DECRET 127/2015, de 31 de juliol, del Consell, pel qual es declaren com a zones especials de conservació
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7586 de 05.08.2015 | |
| Número identificador: | 2015/6980 | |
| Referència Base de Dades: | 006809/2015 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Grup temàtic: Legislació Matèries: Espais naturals protegits Descriptors: Temàtics: protecció del medi ambient, reserva natural, protecció de la fauna, protecció de la flora, protecció del paisatge, au , parc natural valencià Descriptors toponímics: Sinarcas, Nules, Borriana, Sagunt, Puçol
DECRET 127/2015, de 31 de juliol, del Consell, pel qual es declaren com a zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) Lavajos de Sinarcas, Marjal de Nules i Marjal dels Moros, i s'aproven les normes de gestió per a estos LIC i per a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Marjal dels Moros. [2015/6980]
PREÀMBUL
El Consell, mitjançant Acord de 10 de juliol de 2001, va aprovar la llista i la delimitació dels llocs d'importància comunitària (LIC) que havien de ser proposats a la Comissió Europea com a contribució a la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000, creada per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Eixa llista incloïa els espais Lavajos de Sinarcas (ES5232005), Marjal de Nules (ES5222005) i Marjal dels Moros (ES0000148). La inclusió d'estos espais en la Xarxa Natura 2000 es va veure confirmada posteriorment amb la Decisió de la Comissió Europea de 19 de juliol de 2006, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània [notificada amb el número C (2006) 3261].
Posteriorment, l'Acord de 5 de juny de 2009, del Consell, d'ampliació de la Xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana, va fixar definitivament l'àmbit territorial de la ZEPA Marjal dels Moros designada l'any 1995 coincident parcialment amb el LIC de conformitat amb el que establix la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, hui substituïda per la seua versió codificada, açò és, per la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres.
Els llocs d'importància comunitària esmentats han de ser declarats ara com a zones especials de conservació (ZEC), de conformitat amb el que establixen l'article 4.4 de la Directiva 92/43/CEE i l'article 42.3 de la Llei bàsica estatal 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, així com l'article 29 bis.4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. La declaració ha d'anar acompanyada de l'aprovació de les mesures de conservació que siguen necessàries per a respondre a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies que van motivar la inclusió d'estos llocs en la Xarxa Natura 2000, perquè així es va establir en l'article 6.1 de la directiva citada. De la mateixa manera, la Directiva d'Aus Silvestres també exigix que en les ZEPA s'establisquen mesures de conservació dels hàbitats de les espècies que han motivat tal declaració, a fi de procurar-los la supervivència i la reproducció. Ambdues exigències han sigut arreplegades en la legislació estatal, en concret en els articles 42.3 i 45.1 de la llei estatal mencionada, i també en la legislació autonòmica valenciana, açò és, en els articles 14 quater.1.a i 29 bis.4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat. Del que establix la llei valenciana es desprén que les mesures de conservació esmentades han de contindre's en les denominades normes de gestió, les quals són equivalents als plans o instruments de gestió mencionats en l'article 45.1 de la Llei 42/2007. Les normes de gestió han d'arreplegar també les mesures necessàries per a evitar el deteriorament dels hàbitats i les alteracions de les espècies que van motivar la inclusió en la Xarxa Natura 2000 d'estos espais.
D'altra banda, els tres llocs esmentats tenen la consideració de zones humides catalogades, a l'empara del que establix l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana. L'article 31 de l'esmentada Llei 11/1994, modificat per mitjà de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat, establix que l'ordenació de les zones humides catalogades es realitzarà per mitjà de normes de gestió, per la qual cosa, tenint en compte la concurrència, els objectius i les determinacions, s'ha considerat oportú que les presents normes de gestió constituïsquen també l'instrument d'ordenació de les zones humides catalogades amb què coincidixen parcialment els espais de la Xarxa Natura 2000 als quals es referix este decret.
El present decret procedix, doncs, a declarar com a ZEC els LIC mencionats i a aprovar les normes de gestió que regiran en estos espais i en la ZEPA indicada. La norma de gestió s'ha dissenyat tenint en compte les exigències que respecte del seu contingut s'establixen tant en la Llei 42/2007 (article 45.1) com en la Llei 11/1994 (article 47 ter).
Durant el procés d'elaboració es va donar una especial importància al període de participació pública i audiències a les corporacions locals afectades, i hi destaca la posada a disposició del públic, en la pàgina web de la conselleria, de la versió preliminar del projecte de decret, del pla de participació pública i de la seua memòria tècnica.
En atenció de totes estes consideracions, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell; en el Decret 24/2009, de 13 de febrer, del Consell, i en l'article 29 ter de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, a proposta de la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 31 de juliol de 2015,
DECRETE
Article 1. Objecte
És objecte del present decret declarar com a zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària que s'indiquen en l'article 2 i aprovar les normes de gestió que regiran en eixos espais, així com en la zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) que es menciona en l'article 3.
Article 2. Declaració de les zones especials de conservació, àmbit territorial i valors que motiven tal declaració
1. Es declaren com a zones especials de conservació els llocs d'importància comunitària Lavajos de Sinarcas (ES5232005), Marjal de Nules (ES5222005) i Marjal dels Moros (ES0000148), la delimitació dels quals es descriu de forma cartogràfica en l'annex I d'este decret. Així mateix, s'establixen dos zones de protecció perifèrica per a la ZEC Lavajos de Sinarcas (ES5232005), constituïdes pels terrenys adjacents a la ZEC que formen part de la conca d'alimentació de Lavajos, la delimitació dels quals es descriu de forma cartogràfica també en l'annex I, en el mapa corresponent a la mencionada ZEC.
2. Els hàbitats naturals d'interés comunitari i les espècies d'interés comunitari que motiven la declaració s'especifiquen en l'annex II del present decret, que conté la fitxa descriptiva de cada zona especial de conservació.
Article 3. Normes de gestió
1. S'aproven les següents normes de gestió:
a) Norma de gestió de la Zona Especial de Conservació Lavajos de Sinarcas (ES5232005), que figura en l'annex III d'este decret.
b) Norma de gestió de la Zona Especial de Conservació Marjal de Nules (ES5222005), que figura en l'annex IV d'este decret.
c) Norma de gestió de la Zona Especial de Conservació Marjal dels Moros (ES0000148) i de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus Marjal dels Moros (ES0000470), que figura en l'annex V del present decret.
2. L'àmbit territorial de les esmentades normes de gestió coincidix amb les ZEC i la ZEPA indicades, excepte en el cas de la ZEC Lavajos de Sinarcas (ES5232005), l'àmbit territorial dels quals comprén la ZEC i les zones perifèriques de protecció indicades en l'article anterior. Posteriorment, podran delimitar-se, si es considera convenient i per mitjà de modificació del present decret, àrees de connectivitat.
3. La vigència de les normes de gestió és indefinida, sense perjuí que puguen ser revisades en qualsevol moment en funció del compliment dels objectius de conservació que establixen.
4. Les normes de gestió són vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars, i prevalen sobre el planejament territorial i urbanístic i sobre qualsevol altre instrument sectorial d'ordenació o gestió de recursos naturals.
5. El règim d'infraccions i sancions relatiu a l'incompliment de les normes d'aplicació directa i el règim d'avaluació de repercussions establits en les normes de gestió, serà l'establit en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; en la Llei 11/1994, de 27 de desembre,de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana; en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental; i en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental.
Article 4. Ordenació de les zones humides catalogades
Les normes de gestió a què es referix el present decret tenen la consideració d'instrument d'ordenació de les zones humides catalogades següents, d'acord amb el que establix l'article 31 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana:
a) Zona 3. Marjal de Nules-Borriana.
b) Zona 5. Marjal dels Moros.
c) Zona 33. Lavajos de Sinarcas.
Article 5. Règim de responsabilitat ambiental
El règim de responsabilitat ambiental pels danys generats a les espècies i els hàbitats que han motivat la declaració de les ZEC i la ZEPA és l'establit en la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental, sense perjuí de l'aplicació, si és el cas, de les disposicions contingudes en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana; en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental; i en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Comunicació a la Comissió Europea
Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a dur a terme els tràmits necessaris per a remetre el present decret al ministeri competent en matèria de medi ambient, per tal que ho comunique a la Comissió Europea.
Segona. Disponibilitat dels documents tècnics informatius i justificatius de les normes de gestió
Els documents tècnics informatius i justificatius de les normes de gestió es trobaran disponibles, per a la seua consulta, en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Tercera. Conservació de l'avifauna en la ZEC Lavajos de Sinarcas (ES5232005)
La conservació de les espècies d'avifauna presents en la ZEC Lavajos de Sinarcas, que siguen rellevants en aplicació de la normativa reguladora de la Xarxa Natura 2000, es regirà pel que disposa la norma de gestió de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Alto Turia i Sierra del Negrete (ES0000449).
Quarta. Previsions respecte a la contaminació de sòls
En tot l'àmbit territorial de les ZEC i ZEPA que són objecte del present decret és un objectiu prioritari la protecció dels ecosistemes segons el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'establix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació per al desplegament
1. Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient:
a) Per a ampliar, modificar o suprimir, mitjançant una orde, les directrius i actuacions previstes en les directrius i mesures de gestió activa de les normes de gestió, si així ho requerix l'evolució de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies determinat a partir del seguiment previst per als hàbitats.
b) Per a modificar l'annex II del present decret a fi d'incloure o excloure hàbitat naturals i/o espècies per raó de l'actualització de la informació científica.
2. Es faculta el director general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000 per a actualitzar, mitjançant una resolució, la zonificació prevista en les normes de gestió, una vegada siguen dutes a terme les mesures de gestió activa relacionades amb la cartografia dels hàbitats naturals d'interés comunitari.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 31 de juliol de 2015
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural,
ELENA CEBRIÁN CALVO
ANNEX II
Fitxes descriptives de les zones d'especial conservació
1. Lavajos de Sinarcas (ES5232005).
ZEC contínua
Superfície total: 24,8 ha.
Província: València
Municipis: Sinarcas
Hàbitats i espècies presents en l'espai:
Hàbitats naturals d'interés comunitari de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi Hàbitat
3170 * Estanys temporals mediterranis
* Hàbitat prioritari.
Espècies
Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi Nom
1429 Marsilea strigosa trévol de quatre fulles
Altres espècies importants de flora i fauna
Littorella uniflora
Myriophyllum alterniflorum
Isoetes velatum
Pleurodeles waltl (Ofegabous)
Dades rellevants: estanys temporals mediterranis amb comunitats semiaquàtiques d'Eleocharis multicaulis i comunitats herbàcies sobre sòls entollats temporalment (Junco-Isoetetum velatae i Sisymbrello-Preslietum cervinae) amb Marsilea strigosa. Constituïxen hàbitats únics a la Comunitat Valenciana, al mateix temps que són refugi d'espècies de plantes molt rares, algunes incloses en l'annex II de la directiva.
Altres proteccions vigents en la zona:
Coincidència parcial amb la ZEPA Alto Turia.
Els Lavajos han sigut considerats zona humida catalogada per l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, en el seu àmbit hi ha dos microreserves de flora: «Los Lavajos de Sinarcas, Lavajo de Abajo» i «Los Lavajos de Sinarcas, Lavajo de Arriba» ambdós declarades per l'Orde de 6 de novembre de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declaren 23 microreserves vegetals a la província de València.
2. Marjal de Nules (ES5222005)
ZEC contínua
Superfície total: 644 ha
Província: Castelló
Municipis: Borriana, Nules
Hàbitats i espècies presents en l'espai:
Hàbitats naturals d'interés comunitari de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi hàbitat Hàbitat
1150* Llacunes costaneres
1420 Matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fructicosae)
3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació de Magnopotamion o Hydrocharition
6420 Prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
* Hàbitat prioritari.
Espècies
Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi Nom
1191 Emys orbicularis Tortuga d'aigua europea, tortuga d'estany
1221 Mauremys leprosa Tortuga d'aigua ibèrica, tortuga de rierol
Dades rellevants: zona humida litoral profundament alterada, a pesar d'això conserva xicotetes àrees inundades amb vegetació típicament palustre.
Altres proteccions vigents en la zona:
La Marjal de Nules ha sigut considerat zona humida catalogada (Marjal de Nules-Borriana) per l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.
En el seu àmbit hi ha un paratge natural municipal Paratge Natural Municipal l'Estany de Nules declarat per l'Acord de 3 de desembre de 2004, del Consell de la Generalitat,
D'altra banda, la Marjal de Nules entra dins de l'àmbit territorial del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà, aprovat pel Decret 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valencià.
3. Marjal dels Moros (ES0000148)
ZEC contínua
Superfície total: 619,46 ha.
Província: València
Municipis: Puçol, Sagunt
Hàbitats i espècies presents en l'espai:
Hàbitats naturals d'interés comunitari de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi hàbitat Hàbitat
1150* Llacunes costaneres
1210 Vegetació anual sobre residus marins acumulats
1410 Prats salins mediterranis (Juncetalia maritimi)
1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fructicosae)
1510 * Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)
5330 Matollars termomediterranis i preestèpics
6420 Prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
* Hàbitat prioritari.
Espècies
Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi Nom
1191 Emys orbicularis Tortuga d'aigua europea
1221 Mauremys leprosa Tortuga d'aigua ibèrica
1153 Valencia hispanica Samaruc
1151 Aphanius iberus Fartet
5302 Cobitis palúdica Llopet de riu
Altres espècies importants de flora i fauna
Limonium dufourii
Odontites kaliformis (=Odontites valentinus)
Thalictrum maritimum
Dades rellevants: zona humida de gran importància per a la fauna aquàtica, hi destaquen les poblacions de samaruc (Valencia hispanica) i fartet (Aphanius iberus) i de tortuga d'aigua europea (Emys orbicularis). Ha de destacar-se'n la importància per a les aus aquàtiques, ja que en la zona crien la rosseta i el gall de canyar, entre moltes altres aus d'importància per a la conservació.
Altres proteccions vigents en la zona:
Coincidència parcial amb la ZEPA ES0000470 Marjal dels Moros.
Coincidència amb la Zona Humida Catalogada Marjal dels Moros, declarada per l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.
L'àmbit de la zona humida té a més la consideració de Zona de Reserva d'Anguila (ZRA), d'acord amb el Decret 35/2013 , de 22 de febrer, del Consell, pel qual es regula l'aprofitament sostenible de l'anguila europea (Anguilla anguilla ) en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
En el seu àmbit hi ha dos reserves de fauna: «Els Cucs» (Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat Valenciana) i «Bassa Rampetes» (Orde de 23 de novembre de 2006 de la Conselleria de Territori i Vivenda, per la qual es declaren sis reserves de fauna a la Comunitat Valenciana). També un refugi de caça denominat «Refugi de Caça Marjal del Moro» (Resolució de 9 de setembre de 1998, de la Direcció General per al Desenrotllament Sostenible, per la qual es prorroga el règim de caça controlada i es declara un refugi de caça en la Marjal del Moro, de Sagunt (València).
També existixen 4 microreserves de flora: «Camí del Rampete» i «Llacuna del Fartet» (Orde de 24 d'octubre de 2003, de la Conselleria de Territori i Vivenda, per la qual es declaren 12 microreserves vegetals a la província de València) i «Marjal dels Moros-A» i «Marjal dels Moros-B» (Orde de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declaren 33 microreserves vegetals en la província d'Alacant i 29 microreserves vegetals a la província de València).
Finalment la marjal s'ubica en l'àmbit territorial dels plans de recuperació del fartet (Decret 9/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació del Fartet a la Comunitat Valenciana) i del Samaruc (Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat Valenciana).
ANNEX III
Norma de gestió de la zona especial de conservació
Lavajos de Sinarcas (ES5232005)
1. ÀMBIT DE LA NORMA DE GESTIÓ
L'àmbit d'esta norma de gestió comprén la Zona Especial de Conservació (ZEC) denominada «Lavajos de Sinarcas». La ZEC s'ubica en la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, al nord-oest de la província de València. Inclou una superfície contínua de 24,8 hectàrees i afecta únicament el terme municipal de Sinarcas. La norma de gestió inclou també dos zones perifèriques de protecció, de 18,7 i 0,96 hectàrees cada una, que tenen com a objecte garantir una adequada conservació de la ZEC per mitjà de la gestió de l'àrea que arreplega els escolaments que alimenten esta zona endorreica i que no està inclosa en la ZEC.
Igualment, i com es detalla en l'apartat de zonificació d'esta norma de gestió, s'ha considerat un perímetre d'afecció de 500 metres a l'entorn dels límits de la zona humida catalogada que coincidix amb l'espai, i que va ser aprovada per l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana. Per a este perímetre d'afecció s'establix un règim específic d'avaluació de repercussions.
La delimitació cartogràfica de l'àmbit de la present norma de gestió es mostra en l'annex I d'este decret.
2. INVENTARI DE TIPUS D'HÀBITATS NATURALS I DELS HÀBITATS D'ESPÈCIES PRESENTS EN L'ESPAI, DESCRIPCIÓ DEL SEU ESTAT DE CONSERVACIÓ I DELS CRITERIS UTILITZATS PER A INTERPRETAR-HO
2.1. Hàbitats naturals i espècies presents en els espais.
2.1.1. Hàbitats naturals d'interés comunitari.
En la ZEC «Lavajos de Sinarcas» està representat el següent hàbitat d'interés comunitari prioritari llistat en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (directiva Hàbitat):
Codi hàbitat Hàbitat Cobertura
3170* Estanys temporals mediterranis(*) 6,7
2.1.2. Espècies d'interés comunitari de l 'annex II de la directiva d'Hàbitats.
Únicament hi ha una espècie d'interés comunitari llistada en l'annex II de la Directiva 92/43/CEE (directiva Hàbitat) present en l'espai:
Codi RN2000 Espècie Població actualitzada (2010)
1429 Marsilea strigosa (trèvol d'aigua pelut) 543 m²
2.1.3. Altres espècies de flora i fauna importants per a la gestió de l'espai.
En la ZEC hi ha la presència d'altres espècies importants per a la gestió de l'espai. Es tracta d'espècies que han sigut considerades amenaçades a la Comunitat Valenciana per estar incloses en les categories «vulnerable» o «en perill d'extinció» en els llistats actualitzats dels catàlegs valencians d'espècies de fauna i flora amenaçades.
