Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Bé cultural Patrimoni cultural
  Descriptors:
  	Temàtics: lloc històric, bé cultural
  	Descriptors toponímics: Pedreguer

DECRET 79/2020, de 17 de juliol, del Consell, complementari de la declaració de Bé d'Interés Cultural amb la categoria de Zona Arqueològica del jaciment arqueològic de la Cova del Comte en el terme municipal de Pedreguer. [2020/5816]

Mitjançant la resolució de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de 08.05.2019 es va incoar un expedient per a complementar la declaració de bé d'interés cultural amb la categoria de zona arqueològica del jaciment arqueològic de la cova del Comte, al terme municipal de Pedreguer (Alacant), per a adaptar-la als requisits exigits per la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, i l'expedient es va sotmetre al tràmit d'informació pública.



S'han complit tots els tràmits legalment preceptius d'acord amb les disposicions vigents.

Consta en l'expedient l'informe favorable a la declaració de bé d'interés cultural del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat d'Alacant, que han prestat la conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat, de conformitat amb el que estableix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, de la Generalitat.

Així mateix s'han recaptat de les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, sense que s'haja formulat per aquestes cap al·legació.

Aquest decret declaratiu s'adequa als principis de bona regulació establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, de 30 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. S'ha acreditat la concurrència en aquesta iniciativa normativa dels principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència en el seu procés d'elaboració, i eficiència.

La Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, atribueix la condició de bé d'interés cultural directament per la llei les coves i abrics que continguen manifestacions d'art rupestre. En aquest sentit, la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, de la Generalitat, considera i incorpora com a béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià tots els béns existents en el territori de la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'aqueixa llei hagen sigut declarats béns d'interés cultural a l'empara de l'esmentada llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, tant mitjançant expedient individualitzat com en virtut del que s'estableix en l'article 40.2 d'aqueixa llei i en les seues disposicions addicionals primera i segona. Tots aquests béns s'inscriuran en la secció 1a de l'inventari general del patrimoni cultural valencià i quedaran subjectes al règim establert en aqueixa llei per a aquesta classe de béns.

La conselleria competent en cultura elaborarà, per a la seua aprovació pel Consell, la relació de les coves i abrics que continguen manifestacions d'art rupestre, els castells i els escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotllos de justícia, creus de terme i altres peces i monuments d'índole anàloga de més de cent anys d'antiguitat, declarats tots béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià per efecte del que es disposa en l'apartat anterior.



En compliment del principi de proporcionalitat, aquest decret declaratiu constitueix l'eina necessària no solament per a la conservació i posada en valor de la cova del Comte sinó també per a la preservació de l'accident natural en què aquesta s'enclava, en les preexistències que actualment el conformen com a paisatge cultural i que, a més, es troba jalonat de jaciments paleolítics que s'assenyalen en aquesta declaració com a béns de rellevància local.

En compliment del principi de seguretat jurídica, aquesta formalització tutelar i la normativa que s'hi estableix, concilia l'obligada protecció a un bé de destacadíssima significació patrimonial amb la definició precisa de l'estatut jurídic de les persones propietàries afectades, les facultats dels quals es limiten en la mesura estrictament necessària per a preservar els valors culturals detectats, de manera que s'articula un règim tutelar que dona resposta a aquestes exigències.

En compliment del principi de transparència per a potenciar la participació activa de les persones destinatàries en l'elaboració d'aquesta iniciativa normativa, s'ha notificat la iniciació de l'expedient a la propietat de l'immoble en el qual s'emplaça la cova del Comte i als ajuntaments afectats, s'ha suscitat la intervenció activa de la ciutadania mitjançant el tràmit d'informació pública, i s'ha conferit finalment audiència a la titularitat dominical i als ajuntaments que no han formulat cap al·legació ni objecció.

En compliment del principi d'eficiència, aquesta disposició reglamentària només implementa el tràmit de la prèvia i preceptiva autorització administrativa de l'òrgan competent en matèria de cultura per a qualssevol actuacions de transcendència patrimonial que pretenguen realitzar-se en l'àmbit delimitat de l'entorn únicament als efectes de salvaguardar les seues preexistències, tal com apareixen descrites en aquest decret declaratiu, en relació de causa a efecte, i no comporta cap càrrega per a l'Administració.

En virtut de l'exposat i d'acord amb el que s'estableix en la normativa esmentada, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, a proposta del conseller d'Educació, Cultura i Esport, i prèvia deliberació del Consell en la reunió del 17 de juliol de 2020,



DECRETE



Article 1. Objecte

Aquest decret té per objecte complementar la declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, de la cova del Comte, situada al terme municipal de Pedreguer (Alacant), per a adaptar-la als requisits exigits per la Llei 4/1998, de la Generalitat, delimitant el jaciment declarat zona arqueològica i el seu entorn, descrivint-la i concretant els valors que imposen la seua protecció com a bé d'interés cultural. S'estableix d'acord amb els valors detectats el corresponent entorn de protecció, en el qual així mateix s'assenyalen a l'efecte de la seua tutela sis jaciments arqueològics com a béns de rellevància local amb la categoria d'espais de protecció arqueològica, i articular la normativa de protecció tant del jaciment declarat com del seu entorn, d'acord amb la descripció i delimitació que figura en els annexos I, II i III que s'adjunten a aquest decret.





