Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, cultura popular
  	Descriptors toponímics: Altea

DECRET 69/2013, de 7 de juny, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb categoria de Conjunt Històric, el Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d'Altea. [2013/6169]

L'article 49.1.5a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de «patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola». Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà per decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.



Mitjançant la Resolució de 21 de febrer de 2012 de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, a favor del Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d'Altea, al terme municipal d'Altea, i es va sotmetre simultàniament l'expedient incoat a tràmit d'informació pública.

En l'expedient consta l'informe favorable a la declaració com a Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i del Consell Valencià de Cultura, tal com exigix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Així mateix, s'han demanat a les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell.

En virtut de tot això, i d'acord amb el que establix la normativa indicada, a proposta de la consellera d'Educació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia 7 de juny de 2013,





DECRETE



Article 1. Objecte

Este decret té per objecte declarar Bé d'Interés Cultural, amb categoria de Conjunt Històric, el Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d'Altea, al terme municipal d'Altea, descriure'l, determinar els valors que justifiquen que es declare com a Bé d'Interés Cultural, establir la normativa de protecció d'este en l'articulat que a continuació es transcriu, delimitant-lo literalment i gràficament (annexos I i II), individualitzar els béns d'interés cultural que hi ha dins del perímetre, i indicar els béns immobles que són mereixedors de ser reconeguts com a Béns de Rellevància Local a l'efecte de ser inscrits en la Secció Segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.





Article 2. Règim general d'intervencions en el Conjunt Històric i excepcions

De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, fins que s'aprove o es convalide definitivament el corresponent pla especial de protecció o el document urbanístic assimilable, qualsevol actuació de transcendència patrimonial que pretenga realitzar-se en l'àmbit necessitarà, abans de la concessió de la llicència municipal, quan siga preceptiva, o del dictat de l'acte administratiu d'aprovació corresponent, l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s'emetrà d'acord amb la normativa provisional establida en este decret, i en defecte d'esta, d'acord amb els criteris d'aplicació directa continguts en els articles 38 i 39 de l'esmentada llei.



Totes les intervencions requeriran, per a l'autorització patrimonial, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeten constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.

Este últim aspecte serà avaluat per un tècnic municipal en un informe motivat a partir del qual l'Ajuntament podrà derivar la innecessarietat d'autorització prèvia en actuacions que se situen fora d'este marc protector per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions que, sense afectar la seua percepció exterior, estiguen dirigides a la correcta conservació, bon ús i habitabilitat interior d'immobles que no tinguen reconeixement individualitzat de bé d'interés cultural o de bé de rellevància local, i que no afecten elements expressament protegits en este decret. S'exceptuen també en estos immobles les actuacions realitzades en les seues envolupants exteriors que es limiten a la conservació, reposició i manteniment d'elements preexistents de caràcter propi i que no siguen incompatibles amb el que disposa esta normativa.

En les actuacions que es qualifiquen com a patrimonialment intranscendents, l'Ajuntament comunicarà a la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de 10 dies, la concessió de llicència o d'aprovació municipal, i adjuntarà, com a mínim, l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic amb què s'acredita la situació de partida i la falta de transcendència patrimonial.



Article 3. Obligatorietat de redactar el Pla Especial de Protecció

L'article anterior regirà transitòriament fins que es proveïsca el preceptiu Pla Especial de Protecció o el document urbanístic assimilable, i este tinga validació patrimonial, d'acord amb el que establix l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Vistos els aspectes concurrents del Pla Especial de Reforma Interior d'Altea, publicat en el Butlletí Oficial de la Província d'Alacant número 99, de 4 de maig de 1992, (d'ara en avant PERI), que afecta este àmbit, aquell mantindrà la seua aplicació, també amb caràcter provisional, en tot allò que complemente sense contradiccions el que disposa esta normativa.



Article 4. Béns de Rellevància Local

El règim d'intervencions en el bé indicat en este decret amb el reconeixement explícit i individualitzat de Bé de Rellevància Local, amb la categoria de Monument d'Interés Local, l'església parroquial de la Mare de Déu del Consol, garantirà la protecció integral dels valors ressenyats com a significatius dels quals es deriva el seu reconeixement, de conformitat amb el que establix l'article 50 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. Això sense perjuí de l'obligació municipal d'adaptar el contingut del seu Catàleg de Béns i Espais Protegits, a l'efecte d'incloure-hi este immoble amb esta tipificació expressa de Bé de Rellevància Local, amb la categoria de Monument d'Interés Local, i dispensar-li protecció en consonància amb els valors detectats. Fins a eixe moment, queda subjecta al règim d'intervenció establit en l'article 10 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels Béns de Rellevància Local. És d'aplicació a les actuacions que es realitzen en l'esmentat Bé de Rellevància Local el que disposen els articles 35.4 i 50.6 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.