Codi espècie Nom de l'espècie Població
(Any cens) Grup taxonòmic Categoria de protecció en els catàlegs valencians d'espècies de flora i fauna amenaçada
-- Littorella uniflora 300 (2006) Plantes «En perill d'extinció»
-- Myriophyllum alterniflorum 1.199 m²
(2008) Plantes Vulnerable
-- Isoetes velatum -- Plantes Vulnerable
2349 Pleurodeles waltl (Ofegabous) -- Amfibis Vulnerable
2.2. Determinació de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies presents en els espais i criteris de valoració.
2.2.1. Sistema d'avaluació i criteris.
El sistema d'avaluació de l'estat de conservació, basat en la integració de quatre grans blocs o paràmetres, està basat en les directrius establides per a l'avaluació dels hàbitats i espècies sota l'informe d'aplicació de les directives d'Hàbitat (article 17) i d'Aus (article 12). Per al desplegament d'estes directives s'ha elaborat un manual metodològic que explica els diferents paràmetres que s'utilitzen per a la valoració de cada un dels blocs d'avaluació, anàlisi de la informació disponible, eines de càlcul o les matrius i regles d'integració utilitzades. Este document, anomenat «Guia per a l'Avaluació de l'Estat de Conservació dels Hàbitats i les Espècies en la Xarxa Natura 2000», està en la pàgina web: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=81025&idioma=C, i pot ser consultat per a una explicació detallada de les metodologies de càlcul dels resultats que s'exposen en el document tècnic informatiu i justificatiu de la present norma de gestió (memòria tècnica) el resultat final del qual es reproduïx tot seguit.
2.2.2. Valoració de l'estat de conservació actual dels hàbitats naturals i les espècies.
Estat de conservació actual dels hàbitats terrestres de la ZEC Lavajos de Sinarcas
Codi hàbitat Hàbitat Rang Superfície ocupada Estructura i funcions específiques Perspectives de futur Avaluació global de l'estat de conservació
3170* Estanys temporals mediterranis F F DI F DI
*Hábitat prioritari
Estat de conservació per a tots els paràmetres: F, favorable (verd); DI, desfavorable-inadequat (ambre); DM, desfavorable-roí (roig); D, desconegut (blanc).
Estat de conservació actual de Marsilea strigosa en la ZEC Lavajos de Sinarcas
Espècie Rang Població Hàbitat Perspectives de futur Avaluació global de l'estat de conservació
Marsilea strigosa (trèvol d'aigua pelut) F F F F F
Estat de conservació per a tots els paràmetres: F, favorable (verd); DI, desfavorable-inadequat (ambre); DM, desfavorable-roí (roig); D, desconegut (blanc).
2.2.3. Estat de conservació favorable.
2.2.3.1. Definició de l'estat de conservació favorable dels hàbitats.
Per les limitacions en l'obtenció de dades per a avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en el moment de l'entrada en vigor de la directiva Hàbitat, i per la presència de pertorbacions significatives fins a la valoració actual, s'assumix que l'estat de conservació favorable dels hàbitats per a este espai es definix per la millora dels valors actuals dels paràmetres d'avaluació. Atés que l'estat actual és desfavorable-inadequat, l'hàbitat 3170* aconseguirà l'estat favorable si millora la situació dels blocs d'avaluació que han motivat este estat i, en concret, si millora la situació del bloc «estructura i funcions específiques» quant a la conductivitat en el cas del Lavajo de Abajo i als indicadors d'eutrofització (clorofil·la, pH i fòsfor total) al Lavajo de Arriba.
2.2.3.2 Definició d'estat de conservació favorable de les espècies.
Ja que l'espècie Marsilea strigosa ha mostrat una valoració global favorable, es considera que mantindrà o millorarà el seu estat de conservació sempre que els valors actuals dels paràmetres d'avaluació es mantinguen estables o s'incrementen respecte als de referència. Per tant, es trobaran en estat de conservació favorable si es mantenen o s'incrementen els valors poblacionals de referència favorable, el rang i la superfície i qualitat de l'hàbitat.
3. OBJECTIUS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ
3.1. Objectius de gestió referents a l'hàbitat d'interés comunitari.
Els objectius de gestió per a l'únic hàbitat d'interés comunitari de presència confirmada en l'espai són els següents:
1. Actualitzar periòdicament la informació cartogràfica de la superfície i cobertura, i els paràmetres que permeten calcular els diversos índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació dels hàbitats.
2. Mantindre o millorar la distribució, superfície, cobertura i funcions específiques de l'hàbitat en el moment de l'entrada en vigor de la norma de gestió.
3. Restaurar, mantindre o millorar l'hàbitat per mitjà de l'eliminació dels factors d'alteració, i especialment amb la recuperació de la cubeta al Lavajo de Arriba, la instal·lació d'una pantalla per a evitar l'entrada de sal per esguitades al Lavajo de Abajo i la instal·lació de senyals perimetrals per a evitar l'ocupació de la perifèria dels lavajos.
3.2. Objectius de gestió referents a les espècies.
Els objectius de gestió per a l'espècie de l'annex II de la directiva Hàbitats i per a les altres espècies importants per a la gestió de l'espai són:
a) Actualitzar de forma periòdica la informació sobre la les poblacions, i la dels paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació de l'espècie.
b) Mantindre o millorar la població en el moment d'entrada en vigor de la norma de gestió, sempre que els paràmetres permeten considerar que l'espècie està dins de «l'estat de conservació favorable» i que les perspectives de futur per a estes variables siguen bones.
c) Mantindre els hàbitats de les espècies per mitjà de l'eliminació dels factors que afecten l'estat de conservació de les espècies.
d) Millorar la cohesió de les poblacions aïllades de les espècies dins de l'espai. Seria convenient l'establiment d'una connexió funcional entre les llacunes per mitjà d'una franja de terrenys que permetera la migració de la fauna entre elles. Per a afavorir este procés seria convenient permetre el creixement de vegetació natural en eixos terrenys; per a això seria convenient comprar terrenys o cessions d'ús de la franja de terrenys que s'establisca.
e) Conservació ex situ de les espècies de flora a través del depòsit (i manteniment) en bancs de germoplasma que permeten regenerar les poblacions en el cas que desapareguen per causes naturals o antròpiques.
3.3. Objectius de gestió referents al conjunt de l'espai.
Tenint en compte les característiques especials d'este espai (la presència d'un hàbitat només i d'una sola espècie d'interés comunitari i la reduïda superfície ocupada), els objectius generals coincidixen amb els indicats en els apartats anteriors. Es tindrà en compte, en tot cas, el context econòmic, social i territorial de l'entorn de l'espai, de manera que l'evolució de l'aplicació de la norma de gestió s'adapte, en la mesura que siga possible, a les diferents necessitats i limitacions imposades pel medi socioeconòmic. Esta adaptació podrà tindre lloc sempre que no siga contrària als objectius de gestió dels hàbitats i les espècies, i contribuïsca a aconseguir un estat de conservació que els afavorisca.
4. ZONIFICACIÓ DE L'ÀMBIT D'APLICACIÓ DE LA NORMA DE GESTIÓ
L'àmbit d'aplicació de la norma de gestió es zonifica, a efectes normatius i de gestió, en quatre categories (Zona A, Zona C, Zona de Protecció Perifèrica i Perímetre d'Afecció de la Zona Humida Catalogada). El criteri determinant de la zonificació és la presència o no d'hàbitats i espècies per als quals s'establixen objectius de conservació en la norma de gestió amb caràcter prioritari o no.
4.1. Zona A.
Àrees de la ZEC en què consta la presència d'hàbitats naturals d'especial prioritat. En este cas l'hàbitat és el següent:
Codi Hàbitat
3170* Estanys temporals mediterranis
4.2. Zona C.
Àrees incloses en la ZEC que presenten valor com a hàbitat per a les espècies considerades en este document o que contribuïxen a millorar l'estat de conservació i la capacitat de gestió dels hàbitats naturals.
4.3. Zona de Protecció Perifèrica (Zona PP).
Àrees adjacents i fora de l'àmbit territorial de la ZEC però que formen part de les conques vessants de les llacunes temporals i que no es van incloure en el seu moment en la delimitació de l'espai.
Es considera necessari delimitar esta zona perquè l'hàbitat terrestre que envolta les cubetes de les llacunes és d'importància per a la qualitat de l'aigua dels dos lavajos i per a la fauna que alberguen, sobretot per als amfibis, que només estan lligats a les llacunes durant un període breu del seu cicle vital.
Les parcel·les que formen part de la Zona de Protecció Perifèrica són les següents:
Zona Perifèrica de Protecció Superfície
(hectàrees) Polígon Parcel·les afectades
Lavajo de Arriba o del Tío Bernardo 18,66 016 511, 516, 517, 520, 525.
Parcialment: 445, 446, 449, 450, 451, 452, 453, 465, 466, 504, 505, 506, 507, 508, 509, 510, 512, 513 521, 523, 524, 526, 527, 528, 530, 533, 534, 9017, 9018
502 5001
Parcialment: 17, 19, 20, 21, 22 i 23
Basssiot de Abajo o del Estepar 0,96 502 32
Parcialment: 4, 5, 6, 44, 45, 46, 47 i 5013
4.4. Perímetre d'afecció de la Zona Humida Catalogada (Zona PA).
L'àmbit del Perímetre d'Afecció de la Zona Humida Catalogada correspon a l'establit en l'Acord de 10 de setembre de 2002, excloent-ne, als efectes de regulació, les àrees que han sigut incloses en la Zona de Protecció Perifèrica a què es referix l'apartat anterior. La seua delimitació s'indica en el pla corresponent.
Categoria de zonificació Superfície (ha) % de l'àmbit de la ZEC % de l'àmbit de la norma
Zona A 1,67 7 0,70
Zona C 23,11 93 9,50
Zona Perifèrica de Protecció (PP) 19,62 - 8,06
Perímetre d'Afecció de la Zona Humida Catalogada (PA)1 198,84 - 81,74
TOTAL 243,26 100 100
1 No inclou les superfícies corresponents a la ZEC (zones A i C) i a la Zona Perifèrica de Protecció (zona PP).
5. NORMATIVA D'APLICACIÓ DIRECTA
5.1. Mesures per a evitar el deteriorament dels hàbitats i les alteracions sobre les espècies.
Per a la definició de les mesures que s'indiquen a continuació s'han tingut en compte, en primer lloc, els objectius de conservació establits para cada un dels hàbitats i espècies que són objecte d'esta norma de gestió, les pressions, impactes i amenaces que s'hi projecten, i la necessitat d'assegurar l'èxit a llarg termini de les distintes actuacions previstes en les directrius i mesures de gestió activa. En segon lloc, s'ha valorat també la normativa preexistent que ja es projecta sobre l'àmbit territorial de la norma de gestió i que permet la conservació dels diversos elements, en especial les normatives reguladores de l'activitat urbanística, la legislació general d'aigües i la legislació de protecció de zones humides.
Des d'este punt de vista, per tant, les activitats i actuacions que s'indiquen en els apartats següents han de considerar-se incompatibles als efectes de la norma present i, per tant, quedarien excloses de qualsevol possibilitat d'autorització per part de l'òrgan competent que corresponguera. No obstant això, amb la petició justificada i prèvia dels seus promotors podrà estudiar-se i acordar-se per part de la Direcció General de Medi Natural la realització d'una avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 al respecte, als efectes d'aplicar el règim d'aprovació, autorització o conformitat previst en el Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.
5.1.1 Normes per a la protecció d'hàbitats naturals.
Les normes que s'indiquen en este apartat s'aplicaran a les àrees zonificadas A, tal com s'indiquen en l'apartat corresponent de la present norma de gestió. En estes zones es consideren incompatibles les següents actuacions, canvis d'ús i/o plans, programes i projectes, si no estan relacionades directament amb mesures de gestió del lloc establides en la normativa present i/o siguen autoritzades com a tals per part de l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:
1. L'ocupació o canvi d'ús del terreny i, en general, totes les actuacions que requerisquen per a ser dutes a terme l'eliminació física de l'hàbitat prioritari 3170 o de qualsevol de les espècies característiques que en formen part.
2. L'extracció d'aigua de les tolles o navajos quan supose l'alteració del seu règim natural, i la dessecació total o parcial per causes no naturals.
3. Totes les activitats que puguen contaminar el sòl o el subsòl amb risc per als hàbitats i espècies, i les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'estos recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es considera incompatible qualsevol abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o incorporar-lo al subsòl per mitjà de qualsevol procediment, incloent-hi l'aplicació sobre el terreny de purins o de llots de depuradora.
4. Las actuacions indicades com a incompatibles en la declaració de les microreserves de flora incloses en esta categoria.
5.1.2. Normes per a la protecció d'espècies de fauna i flora.
Les normes que s'indiquen en este apartat s'aplicaran a les àrees zonificadas A i C. En estes zones, perquè constituïxen part de l'hàbitat d'espècies de fauna i/o flora la conservació de les quals constituïx l'objectiu de la norma present, es consideren incompatibles les següents actuacions fins que no estiguen relacionades directament amb mesures de gestió del lloc establides en esta normativa i/o que siguen autoritzades com a tals per part de l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:
1. L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus, i l'abandó o llavat de recipients de productes fitosanitaris, incloent-hi l'aplicació sobre el terreny de purins o de llots de depuradora.
2. Qualsevol actuació que represente una alteració significativa, en quantitat o en qualitat, dels escolaments que aboquen en l'àmbit dels lavajos.
3. Les noves construccions de qualsevol tipus.
4. La introducció d'espècies exòtiques invasores.
5.1.3. Normes aplicables a la Zona de Protecció Perifèrica.
La normativa d'aplicació a la Zona de Protecció Perifèrica serà la mateixa que s'ha indicat en l'apartat anterior (6.1.2).
5.1.4. Normes aplicables al Perímetre d'Afecció de la Zona Humida Catalogada (Zona PA).
Quant a l'àrea corresponent al perímetre d'afecció no es proposen en esta norma activitats o actuacions incompatibles, sense perjuí del que s'indica en l'apartat 6.2.2 respecte a la necessitat de sotmetre a avaluació de repercussions algunes de les actuacions citades.
5.2. Règim d'avaluació de repercussions
En aplicació dels articles 6 i 8 i de l'annex I del Decret 60/2012, esta norma de gestió concreta quins projectes han d'incorporar-se al camp d'aplicació material del mateix decret si afecten l'àmbit del present espai. També concreta quins plans, programes o projectes no hauran de sotmetre's a avaluació detallada, o per estar relacionats amb la gestió del lloc, o per no presentar sobre la base de dades objectives una probabilitat d'afecció apreciable, per la qual cosa no caldrà obtindre la «valoració preliminar de repercussions». En la resta de supòsits que entren dins del camp d'aplicació del Decret 60/2012, seran les «valoracions preliminars» corresponents les que indicaran la necessitat o no de realitzar l'avaluació detallada.
5.2.1. Obligació general d'avaluar.
Amb caràcter general, i sense perjuí del que s'indica en l'apartat següent, queden sotmesos a l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 els plans, programes i projectes que entren dins de l'àmbit d'aplicació territorial i material del Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.
Pel que fa a l'àmbit d'aplicació territorial, i de conformitat amb l'article 3 del Decret 60/2012, el règim d'avaluació de repercussions s'aplicarà en les àrees següents:
a) Tot l'àmbit de la ZEC inclosa en esta norma de gestió.
b) L'àrea constituïda per les zones perifèriques de protecció.
c) L'àrea constituïda pel perímetre d'afecció de la zona humida catalogada.
També, i de conformitat amb el que s'ha indicat en l'apartat 8 de l'annex del decret citat, es considerarà que entren dins del camp d'aplicació material del decret els projectes següents:
a) La construcció de línies elèctriques si afecten l'àmbit de la ZEC i les zones perifèriques de protecció.
b) L'obertura i millora de camins i pistes rurals si afecten l'àmbit de la ZEC i les zones perifèriques de protecció.
c) Els canvis de classificació o qualificació del sòl respecte a la normativa urbanística vigent a l'entrada en vigor d'estes normes, i les autoritzacions d'abocament d'aigües residuals i les concessions per a aprofitament d'aigües subterrànies, si afecten l'àmbit de la ZEC, les zones perifèriques de protecció i el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada.
5.2.2 Concreció de l'obligació d'avaluar.
Plans, programes i projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000.
D'acord amb l'article 6 del Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden excloses de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre la ZEC objecte d'esta norma de gestió les actuacions següents:
1. Les actuacions expressament mencionades en les mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai.
2. També queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre este espai els plans, programes, projectes o activitats que s'han considerat incompatibles en les normes d'aplicació directa d'esta norma de gestió, sense perjuí del que s'indica en l'apartat corresponent respecte a la possibilitat d'autorització excepcional.
3. Finalment, i de conformitat amb el que s'ha indicat en l'article 8.1 del Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden exclosos de l'obligació d'avaluar detalladament les seues repercussions sobre l'espai els següents supòsits de plans, programes o projectes, per considerar-se, sobre la base de dades objectives, que no és probable que tinguen afeccions apreciables:
3.1. Totes les actuacions relacionades amb la gestió del lloc i amb els objectius de conservació dels espais Xarxa Natura 2000 presents en l'àmbit de les citades normes.
3.2. Les actuacions de conservació establides en la declaració de les microreserves de flora incloses en esta àrea.
3.3. Totes les actuacions de conservació, rehabilitació i millora de les instal·lacions i infraestructures que ja hi ha en l'àmbit d'esta zonificació, si no suposen un increment de la seua superfície o volum ni alteren el règim d'escolaments a què es referix l'apartat 6.1.2.
3.4. La pràctica de l'agricultura en els àmbits en què es produïra esta pràctica a l'entrada en vigor de les normes presents.
3.5. La pràctica de l'activitat cinegètica a partir de la legislació sectorial aplicable.
Per a tots estos casos, en conseqüència, no caldrà sol·licitar la valoració preliminar de repercussions.