Article 2. Règim de la zona arqueològica

El jaciment de la cova del Comte, com a bé declarat d'interés cultural, amb la categoria de zona arqueològica, es regirà pel que es disposa en la Llei 4/1998, de la Generalitat, per als béns d'interés cultural d'aquesta índole, així com pels plans especials, o instruments urbanístics d'anàleg contingut que, si escau, s'aproven. Qualsevol actuació que es pretenga realitzar en aquest està sotmesa a la preceptiva autorització de la direcció general competent en cultura amb caràcter previ al seu inici, i a l'atorgament de llicència municipal, en el seu cas, quan aquesta siga preceptiva, sense perjudici de l'íntegra aplicabilitat a l'esmentat jaciment del títol III de la Llei 4/1998, de la Generalitat, i del Decret 107/2017, de 28 juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques a la Comunitat Valenciana.





Article 3. Usos permesos

Els usos permesos seran tots aquells històricament associats al lloc: agropecuaris i forestals, a més dels que siguen compatibles amb la investigació, la posada en valor, el gaudi patrimonial del bé d'interés cultural i del seu entorn i contribuïsquen a la consecució d'aquestes finalitats. Qualsevol canvi d'ús del bé d'interés cultural i dels béns que s'assenyalen en aquest decret declaratiu com a espais de protecció arqueològica estarà sotmés a la prèvia i preceptiva autorització de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural, de conformitat amb el que estableixen els articles 18.2 i 36 de la Llei del patrimoni cultural valencià.



Article 4. Règim d'intervenció en l'entorn

Qualsevol intervenció que pretenga realitzar-se a l'entorn de protecció de la zona arqueològica, excepte les que manifestament manquen de transcendència patrimonial, requerirà la prèvia autorització de la conselleria competent en cultura. Aquesta autorització s'emetrà aplicant els criteris d'aquest decret i en defecte d'això els enumerats en els articles 38 i 39 de la Llei 4/1998, de la Generalitat. La proposta d'intervenció haurà de definir el seu abast i anar acompanyada de la documentació tècnica oportuna que permeta l'avaluació patrimonial. També haurà d'especificar la ubicació parcel·lària, així com adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial. Transcorregut el termini de tres mesos, la sol·licitud s'entendrà denegada per silenci administratiu.



Article 5. Preservació del paisatge arqueològic

A fi de preservar el paisatge històric al qual s'associa la zona arqueològica i la integritat d'aquest:

1. No s'autoritzarà cap edificació per a qualsevol ús (exceptuant les permeses per l'article 6, punt 3, d'aquesta normativa). Queden prohibits, com a regla general i tret que es justifique la seua necessitat, els moviments de terres i excavacions d'incidència paisatgística.



2. Es prohibeixen les senyalitzacions de tipus publicitari, l'emmagatzematge a l'aire lliure de materials i l'abocament de residus.

3. Es prohibeix la tala d'arbres sense autorització expressa de l'organisme competent en cultura i de la qual, si s'escau, resulte competent en matèria de medi ambient. En l'àmbit considerat, s'haurà de fomentar la repoblació forestal amb varietats autòctones pròpies de l'ecosistema protegit.

4. En els espais d'ús agrícola haurà de mantindre's el parcel·lari existent amb els seus elements annexos com a camins, bancals, cledes i altres elements etnològics d'arquitectura en pedra en sec.



Article 6. Preservació dels béns immobles

1. Els immobles existents a l'entorn de protecció de la zona arqueològica, pel seu valor testimonial i les seues peculiars tipologies relacionades amb l'explotació tradicional del mitjà, no podran ser demolits, ni augmentar el seu volum edificat.

2. Totes les intervencions sobre els immobles existents en l'entorn han de contemplar les cauteles arqueològiques previstes en l'article 62 de la Llei del patrimoni cultural valencià. En qualsevol cas les actuacions arqueològiques hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en cultura, d'acord amb l'art. 60 d'aquesta llei, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic que incorpora l'àmbit.

3. S'admeten xicotetes edificacions autoritzables en l'àmbit protegit, és a dir, aquelles edificacions de caràcter auxiliar de les labors agrícoles de dimensions 2m x 2m, o d'usos compatibles amb la posada en valor del conjunt de la zona arqueològica. És, si s'escau, prioritària la rehabilitació dels edificis existents per a aquests usos.



Article 7. Limitació de l'accés

Es prohibeix l'accés amb vehicles motoritzats a zones o vials inclosos en l'entorn que en l'actualitat no es troben asfaltats, amb l'excepció dels vehicles d'ús agrícola, ramader, forestal i patrimonial.





Article 8. Intervencions arqueològiques

Per a la realització d'intervencions arqueològiques en el jaciment declarat bé d'interés cultural es requerirà, de conformitat amb l'article 20 del Decret 107/2017, de 28 de juliol, del Consell, la presentació d'un pla general d'investigació, que contindrà la descripció detallada dels objectius del pla, les fases d'execució i la duració d'aquestes, així com una proposta motivada d'àrea de reserva arqueològica del jaciment, segons el que es disposa en l'article 66 de la Llei 4/1998, de la Generalitat. El pla general d'investigació haurà de ser autoritzat per l'òrgan competent en cultura. El pla general d'investigació no serà necessari per a les següents intervencions arqueològiques:



1. Les que es manifesten com d'urgent realització, tant per motius de conservació i manteniment com per altres motius, sempre que així es justifique, i la urgència siga corroborada per l'òrgan competent en matèria de cultura.

