DECRET 146/2014, de 5 de setembre, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Muela de los Tres Reinos, al terme municipal de Castielfabib.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7356 de 09.09.2014 | |
| Número identificador: | 2014/8171 | |
| Referència Base de Dades: | 007982/2014 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Infraestructures, Territori i Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, municipi , paratge natural Descriptors toponímics: Castielfabib
DECRET 146/2014, de 5 de setembre, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat Muela de los Tres Reinos, al terme municipal de Castielfabib. [2014/8171]
PREÀMBUL
El Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos s'ubica a la Muela del Royo (també coneguda com a Muela de Arroyo Cerezo o Muela de la Cruz de los Tres Reinos), un enclavament que pertany al domini de la serralada Ibèrica i que compartixen les comunitats autònomes d'Aragó, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana. Situat a l'oest del terme municipal de Castielfabib, al costat de la pedania d'Arroyo Cerezo, el paratge pren el nom d'un dels punts més alts del Racó d'Ademús: el cim de la mola, on es troba allotjada la creu dels Tres Regnes, a 1.560 metres sobre el nivell del mar.
El límit del paratge natural municipal coincidix amb els límits de la forest del Catàleg de Forests d'Utilitat Pública de la província de València núm. 48, denominada La Muela, i comprén una superfície de més de 560 hectàrees. La part superior és un extens altiplà que ocupa la major part del cim pels vessants del qual discorren els principals barrancs, de notable pendent, i que delimiten espais amb llomes com la lloma del Moro i altres paratges rocosos com el Tormo i el Tormagal. La morfologia de moles és típica de la zona, ja que sobre formacions detrítiques blanes del cretaci inferior (formació d'arenes d'Utrilla i membre de margues de Losilla) es localitzen les calcàries d'Aras de los Olmos i, ocasionalment, la formació dolomítica, resistents a l'erosió.
Enquadrat dins d'una autèntica cruïlla de províncies biogeogràfiques, en què es distingixen la província catalano-valenciano-provençal i la província castellano-aragonesa, el Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos està cobert per arbratge (Pinus nigra, acompanyat de Pinus sylvestris i Quercus faginea), per matoll esclerofil·le arborescent (màquies i altres matolls alts) de savines i ginebres, i matoll o herbassar de muntanya. Esta vegetació està fortament condicionada per les característiques climàtiques, orogràfiques i edàfiques imperants a la Muela, la variabilitat de la qual entre l'extens cim i els vessants permeten que hi haja una certa diversitat vegetal. Al Paratge, esta diferenciació s'aprecia en la presència de pinedes i savines de la planura, i de roures valencians, cirerers de Santa Llúcia, corners, etc. al vessant oriental, i xopades als voltants dels barrancs.
Estos ecosistemes forestals, units a la presència de les seues preses habituals a les terra de cultiu contigües, afavorixen la presència de rapaços, tant diürns (àguila reial, àguila serpera, falcó pelegrí i esparver) com nocturnes (amb presència del duc, el mussol comú i el gamarús). En espais oberts amb un matoll i arbratge més o menys dispers apareixen espècies cinegètiques com la perdiu o la guatla comuna i altres com l'enganyapastors europeu, el cotoliu o l'abellerol. Altres espècies, en este cas associades a cavitats, són la falcia, la merla blava i la merla de cua blanca. Hi ha un ampli nombre d'espècies de mamífers, quasi totes catalogades espècies cinegètiques, com és el cas del conill, la llebre, el porc senglar, la rabosa, el cérvol i el cabirol, així com espècies protegides com el gat salvatge, la fagina i el teixó. Finalment, cal esmentar que l'ambient de xericitat i les nombroses hores de sol fan de la zona un lloc propici per als rèptils. A les solanes són freqüents espècies com la sargantana corredora i el fardatxo ocel·lat, mentres que a les pinedes i les ombries amb vegetació més densa són la sargantana ibèrica i la serp verda les més habituals.
Finalment, cal destacar d'este singular paratge natural municipal que, segons conta la llegenda, la creu dels Tres Regnes pren este nom perquè al voltant d'este punt trifini, on convergixen els antics regnes de Castella, Aragó i València, es reunien els reis d'estos tres regnes per a parlamentar sense que cap d'ells abandonara el seu territori respectiu.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Castielfabib, la Generalitat, en virtut del que establix l'article 49.1.10 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que establix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució espanyola i després d'haver-se complit en el procediment els tràmits previstos específicament en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, així com les disposicions de l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, d'acord amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia 5 de setembre de 2014,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara Paratge Natural Municipal l'espai denominat Muela de los Tres Reinos, en el terme municipal de Castielfabib, per al qual s'establix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes que conté la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés ecològic, paisatgístic i sociocultural del Paratge Natural Municipal, i d'acord amb les disposicions de la Llei 11/1994 esmentada i del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, este règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals i no s'hi admet ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos, amb una superfície de 567,26 hectàrees, es localitza al terme municipal de Castielfabib (Racó d'Ademús), a la província de València, i la seua delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II d'este decret, respectivament.
2. En el cas de discrepància eventual entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica prevaldrà la primera.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i gestió del Paratge Natural Municipal correspon a l'Ajuntament de Castielfabib.
2. La direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits designarà un/a tècnic/a de la conselleria que tinga les competències en matèria mediambiental, el/la qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del Paratge Natural Municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del Paratge Natural Municipal podran continuar desenrotllant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven esta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, exclosa la utilització urbanística dels seus terrenys, d'acord amb les seues regulacions específiques i allò que s'ha establit en este decret i en el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos corresponent, el document normatiu del qual consta en l'annex III d'este decret.
En l'àmbit del Paratge Natural Municipal, les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors ecològics, paisatgístics i culturals del paratge, i s'avaluaran amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades en els voltants de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla Especial de Protecció
1. En virtut de les disposicions de l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, s'aprova el Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos al terme municipal de Castielfabib.
2. En l'annex III d'este decret s'inclou la part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos esmentat.
Article 6. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà compost per:
a) Quatre representants triats/triades, per mitjà d'un acord de Ple, per l'Ajuntament de Castielfabib, dels quals un d'ells/elles actuarà com a secretari/ària del Consell de Participació.
b) Un/a representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
c) Un/a representant dels servicis territorials de València de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
d) Un/a representant dels servicis territorials de València de la conselleria competent en matèria forestal.
e) Dos representants dels interessos socials, institucionals o econòmics afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o amb objectius que coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, triat/triada pels / per les mateixos/es per règim de majoria.
La duració del mandat dels representants del grup a coincidirà amb la del període corresponent de govern municipal i es procedirà a la seua designació a l'inici de cada un d'estos.
L'Ajuntament de Castielfabib podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el Paratge Natural Municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació haurà de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos es constituirà en el termini de sis mesos des de la seua declaració. Esta constitució haurà de ser comunicada per l'Ajuntament de Castielfabib a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits en el termini de dos mesos.
4. Seran funcions d'este òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat.
5. El/La president/a del Consell de Participació serà nomenat/ada per l'Ajuntament de Castielfabib, per mitjà d'un acord del Ple, entre els/les membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, este podrà aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjuí de les disposicions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del Paratge Natural Municipal anirà a compte de l'Ajuntament de Castielfabib.
2. L'Ajuntament de Castielfabib habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà participar en el finançament del Paratge Natural Municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, sense perjuí dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural Municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural Municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjuí de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre orde en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. No increment de gasto
La implementació i el desplegament posterior d'este decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignat a la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificacions del decret
Qualsevol modificació del que establix este decret haurà de ser aprovada per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Castielfabib, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la proposta de declaració del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos.
Segona. Execució i desplegament
S'autoritza la persona titular de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el necessari per a l'execució i el desplegament d'este decret.
Tercera. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Chestse, 5 de setembre de 2014
El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART
La consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient
ISABEL BONIG TRIGUEROS
ANNEX I
Delimitació textual del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos coincidix amb els límits de la forest del Catàleg de Forests d'Utilitat Pública de la província de València núm. 48, denominada La Muela, segons la cartografia digital de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de març de 2012.
2. Els límits geogràfics del paratge són els següents:
a) Nord: terme de Veguillas de la Sierra (Terol).
b) Est: propietats particulars del terme municipal de Castielfabib (Arroyo Cerezo).
c) Sud: terme de Salvacañete (Conca).
d) Oest: terme de Salvacañete (Conca).
3. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les seues coordenades corresponents, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui desitge consultar-lo a les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
4. La superfície total del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos és de 567,26 hectàrees.
ANNEX III
Part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos, al terme municipal de Castielfabib
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
El Pla Especial (PE) es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat
L'objecte genèric pel qual es redacta el PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos, quant a la conservació i millora de la flora i fauna, així com de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constituïx, per tant, el marc que en regularà el règim d'ordenació de l'espai natural, els usos i activitats permesos i prohibits i l'ús públic.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos coincidix amb els límits de la forest del Catàleg de Forests d'Utilitat Pública de la província de València núm. 48, denominada La Muela, segons la cartografia digital de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de març de 2012.
2. Els seus límits geogràfics són els següents:
a) Nord: terme de Veguillas de la Sierra (Terol).
b) Est: propietats particulars del terme municipal de Castielfabib (Arroyo Cerezo).
c) Sud: terme de Salvacañete (Conca).
d) Oest: terme de Salvacañete (Conca).
3. El Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos té una superfície de 567,26 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb les disposicions de l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, el PE s'ajustarà al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions del PE seran aplicables directament i prevaldran sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor del PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores que conté, i assignarà les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris establits i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions establides pel PE s'entendran sense perjuí de les que conté una altra legislació sectorial i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desplegament i compliment de la finalitat protectora del PE, així com les dels destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament sostenible.