Resta de supòsits.
Els plans, programes o projectes que, inclosos en el camp d'aplicació territorial i material indicat en l'apartat 1, no hagen sigut expressament considerats en els apartats precedents exclosos d'avaluació de repercussions, hauran de sotmetre's a avaluació detallada de les seues repercussions sobre els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 objecte de la norma de gestió present si així s'indica en les valoracions preliminars corresponents.
TAULA-RESUM. NORMES D'APLICACIÓ DIRECTA I CONCRECIÓ DE L'OBLIGACIÓ D'AVALUAR
ACTUACIONS NO AUTORITZABLES (EXCLOSES D'AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS PER INCOMPATIBILITAT AMB LA CONSERVACIÓ) Zona
A C ZPP ZPA
L'ocupació o canvi d'ús del terreny i, en general, totes les actuacions que requerisquen per a ser executades l'eliminació física de l'hàbitat prioritari 3170 o de qualsevol de les espècies característiques (assenyalades com a tals en el formulari de declaració per a la incorporació d'eixe espai en la Xarxa Natura 2000) que en formen part. X
L'extracció d'aigua de les tolles o navajos quan supose l'alteració del seu règim natural, i la dessecació total o parcial per causes no naturals.
X
Totes les activitats que puguen produir la contaminació de sòls o del subsòl amb risc per als hàbitats i espècies, i les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'estos recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es considera incompatible tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o incorporar-lo al subsòl per mitjà de qualsevol procediment, incloent-hi l'aplicació sobre el terreny de purins o llots de depuradora. X X X
Les actuacions indicades com a incompatibles en la declaració de les microreserves de flora incloses en esta categoria. X
Les que resulten incompatibles amb la classificació i qualificació urbanística dels sòls inclosos en les categories de zonificació indicades. X X
L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus, així com l'abandó o llavat de recipients de productes fitosanitaris. X X X
Qualsevol actuació que represente una alteració significativa, en quantitat o en qualitat, dels escolaments que aboquen a l'àmbit dels lavajos. X X X
Les noves construccions de qualsevol tipus. X X X
La introducció d'espècies exòtiques invasores. X X X
ACTUACIONS QUE NO REQUERIRAN AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS (SENSE AFECCIÓ PREVISIBLE SOBRE HÀBITATS O ESPÈCIES) A C ZPP ZPA
Les actuacions expressament citades en les mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai. X X X X
Les actuacions relacionades amb la gestió del lloc i amb els objectius de conservació dels espais Xarxa Natura 2000 presents en l'àmbit de les normes citades. X X X X
Els plans, programes, projectes o activitats que s'han considerat com a incompatibles en les normes d'aplicació directa d'esta norma de gestió, sense perjuí del que s'indica en l'apartat corresponent respecte a la possibilitat d'autorització excepcional.
X X X X
Les actuacions de conservació establides en la declaració de la diferents microreserves de flora incloses en esta categoria. X
Les actuacions de conservació, rehabilitació i millora de les instal·lacions i infraestructures actuals, si no suposen un increment de superfície o volum.
X X X X
La pràctica de l'agricultura en els àmbits en què es produïra esta pràctica a l'entrada en vigor de les normes presents. X X X
La pràctica de l'activitat cinegètica a partir de la legislació sectorial aplicable. X X X X
ACTUACIONS QUE REQUERIRAN AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS A C ZPP
La construcció de línies elèctriques. X X X
L'obertura i millora de camins i pistes rurals. X X X
Els canvis de classificació o qualificació del sòl respecte a la normativa urbanística vigent a l'entrada en vigor d'estes normes. X X X X
Les autoritzacions d'abocament d'aigües residuals i les concessions per a aprofitament d'aigües subterrànies. X X X X
Resta de supòsits compresos en l'àmbit d'aplicació material del Decret 60/2012 no indicats explícitament en els apartats anteriors. X X X
6. CRITERIS I MESURES DE GESTIÓ ACTIVA
6.1. Criteris orientadors.
Estos criteris orientadors pretenen orientar als planificadors i gestors de les polítiques agrícoles i de conservació sobre la millor manera de compatibilitzar l'ordenació i gestió de determinades actuacions relacionades amb eixos àmbits amb les exigències derivades de la normativa de la Xarxa Natura 2000, en particular amb l'exigència d'aconseguir o mantindre l'estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies que han motivat la declaració de la ZEC que forma part de l'àmbit de la present norma de gestió.
6.1.1. Criteris per a la pràctica agrícola
Amb caràcter general les bones pràctiques agrícoles han d'estar orientades a reduir al màxim l'impacte desfavorable sobre el medi ambient, i a preservar la flora, la fauna i la integritat dels cicles biològics:
a) Deixar una franja sense cultivar en les proximitats o perímetre dels lavajos i destinar eixe espai a l'aprofitament extensiu o al pasturatge. I en els casos apropiats aprofitar els ramats per a controlar l'expansió excessiva de vegetació.
b) No cremar restes vegetals en els marges dels basssiots per a evitar els efectes sobre la fauna que s'hi alberga, ni les espècies vegetals més sensibles. Si per motius sanitaris i disposant de les preceptives autoritzacions administratives calguera cremar rostolls, hauran d'aïllar-se per mitjà de franges llaurades de més de tres metres d'ample.
c) Racionalitzar l'ús de fertilitzants i productes tosanitaris i plaguicides en les parcel·les pròximes als basssiots per a disminuir el risc de contaminació de les aigües.
d) Substituir els plaguicides d'ús general per altres de més selectius i de categoria toxicològica menor per a protegir la fauna silvestre d'estos espais.
e) Efectuar el treball i els tractaments tosanitaris i plaguicides tenint en compte els hàbits i cicles reproductius de les espècies silvestres presents en la zona de cultiu.
6.1.2. Criteris de creació o manteniment de punts d'aigua.
A l'hora de fer punts d'aigua per a la fauna silvestre o els ramats en l'àmbit d'esta norma de gestió es recomana donar facilitats perquè albergue la major diversitat possible d'espècies d'amfibis.
En general si es vol dotar d'una massa d'aigua de suficient diversitat d'ambients se seguiran els punts següents:
a) Crear tres o quatre tolls.
b) Presència de zones amb aigües temporals.
c) Fer les obres a l'hivern.
d) Crear rases d'aigua.
e) Col·locar piles de pedres com a refugis.
f) Introduir postes o larves si no hi ha colonització natural.
6.2. Mesures de gestió activa.
Les mesures de gestió activa són el conjunt d'actuacions necessàries que han d'executar-se amb la finalitat que els hàbitats i/o espècies de la ZEC mantinguen o aconseguisquen un estat de conservació favorable. La definició d'estat de conservació d'estos hàbitats i espècies s'ha detallat en l'apartat 2.2. de la norma present.
Les actuacions plantejades es poden englobar en els apartats següents en funció de la naturalesa de les intervencions:
A. Avaluació de comunitats.
Engloba un conjunt d'actuacions per a obtindre les dades necessàries per a actualitzar el coneixement dels impactes i amenaces que puguen exercir alguna influència sobre els hàbitats i espècies en la ZEC, així com l'evolució de l'estat de conservació de l'hàbitat i espècies que s'hagen designat d'interés.
Dins d'este programa s'han considerat les actuacions següents:
A.1. Estudi i seguiment de l'hàbitat d'interés comunitari d'especial prioritat 3170.
Objectius: disposar d'una cartografia actualitzada (E: 1/10.000) i conéixer l'evolució dels diferents paràmetres que permeten el càlcul dels índexs dels blocs de l'estat de conservació de l'hàbitat d'interés comunitari (3170*).
Descripció de l'actuació: es realitzaran els treballs necessaris per a conéixer els hàbitats presents en la ZEC i els processos que intervenen en el seu estat de conservació, de manera que en permeta realitzar la valoració. Bàsicament estos treballs consistiran en la realització de la cartografia inicial (E: 1/10.000) i d'una actualització cartogràfica dels hàbitats al final de cada període d'avaluació, en què es registren els paràmetres necessaris per a avaluar-ne l'estat. La cartografia inicial consistirà a completar la cartografia d'hàbitats (E:1/10.000) realitzada pel Servici de Vida Silvestre de la CITMA l'any 2010.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la ZEC.
A.2. Seguiment de l'estat de conservació de les espècies.
Objectius: conéixer l'evolució dels paràmetres que permeten calcular els índexs dels blocs de l'estat de conservació de les espècies.
Descripció de l'actuació: es faran les actuacions necessàries per a determinar l'estat de conservació de les espècies. Per a això es realitzaran seguiments poblacionals acompanyats de treballs cartogràfics on s'identificaran altres paràmetres d'interés (pressions, actuacions de conservació, etc.).
Àmbit d'aplicació: àmbit de la norma de gestió.
A.3. Seguiment de la qualitat de l'aigua i determinació de l'hidroperíode de cada un dels bassiots.
Objectius: conéixer l'evolució dels paràmetres que determinen la qualitat de les aigües i determinar l'hidroperíode per a detectar les possibles afeccions i aplicar les mesures adequades de gestió.
Descripció de l'actuació: es realitzaran les actuacions necessàries per a la presa de dades periòdiques almenys de conductivitat, alcalinitat, terbolesa, nitrats, fòsfor, clorofil·la, superfície inundada, temps de permanència d'aigua, etc. El seguiment pot ser periòdic (mensual) o de manera extraordinària (episodis de nevades i 10 dies després i després de fortes pluges), i les actuacions es realitzen dins del programa de seguiment de la qualitat de l'aigua de zones humides (Red-ZH).
Àmbit d'aplicació: ZEC.
B. Millora, restauració i conservació.
Comprén un grup d'actuacions destinades a millorar l'estat de conservació de la flora i la fauna, afavorir la regeneració de les zones degradades i corregir els principals impactes i amenaces, actuals i potencials, en la zona. S'han considerat les actuacions següents:
B.1. Recuperació de les característiques especifiques de l'hàbitat 3170.
Objectius: restauració de la morfologia del Lavajo de Arriba per a restablir-hi la vegetació i que es recupere els cicles d'inundació i sequera d'este tipus d'hàbitat. Reducció de la conductivitat en el Lavajo de Abajo. Delimitació física del perímetre de protecció dels dos basssiots i determinació de zones perifèriques de protecció.
Descripció de l'actuació: actuacions de restauració del Lavajo de Arriba: s'hi faran les actuacions necessàries per a la recuperació del perfil de la seua cubeta original per mitjà de rebliment i compactació i la creació de perfils de baix pendent que permeten recuperar el seu règim d'inundació natural. Correcció d'aportacions de sal: amb acord previ amb la Demarcació de Carreteres de l'Estat a la Comunitat Valenciana es duran a terme les actuacions necessàries per a la instal·lació d'una pantalla en la intersecció de la carretera nacional 330 i la conca vessant del Lavajo de Abajo per tal de protegir la qualitat de l'hàbitat 3170*. Senyalització: es duran a terme les actuacions necessàries per a la instal·lació de senyals perimetrals que delimiten els basssiots en els dos àmbits principals (tolles i conca vessant), incloent-hi les zones perifèriques de protecció que es definixen en esta norma.
Àmbit d'aplicació: àmbit de la norma de gestió.
B.2. Connexió funcional de l'hàbitat d'interés comunitari 3170.
Objectius: millorar l'hàbitat d'espècies i connectar funcionalment els dos lavajos.
Descripció de l'actuació: cal establir una connexió funcional entre els basssiots per mitjà d'una franja de terrenys que permeta la migració de la fauna, per a disminuir la vulnerabilitat a l'extinció local de les espècies característiques. Per a afavorir este procés es considera necessari establir una franja de terrenys ocupada per vegetació natural, ja que els amfibis eviten durant la fase de dispersió els cultius, les carreteres i els camins.
Àmbit d'aplicació: àmbit de la norma de gestió.
B.3. Disseny de pagaments compensatoris i agroambientals aplicables a la ZEC i a la zona perifèrica de protecció.
Objectius: dissenyar pagaments compensatoris per les limitacions imposades a l'agricultura en la normativa d'aplicació directa en matèria d'aplicació de purins i llots de depuradora per a la fertilització dels camps, i dissenyar, si és el cas, mesures agroambientals que afavorisquen pràctiques agràries dirigides a la conservació dels valors de la ZEC. Tot això amb l'objectiu d'incloure-les en el programa de desenvolupament rural derivat del reglament comunitari FEADER.
Descripció de l'actuació: s'ha detectat com a impacte per a l'hàbitat 3170* i les espècies de fauna i flora associades l'aplicació de purins de les explotacions ramaderes i l'aplicació de llots de depuradores. Estes activitats han sigut declarades no compatibles en la normativa d'aplicació directa. També, i amb un caràcter més general, poden establir-se mesures agroambientals que afavorisquen pràctiques agràries dirigides a la conservació dels valors de la ZEC i que possibiliten en el futur el manteniment de les labors realitzades en el context de la mesura «connexió funcional de l'hàbitat d'interés comunitari (3170*)».
Àmbit d'aplicació: àmbit de la norma de gestió.
C. Informació dels valors naturals per a fomentar la conservació i el desenvolupament sostenible de l'entorn.
Pretén augmentar el coneixement dels valors naturals de la zona per part de la població local, amb la finalitat que els ciutadans col·laboren en la conservació de l'espai.
En este projecte s'ha considerat l'actuació següent:
C.1. Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local.
Objectius: augmentar l'estima dels espais naturals i de les espècies d'interés entre la població local, així com transmetre la importància del territori dins de la Xarxa Natura 2000.
Descripció de l'actuació: es durà a terme una campanya informativa entre la població local amb l'objectiu de donar a conéixer les principals característiques i valors dels hàbitats i espècies de la zona. La campanya ha d'anar dirigida a tots els sectors de la població, però amb especial atenció als que poden exercir alguna influència sobre els hàbitats i les espècies que alberguen i prestant especial atenció a la població jove pel fet que seran els futurs gestors de la zona.
Àmbit d'aplicació: ZEC.
7. PROGRAMA D'ACTUACIONS
En este capítol es presenta sintèticament el programa d'actuacions previst per a l'execució de la present norma de gestió, que no és sinó la suma dels diferents projectes i actuacions previstos en el capítol mesures de gestió activa. En funció de la naturalesa i objectius les actuacions s'agrupen i quantifiquen de la manera següent:
8. RÈGIM D'AVALUACIÓ DELS RESULTATS DE LES MESURES DE CONSERVACIÓ SOBRE ELS HÀBITATS I LES ESPÈCIES PRESENTS
L'avaluació dels resultats de les mesures de conservació (normativa i directrius i mesures de gestió activa) sobre els hàbitats i espècies presents en la ZEC objecte de la norma de gestió es realitzarà periòdicament, coincidint en el temps amb la realització dels informes d'aplicació de la directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE/) previstos en l'article 17.
Es proposen dos sistemes d'indicadors:
Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de la norma.
Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.
8.1. Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de la norma.
Mesura de gestió activa Indicadors
Realitzacions Resultats
1. Estudi i seguiment de l'hàbitat d'interés comunitari d'especial prioritat. Nombre de treballs tècnics i científics realitzats per a conéixer la composició actual i històrica de l'hàbitat de la ZEC i els processos que intervenen en la seua distribució. Informes i estudi sobre l'hàbitat considerat amb millora de la informació disponible per a realitzar la valoració del seu estat de conservació.
2. Seguiment de l'estat de conservació de les espècies. Nombre de treballs tècnics i científics que s'executen per a realitzar un seguiment del seu estat de conservació. Nombre d'espècies d'interés comunitari respecte del total, per a les quals es disposa d'informació per a realitzar el seguiment del seu estat de conservació.
3. Seguiment de la qualitat de l'aigua i determinació de l'hidroperíode. Nombre de treballs tècnics i científics que s'executen per a realitzar el seguiment. Nombre i periodicitat de paràmetres determinats.
4.Recuperació de les característiques especifiques de l'hàbitat d'interés comunitari d'especial prioritat. Nombre d'actuacions que s'executen per a la recuperació de l'hàbitat 3170*. Nombre d'actuacions executades en l'àmbit de la norma de gestió.
Nombre d'espècies d'interés comunitari per a les quals es disposa d'informació per al seguiment del seu estat de conservació.
Disminució de la conductivitat respecte de valors actuals.
5. Connexió funcional de l'hàbitat d'interés comunitari d'especial prioritat Superfície en hectàrees destinada a la connexió funcional. Superfície en hectàrees d'ús agrícola que passen a estar ocupades per vegetació natural
6. Disseny d'ajudes Xarxa Natura 2000 (pagaments compensatoris) i mesures agroambientals. Superfície en hectàrees destinades a ajudes Xarxa Natura 2000 i mesures agroambientals. Pagaments per ajudes Xarxa Natura 2000 i mesures agroambientals.
7. Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local. Nombre d'activitats divulgatives i publicacions. Nombre de destinataris de les activitats.
8.2. Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació d'espècies i hàbitats.
8.2.1. Indicadors de seguiment de l'estat de conservació d'espècies i hàbitats.
Són els mateixos indicadors que s'utilitzen per a establir l'estat de conservació. Servixen en este cas per a valorar si l'evolució dels elements de gestió és positiva o negativa respecte a l'«estat de conservació favorable» a mantindre o aconseguir.
8.2.2. Indicadors per a quantificar el progrés de la norma de gestió en relació amb el seguiment.
S'establixen dos indicadors:
Grau de seguiment: % d'espècies i hàbitats per a les quals s'ha avaluat l'estat de conservació als 6 anys.
Grau d'avanç en objectius de conservació: % d'espècies i hàbitats que:
Mantenen l'estat de conservació,
Milloren l'estat de conservació,
Empitjoren l'estat de conservació.
A este efecte el llindar per a quantificar un canvi en l'estat de conservació es definix com el pas d'una categoria a una altra, de manera que en la següent figura qualsevol canvi de categoria de dreta a esquerra és una millora. I un empitjorament en el sentit contrari:
Favorable Desfavorable-inadequat Desfavorable-roí
Empitjora l'estat de conservació
Millora l'estat de conservació
El canvi de la categoria desconegut a qualsevol altra categoria no es considera una millora o empitjorament de l'estat de conservació, però sí un avanç en el grau de coneixement de l'espècie o l'hàbitat. De la mateixa manera, el pas d'un estat de conservació conegut a la categoria desconegut implica només un retrocés en el grau de coneixement.
