DECRET 92/2009, de 3 de juliol, del Consell, pel qual aprova el reglament regulador dels habitatges turístics anomenats apartaments, viles, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6051 de 07.07.2009 | |
| Número identificador: | 2009/7961 | |
| Referència Base de Dades: | 007941/2009 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 08.07.2009 Data de fi de vigència: 08.05.2021 Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: Derogada per: Modificada per: - DECRET 206/2010, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es modifiquen els decrets reguladors de l'allotjament turístic a la Comunitat Valenciana. [2010/13296] (DOGV núm. 6414 de 10.12.2010) Ref. Base de dades 013172/2010
- DECRET 22/2012, de 27 de gener, del Consell, regulador del turisme actiu a la Comunitat Valenciana. [2012/909] (DOGV núm. 6704 de 01.02.2012) Ref. Base de dades 001124/2012
- DECRET 75/2015, de 15 de maig, del Consell, regulador dels establiments hotelers de la Comunitat Valenciana. [2015/4640] (DOGV núm. 7529 de 20.05.2015) Ref. Base de dades 004536/2015
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Turisme Grup temàtic: Reglamentació, Legislació Matèries: Turisme Descriptors: Temàtics: turisme, infraestructura turística, reglamentació de lloguers, habitatge, arrendament immobiliari , allotjament turístic
DECRET 92/2009, de 3 de juliol, del Consell, pel qual aprova el reglament regulador dels habitatges turístics anomenats apartaments, viles, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. [2009/7961]
PREÀMBUL
El Decret 30/1993, de 8 de març, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament d'Apartaments Turístics, Viles, Xalets, Bungalous i semblants, atenent les demandes dels professionals del sector, va donar carta de naturalesa a la Comunitat Valenciana a una modalitat d'allotjament turístic diferent de la prestada en establiments hotelers i campaments de turisme, amb un doble objectiu: garantir la qualitat de les seues instal·lacions i dels servicis prestats, i intentar disminuir el nombre d'apartaments turístics que se'n fugien al control de l'administració.
Si bé el primer dels objectius està notablement complit, el segon no s'ha aconseguit, en la seua totalitat, per nombroses raons:
La primera, de pur concepte. La definició dels apartaments continguda en la normativa fins ara vigent no introduïa unes notes que clarament definiren i singularitzaren estos immobles respecte dels habitatges arrendats per temporada, de conformitat amb la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans. I així, no tot immoble cedit mitjançant un preu una o més vegades a l'any per a l'habitacle ocasional de persones, encara que el seu fi fóra vacacional o d'oci, havia de ser turístic. Les notes subjectives que definien l'apartament turístic, fent referència a la temporalitat i a les finalitats que motivaven el seu ús, franquejaven el pas d'estos immobles a la Llei d'Arrendaments Urbans, on sota els seus auspicis trobaven acomodament tot tipus de lloguers, turístics o no.
En segon lloc, la irrupció de noves i ràpides formes de comercialització, directes i sense intermediaris i, en especial, a través de les tècniques de la societat de la informació -internet-. L'oferta immobiliària a través de la xarxa és molt vasta. Disposant d'un terminal amb connexió a la xarxa un usuari mitjà pot tant d'arrendar un habitatge com oferir-lo en arrendament, sense que en cap moment intervinga un tercer, públic o privat, en la transacció. Esta immediatesa en la contractació, esta aparent facilitat, no va acompanyada en tots els casos, i com seria desitjable, d'un excel·lent servici, d'una òptima dotació dels immobles, ni d'unes mínimes garanties per als usuaris, alhora que facilita l'elusió de les normes, tant turístiques com d'una altra índole, i dificulta la investigació de les infraccions administratives que pogueren cometre's.
Davant d'esta situació, esta norma es dirigix a pal·liar, en la mesura que siga possible, les disfuncions descrites, a més d'orientar-se cap a les metes següents:
1. Potenciar la qualitat dels establiments.
2. Contribuir a la professionalització del sector i instituir com a pedra angular de la comercialització les empreses gestores de d'habitatges turístics.
3. Incidir en el mode en què s'efectua la publicitat dels habitages i en els drets i obligacions que incumbixen a les parts. Expressament s'indica que la publicitat haurà d'ajustar-se a les exigències de veracitat, objectivitat i bona fe, i fa un especial èmfasi en aquella que s'efectua per internet.
