Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni , monografies
  	Descriptors toponímics: Xàbia

DECRET 106/2018, de 27 de juliol, del Consell pel qual es complementa la declaració de bé d'interès cultural de l'església fortalesa de Sant Bartomeu Apòstol de Xàbia per a adaptar-la a la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià. [2018/7670]

Preàmbul



L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de «patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic, sense perjudici del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola». L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià disposa que la declaració d'un bé d'interès cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjudici de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol reserva a l'Administració general de l'Estat.

Pel Decret de data 03.06.1931 (Gaceta de Madrid 04.06.1931) es va declarar monument historicoartístic l'església parroquial de Xàbia (Alacant).

La disposició transitòria primera, paràgraf segon, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià estableix que la conselleria competent en matèria de cultura podrà complementar les declaracions de béns d'interès cultural produïdes abans de l'entrada en vigor de l'esmentada llei i relatives a béns integrants del patrimoni cultural valencià, a fi d'adaptar-ne el contingut als requisits que s'hi estableixen.



Mitjançant la Resolució d'1 de febrer de 2017 (DOGV 06.02.2017), de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a complementar la declaració de bé d'interès cultural de l'església fortalesa de Sant Bartomeu Apòstol de Xàbia a fi d'adaptar-la als requisits exigits per la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, delimitant al mateix temps el seu entorn de protecció i establint-ne la corresponent normativa protectora, sotmetent-se l'expedient incoat a tràmit d'informació pública.



S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.

Consta en l'expedient l'informe favorable a la complementació declarativa del bé d'interès cultural del Consell Valencià de Cultura i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que han prestat la seua conformitat a la complementació declarativa, d'acord amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, formulant el primer observacions i suggeriments en relació amb el seu contingut determinatiu que han sigut justificadament respostes.

Així mateix s'han recaptat de les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i aquestes no han formulat cap al·legació.



En virtut del que s'ha exposat i d'acord amb el que estableix la normativa referenciada, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i prèvia deliberació del Consell en la reunió del 27 de juliol de 2018,





DECRETE



Article 1. Objecte

Aquest decret té per objecte complementar la declaració de bé d'interès cultural de l'església fortalesa de Sant Bartomeu Apòstol de Xàbia, per a adaptar-la als requisits exigits per la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, descrivint-hi les seues parts integrants, pertinences i accessoris, delimitant el seu entorn de protecció literal i gràficament, establint la corresponent normativa protectora i assenyalant els béns de rellevància local que s'hi emplacen, segons s'estableix en els annexos I, II i III d'aquest decret.





Article 2. Règim del monument

L'església fortalesa de Sant Bartomeu Apòstol de Xàbia és un bé d'interès cultural amb la categoria de monument i es regirà pel que disposen la secció primera i segona del capítol III del títol II de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 3. Usos permesos

Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució d'aquestes finalitats. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons el que disposen els articles 18, 36.2 i 41.1 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 4. Règim general d'Intervencions en l'entorn

En tant no s'aprove pla especial de protecció del monument i el seu entorn, o un planejament assimilable amb anàleg contingut determinatiu, i aquest aconseguisca validació patrimonial, qualsevol intervenció de transcendència patrimonial que pretenga realitzar-se a l'entorn de protecció del monument, requerirà la prèvia autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. L'autorització s'emetrà aplicant els criteris d'aquest decret i els enumerats en els articles 38 i 39 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià. Transcorregut el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud s'entendrà denegada per silenci administratiu i sense perjudici de l'obligació de resoldre-la de l'Administració.

La proposta d'intervenció haurà de definir el seu abast i anar acompanyada de la documentació tècnica oportuna. També haurà d'especificar la ubicació parcel·lària, així com adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial.



Article 5. Excepcions al règim general d'intervencions en l'entorn



Sense perjudici del que disposa l'article anterior, mitjançant un informe tècnic municipal, es podrà derivar la no necessitat de tràmit autoritzatori previ en actuacions que se situen fora d'aquest marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les habilitacions interiors dels immobles que no afecten la seua percepció exterior i aquelles que es limiten a la conservació, reposició i manteniment d'elements preexistents, siguen reversibles i no comporten alteracions de la situació anterior, de conformitat amb el que estableix l'article 35.1.b de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.

En aquests casos, l'Ajuntament comunicarà a la Generalitat en el termini de 10 dies la concessió de llicència municipal, adjuntant com a mínim l'informe tècnic que s'esmenta en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que acredite la situació de partida i, si escau, la seua falta de transcendència patrimonial.