Article 5. Preservació de la silueta paisatgística i de la imatge arquitectònica

Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'apreciació de l'escena o del paisatge urbà dels monuments, el seu entorn i el conjunt en general, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols o altres elements semblants, hauran de sotmetre's a l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura.



El paviment dels vials públics serà d'empedrat (paviment de cudols existent).

Queda proscrita la introducció d'anuncis o de publicitat exterior (excepte els cartells informatius dels noms i de les activitats dels edificis) que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en l'esmentada escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat, sol·licite i obtinga autorització expressa.

D'acord amb allò que s'ha advertit en l'últim paràgraf de l'article 3 d'este decret, les determinacions que establix detalladament el PERI en els articles 39 i 40 de les seues ordenances reguladores es consideraran d'aplicació transitòria, integrades en esta norma, en concurrència amb la finalitat protectora expressada ací.



Article 6. Criteris d'intervenció de la parcel·lació i edificacions

1. Es mantindrà la parcel·lació històrica.

2. Es mantindran les alineacions històriques de l'edificació conservades fins a l'actualitat i s'haurà de procurar la recuperació, en la mesura que siga possible, d'aquelles que s'hagen vist alterades en localitzacions d'especial sensibilitat patrimonial, com pot ser el cas de l'alineació en el front sud de la plaça de l'Església. A este efecte, el futur planejament patrimonial haurà d'estudiar esta casuística i proposar alternatives concretes que compatibilitzen els distints interessos públics en joc i contribuïsquen a la restitució dels valors afectats al seu dia. Es prohibixen reculades de l'edificació i patis a fatxada, excepte els ja existents.



3. Els edificis tradicionals del conjunt, pel seu alt valor ambiental i testimonial d'una arquitectura i una tipologia que el caracteritza, hauran de mantindre les fatxades visibles des de la via pública encara que estes recaiguen a patis interiors, preservant i restaurant els seus caràcters originaris. També hauran de ser mantinguts els elements arquitectònics com ara voltes, arcs, aljubs i forns tradicionals que es troben en l'interior dels edificis del conjunt. Les intervencions en coberta s'atindran a la regulació del subapartat 9 d'este article.



4. Els edificis ubicats al carrer de Salamanca, números 1, 3 i 5, i al carrer Fondo, número 8, i el situat en el carrer de la Concepció, número 5, pel seu interés arquitectònic i històric, gaudiran de protecció integral de la seua estructuració bàsica i dels seus elements arquitectònics i decoratius.

5. La fatxada de la Casa Cervantes, ubicada al carrer de Santa Bàrbara, número 8, gaudirà de protecció integral.

6. La antiga Casa de les Torres, o Casa Martínez, que es trobava al carrer de Santa Bàrbara i que va ser derrocada recentment, haurà de reconstruir-se en la seua envolupant exterior d'acord amb la seua materialitat original, ja que formava part del paisatge i es manté en la memòria col·lectiva d'Altea.

7. El nombre de plantes dels edificis se subjectarà transitòriament al que establix l'actual Pla Especial de Reforma Interior d'Altea, amb l'excepció de les parcel·les següents:

– Parcel·la núm. 08 de l'illa 69668, que no podrà modificar la seua envolupant volumètrica, sense perjuí del que disposa l'article 7 d'esta normativa referent a les parts posteriors dels edificis que donen al carrer Major.

– Parcel·la núm. 05 de l'illa 60622, que només podrà arribar a un total de tres plantes.

– Parcel·la núm. 05 de l'illa 69663, que només es permet elevar una planta.

– Parcel·la núm. 19 de l'illa 68652, que no podrà modificar la seua envolupant volumètrica.

En la resta de parcel·les no regulades pel Pla Especial de Reforma Interior d'Altea es mantindran el volum i l'alçària reguladora de l'edifici existent, i en la parcel·la núm. 02 de l'illa 68670 es podran edificar tres plantes amb l'alçària reguladora de cornisa de l'edifici limítrof.



8. L'alçària reguladora, definida segons el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana, serà la mateixa de l'edifici actualment existent en els edificis anteriors al 1940 i que posseïsquen el nombre màxim de plantes permés pel Pla Especial de Reforma Interior d'Altea, abans mencionat. Per a la resta de noves edificacions o sobreelevacions de les existents, no se sobrepassaran els 7,30 m per a tres plantes (planta baixa, planta primera i cambra) i 5,40 m per a dos plantes, en qualsevol de les seues dos fatxades, mesurats des de l'alineació del carrer de cota inferior en el punt mitjà de la fatxada. No es permeten semisoterranis. La cota de paviment de planta baixa serà igual o inferior a 19 cm respecte a la cota de carrer en el punt mitjà de la fatxada.