ANNEX IV
Norma de gestió de la zona especial de conservació
Marjal de Nules (ES5222005)
1. ÀMBIT DE LA NORMA DE GESTIÓ
L'àmbit territorial de la present norma de gestió comprén exclusivament la ZEC Marjal de Nules, ubicada a l'est dels termes municipals de Nules i Borriana, a la comarca de la Plana Baixa, al sud-est de la província de Castelló.
Igualment, i com es detalla en l'apartat de zonificació, també s'ha considerat en la norma de gestió el perímetre d'afecció de 500 metres entorn dels límits de la zona humida catalogada coincident amb l'espai i aprovada per mitjà de l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, i s'establix per al dit perímetre un règim específic d'avaluació de repercussions.
La delimitació cartogràfica de l'àmbit de la present norma de gestió es mostra en l'annex I del present decret.
2. INVENTARI DE TIPUS D'HÀBITATS NATURALS I HÀBITATS D'ESPÈCIES PRESENTS EN L'ESPAI, DESCRIPCIÓ DEL SEU ESTAT DE CONSERVACIÓ I DELS CRITERIS UTILITZATS PER A INTERPRETAR-LO
2.1. Hàbitats naturals i espècies presents en els espais
2.1.1. Hàbitats naturals d'interés comunitari
En la ZEC objecte d'esta norma de gestió estan representats els hàbitats d'interés comunitari següents, llistats en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (directiva d'hàbitats):
Codi hàbitat Hàbitat Superfície ocupada (ha)1 Cobertura (% de la ZEC)
1150* Llacunes costaneres 3,22 0,49
1420 Matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fructicosae) 49,32 7,65
3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació de Magnopotamion o Hydrocharition 5,00 0,77
6420 Prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion
9,74 1,51
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae 10,08 1,56
* Hàbitat prioritari. 1 La superfície ocupada es correspon amb la superfície total dels recintes on l'hàbitat és majoritari, sense tindre'n en compte la cobertura real dins d'estes tessel·les. En el cas de l'hàbitat 3150, la cobertura indicada correspon a l'hàbitat cartografiat, que coincidix amb les principals séquies, andanes i canals de la Marjal de Nules.
2.1.2. Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la directiva d'hàbitats
Únicament hi ha dos espècies d'interés comunitari llistades en l'annex II de la Directiva 92/43/CEE (directiva d'hàbitats) presents en l'espai: Emys orbicularis (tortuga d'aigua europea) i Mauremys leprosa (tortuga d'aigua ibèrica).
2.1.3. Altres espècies de flora i fauna importants per a la gestió de l'espai
En el LIC es dóna la presència d'altres espècies importants per a la gestió de l'espai. Es tracta d'espècies que han sigut considerades com amenaçades a la Comunitat Valenciana, per estar incloses en les categories «vulnerable» o «en perill d'extinció» en els llistats actualitzats dels catàlegs valencians d'espècies de fauna i flora amenaçades.
2.2. Determinació de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies presents en els espais, i criteris de valoració
2.2.1. Sistema d'avaluació i criteris
El sistema d'avaluació de l'estat de conservació, basat en la integració de quatre grans blocs o paràmetres, està basat en les directrius establides per a l'avaluació dels hàbitats i espècies sota l'informe d'aplicació de les directives d'Hàbitat (article 17) i Aus (article 12). Per al desenvolupament d'estes directrius, s'ha elaborat un manual metodològic que explica els diferents paràmetres que s'utilitzen per a la valoració de cada un dels blocs d'avaluació, anàlisi de la informació disponible, eines de càlcul o les matrius i regles d'integració utilitzades. Este document, denominat Guia per a l'avaluació de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies en Xarxa Natura 2000, està en la pàgina web: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=81025&idioma=C, i pot ser consultat per a una explicació detallada de les metodologies de càlcul dels resultats que s'exposen en el document tècnic informatiu i justificatiu de la present norma de gestió (memòria tècnica) el resultat final del qual es reproduïx a continuació.
2.2.2. Valoració de l'estat de conservació actual dels hàbitats naturals i les espècies
2.2.3. Estat de conservació favorable
2.2.3.1. Definició de l'estat de conservació favorable dels hàbitats
Ateses les limitacions per a l'obtenció de dades que permeten avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en el moment de l'entrada en vigor de la directiva d'Hàbitats, així com l'absència de pertorbacions significatives fins a la valoració actual, s'assumix que l'estat de conservació favorable dels hàbitats per a este espai es definix pel manteniment o la millora dels valors actuals dels paràmetres d'avaluació. Açò vol dir que l'hàbitat es trobarà en estat favorable si manté o millora eixos valors actuals (els que presente quan es va avaluar l'estat actual de l'hàbitat) quan ja ha aconseguit l'estat favorable. Esta millora pot produir-se per diferents motius, com l'aplicació de les mesures i directrius de gestió activa (restauració, eliminació de factors d'alteració, etc.) o la mateixa evolució natural de l'hàbitat.
2.2.3.2. Definició d'estat de conservació favorable de les espècies
Per a les espècies que han mostrat una valoració global favorable, es considera que mantindran o milloraran el seu estat de conservació sempre que els valors actuals dels paràmetres d'avaluació es mantinguen estables o s'incrementen respecte als de referència. Per tant, es trobaran en estat de conservació favorable si es mantenen o incrementen els valors poblacionals de referència favorable, el rang i la superfície i qualitat de l'hàbitat.
Per a les espècies que han mostrat una valoració global desfavorable, estes aconseguiran l'estat favorable una vegada que els paràmetres d'avaluació es recuperen fins a aconseguir o superar els valors de referència o les tendències que han motivat esta catalogació d'estat desfavorable.
3. OBJECTIUS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ
3.1. Objectius de gestió referents als hàbitats d'interés comunitari
Els objectius de gestió comuna per al conjunt dels hàbitats d'interés comunitari de presència confirmada en l'espai són els següents:
1. Actualitzar periòdicament la informació cartogràfica de la superfície i cobertura, així com aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació dels hàbitats.
2. Mantindre o millorar la distribució, superfície, cobertura i funcions específiques de cada un dels hàbitats en el moment d'entrada en vigor de les normes de gestió. Amb caràcter general, es permetrà l'evolució natural dels tipus d'hàbitats a altres comunitats de la successió, sempre que estos canvis no es deguen a alteracions provocades directament o indirectament per l'activitat humana.
3. Promoure la coordinació amb la planificació hidrològica, a fi de procurar la conservació dels hàbitats naturals d'interés comunitari associats a les masses d'aigua.
Únicament s'establixen objectius de gestió específics per a un hàbitat: 3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition, en concret:
1. Detindre els processos d'erosió sedimentària en canals, séquies i basses a causa de les males pràctiques agrícoles i de l'ocupació del terreny, per mitjà de l'eliminació dels factors que afecten l'estructura i la funció dels dits canals. Per a això, les pràctiques de maneig, com el dragatge i la neteja de canals, l'aplicació de fitosanitaris, etc. hauran d'estar subjectes a valoració de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000. Així mateix, es considera com a no compatible la cementació i l'aterrament dels dits canals, així com l'ús d'herbicides en els marges.
3.2. Objectius de gestió referents a les espècies
Els objectius de gestió per a les espècies de l'annex II de la directiva d'hàbitats, així com per a les altres espècies importants per a la gestió de l'espai són:
1. Actualitzar de forma periòdica la informació sobre la distribució, superfície ocupada, cobertura, grandària poblacional, etc., així com d'aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació de l'espècie.
2. Mantindre o millorar la distribució, població, superfície ocupada, cobertura en el moment d'entrada en vigor de les normes de gestió, sempre que estos paràmetres permeten considerar que l'espècie està dins «de l'estat de conservació favorable» i que les perspectives de futur per a estes variables siguen bones.
3. Les espècies protegides es troben en hàbitats aquàtics i amfibis i estan presents en llacunes, torberes litorals, séquies i canals de marjals i zones agrícoles. Per això, tota l'extensa xarxa de canals que hi ha en esta zona humida de la Marjal de Nules, haurà de mantindre's, assegurant així la conservació dels hàbitats presents tant en les basses com en les séquies.
3.3. Objectius de gestió referents al conjunt de l'espai
A fi d'integrar els diferents objectius específics per als hàbitats i les diferents classificacions d'espècies, els objectius de gestió per al conjunt de l'espai pretenen redimensionar els anteriors, de manera que puguen establir-se prioritats d'acord amb les directrius següents:
a) Concepció en xarxa. Contribució de cada hàbitat i/o espècie al conjunt de la Xarxa Natura 2000 a escala regional (Comunitat Valenciana), nacional i europea.
En funció de la cobertura de cada hàbitat dins de l'espai, de la proporció relativa que representa dins del conjunt de la de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana i de la contribució relativa de la primera a la Xarxa Natura 2000 a Europa, els hàbitats i les espècies més importants són els següents:
· Hàbitat: 1150* Llacunes costaneres
· Hàbitat: 7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
· Hàbitat: 3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition
· Espècie: Emys orbicularis
· Espècie: Mauremys leprosa
Per la qual cosa tindran prioritat les mesures de gestió que afavorisquen la conservació d'estos elements i aquelles mesures que contribuïsquen a aconseguir o mantindre un estatus de «conservació favorable».
b) Priorització de recursos. Les directrius de gestió activa podran iniciar-se d'acord amb un calendari de prioritats basades en el grau d'importància de les espècies en un context de recursos limitats. En este sentit, l'orde de prioritat per a l'execució de mesures de gestió, en cas de ser necessari, serà el següent:
1. Hàbitat: 1150* Llacunes costaneres.
2. Hàbitat: 7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae.
3. Hàbitat: 3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition.
c) Context econòmic, social i territorial. L'evolució de l'aplicació de les normes de gestió tindrà en compte els canvis en el context econòmic, social i territorial de l'entorn de l'espai, de manera que s'adapte, en la mesura que siga possible, a les diferents necessitats i limitacions imposades pel medi socioeconòmic. Esta adaptació podrà tindre lloc sempre que no siguen contràries als objectius de gestió dels hàbitats i espècies i contribuïsca a aconseguir un estat de conservació favorable d'estos.
d) Implicacions urbanístiques i d'ordenació del territori. La norma de gestió no pot obviar el fet que una superfície significativa de l'espai ha experimentat, sobretot en els últims anys, una proliferació de vivendes aïllades sobre sòl no urbanitzable. Pel que fa a la zonificació establida en el present document, la major part de les dites edificacions, al voltant de les quals concorre una problemàtica específica de tipus legal i jurídic, s'ubiquen en una zona dominada pels usos agrícoles i en la qual no s'ha detectat la presència d'hàbitats d'interés comunitari, encara que la xarxa de séquies està distribuïda en gran part en esta mateixa àrea. En este sentit, per tant, ha de considerar-se que els efectes de la mencionada proliferació d'edificacions, tot i ser rellevants des d'altres punts de vista relacionats amb el medi ambient o el paisatge, no ho són pel que fa als objectius de conservació dels elements a què es referix este document (és a dir, als hàbitats i espècies d'interés comunitari presents en la zona) més enllà dels efectes derivats de determinades actuacions específiques, com l'eventual abocament d'aigües residuals o de residus originats per l'activitat agrícola.
Per esta raó, i tenint en compte, a més la concurrència en la zona d'altres normatives específiques amb rellevància directa sobre la problemàtica detectada (en particular, la consideració de la Marjal de Nules com a zona humida catalogada, segons l'Acord del Govern Valencià de 10 de setembre de 2002), així com la tramitació, actualment en curs, del Pla Especial de Paisatge de la Marjal Nules-Burriana per part de l'òrgan competent d'esta conselleria, s'ha optat per no incorporar al present document cap determinació explícita referent a les mencionades vivendes aïllades en sòl no urbanitzable, i estes queden, per tant, subjectes a allò que, si és el cas, es determine a partir de l'aplicació de la legislació urbanística que corresponga a cada cas.
4. ZONIFICACIÓ DE L'ÀMBIT D'APLICACIÓ DE LA NORMA DE GESTIÓ
L'àmbit d'aplicació de la norma de gestió es zonifica, a efectes normatius i de gestió, en tres categories de zones (zona A, zona B i zona C). A més, i d'acord amb el que s'establix en l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, s'incorpora a esta norma el perímetre d'afecció de 500 metres entorn dels límits de la zona humida, per al qual s'establix un règim específic d'avaluació de repercussions.
4.1. Zona A
Orienta sobre les àrees de la ZEC en què consta la presència d'hàbitats naturals d'especial prioritat. En este cas, els dits hàbitats són els següents:
Codi Hàbitat
1150 * Llacunes costaneres
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
4.2. Zona B
Orienta sobre les àrees de la ZEC en què consta la presència de la resta d'hàbitats naturals d'interés comunitari:
Codi Hàbitat
1420 Matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosi).
3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition
6420 Prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion
La presència de l'hàbitat 3150 queda restringida en este espai a la xarxa de canals, séquies, basses, sequiols i altres estructures comparables que travessen la major part de l'espai, per la qual cosa la plasmació cartogràfica de tots ells no resulta possible a l'escala de treball d'esta norma més enllà d'un criteri merament orientatiu.
4.3. Zona C
Correspon a les àrees incloses en la ZEC que no formen part de les categories A o B, però que presenten un interés per a la conservació de l'espai considerat en el seu conjunt. En este cas, la zona inclosa en esta categoria de zonificació correspon a una àmplia àrea bàsicament ocupada per terrenys agrícoles, on s'ha produït, a més, el procés d'edificació dispersa a què s'ha fet menció en apartats anteriors, per a la qual es planteja com a objectiu general sense perjuí de la restauració de la legalitat urbanística en aquells casos que corresponga-- el manteniment del mosaic d'usos actualment existents i la correcció dels impactes puntuals, de tipus directe o indirecte, que els dits usos produïxen sobre les zones de major valor ambiental.
4.4. Perímetre d'afecció de la zona humida catalogada (zona PA)
La delimitació del perímetre d'afecció de la zona humida catalogada correspon a l'establit en l'Acord de 10 de setembre de 2002, i la seua delimitació s'indica en el pla següent. Ha d'assenyalar-se que, ja que l'àmbit de la Zona d'Especial Conservació (ZEC) excedix en part el de la zona humida catalogada, una part del perímetre d'afecció definit en l'acord mencionat deixa de tindre tal consideració als efectes d'esta norma de gestió, i passa a incloure's en la categoria de zonificació corresponent (en este cas, en la zona C).
Quant a les zones perifèriques de protecció en el sentit previst en l'article 29 quater de la Llei 11/1994, no se'n preveu, en este cas, la definició, com tampoc s'ha considerat necessari establir cap de les mesures relatives a la coherència ecològica i la connectivitat de la Xarxa Natura 2000 a què es referix l'article 14 sexies de la llei mencionada.
5. NORMATIVA D'APLICACIÓ DIRECTA
5.1. Mesures per a evitar el deteriorament dels hàbitats i les alteracions sobre les espècies
Per a la definició de les mesures que s'indiquen a continuació s'han tingut en compte, en primer lloc, els objectius de conservació establits para cada un dels hàbitats i espècies que són objecte d'esta norma de gestió; les pressions, impactes i amenaces que es projecten sobre estos, així com la necessitat d'assegurar l'èxit a llarg termini de les distintes actuacions previstes en les directrius i mesures de gestió activa. En segon lloc, s'ha valorat també la normativa preexistent que ja es projecta sobre l'àmbit territorial de la norma de gestió i que permet la conservació dels diversos elements, en especial les normatives reguladores de l'activitat urbanística, la legislació general d'aigües i la legislació de protecció de zones humides.
Des d'este punt de vista, per tant, les activitats i actuacions que s'indiquen en els apartats següents han de considerar-se incompatibles als efectes d'esta norma i, per tant, quedarien excloses de qualsevol possibilitat d'autorització per part de l'òrgan competent que corresponguera. No obstant això, després de la petició justificada prèvia per part dels seus promotors, podrà estudiar-se i acordar-se per part de la Direcció General de Medi Natural la realització d'una avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 respecte a estes, a l'efecte d'aplicar el règim d'aprovació, autorització o conformitat previst en el Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.
5.1.1. Normes per a la protecció d'hàbitats naturals i les espècies de fauna i flora
Les normes que s'indiquen en este apartat s'aplicaran a les àrees zonificades com A i B, tal com s'indiquen en l'apartat corresponent d'esta norma de gestió. En les dites zones, es consideren incompatibles les actuacions, canvis d'ús i/o plans, programes i projectes següents, fins que no estiguen relacionats directament amb mesures de gestió del lloc establides en esta norma de gestió i/o siguen considerades com a tals per part de l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:
1. El desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural, així com la rompuda de terrenys ocupats a l'entrada en vigor d'esta norma per vegetació natural, excepte quan la dita eliminació siga necessària per a l'execució d'actuacions que compten amb avaluació de repercussions favorable o quan forme part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000.
2. Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió, ja es facen sobre la coberta vegetal natural o sobre parcel·les agrícoles, excepte quan formen part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 o quan es facen de manera controlada, per iniciativa municipal, per a evitar riscos d'incendis en zones molt pròximes a les edificacions existents i, en este cas, s'hauran de sotmetre a avaluació de repercussions.
3. Les noves edificacions i construccions de qualsevol tipus.
4. El cementat o formigonat de séquies, quan es tracte de llits que van sobre substrat natural.
5.1.2. Normes d'aplicació general per al conjunt de l'espai
Les normes que s'indiquen en este apartat s'aplicaran, a més, a les àrees zonificades com A i B, a les incloses en l'àrea C. En les dites zones, atés que contribuïxen a la conservació de l'espai considerat en el seu conjunt, es consideren incompatibles les actuacions següents, mentre no estiguen relacionades directament amb mesures de gestió del lloc establides en esta norma de gestió i/o siguen considerades com a tals per part de l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:
1. Totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació de sòls o del subsòl amb risc per als hàbitats i les espècies, així com les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'estos recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es considera incompatible tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la seua incorporació al subsòl per mitjà de qualsevol procediment.