4. Aclarir la responsabilitat de les empreses, de les persones físiques o jurídiques i les entitats que gestionen habitatges turístics i establir una llista no exhaustiva de causes de resolució del contracte d'allotjament turístic.
Amb eixos objectius s'ordenen els habitatges turístics anomenats apartaments turístics -que no s'han de confondre amb les que integren un bloc o conjunt d'apartaments, la regulació del qual s'aborda en el Decret 91/2009, de 3 de juliol, del Consell, així com les seues empreses gestores, persones jurídiques o físiques, que es dediquen a la cessió del seu ús i gaudi. Ambdós conceptes, habitatges i empreses gestores, s'aborden, respectivament, en els articles 2 i 4 d'esta norma.
El concepte d'habitatge turístic es compon de les notes següents: cessió onerosa, habitualitat, immediata disponibilitat i finalitat vacacional o d'oci. A elles caldria afegir el compliment, segons la categoria en la qual pretenga classificar-se l'habitatge, superior, primera o estàndard, d'una sèrie de requisits que es fixen en l'annex.
Entre totes les notes que definixen l'habitatge turístic, l'habitualitat és la més important en anunciar el seu caràcter vocacional turístic. El concepte és senzill de concebre per contraposició a aquells altres arrendaments de habitatge que, inclús de temporada, són percebuts com merament conjunturals i en els quals no es presten, necessàriament, servicis addicionals distints del pur i estricte allotjament.
A l'efecte d'esta norma existirà habitualitat, açò és, l'habitatge tindrà vocació turística, quan, alternativament, es done alguna de les següents circumstàncies respecte de l'immoble: quan siga cedit per empreses gestores - açò és tant com dir que siga cedida pels professionals del sector-; quan, sense ser empresa qui cedisca l'ús, es presten en l'habitatge servicis propis de la indústria hostalera - esta característica, a més d'indiciària de la professionalitat, incorpora un concepte encunyat i àmpliament utilitzat en la legislació tributària- i, finalment, quan s'utilitzen canals de comercialització turística.
Per primera vegada, i per a la seua delimitació de figures afins, la norma arreplega un àmbit d'aplicació objectiu referit exclusivament a l'immoble. Per mitjà de les exclusions que s'operen en la norma es pretén, en un cas, fitar l'objecte de regulació i, en altres, a més d'assenyalar la proximitat de les figures, les quals este decret regula, posar de rellevància la normativa que els és d'aplicació.
També com a novetat s'al·ludix a l'àmbit d'aplicació subjectiu, circumscrit a les empreses, entitats i persones físiques que gestionen habitatges turístics. Expressament, s'exclouen d'este àmbit, únicament el que concernix a l'obligació de comunicar la dedicació a l'ús turístic dels habitatges i les modificacions que s'hi produïsquen, aquells propietaris o titulars que amb títol suficient cedisquen directament una única d'elles. La comunicació, classificació turística i inscripció de l'apartament i la resta d'obligacions, no obstant això, són exigibles per als qui gestionen dos o més habitatges turístics i, per descomptat, per a les empreses gestores.
D'esta manera, qualificat un habitatge com a «turístic», tant perquè integra l'àmbit d'aplicació objectiu de la norma com perquè complix la definició que d'elles s'efectua en l'article 2, fet que succeirà la majoria de les vegades, dit habitatge haurà de complir les exigències del decret respecte als servicis i les dotacions, com a mínim en la categoria estàndard. No obstant això, el seu propietari o titular, sempre que gestione directament l'allotjament, podrà optar per comunicar o no la seua dedicació a l'ús turístic a l'efecte de la seua classificació i inscripció en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana.
Si optara per comunicar-ho, la persona interessada aportarà la documentació que, si fa el cas, resulte preceptiva i declararà responsablement que l'habitatge complix els requisits exigits per la norma per a ostentar la categoria sol·licitada. Automàticament, l'allotjament serà classificat i inscrit en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana. Posteriorment, es realitzaran les comprovacions que resulten oportunes.
Si optara per no comunicar-ho, la persona interessada haurà de fer constar esta circumstància expressament als clients, de tal manera que estos sàpien que es tracta d'un allotjament les dotacions i servicis del qual no han sigut verificats per l'administració turística, i això amb independència que, per tractar-se d'un apartament turístic, haja de complir, com a tal i com a mínim, amb els servicis i dotacions exigits per este decret, com a mínim, en la categoria estàndard.