2. La documentació gràfica que no implique tècniques analítiques.







DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Inscripció en l'inventari general del patrimoni cultural valencià.

Aquest decret s'inscriurà en la secció primera de l'inventari general del patrimoni cultural valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració general de l'Estat.





Segona. Incidència pressupostària

L'aplicació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.



DISPOSICIONS FINALS



Primera. Entrada en vigor

Aquest decret es publicarà en el BOE i entrarà en vigor l'endemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.





Segona. Pla especial de protecció de l'entorn

D'acord amb el que es disposa en els articles 34.2 i 39.4 de la Llei 4/1998, de la Generalitat, el pla especial de protección del bé d'interés cultural haurà d'aprovar-se en el termini d'un any des de la publicació d'aquesta declaració.



València, 17 de juliol de 2020.



El president del Consell,

XIMO PUIG I FERRER



El conseller d'Educació, Cultura i Esport,

VICENT MARZÀ I IBÁÑEZ







ANNEX I



Delimitació literal de la zona arqueològica del jaciment cova del Comte, a Pedreguer (Alacant), descripció de les parts integrants o consubstancials del mateix i valors patrimonials que justifiquen la declaració



1. Denominació principal: Cova del Comte.



2. Localització:

Província: Alacant

Comarca: Marina Alta

Municipi: Pedreguer



3. Delimitació literal del jaciment:

La cova del Comte, pel mer fet de contindre manifestacions d'art rupestre, és un bé d'interés cultural per ministeri de la llei, d'acord amb el que es disposa en l'article 40.2 de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, recollit més tard en la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, de la Generalitat.

Es troba inscrita en l'inventari general del patrimoni cultural valencià en la secció 1a (Béns d'interés cultural) amb el codi 03.30.101-012.



3.1. Ubicació

El jaciment es troba situat en les següents coordenades:

Dàtum: ETRS 89

Fus: 30N

UTMe: 760428

UTMn: 4297084

Altura: 275 m.s.n.m.

3.2. Referència catastral:

SOLANA. Terme Municipal de Pedreguer (Alacant)

03101A015003650000OJ

Localització:

Polígon 15

Parcel·la 365

4. Justificació de la delimitació del jaciment arqueològic declarat zona arqueològica

La cova del Comte es troba al peu d'un faralló rocós vertical, que perfila el curs mitjà i alt del barranc de la Parra, paisatge abrupte i de forts pendents, antigament abancalat però hui inculte i cobert per bosc baix. En l'actualitat, la cova dista uns 9 km de la mar, encara que la distància degué ser major durant el plistocé. Aquest promontori constitueix l'extrem oriental del massís del Montgó.

El barranc de la Parra és un curs fluvial esporàdic tributari del riu Girona durant el plistocé superior que, al seu torn, és un dels principals cursos fluvials entre el Xúquer i el Vinalopó. Malgrat el seu escàs recorregut, el Girona és un riu amb cert cabal, donades les abundants precipitacions que es registren en la seua capçalera.

L'entorn del jaciment, molt antropitzat des d'antic i fortament erosionat, mostra la roca calcària del substrat mesozoic en bona part de la superfície, on són visibles nombroses formes erosives pròpies del rascler d'un karst desenvolupat en els buits del qual queda capturat un sediment argilenc fruit de la dissolució de la calcària, la terra rossa.



Sobre el substrat geològic es desenvolupa una vegetació de litoral baix i garriga molt alterada, en la qual predomina el coscollar amb argilagues, lavanda i el llentiscle. Els únics arbres que es troben són ullastres disseminats, probablement restes dels antics cultius d'olivera, i el pi blanc que en els últims anys s'ha desenvolupat en les àrees amb millor sòl.

La vall presenta gran potencial arqueològic, ja que es troba jalonat de jaciments paleolítics que posteriorment es descriuran.

5. Descripció del jaciment declarat, de les parts integrants o consubstancials i determinació dels seus valors

5.1. Parts Integrants:

Es tracta d'una cavitat càrstica, oberta en calcàries dolomítiques cretàciques, que s'orienta cap al NW. Té un recorregut lineal d'uns 63 metres de longitud i un desnivell d'uns 12 metres

La boca, de forma lleugerament triangular i d'aproximadament 3 x 3 m, dona pas a la sala de l'entrada, d'uns 15 metres de longitud perfectament il·luminada. Al costat de la boca i adossada a la paret S es distingeix una bretxa pràcticament azoica en la qual només es va recuperar un xicotet fragment de diàfisi molt mineralitzat, mentre que cap a l'interior de la sala es constata un sediment de color marró, amb abundant fracció mitjana, del qual semblen procedir algunes restes de fauna i ceràmica a mà.

Al fons d'aquesta s'obri una estreta obertura, quasi encegada pel sediment, per la qual s'accedeix a una llarga galeria descendent de 18 metres de longitud. El seu sostre alterna trams molt baixos amb altres pròxims als 2 metres d'alçada, i amb uns altres a penes practicables. Al llarg de la gatera es localitzen restes de fauna, alguna ceràmica a mà i uns pocs estris lítics.

