Losa del Obispo, Manuel, Marines, Moixent, Montesa, Montitxelvo, Montroi, Montserrat, Navarrés, Oliva, Olleria (l'), Olocau, Ontinyent, Otos, Palma de Gandía, Palomar (el), Pedralba, Petrés, Pinet, Potries, Quart de les Valls, Quatretonda, Quesa, Rafelguaraf, Ráfol de Salem, Real, Real de Gandia (el), Requena, Riba-roja de Túria, Rotglà i Corberà, Ròtova, Rugat, Sagunt, Salem, Segart, Sellent, Serra, Siete Aguas, Simat de la Valldigna, Sinarcas, Sot de Chera, Sumacàrcer, Tavernes de la Valldigna, Teresa de Cofrentes, Terrateig, Torres Torres, Tous, Tuéjar, Turís, Utiel, Vallada, Vallés, Venta del Moro, Vilamarxant, Vilallonga, Villargordo del Cabriel, Xàtiva, Xeraco, Xeresa, Yátova i Zarra.
Castelló
Aín, Alcalà de Xivert, Alcudia de Veo, Algimia de Almonacid, Almedíjar, Almenara, Arañuel, Argelita, Artana, Ayódar, Azuébar, Benicàssim, Benlloch, Cabanes, Canet lo Roig, Castellnovo, Cervera del Maestre, Cirat, Coves de Vinromà (les), Espadilla, Fanzara, Fuentes de Ayódar, Gaibiel, Geldo, Higueras, Llosa (la), Ludiente, Matet, Montán, Orpesa, Pavías, Peníscola, Pobla Tornesa (la), Ribesalbes, Rossell, Sant Jordi, Sant Mateu, Santa Magdalena de Pulpis, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Sueras, Tales, Toga, Torralba del Pinar, Torreblanca, Torrechiva, Traiguera, Vall de Almonacid, Vall d'Uixó (la), Vallat, Vilanova d'Alcolea, Villamalur i Xert.
ANNEX II
Característiques dels cartells per a senyalització de camins i senderes homologades en la realització de batudes i batudes menors
Cartells, metàl·lics o en PVC, de fons blanc amb la llegenda en roig.
Les mesures dels cartells seran de 50 cm × 33 cm, amb un marge del 10 per cent en cada dimensió.
Llegenda: «Atenció, perill, cacera de senglar. Camí tallat per raons de seguretat» o «Atenció, perill, cacera de senglar»
En el cartell haurà d'existir un buit per a indicar la data, en el qual s'anotarà la data de la cacera.
El cartell es col·locarà amb un trípode o suport de fàcil col·locació i retirada del terreny.