En el cas que la normativa continguda en el PE resulte més protectora, s'aplicarà esta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'esta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions del PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i continuaran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del PE podrà realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació i, per tant, estarà sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 6. Contingut
El PE conté els documents següents:
1. Memòria informativa i justificativa
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, així com els estudis complementaris necessaris per al desenrotllament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa
La normativa del PE es dividix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incidixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció dels valors que contenen.
3. Plànols
El pla especial inclou els plànols següents:
a) Plànols d'informació
b) Plànols d'ordenació
Els plànols d'ordenació tenen caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, formen part indivisible de la normativa del pla especial.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació del PE haurà d'atendre's el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació del PE prevaldrà la interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals i culturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en el PE, serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Castielfabib, sense perjuí de les competències sectorials que puguen existir.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal se sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació d'impacte ambiental vigent en eixe moment.
2. Totes les declaracions i estimacions d'impacte ambiental que afecten l'àmbit del PE se sotmetran a consulta de l'Ajuntament de Castielfabib com a òrgan gestor del Paratge Natural Municipal.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Esta normativa especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requerix autorització especial de l'Ajuntament de Castielfabib i aquells que requerixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
2. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjuí de l'obligació d'obtindre les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, així com en concordança amb el que establix esta normativa.
En l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal, l'autorització, llicència o concessió d'usos, aprofitaments o activitats correspondrà a les administracions competents quant a la matèria. Estes administracions, amb caràcter previ a l'adopció de la resolució que corresponga, i en el cas que puga derivar-se qualsevol afecció negativa sobre els valors del Paratge Natural Municipal, hauran de sol·licitar amb caràcter previ un informe de l'Ajuntament de Castelefabib, que podrà requerir per a la contestació del suport tècnic i assessorament de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos de domini públic
Secció primera
Protecció de recursos hidrològics
Article 10. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE es regirà, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el text refós de la Llei d'Aigües, i les disposicions que el despleguen, així com la Directiva 2000/60/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'establix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.
2. En l'aplicació del PE es tindrà en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, de manera que este siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la naturalesa, als efectes que este regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic i en el marc de les competències que li són atribuïdes, l'Estat, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, exercirà les funcions que li són atribuïdes per la legislació sectorial vigent.
4. Es consideren compatibles en l'àmbit del PE les actuacions de gestió de recursos hídrics que haja d'efectuar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències.
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits els usos i les activitats susceptibles de provocar la contaminació o degradació de la qualitat de les aigües.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües s'haurà de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració, tant en l'àmbit del PE com en el seu entorn immediat.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. Totes les edificacions i instal·lacions en l'àmbit del PE en què s'originen aigües residuals hauran de disposar d'un sistema de depuració adequat.
Article 13. Abocaments
1. Es prohibix l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, així com l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn.
2. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que hagen de donar-se a estos abocaments per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què hagen de ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada, en tot cas, a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
1. En l'àmbit del PE podrà autoritzar-se l'obertura de pous o captacions d'aigua la necessitat de les quals es justifique per motius d'abastiment de la població i altres d'interés general, així com el manteniment de les extraccions existents, sempre que això no implique repercussions negatives sobre el sistema hidrològic.
2. Sense perjuí del que establix la legislació sectorial d'aplicació, l'obertura de pous o captacions d'aigua en l'àmbit del PE haurà de comptar amb informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Per a la sol·licitud d'este informe, l'interessat haurà d'especificar la ubicació i les característiques de l'actuació, així com aportar justificació tècnica suficient que el volum d'aigua que calga extraure no provocarà repercussions negatives sobre el sistema hidrològic.
Article 15. Fonts i surgències d'aigua
1. Les obres de qualsevol tipus que puguen dur-se a terme en l'àmbit immediat de les fonts i brolladors en l'àmbit del PE hauran de garantir la seua permanència i respectar la seua tipologia tradicional. L'aprofitament de les seues aigües haurà de garantir igualment el manteniment d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de la fauna salvatge.
2. Es podran autoritzar les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar-ne l'ús públic, garantint sempre el compliment dels criteris establits en l'apartat anterior.
Secció segona
Protecció de sòls
Article 16. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. Requeriran autorització de l'Ajuntament de Castielfabib els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en esta normativa, i estaran subjectes en tot cas a l'obtenció prèvia de llicència urbanística.
Queden exceptuats d'autorització i obtenció de llicència els treballs de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola.
2. Quan es tracte de moviments de terres per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, que complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i la llicència urbanística necessària i que no suposen la destrucció o deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ecològic.
3. Es prohibix l'extracció de recursos minerals en tot l'àmbit del PE, ja que es considera una activitat incompatible amb la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals que atresora este espai.
Article 17. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del PE, totes les actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Els treballs de restauració de la coberta vegetal aniran dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones característiques de l'espai.
3. En el cas que alguna de les actuacions que es propose en l'àmbit del PE puga implicar una modificació significativa de la coberta vegetal, serà necessària la redacció d'una memòria o projecte que haurà de ser aprovada per l'Ajuntament de Castielfabib amb informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
Article 18. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibix la destrucció de bancals i dels seus marges, així com els treballs que posen en perill la seua estabilitat o suposen la seua eliminació.
2. En les zones amb sòls degradats per l'erosió s'afavoriran totes les actuacions que tendisquen a la seua conservació: recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals i murs de pedra i manteniment de cultius llenyosos.
3. D'acord amb les disposicions de l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'Administració vetlarà, actuant si és necessari amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i la conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
4. Es prohibix la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu, sense perjuí de les disposicions de l'article 37.1 del PE relatiu a la recuperació d'antics camps de cultiu abandonats amb fins ecològics.
5. En cas de dur-se a terme treballs de repoblació forestal al Paratge Natural Municipal, els mètodes de preparació del terreny seran puntuals, com ara l'excavació de clots, de forma manual o mecanitzada, o l'obertura de caselles. No està permés fer terrasses del sòl, excepte en projectes de correcció de desnivells.
6. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, caldrà fixar-los per mitjà de repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades per mitjà de tècniques d'integració paisatgística o utilitzant murs de pedra.
Secció tercera
Protecció d'elements d'interés geològic, geomorfològic i coves
Article 19. Protecció d'elements d'interés geològic, geomorfològic i coves
1. Es consideren d'especial protecció tots els elements de singular interés geològic i geomorfològic, així com les coves i els avencs presents dins de l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
2. En general, el PE està subjecte a les disposicions de la legislació sectorial que s'aplique a cada un dels elements considerats dins d'este article.
3. Els elements d'interés geològic i geomorfològic, així com els penyals i farallons rocosos, es mantindran sense modificacions en la seua estructura, per la qual cosa queda prohibida qualsevol activitat que puga representar la seua degradació, deteriorament o limitació visual.
4. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del PE caldrà ajustar-se a les disposicions del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desplega el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
Es prestarà especial atenció a les coves incloses en el catàleg esmentat (Cueva del Nacimiento, Cueva de la Fuente de la Plata i Sima de la Loma o Cueva del Frontón), elements sobre els quals s'aplicaran els perímetres de protecció definits en l'article 9 del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell.
Secció quarta
Protecció de la vegetació silvestre
Article 20. Formacions vegetals, hàbitats i espècies vegetals d'interés
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del PE totes les que hi ha en l'àmbit d'estudi, incloses les arvenses i ruderals.
2. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal els relacionats a continuació, identificats pels codis establits en l'annex I de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:
a) 9530 Pinedes (sud-)mediterranis de pins negres endèmics.
b) 9560 Boscos endèmics de Juniperus spp.
c) 6220 Zones subestèpiques de gramínies i anuals de la Thero-Brachypodietea.
3. Es consideren espècies vegetals d'interés en l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal, sense perjuí d'altres que es puguen afegir en el futur, les següents: Antirrhinum pulverulentum, Saxifraga carpetana, Thymus borgiae, Artemisia assoana i Reseda barrelieri.
Article 21. Microreserva de flora
La regulació específica de la microreserva de flora La Cruz de los Tres Reinos, situada en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, es desplega en la normativa particular d'este PE, en l'apartat corresponent a la zona d'ús limitat, àrea de protecció especial microreserva.
En tot cas, hi seran aplicables les limitacions d'ús establides en la seua orde de declaració corresponent, i serà prioritari el desenrotllament de les actuacions de conservació previstes en el seu pla de gestió.
Article 22. Tala i recol·lecció
1. En l'àmbit del PE, es prohibix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials, llevat de l'aprofitament agrícola dels terrenys definits en la normativa particular com a zona d'ús compatible. àrea agrícola, i de l'aprofitament forestal segons s'indica en la normativa del PE, i se seguiran en tot cas les disposicions establides en la legislació sectorial que hi siga aplicable.
2. D'acord amb les disposicions del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i es regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació, per a tàxons protegits (catalogats i no catalogats) i tàxons vigilats, es prohibix la seua recol·lecció, tala, mutilació, arrancada o destrucció.
També es prohibix posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes d'estos tàxons, excepte els casos que reglamentàriament es determine. Estes prohibicions s'apliquen a totes les fases del cicle biològic d'estos tàxons.
3. Així mateix, per a qualsevol de les categories de protecció del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, queda prohibida qualsevol afecció al seu hàbitat que tinga repercussions negatives sobre els tàxons.
4. Sense perjuí del que disposen els punts anteriors d'este article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, espàrrecs, móres, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjuí de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibit arrancar-les, s'hauran de recol·lectar-se per mitjà de tala i no es permetrà l'ús d'instruments com ara aixades o rastells.
La recollida de fongs en els terrenys forestals queda regulada per l'Orde de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana.
5. Sense perjuí de la necessitat d'obtenció de l'autorització corresponent de la conselleria competent en matèria forestal i de les disposicions del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, en l'àmbit del PE es podrà realitzar la tala i extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
Com a resultat de tractaments de millora i conservació de les formacions arbrades i arbustives.