2. L'aterrament o l'alteració del perfil del terreny, excepte que es tracte de les actuacions previstes en l'apartat 6.2.1.3 (adequació de les parcel·les amb terra vegetal quan estiga lligada a l'activitat agrícola en aquelles zones en què la dita activitat es considere compatible).
3. Totes aquelles activitats i actuacions que no resulten compatibles amb el caràcter de sòl no urbanitzable d'especial protecció atribuït a l'àrea en aplicació de l'article 15 de la Llei 11/1994, com a zona humida catalogada.
5.1.3. Normes aplicables al perímetre d'afecció de la zona humida catalogada (zona PA)
Quant a l'àrea corresponent al perímetre d'afecció, no es proposen en esta norma activitats o actuacions incompatibles, sense perjuí del que s'indica en l'apartat 6.2.2 respecte a la necessitat de sotmetre a avaluació de repercussions algunes de les dites actuacions.
5.2. Règim d'avaluació de repercussions
En aplicació dels articles 6 i 8 i de l'annex I del Decret 60/2012, esta norma de gestió concreta quins projectes han d'incorporar-se al camp d'aplicació material del mencionat decret, atés que afecten l'àmbit d'este espai. Així mateix, concreta quins plans, programes o projectes no hauran de sotmetre's a avaluació, bé per estar relacionats amb la gestió del lloc, bé per no presentar sobre la base de dades objectives probabilitat d'afecció apreciable, per la qual cosa no serà necessari obtindre valoració preliminar de repercussions. En la resta de supòsits que entren dins del camp d'aplicació del Decret 60/2012, seran les corresponents valoracions preliminars les que indicaran la necessitat o no de realitzar l'avaluació detallada.
5.2.1. Obligació general d'avaluar
Amb caràcter general, i sense perjuí d'allò que s'ha indicat en l'apartat següent, queden sotmesos a avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 els plans, programes i projectes que entren dins de l'àmbit d'aplicació territorial i material del Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.
Pel que fa a l'àmbit d'aplicació territorial, i de conformitat amb el que preveu l'article 3 del Decret 60/2012, el règim d'avaluació de repercussions s'aplicarà en les àrees següents:
Tot l'àmbit de la ZEC inclosa en esta norma de gestió.
L'àrea constituïda pel perímetre d'afecció de la zona humida catalogada.
Així mateix, i de conformitat amb allò que s'ha indicat en l'apartat 8 de l'annex del decret esmentat es considerarà que entren dins del camp d'aplicació material del dit decret, els projectes següents:
Així mateix, de conformitat amb allò que s'ha indicat en l'apartat 8 de l'annex del decret esmentat, i sense perjuí del que s'indica en l'apartat següent respecte a plans, programes o projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, es consideraran com a inclosos en el camp d'aplicació material del dit decret, als efectes d'esta norma, els projectes següents:
1. L'obertura, ampliació o canvi de traçat de camins, en la mesura que afecten l'àmbit de la ZEC.
2. En l'àmbit de les zones A i B de la ZEC, les activitats d'ús públic del medi en grups organitzats superiors a 30 persones, incloent-hi competicions esportives o altres esdeveniments esportius, lúdics o culturals.
3. En l'àmbit de les zones B i C de la ZEC, l'adequació de les parcel·les amb terra vegetal o l'alteració del perfil del terreny, quan es trobe lligada a l'activitat agrícola o recreativa en aquelles zones en què la dita activitat es considere compatible.
4. En l'àmbit de la ZEC, les pràctiques de maneig de les séquies, canals, basses, sequiols i altres estructures comparables, que no hagen sigut considerats com a incompatibles en l'apartat corresponent i, en especial, els desbrossaments i dragatges i l'eliminació de vegetació dels marges.
5. En l'àmbit de la ZEC i el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada, les autoritzacions d'abocament d'aigües residuals i les concessions per a aprofitament d'aigües subterrànies, així com els bombaments, drenatges o instal·lació de qualsevol dispositiu que facilite la dessecació del terreny, incloent-hi l'extracció d'aigua amb fins agrícoles o altres.
6. En l'àmbit de la ZEC i el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada, els canvis de classificació o qualificació del sòl respecte a la normativa urbanística vigent a l'entrada en vigor d'estes normes.
7. Les cremes controlades que es duguen a terme, per iniciativa municipal, per a evitar riscos d'incendis en zones molt pròximes a les edificacions existents.
5.2.2. Concreció de l'obligació d'avaluar
5.2.2.1. Plans, programes i projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000
De conformitat amb allò que s'ha indicat en l'article 6 del dit Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre el ZEC i ZEPA objecte d'esta norma de gestió, les actuacions següents:
a) Les actuacions expressament mencionades en les mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai.
b) També queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre este espai aquells plans, programes, projectes o activitats que s'han considerat com a incompatibles en les normes d'aplicació directa de la present norma de gestió, sense perjuí del que s'indica en l'apartat corresponent respecte a la seua possibilitat d'autorització excepcional.
c) Finalment, i de conformitat amb allò que s'ha indicat en l'article 8.1 del dit Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden exclosos de l'obligació d'avaluar detalladament les seues repercussions sobre l'espai els següents supòsits de plans, programes o projectes, per considerar-se, sobre la base de dades objectives, que no és probable que tinguen afeccions apreciables:
1. Totes aquelles actuacions relacionades amb la gestió del lloc i amb els objectius de conservació dels espais Xarxa Natura 2000 presents en l'àmbit de la norma esmentada, considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000.
2 Totes aquelles actuacions de conservació, rehabilitació o millora de les construccions, instal·lacions i infraestructures existents legalment emplaçades en l'àmbit de la present zonificació, en la mesura que les dites actuacions s'ajusten a les restriccions derivades de la seua consideració legal.
3. Quan siguen desenrotllades o expressament autoritzades per l'òrgan de conca, les actuacions ordinàries de conservació de llits -com la retirada d'elements obstructius-, així com l'eliminació d'espècies al·lòctones i les obres d'emergència.
4. Les actuacions derivades de la restauració de la legalitat urbanística en aquells casos en què corresponga.
5. La pràctica de l'agricultura en la totalitat dels terrenys inclosos en la categoria de zonificació C i en el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada, així com en aquells àmbits de les zones A i B en què es produïra la dita pràctica a l'entrada en vigor de les presents normes.
Per a tots estos casos, en conseqüència, no caldrà sol·licitar la valoració preliminar de repercussions.
5.2.2.2. Resta de supòsits
Els plans, programes o projectes que, tot i que entren en el camp d'aplicació territorial i material indicat en l'apartat 1, no hagen sigut expressament considerats en els apartats precedents com a exclosos d'avaluació de repercussions, hauran de sotmetre's a avaluació detallada de la seua repercussions sobre els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 objecte d'esta norma de gestió si així s'indica en les corresponents valoracions preliminars.
TAULA-RESUM. NORMES D'APLICACIÓ DIRECTA I CONCRECIÓ DE L'OBLIGACIÓ D'AVALUAR
ACTUACIONS NO AUTORITZABLES (EXCLOSES D'AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS PER INCOMPATIBILITAT AMB LA CONSERVACIÓ) Zona
A B C ZPA
El desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural, així com la rompuda de terrenys ocupats a l'entrada en vigor d'esta norma per vegetació natural, excepte quan la dita eliminació siga necessària per a l'execució d'actuacions que compten amb avaluació de repercussions favorable o quan forme part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000. X X
Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió, ja es facen sobre la coberta vegetal natural o sobre parcel·les agrícoles, excepte quan formen part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 o quan es facen de manera controlada, per iniciativa municipal, per a evitar riscos d'incendis en zones molt pròximes a les edificacions existents, i en este cas s'hauran de sotmetre a avaluació de repercussions. X X
Les noves edificacions i construccions de qualsevol tipus. X X
El cementat o formigonat de séquies quan es tracte de llits que van sobre substrat natural. X X
Totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació de sòls o del subsòl amb risc per als hàbitats i espècies, així com les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'estos recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es considera incompatible tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la seua incorporació al subsòl per mitjà de qualsevol procediment. X X X
L'aterrament o l'alteració del perfil del terreny, excepte que es tracte de les actuacions previstes en l'apartat 6.2.1.3 (adequació de les parcel·les amb terra vegetal, quan estiga lligada a l'activitat agrícola en aquelles zones en què la dita activitat es considere compatible). X X X
Totes aquelles activitats i actuacions que no resulten compatibles amb el caràcter de sòl no urbanitzable d'especial protecció atribuït a l'àrea en aplicació de l'article 15 de la Llei 11/1994, com a zona humida catalogada. X X X
ACTUACIONS QUE NO REQUERIRAN AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS (SENSE AFECCIÓ PREVISIBLE SOBRE HÀBITATS O ESPÈCIES) A B C ZPA
Les actuacions expressament mencionades en les mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai X X X X
Totes aquelles relacionades amb la gestió del lloc i amb els objectius de conservació dels espais Xarxa Natura 2000 presents en l'àmbit de la norma esmentada, considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 X X X X
Actuacions de conservació, rehabilitació o millora de les construccions, instal·lacions i infraestructures existents legalment situades en l'àmbit d'esta zonificació, en la mesura que les dites actuacions s'ajusten a les restriccions derivades de la seua consideració legal. X X X X
Quan siguen desenrotllades o expressament autoritzades per l'òrgan de conca, les actuacions ordinàries de conservació de llits -com la retirada d'elements obstructius-, així com l'eliminació d'espècies al·lòctones i les obres d'emergència. X X X
Les actuacions derivades de la restauració de la legalitat urbanística en aquells casos en què corresponga.
X X X X
La pràctica de l'agricultura en la totalitat dels terrenys inclosos en la categoria de zonificació C i en el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada, així com en aquells àmbits de les zones A i B en què es produïra la dita pràctica a l'entrada en vigor d'estes normes. X X X X
ACTUACIONS QUE REQUERIRAN AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS A B C ZPA
L'obertura, ampliació o canvi de traçat de camins.
X X X
Les cremes controlades que es duguen a terme, per iniciativa municipal, per a evitar riscos d'incendis en zones molt pròximes a les edificacions existents. X X X
Les autoritzacions d'abocament d'aigües residuals i les concessions per a aprofitament d'aigües subterrànies. X X X X
Les activitats d'ús públic del medi en grups organitzats superiors a 30 persones, incloent-hi competicions esportives o altres esdeveniments esportius, lúdics o culturals. X X
En les àrees aquàtiques séquies, canals, basses, sequiols, etc.-, les pràctiques de maneig que no hagen sigut considerades com a incompatibles, i en especial els desbrossaments i dragatges i l'eliminació de la vegetació dels marges. X X X
L'adequació de les parcel·les amb terra vegetal o l'alteració del perfil del terreny, quan estiga lligada a l'activitat agrícola o recreativa en aquelles zones en què les dites activitats es consideren com a compatibles. X X
Els bombaments, drenatges o instal·lació de qualsevol dispositiu que facilite la dessecació del terreny. X X X X
Els canvis de classificació o qualificació del sòl respecte a la normativa urbanística vigent a l'entrada en vigor d'estes normes. X X X X
Resta de supòsits compresos en l'àmbit d'aplicació material del Decret 60/2012 no indicats explícitament en els apartats anteriors. X X X
6. CRITERIS ORIENTADORS I MESURES DE GESTIÓ ACTIVA
6.1. Criteris orientadors
Estos criteris orientadors pretenen orientar els planificadors i gestors de les polítiques agrícoles i de conservació sobre la millor manera de compatibilitzar l'ordenació i gestió de determinades actuacions relacionades amb els dits àmbits amb les exigències derivades de la normativa de la Xarxa Natura 2000, en particular amb l'exigència d'aconseguir o mantindre l'estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies que han motivat la declaració del ZEC que forma part de l'àmbit d'esta norma de gestió.
6.1.1. Criteris orientadors per a les pràctiques agrícoles
Amb caràcter general, les bones pràctiques agrícoles han d'estar orientades a minimitzar l'impacte desfavorable sobre el medi ambient, i preservar la flora, la fauna i la integritat dels cicles biològics:
a) Racionalitzar l'ús de fertilitzants i productes tosanitaris i plaguicides en les parcel·les que incloguen séquies, canals i bassots, per a disminuir el risc de contaminació de les aigües.
b) Substituir els plaguicides d'ús general per altres més selectius i de categoria toxicològica menor, per a protegir la fauna silvestre d'estos espais.
c) Efectuar el treball i els tractaments tosanitaris i plaguicides tenint en compte els hàbits i cicles reproductius de les espècies silvestres presents en la zona de cultiu.
d) Mantindre una cobertura vegetal el major temps possible sobre el terreny i, de forma molt especial, abandonar la pràctica de la crema de restolls o restes de poda, que elimina hàbitat de fauna associada.
6.1.1.1. Reducció en el consum d'agroquímics: utilització racional de fertilitzants, reduint l'ús de adobs químics, recuperant pràctiques de fertilització tradicionals, en general menys contaminants, i utilitzant productes alternatius com a residus de collites, per a aconseguir l'objectiu de reducció de l'ús de fertilitzants. Entre estes pràctiques es poden destacar:
a) Enterrar de manera supercial els adobs sòlids i adobs orgànics (ex. fems i purins procedents d'explotacions ramaderes).
b) Evitar adobs nitrogenats, inclosos fems o purins, en terrenys entollats.
c) Reduir el treball a la tardor.
d) Mantenir el sòl cobert de vegetació, sobretot en èpoques de pluja.
6.1.1.2. Ús racional dels productes tosanitaris i plaguicides per mitjà de la disminució del seu ús, l'elecció dels productes amb categoria toxicològica menor (antics AAA) i la utilització de sistemes de control alternatius, com la lluita integrada o el control biològic:
a) L'aplicació ha de fer-se en condicions de vent en calma o lleuger. D'esta manera es reduïx l'arrossegament del producte pel vent cap a zones de vegetació contigües a què podria afectar negativament.
b) Sobre el terreny, s'haurà de repartir uniformement el producte en tota la superfície en tractament.
c) Acabades les labors, els excessos i sobrants han de ser traslladar-los a punts adequats d'arreplega.
6.1.1.3. Trituració restes vegetals en compte de cremar restolls i restes de poda, les parts verdes poden ser utilitzades per al consum del bestiar o per a la seua incorporació al sòl, reduint així, a més, el consum de fertilitzants químics. Les restes que compten amb les propietats adequades poden ser utilitzades com a biomassa per a ús energètic. Esta directriu que, en tot cas, té caràcter de recomanació, únicament s'aplicarà en aquelles circumstàncies en què les característiques específiques tipus de cultiu, estructura de la propietat, etc. ho permeten i, en tot cas, no s'aplicaria a les restes de poda de cítrics, per a l'eliminació dels quals es considera que la utilització de cremadors representa una opció adequada.
6.1.1.4. Gestió d'altres residus, els plàstics, restes d'envasos i embalatges han de ser depositats en contenidors que permeten el seu transport a centres de reciclatge o a abocadors controlats. En cap cas han de ser cremats, soterrats o abandonats sobre el terreny.
6.2. Mesures de gestió activa
Les mesures de gestió activa constituïxen el conjunt d'actuacions necessàries que han d'executar-se amb la finalitat que els hàbitats i/o espècies de la ZEC mantinguen o aconseguixen un estat de conservació favorable. La definició d'estat de conservació dels dits hàbitats i espècies s'ha detallat en l'apartat 2.2 d'esta norma.
Les actuacions plantejades es poden englobar en els apartats següents, en funció de la naturalesa de les intervencions:
A. Avaluació de comunitats
Engloba un conjunt d'actuacions dirigides a obtenir les dades necessàries per a actualitzar el coneixement dels impactes i les amenaces que puguen exercir alguna influència sobre els hàbitats i espècies en la ZEC, així com l'evolució de l'estat de conservació de l'hàbitat i espècies que s'hagen designat d'interés.
Dins d'este apartat s'han considerat les actuacions següents:
A.1. Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari
Objectius: disposar d'una cartografia actualitzada (E: 1/10.000) i conéixer l'evolució dels diferents paràmetres que permeten el càlcul dels índexs dels blocs de l'estat de conservació dels hàbitats d'interés comunitari (3150, 1150* i 7210*).
Descripció de l'actuació: es faran els treballs necessaris per a conéixer els hàbitats presents en la ZEC, així com els processos que intervenen en el seu estat de conservació, de manera que permeta realitzar la valoració del seu estat de conservació. Bàsicament, estos treballs consistiran en la realització de la cartografia inicial (E: 1/10.000) i una actualització cartogràfica dels hàbitats al final de cada període d'avaluació, en la qual es registren els paràmetres necessaris per a avaluar l'estat de conservació. La cartografia inicial consistirà a completar la cartografia d'hàbitats (E:1/10.000) feta pel Servei de Vida Silvestre de la CITMA l'any 2010.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
A.2. Seguiment de l'estat de conservació de les espècies
Objectius: conéixer l'evolució dels diferents paràmetres que permeten calcular els índexs dels blocs de l'estat de conservació de les espècies.
Descripció de l'actuació: es faran les actuacions necessàries per a determinar l'estat de conservació de les espècies. Per a això, es faran seguiments poblacionals acompanyats de treballs cartogràfics on s'identificaran altres paràmetres d'interés (pressions, actuacions de conservació, etc.).
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
B. Millora, restauració i conservació
Comprén un grup d'actuacions destinades a millorar l'estat de conservació de la flora i fauna, afavorir la regeneració de les zones degradades i corregir els principals impactes i amenaces, tant actuals com potencials, que succeïxen en la zona.
S'han considerat les actuacions següents:
B.1. Control d'espècies exòtiques invasores (especialment tortuga americana trachemys i canya arundo donax) i eliminació d'anàtids domèstiques a l'estany de Nules
Objectius: eliminació d'espècies invasores en tot l'àmbit del ZEC.