Una vegada superada la gatera, accedim a la sala interior, d'uns 23 metres de longitud per 5 d'amplària i altres 5 d'altura, aproximadament. La sala, amb fort pendent cap a l'interior, presenta dos àmbits diferenciats. D'una banda, entre l'entrada i una sèrie de grans blocs, pot distingir-se un sediment marró fosc amb nombrosa fauna i objectes lítics d'aspecte paleolític.

A partir dels blocs i fins a l'inici de l'embornal final, el sòl és argilenc, humit o fins i tot entollat si s'han produït precipitacions, i amb poc pendent. En aquesta sala és on es localitzen els diferents panells amb art parietal paleolític que es descriuran en les següents línies.



Finalment, el sostre de la sala interior descendeix sensiblement fins a tornar a convertir-se en una gatera estreta, sinuosa i impracticable. En aquest punt es documenten també traços de pintura.

5.2. Determinació dels seus valors:

Al marge de les restes arqueològiques oposades, la cova presenta uns importants valors etnològics i naturals. Les societats paleolítiques d'aquestes terres tenien una cultura molt avançada que permetia transmetre els coneixements d'una generació a una altra i plasmar tot el seu món simbòlic en les parets de les coves.

La cova del Comte està en la primera línia d'investigació de la prehistòria. La cova és una de les poques cavitats de la Comunitat Valenciana en les quals s'ha trobat art paleolític tant parietal com moble. Presenta un excepcional potencial d'art rupestre paleolític de gran valor que va eixir a la llum en 2011. A la sala més profunda, a la qual s'accedeix per una estreta gatera, s'amaga un extraordinari santuari d'art prehistòric amb manifestacions artístiques amb gravats que representen figures zoomorfes, entre altres, com cavalls o cabres.



Aquestes manifestacions, tant les d'animals (gravats de cavalls i cérvols) com les de caràcter més simbòlic, són úniques en l'art rupestre del Mediterrani, ja que només s'han trobat altres sis de similars amb manifestacions rupestres de tanta antiguitat a tota la Comunitat Valenciana. És un dels escassos centres amb art d'aquesta cronologia a la Comunitat Valenciana.

Les manifestacions d'art rupestre estan reconegudes per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat, la qual cosa implica que la cova del Comte representa en si mateixa una fita per a la humanitat com a col·lectiu.

Les comarques del sud de València i nord d'Alacant contenen la major part dels jaciments paleolítics coneguts de la Comunitat Valenciana. El seu registre combinat abasta la pràctica totalitat del paleolític superior.

Així mateix s'han localitzat en la cova del Comte nombroses restes arqueològiques en os, abundant indústria lítica; restes òssies de macrofauna en què destaquen una dent de hiena, restes de cavall, cérvol i linx, i microfauna (mol·luscos tant terrestres com aquàtics, alguns amb perforacions per a ser utilitzats com a elements d'adorn semblant a comptes de collaret), carbons o pedretes d'ocre (pigment que es va emprar en les pintures rupestres). Totes aqueixes microtroballes son fonamentals per a reconstruir el clima, la realitat ambiental, la dieta i com vivien els caçadors paleolítics que es refugiaven en la cova del Comte.



Els elements d'adorn constaten l'explotació de mol·luscos marins i d'aigua dolça. Els estudis antracològics i zoològics assenyalen un context ambiental fresc, però relativament temperat i humit, amb presència alternant de masses boscoses i espais oberts, sòls ben desenvolupats i zones rocoses. També degueren existir en l'entorn cursos d'aigua dolça permanent o llacunes envoltades de jonqueres. L'estudi arqueozoològic apunta a un aprofitament intensiu de recursos, elevat consum de conills i ocells, i una aportació diferencial de cérvol i cabra. Probablement es caça el linx per la pell. Es documenta un episodi de canibalisme sobre una falange humana amb marques de descarnat i mossegades antròpiques.

La presència de quiròpters (ratapinyades) indicaria una alternança entre insectívors i humans en l'ocupació de la cavitat.

5.2.1. Manifestacions rupestres. Panells

L'agost de 2011, es van descobrir figures (gravats zoomòrfics) sobre les parets interiors de la caverna; és en el tram més interior de la cavitat on s'han documentat panells amb decoració incisa i pintada del paleolític superior.

Fins ara s'han descobert 15 panells amb zoomorfs i signes pintats o gravats, la majoria a la sala interior. L'estat de conservació dels motius és desigual, mentre que les incisions s'han conservat relativament bé, la pintura pot haver desaparegut en molts casos.



Les taques, traços simples i signes constitueixen la major part de les representacions parietals de la cova del Comte. La majoria s'han executat amb pintura negra, però els més elaborats es van realitzar mitjançant gravat. En general, es tracta de motius senzills, però tampoc falten els més complexos, especialment alguns poc freqüents en el repertori paleolític.

Els traços simples en forma de barres, en solitari, apariades o agrupades, són els signes més abundants. Apareixen en la pràctica totalitat de panells, i generalment s'han executat amb pintura negra sobre bugades o en la vora d'estalactites. Sovint estan en panells on només hi ha representacions geomètriques senzilles, però, quan apareixen apariades o agrupades, solen associar-se espacialment a zoomorfs, o a signes més complexos. En el panell 1, allunyat de les principals representacions figuratives, existeix una associació espacial clara de tres signes incisos, una espiral pintada en negre, una aspa i un angle.