Com a resultat d'aprofitaments forestals degudament autoritzats.
Com a resultat de treballs de prevenció d'incendis.
Com a resultat de l'execució de tractaments i mesures fitosanitàries.
Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
Amb motiu de la realització d'estudis científics, sempre que es compte amb les autoritzacions oportunes detallades en els articles 67 i 68 de la normativa del PE.
En tot cas, l'extracció de fusta o llenya es realitzarà acollint-se a les disposicions de la normativa sectorial vigent.
Article 23. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de gestió, conservació i regeneració de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i potenciació de les diferents comunitats naturals característiques de l'àmbit del PE, en les seues diferents fases de desenrotllament, dedicant una atenció principal als hàbitats i espècies d'interés descrits en l'article 20 de la normativa del PE.
Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics.
2. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se estes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PE.
3. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la requeriran un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN), a més d'una autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
4. Queda prohibida en l'àmbit del Paratge Natural Municipal la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, i del seu reglament executiu aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
6. La gestió forestal i agrària que es desenrotlle en el Paratge Natural Municipal vetlarà pel manteniment d'un mosaic heterogeni de vegetació forestal, cultius, prats i terrenys incultes.
No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius, utilitzats per la fauna per al trànsit, com a hàbitat o per a la seua alimentació.
Secció quinta
Protecció de la Fauna
Article 24. Protecció de la fauna silvestre
1. En relació amb la protecció de la fauna silvestre, s'haurà d'atendre en tot cas la normativa sectorial aplicable, així com les diferents regulacions sobre l'estat legal de les diferents espècies de l'àmbit d'estudi segons els catàlegs d'espècies amenaçades (tant a escala regional com nacional), directives comunitàries o convenis internacionals.
2. Sense perjuí de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del Paratge Natural Municipal, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les seues normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PE les incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna (Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell), sense perjuí d'altres que es puguen afegir en el futur:
a) Espècies catalogades (vulnerables): alosa, granota pintada meridional.
b) Espècies protegides: granota verda, gripau comú, fardatxo ocel·lat, serp verda, alosa vulgar, gaig, cruixidell, fagina, teixó, musaranya aquàtica mediterrània.
4. Les intervencions que es realitzen en el Paratge Natural Municipal sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els diferents hàbitats faunístics, hauran de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades. Per a evitar molèsties a la fauna durant la seua època de reproducció, els tractaments silvícoles i altres activitats potencialment pertorbadores es realitzaran fora de les èpoques més sensibles.
5. Amb caràcter general, i sense perjuí del que establix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del Paratge Natural Municipal les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors.
6. Les autoritzacions excepcionals per al control de les poblacions d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, ramaderia, boscos, caça, fauna silvestre o salut pública, per mitjà de qualsevol procediment de captura o mort de caràcter selectiu permés per la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 25. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se com a tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PE, excepte l'ús d'espècies per a control biològic de plagues que realitze o autoritze l'Administració.
2. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, de conformitat amb el que es disposa en les normes legals d'aplicació, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforç de poblacions i la manera de realitzar-les requerirà un pla de reintroducció, d'acord amb els criteris establits per la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN), i haurà d'estar autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 26. Closes i tanques
1. En l'àmbit del PE només es permet, amb caràcter excepcional, la instal·lació de closes i tanques que es justifiquen de forma motivada amb les finalitats de protegir elements d'interés com ara coves, basses, elements d'interés etnològic o comunitats vegetals d'interés, així com a causa de motius de seguretat i protecció de les persones.
2. Si és el cas, l'alçament d'estes closes i tanques complirà les disposicions del Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'establixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això, sense perjuí de l'obtenció de la llicència urbanística corresponent en els termes previstos per la llei.
Secció sexta
Xarxa Natura 2000
Article 27. Aplicació del règim de conservació de la Xarxa Natura 2000
1. En la mesura que és un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000, per haver sigut seleccionat com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC Arroyo Cerezo), serà aplicable a l'àmbit del Paratge Natural Municipal el règim de conservació previst en els apartats següents.
2. Hi seran aplicables plenament les mesures de conservació previstes en les normes de gestió de l'espai protegit de la Xarxa Natura 2000 que s'aproven en virtut del que establix l'article 45.1 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, les quals constituiran l'instrument de gestió i contindran les mesures reglamentàries, administratives i contractuals previstes en este article. Les normes de gestió prevaldran en cas de contradicció amb el PE.
3. Hi seran aplicables plenament les mesures que es dicten per a previndre el deteriorament dels hàbitats i les alteracions a les espècies que van motivar la selecció o declaració de l'espai Xarxa Natura 2000, de conformitat amb el que establix l'article 45.2 de la mencionada Llei 42/2007, de 13 de desembre.
4. Hi serà aplicable plenament el règim especial d'avaluació i autorització de plans, programes i projectes previst en l'article 45, apartat 4 i següents, de la mencionada Llei 42/2007, de 13 de desembre, i les normes reglamentàries estatals i autonòmiques que el despleguen.
Secció sèptima
Protecció del paisatge
Article 28. Impacte paisatgístic
1. En relació amb els impactes paisatgístics, les actuacions que es duguen a terme en l'àmbit del PE es regiran per la legislació sectorial existent en la matèria.
2. L'Ajuntament de Castielfabib tindrà en compte, a l'hora d'efectuar i autoritzar els projectes referents al Paratge Natural Municipal, o d'emetre'n informe, els efectes de la seua realització sobre els seus valors paisatgístics.
3. Les actuacions de qualsevol tipus que siguen autoritzades es realitzaran atenent la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte visual.
4. Es protegirà el paisatge al voltant de les fites i els elements singulars de caràcter natural, com ara penyals, murs o béns de patrimoni cultural, per als quals s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn.
Article 29. Publicitat estàtica
1. En el Paratge Natural Municipal només s'admetran els indicadors d'activitats, establiments i llocs de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE. La seua dimensió, disseny i col·locació hauran de ser adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len.
2. Es prohibix amb caràcter general la col·locació de la resta de cartelleria informativa de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre edificacions.
Article 30. Integració paisatgística
1. L'equipament públic (senyals, panells, palissades de fusta, passamans, miradors, etc.), la restauració de construccions preexistents (barraques i corrals) o altres elements introduïts per l'home en el medi natural, la instal·lació o desenrotllament dels quals puga autoritzar-se en l'àmbit del PE d'acord amb les disposicions d'esta normativa, utilitzaran materials o acabats amb unes característiques de color, brillantor i textura que presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.
2. En general, es procurarà l'ús de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant això, si es requerix un altre tipus de materials, se'n procurarà la integració cromàtica amb el seu entorn evitant l'ús d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, que causen brillantors o reflectàncies, pròpies dels acabats metàl·lics.
Secció octava
Protecció del patrimoni cultural
Article 31. Definició de patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, establix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de Béns Immaterials del Patrimoni Etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'este patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial les que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els Béns Immaterials de Naturalesa Tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. En l'àmbit del PE, els elements inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià presents són els següents:
Com a Béns Etnològics: l'Azud Viejo del Barranco de Arroyo Cerezo i la Fuente del Abrevadero.
Article 32. Règim de protecció del patrimoni cultural
1. Amb caràcter general, la protecció del patrimoni històric i cultural en l'àmbit del PE es regirà per les disposicions de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de l'anterior.
2. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià presents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal haurà d'obtindre informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de cultura.
3. En especial, es prohibixen tots els usos i les actuacions que comporten la degradació dels béns etnològics presents.
4. Queda totalment prohibida la destrucció, espoliació o alteració voluntària de qualsevol dels elements de patrimoni cultural presents en el Paratge Natural Municipal.
5. En consonància amb el que es recull en el preàmbul de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, es fomentarà la posada en valor dels elements de patrimoni cultural existents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, sempre que això no implique la pèrdua dels seus valors o pose en perill la seua conservació.
D'esta manera, estos elements podran acollir ús públic, sempre que no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals i amb l'obtenció prèvia d'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura.
6. Tota actuació arqueològica o paleontològica en l'àmbit del PE haurà de ser autoritzada expressament per la conselleria competent en matèria de cultura. La sol·licitud d'autorització haurà de contindre un pla en què es determinen amb precisió els límits de la zona objecte de l'actuació, la identificació del propietari o propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que justifique la seua conveniència i interés científic i la qualificació professional, determinada reglamentàriament, de la direcció i equip tècnic que se n'encarreguen. Les autoritzacions concedides hauran de ser comunicades a l'Ajuntament de Castielfabib de forma immediata. La conselleria competent en matèria de cultura establirà els procediments d'inspecció oportuns per a comprovar que els treballs es desenrotllen segons el programa autoritzat i ordenarà la seua suspensió immediata quan no s'ajusten a l'autorització concedida o es considere que les actuacions professionals no aconseguixen el nivell adequat. Una vegada conclosa l'actuació arqueològica o paleontològica i dins del termini que en l'autorització o després fixe l'Administració, o a falta d'això en el de dos anys, el promotor, a càrrec seu, sense perjuí de les disposicions de l'article 64.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, haurà de presentar a la conselleria competent en matèria de cultura una memòria científica dels treballs desenrotllats, subscrita per l'arqueòleg o paleontòleg director. No s'atorgaran llicències municipals per a excavacions o remocions de terra amb fins arqueològics o paleontològics quan esta llicència siga preceptiva d'acord amb la legislació urbanística, sense haver-se acreditat prèviament l'autorització a què es referix l'apartat primer d'este article. L'atorgament de la llicència es comunicarà a la conselleria competent en matèria de cultura simultàniament a la seua notificació a l'interessat. Serà il·lícita tota actuació arqueològica o paleontològica que es realitze sense l'autorització corresponent, o sense subjecció als termes d'esta, així com les obres de remoció de terra, de demolició o qualssevol altres realitzades amb posterioritat al lloc on s'haja produït una troballa casual de béns arqueològics o paleontològics que no haguera sigut comunicada immediatament a l'Administració competent. La conselleria competent en matèria de cultura ordenarà la paralització immediata de l'actuació o de l'obra i confiscarà tots els objectes i béns trobats, sense perjuí de les sancions que siguen procedents d'acord amb les disposicions d'esta llei.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 33. Activitats extractives i mineres
Es prohibix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
Secció segona
Activitat industrial
Article 34. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb els objectes de protecció del PE, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
Secció tercera
Activitats agrícoles
Article 35. Normes generals
1. Es considera compatible en l'àmbit del Paratge Natural Municipal l'exercici de l'activitat agrícola productiva que es registre en el moment de declaració d'este, en les parcel·les que queden identificades en la normativa particular del PE dins de la zona d'ús compatible, àrea agrícola.