Este sistema pressuposa la responsabilitat dels prestadors de servicis, aposta per la professionalitat del sector, confia en el criteri d'elecció del client i, finalment, preconitza l'aplicació dels principis de la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als servicis en el mercat interior.
Respecte als preus i les reserves, la norma remet al Decret 19/1997, d'11 de febrer, del Consell, sobre preus i reserves en allotjaments turístics, però efectuant algunes especificacions.
Finalment, s'incrementa fins a dos-cents cinquanta euros la quantitat que, tret de pacte en contra, podrà exigir-se en concepte de bestreta i s'amplien les causes per les quals s'ha de respondre.
El decret consta d'un article únic pel que s'aprova el reglament que s'inserix com a annex, integrat per 20 articles i un annex. Així mateix consta d'una disposició addicional, on es regula el règim aplicable als establiments existents que escometen obres de rehabilitació o reforma; dues disposicions transitòries, que donen compte, respectivament, de la normativa aplicable als expedients en tramitació i del termini d'adaptació de les unitats d'allotjament turístic existents, que passen a ser anomenades habitatges turístics, i dues disposicions finals.
En conseqüència, oïts els sectors i les administracions públiques afectades, a proposta de la consellera de Turisme, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 3 de juliol de 2009,
DECRETE
Article únic
S'aprova el reglament regulador dels habitatges turístics anomenats apartaments, viles, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, el text de la qual s'inserix com a annex.
Disposició addicional
Única. Adequació a la nova normativa
Els habitatges turístics ja existents en els quals s'escometen obres substancials de rehabilitació o reforma hauran d'adaptar-se al que disposa el present decret i comunicar-ho al Servici Territorial de Turisme de la província on s'ubiquen.
Disposicions transitòries
Primera. Normativa aplicable als expedients en tramitació
Els procediments de classificació dels habitatges turístics iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor del present decret seguiran tramitant-se de conformitat amb el que disposa l'anterior normativa, llevat que voluntàriament s'acullen a esta.
Segona. Termini d'adaptació dels habitatges turístics que estiguen inscrits en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana
Els propietaris, titulars i empreses gestores que tinguen habitatges turístics actualment inscrits en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana podran comunicar, en el termini de tres anys comptats a partir de l'entrada en vigor del present decret, la classificació en alguna de les categories previstes en el decret. Transcorregut este termini, seran classificats d'ofici en la categoria estàndard.
Disposicions finals
Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari
El conseller competent en matèria de turisme queda facultat per a dictar les disposicions necessàries en compliment i desplegament del present decret.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 3 de juliol de 2009.
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
La consellera de Turisme,
ANGÉLICA SUCH RONDA
ANNEX
Reglament regulador dels habitatges turístics anomenats apartaments, viles, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
El present reglament té com a objecte l'ordenació turística dels habitatges turístics anomenats apartaments, viles, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, que, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, es dediquen a la cessió del seu ús i gaudi.
Article 2. Definició d'habitatge turístic
1. Es consideren habitatges turístics els immobles, siga quina siga la seua tipologia, l'ús dels quals siga cedit per mitjà de preu, habitualment, en condicions d'immediata disponibilitat, i amb fins turístics, vacacionals o d'oci.
2. Es considerarà que hi ha habitualitat quan es done alguna de les circumstàncies següents respecte de l'immoble:
a) Siga cedit per al seu ús turístic per empreses gestores d'habitatges turístics.
b) Siga posat a disposició dels usuaris turístics pels seus propietaris o titulars, amb independència de quin siga el període de temps contractat i sempre que es presten servicis propis de la indústria hostalera.
c) Quan s'utilitzen canals de comercialització turística. Es considera que hi ha comercialització turística quan es duga a terme a través d'operadors turístics o qualsevol altre canal de venda turística, incloent-hi internet o altres sistemes de les noves tecnologies.