Alguns idiomorfs només apareixen una vegada. Entre aquests tindríem l'aspa gravada i la ziga-zaga pintada en negre del panell 13. Aquest panell, situat al fons de la sala, prop de l'embornal final, només conté traços i restes de pintura negra i roja.

Tot el bestiari mostra trets propis de l'art premagdalenià, especialment visibles en el cavall i la cabra del panell 1.

Sens dubte, els idiomorfs més característics de la cova del Comte són les dues espirals. Es tracta de signes poc freqüents en el registre arqueològic, l'únic paral·lel del qual en terres valencianes és la plaqueta 16726A de Parpalló, atribuïda al solutrià superior.

Aquest conjunt de panells comprén:

– PANELL 1: Situat just en l'entrada de la sala interior, és el més complex de tots per la varietat de figures zoomorfes i signes que presenta. Poden distingir-se tres àrees diferenciades:

Panell 1A: És el que conté major nombre de zoomorfs i signes de tot el jaciment. Excepte alguna resta de pintura, el formen motius incisos entre els quals destaquen almenys dos èquids, diversos zoomorfs indeterminats i signes. Pels seus trets estilístics i les associacions de zoomorfs i signes és possible atribuir-lo al paleolític superior, en concret a l'inici del cicle artístic premagdalenià.

Panell 1B: Situat just a l'esquerra de l'1A, en un xicotet buit, només conté un motiu. Es tracta d'una pròtoma de cavall en posició vertical amb trets estilístics propis del mateix període artístic que el panell anterior.

Panell 1C: Situat al costat de l'anterior, presenta també una única figura, una cabra realitzada amb traç ample i poc profund.

– PANELL 2: Situat prop de l'entrada a la sala, en la paret N d'aquesta. El panell se situa a l'interior d'una cavitat de mitjana grandària constituïda a partir de formacions calcàries. Igual que en el cas anterior, es distingeixen tres àrees diferenciades:

Panell 2A: Se situa en una estalactita fracturada transversalment i presenta únicament dos motius, un zoomorf, possiblement una cerva amb coll molt allargat i l'altre una espiral, motiu que es repeteix en almenys dos punts més de la cova.

Panell 2B: Format únicament per un signe circular concèntric.

Panell 2C: Segurament no estem davant gravats antròpics, i molt probablement les incisions que apareixen en aquest punt han sigut realitzades per urpes d'animals.

– PANELL 3: Aquest panell està format únicament per un sol sector amb diversos motius incisos i pintats. Destaca un motiu circular concèntric sobre el qual es pinta un signe geomètric de tipus arboriforme o barbelat en negre. A més del signe circular, hi ha un altre amb línies corbes paral·leles i un rectangle farcit, ambdós incisos.

– PANELL 4: Està format per un únic motiu incís, situat a l'interior d'una fornícula al fons de la cavitat, en la paret N de la sala interior. L'única figura representada és una pròtoma de cavall incisa que presenta una coloració blanquinosa, raó per la qual, si no es notara el seu aspecte clarament paleolític podria pensar-se en una falsificació actual.



– PANELLS 5 a 15: Al llarg de tota la paret N de la sala interior apareixen nombroses mostres de pintures, en la seua majoria negra, que fins al moment no formen motius clarament definits. Pot ser que es tracte de simples motius en forma de barra, a vegades apariats, però tampoc poden descartar-se motius més complexos, o fins i tot zoomorfs molt alterats per l'erosió del suport.

5.2.2. Plaquetes

La cova conté sedimentació arqueològica amb presència de plaquetes gravades; destaquen dues plaquetes:

– Una plana de 12 centímetres de longitud sobre la qual està gravada, amb traços molt esquemàtics, la figura d'un bòvid.

– La segona peça parietal té característiques similars, però dibuixa de manera incisa la silueta del cap d'un cavall. El traç està més definit que en l'anterior. Es pot apreciar part del front, les orelles i la zona de la crinera (característiques similars a les que es troben en els cavalls gravats en les parets).

– Hi ha també diverses peces de menor transcendència amb taques de pintura però sense figuració.

5.2.3. Indústria lítica i òssia

L'espectre industrial es defineix per un alt percentatge microlaminar de vora abatuda, que arriba a superar la quarta part del total de la indústria. Els raspadors, alguns de bona grandària, arriben a duplicar en nombre els burins. Aquests últims són majoritàriament diedres, i apareixen en diverses ocasions associats als raspadors o a altres burins per a formar tipus compostos i dobles. L'única fulla escotada té l'osca poc profunda i la seua tipologia no sembla concloent per a atorgar cronologia relativa al conjunt. No obstant això, en l'estiu de 2014, l'excavació oberta a la sala de l'entrada sí que va proporcionar una punta escotada de clara filiació del final del solutrià, dins d'un context lític clarament paleolític.

La indústria òssia la componen una vareta de secció plana i convexa, dos fragments d'atzagaia de secció circular, un possible punxó i un fragment d'asta de cérvol amb un xicotet bisell.

