Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 216//2015, de 27 de novembre, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Monte Coto-Pinós, en el terme municipal del Pinós.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 7670 de 02.12.2015
Número identificador:  2015/9780
Referència Base de Dades:  009391/2015
 
  • Anàlisi documental

    Texto
    Texto Texto2
    Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
    Grup temàtic: Legislació
    Matèries: Medi ambient
    Descriptors:
      Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural
      Descriptors toponímics: el Pinós



DECRET 216//2015, de 27 de novembre, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Monte Coto-Pinós, en el terme municipal del Pinós. [2015/9780]

PREÀMBUL



El Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós es troba enclavat en la Serra del Reclot, sent un dels paratges forestals més importants del Pinós i un element definidor de la identitat geogràfica del municipi. Gran part de les 286,10 hectàrees que conformen aquest espai natural protegit es troben incloses en la Forest d'Utilitat Pública denominada Coto i annexos.

La Serra del Reclot, on es localitza el paratge, queda emmarcada en les zones externes de les Serralades Bètiques, i més concretament en el front d'encavalcament de la Zona Subbètica. Es tracta d'una sèrie carbonàtica juràssica, de color gris i aspecte massiu amb fòssils marins i que, cap a la base, presenta una intensa dolomitització, tal com pot observar-se en alguns sectors, com en l'Ombria de les Enzebres. Les dites formes del relleu són degudes a processos morfogenéticos com la torrentera i el model kàrstic, molt freqüent aquest últim, el principal factor del qual és la naturalesa carbonatada de les roques de la serra, com així ho testifiquen les nombrosíssimes coves i cavitats que existixen. En la Serra del Coto aquest plec està desenrotllat sobre margues verdes i calcàries nummulíticas terciàries, concretament eocenas, intensament explotades en l'actualitat per la indústria de roques ornamentals. Aquestes calcàries, així com els estrats que jalonen els seus afloraments poden divisar-se en diferents punts del recorregut.

La vegetació arbòria en pràcticament tot el Paratge Natural Municipal presenta masses boscoses de pi blanc (Pinus halepensis) com a conseqüència de la degradació dels carrascars (incendis, tales, i cultius) i de les repoblacions forestals. En els enclavaments ubicats en zones més resguardades que permeten una major conservació de la humitat s'origina un microclima que afavorix el desenrotllament del roure valencià o roure valencià (Quercus faginea) present al llarg del recorregut de la Senda dels Gal·lers. Aquesta formació té un gran interés ja que probablement, en l'actualitat, es tracta d'una de les més meridionals de la Comunitat Valenciana. Destaquen espècies com l'alzina (Quercus ilex subsp. rotundifolia), acompanyada pel roure valencià (Quercus faginea), el ginebre (Juniperus oxycedrus) i la savina de moro (Juniperus phoenicea). Són característiques en el paratge les formacions de llentiscle (Pistacia lentiscus) i noguerola (Pistacia terebinthus) i l'híbrid d'aquestes dues espècies Pistacia x saportae. Altres espècies de matoll que trobem en el Paratge Natural Municipal són el coscoll (Quercus coccifera), l'arç negre (Rhamnus lycioides), l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifòlia) i l'aladierno (Rhamnus alaternus) que constituïxen la base d'aquesta unitat de vegetació i que s'acompanyen d'altres de menor port com a timons (Thymus sp). Helianthemum sp, Fumana ericoides…, que s'intercalen amb taques de pastiu format principalment per Brachypodium retusum. En determinades zones del Paratge Natural Municipal, es van dur a terme diversos projectes de revegetació que daten dels anys trenta que han permés mantindre una certa harmonia amb la vegetació mediterrània de l'entorn.

Dins dels seus límits es troben quatre hàbitats naturals d'interés per als que la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relatiu a la conservació dels Hàbitats Naturals i de Flora i Fauna Silvestres, estableix mesures específiques de conservació, com són: les zones subestépicas de gramínies i anuals de Thero-Brachypodietea (Codi 6220), matoll arborescent amb Juniperus spp. (Codi 5210), Matolls termo-mediterranis i preestèpics (Codi 5330) i les rouredes ibèriques de Quercus faginea (Codi 9240).

En relació a la fauna, destaca la gran importància dels grups de l'herpetofauna (amfibis i rèptils) i el de l'avifauna, amb presència de rapaços com l'àguila serpera europea, l'astor comú, l'esparver comú, el falcó pelegrí i l'águila de panxa blanca aquesta última espècie considerada com vulnerable en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades. Quant als mamífers, les espècies més excel·lents són el gat salvatge, la fagina, la geneta, el liró careto, la mostela, el teixó, la musaranya i l'esquirol, espècie que ha incrementat notablement la seua població durant els últims anys. La fauna invertebrada, moltes vegades oblidada per falta de coneixement o interés, presenta una biodiversitat incomparable amb la resta de grups faunístics de la zona, existint un bon nombre d'endemismes ibèrics.

En relació amb el valor patrimonial d'aquest espai natural protegit, cal mencionar que en el seu àmbit hi ha elements de notable interés cultural, entre els que destaca el jaciment arqueològic del Castillarejo.



Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament del Pinós, en virtut del que estableix l'article 49.1.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució Espanyola, i havent-se complit en el procediment els tràmits previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, així com el que disposa l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta de la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 27 de novembre de 2015,





DECRET



Article 1. Objecte

1. Es declara Paratge Natural Municipal l'espai denominat Monte Coto-Pinós, en el terme municipal del Pinós, establint-se per a ell un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

2. En raó de l'interés ecològic, paisatgístic i sociocultural del Paratge Natural Municipal, i d'acord amb el que disposa l'esmentada Llei 11/1994 i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, el dit règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, no admetent-se ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.



Article 2. Àmbit territorial

1. El Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós, amb una superfície de 286,10 hectàrees, es localitza en el terme municipal del Pinós, en la província d'Alacant, figurant la seua delimitació descriptiva i gràfica en els annexos I i II del present decret, respectivament.

2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d'elles.



Article 3. Administració, gestió i assessorament

1. L'administració i gestió del Paratge Natural Municipal correspon a l'Ajuntament del Pinós.

2. La direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits designarà un/tècnic/a de la pròpia conselleria que ostente les competències en matèria mediambiental, el/la qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del Paratge Natural Municipal.



Article 4. Règim de protecció

Amb caràcter general, en l'àmbit del Paratge Natural Municipal podran continuar desenrotllant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, excloent-se la utilització urbanística dels seus terrenys, d'acord amb les seues regulacions específiques i allò que s'ha establit pel present decret i el corresponent Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós, el document normatiu del qual consta en l'annex III del present decret.

En l'àmbit del Paratge Natural Municipal, les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors ecològics, paisatgístics i culturals del paratge, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades en les proximitats de l'àmbit protegit.



Article 5. Pla especial de protecció

1. En virtut del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós en el terme municipal del Pinós.

2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del mencionat Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós.



Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal

1. Es crea el consell de participació del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.

2. El Consell de Participació estarà compost per:

a) Quatre representants triats/as, mitjançant un acord del ple, per l'Ajuntament del Pinós, dels quals cada un d'ells/as actuarà com a secretari/a del consell de participació.

b) Un/a representant de la Confederació Hidrogràfica del Segura.

c) Un/a representant dels serveis territorials d'Alacant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.

d) Un/a representant dels serveis territorials d'Alacant de la conselleria competent en matèria forestal.

e) Dos representants dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, triat/a pels/les mateixos/as per règim de majoria.

La duració del mandat dels representants del grup a) coincidirà amb la del corresponent període de govern municipal i es procedirà a la seua designació a l'inici de cada un d'aquests.

L'Ajuntament del Pinós podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres/as representants de col·lectius amb interessos en el Paratge Natural Municipal. La modificació de la composició del consell de participació haurà de ser aprovada per decret del Consell.

3. El consell de participació del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració del paratge. Aquesta constitució haurà de ser comunicada per l'Ajuntament del Pinós a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits en el termini de dos mesos.

4. Seran funcions del dit òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat.

5. El/la president/a del consell de participació serà anomenat/a per l'Ajuntament del Pinós, mitjançant un acord de ple, d'entre els i les membres del Consell.

6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del consell de participació, aquest podrà aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjuí del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.



Article 7. Mitjans econòmics

1. El finançament del Paratge Natural Municipal correrà per compte de l'Ajuntament del Pinós.

2. L'Ajuntament del Pinós habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal.

3. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà participar en el finançament del Paratge Natural Municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, sense perjuí dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural Municipal.



Article 8. Règim d'infraccions i sancions

1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural Municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjuí de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre orde en què es poguera incórrer.

2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.





DISPOSICIÓ ADDICIONAL



Única. No-increment de gasto

L'aplicació i el desplegament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignada a la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Modificacions del decret

Qualsevol modificació del que estableix el present decret haurà de ser aprovada per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament del Pinós, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la proposta de declaració del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós.



Segona. Execució i desenvolupament

S'autoritza la persona titular de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que és necessari per a l'execució i desplegament del present decret.



Tercera. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.



València, 27 de novembre de 2015



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



La consellera d'Agricultura, Medi Ambient,

Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural,

ELENA CEBRIÁN CALVO





ANNEX I

Delimitació textual del Paratge Natural Municipal

Monte Coto-Pinós



1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós queda definit per tres unitats independents:

a) Unitat 1: inclou la totalitat de la Parcel·la I del Forest d'Utilitat Pública Coto i Annexos (AL049-Parcela I), corresponent a la partida Ombria de les Enzebres.

b) Unitat 2: inclou el sector Este de la Parcel·la II del Forest d'Utilitat Pública Coto i Annexos (AL049-Parcela II), que es correspon amb les partides Tres Fonts (on es localitza la zona d'ús públic) i l'Algarejo. Aquesta unitat també comprén la part de les parcel·les cadastrals 115 i 131 del polígon 17 que no formen part de la muntanya.

c) Unitat 3: inclou les següents parcel·les cadastrals (no incloses en el Forest d'Utilitat Pública Coto i Annexos) del terme municipal del Pinós, segons la cartografia oficial de la Direcció General de Cadastre (Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques) de data desembre 2012:

– Polígon 17: parcel·les 118 i 119.

2. Els límits geogràfics del paratge són els següents:

a) Unitat 1. Els seus límits són els següents:

– Nord i oest: límit de terreny forestal amb parcel·les de cultiu privades.

– Este: límit amb el terme municipal* de Monòver.

– Sud: límit de terreny forestal amb les parcel·les de cultiu privades de l'entorn de la Rambla de Tres Fonts.

b) Unitat 2. Els seus límits són els següents:

– Nord: límit de terreny forestal amb parcel·les de cultiu privades.

– Este: límit amb el terme municipal* de Monòver fins a arribar al pic de l'Algarejo (1043 metres d'altitud)

– Sud: a partir del pic de l'Algarejo el límit descendix per la vessant fins a intersectar amb la corba de nivell de 860 metres d'altitud, per a posteriorment prosseguir pel límit amb la zona minera.

– Oest: el límit coincidix amb un tram del domini públic de la carretera de les Enzebres a l'Aula de Naturalesa.

c) Unitat 3. Es correspon amb les parcel·les cadastrals 118 i 119 del polígon 17.

* Límit de terme municipal segons la Cartografia de l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) «Sèrie CV-05» de data de desembre de 2012.

3. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les seues corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Dàtum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-ho en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.

4. La superfície total del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós és de 286,10 hectàrees.







ANNEX II

Delimitació gràfica del Paratge Natural Municipal





ANNEX III

Part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós, en el terme municipal del Pinós



TÍTOL I

Disposicions generals



Article 1. Naturalesa del pla

El present Pla Especial, (PE), es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.



Article 2. Finalitat

L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós quant a la conservació i millora de la flora i fauna, així com de les singularitats geològiques i paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constituïx, per tant, el marc que regularà el règim d'ordenació de l'espai, els usos i activitats permesos i prohibits i l'ús públic del mateix.



Article 3. Àmbit

1. Prèviament, en relació amb la definició de l'àmbit del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós, cal indicar que el Forest d'Utilitat Pública Coto i Annexos (AL049) delimitat i amollonat, segons el Pla General de data març de 1972, es compon al seu torn de diverses parcel·les, dos d'elles incloses en el Paratge i separades entre si per la rambla de Tres Fonts: la «Parcel·la I «(al Nord de la rambla) i la «Parcel·la II» (al Sud de la rambla).