Article 6. Normativa o ordenança d'aplicació en l'entorn

1. Es mantindrà la parcel·lació històrica de l'entorn.

2. Es mantindran les alineacions històriques de l'edificació conservades fins a l'actualitat. Es prohibeixen reculades i patis a façana, diferents als tradicionals.

3. Els edificis tradicionals de l'entorn anteriors a 1940, pel seu alt valor ambiental i testimonial d'una arquitectura i tipologia que el caracteritza, hauran de mantindre les façanes visibles des de la via pública, preservar i restaurar els caràcters originaris d'aquestes.

4. L'alçària reguladora del cos principal, definida segons el Reglament de zones d'ordenació urbanística de la Comunitat Valenciana, serà la mateixa de l'edifici actualment existent en els edificis anteriors a 1940. En cas de parcel·les amb edificació desapareguda i en la resta dels edificis, de nova planta, el nombre de plantes permeses per al seu cos principal, sempre amb una tipologia d'ocupació tradicional, és de dues (planta baixa més una), permetent-se la sobre-elevació, si escau, fins a aconseguir dues plantes (planta baixa més una). Queden prohibits els semisoterranis de nova planta (cota de paviment de planta baixa igual o inferior a 19 cm respecte a la cota de la vorera).

5. Als edificis que superen aquest nombre de plantes els resultarà d'aplicació el règim de fora d'ordenació. A aquest efecte en els supòsits que concloga la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una demolició voluntària d'aquestes, els seran aplicables les ordenances de protecció d'aquesta normativa. Tot això sense perjudici de la possible aplicació de l'article 21 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià a aquests immobles.

6. Les cobertes, d'acord amb la tipologia de la zona, seran en el cos principal de l'edifici, la profunditat del qual oscil·larà entre 8 i 11 metres, inclinades, de teula àrab, amb pendent compresa entre 25 % i 35 %, a dues aigües i carener d'altura màxima 2,25 m respecte de la línia de cornisa. Aquest requisit únicament podrà ser dispensat, amb caràcter excepcional, en aquells casos en què s'acredite l'existència d'una singular justificació històrico-contextual. Es prohibeixen les mansardes.

7. Les noves edificacions o les remodelacions de les no tradicionals s'adequaran a les següents disposicions i amb caràcter estètic a la tipologia i acabats tradicionals de Xàbia:

– L'altura de cornisa màxima és de 5,40 m per a dues plantes i 3,50 m per a una planta.

– Les cobertes segons es descriuen en l'apartat 6 d'aquest article.

– La longitud dels ràfols estarà compresa entre 30 i 75 cm amb els materials i la disposició propis de les edificacions tradicionals de Xàbia.



– Impostes, motlures, tancats, congrells, rematades ornamentals i altres elements compositius amb una longitud màxima de vol de 15 cm.



– Buits de façana de proporció vertical, amb la possible excepció de plantes baixes o «cambres» segons la tipologia compositiva del municipi.

– Balcons de barana metàl·lica, evitant perfiles buits d'acer o alumini, amb amplària màxima de vol de 40 cm, 15 cm de vorell i longitud màxima d'1.80 m. Es prohibeixen els miradors.

–. En les façanes que donen a la via pública, les fusteries seran de fusta i es prohibeixen les persianes, excepte les exteriors enrotllables tradicionals. Es recomanen les contrafinestres.

8. L'ús permès en aquesta zona serà predominantment residencial. S'admetran també els següents usos, sempre que mostren la seua compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona: ús comercial o de serveis, locals d'oficina, magatzems, tallers artesans, equipament, hostaleria, despatxos professionals.



Article 7. Preservació de la silueta paisatgística i de la imatge arquitectònica

Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'estima de l'escena urbana o paisatge del monument i el seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o arbrat, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres de semblants caràcter i conseqüències, hauran de sotmetre's a autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que les resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits.



Article 8. Elements impropis

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior (excepte cartells informatius dels noms i activitats dels edificis) que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en aquesta escena urbana i paisatge, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol·licite i obtinga autorització expressa.



Article 9. Béns de rellevància local

Són béns de rellevància local

Amb la categoria de monuments d'interès local:

– Casa Ajuntament amb llotja baixa. Plaça de l'Església núm. 4, Plaça de Baix núm. 1 i carrer La Llotgeta s/n. s. XVII.