9. D'acord amb la tipologia tradicional d'Altea, les cobertes del cos principal d'edificació, és a dir, les que tanquen sobre els murs de càrrega l'última planta de l'immoble, seran de dos vessants de teula corba d'argila blanca. Cautelarment, sense detriment que un estudi particularitzat del futur planejament patrimonial puga justificar hipotèticament causes d'excepcionalitat o inferir la compatibilitat, segons casuística i àmbits, d'altres solucions de coberta conseqüents amb la tipologia estructural constructiva de les edificacions i pautades de manera harmònica amb la morfologia i escena urbanes, es prendrà com a referència reguladora per a cada parcel·la les cobertes originals de l'immoble mateix, si n'hi ha o si estan documentades, i en defecte d'això, com a referència nodal, els paràmetres dominants quant a línia, ubicació i alçària relativa de careners, i quant a tipologia i pendent de vessants, aquelles cobertes tradicionals existents o documentades de la seua mateixa illa que responguen a disposicions muràries afins. Amb caràcter subsidiari, davant de la hipotètica absència de referències plausibles, el pendent dels faldons oscil·larà entre el 30 % i el 35 %, i l'alçària màxima del carener serà d'1,80 m respecte de la cornisa. Per contra, en cas de promoure's la reconstrucció del baluard al costat de l'antic castell desaparegut, la coberta serà plana, tal com correspon a este tipus d'arquitectura defensiva.



10. Les noves edificacions i les sobreelevacions o altres intervencions sobre les ja existents s'adequaran amb caràcter estètic a la tipologia i als acabats tradicionals d'Altea. Les fatxades visibles des de la via pública, encara que recaiguen a patis interiors, atendran les següents disposicions, complementades transitòriament amb les expressades en els articles 29 a 38 de les ordenances reguladores de l'actual PERI sempre que el seu detall siga concurrent amb el que s'establix ací:



a) Ràfols de rajola massissa manual amb les formes tradicionals, o bé en fusta tradicional, en el cas de la Casa Cervantes, o bé els dels edificis adossats a la muralla.

b) Buits de fatxada de proporció vertical, amb la possible excepció de la cambra segons la tipologia compositiva del municipi.

c) Balcons de barana metàl·lica, amb volades de pedra calcària o estructura de ferro, una amplària màxima de vol de 35 cm, 15 cm de cantell i una longitud màxima d'1,80 m. Es prohibixen els miradors. Les reixes tradicionals de les fatxades es mantindran especialment.

d) Els tancaments seran de fusta per a tots els buits exteriors i estan prohibides les persianes excepte les persianetes tradicionals enrotllables o mallorquines.

e) Els materials de fatxada seran arrebossats de morter de calç o mixtos amb acabats emblanquinats, i es conservaran visibles els elements de carreu, pedra tallada, que hi haja, però no la maçoneria en murs d'edificis el caràcter vist de la qual no siga originari. Es permeten els colors blavet i almangra en els muntants de les finestres.

11. L'ús adscrit a esta zona serà el residencial. S'admetran altres usos sempre que mostren compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona i la salvaguarda del predomini de l'esmentat caràcter residencial. Correspondrà al futur planejament patrimonial detallar una regulació que articule degudament el que s'ha establit ací.

12. L'adarb o pas de guàrdia de les muralles que es conserva en les illes cadastrals 69688, 70676 i 69664, tant en la fatxada com en l'interior dels edificis tradicionals, s'haurà de mantindre amb les seues característiques originals. Les voltes que es conserven en els edificis situats en el carrer de Santa Bàrbara, números 2 i 4 (illa 69665), hauran de ser especialment conservades.



Article 7. Construccions fora d'ordenació

Es consideren fora d'ordenació les parts o els elements dels edificis que diferisquen del que preceptua esta normativa, entre els quals els de més transcendència tipològica són les volades tancades, les terrasses i la resta d'elements exteriors impropis de l'arquitectura tradicional d'Altea. Així mateix, els cossos construïts adossats a la muralla de les parcel·les existents en l'illa cadastral número 69.668 que no formen part de l'edificació principal, entesa com la delimitada pels tancaments muraris que es forgen i cobrixen en la planta alta de l'immoble –igualment en l'illa número 69665–, es consideren fora d'ordenació en, almenys, 5 metres comptats des de l'alineació extramurs del llenç defensiu. Estes dos últimes prescripcions es dicten amb caràcter cautelar fins que el futur planejament patrimonial, amb l'objectiu de la màxima visualització de la muralla, estudie detalladament cada parcel·la i determine l'abast definitiu de les afeccions. La concreció de situacions de fora d'ordenació, específiques o genèriques, derivades d'este marc normatiu, pot comportar la possible aplicació de l'article 21 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.





Article 8. Règim de protecció del monument que conformen les Muralles i Defenses del Recinte Fortificat d'Altea

El règim de protecció del monument de les Muralles i Defenses del Recinte Fortificat d'Altea s'atindrà al que disposa el capítol III, del títol II de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument.



Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i que contribuïsquen a la consecució d'eixos fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà pel que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny.



Article 9. Règim de protecció de l'entorn del monument que conformen les Muralles i Defenses del Recinte Fortificat

De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'entorn de les Muralles i Defenses del Recinte Fortificat qualsevol actuació, fins que no es dispose del preceptiu pla especial de protecció previst en l'article 3 d'esta normativa, requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura, excepte en els casos excepcionals previstos en l'article 2 d'esta normativa, que també serà aplicable en estos àmbits.

Els edificis i espais urbans que se situen en l'entorn s'atindran al que disposen els articles 5, 6 i 7 d'esta normativa.



Article 10. Patrimoni arqueològic

En qualsevol intervenció que afecte el subsòl dels àmbits protegits per este decret serà d'aplicació el règim tutelar establit en l'article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic, el qual tindrà la consideració d'àrea de vigilància arqueològica als efectes previstos en els articles 39.2.d i 62 de l'esmentada Llei 4/1998. Dins dels àmbits mencionats s'assenyalen com a àrees en què es coneix fundadament l'existència de restes d'antigues construccions que pertanyen al recinte fortificat: els solars que ocupaven, l'antic castell davall de la plaça de l'Església, la Casa del Comú i Justícia en la glorieta de Santa Bàrbara, la Casa de la Senyoria en la glorieta de la Costera del Mestre de la Música, i la Torre annexa al Portal Vell, als efectes d'una major cautela per a les actuacions arqueològiques que, si és el cas, s'hi duguen a terme.





Article 11. Actuacions il·legals

La contravenció del que preveu esta normativa determinarà la il·legalitat de l'actuació amb la consegüent restitució dels valors afectats, si és el cas, i la responsabilitat dels seus causants en els termes establits en l'article 37 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.



Article 12. Altres disposicions

Esta normativa, en l'àmbit del Conjunt Històric declarat, s'aplicarà en el cas de juxtaposició de competències amb preferència al que disposa la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i a les limitacions que se'n deriven, d'acord amb el que esta ultima establix en la disposició transitòria tercera, apartat 3, regla 3a.



Article 13. Perímetre del Conjunt Històric

El perímetre del Conjunt Històric queda delimitat, tant literalment com gràficament, en els annexos I i II, que formen part d'este decret. La documentació complementària està en l'expedient corresponent.







DISPOSICIÓ ADDICIONAL



Única. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural.

Esta declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració de l'Estat, perquè n'hi quede constància.

Els Béns de Rellevància Local assenyalats en esta declaració s'inscriuran en la Secció Segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.



DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Derogació normativa

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que establix este decret.



DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

Este decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.



València, 7 de juny de 2013



El president de la Generalitat,

ALBERTO FABRA PART



La consellera d'Educació, Cultura i Esport,

MARÍA JOSÉ CATALÁ VERDET





ANNEX I

Dades sobre el bé objecte de la declaració



1. Denominació

Conjunt Històric del Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d'Altea.



2. Localització

a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.

b) Província: Alacant.

c) Municipi: Altea.



3. Delimitació del Conjunt Històric del Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d'Altea

a) Justificació de la delimitació:

El criteri per a delimitar l'àmbit del conjunt històric d'Altea ha sigut la inclusió de totes les parcel·les i espais públics que pertanyen al primitiu nucli de població interior al recinte fortificat. En este s'hi inclouen les muralles i els baluards del recinte fortificat i els edificis interiors que conserven la mateixa trama històrica de la fundació. Esta trama es conserva inalterada amb l'única excepció de l'espai enjardinat al costat del Portal Vell i el solar vora la plaça de l'Església, producte de la demolició de sengles edificis. Les muralles i defenses que constituïxen el perímetre fortificat tenen la consideració de Bé d'Interés Cultural amb la categoria de Monument, d'acord amb el que establix la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per raó de la seua naturalesa, i constituïxen, amb el seu entorn de protecció definit d'acord amb l'esmentada llei, l'àmbit de tutela global necessari per a la protecció dels seus valors i els del conjunt històric que tanca. S'hi incorpora l'església actual per la seua importància arquitectònica i històrica. Els plànols que delimiten l'àmbit del conjunt històric i el de l'entorn de protecció de les muralles i defenses del recinte fortificat s'incorporen a l'annex II.1 i 2. En el plànol de l'annex II.3 es definix l'àmbit tutelar mínim subjecte a desenrotllament de pla especial segons el que establix la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

b) Definició literal de la delimitació:

El conjunt històric incorpora les illes cadastrals números 69664, 70668, 69661, 60622, 69662, 69663, 69660 i 69666, i les parcel·les o part d'estes de les illes 70676, 69665 i 69668 que es troben incloses en l'espai fortificat. També s'hi inclou tot l'edifici actual de l'església i l'espai urbà comprés.





