DECRET 145/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic subaquàtic de les restes Bou Ferrer, situat a la costa davant del terme municipal de la Vila Joiosa.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7619 de 21.09.2015 | |
| Número identificador: | 2015/7666 | |
| Referència Base de Dades: | 007498/2015 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, arqueologia Descriptors toponímics: la Vila Joiosa
DECRET 145/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic subaquàtic de les restes Bou Ferrer, situat a la costa davant del terme municipal de la Vila Joiosa. [2015/7666]
PREÀMBUL
L'article 49.1.5a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa l'article 149.1.28a de la Constitució Espanyola. L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura, sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.
Per Resolució de 8 de juliol de 2014, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, es va acordar incoar expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, a favor del jaciment arqueològic subaquàtic de les restes Bou Ferrer, situat a la costa davant del terme municipal de la Vila Joiosa, i es va sotmetre l'expedient incoat al tràmit d'informació pública.
S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.
Consten en l'expedient els informes favorables a la declaració de Bé d'Interés Cultural de les institucions consultives Consell Valencià de Cultura i Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València, que han prestat la seua conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat.
Així mateix, s'han demanat de les conselleries afectades i dels departaments implicats de l'Administració General de l'Estat els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, que no han formulat cap objecció.
En virtut del que s'ha exposat i d'acord amb el que establix la normativa referenciada, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 18 de setembre de 2015,
DECRETE
Article l. Objecte
Este decret té per objecte declarar Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic subaquàtic de les restes Bou Ferrer, situat a la costa davant del terme municipal de la Vila Joiosa, descriure el jaciment amb les seues parts integrants o consubstancials, determinar els valors que justifiquen la seua declaració i establir la normativa de protecció del jaciment declarat en l'articulat que a continuació es transcriu.
Article 2. Bé d'Interés Cultural i naturalesa
El jaciment arqueològic subaquàtic de les restes Bou Ferrer, situat a la costa davant del terme municipal de la Vila Joiosa, és un Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, i es regirà pel que disposa la secció segona del capítol III del títol II de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per als béns immobles d'interés cultural de naturalesa arqueològica.
Article 3. Normativa de protecció del Bé d'Interés Cultural i el seu entorn
La Generalitat fomentarà la difusió pública d'este bé i garantirà el seu estudi i documentació amb criteris científics.
Les activitats que a continuació s'indiquen hauran de comptar amb l'autorització expressa de l'òrgan competent en matèria de cultura, sense perjuí de les que, per l'aplicació d'altres legislacions sectorials, resulten també procedents:
1. L'ancoratge d'embarcacions en l'àmbit afectat per la declaració, que es duria a terme, en este cas, en les boies col·locades a este efecte.
2. La permanència d'embarcacions en l'enclavament delimitat.
3. La pràctica de busseig de qualsevol tipus.
4. La introducció de qualsevol tipus d'aparell subaquàtic que permeta el transport de persones o l'observació i/o manipulació remota en la zona de protecció.
5. La pesca amb qualsevol tipus d'art.
6. La realització de qualsevol intervenció de transcendència patrimonial, tant arqueològica com de qualsevol altra índole.
A fi de millorar la protecció del jaciment i fer-ho compatible amb altres usos legítims del mar, que mai podran posar en perill els valors del jaciment, les administracions i entitats implicades establiran procediments comuns que permeten un eficaç desenrotllament i control de les activitats previstes en els paràgrafs precedents.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicació i inscripció
El present decret es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Així mateix, es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural, del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Segona. Absència d'incidència en el gasto públic de la present disposició
L'aplicació i el desenrotllament del present decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i, en tot cas, haurà d'atendre's amb els mitjans personals i materials de la conselleria esmentada.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 18 de setembre de 2015
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX
Descripció del jaciment arqueològic subaquàtic de les restes Bou Ferrer i de les parts que l'integren i valors que justifiquen la seua declaració com a bé d'interés cultural
1. Denominació:
Restes Bou Ferrer.
2. Localització:
En la zona marítima coincident amb la província d'Alacant. Port comercial més pròxim al jaciment: la Vila Joiosa.