Fet aquest aclariment, l'àmbit del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós queda definit per tres unitats independents, encara que pròximes entre elles. Són les següents:

a) Unitat 1. Inclou la totalitat de la Parcel·la I del Forest d'Utilitat Pública Coto i annexos (AL049-Parcela I), corresponent a la partida Ombria de les Enzebres.

b) Unitat 2. Inclou el sector este de la Parcel·la II del Forest d'Utilitat Pública Coto i annexos (AL049-Parcela II), que es correspon amb les partides Tres Fonts (on es localitza la zona d'ús públic) i L'Algarejo. Aquesta unitat també comprén la part de les parcel·les cadastrals 115 i 131 del polígon 17 que no formen part de la muntanya.

c) Unitat 3. Inclou les següents parcel·les cadastrals (no incloses en el Forest d'Utilitat Pública Coto i Annexos) del terme municipal del Pinós, segons la cartografia oficial de la Direcció General de Cadastre (Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques) de data desembre 2012:

– Polígon 17: parcel·les 118 i 119.

2. La delimitació literal del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós és la que es descriu a continuació:

a) Unitat 1. Els seus límits són els següents:

– Nord i oest: límit de terreny forestal amb parcel·les de cultiu privades.

– Este: límit amb el terme municipal* de Monòver.

– Sud: límit de terreny forestal amb les parcel·les de cultiu privades de l'entorn de la Rambla de Tres Fonts.

b) Unitat 2. Els seus límits són els següents:

– Nord: límit de terreny forestal amb parcel·les de cultiu privades.

– Este: límit amb el terme municipal* de Monòver fins a arribar al pic de l'Algarejo (1043 metres d'altitud)

– Sud: a partir del pic de l'Algarejo el límit descendix per la vessant fins a intersectar amb la corba de nivell de 860 metres d'altitud, per a posteriorment prosseguir pel límit amb la zona minera.

– Oest: el límit coincidix amb un tram del domini públic de la carretera de les Enzebres a l'Aula de Naturalesa.

c) Unitat 3. Es correspon amb les parcel·les cadastrals 118 i 119 del polígon 17.

* Límit de terme municipal segons la Cartografia de l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) «Sèrie CV-05» de data de desembre de 2012.



3. El Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós té una superfície de 286,10 hectàrees.



Article 4. Efectes

1. De conformitat amb allò que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, el PE s'ajustarà al que preveu la legislació urbanística.

2. Les determinacions del PE seran aplicables directament i prevaldran sobre el planejament urbanístic municipal.

3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor del PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en el mateix, assignant les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.

4. Les determinacions establides pel PE s'entendran sense perjuí de les contingudes en una altra legislació sectorial, i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desplegament i compliment de la finalitat protectora del PE, així com les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament sostenible.

En el cas que la normativa continguda en el PE resultara més protectora, s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat de la mateixa. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions del PE.



Article 5. Tramitació, vigència i revisió

1. El PE es tramitarà segons la legislació vigent.

2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.



3. La revisió o modificació de les determinacions del PE podrà realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació.



Article 6. Contingut

El PE conté els documents següents:

1. Memòria informativa i justificativa:

Inclou els aspectes descriptius i justificatius, així com els estudis complementaris necessaris per al desenrotllament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.

2. Normativa:

La normativa del PE es dividix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incidixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que contenen.

3. Plans:

El pla especial inclou els següents plans:

a) Plans d'informació

b) Plans d'ordenació

Els plans d'ordenació tenen caràcter normativament i conjuntament amb les disposicions del text, formen part indivisible de la normativa del pla especial.

4. Normes per a la gestió.

5. Mecanismes de finançament.

6. Régimen sancionador.



Article 7. Interpretació

1. En la interpretació del PE haurà d'atendre's al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.

2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans vinga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.



3. En l'aplicació del PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals i culturals de l'àmbit del pla.

4. En qualsevol supòsit no previst en el PE, serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament del Pinós, sense perjuí de les competències sectorials que pogueren existir.



Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals

1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal se sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en eixe moment.

2. Totes les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit del PE se sotmetran a consulta de l'Ajuntament del Pinós com a òrgan gestor del Paratge Natural Municipal.



Article 9. Autoritzacions i informes previs

1. L'Ajuntament del Pinós, com a òrgan gestor del Paratge Natural Municipal, haurà d'informar preceptivament sobre qualsevol actuació o activitat que puga afectar l'espai natural protegit.

2. La present normativa especifica les actuacions, plans i projectes l'execució de les quals requereix l'autorització especial de l'Ajuntament del Pinós i aquells que requerixen l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.

3. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjuí de l'obligació d'obtindre les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, així com en concordança amb el que estableix la present normativa.

4. Tota actuació o intervenció que puga afectar els jaciments arqueològics presents en l'àmbit del PE, o als seus respectius entorns de protecció, haurà de ser informada per la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.



TÍTOL II

Normes generals de regulació d'usos i activitats



CAPÍTOL I

Normes sobre protecció de recursos de domini públic



Secció primera

Protecció de recursos hidrològics



Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics

1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE es regirà, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el despleguen, així com la Directiva 2000/60/CEE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.



2. En l'aplicació del PE es tindrà en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la naturalesa, als efectes que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.

3. En relació amb el domini públic hidràulic i en el marc de les competències que li són atribuïdes, l'Estat, a través de la Confederació Hidrogràfica del Segura, exercirà les funcions que li són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.

4. Es consideren compatibles en l'àmbit del PE les actuacions de gestió de recursos hídrics a realitzar per la Confederació Hidrogràfica del Segura en l'àmbit de les seues competències.



Article 11. Qualitat de l'aigua

1. Amb caràcter general queden prohibits aquells usos i activitats susceptibles de provocar la contaminació o degradació de la qualitat de les aigües.

2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'haurà de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració, tant en l'àmbit del PE com en el seu entorn immediat.

Article 12. Llits de riu, riberes i marges dels cursos d'aigua

1. Es mantindran les condicions naturals dels llits, quedant prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.



2. Es consideren compatibles amb la protecció del Paratge Natural Municipal les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics, a realitzar per la Confederació Hidrogràfica del Segura en l'àmbit de les seues competències.

3. En la zona de domini públic hidràulic, així com en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, es conservarà i afavorirà la vegetació. Es permetran labors de neteja i desbrossament selectius quan existisca risc per a la seguretat de les persones o els béns, en cas d'avinguda, o quan existisca risc d'incendis.



Article 13. Protecció d'aigües subterrànies

1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.

2. Totes les edificacions i instal·lacions en l'àmbit del PE en què s'originen aigües residuals hauran de disposar d'un sistema de depuració adequat.

Si és el cas, es durà a terme la substitució dels sistemes actuals de tractament d'aigües residuals deficients per altres sistemes que garantisquen la preservació de les aigües subterrànies enfront de la contaminació.

3. El sistema de depuració haurà de disposar d'una capacitat d'emmagatzematge i tractament dimensionada d'acord amb la població a qui haja de donar servici.

Respecte al disseny, el sistema de tractament haurà de tindre en compte les característiques del mig receptor on es duga a terme l'abocament i les característiques de l'aigua residual a tractar.



Article 14. Abocaments

1. En aplicació de l'article 100 del Text Refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic.

2. Es prohibix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, així com l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn.



Article 15. Captacions d'aigua

1. En l'àmbit del PE podrà autoritzar-se l'obertura de pous o captacions d'aigua la necessitat del qual es justifique per motius d'abastiment de la població i altres d'interés general, així com el manteniment de les extraccions existents, sempre que açò no implique repercussions negatives sobre el sistema hidrològic.

2. Sense perjuí del que estableix la legislació sectorial d'aplicació, l'obertura de pous o captacions d'aigua en l'àmbit del PE haurà de comptar amb l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Per a la sol·licitud del dit informe, la persona interessada haurà d'especificar la ubicació i les característiques de l'actuació, així com aportar justificació tècnica suficient de que el volum d'aigua a extraure no provocarà repercussions negatives sobre el sistema hidrològic.



Article 16. Fonts i surgències d'aigua

1. Les obres de qualsevol tipus que pogueren dur-se a terme en l'àmbit immediat de les fonts i brolladors en l'àmbit del PE hauran de garantir la seua permanència i respectar la seua tipologia tradicional. L'aprofitament de les seues aigües haurà de garantir igualment el manteniment d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de la fauna salvatge.

2. Es podran autoritzar les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic, garantint sempre el compliment dels criteris establits en l'apartat anterior.



Secció segona

Protecció de sòls



Article 17. Moviment de terres i extracció de recursos minerals

1. Són susceptibles d'autorització els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en la present normativa, estant en tot cas subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística, i sent necessari l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.



Queden exceptuades d'autorització i obtenció de llicència les labors de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola.

2. En particular, es permeten els moviments de terra derivats dels treballs de restauració de les pedreres fora d'explotació presents en l'àmbit del PE en les Zones en Restauració (ZR), sempre que es desenrotllen davall els criteris establits en aquesta normativa i al que disposa respecte d'això en la legislació sectorial que s'aplique.

En aquest sentit, caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 82/2005, de 22 d'abril, del Consell, d'Ordenació Ambiental d'Explotacions Mineres en Espais Forestals de la Comunitat Valenciana.

Amb relació al farcit de buits de les pedreres es complirà amb el que estableix el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell, pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i farcit, o amb fins de construcció. Així, s'empraran únicament els residus inerts adequats que compten amb la declaració administrativa corresponent, en el cas que aquesta siga necessària.



La terra vegetal aportada haurà de tindre unes característiques semblants a les del seu entorn, i ser adequada per a albergar una coberta vegetal d'acord amb el disseny de la revegetació.

3. Quan es tracte de moviments de terres per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran aquests sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no suposen la destrucció o deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ecològic.

4. Es prohibeix l'extracció de recursos minerals en tot l'àmbit del PE.



Article 18. Conservació de la coberta vegetal

1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del PE, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.

2. Els treballs de restauració de la coberta vegetal aniran dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones característics de l'espai natural protegit.

3. En el cas que alguna de les actuacions que es propose en l'àmbit del PE poguera implicar una modificació significativa de la coberta vegetal, serà necessària la redacció d'una memòria o projecte que haurà de ser aprovat per l'Ajuntament del Pinós amb l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.





Article 19. Pràctiques de conservació de sòls

1. Es prohibix la destrucció de bancals i dels seus marges, així com les transformacions agrícoles i les labors que posen en perill la seua estabilitat o suposen la seua eliminació.

2. En les zones amb sòls amb un major grau de degradació per l'erosió, s'afavoriran totes aquelles actuacions que tendisquen a la seua conservació: recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals i murs de pedra, i manteniment d'antics cultius llenyosos.

3. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració vetlarà, actuant si és necessari amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.

4. Es prohibix la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu, sense perjuí de les disposicions de l'article 35 del PE relatiu a la recuperació d'antics camps de cultiu abandonats amb fins ecològics.

5. En cas de dur-se a terme treballs de repoblació forestal en el Paratge Natural Municipal, els mètodes de preparació del terreny seran puntuals, com ara l'excavació de clots, de forma manual o mecanitzada, o a l'obertura de caselles. No està permesa la realització d'aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de desnivells.



6. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplè, caldrà fixar-los per mitjà de repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades per mitjà de tècniques d'integració paisatgística o utilitzant murs de pedra.





Secció tercera

Protecció d'elements d'interés geològic,

geomorfològic i coves



Article 20. Protecció d'elements d'interés geològic, geomorfològic i coves

1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, així com les coves i avencs presents dins de l'àmbit del Paratge Natural Municipal.

2. En general, el PE està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació a cada un dels elements considerats dins d'aquest article.

3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del PE caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es va desplegar el règim de protecció de les coves i es va aprovar el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.



Secció quarta

Protecció de la vegetació silvestre



Article 21. Formacions vegetals, hàbitats i espècies vegetals d'interés



1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del PE totes aquelles que existixen en l'àmbit d'estudi, incloses les arvenses i ruderals.

2. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal els relacionats a continuació, identificats pels codis establits en l'annex I de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:

a) 6220: Helictotricho filifolii-Stipetum tenacissimae.

b) 5330: Teucri fruticós homotrichi-Ulicetum parviflori.

c) 5210: Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae (comunitats de Juniperus).

d) 6220: Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum ramosi.

e) 5330: Anthyllido cytisoidis-Phlomidetum crinitae.

f) 9240: Quercus faginea i Quercus canariensis.

3. Es consideren espècies vegetals d'interés en l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal, sense perjuí d'altres que es pogueren afegir en el futur, les següents: Asplenium trichomanes, Bupleurum gibraltaricum, Cuprina cuprinastrum, Anchusa ondulada, Myosotis ramosissima, Campànula rotundifolia subsp. Aitanica, Meliotus elegans, Quercus faginea subsp. faginea, Sideritis tragoriganum, Teucrium thymifolium, Adonis microcarpa, Galium parisenc, Saxífraga corsica susp. Cossiana, Chaenorhinum rubrifolium, Withania frutescens, Fritillaria hispanica, Ornithogalum narbonés, Ophrys scolopax, Orchis mascula subsp. olbiensis, Arrhenatherum elatius subsp. sardoum, Poa flaccidula, Vulpia hispanica.