4. Descripció i valors del Conjunt Històric del Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d'Altea

a) El conjunt històric s'ubica a l'acròpolis del tossal situat enfront de la costa, al sud de la de Bellaguarda, on estava ubicada l'antiga fortalesa d'origen islàmic, reforçada en època cristiana, en ús fins a la construcció de la nova fortalesa.

El baluard dóna lloc a un recinte de planta quadrilonga en direcció nord-est sud-oest. L'alçària de les muralles va variar amb el temps, de manera que en origen degué arribar a l'altura del pas de guàrdia que es conserva encara en fragments dels llenços nord i est; però al llarg del segle XVIII la transformació edilícia de la vila va implicar un augment de l'alçària dels edificis que recolzen les seues parts posteriors en el mur i s'alcen sobre el mateix pas de guàrdia, el qual degué quedar com a servitud al llarg del perímetre.

La muralla incloïa en l'origen dos portes: el Portal Vell o Porta de València, oberta al camí reial en el llenç nord de la muralla, i el Portal del Castell o de Polop, obert a l'oest. A mitjan segle XVIII, per la pressió demogràfica i la importància del raval de Sant Pere, s'obrí el Portal Nou en el punt d'inflexió del llenç a llevant.

El recinte disposava de quatre elements defensius complementaris: la Torre, al costat del Portal Vell; el Castell, al costat del baluard del cantó sud-oest; la Casa del Comú i Justícia, en l'angle sud-est, i la Casa de la Senyoria, en l'angle nord-est de la muralla.

El perímetre de la muralla tanca un recinte format per un sistema de carrers paral·lels en direcció nord-est sud-oest, definits a partir del traçat del carrer Major, que unix el Portal Vell amb la plaça de l'Església. Els carrers de l'interior de la fortalesa es conserven en l'actualitat amb el seu traçat inalterat, amb l'únic canvi de la toponímia. En el seu temps s'anomenaven carrer Major, d'Enmig i de Baix, o Fondo en este cas, més un quart carrer anomenat del Forn. Cal afegir-hi, a més, els perimetrals d'est a oest: el de la Senyoria, que voreja interiorment el llenç septentrional, i el de la Carnisseria o de l'Escola –hui, de Santa Bàrbara–, i entre estos dos el del Garroferet i el de Jesús. Esta estructura està inalterada en l'actualitat, excepte un edifici derrocat fa uns quaranta anys i que en l'actualitat és un mirador que trenca l'estructura històrica del recinte.

La parcel·lació de les illes dóna lloc a una tipologia de vivendes entre mitgeres predominantment de planta baixa, planta principal i cambra. La coberta és de dos vessants, de teula àrab. Les fatxades estan arrebossades i emblanquinades, i moltes conserven elements visibles de carreus com ara cantons, llindes i muntants. La parcel·lació inicial es conserva en poques construccions, com en el carrer Fondo, número 8, o en el carrer de la Concepció, antic carrer del Forn, número 5, on es troba el forn renaixentista, entre d'altres. Les cases de la burgesia dels segles XVIII i XIX unixen majoritàriament dos parcel·les originals i modifiquen els usos de les plantes, relegant els espais agraris i comercials a la planta baixa. Estes últimes destinen la planta primera a vivenda i l'última a cambra. Una escala important articula les tres plantes.



Destaquen entre el caseriu del conjunt històric:

– Casa situada al carrer de Salamanca, número 5. Conserva pràcticament intacta la tipologia de la segona mitat del segle XVIII i principi del XIX corresponent a l'adinerada burgesia local. Té un especial interés el paviment de l'època de taulellets amb flors sobre fons blanc i escena bucòlica central, de la dita època. L'escala es considera original. Manté el pas de guàrdia de la muralla en el llenç nord. La casa està en ús i en molt bon estat.

– Casa ubicada en el carrer Fondo, número 8. Este edifici manté l'edificació i la parcel·lació fundacional del segle XVIII. També conserva la distribució interior pròpia de la vivenda adossada a la muralla, sense perforacions. Es troba en bon estat i és representativa de la tipologia de vivenda fundacional adossada a la muralla.

– També són d'interés les cases situades al carrer de Salamanca, números 1 i 3, i la situada al carrer de la Concepció, número 5, abans esmentada, on s'acaba de descobrir el forn renaixentista.