Les coordenades UTM del jaciment, així com les del seu entorn de protecció, consten en l'expedient de protecció.
3. Descripció del jaciment i valors que en justifiquen la declaració.
Parts integrants:
El jaciment arqueològic denominat restes Bou Ferrer està compost per les restes d'un barco i el seu carregament, que es troba en l'actualitat protegit per un tancament subaquàtic.
Segons les dades obtingudes en els estudis realitzats fins ara, el seu carregament principal es conserva pràcticament íntegre i està format per un conjunt homogeni d'àmfores Dressel 7-11 que es destinaven al transport de salses de peix. El carregament secundari estava compost per lingots de plom. S'han pogut documentar també efectes propis de la marineria.
Les parts integrants del jaciment són el barco amb els seus aparells (àncores, pals, xàrcies, velams...), el carregament principal, els carregaments secundaris i l'utillatge de la tripulació.
Descripció general i valors del jaciment:
El descobriment de les restes romanes Bou Ferrer va ser comunicat a l'Ajuntament de la Vila Joiosa en 1999 pels bussejadors esportius José Bou i Antoine Ferrer, els cognoms dels quals van donar nom al jaciment arqueològic subaquàtic. Les restes reposen davant de les platges de la Vila Joiosa en la zona marítima situada al sud del cap de la Nau.
Les seues dimensions indiquen que ens trobem davant d'un gran veler del s. I dC, destinat al comerç, dels que connectaven la província de la Baetica amb els ports principals de Narbo, Roma i Neapolis. Amb una eslora estimada de 30 metres i un tonatge de port pròxim a les 230 tones, va naufragar possiblement fora de la seua ruta a escassos 1.000 metres de la costa davant del terme municipal de la Vila Joiosa.
La seua arquitectura naval no té paral·lels en la bibliografia, és l'únic mercant del període localitzat a una profunditat que permet la investigació científica, la qual cosa constituïx un factor més de la seua excepcionalitat. De moment, comptem amb les dades d'una xicoteta zona que coincidix amb la situació de l'eix axial del barco, que permet concloure que es tracta d'una nau construïda a folre primer, amb les taules unides per metxes i mosses amb una eslora pròxima als 30 metres, que la convertix, fins al moment, en la nau més gran coneguda de la seua cronologia.
Els treballs d'excavació de 2012 han permés la recuperació de quatre lingots de plom allargats de secció triangular, que figuren entre els més grans i pesants d'estes característiques coneguts fins al moment. Els experts els han datat en el s. I dC i devien procedir de les mines de Sierra Morena oriental, a la península Ibèrica.
Les quatre peces porten en el dors una cartel·la rectangular en negatiu, les inscripcions en dos de les peces són parcialment llegibles i en les altres dos no s'han conservat.
Tres dels lingots presenten contramarques realitzades després d'haver-se extret de les lingoteres. Comunes als tres són les marques estampillades (IMP GER AVG), que permeten als especialistes assegurar que els lingots de plom estudiats de les restes Bou Ferrer no tenen un propietari desconegut, sinó que pertanyien al mateix emperador de Roma, a un emperador del segle I de la dinastia Julioclàudia. Les excavacions futures permetran conéixer si van pertànyer a Tiberi, Calígula, Claudi o Neró.
L'excepcionalitat de les restes Bou Ferrer ha sigut confirmada per les dades científiques obtingudes en les diferents campanyes d'excavació arqueològica, apuntant a un possible carregament per a l'abastiment de la família imperial.
Per les dimensions de les restes, amb quasi 30 metres d'eslora i unes 230 tones de port, es creu que era capaç de transportar un carregament principal de 2.500 àmfores. Les tres campanyes d'excavacions arqueològiques realitzades fins al moment han permés extraure quasi 300 àmfores del carregament, 274 àmfores en les campanyes de 2006 i 2007 i 25 durant la campanya de 2012.
En definitiva, es tracta d'un barco d'època altoimperial en què es combinen una sèrie de característiques que el convertixen en un jaciment arqueològic subaquàtic sense paral·lel conegut en l'actualitat, tant pel seu excel·lent estat de conservació, com pel carregament, pel buc de la nau i les seues grans dimensions.