Article 22. Tala i recol·lecció

1. En l'àmbit del PE es prohibix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.

2. Segons el que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es va crear i regular el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, per a tàxons protegits (catalogats i no catalogats) i tàxons vigilats, es prohibix la seua recol·lecció, curta, mutilació, arrancada o destrucció.

També es prohibeix posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes d'estos tàxons, excepte els casos que reglamentàriament es determinen. Aquestes prohibicions s'apliquen a totes les fases del cicle biològic d'estos tàxons.

3. Per a qualsevol de les categories de protecció del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, queda prohibida qualsevol afecció al seu hàbitat que tinga repercussions negatives sobre els tàxons.

4. Sense perjuí del que disposen els punts anteriors d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, mores, etc., sempre que existisca consentiment tàcit del propietari i sense perjuí de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibit l'arrancada de les mateixes, havent de recol·lectar-se per mitjà de curta, no permetent-se la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.

L'arreplega de fongs en els terrenys forestals queda regulada per l'Orde de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es va regular la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana.

5. Sense perjuí de la necessitat d'obtenció de la corresponent autorització de la conselleria competent en matèria forestal i del que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, en l'àmbit del PE es podrà realitzar la tala i extracció de fusta o llenya si respon a algun dels criteris següents:



a) Com resultat de tractaments de millora i conservació de les formacions arborades i arbustives.

b) Com resultat d'aprofitaments forestals degudament autoritzats.



c) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.

d) Com resultat de l'execució de tractaments i mesures fitosanitàries.

e) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.

f) Amb motiu de la realització d'estudis científics, sempre que es compte amb les autoritzacions oportunes relacionades en els articles 68 i 69 de la normativa del PE.

En tot cas, l'extracció de fusta o llenya es realitzarà acollint-se al que disposa la normativa sectorial vigent.



Article 23. Gestió general de la vegetació

1. Els treballs de gestió, conservació i regeneració de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i potenciació de les distintes comunitats naturals característiques de l'àmbit del PE, en les seues diferents fases de desenrotllament, dedicant una atenció principal als hàbitats i espècies d'interés descrits en l'article 21 de la Normativa del PE. En particular, en la Zona d'Ús Limitat (ZUL). Àrea de protecció ecològica (ZUL-1) es potenciaran les comunitats de quercíneas, en especial l'espècie Quercus faginea.

Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.

2. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se estes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PE.

3. La introducció i la reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la requerirà un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), a més d'una autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.



4. Queda prohibida en l'àmbit del Paratge Natural Municipal la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.

5. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, i al seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.



Secció quinta

Protecció de la fauna



Article 24. Protecció de la fauna silvestre

1. En relació amb la protecció de la fauna silvestre, s'haurà d'atendre en tot cas la normativa sectorial aplicable que s'aplique, així com les diferents regulacions sobre l'estat legal de les distintes espècies de l'àmbit d'estudi segons els catàlegs d'espècies amenaçades (tant a nivell regional com nacional), directives comunitàries o convenis internacionals.

2. Sense perjuí de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del Paratge Natural Municipal, amb les excepcions següents:

a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les seues normatives sectorials.

b) Espècies el control de poblacions del qual puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.

3. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PE les incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, aprovat pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, sense perjuí d'altres que es pogueren afegir en el futur:

a) Espècies catalogades (vulnerables): Àguila astor perdicera i rata penada gran de ferradura.

b) Espècies protegides: granota comuna, renoc comú, fardatxo ocel·lat, serp verda, alosa vulgar, gaig, blader, musaranya comuna, eriçó europeu, liró careto, fagina, teixó, mostela i esquirol roja.

4. Les intervencions que es realitzen en el Paratge Natural Municipal sobre la coberta vegetal, els sòls, el mig hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics hauran de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades. Per a evitar molèsties a la fauna durant la seua època de reproducció, els tractaments silvícoles i altres activitats potencialment pertorbadores es realitzaran fora de les èpoques més sensibles.

5. Amb caràcter general, i sense perjuí del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del Paratge Natural Municipal les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna, com ara nius, caus i adormidors.

En particular, es prohibix:

a) La destrucció, mort, deteriorament, recol·lecció, comerç, captura en viu, possessió o exposició d'animals vius o els seus restes que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per la normativa del PE.



b) La recol·lecció, possessió o comerç d'ous o cries.

c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.

d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.

6. Les autoritzacions excepcionals per al control de les poblacions d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, ramaderia, boscos, caça, fauna silvestre o salut pública, per mitjà de qualsevol procediment de captura o mort de caràcter selectiu permés per la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient.



Article 25. Repoblació o solta d'animals

1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se com a tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PE, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze o autoritze l'administració.

2. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, de conformitat amb el que es disposa en les normes legals d'aplicació, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforç de poblacions i la manera de realitzar-les requerirà un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), havent d'estar autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.



En aquest sentit, l'Ajuntament del Pinós establirà els oportuns convenis o col·laboracions amb l'administració competent en matèria de biodiversitat per al reforçament de les poblacions d'amfibis en les diferents basses presents en l'àmbit d'estudi, o en les que es pogueren crear a aquest efecte.



Article 26. Closes i tanques

1. En l'àmbit del PE només es permet, amb caràcter excepcional, la instal·lació de closes i tanques que es justifiquen de forma motivada amb les finalitats de protegir elements d'interés com ara coves, basses, elements d'interés etnològic o comunitats vegetals d'interés, així com a causa de motius de seguretat i protecció de les persones.



2. Si és el cas, l'alçament d'estes closes i tanques complirà amb el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual es van establir les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això sense perjuí de l'obtenció de la llicència urbanística corresponent en els termes previstos per la llei.



Secció sexta

Protecció del paisatge



Article 27. Impacte paisatgístic

1. Es consideraran els valors paisatgístics com un criteri determinant en la gestió del Paratge Natural Municipal. En conseqüència, la implantació d'usos, activitats o actuacions que per les seues característiques puguen generar impacte paisatgístic haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge.

2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar les mesures de mimetització necessàries per a la seua integració en el paisatge.

3. L'Ajuntament del Pinós tindrà en compte, a l'hora d'efectuar, autoritzar o informar els projectes referents al Paratge Natural Municipal, els efectes de la seua realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.

4. Les actuacions de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent a la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.

5. Es protegirà el paisatge entorn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural, com a penyals, murs, o béns de patrimoni cultural per al que s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.





Article 28. Publicitat estàtica

1. En el Paratge Natural Municipal només s'admetran els indicadors d'activitats, establiments i llocs de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE. La seua dimensió, disseny i col·locació hauran de ser adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len.

2. Es prohibeix amb caràcter general la col·locació de la resta de cartelleria informativa de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre edificacions.

Article 29. Integració paisatgística

1. L'equipament públic (senyals, panells, palissades de fusta, passamans, miradors, etc.), la restauració de construccions preexistents (barraques i corrals), o altres elements introduïts per l'home en el medi natural, la instal·lació o del qual desenrotllament puga autoritzar-se en l'àmbit del PE segons el que disposa la present normativa, empraran materials o acabats les característiques de color de la qual, brillantor i textura presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.

2. En general, es procurarà l'ocupació de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant, si es requerix un altre tipus de materials, es procurarà la integració cromàtica dels mateixos amb el seu entorn evitant l'ocupació d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, que causen brillantors o reflectàncies, pròpies dels acabats metàl·lics.



3. Els tancaments seran senzillament i visualment permeables, especialment en els punts des dels que és possible contemplar vistes panoràmiques.



Secció sèptima

Protecció del patrimoni cultural



Article 30. Definició de Patrimoni Cultural

1. Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de Béns Immaterials del Patrimoni Etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part del dit patrimoni com béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els Béns Immaterials de Naturalesa Tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.



2. En l'àmbit del PE, els elements inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià presents són els següents: com a Espais de Protecció Arqueològica (article 46.2 de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat) es troba el jaciment arqueològic El Castillarejo (edat del Bronze).



Article 31. Règim de protecció del patrimoni cultural

1. Amb caràcter general, la protecció del patrimoni històric i cultural en l'àmbit del PE, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, es regirà pel que disposa la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i en la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de l'anterior.

2. Serà també d'aplicació el règim urbanístic establit en el Pla General d'Ordenació Urbana del Pinós per al sòl classificat com a Sòl No Urbanitzable de Protecció Arqueològica.

3. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià presents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal haurà d'obtindre l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de cultura.

En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que comporten la degradació dels béns historicoculturals.

Queda totalment prohibida la destrucció, espoliació o alteració voluntària de qualsevol dels elements de patrimoni cultural presents en el Paratge Natural Municipal.

4. En consonància amb allò que s'ha arreplegat en el preàmbul de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, es fomentarà la posada en valor dels elements de patrimoni cultural existents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, sempre que açò no impliquen la pèrdua dels seus valors o pose en perill la seua conservació.

D'aquesta manera, aquests elements podran acollir ús públic sempre que aquest no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals i prèvia obtenció de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.

5. Tota actuació arqueològica o paleontològica en l'àmbit del PE haurà de ser autoritzada expressament per la conselleria competent en matèria de cultura. La sol·licitud d'autorització haurà de contindre un pla en què es determinen amb precisió els límits de la zona objecte de l'actuació, la identificació del propietari o propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que justifique la seua conveniència i interés científic i la qualificació professional, determinada reglamentàriament, de la direcció i equip tècnic encarregats dels mateixos. Les autoritzacions concedides hauran de ser comunicades a l'Ajuntament del Pinós de forma immediata. La conselleria competent en matèria de cultura establirà els procediments d'inspecció oportuns per a comprovar que els treballs es desenrotllen segons el programa autoritzat, i ordenarà la seua suspensió immediata quan no s'ajusten a l'autorització concedida o es considere que les actuacions professionals no aconseguixen el nivell adequat. Una vegada conclosa l'actuació arqueològica o paleontològica i dins del termini que en l'autorització o després d'ella fixe l'administració, o a falta d'això en el de dos anys, el promotor, a càrrec seu, sense perjuí del que disposa l'article 64.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, haurà de presentar a la conselleria competent en matèria de cultura una Memòria científica dels treballs desenrotllats, subscrita per l'arqueòleg o paleontòleg director dels mateixos. No s'atorgaran llicències municipals per a excavacions o remocions de terra amb fins arqueològics o paleontològics quan la dita llicència anara preceptiva d'acord amb la legislació urbanística, sense haver-se acreditat prèviament l'autorització a què es referix l'apartat primer d'aquest article. L'atorgament de la llicència es comunicarà a la conselleria competent en matèria de cultura simultàniament a la seua notificació a l'interessat. Serà il·lícita tota actuació arqueològica o paleontològica que es realitze sense la corresponent autorització, o sense subjecció als termes d'aquesta, així com les obres de remoció de terra, de demolició o qualssevol altres realitzades amb posterioritat en el lloc on s'haja produït una troballa casual de béns arqueològics o paleontològics que no haguera sigut comunicat immediatament a l'administració competent. La conselleria competent en matèria de cultura ordenarà la paralització immediata de l'actuació o de l'obra i es confiscarà de tots els objectes i béns trobats, sense perjuí de les sancions que procedisquen d'acord amb allò que s'ha disposat en l'esmentada llei.



6. Per a la realització d'obres, públiques o privades, en immobles compresos en Zones Arqueològiques o Paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica, així com, en general, en tots aquells en què es conega o presumisca fundadament l'existència de restes arqueològiques o paleontològics d'interés rellevant, el promotor de les obres haurà d'aportar al corresponent expedient un estudi previ sobre els efectes que les obres projectades pogueren causar en les restes d'aquesta naturalesa, subscrit per tècnic competent. Les actuacions precises per a l'elaboració del dit estudi seran autoritzades per la Conselleria competent en matèria de cultura, que establirà els criteris a què s'ha d'ajustar l'actuació, i se supervisaran per un arqueòleg o paleontòleg designat per la pròpia conselleria.



7. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en Zones Arqueològiques o Paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica aparegueren restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, el règim dels quals s'aplicarà íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de 10 dies des que tinguera coneixement de la troballa, podrà acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagueren de realitzar-se. En qualsevol cas, donarà compte de la seua resolució a l'Ajuntament del Pinós. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les mencionades actuacions. Seran aplicables les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjuís que la pròrroga de la suspensió poguera ocasionar.





CAPÍTOL II

Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures



Secció primera

Activitats extractives i mineres



Article 32. Activitats extractives i mineres

Per considerar-se incompatible amb els objectius de protecció d'aquest PE, es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.



Secció segona

Activitat industrial



Article 33. Activitat industrial

Per considerar-se incompatible amb els objectes de protecció del PE, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.



Secció tercera

Activitats agrícoles



Article 34. Normes generals

1. Es prohibix l'activitat agrícola en el Paratge Natural Municipal per tractar-se d'una activitat que en l'actualitat no té lloc en el seu àmbit.



2. Als efectes previstos en l'apartat anterior, no es consideren terrenys agrícoles aquell el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a deu anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.