5.3. Cronologia:

La cova va tindre una ocupació humana intensa, engloba diferents períodes culturals de la prehistòria. El més antic corresponia al gravetià amb datacions entorn de 25.000 anys abans del present, encara que també s'ha documentat solutrià i magdalenià, per la qual cosa abraça una gran part del paleolític superior. A més, també s'han pogut observar restes en posició derivada del neolític que podrien datar-se entre el 7.000 i 4.000 aC, i uns altres de cronologia ja històrica.



Persones expertes apunten al fet que les manifestacions artístiques tenen entre 18.000 i 25.000 anys d'antiguitat i pertanyen a la cultura gravetiana o solutriana del paleolític superior, la qual cosa les situaria entre les representacions d'art més antigues de la Comunitat Valenciana.

Mancant datacions absolutes, la cerca de paral·lels formals se'ns presenta com l'únic camí per a assajar una aproximació cronològica de les representacions parietals. Les aportacions de la cova del Comte no són puntuals, ja que s'estan revelant com a essencials en el context regional en què s'insereix el jaciment, on es constata una fase artística premagdaleniana de cronologia àmplia, amb similars trets estilístics als observats en els jaciments de Parpalló i Meravelles.







ANNEX II



Delimitació literal de l'entorn de protecció de la zona arqueològica del jaciment de la cova del Comte i dels béns patrimonials que se situen en aquest entorn, i que es fan constar i s'identifiquen a l'efecte que es puguen tutelar.



A) Justificació de la delimitació proposada.

Els criteris per a establir l'entorn de protecció es basen en la legislació vigent i en dos principis fonamentals:

El primer deriva de l'especial condició del bé d'interés cultural per la seua pertinença a un art prehistòric reconegut per l'UNESCO com a patrimoni de la humanitat, la qual cosa, tot i que als efectes jurídics no li concedeix un estatus preeminent, sí que implica una valoració cultural per damunt del que són els béns culturals nacionals, ja que representa en si mateix una fita, un assoliment assumit per la humanitat com a col·lectiu.

Un segon principi d'especial consideració deriva del fet jurídicament consolidat que un bé d'interés cultural és inseparable del seu entorn, la qual cosa òbviament en aquest cas ha d'entendre's en el sentit de paisatge cultural. No obstant això, és evident que el paisatge que constituïa l'entorn de la cova del Comte en el moment del seu sorgiment com a bé d'interés cultural ja no existeix; els canvis climàtics, i els antròpics després, van acabar per modelar el paisatge actual les característiques del qual són molt diferents al que van habitar els qui van crear les manifestacions artístiques.

En el context descrit, sols hi ha un element que a penes ha variat, ens referim al relleu, que constitueix un valor propi del bé que hem de protegir en la mesura que siga possible per a evitar la pèrdua de valor del mateix bé d'interés cultural si les agressions a aquest continuaran en el futur.

La proposta d'entorn tracta d'englobar d'una banda els jaciments prehistòrics en cova pròxims, situats en la conca del barranc de la Parra i la mateixa orografia d'aquest barranc, a fi de garantir la protecció d'aquest paisatge tan fràgil actualment.

La cavitat se situa en el tram mitjà alt del barranc de la Parra, en un entorn ric en jaciments prehistòrics que contribueixen a contextualitzar l'entorn d'aquest assentament que, a més de les manifestacions parietals conté també un extraordinari depòsit arqueològic.



No ha de subestimar-se el fet que el barranc de la Parra discorre paral·lel i molt pròxim al riu Girona, en la vall fluvial del qual s'han documentat un gran nombre d'assentaments paleolítics i en la capçalera del qual se situen els jaciments de la cova Fosca i la cova d'En Reinós (la Vall d'Ebo), dues de les cavitats amb art parietal paleolític de la Comunitat Valenciana.

Així doncs, l'entorn de protecció del bé d'interés cultural queda definit tant literalment com gràficament en els annexos adjunts que formen part de la present resolució. La documentació complementària obra en l'expedient.

Els criteris emprats per a establir l'entorn de protecció es basen en la legislació vigent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, Llei 4/1998, de la Generalitat, en relació a l'establiment d'entorns mínims de protecció per a immobles situats en àmbits no urbans d'un espai comprés en una distància de 200 metres, a comptar del contorn extern del bé o dels seus hipotètics vestigis, d'acord amb els criteris i principis següents:



– Topogràfics i paisatgístics, amb la inclusió de les terres i camins necessaris per a l'explotació agropecuària, pertanyents a una àmplia zona geogràfica la base articuladora de la qual és el mateix barranc de la Parra on es troba la cova.

– Arqueològics. L'àmbit comprén la mateixa zona arqueològica del jaciment i les àrees confrontants susceptibles de noves troballes relacionades amb la cova del Comte, així com amb els sis jaciments documentats fins al moment en el barranc de la Parra.

– Administratius. Inclou la delimitació d'un polígon irregular que forma l'entorn de la zona arqueològica del jaciment arqueològic de la cova del Comte i que transcorre per algunes bogues de demarcació cadastral dels termes municipals de Pedreguer, Alcalalí i Benidoleig (Alacant), de diferents parcel·les afectades per la proposta, de camins i accidents naturals (barranc de la Parra), que faciliten amb això la seua definició.