Article 3. Excepcions a l'àmbit d'aplicació de la norma
1. Queden exceptuats de l'àmbit d'aplicació objectiu d'esta norma:
a) Els habitatges que s'arrenden per temporada segons el que establix la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans, i en la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, d'Habitatge de la Comunitat Valenciana, sempre que l'arrendador no es comprometa a prestar servicis propis de la indústria hostalera a l'arrendatari ni l'allotjament es comercialitze turísticament, perquè en estos casos l'immoble i la persona que efectivament els gestione haurà de complir les prescripcions d'este decret. Es consideren propis de la indústria hostalera servicis com els de neteja d'immobles, canvi de llenceria, custòdia de maletes, bugaderia, reparacions i manteniment i semblants.
b) La projecció, promoció, construcció i venda de segones residències.
c) Els establiments anomenats hotel-apartament i hotel-apartament-residència, definits pel Decret 153/1993, de 17 d'agost, del Consell, Regulador dels Establiments Hotelers de la Comunitat Valenciana.
d) Les unitats o mòduls tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil que s'instal·len en els establiments anomenats campaments de turisme, en els termes de l'article 1.2 del Decret 119/2002, de 30 de juliol, del Consell, Regulador dels Campaments de Turisme de la Comunitat Valenciana.
2. Queden fora de l'àmbit d'aplicació subjectiu d'esta norma, respecte a l'obligació de comunicar la dedicació a l'ús turístic de l'habitatge i les modificacions que s'hi produïsquen, els qui amb títol suficient cedisquen directament un únic habitatge turístic, llevat que voluntàriament sol·liciten la seua classificació turística. S'entendrà que se cedixen directament quan siguen posats a disposició de l'usuari pel propietari o titular.
Article 4. Definició d'empreses gestores d'habitatges turístics
Es consideren empreses gestores d'habitatges turístics les persones jurídiques o físiques l'activitat professional de les quals, principal o no, consistisca en la cessió a títol onerós de l'ús i gaudi de, com a mínim, cinc habitatges turístics, amb independència de la seua ubicació o no en un mateix edifici o complex i de quin siga el títol que els habilite per a fer-ho.
CAPÍTOL II
EMPRESES GESTORES
Article 5. Comunicació de l'inici de l'activitat
L'exercici de l'activitat de cessió de l'ús i gaudi d'habitatges turístics per part de les empreses definides en l'article 4 requerirà, amb caràcter preceptiu, la seua comunicació a l'administració turística.
Article 6. Inscripció en el registre de les empreses gestores
1. L'inici de l'activitat de l'empresa gestora serà comunicada, mitjançant imprés normalitzat i a l'efecte de la seua inscripció en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana -d'ara endavant, el Registre-, al Servici Territorial de Turisme de la província on estiga ubicat el major nombre d'habitatges turístics, adjuntant la documentació següent:
a) Document acreditatiu de la personalitat física o jurídica del sol·licitant. Si es tractara d'una persona física, s'aportarà còpia del Document Nacional d'Identitat. En el supòsit de persones jurídiques, s'acompanyarà còpia del seu document de constitució, degudament inscrit, i el seu Codi d'Identificació Fiscal.
b) Declaració responsable sobre:
1º. La disponibilitat d'un local o oficina d'atenció al públic.
2º. Que ostenta la disponibilitat dels habitatges turístics que es gestionen i que estos complixen tots els requisits que establix este decret per a la seua classificació en la categoria declarada. Haurà d'efectuar-se una relació amb indicació de l'adreça completa de cada una d'elles i el nombre de places.
2. La declaració responsable junt amb la relació d'habitatges efectuada i, si fa el cas, la llicència de primera ocupació d'estes, servirà de comunicació a l'administració de la seua dedicació a l'ús turístic.
3. Quan es tracte d'agents de la propietat immobiliària, d'agències de viatges o administradors de finques, bastarà que acompanyen a la comunicació la declaració responsable que continga la relació d'habitatges i, si fa el cas, la documentació sobre les quals abans citada. Tot això sense perjuí de les atribucions que els corresponguen d'acord amb les seues normes reguladores.
4. Efectuada la comunicació, el Servici Territorial de Turisme competent assignarà a l'empresa el número de registre corresponent i inscriurà en el Registre l'habitatge o els habitatges que es gestionen, segons el que s'haja sol·licitat, cosa que serà comunicada a l'interessat. Posteriorment dit òrgan efectuarà totes les comprovacions que resulten pertinents.