Article 35. Conservació dels antics terrenys cultivats

1. Es podrà autoritzar la recuperació d'antics camps de cultiu abandonats amb fins ecològics, per al que serà necessari l'obtenció de les autoritzacions i permisos pertinents.

Aquests camps podrien proporcionar una sèrie de beneficis bàsics al conjunt de l'espai com són, entre altres, la discontinuïtat de combustible davant d'incendis forestals, disponibilitat d'aliment per a la fauna silvestre i manteniment de l'estructura del paisatge tradicional en mosaic.

El règim d'aquests cultius que puguen recuperar-se serà de secà. A més, si és el cas, s'hauran d'implementar models de cultiu d'agricultura ecològica compatibles amb la conservació ambiental. L'eliminació de les restes de poda i altres residus procedents dels treballs agrícoles hauria de realitzar-se per mitjà de trituració in situ i la seua posterior incorporació al sòl, en cap cas per mitjà de crema.

2. Els marges de pedra, funcionals o en ruïnes, associats a antics bancals o per a la correcció de processos erosius en terrenys agrícoles, són d'especial interés en l'àmbit del PE, per la qual cosa s'estableix com a mesura prioritària la seua restauració. Les pedres que s'usen per a la seua restauració hauran de procedir dels antics murs i a falta d'això de pedreres legalitzades el més pròximes possible. Els marges es construiran sense rejuntar la cara exterior, i fent ixents regulars pels quals puga escalar la fauna. Es procurarà que l'estructura del mur tinga galeries naturals per a xicotets mamífers, per mitjà de la col·locació de tubs a diferents altures que es retiraran una vegada consolidat el mur.





Article 36. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agrícoles

En l'àmbit del PE es prohibix tot tipus d'edificacions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrícola o a la primera transformació de productes agropecuaris.

Secció quarta

Activitats ramaderes



Article 37. Concepte i règim general d'ordenació

1. Amb caràcter general es considera autoritzable el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE.

En el cas que s'autoritze l'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació.

2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:

a) Delimitació d'àrees fitades.

b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.

c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.

d) En tot cas, les activitats ramaderes hauran de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del Paratge Natural Municipal.

3. L'activitat ramadera podrà prohibir-se, de forma temporal o permanent, en aquelles zones que, amb vista a una especial protecció a causa del seu índex d'erosió o a la presència de determinades espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'òrgan gestor del Paratge Natural Municipal.

4. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.



Article 38. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes

Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del PE. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i adormidors.





Secció quinta

Apicultura



Article 39. Apicultura

1. L'activitat apícola mel·lífera es considera autoritzable en l'àmbit del Paratge Natural Municipal a excepció d'en la Zona d'Ús especial (ZUE). Àrea d'interpretació ambiental, sempre que es complisca amb les disposicions del Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'establixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.

2. En el cas que els ruscos provocaren molèsties significatives o riscos per als visitants i altres usuaris del Paratge Natural Municipal, la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'Ajuntament del Pinós podran disposar el seu trasllat a un altre emplaçament que no present els esmentats inconvenients, o bé la seua retirada definitiva de l'espai natural protegit.



Secció sexta

Activitat forestal



Article 40. Terreny forestal. Gestió

1. Als efectes del PE, es consideren muntanyes o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. En l'àmbit del PE el règim de gestió dels terrenys forestals és l'establit amb caràcter general per a les muntanyes del Catàleg de Forests d'Utilitat Pública per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, i el Decret 98/1995, de 16 de maig, pel qual es va aprovar el seu Reglament, així com pel que disposa la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Montes i en la Llei 10/2006, de 28 d'abril, de modificació de l'anterior.

3. A fi de facilitar la gestió dels terrenys forestals del Paratge Natural Municipal podrà redactar-se un Programa de Gestió i Millora Forestal, tal com es contempla en els articles 25 i següents de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, document en què es realitzarà la programació de les actuacions encaminades a la conservació, millora, protecció i aprofitament dels terrenys forestals del Paratge Natural Municipal.

Article 41. Repoblació forestal

1. La repoblació de terrenys forestals a iniciativa de l'Ajuntament del Pinós haurà de comptar amb l'autorització de la conselleria competent en matèria forestal, prèvia presentació d'un projecte tècnic.

2. Els projectes de repoblació es redactaran seguint les directrius establides en l'Orde de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es van aprovar les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions d'aforestació o repoblació forestal en la Comunitat Valenciana.

3. El material vegetal utilitzat en les repoblacions haurà de complir els requisits exigits en l'annex II de l'Orde de 16 de maig de 1996, de la consellera d'Agricultura i Medi Ambient, així com en el Decret 15/2006, de 20 de gener, del Consell, pel qual es regula la producció, comercialització i utilització dels materials forestals de reproducció i el Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció.

4. Els mètodes de preparació del terreny per a la repoblació seran puntuals, com ara l'excavació de clots, de forma manual o mecanitzada, o a l'obertura de caselles. No està permesa la realització d'aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de desnivells.





Article 42. Aprofitaments forestals

1. Es consideren, als efectes del PE, com a aprofitaments forestals, la fusta, productes de tria, llenyes, corfes, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets, caça, pastos i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals.

2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PE hauran d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que siguen d'aplicació, i, si és el cas, al que arreplega respecte d'això en el Programa de Gestió i Millora Forestal, en cas de redactar-se.

3. D'acord amb el que disposa l'article 72 del Reglament aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, es permet la recol·lecció de llenyes de coníferes prèvia comunicació del propietari a la conselleria competent en matèria forestal.



Article 43. Silvicultura

1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal s'hauran d'aplicar tècniques silvícoles com a mínim agressives possibles per a millorar la biodiversitat, multifuncionalitat i evolució de l'ecosistema forestal, evitant, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible en la muntanya.

2. En la planificació de les intervencions es tendirà a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.

3. La fusta i llenya d'interés comercial procedent de treballs silvícoles o aprofitaments forestals haurà de ser retirada en un termini màxim de dos mesos des de la finalització dels treballs. En cas de risc elevat d'incendi o plagues que puguen afectar la vegetació podrà exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya en la muntanya. Així mateix haurà de procedir-se a la retirada o eliminació total per mitjà de trituració o estellat i incorporació al terreny dels residus procedents dels aprofitaments i tractaments silvícoles.



Article 44. Incendis forestals

1. En general i en matèria d'incendis forestals, el PE està subjecte a allò que s'ha determinat per la legislació sectorial específica en la matèria.

2. En particular, s'establiran les mesures necessàries per a la prevenció i extinció d'incendis en l'àmbit del PE.

3. En compliment del que disposa l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents.

4. Tant en el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, preceptiu segons l'article 138 del Reglament aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, com en el Pla d'Actuació Municipal Enfront del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, pel qual es va aprobar el Pla Especial Enfront del Risc d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana, que es redacten a nivell municipal, haurà de considerar-se al Paratge Natural Municipal com una Àrea d'Especial Protecció i Prioritat de Defensa, figura a què es fa referència en l'article 140 del citat Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.



Per a l'aprovació d'aquests Plans haurà d'obtindre's, en tot cas, l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.

5. Es prohibeix l'ús del foc en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal, a excepció de la utilització de foguerets de gas en l'àrea recreativa i d'acampada de Tres Fonts, dins de la Zona d'Ús Especial (ZUE). Àrea d'interpretació ambiental, sempre segons les determinacions de la legislació sectorial aplicable i havent de respectar els períodes i limitacions establits per l'òrgan competent, a fi d'evitar el risc d'incendis forestals. L'Ajuntament del Pinós col·locarà rètols amb informació sobre el risc d'incendis i les normes d'ús d'aquest tipus d'utensilis. En tot cas, l'Ajuntament del Pinós podrà prohibir l'ús de foguerets de gas en qualsevol moment per raons que considere oportunes. Així mateix es prohibeix l'ús d'elements pirotècnics i de generadors electrògens per part de particulars, amb excepció, en aquest últim cas, d'aquells que siguen necessaris per a executar obres autoritzades o promogudes per l'Ajuntament del Pinós, havent d'establir les mesures precautòries necessàries per a evitar el risc d'incendis.





Secció sèptima

Activitat cinegètica



Article 45. Normes generals

Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, quedant subjecta als períodes, condicions i limitacions establits en la legislació sectorial específica i en els articles següents.



Article 46. Ordenació cinegètica

1. En general i en matèria d'ordenació cinegètica el PE està subjecte al que disposa la legislació sectorial que s'aplique.

2. L'Ajuntament del Pinós fomentarà l'establiment de la zona de reserva cinegètica del tancat del que formen part els terrenys inclosos en el Paratge Natural Municipal, reserva obligatòria segons allò que s'ha arreplegat en l'article 30.2 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, dins de l'àmbit de l'espai natural protegit.

3. En particular, l'activitat cinegètica del vedat de caça de què forma part l'àmbit del Paratge Natural Municipal s'ordenarà i gestionarà d'acord amb el seu corresponent Pla Tècnic d'Aprofitament Cinegètic, aprovat per l'administració competent. Aquest pla tècnic, atenent als criteris establits per la legislació vigent sobre caça, haurà de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics presents en el Paratge Natural Municipal.

4. Sense perjuí del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà determinar en l'àmbit del pla, si així ho requerix l'estat dels recursos cinegètics o de la resta d'espècies faunístiques, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils, podent actuar a instància de l'Ajuntament del Pinós.



5. L'ús cinegètic del Paratge Natural Municipal haurà de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius del mateix.



Secció octava

Ús públic del Paratge Natural Municipal



Article 47. Règim general de l'ús públic del Paratge Natural Municipal



1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal es permet l'ús públic que no supose eventuals riscos de degradació ambiental i afecció negativa sobre els recursos naturals i culturals que presenta.

L'ús públic haurà de ser compatible amb els objectius del Paratge Natural Municipal i amb la resta dels usos permesos o autoritzats en el mateix. En conseqüència, cada tipus d'activitat s'exercirà en les àrees que es determinen com compatibles a aquest efecte en les normes particulars del PE.

2. La visita i el desplaçament pel Paratge Natural Municipal seran lliures, a excepció de l'accés a recintes tancats com l'Aula de Naturalesa, per al que es podrà establir un horari de visita per a particulars i grups.

L'Ajuntament del Pinós, a fi de preservar els valors de l'espai o per motius relacionats amb la gestió del mateix, podrà establir, si així ho considera convenient, limitacions espacials o temporals en relació amb el desplaçament pel Paratge Natural Municipal.

3. Els visitants del Paratge Natural Municipal observaran estrictament durant la seua estada quantes directrius i recomanacions els siguen fetes saber per part de l'Ajuntament del Pinós i el personal al seu servici.

4. Totes les activitats d'ús públic que es desenrotllen en el Paratge Natural Municipal es realitzaran davall l'exclusiva responsabilitat dels usuaris.

5. En tot cas, els visitants hauran de tindre una conducta respectuosa amb els recursos de l'espai natural protegit, l'equipament i mobiliari d'ús públic i amb la resta de persones presents en el mateix. En particular:

a) Transitaran a peu per les sendes i itineraris senyalitzats i autoritzats a aquest efecte, i s'abstindran d'efectuar recorreguts camp a través.

b) Queda totalment prohibit tirar papers, plàstics o qualsevol altre tipus de residu al sòl. L'Ajuntament del Pinós promourà entre els visitants el transport del fem generada a les zones urbanes d'origen.





Article 48. Pla d'Ús Públic del Paratge Natural Municipal

1. L'Ajuntament del Pinós elaborarà un Pla d'Ús Públic del Paratge Natural Municipal Muntanya vedat-El Pinós, que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyança dels valors ambientals del Paratge Natural Municipal que puguen ser efectuades tant per iniciativa pública com a privada o mixta.

2. L'ús públic haurà de ser compatible amb els objectius del Paratge Natural Municipal i amb la resta dels usos permesos o autoritzats en el mateix. En conseqüència, cada tipus d'activitat s'exercirà en les àrees que es determinen com compatibles a aquest efecte en les normes particulars del PE.

3. L'elaboració del pla d'ús públic comportarà la realització dels corresponents estudis en què s'avalue la incidència que el desenrotllament d'aquest tipus d'activitats puga tindre sobre els valors naturals i culturals que van motivar la declaració del Paratge Natural Municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre els mateixos.

En particular, es realitzaran els estudis pertinents per a l'anàlisi de la capacitat de càrrega dels distints sectors de l'espai natural protegit, prestant especial atenció, per ser la més vulnerable, a la Zona d'Ús Limitat (ZUL). Estos estudis facilitaran una adequada regulació de les activitats d'ús públic, prohibint-se quan puguen impedir o dificultar el normal desenrotllament dels processos biològics o suposen afecció als elements de patrimoni cultural.

4. El pla d'ús públic haurà de contindre necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara el senderisme, l'escalada i altres esports de muntanya en l'àmbit del Paratge Natural Municipal. A aquest efecte, establirà els llocs i períodes en què es podran desenrotllar estes activitats sense perjuí per als valors naturals del Paratge Natural Municipal. S'ajustarà, en tot cas, al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en aquesta matèria.