2. Es prohibix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola productiva, encara que es podrà autoritzar la recuperació d'antics camps de cultiu abandonats amb fins ecològics, tal com es desplega en l'article 37.1 del PE.
3. Als efectes previstos en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. El model de cultiu que es practique en estes parcel·les de la zona d'ús compatible, àrea agrícola, serà de secà, i es permetrà el reg de suport puntual per a les espècies llenyoses en les seues primeres etapes a fi de facilitar la seua supervivència i desenrotllament posterior. Les espècies i varietats agrícoles utilitzades seran les tradicionals de la zona.
5. Es prohibixen les pràctiques agrícoles amb la modalitat d'hivernacle.
6. L'Ajuntament de Castielfabib fomentarà el desenrotllament de pràctiques agrícoles encaminades a la conservació dels sòls.
Article 36. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen aplicables, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents.
Article 37. Conservació dels antics terrenys cultivats
1. Es podrà autoritzar la recuperació d'antics camps de cultiu abandonats amb fins ecològics, per a la qual cosa serà necessària l'obtenció de les autoritzacions i permisos pertinents.
Estos camps podrien proporcionar una sèrie de beneficis bàsics al conjunt de l'espai com ara, entre altres, la discontinuïtat de combustible davant d'incendis forestals, disponibilitat d'aliment per a la fauna silvestre i manteniment de l'estructura del paisatge tradicional en mosaic.
2. Els marges de pedra, funcionals o en ruïnes, associats a antics bancals o per a la correcció de processos erosius en terrenys agrícoles, són d'especial interés en l'àmbit del PE, i per això s'establix com a mesura prioritària la seua restauració. Les pedres que s'usen per a la seua restauració hauran de procedir dels antics murs i, a falta d'això, de les pedreres legalitzades tan pròximes com siga possible. Els marges es construiran sense rejuntar la cara exterior, i fent ixents regulars pels quals puga escalar la fauna. Es procurarà que l'estructura del mur tinga galeries naturals per a mamífers xicotets per mitjà de la col·locació de tubs a diferents altures que es retiraran una vegada consolidat el mur.
Article 38. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agrícoles
En l'àmbit del PE es prohibix tot tipus de noves construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrícola o a la primera transformació de productes agropecuaris.
Secció quarta
Activitats ramaderes
Article 39. Concepte i règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, es considera autoritzable el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE.
En el cas que s'autoritze l'exercici d'esta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que hi siguen aplicables.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les diferents zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes hauran de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del Paratge Natural Municipal.
3. L'activitat ramadera podrà prohibir-se, de forma temporal o permanent, en les zones on, amb vista a una especial protecció a causa del seu índex d'erosió o a la presència de determinades espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'Ajuntament de Castielfabib.
4. Tal com s'establix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'establixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a este.
Article 40. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del PE. Esta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions semiextensives, com ara pletes i corrals.
2. Les construccions i instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació d'estes normes (corrals i pletes identificats en la memòria informativa del PE) podran continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no podran ampliar la seua superfície.
Secció quinta
Apicultura
Article 41. Apicultura
1. L'activitat apícola pol·linitzadora i mel·lífera es considera autoritzable en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, sempre que es complisquen les disposicions del Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'establixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per als visitants i altres usuaris del Paratge Natural Municipal, la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'Ajuntament de Castielfabib podran disposar el seu trasllat a un altre emplaçament que no presente estos inconvenients, o bé la retirada definitiva de l'espai.
Secció sexta
Gestió forestal
Article 42. Terreny forestal. Gestió
1. Als efectes del PE, es consideren forests o terrenys forestals els definits així en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, modificat per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de 1998.
2. En l'àmbit del PE, el règim de gestió dels terrenys forestals és l'establit amb caràcter general per a les forests del Catàleg de Forests d'Utilitat Pública per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, i el Decret 98/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el seu reglament, així com per les disposicions de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, i de la Llei 10/2006, de 28 d'abril, de modificació de l'anterior.
3. En consonància amb allò que s'ha recollit en el preàmbul de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, es fomentarà la intervenció de l'Ajuntament de Castielfabib en l'Administració i gestió del terreny forestal existent dins de l'àmbit del Paratge Natural Municipal, cooperant amb la conselleria competent en matèria forestal per a la consecució dels objectius previstos en la llei esmentada.
Per a això, es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació entre la conselleria competent en matèria forestal i l'Ajuntament de Castielfabib, per a la realització de treballs de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis en l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
4. A fi de facilitar la gestió dels terrenys forestals del Paratge Natural Municipal podrà redactar-se un Programa de Gestió i Millora Forestal, tal com es preveu en els articles 25 i següents de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, document en què es realitzaria la programació de les actuacions encaminades a la conservació, millora, protecció i aprofitament dels terrenys forestals del Paratge Natural Municipal.
Article 43. Repoblació forestal
1. La repoblació de terrenys forestals a iniciativa de l'Ajuntament de Castielfabib haurà de comptar amb l'autorització de la conselleria competent en matèria forestal, amb la presentació prèvia d'un projecte tècnic.
2. Els projectes de repoblació es redactaran seguint les directrius establides en l'Orde de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'aproven les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions d'aforestació o repoblació forestal de la Comunitat Valenciana.
3. El material vegetal utilitzat en les repoblacions haurà de complir els requisits exigits en l'annex II de l'Orde de 16 de maig de 1996, així com en el Decret 15/2006, de 20 de gener, del Consell, pel qual es regula la producció, comercialització i utilització dels materials forestals de reproducció, i el Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció.
4. Els mètodes de preparació del terreny per a la repoblació seran puntuals, com ara l'excavació de clots, de forma manual o mecanitzada, o a l'obertura de caselles. No està permesa la realització de terrasses de sòls, excepte en projectes de correcció de desnivells.
Article 44. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, als efectes del PE, com a aprofitaments forestals, la fusta, productes d'aclarida, llenyes, escorces, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries, bolets, caça, pastures i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals.
2. El pasturatge i la caça es regulen de forma específica en els articles 39, 47 i 48, respectivament, d'esta normativa, a mes de les disposicions de la legislació sectorial pròpia que hi siga aplicable.
3. Els aprofitaments forestals requeriran autorització de la conselleria competent en matèria forestal, sense perjuí de les disposicions de l'article 22 d'esta normativa en relació amb la recol·lecció consuetudinària amb consentiment tàcit del propietari.
4. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PE hauran d'ajustar-se a les disposicions de les normes i plans sectorials que hi siguen aplicables i, si és el cas, al que es recull respecte d'això en el Programa de Gestió i Millora Forestal en cas que es redacte.
5. D'acord amb les disposicions de l'article 72 del Decret 98/1995, de 16 de maig, es permet la recol·lecció de llenyes de coníferes amb comunicació prèvia del propietari a la conselleria competent en matèria forestal.
Article 45. Silvicultura
1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal s'hauran d'aplicar tècniques silvícoles el mínim agressives possibles per a millorar la biodiversitat, multifuncionalitat i evolució de l'ecosistema forestal, evitant, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions es tendirà a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i, al mateix temps, tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
3. La fusta i llenya d'interés comercial procedent de treballs silvícoles o aprofitaments forestals haurà de ser retirada en un termini màxim de 2 mesos des de la finalització dels treballs. En cas de risc elevat d'incendi o plagues que puguen afectar la vegetació podrà exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya a la forest.
Així mateix, haurà de procedir-se a la retirada o eliminació total per mitjà de trituració o estellament i incorporació al terreny dels residus procedents dels aprofitaments i tractaments silvícoles.
Article 46. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, el PE està subjecte a allò que es determina en la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, s'establiran les mesures necessàries per a la prevenció i extinció d'incendis en l'àmbit del PE.
3. En compliment de les disposicions de l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'establixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Tant en el Pla Local de Prevenció d'Incendis Forestals, preceptiu segons l'article 138 del Decret 98/1995, de 16 de maig, com en el Pla d'Actuació Municipal davant del Risc d'Incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Especial davant del Risc d'Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana, que es redacten a escala municipal, haurà de considerar-se al Paratge Natural Municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a què es fa referència en l'article 140 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
Per a l'aprovació d'estos plans haurà d'obtindre's, en tot cas, informe favorable de la conselleria competent en matèria d'incendis forestals.
Secció sèptima
Activitat cinegètica
Article 47. Normes generals
Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, i queda subjecta als períodes, condicions i limitacions establits en la legislació sectorial específica i en els articles següents.
Article 48. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, el PE està subjecte a les disposicions de la legislació sectorial que hi siga aplicable.
2. L'Ajuntament de Castielfabib fomentarà l'establiment de la zona de reserva cinegètica del vedat de què formen part els terrenys inclosos en el Paratge Natural Municipal, reserva obligatòria d'acord amb el que es recull en l'article 30.2 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de Caça de la Comunitat Valenciana, dins de l'àmbit de l'espai natural protegit.