– Carrer Sant Bonaventura núm. 1 i plaça de Baix núm. 1. S. XIX-XX.

– Casa plaça de l'Església núm. 5 cantó Sant Bonaventura.

– Casa plaça de l'Església núm. 10 cantó Sant Bartomeu.

– Mercat Municipal. Plaça Celestino Pons i carrer Santa. Mar. Cap a 1940.

– Casa Abadia amb pati enjardinat. Carrers Roques núm. 10, cantó carrer Llotgeta. Meitat del s. XIX.

– Casa Sor Maria Gallart núm. 9, cantó Roques núm. 4. Edifici medieval.

– Placeta Germans Segarra Llamas núm.1, Palau Antoni Banyuls, Museu Soler Blasco

– Carrer Primícies núm.1, Palau Marqués de Dénia, Casa Primícies.

– Carrer Roques núm. 3 i 5.

– Carrer Roques núm.13, Casa dels Cruanyes o Casa de la Candelera

Amb la categoria d'espais etnològics d'interès local:

Els panells ceràmics (els que es puguen datar amb anterioritat a 1940 i s'ubiquen en aquest àmbit):

– Panell carrer Roques 3 i 5

– Panell plaça de l'Església núm. 13. Carrer Santa Maria.

– Panell carrer Sor Maria Gallart núm. 9, antic 7 o carrer Nou de la Vila.

En relació amb els anteriors es ratifica l'atribució legal que efectua la disposició addicional 5a de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.

Tots aquests hauran d'incloure's en el Catàleg Municipal de Béns i Espais Protegits, amb aquesta expressa tipificació protectora. Fins que no s'adapte el Catàleg a les determinacions del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local, resultarà d'aplicació als béns de rellevància local de caràcter individual el règim transitori de protecció que estableix l'article 10 d'aquest decret. Aquests béns hauran de protegir-se íntegrament salvaguardant la integritat dels seus valors, permetent-se únicament actuacions de restauració, conservació i manteniment.



Article 10. Patrimoni arqueològic

En qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l'immoble o el seu entorn de protecció, resultarà d'aplicació el règim tutelar establert en l'art. 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic.



Article 11. Actuacions il·legals

La contravenció del que preveu aquesta normativa, determinarà la il·legalitat de l'actuació amb la consegüent restitució dels valors afectats si escau i la responsabilitat dels causants en els termes establits en l'art. 37 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.







DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

Aquesta complementació de la declaració de bé d'interès cultural de l'església fortalesa de Sant Bartomeu Apòstol de Xàbia per a adaptar-la a les determinacions exigides per la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració general de l'Estat.



Segona. Incidència pressupostària

La implementació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atès amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.



DISPOSICIONS FINALS



Primera. Entrada en vigor

Aquest decret es publicarà en el BOE i entrarà en vigor l'endemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.





Segona. Pla especial de protecció de l'entorn

D'acord amb el que disposa l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, el Pla especial de protecció de l'entorn del bé haurà d'aprovar-se en el termini d'un any des de la publicació d'aquesta declaració.



València, 27 de juliol de 2018.



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ IBÁÑEZ





ANNEX I



I. Dades sobre el bé objecte de la declaració

1. Denominació:

a) Principal: Església fortalesa de Sant Bartomeu Apòstol.



2. Descripció:

2.a) Immoble objecte de la declaració

Situada cap al NE, en la part més alta de l'antiga vila emmurallada, la parròquia de Sant Bartomeu és una construcció gòtica de peculiars característiques.

En l'època medieval la vila va estar totalment emmurallada, i l'església parroquial en va ser la principal defensa.

El temple és una construcció de final del segle XV i començament del segle XVI, l'única dada documental coneguda del qual fins al present és que en 1513 hi estava treballant l'arquitecte basc Domingo de Urteaga. Concebuda com un temple fortalesa, l'església té una sola nau amb capelles entre contraforts, va ser la major de testera plana amb grans contraforts angulars a l'exterior. La nau, de major altura que les capelles laterals, es divideix en tres trams i allotja tres capelles per banda, corresponent la més pròxima a la capçalera del costat de l'evangeli, a la torre campanar. L'església es cobreix amb complicades voltes de creueria, sent més senzilla, encara que de majors dimensions la del presbiteri. Els nervis de les voltes transmeten el seu empenyiment a pilars adossats al capdavant dels contraforts o bé a les mènsules, en el cas de l'arc toral.