5. En el pla d'ús públic es determinaran per a la seua posterior senyalització les vies d'accés al Paratge Natural Municipal, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles i les sendes.

6. El pla d'ús públic es complementarà amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals del paratge.



7. El Pla d'Ús Públic del Paratge Natural Monte Coto-Pinós ho aprovarà l'Ajuntament del Pinós amb l'informe vinculant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits. Prèviament a la seua aprovació es demanaran els informes que es consideren oportuns per a garantir una adequada regulació de l'ús públic i evitar riscos per al mig i els usuaris.



Article 49. Campaments de turisme o càmpings

Es prohibeixen els càmpings i els campaments de turisme, públics i privats, en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal.



Article 50. Allotjaments turístics i altres activitats hostaleres vinculades a construccions

Es prohibix la construcció d'edificacions destinades a l'allotjament turístic i a serveis d'hostaleria i restauració en l'àmbit del PE.

El refugi de Monte Coto serà l'única edificació dins del Paratge Natural Municipal en què es permeta pernoctar, sent d'ús exclusiu per a entitats, associacions, centres d'ensenyança o equips d'investigació que presenten un programa d'activitats ambientals o pla de treball de camp a l'Ajuntament del Pinós, que haurà d'emetre la corresponent autorització. La capacitat i condicions d'ús del refugi s'establiran en el Pla d'Ús Públic o en l'ordenança municipal que es puga aprovar a aquest efecte.





Article 51. Activitats educatives, recreatives i d'escampament vinculades a construccions

1. Les activitats educatives, científiques, recreatives i d'escampament vinculades a construccions només es permetran en les zones preparades a aquest efecte dins de la Zona d'Ús Especial (ZUE). Àrea d'interpre-tació ambiental, segons s'arreplega en les Normes Particulars formulades en el títol III de la normativa del PE, tenint la consideració d'equipament públic i podent-se explotar directament o indirecta-ment per l'Ajuntament del Pinós.

2. Les instal·lacions per al desenrotllament d'aquest tipus d'activitats vinculades a construccions queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les Normes Particulars del PE, a les determinacions següents:

a) Aquestes instal·lacions o edificacions d'ús públic hauran de recolzar-se sobre construccions preexistents, evitant l'edificació de nova planta, i permetent-se la seua ampliació i/o rehabilitació segons les condicions establides en els articles 64 i 65 d'aquestes normes.

b) Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del PE.

3. L'Aula de Naturalesa de Monte Coto és l'edifici en què s'exerciran les activitats d'interpretació de la naturalesa del Paratge Natural Municipal, per mitjà de la realització de visites guiades i autoguiades per les exposicions i recreacions, celebració de tallers, cursos, o conferències.

4. Les instal·lacions de l'àrea recreativa situades en l'entorn de l'Aula de Naturalesa i del refugi concentraran l'ús recreatiu i d'escampament vinculat a construccions del Paratge Natural Municipal.

Per tant, el pati concentrat es permetrà exclusivament en aquesta zona habilitada a aquest efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics del seu entorn. La regulació específica d'aquesta àrea es desenrotlla en el corresponent apartat de les normes particulars del PE.



Article 52. Acampada

1. Es permet l'acampada controlada en la Zona d'Ús Especial (ZUE). Àrea d'interpretació ambiental dins de la zona delimitada a aquest efecte en l'àrea recreativa de Tres Fonts, davall les determinacions establides a aquest efecte en la Resolució aprovatòria per la qual s'autoritza l'esmentada zona d'acampada.

Els interessats en el gaudi de la zona d'acampada hauran de sol·licitar-ho per escrit a l'Ajuntament del Pinós, el qual s'encarregarà d'emetre els corresponents permisos. La capacitat, condicions i normes d'ús de la zona d'acampada s'establiran en el Pla d'Ús Públic o en l'ordenança municipal que es puga aprovar a aquest efecte.

2. Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal.



Article 53. Menjar campestre

1. El menjar campestre amb productes ja elaborats que no necessiten cuinat podrà realitzar-se en qualsevol lloc en què es permeta el lliure accés, sense més condicionant que l'obligatorietat d'arreplegar els residus generats.

2. Es prohibeix cuinar o calfar aliments per mitjà de l'ús de foguerets o fogonets en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal, a excepció de la utilització de foguerets de gas en l'àrea recreativa i d'acampada de Tres Fonts, dins de la Zona d'Ús Especial. Àrea d'interpretació ambiental, sempre segons les determinacions de la legislació sectorial aplicable i havent de respectar els períodes i limitacions establits per l'òrgan competent, a fi d'evitar el risc d'incendis forestals.





Article 54. Ús públic extensiu

1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal es permet l'ús públic extensiu de caràcter naturalístic que no supose eventuals riscos de degradació ambiental i afecció negativa sobre els recursos naturals i culturals, i que implique una utilització passiva de l'espai natural protegit.



2. Es permet la instal·lació d'equipaments d'ús públic de caràcter bla com a complement i suport a les activitats d'ús públic permeses pel PE, com ara senyals indicadors d'itineraris o panells interpretatius del Paratge Natural Municipal i els seus valors, indicadors de caràcter institucional, barreres o palissades de fusta per a evitar la dispersió de visitants, l'accés a llocs o elements prohibits i el risc d'accidents, i xicotets miradors en punts amb vista panoràmiques.



Estos elements hauran d'utilitzar tipologies de disseny rústic, de manera que no causen impactes visuals negatius i queden integrades en l'entorn.



Article 55. Senderisme

1. El senderisme i l'excursionisme, entenent per tal es l'activitat esportiva i recreativa que consistix a recórrer a peu camins i sengles, preferentment tradicionals, està permés amb caràcter general en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal. Esta activitat haurà de realitzar-se exclusivament pels itineraris senyalitzats a aquest efecte.

2. L'Ajuntament del Pinós podrà establir limitacions o restriccions al senderisme en determinades èpoques de l'any o en determinats rutes o sengles per motius de conservació de recursos naturals o culturals protegits o de conservació prioritària. Es procurarà que estes restriccions estiguen degudament exposades en els camins o sengles afectades.



Les restriccions podran anar des de la prohibició de l'exercici de l'activitat fins a la realització de la mateixa en la modalitat de rutes guiades, especialment en aquelles que afecten de forma significativa a zones de protecció.

3. En funció de l'evolució de la demanda, tant quantitativa com qualitativa, o inclús a petició d'entitats i institucions vinculades d'alguna forma amb l'espai, es podran establir altres rutes o recorreguts guiats pel seu interés botànic, faunístic, geomorfològic i cultural o etnogràfic.



4. L'homologació de les noves sendes que es creuen en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, així com la senyalització dels existents, s'ajustarà al que estableix respecte d'això en el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell.



Article 56. Ciclisme de muntanya

1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal es permet l'activitat de bicicleta de muntanya sempre que es realitze pels itineraris senyalitzats a aquest efecte i que es determinen en el Pla d'Ús Públic.

2. La circulació amb bicicleta de muntanya únicament es podrà desenrotllar per la xarxa de pistes i camins forestals i rurals; en el cas de les sendes només es podrà permetre per aquells que discórreguen recolzats en les pistes i camins.

3. L'Ajuntament del Pinós podrà limitar aquesta activitat en determinades rutes quan resulte incompatible amb el pas a persones a peu i amb les activitats educatives, o a fi d'evitar impactes sobre l'espai per increment de l'erosió.

En particular, es prohibeix la circulació amb bicicleta de muntanya per les pistes que es troben tancades per l'Ajuntament del Pinós amb cadenes o barreres.

4. Els esdeveniments que comporten concentracions de ciclistes en terrenys del Paratge Natural Municipal hauran de ser autoritzats per l'Ajuntament del Pinós, podent establir els condicionants i limitacions que considere oportuns amb relació a trajectes, èpoques i nombre de participants.



Article 57. Altres activitats esportives en el medi natural

1. Amb caràcter general, l'escalada es considera una activitat compatible en l'àmbit del Paratge Natural Municipal en la vies que es troben actualment autoritzades o que es pogueren autoritzar en el futur, sempre que no s'afecten els valors naturals, culturals i paisatgístics de l'espai natural protegit i es complisca amb allò que s'ha arreplegat en la resta d'apartats d'aquest article i el que disposa la legislació sectorial en la matèria.

2. L'Ajuntament del Pinós i la conselleria competent en matèria de medi ambient podran establir prohibicions a l'escalada de forma temporal o permanent en determinades vies, arribant inclús a clausurar-les definitivament, per motius de conservació prioritària d'espècies de flora, fauna o patrimoni cultural.

Les prohibicions que s'establisquen hauran d'estar degudament exposades en els accessos a les vies afectades.

3. No s'autoritzarà l'obertura i equipament de noves vies o sectors d'escalada en llocs on es puguen afectar elements geomorfològics fràgils, comunitats de vegetació rupícola o espècies sensibles de flora o fauna.

4. L'Ajuntament del Pinós senyalitzarà els accessos a les diferents vies d'escalada autoritzades en el Paratge Natural Municipal per a evitar la dispersió d'usuaris per l'espai natural protegit amb els possibles impactes sobre el mig que es pogueren derivar, i instal·larà cartelleria informativa en què s'arrepleguen les normes i recomanacions d'ús, així com les possibles prohibicions temporals que es pogueren establir.



En el Pla d'Ús Públic s'efectuarà un inventari detallat de les vies d'escalada existents en el Paratge Natural Municipal, classificant-les per zones o sectors, que anirà acompanyat dels corresponents documents cartogràfics.

Per a cada via es definirà el seu nivell de dificultat i tipus d'escalada permesa i s'estudiaran les possibles afeccions sobre el mig que es podrien originar per a poder establir les limitacions o restriccions corresponents.

5. La pràctica de l'escalada en el Paratge Natural Municipal es realitzarà davall l'exclusiva responsabilitat i risc dels usuaris.

Per a la pràctica de l'escalada en les vies autoritzades no serà necessària l'obtenció de cap permís previ, excepte per a grups organitzats en que haurà de comunicar-se amb antelació a l'Ajuntament del Pinós, el qual podrà establir les condicions o limitacions que considere oportunes.





Article 58. Altres activitats esportives en el medi natural

1. Amb caràcter general estes activitats s'exerciran sempre que no es produïsquen minva en els valors naturals, paisatgístics i culturals existents en l'àmbit del PE.

2. Es permet la realització d'esports pels particulars sempre que no empren per a això elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora present en l'espai.

3. Qualsevol activitat esportiva organitzada en l'àmbit del Paratge Natural Municipal per entitats públiques o privades requerirà l'autorització de l'Ajuntament del Pinós, el qual podrà establir les limitacions que considere oportunes a fi d'evitar possibles impactes sobre l'espai. Estes limitacions podrien ser relatives al nombre màxim de participants, data i duració de l'activitat, i ubicació, recorregut o sector afectat.



4. Es prohibeix la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants en l'àmbit del PE.



Article 59. Animals de companyia

1. El propietari o posseïdor de gossos haurà de tindre davall el seu control en tot moment per mitjà d'una corretja o semblant per a evitar danys o molèsties a altres usuaris i a la flora i fauna del lloc.

Sense perjuí de l'anterior, l'Ajuntament del Pinós podrà adoptar les mesures que considere oportunes per a dissuadir als visitants a utilitzar altres àrees més apropiades en les que la presència de gossos no represente un risc de pertorbació dels valors existents.

2. Queda totalment prohibit la posada en llibertat o abandó de qualsevol animal de companyia en l'espai natural protegit.



Secció novena

Xarxa viària i circulació



Article 60. Xarxa viària del PE

1. Es classifica la xarxa viària del Paratge Natural Municipal en pistes, camins i sendes que discorren per aquest territori, i que es definixen i regulen com seguix:

a) Xarxa de pistes forestals i rurals:

Camí d'Enzebres a el Monte Coto: pista asfaltada que comunica la pedania de les Enzebres amb el Paratge Natural Municipal. Té una longitud aproximada de 6 quilòmetres. Es tracta del principal accés a l'espai natural protegit, arribant fins al Centre d'Interpretació.

D'aquesta pista sorgeixen altres camins secundaris en forma d'espina dorsal que donen accés als depòsits d'aigua localitzats en l'Ombria de les Enzebres i a les pedreres de l'entorn.

b) Sendes i itineraris naturals:

– Senda de xicotet recorregut Pinós-Tres fonts (PR-CV-3): té 17,5 kilòmetres de recorregut. Discorre per llocs d'interés com El Pinós (població), Turó de La Sal, pedanies de les Enzebres, Xinorlet i Cases del Senyor, pedreres restaurades d'extracció de marbres i centre d'interpretació i àrea recreativa de Monte Coto.