3. En particular, l'activitat cinegètica del vedat de caça de què forma part l'àmbit del Paratge Natural Municipal s'ordenarà i es gestionarà d'acord amb el pla tècnic d'aprofitament cinegètic corresponent, aprovat per l'Administració competent. Este pla tècnic, atenent els criteris establits per la legislació vigent sobre caça, haurà de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics presents en el Paratge Natural Municipal.
4. Sense perjuí de les disposicions de la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà determinar en l'àmbit del pla, si així ho requerix l'estat dels recursos cinegètics o de la resta d'espècies faunístiques, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils, i podrà actuar a instància de l'Ajuntament de Castielfabib.
5. L'ús cinegètic del Paratge Natural Municipal haurà de ser compatible amb els seus usos didàctics i recreatius.
Secció octava
Ús públic del paratge natural municipal
Article 49. Règim general de l'ús públic del Paratge Natural Municipal
1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal es permet l'ús públic que no supose eventuals riscos de degradació ambiental i afecció negativa sobre els recursos naturals i culturals que presenta.
L'ús públic haurà de ser compatible amb els objectius del Paratge Natural Municipal i amb la resta dels usos permesos o autoritzats en este. En conseqüència, cada tipus d'activitat s'exercirà en les àrees que es determinen com a compatibles a este efecte en les normes particulars del PE.
2. L'Ajuntament de Castielfabib, de cara a preservar els valors de l'espai o per motius relacionats amb la seua gestió, podrà establir, si així ho considera convenient, limitacions espacials o temporals en relació amb el desplaçament pel Paratge Natural Municipal.
3. Totes les activitats d'ús públic que es desenrotllen en el Paratge Natural Municipal es realitzaran sota la responsabilitat exclusiva dels usuaris.
4. Els visitants del Paratge Natural Municipal observaran estrictament durant la seua estada les directrius i recomanacions que els siguen fetes saber per l'Ajuntament de Castielfabib i el personal al seu servici.
5. En qualsevol cas, els visitants hauran de tindre una conducta respectuosa amb els recursos de l'espai, l'equipament d'ús públic i amb la resta de persones presents. En particular:
Transitaran a peu per les sendes i itineraris senyalitzats i autoritzats a este efecte, i s'abstindran d'efectuar recorreguts camp a través.
Queda totalment prohibit tirar papers, plàstics o qualsevol altre tipus de residu a terra.
Article 50. Pla d'ús públic del Paratge Natural Municipal
1. L'Ajuntament de Castielfabib elaborarà un pla d'ús públic del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyança dels valors ambientals i culturals del Paratge Natural Municipal.
2. L'ús públic del Paratge Natural Municipal haurà de ser d'acord amb els usos permesos en la legislació vigent en matèria de sòl no urbanitzable protegit, en especial en relació amb les activitats recreatives i esportives que puguen dur-se a terme en l'àmbit del PE.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comportarà la realització dels estudis corresponents en què s'avalue la incidència que el desenrotllament d'este tipus d'activitats puga tindre sobre els valors naturals i culturals que van motivar la declaració del Paratge Natural Municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre estos.
4. El pla d'ús públic haurà de contindre necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara el senderisme i altres esports de muntanya en l'àmbit del Paratge Natural Municipal. A este efecte, establirà els llocs i períodes en què es podran desenrotllar estes activitats sense perjuí per als valors naturals del Paratge Natural Municipal. S'ajustarà en tot cas a les disposicions del Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en esta matèria.
5. En el pla d'ús públic es determinaran per a la senyalització posterior les vies d'accés al Paratge Natural Municipal, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles i les sendes i rutes BTT.
6. El pla d'ús públic es complementarà amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els seus aspectes ambientals.
7. El pla d'ús públic del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos l'aprovarà l'Ajuntament de Castielfabib amb informe vinculant de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits. Prèviament a la seua aprovació es demanaran els informes que es consideren oportuns per a garantir una adequada regulació de l'ús públic i evitar riscos per al medi i els usuaris.
Article 51. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibixen els càmpings i els campaments de turisme, públics i privats, en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
Article 52. Allotjaments turístics i altres activitats hostaleres vinculades a construccions
Es prohibix la construcció d'edificacions destinades a l'allotjament turístic i a servicis d'hostaleria i restauració en l'àmbit del PE.
Article 53. Activitats educatives, recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibix la construcció d'edificacions destinades a activitats educatives, científiques, recreatives i d'esplai en l'àmbit del PE.
2. Es prohibix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del PE.
3. L'Ajuntament de Castielfabib podrà utilitzar alguna de les construccions presents dins de l'àmbit del Paratge Natural Municipal (barraques de pedra seca i corrals) com a suport per al desenrotllament i gestió de l'ús públic de l'espai, i per a això podrà efectuar les millores i adaptacions que resulten necessàries, sempre amb el compliment de la legislació sectorial que corresponga i la resta de normes del PE.
Article 54. Acampada
1. Es prohibix l'acampada controlada en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
2. Es prohibix l'acampada lliure en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
Article 55. Àpat campestre
1. Es podrà fer l'àpat campestre amb productes ja elaborats que no necessiten cuinar-se en qualsevol lloc en què es permeta l'accés lliure, sense més condicions que l'obligatorietat d'arreplegar els residus generats.
2. Es prohibix cuinar o calfar aliments per mitjà de l'ús de foguerets o fogonets en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
Article 56. Ús públic extensiu
1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal es permet l'ús públic extensiu de caràcter naturalístic que no supose eventuals riscos de degradació ambiental i afecció negativa sobre els recursos naturals i culturals, i que implique una utilització passiva de l'espai.
2. Es permet la instal·lació d'equipaments d'ús públic de caràcter bla com a complement i suport a les activitats d'ús públic permeses pel PE, com ara senyals indicadors d'itineraris o panells interpretatius del Paratge Natural Municipal i els seus valors, indicadors de caràcter institucional, barreres o palissades de fusta per a evitar la dispersió de visitants, l'accés a llocs o elements prohibits i el risc d'accidents, i miradors xicotets en punts amb vistes panoràmiques.
Estos elements hauran d'utilitzar tipologies de disseny rústic, de manera que no causen impactes visuals negatius i queden integrats en l'entorn.
Article 57. Senderisme
1. El senderisme i l'excursionisme, entenent per tal l'activitat esportiva i recreativa que consistix a recórrer a peu camins i sendes, preferentment tradicionals, està permés amb caràcter general en tot l'àmbit del Paratge Natural Municipal. Esta activitat haurà de realitzar-se exclusivament pels itineraris senyalitzats a este efecte.
2. L'Ajuntament de Castielfabib podrà establir limitacions o restriccions al senderisme en determinades èpoques de l'any o en determinats rutes o sendes per motius de conservació de recursos naturals o culturals protegits o de conservació prioritària. Es procurarà que estes restriccions estiguen degudament exposades en els camins o sendees afectades.
Les restriccions podran anar des de la prohibició de l'exercici de l'activitat fins a la realització d'esta en la modalitat de rutes guiades, especialment en aquelles que afecten de forma significativa zones de protecció (zona d'ús limitat: microreserva i coves).
3. En funció de l'evolució de la demanda, tant quantitativa com qualitativa, o inclús a petició d'entitats i institucions vinculades d'alguna manera amb l'espai, es podran establir altres rutes o recorreguts guiats pel seu interés botànic, faunístic, geomorfològic i cultural o etnogràfic.
4. L'homologació de les noves sendes que s'encreuen en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, així com la senyalització de les existents, s'ajustarà al que s'establix respecte d'això en el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell.
Article 58. Ciclisme de muntanya
1. En l'àmbit del Paratge Natural Municipal es permet l'activitat de bicicleta de muntanya sempre que es realitze pels itineraris senyalitzats a este efecte i que es determinen en el pla d'ús públic.
2. La circulació amb bicicleta de muntanya únicament es podrà desenrotllar per la xarxa de pistes i camins forestals i rurals; en el cas de les sendes només es podrà permetre per aquells que discórreguen recolzats en les pistes i camins.
3. L'Ajuntament de Castielfabib podrà limitar esta activitat en determinades rutes quan resulte incompatible amb el pas a persones a peu i amb les activitats educatives, o a fi d'evitar impactes sobre l'espai per increment de l'erosió.
4. Els esdeveniments que comporten concentracions de ciclistes en terrenys del Paratge Natural Municipal hauran de ser autoritzats per l'Ajuntament de Castielfabib, que podrà establir els condicionants i les limitacions que considere oportuns en relació amb trajectes, èpoques i nombre de participants.
Article 59. Altres activitats esportives en el medi natural
1. Es permet la realització d'esports pels particulars sempre que no utilitzen per a això elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents en l'espai.
2. Qualsevol activitat esportiva organitzada en l'àmbit del Paratge Natural Municipal per entitats públiques o privades requerirà autorització de l'Ajuntament de Castielfabib, el qual podrà establir les limitacions que considere oportunes a fi d'evitar possibles impactes sobre l'espai. Estes limitacions podrien ser relatives al nombre màxim de participants, data i duració de l'activitat, i ubicació, recorregut o sector afectat.
3. Es prohibix la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quad i semblants en l'àmbit del PE.
Secció novena
Xarxa viària i circulació
Article 60. Xarxa viària del PE
1. La xarxa viària del Paratge Natural Municipal és la definida per les pistes, camins, sendes i itineraris naturals que discorren pel seu àmbit territorial.
2. En les sendes i itineraris naturals només està permés el trànsit a peu, excepte quan discórreguen recolzats per pistes o camins, així com en la ruta BTT Els Tres Regnes, en què es permet la circulació de bicicletes.
Les determinacions específiques per a les sendes i itineraris del Paratge Natural Municipal seran regulades pel pla d'ús públic.
3. L'Ajuntament de Castielfabib procurarà un manteniment adequat de les sendes perquè estes es mantinguen netes i accessibles, i correctament senyalitzades. Així mateix, es procedirà a tancar al trànsit les sendes secundàries o desviacions de les rutes senyalitzades.