Del terme municipal de Pedreguer (Alacant) comprén la mateixa parcel·la en la qual es troba el jaciment arqueològic de la cova del Comte, situada al polígon 15, parcel·la 365, i les parcel·les: 363, 364, 365, 366, 367, 368, 369, 370, 371, 372, 373, 374, 375 (part), 376, 378, 379, 380 (part), 395, 397 i 399.

Del polígon 16 les parcel·les: 184 (part), 390, 391, 392, 393, 394, 395, 396 (part), 397, 398, 399, 400, 401, 402, 403, 404, 405, 406, 407, 408, 409, 410, 411, 412, 413, 414, 415, 416, 417, 418, 419, 420, 421, 422, 423, 423 i 425.

Del terme municipal d'Alcalalí (Alacant) en el polígon 2 les parcel·les: 36 (part), 37 (part), 38 (part), 39, 40, 41 (part), 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 71 (part), 72, 73, 74, 77, 78, 124 (part) i 295 (part). Així com també camins i sendes, com el camí 9001 que transcorre pel polígon 15.

B) Delimitació literal de l'entorn de protecció.

Origen punt A1 coordenades X-760578, I-4297780. Intersecció del límit NW de la parcel·la 374 del polígon 15 del terme municipal de Pedreguer (Alacant) amb el llit del barranc de la Parra.

Línia delimitadora. Sentit horari.

Fus: 30N ETRS 89



Punts. Coordenades X/I:



Punt X I

Origen A 1 760578 4297780

2 760591 4297755

3 760622 4297768

4 760712 4276973

5 760695 4297663

6 760779 4297114

7 760721 4297060

8 760775 4297014

9 760627 4296836

10 760561 4296695

11 760182 4296217

12 759936 4296116

13 759863 4296210

14 759811 4296229

15 759777 4296322

16 759737 4296329

17 759692 4296360

18 759448 4296396

19 759638 4296787

20 759651 4296775

21 759744 4296775

22 759783 4296763

23 759821 4296775

24 759854 4296806

25 759877 4296841

26 759902 4296842

27 759910 4296867

28 759899 4296880

29 759910 4296905

30 759954 4296908

31 759949 4296892

32 759969 4296883

33 759986 4296905

34 759994 4296933

35 759957 4296942

36 759883 4297268

37 759872 4297280

38 759877 4297297

39 759842 4297419

40 759821 4297434

41 759923 4297716

42 760107 4297722

43 760110 4297751

44 760161 4297746

45 760231 4297758

46 760279 4297773





Parcel·les afectades:

1. Terme municipal de Pedreguer (Alacant).

Polígon 15. Solana. Classe: rústic



Parcel·les Referències cadastrals

363 03101A015003630000OX

364 03101A015003640000OI

365 03101A015003650000OJ

366 03101A015003660000OE

367 03101A015003670000OS

368 03101A015003680000OZ

369 03101A015003690000OU

370 03101A015003700000OS

371 03101A015003710000OZ

372 03101A015003720000OU

373 03101A015003730000OH

374 03101A015003740000OW

375 (part) 03101A015003750000OA

376 03101A015003760000OB

378 03101A015003780000OG

379 03101A015003790000OQ

380 (part) 03101A015003800000OY

395 03101A015003950000OX

397 03101A015003970000OJ

399 03101A015003990000OS

401 03101A015004010000OZ



Polígon 16. RAFALET. Classe: rústic



Parcel·les Referències cadastrals

184 (part) 03101A016001840000OE

390 03101A016003900000OG

391 03101A016003910000OQ

392 03101A016003920000OP

393 03101A016003930000OE

394 03101A016003940000OT

395 03101A016003950000OF

396 (part) 03101A016003960000OM

397 03101A016003970000OO

398 03101A016003980000OK

399 03101A016003990000OR

400 03101A016004000000OR

401 03101A016004010000OD

402 03101A016004020000OX

403 03101A016004030000OI

404 03101A016004040000OJ

405 03101A016004050000OE

406 03101A016004060000OS

407 03101A016004070000OZ

408 03101A016004080000OU

409 03101A016004090000OH

410 03101A016004100000OZ

411 03101A016004110000OU

412 03101A016004120000OH

413 03101A016004130000OW

414 03101A016004140000OA

415 03101A016004150000OB

416 03101A016004160000OY

417 03101A016004170000OG

418 03101A016004180000OQ

419 03101A016004190000OP

420 03101A016004200000OG

421 03101A016004210000OQ

422 03101A016004220000OP

423 03101A016004230000OL

424 03101A016004240000OT

425 03101A016004250000OF



2. Terme municipal d'Alcalalí (Alacant).

Polígon 2. BARRANC DE LA SOLANA. SOLANA DE LA LLOSA. BARRANC DE LA PARRA. Classe: rústic



Parcel·les Referències cadastrals

36 (part) 03006A002000360000JB

37 (part) 03006A002000370000JY

38 (part) 03006A002000380000JG

39 03006A002000390000JQ

40 03006A002000400000JY

41 (part) 03006A002000410000JG

57 03006A002000570000JJ

58 03006A002000580000JE

59 03006A002000590000JS

60 03006A002000600000JJ

61 03006A002000610000JE

62 03006A002000620000JS

63 03006A002000630000JZ

64 03006A002000640000JU

65 03006A002000650000JH

66 03006A002000660000JW

67 03006A002000670000JA

68 03006A002000680000JB

71 (part) 03006A002000710000JB

72 03006A002000720000JY

73 03006A002000730000JG

74 03006A002000740000JQ

77 03006A002000770000JT

78 03006A002000780000JF

124 (part) 03006A002001240000JS

295 (part) 03006A002002950000JY

Camí 9001 Polígon 15



Les dades consultades provenen de la seu electrònica del Cadastre del Ministeri d'Hisenda. La mateixa delimitació de les línies de demarcació dels termes municipals de Pedreguer, Alcalalí i Benidoleig consultades i utilitzades apareixen en algunes zones contradictòries i confuses.