– Com a edifici singular dins del conjunt hi ha la fatxada de la Casa Cervantes, construïda per Francesc Martínez i Martínez, insigne folklorista alteà, membre destacat de la renaixença valenciana de principi del segle XX i eminent estudiós de l'obra de Miguel de Cervantes. Es tracta d'una casa eclèctica purista de principi del segle XX, amb elements neomudèjars, de tres plantes, amb fatxada simètrica emblanquinada. En el centre s'obri la porta d'accés, remarcada per pilastres, llinda i arc de mig punt de descàrrega. En el timpà hi ha un medalló amb el retrat d'un cavaller engolat amb la inscripció «Cervantes», que dóna nom a la casa. A un costat i a l'altre de la porta s'obrin sengles finestres geminades amb arquets de mig punt sobre mainell. En la planta primera s'obrin dos balcons allindats adornats amb arcs lobulats, i sobre la porta un adorn central emmarcat. Remata l'edifici una galeria d'arquets a l'aragonesa i un potent ràfol de permòdols de fusta. Va pertànyer en els últims anys a la família Olcina. L'interior va ser desfigurat en una recent rehabilitació.





b) Valors objecte de protecció del Conjunt Històric del Baluard i Recinte Renaixentista de la Vila d'Altea:

A més de la importància militar i constructiva del baluard, que conserva quasi íntegrament els llenços de les muralles, tenen el major interés la trama urbanística de la ciutat de nova planta que hi ha a l'interior i l'edificació encara tradicional, amb poques substitucions, i el tram sud adossat a la muralla que correspon al segle XVIII. A la singularitat del seu enclavament ex novo s'hi afig el fet de ser l'element generador d'un nucli històric tradicional que va més enllà dels seus límits i que origina nous nuclis de població: els ravals del Fornet en el camí de Polop, el de Sant Pere en direcció a la mar, i el de Bellaguarda, al voltant de l'antic castell del mateix nom.

La morfologia resultat de la configuració de les illes urbanes, de la regularitat de la parcel·lació i de l'escala edificatòria dóna lloc a un conjunt urbà de gran harmonia. En les edificacions destaquen la reixeria de balcons i reixes i els ràfols. En l'interior de les vivendes adossades a la muralla hi ha restes de soterranis voltats, possiblement corresponents a dependències del baluard.



5. Béns d'interés cultural compresos en el conjunt històric i delimitació del seu entorn de protecció: les muralles i defenses del Recinte Fortificat d'Altea, Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, per la disposició addicional primera de la Llei 4/1998 (plànol en l'annex II.2).

a) El recinte murallat d'Altea respon a una nova manera de fortificar que sorgix a final del segle XV, amb la supremacia de l'artilleria enfront dels antics artefactes de guerra. Açò dóna lloc a Altea a un recinte de planta quadrilonga en direcció nord-est sud-oest, assentada sobre l'acròpolis del tossal principal davant de la costa. En este cas, tal vegada perquè va ser finalment finançada no pel rei, sinó pel senyor d'Altea, els llenços són de menor grossària i es conformen com una estructura de muralla en què estos es pleguen apuntant cap a una forma romboïdal amb baluards de carreu en els cantons. L'alçària de les muralles va variar amb el temps, de manera que en origen degué arribar a l'altura del pas de guàrdia que es conserva encara en fragments dels llenços nord i est, però al llarg del segle XVIII la transformació edilícia de la vila va implicar un augment d'alçària dels edificis que recolzen les seues parts posteriors en el mur i s'alcen sobre el mateix pas de guàrdia, el qual degué quedar com a servitud al llarg del perímetre.



La muralla inclou dos portes: el Portal Vell o Porta de València, oberta al camí reial en el llenç nord de la muralla, i el Portal del Castell o de Polop, obert a l'oest. A mitjan segle XVIII, per la pressió demogràfica i la importància del Raval de Sant Pere, s'obrí el Portal Nou en el punt d'inflexió del llenç a llevant.

El recinte disposava de quatre elements defensius complementaris: la Torre al costat del Portal Vell; el Castell al costat del baluard del cantó sud-oest; la Casa del Comú i Justícia en l'angle sud-est, i la Casa de la Senyoria, en l'angle nord-est de la muralla. Els baluards dels cantons disposaven de superfície en coberta per a la instal·lació de l'artilleria.



Estat de conservació: es conserva el traçat general de la muralla, amb dos llenços en bon estat, el nord i l'est, que inclouen fragments del que va ser el pas de guàrdia, més els portals Vell (en perfecte estat) i Nou (alterat fortament per unes recents obres, actualment paralitzades), més un cantó del baluard sud-oest que formava la punta d'estrela típicament renaixentista al costat del castell. Han desaparegut els baluards nord-est (Casa de la Senyoria) i sud-est (Casa del Comú), ambdós sense estudis arqueològics realitzats sobre les placetes existents, a més del castell i les edificacions de les parcel·les número 05 de l'illa 69665, al carrer de Santa Bàrbara, la número 12 de l'illa 99999, al carrer Fondo, i la de la plaça de l'Església, transformada en pas per al mirador existent, estes tres últimes desaparegudes en les últimes dècades del passat segle XX.