4. L'Ajuntament de Castielfabib podrà procedir a la limitació de l'accés al públic a determinades àrees d'acord amb la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals, o a la mateixa gestió de l'espai, que es motiven justificadament.
Article 61. Ampliacions o modificacions de traçat de la xarxa viària del PE
1. En l'àmbit del PE, amb caràcter general, no es podran construir vials de nova planta ni permetre la modificació del traçat o l'ampliació dels existents.
2. En l'espai definit en la normativa particular del PE com a zona d'ús compatible, àrea forestal, de forma excepcional i sempre que estiguen previstos en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals i siguen fonamentals per a la lluita i defensa contra incendis, podran autoritzar-se, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, la realització de noves vies d'accés, la modificació del traçat o l'ampliació de les existents.
Estes actuacions requeriran, en tot cas, l'estimació corresponent o, si és necessari, declaració d'impacte ambiental d'acord amb les disposicions de l'article 8 d'esta normativa i la legislació sectorial.
Article 62. Circulació motoritzada en el Paratge Natural Municipal
1. Amb caràcter general, respecte d'això, caldrà ajustar-se a les disposicions del Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En particular, es prohibix la circulació motoritzada fora de les pistes i camins del Paratge Natural Municipal excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'Ajuntament de Castielfabib o per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i els destinats a la realització de treballs d'aprofitament forestal o conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servici o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, servicis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen servicis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3. L'Ajuntament de Castielfabib podrà delimitar motivadament aquells sectors del territori d'accés públic on es controlarà la permanència i el trànsit de vehicles, tant per raons de gestió o ecològiques, com per exemple àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística.
Secció desena
Urbanisme i edificació
Article 63. Urbanisme
1. El PE, a efectes urbanístics, qualifica la totalitat del Paratge Natural Municipal com a sòl no urbanitzable protegit Paratge Natural Municipal.
2. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor del PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores que conté, assignant les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
3. El planejament general haurà de remetre al PE per a la regulació o autorització de qualsevol projecte, actuació o ús dins de l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
Article 64. Edificació en el medi rural
1. En consonància amb les disposicions de la legislació vigent en matèria de sòl no urbanitzable, les edificacions situades en sòl no urbanitzable hauran de ser concordes amb el seu caràcter aïllat i adequades a l'ús, explotació i aprofitament a què es vinculen, harmonitzant amb l'ambient rural i el seu entorn natural, d'acord amb les regles que el planejament aplicable determine per a integrar les noves construccions en les tipologies tradicionals de la zona o mes adequades al seu caràcter.
2. En l'àmbit del PE es prohibix la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol tipus i per a qualsevol ús.
3. Es permet la restauració, rehabilitació o reconstrucció de les edificacions existents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, identificades i descrites en la memòria informativa del PE: conjunt de construccions dels corrals de l'Abrevador i barraca del Tío Borde.
4. Tota restauració, rehabilitació o reconstrucció que, d'acord amb estes normes i amb la legislació sectorial, puga realitzar-se en l'àmbit del PE, s'efectuarà respectant les característiques estètiques i de materials tradicionals (pedra natural), procurant la correcta integració en el paisatge i evitant-ne la ruptura per mitjà de l'aparició d'elements que per la seua alçària, volum, caràcter o aspecte exterior siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona. S'evitarà expressament l'ús de materials reflectors en les teulades.
Secció onzena
Infraestructures
Article 65. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. En l'àmbit del PE es prohibix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus com ara línies elèctriques, xarxa de comunicacions o abocadors, entre altres, llevat de les obres d'infraestructura que haja de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències, així com aquelles destinades a l'interés general i declarades d'utilitat pública, proposades per les administracions públiques, amb caràcter excepcional sempre que, en este últim cas, es demostre la impossibilitat de la seua ubicació en un altre tipus de sòl i depenent sempre de la seua avaluació d'impacte ambiental, en cas de requerir-ne legalment.
2. En el cas que fóra totalment necessari i s'haguera motivat prou, segons el règim d'excepcions de l'apartat anterior, que la instal·lació de noves infraestructures afecten l'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal, s'optarà per les solucions que des del punt de vista ambiental causen menor impacte sobre l'espai natural protegit, i serà necessària l'obtenció d'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjuí de l'obligació d'obtindre les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.
3. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus haurà d'ajustar-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la generació d'impactes significatius.
b) Durant la realització de les obres s'hauran de prendre les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i, en acabar-les, s'haurà de procedir a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en els períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures s'hauran d'obtindre, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
d) Queda estrictament prohibit el depòsit i abocament de residus, tant líquids com sòlids, durant la realització de qualsevol infraestructura, qualsevol que siga la seua naturalesa i origen.
Secció dotzena
Plans d'acció territorial
Article 66. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
Respecte d'això, caldrà ajustar-se al que establix el pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà de l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica com a zona no apta la totalitat de l'àmbit del PE.
Secció tretzena
Activitats d'investigació
Article 67. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del Paratge Natural Municipal com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament de Castielfabib, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient i la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, per a una millor gestió i administració de l'espai natural protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i patrimonials.
2. Estes activitats podran realitzar-se, atenent les seues característiques i requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o per mitjà de les col·laboracions oportunes amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. Respecte d'això, se celebraran amb els organismes i entitats científiques i acadèmiques oportuns els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del Paratge Natural Municipal són les següents, en relació oberta que podrà adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenrotllament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de fauna i flora (incloses les espècies i varietats agrícoles tradicionals de la zona) considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, així com sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del Paratge Natural Municipal.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de diferents perspectives: tècnica, jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del Paratge Natural Municipal.
4. L'Ajuntament de Castielfabib facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del Paratge Natural Municipal.
Article 68. Autoritzacions
1. Sense perjuí del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'esta normativa, s'establix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament de Castielfabib o a les conselleries competents en matèria de medi ambient i de patrimoni cultural, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen per objecte els recursos ambientals i culturals del Paratge Natural Municipal:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits requeriran autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient i comunicació a l'Ajuntament de Castielfabib. Amb esta finalitat, la persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora acompanyarà a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja de desenrotllar.
b) Les autoritzacions podran contindre condicions o restriccions per a l'execució del projecte. És possible la seua revocació si les investigacions s'aparten del que establix la memòria del projecte presentat, o si els treballs d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada haurà de presentar informe a l'Ajuntament de Castielfabib sobre els resultats, així com sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el supòsit que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte haurà d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del Paratge Natural Municipal que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requerixen autorització prèvia, hauran de comunicar, no obstant això, a l'Ajuntament de Castielfabib l'existència del projecte, i hauran de facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del Paratge Natural Municipal.
2. El règim d'autoritzacions per a actuacions arqueològiques o paleontològiques en l'àmbit del PE serà el que s'establix a este efecte en la legislació sectorial corresponent i allò que s'ha arreplegat en l'article 32.5 del PE.
TÍTOL III
Normes particulars de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Conceptes i aspectes generals
Article 69. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides per mitjà del PE, s'ha distingit en l'àmbit del Paratge Natural Municipal una sèrie de zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora. Al seu torn, estes zones s'han subdividit en diferents àrees:
a) Zona d'usos compatibles (ZUC)
a.1) Àrea agrícola (ZUC-1)
a.2) Àrea forestal (ZUC-2)
b) Zona d'usos limitats (ZUL)
b.1) Àrea de protecció especial. Microreserva (ZUL-1)
b.2) Àrea de protecció especial. Coves (ZUL-2)
2. Les determinacions inherents a estes categories de protecció constituïxen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permesos i prohibits pel PE.
Article 70. Interpretació
1. En tot allò no regulat en les normes particulars seran aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Zona d'ús compatible
Article 71. Caracterització i objectius específics
1. En esta categoria s'inclouen aquells sectors en què les característiques del medi natural admeten o requerixen la compatibilització de la preservació amb els usos tradicionals de l'espai (activitat agrícola, forestal, ramadera i cinegètica), com també amb usos educatius, recreatius i amb altres de complementaris i compatibles amb els objectius de conservació.
2. Quant a l'ordenació, la zona d'ús compatible (ZUC) s'ha dividit al seu torn en dos subàrees: àrea agrícola (ZUC-1) i àrea forestal (ZUC-2), les quals s'han diferenciat en funció dels diversos usos actuals i proposats.
La caracterització de cada una d'estes subàrees és la següent:
Àrea agrícola (ZUC-1): inclou dotze parcel·les en rompuda, arrendades des de temps històrics per l'Ajuntament de Castielfabib, que és el seu propietari, i destinades a cultiu de cereal.
Àrea forestal (ZUC-2): comprén la major part de l'àmbit del Paratge Natural Municipal, en què es desenrotlla vegetació forestal amb predomini de formacions arborades (Pinus nigra, acompanyat de Pinus sylvestris i Quercus faginea), matoll esclerofil·le arborescent (màquies i altres matolls alts) de savines i ginebres i matoll o herbassar de muntanya.
3. Els objectius específics plantejats per a esta categoria de protecció (zona d'ús compatible) es poden sintetitzar en:
a) Manteniment de les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven la declaració de Paratge Natural Municipal i que s'hi han fet històricament; se'n permet la conservació fins als nostres dies: activitat agrícola, forestal i ramadera.
b) Mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica; preservar la qualitat ambiental de l'espai.
c) Fomentar actuacions dirigides a potenciar els hàbitats naturals de més interés en l'espai, identificats en l'article 20 de les normes generals del document normatiu del PE.
d) Conservació i millora de la vegetació natural existent, i potenciació d'esta i de la seua regeneració natural.
e) Combatre els processos erosius, principalment en els sectors amb sòls més degradats.
f) Preservar les fites paisatgístiques existents.
g) Desenrotllament d'una gestió en què es mantinga un mosaic heterogeni de vegetació forestal i cultius agrícoles tradicionals de secà (productius i no productius) que afavorisquen la diversitat ecològica i paisatgística de l'espai.
h) Desenrotllament de models de cultiu d'agricultura compatibles amb la conservació ambiental, que en el futur podrien orientar-se cap a agricultura integrada o ecològica.
i) Recuperació i posada en valor dels elements etnològics presents en esta àrea (corrals, barraques, fonts
).