Es delimita un polígon irregular que forma l'entorn de la zona arqueològica del jaciment arqueològic de la cova del Comte. S'inicia el polígon en el punt d'origen (A 1), situat en la intersecció de les parcel·les 376, 377 i el barranc i camí de la Parra dins del polígon 15 del terme municipal de Pedreguer. Segueix la línia d'entorn per la parcel·la 376 cap al NE per les bogues de les parcel·les 378 i 379. En la intersecció de la parcel·la 379 amb la 377 s'endinsa i travessa per la parcel·la 380 en direcció ES fins a la intersecció de les parcel·les 380, 383 i 384. Des de l'extrem de la parcel·la 384 continua en direcció S a través de la parcel·la 375 fins a la intersecció de la parcel·la 363 i 375, deixant aquesta parcel·la fora de la delimitació de l'entorn proposat. Segueix pels límits de les parcel·les 364 i 362 cap al SW travessant la línia de delimitació cadastral entre els termes municipals de Pedreguer i Alcalalí. A partir d'ací continua endinsant-se en el terme municipal d'Alcalalí travessant la parcel·la 78 del polígon 2 fins a arribar a la intersecció amb la parcel·la 75. Segueix la línia en direcció SW fins a trobar-se amb la intersecció de les Parcel·les 75 i 78; en direcció NW travessa la parcel·la 124 i 71, i per la vora de la parcel·la 78 arriba fins a la intersecció de les Parcel·les 69 i 36. Parteix d'aquesta última fins a arribar a la línia de delimitació cadastral entre els termes municipals d'Alcalalí i Benidoleig, segueix la línia de demarcació de termes en direcció NE, envolta pels camins i veredes de circulació de la zona urbanitzada de Panosol/Llogaret de les Coves en la parcel·la 38, travessa la parcel·la 295 i continua envoltant aquesta urbanització, i deixa aquesta zona fora de l'entorn fins a arribar a la línia de demarcació entre els termes municipals d'Alcalalí i Pedreguer. Segueix cap al NW pels límits administratius entre Pedreguer i Benidoleig, deixant fora del polígon la zona urbanitzada de les Buscanes fins a la intersecció d'aquestes amb la parcel·la 396 i la 184 del polígon 16 de Pedreguer; continua la línia en direcció al E travessant la parcel·la 184 fins al punt d'inici A1.



C) Assenyalament de béns de rellevància local en l'entorn de protecció. Patrimoni arqueològic.

En l'entorn de la zona arqueològica proposada existeixen sis jaciments que s'assenyalen expressament com a béns de rellevància local, amb la categoria d'espais de protecció arqueològica, a l'efecte de la seua inclusió en la secció segona de l'inventari general del patrimoni cultural valencià, les característiques del qual es detallen i descriuen a continuació, als consegüents efectes tutelars:



1. COVA DEL BARRANC DE LA PARRA 1

Coordenades: 760665 / 4297690

Descripció: cova allargada de boca àmplia (3 m x 1,7 m) i 4,7 metres de profunditat.

Cronologia: Es tracta d'una cavitat d'inhumació múltiple calcolítica en la qual es van recuperar ídols oculats.



2. COVA DEL BARRANC DE LA PARRA 2

Coordenades: 760540 / 4297343

Descripció: cavitat molt xicoteta formada per una clivella de reduïdes dimensiones en forma de L amb un recorregut pròxim als sis metres.



Cronologia: cova d'inhumació calcolítica.



3. COVA DEL BARRANC DE LA PARRA 3

Coordenades: 760539 / 4297468

Descripció: cova de set metres de profunditat, boca xicoteta entorn d'un metre d'altura per 1,5 d'amplària que es bifurca en dues gateres.



Cronologia: cova d'inhumació calcolítica amb abundant indústria lítica i òssia.



4. COVA DEL BARRANC DE LA PARRA 4

Coordenades: 760563 / 4297487

Descripció: clivella estreta de 4 metres de profunditat.

Cronologia: cova d'inhumació calcolítica.



5. COVA DEL BARRANC DE LA PARRA 5

Coordenades: 760596 / 4296854

Descripció: abric de 4 metres d'altura per d'altres d'amplària i profunditat.

Cronologia: cova d'inhumació calcolítica, amb presència d'ídols oculats i abundant indústria òssia.



6. COVA DEL BARRANC DE LA PARRA 8

Coordenades: 760197 / 4297713

Descripció: cavitat de 5 metres de profunditat situada en el vessant contrari del barranc de la Parra.

Cronologia: cova d'inhumació calcolítica, amb ídols oculats i nombrosa indústria lítica i ossi