– Senda de xicotet recorregut Tres fonts a l'Almorquí (PR-CV-166): té un recorregut de 11,9 kilòmetres. Travessa els següents llocs d'interés: pedanies de les Enzebres, Xinorlet i Cases del Senyor; Casas de l'Almorquí i Xirivell, antigues pedreres de marbre, aljubs, el Turó de La Sal, antigues pedreres de calcària i carboneres, una zona d'escalada en roca i la cima de l'Algarejo.

– Senda del Gal·lers: recorregut botànic circular de 3 kilòmetres, que part des de l'aula de naturalesa de Monte Coto.

2. En les sendes i itineraris naturals només està permés el trànsit a peu, excepte quan discórreguen recolzats per pistes rurals i forestals. Les determinacions específiques per a les sendes i itineraris del Paratge Natural Municipal seran regulades pel Pla d'Ús Públic. No obstant això, és recomanable la senyalització i promoció per mitjà de materials informatius, la difusió de recomanacions per a un comportament adequat a l'entorn natural, i la senyalització informativa referent al Paratge Natural Municipal al llarg d'estes sendes.

3. L'Ajuntament del Pinós procurarà un adequat manteniment de les sengles perquè estes romanguen netes i accessibles. Així mateix, es procedirà a tancar al trànsit les sendes secundàries o desviacions de les rutes senyalitzades.

4. L'Ajuntament del Pinós podrà procedir a la limitació de l'accés al públic a determinades àrees quant a la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.





Article 61. Ampliacions o modificacions de traçat de la xarxa viària del PE

1. En l'àmbit del PE, amb caràcter general, no es podran construir vials de nova planta ni permetre la modificació del traçat o l'ampliació dels existents.

2. De forma excepcional i sempre que estiguen previstos en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals i foren fonamentals per a la lluita i defensa contra incendis, podran autoritzar-se, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, la realització de noves vies d'accés, la modificació del traçat o l'ampliació de les existents.

Estes actuacions requeriran, en tot cas, la corresponent estimació, o si és necessari, declaració d'impacte ambiental d'acord amb el que disposa l'article 8 de la normativa del PE. A més, sense perjuí de les condicions establides en l'avaluació d'impacte ambiental, l'ampliació o modificació del traçat, així com la construcció de vies d'accés de qualsevol naturalesa, no podran realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7 % en sòls blans o al 15 % en sòls durs.

Article 62. Circulació motoritzada en el Paratge Natural Municipal

1. Amb caràcter general, respecte d'això, caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.

2. En particular, es prohibix la circulació motoritzada fora de les pistes forestals i rurals del Paratge Natural Municipal excepte en els casos següents:

a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament del Pinós o per la conselleria competent en matèria de medi ambient.

b) Vehicles destinats a la realització de treballs de conservació, gestió i regeneració de la vegetació, i manteniment i gestió dels recursos hídrics.

c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servici o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.

d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.

e) Vehicles de les Forces i cossos de seguretat de l'Estat.

3. L'Ajuntament del Pinós podrà delimitar puntualment aquells sectors del territori d'accés públic on es controlarà, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de vehicles per raons ecològiques, com per exemple àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística.

4. En aquelles pistes forestals tancades amb cadenes o barreres no es permet el pas a cap vehicle motoritzat, a excepció dels casos especials previstos en l'apartat 2 d'aquest article i que siguen autoritzats per l'Ajuntament del Pinós.

En les pistes tancades amb cadenes o barreres per l'Ajuntament del Pinós tampoc es permet la circulació amb bicicleta de muntanya.



Secció desena

Urbanisme i edificació



Article 63. Urbanisme

1. El PE, als efectes urbanístics, qualifica la totalitat del Paratge Natural Municipal com a Sòl No Urbanitzable Protegido-Paraje Natural Municipal.

2. Per a la correcta aplicació de la present normativa, el Pla General d'Ordenació Urbana del Pinós haurà de remetre al PE per a la regulació o autorització de qualsevol projecte, actuació o ús dins de l'àmbit del Paratge Natural Municipal.



Article 64. Edificació en el medi rural

1. En consonància amb el que disposa la legislació vigent en matèria de sòl no urbanitzable, els usos a què puguen destinar-se les edificacions, construccions o instal·lacions en l'àmbit del Paratge Natural Municipal seran aquells necessaris i compatibles amb el millor aprofitament, conservació, atenció i restauració dels recursos naturals o per al seu gaudi públic i aprofitament col·lectiu, així com als relatius a la gestió dels béns de domini públic o dels serveis públics o activitats d'utilitat pública o interés general.

2. Amb caràcter general, es permet la rehabilitació, restauració o reconstrucció de les edificacions preexistents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, identificades i descrites en la Memòria Informativa del document: conjunt del centre d'interpretació que inclou l'Aula de Naturalesa, l'alberg i les construccions i instal·lacions de l'àrea recreativa, totes elles situades en la Zona d'Ús Especial (ZUE). Àrea d'interpretació ambiental.

3. Amb caràcter excepcional i sempre que es motive prou la seua necessitat com a conseqüència d'una millora en la gestió de l'ús públic, científic i educatiu, podrà permetre's la construcció d'edificacions de nova planta en la Zona d'Ús Especial (ZUE). Àrea d'interpretació ambiental.

En tot cas, i sense perjuí d'altres requisits exigits en la legislació sectorial aplicable, la construcció d'edificació de nova planta en l'àmbit del PE requerirà, almenys, l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.



Article 65. Condicions per a les edificacions en el medi rural

1. Tota reforma, rehabilitació i construcció d'edificacions que, d'acord amb estes normes i amb la legislació sectorial citada, poden realitzar-se en l'àmbit del PE hauran de respectar les condicions següents:



a) Les obres s'efectuaran respectant les característiques estètiques i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura del mateix per mitjà de la aparició d'elements que per la seua altura, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona.

b) Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les fatxades, prohibint-se la impermeabilització d'estos amb materials bituminosos de colors foscos o qualsevol altre revestiment no adaptat a les característiques del mig quant a la seua incidència visual, a menys que aquests siguen recoberts o blanquejats. Les fatxades laterals i posteriors es tractaran en condicions de composició i materials semblants a les de la fatxada principal.



c) Els cossos sobre la coberta de l'edifici (torretes d'escala, depòsits d'aigua, ximeneres, panells de captació d'energia solar, etc.) quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults. Les línies de conducció elèctrica, les antenes de televisió i ràdio, no han de ser visibles des de l'exterior.

d) S'evitarà expressament l'ús de materials reflectors en les teulades.

2. Amb la finalitat de garantir la deguda adaptació paisatgística d'estes edificacions en el seu entorn, es podrà exigir l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el mig on es localitzen, incloent-hi estudis d'integració paisatgística.



Secció onzena

Infraestructures



Article 66. Normes generals sobre les obres d'infraestructures

1. En l'àmbit del PE es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus com ara estesos elèctrics, o de comunicacions, a excepció de les obres d'infraestructura a realitzar per la Confederació Hidrogràfica del Segura en l'àmbit de les seues competències, així com aquelles destinades a l'interés general propostes per les administracions públiques, amb caràcter excepcional sempre que, en aquest últim cas, es demostre la impossibilitat de la seua ubicació en un altre tipus de sòl i depenent sempre de la seua avaluació d'impacte ambiental, cas de requerir-la legalment.

2. En el cas que fora totalment necessari i s'haguera motivat prou, segons el règim d'excepcions de l'apartat anterior, en la realització de noves infraestructures que afecten el Paratge Natural Municipal, s'optarà per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menor impacte sobre l'espai natural protegit, sent necessari a l'obtenció de l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjuí de l'obligació d'obtindre les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.



3. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus, haurà d'atindre's, a més de a les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als següents requisits genèrics:

a) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la generació d'impactes significatius.

b) Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, havent de procedir, a la terminació de les mateixes, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.

c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures hauran d'obtindre's, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.

d) Queda estrictament prohibit el depòsit i abocament de residus, tant líquids com sòlids, durant la realització de qualsevol infraestructura, siga quin siga la seua naturalesa i origen.



Secció dotzena

Plans d'acció territorial



Article 67. Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana

Respecte d'això caldrà ajustar-se al que estableix el Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant un Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com la major part del Paratge com a Zona apta amb compliment de Prescripcions en Estudi d'Impacte Ambiental dins de la Zona Eòlica núm. 15, i un xicotet sector residual en les proximitats del Barranco de les Tres Fonts com a Zona Apta.



Secció tretzena

Activitats d'investigació



Article 68. Promoció de les activitats d'investigació

1. Amb independència del potencial ús públic del Paratge Natural Municipal com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament del Pinós, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient i la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, per a una millor gestió i administració de l'espai natural protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i patrimonials.

2. Les dites activitats podran realitzar-se, atenent a les seues característiques i requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o per mitjà de les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. Respecte d'això, es susbscriuran amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.

3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del Paratge Natural Municipal són les següents, en relació oberta que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:

a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.



b) Desenrotllament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de fauna i flora (incloses les espècies i varietats agrícoles tradicionals de la zona) considerades d'interés especial

pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, així com sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.

c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el mig humà tradicional del Paratge Natural Municipal.

d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: tècnica, jurídica, administrativa i econòmica.

e) Mètodes de gestió de l'ús públic del Paratge Natural Municipal.

4. L'Ajuntament del Pinós facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del Paratge Natural Municipal.



Article 69. Autoritzacions

1. Sense perjuí del règim general d'autoritzacions que figura en les Disposicions Generals d'aquesta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament del Pinós o a la conselleria competent en matèria de medi ambient o de projectes d'investigació que tinguen per objecte els recursos ambientals del Paratge Natural Municipal:

a) Les actuacions que afecten directament o indirectament a la flora, fauna o els hàbitats protegits requeriran l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient i la comunicació a l'Ajuntament del Pinós. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que vaja a realitzar l'activitat investigadora acompanyarà a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que es vaja a desenrotllar.

b) Les autoritzacions podran contindre condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap la seua revocació si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les labors d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.

c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada haurà de presentar informe l'Ajuntament El Pinós sobre els resultats, així com sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En supòsit que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte haurà d'aportar un exemplar de la publicació.



d) Les autoritzacions atorgades per a la receptació científica d'aus no exclouen la necessitat d'obtindre per l'anellador els permisos particulars corresponents, si és el cas.

e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del Paratge Natural Municipal que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requerixen autorització prèvia, deuran, no obstant, comunicar a l'Ajuntament del Pinós l'existència del projecte, havent de facilitar al mateix l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del Paratge Natural Municipal.

2. El règim d'autoritzacions per a actuacions arqueològiques o paleontològiques en l'àmbit del PE serà l'establit a aquest efecte en la legislació sectorial corresponent i el que s'ha arreplegat en l'article 31.5 del PE.



TÍTOL III

Normes particulars de regulació d'usos i activitats



CAPÍTOL I

Conceptes i aspectes generals



Article 70. Concepte

1. Als efectes de particularitzar les normes protectores establides per mitjà del PE, s'ha distingit en l'àmbit del Paratge Natural Municipal una sèrie de zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora. Al seu torn, estes zones s'han subdividit en diferents àrees:

a) Zona d'Ús Especial (ZUE). Àrea d'interpretació ambiental.

b) Zones en Restauració (ZR). Àrea de restauració de pedreres.

c) Zona d'Ús Compatible (ZUC). Àrea forestal.

d) Zona d'Ús Limitat (ZUL):

Àrea de protecció ecològica (ZUL-1).

Àrea de protecció cultural (ZUL-2).

2. Les determinacions inherents a estes categories de protecció constituïeixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides pel PE.



Article 71. Interpretació

1. En tot el no regulat en les Normes Particulars seran aplicables les disposicions contingudes en les Normes Generals de Regulació d'usos i activitats.

2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.



CAPÍTOL II

Zona d'ús especial



Article 72. Caracterització i objectius específics

1. En aquesta categoria s'inclouen aquells espais que, quant a les seues característiques específiques (situació, accessos, infraestructures i edificacions i instal·lacions preexistents), de la seua capacitat d'acollida, o de la seua menor qualitat ambiental relativa, poden resultar adequats per a albergar instal·lacions, activitats o serveis que redunden en benefici de la gestió de l'àrea protegida.

2. Quant a l'ordenació, la Zona d'Ús Especial (ZUE) està constituïda exclusivament per l'Àrea següent: Àrea d'interpretació ambiental.



Esta àrea està definida pel conjunt del Centre d'Interpretació Ambiental de Monte Coto, que al seu torn inclou l'edificació de l'Aula de Naturalesa, un refugi forestal, la zona recreativa de Tres Fonts amb una àrea d'acampada i zona de picnic i les zones d'aparcament.

L'Àrea d'interpretació ambiental es localitza en la vessant nord de la Serra del Reclot, just en la unió dels barrancs de la Quitranera i el de Tres Fonts, amb un accés principal per pista des de la pedania de les Enzebres.