Descripció de l'actuació: es farà una campanya de captura i eradicació d'espècies al·lòctones (especialment Trachemys i Arundo donax), amb l'objectiu de millorar i afavorir a les espècies autòctones. Esta campanya ha d'anar també dirigida a tots els sectors de la població, però prestant especial atenció a aquells que poden afavorir estes espècies invasores (escolars i població jove). Així mateix, l'extracció dels exemplars d'anàtids domèstics en l'àmbit de l'Estany de Nules. S'editarà material informatiu, amb contingut adaptat al públic a qui es dirigisca, que es difondrà entre els diferents col·lectius de la zona.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
B.2. Seguiment de la qualitat de l'aigua i del funcionament hidrològic
Objectius: conéixer l'evolució dels diferents paràmetres que determinen la qualitat de les aigües per a aplicar les mesures adequades de gestió.
Descripció de l'actuació: es faran les actuacions necessàries per a la presa de dades periòdiques de diversos paràmetres. El seguiment pot ser periòdic (mensual) o de manera extraordinària (després de fortes pluges).
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
B.3. Control d'abocadors il·legals
Objectius: eliminar els abocadors incontrolats presents en el territori comprés en esta norma de gestió, així com la neteja de residus sòlids.
Descripció de l'actuació: es retiraran els residus existents en els abocadors incontrolats i es depositaran en un abocador legal. Els dits residus són principalment d'origen domèstic. Després de la retirada dels residus, es valorarà la necessitat de restaurar els terrenys afectats per mitjà del condicionament del terreny i plantació d'espècies d'interés, si és el cas.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
C. Informació dels valors naturals per a fomentar la conservació i el desenrotllament sostenible de l'entorn
Pretén augmentar el coneixement dels valors naturals de la zona per part de la població local, amb la finalitat que els ciutadans col·laboren, tant directament com indirectament, en la conservació del medi ambient.
S'ha considerat l'actuació següent:
C.1. Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local
Objectius: augmentar l'estima dels espais naturals i de les espècies d'interés entre la població local, així com transmetre la importància del territori dins de la Xarxa Natura 2000.
Descripció de l'actuació: es farà una campanya informativa entre la població local, amb l'objectiu de donar a conéixer les principals característiques i valors dels hàbitats i espècies de la zona. Esta campanya ha d'anar dirigida a tots els sectors de la població, però prestant especial atenció a aquells que poden exercir alguna influència sobre els hàbitats i les espècies que alberguen i prestant especial atenció a la població jove pel fet que seran els futurs gestors de la zona.
S'editarà material informatiu, amb contingut adaptat al públic a qui es dirigisca, que es difondrà entre els diferents col·lectius de la zona.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
7. PROGRAMA D'ACTUACIONS
En este capítol es presenta sintèticament el programa d'actuacions previst per a l'execució d'esta norma de gestió, que no és un altre que la suma dels diferents projectes i actuacions previstos en el capítol mesures de gestió activa. Segons la seua naturalesa i els objectius a aconseguir, les actuacions s'agrupen i quantifiquen de la manera següent:
8. RÈGIM D'AVALUACIÓ DELS RESULTATS DE LES MESURES DE CONSERVACIÓ SOBRE ELS HÀBITATS I ESPÈCIES PRESENTS EN LES DITES ÀREES
L'avaluació dels resultats de les mesures de conservació (normativa i directrius i mesures de gestió activa) sobre els hàbitats i espècies presents en els ZEC i ZEPA objecte d'esta norma de gestió es farà periòdicament, coincidint en el temps amb la realització dels informes d'aplicació de la directiva d'Hàbitats (Directiva 92/43/CEE) previstos en l'article 17 de la directiva d'Aus Silvestres (Directiva 2009 147/CE).
S'instauren dos sistemes d'indicadors:
Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de les normes.
Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.
8.1. Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de les normes
Directriu/Mesura de gestió activa Indicadors
Realitzacions Resultats
1. Estudi i seguiment de l'hàbitat d'interés comunitari d'especial prioritat. Nombre de treballs tècnics i científics realitzats per a conéixer la composició actual i històrica dels hàbitat de la ZEC, així com els processos que intervenen en la seua distribució. Informes i estudi sobre l'hàbitat considerat amb millora de la informació disponible per a realitzar la valoració del seu estat de conservació.
2. Seguiment de l'estat de conservació de les espècies. Nombre de treballs tècnics i científics que s'executen per a realitzar un seguiment del seu estat de conservació Nombre d'espècies d'interés comunitari respecte del total, per a les que es disposa d'informació per a realitzar el seguiment del seu estat de conservació.
3. Control d'espècies exòtiques invasores. Localització de zones amb presència d'espècies exòtiques invasores Nombre de zones i/o focus on s'han eliminat espècies exòtiques invasores.
4. Seguiment de la qualitat de l'aigua i del funcionament hidrològic. Nombre de treballs tècnics i científics que s'executen per a realitzar el seguiment Nombre i periodicitat de paràmetres determinats
5. Control d'abocadors il·legals Localització d'abocadors il·legals en l'àmbit de la norma de gestió. Nombre d'abocadors il·legals eliminats i restaurats en l'àmbit de la norma de gestió.
6. Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local. Nombre d'activitats divulgatives i publicacions elaborades Nombre de destinataris de les activitats
8.2. Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats
8.2.1. Indicadors de seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats
Són els mateixos indicadors (paràmetres) que s'utilitzen per a establir l'estat de conservació, que servixen, en este cas, per a valorar si l'evolució dels elements de gestió és positiva o negativa respecte a este «estat de conservació favorable» a mantindre o aconseguir.
8.2.2. Indicadors per a quantificar el progrés de les normes de gestió en relació amb el seguiment
S'establixen dos indicadors:
Grau de seguiment: % d'espècies i hàbitats per a les quals s'ha avaluat l'estat de conservació als 6 anys.
Grau d'avanç en objectius de conservació: % d'espècies i hàbitats que
Mantenen l'estat de conservació.
Milloren l'estat de conservació.
Empitjoren l'estat de conservació.
A este efecte, el llindar per a quantificar un canvi en l'estat de conservació es definix com el pas d'una categoria a una altra, de manera que en la figura següent, qualsevol canvi de categoria de dreta a esquerra és una millora i un empitjorament en el sentit contrari:
Favorable Desfavorable-inadequat Desfavorable-mal
Empitjora l'estat de conservació
Millora l'estat de conservació
El canvi de la categoria «desconegut» a qualsevol altra categoria no es considera com una millora o empitjorament de l'estat de conservació, encara que sí un avanç en el grau de coneixement de l'espècie o l'hàbitat. De la mateixa manera, el pas d'un estat de conservació conegut a la categoria «desconegut», implica només un retrocés en el grau de coneixement.
ANNEX V
Norma de gestió de la zona especial de conservació Marjal dels Moros (ES0000148) i de la zona d'especial protecció per a les aus Marjal dels Moros (ES0000470).
1. ÀMBIT DE LA NORMA DE GESTIÓ
L'àmbit territorial d'aquesta norma de gestió es correspon amb els àmbits de la ZEC Marjal dels Moros i de la ZEPA del mateix nom. Igualment, i com es detalla en l'apartat de zonificació, també s'ha considerat en la norma de gestió el perímetre d'afecció de 500 metres entorn dels límits de la zona humida catalogada coincident amb l'espai i aprovada per mitjà de l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, i s'estableix per a aquest perímetre un règim específic d'avaluació de repercussions.
La delimitació cartogràfica de l'àmbit d'aquesta norma de gestió es mostra en l'annex I d'aquest decret.
2. INVENTARI DE TIPUS D'HÀBITATS NATURALS I HÀBITATS D'ESPÈCIES PRESENTS EN L'ESPAI, DESCRIPCIÓ DEL SEU ESTAT DE CONSERVACIÓ I DELS CRITERIS UTILITZATS PER A INTERPRETAR-LO
2.1. Hàbitats naturals i espècies d'interés comunitari presents en els espais
2.1.1. Hàbitats naturals d'interés comunitari
En la ZEC Marjal dels Moros es troben representats els hàbitats d'interés comunitari següents llistats en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitat):
Codi hàbitat Hàbitat Superfície ocupada ( ha)1 Cobertura (% de la ZEC)
1150* Llacunes costaneres 79,74 12,9
1210 Vegetació anual sobre rebutjos marins acumulats 24,34 3,9
1410 Pastius salins mediterranis (Juncetalia maritimi) 46,49 7,5
1420 Matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fructicosae) 27,25 4,4
1510 * Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) 4,82 0,8
5330 Matolls termomediterranis i preestèpics 0,35 0,06
6420 Prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion
0,37 0,06
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae 133,60 21,6
* Hàbitat prioritari. 1. La superfície ocupada es correspon amb la superfície total dels recintes on l'hàbitat és majoritari, sense tindre en compte la cobertura real d'aquests dins d'aquestes tessel·les.
2.1.2. Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva d'Hàbitats
En la ZEC Marjal dels Moros es troben presents les espècies d'interés comunitari següents llistades en l'annex II de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitat):
En la taula següent es mostra la informació actualitzada sobre les espècies de l'annex II presents en l'espai.
Codi RN2000 Espècie Grup taxonòmic Població
1191 Tortuga d'aigua europea Rèptils 1191
1221 Tortuga d'aigua ibèrica Rèptils R
1153 Samaruc Peixos R
1151 Fartet Peixos R
5302 Llopet de riu Peixos R
1. Estima poblacional entre a partir de mètodes de captura-recaptura. Població. Si no es disposa de les dades de la població, aquesta s'indica com a (C) si l'espècie és comú, (R) escassa o (V) molt escassa; en absència total de dades sobre la població: (P) espècie present.
2.1.3. Espècies d'avifauna de l'annex I de la Directiva d'Aus Silvestres
Hi ha un total de 25 espècies d'aus incloses en l'annex I de la Directiva Aus de presència regular en la ZEPA com a nidificants o hivernants.
En la taula següent es mostra la informació actualitzada sobre aquestes espècies, relativa a la població.
Codi RN2000 Espècie Població
Sedentària Reproductora Hivernant
A293 Xitxarra bigotuda reial 40-75p
A229 Blavet comú P
A029 Agró roig 4-12p
A024 Martinet ros 2p
A138 Corriol camanegre 6-15p
A196 Fumarell carablanc 40-200p
A081 Arpella de marjal occidental 0-9i
A084 Arpellot cendrós
A027 Garsa blanca 0-1i
A026 Garsa comuna 3-50i
A126 Fotja banyuda 0-1p 0-5i
A135 Carregada comuna 38-100p
A131 Camallonga comuna 16-48p 0-2i
A022 Gomet comú 19-52p
A157 Tètol cuabarrat 0-21i
A057 Rosseta 0-2p
A071 Ànec capblanc 0-2p
A035 Flamenc comú rosat 0-30i
A032 Picaport
A140 Fussell gros 0-158i
A124 Gall de canyar comú 29-58p 14-73i
A132 Primavera 2-4p 0-2i
A195 Xatrac menut 60-163p
A193 Gavina d'albufera 50-200p
A191 Xatrac becllarg R
Població. Si no es disposa de les dades de la població, aquesta s'indica com a (C) si l'espècie és comú, (R) escassa o (V) molt escassa; en absència total de dades sobre la població: (P) espècie present.
2.1.4. Altres espècies de flora i fauna importants per a la gestió de l'espai
En la ZEC i en la ZEPA es dóna la presència d'altres espècies importants per a la gestió de l'espai. Es tracta d'espècies que han sigut considerades com a amenaçades a la Comunitat Valenciana, per estar incloses en les categories «vulnerable» o «en perill d'extinció» en els llistats actualitzats dels catàlegs valencians d'espècies de fauna i flora amenaçades.
Nom de l'espai Espècie Grup taxonòmic Població
cens (2011) Normativa i categoria de protecció
Marjal dels Moros Limonium dufourii Planta 36.004 Perill d'extinció
Odontites kaliformis (=Odontites valentinus) Planta 793 Vulnerable
Thalictrum maritimum Planta 8 Vulnerable
2.2. Determinació de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies presents en els espais i criteris de valoració
2.2.1. Sistema d'avaluació i criteris
El sistema d'avaluació de l'estat de conservació, basat en la integració de quatre grans blocs o paràmetres, està basat en les directrius establides per a l'avaluació dels hàbitats i espècies sota l'informe d'aplicació de les directives Hàbitat (article 17) i Aus (article 12). Per al desenvolupament d'aquestes directrius s'ha elaborat un manual metodològic que explica els diferents paràmetres que s'utilitzen per a la valoració de cada un dels blocs d'avaluació, anàlisi de la informació disponible, ferramentes de càlcul o les matrius i regles d'integració utilitzades. Aquest document, anomenat Guia per a l'avaluació de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies en Xarxa Natura 2000, es troba en la pàgina web http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=81025&idioma=C, i pot ser consultat per a una explicació detallada de les metodologies de càlcul dels resultats que s'exposen en el document tècnic informatiu i justificatiu d'aquesta norma de gestió (memòria tècnica) el resultat final del qual es reproduïx a continuació.
2.2.2. Valoració de l'estat de conservació dels hàbitats naturals i les espècies d'interés comunitari
2.2.3. Estat de conservació favorable
2.2.3.1. Definició de l'estat de conservació favorable dels hàbitats
Ateses les limitacions per a l'obtenció de dades que permeten avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en el moment de l'entrada en vigor de la Directiva Hàbitat, així com l'absència de pertorbacions significatives fins a la valoració actual, s'assumix que l'estat de conservació favorable dels hàbitats per als diferents espais està definit pel manteniment o la millora dels valors actuals dels paràmetres d'avaluació. Açò vol dir que els hàbitats es trobaran en estat favorable si mantenen o milloren eixos valors actuals (els que van presentar quan es va avaluar l'estat actual dels hàbitats) quan ja han aconseguit l'estat favorable. En aquells casos en què l'estat actual fóra determinat com a desfavorable-inadequat o desfavorable-dolent, els hàbitats aconseguiran l'estat favorable si millora la situació d'aquells blocs d'avaluació que han motivat aquests estats. Aquesta millora es pot produir per diferents motius, com l'aplicació de les directrius de gestió activa (restauració, eliminació de factors d'alteració, etc.) o l'evolució natural mateix dels hàbitats.
2.2.3.2. Definició d'estat de conservació favorable de les espècies
Per a les espècies que han mostrat una valoració global favorable, es considera que mantindran o milloraran el seu estat de conservació sempre que els valors actuals dels paràmetres d'avaluació es mantinguen estables o s'incrementen respecte als de referència. Per tant, es trobaran en estat de conservació favorable si es mantenen o incrementen els valors poblacionals de referència favorable, el rang i la superfície i qualitat de l'hàbitat.
Per a les espècies que han mostrat una valoració global desfavorable, aquestes aconseguiran l'estat favorable una vegada els paràmetres d'avaluació es recuperen fins a aconseguir o superar els valors de referència o les tendències que han motivat aquesta catalogació d'estat desfavorable.
3. OBJECTIUS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ
3.1. Objectius de gestió referents als hàbitats d'interés comunitari
Els objectius de gestió comuna per al conjunt dels hàbitats d'interés comunitari de presència confirmada en l'espai són els següents:
1. Actualitzar periòdicament la informació cartogràfica de la superfície i cobertura, així com aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació dels hàbitats.
2. Mantindre o millorar la distribució, superfície, cobertura i funcions específiques de cada un dels hàbitats en el moment d'entrada en vigor de la norma de gestió. Amb caràcter general, es permetrà l'evolució natural dels tipus d'hàbitats a altres comunitats de la successió, sempre que aquests canvis no es deguen a alteracions provocades directament o indirectament per l'activitat humana.
3. Promoure la coordinació amb la planificació hidrològica (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i costanera (Demarcació de Costes), a fi de procurar la conservació dels hàbitats naturals d'interés comunitari associats a les masses d'aigua i corregir el procés d'intrusió salina i el procés d'erosió litoral.
3.2. Objectius de gestió referents a les espècies
Els objectius de gestió per a les espècies de l'annex II de la Directiva Hàbitats i de l'annex I de la Directiva d'Aus Silvestres amb presència en l'espai, així com per a les altres espècies importants per a la gestió de l'espai, són:
1. Actualitzar de forma periòdica la informació sobre la grandària poblacional, així com d'aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació de l'espècie.
2. Mantindre o millorar la població en el moment d'entrada en vigor de la norma de gestió, sempre que aquests paràmetres permeten considerar que l'espècie es troba dins «de l'estat de conservació favorable» i que les perspectives de futur per a aquestes variables siguen bones.
3. Mantindre els hàbitats de les espècies per mitjà de l'eliminació dels factors que afecten l'estat de conservació de les espècies.
4. Crear noves zones d'expansió de les espècies en l'àmbit de la norma per mitjà de restauració de l'hàbitat.
5. Promoure la coordinació amb la planificació hidrològica (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i costanera (Demarcació de Costes), a fi de procurar la conservació de les espècies d'interés comunitari associades a les masses d'aigua i al cordó litoral.
3.3. Objectius de gestió referents al conjunt de l'espai
A fi d'integrar els diferents objectius específics per als hàbitats i les diferents classificacions d'espècies, els objectius de gestió per al conjunt de l'espai pretenen redimensionar els anteriors de manera que es puguen establir prioritats en funció de les directrius següents:
Concepció en xarxa. Contribució de cada hàbitat i/o espècie al conjunt de la Xarxa Natura 2000 a escala regional (Comunitat Valenciana), nacional i europea.
En funció de la cobertura de cada hàbitat dins de l'espai, de la proporció relativa que representa dins del conjunt de la de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana i de la contribució relativa de la primera a la Xarxa Natura 2000 a Europa, els hàbitats i les espècies més importants són els següents:
Hàbitats naturals d'interés comunitari que es consideren d'especial prioritat:
Codi Hàbitat
1150* Llacunes costaneres
1420 Matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fructicosae)
1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae.
Espècies:
Espècies d'interés comunitari:
Emys orbicularis (tortuga d'aigua europea)
Valencia hispanica (samaruc)
Aphanius iberus (fartet)
Aus de l'annex I de la Directiva:
Charadrius alexandrinus (corriol camanegre)
Chlidonias hybridus (fumarell carablanc)
Fulica cristata (fotja banyuda)
Glareola pratincola (carregada comuna)
Marmaronetta angustirostris (rosseta)
Porphyrio porphyrio (gall de canyar comú)
Recurvirostra avosetta (primavera)
Sterna hirundo (gavina d'albufera)
Per esta raó tindran prioritat les mesures de gestió que afavorisquen la conservació d'aquests elements.