Destaca el caràcter unitari de l'interior del temple, reeixit, no solament per ser de nau única, sinó per la mateixa amplitud del presbiteri, quasi idèntic a aquella, a més de la manca de creuer. Aquest efecte de l'espai intern s'accentua per la sobrietat decorativa del temple i sobretot, per la galeria de xicotets arquets oberts sobre les capelles laterals i mur dels peus, a manera de trifori. L'element, estrany en la zona, i en esglésies de reduïda grandària, com la que ens ocupa, té la seua explicació en el caràcter de fortalesa per a la qual va ser edificada. En efecte, es tracta de galeries o passadissos que recorren tot el cos de la nau, als quals a l'exterior se'ls obrin obertures per a possibilitar la defensa del lloc. Al seu torn, aquesta solució permet il·luminar l'interior de l'església, traduint-se en una galeria d'arquets trilobulats i emmarcats per una motlura a manera d'arrabà. El conjunt es complementa amb una decoració de boles d'ascendent castellà.

A l'exterior destaca el caràcter de fortalesa amb què va ser projectat el temple. D'aspecte cúbic, hui en part desvirtuat per la sagristia i capella de la Comunió, construïdes amb posterioritat. Les portades són bells exemples de sobrietat decorativa. La principal se situa en el mur dels peus, en tant que la lateral s'obri en el segon tram del mur de l'Epístola, salvant-se el desnivell del terreny mitjançant una doble escala. L'esquema compositiu d'ambdues és molt similar. La portada principal té un doble ingrés amb un trencallums enquadrat per arquivoltes, que s'ornamenten amb boles, projectant-se la primera com un arc conopial mitjançant una decoració de fulles de card. Tot el conjunt queda emmarcat per pilars que rematen en pinacles. Corona la portada una motlura amb boles sobre la qual s'alça una finestra. Els espais lliures entre els pinacles s'utilitzen per a disposar motius heràldics i el timpà allotja una escultura del titular.

La portada lateral, semblant a l'anterior, es diferencia d'aquella pels ulls de bou oberts a banda i banda, a gran altura, i les tres finestres que corresponen a la galeria trifori.

El caràcter de fortalesa es complementa amb l'accés a les terrasses del temple, que, a l'exterior es projecta com un cos, que corona l'església amb obertures i matacans sobre els ingressos.

En definitiva, l'església fortalesa de Xàbia és un dels exemples més bells i curiosos del gòtic isabelí.

2.b) Parts integrants

Fortificació presbiteri

Nau de tres trams amb capelles laterals de 1513

Galeria alta a manera de trifori

Sagristia s. XVI,

Nova sagristia s. XVIII

Capella de la Comunió 1844

Torre campanar s. XVII

Façanes amb finestres, espitlleres i portades de Sant Bartomeu i de Sant Gil, amb escuts heràldics

Voltes de creueria

Púlpit

Criptes i gots funeraris

Matacans

Escalinates exteriors

2.c) Béns mobles, pertinences i accessoris que es categoritzen, desglossen i relacionen en tres apèndixs



Apèndix I

Parts integrants que participen de la condició de bé immoble d'interès cultural de l'església fortalesa de Sant Bartomeu Apòstol (secció 1a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià)

Aiguamans. Marbre escalabornat i treballat. Anys 1762-1770. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0019.

Taulells representant fris de rocalles i motius florals. Fang policromat, esmaltat i bullit. Anys 1762-1770. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0027.

Taulells representant motiu geomètric (mocadoret). Fang policromat, esmaltat i bullit. Anys 1762-1770. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0028.

Taulells representant garlanda. Fang policromat mitjançant impressió mecànica (decoració a trepa) i bullit. Segle XIX ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0029.

Taulell representant motius vegetals i geomètrics. Fang policromat mitjançant impressió mecànica (decoració a trepa) i bullit. Segle XIX ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0030.

Taulells representant fris de rocalles. Fang policromat, esmaltat i bullit. Anys 1762-1770. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0031.



Taulells representant tapís de motius florals i rocalles. Fang policromat, esmaltat i bullit. Anys 1762-1770. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0032.

Taulells representant tapís de motius florals i rocalles. Fang policromat, esmaltat i bullit. Anys 1762-1770. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0033.

Reixa. Ferro forjat. Anys 1762-1770. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0034.

Taulells representant motiu estrelat. Ciment i arena, policromat mitjançant impressió mecànica (rajola hidràulica). Meitat del segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0042.