Article 72. Localització
En l'àrea agrícola (ZUC-1) les parcel·les estan repartides per tota la superfície del Paratge Natural Municipal; en la taula següent s'arrepleguen les coordenades dels seus punts centrals. Es correspon amb una superfície total de 18.38 ha.
Parcel·la Caracterització Superfície (ha)
BC1 Bancal de cereal 0,65
BC2 Bancal de cereal 6,48
BC3 Bancal de cereal 2,01
C1 Cereal 0,56
C2 Cereal 0,69
C3 Cereal 0,34
C4 Cereal 0,58
C5 Cereal 1,76
C6 Cereal 0,36
C7 Cereal 0,31
C8 Cereal 0,92
CC1 Cultius per a caça 3,72
Total = 18,38 ha
L'àrea forestal (ZUC-2) s'estén per la pràctica totalitat del Paratge Natural Municipal, exclosa la superfície ocupada per la resta de zones. Es correspon amb una superfície de 542,47 haectàrees.
La zona d'ús compatible té una superfície total de 560,85 hectàrees.
La zona d'ús compatible, amb les seues subàrees corresponents, queda delimitada gràficament en els plans d'ordenació corresponents d'este PE.
Article 73. Usos permesos
1. Usos permesos en l'àrea agrícola (ZUC-1)
a) L'activitat agrícola tal com es preveu en les disposicions de les normes generals del PE.
b) Realització de treballs propis de la pràctica agrícola tradicional en els bancals de cultiu. En conseqüència, es permet la realització de treballs i altres treballs de llaurada respectant la vegetació dels límits, així com la sembra i l'adobament, prioritzant la implantació de tècniques pròpies de l'agricultura integrada.
c) La circulació i accés a les parcel·les dels tractors i maquinària agrícola necessaris per a la realització dels treballs permesos en els paràgrafs anteriors.
d) Altres usos i actuacions destinats a millorar les condicions ambientals i paisatgístiques d'estes parcel·les.
2. Usos permesos en l'àrea forestal (ZUC-2)
Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots els destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica, a més dels aprofitaments primaris tradicionals no degradants, l'educació ambiental i les activitats recreatives controlades.
Queden específicament permesos els usos següents:
a) Actuacions de conservació i regeneració d'ecosistemes, i en especial mesures per a potenciar les comunitats naturals d'interés característiques de l'àmbit del PE i la millora d'hàbitats per a la fauna.
b) Tractaments silvícoles de millora de la vegetació forestal com ara atencions culturals i netes, eliminació selectiva del matoll i altres actuacions per a aconseguir la regeneració natural.
c) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, seguint les disposicions de la legislació sectorial que hi siga aplicable, com també amb el que s'arreplega en la normativa general del PE.
d) Aprofitaments forestals, tal com es preveu en les disposicions de les normes generals del PE.
e) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, seguint les disposicions de la legislació sectorial que hi siga aplicable, com també amb el que s'arreplega en la normativa general del PE.
f) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, com basses, tolles o bassiots.
g) Les actuacions de gestió dels recursos hídrics promoguts per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències.
h) Infraestructures de defensa contra incendis forestals, sempre que apareguen previstes en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, comptant en tot cas amb autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
De forma excepcional i sempre que estiguen previstos en el Pla de Prevenció esmentat i siguen fonamentals per a la lluita i defensa contra incendis, podran autoritzar-se, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, la realització de noves vies d'accés, la modificació del traçat o l'ampliació de les existents. Estes actuacions requeriran, en tot cas, l'estimació corresponent o, si és necessari, declaració d'impacte ambiental d'acord amb les disposicions de l'article 8 d'esta normativa.
i) Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, móres, etc., sense perjuí de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, i s'haurà de recol·lectar per mitjà de tala.
j) Es podrà autoritzar la recuperació d'antics camps de cultiu abandonats amb fins ecològics, paisatgístics i relatius a la prevenció d'incendis forestals.
k) Es considera autoritzable el pasturatge extensiu amb les condicions establides en la normativa sectorial i el que es recull en les normes generals del PE.
l) L'activitat cinegètica, tal com es preveu en les disposicions de les normes generals del PE.
m) Accions encaminades a possibilitar les activitats naturalístiques, científiques i didacticoecològiques que contribuïsquen al coneixement d'este espai i els seus principals valors.
n) Es permet l'ús públic extensiu de caràcter naturalístic que no supose eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com el senderisme controlat. En tot cas, el senderisme i l'excursionisme hauran de realitzar-se exclusivament pels itineraris senyalitzats a este efecte.
o) Es permeten els treballs de manteniment de sendes i la instal·lació d'infraestructures d'ús públic de caràcter bla lligades a estos (barreres, defenses anticirculació, dispositius de seguretat, etc.), sempre que es prenguen les precaucions oportunes per a evitar danys a la vegetació d'especial rellevància. Els miradors i les instal·lacions de seguretat seran les úniques infraestructures majors permeses.
p) Es permet la senyalització i homologació de noves sendes sempre que estiga justificada la seua necessitat i la implantació no cause danys als valors d'interés del Paratge Natural Municipal. A més de complir la regulació existent per a este tipus d'actuació, es requerirà informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
En tot cas, caldrà tindre en compte els condicionants següents per al disseny del traçat:
La senda es recolzarà sobre antics camins o sendes.
La senda tindrà l'amplària mínima possible compatible amb la seua funcionalitat.
Es considerarà el tipus de sòl i el pendent de manera que es minimitze el risc d'erosió.
S'establirà un disseny que minimitze la necessitat d'obres com ara excavacions, rebliments, murs i fonamentacions.
Es procurarà la creació de sendes circulars.
La forma del traçat haurà d'integrar-se en la naturalesa, tractant d'evitar els traçats rectes durant longituds prolongades. A més, es procurarà l'adaptació del traçat a elements existents com ara penyals, espècies vegetals de port considerable, etc., la qual cosa permetrà, a més de conservar estos elements, crear traçats més irregulars.
q) Actuacions de recuperació i posada en valor dels recursos etnològics presents en la zona, com els corrals, barraques, fonts
a fi de potenciar l'atractiu de l'espai, recuperant usos i costums i valorant les activitats tradicionals.
Article 74. Limitacions d'ús
1. Usos prohibits en l'àrea agrícola (ZUC-1)
a) Actuacions de transformació d'estos bancals per a qualsevol altre ús diferent del cultiu agrícola tradicional.
b) L'alteració de les característiques fisiogràfiques de les parcel·les agrícoles.
c) La substitució de cultius de secà per altres de regadiu.
e) La destrucció de ribassos tradicionals i marges arbustius en les parcel·les de cultiu.
f) L'abandó de restes agrícoles als voltants de les parcel·les de cultiu.
g) Es prohibix l'ús del foc per a l'eliminació de restes agrícoles.
h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o paisatge.
i) Es prohibix la construcció de magatzems o qualsevol altre tipus de construccions o instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, incloent-hi hivernacles i infraestructures de servici a estes, així com instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals.
2. Usos prohibits en l'àrea forestal (ZUC-2)
Es consideren usos prohibits, a tots els efectes, tots els que comporten alteració i degradació del medi i dels valors naturals que conté o que dificulten el desenrotllament dels usos permesos.
Queden específicament prohibits els usos o activitats següents:
a) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les infraestructures d'ús públic extensiu de caràcter bla permeses en l'article anterior.
b) Noves edificacions o construccions de qualsevol tipus i per a qualsevol finalitat.
c) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, així com la realització d'activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural.
d) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i extinció d'incendis forestals d'acord amb el que es preveu en l'article anterior, així com, amb caràcter excepcional, les destinades a l'interés general i declarades d'utilitat pública, proposades per les administracions públiques, sempre que es demostre la impossibilitat de la seua ubicació en un altre tipus de sòl i depenent sempre de la seua avaluació d'impacte ambiental, en cas de requerir-ne legalment.
e) El trànsit de vehicles motoritzats fora dels camins en què s'autoritza expressament, excepte per als servicis de gestió, vigilància i manteniment de l'espai, prevenció i extinció d'incendis, així com els destinats a la realització de treballs agrícoles i forestals en les zones corresponents.
f) La instal·lació de suports de publicitat de qualsevol tipus o d'altres elements anàlegs, així com qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional, destinada a proporcionar informació sobre l'espai i els seus valors objecte de protecció, sense que suposen deteriorament del paisatge.
g) Es prohibix l'ús del foc amb qualsevol finalitat.
CAPÍTOL III
Zona d'ús limitat
Article 75. Caracterització i objectius específics
1. Es tracta d'àrees amb una elevada qualitat biològica, o bé amb la presència d'elements fràgils o representatius de l'espai (com ara elements d'interés geològic, natural o etnològic), en què els objectius de conservació impliquen certes restriccions d'ús i l'aplicació de mesures addicionals de protecció.
La zona d'ús limitat constituïx el màxim exponent del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos des del punt de vista de la protecció. Comprén les zones de l'espai que contenen un elevat interés natural (microreserva de flora i coves).
2. Quant a l'ordenació, la zona d'ús limitat (ZUL) s'ha dividit al seu torn en dos subàrees: àrea de protecció especial microreserva (ZUL-1) i àrea de protecció especial coves (ZUL-2), les quals s'han diferenciat en funció dels diferents usos actuals i proposats.