La Zona d'Ús Especial (ZUE) té una superfície total de 27,95 hectàrees.

3. La Zona d'Ús Especial. (ZUE), per la seua particular ubicació, les seues característiques intrínseques, tant fisiconaturals com derivades de l'activitat humana, i per les seues especials potencialitats d'ús, compleix, entre altres, la següent funció específica: una funció social orientada a l'ús educatiu i d'interpretació de la naturalesa, destinada als usuaris de l'espai natural protegit en general, i en especial a la comunitat educativa. D'aquesta manera també servix per a contribuir a la posada en valor dels propis recursos de l'espai natural protegit. A més presta una funció de suport per a l'activitat científica i investigadora.



Així mateix, presta una funció social com a lloc d'escampament i recreació; en l'actualitat presenta condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives.



Article 73. Usos permesos

1. L'ús públic lligat al gaudi i coneixement de la naturalesa, sempre que s'ajuste a les normes generals i particulars del PE, així com a les normatives sectorials que li siguen d'aplicació.

2. El pati concentrat es produirà exclusivament en les zones habilitades a aquest efecte.

3. Activitats de pícnic en l'àrea recreativa.

4. Instal·lació de contenidors per a fems sòlids en la zona i papereres distribuïdes per la mateixa, amb arreplega periòdica per part de l'Ajuntament del Pinós, encara que es promourà entre els usuaris el transport dels fems generades per ells mateixos cap a les zones urbanes d'origen.

5. Instal·lació i substitució d'elements de mobiliari d'ús públic com a bancs, taules, tanques i palissades de fusta i papereres, així com indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del Paratge Natural Municipal i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE. Estos elements hauran d'utilitzar tipologies de disseny rústic, de manera que no causen impactes visuals negatius i queden integrades en l'entone.



6. Col·locació de panells didàctics i informatius en què es relacionen els principals recursos naturals (flora i fauna) i culturals del Paratge Natural Municipal, així com les rutes i itineraris per a recórrer-ho.



7. Obres i actuacions per a la creació de punts d'aigua com ara basses o tolls per a potenciar la presència d'enclavaments propicis per a la fauna en general i per al desenrotllament i la reproducció dels amfibis en particular.

8. Obres de manteniment, restauració i rehabilitació de les edificacions presents en l'àrea segons el que disposen els articles 64 i 65 de la normativa general del PE.

9. Amb caràcter excepcional i sempre que es motive prou la seua necessitat com a conseqüència d'una millora en la gestió de l'ús públic, científic i educatiu, podrà permetre's la construcció d'edificacions de nova planta complint els criteris i condicionants establits en l'article 65 de la Normativa General. En tot cas, i sense perjuí d'altres requisits exigits en la legislació sectorial aplicable, la construcció de nova planta en l'àmbit del PE requerirà, almenys, l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.



10. Actuacions de restauració i integració paisatgística de l'entorn del conjunt d'edificacions, entre les que poden trobar-se la plantació i repoblació amb espècies agrícoles i forestals pròpies de l'espai natural protegit, amb la possibilitat de crear un jardí etnobotànic que puga servir com a complement per a la interpretació ambiental.



11. En les instal·lacions de l'Aula de Naturalesa podran celebrar-se cursos d'extensió, divulgació científica, formatius, escoles d'estiu, pràctiques universitàries, conferències, etc., que contribuïsquen al coneixement i posada en valor dels recursos naturals del Paratge Natural Municipal.

12. La regulació específica de les visites organitzades i de grups a l'Aula de Naturalesa s'establirà en el Pla d'Ús Públic o Ordenança corresponent, després de la realització dels estudis i anàlisis corresponents. L'Ajuntament del Pinós podrà establir horaris de visita, fora dels quals el centre romandrà tancat.



Article 74. Limitacions d'ús

1. Generalment, queden prohibits els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquest espai natural protegit o dificulten la realització dels usos preferents.

2. L'aparcament de vehicles no extralimitarà les zones establides i senyalitzades a aquest efecte junt amb el camí d'accés al Centre.

3. Es prohibeix la circulació de vehicles motoritzats i de bicicletes de muntanya en les els trams de pista que discorren per aquesta àrea que es troben tancats al pas per l'Ajuntament del Pinós per mitjà de barreres o cadenes, a excepció dels casos especials previstos en l'article 62 de la normativa general del PE i que siguen autoritzats per l'Ajuntament del Pinós.

4. Segons el que disposa l'article 39 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, es consideren zones de seguretat totes les edificacions i instal·lacions presents en la Zona d'Ús Especial, inclòs l'àrea recreativa i zona d'acampada de Tres Fonts, a més d'un perímetre de protecció de 50 metres al voltant de les mateixes. També tenen aquesta consideració tots els camins d'ús públic i una franja de 50 metres a cada costat dels mateixos, i de 25 metres en el cas de les sendes.

En les zones de seguretat, per a evitar danys a les persones o als béns, l'exercici de la caça està limitat, quedant prohibit tant l'ocupació com la tinença d'armes carregades en les mateixes, així com disparar cap a elles quan els projectils puguen aconseguir-les.

5. Queden expressament prohibits:

a) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.

b) Totes les instal·lacions, edificacions, construccions o ampliacions de les mateixes que no hagen sigut permeses expressament en qualsevol dels apartats de l'article anterior.

c) La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la grandària que tenen, el disseny i la col·locació siguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai natural protegit, així com també els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal, els quals, en tots els casos, s'atindran a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.





CAPÍTOL III

Zones en restauració



Article 75. Caracterització i objectius específics

1. En aquesta categoria s'inclouen tant les zones susceptibles de restauració ambiental dels impactes generats com a conseqüència l'activitat minera: antigues pedreres fora d'explotació, com aquelles que ja han sigut restaurades per mitjà de l'execució de diversos projectes.



2. Quant a l'ordenació les Zones en Restauració (ZR) inclouen les següents pedreres fora d'explotació restaurades per l'Ajuntament del Pinós en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de mines que s'enumeren a continuació: Acoto-P200011, Acoto-P200022.



Les Zones en Restauració (ZR) tenen una superfície total de 2,36 hectàrees.

3. Les Zones en Restauració (ZR) complixen, entre altres, la següent funció específica: el principal objectiu establit per a aquesta categoria és la seua restauració ambiental i paisatgística com a zona degradada. A més, un objectiu complementari que es pot plantejar per a determinades pedreres, una vegada restaurades, és destinar-les a un ús recreatiu no intensiu, i fonamentalment d'interpretació del patrimoni geològic i miner.



Article 76. Règim d'ordenació

1. Es consideren activitats permeses, amb caràcter general, totes aquelles destinades a restaurar les àrees degradades per l'activitat minera, de forma permeten recuperar ambientalment i paisatgísticament estos espais.

2. En el cas de la restauració de l'antiga pedrera, s'haurà d'atendre al que disposa el Decret 82/2005, de 22 d'abril, del Consell, d'ordenació ambiental d'explotacions mineres en espais forestals de la Comunitat Valenciana.

3. En els Plans de restauració de pedreres s'hauran de considerar les premisses següents:

a) La topografia final haurà de tindre un modelatge adequat per a recuperar un aspecte fisiogràfic concordant amb el del seu entorn natural, que siga geotècnicament estable i que permeta el desenrotllament de la vegetació.

b) Amb relació al farcit del buit de la pedrera caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell. Així, s'empraran únicament els residus inerts adequats que compten amb la declaració administrativa corresponent, en el cas que aquesta siga necessària.



c) S'aplicaran labors de preparació del sòl per a afavorir l'establiment de la vegetació. En el cas que les solucions tècniques obliguen a emprar talussos de gran longitud per la realitat física existent, serà necessari aplicar tècniques de bioenginyeria (garberes, estacatges, banquetes amb microconques, mantes orgàniques, geoxarxes, etc.) per a reduir la capacitat erosiva de l'escolament, alhora que s'oferix un suport a les plantes.

d) L'alteració de la hidrologia haurà de corregir-se establint un sistema de drenatge adequat que permeta mantindre la dinàmica natural de l'aigua i els seus efectes per erosió, transport i sedimentació. Per a això s'haurà d'establir una xarxa de drenatge la funció principal de la qual siga aprofitar al màxim l'aigua de pluja. Al mateix temps haurà d'estar dissenyada per a evacuar l'excés d'aigua a fi d'evitar, corregir o minimitzar els processos d'erosió i contaminació de cursos naturals amb sediments procedents de l'explotació.

e) La terra vegetal aportada, que haurà de tindre unes característiques semblants a les del seu entorn, serà adequada per a albergar una coberta vegetal d'acord amb el disseny de la revegetació.

f) Es descriurà i justificarà adequadament la revegetació a desenrotllar. Concretament, es determinarà el mètode més adequat d'introducció d'espècies (sembra, hidrosembra i/o plantació) i es descriurà rigorosament la dosi de sembra i la seua composició, elements de la hidrosembra o densitat de plantació i proporció relativa de cada espècie a la distribució de les mateixes sobre el terreny a restaurar. En el cas de combinar diversos mètodes, s'identificaran en la cartografia que acompanye al Pla de Restauració les diferents zones.

g) Quant a l'elecció d'espècies a introduir, aquesta ha d'estar fonamentada en les característiques fitoclimàtiques, edàfiques i fisiogràfiques de la zona. Es tractarà d'aconseguir una cobertura del sòl del 100 % per mitjà de l'ocupació d'espècies autòctones arbòries, arbustives i herbàcies tenint en compte les distintes funcions de la vegetació (ràpida cobertura, protecció del sòl i millora de la seua estructura, manteniment de la biodiversitat, etc.).

h) Per a assegurar l'establiment de la coberta vegetal s'aplicaran regs. Es donarà un primer reg una vegada executada la revegetació i durant diversos anys següents a la plantació d'acord amb les necessitats hídriques identificades en cada cas.

4. Una vegada restaurades aquests espais, podran destinar-se a un ús recreatiu no intensiu, i fonamentalment d'interpretació del patrimoni geològic i miner.



CAPÍTOL IV

Zona d'ús compatible



Article 77. Caracterització i objectius específics

1. En aquesta categoria s'inclouen aquells sectors del Paratge Natural Municipal en què les característiques del medi natural admeten o requerixen la compatibilització de la preservació amb els usos tradicionals de l'espai natural protegit (activitat forestal, ramadera i cinegètica, entre altres), així com amb usos educatius, recreatius i amb altres complementaris i compatibles amb els objectius de conservació.

2. Quant a l'ordenació, la Zona d'Ús Compatible (ZUC) està constituïda exclusivament per l'Àrea següent: Àrea forestal.

Comprén gran part de la part de la parcel·la I del MUP Coto i Annexos (a excepció de l'àrea de protecció arqueològica ZUL-2), en el que es desenrotlla vegetació forestal amb predomini de formacions arbòries de pi blanc.

L'Àrea forestal es correspon amb una superfície de 191,65 hectàrees.

3. Els objectius específics plantejats per a aquesta categoria de protecció (Zona d'Ús Compatible) es poden sintetitzar en:

a) Mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica; preservar la qualitat ambiental de l'espai natural protegit.

b) Fomentar actuacions dirigides a potenciar els hàbitats naturals de major interés en l'espai natural protegit.

c) Conservació i millora de la vegetació natural existent, potenciació de la mateixa i de la seua regeneració natural.

d) Combatre els processos erosius, principalment en els sectors amb sòls més degradats (vessant sud del Paratge Natural Municipal).

e) Preservar i recuperar les fites paisatgístiques existents.

f) Manteniment de les activitats tradicionals de l'espai compatibles amb les finalitats que motiven la declaració de Paratge Natural Municipal i que han realitzat en el mateix històricament, permetent la seua conservació fins als nostres dies.



Article 78. Usos permesos

1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals del Paratge Natural Municipal i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.