Pila d'aigua beneïda. Pedra escalabornada i treballada. Any 1946. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0044.

Pila d'aigua beneïda. Pedra escalabornada o treballada. Any 1946. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0045.

Pila baptismal. Pedra escalabornada i treballada. Anys 1939 (pila) i 1941 (tapa). Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0046.

Retaule de la Puríssima. Pedra escalabornada i treballada. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Any 1947 (inaugurat el 06.07.1947). Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0047.

Retaule de Sant Sebastià. Pedra escalabornada i treballada. Obra de Rafael Bisquert. Any 1947. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0048.



Retaule de San José. Pedra escalabornada i treballada. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Any 1948 (acabat el mes 04.1948). Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0049.

Retaule de la Nostra Senyora del Rosari. Pedra escalabornada i treballada. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Any 1947 (acabat el 30 novembre de 1947). Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0050.

Porta. Obra de fusteria, ferro forjat, xapa de metall clavetejat. Any 1592. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0052.

Reixa. Ferro forjat. Segle XVIII. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0057.

Reixa. Ferro forjat. Segle XVI. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0081.

Portada arquitectònica coneguda com «de Sant Bartomeu». Pedra escalabornada i treballada. Posterior a l'any 1513. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0094.00. Formen part integrant d'aquesta sengles escuts heràldics del marqués de Dénia Bernardo Sandoval Rojas i Mendoza, i la marquesa Francisca Enríquez i Luna (números d'identificació 03.30.082-002-0094.01 i 02, respectivament).

Portada arquitectònica coneguda com «dels Escaletes». Pedra escalabornada i treballada. Posterior a l'any 1513. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0095.00. En formen part integrant sengles escuts heràldics del marqués de Dénia Bernardo Sandoval Rojas i Mendoza, i la marquesa Francisca Enríquez i Lluna (números d'identificació: 03.30.082-002-0095.01 i 02, respectivament).

Portada arquitectònica de la capella de la Comunió. Pedra escalabornada i treballada. Any 1844. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0096.

Reixa. Ferro forjat. Segle XVI. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0097.

Font. Pedra escalabornada i treballada. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Any 1922. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0098. En formen part motius ornamentals i un escut heràldic de la vila de Xàbia (números d'identificació: 03.30.082-002-0098.01 i 02, respectivament).

Gàrgola representant un cap de drac. Pedra escalabornada i treballada. Segle XVII ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0099.

Gàrgola representant un grifó. Pedra escalabornada i treballada. Segle XVI ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-100.

Gàrgola representant un lleó. Pedra escalabornada i treballada. Segle XVI ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-101.

Gàrgola zoomorfa. Pedra escalabornada i treballada. Segle XVI ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-102.

Gàrgola zoomorfa. Pedra escalabornada i treballada. Segle XVI ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-103.

Gàrgola representant una àguila. Pedra escalabornada i treballada. Segle XVI ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-104.

Gàrgola representant una àguila. Pedra escalabornada i treballada. Segle XVI ex. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-105.

Retaule de la capella de la Comunió. Fusta tallada i daurada. Any 1963. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0043.

Oli sobre tela representant el Sant Sopar obra del pintor Juan Segarra (núm. d'identificació: 03.30.082-002-0043.01). Dimensions aproximades del retaule: 610 x 480 x 40 cm.

Púlpit. Pedra escalabornada i treballada. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Any 1940. Dimensions aproximades: 170 x 200 x 155 cm (barana) i 40 x 200 x 155 cm (baldaquí). Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0106

Escultura exempta representant Sant Bartomeu. Pedra escalabornada i treballada. Obra de Vicent Bisquert Riera, àlies Vicent de Gràcia. Any 1942. Dimensions aproximades: 170 x 50 x 40 cm. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0107





Apèndix II

Pertinences i accessoris a inscriure en la secció 1a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

Òrgan. Fusta i metall. Organeria Española SA. (OES-A. Alberdi). Any 1962. Núm. d'identificació: 03.30.081-002-0106.

Custòdia. Metall fos, modelatge, burinat, cisellat, sobredaurat i esmaltat. Segles XVII (peu) i XVII. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0001.

Custòdia. Plata fosa, modelada, sobredaurada i incrustacions de pedreria. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0002.

Creu processional. Plata tornejada, encunyada, burinada, cisellada, repujada i sobredaurada. Segles XVI-XVII. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0003.