Article 7. Baixa en el Registre de les empreses gestores
1. La baixa en el Registre de les empreses gestores d'habitatges turístics podrà produir-se per alguna de les causes següents:
a) A petició pròpia o d'ofici, per cessar en l'activitat de gestió de d'habitatges turístics. En el primer cas, l'empresa haurà de comunicar-ho per escrit al Servici Territorial de Turisme on estiguera inscrita, tot acompanyant una declaració de no tindre cap contracte pendent.
b) La inexactitud o falsedat de les dades declarades, la indisponibilitat de la documentació preceptiva o l'incompliment en els habitatges turístics relacionats dels requisits tècnics generals i específics exigits en este decret per a la seua classificació. Tot això amb audiència prèvia a la persona interessada i sense perjuí de les responsabilitats a què pogueren donar lloc en l'àmbit disciplinari. Les mateixes conseqüències podrà comportar no iniciar l'activitat en el termini de dos mesos, comptats des del dia de la comunicació efectuada.
c) En compliment d'una resolució ferma adoptada en un expedient sancionador per infracció molt greu, que d'acord amb la normativa vigent comporte la sanció de tancament o clausura.
2. Dita baixa produirà, igualment, la baixa en el Registre dels habitatges turístics que l'empresa gestione, amb la consegüent pèrdua de la seua classificació turística, llevat que es personen en el procediment o es tinga constància de terceres persones interessades.
CAPÍTOL III
OBLIGACIONS COMUNES ALS PROPIETARIS,
TITULARS I EMPRESES GESTORES
Article 8. Comunicació de dedicació a l'ús turístic d'habitatges turístics. Altes i modificacions en el Registre
1. Els habitatges turístics obtindran la seua inscripció en el Registre per mitjà de la comunicació de la persona interessada sobre la dedicació a l'ús turístic, realitzada en imprés normalitzat i dirigida al Servici Territorial de Turisme de la província on estos radiquen, on s'indicarà la seua adreça, nombre de places i tots els requisits que siguen necessaris per a la seua classificació. L'esmentada comunicació serà preceptiva per a l'exercici de l'activitat i contindrà una declaració responsable de la persona interessada en la qual, expressament, deixarà constància de la disponibilitat de l'immoble i que en l'habitatge concorren els requisits exigits per este decret per a la seua classificació en la categoria sol·licitada. A més, quan així resulte preceptiva en virtut de la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat, d'Habitatge de la Comunitat Valenciana, o norma que la substituïsca, la persona interessada acompanyarà la llicència de primera ocupació.
2. L'obligació a què es referix l'apartat anterior serà potestativa per als que amb títol sificient cedisquen directament un únic habitatge turístic. No obstant i, en tot cas, l'habitatge haurà de complir els requisits que este decret exigix, com a mínim, per a la categoria estàndard, i estarà subjecta a la resta de prescripcions d'esta norma.
3. Així mateix, en el moment en què es produïsca, comunicaran qualsevol circumstància o canvi essencial en la gestió o destinació dels dits allotjaments.
Article 9. Entrega dels allotjaments
1. Els propietaris, titulars o empreses gestores de d'habitatges turístics, inscrits o no, hauran de mantindre els allotjaments que cedisquen turísticament en perfecte estat d'habitabilitat, en concordança amb la seua categoria i amb la descripció feta a l'administració turística.
2. Els habitatges turístics es posaran a disposició dels usuaris en condicions adequades de conservació, neteja i prestació de servicis des del dia fixat per a la seua ocupació, amb els subministraments i les instal·lacions en funcionament.
3. Per la seua banda, els usuaris respectaran les instal·lacions, tant dels habitatges turístics com dels elements comuns de l'edifici on s'ubiquen, i hauran de restituir-los al seu propietari, titular o empresa gestora en el seu estat original.
Article 10. Publicitat
1. La publicitat, oferta i gestió dels d'habitatges turístics s'ajustarà a les exigències de veracitat, objectivitat i bona fe, per a proporcionar al client o usuari la informació suficient sobre les característiques dels habitatges, les condicions d'ús i les prestacions que comprenen els servicis contractats; tot això sense perjuí del que disposen les normes vigents sobre la publicitat i la defensa del consumidor i de l'usuari.
2. Les empreses gestores dels habitatges turístics estaran obligades a incloure, en tota la publicitat que efectuen i, siga quin siga, el medi empleat, el número de registre que els haja sigut assignat.
3. La publicitat que s'efectue dels habitatges turístics inscrits gestionats directament pels seus propietaris o titulars haurà d'incloure, obligatòriament, els números de registre dels esmentats habitatges i de les seues categories.