Priorització de recursos. Les mesures de gestió activa es podran iniciar d'acord amb un calendari de prioritats basades en el grau d'importància de les espècies en un context de recursos limitats. En aquest sentit, l'orde de prioritat per a l'execució de mesures de gestió se centrarà sobre els hàbitats prioritaris, en cas de ser necessari, serà el següent:
Codi Hàbitat
1150* Llacunes costaneres
1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
I respecte a les espècies:
Valencia hispanica (samaruc)
Fulica cristata (fotja banyuda)
Marmaronetta angustirostris (rosseta)
Context econòmic, social i territorial
L'evolució de l'aplicació de les normes de gestió tindrà en compte els canvis en el context econòmic, social i territorial de l'entorn de l'espai, de manera que s'adapte, en la mesura que siga possible, a les diferents necessitats i limitacions imposades pel medi socioeconòmic. Aquesta adaptació podrà tindre lloc sempre que no siguen contràries als objectius de gestió dels hàbitats i espècies i contribuïsca a aconseguir un estat de conservació favorable d'aquests.
4. ZONIFICACIÓ DE L'ÀMBIT D'APLICACIÓ DE LA NORMA DE GESTIÓ
En l'àmbit d'aplicació de la norma de gestió se zonifica orientativament, a efectes normatius i de gestió, en quatre categories de zones (zona A, zona B, zona C i zona D). A més, i d'acord amb el que s'establix en l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, s'incorpora a aquesta norma el perímetre d'afecció de 500 metres entorn dels límits de la zona humida, per al qual s'establix un règim específic d'avaluació de repercussions.
4.1. Zona A
Orienta sobre les àrees de la ZEC en les quals consta la presència d'hàbitats naturals d'especial prioritat. En aquest cas, els hàbitats són els següents:
Codi Hàbitat
1150* Llacunes costaneres
1510 * Estepes salines mediterrànies (Limoniletalia)
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
4.2. Zona B
Orienta sobre les àrees de les ZEC en les quals consta la presència de la resta d'hàbitats naturals d'interés comunitari:
Codi Hàbitat
1210 Vegetació anual sobre rebutjos marins acumulats
1410 Pastius salins mediterranis (Juncetalia maritimi)
1420 Matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fructicosae)
5330 Matolls termomediterranis i preestèpics
6420 Prats humits mediterranis d'herbes altes del
Molinion-Holoschoenion
4.3. Zona C
Àrees incloses en ZEPA i en ZEC que no formen part de les categories A, B o D, que constituïxen part de l'hàbitat per a les espècies considerades en aquest document.
4.4. Zona D
Comprén aquelles àrees incloses en ZEPA o LIC/ZEC que no presenten valors naturals que hagen de ser conservats a través de la xarxa Natura 2000.
4.5. Perímetre d'afecció de la Zona Humida Catalogada (Zona PA)
La delimitació del perímetre d'afecció de la zona humida catalogada correspon per tant a l'establit en l'Acord de 10 de setembre de 2002, i la delimitació s'indica en el plànol següent.
Pel que fa a les zones perifèriques de protecció en el sentit previst en l'article 29 quater de la Llei 11/1994, no es preveu, en aquest cas, la definició d'aquestes, com tampoc s'ha considerat necessari establir cap de les mesures relatives a la coherència ecològica i la connectivitat de la Xarxa Natura 2000 a les quals es referix l'article 14 sexies de l'esmentada llei.
5. NORMATIVA D'APLICACIÓ DIRECTA I RÈGIM D'AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS
5.1. Mesures per a evitar el deteriorament dels hàbitats i les alteracions sobre les espècies
Per a la definició de les mesures que s'indiquen a continuació s'han tingut en compte, en primer lloc, els objectius de conservació establits para cada un dels hàbitats i espècies que són objecte d'aquesta norma de gestió; les pressions, impactes i amenaces que es projecten sobre aquests, així com la necessitat d'assegurar l'èxit a llarg termini de les distintes actuacions previstes en les directrius i mesures de gestió activa. En segon lloc, s'ha valorat també la normativa preexistent que ja es projecta sobre l'àmbit territorial de la norma de gestió i que permet la conservació dels diversos elements, en especial les normatives reguladores de l'activitat urbanística, la legislació general d'aigües i la legislació de protecció de zones humides.
Des d'aquest punt de vista, per tant, les activitats i actuacions que s'indiquen en els apartats següents s'han de considerar com a incompatibles als efectes d'aquesta norma i, per tant, quedarien excloses de qualsevol possibilitat d'autorització per part de l'òrgan competent que corresponguera. No obstant això, després de la petició justificada per part dels seus promotors, es podrà estudiar i acordar per part de la Direcció General de Medi Natural la realització d'una avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 respecte a aquestes, als efectes d'aplicar el règim d'aprovació, autorització o conformitat previst en el Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.
5.1.1 Normes per a la protecció d'hàbitats naturals
Les normes que s'indiquen en aquest apartat s'aplicaran a les àrees zonificades com a A i B, tal com s'indiquen en l'apartat corresponent d'aquesta norma de gestió. En les zones anomenades, es consideren incompatibles les actuacions següents, canvis d'ús i/o plans, programes i projectes, fins que no estiguen relacionades directament amb mesures de gestió del lloc establides en aquesta norma de gestió i/o siguen considerades com a tals per part de l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:
1. Les que siguen incompatibles amb la classificació i qualificació urbanística dels sòls inclosos en les categories de zonificació indicades.
2. El desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural, així com la rompuda de terrenys ocupats a l'entrada en vigor d'aquesta norma per vegetació natural, excepte quan forme part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000.
3. Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió, ja es realitzen sobre la coberta vegetal natural o sobre parcel·les agrícoles, excepte quan formen part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000.
5.1.2. Normes per a la protecció d'espècies de fauna i flora
Les normes que s'indiquen en aquest apartat s'aplicaran a les àrees zonificades com a A, B i C. En aquestes zones, en tant que constituïxen part de l'hàbitat d'espècies de fauna i/o flora la conservació de les quals constituïx l'objectiu d'aquesta norma, es consideren incompatibles les actuacions següents, fins que no estiguen relacionades directament amb mesures de gestió del lloc establides en aquesta norma de gestió i/o siguen considerades com a tals per part de l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:
1. Totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació de sòls o del subsòl amb risc per als hàbitats i espècies, així com les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'aquests recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es considera incompatible tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la incorporació al subsòl per mitjà de qualsevol procediment.
2. L'aterrament o l'alteració del perfil del terreny, excepte que es tracte de les actuacions previstes en l'apartat 6.2.1.3.
5.1.3. Normes aplicables al perímetre d'afecció de la zona humida catalogada (zona PA)
Pel que fa a l'àrea corresponent al perímetre d'afecció, no es proposen en aquesta norma activitats o actuacions incompatibles, sense perjuí del que s'indica en l'apartat 6.2.2 respecte a la necessitat de sotmetre a avaluació de repercussions algunes d'aquestes actuacions.
5.2. Règim d'avaluació de repercussions
En aplicació dels articles 6 i 8 i de l'annex I del Decret 60/2012, aquesta norma de gestió concreta quins projectes s'han d'incorporar al camp d'aplicació material del decret esmentat en tant que afecten l'àmbit d'aquest espai. Així mateix, concreta quins plans, programes o projectes no s'hauran de sotmetre a avaluació, bé per estar relacionats amb la gestió del lloc, bé per no presentar sobre la base de dades objectives probabilitat d'afecció apreciable, per la qual cosa no serà necessari obtindre valoració preliminar de repercussions. En la resta de supòsits que entren dins del camp d'aplicació del Decret 60/2012, seran les corresponents valoracions preliminars les que indicaran la necessitat o no de realitzar l'avaluació detallada.
5.2.1. Obligació general d'avaluar
Amb caràcter general, i sense perjuí d'allò que s'ha indicat en l'apartat següent, queden sotmesos a avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 els plans, programes i projectes que entren dins de l'àmbit d'aplicació territorial i material del Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.
Pel que fa a l'àmbit d'aplicació territorial, i de conformitat amb el que preveu l'article 3 del Decret 60/2012, el règim d'avaluació de repercussions s'aplicarà en les àrees següents:
a) Tot l'àmbit del ZEC i ZEPA incloses en aquesta norma de gestió.
b) L'àrea constituïda pel perímetre d'afecció de la zona humida catalogada
Així mateix, de conformitat amb allò que s'ha indicat en l'apartat 8 de l'annex del decret esmentat, i sense perjuí del que s'indica en l'apartat següent respecte a plans, programes o projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, es consideraran com a inclosos en el camp d'aplicació material de l'esmentat decret, als efectes d'aquesta norma, els projectes següents:
1. En l'àmbit de la ZEC, les activitats d'ús públic del medi en grups organitzats superiors a trenta persones, i s'hi inclouran competicions esportives o altres esdeveniments esportius, lúdics o culturals.
2. En l'àmbit de la ZEC, la construcció, reconstrucció o remodelació d'edificacions aïllades o instal·lacions en sòl no urbanitzable, destinades a activitats agrícoles o ramaderes en aquelles zones en què aquestes activitats es consideren compatibles.
3. En l'àmbit de la ZEC, l'adequació de les parcel·les amb terra vegetal, quan es trobe lligada a l'activitat agrícola o recreativa en aquelles zones en què aquesta activitat es considera compatible.
4. En l'àmbit de la ZEC, l'obertura, manteniment i millora de camins.
5. En l'àmbit de la ZEC, l'aprofitament regulat de pastures, excepte quan aquest aprofitament siga considerat una mesura lligada amb la gestió del lloc per l'òrgan gestor de la xarxa Natura 2000.
6. En l'àmbit de la categoria de zonificació C de la ZEC, la recuperació de l'activitat agrícola en aquelles zones en què s'haguera abandonat aquesta a l'entrada en vigor d'aquesta norma.
7. En l'àmbit de la ZEC i el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada, les pràctiques de maneig de les séquies, canals, sequiols i bassots que no hagen sigut considerats com a incompatibles en l'apartat corresponent, i en especial els desbrossaments i dragatges i l'eliminació de vegetació dels marges.
8. En l'àmbit de la ZEC i el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada, les autoritzacions d'abocament d'aigües residuals i les concessions per a aprofitament d'aigües subterrànies, així com els bombaments, els drenatges o la instal·lació de qualsevol dispositiu que facilite la dessecació del terreny, i s'hi inclourà l'extracció d'aigua amb fins agrícoles o altres.
9. En l'àmbit de la ZEC i el perímetre d'afecció de la zona humida catalogada, els canvis de classificació o qualificació del sòl respecte a la normativa urbanística vigent a l'entrada en vigor d'aquestes normes.
5.2.2 Concreció de l'obligació d'avaluar
a) Plans, programes i projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000
De conformitat amb allò que s'ha indicat en l'article 6 del Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre el ZEC i ZEPA objecte d'aquesta norma de gestió, les actuacions següents:
1. Les actuacions expressament mencionades en les mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai.
2. Qualsevol pla, programa, projecte o actuació que es realitze en l'àmbit de la zona D establida en aquesta norma de gestió, amb l'excepció de les actuacions industrials que puguen representar, per les seues característiques específiques, una emissió de contaminants gasosos o d'abocaments, inclosos els d'aigües residuals, susceptibles d'afectar les àrees situades fora de la zona D esmentada.
3. També queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre aquest espai aquells plans, programes, projectes o activitats que s'han considerat com a incompatibles en les normes d'aplicació directa d'aquesta norma de gestió, sense perjuí del que s'indica en l'apartat corresponent respecte a la possibilitat d'autorització excepcional d'aquestos.
4. Finalment, i de conformitat amb allò que s'ha indicat en l'article 8.1 del Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden exclosos de l'obligació d'avaluar detalladament les seues repercussions sobre l'espai els supòsits de plans, programes o projectes següents, per considerar-se, sobre la base de dades objectives, que no és probable que tinguen afeccions apreciables:
4.1. Totes aquelles actuacions relacionades amb la gestió del lloc i amb els objectius de conservació dels espais Xarxa Natura 2000 presents en l'àmbit d'aquesta norma, que siguen considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000.
4.2. Totes aquelles actuacions de conservació, rehabilitació i millora de les instal·lacions i infraestructures ja existents en l'àmbit d'aquesta zonificació, fins que no suposen un increment de la seua superfície o volum d'aquestes.
4.3. La pràctica de l'agricultura en aquells àmbits en què es produïra aquesta pràctica a l'entrada en vigor d'aquestes normes.
4.4. La pràctica de l'activitat cinegètica quan es desenvolupe a l'empara de la seua legislació sectorial aplicable.
4.5. Els instruments següents de planejament que afecten el sòl urbà inclòs en la categoria de zonificació D: plans de reforma interior, estudis de detall i programes per al desenvolupament d'actuacions aïllades.
4.6. Qualsevol actuació que es realitze en l'àmbit de la zona D establida en aquesta norma de gestió, amb l'excepció de les actuacions industrials que puguen representar, per les seues característiques específiques, una emissió de contaminants gasosos o d'abocaments d'aigües residuals susceptibles d'afectar les àrees situades fora de la zona D esmentada.
Per a tots aquests casos, en conseqüència, no serà necessari sol·licitar la valoració preliminar de repercussions.
b) Resta de supòsits
Els plans, programes o projectes que entren en el camp d'aplicació territorial i material indicat en l'apartat 1 i no hagen sigut expressament considerats en els apartats precedents com a exclosos d'avaluació de repercussions, hauran de sotmetre's a avaluació detallada de les seues repercussions sobre els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 objecte d'aquesta norma de gestió si així s'indica en les corresponents valoracions preliminars.
TAULA RESUM. NORMES D'APLICACIÓ DIRECTA I CONCRECIÓ DE L'OBLIGACIÓ D'AVALUAR
ACTUACIONS NO AUTORITZABLES (EXCLOSES D'AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS PER INCOMPATIBILITAT AMB LA CONSERVACIÓ) Zona
A B C D PA
Les que resulten incompatibles amb la classificació i qualificació urbanística dels sòls inclosos en les categories de zonificació indicades.
X X
El desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural, així com la rompuda de terrenys ocupats a l'entrada en vigor d'aquesta norma per vegetació natural, excepte quan forme part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000. X X
Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió, ja es realitzen sobre la coberta vegetal natural o sobre parcel·les agrícoles, excepte quan forme part de pràctiques de maneig d'hàbitats considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000. X X
Totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació de sòls o del subsòl amb risc per als hàbitats i espècies, així com les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'aquestos recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es considera incompatible tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la seua incorporació al subsòl per mitjà de qualsevol procediment. X X X
L'aterrament o l'alteració del perfil del terreny, excepte que es tracte de les actuacions previstes en l'apartat 6.2.1.3. X X X
ACTUACIONS QUE NO REQUERIRAN AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS (SENSE AFECCIÓ PREVISIBLE SOBRE HÀBITATS O ESPÈCIES) A B C D PA
Les expressament esmentades en les mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai X X X X X
Totes aquelles relacionades amb la gestió del lloc i amb els objectius de conservació dels espais Xarxa Natura 2000 presents en l'àmbit de la norma esmentada considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 X X X X X
Qualsevol actuació que es desenvolupe en l'àmbit de la zona D establida en aquesta norma de gestió, amb l'excepció de les actuacions industrials que puguen representar, per les seues característiques específiques, una emissió de contaminants gasosos o d'abocaments d'aigües residuals susceptibles d'afectar les àrees situades fora de la zona D esmentada. X X
Actuacions de conservació, rehabilitació i millora de les instal·lacions i infraestructures ja existents en l'àmbit d'aquesta zonificació, fins que no suposen un increment de la seua superfície o volum d'aquestes. X X X X X
La pràctica de l'agricultura en aquells àmbits en què es produïra aquesta pràctica a l'entrada en vigor d'aquestes normes.
X X X
Els instruments de planejament següents que afecten el sòl urbà: plans de reforma interior, estudis de detall i programes per al desenvolupament d'actuacions aïllades. X X
ACTUACIONS QUE REQUERIRAN AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS A B C D PA
En l'àmbit de la ZEC, les activitats d'ús públic del medi en grups organitzats superiors a trenta persones, i s'hi inclouran competicions esportives o altres esdeveniments esportius, lúdics o culturals. X X X
La construcció, reconstrucció o remodelació d'edificacions aïllades o instal·lacions en sòl no urbanitzable, destinades a activitats agrícoles o ramaderes. X X X
L'adequació de les parcel·les amb terra vegetal, quan es trobe lligada a l'activitat agrícola o recreativa en aquelles zones en què aquesta activitat es considera compatible. X X X
L'obertura, manteniment i millora de camins X X X
Les pràctiques de maneig de les séquies, canals, sequiols i bassots que no hagen sigut considerats com a incompatibles en l'apartat corresponent, i en especial els desbrossaments i dragatges i l'eliminació de vegetació dels marges. X X X X
Les autoritzacions d'abocament d'aigües residuals i les concessions per a aprofitament d'aigües subterrànies, així com els bombaments, drenatges o instal·lació de qualsevol dispositiu que facilite la dessecació del terreny. X X X X
Els canvis de classificació o qualificació del sòl respecte a la normativa urbanística vigent a l'entrada en vigor d'aquestes normes. X X X X X
Resta de supòsits compresos en l'àmbit d'aplicació material del Decret 60/2012, no indicats explícitament en els apartats anteriors.
X X X X X
6. CRITERIS I MESURES DE GESTIÓ ACTIVA
6.1. Criteris orientadors
Aquests criteris orientadors pretenen orientar els planificadors i gestors de les polítiques de conservació sobre la millor manera de compatibilitzar l'ordenació i gestió de determinades actuacions relacionades amb aquests àmbits amb les exigències derivades de la normativa de la Xarxa Natura 2000, en particular amb l'exigència d'aconseguir o mantindre l'estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies que han motivat la declaració del ZEC i la ZEPA que formen part de l'àmbit d'aquesta norma de gestió.