Portapau. Metall fos, modelatge, burinat i cisellat. Segles XVI-XVII. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0004.

Encenser. Punxó de València. Segle XVIII. Plata fosa, modelada, encunyada, calada i cisellada. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0008.

Calze. Plata fosa, modelada, burinada, cisellada i sobredaurada. Escola valenciana d'orfebreria. Primer quart del segle XVI. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0012.

Copó. Plata fosa, modelada i sobredaurada. Escola valenciana d'orfebreria. Segle XVIII. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0013.



Calze. Plata fosa, modelada, entallada, cisellada i sobredaurada. Segles XVIII-XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0024.

Escultura exempta representant a Sant Sebastià. Fusta tallada i policromada. Segles XVIII-XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0055.

Escultura exempta representant a Sant Bartomeu. Fusta tallada i policromada. Segles XVII-XVIII. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0056.

Salvador eucarístic. Oli sobre taula. Segle XVI. Atribuït al taller de Joan de Joanes. Dimensions aproximades: 136 x 937 x 232 cm. Depositat al museu arqueològic i etnogràfic Soler Blasco de l'Ajuntament de Xàbia. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0108







Apèndix III

Pertinences i accessoris a inscriure en la secció 3a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

Portapau. Plata fosa, modelada, encunyada i sobredaurada. Segles XIX-XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0005.

Copó. Ivori i plata fosa, modelada, repujada, cisellada, entallada i sobredaurada. Obra de l'orfebre March. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0006.

Sotacopa. Metall fos, modelatge, encunyat i sobredaurat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0007.

Parella de candelers. Metall fos, modelatge, tornejat, encunyat. Segles XIX-XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0009.

Calze. Metall fos, modelatge, tornejat, burinat, calat i sobredaurat. Escola francesa d'orfebreria. Segles XIX-XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0010.

Copó. Metall fos, modelatge, cisellat, entallat, platejat i sobredaurat. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0011.

Copó. Plata fosa, modelada, burinada, cisellada i sobredaurada. Any 1922. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0014.

Lignum crucis. Plata fosa, modelada, burinada, cisellada. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0015.

Copó. Plata fosa, modelada i sobredaurada. Marca DO. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0016.

Calze. Metall fos, modelat, burinat, cisellat, entallat i platejat. Plata sobredaurada. Primer terç del segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0017.

Escultura exempta representant Sant Bartomeu. Fang modelat. Obra d'Octavio Vicent Cortina. Any 1966. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0018.

Naveta. Plata fosa, modelada, burinada i cisellada. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0020.

Conjunt integrat per una parella de vinagreres i safata. Vidre i plata fosa, modelada, burinada i cisellada. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0021.

Rellotge de paret. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0022. Fusta i metall. Segle XIX-XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0022.

Escultura exempta representant Crist en la creu. Fusta tallada i policromada. Obra de Juan Bautista Devesa Sapena, àlies el Santeret. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0023.

Calaixera de fusta. Primer terç del segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0025.

Hisop. Plata fosa i modelada. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0026.

Escultura exempta representant Crist en la creu. Fusta tallada i policromada, pasta de vidre. Obra de l'escultor José María Ponsoda Bravo. Any 1947. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0039.

Escultura exempta representant Sant Sebastià. Fusta tallada i policromada. Obra de l'escultor Octavio Vicent Cortina. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0040.

Escultura exempta representant Crist en la creu. Fusta tallada i policromada, pasta de vidre. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0041.

Conjunt de sis candelers. Metall fos, modelatge i daurat. Segle XIX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0051.

Escultura exempta representant el Sagrat Cor de Jesús. Fusta tallada i policromada. Obra de l'escultor Carmelo Vicent. Any 1956. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0053.

Escultura exempta representant Sant Bartomeu. Fusta tallada i policromada. Obra de l'escultor Octavio Vicent Cortina. Tercer terç del segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0054.