4. Els qui en l'exercici de la facultat prevista en l'article 8.2 hagen optat per no comunicar la dedicació a l'ús turístic dels habitatges turístics que cedisquen, hauran de fer constar esta circumstància expressament.
5. El compliment del que disposen els anteriors apartats serà objecte d'especial vigilància en el cas que la publicitat s'efectue a través dels servicis de la societat de la informació.
Article 11. Document d'autorització i responsabilitat
1. En el cas que els habitatges turístics siguen cedits a empreses gestores sense ser els seus propietaris, es formalitzarà l'autorització corresponent per a la gestió entre el propietari i l'empresa, en la qual, expressament, s'haura d'indicar que la responsabilitat per l'incompliment de les obligacions administratives derivades d'este decret serà exigible al gestor de l'allotjament.
2. La responsabilitat administrativa per l'incompliment de les disposicions d'este decret, en el supòsit d'habitatges turístics gestionats directament pels seus propietaris o titulars, inscrits o no, serà exigible directament a estos.
3. Quan la gestió dels habitatges turístics es realitze a través d'agent mandatari, la responsabilitat administrativa per l'incompliment de les disposicions del present decret serà exigible al manador, en els termes establits per l'article 1725 del Codi Civil.
CAPÍTOL IV
CLASSIFICACIÓ I DISTINTIUS
DELS HABITATGES TURÍSTICS
Article 12. Categories i requisits
1. Els habitatges turístics seran classificats en les categories superior, primera i estàndard.
2. La determinació de la categoria que corresponga es condicionarà al compliment de les exigències establides en l'annex del present reglament.
3. Les instal·lacions i servicis dels habitatges turístics hauran de mantindre's, en tot moment, amb les condicions, requisits i qualitats determinants de la seua classificació i categoria.
4. La classificació atorgada es mantindrà mentre que perdure el compliment de les condicions i dels requisits determinants d'aquella i podrà ser revisada d'ofici per mitjà del corresponent expedient, en el quals s'oïra la persona interessada.
Article 13. Classificació turística, inscripció i baixa en el Registre
1. Efectuada la comunicació a què es referix l'article 8 d'este decret, el Servici Territorial de Turisme de la província en què s'ubique l'habitatge el classificarà turísticament i l'inscriurà en el Registre, de conformitat amb el que declara. A este efecte, s'entregarà al titular un document que acredite la inscripció. Posteriorment dit òrgan efectuarà totes les comprovacions que resulten pertinents.
2. La inexactitud o falsedat de les dades declarades, la indisponibilitat de la documentació preceptiva o l'incompliment en els habitatges turístics dels requisits tècnics generals i específics exigits en este decret per a la seua classificació, sense perjuí de les responsabilitats a què pogueren donar lloc en l'àmbit disciplinari, podran comportar, amb audiència prèvia a l'interessat, la baixa de l'habitatge en el Registre, amb la consegüent pèrdua de la seua classificació turística. Les mateixes conseqüències podrà comportar no iniciar l'activitat en el termini de dos mesos, comptats des del dia de la comunicació efectuada.
Article 14. Obligació de comunicar modificacions
Qualsevol modificació que afecte la capacitat o a la classificació dels habitatges turístics inscrits haurà de comunicar-se a l'administració turística, a fi de que esta procedisca a la seua anotació en el Registre.
Article 15. Distintius
1. La conselleria que tinga les competències en matèria de turisme, mitjançant orde, regularà el distintiu corresponent als habitatges turístics inscrits i les seues categories.
2. Els habitatges turístics inscrites exhibiran, de forma visible a la seua entrada, bé en l'interior o en l'exterior d'estos, la identificació corresponent a la seua condició d'habitatge turístic, la seua categoria i el número de registre.
CAPÍTOL V
SERVICIS I PREUS
Article 16. Preus i reserves. Especificacions
1. Als habitatges turístics els serà d'aplicació aquelles previsions que en matèria de preus i reserves s'efectuen en el Decret 19/1997, d'11 de febrer, del Consell, excepte en allò referit a la duració dels servicis contractats, el règim de la qual es determina a continuació.
En defecte d'especificació de les hores d'inici i final del període contractat, s'entendrà que el dret a l'ocupació de l'allotjament comença a les 17 hores del primer dia d'estada i acaba a les 10 hores del dia en què esta s'acabe.