La caracterització de cada una d'estes subàrees és la següent:
Àrea de protecció especial microreserva (ZUL-1): està definida per l'àmbit de la microreserva La Cruz de los Tres Reinos, declarada per l'Orde de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declaren 33 microreserves vegetals a la província d'Alacant i 29 microreserves vegetals a la província de València.
La microreserva es troba situada a 1.550 metres d'altitud, a l'extrem més alt de la Muela del Royo. Es caracteritza per presentar una morfologia plana típica de les zones altes de les moles ibèriques.
Les espècies prioritàries de la microreserva són Thymus borgiae, Artemisa assoana i Reseda barrelieri.
La unitat de vegetació prioritària és la següent: zona subestèpica de gramínies i anuals de la Thero-Brachypodietea (Codi Natura 2000: 6220*).
La superfície d'esta àrea és de 3,43 hectàrees.
Àrea de protecció especial coves (ZUL-2): esta àrea es troba definida per tres coves presents en l'àmbit del Paratge Natural Municipal, inclosos els seus perímetres de protecció corresponents, definits per mitjà d'un cercle d'una hectàrea de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en cada una de les boques de la cavitat, segons el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desplega el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
La relació de coves incloses és la següent: Cueva del Nacimiento, Cueva de la Fuente de la Plata, Sima de la Loma o Cueva del Frontón.
La superfície que comprén esta àrea (de forma discontínua) és de 3 hectàrees, 1 ha per cada cova.
3. Els objectius específics plantejats per a esta categoria de protecció (zona d'ús limitat) es poden sintetitzar en:
a) Manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
b) Conservació de poblacions de tàxons vegetals endèmics, rars o amenaçats en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com dels hàbitats i unitats de vegetació que els contenen. Estes espècies i unitats de vegetació prioritàries són les descrites en la caracterització de la microreserva.
c) Afavoriment de la conservació dels substrats sobre els quals creix la vegetació d'interés, i en especial els perfils-tipus geològics o de sòls.
d) Dotació de de major grau de protecció legal i permanència a parcel·les experimentals d'investigació botànica. Preservació d'inventaris destacats d'unitats de vegetació protegits per la Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea.
e) Foment de recorreguts botànics didàctics i rutes ecològiques per a la docència botànica.
f) Facilitació de les reintroduccions o reforçaments poblacionals de plantes amenaçades o en perill d'extinció.
g) Protecció, conservació i posada en valor de les coves presents en l'àmbit del Pla Especial.
4. Plantejar estos objectius suposa necessàriament una limitació de les possibilitats d'ús, i es permeten únicament els compatibles amb els objectius proposats.
Article 76. Localització
Àrea de protecció especial microreserva (ZUL-1): la microreserva queda delimitada pel polígon els vèrtexs del qual es corresponen amb les següents coordenades UTM sobre el fus 30:
Vèrtex X Y
1 632236 4445236
2 632369 4445142
3 632574 4445050
4 632523 4444954
5 632177 4445178
Àrea de protecció especial coves (ZUL-2): les coordenades UTM de localització de les coves són les següents.
Nom X Y
Cueva de la Fuente de la Plata 632609 4443200
Cueva del Nacimiento 633300 4443900
Sima de la Loma / Cueva del Frontón 632300 4444100
La zona d'ús limitat, amb les seues subàrees corresponents, queda delimitada gràficament en els plans d'ordenació corresponents del PE.
Article 77. Règim d'ordenació en la zona d'ús limitat
1. Règim d'ordenació en l'àrea de protecció especial microreserva:
La microreserva de flora La Cruz de los Tres Reinos es troba sotmesa al règim d'ordenació i gestió establit per l'Orde de 6 de novembre de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient.
Les limitacions d'ús establides en la microreserva són les següents:
a) En queden excloses les repoblacions consistents en plantació d'espècies forestals.
b) Queda prohibida qualsevol pràctica esportiva que comporte el deteriorament de les plantes o el sòl en la microreserva o en les seues zones marginals.
c) Control del pasturatge en l'àrea de la microreserva.
d) Queden excloses de la microreserva totes les activitats que comporten una remoció del substrat o un dany a les plantes, inclosa la recol·lecció de qualsevol tipus de material vegetal que tinga una finalitat diferent de la científica.
e) Queda prohibit l'abocament de runes a l'interior de la microreserva.
f) L'accés a la microreserva queda restringit als camins ja existents, a fi d'evitar els processos erosius en la resta d'esta. En cas d'observar-se impactes negativament significatius com a conseqüència del nombre de visitants, l'accés es podrà restringir gradualment i es donarà prioritat a les visites que tinguen caràcter científic, cultural o educatiu.
Serà prioritari el desenrotllament de les actuacions de conservació previstes en el pla de gestió de la microreserva i, per a això, l'Ajuntament de Castielfabib podrà col·laborar amb l'Administració competent en matèria de biodiversitat.
Estes actuacions de conservació d'execució prioritària són les següents:
Instal·lació de cartell informatiu amb recomanacions.
Cens i seguiment periòdic de la població de Thymus borgiae.
Recol·lecció de llavors de les espècies Thymus borgiae, Artemisa assoana i Reseda barrelieri i depòsit en banc de germoplasma.
Realització d'assajos de reintroducció i reforç poblacional de Thymus borgiae a partir de material procedent de la mateixa microreserva.
Realització d'experiències encaminades a determinar l'efecte de pasturatge sobre la comunitat vegetal, amb especial atenció a les espècies prioritàries esmentades anteriorment. Estes experiències es realitzaran amb tanques (tan integrades en el medi i poc agressives com siga possible) que delimitaran parcel·les control sense pasturatge.
2. Règim d'ordenació en l'àrea de protecció especial coves:
a) Les coves presents en l'àmbit del PE es beneficien del règim general de protecció previst en l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat.
Per a cada una de les cavitats catalogades, s'establix un perímetre de protecció general definit per mitjà d'un cercle d'una hectàrea de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en cada una de les boques de la cavitat. Esta superfície de protecció podrà ser ampliada en els casos en què la conselleria competent en matèria de medi ambient ho estime necessari.
b) Tota troballa o descobriment fortuït de noves coves o avencs haurà de ser comunicat a l'Ajuntament de Castielfabib i/o a la conselleria competent en matèria de medi ambient.
c) Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots els destinats a afavorir la protecció, conservació i millora dels valors ambientals que caracteritzen cada cavitat.
En tot cas, qualsevol actuació que represente un canvi dels usos actuals del sòl, modificacions de l'hàbitat, afecció previsible sobre el nivell freàtic o alteració topogràfica, haurà de comptar, abans de la seua realització, amb informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
d) Queden específicament permesos els usos següents:
La pràctica espeleològica habitual respectuosa amb el medi ambient subterrani, així com l'activitat docent i investigadora relacionada amb esta pràctica, excepte per motius de seguretat o conservació de la fauna i flora cavernícola. Es permet únicament amb l'autorització prèvia de l'Ajuntament de Castielfabib o de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Tanca perimetral i/o tancaments de les coves més amenaçades per a evitar l'entrada incontrolada de visites que puguen comprometre els seus valors ambientals. Per a això serà necessari informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Instal·lació de cartells, que informen sobre les normes de comportament i valors més singulars de cada cavitat.
Seguiment de les poblacions de fauna i flora cavernícola, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Realització d'estudis per a aprofundir en el coneixement dels seus valors ambientals: geologia, topografia, flora, fauna
e) Amb caràcter general, es consideren usos prohibits les actuacions que puguen alterar les característiques ambientals de les coves sense autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual podrà ser substituïda per una declaració d'impacte ambiental en els casos que es determinen reglamentàriament.
Queden específicament prohibits els usos següents:
L'accés lliure a estes cavitats sense autorització prèvia de l'Ajuntament de Castielfabib o de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Tota alteració o destrucció de les característiques físiques de les cavitats subterrànies, així com l'extracció i introducció de qualsevol classe de materials naturals o artificials que les afecten, llevat que es compte amb l'autorització prevista en l'article 4 del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell.
Qualsevol actuació que represente un canvi dels usos actuals del sòl, modificacions de l'hàbitat, afecció previsible sobre el nivell freàtic o alteració topogràfica en el perímetre de protecció, llevat que compte amb informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
La introducció d'anuncis o publicitat exterior en l'entorn de les coves, excepte aquella de caràcter institucional lligada a la gestió de l'espai protegit o a esdeveniments culturals que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol·licite i obtinga autorització expressa per part de l'Ajuntament de Castielfabib.
TÍTOL IV
Normes per a la gestió del paratge natural municipal
Article 78. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos correspon a l'Ajuntament de Castielfabib.
2. La conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits podrà prestar a l'Ajuntament de Castielfabib l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del Paratge Natural Municipal.
3. El règim de gestió del Paratge Natural Municipal atendrà el marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, així com les determinacions específiques que establix en esta matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell.
4. La gestió del paratge natural municipal podrà encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament de Castielfabib podrà promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del Paratge Natural Municipal dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmica i locals, l'Administració General de l'Estat, a través del ministeri competent en matèria de medi ambient o de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, les universitats i centres d'investigació i del sector privat, com ara una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 79. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats, es crearà el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Muela de los Tres Reinos, tal com s'establix en el decret de declaració de l'espai natural protegit, ajustant-se d'esta manera a allò que es preveu en l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de Regulació dels Paratges Naturals Municipals.
TÍTOL V
Mecanisme de finançament
Article 80. Règim general
1. El finançament del Paratge Natural Municipal anirà a càrrec de l'Ajuntament de Castielfabib.
2. L'Ajuntament de Castielfabib habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del Paratge Natural Municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits podrà participar en el finançament del Paratge Natural Municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjuí dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del Paratge Natural Municipal.
TÍTOL VI
Règim sancionador
Article 81. Règim sancionador
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural Municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjuí de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre orde en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.