Retaule de la Mare de Déu del Perpetu Socors. Fusta tallada i policromada. Any 1946. Donació de Joaquina Bartomeu de Bover i Pilar Bover de Cruañes. Dimensions aproximades: 349 x 161 x 15 cm [carreu de 34 cm]. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0109

Parella de candelers. Metall fos, modelatge, tornejat, encunyat. Estil neogòtic. Segles XIX-XX. Dimensions aproximades: 176 cm. Es custodien a la sagristia, al costat dels candelers amb núm. d'identificació: 03.30.082-002-0009. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0110.00



Creu de processó. Metall fos, modelatge, tornejat, encunyat. Segles XIX-XX. Dimensions aproximades (creu amb peu): 228 cm; creu: 50 x 37 cm. Es custodia a la sagristia, al costat dels candelers amb núm. d'identificació: 03.30.082-002-0009. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0111

Conjunt de dotze candelers. Metall fos, modelatge, tornejat, encunyat i platejat. Segle XX. Dimensions aproximades: 93 x 26 x 22. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0112.00

Conjunt de quatre patenes de metall sobredaurat, una d'aquestes amb representació del Sant Sopar. Segle XX. Dimensions aproximades: 13 cm de diàmetre tres d'aquestes (en les quals s'inclou la que porta la representació del Sant Sopar) i 15 cm de diàmetre la restant. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0113.00

Conjunt d'altar domèstic amb sengles imatges de Sant Antoni i la Mare de Déu dels Desemparats. Fusta tallada i policromada i vidre (altar), fusta tallada, orada policromada i estofada (imatges). Les escultures són obra de Francisco Marco Díaz-Pintado, de Godella. Donació d'Alicia Marco Galián i la seua família, efectuada el 13 d'agost de 2003. Dimensions: 135 x 83 x 50 cm (altar), 60 x 22 x 12 cm (Mare de Déu dels Desemparats) i 76 x 30 x 14 cm (Sant Antoni). Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0114.00

Escultura exempta representant Sant Bartomeu. Fusta tallada i policromada. Obra d'Octavio Vicent Cortina. Any 1996. Dimensions aproximades: 200 x 95 x 42 cm. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0115



Conjunt de deu candelers i creu d'altar. Metall, metall fos, modelatge i tornejat. Segle XX. Dimensions: 76 x 27 x 23 cm. (sis candelers), 56 x 19 x 16 cm (quatre candelers), 102 x 21 x 18 cm (creu d'altar; dimensions de la creu: 49 x 40 cm). Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0116.00

Sagrari. Fusta i metall fos, modelatge i encunyat. Segle XX. Donació de Ramón Llidó; adquirit als encants de Madrid. Dimensions aproximades: 57 x 53 x 41 cm. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0117

Conjunt de tres confessionaris. Segle XX. Fusta tallada. Dimensions aproximades: 230 x 167 x 85 cm. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0118.00

Retaule. Fusta tallada, policromada i daurada. Inclou representacions pictòriques de Crist en la Creu amb Maria i sant Joan (carrer central), i quatre escenes de la Passió de Crist (dues per cada carrer lateral). Obra de Joan Baptista Soler Blasco. Dimensions aproximades: 375 x 375 cm. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0119.00

Eccehomo. Oli sobre taula. Segle XVI. Donació d'Arturo Miguel Monfort, de la ciutat de València (10.03.2009). Dimensions aproximades: 65 x 50 cm. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0120



Maquinària de rellotge. Metall fos. Dimensions aproximades: 166 x 147 x 83 cm. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0121

Campana Victòria. Inventari General de Campanes de la Comunitat Valenciana referència 952. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0122



Campana Sebastiana. Inventari General de Campanes de la Comunitat Valenciana referència 953.

Campana Mariana. Inventari General de Campanes de la Comunitat Valenciana referència 954. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0123



Campana Bartomeua, Pax o La Grossa. Inventari General de Campanes de la Comunitat Valenciana referència 955. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0124

Vitrall representant a Crist amb un romà. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0035.

Vitrall representant Abel. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0036.

Vitrall representant Isaac. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0037.

Vitrall representant Melquisedec. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0038.

Vitrall representant escena de la vida de Jesús de Natzaret, sense identificar. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0058.

Vitrall representant el miracle dels pans i els peixos. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0059.



Vitrall representant el lliurament de les claus a Sant Pere. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0060.

Vitrall representant un personatge bíblic sembrant. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0061.



Vitrall representant àmfores que s'omplen i l'Esperit Sant. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0062.

Vitrall representant la resurrecció de Crist. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0063.

Vitrall representant l'ascensió de Crist. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0064.

Vitrall representant Crist amb els atributs de la passió. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0065.

Vitrall representant el Sant Sopar. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0066.

Vitrall representant el lavatori. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0067.

Vitrall representant la Mara de Déu i Sant Joan en el Gòlgota. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0068.

Vitrall representant l'Esperit Sant. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0069.

Vitrall representant Sant Bartomeu. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0070.

Vitrall representant l'Esperit Sant sobre una església. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0071.