2. Queden específicament permesos els usos següents:

a) Actuacions de conservació i regeneració d'ecosistemes, i en especial mesures per a potenciar les comunitats naturals d'interés característiques de l'àmbit del PE i la millora d'hàbitats per a la fauna.

b) Tractaments silvícoles de millora de la vegetació forestal com ara cures culturals i netes, eliminació selectiva del matoll i altres actuacions per a aconseguir la regeneració natural.

c) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, seguint el que disposa la legislació sectorial que s'aplique, així com amb allò que s'ha arreplegat en l'article 41 de la normativa general del PE.

d) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, com basses, tolles o bassiots.

e) Les actuacions de gestió dels recursos hídrics promoguts per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències.

f) Infraestructures de defensa contra incendis forestals, sempre que apareguen previstes en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, comptant en tot cas amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

g) Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, mores, espàrrecs, etc., sense perjuí de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial, per la seua intensitat o altres causes, per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibit l'arrancada de la planta, havent de recol·lectar-se per mitjà de curta.

h) Es podrà autoritzar la recuperació d'antics camps de cultiu abandonats amb fins ecològics, paisatgístics i relatius a la prevenció d'incendis forestals.

i) Es considera autoritzable el pasturatge extensiu davall les condicions establides en la normativa sectorial i allò que s'ha arreplegat en les normes generals del PE.

j) L'activitat cinegètica tal com es contempla en les disposicions de les normes generals del PE.

k) Accions encaminades a possibilitar les activitats naturalístiques, científiques i didacticoecològiques que contribuïsquen al coneixement d'aquest espai natural protegit i els seus principals valors.

l) Es permet l'ús públic extensiu de caràcter naturalístic que no supose eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai natural protegit, com el senderisme controlat. En tot cas, el senderisme i excursionisme haurà de realitzar-se exclusivament pels itineraris senyalitzats a aquest efecte.

m) Es permeten les labors de manteniment de sendes i la instal·lació d'infraestructures d'ús públic de caràcter bla lligades als mateixos (barreres, defenses anticirculació, dispositius de seguretat, etc.), sempre que es prenguen les precaucions oportunes per a evitar danys a la vegetació d'especial rellevància. Els miradors i les instal·lacions de seguretat seran les úniques infraestructures majors permeses.

n) Es permet la senyalització i homologació de noves sendes sempre que estiga justificada la seua necessitat i la seua implantació no cause danys als valors d'interés del Paratge Natural Municipal. A més de complir amb la regulació existent per a aquest tipus d'actuació, es requerirà l'informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient.



En tot cas, hauran de tindre's en compte els següents condicionants per al disseny del traçat:

1.º. La senda es recolzarà sobre antics camins o sengles.

2.º. La senda tindrà l'amplària mínima possible compatible amb la seua funcionalitat.

3.º. Es considerarà el tipus de sòl i el pendent de manera que es minimitze el risc d'erosió.

4.º. S'establirà un disseny que minimitze la necessitat d'obres com a excavacions, farciments, murs i fonamentacions.

5.º. Es procurarà la creació de sendes circulars.

– la forma del traçat haurà d'integrar-se en la naturalesa, tractant d'evitar els traçats rectes durant longituds prolongades, A més, es procurarà l'adaptació del traçat a elements existents com ara penyals, espècies vegetals de port considerable, etc., la qual cosa permetrà, a més de conservar els dits elements, crear traçats més irregulars.



o) Actuacions de recuperació i posada en valor dels recursos etnològics presents en la zona, com els corrals, a fi de potenciar l'atractiu de l'espai natural protegit, recuperant usos i costums i valorant les activitats tradicionals.



Article 79. Limitacions d'ús

1. Es consideren usos prohibits, a tots els efectes, tots els que comporten alteració i degradació del medi i dels valors naturals que tanca o dificulten el desenrotllament dels usos permesos.

2. Queden específicament prohibits els següents usos o activitats:



a) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les infraestructures d'ús públic extensiu de caràcter bla permeses en l'article anterior.

b) Edificacions de nova planta o construccions de qualsevol tipus i per a qualsevol finalitat.

c) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, així com la realització d'activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural.

d) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i extinció d'incendis forestals segons allò que s'ha previst en l'article anterior, així com, amb caràcter excepcional, aquelles destinades a l'interés general propostes per les administracions públiques, sempre que es demostre la impossibilitat de la seua ubicació en un altre tipus de sòl i depenent sempre de la seua avaluació d'impacte ambiental, cas de requerir-la legalment.

e) El trànsit de vehicles motoritzats fora dels camins en què s'autoritza expressament, excepte per als serveis de gestió, vigilància i manteniment de l'espai natural protegit, prevenció i extinció d'incendis, així com els destinats a la realització de treballs agrícoles i forestals en les zones corresponents.

f) La instal·lació de suports de publicitat de qualsevol tipus o d'altres elements anàlegs, així com qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional, destinada a proporcionar informació sobre l'espai natural protegit i els seus valors objecte de protecció, sense que suposen deteriorament del paisatge.

g) Es prohibix l'ús del foc amb qualsevol finalitat.



CAPÍTOL V

Zona d'ús limitat



Article 80. Caracterització i objectius específics

1. Es tracta d'àrees amb alta qualitat ecològica, o bé amb presència d'elements fràgils o representatius de l'espai natural protegit (com ara elements d'interés geològic o geomorfològic, o jaciments arqueològics), en les que els objectius de conservació impliquen certes restriccions d'ús i l'aplicació de medides addicionals de protecció.

La Zona d'Ús Limitat constituïx el màxim exponent del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós des del punt de vista de la protecció. Comprén aquelles zones de l'espai natural protegit que contenen elevat interés natural i cultural (jaciments arqueològics).



2. Quant a l'ordenació, la Zona d'Ús Limitat (ZUL) s'ha dividit al seu torn en dues àrees: Àrea de Protecció Ecològica (ZUL-1) i Àrea de Protecció Cultural (ZUL-2), les quals s'han diferenciat en funció dels distints valors i els usos actuals i proposats.

La caracterització de cada una d'aquestes àrees és la següent:

a) Àrea de Protecció Ecològica (ZUL-1): inclou els sectors del Paratge Natural Municipal que presenten major valor ecològic, en particular:

1.º. Els enclavaments amb presència de bosquetes de roure valencià o roure valencià (Quercus faginea) que apareixen junt amb masses de carrasca (Quercus rotundifolia) en la partida de la Quitranera (límit E de l'espai). Aquesta formació de roures té un gran interés, ja que, en l'actualitat, probablement, es tracta d'una de les més meridionals de la Comunitat Valenciana.

2.º. La zona de l'Algarejo, la qual es troba esguitada d'ambients rupícoles dominats pel complex exoserial edafoxerófilo Rhamno lycioides-Juniperetum phoeniceae faciación rhamnetosum borgiae. Aquests penyals, resguardats d'una exposició solejada i on es deixa notar la humitat, es troben colonitzats per formacions com Rhamno lycioides-Juniperetum phoeniceae subsp. rhamnetosum borgiae, Petrorhagio saxifragae-Erodietum saxatilis i Saxifragetum cossonianae.



L'Àrea de Protecció Ecològica és idònia per a la nidificació de rapaços i es considera una àrea per a la protecció d'aquestes aus.

L'Àrea de Protecció Ecològica té una superfície de 51,65 hectàrees.



b) Àrea de Protecció Cultural (ZUL-2): aquesta àrea quedaria definida pel jaciment arqueològic El Castillarejo (de l'edat del Bronze). La superfície de l'àrea de protecció arqueològica és d'11, 89 hectàrees.

La Zona d'Ús Limitat té una superfície total de 63,54 hectàrees.



3. Els objectius específics plantejats per a aquesta categoria de protecció (Zona d'Ús Limitat) es poden sintetitzar en:

a) Mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica.

b) Afavorir el desenrotllament, evolució i extensió de les masses de quercíneas en el Paratge Natural Municipal i garantir la regeneració natural d'aquestes masses.

c) Possibilitar la reintroducció i/o reforços poblacionals amb espècies d'interés en aquesta unitat.

d) Fomentar recorreguts botànics didàctics i rutes ecològiques per a la docència botànica.

e) Fomentar la interpretació del patrimoni basada en l'ús i aprofitament tradicional que s'ha fet d'aquestes formacions i que ha condicionat el seu estat actual (carboneig).

f) Conservació de poblacions de tàxons vegetals endèmics, rars o amenaçats en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com dels hàbitats i unitats de vegetació que els contenen.

g) Afavorir la conservació dels substrats sobre els quals creix la vegetació d'interés, i en especial els perfils-tipus geològics o de sòls.



h) Dur a terme accions per a protegir els rapaços enfront de qualsevol amenaça present o futura.

i) Realitzar un seguiment dels rapaços presents en la zona i dels seus hàbitats prioritaris.

j) Conservació, estudi i posada en valor dels jaciments arqueològics presents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal.

4. Plantejar estos objectius suposa necessàriament una limitació de les possibilitats d'ús, i es permeten únicament aquells compatibles amb els objectius proposats.



Article 81. Règim d'ordenació en la Zona d'Ús Limitat (ZUL)

1. Règim d'ordenació en l'Àrea de Protecció Ecològica (ZUL-1).



Dins d'aquesta àrea es considera prioritari potenciar el desenrotllament i evolució de les masses de quercíneas presents i garantir la seua regeneració natural, amb especial atenció a l'espècie Quercus faginea i de les espècies rupícoles presents en la zona de l'Algarejo.

Per a això, queden específicament permesos:

a) Actuacions de conservació i regeneració d'ecosistemes, i en especial mesures per a potenciar les comunitats naturals d'interés descrites i la millora d'hàbitats per a la fauna.

b) Tractaments silvícoles de millora de la vegetació forestal com ara cures culturals i netes, eliminació selectiva del matoll i altres actuacions per a aconseguir la regeneració natural.

c) Reintroducció i/o reforços poblacionals amb espècies d'interés en aquesta unitat para cada un dels hàbitats característics presents.



d) Conservació de poblacions de tàxons vegetals endèmics, rars o amenaçats en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com dels hàbitats i unitats de vegetació que els contenen.

D'altra banda, es considera permés i com a activitat a potenciar el desenrotllament de recorreguts botànics per aquesta zona, utilitzant per a això l'itinerari habilitat a aquest efecte denominat Senda del Gal·lers. Així mateix es permet el manteniment i equipament de la senda per a la seua utilització correcta pels usuaris.

2. Règim d'ordenació en l'Àrea de Protecció Cultural (ZUL-2).

Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la protecció, conservació i millora dels elements de patrimoni cultural presents en aquesta àrea, així com aquells destinats a la seua posada en valor.

En tot cas, qualsevol actuació que pretenga realitzar-se en la mateixa, haurà d'obtindre l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de cultura.

Queden específicament permesos els usos següents:

a) Estudis científics dels diferents jaciments arqueològics, així com la busca i prospecció de nous jaciments.

Tota actuació arqueològica o paleontològica haurà de ser autoritzada expressament per la conselleria competent en matèria de cultura, segons el que estableix la legislació sectorial vigent, el que disposa l'article 31 de les normes generals i el règim d'autoritzacions del PE.

b) Tractaments de millora i conservació de l'estat dels jaciments.



c) En consonància amb allò que s'ha arreplegat en el preàmbul de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, es fomentarà la posada en valor i la difusió dels elements de patrimoni cultural existents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal. D'aquesta manera, els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics podran acollir usos turístics o educatius i interpretatius sempre que estos no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals i prèvia l'obtenció de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.



Per a això, l'Ajuntament del Pinós, en cooperació amb les entitats científiques que hagen col·laborat en la realització dels treballs arqueològics, podrà habilitar per a ús interpretatiu itineraris de visita als jaciments. Per a facilitar la visita, es podran col·locar panells didàctics i explicatius dels jaciments, havent de quedar totalment integrats en el seu entorn.

d) Repoblació amb espècies agrícoles o forestals, amb l'autorització prèvia de les conselleries competents en matèria de medi ambient i cultura, quan a causa dels estudis arqueològics s'hagen quedat àrees desproveïdes de vegetació natural a fi de pal·liar l'erosió i sempre que aquesta repoblació no puga causar dany als béns patrimonials.



Es consideren usos prohibits, amb caràcter general:

a) Tots els que comporten la degradació dels béns historicoculturals. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculades a la millora, conservació i difusió d'aquests enclavaments.

b) Queda totalment prohibida l'espoliació de qualsevol element que puga suposar la pèrdua de material historicocultural de l'espai natural protegit.



TÍTOL IV

Normes per a la gestió del Paratge Natural Municipal



Article 82. Règim general

1. L'administració i gestió del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós correspon a l'Ajuntament del Pinós.

2. La conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits podrà prestar a l'Ajuntament del Pinós l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del Paratge Natural Municipal.

3. El règim de gestió del Paratge Natural Municipal atendrà al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, així com a les determinacions específiques que estableix en l'esmentada matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell.

4. La gestió del Paratge Natural Municipal, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, podrà delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Esta gestió també podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.



5. L'Ajuntament del Pinós podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del Paratge Natural Municipal dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i locals, l'administració general de l'estat, a través del Ministeri competent en matèria de medi ambient o de la Confederació Hidrogràfica del Segura, les Universitats i centres d'investigació i del sector privat, tal com una Fundació, un Consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.





Article 83. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal

Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Monte Coto-Pinós, segons s'estableix en el decret de declaració de l'espai natural protegit, atenint-se d'aquesta manera a allò que s'ha previst en l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.



TÍTOL V

Mecanisme de finançament



Article 84. Règim general

1. El finançament del Paratge Natural Municipal correrà per compte de l'Ajuntament del Pinós.

2. L'Ajuntament del Pinós habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal.

3. La conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits podrà participar en el finançament del Paratge Natural Municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals, sense perjuí dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural Municipal.



TÍTOL VI

Règim sancionador



Article 85. Règim sancionador

1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural Municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjuí de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre orde en què es poguera incórrer.

2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.

Mapa web