2. Els preus seran adequats a la qualitat dels béns i servicis, inclouran tots els impostos que resulten aplicables de conformitat amb allò que disposa el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, i, a falta d'especificació expressa o pacte en contra, hauran de comprendre les reparacions i els subministraments necessaris per a la utilització de l'habitatge turístic d'acord amb la seua destinació, incloent-hi els elements comuns i accessoris dels immobles. La utilització d'estos elements se subjectarà a les normes d'ús de la comunitat de propietaris.
En particular, s'entendran compresos en el preu els servicis, instal·lacions i subministraments, següents:
a) Conservació, manteniment i reparacions, a excepció de les que excedisquen de l'ús normal i diligent.
b) Arreplegada de fems des de la via pública o recinte especialment destinat al seu depòsit.
c) Subministrament d'aigua.
d) Energia elèctrica i combustible.
e) Piscines, jardins, solanes i terrasses comunes, amb els elements que els siguen propis.
f) Parcs infantils.
g) Despeses de la comunitat de propietaris.
3. Els propietaris, titulars o empreses gestores dels habitatges turístics podran oferir als clients, com compresos en el preu, tots els servicis complementaris que estimen oportuns.
4. Quan es presten altres servicis complementaris no inclosos en el preu de l'habitatge, s'haurà de fer la publicitat deguda.
Article 17. Depòsit per pèrdua o deteriorament de les instal·lacions
1. Els propietaris, titulars o empreses gestores dels habitatges turístics podran exigir el dipòsit d'una quantitat que, llevat de pacte en contra, no serà superior a 250 euros.
2. Dita opció d'exigir un dipòsit es farà constar en el moment de formalitzar el contracte entre l'usuari turístic i el cedent.
3. Eixe dipòsit respondrà també per l'increment del nombre d'ocupants, en el cas que l'allotjament siga ocupat de fet per més persones de les permeses, segons el preu estipulat amb el cedent i sense perjuí de la seua facultat per a resoldre el contracte.
4. D'acord amb allò que s'haja pactat en el contracte i al final, una vegada desocupat l'allotjament, dita fiança serà reintegrada al client prèvies les deduccions que, si fa el cas, siguen procedents.
Article 18. Resolució del contracte d'allotjament turístic
1. En tot cas, queda prohibit als clients:
a) La utilització habitual de l'habitatge turístic i/o la pernocta en ell d'un nombre d'usuaris superior al de la capacitat màxima de l'allotjament o, si fa el cas, de la que s'haguera fixat en el contracte.
b) La cessió a tercers de l'ús de l'habitatge turístic.
c) Realitzar qualsevol activitat que entre en contradicció amb els usos de convivència, higiene i orde públic habituals, o que impedisca el normal descans d'altres usuaris de l'immoble.
2. Així mateix, queda prohibida la presència simultània d'usuaris turístics en un mateix allotjament i període com a conseqüència de la celebració de distints contractes, encara que ocupen habitacions diferents.
3. L'incompliment d'estes prohibicions podrà constituir causa de resolució del contracte d'allotjament turístic, prèvia advertència entre les parts i sense perjuí d'aquelles altres que, si fa el cas, puguen pactar-se.
CAPÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR I
ALTRES NORMES APLICABLES
Article 19. Règim sancionador
Les infraccions contra el que disposa el present decret seran sancionades d'acord amb el que disposa el Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana, i disposicions de desplegament.
Article 20. Altres normes
Les empreses gestores d'habitatges turístics, així com les persones jurídiques o físiques que es dediquen a la cessió del seu ús i gaudi, compliran les prescripcions del Decret 77/1994, de 12 d'abril, del Consell, pel qual es regulen els fulls de reclamacions, o la normativa que el substituïsca.