Vitrall representant Crist amb una espasa. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0072.

Vitrall representant els atributs de Sant Josep. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0073.

Vitrall representant l'anagrama marià. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0074.

Vitrall representant Sant Pere, Sant Pau i la Mare de Déu. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0075.

Vitrall representant paisatge amb Talmud i cova. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0076.



Vitrall representant Sant Joan Baptista. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0077.

Vitrall representant lliurament angèlic de claus. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0078.

Vitrall representant la construcció del temple. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0079.

Vitrall representant Isaïes. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0080.

Vitrall representant el rei David. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0082.

Vitrall representant les tribus d'Israel. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0083.

Vitrall representant Moisés amb les taules de la llei. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0084.



Vitrall representant les noces de Canaan. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0085.

Vitrall representant una escena bíblica sense identificar. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0086.

Vitrall representant l'Esperit Sant. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0087.

Vitrall representant el sacrifici d'Isaac. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0088.

Vitrall representant l'expulsió del Paradís. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0089.

Vitrall representant la creació dels animals. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0090.



Vitrall representant la creació de les plantes. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0091.

Vitrall representant Déu pare. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0092.

Vitrall representant Déu pare. Vidre policromat emplomat. Segle XX. Núm. d'identificació: 03.30.082-002-0093.





ANNEX II

Delimitació literal de l'entorn de protecció



Delimitació de l'entorn de protecció del Monument

Justificació de la delimitació proposada

El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció consisteix a incloure dins de la seua àrea els següents elements urbans:



– Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, podent afectar-la, tant visualment com físicament qualsevol intervenció que es realitze sobre aquestes.

– Parcel·les que donen al mateix espai públic que el BIC i que constitueixen l'entorn visual i ambiental immediat i en el qual qualsevol intervenció que es realitze pot suposar una alteració de les condicions de percepció d'aquest o del caràcter de l'espai urbà.

– Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les enumerades anteriorment i que constitueixen part del seu ambient urbà immediat.

– Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que encara que no tinga una situació d'immediatesa amb el BIC afecten de forma fonamental la percepció d'aquest.

Descripció literal de l'entorn de protecció

Origen: cantó de l'illa cadastral núm. cantó sud que dóna al carrer Roques de la parcel·la 08 de l'illa cadastral 38645 punt A.

Sentit: horari.

Línia delimitadora: des de l'origen la línia recorre la mitgera entre les parcel·les 07 i 08 de l'illa cadastral 38645, travessa el carrer Estret i continua per la mitgera sud de la parcel·la 05 de l'illa 38646, gira per les mitgeres sud i oest de la parcel·la 02 i continua per la mitgera de les parcel·les 01 i 14. Travessa el carrer de Gual i introdueix la parcel·les 20, 21 i 22 de l'illa 37632 prossegueix incorporant les façanes de les parcel·les 19, 18, 17, 16 i 15 d'aquesta illa. Incorpora les façanes de les parcel·les 12 i 13 de l'illa 36633 que donen al carrer Primícies. Segueix a nord per la façana de la parcel·la 12 d'aquesta illa, incorpora les façanes de la parcel·la 04 de l'illa 36645, de les parcel·les 11, 12 i 13 de l'illa 36664, 11, 10, 09 i 08 de la parcel·la 36643 que donen totes al carrer Santa Teresa. Segueix pel carrer Santa Clara incorporant les façanes de les parcel·les 11, 10, 09 i 08 i les parcel·les 07, 06, 05, 04, 03 i 02 de l'illa 37656, Travessa el carrer Tossal de Dalt, s'introdueix en l'illa 37655 per la mitgera entre les parcel·les 01 i 17. Contínua per les posteriors de les parcel·les 17, 16, 15, 12, 11, 10, 09 i 08 d'aquesta illa. Travessa el carrer Roques i incorpora la parcel·la 01. Continua per la prolongació de la posterior d'aquesta parcel·la 01 travessant les parcel·les 02, 10, 09 i 06 fins a la mitgera entre les parcel·les 07 i 08. Prossegueix a est per la façana de la parcel·la 07 i inclou les façanes de les parcel·les 13, 12 i 11 de l'illa 38654. S'introdueix en l'illa 38641 per la mitgera entre les parcel·les 24 i 02, contínua per les posteriors de les parcel·les 23, 22, 20 i 19, segueix per la mitgera sud d'aquesta parcel·la 19 fins al punt d'origen A.