Es coneix l'existència i la ubicació dels següents elements derrocats:

– El castell: les traces del qual va dissenyar suposadament Cristòfol Antonelli de manera canònica, constituïa un cos quadrat perfecte amb garites en tres dels cantons, en el quart cantó s'adossava un rombe emergent i acabat en punta de fletxa que eixia cap a fora per a defendre la porta d'accés al castell. En si era un edifici relativament xicotet que incloïa l'accés en el cos quadrat a través d'una volta molt rebaixada englobada en la part atalussada del mur (de més de dos vares de grossària); després hi havia el cos de guàrdia, que era un espai xicotet i en sifó per a facilitar-ne la defensa. Hi havia una cisterna i un banc de cànters a l'entrada. La planta noble incloïa una sala de guàrdia voltada i diverses estances.

El nivell superior estava ocupat per una gran terrassa d'operacions jalonada per garites; sobre esta coberta s'hi trobava una construcció, la Santa Bàrbara, on es guarda la pólvora. La secció del mur era potent, amb un cos inferior en talús fins a la primera altura, on un pla vertical pujava fins a la terrassa superior. Esta és d'àmplies dimensions per a facilitar la maniobra dels canons, que embocaven a àmplies troneres que permetien una bona agranada. El plafó superior s'alçava uns tres pams del cordó de fatxada que coincidia amb el pla de servici de la bateria que mirava als quatre vents. Les garites laterals sobreeixien de l'ampit. Es trobava al costat de l'església, on actualment està la plaça. Va ser destruït a mitjan segle XIX.

– El Baluard del Comú es trobava al fons del carrer de la Carnisseria, al costat del carreró de la presó. Una xicoteta escala adossada al mur pujava fins a les dependències de la Casa de la Vila, des d'on es podia observar l'adarb de la muralla sud. El mateix llenç de la muralla constituïa el mur central del baluard, de manera que dels dos cossos que comprenia, un d'estos sobreeixia de la línia de la muralla a manera de defensa. S'hi accedia per una avantcambra, després de la qual es passava a la sala on es reunien els jurats d'Altea. Esta cambra ocupava ambdós naus i presentava en l'interior l'estructura de fusta de la coberta. S'il·luminava per finestres a llevant i migdia, on es disposaven boques artilleres cap al nord. Annexa a la cambra estava la dependència del secretari municipal. En 1911 ja no existia.



– La Casa de la Senyoria: es definia com un baluard artillat de gran presència que dominava amb el seu foc la desembocadura del riu Algar, en l'angle nord-oriental del perímetre fortificat. Constava d'una gran mola de planta quadrada que sobreeixia de les traces de la muralla, amb els murs de carreu atalussats i amb un cordó que recorria la fatxada a mitja altura i potenciava el seu aspecte de fortalesa. Una gran sala es definia en la planta noble, sala que obria grans finestres cap a llevant. Va ser derrocada entre 1911 i 1915.

– La Torre al costat del Portal Vell. Era una torre de planta quadrada i xicotetes dimensions, situada en un cantó al costat del Portal Vell.

El castell i els baluards van desaparéixer entre final del segle XIX i principi del segle XX, i queda constància d'algun en imatges d'època. Les variacions sobre les traces originals en la planta de la fortalesa comencen en l'església, que ha reculat uns cinc metres sobre la línia original. La desaparició dels baluards i del castell ha creat glorietes i ha ampliat la plaça.

Quant al caseriu, en dates molt més recents, en un procés que arranca ja ben entrat l'últim terç del segle passat, han sigut derrocades la casa del carrer de Santa Bàrbara, al costat de la Casa Cervantes; la casa vora la plaça de l'Església que dóna lloc a l'actual mirador, i la casa al carrer del Portal en el solar de la qual s'ha construït un edifici que no s'até a les característiques tipològiques i constructives d'Altea, per la qual cosa haurà de qualificar-se com a fora d'ordenació en la normativa de protecció. També han desaparegut les cases d'enfront del Portal Vell, que han donat lloc a un jardí urbà.

b) Entorn de protecció del Monument de les Muralles i Defenses del Recinte Fortificat d'Altea

b.1. Justificació de la delimitació de l'entorn de protecció:

El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció consistix a incloure dins de la seua àrea els elements urbans següents:



– Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el bé, i en les quals qualsevol intervenció que es realitze puga afectar-lo visualment o físicament.

– Parcel·les que donen al mateix espai públic que el bé i que constituïxen l'entorn visual i ambiental immediat, i en el qual qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les condicions de percepció del bé o del caràcter patrimonial de l'àmbit urbà en què s'ubica.

– Espais públics en contacte directe amb el bé i les parcel·les enumerades anteriorment, i que constituïxen part del seu ambient immediat, accés i centre del gaudi exterior.

– Espais, edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, encara que no tinguen una situació d'immediatesa amb el bé, n'afecten de forma fonamental la percepció o constituïsquen punts clau de visualització exterior o del seu gaudi paisatgístic.