ANNEX
REQUISITS TÈCNICS DE CLASSIFICACIÓ EXIGIBLES
A LES D'HABITATGES TURÍSTICS
1. Accessos, comunicacions i estacionament
Superior Primera Estàndard
· Entrada de clients SÍ SÍ SÍ
· Ascensors SÍ SÍ SÍ
- A partir núm. de plantes B+2 B+3 B+4
· Escala de clients SÍ SÍ SÍ
· Aparcament per a clients SÍ SÍ -
2. Instal·lacions i servicis
Superior Primera Estàndard
· Aïllament tèrmic i acústic en
totes les zones (*) SÍ SÍ SÍ
· Nivell sonor ambiental produït per instal·lacions (**)
· Preses de corrent en totes
les habitacions amb indicador
de voltatge (***) SÍ SÍ SÍ
· Il·luminació mitjana en lux en els habitatges
De conformitat amb les recomanacions de l'Agència Valenciana de l'Energia
· Refrigeració (****)
Dormitoris SÍ - -
Sales i salons SÍ SÍ -
· Calefacció (****)
Dormitoris SÍ SÍ -
Sales i salons SÍ SÍ -
· Telèfon o accés a Internet SÍ - -
· Aigua calenta SÍ SÍ SÍ
· Jardins comuns SÍ - -
· Piscina (substituïble per primera
línia de platja) SÍ SÍ -
· Caixes fortes individuals SÍ SÍ -
· Pla d'evacuació situat a la porta
de l'habitatge SÍ SÍ SÍ
· Llistat de telèfons d'urgència i
d'interés situaten lloc visible SÍ SÍ SÍ
La prestació dels servicis de neteja i de bugaderia, canvi de llenceria, reparacions, manteniment i arreplegada de fem es regirà pel que establix el contracte celebrat per a l'ocupació de la unitat d'allotjament.
(*) D'acord amb el que determina la normativa vigent en la matèria.
(**) De conformitat amb la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de Protecció contra la Contaminació Acústica.
(***) L'indicador de voltatge junt amb les preses de corrent podrà substituir-se per una indicació general del voltatge de tot l'allotjament, situat en lloc ben visible.
(****) Sempre amb la possibilitat d'aconseguir una temperatura de conformitat amb la legislació vigent en matèria d'estalvi energètic. El control en la categoria superior haurà de poder realitzar-se individualment per cada recinte i, en la resta de categories, podrà ser comú per a totes les cambres.
3. Dimensions dels habitatges
Superior Primera Estàndard
· Dormitori doble en m², inclòs
l'armari 12 10 8
· Dormitori principal en m²(*),
inclòs l'armari 14 12 10
· Dormitori individual en m²,
inclòs l'armari 9 8 6
- Per cada plaça en llitera m² de més - 4,50 3,50
· Estar-menjador-cuina en m² 26 22 18
· Estar-menjador en m² 20 17 14
· Banys o neteja (**) SÍ SÍ SÍ
- Superfície en m² 6 5 4,5
- Dotació segons núm. de places + 4 places +6 places -
1 bany 2 banys o 1 bany o
1 bany labavos lavabo
o lavabo
· Cuina en m² 8 7 5
· Llavador SÍ - -
· Estudis (***) en m² (****) 34 29 24
(*) Com a mínim un per habitatge.
(**) Els banys estaran dotats de banyera amb dutxa, lavabo i vàter i, els lavabos o banys auxiliars, de dutxa, lavabo i vàter.
En la categoria superior, d'existir un únic servici sanitari, este serà un bany (dotat amb banyera i amb dutxa) i, en el supòsit d'existir-ne dos, un serà un bany i l'altre un bany o un lavabo o bany auxiliar.
(***) Unitats d'allotjament compostes per una sala d'estar menjador-dormitori conjunt, cuina, incorporada o no, i bany.
(****) No inclòs bany.
4. Dotació dels habitatges
· En general, els habitatges estaran dotats del mobiliari, la coberteria, el parament, la llenceria i la resta d'utensilis i accessoris necessaris per a atendre les necessitats dels clients d'acord amb la seua capacitat.
· Tots els dormitoris estaran dotats d'armari, dins o fora del dormitori, siga quina siga la categoria de l'allotjament.
· Els habitatges de les categories superior i primera estaran dotats de TV color.
· La cuina estarà dotada de:
Superior Primera Estàndard
- Cuina (*) SÍ SÍ SÍ
- Frigorífic SÍ SÍ SÍ
- Planxa elèctrica SÍ SÍ SÍ
- Forn/ Microones SÍ SÍ SÍ
- Extractor de fums, campana, etc. SÍ SÍ SÍ
- Llavadora automàtica SÍ SÍ -
- Rentaplats SÍ - -
(*) La cuina estarà dotada, com a mínim, de dos foguers quan la capacitat de l'habitatge no excedisca de 4 places, i de tres o més quan excedisca dita capacitat.