6.1.1 criteris per a la construcció o la modificació d'infraestructures
Es pretén determinar una sèrie de directrius enfocades a la planificació de noves infraestructures i/o millora de les existents per a evitar o reduir l'amenaça de fragmentació d'hàbitats.
1. S'identificaran les àrees que cal preservar de l'efecte de fragmentació d'hàbitats. En aquest sentit, s'entendrà com a àrees especialment sensibles aquelles zones on anualment una espècie d'interés comunitari desenvolupe una part vital del seu cicle biològic (important per al manteniment de la població) o bé que alberguen algun dels hàbitats naturals d'interés comunitari d'especial prioritat:
Codi Hàbitat
Hàbitats naturals d'interés comunitari considerats prioritaris en l'annex I de la DH 1150* Llacunes costaneres
1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)
7210* Torberes calcàries de Cladium mariscus i amb espècies del Caricion davallianae
En les esmentades àrees sensibles, tots els esforços s'han de dirigir cap al manteniment d'estructures ecològiques que connecten els hàbitats i les poblacions d'espècies d'interés comunitari.
El fet de previndre la fragmentació de l'hàbitat hauria de ser un dels principis bàsics per a considerar en:
Les fases de planificació, disseny, construcció i manteniment de la infraestructura.
La cooperació entre les organitzacions i autoritats pertinents.
Es recomana l'ús de passos de fauna per a mantindre la connectivitat del paisatge, construir passos específics per a la fauna o adaptar les estructures transversals (drenatges o obres destinades a restitució de camins) perquè servisquen com a vies de dispersió de fauna i flora.
Es recomana realitzar un seguiment de les mesures (preventives, correctores) per a avaluar la seua efectivitat i garantir que complixen els objectius per als quals han sigut dissenyades.
6.2. Mesures de gestió activa
Les mesures de gestió activa constituïxen el conjunt d'actuacions necessàries que s'han d'executar amb la finalitat que els hàbitats i/o les espècies de la ZEC, i en especial aquells que s'hagen proposat com a objectiu, mantinguen o aconseguisquen un estat de conservació favorable.
Les actuacions plantejades es poden englobar en els apartats següents, en funció de la naturalesa de les intervencions:
A. Avaluació de comunitats
Engloba un conjunt d'actuacions per mitjà de les quals s'obtindran les dades necessàries per a actualitzar el coneixement dels impactes i amenaces que puguen exercir alguna influència sobre els hàbitats i espècies en la ZEC, així com l'evolució de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies que s'hagen designat d'interés.
Dins d'aquest programa s'han considerat les actuacions següents:
A.1. Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari d'especial prioritat.
Objectius: disposar d'una cartografia actualitzada (E:1/10.000) i conéixer l'evolució dels diferents paràmetres que permeten el càlcul dels índexs dels blocs de l'estat de conservació dels hàbitats d'interés comunitari (1150*, 1510, 3170*, 7210*)
Descripció de l'actuació: es realitzaran els treballs necessaris per a conéixer els hàbitats presents en el ZEC, així com els processos que intervenen en el seu estat de conservació, de manera que permeta realitzar la valoració del seu estat de conservació. Bàsicament, aquests treballs consistiran en la realització de la cartografia inicial (E:1/10.000) i una actualització cartogràfica dels hàbitats al final de cada període d'avaluació, en la qual es registren els paràmetres necessaris per a avaluar l'estat de conservació.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la ZEC.
A.2. Seguiment de l'estat de conservació de les espècies
Objectius: conéixer l'evolució dels diferents paràmetres que permeten calcular els índexs dels blocs de l'estat de conservació de les espècies.
Descripció de l'actuació: es realitzaran les actuacions necessàries per a determinar l'estat de conservació de les espècies. Per a això, es realitzaran seguiments poblacionals acompanyats de treballs cartogràfics on s'identificaran altres paràmetres d'interés (pressions, actuacions de conservació, etc.).
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
B. Millora, restauració i conservació
El projecte de millora, restauració i conservació comprén un grup d'actuacions destinades a millorar l'estat de conservació de la flora i fauna, afavorir la regeneració de les zones degradades i corregir els principals impactes i amenaces, tant actuals com potencials, que succeïxen en la zona.
Dins d'aquest projecte s'han considerat les actuacions següents:
B.1. Control d'espècies exòtiques invasores
Objectius: eliminació d'espècies invasores en tot l'àmbit del ZEC i la ZEPA.
Descripció de l'actuació: es realitzarà una campanya de captura i eradicació d'espècies al·lòctones (especialment Trachemys i Arundo donax), amb l'objectiu de millorar i afavorir les espècies autòctones. Aquesta campanya ha d'anar també dirigida a tots els sectors de la població, però es prestarà especial atenció a aquells que poden afavorir a aquestes espècies invasores (escolars i població jove). S'editarà material informatiu, amb contingut adaptat al públic a qui es dirigisca, que es difondrà entre els diferents col·lectius de la zona.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
B.2. Restauració de la parcel·la de la nau Tortajada com a continuació del saladar
Objectius: restauració de la parcel·la «nau Tortajada» com a saladar.
Descripció de l'actuació: la instal·lació industrial preexistent lligada a alts forns (Industrias Tortajada) ha sigut desmantellada; no obstant això, la parcel·la original està afectada per residus de la indústria desapareguda, per la qual cosa ha de ser restaurada com a saladar (hàbitat original de l'enclavament).
Àmbit d'aplicació: parcel·la nau Tortajada.
B.3. Control d'abocadors il·legals
Objectius: eliminar els abocadors il·legals presents en el territori comprés en aquesta norma de gestió, així com la neteja de residus sòlids.
Descripció de l'actuació: es retiraran els residus existents en els abocadors incontrolats i es depositaran en un abocador legal. Aquests residus són principalment d'origen domèstic. Després de la retirada dels residus, es valorarà la necessitat de restaurar els terrenys afectats per mitjà del condicionament del terreny i la plantació d'espècies d'interés, si és el cas.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de les normes de gestió.
B.4. Manteniment de motors i gestió hídrica de la zona humida
Objectius: mantindre operativa la bateria de cinc pous existents en la frontera occidental de la ZEC; d'aquesta manera s'està en disposició de realitzar aportacions puntuals de cabal que permeten mantindre (per mitjà del maneig de comportes) nivells idonis per a l'establiment de colònies de cria, d'una banda, i mantindre els refugis aquàtics durant l'estiatge, per una altra (imprescindible per a la conservació de poblacions de peixos i tortugues).
Descripció de l'actuació: revisió de motors, dotació de combustible, maneig de comportes, neteja de llits (anualment, final d'estiu).
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de les normes de gestió.
B.5. Maneig de vegetació per a espècies
Objectius: maneig de la vegetació a fi de millorar l'estat de conservació de les espècies presents en l'espai.
Descripció de l'actuació: es realitzaran una sèrie d'actuacions consistents en sega i retirada de canyís (invasions de làmines d'aigua), desbrossament d'illes en colònies de nidificació (final de març), retirada selectiva de bova en reserves de samaruc, sega selectiva en saladar i desbrossaments en enclavaments de nidificació de tortugues.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de les normes de gestió.
B.6. Protecció davant d'erosió litoral i intrusió marina
Objectius: evitar la regressió costanera i la salinització dels aqüífers.
Descripció de l'actuació: instal·lació de defenses exemptes.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de les normes de gestió.
B.7. Coordinació amb la planificació hidrològica del xúquer
Objectius: col·laborar amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) per a:
Identificar amb més precisió les masses d'aigua vinculades als espais Xarxa Natura 2000 objecte d'aquesta norma de gestió amb l'anàlisi en detall dels hàbitats i espècies vinculats al medi hídric.
Definir i aplicar un règim ambiental de cabals i necessitat d'aquests per part dels hàbitats d'interés comunitari i espècies prioritàries vinculades a la massa d'aigua.
Realitzar un seguiment i col·laborar amb la confederació per a la determinació dels indicadors de seguiment necessaris per a avaluar l'estat de conservació d'aquestes masses d'aigua, des de la perspectiva del compliment de la Directiva d'Hàbitats.
Descripció de l'actuació: d'acord amb la Directiva 2000/60/CE (DMA), i amb la Llei d'Aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol), el pla hidrològic de conca té com a objectiu previndre el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics, i promoure l'ús sostenible de l'aigua. Aquest pla hidrològic haurà de contindre els objectius ambientals que hauran d'aconseguir-se en les masses d'aigua i en les zones protegides entre les quals es troben les zones de la Xarxa Natura 2000 existents en l'àmbit territorial de la DHJ vinculades a les masses d'aigua.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha realitzat una primera identificació de les masses d'aigua vinculades als Espais Xarxa Natura 2000 que cal millorar utilitzant la informació cartogràfica corresponent als hàbitats naturals d'interés comunitari.
D'altra banda, hi ha un cert solapament entre l'objectiu de la planificació hidrològica d'aconseguir un bon estat ecològic de les masses d'aigua i l'objectiu de la planificació dels espais de la Xarxa Natura 2000 d'aconseguir un estat de conservació favorable dels hàbitats naturals d'interés comunitari riparis i de les espècies lligades a l'aigua. Els dos objectius es podrien aconseguir per mitjà de la definició i aplicació d'un règim ambiental de cabals, mesura prevista en l'esquema de temes importants per a la planificació hidrològica del Xúquer presentat per la CHJ al maig de 201.
Finalment, és convenient analitzar i interpretar les dades recollides periòdicament en la xarxa d'estacions de què disposa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Xarxa Integral de Qualitat d'Aigües), per a comprovar si en les masses d'aigua presents en l'àmbit d'aquesta norma de gestió es complixen els objectius mediambientals i si aquests objectius són suficients als efectes de la Directiva Hàbitats; i col·laborar amb la Confederació per a determinar aquells indicadors necessaris per al seguiment i l'avaluació de l'estat de conservació d'aquestes masses d'aigua, des de la perspectiva del compliment de la Directiva d'Hàbitats.
Àmbit d'aplicació: masses d'aigua superficials i subterrànies localitzades en l'àmbit de les normes de gestió.
B.8. Recuperació front litoral i ordenació d'ús públic
Objectius: restaurar la integritat del front costaner, garantir-ne la protecció i ordenar-ne l'ús públic.
Descripció de l'actuació: restaurar i revegetar la mota que delimita l'assagador de la Mar, recuperar espais degradats (parcel·les que albergaven construccions actualment desmantellades), establiment de tancaments al trànsit rodat i adequació d'enclavaments d'aparcament, neteja de residus i senyalització de zones de reserva (àrees de nidificació de larolimícoles), instal·lació d'observatoris i zones de descans.
Àmbit d'aplicació: front litoral de l'espai.
B.9. Manteniment i regulació d'accessos
Objectius: mantindre en perfecte estat les portes i els controls existents en la ZEC (cinc portes d'acer i malla i cinc cadenes).
Descripció de l'actuació: substituir o reparar els tancaments i cadenats quan es deterioren o destrueixen.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
B.10. Manteniment i reposició d'infraestructura d'informació i ús públic
Objectius: conservar la funcionalitat d'observatoris, plataformes i passarel·les, senyalització informatives i sendes de visita de la ZEC.
Descripció de l'actuació: reposició i manteniment anual (reparació, escatada i envernissament) de la infraestructura d'ús públic. Desbrossament anual de passarel·les i itineraris.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma de gestió.
C. Informació dels valors naturals per a fomentar la conservació i el desenvolupament sostenible de l'entorn
Es pretén augmentar el coneixement dels valors naturals de la zona per part de la població local, amb la finalitat que els ciutadans col·laboren, tant directament com indirectament, en la conservació del medi ambient. S'han considerat les actuacions següents:
C.1. Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local
Objectius: augmentar l'estima dels espais naturals i de les espècies d'interés entre la població local, així com transmetre la importància del territori dins de la Xarxa Natura 2000.
Descripció de l'actuació: es realitzarà una campanya informativa entre la població local amb l'objectiu de donar a conéixer les principals característiques i valors dels hàbitats i espècies de la zona. Aquesta campanya ha d'anar dirigida a tots els sectors de la població, però prestant especial atenció a aquells que poden exercir alguna influència sobre els hàbitats i les espècies que alberguen i prestant especial atenció a la població jove pel fet que seran els futurs gestors de la zona.
S'editarà material informatiu amb contingut adaptat al públic a qui es dirigisca, que es difondrà entre els diferents col·lectius de la zona.
Àmbit d'aplicació: tot l'àmbit de la norma.
7. PROGRAMA D'ACTUACIONS
A continuació es presenta sintèticament el conjunt de mesures o actuacions de gestió activa previstes en aquesta norma de gestió i s'indica la prioritat d'execució en cada zona, la font de finançament, l'estimació econòmica i la responsabilitat sectorial de l'actuació.
8. RÈGIM D'AVALUACIÓ DELS RESULTATS DE LES MESURES DE CONSERVACIÓ SOBRE ELS HÀBITATS I LES ESPÈCIES PRESENTS EN AQUESTES ÀREES
L'avaluació dels resultats de les mesures de conservació ( normativa i directrius i mesures de gestió activa) sobre els hàbitats i les espècies presents en els ZEC i ZEPA objecte d'aquesta norma de gestió es realitzarà periòdicament i coincidirà en el temps amb la realització dels informes d'aplicació de la Directiva Hàbitats (Directiva 92 43/CEE/) previstos en l'article 17 de la Directiva d'Aus Silvestres (Directiva2009 147/CE/).
S'instauren dos sistemes d'indicadors:
Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de les normes.
Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.
8.1. Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de les normes
Directriu/Mesura de gestió activa Indicadors
Realitzacions Resultats
1. Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari Nombre de treballs tècnics i científics que es realitzen a fi de realitzar el seguiment de l'estat de conservació. Nombre d'hàbitats d'interés comunitari respecte del total, sobre els quals es disposa d'informació per a realitzar el seguiment del seu estat de conservació.
2. Estudi i seguiment de les espècies d'interés comunitari Nombre de treballs tècnics i científics que es realitzen a fi de realitzar un seguiment de l'estat de conservació Nombre d'espècies d'interés comunitari respecte del total, sobre els quals es disposa d'informació per a realitzar el seguiment del seu estat de conservació.
3. Control d'espècies exòtiques invasores. Localització de zones amb presència d'espècies exòtiques invasores . Nombre de zones i/o focus on s'han eliminat espècies exòtiques invasores.
4. Restauració de la parcel·la de la nau Tortajada. Superfície del total restaurada en la parcel·la nau Tortajada. Superfície del total recuperada per a saladar .
5. Control d'abocadors il·legals Localització d'abocadors il·legals en l'àmbit de la norma de gestió. Nombre d'abocadors il·legals eliminats i restaurats en l'àmbit de la norma de gestió.
6. Manteniment de motors i gestió hídrica de la zona humida Nombre de revisions de motors, dotació de combustible, maneig de comportes i neteja de llits realitzats anualment. Nombre d'aportacions puntuals de cabal amb l'objectiu de mantindre nivells idonis per a l'establiment de colònies i/o mantindre refugis aquàtics.
7. Maneig de vegetació per a espècies Nombre de treballs realitzats per a la gestió de la vegetació en l'àmbit de les normes. Increment del nombre d'individus de les diferents espècies objecte del maneig de la vegetació un any més tard.
8. Protecció enfront d'erosió litoral i intrusió marina Construcció de defenses exemptes davant de la costa. Protecció davant de l'erosió litoral i intrusió marina, i evitació de la pèrdua de costa i la salinització d'aqüífers.
9. Coordinació amb la Planificació Hidrològica del Xúquer Nombre de reunions anuals amb la finalitat d'assolir els objectius de la mesura. Nombre d'acords aconseguits en matèria de gestió de cabals i indicadors de seguiment necessaris per a avaluar l'estat de conservació dels hàbitats d'interés comunitari i espècies prioritàries vinculades a les masses d'aigua.
10. Recuperació del front litoral i la seua ordenació d'ús públic Nombre d'actuacions realitzades anualment amb la finalitat d'assolir els objectius d'aquesta mesura. Superfície del total del front litoral objecte d'aquesta mesura recuperada o restaurada.
11. Manteniment i regulació d'accessos Localització de tancaments i cadenats en mal estat. Nombre de tancaments i cadenats reparats o substituïts
12. Manteniment i reposició d'infraestructura d'informació i ús públic. Nombre d'elements de la infraestructura d'ús públic que requerixen manteniment en l'espai protegit a l'any. Nombre d'elements de la infraestructura que han sigut objecte de manteniment efectiu.
13. Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local Nombre d'activitats divulgatives i publicacions elaborades.
8.2. Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats
8.2.1. Indicadors de seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats
Són els mateixos indicadors (paràmetres) que s'utilitzen per a establir l'estat de conservació; en aquest cas servixen per a valorar si l'evolució dels elements de gestió és positiva o negativa respecte a aquest estat de conservació favorable que s'ha de mantindre o d'aconseguir.
8.2.2. Indicadors per a quantificar el progrés de les normes de gestió en relació amb el seguiment
S'establixen dos indicadors:
Grau de seguiment: tant per cent d'espècies i hàbitats per als quals s'ha avaluat l'estat de conservació als sis anys.
Grau d'avanç en objectius de conservació: tant per cent d'espècies i hàbitats que
Mantenen l'estat de conservació
Milloren l'estat de conservació
Empitjoren l'estat de conservació.
A aquest efecte, el llindar per a quantificar un canvi en l'estat de conservació es definix com el pas d'una categoria a una altra, de manera que en la figura següent, qualsevol canvi de categoria de dreta a esquerra és una millora, i un empitjorament en el sentit contrari:
Favorable Desfavorable-inadequat Desfavorable-dolent
Empitjora l'estat de conservació
Millora l'estat de conservació
El canvi de la categoria desconegut a qualsevol altra categoria no es considera com una millora o un empitjorament de l'estat de conservació, encara que sí un avanç en el grau de coneixement de l'espècie o l'hàbitat. De la mateixa manera, el pas d'un estat de conservació conegut a la categoria desconegut implica només un retrocés en el grau de coneixement.