– Perímetres de presumpció arqueològica susceptibles de troballes relacionades amb el bé d'interés cultural o amb la contextualització històrica de la seua relació territorial.

– Ateses les particularitats d'este monument, configurador i delimitador del conjunt històric, i la protecció deguda a esta figura que garantix la tutela de la seua relació amb l'interior del recinte, es delimita com a entorn de protecció cap a este, el perímetre conformat per les parcel·les que hi estan adossades, on es poden trobar restes arquitectòniques vinculades al sistema defensiu, i pels espais públics directament adjacents al Bé d'Interés Cultural. En el perímetre exterior s'hi aplicaran els criteris generals indicats més amunt.

b.2. Línia delimitadora exterior:

– Origen: intersecció entre l'alineació nord de la prolongació de la parcel·la número 02 de l'illa 69651 i l'eix del carrer de Bonavista, punt A.

– Sentit: antihorari.

– Línia delimitadora: des de l'origen, la línia recorre l'alineació nord de l'illa 69651 i la travessa en direcció sud entre les parcel·les números 20 i 21. Inclou l'illa 70664 i recorre la fatxada oest de l'illa 70675. La línia travessa esta illa entre les parcel·les números 14 i 15 i incorpora les parcel·les números 15, 16 i 17. Incorpora les illes 70673, 70670, 70678 i 70677. Continua per la mitgera entre les parcel·les números 08 i 09 de l'illa 69684, entre les parcel·les números 06 i 07 i 11 i 12 de l'illa 69672, entre les parcel·les números 02 i 03 de l'illa 69671. Incorpora les parcel·les números 15 i 01 de l'illa 68670 i les 01 i 02 de la 68675. Recorre les fatxades sud-est de l'illa 68661, números 07, 06 i 05. Voreja l'illa 68660 i l'exclou. Prosseguix pels carrerons a l'oest de les illes 68663, 68664 i 68652, fins al punt d'origen.





b.3. Línia delimitadora interior

– Origen: cantó nord-est de l'illa cadastral número 69666, punt B.



– Sentit: antihorari.

– Línia delimitadora: des de l'origen, la línia recorre les alineacions oest de les illes números 69664 i 70676. Gira a oest, prosseguix i incorpora l'illa número 68662, on està l'església. Des del cantó sud de la fatxada principal de l'església es dirigix a la fatxada de la parcel·la 02 de l'illa 69665, i recorre l'alineació nord d'eixa illa 69665, fins al punt d'origen.



6. Béns de rellevància local que hi ha dins del perímetre delimitat del conjunt històric

Entre les edificacions més destacades del centre històric d'Altea, mereix el reconeixement de Bé de Rellevància Local, i ha de ser inscrita en la Secció Segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural, amb la categoria de Monument d'Interés Local (article 46 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià), la següent: església parroquial de la Mare de Déu del Consol.

Segons les referències de la conferència dictada per Miguel del Rey en el centenari de la inauguració de l'església. El temple primitiu va ser erigit a principis del segle XVII per Francesc Palafox, marqués d'Ariza, senyor de les baronies de Calp i Altea, i construïda pels germans Pere i Damià de la Càmara, i va costar uns quatre-cents ducats. En el segle XIX es trobava en ruïna. Es va construir la capella del Crist com a cos exempt, inaugurada el 1854, una peça academicista de bona qualitat arquitectònica que, més tard, es va incorporar al nou temple i passà a formar part del creuer. Mentres s'edificava la nova església s'oïa missa en esta capella, on es trobava el Santíssim Crist del Sagrari. El 18 de setembre de 1910 es va beneir la nova església, les obres de la qual les va dur a terme a partir del 1901 el mestre d'obres Adrián Vela Gadea, a partir del croquis del mestre d'escola Jaime Cardona i les obres ja començades del nou temple.

Entre 1980 i 1989 es va restaurar la nova església promoguda pels rectors Antonio Escrivá i Jesús Ortuño Rodríguez, i realitzada per l'arquitecte Álvaro Gómez Ferrer.

És una església classicista de planta de creu llatina amb capelles entre contraforts alçada en maçoneria. Es cobrix amb volta de canó sobre arcs faixons en què s'obrin les llunetes on s'ubiquen les finestres que il·luminen el temple. Destaquen les dos cúpules sobre cimboris cobertes amb teules vidriades blaves i blanques, una sobre el creuer i l'altra en la capella de la Comunió. Disposa d'un campanar de planta quadrada situat a l'esquerra de la fatxada.

Compta amb l'adscripció provisional de Bé de Rellevància Local per la disposició addicional sexta de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, que ara es confirma en este procediment.

No se li delimita entorn de protecció perquè, pel fet d'estar inclosa en el conjunt històric, té garantida la protecció del seu context.